Maig-Juny 2004
ÈPOCA IV - N.º 179 Carta oberta al conseller de Cultura, Educació i Esport
Amb l'educació no es juga
S
enyor conseller: transcorregut quasi un any des que vosté va prendre possessió del càrrec, les seues declaracions i brindis al Sol obliden les actuacions orientades cap a la millora del sistema públic d'educació valencià. A primers de maig, vosté anunciava l’increment del nombre d'ordinadors en els centres públics –sense reconèixer que en aquesta matèria estem a la cua–, però ¿d'on es va a treure la p a rtida pre s s u p o s t à r i a c o rresponent? Vosté ja adverteix que els nous ordinadors s’hauran de llogar, és a dir, que aquest servei també es privatitzarà. Però, ¿quan farà efectiu el pagament als instituts i col·legis perquè puguen fer front a les despeses no ordinàries? ¿Quan ordenarà les consignacions pressupostàries per al Pla Anual de Qualitat del Sistema Educatiu, PAQSE? El seu Govern també ha anunciat una oposició frontal a les mesures del Ministeri que paralitzen la Llei de Qualitat. Al País Valencià, ¿ja està en marxa aquesta LOQE? ¿Quines són les mesures que, segons vostés, causaran el caos i la i n c e rtesa a la comunitat escolar si no s’apliquen? Cap de les que poden afectar a l'estructura del sistema educatiu estan en marxa, i si ho estan, caldria que informaren a la societat si van a mantenir-les. En cas contrari, entendrem que es tracta d’un nou exercici de demagògia i desinformació intencionada. PÀGINA 7
SUMARI
4 5 7 8 9
25 anys d’ensenyament públic en valencià Què quedarà de la Llei de Qualitat? El nou Govern i la Llei de l’FP Nova campanya sobre salut laboral del professorat Entrevista a Nico Hirtt, analista de les polítiques neoliberals
Nou escenari de progrés per a l’educació
L
es eleccions generals del 14 de març es van caracteritzar per una gran participació i per aportar una nova majoria parlamentària, reflex de la diversitat de forces progressistes i de la plurinacionalitat de l’Estat. El nou escenari polític ha de possibilitar el diàleg social i la regeneració democràtica. En aquest sentit, cal destacar entre les primeres mesures del nou Govern la retirada de les tropes espanyoles de l’Iraq, la presentació d’una llei integral contra la violència de gènere, la paralització de l’obligatorietat de la Religió en les escoles i l’anunci de l’ajornament del calendari d’aplicació de la LOQE. El nou marc legal ha de permetre l’aprovació d’una
En el nou període que ara s’obri, l’ensenyament públic ha de ser una prioritat, també per al Consell de la Generalitat. Cal apostar per un ensenyament laic; per eliminar qualsevol doctrina religiosa dins del marc escolar; per una educació compensadora de tota classe de desigualtats. Per a garantir una gestió democràtica en els cen-
t res –amb una part i c i p a c i ó efectiva de l’alumnat, les famílies i el pro f e s s o r a t – , representen un obstacle algunes de les diposicions encara vigents, com ara la LOQE i la LOPEGCE. El Govern espanyol ha d’incorporar a les seues prioritats l’estabilitat en l’ocupació i la millora de les condicions laborals dels qui treballen en els
centres docents, especialment el professorat interí. Quant a l’ensenyament universitari, cal respectar l’autonomia universitària i garantir un finançament suficient. També cal que el valencià siga llengua vehicular en tots els trams educatius i acabar amb els atacs a la unitat de la llengua. PÀGINA 2
En el nou període que ara s’obri, l’ensenyament públic ha de ser una prioritat, també per al Consell de la Generalitat nova norma que arranque del diàleg i tinga en compte la comunitat educativa. Aquestes mesures representen el final de la política conservadora en matèria educativa practicada en els darrers vuit anys. L’últim executiu del PP va imposar un ventall legislatiu involucionista: la Llei d’Ordenació Universitària, la Llei de Formació P rofessional i de les Qualificacions, i la Llei de Qualitat. Aquell govern també va disposar l’obligatorietat de la Religió, en un marc presidit per l’atac sistemàtic contra l’ensenyament públic.
Anaya signa exemplars en l’acte de presentació del llibre. / J. BOLUDA
Un llibre repassa el testimoni pedagògic de Gonzalo Anaya La presentació del llibre Gonzalo Anaya. Converses amb un mestre de mestres, a càrrec de Jaume Martínez i Conxa Delgado (Tàndem), ha servit per a repassar la trajectòria del catedràtic emèrit de la Universitat de València. Anaya (Burgos,
1914), “un apassionat de la conversa”, és un mestre de la República que va arribar a València en 1973 per a prendre possessió d’una plaça de professor a l’Escola de Magisteri. Des d’aleshores, el vell professor, que compta amb nombroses distincions,
entre elles la Medalla al Mèrit en el Treball, és un animador entusiasta de totes les plataformes cíviques en defensa de l’Escola Pública Valenciana. Aquestes Converses són el testimoni d’una vida dedicada a l’educació.
La comunitat educativa respon a la contrareforma del PP
L’all...
Les mobilitzacions de juny convoquen tot l’ensenyament La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic del País Valencià, que reuneix un ampli ventall d’organitzacions representatives de la comunitat educativa, prepara un manifest i un conjunt de mobilitzacions contra la política del Govern valencià. La primera concentració tindrà lloc el dijous, 3 de juny, a les 19,30 hores, a la plaça de la Mare de Déu de la ciutat de València La Plataforma, que ha valorat les primeres mesures del
nou Govern espanyol, ha exigit formalment al president de la Generalitat que re s p e c t e l’educació com un àmbit allunyat de les controvèrsies polítiques. Les diverses organitzacions que han confluït en la campanya, preparen una intensa agenda d’activitats en les distintes comarques del País Valencià per tal de sensibilitzar els distints sectors de la comunitat educativa i la societat civil.
Per als diputats i senadors valencians del Partit Polpular, que, fent una lectura esbiaixada de l’Estatut d’Autonomia, intenten prohibir l’ús del terme País Valencià.
...i l’oli Per al Govern espanyol, que ha ordenat el retorn de les tropes enviades a l’Iraq per Aznar. Es compleix així la voluntat de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes.
2
OPINIÓ
All-i-oli 179
EDITORIAL
TOTES I TOTS
Nou escenari de progrés per a l’educació VE DE LA P À G I N A 1 E l Sindicat reclama de manera immediata la derogació de la LOU, de la Llei de Formació Professional i de la Llei de Qualitat, i una forta inversió de l’Estat i de la Generalitat que assegure un ensenyament públic, popular, gratuït, democràtic, valencià, científic, renovador i compensador; un ensenyament al servei dels interessos de la majoria i, especialment, dels sectors més desfavorits. Mentre es negocia una llei general d’educació, fruit d’un pacte d’Estat, s’ha de paralitzar el calendari d’aplicació de la LOQE i ajornar tot el seu desplegament. STEPV-Iv reitera al Govern valencià l’exigència de millora del sistema educatiu i la solució urgent als principals problemes: dignificació de la funció docent, professorat interí, despeses de funcionament, participació i gestió democràtica, promoció del valencià, c o n s t ruccions escolars, educació infantil, form a c i ó professional, ensenyaments de règim especial... El Sindicat seguirà treballant junt a d’altres forc e s socials per a impedir la imposició de les polítiques involucionistes en matèria educativa.
ÈPOCA IV - N.º 179. Maig-Juny 2004 SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ. INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv) Director: JOAN BLANCO Cap de Redacció: RAFA MIRALLES Redacció: MANOLO CABANILLAS, MARC CANDELA, R AFA CUESTA, SANTIAGO ESTAÑÁN, J OSÉ LUIS GONZÁLEZ, J AUME LLOPIS, VICENT MAURÍ, TOMÀS MORENO, J OAN P ÉREZ, J ULIÀ R EY, ALBERT SANSANO, Disseny i diagramació: JORDI BOLUDA, RAFA MIRALLES Fotografies: X ELO GARCÍA, MANOLO CABANILLAS, JORDI BOLUDA Revisió lingüística: J OSÉ OROZCO ALLIOLI no assumeix necessàriament els criteris i opinions continguts en els treballs dels seus col·laboradors. Administració, Redacció i Publicitat: Juan de Mena, 18, baix. 46008 València. Tel. 963919147. Fax: 963924334 correu-e: allioli.stepv@intersindical.org http://www.intersindical.org/stepv Imprimeix: Bronte Graf, S. L. Cullerers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017 Tiratge: 13.000 exemplars ISSN 1576-0197 Dipòsit Legal: V-1.454-1981 Franqueig Concertat 46/075
Alacant: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005. Tel. 965985165 Alcoi: Jordi de Sant Jordi, 16-B. 03804. Tel. 965523151 Alzira: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600. Tel. 962400221 Elx: Maximilià Thous, 121-b. 03201. Tel. 966225616 Castelló: Marqués de Valverde, 8. 12003. Tel. 964269094 Gandia: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700. Tel.-Fax: 962950754 València: Juan de Mena, 18. 46008. Tel. 963919147 Vinaròs: Avinguda Llibertat, 4 - 5é. 12500. Tel. 964407265 Xàtiva: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800. Tel. 962283067 Universitat d’Alacant: Edifici Germà Bernàcer, b. Tel. 965909512. Universitat Jaume I Castelló: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964728812. Universitat de València: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018. Universitat Politècnica de València: Camí de Vera, s/n. Tel. 963877046. Universitat Miguel Hernández (Elx): Maximilià Thous, 121 b. Tel. 966225616.
Maig-Juny 2004
Govern paritari i sense LOQE Xelo García Murillo
T
ant havíem parlat de les conseqüències negatives de la Llei de Qualitat, per antidemocràtica, segregadora, confessional, arc a i c a , c o n s e rvadora, retrògrada i també sexista, que ja ens pesava com una llosa pensar en el començament del curs vinent. Havíem de carregar ben bé les piles per continuar treballant i amb més empenta per contrarestar els seus efectes anticoeducatius: “No ens re s i g n e m . M a n t i n d rem una contínua denúncia i resistència a la LOQE, tan oposada al conjunt de característiques d'un model educatiu progressista, a favor de la igualtat d'homes i dones, i plantarem cara als seus efectes negatius. A pesar de la llei, s e g u i rem treballant per una escola coeducativa, com bona p a rt del professorat fa a les aules i als centres” (Manifest per la coeducació, contra la LOQE). Quin respir, el 15 de març, després de tota la setmana abans de les eleccions generals amb el cor encollit per tot el que va passar en eixos dies
ARXIU
especials. Un dels primers pensaments: ja no tindrem la Llei Del Castillo. Han anat passant els dies i hem tingut més alegries: les tropes a casa. Adéu, senyor Bush. És un motiu bonic per a treballar amb l'alumnat a l'escola. I després un nou govern: ja tenim paritat. Hauríem de felicitar el senyor Zapatero i les senyores ministres per haver fet un pas tan important. Tan difícil com és trobar dones disposades a assumir un càrrec de responsabilitat als col·les, al sindicat... El que semblava impossible, de
sobte s’ha revelat ben fàcil. Però el nou Govern té molts reptes per a no decebre la ciutadania, i un de molt important pel que fa les ministres. Res no és garantia, una ministra es pot equivocar tant com un ministre i, a més, pot ser encara més criticada, com passa a les dones amb càrrec. La senyora Del Castillo s'ha lluït en l’exercici del seu càrrec i, deixant de banda les injustes expressions sexistes, les crítiques se les ha guanyades dia a dia. La nova ministra d'Educació té davant seu molta faena i el nou gabinet haurà de dotar-se d’un nou estil per a deixar un bon model a la ciutadania (què difícil és això en política!). Les xiquetes i les joves tenen ara l'oportunitat de comprovar com un col·lectiu qualificat de dones assumeix una gran responsabilitat. Això crea model, escola i història. Ara, les dones tenim la possibilitat de fixar-nos en elles, quant a les accions positives de la seua gestió, i adonar-nos que poden –que podem– fer-ho fins i tot tan bé o tan malament com ells.
EL MORTER
De congrés, amb la Intersindical Joan Blanco Paz
E
l mes de maig serà testimoni de dos congressos. Els dies 28 i 29 celebrarem el II Congrés de la Federació d’STPV, formada pels sindicats de l’ensenyament (STEPV), les administracions públiques (STAPV), la sanitat (STSPV)..., i els dies 29 i 30 assistirem al II Congrés de la Intersindical Valenciana. Ara fa tres anys que l’STEPV va decidir convertir l’estructura dels sectors interns de funcionament en una federació de sindicats autònoms. Aquesta va ser la primera passa per a convergir, un any després, amb d’altres sindicats, com el Sindicat de Treballadors de l’Administració (Administració local, Correus...) o la Plataforma Unitària de Treballadors (automoció, metall, calcer...) en la nova Intersindical Valenciana. El congrés constituent de la Intersindical, sota el lema “Construïm l’alternativa”, es va fer en clau de presentació del projecte. Dos anys després, amb més de quatre-cents delegats i delegades sindicals i més de quinze mil persones afiliades, cal avançar i consolidar l’alternativa. El debat del pròxim congrésestarà centrat en la millora de les estructures internes i aprofundirà en la línia d’acció sindical. En aquest sentit, es presentaran les bases per a lluitar contra l'escepticisme i la desconfiança cap els sindicats, l’elaboració de les línies de la negociació col.lectiva, la preparació de les properes eleccions sindicals, la superació de les errades que
el moviment sindical ha comés en el passat... Aquesta alternativa es presenta en un nou context social i polític, derivat de la globalització mundial i la perspectiva d’un nou procés de construcció de la Unió Europea. En aquest període, a més de defensar un marc mundial presidit per la pau, s’aposta per analitzar la repercussió social de la immigració, la relació entre serveis públics i societat, la lluita contra les privatitzacions, a favor de l'ocupació i contra la precarietat laboral, per la defensa dels col.lectius més desfavorits, les alternatives en la defensa de la salut i seguretat en el treball... I tot
això mantenint escrupulosament l’autonomia sindical de la Confederació. Menció especial cal dedicar a l’esforç per treballar per la construcció d’un marc laboral valencià. Res millor que les conlusions de la ponència per a definir l’esperit que envolta el que encara queda per fer:“El I Congrés d'Intersindical Valenciana va plantejar que la necessitat de consolidació i expan sió d'aquest projecte sindical no estava barallada amb el manteni ment dels nostres històrics senyals d'identitat. Aquesta identitat no només s'ha mantingut, sinó que s'ha reforçat i potenciat. El II Congrés ha d’aprofundir en la política sindical d'expansió de l'anterior Congrés, i mantenir les portes obertes a la incorporació d'altres organitzacions. D'altra banda, segueix vigent el protocol de relacions amb altres forces sindi cals aprovat en el seu moment. Per a molts treballadors i treballa dores la Intersindical representa una alternativa valenciana, compromesa amb els reptes d'aquests temps, i que compta amb la maduresa i expe riència suficients de les distintes organitzacions que la integren. En el projecte estratègic de la Intersindical convergeix tant la joventut com la maduresa de les seues organitzacions i sindicalistes, però els avanços no seran fàcils: en el camí haurà qui interposarà bas tons en les rodes per a impedir el nostre avanç. Del nostre treball i del nostre compromís depén que al final ho aconseguim.”
OPINIÓ
Maig-Juny 2004
A
Hem llegit 14 propuestas para hacer realidad la educación infantil que el país necesita A la ministra de Educación: - Un aumento de inversión y de gasto presupuestario que sea identificable, y que permita reconocer el proceso de aproximación al tan necesario 6% del PIB (…). - Un compromiso público con la educación infantil en los primeros presupuestos (…) - Una nueva forma de mirar y de entender la educación (…). - La asunción (…) de los retos que para la educación del siglo XXI plantea la UNESCO (…). - La aprobación de un decreto que, con carácter urgente, recupere los requisitos mínimos establecidos para todos los centros que acojan regularmente a niños y niñas menores de tres años (…). - (…) Evitar el mantenimiento y la creación de guarderías con criterios sólo asistenciales (…). - Una planificación de la oferta que de acuerdo con los ayuntamientos (…). - Una apuesta por una educación de titularidad pública, con transferencia de competencias a los ayuntamientos y organismos autónomos (…). - La coherencia y la coordinación del primer y el segundo ciclo de escuela infantil (…). - (…) Una única formación y titula-
D E S
D E L
ción para todos los y las profesionales que trabajan en el ciclo 0-6 años (…). - El trabajo en equipo de los profesionales, la participación de las familias y de la comunidad (…), lejos de la burocratización y la uniformidad. - El necesario aumento de maestros que sea la garantía del trato personalizado que los niños y niñas de estas edades reclaman (…). - El establecimiento de los principios para la normalización e integración escolar, la garantía de la heterogeneidad (…) y el desarrollo ético del derecho a una auténtica educación laica. - La apertura de un proceso de participación amplio y transparente, que permita el consenso de toda la población, para elaborar una nueva Ley de Educación (…). - Una nueva política hacia los medios de comunicación, que contribuya a valorar y, por lo tanto, a que sean noticia las muchas acciones y realidades positivas que cada día se producen en el país (…). Revista “Infancia” (Associació de Mestres Rosa Sensat), abril 2004.
S U D
P
Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escri ga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense. Ovidi Montllor
D
es de fa molts anys, pràcticament des que es va començar a impartir l’assignatura de Valencià a les escoles, fins avui mateix, cada vegada que, com demanen les meues funcions, revise els horaris dels diferents grups de cada centre, sempre em trobe amb nomenclatures incorrectes a l’hora d’indicar les assignatures que s’imparteixen. Ara bé, la que al meu parer s’endú la palma és l’assignatura de “Valencià”, ja que en molts centres la denominació comunament utilitzada és la de “Lengua”. Jo, abans, sempre dintre de les meues funcions, que, en aquest cas, les considerava d’assessorament legal, lingüístic i del que havia de ser “acadèmicament correcte”, sempre els deia que “no s’havia de dir lengua valenciana, que en tot cas la denominació popular i “pactada” al País Valencià era “valencià” i, en cas de parlar de llengua, havíem de dir “llengua catalana”, que era la denominació científica avalada per tota la romanística internacional. A més, feia la consideració de la nostra condició de mestres i, per tant, garants dels sabers avalats científicament. Quan feia aquestes consideracions pensava, sobretot, que no es tinguera el més mínim dubte sobre la unitat de la llengua, tothom les acceptava i les considerava correctes, actuant amb conseqüència, ningú es posava les mans al cap perquè estàvem entre professionals de l’ensenyament, els quals, no ho oblidem, són els principals transmissors dels sabers científics als xiquets d’avui, que seran els adults de demà. Açò no passaria si des del primer moment haguérem nomenat a la llengua pel seu nom. És a dir, llengua catalana. Continuant amb els meus “deures”, faig el Seguiment dels Programes d’Educació Bilingüe i, sense intentar sobrepassar-me, fullege alguns llibres editats per editorials
E
U
D
’
A
U
L
3
A
Escoles de pares i mares Carme Miquel
Q
uan la mestra va veure que la mare de Miquel encara l’acompanyava cada dia els 150 metres que hi ha des de sa casa a l’escola, després d’haver complit el xiquet els 12 anys, va comentar als companys: “No sé si recomanar-li un psicòleg o què. Està fent el fill un inútil i és incapaç de reconéixer-ho”. Una altra mestra va dir que amb Martina passava tot el contrari: amb sis anys va sempre sola pels carrers i ha de creuar tres avingudes des de sa casa, separada més de 500 metres de l’escola. Arran d’aquests comentaris, fets a la sala de professors uns minuts abans de l’hora d’entrar a les classes, s’hi van succedir les anècdotes: La de la mare que cada dia, a l’hora del pati, passava al fill de cinc anys, d’amagat a través de la tanca, un biberó de llet perquè la criatura no volia esmorzar cap altra cosa; la d’aquells pares que permetien veure pel·lícules porno a la filla d’onze anys “per a que s’espavile”, i la dels germanets que viuen amb els iaios i només veuen els pares els diumenges, tot i dormir tots sota el mateix sostre. A aquestes anècdotes de fets un
V A L E N C I À
valencianes gens sospitoses en relació al tema que estem tractant, i em sorprenc en comprovar de quina manera defugeixen definir el valencià pel seu nom i utilitzen el subterfugi de “la nostra llengua”. Molts pensaven que la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) acabaria amb el conflicte lingüístic. Jo sempre he pensat que les polítiques de normalització lingüística no havien d’entrar en el camp de la normativització, que les qüestions com la denominació i fixació de la “nostra” llengua eren competència exclusiva de la Universitat, concretament d’unes entitats acadèmiques ja existents des de fa anys i que se n’ocupen: l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV). Tanmateix, el que no s’havia aconseguit fins ara, és a dir, dividir els filòlegs formats en les nostres universitats, s’està aconseguint des de la creació de l’AVL. Des de feia anys, els filòlegs d’aquest País nostre, no havien estat tan emboirats discutint el nom de la llengua: el que la gent vol, el que la gent diu i no sé quantes “mandangues” més. I aquesta situació, lluny d’apaivagar i clarificar la situació, no ha fet més que crear confusió on les coses estaven clares. A l’escola se li ha de facilitar la tasca, no entrebancar-la; se li han de clarificar conceptes, no confondre’ls. La major part del professorat dels nostres centres educatius ha estat format lingüísticament en valencià, amb els mateixos conceptes que a tot arreu del domini lingüístic català. El professorat únicament demana més formació metodològica i consolidar els coneixements adquirits. No és el mateix “elucubrar” sobre el nom de la llengua i si aquesta paraula es diu així o s’ha de dir d’aquesta altra manera, per tal d’assolir una falsa “pau lingüística” (a costa de què?), que estar cada dia amb els nostres xiquets i xiquetes a peu d’aula, amb les idees clares per poder transmetre, amb claredat meridiana i seguretat, els conceptes acceptats internacionalment. Ja s’haurien d’haver acabat els temps en els quals se’ns negava la nostra història i els nostres noms. ¿Per què hem de continuar amb subterfugis?
tant excepcionals, va seguir un intercanvi d’informacions sobre fets habituals, com que els xiquets veuen moltes hores de televisió, que no dormen suficient i això se’ls nota en el rendiment. O que mengen moltes llepolies i quan és l’hora d’esmorzar molts entrepans van directament a les papereres. També que a les cases no es fomenta el sentit de la responsabilitat, que es consentix molt o que moltes famílies que en determinats moments adopten actituds extremadament autoritàries, en altres moments deixen fer sense mesura. Etcètera, etcètera. El ben cert és que cada xiquet o xiqueta porta a l’escola la càrrega educativa de la família i aquesta en molts casos no afavorix gens la tasca escolar. I les accions tutorials que s’hi pretenen fer ni arriben a tots els qui caldria ni obtenen sempre bones respostes. Què es pot fer aleshores? Qui ensenya a fer de pare i de mare? Només el sentit comú? Des dels centres educatius es veu la necessitat que funcionen escoles de pares i mares, i en molts d’ells les han programades i n’han realitzat activitats. Però sol passar que són ben pocs els qui hi participen.
T E A T R E S
D E
Problemes d’horari? Manca de motivació? Pors? Poques d’aquestes experiències han acabat consolidant-se i donant fruits. “I si portarem les escoles de pares i mares a les cases de cadascú? –diu un mestre imaginatiu a la sala de professors, abans d’entrar a classe– Podríem passar-los vídeos, enviar-los escrits per Internet…”. “I per què no fan això les institucions, utilitzant, entre altres coses, la televisió…?” –diu un altre. “Uuuuuiii!”, responen set veus alhora. Per la megafonia sona la música que anuncia l’inici de la jornada escolar. Josep, de primer, entra a classe llepant un xupa-xup. A Maria, de segon, ningú no li ha pentinat les llargues trenes i els companys li ho diuen. Juan i Pablo, de cinqué, comenten la pel·lícula que van veure la nit anterior fins la una de la matinada, mentre Vanessa, abans d’entrar, ja ha llançat l’esmorzar sense ni tan sols desembolicar-lo. Martina, de sis anys, que com cada dia ha arribat sola a escola, s’ha abraçat a les cames de la seua mestra, i Miquel, de dotze anys, ha entrat a classe corrent per fugir de la mirada de la seua mare, que cada dia l’acompanya.
L ’ E S C O L A
Escola i Medi
Quan creus que ja s’acaba, torna a començar Tudi Torró
All-i-oli 179
Jaume Martínez Bonafé
M
ai va haver Cultura pura i ja no hi ha Natura pura. Vam creure que podíem créixer i desenvolupar-nos conquerint i dominant la Natura i ara se n’adonem que hem de canviar urgentment el xip civilitzatori. Que a la Terra no se la pot agredir, que hi ha que estimar-la, i que ens queden quatre dies mal comptats si mantenim l’actual procés de degradació ambiental. He pogut comprar a un hipermercat una sola albergínia perfectament embolicada a una safata de cartró amb paper de cel.lofana. Una etiqueta plastificada em deia l’origen –no recorde si era Xina–, la data d’embolicament, el pes i el preu del vegetal. Potser alguns diran que això és progrés: higiene, rapidesa, informació, estalvi de mà d’obra. ¿Per quant de temps serà aquesta pràctica sustentable? ¿No hi ha darrere una racionalitat mecanicista, simplificadora, unidimensional, fraccionadora, que anomena modernitat a una pràctica social cega davant les conseqüències ambientals? ¿No és aquesta una pràctica social degradatòria i suïcida a un termini cada dia més curt? L’emergència del discurs de la sustentabilitat és ja antiga. Podem parlar, per ficar una data, d’Estocolmo a l’any 1972. Vull dir que hi ha un “saber ambiental” –aquest és el títol d’un preciós llibre d’Enrique Leff– que ens ve advertint des de fa temps que hem de canviar radicalment cap a una vida més verda. I que hem de canviar tots i totes, que aquest no és un debat sols anticapitalista, que és també civilitzatori. Que jo mateix, amb les meves pràctiques quotidianes, estic contribuint al manteniment d’una globalització econòmica i cultural basada en una insostenible apropiació dels recursos naturals. ¿Què pot fer l’escola? Doncs, sembla que hi ha respostes de tots els colors. Una, majoritaria, és no mirar més enllà de les finestres de l’aula. Una cosa és el currículum i una altra la vida. Així que oïdes sordes. (A la meva Tesi Doctoral,
sobre aquests temes, vaig recordar el meu mestre d’escola, que em renyia perquè deia que la vista se’m anava cap a la finestra darrere el vol d’una mosca. Aquell pobre franquista no havia llegit el conte de Cortázar.) Una altra resposta és quelcom així com les lliçons commemoratives: hem de fer alguna cosa especial el 5 de juny, que és el dia mundial del medi ambient. Una altra és convertir en assignatura curricular el que creiem que és socialment important: les dones, la terra, la pàtria, més les matemàtiques, la química… Una altra és que d’això s’encarregue puntualment el professor o professora de l’assignatura “més propera” (el de Ciències Naturals… ¿i per què no el de Religió?). Una altra és –aquesta molt neoliberal– subcontratar els serveis d’una altra empresa: un centre de Natura, uns monitors ambientals –habitualment, estudiants de fi de carrera pèssimament pagats. Encara són possibles altres respostes. Ara recorde un concepte que és tot un discurs sobre una pedagogia de la sustentabilitat: L’arrelament de l’escola al medi. És més antic que la Conferència de Nacions Unides a Estocolm, i més real que els acords que es van comprom e t re a executar els governs a la Conferència de Rio de Janeiro al 1992. Hi ha escoles i mestres que practiquen eixa pedagogia. Hi ha moviments escolars i de mestres que compart i x e n esforços, experiències i il.lusions per fer més possible eixa pedagogia. Ara mateix, a les comarques de l’Horta, sabeu que el 5 de juny estem convocats a Campanar en la I Diada Escolar Per L’Horta. Allí tindrem l’oportunitat de trobar-nos i intercanviar experiències i propostes la gent que, des de l’espai escolar o des de l’espai ciutadà i de carrer, volem aprendre i també ensenyar a dialogar d’una manera solidària amb la terra, i aturar el procés creixent de destrucció de l’horta.
4
25 ANYS D’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ
All-i-oli 179
Informe del Sindicat sobre l’ensenyament en valencià en 2004
L'ensenyament en valencià necessita renovar els projectes per a afrontar nous reptes ALL-I-OLI Ara fa 25 anys que les primeres escoles públiques –Censal, de Castelló de la Plana, i Sant Jaume, d'Almoines, la Safor– van oferir a les seues comunitats educatives l'ensenyament en valencià. Des d’aleshores, l'ensenyament en valencià ha experimentat importants increments, sobretot en l'escola pública, però ara travessem un fort estancament. En aquests 25 anys, l'ensenyament en valencià s’ha estés al 20% de l'alumnat del sistema educatiu valencià. Aquestes dades ens han de moure a la reflexió, perquè si és manté aquesta tímida progressió, caldrà un segle (!) per a arribar a la totalitat de l'alumnat. Cal, per tant, encetar una nova etapa i posar èmfasi en la qualitat de l'ensenyament en valencià, amb nous projectes i, és clar, moltes més energies. En la situació actual, urgeix Al País Valencià s’han dut a terme molt poques avaluacions sobre els programes bilingües. L’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa, dependent de la Generalitat, només n’ha realitzat dos: -Curs 2000-2001 Mostra: 1.228 alumnes de 4t d’ESO de 36 centres públics i 18 de privats, repartits en zones de predomini lingüístic castellà i valen-
L
l’adopció de mesures urgents per a pal·liar els dèficits apuntats. En el pla institucional, cal refer la Llei d'Ús i Ensenyament perquè l'educació bilingüe siga el model educatiu de tot el nostre sistema educatiu. En el camp educatiu, cal impulsar noves avaluacions dels rendiments dels programes bilingües i rellançar les tesis que mostren els avantatges i la qualitat de l'educació bilingüe. El sistema educatiu valencià ha de disposar de professorat competent en les dues llengües oficials i amb una preparació didàctica que garantisca un ensenyament de qualitat. L’educació bilingüe ha d’afrontar el repte del multilingüisme i ser el motor de la innovació didàctica. Al mateix temps, calen mesures per a corregir els desequilibris que presenta l'ensenyament en valencià: desequilibri territorial en la
seua implantació; configuració d'una doble xarxa educativa, pública en valencià i concertada-privada en castellà; continuïtat dels programes d'ensenyament en valencià en els instituts de Secundària. Entre les actuacions immediates a mamprendre, cal destacar: -Substitució dels programes d’incorporació progressiva (PIP) per programes d'ensenyament en valencià (PEV/PIL) en un termini de tres cursos en tots els centres públics de Primària i Secundària. -Incorporació en tots els instituts, si més no, d’un programa d'ensenyament en valencià. -Promoció de plans d'acollida. En moments d’afluència migratòria, és molt important garantir l’acolliment en condicions dignes a aquestes persones. A més de garantir-los condicions bàsiques de benes-
tar, se’ls ha de facilitar l’adquisició del valencià com a llengua pròpia. -Aplicació dels plans de normalització lingüística en tots els centres sostinguts amb fons públics. -Plans especials de formació lingüístico-tècnica per al professorat de zones no valencianoparlants. -Introducció progressiva de PIP a tots els centres de Primària i Secundària sostinguts amb fons públics de zones no valencianoparlants. Al llarg de l'escolaritat obligatòria s'hauran d’estudiar en valencià, a més de la llengua pròpia del País, tres àrees no lingüístiques. -Introducció en els requisits per a accedir als concerts educatius del desenvolupament de programes d'ensenyament en valencià. Informe complet a: www.intersindical.org/stepv
Avaluació dels programes bilingües cià. Resultats: En totes les matèries, el rendiment escolar dels que han estudiat en programes bilingües és molt superior al de la resta. -Curs 2003-2004 Mostra: 14 centres que ofereixen experimentalment el programa bilingüe enriquit (PEBE), des de l’etapa
a participació oberta i activa d’Onda en la celebració magnífica de les Trobades 2004 d’Escola Valenciana constitueix un testimoniatge encoratjador de l’embranzida que han assolit les Festes de Primavera per la Llengua. Definitivament, la generositat cívica que conflueix en el fenomen esplendorós que protagonitza la Federació d’Associacions per la Llengua ocupa, ara mateix, un lloc preferent de l’avantguarda dins la dinàmica dels moviments associatius. Enguany la convocatòria compta amb un plus d’oportunitat a causa del feliç anunci que desapareix l’amenaça de l’aplicació d’una llei orgànica que ha pretès passar davant la faç de la societat amb el reclam de la “qualitat educativa”, una paradoxa manifesta per tal com més aviat constitueix una càrrega en profunditat contra els fonaments de l’edifici formidable que és avui l’escola valenciana. Per a fortuna d’aquesta societat, el model educatiu que hem anat bastint al llarg de la darrera trentena d’anys es manté instal·lat al centre de les preocupacions de la ciuta-
Infantil (3 anys). Resultats: El rendiment lingüístic de l’alumnat és "molt positiu i equilibrat" en els centres amb PEBE, des de la immersió lingüística. Hi ha major rendiment en les tres llengües del currículum, amb l’anglés incorporat. Hi ha un millor aprenentatge
del valencià. Les recomanacions que s’extreuen d’aquests informes són: generalitzar els PEBE a l’Educació Infantil; impartir un mínim de 10 hores setmanals en valencià en Educació Infantil, per a cursar amb garanties l’àrea de Ciències, Geografia i
25 anys, ben complerts, d’Escola Valenciana Vicent Pitarch i Almela dania. No cal dir que em sembla saludable que continue en aquesta posició, la qual testimonia que l’Escola Valenciana –que comprén tant el model educatiu que la identifica com la vasta xarxa cívica d’ensenyants, mares, pares i alumnes que la integren– és, a hores d’ara, un dels intruments més eficaços en la recuperació de la dignitat nacional del País Valencià i alhora una garantia sòlida de l’aprofundiment de la democràcia en aquestes latituds. Es tracta, ara mateix, d’”avançar en la valencianització diària del nostre país”, una fita que enclou com a condició indefugible el Compromís pel Valencià. En aquesta direcció, des de totes les latituds del país emergeix el model lluminós que orienta l’estol de
col·legis que desenvolupen i enriqueixen l’escola valenciana. El model educatiu valencià, com és ben sabut, s’identifica pel seu perfil d’escola acti-va, en sintonia oberta amb l’entorn físic i humà, creativa i crítica, no sexista ni autoritària, pública, laica i profun-dament arrelada a la identitat del país; en definitiva, vehiculada en valencià. No cal dir que és una escola compromesa amb la pau mundial i amb l’avanç dels processos democratitzadors, ací i arreu. Enmig de marors i bonances, Escola Valenciana avança consolidada, conscient del seu rol d’avantguarda social i oberta als nous reptes que sobrevenen en el món de l’educació. D’entrada, hi ha el factor, radicalment nou, de
Història des de primer de Primària; aplicar una metodologia constructivista en l’aprenentatge de la lectoescriptura, per tal d’afavorir les transferències lingüísti ques en les tres llengües. El sistema educatiu valencià manté un bon nivell en relació amb altres països europeus en oferta de programes bilingües, però és molt deficitari en la seua aplicació.
l’espectre ètnic que ara mateix acoloreix les nostres aules amb un arc iris esplendorós de cultures i llengües. I, al mateix temps, hi ha el sotrac que ha produït en la metodologia clàssica de l’ensenyament la irrupció de les noves tecnologies. Certament, dos reptes imposants i alhora engrescadors. Ara: no crec que vaja errat en considerar que justament l’escola valenciana es troba en condicions avantatjoses per afrontar els nous temps, que es confirmen marcats per la globalització i la cibercomunicació. Justament en el tractament del multilingüisme i la interculturalitat hi disposa d’una experiència dilatada i rica, gràcies a la qual avui més que mai el seu model d’escola en valencià (la llengua nacional que ha de cohesionar una societat cada dia més multiètnica) emergeix com a l’única proposta raonable i eficaç perquè puguen ser assolits els objectius de normalització lingüística que establia la llei d’Alacant. Es mire pel cantó que es vulga, no hi ha futur per a aquesta societat al marge de l’escola valenciana.
Maig-Juny 2004
La nit de l’Escola Valenciana Joan Baptista Malonda Bon viatge et done el Bé. Bon viatge que vam mamprendre ara fa 25 anys dues escoles públiques –la Censal de Castelló i la d’Almoines– en engegar l’ensenyament en valencià, amb el mestratge de versats davanters, que ens mostraren el Bé, que foren i són necessaris per entendre aquells començaments del curs escolar 1978-79. Versats davanters dels quals no citarem noms, no fóra que la memòria i la ignorància s’aliaren amb la injustícia de l’oblit. Són aquelles persones dels països de llengua catalana que abans i durant la Segona República portaren amb ànim i tenacitat el català a la societat i a l’escola. Són aquells mestres que a la dècada dels 60 recuperaren la memòria i la reivindicació de l’ensenyament de la llengua i de la renovació pedagògica. Són aquelles escoles cooperatives, aquells companys i companyes que a les escoles i als instituts de principis dels 70, en equip o de forma individual, donaven testimoniatge del seu compromís perquè nosaltres continuàrem el bon viatge. Per res no aturem la marxa. Un bon viatge que ens ha donat el Bé en celebrar aquesta Nit de l’Escola Valenciana uns 25 anys ben complits i que per res no aturarem la marxa, perquè el present reconeixement no és per a dues escoles solament, això no dóna suficient marxa. És sobretot per al treball col·lectiu i cooperatiu de centres educatius, de persones que dia rere dia donaren, donen i donaran testimoniatge del seu constant caminar. Som tota aquesta ciutadania, mestres, famílies, alumnat, organismes... els qui rebem avui amb gratitud i amb una sensació d’agredolç el merescut homenatge. Les dues escoles tenim la satisfacció de ser dipositàries del treball de tanta i tanta gent de trellat. Que si està negra la nit. Una sensació d’agredolç, perquè agra i negra és encara la normalització de l’ensenyament i de l’ús social en tots els nivells educatius i àmbits de la nostra llengua al nostre País. Agra i negra perquè interessos partidistes amaguen la raonada unitat de la llengua i fan surar l’aberrant secessió lingüística. Agra perquè encara està negra la nit de la equanimitat en el dret i en el deure constitucionals i en leyes de calidad, en termes d’igualtat i de democràcia, de totes les llengües de l’Estat espanyol. Negror que ens exigeix estar a l’aguait i denunciar les situacions que entrebanquen els drets lingüístics propis. Porte jo claror a l’ànima. Però si està negra la nit, portarem la dolçor i la claror a l’ànima del País. Una claror amb l’encís i l’enllumenament del Compromís per la Llengua: 50 mesures pel valencià, de totes aquelles institucions i de les persones que ens hem trobat a la convocatòria de la Federació d’Escola Valenciana, de la mateixa Federació, i dels qui de ben segur voldrien estarhi. Tots plegats com a paradigma de palmatòries que suporten els ciris encesos de la llengua i de la cultura. Un aplec d’un nosaltres que m’obliga, amb el permís del mestre Enric Soler i Godes, a adequar el seu poema: Bon viatge et done el Bé, / per res no aturem la marxa;/ que si està negra la nit, / porte jo claror a l’ànima.
ENSENYAMENT PÚBLIC
Maig-Juny 2 0 0 4
All-i-oli 179
Els canvis legislatius proposats pel Govern Zapatero
¿Què quedarà de la Llei de Qualitat? ▲ Educació de 0 a 3 anys
▲ Prova general de Batxillerat o revàlida
Deixarà de ser una etapa de caràcter assistencial per a tornar a ser educativa. Segons la nova ministra, la LOQE considerava aquesta etapa amb un caràcter "merament assistencial" i "no garantia l'aspecte educatiu que ha de tenir". La nova Administració pretén potenciar el desenvolupament d'habilitats en aquests primers anys, "perquè estem convençuts que el que es fa en aquesta primera etapa serveix per a prevenir futures desigualtats". La ministra no assenyala si assumeix l’etapa com educació pública o si es fomentarà la concertació.
Es paralitza la implantació de la prova general de Batxillerat, denominada en el món educatiu "revàlida", en estimar que trenca la connexió amb les universitats per estar feta al marge d'aquests centres i que haguera suposat una doble prova, la de Batxillerat i les que estableixen les pròpies universitats. S'estableix una prova de conjunt per a l'accés a la Universitat sense necessitat d'exàmens addicionals. Es torna a l'examen de selectivitat com mètode d'accés amb el consens de tots els centres. Continua en vigor l'actual prova d'accés a la Universitat (PAU), almenys durant els cursos 2004/05 i 2005/06.
▲ Gratuïtat de l’Educació Infantil Es desactiva l'obligatorietat que tenen les comunitats autònomes d'implantar l'Educació Preescolar de 0 a 3 anys per al pròxim curs, però no se suspén la gratuïtat de l'Educació Infantil, que entrava en vigor a partir de setembre. El Govern afirma que és un objectiu que tota la població puga accedir a formació des dels tres anys. Però no diu qui la va a portar a terme. S'estaria davant el perill de crear 17 sistemes distints de Pre-escolar, ja que el finançament d'aquesta reforma es carrega directament en els pressupostos de cada autonomia i en cap cas el Govern del PP havia previst gastar-se un euro. El nou Govern no concreta.
▲ Religió Assignatura de Societat, Cultura i Religió. Religió optativa i no avaluable. Es mantindrà la situació actual regida per la LOGSE (disponible en tots els centres, voluntària per als alumnes i no avaluable). No computarà amb nota, ni es tindrà en compte a l'efecte de promoció, adquisició de beques o accés a la Universitat. Per tant, l'ensenyament de la religió catòlica va a continuar com fins ara; qui vulga professar aquesta fe anirà a classe, i qui no tindrà activitats no escolars. Malgrat això, són ja més d'un centenar d'organitzacions les que, només al País Valencià, exigeixen que s'excloga la Religió dels col·legis públics. El Govern no assenyala qui va a a impartir-la ni quin sistema d'accés i contractació tindrà aquest professorat.
▲ Concerts educatius Quant a la revisió del concert amb determinats col·legis o la integració d'immigrants en l'escola privada, la ministra no es mostra molt concreta, encara que ha avançat que estaran disposats a estudiar qualsevol punt que afavorisca l'educació i que vaja a millorar la qualitat educativa.
▲ Elecció de directors No s'ha fet cap referència a aquest capítol. En les comunitats autònomes, segons la major o menor sensibilitat davant el paper dels Consells Escolars, s'estan desenvolupant processos diferents.
▲ Finançament
ARXIU
oficials: Galícia (Resolució de 23 d'abril de 2004), Astúries (Resolució de 7 d'abril de 2004) i Aragó (Ordre de 15 d'abril de 2004).
▲ Avaluació, promoció i titulació d'a lumnes de l'ESO en el curs 2003/04 Segueix vigent l'Ordre d’1 d'octubre de 2003, per la qual s'estableixen criteris per a l'aplicació de l'avaluació i promoció, i requisits per a la titulació de l'alumnat que cursa Educació Secundària Obligatòria. La repetició i promoció de curs es produirà en les condicions previstes en l'Ordre.
▲ Currículums d’Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat Es mantenen com fins ara. S'apliquen els currículums vigents i que van ser desenvolupats, en el percentatge corresponent a l'Estat, en el període de la ministra Del Castillo (Reforma de les Humanitats).
▲ Atenció a la diversitat El nou Govern proposa mesures d’"atenció a la diversitat basades en l’optativitat i en les activitats de reforç i suport", "prevenir abans d'excloure als alumnes". No especifica més.
▲ Admissió d'alumnes
▲ Programes de Garantia Social (GASO) i Programes d'Iniciació Professional (PIP)
No s'ha fet referència, però hi ha tres comunitats que la regulen en els respectius butlletins
Els GASO es mantenen com fins ara, es continuarà amb l’optativitat prevista en l'ESO i conti-
nuaran els Programes de Diversificació i de Garantia Social. Pel que fa als PIP, es paralitza la seua posada en funcionament. No s'implantaran els Itineraris prevists per a tercer i quart de l'ESO ni els PIP. Es continuarà impartint els GASO.
▲ Itineraris Aquesta mesura també queda paralitzada, en considerar que "la segregació d'alumnes que anava a provocar no és la millor opció per al final d'aquesta etapa educativa". No s'obligarà als alumnes de tercer de l'ESO (amb 14 anys) a elegir itineraris educatius en funció del seu rendiment escolar, que havien d’elegir una sèrie d'assignatures que fixarien el seu futur acadèmic. Es retarda aquesta elecció. En el seu lloc es proposen mesures "d’atenció a la diversitat basades en l’optativitat i en les activitats de reforç i suport". "Prevenir abans d'excloure als alumnes". Itineraris de tercer de l'ESO: No entraran en vigor en el curs 2004/05.
▲ Batxillerat Continuen les quatre modalitats de Batxillerat, en comptes de les tres que marca la LOQE. L’alumnat decidirà en el moment de la matrícula e n t re les modalitats de Ciències de la Naturalesa i de la Salut, Te c n o l o g i a , Humanitats i Ciències Socials i Art.
Sobre el finançament, la portaveu i vice-presidenta primera del Govern, Fernández de la Vega, va recordar que la LOQE es va presentar al Parlament sense memòria econòmica, pel que hi ha alguns aspectes que haurien d’estar prevists "ja", i no ho estan, com la gratuïtat de l'Educació Infantil prevista per al pròxim curs.
▲ Aplicació de les modificacions La titular d'Educació va estimar que el Reial Decret per a derogar la LOQE podria estar aprovat en les pròximes setmanes. En maig ha d’estar enllestit el Decret que interromprà l'aplicació de la Llei. A més, la ministra va avançar que també caldrà modificar diversos desenvolupaments actuals de la Llei.
▲ Futur legislatiu Si es duu bon ritme, el debat amb els diferents sectors es pot estendre fins octubre. A partir d'aquest moment està previst d’iniciar la fase de negociació en el Parlament en octubre o novembre, i en un any pot aprovar-se la reforma. Després de frenar l'aplicació de la LOQE, el Govern ha de presentar un projecte de llei (després de l’estiu) que plasme el nou model educatiu. Pot aprovar-se a principis de 2005 perquè entre en vigor en el curs 2005-06. El temps de tramitació dependrà del diàleg que establisca el Govern amb la comunitat educativa i els grups parlamentaris. Després de la prescriptiva aprovació en les Corts caldrà encara completar el procés amb els desenvolupaments reglamentaris. Per tot això, no es preveu que les reformes educatives entren en vigor abans del curs 2006-07.
Reobertes les negociacions sobre atenció a l’alumnat amb NEE de Secundària ALL-I-OLI Educació ha reobert les negociacions de l’Ordre que contempla el tractament de les necessitats educatives especials (NEE) de l’alumnat d’Educació Secundària, trencades en 2001. Les reiterades pressions dels Sindicats per a reobrir la negociació han forçat l’Administració a modificar la seua actitud inicial. L’Ordre regularà les adaptacions i dotacions necessàries dels centres per a atendre l’alumnat. Ll’Administració vol promulgar la norma abans de setembre. STEPV-Iv considera que tota la comunitat educativa ha de tindre la seguretat que l'Administració atendrà l’alumnat de NEE amb les mateixes condicions que la resta d’estudiants. El Sindicat exigeix l’establiment de criteris clars i objectius per a permetre la integració i la dotació de recursos d'una forma automàtica, així com la resolució adequada dels casos singulars, amb una adequada dotació pressupostària.
L’acord de plantilles de 1999 Entre d’altres mesures, l’acord de plantilles de Secundària de 1999 preveia dotar tots els instituts de professorat de psicopedagogia i pedagogia terapèutica per atendre les situacions ordinàries. El mateix acord establia mecanismes per dotar els centres de més recursos quan havien d’atendre un nombre elevat d’aquest alumnat. Encara que l’Administració afirma ara que ha atés totes les peticions justificades de dotació de més recursos, manca una normativa que responga a les necessitats dels centres amb criteris objectius. STEPV-Iv considera que la nova Ordre ha de deixar en mans dels centres, i no de la voluntat de l’Administració, l’exigència de dotacions extraordinàries. La norma ha d’establir mecanismes automàtics i objectivables que, davant d’unes necessitats concretes, obliguen l’Administració a resoldreles. Per això, l’Ordre, ha de regular, a més de les mesures integradores, quan i com es té dret a disposar dels professionals necessaris, les adaptacions dels centres, la coordinació amb els centres de Primària, la implicació dels departaments, els recolzaments i les mesures específiques, les reduccions de ràtios, etc.
5
6
ENSENYAMENT PÚBLIC
All-i-oli 179
Maig-Juny 2004
“Sostenella y no enmendalla”
La llengua de bell nou arran les sentències del TSJCV Antoni Viñas
E La comissió organitzadora fa públic el programa d’activitats
L’Escola d’Estiu de Formació de Persones Adultes se celebra al Port de Sagunt ALL-I-OLI Amb el lema “Creuant les fronteres educatives. Formació de persones adultes, globalització i resistències”, la comissió organitzadora de l'Escola d'Estiu de Formació de Persones Adultes ha fet públic el programa de les activitats previstes per a l’edició de 2004, que tindran lloc al CFPA Miguel Hernández, del Port de Sagunt (carrer Dolores Ibárruri, s/n), del 5 al 7 de juliol. La comissió recorda que les persones participants poden enviar fins el 14 de maig els seus textos i materials. El programa de treball de cada dia s’obri amb conferències, i els seminaris o tallers (de sis hores) es desenvoluparan al llarg dels tres dies. Conferències Creuant les fronteres: formació de persones adultes, globalitza ció i resistències. Per Carlos Alberto Torres (Universitat de Califòrnia, Los Ángeles. Creuant les fronteres: treball i formació en un context globalit zat. Per Maria Giovanna Piano (IFOLD). Creuant les fronteres: globalització, democràcia i ciu tadania. Per Raúl Sánchez (Universitat Nómada). Seminaris Reformes educatives, globalit zació i moviments socials. Per Carlos Alberto Torres. Aprenentatge permanent, tre ball, gènere i globalització. Per Maria Giovanna Piano. Resistències i alternatives a la globalització. Per Raúl Sánchez. Globalització i educació. Per Joan Pérez Albero. Fer i estar al món d'altra manera. Per Maria Milagros Montoya. Meto dologies i didàctiques per a desenvolupar processos d'apre -
nentatge permanent amb perso nes adultes immigrades. Per Joan Colomer. Pràctiques for matives que humanitzen el nos tre món globalitzat. Per Graciela Hernández Morales. Tallers Expressió del cos i de la ment. Per Anna Campos Alcázar. Globalització i quotidianeïtat. Per Emmanuel Rodríguez. De persones adultes estudiants a persones adultes escriptores. Per Miguel Loza. Internet. Per José Miguel Marqués Rodríguez. Donar nom a les nostres vivèn cies, sabers i aprenentatges. Per Ana Mañeru. Introducció a l’àmbit de l’educació i formació de persones adultes. Per Pascual Múrcia. Práctiques d'associacio nisme. Com fer pressupostos i gestionar una associació. Com fer projectes i programes. Per Antonio Palacian Campos. El Pla local de formació de Salt: fem un Salt solidari. Per Sebas Parra. Dinàmica de la rialla. Per Nieves García i Pedro Olmedo. Globalització, territori i perspec tiva ecològica. Accions singulars al nostre país. Per Enric Amer. A l’estiu viu Itinerari pel centre mediam biental i la marjal de El Moro. Itinerari per la ciutat històrica de Sagunt. Inscripcions Fins el 7 de juny per fax (962287419), correu-e (crec@dva.gva.es) o al web (www.dva.gva.es/crec). Més informació STEPV Alacant, Tel. 965985165 (Joan Pérez Albero). Correu-e: alacant.stepv@intersindical.org
Dos cursos a València i Alacant promouen la millora de la capacitat de comunicació del Sindicat ALL-I-OLI Una trentena de sindicalistes de la Federació de Sindicats de Treballadors del País Valencià han participat en el curs d’Estil Periodístic organitzat per l’àrea de Publicacions del Sindicat. El curs pretén millorar les tècniques de redacció de textos comuni-
catius, per tal de facilitar l’edició de les publicacions periòdiques pròpies, com Allioli i Intersindical, així com el web i els correus electrònics. En les sessions, celebrades a principis de maig a València i Alacant, s’ha prestat un especial interés a la redacció de notícies i notes de premsa.
l Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en recents pronunciaments promoguts per Acció Cultural del País Valencià, les Universitats de València i d’Alacant i STEPVIntersindical Valenciana, ha establert, fent-se ressò de la doctrina del Tribunal Constitucional al respecte, que “no existeix cap raó jurídica que permeta sostenir que la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana no consti tuïsca titulació suficient... per eximir de la realització de la prova de coneixements de la llengua d’aquesta comunitat –denominada oficialment “valenciana” en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic “catalana”. Així mateix, insisteix el Tribunal, “que procedeix fer un pronun ciament declaratiu encaminat a impedir, per ser contrària a dret, tota interpretació... que conduïsca al resultat de considerar que els aspirants en possessió de la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana vénen obligats a sot metre’s a la prova obligatòria i eliminatòria de valencià, car aquests queden exempts de l’esmentada prova”. Aquestes declaracions jurisdiccionals, ben fonamentades jurídicament i científica en les sentències al·ludides, han trasbalsat els representants de la nostra Administració valenciana, com no podia ser d’una altra manera, i els han fet, amb reiterada tossuderia, manifestar-se amb arguments com que “la nostra llengua és el valencià perquè així ho determina l’Estatut d’Autonomia”, “una sentència no pot expropiar el nom que un Estatut d’Autonomia dóna a una llengua”, “açò atempta contra la nostra identitat”, i d’altres ximpleries com aquestes.
PP recalcitrant Aquest rosari de declaracions dels nostres governants provocaria la rialla si no implicara duríssimes conseqüències, com l’exclusió de tots els nostres llicenciats en Filologia Catalana de les oposicions o de les borses de treball convocades al País Valencià. En aquest ordre de
coses es troba l’última manifestació de la recalcitrant postura del Partit Popular, quan ha tornat a excloure la titulació de Filologia Catalana com a instrument d’acreditació de coneixements de valencià a l’hora de presentar-se a les oposicions a cossos docents no universitaris, convocades el 7 de maig, cosa que frega palesament la línia del rebuig més absolut i patètic als criteris de l’autoritat judicial. Insisteix en la mateixa línia el fet de suprimir del text dels estatuts de les universitats valencianes Jaume I de Castelló, Estudi General de València i Alacant l’expressió “acadèmicament catalana” en referir-se a la denominació de la llengua pròpia dels valencians, denominació avalada pel Tribunal Constitucional i el TSJCV.
boca de declaracions a favor de l’Estat de Dret i de la Constitució, però quan no l’interessen les normes en vigor les oblida sistemàticament. ¿És que no pertanyen a l’Estat de Dret tota la sèrie de Reials Decrets i Ordres ministerials i les sentències dels òrgans judicials que reiteradament reconeixen la unitat de la llengua, denominada a l’Estatut “valencià” i en el món acadèmic “català”? Cal recordar que la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, encara que recorrent a una curiosa perífrasi, que no ha valgut per a neutralitzar la utilització política de la llengua, admet la seua unitat quan afirma que el valencià pertany al mateix sistema lingüístic que posseeix com a propi la resta de països de l’antiga Corona d’Aragó.
Govern civilitzat?
Cinisme i chauvinisme
És impropi d’un Govern que es proclama civilitzat i de centre l’ostentació de menyspreu al criteri científic una i altra vegada enunciat per les nostres autoritats acadèmiques amb el suport unànime de la Filologia Romànica. És inaudit que el Govern que ha incorporat en l’article primer de la Llei Orgànica d’Universitats com a funcions pròpies d’aquestes “la creació, desenvolupament, transmissió i crítica de la ciència, de la tècnica i de la cultura, i la difusió, la valorització i la transferència del coneixement al servei de la cultura”, done l’esquena als continguts fonamentals de la seua pròpia llei, i no sols abandone el criteri acadèmic sobre el tema, sinó que el combata tan aferrissadament com ho fa. Però no sols és això, sinó que deixa caure que els nostres magistrats pretenen “expropiar el nom de la nostra llengua”. ¿Quin concepte tenen d’aquells que no es resignen a acceptar les seues posicions, fins i tot tractant-se de membres del poder judicial? Els jutges s’han limitat a constatar la realitat jurídica i acadèmica al respecte i han dictat unes sentències coherents. A qui manca coherència i racionalitat és a la nostra Administració, que s’ompli la
Per altra banda, constitueix una mostra de cinisme i chau vinisme absurd atrinxerar-se en el socorregut tema de la “identitat”. Sembla que reconèixer que es comparteix la mateixa llengua o el mateix sistema lingüístic amb diferent denominació atempta contra la “identitat” del poble valencià o contra l’Estatut, o quan es diu sense tremolar que el valencià es una llengua diferent pel fet que l’Estatut la denomina valencià i no català. Amb aquests plantejaments no s’atreveixen a reaccionar quan la Constitució Espanyola se serveix de l’expressió “castellà” en referir-se a l’idioma oficial de l’Estat i les universitats utilitzen sistemàticament les expressions acadèmiques de “Llengua Espanyola”, “Literatura Espanyola” i “Filologia Espanyola”, o quan els països llatinoamericans accepten sense complexos que parlen castellà o espanyol. Una vegada més hem de dir que el nom no fa la cosa i que la comunitat lingüística que abraça diversos països, lluny d’atemptar contra cap dels que la configuren, enriqueix la llengua comuna amb les seus diferents modalitats que la integren i la fa més potent front a l’expansió de les més esteses.
Conselleria realizará la adscripción de las Escuelas de Arte y Superior de Diseño ALL-I-OLI Conselleria ha anunciado que en breve abrirá el proceso de adscripción del profesorado de las seis Escuelas de Arte y Superior de Diseño. Para ello, además de la convocatoria, se publicará la definición de la plantilla de cada centro y la Orden de las habilitaciones transitorias. Estas medidas no cuentan con el respaldo sindical, por las discrepancias manifestadas en los criterios de confección de las plantillas. STEPV-Iv, con el respaldo del resto de sindicatos,
rechazó que las plantillas no contabilicen el horario de las asignaturas optativas, las tutorías, los proyectos final de carrera, las jefaturas de departamento y las reducciones por cargos directivos. Como los representantes del profesorado han advertido, los criterios de la Administración provocarán un mayor recorte de las plantillas. Educación mantiene que la carga horaria motivo de la discrepancia es variable y no puede asignarse a un departamento en concreto. Según sus cálculos, las
cifras resultantes son buenas, ya que incorporan a todo el profesorado actualmente en activo. STEPV-Iv, en cambio, subraya que el modelo de adscripción impuesto sólo afectará al profesorado funcionario. Dado el alto volumen de docentes interinos, la adscripción sólo será eficaz si se resuelve la problemática de este importante colectivo. El Sindicato sigue exigiendo que, a la mayor brevedad, se reestructuren las bolsas de trabajo y se publique la convocatoria de oposiciones.
ENSENYAMENT PÚBLIC
Maig-Juny 2004
All-i-oli 179
7
El nuevo gobierno y la Ley de FP Augusto Serrano
E
n el debate educativo realizado tras la toma de posesión del nuevo Gobierno, se ha hablado y escrito mucho de los cambios que se deberían producir en este ámbito; pero los análisis no están siendo globales, se reducen a dos ámbitos, a la LOU y a la LOCE. Se deja al margen la FP, no se analiza la Ley Orgánica 5/2002, de 19 de junio de 2002, de las Cualificaciones y de la Formación Profesional. Esta ley tiene el dudoso honor de tener en su haber al menos tres récords: las nueve enmiendas a la totalidad presentadas en el Congreso; los 25 segundos que tardaron los senadores del PP en rechazar en ponencia las 227 enmiendas que presentó la oposición; y el haberse tramitado con carácter de urgencia y ser una perfecta desconocida en casi todos los ámbitos de la enseñanza. Los discursos que hicieron los portavoces de los partidos de la oposición en el Congreso fueron todos ellos muy críticos con la propuesta del Gobierno, incidiendo en aspectos tales como la falta de análisis de la situación actual de la FP y el grado de cumplimiento de los objetivos del II Plan Nacional de FP; se denunció que la ley menoscaba e invade las competencias de las comunidades autónomas en educación (ERC llamó a la mayoría del PP “mayoría absoluta de usurpación”). Se calificó al proyecto de centralizador y homogeinizador, de carecer de financiación para las medidas que se proponían; de falta de democracia en la gestión de los centros de “referencia”; de ignorarse las cuestiones curriculares y pedagógicas. Todos los portavoces también coincidieron en calificar a esta ley de “obsoleta”, de ser, en definitiva, una vuelta atrás en el concepto de FP al destinarla al alumnado que fracase en la Educación Secundaria Obligatoria... De los discursos pronunciados en defensa de las enmiendas a la totalidad hay que destacar tres citas del discurso de la portavoz de Educación del Grupo Socialista del Congreso: “El proyecto nos parece irresponsable e improvisado”; “Nosotros le auguramos, desde luego, el más completo fracaso”; “En los ciclos formativos se establece un sistema de accesos y pasarelas en los cuales no se garantiza la formación académica adecuada, sino que lo que aquí estamos viendo es una reconstrucción del viejo sistema de 1970; un sistema obsoleto, caduco y fracasado”. En su paso por el Congreso, el PP admitió 19 de las 250 enmiendas presentadas por la oposición (tres de Coalición Canaria
para sumar sus votos al final). Mucha mejor suerte tuvieron estos enmendantes que sus colegas del Senado: en 25 segundos (!) se rechazaron las 227 enmiendas presentadas. Ocho comunidades autónomas se pronunciaron claramente contra el contenido de esta ley por diversos motivos, aunque sólo el Parlamento de Cataluña ha presentado un recurso de inconstitucionalidad, por invasión en competencias, que sigue su trámite. Desde la Confederación de STEs-Intersindical, la única organización estatal que se opuso realmente a esta ley, participando de las críticas anteriores, profundizamos en el fondo de sus objetivos y ya denunciamos durante su tramitación. Ahora seguimos haciéndolo, sabiendo que la ley supone un intento claro de privatizar la FP al equiparar la validez de las cualificaciones obtenidas trabajando con los títulos académicos. De esta forma se desvaloriza la FP inicial/reglada, ya que se desprecian los contenidos humanísticos. En esta línea se infravalora también la función docente, pues el profesorado verá cómo se “regalan” títulos equivalentes académica y profesionalmente a los estudios que su alumnado tarda dos cursos en conseguir tras la adquisición de conocimientos de todo tipo. Los STEs criticamos una ley que convierte la FP en un gran negocio, con cargo a los fondos públicos estatales y europeos, al permitir a empresas y academias de todo tipo impartir enseñanzas privadas de FP. Con esta ley no se integran ni se ordenan los tres subsistemas existentes. Se supedita la FP reglada al mundo empresarial y a las cualificaciones, y se permite la explotación laboral de las personas que opten por el camino más corto, el de la cualificación profesional para, obtenida ésta, intentar buscar trabajo remunerado dignamente. Los STES planteamos al nuevo Gobierno y a los partidos políticos que se opusieron a la ley vigente poner en primer plano de su política educativa la Formación Profesional, paralizar la aplicación de la ley y, tras un proceso de negociación, redactar un nuevo proyecto que dignifique definitivamente los estudios de FP, integrando verdaderamente a los tres subsistemas existentes y considerando el centro educativo como eje de toda la Formación Profesional, como ha reclamado el Pleno del Consejo Escolar del Estado.
Miembro del Consejo Escolar del Estado. Confederación de STES-Intersindical
M. CABANILLAS
Carta oberta al conseller de Cultura, Educació i Esport
Amb l'educació no es juga VE DE LA PÀGINA 1
H
an estat informats els sindicats o ha estat negociada l'estructura dels itineraris de 3r d'ESO? ¿Sap vosté com quedaran els programes d'iniciació professional? ¿En quins centres s'aplicaran? ¿Disposa vosté del pressupost corresponent? Els documents que vosté ha lliurat als representants del professorat sobre els decrets de currículum no contenen una dada fonamental que hauria de negociar amb els sindicats: els annexos amb les càrregues horàries de les distintes assignatures i l'assignació als corresponents departaments didàctics. Encara no ens ha informat si es generalitzarà la implantació de la llengua estrangera en el primer cicle de Primària i com pensa ferho. La proposta del nou model de direcció dels centres s'ha improvisat en quinze dies i quan la convocatòria ja s’ha tramés al Diari Oficial es desconeixen les direccions vacants a les quals poden aspirar els candidats. També desconeixem si haurà temps per a desenvolupar tot el procés selectiu previst amb els presumptes criteris d'eficàcia i eficiència.
Derogar la LOQE STEPV-Iv segueix defensant un model d'Escola Pública i Valenciana allunyat de les còpies i simples traduccions de les directrius centralistes. En les dues legislatures anteriors el Consell i el partit polític que li dóna suport han pegat la cabotada a tot allò que li venia ordenat des de Madrid. Ara, en canvi, utilitzen l'educació com a arma per a l’enfrontament polític, i no ofereixen un model alternatiu. Per suposat, obliden els interessos generals de l'alumnat valencià. Aquest Sindicat està d'acord que es derogue, com més aviat millor, una Llei de Qualitat que no té com objectius primordials la millora del sistema educatiu, sinó que dóna més facilitats a les tendències ideològiques més retrògrades, imposant l’assignatura de
Religió o establint itineraris segregadors que afectaran sobretot l'alumnat més desfavorit. STEPV-Iv considera imprescindible arribar a un Pacte d'Estat per l'Educació entre totes les forces polítiques i agents socials pet tal d'articular un ampli consens social i polític que permeta actualitzar la lletra i l'esperit de l'article 27 de la Constitució. Per tant, amb la moratòria d'aplicació de la LOQE, cal iniciar un debat obert a tota la societat per a reconsiderar els aspectes que més fractura social provoquen. En aquest sentit, les mesures de l’anterior govern del PP només obeïen als interessos dels sectors socials més privilegiats. En canvi, per al sistema públic d'educació només mereixia declaracions d'inten-
Aquest Sindicat està d'acord en derogar una Llei de Qualitat que no té com objectius primordials la millora del sistema educatiu cions sense concreció estructural ni pressupostària. STEPV-Iv convoca a totes les organitzacions sindicals i a les organitzacions de pares i mares i de l'alumnat a debatre i arribar a acords en els aspectes que calga replantejar com fruit del consens i que hauran de ser revisats. El primer d’aquests punts és el caràcter educatiu de tota l'etapa infantil de 0-6 anys, que supere el caràcter assistencial que es dóna ara al primer cicle (0-3 anys), amb una millora en les ratios professorat/alumnat i una major dotació de personal en una etapa educativa fonamental per a compensar les desigualtats. El pròxim curs 2004/05, el seu Govern haurà d’aturar l'aplicació
dels itineraris en 3r d'ESO i revisar el valor de les opcions personals enfront de l'únic criteri dels resultats acadèmics. Perquè tot el procés educatiu no pot centrar-se exclusivament en els resultats, com pretén la LOQE. Cal insistir, contràriament, en la recerca de models organitzatius i metodològics centrats en el perfeccionament i el desenvolupament individual, el que també els obliga a replantejar la prova general de Batxillerat (revàlida) i els programes d'iniciació professional.
Ensenyament de la Religió La participació democràtica ha de tornar a ser l'eix i motor de la vida i organització dels centres docents, des del model d'equip de direcció fins les competències dels òrgans col·legiats com el consell escolar o el claustre. Finalment, s’ha de revisar l’ensenyament Religió, en la seua doble versió i plantejament com assignatura i, almenys, retornar a la situació de no avaluable, una matèria d’oferta obligada pels centres però optativa per a l'alumnat. S’han d’estudiar alternatives perquè es desenvolupe fora de l'horari lectiu. Hi ha d’altres temes importants que vosté hauria de considerar, com ara el reconeixement social de les treballadores i treballadors de l’ensenyament; l'atenció a l'alumnat immigrant; l’adequació,manteniment i reposició desls centres escolars, aixi com la previsió de noves construccions, assumptes que depenen de polítiques d'Estat i com a tals han de reconduir-se per tal d’arribar, mitjançant el diàleg i la negociació, a un model d'educació concebut com a dret fonamental que l'Estat té l'obligació de garantir, no una mercaderia al servei de les empreses, dels beneficis i la productivitat. Vosté no hauria d’oblidar que l'educació és un procés per a la compensació de les desigualtats socials i econòmiques, i que ha de contribuir a la cohesió social de tots els ciutadans i ciutadanes, siga quin siga el seu origen.
8
SALUT
All-i-oli 179
El dossier ha estat coordinat per responsables de l’STEPV
Cuadernos de Pedagogía dedica el número de maig a la salut del professorat
ALL-I-OLI El número del mes de maig de la revista Cuadernos de Pedagogía es dedica monogràficament a la Salut Laboral del professorat. La c o o rdinació del dossier ha anat a càrrec de José Luis González Meseguer, coordinador de Seguretat i Salut Laboral de la Intersindical Valenciana. Les pàgines de la revista recullen art i c l e s sobre aquesta problemàtica, així com monografies sobre set riscos laborals específics del sector educatiu. El dossier també re p rodueix un complet recull de recursos. L’article que obri el Tema del Mes repassa els principals riscos laborals i explica el cicle preventiu. Ta m b é s’aborden la salut i les malal-
ties laborals i es presenta la s e g u retat del centre s docents i la seua relació amb els riscos de seguretat i higiene. Les patologies musculoesquelètiques, l’estrés, l’acaçament moral o mobbing, la responsabilitat civil, els problemes de la veu, la salut de la dona docent, i la precarietat laboral dels interins i itinerants són els principals problemes que aborden les set monografies recollides. Els autors dels distints treballs són sobretot afiliats, responsables sindicals i delegats de Salut Laboral de l ' S T E P V, Intersindical Valenciana, Confederació d’STEs i STE-EILAS. La revista inclou, entre altres, distintes col·laboracions de tècnics i especialistes com José Luis Llorca (Gabinet de Seguretat i Salut Laboral de Burjassot), María Pilar Nieto (Hospital Universitari Doctor Pesset), Vicenta Escribà (Conselleria de Sanitat) i Yolanda Pons (Gabinet Jurídic de la Federació d’STPV). El procés de producció d’aquest Tema del Mes es va iniciar en octubre de 2003 i ha comptat amb l’assessorament tècnic del director de la publicació, Jaume Carbonell, i amb el treball d’edició dels textos per part del corresponsal de la revista al País Valencià, Rafa Miralles.
Club Diario LEVANTE Dilluns, 31 de maig. 19.30 hores
Taula redona:
La Salut del Professorat Presentació del Tema del Mes (maig 2004) de la revista Cuadernos de Pedagogía i de la campanya Pel compliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals Intervenen:
José Luis González Meseguer , coordinador del Tema del Mes i responsable de Salut Laboral, Intersindical Valenciana. Mingo Ortolà, responsable de Salut Laboral, STEPV-Iv. María Ángeles Llorente , mestra i directora del CP Cervantes de Bunyol. Presenta:
Rafa Miralles , corresponsal al País Valencià de Cuadernos de Pedagogía. Organitza:
Federació de Sindicats de Treballadors del País Valencià - Intersindical V alenciana
LA SALUT LABORALAL WEB (nova secció, en preparació)
LABORAL
Maig-Juny 2004
Nova campanya sobre Salut Laboral del professorat
El compliment de la Llei sobre Prevenció de Riscos Laborals ha de ser efectiu en juny ALL-I-OLI Una de les principals prioritats de l’acció sindical de la Federació de Sindicats de Treballadors del País ValenciàIntersindical Valenciana (STPV-Iv) per a tota la funció pública és l’exigència de compliment, per imperatiu legal, dels Plans de Prevenció de Riscos Laborals abans del pròxim 14 de juny, com prescriu la Disposició Transitòria Única de la Llei 53/2003. El personal del sector públic, independentment de la seua relació jurídica, té dret a la protecció de la seua salut com qualsevol altre treballador. El col·lectiu té dret a que l’Administració complisca els seus deures: protecció de la salut, identificació dels riscos laborals, adopció de mesures preventives; en definitiva, eliminació o reducció i control de riscos perillosos. Les línies generals de la campanya es van presentar el 18 de maig en un acte celebrat a Madrid al que van assistir distints mitjans de comunicació. Al País Valencià, la presentació tindrà lloc el dia 31 al Club Diario Levante. En la campanya s’han distribuït milers de cartels i díptics. Els incompliments reiterats de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, per les administracions públiques i per l’empresariat ha impedit frenar la sinistralitat, controlar les malalties professionals i actuar davant el conjunt de danys ocasionats pel treball. Les distintes patologies laborals afecten a centenars de milers de treballadors i treballadores de tot l’Estat.
Botó de mostra El passat 2 de març, la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social va f o rmular una proposta de requeriment especial a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, com a conseqüència de la denúncia presentada pel conjunt d’organitzacions sindicals presents en el Comité de S e g u retat i Salut Laboral Docent de València. El requeriment obliga l’Administració educativa a: planificar en un mes l’acció preventiva mitjançant l’avaluació inicial de riscos laborals; introduir en dos mesos les m e s u res oportunes segons l’avaluació inicial; inform a r de manera immediata a tots els treballadors sobre els riscos laborals dels llocs de treball i dels centres educatius; establir en un mes les accions de formació teòrica i pràctica per a tots els teballadors; adoptar en un mes mesures sobre primers auxilis, plans d ’ e m e rgència i avaluació
Cartell de la campanya de la Confederació d’STEs
dels centres; planificar en 15 dies l’acció preventiva en relació a la vigilància de la salut inicial i periòdica; assignar un local, amb els mitjans materials i humans p e rtinents, al Comité i els delegats de Prevenció adscrits a la Direcció Te rr i t o r i a l de València. El 13 de desembre de 2003, el Govern espanyol va publicar la Llei 54/2003, de modificació del marc normatiu en prevenció de riscos laborals. Aquesta disposició concedeix un termini de sis mesos a totes les empreses i administracions per a enllestir el Pla de Prevenció preceptiu. En aquest sentit, la campanya de l’STPV-Iv exigeix el compliment estricte d’aquest termini legal. La deixadesa de governs i e m p resaris cap a la salut
laboral i l’empitjorament de les condicions de treball que el capital imposa arreu del món –cada vegada més agressives– generen més víctimes i més malalties entre la classe t reballadora. Rebel·lar- s e contra aquesta situació i exigir Plans de Prevenció són les millors vies amb què compten els treballadors i treballadores per a millorar les seues condicions laborals. Rebem diners a canvi de la nostra força de treball, però és inadmissible fer-ho en detriment de la nostra salut. La campanya de l’STPV-Iv establirà línies de col·laboració amb el conjunt dels treballadors i treballadores i amb els altres sindicats de classe en defensa d’un treball més saludable per a tots.
ENTREVISTA
Maig-Juny 2004
All-i-oli 179
9
Nico Hirtt P rofesor y autor de Los nuevos amos de la escuela
“Nos oponemos a las privatizaciones de los servicios públicos” Nico Hirtt nació en Luxemburgo hace años. En la actualidad es profesor Física, Matemáticas e Informática en c e n t ro de enseñanza secundaria Bélgica. Es miembro fundador de ALBERT SANSANO –En su libro, al describir las características de las políticas neoliberales en Europa, se refiere a la mercantilización de la enseñanza. ¿Puede describirnos ese proceso? –El proceso supone una mercantilización de la enseñanza, porque consiste, por una parte, en la privatización propiamente dicha de la enseñanza pública, pero además también supone transformar la escuela en un instrumento al servicio de la competitividad, como cualquier empresa. Desde hace unos veinte años los poderes económicos mundiales exigen que las escuelas se adapten al orden económico. Eso supone, entre otros aspectos, reducir las inversiones del Estado en los servicios públicos e introducir las nuevas tecnologías en la educación. –¿Cuáles son los ejes más destacados de ese nuevo orden económico? –Ese nuevo orden económico se caracteriza por la dualización del mercado de trabajo. Actualmente existe una demanda del 25% de puestos de trabajo con muy alta cualificación profesional, junto con un 50% de muy baja cualificación. En ese contexto, los empresarios plantean una jerarquización, una dualización social de la enseñanza y también que las competencias estén por encima de los conocimientos. –¿Cómo piensan conseguir sus propósitos? –Ellos plantean que el sistema escolar debe ser más flexible, para adaptarse al cada vez mas rápido ritmo de los cambios industriales, tecnológicos y sociales. Quieren que el Estado deje de controlar el sistema de enseñanza y propugnan una escuela, según ellos, “más autónoma”. El proceso finalizaría en un punto en el que los aspectos más rentables del sistema educativo pasarían a manos de inversores privados. En un primer momento, la tendencia se centraría en la enseñanza superior y en la formación profesional. –¿Qué papel se asigna a la introducción de las nuevas tecnologías en ese proceso? –Uno de los más potentes catalizadores de la transformación de la enseñanza en un gran mercado mundial es sin duda el desarrollo de las tecnologías de comunicación a distancia y, en particular, de Internet. Al estar estre-
48 de un de la
Asociación por una Escuela Democrática (APED, http://users.skynet.be/aped), un movimiento que realiza valiosas aportaciones al debate sobre las políticas educativas neoliberales, tanto en la Unión Europea
como en el mundo. En febrero, Nico Hirtt presentó en Valencia y Alicante su último libro, Los nuevos amos de la escuela, editado por iniciativa de la Confederación de STEs.
Nico Hirtt. / M. CABANILLAS
chamente amenazadas por la competencia de ofertas de teleenseñanza recién llegadas al mercado, las universidades tradicionales deciden implicarse también. –En un futuro inmediato, parece que todo pasa por Internet… –En los próximos años, para la Organización Mundial del Comercio (OMC) la enseñanza a distancia a través de Internet será el principal sector de desarrollo de los mercados de servicios educativos. Entre 1996 y 2000, la inversión en la education bussines americana pasó de 500 a 3.500 millones de dólares. Las inversiones en formación a distancia en red pasaron de 100 a 2.000 millones de dólares. –¿Cómo se explica ese crecimiento espectacular? –Existen varios factores. La cada vez mayor demanda de aprendizaje a lo largo de toda la vida, la sobreinversión escolar por parte de las familias para armar a sus hijos e hijas frente a un mercado laboral dualizado, la desfinanciación y la pérdida de calidad de la enseñanza pública, y, evidentemente, el progreso de la oferta tecnológica. Lo
que es curioso y parece contradictorio es la propuesta de reducir la financiación de las inversiones públicas e impulsar las nuevas tecnologías en la escuela. Sin embargo, la introducción de las nuevas tecnologías favorece la creación de nuevos consumidores. Se trata de una propuesta hipócrita, porque no va ligada a iniciativas de mejora de la calidad de la educación, ya que no se incrementan las partidas para reducir las ratios de alumnos por aula, no se aumenta la plantilla del profesorado, ni se mejoran sus salarios ni las instalaciones. –¿Cómo pueden frenar el proceso las trabajadoras y trabajadores de la enseñanza? –Lo primero que hay que hacer es defender una enseñanza pública, de calidad y democrática. Esto significa evitar la selección precoz del alumnado y suprimir los mecanismos competitivos que alimentan las desigualdades sociales entre escuelas. Además, la enseñanza pública ha de contar con una financiación suficiente. –Financiación, ¿para qué? –Para desarrollar una escuela que respete la manera de aprender de las clases po-
pulares. Para desarrollar una pedagogía constructivista –por ejemplo, con los métodos de Freinet– no basta con el compromiso de unos enseñantes que trabajan en aulas con 25 o 30 alumnos. Los países como Finlandia, que escolarizan hasta los 16 años con una enseñanza común, gastan hasta un 80% más por alumno que otros como Bélgica y España. –¿Qué hacer entonces? –Las formas y lugares de la resistencia son múltiples. Hay que luchar contra las multinacionales y las organizaciones internacionales que impulsan la evolución mercantil de la escuela, contra los gobiernos que aseguran las condiciones para desarrollar esa mercantilización, contra ciertos poderes organizadores, inspecciones, direcciones, muy a menudo cómplices o celosos ejecutores. Hay que luchar contra enseñantes que dejan hacer, contra padres que siguen el discurso patronal, creyendo asegurar así un futuro para sus hijos, contra alumnos a veces demasiado contentos con menores exigencias. Hay que luchar también contra uno mismo, pues nadie está a salvo de la desmo-
ralización, del repliegue corporativista o de los efectos de la intoxicación ideológica. –Hay que luchar, de acuerdo. Pero la enseñanza es sólo un sector de la sociedad. –La lucha contra la mercantilización en la enseñanza es la misma lucha que la que se opone a las privatizaciones de los servicios públicos, a las políticas neoliberales. Es preciso enmarcar nuestra lucha junto a otros sectores vinculados a la educación, vecinos, madres y padres, estudiantes. También hemos de insertarnos en los movimientos sociales que resisten a los procesos de la globalización. –¿Conoce las re f o rm a s educativas impulsadas por el Gobierno de José María Aznar? –Cuando escribí mi último libro había estudiado los sistemas educativos de diferentes países, pero no sobre España. Pero mis colegas de los STEs me han confirmado que los análisis que he realizado son válidos para poder comprender las últimas reformas educativas españolas. Las grandes líneas de la política educativa de los países industrializados europeos son muy similares.
10
INFORMACIÓ
All-i-oli 179
SINDICAL
Maig-Juny 2004
CONVOCATÒRIES INSTITUCIONALS DE FORMACIÓ 2004 Com en cursos anteriors, la Conselleria de Cultura, Educació i Esport (CCEE) ens ha remés l’esborrany de les convocatòries de formació, bé per a l’any 2004, bé
CONVOCATÒRIA AJUDES ECONÒMIQUES INDIVIDUALS PER ACTIVITATS DE FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT
AJUDES A PROJECTES DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT EN CENTRES PÚBLICS
AJUDES A PROJECTES DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT EN C. PRIVATS CONCERTATS I DE TITULARITAT MUNICIPAL
per al curs 04/05 (segons els casos). Algunes poden haver estat publicades quan aquest resum arribe a les teues mans; la resta es publicaran aviat. Passem a repro-
DESTINATARIS
TERMINIS
AJUDES / PLACES
Modalitats A,B i C - Personal docent en situació d’ac tiu o que exerceix funcions de suport escolars en centres públics i en unitats de centres privats con certats de nivell no universitari. - Personal laboral especialista o funcionari d’administració especial que preste serveis en centres edu catius depenents de la CCEE. - Personal que exerceix la funció inspectora o que ocupe lloc de treball classificat com a docent. Modalitat D - Funcionaris docents depenents de la CCEE.
- Modalitats A,B i C: Des de la publicació de l’Ordre en el DOGV fins el 31-08-04.
A: Jornades, Congressos, Seminaris, Cursos de formació i perfeccionament i d’altres activitats de formació: Màx. 660 . B: Les mateixes activitats del punt A que es realitzen a l’estranger: Màx. 900 . C: Màsters, Cursos de post-grau i de doctorat. Màx. 750 . D: Estudis tendents a obtenir una titulació universitària de 1r i 2n cicle i de grau superior en ensenyaments de Règim Especial. Màx.: 750 ..
Centres públics depenents de la Generalitat Valenciana de nivells no universitaris. - TIPUS A: un sol centre. Serà ela borat per l’equip directiu. - TIPUS B: més d’un centre, del mateix nivell: Àmbit rural, CAES, PAEP, EPA, Ed. Infantil, Ed. Especial. -TIPUS C: coordinació entre cen tres de distint nivell. Els projectes seran elaborats pels equips directius, previ informe del o dels claustres i aprovats pels claus tres i pels Consells Escolars. Els projectes que es presenten hauran d’estar inserits a la PGA.
Un mes a partir del dia següent de la publicació de l’Ordre en el DOGV.
Igual que en la convocatòria ante rior, adreçada a centres privats concertats i de titularitat municipal de nivells no universitaris.
- Modalitat D: Un mes des del dia següent a la publicació en DOGV.
- Import total per modalitats: A+B+C: 512.754’17 . D: 96.160 .
Un mes a partir del dia següent de la publicació de l’Ordre en el DOGV.
AJUDES ECONÒMIQUES PER A PROJECTES D’INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA I DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM DURANT EL CURS ACADÈMIC 20042005 I ELS PREMIS 2004 A LA INNOVACIÓ EDUCATIVA
- Personal docent que imparteix E Pre-escolar o ensenyaments escolars o que exerceix funcions de suport escolars en centres públics i privats, o en programes municipals d’FPA, de nivell no universitari. - Personal laboral i el funcionari d’administració especial que realitzen funcions de suport en centres docents depenents de la Conselleria de CCEE. - Personal que exerceix la funció inspectora o que ocupe lloc de treball classificat com a docent.
- Projectes: 20 dies hàbils a partir del següent a la publica ció en el DOGV.
AJUDES ECONÒMIQUES A ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE PER A L’ORGANITZACIÓ D’ACTIVITATS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA I DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
- Entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes, que actuen al País Valencià i que no tinguen caràcter docent. - Les activitats que s’organitzen hauran de realitzar-se entre l’1 de gener i el 5 de novembre de 2004. - Es finançaran les activitats supe riors a 10 h. - Tindran preferència les convocades per entitats que tinguen la condició de col·laboradores per a la formació del professorat.
Un mes a partir del dia següent a la data de publica ció en el DOGV.
RESOLUCIÓ DE 23 DE FEBRER DE 2004 DE LA D.G. D’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA PER LA QUAL ES CONVOQUEN ELS CURSOS DEL PLA DE FORMACIÓ CONTÍNUA DELS EMPLEATS PÚBLICS AL SERVEI DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT VALENCIANA
- Premis: fins el 23/09/03.
- La quantitat màxima per projecte serà de 1.803 . L’ajuda es farà efectiva al centre que actue com a coordinador, el qual procurarà que la distribució es produïsca segons el projecte, i serà responsable del control i justificació.
duir els aspectes més significatius de cada convocatòria, tenint sempre en compte que hem treballat sobre esborranys.
ALTRES DADES D’INTERÉS - Les activitats han d’haver-se realitzat entre l’1 de setembre de 2003 i el 31 d'agost de 2004. - La duració mínima serà de 3 dies o 15 hores lectives per a la modalitat A i de 5 dies o 25 hores lectives en la B. - La C i D es concediran exclusivament per a sufragar despeses de matrícula per al curs acadèmic 2003-2004. - Cas de sol·licitar ajuda per més d’una modalitat, A, B o C, sols es podrà concedir, si són seleccionades, la de més quantitat. - La D és compatible amb la resta de les modalitats i se sol·licitarà mitjançant un altre model d’instància. - Rebre una ajuda no implicarà la concessió de permís dins de l’horari laboral, ni estableix el reconeixement de l’activitat de formació per a la seua acreditació i obtenció del complement retributiu.. - Seran desestimades les sol·licituds d’ajuda, que comporten despeses inferiors a 90 .
- La quantitat total d’aquesta convocatò ria serà de 240.400 .
- Els centres podran obtenir ajuda econòmica i/o suport prioritari del CEFIRE. - El projecte es realitzarà al llarg del curs 04-05 entre 30 i 60 hores. Si les característiques del projecte exigeixen una durada superior, s’indicaran les etapes i els resultats a obtenir en cada curs acadèmic. - Quan un centre sol·licite més d’un projecte de formació, sols podrà obtenir ajuda econòmica d’un per tipus de projecte. - L’ajuda per a un projecte no podrà ser prorrogada a la següent convocatòria. - Es pot demanar recolzament del CEFIRE i certificació del projecte sense demanar ajuda econòmica. - Es presentarà memòria al CEFIRE de la seua zona abans del 31-07-05. - Per a sol·licitar l’adaptació de l’horari docent a les necessitats de formació, s’hauran d’acollir al que disposen les instruccions corresponents. - Cada projecte tindrà un coordinador intern.
- La quantitat màxima per projecte serà de 1.803 .
Igual que en la convocatòria anterior .
- La quantitat total d’aquesta convocatò ria serà de 30.050 .
- Projectes: Quantia màxima per realitzar la 1ª fase: 1.800 . El total de la subvenció serà de 48.080 . - Premis: Quantia total: 24.040 . Modalitat A: Materials didàctics. 1r.: 6.000 . 2n.: 4.500 . 3r.: 3.000 . 4t: 1.500 . Modalitat B: Programacions didàctiques per a les àrees comunes de l’ESO: 1r.: 4.500 . 2n.: 3.000 . 3r.: 1.500 . Es podran concedir mencions honorífi ques, sense dotació econòmic o deixar desert algun dels premis.
Import total: 202.290 .
Projectes i Premis: - Es podrà participar individualment o com a grup de treball. - Els autors cediran gratuïtament els drets de reproducció, distribució i traducció a la Generalitat Valenciana, encara que això no implicarà cap compromís de publicació. - Un exemplar del treball restarà dipositat en el CEFIRE de la zona de l’autor o coordinador. Projectes: - No podran ser seleccionats els projectes la temàtica dels quals siga objecte de convocatòria específica per part de la C.C.i E. - Els seleccionats es realitzaran en dues fases: 1ª Fins desembre de 2004. 2ª Primer semestre de 2005. - Es podrà certificar fins un màxim de 60 hores de formació per treball. Premis: - No podrà participar, entre altres, qui haja rebut premi en les convocatòries de 2001, 2002 i 2003; els que hagen estat premiats en qualsevol convocatòria pública o privada; tesis doctorals o treballs conduents a l’obtenció de la suficiència investigadora. - Es podrà certificar fins un màxim de 100 hores de formació per treball. - Les activitats subvencionades s’hauran d’ajustar a l’Ordre de 9 de juny de 1994 (DOGV 17/8/94). - Els projectes seran seleccionats, basant-se en la valoració d’interés de les seues accions formatives, segons els criteris establerts. - La data límit de presentació de les memòries i les justificacions econòmiques serà el 5-11-04. - Els certificats, per ser homologats, s’hauran de presentar abans del 27-12-04.
En el DOGV del 10-03-04 es publicà la Resolució per la qual es convoca el Pla de Formació Contínua per als treballadors i treballadores al servei de la Generalitat Valenciana. L'anomenat Pla es composa de vuit apartats (Annexos) en funció de l'entitat convocant i dels destinataris. Annex I: Cursos de la D.G. d’Ensenyament, per al personal docent no universitari. Annex II: Cursos convocats per l'Escola Valenciana d'Estudis per a la Salut (EVES), per al personal depenent d'institucions sanitàries de la Conselleria de Sanitat. Annex III: Cursos convocats per l'Institut Valencià d'Administració Pública (IVAP), per al personal pertanyent a l'Administració del Consell i als ens i organismes autònoms de la Generalitat Valenciana. Annexos IV al VIII: Cursos convocats per cadascuna de les Universitat valencianes, per al personal d'administració i serveis. L’oferta per al personal docent (Annex I) està composada per un total de 356 accions formatives de totes les matèries i nivells i pot participar el personal docent, no universitari, adscrit a la Conselleria de Cultura i Educació, independentment de la seua relació jurídica, sempre que reunisquen els requisits específics establerts, si s'escau, per a cada curs. En cadascú dels cursos s’especifiquen totes les dades (hores, lloc de realització, condicions de participació, etc.). Les sol·licituds de participació s'han d'ajustar al model que apareix al DOGV i es presenten en el CEFIRE corresponent o en el Servei de Formació del Professorat (Conselleria de Cultura i Educació).
DESPRÉS DE SIS ANYS ES CONVOCARAN LLICÈNCIES PER ESTUDI? Segons resposta oral del Cap de Servei de Formació del Professorat, s’està a l’espera de l’informe favorable de la Conselleria d’Economia i Hisenda per convocar 40 llicències (20 per a tot el curs i 20 quadrienals). És a dir, les promeses del Conseller en la presentació del PAQSE es poden quedar en res perquè no estaven pressupostades. Siga com siga, considerem una burla que després de 6 anys sense convocar-se s’oferten, si finalment Hisenda vol, un nombre tan ridícul, quan, per exemple, la Comunitat de Madrid ofertarà 300 o Galícia 164.
CONVOCATÒRIA DE CONCURS PER A COBRIR PLACES D’ASSESSORIES EN ELS CEFIRE Després de set anys inclomplint la seua pròpia legislació, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència va a convocar un concurs públic de mèrits, tal com indica el Decret 231/97, per a la provisió d’un terç dels llocs d’assessors i assessores de formació dels CEFIRE (vora 60 places), per a ser ocupades l’1 de setembre. Condicions: - Funcionariat de carrera en situació de servei actiu. - Mínim de 5 anys complets d’exercici docent, computats amb data de 31 d’agost de 2004. - Destinació definitiva en un centre educatiu de les localitats d’atenció dels CEFIRE. - Titulació acreditativa del coneixement del valencià (si no es té, disposarà d’1 any improrrogable per a la seua obtenció). - Reunir, en el seu cas, els requisits específics que se sol·liciten per a cada plaça. Procediment de selecció. Concurs de mèrits que tindrà 3 apartats: - Currículum vitae. Màxim 50 punts. S’haurà d’obtenir com a mínim 30 punts per passar a la fase següent. - Projecte d’actuació referent a la plaça que se sol·licita. Màxim 30 punts. S’haurà d’obtenir com a mínim 20 punts per passar a la fase següent. - Entrevista. Màxim 20 punts.
ENSENYAMENT
Maig-Juny 2004
PRIVAT
All-i-oli 179
11
Tots els sindicats van presentar en abril la plataforma unitària davant la Comissió de Seguiment
La negociació del V conveni de concertada, sense acord
L'Administració dóna una resposta insatisfactòria a la plataforma unitària sobre els temes a negociar
L’STEPV-Iv s’oposa a les propostes d’EyG
El director general d'Ensenyament, Josep Vicent Felip, va respondre en la Comissió de Seguiment del 5 de maig a la plataforma unitària que recull les propostes dels sindicats. L'aspecte més urgent -la contractació d'un mestre més per a Educació Infantil en setembre de 2004- torna a estar condicionada a l'ajornament de les plantilles de Secundària. ALL-I-OLI La plataforma sindical unitària, que es va lliurar en la Comissió de Seguiment el 21 d'abril, detalla les propostes sindicals sobre els aspectes treballats des de principi de curs: plantilles d'Educació Infantil, reducció de la càrrega lectiva, despeses de funcionament dels centres, plantilles de Batxillerat i Cicles Formatius i complement de formació (sexennis). El text complet de la plataforma el podeu consultar en la secció d’ensenyament privat del web del sindicat (www.intersindical.org/stepv). De tots aquests aspectes, els sindicats han insistit reiteradament en la urgència d'aplicar un mestre/a en l’etapa Infantil des de setembre de 2004, a compte de les futures plantilles, al marge de la resposta que Hisenda ha de donar al conjunt de la plataforma sobre la viabilitat de les propostes sindicals. Malgrat tot, Josep Vicent Felip va reiterar la proposta inicial de Conselleria de cedir a les peticions sindicals pel que fa a les plantilles d'Infantil a canvi de no aplicar al
Hisenda no aplica la deducció del 40% de l'IRPF de la paga de 25 anys La paga dels 25 anys d'antiguitat en el centre té una deducció en l'IRPF del 40% en la declaració de la renda. La Conselleria d'Educació envia a Hisenda els informes del col·lectiu afectat per aquesta deducció, però s’ha detectat que hi ha casos on això no s’ha fet efectiu. De fet, Hisenda ha enviat un esborrany a aquests contribuents on no consta aquesta deducció. Per això, les persones afectades han de formular una reclamació per a eixir-ne beneficiats de la deducció. A instàncies del Sindicat, l’Educació i Hisenda intentaran subsanar aquest problema, tot i que portaveus autoritzats afirmen desconéixer quan es farà efectiva la correcció. En aquest sentit, si alguna de les persones interessades rep l’esborrany d'Hisenda amb la casella “Reducció Art. 17” buida, cal que formule la reclamació pertinent.
Conselleria actualitza els salaris dels enginyers tècnics d'ESO L'Administració ha contes-
100% les plantilles de Secundària per al proper curs, incomplint l'acord de 2002. Aquesta proposta ha estat rebutjada de ple per tots els sindicats, els quals estan estudiant mesures per dur a terme aquesta reivindicació. En tancar aquesta edició, la resposta d'Hisenda a la plataforma encara no s'ha produït.
Professorat recol·locat STEPV-Iv ha sol·licitat l'Administració que agilitze els tràmits per a normalitzar la contractació del pro f e s s o r a t recol·locat per necessitats educatives especials (NEE) abans que finalitze el curs 2003/04. En aquest sentit, Conselleria ha manifestat que en maig comunicarà als centres amb professorat recol·locat per NEE que informen sobre la vigència de les seues necessitats i si mantenen aquests pro f e s s i onals. Es pretén que el professorat afectat sàpiga abans de les vacances d’estiu si continuarà destinat en el centre a partir de setembre.
tat satisfactòriament a la petició del Sindicat, que havia denunciat la situació dels diplomats en Enginyeria Tècnica que, per la seua titulació, poden i m p a rtir el segon cicle d'ESO. Conselleria havia d’actualitzar els salaris en la nòmina del mes d'abril si les persones interessades havien sol·licitat l'actualització. El professorat que encara no ho haja sol·licitat, cal que demane al seu centre l'actualització perquè siga traslladada de manera immediata a Conselleria. En el tràmit convé adjuntar-hi el títol corresponent.
Proposta salarial per 2004 Totes les organitzacions sindicals han cons e n s u a t una proposta d'increment salarial corresponent a 2004. En la proposta estan inclosos els augments que el professorat del sector públic ha experimentat en el complement de destí, així com els 25 euros que han començat a percebre en la nòmina de març. En tancar aquesta edició encara no s’ha produït la reunió amb la patronal per negociar la proposta presentada per la part sindical.
L’Administració vol subvencionar Infantil a compte d’ESO. / ARXIU
Homologació de triennis, complements d'antiguitat i de càrrec del primer cicle d'ESO La Conselleria d’Educació no ha homologat als llicenciats que imparteixen docència en el primer cicle els triennis, el complement d'antiguitat i els de càrrec respecte dels llicenciats que treballen en el segon cicle. Tots els sindicats han subscrit un document que exigeix l'Administració que abone aquestes diferències i els endarreriments corresponents, segons marca l'acord. L’Administració educativa ha traslladat als serveis jurídics del Departament una resposta a la demanda sindical.
salut laboral i per establir un calendari de reunions per al curs vinent, per tal de treballar altres competències dels delegats i delegades sindicals, com són: clarificació de les hores sindicals corresponents als delegats i delegades; funcions, drets i deures dels delegats; informació i formació sobre salut laboral, responsabilitat civil i acció sindical; campanya de prevenció de riscos laborals centrada en el pla de prevenció.
ALL-I-OLI Els sindicats i les patronals no han arribat a cap acord concret en les set reunions que s’han celebrat fins ara en la negociació del nou conveni d’ensenyament concertat. Els capítols abordats fan referència als àmbits d’aplicació, la classificació del personal, els tipus de contracte, la jornada de treball i les retribucions. Les patronals han contestat a les reivindicacions dels sindicats en els punts continguts al títol I, que fa referència a l'àmbit temporal, funcional, territorial i personal del conveni. La patronal pretén mantindre la vigència del conveni durant quatre anys i vol evitar la inclusió de noves categories professionals i de les categories d'educació especial concertada. Respecte de l'article 9 (organització i disciplina dels centres), la patronal proposa afegir al text vigent que la disciplina i organització del centre estiga subjecta a les normes vigents d'aplicació. És a dir, intenta deixarho tot igual que ara. STEs és l'únic sindicat que planteja que els treballadors participen en l'organització del treball. Educación y Gestión, la patronal majoritària, va presentar una bateria de propostes que han motivat una forta campanya de resposta per part de l’STEPV-Iv perquè empitjoren considerablement les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’ensenyament concertat. Aquestes propostes són: transvasament d’hores lectives en no lectives i a l’inrevés. D’aquesta manera es desregularitza l’horari laboral i permet que l’empresari obligue el treballador a acudir al centre a qualsevol hora; increment de la jornada anual en 90 hores, segons les necessitats del centre i amb el vist-i-plau del treballador, és a dir, “voluntàriament”; reintroducció del contracte d’obra i servei. Aquest contracte no genera antiguitat i no cobreix les vacances d’estiu. Ara per ara és il·legal perquè l’STEs ja el va impugnar en el IV conveni. Més informació a la web: www.intersindical.org/stepv.
Plataforma reivindicativa en el II Conveni de Menors El 28 d'abril va començar la negociació del II Conveni Col·lectiu per a empreses d'atenció especialitzada en l'àmbit de la família, la infància i la joventut del País Valencià. STEPV i CCOO han presentat a la patronal una plataforma reivindicativa conjunta.
Taules salarials del conveni d'ACADE
Trobades de delegats a Alacant i València L’STEPV-Iv ha convocat dues trobades de delegats per marcar estratègies de treball comunes. La primera trobada es va centrar sobre la prevencio de riscos laborals i es va celebrar els dies 22 i 26 de març a Alacant i a València, respectivament. La segona trobada, celebrada el 17 i 21 de maig a Alacant i València, respectivament, va servir per presentar la campanya de l’STEPV-Iv sobre
S'ha publicat l'actualització salarial corresponent a 2004 per als treballadors i treballadores dels centres d'ensenyament privat de règim general o ensenyament privat de règim general sense cap nivell concertat o subvencionat (ACADE). La Resolució de la Direcció General de Treball de 31 de març de 2004 la publica el BOE del 21 d'abril. També està disponible al web de la Confederació d’STEs. Des de la data de la publicació s’han de fer efectives les noves retribucions amb efectes retroactius des de l'1 de gener.
Conveni d’Educació Infantil El 21 d'abril es va començar a negociar el IX conveni estatal de Centres d'Assistència i d'Educació Infantil. En la reunió, els sindicats van presentar a la representació patronal les respectives plataformes. La plataforma dels STE està a l’abast dels treballadors i tr eballadores que la sol·liciten.
12
POLÍTICA
All-i-oli 179
EDUCATIVA
Maig-Juny 2004
LOQE, autonomia de centres i gestió democràtica Albert Sansano
A
tés que el Govern Valencià insistix en la seua voluntat de seguir desenvolupant la Llei de Qualitat (LOQE), és necessari que en els Consells Escolars discutim com fer front al període transitori que el Govern del PP voldrà imposar la seua ja caduca normativa. La gestió democràtica dels centres educatius ha sigut una de les principals batalles que en la lluita per l'Escola Pública hem vingut impulsant a l’STEPV. Junt amb les associacions de pares i mares, els estudiants, els MRP i altres sindicats progressistes, hem anat avançant cap a un model en què la gestió del centre educatiu fóra una tasca compartida per tota la comunitat escolar. És cert que no ha sigut un camí de roses. Des dels manifestos dels anys 70 a l'intent liquidador del Partit Popular, hem passat per períodes d'avanç –amb la LOGSE– i de retrocés –amb la LOPECE, la llei Pertierra–, en els quals han intervingut no només la voluntat dels governants, sinó també la nostra capacitat de resistència. Per això, avui hem de buscar fórmules de treball conjunt i animar la comunitat educativa a trobar nous camins per a seguir avançant cap a l'Escola Pública Democràtica. No podem perdre la perspectiva que els nostres centres, per ser públics, són els únics que garanteixen la seua dinàmica democràtica. Pel que fa a les fórmules de resistència, una primera tasca és evitar que la futura normativa per a l'elecció de les direccions signifique un retrocés per als centres. En la línia de la Junta de Personal de València (1), els Consells Escolars han d'impedir amb el boicot i el rebuig a tota candidatura externa al propi centre, i no vincule la seua gestió als acords del Consell Escolar. El Sindicat ha rebutjat l'Ordre i ara són els centres els que han de fer realitat aquest rebuig. Però cal seguir avançant. La pròpia LOQE ens permet l’avanç a través d'algun dels seus articles. Malgrat la trampa que s’amaga darrere del concepte d'autonomia de centre –l’empresari d’un centre concertat, ¿pot fer el que vulga amb els fons públics?–, els articles 67,
68 i 69 possibiliten l'enfrontarnos als que pretenen imposar un model de centre contrari a la voluntat de la comunitat educativa. Les experiències dels centres que s'han anat dotant d'un model de gestió amb el suport de la comunitat educativa han demostrat que eixe model ha pogut progressar malgrat que mitjançant lleis transitòries se’ls obligara a acabar amb la direcció compartida o a aplicar estructures horàries diferents de les oficials. Un conjunt de normes vigents (ajudes a projectes de formació en centres, projectes d'investigació, premis, convocatòries europees com la Sòcrates, etc.) poden servir de suport a aquestes iniciatives. STEPV-Iv anima i dona suport a aquests centres i impulsarà, entre altres accions, la creació d'una xarxa de centres per la innovació i la cooperació educativa. La Junta de Personal Docent de València vol manifestar el seu rebuig al nou sistema d’elecció de directors i directores previst per la Conselleria. El sistema previst és una conseqüència dels continguts de la LOCE i pretén acabar amb el model democràtic anterior amb una sèrie de mesures que no arriben a cap objectiu de millora del funcionament i la gestió dels centres educatius. Aquest procés, que margina de fet i dret a la comunitat educativa, no dóna resposta als problemes existents ni afavoreix l’increment del nombre de docents que vulguen exercir la direcció. Aquesta Junta de Personal, que ja ha deixat constància del seu desacord amb la LOQE, exigeix, especialment després del nou marc educatiu que es preveu després de les darreres eleccions, la retirada d’aquesta proposta, i l’inici d’un nou procés de negociació amb tota la comunitat educativa. De continuar endavant, aquesta Junta de Personal demana al professorat que rebutge qualsevol candidat que no siga del seu centre i que no presente un projecte i equip que vincule la seua gestió al Consell Escolar. (1) La Junta de Personal Docent de València rebutja el sistema d’elecció de les direccions de centres de la Conselleria.
TURISME SEXUAL I TRÀFIC DE DONES Trobada amb Jaqueline Leite, fundadora i coordinadora del Centre Humanitari de Suport a la Dona del Brasil (CHAME) València , 15 de juny, a les 19 h. Seu Intersindical Valenciana Juan de Mena 18-baix
Alacant
16 de juny (hora i lloc sense confirmar) Més informació: Tel.: 96 598 51 65 Mes informació: http://www.intersindical.org/stepv/peirp/agenda.htm www.chame.org.br/ ORGANITZA: STEPV-Iv, ACSUD Las Segovias.
M. CABANILLAS
Fòrum Mundial d’Educació 2004
Educació ciutadana per a una ciutat educadora Leslie Toledo
L
' educació ciutadana pretén contribuir al desenvolupament de les condicions que permeten una nova ciutadania que sàpiga organitzar-se per a la defensa i conquesta dels seus drets. Es tracta, entre altres objectius, d'establir un nou espai públic no governamental que porte la societat a formular polítiques públiques en la recerca d'un Estat radicalment democràtic. La ciutat, al mateix temps, disposa d'innombrables possibilitats educadores en espais pedagògics formals i no formals, i la vivència en ella constitueix un aprenentatge permanent. No obstant això, quan la ciutat és intencionalment educadora, a més de les seues funcions tradicionals, promou i desenvolupa el protagonisme de tots –xiquets i xiquetes, joves, adults, ancians– a través d'instruments de participació, i es converteix en ciutat educadora. Aquest va ser el tema general del Fòrum Mundial d'Educació (FME) temàtic de São Paulo (Brasil), que va reunir a principis d'abril de 2004 més de 100.000 participants, confirmant la urgència d'una nova educació per a formar ciutadans actors per a una societat sustentable. La celebració coincideix amb els 450 anys de la creació de la ciutat, un fet certament destacable. ¿Quina ciutat commemora el seu aniversari amb un acte d'aquestes proporcions sobre l’educació? Cal saber que São Paulo, la tercera major ciutat del món –10 milions d'habitants– treballa amb els Pressupostos Participatius. Els seus habitants, des de fa tres anys, decideixen les prioritats del pressupost públic. I, des de l’any passat, xiquets, xiquetes i adolescents participen activament d'aquest procés en un camí mai construït per les ciutats i per la ciutadania. Reflexionar sobre aquest tema en una ciutat que presenta propostes innovadores i respecta la ciutadania significa una gran contribució al moviment generat per l’FME i a la resistència al projecte pedagògic neoliberal. ¿Què cal fer perquè tots i totes
puguen contribuir a la transformació d'individus-objectes en ciutadans-subjectes responsables? L'Educació Ciutadana afirma que, l'educació, com dret social i humà, ha d’estar garantida. El ciutadà i la ciutadana, ¿com poden contribuir a l'ampliació del coneixement i concretització d'aquest dret?, ¿quines pràctiques educatives i polítiques públiques s’han d’implantar per tal de superar les desigualtats en les seues múltiples dimensions, discriminacions i exclusions?, ¿com es pot transformar la comunicació en instrument de democratització de l'educació? Aquestes i altres preguntes són objecte de reflexions i propostes de col·lectius que a poc a poc van trobant respostes (i, per descomptat, descobrint noves preguntes) en una nova organització social que està gestant-se en les distintes edicions del Fòrum Social Mundial i d’altres fòrums nacionals, regionals i temàtics. Com subjectes actius i
Es tracta d'establir un nou espai públic no governamental que porte a la societat a formular polítiques públiques dins d'un Estat radicalment democràtic apassionats, potser no tenim encara el distanciament històric necessari per a avaluar aquesta nova experiència que ara vivim. Però, els avanços en els debats al si dels fòrums estan superant antics problemes i dubtes. El diàleg entre el nou i el vell model, entre l’espai local i el global, permet albirar noves fites. Es tracta d’un un procés irreversible on les contradiccions emergents serveixen fins i tot per a donar un respir en les lluites quotidianes a través de la solidaritat. Fruit d'aquest moviment global i esperançador de construcció d'un altre món, l’FME va sorgir en 2001 per a oposar-se fron-
talment a la perspectiva del neoliberalisme. L’FME defensa una concepció alliberadora de l'educació que respecta i conviu amb la diferència i reconeix l'educació com un dret social universal. En la segona edició de gener de 2003, a Porto Alegre, es va donar un gran pas en la lluita per una altra educació, quan la cita va deixar de ser esdeveniment per a convertir-se en un moviment bolcat en una causa comuna: la construcció col·lectiva d'una plataforma mundial en favor del dret a l'educació i la seua descentralització en fòrums temàtics, regionals i nacionals. L’FME temàtic de São Paulo s'insereix en aquest context, així com els comitès nacionals, fòrums temàtics o trobades preparatòries (Colòmbia, Mèxic, Paraguai, Argentina, Los Ángeles, Toronto o Upsalla). Tot aquest procés confluirà novament a Porto Alegre en la tercera edició de l’FME, del 28 a 31 de juliol de 2004. El tema d’enguany és: L'educació per a un altre món possible: construint una plataforma de lluites. Però, ¿com participa la ciutadania de l'Estat espanyol en el procés? Encara que algunes organitzacions han intervingut en edicions anteriors d’aquest fòrum, recentment, per invitació del consell internacional de l’FME, la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA) i la Confederació Estatal de Moviments de Renovació Pedagògica (MRP) han assumit la responsabilitat de convocar en juny als moviments socials, organitzacions, fòrums i xarxes relacionats amb l'educació. Es pretén iniciar així la construcció del Fòrum Mundial d'Educació de l'Estat espanyol. La riquesa de les històries, cultures, llengües, vivències i reflexions fa d'aquest nou fòrum un espai singular i al mateix temps plural, on la diversitat pot fecundar un nou camí a ser re-inventat. Més informació a: www.forummundialdeeduca cao.com.br
FENT
Maig-Juny 2004
CAMÍ
All-i-oli 179
13
Proposta de la Taula per l'Educació en Comunicació
Es presenta el Manifest per l’Educació en Comunicació El mes de març de 2003 es va constituir a Barcelona la Taula per l'Educació en Comunicació, formada per persones a títol individual, col·lectius, associacions i sindicats (entre els quals està l’STEPV-Iv). La proposta consistia en crear una plataforma cívica davant les moltes dificultats perquè aquest tipus d'educació entrara a les aules de l’Educació Primària i de l’ESO de forma generalitzada. El passat 26 de maig s’ha presentat el Manifest per a l'Educació en Comunicació, les conclusions del qual reproduïm parcialment a continuació. La versió integra i les actuacions derivades d’aquesta iniciativa es poden consultar a Aula Mèdia (www.aulamedia.org) Immersos en aquesta nova era que ens ha tocat viure, observem canvis profunds que afecten les relacions socials i econòmiques. El món ha canviat i els ciutadans intuïm que necessitem claus per situar-nos. El coneixement, la informació, la tecnologia, són fonts directes de poder. Aquest és el canvi de paradigma del món. Constatem que els ciutadans tenim poc control sobre els processos que defineixen el marc de la vida actual, com la globalització o la tecnologia. Els canvis tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de consciència i responsabilitat social i personal que, a hores d’ara, no tenim. El poder consisteix avui a imposar codis d’informació. La realitat g a i rebé no compta, import a l’impacte mediàtic. Es rebutja, des dels mitjans dominadors, l’enorme complexitat del nostre món i se’ns donen consignes i visions simples de la realitat. Cal desmentir aquests tipus de missatges i donar eines per entendre el món en tota la seva complexitat. Cada dia que passa és més clar que, en comunicació, qui genera un nou tipus de programa de televisió o de xarxa en Internet afecta directament les nostres categories mentals i les n o s t res actituds socials. C o n s i d e rem que som vells vivint allò que és nou. Constatem que la proliferació de tecnologies de la comunicació, la comercialització i globalització dels mercats de la comunicació o l’augment de la interactivitat estan transfor-
mant les nostres relacions amb els mitjans de comunicació. D’altra banda, observem amb preocupació com els esquemes educatius actuals romanen en una inquietant paràlisi davant les transformacions socials i comunicatives del nostre món.. Volem donar la paraula a aquelles veus que plantegen uns nous instruments educatius; a aquelles veus que proposen camins per redissenyar l’educació, que ha de ser la inversió social més important del nostre temps, formant professors amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació; i oferint als estudiants la possibilitat de ser ciutadans ben informats i d’estar preparats per intervenir en la comunicació social. És del tot necessari oferir als nostres escolars el coneixement crític i les eines analítiques que els serviran per convertir-se en uns agents socials autònoms i racionals. Amb el propòsit de sumar esforços per democratitzar l’accés a la informació, per donar eines d’anàlisi davant la informació i així evitar l’analfabetisme mediàtic i l’atonia cultural, volem fer una crida a totes les institucions, entitats, associacions, centres educatius, mitjans de comunicació o persones a títol individual, per tal de construir una societat de la informació on les tecnologies comunicatives siguin una eina de transformació i on els continguts es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica.
Alacant acull la primera jornada sobre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’aula ALL-I-OLI El campus de Sant Vicent del Raspeig de la Universitat d'Alacant acollirà el pròxim 1 de juliol de 2004 la I Jornada Novadors en la qual es reflexionarà sobre l'articulació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l'aula. En la trobada es presentaran experiències aplicades en Educació Infantil i en Secundària, d’utilitat tant per als docents en exercici com per als estudiants. Entre els objectius dels organitzadors figuren: descobrir les possibilitats didàctiques de les TIC a l'aula; aprendre a implementar les TIC a partir d'experiències pràctiques; reflexionar sobre la importància de les TIC en els processos d'ensenyament i aprenentatge a les aules. La introducció paulatina de les
tecnologies de la innovació i comunicació a tots els àmbits de l'activitat humana està transformant la societat i, consegüentment, el propi escenari educatiu. A les nostres escoles i instituts es desenvolupen experiències que aprofiten les TIC en les diverses àrees i etapes educatives. Aquesta activitat va dirigida al professorat de tots els nivells educatius, alumnat de Magisteri i Psicopedagogia, equips directius, psicopedagogs, psicòlegs i educadors en general interessats en les TICs. Hi haurà tallers pera diferents nivells de coneixement i utilització de les TICs. No es requereix un nivell informàtic determinat per a participar en els tallers. Més informació: www.eduonline.ua.es/aula
ARXIU
Una mestra a Reggio de l’Emília Pilar Gonzalves
D
esprés d’uns quants anys treballant com a mestra (i també com a sindicalista) sentia que havia conclòs un recorregut, que l’etapa final m’havia deixat exhaurida, i que necessitava tornar a començar.Viatjar a Reggio era una intuïció. Vaig arribar al meu destí un diumenge de febrer. Pensava si en el temps que tenia previst passar-hi podria arribar a descobrir espais, rutes, escenaris i copsar les sensacions, les emocions i els afectes que buscava o tot plegat alhora. Assistia a la Convenció Internacional Attravesar Confini (travessar límits). La trobada se celebrava en homenatge al mestre i pedagog Loris Malaguzzi, inspirador i impulsor de les escoles infantils municipals de Reggio de l’Emília, la primera de les quals obria les portes ara fa quaranta anys. Allende, Anna Frank, Diana, Balducci, 8 Marzo, Neruda, Rodari, Arcobaleno, Peter Pan, Picasso…, solament eren els seus noms; el meu dubte era saber si seria capaç de percebre els elements que fan possible en les escoles de Reggio travessar límits. La col·laboració de mestres i pedagogs de Reggio en la trobada resultava molt profitosa. A més de la familiaritat existent, hi havia també la possibilitat d’intercanviar observacions, resoldre dubtes i –si els coneixements de la llengua italiana t’ho permetien– contrastar realitats i comentar projectes. Els docents compromesos amb l’escola, vinguts d’ací i d’allà, parlàvem de les circumstàncies amb què practiquem el nostre ofici d’educar. Després de quatre dies de conferències, sessions dialogades, exposicions i visites a centres, els impactes, les intuïcions i les descobertes anaven succeint-se sense treva, perquè, sens dubte, Reggio té una pecu-
liar manera d’entendre i fer l’escola: és una tasca realment cooperativa on participa tota la ciutadania i on els èxits són patrimoni de tots, però també ho són els dubtes, les dificultats i els problemes que aprofiten per a anar enriquint els seus projectes. D’aquesta manera van consolidant-se unes institucions realment vàlides per als objectius que entre tots i totes perseguien quan les crearen. Fins a arribar allí mai no havia copsat el concepte de identitat de l’Educació Infantil. Sempre he treballat amb alumnat del cicle 3-6 anys en centres d’Educació Infantil i Primària, i per això em resultava difícil de reconéixer. Les escoles de Reggio són edificis menuts i amables que no ofereixen trencaments en la dinàmica diària: els xiquets i les xiquetes s’incorporen cada dia acompanyats pels pares i les mares fins a dintre de l’aula; el dinar és una proposta educativa més que comparteixen amb les mestres, cuineres i auxiliars, i el mateix passa amb el descans posterior. El comiat també el fan acompanyats de la famÍlia. L’organització del temps respon en tot moment al ritme marcat per l’alumnat pel que fa als seus interessos, observacions, descobriments, jocs i desplegament d’afectes. A aquestes escoles infantils els ensenyants treballen de dos en dos: la parella pedagògica, dues mestres tutores per cada 26 xiquets i xiquetes de tres anys. És un element absolutament revolucionari per les implicacions educatives que comporta. La soledat no pot ser un sentiment de les persones que ens dediquem a educar. És una responsabilitat tan gran que només és possible assumir-la si ho fem compartint-la en cada moment del procés. A tot aquest personal, hi cal afegir els pedagogs i pedagogues integrats en
els equips educatius de tots els centres que constituïxen l’ànima, que donen coherència als seus projectes educatius. Les escoles de Reggio són extraordinàriament belles. Mai no havia vist uns edificis escolars tan bonics, amb tanta llum i ambientació i uns espais interiors (cuina, plaça, mini-tallers, menjadors…) sempre disponibles per a que xiquets i xiquetes es belluguen lliurement per ells en qualsevol moment. Tots els centres compten amb un atelierista o especialista en art, que treballa amb l’alumnat en els tallers i que constitueix per a l’equip docent una font d’inspiració de noves propostes alleugerades de didactisme. A l’encant de les ambientacions contribueix el fet que siguen extraordinàriament senzills els materials utilitzats, uns materials que, de manera sorprenent, xiquets i xiquetes combinen per a construir produccions ben complexes i originals. Tota aquesta matèria primera, originària del reciclatge, es recull i classifica al centre municipal Remida (Rei Mides), el qual proveeix les escoles de tot allò necessari per portar a terme qualsevol projecte. De bell nou a casa, pense com l’estada a Reggio de l’Emília m’ha permés comprovar com les escoles dels meus somnis són una realitat per als que viuen en aquest poble italià. Aquesta experiència ha carregat d’aire fresc el meu cervell i els meus afectes, ha estat certament enriquidora i ha representat, tot plegat, un estímul per al meu cor i per a tots els meus sentits. En el camí col·lectiu que hem de recórrer, cal aconseguir que el model de les escoles de Reggio siga una realitat per a tots els xiquets i les xiquetes del món. És la nostra obligació i la responsabilitat dels governants.
Per a saber-ne més En els llibres - A. Hoyuelos: La com plejidad en el pensa miento y obra pedagógi ca de Loris Malaguzzi, México, Multimedios, 2003. - A. Hoyuelos: La ética en el pensamiento y obra pedagógica de Loris Malaguzzi,
Barcelona, Rosa SensatOctedro, 2004. - L. Malaguzzi: La edu cación infantil en Reggio Emilia, Barce-lona, A. M. Rosa Sensat-Octaedro, 2001 (edició en català de 1996). - AA. VV.: Escuelas infantiles de Reggio Emilia. Madrid: MEC-
Morata, 1995. - AA. VV.: Los pequeños del cine mudo, Barcelona, Rosa SensatReggio Children, 2004. En les revistes - Infància a Europa Núm. 04.6, febrer 2004. Rosa Sensat. - Cuadernos de
Pedagogía Núm. 307, novembre 2001. Audiovisual Vídeo de l’ exposició L’occhio se salta il muro (L’ull que salta el mur) MEC. Internet http://www.reggiochil dren.it/
14
FENT
All-i-oli 179
CAMÍ
Maig-Juny 2004
J o rnada per l’Horta amb el supòrt d’ STEPV
NATURA VALENCIANA
Un ‘observatori didàctic’ servirà per a renovar el compromís de l’escola amb la protecció de l’Horta
El paisatge vegetal en primavera Joan V. Pérez Albero
A
questa primavera, plujosa com ninguna, ha donat lloc a una explosió vegetal d’una bellesa i exuberància inigualables. Podríem parar-nos a pensar com serien aquests paisatges sense la intervenció de les persones; segurament ens costaria d’imaginar com serien els nostres camps fa tan sols dos o tres mil·lennis, quan un mantell atapeït de vegetació cobriria allò que ara són marges, bancals, horts, camps de conreu... Tenim la tendència a creure que el ser humà ha existit sempre, però no és així. L’activitat agrícola i ramadera practicada durant segles i segles ha estat, per excel·lència, l’element transformador del nostre paisatge vegetal. Moltíssimes hectàrees de bosc i de màquia han estat destrossades i transformades en camps de conreu i en horts, produint-se una degradació del paisatge vegetal primigeni. Però immediatament s’ha posat en marxa el que anomenem la successió reconstitutiva, és a dir, l’aparició espontània de comunitats vegetals transitòries, que anirien succeint-se (si la mà humana o dels elements naturals no ho impedira) fins aconseguir-se, de bell nou, una vegetació estabilitzada, vegetació potencial que podrà coincidir o no amb la vegetació primitiva segons el nivell de degradació assolit (per exemple, un sòl desprotegit i erosionat després d’un incendi o una tala abusiva pot deixar de ser sòl forestal). L’eclosió primaveral de plantes espontànies obeeix a aquesta raó: les comunitats de blets (Chenopodium sp), roselles (Papaver rhoeas), matallums (Sisymbrium irio), margalls (Hordeum murinum), ortigues (Urtica urens), porrines (Asphodelus fistulosus), lletreres (Euphorbia sp), citrons (Diplotaxis erucoides), cardassars (Onopordon sp), corretjoles (Convolvulus arven sis)... i tantes altres que podem contemplar pels nostres camps tan profusament aquesta primavera, i que molts qualifiquen, desafortunadament, com a “males herbes”, en són un bon exemple d’aquesta vegetació transitòria que tan bon paper ecològic ens fa.
Els dirigents sindicals colombians a la Intersindical Valenciana / JORDI BOLUDA
78 sindicalistes morts pels paramilitars el 2003
Presentada la Caravana Internacional per la vida dels treballadors de Colòmbia ALL -I-OLI Convidat per CEDSALA, Carlos Olaya, dirigent del Sindicato Nacional de Trabajadores de la Industria de Alimentos de Colòmbia, va visitar la seu d’Intersindical Valenciana per a informar de la Caravana Internacional per la vida dels treballadors i treballadores colombians. La iniciativa, prevista entre el 20 al 26 de juny, informarà de la situació dels treballadors i les t re b a l l a d o res colombians, que exigeixen al seu govern que acabe amb aquesta situació. A Colòmbia, hi ha dirigents obrers que són assassinats cada dia. En 2003 van morir violentament a mans de grups paramilitars un total de 78 sindicalistes. En 2004 ja són 17 els assassinats, molts
E N X
R X A
d'ells mestres. Des de la constitució de la Central Unitària de Treballadors de Colòmbia (CUT), han mort en les mateixes circumstàncies vora de 3.800 responsables sindicals. Aquests crims romanen en total impunitat, perquè l'Estat no té la voluntat política que permeta capturar els responsables i jutjar-los. La immensa majoria dels processos jurídics estan arxivats o es troben en fases preliminars, el que permet l’ocultació de quins són els beneficiaris dels crims. La Caravana és una nova fórmules de resistència i suport.
Més informació: http://www.sinaltrainal.org/t extos/caravanaint.htm
T S
ALL -I-OLI Amb motiu de la celebració el 5 de juny de la Diada Mundial pel Medi Ambient, distints col·lectius (MRP Escola d’Estiu del PV Gonçal Anaya, moviment Per l’Horta, STE PV-Iv i Escola Valenciana) proposen celebrar aquesta cita amb un projecte: la I Diada Escolar Per l’Horta. A la Diada es presentarà una xarxa constituïda a l’última edició de l’Escola d’Estiu al voltant de la proposta dels materials didàctics Viure l’Horta, Una proposta per explicar la sus tentabilitat. La xarxa pretén posar en contacte diferents persones, col·lectius, recursos i experiències per a a p ro p a r-se a la problemàtica de l’Horta. Davant el procés de destrucció en què es troba aquest ecosistema, el treball de la xarxa permetrà
impulsar propostes per a la seua protecció i revitalització. La proposta, dirigida a les escoles i a la ciutadania, és fer visible el compromís de l’escola amb la lluita dels moviments socials i ciutadans i constituir un fòrum per a l’intercanvi d’experiències didàctiques de treball i d’educació mediambiental. Però la Diada tindrà també una dimensió de reivindicació pública i política. Finalment, hi ha l’objectiu de crear una xarxa de treball, l’Observatori Didàctic de l’Horta. Algunes de les experiències incloses en el programa són: Tècniques Freinet per a treballar l’Horta, per Roser Santolària; Inventariem l’Horta, pel Consell Escolar Municipal d’Alfafar; Itineraris didàctics per l ’ H o rta de Campanar, per Xavier García Ferr a n d i s ; Vi u re l’Horta; Una eina didàctica per explicar la sustentabilitat; Materials didàctics per treballar l’Horta, pel g rup de treball Vi u re l’Horta; L’alimentació i l’escola, per l’escola Les Carolines. A més d’assistir a l’activitat, l’org a n i t z a c i ó convida les persones i col·lectius interessats a presentar les seues propostes. Més informació: Tel. 699780440. Corre u - e : movimentescolarperlhor ta@hotmail.com. MRP Escola d’Estiu del País Va l e n c i à Gonçal Anaya. Moviment Cívic i Social per l’Horta
Albert Sansano
Diari Parlem
L’École Democratique
Curiosikid
Agencia Espacial Europea
http://www.diariparlem.com/
http://www.ecoledemocratique.org/
www.curiosikid.com
http://www.esa.int/esaCP/Spain.html
Aquesta és una iniciativa de valencianisme.com, un conjunt d'iniciatives destinades, preferentment, a assegurar la presència del valencianisme a la xarxa, oferint als navegants informació interessant, tant a partir de la secció “Parlem de…” (llibres, cinema...), així com de notícies, documents, articles, etc. Segon afirmen els promotors, es compta amb tots els membres registrats i també amb els visitants eventuals per tal de “convertir-los en lectors i redactors d'un diari que fem entre tots i totes”.
És el web de la publicació APPED (Appel Pour uneix École Démocratique), un moviment belga de reflexió i d'acció que milita a favor del dret de l'alumnat d'accedir a un mateix nivell de sabers i instrucció, per tal d'apropiar-se dels sabers portadors de la comprensió del món i de les competències que li donen força per a escollir el seu destí individual i col·lectiu. Des d’ací es pot accedir a informació sobre la problemàtica educativa mundial i a anàlisis elaborats pels seus col·laboradors d’aquest lloc. Nico Hirtt és un dels seus animadors.
Realitzat pel Museo de los Niños de Caracas, és un espai per a ajudar als xiquetes i xiquets a descobrir el món de la ciència i la tecnologia, per a induir-los a utilitzar el seu temps lliure d'una manera constructiva. Els continguts, presentats d'una forma dinàmica i interactiva, permeten als adults ajudar a relacionar el que es fa al web amb les seues pròpies experiències i amb la informació que reben en l'aula. El web incita a explorar, reflexionar, comprendre i intercanviar experiències que afavoreixen l'aprenentatge.
A través d’aquest web es pot accedir a notícies en castellà i imatges dels seus projectes. Destaca l'espai dedicat al p rojecte Mars i al concurs “Habla ISS”, on es presenta al professorat un material ben útil per a ensenyar l'espai.
ESCRITS
Maig-Juny 2004
ESCRIT AHIR
“Elementos de la Historia de Valencia” (1861)
E
tres anys després una segona edició. Aquest interés per divulgar la nostra història cal relacionar-lo amb l’esforç d’un potent liberalisme valencià per desvetlar –i de pas legitimarse– el caràcter democràtic i pactista de les institucions forals valencianes. Els germans Danvila, ben relacionats amb els Llorente i amb el poder madrileny, seguirien així la línia marcada per Boix en la seua Historia de la Ciudad y Reino de Valencia (1845), tot introduint una perspectiva de la "província" de València desconeguda en l’obra de referència. D’altra banda, l’absència del català a l’obra, malgrat fer un recordatori del seu ús en la societat valenciana, respon no només a la galopant castellanització del medi social de l’autor; també és un exemple més de l’exclusió a què l’havien condemnat, com a llengua de cultura, els nostres liberals.
15
Un congrés (i tres llibres) per al redreçament cultural i lingüístic
Ferran Pastor l 1861 la Real Sociedad Económica de Amigos del País, de València, acordà, a proposta de la seua Comissió d’Educació, l’edició de l’opuscle que ara presentem. L’obra exposa, amb senzilles i breus preguntes i respostes, nocions de geografia i d’història del País Valencià des de l’època romana fins a la meitat del segle XIX. Aquesta presentació responia a una vocació divulgativa que la feia especialment apta per als centres escolars. Vegem algun exemple: “P.- Citadme algunas otras disposiciones forales. R- El rey no podía declarar la guerra ni ajustar la paz sin acuerdo del país, ni prorrogar las Cortes sin consentimiento de los tres brazos o estamentos. Quedó declarada la integridad del reino. Se nombraban los principales empleos a propuesta del pueblo y aun con sus individuos.” L’èxit de la iniciativa propicià
All-i-oli 179
Llengua, Societat i Ensenyament (tres volums) Vicent Martines (Coord.). Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Symposia Philologica, 6. Alacant, 2003 VICENT ATIENZA ’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) va convocar el 2000 el Congrés Internacional sobre Llengua, Societat i Ensenyament, celebrat a la Universitat d'Alacant, i ara en reuneix, en tres volums, les principals aportacions. Com s’afirma en aquestes pàgines, la tasca de l’Institut consisteix, entre altres, a "analitzar, amb serenitat, aqueix procés de redreçament cultural i lingüístic, i a dissenyar les possibilitats d'actuació futures en una societat com la nostra, en canvi constant".
L
A tall de mostra, en aquests llibres es recull la ponència “Mundialització i llengües minoritàries”, de Carme Junyent, la qual ens situa en el nou context global aparentment inexorable: "De les aproximadament cinc mil llengües que encara es parlen, unes dues mil ja no s'estan transmetent". Junyent proposa aprofitar la mundialització a favor de la preservació de la diversitat lingüística, "si aconseguim capgirar la percepció de la diversitat com un llast". En aquest sentit, destaca la tendència a jerarquitzar les cultures i les llengües, la capacitat destructiva de la qual la veiem en un exemple alliçonador: els primers colonitzadors d'Austràlia trobaren una gran quantitat de marsupials petits desconeguts per a ells. Com que s'assemblaven a determinats rossegadors, els van anomenar rates de bosc, rates de camp o rates autòctones. Atés que, per a ells, les rates eren una espècie que calia exterminar, un gran nombre d’aquests animals va desaparéixer ràpidament. Una anàlisi aclaridora sobre “L'ensenyament en valencià als llindars del segle XXI: una visió sindical”, ens ve de la mà de l'entranyable company Vicent Esteve, que posa el dit a la plaga en referir-se a la suposada igualtat de tracte per a les dues llengües oficials: "Resulta cabdal per a qualsevol política educativa
reconéixer que el punt de partida per a cadascuna és ben diferent". Esteve destaca que el pes de la normalització lingüística escolar encara recau sobre els centres públics: "S'està creant la tendència a configurar una mena de doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat-privat en castellà". Per a atényer un nivell mínim de normalització, apunta Esteve, cal un estímul polític i social, que no sembla que l'actual Administració del PP vulga mamprendre. El mateix autor presenta l’estudi de l'STEPVIv on es revela que, dels 16.500 llocs de treball catalogats per l'Administració del Consell de la Generalitat Valenciana, “només 165 places tenen com a requisit el coneixement en alguna mesura del valencià". Recomanem donar una ullada a totes les aportacions ara reunides, que presenten reflexions ben interessants i innovadores sobre les proteiques relacions entre societat, llengua i ensenyament. N’apuntem dos només: "Models de llengua no escolars", de Josep Lacreu, i "Una llengua per a un sistema educatiu; una educació per a una societat amb futur", de Vicent Pitarch. I parem ací. El públic lector interessat haurà de consultar l'índex dels volums a la recerca del tema que més li interesse.
ESCRIT AVUI
Leonardo Viniegra Velázquez Educación y crítica Paidós, Barcelona, 2002. 154 pàgs.
Francesco Tonucci Quan els infants diuen prou! Graó, Barcelona, 2004. 215 pàgs.
Paulo Freire Pedagogia de l’autonomia Denes-Crec. València, 2003. 109 pàgs.
Autoria compartida Ciutadania, poder i educació Graó. Barcelona, 2003. 154 pàgs.
Víctor M. Amar Rodríguez Comprender y disfrutar el cine. Comunicar. Huelva, 2003. 167 pàgs.
Es proposa un replantejament de les institucions escolars, per tal que esdevinguen espais privilegiats per a la crítica i afavorisquen millors manifestacions de l’experiència educativa. Front a la idea passiva del procés educatiu –instruir, adoctrinar, informar, ensinistrar, capacitar, formar–, l’autor defensa amb passió una educació participativa, segons la qual acumular informació acríticament no equival a conéixer: la informació és només la matèria prima del coneixement. Per a que hi haja coneixement, sosté l’autor, cal que la informació passe pel sedàs de la crítica, per analitzar-la, qüestionar-la, confrontar-la amb les idees, jutjar-la. Des d’aquesta perspectiva, l’escola esdevé un escenari privilegiat per a estimular formes reflexives de pensar i d’actuar, un espai on el coneixement es construeix amb l’esforç individual i col·lectiu.
En el llibre La ciutat dels infants, Francesco Tonucci sacsejava moltes consciències en intentar capgirar la manera dominant com les persones adultes imposen el seu punt de vista en mirar la ciutat. Quan els infants diuen Prou! continua i actualitza el camí del seu text anterior. Però en lloc d’explicar les diferents experiències de les diferents ciutats, Tonucci prefereix donar ara la paraula directament als més menuts. Les 26 frases, propostes o protestes dels xiquets són el tema dels 26 capítols del volum. En cada apartat, l’autor respon a dues preguntes: “Per què un infant diu això?” i “Què es podria fer si l’escoltéssim?”, i a partir d’ací s’analitza l’actual condició infantil i una relació de les iniciatives, les activitats i les experiències dutes a terme per les ciutats. Uns projectes realitzables que donen respostes concretes a les seues expectatives.
Freire va treure aquest llibre el 1996, un any abans de morir. En el seu últim treball publicat ens ofereix el testimoni de la seua proposta educativa, en la línia de Pedagogia de l’espe rança (1992) i de Cartes a qui pretén ensenyar (1993). Com assenyala Fernando Hernández a la introducció, aquestes pàgines permeten explorar una de les nocions més controvertides i complexes en l’educació e s c o l a r, com és l’autonomia (del professor, de l’alumne, d’aprendre i d’ensenyar), perquè presta una atenció especial a la f o rmació del professorat, en termes dels “sabers per a la pràctica educativa”. Fre i re escriu per al professorat progressista (emancipador), amb una ‘ètica de l’educador’, una visió crítica que no sempre coincideix amb la del discurs excloent d’alguns pedagogs autodeterminats crítics.
Els professors universitaris autors dels distints treballs ací reunits pretenen que el llibre servisca per a estimular un debat social: “En un món en què la vida comunitària està amenaçada permanentment per les múltiples perversions de la democràcia, és cada dia més urgent tornar a recuperar una idea de la política que revitalitzi el teixit social. I, en aquest procés, l’educació té un paper ineludible”. Des d’una perspectiva plural, els articles repassen la relació entre democràcia i poder, relació que sustenta una ciutadania relacionada amb l’educació, i que reivindica per a l’escola un espai comunitari de dignificació de la política i del subjecte. El volum és continuador de les reflexions d’un altre llibre, Cinc ciutadanies per a una nova educació (Graó, 2002), ara amb noves claus conceptuals més centrades en l’escola.
Acostar l’univers del cine a l’educació és l’eix que guia aquest nou títol del grup Comunicar, editorial creada al voltant d’aquest col·lectiu andalús, constituït en plataforma dels professionals que investiguen i reflexionen sobre la docència i els mass media. La proposta educativa de Víctor M. Amar s’acosta al món del cel·luloide per tal de comprendre’l millor i, d’aquesta manera, introduir-lo en el quefer de l’aula com una part més del currículum, no com un un recurs fora de context. Seduir amb el cine a un alumnat farcit d’estímuls audiovisuals és una tasca complexa, però la màgia de la gran pantalla acaba per atreure la seua mirada. És en aquestes circumstàncies quan, segons defensa l’autor, expert en cine i professor a la Universitat de Cadis, estem en disposició d’ensenyar a sentir, i de sentir aprenent.
16
L’ÚLTIMA
All-i-oli 179
Maig-Juny 2004
Transparència informativa i noves tecnologies al servei de l’ensenyament
Més de 800.000 visitants han recorregut l’últim any el web principal d’STEPV-Iv, una xifra que torna a superar tots els rècords d’entrades a aquesta publicació electrònica del sindicalisme educatiu. Des de la seua creació, l’abril de 1997, el creixement de
E
l web principal d’STEPVIv, organització majoritària de l'ensenyament, ha superat, des de setembre de 2003, les 800.000 entrades. Per a Joan Blanco, responsable del manteniment del web, “la xifra representa un creixement sostingut en l'accés a la informació digital dels usuaris d’Internet interessats en l’actualitat sindical i educativa, un increment que es reflecteix de manera constant des de la creació de la pàgina”. El 1999 les visites van ser 14.000; el 2001 es va arribar a les 200.000; el 2002 hi hagueren 500.000, i des d’aleshores han sigut 1.800.000 les entrades. La quantitat es multiplica fins arribar a xifres milionàries, si es tenen en compte els accessos a
El web sindical està estructurat per sectors de treball (ensenyament públic, ensenyament privat i universitats) i per àrees de treball sindical (dona, enxarx@ts-recursos educatius, política educativa i renovació pedagògica, política lingüística, formació…), així com una base de dades legislativa (amb el buidat setmanal de temes educatius del Diari Oficial de la Generalitat) i una completa selecció d'enllaços. Als temes de l'actualitat social s'accedeix a partir de la seccció "Fent camí", i a l'activitat interna dels sindicats a partir de la secció "Activitats STEPV-Iv" La secció d'ensenyament públic es subdivideix en
consultes ha estat constant i vertiginós, un ascens que ha anat paral.lel amb l’augment de l’ús de les tecnologies de la informació a l’àmbit de l’ensenyament. Mentre el primer any s’hi van registrar poc menys de 15.000 visites, totes les dades apunten que l’actual
les diferents seccions i a d’altres pàgines d’organitzacions germanes, com les depenents de les distintes universitats del País, l’Administració pública (STAPV) i la sanitat (STSPV). Les seccions més visitades corresponen a les pàgines sobre oposicions i borses de treball, les situacions administratives del professorat (concursos, adjudicacions...), el seguiment de les negociacions sindicals i altres aspectes de caràcter social, com ara les mobilitzacions pacifistes, la situació de l'escola valenciana o la vida interna del sindicat (congressos, jornades...), entre altres. La pàgina web s'actualitza diàriament distintes vegades, durant tota la setmana, inclosos els dies festius. “Oferir de
temes generals de tot l'ensenyament i subsectors (ensenyament infantil i primari, secundari, la formació de persones adultes, professorat interí, SPES o inspecció educativa). La pàgina preferida dels internautes és la dedicada a les borses de treball i oposicions, però també destaca la secció "El que he de saber", la qual recull les informacions bàsiques que afecten a la vida professional dels docents, com la nòmina, els permisos i llicències, el reconeixement de triennis i sexennis, la regulació de les itineràncies, la jubila-
exercici acabarà superant el milió. El volum de notícies, així com la credibilitat dels continguts que es posen a l’abast del món educatiu configuren un web que en moltes ocasions ofereix una informació més completa i elaborada que la que presenten
manera permanent als treballadors i treballadores tota la informació disponible suposa un esforç continuat que el Sindicat dedica amb l’únic objectiu de garantir que la informació arriba a tothom, sense limitacions. Per això, el web és la millor garantia de democratització informativa”, assegura Blanco. Les dades sobre visites al web sindical, tant de persones afiliades com de no afiliades, renoven la confiança dipositada en aquest espai de la Xarxa. “La puntualitat en la presentació dels continguts i la transparència informativa esdevenen”, prossegueix Blanco, “els millors portaveus del rigor i l’estil de treball que impregna el conjunt de les activitats que promou l’STEPV”.
ció, els concursos de trasllats, un servei de permutes, l'educació a l'exterior, els menjadors escolars, les convocatòries institucionals de formació… A més, destaquen altres monografies: adscripcions, arranjament escolar, inici de curs, Llei de la Qualitat de l'Educació, pressupostos... En l’apartat d'ensenyament privat destaquen les seccions dedicades als convenis del sector, així com les monografies sobre permisos, contractes, responsabilitat civil, nòmines… Des de la secció d’universitats
s'accedeix a les pàgines de les seccions sindicals de les diferents universitats valencianes. El web incorporarà en breu una completa secció dedicada a l'àrea de Salut Laboral. La informació es completa a través de l’accés a la pàgina de la Confederació d’STEs (www.stes.es), on es poden trobar notícies i anàlisis d’actualitat educativa corresponent a l’àmbit estatal. Si alguna cosa no es troba, sempre es pot fer servir un buscador de la pàgina, on després d’escriure la paraula clau del tema buscat apareix una relació completa de seccions on es troba la informació buscada.
les pròpies administracions. Tant All-i-Oli, publicació degana de l’ensenyament al País Valencià, com el web, són dos insubtituïbles eines de referència que reuneixen la informació més útil per als treballadors i treballadores de l’ensenyament.
El web sindical s’obri sense reserves a qui cada dia, de manera anònima, fa un ‘clic’ davant el seu ordinador. Sense aquest ‘clic’ fidel, el web no seria possible.
Evolució de les visites des de l’inici de la web, en abril de 1997, fins a maig de 2004
Seccions més visitades (nombre d’entrades) Borses - oposicions (curs 03/04): Concursos de trasllats (curs 03/04): Adscripció de Secundària: Oposicions 2004 (fins 21 maig): Llei de Qualitat: Per la Pau, No a la Guerra:
371.632 127.374 47.742 72.603 39.667 23.757