Maig-Juny 2004
ÈPOCA IV - N.º 179 Carta oberta al conseller de Cultura, Educació i Esport
Amb l'educació no es juga
S
enyor conseller: transcorregut quasi un any des que vosté va prendre possessió del càrrec, les seues declaracions i brindis al Sol obliden les actuacions orientades cap a la millora del sistema públic d'educació valencià. A primers de maig, vosté anunciava l’increment del nombre d'ordinadors en els centres públics –sense reconèixer que en aquesta matèria estem a la cua–, però ¿d'on es va a treure la p a rtida pre s s u p o s t à r i a c o rresponent? Vosté ja adverteix que els nous ordinadors s’hauran de llogar, és a dir, que aquest servei també es privatitzarà. Però, ¿quan farà efectiu el pagament als instituts i col·legis perquè puguen fer front a les despeses no ordinàries? ¿Quan ordenarà les consignacions pressupostàries per al Pla Anual de Qualitat del Sistema Educatiu, PAQSE? El seu Govern també ha anunciat una oposició frontal a les mesures del Ministeri que paralitzen la Llei de Qualitat. Al País Valencià, ¿ja està en marxa aquesta LOQE? ¿Quines són les mesures que, segons vostés, causaran el caos i la i n c e rtesa a la comunitat escolar si no s’apliquen? Cap de les que poden afectar a l'estructura del sistema educatiu estan en marxa, i si ho estan, caldria que informaren a la societat si van a mantenir-les. En cas contrari, entendrem que es tracta d’un nou exercici de demagògia i desinformació intencionada. PÀGINA 7
SUMARI
4 5 7 8 9
25 anys d’ensenyament públic en valencià Què quedarà de la Llei de Qualitat? El nou Govern i la Llei de l’FP Nova campanya sobre salut laboral del professorat Entrevista a Nico Hirtt, analista de les polítiques neoliberals
Nou escenari de progrés per a l’educació
L
es eleccions generals del 14 de març es van caracteritzar per una gran participació i per aportar una nova majoria parlamentària, reflex de la diversitat de forces progressistes i de la plurinacionalitat de l’Estat. El nou escenari polític ha de possibilitar el diàleg social i la regeneració democràtica. En aquest sentit, cal destacar entre les primeres mesures del nou Govern la retirada de les tropes espanyoles de l’Iraq, la presentació d’una llei integral contra la violència de gènere, la paralització de l’obligatorietat de la Religió en les escoles i l’anunci de l’ajornament del calendari d’aplicació de la LOQE. El nou marc legal ha de permetre l’aprovació d’una
En el nou període que ara s’obri, l’ensenyament públic ha de ser una prioritat, també per al Consell de la Generalitat. Cal apostar per un ensenyament laic; per eliminar qualsevol doctrina religiosa dins del marc escolar; per una educació compensadora de tota classe de desigualtats. Per a garantir una gestió democràtica en els cen-
t res –amb una part i c i p a c i ó efectiva de l’alumnat, les famílies i el pro f e s s o r a t – , representen un obstacle algunes de les diposicions encara vigents, com ara la LOQE i la LOPEGCE. El Govern espanyol ha d’incorporar a les seues prioritats l’estabilitat en l’ocupació i la millora de les condicions laborals dels qui treballen en els
centres docents, especialment el professorat interí. Quant a l’ensenyament universitari, cal respectar l’autonomia universitària i garantir un finançament suficient. També cal que el valencià siga llengua vehicular en tots els trams educatius i acabar amb els atacs a la unitat de la llengua. PÀGINA 2
En el nou període que ara s’obri, l’ensenyament públic ha de ser una prioritat, també per al Consell de la Generalitat nova norma que arranque del diàleg i tinga en compte la comunitat educativa. Aquestes mesures representen el final de la política conservadora en matèria educativa practicada en els darrers vuit anys. L’últim executiu del PP va imposar un ventall legislatiu involucionista: la Llei d’Ordenació Universitària, la Llei de Formació P rofessional i de les Qualificacions, i la Llei de Qualitat. Aquell govern també va disposar l’obligatorietat de la Religió, en un marc presidit per l’atac sistemàtic contra l’ensenyament públic.
Anaya signa exemplars en l’acte de presentació del llibre. / J. BOLUDA
Un llibre repassa el testimoni pedagògic de Gonzalo Anaya La presentació del llibre Gonzalo Anaya. Converses amb un mestre de mestres, a càrrec de Jaume Martínez i Conxa Delgado (Tàndem), ha servit per a repassar la trajectòria del catedràtic emèrit de la Universitat de València. Anaya (Burgos,
1914), “un apassionat de la conversa”, és un mestre de la República que va arribar a València en 1973 per a prendre possessió d’una plaça de professor a l’Escola de Magisteri. Des d’aleshores, el vell professor, que compta amb nombroses distincions,
entre elles la Medalla al Mèrit en el Treball, és un animador entusiasta de totes les plataformes cíviques en defensa de l’Escola Pública Valenciana. Aquestes Converses són el testimoni d’una vida dedicada a l’educació.
La comunitat educativa respon a la contrareforma del PP
L’all...
Les mobilitzacions de juny convoquen tot l’ensenyament La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic del País Valencià, que reuneix un ampli ventall d’organitzacions representatives de la comunitat educativa, prepara un manifest i un conjunt de mobilitzacions contra la política del Govern valencià. La primera concentració tindrà lloc el dijous, 3 de juny, a les 19,30 hores, a la plaça de la Mare de Déu de la ciutat de València La Plataforma, que ha valorat les primeres mesures del
nou Govern espanyol, ha exigit formalment al president de la Generalitat que re s p e c t e l’educació com un àmbit allunyat de les controvèrsies polítiques. Les diverses organitzacions que han confluït en la campanya, preparen una intensa agenda d’activitats en les distintes comarques del País Valencià per tal de sensibilitzar els distints sectors de la comunitat educativa i la societat civil.
Per als diputats i senadors valencians del Partit Polpular, que, fent una lectura esbiaixada de l’Estatut d’Autonomia, intenten prohibir l’ús del terme País Valencià.
...i l’oli Per al Govern espanyol, que ha ordenat el retorn de les tropes enviades a l’Iraq per Aznar. Es compleix així la voluntat de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes.