Juliol 2004
ÈPOCA IV - N.º 180
Conselleria decideix l'ajornament de temes clau
El Sindicat fa balanç de les negociacions en 2003/04
D
urant el curs 2003/04 s'ha aconseguit culminar el pro c é s d'adscripció dels docents de Secundària, que ha esdeveningut un instrument adequat per a recol·locar el professorat als llocs de treball resultants de l'Acord de Plantilles que ha evitat els desplaçaments forçosos. També s'ha negociat la convocatòria dels concursos de trasllats i el pagament de 25 euros mensuals per la revisió de l'acord sobre homologació salarial. Entre els altres temes tractats hi ha l'Oferta d'Ocupació Pública docent de 2004, la supressió d'unitats del col·legis d'Infantil i Primària, la normativa d'elecció de les d i reccions dels centre s , l'adscripció de les Escoles d'Arts i Superior de Disseny o el calendari escolar de 2004/05. Alguns aspectes no s'han tancat amb acord i d'altres continuen pendents perquè Conselleria, més pendent de les declaracions i l'autobombo als mitjans de comunicació que de fer feina per l'ensenyament, retarda la seua negociació. STEPV-Iv ha exigit un gir radical en l'actitud tancada d'Educació i ha informat que iniciarà un procés d'informació i mobilització dels treballadors i treballadores de l'ensenyament per reobrir les negociacions i aconseguir el compliment de les reivindicacions pendents. Aquest curs s'ha obert la
SUMARI
2 3 4 6
Per un Pla d’estabilitat per als interins Calen més inversions en la xarxa pública
negociació dels Ensenyaments de Règim Especial, les retribucions del professorat, els Serveis Psicopedagògics escolars, la situació de l'Educació Infantil, l'alumnat de Necessitats Educatives Especials de Secundària, la formació del professorat, les llicències per estudis, la salut laboral i els Serveis de Prevenció, els Programes de Compensatòria, la Formació de les Persones Adultes, les plantilles i perfils dels IES i de la Formació Professional, la consolidació del complement de direcció, el desplegament de l'article 62 de la LOQE que tracta les mesures de suport al professorat. El Sindicat ha presentat propostes específiques sobre aquests temes, però l'Administració s'ha negat a establir un autèntic procés de negociació i els ha deixat aparcats. Per al curs vinent ha quedat pendent la negociació sobre l'adscripció del mestres als IES i la millora de l ' A c o rd sobre pro f e s s o r a t interí, entre altres temes. D'altres no s'han pogut tractar per la negativa dels responsables educatius a fer-ho: despeses de funcionament dels centres públics, catalogació lingüística dels llocs de treball de Secundària, establiment d'un pla de xoc per a la formació en valencià per al professorat, modificació de la normativa d'admisió de l'alumnat o la jornada continuada.
HORARIS D’ATENCIÓ EN JULIOL
Sobre la paralització de la Llei de Qualitat
Seus sindicals d’Alacant, Castelló i València
Estancada la negociatció del conveni de concertada
De 10 a 14 h.
ARXIU
Totes les organitzacions sindicals s'oposen al calendari fixat per Educació
Conselleria imposa als instituts set dies lectius més des de 2004/05 STEPV-Iv i la resta d'organitzacions presents en la mesa sectorial d'Educació s'oposen al calendari escolar del curs 20042005 imposat sense negociar per Conselleria. En el nou calendari, els instituts de Secundària tenen set dies lectius més que enguany i les activitats lectives en les distintes etapes s'inicien massa prompte, sense temps perquè el professorat planifique la docència. L'ampliació del calendari escolar suposa una modificació unilateral de les condicions laborals del professorat i un canvi substancial en l'organització de l'inici i del final del curs escolar en els centres educatius. Sorprén que els canvis es realitzen sense cap negociació que permeta compensar laboralment i econòmicament els treballadors i treballadores. L'Administració Educativa valenciana justifica la seua actuació per la disposició addi-
cional quarta de la LOQE, que estableix el següent: "1. El calendari escolar, que fixaran anualment les administracions educatives, compendrà un mínim de 175 dies lectius per als ensenyament obligatoris. El Govern establirà el mínim de dies lectius per a la resta dels ensenyaments. En tot cas, en el còmput no s'inclouran els dies dedicats a proves finals". La Generalitat estima que aquesta disposició està en vigor i no suspesa pel Reial Decret 1318/2004 que paralitza l'aplicació de la LOCE. De fet, Educació ha presentat als sindicats l'escrit que el director general d'Educació, Formació Professional i Innovació Educativa del MEC, ha tramés a la Direcció General d'Ensenyament. L'escrit assenyala, textualment: "En respuesta a su escrito de 3 de junio solicitando aclaración sobre la posible incidencia del Real Decreto
1318/2004, de 28 de mayo, en la aplicación de la Disposición Adicional Cuarta de la Ley Orgànica 10/2002, de 23 de diciembre, de Calidad de la Educación, esta Dirección General entiende que la vigencia de dicha Disposición, relativa al calendario escolar, no està afectada por lo dispuesto en el citado Real Decreto 1318/2004, de 28 de mayo, por el que se modifica el Real Decreto 827/2003, de 27 de juny, pel qual s'estableix el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu. Madrid, 4 de junio de 2004. El director general, José Luis Pérez Iriarte". El Sindicat no accepta aquesta interpretació i considera injustificada l'actuació de la Conselleria. STEPV-Iv segueix exigint a l'Administració el manteniment dels dies lectius actuals i el retard de l'inici de les classes.
2
All-i-oli 180
OPINIÓ
Juliol 2004
Personal convocarà més oposicions sense garantir la continuïtat dels qui ja treballen
ÈPOCA IV - N.º 180. Juliol 2004 SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ. INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv) Director: JOAN BLANCO Cap de Redacció: RAFA MIRALLES Redacció: MARC CANDELA, S ANTIAGO ESTAÑÁN, J AUME LLOPIS, V ICENT MAURÍ, MINGO ORTOLÀ, ALBERT SANSANO. Disseny i diagramació: JORDI BOLUDA, RAFA MIRALLES Fotografies: X ELO GARCÍA, MANOLO CABANILLAS, JORDI BOLUDA Revisió lingüística: J OSÉ OROZCO ALLIOLI no assumeix necessàriament els criteris i opinions continguts en els treballs dels seus col·laboradors. Administració, Redacció i Publicitat: Juan de Mena, 18, baix. 46008 València. Tel. 963919147. Fax: 963924334 correu-e: allioli.stepv@intersindical.org http://www.intersindical.org/stepv Imprimeix: Bronte Graf, S. L. Cullerers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017 Tiratge: 13.000 exemplars ISSN 1576-0197 Dipòsit Legal: V-1.454-1981 Franqueig Concertat 46/075
Negativa de Conselleria a negociar un pla d'estabilitat per al professorat interí El Sindicat ha reclamat de manera reiterada a la Conselleria l'obertura d'un procés de negociació per millorar l'acord del professorat interí de 1993. STEPV-Iv defensa que el professorat interí, que ha prestat serveis a l'Administració, tinga preferència en el treball i se li respecte l'estabilitat en el seu lloc de treball, amb els mateixos drets i deures que el professorat funcionari de carrera. Malgrat les peticions del Sindicat, la Direcció General de Personal s'ha negat a negociar un pacte d'estabilitat i a millorar les condicions laborals d'aquest col·lectiu, en considerar que l'actual acord és vàlid. Conselleria només té interés en millorar aspectes parcials de l'acord, els que fan referència a la gestió de les borses de treball i a la seua
t e rritorialització. La política anunciada per l'Administració educativa pretén continuar convocant els concursos-oposicions, amb més de 8.000 places fins a 2007. Conselleria també vol revisar l'acord per millorar l'eficàcia en el cobriment de les vacants i de les baixes, però es nega a homologar les condicions de treball del col·lectiu amb el funcionariat de carrera. Per a la Direcció General de Personal la reducció del nombre de professorat interí implica realitzar convocatòries de concursosoposicions, que impedeixen garantir la continuïtat en el treball dels qui presten serveis en el sistema des de fa anys. Es menysprea així el fet que aquest col·lectiu ha accedit a un lloc de treball mitjançant mecanismes objectius que
respecten els principis constitucionals. La Confederació d'STEsIntersindical ha demanat al nou equip del Ministeri d'Educació que modifique el Reial Decret 334/2004 que regula el procediment d'ingrés a la funció pública docent. La segona proposta és la negociació d'un pacte d'estabilitat que millore l'acord de 1993 i que garantisca la continuïtat en el treball i millores laborals per al professorat interí. En tercer lloc, STEs planteja que les ofertes d'ocupació pública docent es condicionen a l'estabilitat del professorat interí. Finalment, la Confederació ha presentat a les o rganitzacions sindicals i al col·lectiu interí la possibilitat de convocar mobilitzacions fins aconseguir que s'accepten les reivindicacions pendents.
Alacant: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005. Tel. 965985165 Alcoi: Jordi de Sant Jordi, 16-B. 03804. Tel. 965523151 Alzira: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600. Tel. 962400221 Benicarló: Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580. Tel. 964465282 Elx: Maximilià Thous, 121-b. 03201. Tel. 966225616 Castelló: Marqués de Valverde, 8. 12003. Tel. 964269094 Gandia: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700. Tel.-Fax: 962950754 València: Juan de Mena, 18. 46008. Tel. 963919147 Xàtiva: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800. Tel. 962283067 Manifestació de professorat interí pels carrers de la ciutat de València. / XELO GARCIA
Universitat d’Alacant: Edifici Germà Bernàcer, b. Tel. 965909512. Universitat Jaume I Castelló: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964728812. Universitat de València: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018. Universitat Politècnica de València: Camí de Vera, s/n. Tel. 963877046. Universitat Miguel Hernández (Elx): Maximilià Thous, 121 b. Tel. 966225616.
Propostes per al col.lectiu interí - Compromís de treballar cada any el mateix temps, com a mínim, que el curs anterior, i avançar cap l'estabilitat laboral. Cobrament de sexennis i triennis. Concessió de permisos, llicències, excedències i permutes en les mateixes condicions que el funcionariat de carrera. - Manteniment dels actes d'adjudicació presencials. - Possibilitat de restricció de província per a la petició de vacants a tot el col·lectiu. - Establiment d'àmbits territorials inferiors a la província (zones o c o m a rques) per les substitucions. - Pagament de les nòmines dels mesos d'estiu per als qui treballen 165 dies. - Pla de Formació en valencià per al professorat interí sense titulació. - Accés als plans de f o rmació de
l'Administració valenciana. Davant de la negativa de l'Administració a obrir la negociació de la millora de l'acord, el Sindicat ha pro p o s a t millores parcials per al curs 2004-2005 que també han estat rebutjades. Les reivindicacions presentades per l'STEPV-Iv es concreten en: - Millora de la gestió de les borses de treball per cobrir immediatament totes les substitucions. Increment del personal que hi treballa. Ús de les noves tecnologies per a comunicar les baixes dels centres i fer més assequible i transparent la informació. Revisió del sistema actual de "cupos" assignats als Serveis Territorials. - Comarcalització de les substitucions, per a c o b r i r-les immediatament. - Vacants voluntàries per als centres de Reeducació.
- Vacants voluntàries en Secundària per als c e n t res d'Educació Especial. - Cobrament dels mesos d'estiu pel cobriment de totes les vacants, independenment del moment en què es produesquen. - Indicació expressa de les vacants per excedència per maternitat. - Recuperació del temps corresponent a vacances en cas de coincidència d'una part del permís per maternitat en agost. - Informació exacta dels tipus d'incidències associades a les vacants i substitucions. - Percepció de retribucions en juliol i agost quan les substitucions comporten la no incorporació a la plaça durant aquests mesos. - A més, el professorat interí ha de poder: sol·licitar l'excedència per un any per cura de familiars majors o per cura de fills menors de tres anys en el mateix
acte d'adjudicació; e x c l o u re's durant un any de la borsa de treball mitjançant una sol·licitud prèvia a la celebració dels actes d'adjudicació; accedir als permisos i llicències i accedir als plans de formació en les mateixes condicions que el funcionariat de carrera; - El professorat interí amb discapacitat reconeguda ha de poder canviar la seua plaça per una altra de nova creació . - Qualsevol canvi en les vacants adjudicades per motius justificats ha de ser visat per la Comissió de Seguiment. - Manteniment de la vacant adjudicada en el cas que el professor o p rofessora no puga incorporar-se al seu lloc de treball per una baixa justificada fins a finalitzar aquesta incidència. - Pla de formació en valencià per al professorat sense titulació.
ENSENYAMENT PÚBLIC
Juliol 2004
All-i-oli 180
3
El conseller de Cultura, Educació i Esport anuncia la intenció d’estendre la concertació al Batxillerat
STEPV-IV reclama de González Pons el compromís d’invertir més als centres públics S
TEPV-Iv reclama al conseller de Cultura, Educació i Esport, Esteban González Pons, una major inversió i majors incentius per als centres educatius públics. La Generalitat ha d’apostar sense reserves per garantir un ensenyament públic de qualitat i considerar la xarxa privada com subsidiària de la pública. L’organització més representativa del professorat valencià ha criticat les pretensions del conseller d’incentivar la contrucció de centres privats concertats i de concertar el Batxillerat a partir de setembre de 2007. El Sindicat recorda a González Pons que un nombre molt elevat d’alumnes de tots els nivells educatius té dificultats per accedir a un lloc escolar públic al seu barri o localitat. En aquest sentit, STEPV-Iv destaca que la Conselleria no ha fet públic encara l’oferta de llocs escolars que els centres públics no s’han pogut atendre.
Les dades en poder dels consells escolars municipals i les comissions d’escolarització mostren que hi ha barris de grans ciutats i localitats amb dèficits de llocs escolars públics, una situació provocada per la deficient planificació de la Conselleria o perquè els ajuntaments –com el de València–, no han cedit sól per a la construcció dels centres. L’Administració Educativa tampoc no ha invertit els recursos necessaris per a respondre a la demanda de les famílies que volen escolaritzar els seus fills en centres públics. Aquest fet respon a una política ben planificada del Govern del Partit Popular de desviar l’alumnat dels centres públics als privats. Segons el Sindicat, la prioritat del conseller ha de ser la inversió en l’ensenyament públic, acabar el Mapa Escolar –que data de 1996–, adaptar els centres públics
al Reial Decret de mínims i construir noves escoles i instituts, augmentar les despeses de funcionament, dotar de més plantilla per a l’etapa d’Infantil i per a l’atenció a la diversitat, impulsar els programes de Compensació Educativa, atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials, dotar de personal d’administració i serveis i garantir la continuïtat dels grups de Batxillerat en els instituts, entre altres. STEPV-Iv li exigeix al conseller més inversions per garantir la gratuïtat de l’ensenyament, augmentar les partides destinades a beques, menjadors i llibres de text. També reclama més inversions per a possibilitar la implantació de la jornada continuada i la financiació d’activitats complementàries per a l’alumnat o la dotació de material, mobiliari i equips informàtics.
La mesa sectorial i les meses tècniques aborden aspectes que afecten l'inici de curs
Les negociacions amb l’Administració arrosseguen temes pendents de resoldre Després de les sessions negociadores amb l’Administració celebrades a finals de juny, l'inici del curs 2004/04 continua incert perquè segueixen sense aprovar temes importants. El aspectes abordats en les negociacions són els següents: 1. Instruccions per a la realització de la prova extraordinària de setembre en els centres que imparteixem ensenyaments d'ESO: A falta de la redacció definitiva, els trets més importants són: - L'alumnat realitzarà la prova de setembre en el centre on ha estat escolaritzat durant el curs 2003-2004. - En els IES, les proves seran organitzades i realitzades pel corresponent departament didàctic (com succeïa fins ara en les proves de batxillerat). - En els col·legis d'Educació Infantil i Primària, independentment que es mantinga o no el primer cicle de l'ESO, els mestres que han impartit les àrees o matèries durant el curs 20032004 hauran de realitzar i avaluar les proves. A la negociació, STEPV-Iv va defensar que, per raons pedagògiques, es permetera que el mateix professorat que ha impartit la matèria realitzara i avaluara les proves, sempre que siga indemnitzat quan s'haja de desplaçar. 2. Resolució que prorroga per al curs 2004-2005 la Resolució de 15 de juny de 2001, completada per les Resolucions de 26 de juny de 2002 i de 9 de juliol de 2003, per les quals es dicten instruccions en matèria d'ordenació acadèmica i d'organització de l'activitat docent en els IES.
Els aspectes novedosos més destacats respecte als cursos anteriors, sempre tenint en compte que encara es tracta de documents provisionals, són els següents: a) En la tria de llibres de text i altres materials curriculars no es requereix l'autorització prèvia de l'Administració. Cal tindre en compte que hauran de respectar les exigències curriculars dels decrets de currículum vigents. En el cas de l'ensenyament del valencià i en valencià, s'introdueix un apartat en què s'especifica que "s'ajustaran a la normativa lingüística utilitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua". b) La controvèrsia ha vingut per la introducció d'una nova matèria optativa d'ESO d'oferta obligada per tots els centres, Informàtica. L'Ordre que la regula no ha estat tractada en la mesa sectorial, i ja ha estat publicada (DOGV de 23 de juny de 2004). Els centres ofertaran l'optativa d'Informàtica sense necessitat de sol·licitar autorització prèvia, i l'alumnat podrà optar a ella en qualsevol dels cursos. STEPV va exigir que es suprimira la necessitat que existira disponibilitat horària del professorat del centre per tal d'impartir les optatives d'oferta obligada (Segona Llengua Estrangera, Cultura Clàssica i ara també Informàtica). És a dir, que si hi ha algun alumne que sol·licita l'optativa, sense mínim d'alumnes, s'assegure que es conforma grup, bé amb professorat del centre, si n'hi ha hores, o bé amb professorat extern a la plantilla del centre. Aquesta mesura afavoriria totes les optatives, i perquè és de vital
importància, el Sindicat va sol·licitar que el tema es tractara amb el mateix conseller. c) L'apartat 49.3 de la Resolució de 15 de juny de 2001 (horaris incomplets i criteris de desplaçament) s'haurà de modificar per tal d'adequar-lo a la nova normativa derivada de l'Ordre d'1 de juliol per la qual es regula l'adscripció i els deplaçaments per modificació de les plantilles docents (i les modificacions i regulacions posteriors). L'article 6 d'aquesta norma especifica que els funcionaris suprimits, amb pèrdua provisional de destinació i desplaçats, i per aquest ordre, tindran anualment una destinació provisional que amb caràcter forçós només podrà ser a l'àmbit de localitat. Els actes estan previstos, en principi, per al dia 15 de juliol, i el 19 de juliol es durà a terme l'acte per a adjudicacions voluntàries d’àmbit de País. Cal recordar que també es consideren desplaçats aquells que han obtingut una destinació i que durant el curs 2004-2005 no poden ocupar-la per qualsevol motiu (per exemple, que el centre encara no ha entrat en funcionament). El Sindicat va demanar que si, de manera conjuntural, en el centre on es té la destinació definitiva fins aquest curs hi ha alguna plaça de la mateixa especialitat, es puga romandre allí. L'Administració, en canvi, no vol canviar els criteris de la normativa, atès que aquest professorat té una nova destinació i per tant ja no pertany a la plantilla del centre anterior. d) Grups de Batxillerat per al curs 2004/05
El conseller d’Educació, González Pons. / M. CABANILLAS
A les darreres setmanes s’ha produït una alarma creada entre les famílies i el professorat per l’aprovació d’unes instruccions que comporten la reducció de grups de Batxillerat, i que anteriorment es van utilitzar en l'adscripció realitzada en desembre de 2003 i en el recent concurs de trasllats. La mesura ha tingut una important repercussió tant als mitjans de comunicació com als instituts i al web del Sindicat. A més de provocar l'estratègia de l'espantada, la incertesa creada per aquesta mesura en la xarxa pública provocarà una considerable perduda d'alumnat. STEPV ha demanat una aposta clara de l'Administració per l'ensenyament públic, sense admetre en cap cas la possibilitat de restriccions en el perfil del centre (que en cap cas, a més, pot comportar desplaçament del professorat). En un estudi realitzat pel Sindicat en la ciutat de Sagunt
es produiria una reducció de tres grups de Batxillerat. En la ciutat de València, sobre el nombre total d'unitats previstes utilitzat en l'adscripció, on apareixien també els centres que encara no estan en funcionament, hi ha una diferència de menys 40 unitats de Batxillerats respecte al perfil adscriptiu. Amb aquestes xifres és impossible i intolerable que es posen pals a les rodes a les demandes dels centres d'activar un o dos grups de Batxillerat o d'assegurar la continuïtat de l'ensenyament en valencià, com en l'IES del Saler. Els responsables de Conselleria afirmen que la resolució d’aquest tema es formalitzarà a primers de juliol i diuen que esperen a veure la demanda de l'alumnat en les matrícules. Cal estar atents i exigents perquè, si no hi ha un canvi clar en la posició oficial, hi haurà que prosseguir amb les mesures de pressió.
4
ENSENYAMENT PÚBLIC
All-i-oli 180
S
TEPV-Iv qualifica de positiva l'actitud manifestada pel nou Govern espanyol en paralitzar la Llei de Qualitat i obrir un període de consultes amb el sector educatiu i les comunitats autònomes abans d'elaborar una nova norma legal. Davant les noves perspectives de política educativa, cal recordar alguns dels referents centrals del Sindicat: 1 . Abans de prendre cap mesura, cal dedicar temps a avaluar les deficiències de l'actual sistema. Cal anar a l'arrel de les causes que contribueixen al deteriorament de l'ensenyament i de la convivència escolar, que no estan només en l'àmbit educatiu, i proposar solucions que no sempre consisteixen en grans reformes. En ocasions són suficients petits ajustaments i compromisos reals amb l'educació: reducció de ratios, increment de professorat per a desdoblament i suports o major implicació familiar. 2 . Ha de garantir-se una educació de qualitat per a tots, no discriminatòria, imprescindible per a una millora de la cohesió social. El sistema educatiu ha de compensar les desigualtats educatives de partida que genera el nostre model social i evitar que els grans perdedors siguen els de sempre. 3 . És imprescindible l'elaboració d'una normativa de matriculació que garantisca la distribució plural de l'alumnat en tots els centres sostinguts amb fons públics i que evite l'acumulació d'alumnat amb especials problemàtiques socials o educatives en
Davant la paralització de la Llei de Qualitat
ARXIU
uns determinats centres. La xarxa pública no pot convertir-se en un conjunt de centres d'acollida d'alumnes rebutjats explícitament o implícitament pels centres privats. 4 . El nou model educatiu ha de
Creaescola: l'aventura contínua La Conselleria de Cultura, Educació i Esport ha presentat el segon pla d'infraestructures de la Generalitat Valenciana, que suposarà una inversió de 955 milions d'euros per a realitzar 255 "intervencions" durant els pròxims quatre anys. Al primer mapa escolar de 1996 l'Administració pretenia efectuar 445 actuacions que haurien d'estar finalitzades en 1999, però la data es va retardar fins 2003. STEPV-Iv ha seguit el compliment d'aquestes obres. La Direcció General de Règim Econòmic confesava el 16 de juny que, per distints problemes, resten encara 47 construccions sense data d'inici Els principals problemes radiquen en la falta de cessió de sòl per part dels ajuntaments implicats. D'acord amb les xifres conegudes, del primer Mapa escolar queda pendent de realitzar un 30% d'actuacions. En aquest context, el conseller presenta un nou projecte denominat Creaescola. Per requeriment de l'STEPV-Iv, que ha exigit més control democràtic, transparència informativa i eficàcia pressupostària, la Conselleria s'ha compromés a facilitar tota la informació sobre la construcció de centres educatius i a facilitar la participació dels consells escolars municipals, per millorar el projecte. El Sindicat ha demanat incloure dins de Creaescola els centres educatius amb infrastructures obsoletes, els que imparteixen Ensenyaments
Primària Secundària Total
Juliol 2004
de Règim Especial, els serveis educatius com CEFIREs i SPEs, l'adaptació de les aules d'Infantil dels col·legis públics i la construcció d'escoles d'Infantil. El Sindicat sol·licitará a tots els consells escolars municipals una informació actualitzada de les necessitats de construcció i adequació dels centres docents públics de cada municipi per a exigir a l'Administració que incloga aquestes actuacions en el seu pla. STEPV-Iv és contrari a l'entrada de de capital privat en CreaEscola. La comunitat escolar i la societat valenciana han de conèixer el cost final dels centres escolars, al qual cal afegir els lloguers de les aules prefabricades. També cal que Conselleria informe del preu del metre quadrat construït, no només el corresponent a la data de la licitació i adjudicació, sinó amb els increments experimentats en el transcurs del temps.
Previsions
Falten
% d'obres fetes
187 257 444
61 142 203
32,62% 55,25% 45,72%
manifestar una aposta clara i decidida per la dignificació de l'escola pública. Això s'ha de reflectir en la millora dels centres públics, de les seues infrastructures, de les seues dotacions materials i dels seus recursos humans,
que permetisquen millorar la intervenció educativa i l'atenció a la diversitat. 5 . Haurà de reconsiderar-se el model organitzatiu dels centres, i recuperar el model participatiu i les competències del claustre i el
consell Escolar. Els sentiments positius cap al centre i el sentiment de pertinença de professorat, pares i alumnes són fonamentals per a obtenir un clima sa de convivència i per a millorar els assoliments acadèmics. Això no és obstacle per a una avaluació en profunditat de les limitacions de l'actual model. 6 . Cal optar per un sistema educatiu laic, en el qual els "assumptes de la fe" no tinguen cabuda dintre del currículum escolar. 7 . En la planificació educativa han de tenir-se en compte les transformacions que en els últims anys s’han produït en la nostra societat. Un dels majors reptes que afronta el sistema educatiu és la incorporació dels immigrants. Ha de planificar-se amb cura la integració real de poblacions culturalment diverses en l'àmbit educatiu i social, al mateix temps que es garanteix el respecte per la seua pròpia cultura. 8 . Cal prestar especial atenció a la incidència de les noves mesures en les condicions laborals i de salut del professorat i del personal d’administració i serveis: accés a la funció docent, reducció de la jornada lectiva, mobilitat entre cossos docents -inclosos els universitaris-, any sabàtic o jubilació LOGSE, entre altres. 9 . Cal aprendre d'experiències anteriors i pensar en els recursos necessaris per a portar a terme la millora del sistema educatiu. Sense una adequada Llei de Finançament, qualsevol Llei d'Educació es convertirà novament en paper mullat.
Calendari d’implantació de la LOQE segons el nou calendari Reial Decret 1318/2004
POLÍTICA EDUCATIVA
Juliol 2 0 0 4
Anteproyecto de Ley Orgánica integral de Medidas contra la violencia ejercida sobre la mujer
Medidas educativas para una ley necesaria Augusto Serrano
C
ompartiendo la satisfacción existente entre las personas y organizaciones que exigían desde hace mucho tiempo una legislación que contemplara medidas concretas para detener la violencia sobre las mujeres, nos dispusimos a presentar, dentro del ámbito educativo, las propuestas de mejora al anteproyecto de ley en su paso por el Consejo Escolar del Estado (CEE). Y lo hicimos empezando por nuestra felicitación al Gobierno por la iniciativa y por nuestro apoyo a las medidas de discriminación positiva para las mujeres que el texto recoge. Hay que destacar en primer lugar la impronta participativa y de libertad de expresión, democrática en definitiva, que la nueva presidenta del Consejo, Marta Mata, ha introducido en el funcionamiento del pleno del CEE. Con ello, quedan como un mal sueño las formas de proceder del anterior presidente, que torpedeaba y entorpecía las propuestas presentadas por los STEs y otras organizaciones progresistas. Sin embargo, desde el ámbito educativo hay que realizar tres críticas fundamentales al anteproyecto de Ley Orgánica integral de Medidas contra la violencia ejercida sobre la mujer. Estas críticas van acompañadas de propuestas imprescindibles para que la te en que el Gobierno revise el norma legal adquiera mucha texto legal y que modifique más fuerza. todos los términos sexistas que En primer lugar, es inadmisicontiene. ble el lenguaje sexista que utiliLa memoria económica que za el Gobierno. El uso del masacompaña a este Anteproyecto culino, como genérico que para su correcta aplicación, ha supuestamente engloba a todas olvidado cuantificar el coste de las personas con independencia los apartados referidos a educade su sexo, oculta, invisibiliza, ción y, por lo tanto, no hay presubordina, infravalora y excluye visiones de asignaciones presua las mujeres. El lenguaje, cuanpuestarias para este ámbito, do oculta a las mujeres, cuando aunque sí existen para los las vela simbólicamente, reproMinisterios de Trabajo y de duce el sexismo imperante en la Justicia. Esta es nuestra segunsociedad. Los planes de igualda crítica: el Gobierno se olvida dad, elaborados por los diferende la educación. Cabe esperar tes gobiernos del estado en los que el Ejecutivo atienda la últimos años, establecen recorequisitoria que, a propuesta de mendaciones STEspara el uso no Intersindical, le sexista de la En los materiales educativos, trasmite el CEE. lengua, señalan La tercera críse debe garantizar lo negativo de tica se refiere a la ocultación de la cortedad de la mujer tras el la ausencia de imágenes sexis- miras y propuesgénero masculitas que el antetas y los estereotipos no y recomienproyecto contiedan la utilizane en materia de género ción de térmieducativa. Es nos como: seres necesario mejohumanos, rar el redactado humanidad o persona, alumnade los artículos y disposiciones do, ciudadanía, etc., en lugar sobre educación. del genérico hombre para El artículo 4 del anteproyecto, designar a la humanidad. en referencia a los "principios y Con este anteproyecto, el valores del sistema educativo", Gobierno incurre en flagrantes debe incluir la prevención de la contradicciones con las recoviolencia y la resolución pacífica mendaciones de la propia de los conflictos en todas las Administración y con las resoluetapas del sistema, incluida la ciones de Unión Europea sobre Formación Profesional, única el uso no sexista del lenguaje. etapa educativa que no aparece Nuestra propuesta, que el CEE citada. aprobó por unanimidad, consisEl "fomento de la igualdad" en
adopten las medidas precisas para regular que los proyectos educativos de los centros docentes reflejen entre sus objetivos la coeducación y la i n t e rculturalidad. En esta línea, es necesario que el Ministerio de Educación incluya entre las enseñanzas mínimas de Infantil, Primaria, Secundaria, Bachillerato y Form a c i ó n P rofesional, la igualdad entre hombres y mujeres, así como aprendizajes de aspectos básicos de la vida cotidiana. Esas enseñanzas posibilitarán la autonomía personal y la corresponsabilidad en el ámbito doméstico, y se dará valor a este ámbito y al cuidado de las personas. En referencia a los materiales educativos, las Administraciones deben garantizar la ausencia de imágenes sexistas y discriminatorias de las mujeres, así como los estereotipos de género. Hay que velar para que dichos materiales reconozcan la igualdad de valor de hombres y mujeres, y se ha de fomentar el respeto por la igualdad de derechos y obligaciones.. Igualmente necesario es la creación de una comisión para la igualdad de oportunidades en el ámbito educativo, pues los observatorios de género ya han mostrado su efectividad en temas de publicidad o empleo. Finalmente, la legislación ARXIU debe recoger que el "sexo" no puede ser causa de discrila enseñanza (artículo 5) es uno minación en los procesos de de los aspectos menos tratados, admisión del alumnado en ninya que el Gobierno se limita a gún centro y mucho menos en indicar que los materiales didáclos que reciben dinero del estaticos deben fomentar el igual do. valor de hombres y mujeres. En relación a otros ámbitos, Planteamos distintas propuestas aun reiterando nuestro apoyo al de ampliación, porque el fomenanteproyecto, el texto se manito de la igualfiesta insuficiendad debe hacerte. Una reivindiFelicitamos al Gobierno se en todas las cación pendiente y apoyamos etapas escolaplanteada por los res, incluida la colectivos de las medidas FP. El CEE tammujeres consiste bién asumió la creación de de discriminación positiva en nuestra proun fondo de puesta y, en garantía de para las mujeres. consecuencia, pagos de pensiopide al nes impagadas, Gobierno la no recogido en el ampliación de este apartado, actual redactado legal. Esta para indicar la necesidad de que medida contribuirá más efectien los planes de formación inicial vamente a solucionar el gravísiy permanente del profesorado se mo problema de la violencia incluya también la coeducación. contra las mujeres. El profesorado debe adquirir los Las propuestas educativas conocimientos y las técnicas expuestas son imprescindibles y necesarias para fomentar el resya han sido transmitidas al peto a la igual dignidad en dereGobierno, que debe incluirlas chos de mujeres y hombres; preen el texto que finalmente se venir la violencia de género y de trasladadas al Parlamento. No cualquier otro tipo; prevenir y hacerlo sería una demostración resolver pacíficamente los condel escaso interés gubernamenflictos entre las personas; detectal en el valor de la educación. tar de manera precoz la violencia En cualquier caso, nuestras proen la familia, especialmente puestas se remitirán a los distinsobre la mujer y los hijos e hijas; tos grupos parlamentarios con el fomentar actitudes encaminadas fin de enriquecer la Ley. al ejercicio de los mismos derechos y obligaciones entre mujeFirman también el artículo José Luis res y hombres, tanto en el ámbiLópez Belmonte y Beatriz Quirós (repreto público como en el doméstico. sentantes en El Consejo Escolar del STEs ha propuesto que tanto Estado por la Confederación de STESla administración educativa del Intersindical) y Laura Villafuerte estado como las autonómicas (Organización de Mujeres de STEs)
All-i-oli 180
STEs, ELA-STV i IAC (Catalunya) preparen una plataforma conjunta
Tres sindicats presentaran en setembre les seues reivindicacions Les organitzacions STEsIntersindical, ELA-STV, Confederació Intersindical Galega i Intersindical Alternativa de Catalunya, estan enllestint una plataforma reivindicativa unitària sobre els Pressupostos Generals de l'Estat. Intersindical Canaria i Corriente Sindical de Izquierdas (Astúries) van excusar la seua absència. La Plataforma, que es presentarà en setembre a la totalitat de les organitzacions sindicals, plantejarà l'exigència a l'Administració que negocie els seus continguts. El document inclourà aspectes com ara: salaris (recuperació del poder adquisitiu, amb especial èmfasi en la congelació del 97, pagues extres íntegres, clàusula de revisió salarial...); defensa del sistema públic de pensions; jornada de 35 hores setmanals; negociació col·lectiva (per al personal del sector públic, descentralització i àmbits autonòmics de negociació…); estabilitat del personal empleat públic (conversió de l'ocupació temporal en fixa, contra la precarietat laboral, homologació retributiva i de les condicions laborals en les administracions públiques…); contra la privatització dels serveis públics (supressió de les subcontratacions, les externalitzacions...). D'altra banda, els sindicats signants de la platafoma han reiterat el seu desacord amb l'avantprojecte d'Estatut Bàsic de la Funció Pública pactat pel govern del Partit Popular i els sindicats CCOO, UGT i CSIF.
5
6
All-i-oli 180
E N S E N Y A M E N T
P R I V A T
Juliol 2004
Els sindicats CCOO, UGT i STEPV-Iv presenten un document de protesta al secretari autonòmic d’Educació
Educació menysprea la plataforma sindical unitària del mes d’abril La proposta expressada pels responsables de la Conselleria d’Educació no contempla unes plantilles de Secundària al cent per cent per al curs 2004/05, ni la reducció de la càrrega lectiva, ni la revisió de les plantilles dels cicles formatius, ni la possibilitat d'homologar salarialment el sector a la pública mitjançant els sexennis. Educació obvia la majoria dels temes pendents de negociació i acordats amb l'Administració. Les iniciatives que el Director General d'Ensenyament va presentar oralment el 21 juny conformen un paquet global de mesures per a l’ensenyament concertat fins a 2007. El paquet no recull cap de les propostes sindicals presenta-
des unitàriament pels representants sindicals. Per contra, les mesures de l’Administració suposen una clara concesió a les exigències de la patronal. La resposta sindical a aquesta proposta s’havia de donar el 30 de juny.
ARXIU
Els representants dels sindicats i les patronals han celebrat vuit sessions
Continua estancada la negociació del V Conveni d'ensenyament concertat
Les aules d'integració de Secundària, que la Conselleria va decidir suprimir en maig de 2004, un altre dels ensurts d'enguany, es mantindran fins que es completen les plantilles de Secundària el setembre de 2006. Aquesta proposta introdueix aspectes no previstos en la negociació (concertació escoles infantils adscrites i Batxillerat) i deixa sense resposta a d'altres temes pendents, com ara la reducció de càrrega lectiva, les plantilles de Batxillerat i Cicles Formatius i els sexennis. D’altra banda, la patronal obté concesions satisfactòries a les seues peticions mentre que cap de les peticions de la plataforma unitària sindical no han sigut ateses. Davant d’aquestes propostes els sindicats CCOO, UGT i STEPVIv van presentar el passat 30 de
juny un document al Secretari Autonòmic d’Educació, Màximo Caturla, demandant la paralització del procés tal i com s’estava plantejant (proposta oral i sense contemplar la plataforma sindical) i s’exigia l’aplicació de les plantilles d’ESO al 100%, la contractació d’un mestre/a més a Infantil a setembre de 2004, la convocatòria d’una Comissió de Seguiment per acordar un document escrit que s’atenga a la plataforma sindical i la paralització de la supressió de les unitats d’integració. Caturla es va comprometre a convocar una reunió de la Comissió de Seguiment a mitjans del mes de juliol, de manera que s’ajorna la resposta que havien de donar els sindicats a la proposta oral inicial de Conselleria el 30 de juny.
dors i tre b a l l a d o res dependents de Benestar Social. El text de la protesta es pot consultar al web sindical, dins del sector d'ensenyament privat.
Protesta En un acte presidit a València per la consellera de Benestar Social, Alícia de Miguel, sindicalistes de CCOO, UGT i STEPV-Iv van distribuir unes octavetes de denúncia de les condicions laborals a què es veuen sotmesos els treballa-
Signatura del II Conveni Després de cinc reunions s'ha arribat a una proposta de conveni. L’afiliació ha re s p o s t positivament a l’assignatura
La negociació del V Conveni d'ensenyament concertat encara no ha començat, a pesar de les vuit sessions que han reunit les representacions de la patronal i els sindicats. Només s'han intercanviat les plataformes i les patronals s'han manifestat en contra de totes les propostes sindicals. La patronal Educación y Gestión ha presentat una proposta sobre la gairebé totalitat del conveni, inclosa un pretés increment salarial, reduït a un 2% generalitzat: docents de pagament delegat, docents sense pagament delegat, personal d'administració i serveis, personal complementari, etc. Queden alguns conceptes per concretar com, per exemple, l'antiguitat i alguns complements. La proposta d'EyG no recull cap reivindicació sindical, ni representa cap millora de l'articulat vigent. La patronal persisteix en la seua immobilitat, llevat de la incorporació literal de normativa d'obligat compli-
del conveni, que va tindre lloc el 29 de juny, a Alacant. El text del Conveni està al web sindical.
ment, com ara la Llei de Prevenció de riscos laborals. Altres apartats de la proposta pretenen un clar empitjorament de les condicions laborals dels treballadors: transvasament d'hores lectives en no lectives i viceversa, augment "voluntari" de la jornada anual en 90 hores, reintroducció del contracte d'obra i servei. D'altra banda, la patronal CECE no ha aportat res per escrit fins el moment i s'ha limitat a fer propostes verbals, seguint la tendència d'EyG de no modificar l'articulat i d'introduir mínimes aportacions entre les quals destaca la d'incloure els contractes d'obra i servei per a les activitats educatives extracurriculars o d'altre tipus, sense especificar. CECE no adme la reducció de jornada, ja que, segons la patronal, els treballadors treballen "poc" en relació a les jornades laborals amb altres sectors, que tampoc no especifiquen. Aquesta organització patronal vol mantindre l'actual
regulació dels permisos i, fer-la més restrictiva en cas del que ells denominen "abusos". La iniciativa sindical d'arribar a una proposta de mínims consensuada no s'ha materialitzat, perquè USO i CCOO han manifestat que hi no participaran. USO diu que les conseqüències de la negociació cal valorar-les in situ. Per la seua banda, CCOO planteja que els mínims són els continguts en la seua plataforma. Només FSIE i UGT estan disposats a participar en una estratègia consensuada. El Sindicat, representat per la delegació conjunta CIGSTEs, es mostra disposat a integrar-se en una plataforma de mínims molt clars. En cap cas acceptarà que es modifiquen ni que aquests no impliquen reculades en altres condicions laborals dels treballadors. En aquest sentit, cal recordar que en la negociació de l'anterior conveni es va substituir la paga d'antiguitat per la dels 25 anys.
tualitzar les taules salarials. La patronal s'ha mostrat reticent a signar l'actualització i ha traslladat a Conselleria la proposta sindical de les taules salarials per a 2004. L'Administració educativa encara no ha donat cap resposta. El conveni segueix en procés de negociació.
salarials per a 2004 del II Conveni col·lectiu estatal per a Escoles de Turisme. El BOE de 20 de maig publica la revisió salarial per a 2004 del IV Conveni col·lectiu estatal per als centres d'ensenyament de P e rruqueria i Estètica, d'Ensenyaments Musicals i d ' A rts Aplicades i Oficis Artístics. Les taules salarials estan reproduïdes al web de la Confederació d'STES (www.stes.es).
Revisió de les taules salarials de l’ensenyament concertat Revisions salarials Sindicats i patronal es van reunir en maig per tal d'ac-
El BOE del 23 de març publica la revisió de les taules
P O L Í T I C A
Juliol 2004
E D U C A T I V A
Itineraris educatius: oberts o tancats? (I) Joan Pau Cimarro
L
a paralització de l’aplicació de la Llei de Qualitat (LOQE) hauria de permetre un debat en profunditat sobre una de les mesures més ideològiques i confuses del seu articulat: l'aplicació d'itineraris educatius en l'ESO. Si és cert que hi ha certa oposició a la implantació d'itineraris entre determinats sectors de la comunitat educativa, això no significa que les coses hagen de quedar-se com estan. L'Educació Secundària necessita de recursos pedagògics i econòmics per a resoldre molts dels dèficits, vels i nous, del sistema educatiu. Els itineraris podrien ser la “solució” al problema per a algun sector del professorat: problemes de conducta, rendiment acadèmic i expectatives de l'alumnat. Una coneguda professora afirmava en una entrevista recent que els itineraris poden ser una solució als conflictes educatius i afegia que cap alumne hauria d'estudiar coses que necessita oblidar. Em quede amb aquesta última idea. Partidaris i opositors als itineraris parlen de coses distintes i en llenguatges ben diferents. Però entre ells hi ha greus contradiccions. Especialment quan es refereixen a la distribució de les responsabilitats docents. Hi han tantes versions sobre els itineraris com opinions sobre futbol. El protagonisme dels itineraris en la politica educativa de la dreta és, en aquest sentit, vital. S’està dilucidant qüestions relatives a la classificació social i cultural de l'alumnat. Aquestes classificacions poden ser més rígides i tancar l'alumnat en compartiments estancs on les possibilitats de progrés són idèntiques a les possibilitats de progrés social. O, amb la prudència de l'igualitarisme ponderat, permetre l'entrada i eixida de l'alumnat d'uns grups a altres amb una diversitat més il·lusòria que real. El més preocupant encara és que, a hores d'ara, es desconeix la proposta organitzativa pràctica d'itineraris de l'Administració educativa. Només sabem el que diu la LOQE: que l'alumnat dels itineraris “tècnics” tindrà Plàstica mentre que els itineraris pre-batxillers tindran Música. És a dir, que les opcions “manuals”, amb l'opció de Tecnologia, tindran més “manualitats” mentres que l'itinerari “intel·lectual” serà per als que desigen seguir estudiant. En la pràctica pedagògica no existeix molta diferència
entre aquesta opció pedagògica per la segregació i la idea que la comprensivitat ha de ser una mena de“café per a tots”. Només cal parar atenció a la similitud dels extrems. Lluny de fòbies o fílies, cal entendre la comprensivitat com l’orientació acadèmica de
Per a la dreta, els itineraris educatius pretenen la classificació social i cultural de l’alumnat l’ESO en el sentit d'un ensenyament bàsic i no com a calaix “desastre”, on tota l’alumnat rep la mateixa medicina. Després aclarirem com la falta de recursos económics, però també pedagògics, fa poc real la comprensivitat. Es tractaria d'un frau on cal també tindre present la importància dels prejudicis: comprensivitat és una paraula odiada que sol assimilar-se amb aules ingovernables i dèficit cultural sense remei. Es tracta d'un espill que reflecteix els nostres impulsos i desitjos: és també la societat la que, en un sentit
compte condicions òbvies que cal recordar: les dimensions del centre i la jornada i els ensenyaments que imparteix. El nombre de repetidors i el de joves d'incorporació tardana, especialment immigrants, l'afluència de matrícula al servei educatiu amb restriccions “tècniques” per part de la Inspecció, etc. L'organització del cent re contemplarà altre s criteris amb implicacions pedagògiques indirectes: l'opció per la re l i g i ó catòlica o per l'alternativa, per l'ensenyament en valencià o castellà, o per d e t e rminades optatives són els criteris més usuals, l'aplicació dels quals serà resultat d'una negociació –o no– amb la Inspecció segons les restriccions que aquest òrgan impose o per les condicions establides per la disponibilitat de professorat a l’institut. La disponibilitat estarà condicionada per les regulacions normatives, instruccions d'inici de curs i plantilla estable, normativa en el primer cas prou obsoleta al tractar- s e d'una regulació prèvia a la LOGSE que necessita una re f o rma urg e n t . ARXIU Algunes d'aquestes disposicions intenten donar criteris per tal de buscar moral, és ingovernable, i la equilibris en els grups. Per que projecta els seus dèficits exemple, s’ha de buscar l'een unes televisions públiques quilibri entre xics i xiques o gens educatives. evitar la concentració de repePerò el problema no és nou, tidors en determinats grups. com ja es va detectar a princiAquestes orientacions solen pis dels anys vuitanta en el ja ser inútils quan les limitacions desaparegut BUP. Els nivells d'espai a un institut o la jornamitjans s'assemblaven més a da estan lligats a les opcions uns batxillerats frustrats allunde tractament de la diversitat i yats de l'excel·lència volguda, als projectes educatius disporeal o no, dels batxillerats nibles als centres, així com als clàssics. En el cas de l’ESO, i desdoblaments en les matèper raons tant socials com d'iries instrumentals o el laboradentitat escolar, aquesta etapa tori. mai ha pogut arribar a una El resultat de tots els factors identitat pròpia que l'allunyara –tant diversos i contradictoris d'una EGB obsoleta o d'un com la pròpia vida– és un sisteBUP degradat, vist des de l'exma educatiu organitzat de cel·lència acadèmica. manera molt poc racional. Cal repensar, a més, un eleSembla al·lucinant que cap ment nuclear de la qüestió. Ja responsable de l'Administració existeix una certa dualitat en educativa, o que molts experts la distribució de l'alumnat, en ciències de l'educació, no especialment en les grans conhagen valorat la incidència centracions urbanes. Comptem d'aquests factors en allò que es amb dos itineraris a l'ESO: l'aconsidera més important, a lumnat que va a l'ensenyaefectes administratius i socials: ment privat i el que va al el rendiment. Al capdavall, en públic. Si juguem amb les carser variables massa diverses tes marcades, amb unes regles resulten poc controlables i per del joc social i administratiu, el tant menyspreables. debat sobre els itineraris no Un responsable d'un institut serà un debat sincer. considerava oportunament que La qüestió dels itineraris és era irrelevant la influència de realment la qüestió dels agrules instal·lacions prefabricades paments d'alumnat. ¿Amb en el rendiment de l'alumnat. quins criteris concentrem l'aCom passa en moltes famílies, lumnat en grups? ¿Es tracta tan malgrat els entrebancs que sols d'una qüestió administrapoden patir, també es poden tiva? La resposta a aquesta fer les coses bé anant a contra pregunta ha de tindre en corrent.
All-i-oli 180
SALUT LABORAL
La botella només està mig plena Àrea de Salut Laboral La botella només està mig plena. O mig buida, clar. Després d'un any intens de reivindicacions i de plantejar-li a l'Administració que complira les seues pròpies lleis i vetlara per la nostra salut i seguretat, el balanç que presenta tot plegat té un gust inequívocament agredolç. Un punt dolç, ja que hem aconseguit crear els comités de salut laboral a les t res interc o m a rcals, hem aclarit la seua composició definitiva i hem treballat en la re f o rma dels aspectes dels seus reglaments que menys ens agradaven. Un punt dolç també perq u è , amb la lentitud de les tortugues, els Serveis de P revenció van caminant, amb inspeccions a requeriments dels comités o del mateixos centres i preparen models d'avaluació. Un punt dolç perquè hem descobert en la Inspecció de Treball un instrument útil, independent i diligent. Un punt agre perq u è notem que cada passa que fem és dirigeix contra la voluntad de l'Administració, en un tema en el que ens agradaria arribar a acords estables. Un punt agre perquè els Serveis de Prevenció estan molt lluny encara d'estar complets, perque el Pla de Prevenció és, a hores d'ara, només un esborr a n y. I sobretot perquè el patiment innecessari de moltes de les nostres companyes i companys no té la necessària sensibilitat i atenció per part dels responsables de l'Administració educativa. En qualsevol cas estem millor que fa un any i, amb el vostre suport, tenim tota la il·lusió per conquerir avanços significatius en el nou curs. Bones vacances i a carregar les piles.
Un llibre a la vostra disposició a les seus sindicals
7
8
L ’ Ú L T I M A
All-i-oli 180
Juliol 2004
Seixanta ensenyants arribats des de distintes comarques del País Valencià aproven la Declaració de Xàtiva
Celebrat a Xàtiva el debat sob re sindicalisme i renova ció pedagògica aprovat pel congrés de l'STEPV Parlar de sindicalisme a l'ensenyament és parlar també de la necessitat de lluitar per canviar l'ensenyament. Per això, l'últim 1. Reafirmem el recolzament als projectes de centre, que materialitzen innovacions educatives a partir de les pràctiques de la renovació pedagògica juntament amb la reivindicació d'un ensenyament públic, democràtic, popular i valencià. Potenciem, des de criteris públics i democràtics una avaluació dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Seguirem promovent el debat ideològic als centres, amb reflexions i deliberacions sobre la pràctica docent. Defensem una escola alternativa per teoritzar aquesta pràctica, per a avançar. amb la convergència amb altres moviments socials progressistes, en l'elaboració de teories alternatives i en l'estudi de les teories pedagògiques d'avantguarda que influïsquen en la pràctica transformadora. 2. Considerem que els Moviments de Renovació Pedagògica són organitzacions autònomes amb les quals s'ha de confluir en distints aspectes: accions i pràctiques de renovació pedagògica comunes; elaboració i edició de materials que reflecteixen les pràctiques dels centres docents; elaboració de pàgines webs; recollida i difusió d'experiències de renovació pedagògica. 3. El Sindicat establirà amb la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià fòrmules de col·laboració per a promoure projectes de renovació pedagògica als centres educatius i per a establir espais de discussió que possibiliten la realització de campanyes conjuntes.
congrés de l'STEPV-IV va aprovar l'organització d'una conferència sobre Sindicalisme i Renovació Pedagògica. La con-
ferència, celebrada el 12 de juny de 2004 a la ciutat de Xàtiva amb la participació de seixanta ensenyants arribats des de dis-
tintes comarques valencianes, va aprovar una Declaració que resumeix els principals acords de la sessió.
Declaració de Xàtiva
es desenvolupa des dels CEFIREs. El Sindicat reitera la necessitat de confluir en fórmules i estructures basades en els Plans Teritorials Unitaris (1) 6. Ens comprometem amb l'escola valenciana. STEPV-Iv establirà amb la Federació Escola Valenciana fòrmules de col·laboració per tal de dur endavant projectes de renovació pedagògica als centres i per a establir espais de discussió que permeten la realització de campanyes conjuntes.
ARXIU
4. Els plans de l'Escola de Formació de l'STEPV-Iv inclouran els següents obtectius i trets: A) Donar resposta a les necessitats i demandes que puga tenir la nostra afiliació i la resta de treballadores i treballadors. B) Generar canvis socials. C) Tindre una orientació autònoma, creativa i crítica. D) Mantindre una coherència entre el pensament i la pràctica. E) Promoure anàlisis i reflexions col·lectives. F) Impulsar l'intercanvi de pensaments i experiències. G) Potenciar i dinamitzar el debat pedagògic. H) Tindre una
orientació contrahegemònica. I) Funcionar de manera cooperativa. J) Generar xarxes. K) Potenciar la democràcia participativa i la societat civil. L) Impulsar una escola valenciana A més a més, els plans de formació: A) Contribuiran a fer visibles i a potenciar pràctiques alternatives i a dinamitzar els debats pedagògics als centres. B) Participaran, en matèria de formació, en espais plurals de l'esquerra envers la consecució del model d'escola propi. 5.- STEPV-Iv reafirma que la
formació permanent o continua ha de ser considerada com un dret i com un deure de totes les treballadores i de tots els treballadors. És obligació de l'Administració posar tots els mitjans al seu abast perquè la formació es realitze dins de l'horari laboral; perquè estiga a prop dels centres de treball; perquè arribe a tothom i no excloga ningú per la seua situació administrativa o contractual; perquè siga de qualitat i gratuïta. En aquest sentit, no compartim ni l'estructura antidemocràtica ni el model de formació que
7.- L'Àrea de Política Educativa i Renovació Pedagògica impulsarà un model de treball participatiu i descentralitzat -almenys en les tres circumscripcions intercomarcals-, de manera que per aquesta via, i amb el compromís de les persones militants en Moviments de Renovació Pedagògica, es realitzen debats i accions dintre i fora de l'organització sindical. Una part important d'aquest treball s'orientarà cap a l'elaboració de propostes per al seu desenvolupament, tant de l'Escola de Formació, com de l'Àrea de Comunicació del Sindicat. L'Àrea de Política Educativa i Renovació Pedagógica promourà inicicatives per permetre la transversalitzar del treball orientat a la renovació pedagògica en determinats àmbits, com ara les Àrees de la Dona i de Salut laboral. (1) Proposta desenvolupada en les Jornades de la Federació d'MRP del País Valencià de 1995: http://www.intersindical.org/stepv/ peirp/fppfmrppv.rtf
Les instal.lacions donen servei a les comarques del Baix Maestrat i els Ports
Benicarló inaugura una nova seu de la Federació d’STPV-Intersindical Valenciana
ARXIU
Des del 10 de juny, Benicarló (Baix Maestrat) compta amb una nova seu de la Federació d ' S T P V-Intersindical Va l e nciana, que també presta servei a la comarca dels Ports. El dia de la inauguració es va celebrar una tro b a d a entre els sindicats USTECSTEs de la Intersindical A l t e rnativa de Catalunya (IAC), STEI-intersindical, de
les Illes Balears, i l'STEPV-Iv. Les tres organitzacions van participar en un debat obert sobre sindicalisme i llengua. Aquests sindicats, a més de parlar una llengua comuna, comparteixen els orígens i el projecte de futur, i treballen per un sindicalisme de classe nacional, autònom i assembleari. Les comarques del Baix
Maestrar i els Ports són, per la seua situació geogràfica, una zona desassistida, poc equipada i moltes vegades oblidada per la societat valenciana. Les noves instal·lacions sindicals obrin les seues portes per a oferir un espai de trobada, reflexió i anàlisi, un espai obert a tota la societat civil de les comarques del Nord del País Valencià.