182

Octubre 2004

ÈPOCA IV - N.º 182

Derogar la Llei de Qualitat i establir un pacte per l’ensenyament públic La consolidació d’un marc estable per a l’educació és una prioritat social. Amb aquest plantejament de fons, les forces socials i polítiques que van donar un suport entusiasta a la imposició de la Llei de Qualitat (LOQE), reclamen ara un pacte que consolide alguns aspectes aprovats i no sotmeta l’educació als canvis polítics. Per l’altre cantó, algunes organitzacions que es van oposar a la LOQE també demanen un pacte. Hi ha un acord de partida, perquè cal un marc estable que permeta que l’educació no canvie cada vegada que canvia el govern.

Però cal matisar. El marc estable ha de girar al voltant dels interessos majoritaris de la societat, representats pel model democràtic de l’Escola Pública. Abans de les eleccions generals, STEPV-Iv va defensar l’establiment d’un nou marc normatiu, amb la derogació de la LOQE, però també d’altres canvis sobre les lleis que sustenten un model re g ressiu que entén l’escola com a negoci: la LOU i la Llei de l’FP i de les Qualificacions. Cal un debat social, furtat per l’anterior govern, perquè la comunitat educativa, mitjançant les seues organitzacions re p resentatives i de participació, tinga un paper rellevant.

El nou marc ha de contemplar la derogació de la LOQE i la promoció del model d’Escola Pública com a garantia d’un ensenyament democràtic, integrador i de qualitat per a tothom. Cal posar fre a la privatització del sistema educatiu, que no s’aprofundisca en el desequi-

SUMARI

4 5 9 10

Amenaça de nous concerts en Batxillerat Més retalls al poder adquisitiu dels salaris de 2005 Entrevista a Miquel À. Pradilla, sociolingüista Cal acabar amb l’assetjament als centres educatius

compensen les desigualtats educatives, amb fons suficients, centres equipats i ràtios adequades. Mitjans que garantisquen modalitats i optativitats en qualsevol lloc.

Gestió democràtica Cal recuperar la gestió democràtica i la no jerarquització com a base d’una escola participativa. Cal derogar la normativa sobre selecció de la direcció dels centres, i recuperar les competències dels Consells Escolars. No es pot continuar amb més divisions artificials entre el professorat. Cal una escola laica, sense cap assignatura de caràcter confessional. Cal eliminar les discriminacions socials i de gènere.

També s’ha d’acabar amb la precarietat laboral de gran part del professorat i establir una doble via d’accés a la funció docent. La form a c i ó permanent i la salut en el treball s’han d’incorporar també a l’agenda del debat i establir una formació inicial equivalent per a tot el professorat. S’ha de reconéixer la realitat plurinacional de l’Estat i la presència de totes les cultures i llengües.

Aquest és el sentit del debat. Cal un gran acord , però no a qualsevol preu. El Sindicat no acceptarà cap pacte que re p resente un retrocés que torne a situar el model d’Escola Pública en el marc de la mercantilització de l’educació. Ara és el moment per a avançar. libri entre les xarxes públiques i privades. Calen més

mitjans que possibiliten una atenció personalitzada i que

PÀGINES 6 i 7

STEPV-Iv exigeix un ampli debat social STEPV-Iv ha demanat al secretari autonòmic d’Educació, Máximo Caturla, que la Conselleria d’Educació impulse un debat entre tota la comunitat educativa per a arreplegar les aportacions del País Valencià a les modificacions de la LOQE proposades pel MECD. El Sindicat recorda que correspon al Consell Escolar Valencià la redacció d’un document de consens amb les conclusions d'aquest debat.

El Sindicat ha exigit a més que l’Administració educativa valenciana no faça un ús partidista de l'educació i que respecte els interessos generals, sense alinear-se amb els sectors més conserv adors, com ara la Conferència Episcopal o les patronals del sector.

L'educació, afirma el Sindicat, “no ha de servir com a refugi per a manifestar l’oposició política al Govern espanyol”.

Convocatòria imminent dels Concursos de trasllats de Mestres i Secundària L’Administració ha anunciat que els pròxims dies publicarà la normativa que regula la convocatòria dels concursos de trasllats del professorat dels Cossos de Mestres i del Professorat d’educació Secundària.

Per al Cos de Mestres, el termini de presentació de les sol·licituds comença el 27 d'oct u b re i finalitza el 16 de n o v e m b re, ambdòs inclosos.

Les instàncies per a participar des dels Cossos de Secundària es podran lliurar entre el 4 i el 20 de novembre, ambdós inclosos.

Con ja és habitual, el Sindicat edita unes Guies per a participar en els Concursos de Trasllats, una documentació que es distribueix entre l’afiliació en iels centres de treball.

El professorat que participa en aquestes convocatòries cal que faça una lectura atenta de la Guia abans d'emplenar la sol·licitud i que prepare tota la documentació requerida.

Per a atendre tots els dubtes que es puguen pre s e n t a r en relació al Concurs, el Sindicat ha establert un servei personalitzat d'inform a c i ó a les seus d'Alacant, Castelló i València. També s’ha fixat un calendari d’assemblees a les diferents comarq u e s .

Aquestes reunions també serviran per a re s o l d re els dubtes més fre q ü e n t s .

La convocatòria d’enguany és d’àmbit estatal, i es pot sol·licitar destinació a d’altres comunitats autònomes en els termes fixats per la convocatòria de cada Administració educativa.

Fins la resolució definitiva del Concurs, el seguiment puntual de les novetats referides als concursos es pot seguir al web sindical, on ha reservat un espai informatiu específic.

L’all...

Per als testimonis d’agressions i actituds d’assetjament als centres escolars contra estudiants i docents que no les denuncien ni les combaten.

...i l’oli Per a la comunitat educativa del col·legi públic Mediterrani, de Meliana (l’Horta Nord), pels vint anys de treball i il·lusió invertits en un projecte participatiu d’escola en valencià.

2

OPINIÓ

All-i-oli 182

EDITORIAL

AGREDOLÇ

La LOQE i Conselleria

Més igualtat, més coeducació

C

omença el curs amb novetats. Finalment, el nou Govern espanyol ha presentat el document base sobre els qual s’elaborarà el projecte legislatiu que ha de modificar la Llei Del Castillo (LOQE).

Fins gener de 2005 s’hauria de produir un important debat social abans d’iniciar-se la tramitació parlamentària del nou text legal. El Sindicat ha qualificat d'insuficients les propostes del Ministeri, però considera necessari el debat i la presentació de propostes per part de la comunitat educativa. I també, atenció, per part de la nostra Administració.

Per cert, ¿a què es dediquen els responsables de la Conselleria d’Educació?

El conseller Font de Mora va comparèixer el dia 13 davant les Corts Valencianes per justificar la seua posició.

I, lamentablement, ho ha fet respectant les expectatives que hi havia, amb una actitud sectària, més pròpia d’un partit d’oposició que d’un governant. Les paraules del conseller eren impròpies d’un representant del poble valencià.

Font de Mora es va refugiar en els tòpics de sempre, sense el rigor que cal exigir a un membre del Govern valencià. La defensa aferrissada de la Llei de Qualitat i de les polítiques conservadores del Partit Popular van ser els únics eixos de la seua intervenció.

Amb una escenificació tan desalentadora, hem d’exigir a Font de Mora un canvi de rumb que comence per liderar el debat sobre la modificació de la LOQE. És responsabilitat de l’Administració arbitrar un procediment per a regular el debat sobre la modificació de la LOQE a partir de la proposta ministerial. En aquesta direcció, han de ser tingudes en compte les manifestacions que sobre la matèria efectue el Consell Escolar Valencià i els claustres valencians. I la Generalitat ha de responsabilitzar-se, al capdavall, de traslladar les principals conclusions d’aquest debat al mateix MECD.

ÈPOCA IV - N.º 182. Octubre 2004

Pilar Gregori Monzó

F

a uns dies hem presentat en el Consell Escolar de l’Estat distintes propostes a la reforma educativa que el Govern espanyol s’ha compromés a impulsar.

Bona part d’aquestes propostes són coherents amb els plantejaments que venim defensant des de sempre.

Per començar, és imprescindible que la nova norma legal incloga una memòria econòmica que garantitze l'aplicació de les mesures legals en tots els àmbits. Però si parem atenció a la lletra del document presentat pel Ministeri, en relació a l’apartat sobre l'educació per a la igualtat de dones i homes, l'exposició de motius només es refereix al nivell de l'Educació Secundària Obligatòria, i oblida que els ensenyaments de Batxillerat i Formació Professional també haurien d'incorporar aquesta perspectiva.

Pel que fa als plans de formació inicial i permanent del professorat, les administracions educati-

ALLIOLI no assumeix necessàriament els criteris i opinions continguts en els treballs dels seus col·laboradors.

Administració, Redacció i Publicitat: Juan de Mena, 18, baix.

46008 València. Tel. 963919147. Fax: 963924334 correu-e: allioli.stepv@intersindical.org http://www.intersindical.org/stepv Imprimeix: Bronte Graf, S. L. Cullerers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017 Tiratge: 13.000 exemplars ISSN 1576-0197 Dipòsit Legal: V-1.454-1981 Franqueig Concertat 46/075

Alacant: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005. Tel. 965985165 Alcoi: Jordi de Sant Jordi, 16-B. 03804. Tel. 965523151 Alzira: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600. Tel. 962400221 Benicarló: Plaça del Ajuntament, 3. 12580. Tel. 964465283 Elx: Maximilià Thous, 121-b. 03201. Tel. 966225616 Castelló: Marqués de Valverde, 8. 12003. Tel. 964269094 Gandia: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700. Tel.-Fax: 962950754 València: Juan de Mena, 18. 46008. Tel. 963919147 Xàtiva: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800. Tel. 962283067 Universitat d’Alacant: Edifici Germà Bernàcer, b. Tel. 965909512.

Universitat Jaume I Castelló: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964728812.

Universitat de València: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018.

Universitat Politècnica de València: Camí de Vera, s/n. Tel. 963877046.

Universitat Miguel Hernández (Elx): Maximilià Thous, 121 b. Tel. 966225616.

Universitat Cardenal Herrera - CEU: Universitat Catòlica .....

ves han de considerar la necessitat peremptòria d’una formació específica en matèria de coedu-

cació, que aborde de manera preventiva la violència de gènere.

S’ha de fomentar el respecte per la igualtat de drets i deures i prevenir els enfrontaments entre les persones. La solució pacífica dels conflictes i la detecció de comportaments violents en l’àmbit familiar ajudarà a l’escola a intervindre abans que els problemes siguen irreversibles.

En l’àmbit més immediat, els projectes educatius dels centres han de reflectir les noves realitats socials i incorporar com objectius la coeducació i la interculturalitat. En aquesta direcció, els ensenyaments mínims dels currículums no poden silenciar determ i n a t s aspectes de la vida quotidiana que contribuiran a fomentar més l’autonomia personal i la corre s p o n s a b i l i t a t d’homes i dones en l'àmbit domèstic.

Per acabar, cal garantir que els nous materials educatius no ARXIU reprodueixen els estereotips de gènere i les imatges sexistes i discriminatòries que encara podem observar als llibres de text. Al capdavall, es tractaria de fer una lectura transversal de tota la legislació en clau no sexista i esmenar aquells blocs on la manca d’aquesta perspectiva coeducativa invalida les bones intencions amb què s’ha anunciat la nova re f o rm a .

EL MORTER

SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ.

INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv) Director: JOAN BLANCO Cap de Redacció: RAFA MIRALLES Redacció: VORO BENAVENT, MIQUEL CALATAYUD, SANTIAGO ESTAÑÁN, X ELO GARCÍA, J OSÉ LUIS GONZÁLEZ, J AUME LLOPIS, V ICENT MAURÍ, TOMÀS MORENO, J OAN P ÉREZ, ALBERT SANSANO, FRANCESC TORTOSA Disseny i diagramació: JORDI BOLUDA, RAFA MIRALLES Fotografies: X ELO GARCÍA, MANOLO CABANILLAS, JORDI BOLUDA Revisió lingüística: J OSÉ OROZCO

O c t u b r e 2004

A Melchor Botella, deu anys després Joan Blanco Paz

H

ola Melchor. En agost va fer deu anys que ens vas deixar per a fer aquell viatge a Bolívia. Encara recordem emocionats, amb llàgrimes als ulls i el cor trencat, el dia que et vam despedir per sempre al col·legi El Palmerar d’Elx, la mateixa escola que va ser testimoni durant molts anys del teu treball i la teua il·lusió contagiosa, en les Escoles d’Estiu i en les assemblees sindicals. Una década és un lapse de temps important perquè passen moltes coses que t’hauria agradat compartir amb nosaltres.

El juliol de 1994 havíem celebrat un congrés dels STEs a Puerto de la Cruz (Tenerife). Feia encara poc de temps que la Confederació s’havia re u n i f i c a t feliçment i començava un nou període marcat per un debat sobre el futur del nostre model sindical.

Aleshores érem només un sindicat d’ensenyament, però ja s’albiraven els canvis que haurien de fer dels STEs un referent sòlid en molts altres sectors laborals. Ara, la Confederació ha modificat fins i tot el nom, i ha afegit el referent "Intersindical" com a senyal del c o m p romís per estendre aquest sindicalisme a d’altres treballadors i tre b a l l a d o re s .

Tr a n s c o rreguts trenta anys des dels primers moviments assemblearis som, cada vegada més, una referència clara de com s’ha d’entendre el respecte per les decisions dels treballadors i treballadores. Avui, he d’aprofitar l’avi-

nentesa per a felicitar-te: el lema "participa i decideix", que tant t’agradava ressaltar amb la teua caligrafia en tots els fulls informatius i circulars sindicals, ha aconseguit enganxar a molta gent. Tu no necessitaves l’ordinador per a inundar de propostes i reflexions la vida sindical i educativa. El teu bolígraf i la teua vella màquina d’escriure eren suficients per a ser, com diria l’amic Grima, "la ploma àgil" de la organització.

T’agradarà saber que el Sindicat ha superat sempre, amb un èxit creixent, la prova de les urnes i del compromís diari en el treball.

Afirmem que som, més que mai, el Sindicat de l’ensenyament, però també ho som en la resta de la funció pública valenciana, on som la organització més votada.

La nostra Confederació d’STEs també reviu i recupera l’esperit de la participació i la democràcia sindical. T’agradaria estar present en els debats del Secre t a r i a t Confederal, els plenaris o els cong resos. Avui fem el mateix de sempre i seguim discutint a fons, com abans perquè no sabem ferho d’una altra manera.

Deu anys són molts per a que hi haja persones al Sindicat que desconeguen qui era Melchor Botella.

Ara som milers els qui s’han incorporat al nostre projecte. Jo els diria als nous afiliats i afiliades que tu, Melchor, vas fer del compromís social la raó principal de la teua vida. Que estaves convençut que a soles no podem fer res per a

transformar el món. Que estaves disposat a treballar amb il·lusió i alegria, sempre al costat dels companys i renunciant a una vida més cómoda. Que vas estar justament on calia estar: a l’escola, al sindicalisme educatiu, a la renovació pedagògica o al moviment pacifista. Quan el Sindicat t’ho va demanar, vas canviar l’escola pel treball militant, primer al País Valencià i després a Madrid.

Ja saps, Melchor, que la clau d’aquesta organització es fonamenta en dos pilars. L’un, el treball diari a peu d’obra, als centres, amb molta informació i debat. I l’altre, en l’estil de resoldr els inevitables conflictes que apareixen en una organització assembleària com aquesta: sempre hem sigut propietaris de les nostres decisions, encertades o no.

Però encara hem d’apre n d re molt. Per això, notem a faltar la teua presència, la teua capacitat de diàleg i de comunicació, les bones vibracions que ens transmities amb el somriure per davant.

No podem oblidar el teu esperit.

T’agradarà saber que fa un temps que hem creat un espai de reflexió que dia a dia serveix per a formar noves generacions de sindicalistes. Hem tingut fàcil posar-li un nom: la nostra Escola Sindical de F o rmació s’anomena Melchor Botella. Amb aquest re f e re n t volem contagiar-nos novament de la teua espenta il·lusionada.

Gràcies, amic.

OPINIÓ

O c t u b re 2004

A

Hem llegit

D E S

D E L

ment que és essencial per a l’acció educativa, el sentiment de confiança (…).

Cada mestre encarna una manera d’estar al món, una experiència del món. Els nens i les nenes sempre aprenen d’aquesta experiència. Ells veuen com actuen cada dia els seus mestres davant situacions imprevistes, els veuen donar respostes, improvisar; veuen, en definitiva, quin interés mostren per les coses que configuren el seu món i com se n’ocupen. És aquí on neix el veritable aprenentatge ètic, perquè ètica és mostra. Els educadors, siguin del nivell que siguin, han de mostrar que hi ha maneres dignes d’estar amb els altres, maneres dignes de resposta a la pregunta més essencial: Com puc viure la vida? Una pregunta que no té una resposta fàcil, que no admet generalitzacions, ni lleis. Una pregunta que només es pot respondre dia a dia, des de maneres de ser i de fer que són singulars i que mai no tenen voluntat adoctrinadora.

Revista In-fàn-ci-a Setembre-octubre 2004

S U D

Carme Miquel

Q

ue la família i l’escola no són les úniques o principals fonts de transmissió de sabers i de models educatius per als xiquets i joves, és un fet evident conegut per tots els qui ens relacionem amb el món dels infants. Els mitjans de comunicació, la publicitat, les noves maneres de jugar i de viure les relacions interpersonals i els plantejaments mercantilistes de les ofertes d’oci són, entre altres, elements importants que configuren l’educació i el sistema de valors dels infants. Per això, cal obrir permanentment debats sobre el que la societat actual està fent amb la gent més jove, sobre quins interessos la mouen i sobre quins resultats obté. Jo ara em permet apuntar uns elements per a la reflexió.

Vivim immersos en la societat global de consum, on el

Oh!, què cansat estic de la meua covarda, / vella, tan salvatge terra, / i com m’agradaria d’allunyar-me’n, / nord enllà, on diuen que la gent és neta, / i noble, culta, rica, lliure, / desvetllada i feliç...

Espriu,1997

D

e vegades he pensat com hauria estat la meua vida si hagués nascut en un país “normal”, ja us podeu imaginar a què em referisc quan dic açò, si visquera en un país on la llengua que s’utilitza majoritàriament i de manera habitual és la que jo parle en totes les circumstàncies i llocs: al treball, a casa, amb els amics, quan vaig de compres, en una cafeteria, a l’hora de comprar un bitllet de tren, quan necessite fer un preguntat a qualsevol persona del carrer, al parlar per telèfon amb persones desconegudes per demanar l’horari dels trens o una consulta a una oficina bancària...

La d’hores que he invertit, juntament amb tants companys i companyes, per fer normal el que al País Valencià no ho és: parlar en valencià, que la nostra cultura, la nostra història, en definitiva les nostres arrels…, estiguen presents a les escoles, creient sincerament que si el nostre alumnat coneix d’una manera rigorosa com hem arribat fins ací, a poc a poc les coses canviaran i estarà més a prop el somni de conviure en un país normal, sense exclusions de llengües ni cultures, i amb l’enriquiment que ens proporciona el seu coneixement que han fet d’aquest

D ’ A U L A

territori el que és, amb la possibilitat de poder rebre als nouvinguts amb els braços oberts i sense pensar que ens acaba d’arribar un nou obstacle a superar en la nostra lluita diària. I dic açò perquè estic cansada de ser “la del valencià”, com si no ho fórem tots i totes, de valencians. Per això, quan l’altre dia una periodista de la televisió local TeleElx em convidà a un debat sobre la denominació valencià-català per a la nostra llengua —un tema de rabiosa actualitat des de fa 20 anys!— , on hi participaria juntament amb el president del Tempir, un representant de l’STPV i el nostre secessionista local, un il·lustre de la Real Acadèmia de la Llengua i Cultura Valencianes, vaig dir que no. Li vaig explicar que això era un debat estèril, que ja estava tot dit sobre el tema i que únicament acceptaria participar en debats on poguérem arribar a la gent des de la serietat de plantejaments acadèmics i pedagògics. Tanmateix, vaig haver de rectificar la meua decisió.

Precisament, quan la periodista em va telefonar estava reunida amb l’equip directiu d’un centre que oferta els dos programes bilingües, el Programa d’Incorporació Progressiva i el Programa d’Immersió Lingüística. En finalitzar la reunió, la directora em preguntà amb un to distés: “Por cierto, ¿qué opinas de lo que ha dicho Esquerra Republicana de Catalunya, eso de que valenciano y catalán son una misma lengua? Qué burrada, ¿no?”. No em van fer falta més arguments, els hi vaig cridar als de TeleElx que sí, que acudiria al programa. No sé quanta gent ens veuria, però si algú era capaç d’aguantar un debat d’eixes característiques i podíem arribar a gent de bona voluntat —sense prejudicis, amb ganes d’informar-se—, una vegada més i per molt de temps, jo seria novament “la del valenciano”.

vendre i comprar en excés és allò que fa girar la roda de l’economia. Si deixàrem de consumir de la manera que ho fem, la roda aniria aturant la seua velocitat, l’economia se’n resentiria i, sobretot, els qui en són els grans beneficiaris no ho serien tant. Per això, els qui mouen el món econòmic han aconseguit crear necessitats noves i ens han convertit en consumidors voraços. Han instal·lat una forma de viure d’”usar i tirar”. I és d’aquesta manera que comprem molt més del que necessitem i ho gastem tot ràpidament. Els xiquets i la gent jove no en són al·liens, sinó que són considerats consumidors per excel·lència i se’ls bombardeja amb tot tipus de publicitat.

Aquesta situació, evidentment, afecta l’educació, i per això cal un debat permanent.

Haurem de mirar si la societat de consum, a través de tots els mitjans que té per influir (televisió, publicitat, organitzacions socials, món de l’oci…), fa les persones més egoistes o més generoses, més lliures o més dependents, més conscients o més inconscients, més o menys interessades per la cultura, més o

T E A T R E S

VA L E N C I À

D E

menys respectuoses amb la gent i amb l’entorn.

Segurament, després d’una reflexió arribarem a la conclusió que no tot és blanc o negre, que hi ha aspectes positius, com és una millor qualitat de vida. Però també haurem de veure com és de poderós i voraç el consumisme. I com és de depredador i destructor dels recursos natu rals.

El sistema de valors que genera la societat de consum, fins i tot, fa considerar la Terra com un element al servei del consumidor. Ha aconseguit que a la necessitat de posseir coses materials s’afegeixa el desig de guanys ràpids i que quan es tracta de fer diners tot semble justificable. S’ha eliminat la reflexió com a hàbit i s’ha aconseguit que molta gent accepte de bon grat la situació, fins i tot obviant o volent ignorar el negre futur mediambiental i social que s’està deixant a les generacions joves. Les conseqüències educatives negatives d’aquest sistema de valors són fàcilment deduïbles i haurien de ser analitzades pemanentment per tal de poder-hi actuar.

L ’ E S C O L A

Urgències

La faena del matalafer...

Tudi To r r ó

P E U

3

Societat de consum i educació

Cal un codi ètic?

No. Rotundament, no. Aquesta va ser la resposta que, de manera unànime, vam donar els membres del grup de valors de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (…).

L’ètica no admet codis, ni lleis regulables. No hi ha receptes possibles, ni respostes tancades.

L’educació és una obertura a l’altre, un viatge sense organitzar que sabem on comença, però no sabem mai on ens ha de dur (…)

Quan parlem de l’educació com a esdeveniment ètic no ens referim a si un infant ha assolit o no un determinat objectiu.

Estem parlant de l’esperança que tenim en cada individu com a persona, assoleixi o no els objectius indicats a cada curs i prescrits a cada etapa educativa. L’ètica no s’adiu amb prescripcions, perquè l’ètica tracta sobre si un individu sabrà o no conduir la seva vida en el mar d’ambigüitats que l’espera (…).

Els bons educadors no sols se situen físicament a l’escola, sinó que també estan al costat dels seus infants. Quan les dures presències conflueixen en una persona, es genera un senti-

All-i-oli 182

Jaume Martínez Bonafé

H

e començat un nou curs i, una vegada més, m’acompanyen les urgències. Vull fer amb l’alumnat una unitat didàctica sobre l ’ h o rror i la mort a l’escola de Beslán.

Caram! La memòria, com oblida...

Estic preparant materials quan m’arr iba un paper de la ministra que em diu que és per a debatre “una educación de calidad”, i observe que tothom intenta adaptar-se al calendari burocràtic, electoral, laboral –hi ha qui treballa i cobra per fer això– que marc a el Ministeri. Al calendari i al temari.

Estudie el document i corro b o re el que intuïa: no estan tots els temes rellevants per a deliberar sobre la qualitat, i, una vegada més, el tractament del capítol sobre “el impre s c i ndible protagonismo del pro f e s o r a d o ” és de pena. Per simple, perquè apunta perilloses conseqüències neoliberals i perquè oblida postulats elementals de l’esquerra pedagògica. Està tan lluny el procés social de debat explicat en aquest paper del que a mi m’agradaria que vull obrir a l’escola de la meua filla, junt a les persones implicades en millorar la qualitat del que allí passa, un procés reflexiu i avaluador a millorar el que fem.

(Interioritze que això és impossible i escolte parlar de “pactes per l’educació”. Marededéu, Gramsci o Fre i re haurien d’amagar avui allò que en la lluita social qualsevol projecte polític ha de tenir i saber defensar: un projecte educatiu autònom.)

Bé, torne a la feina: estic fent un

p rojecte de treball amb la gent d’Educació Social, una anàlisi crítica de la publicitat sobre els joguets de la p ropera campanya de Nadal i Reis.

F a rem una exposició, editarem els millors materials i visitarem els cent res comercials. Estic enrotllat i il·lusionat amb aquest projecte quan a rriba la meua filla Clareta i em re c o rda que s’acosta la II Diada Escolar per l’Horta: hi ha un moviment escolar que defensa l’horta viva i ecològica, i ens hem d’ajuntar per conéixer què fa cadascú i què podríem fer més i millor si constru ï rem una mínima xarxa de treball. Me’n vaig després a les jornades d’acollida dels estudiants i fem un joc per començar la coneixença: han de emplenar una fitxa on se’ls demana quin és l’últim l l i b re que han llegit i la majoria deixen la resposta en blanc. Alguns citen un b e s t s e l l e r d ’ h i p e rm e rcat. Una havia llegit Galeano: la podria desc r i u re amb tota mena de detall, per a que després digueu que no funciona la química de la política.

Torne al despatx. Tinc sobre la taula Hermenéutica del Sujeto, de Foucault (La Piqueta): "El trabajo de un intelectual –jo ací llig mestre, professor, digueu-li com vulgueu– no consiste en modelar la voluntad política de los demás; estriba más bien en cuestionar, a través de los análisis que lleva a cabo en terrenos que le son propios, las evidencias y los postulados, en sacudir los hábitos, las formas de actuar y de pensar, en disipar familiaridades admitidas, en retomar la medida de las reglas y de las instituciones y a partir de esa re - p ro b l e m a t ización (en la que desarrolla su oficio específico de intelectual) participar en la formación de una voluntad política (en la que tiene la posibilidad de desempeñar su papel de ciudadano)."

Doncs això, les urgències de la vida quotidiana!

4

All-i-oli 182

STEPV-Iv exigeix desenvolupar la Llei d’FPA en el curs 2004/05 ALL-I-OLI L'inici del curs està condicionat per l'incompliment d'aspectes importants de la Llei de Formació de Persones Adultes (FPA), aprovada per les Corts Valencianes l'any 1995.

El Sindicat aposta perquè enguany es puga avançar en la consecució dels manaments de la Llei, sense oblidar que hi ha dos punts molt importants també contemplats a la Llei i que encara no han estat resolts per l'Administració: l'establiment del Conveni General Multilateral amb els ajuntaments i la transferència del professorat de la Diputació de València.

Durant el curs 2003/04 la Conselleria d'Educació i els agents socials van arribar a un acord respecte al professorat dels cossos de Primària i Secundària que conformaria les plantilles tipus dels centres d’FPA, un document que va ser debatut i aprovat en l'última reunió del Consell de l’FPA. El Sindicat ha manifestat el seu suport a l’acord perquè permet desbloquejar la paràlisi que patia el desenvolupament de la Llei d’FPA. No obstant això, per a que l’acord siga plenament efectiu cal que es ratifique en la Mesa Sectorial d'Educació i que el seu contingut es publique en el Diari Oficial de la Generalitat. Només així es podrà assolir l'objectiu de dotar de plantilles estables aquests centres. El Sindicat ha emplaçat les direccions generals d'Ensenyament i de Personal per a que abans de 2005 tanquen aquest capítol i que les plantilles es cobrisquen el pròxim curs pels mitjans reglamentaris.

Pel que fa a les plantilles de treballadors, l'augment de la burocràcia als centres arran la implantació del GES i la resta de programes formatius, obliga, sobretot en els centres més grans, a dotar-los de més personal d'Administració i Serveis.

En una societat en canvi constant, el principi pedagògic progressista d'aprendre al llarg de tota la vida pren cada dia més valor per a la ciutadania. Les actuals necessitats formatives transcendeixen la mera alfabetització i l'obtenció del Graduat en Educació Secundària.

Les noves tecnologies, els idiomes, o els ensenyaments de marcat caràcter professional, per exemple, són modalitats cada vegada més demandades pels ciutadans i ciutadanes que acudeixen a les aules dels centres d’FPA. Si a aquest augment qualitatiu i quantitatiu de la demanda se li afegeix la presència creixent i imparable d'alumnat immigrant i d'alumnat amb necessitats educatives especials, el panorama exigeix l'actuació d'equips multiprofessionals que responguen de manera adequada a les múltiples expectatives que s'hi generen.

ENSENYAMENT

PÚBLIC

O c t u b r e 2004

El Sindicat aposta per reduir les ràtios en els ensenyaments obligatoris i postobligatoris

Els instituts comencen el curs amb l’amenaça d’estendre els concerts als Batxillerats ALL-I-OLI La concertació dels Batxillerats, la saturació en alguns centres educatius i la continua negativa a la reducció de les ràtios, així com Després d’un esforç considerable durant els dos cursos anteriors per negociar i fixar les plantilles i els perfils dels centres educatius públics, tot se’n pot anar en orris si finalment, en la data prevista, es dóna llum verda a la concertació dels Batxillerats. L’acord sobre concertació d’aquests ensenyaments als centres privats i la planificació educativa de la Direcció General d’Ensenyaments, que va provocar un gran rebombori entre els centres públics en juny per no autoritzar grups de Batxillerat tot i tenir demanda suficient, apunten al desmantellament sistemàtic del sistema públic. Es dilapidaran així els diners públics per complaure els empresaris. L’estratègia consisteix en desfer un sistema amb bons professionals que dóna prestigi a l’ensenyament públic. És significativa la maniobra de traspassar diners als centres privats quan la partida pressupostària per tal que funcionen els centres públics no arriba ni a reflectir l’increment de l’IPC. Davant la situació, STEPV-Iv defensa una reducció urgent de ràtios, tant en els ensenyaments obligatoris com en els postobligatoris, la construcció immediata de tots els centres públics que falten i l’eliminació de les aules prefabricades.

Malgrat que l'anterior conseller d'Educació pretenia clausurar el Mapa Escolar de 1996 per poder presentar el programa de construccions Creaescola, encara resten per construir o adaptar molts centres. La Conselleria no aposta per eliminar les "aules prefabricades" i la massificació escolar que suporten alguns centres.

El Sindicat proposa una reducció urgent de les ràtios per atendre millor tot l’alumnat, ja que les distintes motivacions dels joves actuals i l'arribada d'alumnat immi-

l’augment dels programes de Compensatòria, la reintroducció experimental dels exàmens de setembre i l’augment dels dies lectius, són els fets més destacats en l’inici

de curs de l’Ensenyament Secundari. En aquest nivell educatiu el curs comença condicionat per un acord signat per la Conselleria d’Educació, les patronals de

l’ensenyament privat i els sindicats FSIE i USO, un fet que explicita la voluntat de l’Administració de concertar els Batxillerats a partir del 2007.

ARXIU

grant fan que el professorat multiplique els seus esforços, amb el conseqüent empitjorament de les seues condicions laborals. Els centres públics necessiten una revisió immediata de les ràtios per millorar la qualitat educativa, la convivència als centres i la salut laboral del professorat.

Educació Compensatòria L’augment dels Programes d’Acció Compensatòria (PAC) en els centres públics és la prova que l’alumnat immigrant s’escolaritza majoritàriament al sistema públic, el qual compleix amb l’obligació d’atendre tot tipus d’alumnat.

Davant d’aquest repte per a l’ensenyament, el professorat i els centres han d’adequar la seua formació per a encarar els nous reptes, però cal que l’Administració acompanye aquest esforç amb dotacions econòmiques i

programes formatius que sintonitzen amb la realitat dels centres. En aquest sentit, l’Administració també ha de garantirr una distribució equitativa de l’alumnat immigrant entre tots els centres sostinguts amb fons públics, un fet que l’obliga a revisar el Decret d’admissió d’alumnat.

A més, Conselleria hauria de fer les reserves pressupostàries necessàries destinades a dotar les beques de menjador i de transport de l’alumnat de Compensatòria, que aflueix als instituts al llarg del curs.

Més dies de classe L’augment dels dies lectius ha empitjorat les condicions laborals del professorat i del personal d’administració i serveis.

Una vegada més s’ha governat en contra dels professionals que mantenen l’ensenyament públic. La recuperació dels exàmens de setembre als

ensenyaments obligatoris ha provocat una reducció significativa del temps dedicat a la preparació del nou curs. Es retallen dies de preparació i organització del curs i s’imposen més dies lectius en juny. Es manté la data d’inici de les classes d’anys anteriors, però es prorroguen les activitats lectives fins el 24 de juny, una imposició que modifica de manera unilateral les condicions laborals i obliga al conjunt de treballadores i treballadors de l’ensenyament a anar a marxes forçades per respectar el calendari escolar.

A més a més, aquestes mesures es plantegen sense oferir cap compensació, ni econòmica ni pedagògica.

Conselleria s’ha negat a mantenir el professorat que havia de fer els exàmens de setembre en el seu centre i tampoc no ha volgut negociar amb la re p re s e n t a c i ó sindical el canvi de condicions laborals.

Dignificar l’Ensenyament Públic STEPV-Iv ha exigit al conseller que millore la gestió, que resolga els problemes, i aposte clarament per millorar i dignificar l’ensenyament públic. En aquest sentit, el Sindicat proposa tot un seguit de mesures per millorar el sistema educatiu

valencià: més esforç pressupostari en infrastructures educatives; revalorització social de la tasca docent; negociació d’un pla de prevenció per al sector docent; reducció de la jornada laboral del professorat i negociació sobre el model de jornada i

calendari escolar; solució a la situació de precarietat del professorat interí; agilització per cobrir les substitucions; pla de formació permanent que atenga les necessitats del professorat; més recursos econòmics i de personal per als centres edu-

catius, en particular per als centres amb programes de compensació educativa o integració escolar; potenciació dels programes d'ensenyament en valencià; valencianització de l’ensenyament.

Cal que el màxim responsable de l’Administració

educativa valenciana responga als problemes reals del sistema educatiu valencià, que millore i dignifique les condicions laborals del conjunt de treballadores i treballadors de l’ensenyament que presten serveis als centres educatius.

ENSENYAMENT PÚBLIC

O c t u b re 2004

All-i-oli 182

La Intersindical denuncia els retalls salarials contra els empleats públics

La normalitat, tònica Les propostes salarials per a 2005 dominant en l’inici de suposen una nova pèrdua adquisitiva curs en Infantil i Primària ALL-I-OLI Intersindical Valenciana s’oposa als increments salarials per a les empleades i empleats públics per a l'any 2005 arreplegats en els Pressupostos Generals de l'Estat. El Govern espanyol ha preIntersindical Valenciana ha denunciat la presentació com “augment” del 0’5% de la massa salarial, destinat al Pla de Pensions del Personal de l'Administració General de l'Estat: “Aquestes aportacions no beneficien al personal de les administracions autonòmiques i locals, i la partida no representa un increment nou, sinó la mateixa quantitat aportada per a l’exercici de 2004”. Per altra part, la Intersindical critica l'interés de l'Administració central i d'alguns sindicats accionistes de l'entitat gestora de fons de pensions privats, els quals donen un pas més cap a la privatització del sistema públic de pensions. Per contra, “aquesta partida pressupostària, segons la Intersindical, caldria destinar-la a la millora dels salaris de les empleades i empleats públics”. El 0’3 % de l'augment

sentat la seua proposta econòmica amb l’afirmació que es tracta ”d’un augment del 3’5%”, una xifra especialment incerta en tots els àmbits transferits a les comunitats autònomes, com ara l’Educació.

destinat a abonar la productivitat només afectarà a una part del personal de l'Administració General de l'Estat, però en cap cas al de les administracions autonòmiques o locals, ni tampoc al sanitari o docent. La quantitat destinada a incrementar les pagues extraordinàries, un 0’7%, no s'aplicarà a aquells col.lectius que ja tenien aconseguida aquesta millora salarial com a resultat de les negociacions als diferents àmbits autonòmics, locals o sectorials.

Per tot això, l'únic augment salarial real serà del 2% (l’IPC previst per al 2005), el que suposa una nova pèrdua de poder adquisitiu, atés que l'IPC actual és del 3’3%. En el millor dels casos, només podria quantificar-se l’increment d’un 2’7%, incloent-hi el 0’7% destinat a les pagues extraordinàries.

Intersindical Valenciana ha assenyalat que “l'acord entre el Ministeri de les Administracions Públiques i els sindicats CCOO, UGT i CSICSIF és insuficient i inacceptable. Aquest acord oblida la sentència de l'Audiència Nacional i d’altres reivindicacions salarials fonamentals, com ara l’augment igual a l'IPC real, la recuperació del poder adquisitiu i la clàusula de revisió salarial, així com les pagues extraordinàries completes o triennis per al personal eventual i interí”.

L'acord suposa també que l’àmbit de la negociació salarial se situe a Madrid, el que representa un retall de les competències negociadores sobre les condicions salarials del seus treballadors dels governs autonòmics i locals.

ALL-I-OLI En els centres educatius d’Infantil, Primària i Educació Especial les activitats lectives del curs 2004/05 es van iniciar amb normalitat, amb incidències menors i molt puntuals.

La pràctica totalitat del professorat estava al seu lloc de treball el mateix 1 de setembre, així com l’alumnat.

La normalitat acadèmica amaga, tanmateix, importants problemes i situacions endèmiques per resoldre des de fa temps. És el cas de les infrastructures en mal estat, l’increment de les ràtios, l’escolarització de l’alumnat immigrant o la manca de recursos econòmics als centres per atendre les despeses de funcionament.

ARXIU

El Sindicat demana potenciar de la negociació col·lectiva del funcionariat ALL-I-OLI Potenciar el protagonisme de la Mesa General de la Funció Pública i crear la Mesa d'Universitats són dos eixos centrals de l’acció sindical de l’STEPV en l’actual període.

El Sindicat considera que cal canviar la dinàmica de la Mesa General, un òrgan que només es reuneix una vegada a l'any per a informar del projecte de pressuposts, després que la llei es presente a les Corts Valencianes.

Des del punt de vista del

Sindicat, la Mesa General ha d’actuar com un espai de negociació per a l'homologació de les cada vegada més dispars situacions laborals i econòmiques del personal dependent de la Generalitat.

STEPV-Iv reclama agilitat i rapidesa en la resolució dels problemes, així com un impuls a la negociació col·lectiva, el respecte als òrgans de representació i una aposta decidida per exercir les competències en matèria de funció pública de la Generalitat.

Les reivindicacions del Sindicat es concreten en: retribucions per al conjunt de les empleades i empleats de la Generalitat, amb un augment el 2005 que inicie la recuperació del poder adquitiu perdut; pagues extraordinàries amb el 100% de la retribució mensual; clàusula de revisió salarial; reducció de la jornada fins les 35 h o res; reglamentació de la negociació col·lectiva de les diferents meses de negociació.

Font de Mora és el sisé titular a la Conselleria d’Educació des de 1995

El Sindicat exigeix al conseller més consens amb la comunitat educativa ALL-I-OLI De sorprenent cal qualificar la designació d’Alejandro Font de Mora com a conseller de Cultura, Educació i Ciència, el sisé des que governa el Partit Popular, si es tenen en compte les reiterades declaracions de l’anterior titular, González Pons, el qual afirmava que “acabaria la legislatura com a conseller”.

El Sindicat ha plantejat al nou conseller que defense sense reserves l’ensenyament públic i l’Escola Valenciana. Font de Mora hauria de passar pàgina a la tàctica de l’enfrontament sistemàtic amb el Govern espanyol, i continuar el diàleg iniciat per Gónzalez Pons, complir els

compromisos adquirits i fer del consens amb la comunitat educativa una eina per a avançar en un ensenyament públic i de qualitat per al conjunt de la ciutadania. La política educativa de la Generalitat, tanmateix, ha estat caracteritzada fins ara pel conservadurisme, la privatització i el seguidisme a les polítiques centrals del Partit Popular, abans al si del Ministeri d’Educació i ara en l’oposició a la reforma de la Llei de Qualitat.

El Sindicat lamenta la dispersió en dues conselleries de les competències en matèria educativa i manifesta el seu desacord amb la desagregació

de les competències en política universitària de la Conselleria d’Educació. En qualsevol cas, les relacions amb el nou conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, Justo Nieto, han d’estat presidides pel diàleg amb les organitzacions sindicals i la comunitat universitària i que hi haja un punt d’inflexió quant a la aplicació de la LOU en tot allò que siga competència de la Generalitat, en especial pel que fa al règim retributiu i a la contractació del personal laboral.

STEPV ha manifestat de nou la necessitat de constituir de manera immediata la Mesa Sectorial d’Universitats.

Un llarg repertori d’incidències, malgrat tot

Entre el repertori d’incidències de l’inici del curs 2004/05 al País Valencià cal destacar: - El retard en l’inici de les classes en una desena de centres.

- L’existència de més de 1.000 aules pre f a b r i c a d e s que escolaritzen uns 23.000 alumnes, el 27% de les quals són cròniques i la re s t a corresponen a la contrucció de nous centres.

- L’increment de l’escolarització de l’alumnat immigrant, un 8% de tot el sistema. Hi ha un total de 56.289 alumnes, el 72% dels quals estan a centres públics i només el 28% en privats. La meitat d’aquest alumnat es troba a Alacant.

- El 18% de l’alumnat del primer cicle d’ESO està escolaritzat encara en col.legis públics, pendent de t r a s l l a d a r-se a l’institut corresponent.

- Pel que fa a infrastructures, de les 445 actuacions previstes al Mapa Escolar de 1996 encara resten pendents 103. Hi ha 63 en alguna fase d’execució i 40 sense licitarse per problemes de solars.

En algunes poblacions cal construir de manera urgent nous centres i re f o rmar i adaptar els actuals. Aquests centres no apareixen ni al Mapa Escolar ni a Creaescola.

- Transcorreguts 25 anys

des de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament (LUEV), només dos de cada 10 alumnes estudien programes en valencià.

- La manca d’infrastructures provoca l’augment de les ràtios i la massificació de les aules, una qüestió que afecta particularment a determinades poblacions i a l’Educació Infantil.

- Uns 50 mestres d’Audició i Llenguatge han estat traslladats de manera forçosa a un altre centre, un canvi de model que trenca la continuïtat en l’atenció a l’alumnat.

- La manca de negociació del calendari escolar ha provocat un inici prematur de les activitats lectives, sense temps per tal que el professorat prepare les classes.

- Alguns ajuntaments han hagut de realitzar per compte propi algunes reformes i intervencions en els centres per suplir la manca d’actuacions de la Conselleria.

- Encara no existeix un pla de prevenció de riscs laborals.

El nou conseller ha d’impulsar una actuació més decidida i àgil per a resoldre els importants reptes pendents de l’ensenyament públic i millorar les condicions laborals de les trebal l a d o res i treballadors de l’ensenyament.

5

6

POLITICA

All-i-oli 182

EDUCATIVA

O c t u b r e 2004

DEBAT: PER UN ENSENYAMENT PÚBLIC, POPULAR, DEMOCRÀTIC I VALENCIÀ Primera anàlisi del document presentat pel Ministeri d’Educació

Una proposta incompleta i confusa La XV Escola Sindical, celebrada en octubre a Gandia (La Safor), va prestar una atenció destacada a l’anàlisi del document Una educación de calidad para todos y entre todos, presentat pel El Sindicat valora de manera favorable el fre del Ministeri a l’aplicació d’alguns aspectes de la LOQE, encara que les alternatives presentades corren el risc –com va succeir amb la LOGSE– de fracassar en la seua implantació, per no anar acompanyades d'una clara i suficient dotació econòmica i dels corresponents acords amb les comunitats autònomes.

L'avaluació del MECD sobre la situació educativa coincideix bàsicament amb la del Sindicat: es consideren negatius per al sistema determinats aspectes denunciats de manera reiterada en els últims anys. És el cas, per exemple, de la disminució del percentatge del PIB destinat a Educació; la manca de places en Infantil; l’absència de mesures de prevenció sobre fracàs escolar en Primària; l'excessiu nombre d'alumnes en tots els nivells educatius; el deficient enfocament de l'atenció a la diversitat; els escassos mitjans humans i materials en els centres, etc.

Ministeri d’Educació, Cultura i Esport per a iniciar el debat de la reforma educativa. El Sindicat considera incompleta i confusa la proposta del MECD, encara que representa un punt de partida per a

Estrangera al primer cicle de Primària ha de fer-se després de realitzar una revisió crítica de l'actual model. La revisió del paradigma gramatical i la recerca d'un paradigma comunicatiu és imprescindible en l'ensenyament de les llengües. Aquesta revisió necessita més equipaments i ràtios tolerables.

Tota afirmació sobre la necessària incorporació primerenca ha de revisar-se amb cautela. En aquest sentit, són preocupants les interferències lingüístiques amb els programes d'ensenyament en valencià: de continuar aquesta insistència del Ministeri, caldrà avaluar si corre perill l’actual estatus del valencià.

Les consideracions del document sobre les TIC continuen sent tímides i poc ambicioses. Cal dir, en aquest sentit, que el sistema educatiu necessita incorporar el treball amb aquestes tecnologies, que no cal confondre amb l’ensinistrament de determinades tècniques. D’altra banda, aquests ensenyaments han d’estar impulsats per equips educatius dels centres amb suport material i Caràcter educatiu de l'Educació reduccions horàries que permeInfantil ten la investigació pedagògica i Considerem molt positiva la el seguiment de les aplicacions. recuperació del caràcter educatiu No es pot obviar tampoc l'esment de l’Educació Infantil, però per a a possibles contractes comercials avançar cap a la gratuïtat total de pel subministrament d’equips o l'etapa cal que les administraper acords amb editorials. Cal cions educatives amplien el nomgeneralitzar el programari lliure bre de places de la xarxa pública als centres educatius i el suport a per a satisfer la la innovació tecdemanda de nològica, perquè El Sindicat places del cicle la renovació 0-3.

D’altra pedagògica és valora de manera banda, cal un dels aspectes garantir el 100% més febles de la favorable el fre en l'escolaritzainiciativa minisció del tram 3-6 i terial. del Ministeri a la supressió dels concerts amb l’aplicació d’alguns De Primària a FP centres privats aspectes de la Llei de en tots els trams Respecte a no obligatoris. l’Educació Qualitat del PP. Així mateix, Primària, sorl’Educació prén que tota Infantil l’ha d’al’anàlisi de l’etatendre el profespa parteix de la sorat especialista i les ràtios han prevenció de problemes. Pel conde ser les establides per la Xarxa trari, les propostes haurien de d'Atenció a la Infància de la dur-se a terme al marge de l’exisComissió Europea d'Educació tència de problemes. En aquesta (veure la proposta de Pacte del direcció són fonamentals els Sindicat). Cal obrir un debat en grups flexibles, la parella pedaels centres i en el sistema educagògica i la reducció de ràtios. tiu sobre la dotació de personal Bona part de les dificultats d'aauxiliar especialista en els cenprenentatge i convivència al sistres d’Infantil. Finalment, a més tema educatiu s'originen en el de la incorporació dels idiomes trànsit de Primària a Secundària. estrangers, el currículum d’aEl document del MECD estableix questa etapa ha d’atendre els algunes orientacions pràctiques llenguatges i tecnologies de la interessants, com ara la necessiinformació i la comunicació tat de reorganitzar la distribució (TIC). horària de matèries, el reforçament de la tutoria i la reducció del nombre de grups per profesLa Llengua Estrangera i les TIC sorat, però cal concretar aquestes La generalització de la Llengua mesures i posar l’èmfasi en la

avançar en la millora de l'Escola Pública.

No obstant això, per a realitzar un debat en profunditat a partir de la proposta ministerial, els terminis fixats són insuficients, especialment per algunes absèn-

concepció de la tutoria com a eix de la coordinació pedagògica de l'equip docent.

La manca d'equips educatius que prenguen mesures de forma efectiva i col·legiada és un dels problemes més greus de l’actual sistema educatiu. Cal dotar la tutoria i les persones tutores de funcions efectives amb possibilitats reals de coordinar les decisions dels equips educatius, els quals han de realitzar un seguiment pràctic de l'evolució de les tasques escolars amb les famílies.

Combinada i integrada amb la tasca tutorial cal entendre l'avaluació. Cal revisar la línia ideològica encetada per les “repeticions” en la LOQE, tot considerant que el document del MECD pretén aplicar mesures més intel·ligents que una “repetició” mecànica per l'alumnat que no evolucione de manera positiva.

Que aquest alumnat no haja de “repetir” un altre curs escolar la mateixa estructura curricular que ha hagut de patir és un procediment que cal concretar en termes acadèmics i administratius. Les mesures de reforç també han de concretar-se fins i tot en l’horari extraescolar, i millorar les actuals condicions docents.

La possibilitat de realitzar una avaluació diagnòstica en diferents moments de Primària o Secundària és una qüestió a dilucidar. L'avaluació no s’efectua només sobre l'alumnat, sinó també sobre el professorat i el conjunt del sistema. Ni el Instituto Nacional de Calidad Educativa (INCE) ni les administracions han estat capaces de realitzar un diagnòstic acurat més enllà de les avaluacions de “nivell”. Actualment no existeix un diagnòstic seriós i crític del sistema educatiu, i ha fracassat la funció inspectora en el cas dels centres concertats i en la detecció dels dèficits reals presents al sistema, molts dels quals són realment dèficits socials. Ens reafirmem en les autoavaluacions com a procediments de millora i planificació, i ens preocupa, com en la revàlida LOQE, l’existència de proves estatals que es presenten com “proves d'informació interna”, ja que es corre el risc de fer que el currículum acabe determinat per aquestes proves.

El document del MECD oblida apuntar les mesures necessàries per a poder paliar els dèficits de l'alumnat de Batxillerat i, en concret, del baix nivell de població jove escolaritzada en els ensenyaments postobligatoris. Les causes del baix índex espanyol de joves batxillers cal buscar-lo especialment, a més de per raons socials i de mercat laboral, en els problemes de l’ESO. Tanmateix, la modalitat de Batxillerat

cies i ambigüitats preocupants. Per això, STEPV promourà de manera prioritària la discussió del document Per un ensen yament públic, popular, democràtic i valencià.

Tecnològic suposa una pèrdua sense remei a concentrar aquest incomprensible: el seu perfil no alumnat, no especialment cobeés equiparable amb la de la jat, en determinats centres. modalitat científica.

La necessitat de mantindre un Religió i nova assignatura de equilibri entre cohesió formativa valors i especialització és un dels problemes del Batxillerat pendent El Sindicat ha analitzat la dismide resoldre. Malgrat que el docunució progressiva de la importànment del MECD diu que s’ha de cia de l'escola com a transmissora reduir el pes de les matèries de valors. Aquest fet no s'ha d'encomunes en relació a les optatitendre com una renúncia a potenves, en proposa una de nova: ciar aquesta funció, del tot Cultura Científica. Entenem que imprescindible, però si com una l’oferta d'una optativitat real és descàrrega de metaresponsabiliproblemàtica per als instituts de tat, ja que aquesta transmissió xicotetes i mitjanes dimensions. correspon al conjunt de la societat Una optativitat que respecte les —poders públics, mitjans de demandes de l'alumnat necessita comunicació, intel.lectuals...— i més possibilitats horàries i reducuna revalorització del treball ció de ràtios. docent. És positiu que no s’aplique la STEPV no és partidari d’introRevàlida prevista en la LOQE. duir una matèria específica com Tanmateix, les expressions referila proppassada, i ho fonamenta des a les futures proves d'accés a en tres tipus de raons: la Universitat tenen una definició 1. Caràcter (des)alliberador calculadament ambigua. Tot que podria tenir per a una part apunta que el Ministeri considedel professorat, el qual trobaria ra la possibilitat d'una prova una excusa perfecta per desenestatal única i unificada, semtendre’s de la part més específiblant a una prova d'estat. cament educativa de la seua Pel que fa a la Formació tasca. Fem una aposta inequívoProfessional, és poc presentable ca per la transversalitat, la qual el continuisme de la política del ha de ser potenciada estructuralPP. Efectivament, la nova ment, amb una redefinició dels Administració també pretén deitemaris curriculars i una atenció xar fora del debat educatiu la Llei específica en la formació inicial de les Qualificacions i de la del professorat. Els centres han Formació Professional. Afirmar d’incorporar aquesta perspectiva que sobre la legislació d’FP exisi reflectir-la als projectes educateix “un ampli consens” és falsetius, tot potenciant les seues jar una realitat dimensions marcada pel democràtiques i rebuig que va participatives. manifestar a la 2. Els sabers La religió Llei el mateix considerats útils PSOE i la resta no han de tindre confessional no de l'oposició, i necessàriament que va comptar una matèria ha de formar amb el suport de específica a la nostra orgal’ensenyament part nització. Fent un (ensenyar a de cap manera gir radical a nadar, aprendre l'anterior posició a conduir, fer la de la vida escolar política, l'actual compra, demaequip ministenar subvenrial es responsacions...). L'horari bilitza del desescolar no es pot plegament normatiu de la Llei i allargar de manera indefinida. posa en marxa la previsible pri3. La supressió de l'assignatura vatització de l'expedició de certid'Ètica suposaria un retrocés en ficacions i acreditacions de comla dotació a l'alumnat d'una eina petències professionals. El qüesde fonamentació de la seua tionari no ofereix tampoc l’opció moralitat quotidiana. de suggerir objeccions a la nova Pel que fa a l’ensenyament de normativa i obvia la possibilitat l’assignatura de Religió, el debat de plantejar una FP que arreplese’ns presenta falsejat. La pregue tant la formació cultural com gunta pertinent hauria de ser si la la defensa del drets laborals i sinreligió confessional ha de formar dicals. part de la vida escolar. La resposL'opció de Programes ta, òbviament, és que no. Allò d'Iniciació Professional no pot més important per a la comunitat significar la concentració de educativa és, però, que seguim determinat tipus d'alumnat en fent valdre el dret a formular la alguns centres. La tendència de pregunta. Entenem que és possila Llei a retornar a centres excluble guanyar una majoria social sius d’FP que integren els tres significativa favorable a aquest subsistemes de l’FP, espentarà enfocament. El que sembla clar

POLITICA

O c t u b re 2004

EDUCATIVA

All-i-oli 182

7

DEBAT: PER UN ENSENYAMENT PÚBLIC, POPULAR, DEMOCRÀTIC I VALENCIÀ és que si nosaltres no ho fem ningú ho farà per nosaltres.

STEPV lamenta que el Ministeri no haja contestat encara a la demanda formulada pel Consell Escolar d'Estat.

Amb la mateixa perspectiva que el màxim òrgan consultiu de la comunitat educativa, el Sindicat reitera que les ensenyances religioses de caràcter confessional no han de formar part del currículum ni de l'horari escolar. El Govern, per tant, ha d'assumir el compromís de modificar els acords i lleis preconstitucionals que fins ara han donat cobertura a aquests ensenyaments.

Consideració i dignificació dels docents La consideració i dignificació social dels docents i la seua formació ha d'unir dos principis bàsics. En primer lloc, l’accés democràtic a una educació compensadora de les desigualtats. Per això, per a acce dir a la docència –des de l’Educació Infantil fins a la Universitat– s’ha d'exigir una titulació superior. D’altra banda, és irrenunciable l’exigència d'un accés diferenciat per al professorat interí.

Pel que fa a les pràctiques tutoritzades del nou professorat incorporat a la funció pública, cal que el professorat responsable de tutoritzar-les tinga una preparació especial i gaudisca d'una reducció de la seua càrrega lectiva.

El Sindicat considera imprescindible un pla d'avaluació de la funció docent que no es vincule de cap manera a les retribucions. S’han d’introduir noves fórmules de valoració de la tasca docent mitjançant la promoció, el reconeixement del treball i els projectes d'investigació, però aquesta carrera docent no ha de suposar en cap cas diferències retributives. El nou enfocament ha de permetre també recuperar i mantenir el poder adquisitiu i la defensa de les condicions de les treballadores, els treballadors i els serveis públics. D’altra banda, cal ajustar les condicions per estendre les condicions de la jubilació anticipada de manera indefinida.

També preocupa al Sindicat l'ambigüitat amb què es presenta el model de la gestió democràtica dels centres educatius. Les fórmules apuntades per al nomenament dels equips directius estan allunyades de les propostes que la comunitat educativa exigeix per a ampliar la participació i la presa de decisions en els centres educatius. En aquest àmbit cal un diagnòstic adequat del concepte i les condicions de la participació educativa. El model de direcció que es presenta no afavoreix la participació. Cal una dire c c i ó democràtica i un reforçament dels equips directius. La solució passa perquè la gestió democràtica es fonamente en la coresponsabilitat de tota la comunitat escolar, representada pels òrgans de participació.

Per regla general, la Inspecció i l'Administració educatives donen suport a les direccions dels centres. Des de la nostra perspectiva, en

canvi, considerem que cal donar el suport a l'elaboració de projectes autònoms de centres que garantisquen l'autonomia i la millora de la qualitat educativa. Aquests projectes només poden garantir-se amb el reforç i l'increment de les despeses de funcionament dels centres.

D’altra banda, una millor formació contínua del professorat –un dret i un deure d’aquests treballadors i treballadores– ha de permetre el disseny i aplicació de projectes d'investigació autònoms que repercutisquen en una major qualitat de l’activitat docent i l’educació. L'Administració ha d’oferir una formació de qualitat i gratuïta a tots –independentment de les situacions administratives o contractuals dels docents–, realitzada en l'horari laboral i prop del centre de treball.

STEPV-Iv s’avança al debat El 22 de setembre STEPV-Iv va presentar la campanya Cal un pacte per un ensenyament públic, popular, democràtic i valencià, la qual pretén emmarcar el debat social entorn dels principals eixos de la política educativa. Uns dies després, la ministra d'Educació presentava les línies mestres de la normativa legal que haurà de substituir la vigent Llei de Qualitat (LOQE) per un nou marc legislatiu. Aquest debat, que al País Valencià hauria d’impulsar la Conselleria d'Educació, planteja que la derogació de la LOQE ha d’anar indissolublement lligada a l'establiment d'un pacte educatiu d'ampli espectre, per-

què la societat i els centres educatius requereixen una mínima estabilitat.

El Sindicat considera que aquest pacte ha de ser fruit d'una anàlisi i un debat responsables, no només entre les forces polítiques parlamentàries i un sector d'experts, sinó també amb la participació dels seus directes usuaris: les famílies, l'alumnat i el professorat, a través de les seues organitzacions representatives. STEPV-Iv vol que el debat culmine amb un pacte per un ensenyament públic, popular, democràtic i valencià, i per això proposa uns continguts mínims prioritaris que atenguen les necessitats

dels sectors més desfavorits, que es garantisca als centres l'autonomia de gestió i desenvolupament curricular i que corregisca les polítiques que en els últims anys han sotmés l'ensenyament públic a la condició de subsidiari del privat.

Per a impulsar el debat, el Sindicat ha facilitat a tots els centres un document amb la proposta de Pacte, així com altres referències de suport, cartells, adhesius i un espai web (http://www.intersindical.org/st epv/peirp/reforma.htm), a través del qual s’hi ofereix informació (articles, documents, notícies) i un fòrum obert de debat.

Propostes per a un Pacte

Absències preocupants Llevat d'alguna parcial consideració, el document del MECD no esmenta l’actualització pedagògica i tecnològica dels centres educatius com una qüestió prioritària. No es menciona tampoc l'accés als cossos docents, un problema encara pendent. Tampoc hi ha cap al.lusió al Cos de Catedràtics, ressuscitat per la LOQE. ¿Cal entendre que aquests capítols seguiran iguals?

Tampoc hi ha cap referència a la Salut Laboral. La reforma urgent de les condicions i funcions horàries setmanals del professorat –encara amb una regulació que data d’abans de la promulgació de la LOGSE– no és contemplada de forma directa, malgrat les manifestacions propagandístiques de mantenir oberts els centres durant els caps de setmana. ¿Vol dir això que aquests temes es traslladen al debat sobre el misteriós Estatut del Professorat? ¿Què hi ha dels 175 dies lectius aprovats per la LOQE? Malgrat que el document apunta la possibilitat d'introduir algunes assignatures noves, no es contempla cap reforma curricular d’uns continguts acadèmics saturats i arcaics. Cal recordar que el currículum vigent és hereu del Decret de Humanitats protagonitzat per Esperanza Aguirre. Per a impulsar una reforma educativa en les actuals circumstàncies no hi existeix una sola línia que aborde la introducció d'innovacions pedagògiques, ni que reconega el protagonisme dels moviments de renovació pedagògica.

Finalment, cal subratllar l’absència de referències de caràcter econòmic. És imprescindible que la nova normativa vaja acompanyada d’una Llei de Finançament, perquè d’una altra forma serà impossible assegurar el compliment dels objectius marcats. Cal establir un pla plurianual, tot incre m e n t a n t l’actual 4’5 % del PIB destinat a Educació fins arribar al 7%. És l’únic pro c e d i m e n t amb garanties de recuperar els dèficits acumulats en molts anys i posar el sistema educatiu al nivell de la mitjana europea.

La derogació de la Llei de Qualitat (LOQE), plantejada des de distints sectors socials, ha d’anar indissolublement lligada a l'establiment d'un pacte educatiu d'ampli abast, perquè la societat i els centres educatius requereixen una mínima estabilitat que permeta aprofundir en els canvis i desenvolupar els projectes en marxa.

No obstant això, molts dels qui ara s'apunten a la demanda d'aquest pacte educatiu —principalment en els entorns del Partit Popular, la Conferència Episcopal i les patronals de l'ensenyament— no van obrir boca quan l'anterior govern va imposar la LOQE sense el més mínim diàleg i sense avaluar la incidència de la LOGSE, que no havia finalitzat encara el seu període d'aplicació. A pesar d'això, no es tracta ara de retornar-los la moneda.

Davant la imposició de la Llei de Qualitat, STEPV-Iv i la Confederació d’STES-i, com van manifestar en el seu moment, exigeixen que el procés de derogació d'aquesta llei i la seua substitució per una de nova siga el resultat d'un Pacte per un Ensenyament Públic, Popular i Democràtic, fruit d'una anàlisi i un debat responsables, no només entre les forces polítiques parlamentàries i un sec-

tor d'experts, sinó també amb la participació dels seus directes usuaris: les famílies, l'alumnat i el professorat, a través de les seues organitzacions representatives. Es tracta d'un debat que tant l’Administració central com les autonòmiques tenen la responsabilitat d'impulsar.

Els continguts mínims d'aquest Pacte han de ser els que prioritzen les necessitats dels sectors més desfavorits, que garanteixen als centres l'autonomia de gestió i desenvolupament curricular.

Aquest pacte ha de corregir les polítiques que en els últims anys han sotmés l'ensenyament públic a la condició de subsidiari del privat.

Els objectius del Pacte -Retornar a l'ensenyament públic el prestigi que se li ha volgut furtar i posar fi al procés de privatització del sector.

-Defensar l'ensenyament públic, democràtic, igualitari, integrador i de qualitat per a tots i totes.

-Reconéixer les diferents realitats nacionals, lingüístiques i culturals de l'Estat espanyol.

-Impulsar una legislació que impedisca el finançament públic

Qui té por al debat?

La proposta d'organitzar un debat democràtic a València en un procés unitari en el qual participen la Federació de Pares i Mares Gonçal Anaya junt als sindicats CCOO, FETE-UGT i STEPV no ha prosperat. L'única resposta als plantejaments unitaris presentats pel nostre Sindicat, amb una agenda comuna i amb garanties sobre ponents i formes d'arreplegar conclusions, ha estat contestada pel PSPV-PSOE amb la presentació unilateral d’un calendari, amb un contingut i un sistema no consensuat per a recollir les conclusions del debat. Tot i que la formulació de la iniciativa és responsabilitat del partit del Govern que formula la reforma educativa, haguera estat millor unir els esforços davant d’un calendari molt ajustat.

STEPV té previst d’organitzar el seu propi procés de debat, i anima a l’afiliació i totes les persones simpatitzants a participar en els actes per a debatre i incorporar propostes al document Cal un pacte... per un ensenyament públic, popular, democràtic i valencià.

El Govern valencià tampoc no té clar com abordar el debat educatiu. Si el Partit Popular va negar el debat i la participació sobre la seua pròpia llei, ¿per què va a fer-ho ara amb una llei del PSOE? En qualsevol cas, cal exigir al Consell Escolar Valencià que impulse el debat a tots els centres educatius i que establisca un procediment amb garanties per a recollir les conclusions generals de la comunitat educativa del País Valencià.

d'una educació elitista. La qualitat per a uns pocs és un privilegi, mentre que la qualitat per a tots i totes només la garanteix l'ensenyament públic.

-Propiciar normatives legals que permeten que les diferents etapes educatives —obligatòries i no obligatòries— siguen un espai de convivència entre l'alumnat de distinta procedència i extracció social; entre persones de distintes creences i ètnies; de convivència amb “els altres”, els distints; una etapa d'escolarització que servisca per al reconeixement mutu entre les persones que són diferents. Tot això contribuirà al major avanç democràtic d'una societat cada dia més diversa i plural.

-Retornar la democràcia a la gestió dels centres educatius amb participació de tots els sectors. El Claustre i el Consell Escolar han de ser els òrgans de govern dels centres.

-Afavorir l'autonomia real dels centres educatius i millorar la convivència i el treball en equip del professorat.

-Reflectir en l'escola i en l'ensenyament la laïcitat i l’aconfessionalitat de l'Estat que assenyala la Constitució, amb un currículum sense ensenyaments religiosos.

El calendari de la reforma El calendari previst pel Ministeri d’Educació per a debatre i aprovar la reforma de la Llei de Qualitat és el següent: setembre de 2004, inici del debat amb les comunitats autònomes i les organitzacions socials; desembre de 2004, finalització del debat; gener de 2005, aprovació de l’avantprojecte pel Consell de Ministres; febrer de 2005, presentació del projecte al Parlament i inici del debat parlamentari; setembre o octubre de 2005, aprovació de la llei pel Parlament; des d’octubre de 2005 fins a juny de 2006, elaboració dels desenvolupaments de la llei pel Govern i les comunitats autònomes i elaboració dels nous llibres de text; curs 2006/07, inici d’implantació de les reformes (es modificarà una part de Primària, 1r i 3r d’ESO; curs 2007/08, implantació dels canvis en els altres cursos de Primaria, 2n i 4t d’ESO.

8

ENSENYAMENT

All-i-oli 182

PÚBLIC

O c t u b r e 2004

STEPV-Iv demana l'obertura de la negociació dels temes educatius pendents

Mobilització de docents interins davant del Ministeri d’Educació, a Madrid. / ARXIU

Accés diferenciat al voltant del Reial Decret 334/2004

Professorat interí: entre el Defensor del Pueblo i el Ministeri

A

ra fa un any que a l’àmbit sindical educatiu hi arribava una notícia esperançadora per al professorat interí, la derogació del Reial Decret 850/93 i l’inici de les negociacions a la Mesa Sectorial del Ministeri d’Educació, governat pel Partit Popular, per tal d’establir una nova normativa d’accés a la funció pública docent.

La Confederació d’STESi, juntament amb la Intersindical Galega (CIG), FETE-UGT i CSIF, va aprofitar l’avinentesa per a exigir a la ministra Del Castillo una solució definitiva a la problemàtica que afecta a més de 80.000 persones. L’alternativa exigida consistia en un accés diferenciat amb un pro c é s selectiu unitari, amb proves no eliminatòries a la fase d’oposició, i amb una doble via, és a dir, una re s e rva de places per al p rofessorat interí, que competiria amb ell mateix, i una altra per a les persones aspirants pel torn lliure. En la fase de concurs caldria augmentar la ponderació fins a un 45%, amb un increment de l’experiència docent prèvia i en detriment del valor de la fase d’oposició.

Mentrestant, de manera molt oportuna, el Defensor del Pueblo emetia l’informe “Funcionarios interinos y personal eventual: la p rovisionalidad y temporalidad en el empleo público”, on és palés l’augment de més de 30.000 interinitats docents entre 1989 i 2002, que fa un total superior als 70.000 afectats arreu de l’Estat. L’informe

del Defensor del Pueblo vincula aquesta situació a la implantació de la LOGSE, a les transferències educatives a les comunitats autònomes i a una insuficient oferta pública.

La precarietat laboral que se’n deriva, així com l’excessiva mobilitat del professorat i la seua manca d’estabilitat, afecten negativament, assenyala el document, a la qualitat de l’ensenyament públic. Per això, prossegueix l’inf o rme, el concepte legal d’interinitat rau en atendre situacions d’urgència, de manera que les vacants que s’adjudiquen un any rere altre caldria ofertarles en oposició pública. Per a la consolidació laboral no

La solució a la inestabilitat i precarietat laboral passa per un accés diferenciat per al professorat interí. s’aconsella la celebració de p roves restringides — donat que hi ha múltiples processos judicials oberts a partir de les oposicions de 1991—, encara que el Defensor del Pueblo admet que les solucions han de passar per criteris polítics, prèvia avaluació del Tribunal Constitucional.

Finalment, el document contempla la necessitat de reconéixer per al personal

interí la totalitat dels drets com a treballadors de l’Administració Pública.

Rebutjada la pro p o s t a dels STE de la doble via, aquesta Confederació va demanar que el nou Reial D e c ret incorporara almenys el caràcter no eliminatori de les pro v e s de l’oposició i un augment de fins al 45% de la fase de concurs. Tanmateix, els canvis introduïts pel MECD van ignorar la totalitat de les iniciatives sindicals. L’Administració argumentava, sobre l’accés diferenciat, que les convocatòries transitòries de la LOGSE, fa més de deu anys, van esgotar la possibilitat de fer-ne d’altres de caràcter excepcional.

L’anterior govern estava obstinat en entendre la doble via com un sistema de proves re s t r i n g i d e s , quan precisament és tot el contrari, ja que dins d’un procés selectiu unitari es contempla una reserva de places per al pro f e s s o r a t interí i una altra per al torn lliure.

El Ministeri d’Educació de Pilar San Segundo és sabedor de les prioritats que STES-i reclama per a negociar, i que la solució a la problemàtica d’inestabilitat i de precarietat laboral passa, d’acord amb la proposta sindical, per un accés diferenciat per al professorat interí, una iniciativa que no pot romandre més temps a la cua dels temes pendents que cal a b o rd a r. Només amb la voluntat política de l’actual g o v e rn n’hi hauria pro u per afavorir una eixida justa i digna a l’excés d’interinitats.

ALL-I-OLI El Sindicat ha plantejat a la Conselleria d’Educació que òbriga les meses negociadores de l'ensenyament públic i de l'ensenyament privat per a abordar els temes educatius pendents.

Pel que fa a l'ensenyament públic, el Sindicat considera inajornable la negociació de les plantilles d'Educació Infantil dels col·legis públics i de les escoles infantils. STEPV-Iv demana un augment de professorat en cada centre, amb quatre mestres per cada tres unitats. Això suposaria un increment de prop de 523 docents. El Sindicat també planteja la reducció de les ràtios i la consideració de centres educatius per a les Escoles Infantils de la Generalitat. Finalment, es proposa la negociació de les plantilles dels centres de FPA, SPEs, centres d'Ensenyament de Règim Especial i centres amb programes de Compensació Educativa i d'Atenció a l'Alumnat Immigrant.

Altres assumptes que s'han de negociar són: la modifiació del Decret d'admissió de l'alumnat; la planificació educativa d’acord amb la demanda de llocs escolars als centres públics; la solució a la precarietat dels 12.000 professors interins de la Conselleria; la fixació de la plantilla de la Inspecció Educativa, tot evitant els nomenaments discrecionals i arbritaris; la formació del professorat i la regulació dels CEFIRE; l’adequació de

la normativa obsoleta sobre l'organització dels centres; les partides destinades a Educació pels Pressuposts de la Generalitat, en particular l’increment de la destinada a despeses de funcionament dels centres públics.

Pel que fa a l'ensenyament privat, STEPV-Iv ha demanat l'elaboració d'un calendari de negociació dels temes pendents: reducció de la càrrega lectiva del professorat; plantilles dels Cicles Formatius; revisió de les plantilles de primària; noves mesures de recol·locació del professorat afectat per la supressió del seu lloc de treball; creació d'una comissió per al pagament de sexennis; control de les ràtios per evitar les concentracions derivades dels augments de població escolar i el control de les activitats complementàries per part de la Inspecció Educativa. El Sindicat també ha exigit que l'Administració s’interesse pels acomiadaments improcedents que produïts en determinats centres privats.

STEPV-Iv considera que cal acabar amb la situació de paràlisi de la negociació col·lectiva en l'ensenyament i que cal convocar immediatament les meses de negociació i abordar els problemes reals del professorat i l'ensenyament valencià. El Sindicat ha exigit al Govern Valencià que impulse el debat social del Document de Bases per a la nova reforma educativa presentat pel MECD.

Malestar als SPE per l’actuació arbitrària d’Ensenyament ALL-I-OLI Els sindicats de la Mesa d’Educació, reunits amb portaveus dels SPEs a les tres circumscripcions del País Valencià, han criticat l’actuació durant l’estiu de la Direcció General d'Ensenyament, la qual, de manera unilateral i sense mediar cap negociació —ni amb les direccions dels Serveis, les AMPA o els Consells Escolars Municipals—, ha introduït canvis en les plantilles dels Serveis. Aquests canvis han provocat el trasllat de centre de bona part dels professionals de Logopedia (Audició i Llenguatge).

Altres professionals han hagut de canviar d'especialitat i han estat substituÌts per personal interí i provisional. L’actuació arbitrària de l’Administració implica que molts logopedes es vegen obligats a abandonar l’atenció al alumnat al qual feien un seguiment des de fa

anys. Els canvis tambe suposen que s’hagen de refer les programacions dels SPEs que ja estaven enllestides.

Les assemblees del personal afectat exigeixen a l’Administració retornar a la situació anterior i restablir immediatament en la Mesa Sectorial unes negociacions que aborden la situació de les plantilles i els criteris i l’àmbit territorial dels Serveis. El col.lectiu considera que cal potenciar els equips d'Orientació i Intervenció Psicopedagògica externa amb un clar perfil multiprofessional, així com garantir unes plantilles estables i la convocatòria de concursos de trasllats dels professionals adscrits a àrees especialitzades dins de cada zona, amb el personal necessari segons la distribució geogràfica dels centres o el tipus de centre, entre altres factors.

Proposta de concurs de mèrits per als mestres dels SPE ALL-I-OLI La Conselleria de Cultura, Educació i Esports va presentar en la Mesa Sectorial del 5 d'octubre un projecte d'Ordre de convocatòria de procediment selectiu per concurs de mèrits per als mestres amb titulació de Psicologia o Pedagogia que ocupen plaça als SPE.

La convocatòria es fonamenta en l’article 45 de la Llei 24/2001, el qual estableix aquesta possibilitat.

Els sindicats de la Mesa Sectorial han demanat ajornar l'aprovació del document per a reunir-se amb les persones afectades en una assemblea unitària que es convocarà de manera imminent.

ENTREVISTA

O c t u b re 2004

All-i-oli 182

9

Miquel Àngel Pradilla sociolingüista

“Cal pedagogia i evitar la manipulació d’aquells que defensen el valencià però usen el castellà” Miquel Àngel Pradilla Cardona (Rossell, Baix Maestrat, 1961) és un dels analistes més lúcids de l’actual panorama sociolingüístic català. L’actual director del

Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona acaba de publicar El laberint valencià.

Apunts per a una sociolingüística del con -

ALL-I-OLI — Podem parlar encara d’un conflicte lingüístic al País Valencià?

— Els contactes de llengües solen generar conflictes lingüístics. Només una bona gestió socioinstitucional de les dinàmiques conflictives els pot atenuar i, fins i tot, solucionar. El nostre s’ha cronificat perquè mai no hi ha hagut una veritable voluntat de resoldre’l.

La instrumentalització de la llengua i tot el llegat identitari que li és consubstancial ha estat al servei dels interessos conjunturals dels governants de torn. Al fons de tot plegat, el conflicte, ja siga sobre la filiació del valencià, ja siga sobre qüestions de model estàndard, amaga un veritable conflicte socioidentitari.

— A què es refereix?

— La prova més clara que el conflicte es manté és que mentre que una part significativa de la societat civil exigeix unes transformacions profundes, les elits governants aposten decididament pel manteniment de l’s tatu quo. Es troba a faltar una contraelit que assumisca amb convenciment la demanda dels segments socials compromesos amb el redreçament de la llen- una reculada sostinguda del gua pròpia. valencià i s’evita un funciona— Què ha canviat des de la ment sinèrgic amb la resta de irrupció de l’anomenada ‘batal- territoris. De manera genèrica, la de València’? m’agrada catalogar el capteni— Vint-i-cinc anys després la ment institucional amb el sintagsituació ha canviat. I encara que ma “contraplanificació lingüístiels objectius de les elits al poder ca”. siguen els mateixos, els procedi- — Quins reptes cal plantejar-se ments forçosament s’han d’ade- pel que fa a l’ús social de la quar a un tarannà més pactista i llengua? a un canvi de discurs. — Cal una intervenció planificaL’esquerra, majoritàriament, ha da decidida, amb l’objectiu de abdicat de la reivindicació capgirar el procés de substitució democraticonacional amb què lingüística. La traça més sinistra programàticament volia superar n’és la interrupció de la transel franquisme. La reivindicació missió lingüística intergeneranacional i, amb ella, el compro- cional, ben documentada a mís amb la recuperació de la Alacant o a d’altres zones normalitat lingüística i cultural urbanes, com el mateix cap i (pre)ocupen casal.

D’altra sectors minoribanda, voldria taris.

D’altra recordar que les banda, la recudarreres dades Només un canvi lada electoral aportades per d’Unió l’enquesta d’ud’elits al poder Valenciana ha sos de coincidit amb l’Acadèmia en clau una pèrdua de Valenciana de valencianòfona pot presència la Llengua són mediàtica dels dramàtiques: en obrir les portes seus postulats relació amb la més radicals. darrera enquesa l’esperança.

L’escenari, ta de què disdoncs, no és el posàvem, la del mateix i la Servei dreta, al poder d’Investigacions des del 1995, bé que ho sap. En i Estudis Sociològics del 1995, l’àmbit cultural, allò que s’ha s’han detectat pèrdues de més promogut obsessivament ha de 10 punts en habilitats compeestat una política tribal, sense tencials bàsiques, com la comcap referència a un ecosistema prensió i la capacitat de parlar; i, comunicatiu més ampli, el for- quant als usos per àmbits, la mat per tot l’àmbit lingüístic. davallada globalment ha estat la D’aquesta manera es garanteix mateixa. La contraplanificació a

flicte (Onada Edicions, Benicarló), un llibre des del qual dóna nova llum al conflicte instal·lat en l’ecosistema comunicatiu valencià.

nació valencià. Molta gent desconeix que aquesta denominació es remunta a finals del segle XIV. La qüestió fonamental és una altra: la desestructuració de la nostra comunitat sociolingüística. Un àmbit on es fa especialment visible és en el de la (des)integració simbòlica: és aquí on el nom de la llengua pren veritable sentit. Del conflicte onomàstic, n’han tret un rèdit molt important els segments encastellats en el secessionisme. En canvi, els sectors compromesos amb la llengua no n’han fet qüestió que el seu nom, en l’àmbit general, fos el que correspon al territori constitutiu. Crec sincerament que cal desacomplexar-se i, conseqüents amb la recerca d’un horitzó, si més no, cultural compartit, defensar la denominació general català, perfectament compatible amb la denominació territorial valencià. No tingueu cap dubte que si es planteja la denominació català-valencià, més que resoldre un problema se’n crearà un de nou: des de les Illes Balears ja s’alcen veus sobre el tema. I, d’altra banda, algú pot creure que el Govern Miquel Àngel Pradilla. / RAMÓN PARÍS valencià s’avinga a una denomiquè al·ludia comença a donar els ista al particularisme aïlla- nació conjunta? La legitimitat seus fruits: és hora de demanar cionista. del terme valencià està fora de responsabilitats als gestors.

— És viable la coexistència de tot dubte, la bondat de la vari— En aquesta direccció, quines dos estàndards per a una etat geogràfica valenciana -la en poden ser les claus? mateixa llengua? mateixa que la resta de les vari— Només un canvi d’elits al — Naturalment. L’anglès i el etats de la llengua catalanapoder, que assumisca la comesa castellà en són bons exemples i també. Cal pedagogia i evitar la col·lossal de reestructurar les no cal plantejar-nos la bona manipulació semàntica d’aquepautes comunicatives en clau salut de què gaudeixen aquests lls que simbòlicament defensen valencianòfona, pot obrir les idiomes. La pregunta és si la el valencià i instrumentalment portes a l’esperança. Aquest és nostra llengua es pot permetre usen el castellà. el primer repte. A partir d’aquí, estàndards diversos o, com — Quin diagnòstic feu sobre el valencià ha de quasi monopo- m’agrada dir a mi, un estàndard l’ensenyament de i en valencià litzar la comunicació institu- amb un grau de polimorfisme a hores d’ara? cional. Alhora, s’han de poten- territorial excessiu. Estic con- —Des de l’STEPV esteu fent una ciar campanyes de persuasió per vençut que no. La dinàmica tasca de control molt lloable. A millorar progressivament la globalitzadora que ens envaeix, partir de les seues dades, crec comunicació interpersonal on s’imposa la lògica de mercat, que s’haurien de destacar col·loquial, la presència de la exigeix que els productes cultur- almenys un parell de coses. La llengua al carrer. Només així hi als dels diversos territoris troben primera és que l’ensenyament haurà possibilitats d’atenuar un trànsit privat, que acul’impacte ecolingüístic de les amable mitmula més del noves migracions. jançant un 30% de l’alum— L’Acadèmia Valenciana de la model formal nat, roman Una anàlisi de l’AVL Llengua, és ara un instrument que amb un impermeable a útil per a la normalització? polimorfisme mostra que s’ha passat la presència — A l’Acadèmia hi tinc bons controlat no vehicular del del secessionisme amics, gent d’una vàlua emfatitze les valencià. L’altra intel·lectual inqüestionable, diferències. El és que el rupturista al però no em puc estar de dir que mateix mercat Programa la dinàmica política que no acceptarà d’Ensenyament particularisme imposen els sectors pròxims al productes en Valencià Govern la converteix en el braç hiperdiferenci(PEV) i el a ï l l a c i o n i s t a . executor, en l’àmbit de la codifi- ats.

Programa cació, de la política cultural de — Valencià, cad’Immersió campanar que impulsa el Partit talà o valenciàLingüística Popular. Tot siga dit de passada, català?

(PIL), tot i ser els amb la col·laboració irresponsa- — Aquests dies estic llegint ver- que garanteixen una millor ble d’un PSPV instal·lat crònica- itables barrabassades en relació adquisició d’habilitats, són del ment en una actitud dubitativa i amb la qüestió onomàstica. Les tot insuficients i, a més, es troben erràtica en matèria lingüistico- que més em dolen, perquè mediatitzats per una greu desacultural. Dit curt, una anàlisi de vénen de gent que veritable- tenció pressupostària i per l’acció portada a terme per l’AVL ment s'estima la llengua, són les anomalies en l’assignació de porta a diagnosticar que s’ha desqualificacions pretesament professorat que constitueixen un passat del secessionisme ruptur- científiques sobre la denomi- autèntic frau.

10

SALUT

All-i-oli 182

LABORAL

O c t u b r e 2004

Tras el suicidio de un estudiante de Secundaria en Hondarribia

Acabar con el ‘bullying’, una responsabilidad de todos José María Avilés Martínez*

Declaración de la Internacional de la Educación

Solidaridad con los afectados de la escuela de Beslan

L

a Internacional de la Educación (IE) y el sindicato de docentes rusos ESEUR contribuirán económicamente a la educación de los hijos de docentes fallecidos, el 3 de septiembre, en el ataque terrorista contra la escuela pública número 1.

Galina Merkoulov, presidenta de ESEUR, y Fred van Leeuwen, secretario general de la IE, acudieron a la pequeña localidad del Cáucaso en vísperas del Día Mundial del Docente. Ambos afirmaron que no se les podía rendir mejor homenaje a estos compañeros que velar por que sus propios hijos terminaran su escolaridad. Las organizaciones afiliadas a la IE de todo el mundo han sido invitadas a contribuir al fondo constituido para cubrir, por un periodo de 15 años, los gastos educativos de 35 niños con edades comprendidas entre 6 y 18 años.

Acompañados de representantes sindicales locales, Galina Merkoulov y Fred van Leeuwen acudieron al sector recién estrenado del cementerio, expresaron su pésame a las familias de los docentes asesinados y se entrevistaron con la directora adjunta de la escuela y los docentes que sobrevivieron a la matanza, algunos de los cuales siguen hospitalizados. Tras lo cual fueron hasta el edificio escolar destrozado y depositaron unas flores ante las ruinas del gimnasio en el que perdieron la vida muchos de los rehenes asesinados. En la comitiva, muchos llevaron botes y botellas de agua y soda, como para aplacar la terrible sed que sufrieron las víctimas. Los agujeros de bala y rastros de sangre visibles en una de las aulas de la segunda planta son el espantoso testimonio de la ejecución de la mayoría de los rehenes varones adultos que se produjo el primer día del ataque; entre las víctimas se encontraba el anterior director de la escuela, de 75 años de edad.

Durante una reunión mantenida con representantes del Gobierno, el secretario general de la IE transmitió el pésame de la comunidad

docente internacional a los habitantes de Beslan y de Osetia del Norte. Remarcó que el ataque contra la escuela número 1 se había vivido en todo el mundo como un ataque contra todas las escuelas, todos los niños, todos los docentes, todos los padres. Si bien está clara la necesidad de someter a los autores de la masacre a la acción de la justicia, Va n Leeuwen declaró que no se podía permitir que la lucha contra el terrorismo minara los derechos democráticos.

La educación es una de las herramientas fundamentales para combatir el terrorismo.

Vladimir Khodov, gobernador del distrito de Beslan, quien perdió a un nieto en la tragedia, y Valerie Kadokhov, senadora y miembro del Consejo de la Federación Rusa, se mostraron preocupados por las críticas dirigidas desde la clase política occidental a las recientes medidas adoptadas por el presidente Putin. En Vladikavkaz, la capital de Osetia del Norte, representantes de ESEUR e IE se reunieron con Alexander Merkoulov, viceprimer ministro, quien anunció la constitución de una comisión encargada de investigar las circunstancias de la tragedia y la construcción de dos escuelas en distintas zonas de Beslan.

Un atentado repugnante De los más de 1.300 rehenes, 329 fueron asesinados o siguen desaparecidos, entre los cuales se encuentran 119 niños y 20 docentes. Cada día se celebran funerales por las víctimas que se va identificando gracias a las pruebas de ADN. Los niños supervivientes reciben actualmente asistencia psicológica. Cuando ha transcurrido ya un mes desde la tragedia, la comunidad de Beslan sigue conmocionada.

Aun cuando, a mediados de octubre, concluyen los 40 días de luto oficial, el nombre de esta localidad quedará vinculado para siempre a uno de los atentados terroristas más repugnantes jamás perpetrados.

La muerte de un joven de 14 años en Hondarribia ha elevado a materia de debate en la opinión pública las situaciones de acoso entre el alumnado, conocidas como bullying. Este fenómeno ha existido desde siempre en todo tipo de centros educativos, públicos o privados, elitistas o marginales, en grandes ciudades o pueblos pequeños.

Hasta hace poco estas conductas eran consideradas como normales, y ni la propia comunidad educativa les p restaba una import a n c i a especial. Sin embargo, la extensión de una cultura de defensa de los dere c h o s humanos en todos los ámbitos, junto a las investigaciones de distintos profesionales de la educación han cuestio-

nado las situaciones de acoso cotidianas, tanto en el ámbito laboral como en el familiar y, por supuesto, escolar. Ahora, estos comportamientos tienen nombre y empiezan a ser considerados como socialmente inaceptables, razón por la que hay que conseguir su erradicación absoluta.

Desgraciadamente, fuero n dramas similares al de Hondarribia los que en otros países despertaron hace años el interés de los investigadores. Por citar un caso, fue la existencia de un pro m e d i o elevado de suicidios lo que llevó al Gobierno británico a disponer que todos los colegios contaran con un plan antibullying.

La muerte de Jokin en dramáticas circunstancias debería suponer también un salto

cualitativo en el abordaje del bullying en nuestros centros educativos. Y la lucha contra este fenómeno no puede seguir siendo sólo una labor voluntariosa del profesorado y las familias. En esta dirección, hemos de exigir a la Administración educativa que encabece y dirija un amplio frente contra el bull y i n g en todos los centro s educativos públicos y privados, y destinar a esta lucha todos los recursos necesarios.

Nuestra organización apoyará las iniciativas educativas que desde los centros se tomen con el fin de empezar a construir espacios escolares más sanos y más seguros.

(*) Responsable de Salud Laboral, Confederación de STEs-Intersindical

ARXIU

Medidas contra el acoso entre iguales - Formación dirigida a todo el profesorado, el alumnado y las familias para que conozcan qué es el bullying, cómo detectarlo y cómo afrontarlo. La formación debe impartirse en los propios centros de trabajo.

- Análisis, en cada centro, de los espacios y los períodos de tiempo en los que la presencia de adultos es menor.

En ellos se producen precisamente la mayoría de agresiones a jóvenes.

- Incremento de los adultos presentes en esos espacios y tiempos. Contratos a más

monitores en tiempo de comedor y de recreo, y de acompañantes de autobús.

- Creación de teléfonos específicos gratuitos para la atención y orientación a las víctimas del acoso y para la presentación de denuncias.

- Apoyo a los estudios e investigaciones sobre la incidencia del bullying en cada centro educativo.

- Dotación de personal especializado para el tratamiento de las víctimas, de los agresores y de los testigos.

- Cuestionamiento de la indiferencia de los testigos,

para que la mayoría del alumnado deje de mirar hacia otro lado y se ponga al lado del más débil. Está en juego su educación moral.

En cualquier caso, hemos de afrontar el reto de la batalla contra el acoso entre jóvenes con el máximo rigor, y evitar falsas percepciones que nos hagan ver bullying en todas partes. En la comunidad educativa existen experiencias valiosas que hemos de conocer para evitar la repetición de errores y aprender de sus éxitos.

O c t u b re 2004

ENSENYAMENT

PRIVAT

11

All-i-oli 182

Fixat el calendari de la borsa de recol·locació En la comissió de seguiment del 23 de setembre, es va acordar el calendari per a actualitzar la borsa de recol.locació. A finals de setembre, l'Administració s’ha compromés a remetre als centres una carta on s’informa del termini per a sol·licitar l’anticipació de plantilla o l’assignació de recursos addicionals per mitjà de recol·locació. Els terminis han quedat fixats com s’assenyala en la relació següent: • Fins al 15 d'octubre. Sol·licitud del professorat d’incloure's en la borsa, i sol.licitud dels centres per anticipar plantilla o disposar de recursos addicionals.

• 26 d'octubre. Reunió de la comissió de seguiment per a aprovar les llistes definitives.

• Fins el 12 de novembre. Presentació dels currículums als centres.

• Fins el 19 de novembre. Baremació i enviament de les baremacions dels centres i de les preferències del professorat.

• 29 de novembre. Reunió de la comissió de seguiment d'adjudicació.

• Fins el 2 de desembre. Presentació de reclamacions a la comissió.

• A partir del 9 de desembre. Contractació del professorat.

Convocades les jornades de delegats sindicals Per al divendres 29 d'octubre està convocada a València la primera jornada de delegades i delegats del curs 2004/05. A Alacant resta per confirmar la data de la reunió. En aquestes sessions s’hi abordaran qüestions de salut laboral i es presentarà la Guia del delegat, entre d’altres temes. Tota l'afiliació rebrà un detall de l’ordre del dia de les jornades.

ARXIU

Paralitzades les negociacions del conveni d’ensenyament concertat

Canvis en el conveni de menors Les partides pressupostàries de 2004 han experimentat la reducció d'uns 984.000 euros, que afecten a les mesures judicials de menors en medi obert, els serveis especialitzats d'atenció a les famílies i la infància en situacions especials i als centres d'atenció especialitzada al menor. El capítol dels programes d'acolliment d'urgència s’ha incrementat en 10.000 euros sobre els pressupostos inicials.

STEPV-Iv i els sindicats signants del II Conveni han demanat una reunió urgent amb la directora general de Família, Menors i Adopcions per tal que explique el sentit dels retalls econòmics en el sector. La reunió ha de servir també per a re c o rdar a l’Administració que en l'elaboració dels pressupostos de 2005 ha d’incloure les partides necessàries per aplicar les taules salarials i tots els conceptes retributius del II Conveni.

L’homologació, objectiu prioritari del conveni de discapacitats Els sindicats UGT i CCOO continuen negant l’entrada de l’STEPV-Iv en les negociacions del conveni de discapacitats i en les reunions de treball amb la Conselleria de Benestar Social i la patronal FEAD. Aquestes organitzacions argumenten que STEPV-Iv no té representativitat en aquest conveni perquè els delegats que ha obtingut en les eleccions sindicals no superen el 10% del total.

Aquesta barrera legal no hauria d’impedir la presència del Sindicat en el procés negociador si els seus integrants no posaren inconvenients.

La prioritat del conveni és aconseguir l'homologació dels treballadors i treballadores amb els funcionaris públics. En pròximes reunions s’haurà de concretar un document escrit que reflectisca el percentatge d'homologació que correspondrà aplicar en 2005. El Sindicat no descarta les mobilitzacions dels treballadors i treballadores del sector si les negociacions no prosperen en la direcció apuntada.

El Sindicat, a la Mesa d’Ensenyament Privat La Mesa d'Ensenyament Privat del 23 de setembre va determinar els percentatges de representativitat de cada organització sindical, d’acord amb els resultats de les anteriors eleccions sindicals.

STEPV-Iv és membre de ple dret de la Mesa.

ALL-I-OLI L’estat de les negociacions del conveni de concertada es troba paralitzat en el mateix punt en què es trobava abans de l'estiu. Cada organització sindical ha presentat per escrit la seua plataform a , però les patronals només han

L’acord signat el 28 de juliol per la totalitat de les organitzacions representatives dels treballadors ha rebut l’avaluació molt favorable del Sindicat, atés que millora les condicions salarials i laborals del sector. Les millores es tradueixen en els aspectes que es detallen a continuació.

• Aplicació del 90% de les plantilles d'ESO en setembre de 2004.

• Aplicació del 100% de les plantilles d'ESO en setembre de 2005.

• Aplicació immediata d'un mestre/a més en Infantil en centres de fins a 11 unitats, i de dos a partir de 12 unitats en setembre de 2004.

• Despeses de funcionament als centres: IPC més un 2% el 2005; IPC més un 3% el 2006; IPC més un 4% el 2007.

• Abonament el 2005 de 25 euros mensuals, amb caràcter retroactiu des de gener de 2004.

• Paga d'antiguitat en les mateixes condicions actuals, a condició que s’hi reflectisca en el següent conveni.

• Implantació de les plantilles de Batxillerat en setembre de 2005.

• Aplicació dels sexennis a partir de l'1 de gener de 2007.

• Establiment d'un calendari per a abordar els temes pendents que consten en anteriors addendes.

Aquests entrebancs semblen superats i està anunciada la represa de les reunions el 20 d'octubre. És previsible, per tant, la imminent signatura del conveni, un fet sobre el qual s’informarà oport u n ament a tota l’afiliació.

PROPOSTA D’ACORD SALARIAL 2004 ALL-I-OLI En l'actualització d'aquestes quantitats està inclós l’increment del 2% corresponent a l'aplicació de l'IPC i l'augment del 40% (només al País Valencià) del complement de destinació dels treballadors del sector públic de 2004. Als

triennis, cal aplicar-los el 2% de l'IPC. Per tant, els 31'74 euros d'Infantil, Primària i 1r cicle d'ESO passen a ser 32'37, i els 40 euros de 2n Cicle d'ESO i Batxillerat s’incrementen fins 40'80. També s'hi aplica un 2% d'augment a tots els complements de càrrec.

PERSONAL DOCENT DE NIVELLS CONCERTATS Categoria

Retribució base

Complement PV

Pre-escolar/Infantil, Primària i Ed. Especial

1.353,10

283,66

1r Cicle d'ESO Llicenciats 1r Cicle d'ESO Mestres

1.353,10 1.353,10

540,48 372,94

2n Cicle ESO, COU, Batxillerat (LOGSE), FPII, FPE, Grau Mitjà/Grau Superior

1.588,96

304,62

PERSONAL COMPLEMENTARI D’EDUCACIÓ ESPECIAL Categoria

Retribució base

Complement PV

Endarreriments

Logopeda

1.353,10

283,66

179,96

Educador/a

1.033,08

166,72

Ciudador/a

758,02

443,78

1.353,10

209,47

Fisioterapeuta

L’acord de juliol millora els salaris i les condicions laborals

contestat oralment a alguna de les reivindicacions. El procés negociador no ha evolucionat degut a les diferències que existien entre les dues o rganitzacions patro n a l s sobre la seua re p re s e n t a t i v itat i pels problemes interns d'Educación y Gestión.

PERSONAL NO DOCENT Categoria

Complement PV

Personal d’administració i serveis

129,78

ENDARRERIMENTS 2003 i 2004 En 2004, el professorat rebrà en concepte d'endarreriments referits al 2003 una única paga corresponent a l'augment del 20% del complement de destí que l’ensenyament públic va cobrar en 2003.

Les quantitats són de 179'96* per a E. Infantil, Primària, E. Especial integrat i mestres 1r. Cicle d'ESO i de 221'63* per als llicenciats de 1r. i 2n.

Cicle.

Així mateix, la quantitat corresponent a 2004 la cobrarem, mitjançant una actualització de la nòmina, en una paga única. Calculats per a la nòmina d'octubre són de 639,87* per a Preescolar/Infantil, Primària i E. Especial; 659,23*

per a 1r. cicle d'ESO; 759,44* per a 1r. cicle d'ESO llicenciats; 759,44* per a 2n. cicle d'ESO, COU, Batxiller (LOGSE), FP II, FPE, Grau Mitjà/Grau Superior; 393'96* per a Personal d'administració i serveis (sols en concepte de complement del PV. El salari base s'acualitzarà a la signatura del conveni).

Queden pendents els endarreriments de 2003 i 2004 per al personal complementari d'educació especial, que seran abonats quan ho determine Conselleria, que són de 115'96* per a personal educador i cuidador (anys 2003 i 2004) i de 158'63* per a Fisioterapeuta (anys 2003 i 2004).

12

FENT

All-i-oli 182

CAMÍ

O c t u b r e 2004

El 1984 va ser pioner a la comarca de l’Horta nord

El col·legi Mediterrani, de Meliana, celebra 20 anys d’ensenyament en valencià

ARXIU

Immigració, educació i aprenentatge de la llengua Pere Tébar i García*

E

l sentit comú ens ha fet creure que una de les qüestions primordials per a la integració de les persones que migren és el domini de la llengua del país d’acollida. Aquesta creença té gran part de veritat ja que, des d’una concepció que dóna preponderància al llenguatge com a instrument per regular i controlar els intercanvis socials, aprendre una llengua implica aprendre a usar-la i això només és possible des de la interacció social.

Difícilment pot haver-hi integració si no hi ha possibilitat de comunicar-se.

L’educació bilingüe El punt de partida per a l'educació lingüística haurà de ser l'ús de la llengua del medi familiar de l’estudiant immigrant i que és funcionalment adequada en eixe context.

L’escola ha d’ampliar la competència lingüística i comunicativa de l’alumnat per a que siga capaç d'interactuar en l'ambient social en què va a estar immers. A més, l'aprenentatge de la llengua implica també l'aprenentatge dels seus significats culturals. Per tant, un dels objectius de l'educació relacionada amb el llenguatge i la comunicació és que l’alumnat aconseguisca un domini sobre les pràctiques comunicatives que li permeta una adequada socialització. L'aprenentatge de la nova llengua no ha de contemplar-se exclusivament des de la perspectiva escolar, sinó com un fenomen afectiu, social, psicològic i cultural emmarcat en un procés d'integració a nivell global.

L’educació bilingüe és la manera que adopta la institució escolar per a aconseguir que l’alumnat aprenga una segona llengua quan la seua presència en el medi social, el familiar o en tots dos és molt precària. Aquests programes

estan adreçats a escolars que tenen com a llengua pròpia una diferent de la utilitzada a l’escola per a vehicular els continguts, especialment, els propis de l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, com és el cas dels immigrants.

Hi ha, però, una gran confusió entre immersió i submersió lingüístiques. Les tres diferències principals entre els dos programes són: a) La immersió lingüística és volun tària, mentre que la submersió és obligatòria; b) La immersió es preocupa pel desenvolupament de la llengua familiar de l’alumnat, la submersió no; c) Les estratègies didàctiques de la immersió intenten reproduir el procés «natural» d’adquisició d’una llengua, cosa que no fa la submersió.

La majoria de l’alumnat estranger s’escolaritza obligatòriament en programes de submersió lingüística amb la llengua del país d’acollida i sense l’opció de fer-ho en la seua llengua pròpia. No es desenvolupa la llengua pròpia de l’estudiant, la qual, fins i tot, és vista com un obstacle que dificulta l’assimilació de la llengua escolar.

Ara per ara és difícil utilitzar els models de l’educació bilingüe (manteniment de la llengua familiar i immersió lingüística) en l’escolarització de la infància estrangera: és enorme la diversitat lingüística —berber, àrab dialectal, xinès, llengües europees... etc.— i el professorat no es troba preparat per a afrontar aquesta diversitat. I no es pot oblidar que les condicions de voluntarietat de la immersió lingüística al País Valencià són impossibles per a les famílies estrangeres.

Alumnat immigrant i adquisició de la llengua Entre submersió i immersió hi ha diferencies, encara que a l’escola hi ha moltes situa-

cions intermèdies que són les més adequades perquè l’alumnat reba un tractament lingüístic.

Determinades maneres d’abordar la pràctica educativa faciliten aquesta tasca i d’altres, en canvi, la dificulten. Per exemple, una organització d’aula que promou el contacte individual, l’atenció específica i les ajudes, afavoreix que cada escolar se senta apreciat i valorat en allò que aporta a la comunitat, més que no una organització homogènia en què la identitat individual desconeix la diversitat de coneixements i d’aptituds.

Davant la impossibilitat d’aplicar en estat pur els programes bilingües cal reproduir almenys algunes de les condicions relacionades amb l’augment de l’autoestima: pronunciar bé en la llengua original els noms propis de l’alumnat; fer les salutacions i els comiats en aquest idioma, traduir les notes escrites a les famílies; animar-les a utilitzar la seua llengua pròpia; manifestar en les activitats educatives els seus coneixements lingüístics i culturals, etc.

A la fi, aprenentatge lingüístic i integració social constitueixen una unitat que s’oposa a l’assimilació i a l’homogeneïtat. No es pot aprendre la llengua d’algú que menysprea a qui l’aprén, ni tampoc es pot pensar que la clau de la integració és únicament l’aprenentatge de la llengua. Totes dues coses formen una unitat, tant per a les famílies com per a l’alumnat.

Llenguatge i integració es complementen i es necessen l’un a l’altre. No es pot apren dre un idioma si les persones que l’ensenyen no valoren la llengua i la cultura pròpia de l’aprenent i no promouen l’autoestima i l’autoconfiança d’allò que és seu i de la seua família. *CP Sant Roc, Alacant

L

’any 1984 el col·legi públic Mediterrani, de Meliana (l’Horta Nord), es convertia en el primer cent re públic de la comarca a encetar la línia d’ensenyament en valencià. Han passat 20 anys de funcionament plens d’anècdotes, aventures, d e s v e n t u res, incerteses, lluites... i la comunitat educativa es troba contenta amb la trajectòria del centre i del tipus

d’ensenyament que imparteixen.

A més del coneixement de la cultura pròpia, al centre s’ha t reballat de valent perq u è l’escola tinguera una línia metodològica diferent, més democràtica, més lliure, més creativa, amb un aprenentatge actiu. En definitiva, una escola més participativa.

Els actes de la Trobada d’abril passat a Meliana van servir de punt de partida de la commemoració de les dues dècades d’escola pública en valencià, i al llarg d’aquest curs celebraran el feliç aniversari amb els antics i actuals alumnes, famílies, mestres i entitats que al llarg d’aquest temps han tingut alguna relació amb l’escola.

En setembre s’han organitzat uns tallers coordinats per antics alumnes amb una participació directa de tot l’alumnat actual, una activitat que es p resenta en un espectacle amb música, teatre i recursos audiovisuals el 15 d’octubre.

Una programació especial es desenvoluparà dins de la Setmana Cultural, pre v i s t a per al mes d’abril.

Conclusions de la Trobada d’Estiu 2004 MRP Escola d’Estiu del País Valencià Gonçal Anaya* 1.- L’MRP estableix com a objectius: a) La defensa d’una concepció de l’educació com dret humà i l’oposició a les polítiques privatitzadores i de mercantilització derivades de l’aplicació, en l’educació, de les anomenades polítiques neoliberals.

Elaborarem respostes al fenòmen de la immigració i donarem contingut al repte de la multiculturalitat. b) La defensa del terrr i t o r i , des de la nostra terra propera i des del propi planeta, per cons e rv a r-lo, protegir-lo i millorar-lo i com a escenari vital per a desenvolupar en ell la tasca educativa. c) La presència de la laicitat en la concepció, objectius, pautes d’actuació i senyals d’identitat d’una educació que aspire a ser pública i democràtica. d) La defensa del concepte de la coeducació, i la seua contemplació actualitzada en qualsevol projecte legislatiu, projecte de centre i pràctica d’aula. e) La reivindicació de la presència en l’escola de la política, és a dir, de la democràcia, de la participació activa en els seus assumptes, i el control social de totes les persones de la comunitat educativa. L’escola és coresponsable de la formació d’una ciutadania crítica.

2.- L’MRP insisteix en la

importància de la formació del p rofessorat d’acord amb el model dels mateixos MRP, i qüestiona l’actual sistema, caracteritzat pels escassos resultats pel que fa a la investigació, l’intercanvi, la reflexió, l’elaboració de teoria i de materials.

3.- L’MRP considera inútil l’obertura d’un debat sobre la millora de la LOQE i manifesta la necessitat de substituir-la per una nova disposició legal que incorpore objectius de renovació i transform a c i ó social.

4.- L’MRP aspira a ser visible i a participar amb aportacions autònomes i una veu pròpia en qualsevol debat sobre una nova llei d’Educació i/o Ensenyament. Rebutgem els clientelismes que només aspiren a obtindre un rèdit electoral a curt termini.

5.- L’MRP no renuncia al seu torn a ser font de convocatòria davant les administracions públiques, org a n i t z a c i o n s , moviments i persones interessades en analitzar, debatre , p ro n u n c i a r-se i plasmar la necessitat d’una re n o v a c i ó pedagògica i una transformació social amb perspectives més felices per a les persones subjectes al dret a l’educació. *Extracte resumit del document original

FENT

O c t u b re 2004

CAMÍ

Premi al mèrit en l’educació Vicent Luna i Sirera *

D

urant el franquisme nadament s’ha perdut la por recorde que l’alcalde, però és veritat, i no ens hem el rector, la guàrdia d’enganyar, que ,de vegades civil, el metge i el mestre també s’ha perdut el e ren les autoritats comperespecte. tents, els poders fàctics del Aquesta manca de respecte poble, les persones més és, al meu pare r, fru i t respectades, i també les més d’aquest canvi de valors que temudes. Vist des d’ara, hom la nostra societat està experise n’adona que aquest mentant. En el món de l’edurespecte, la majoria de les cació, que és el que jo conec, vegades, era una mica artifiés on aquest canvis s’hi cial i producte de la por. La veuen d’una manera més por era la principal arma que clara. El professorat, des de tenia el règim franquista per ja fa un temps, reclama canmantindre el seu sistema dicvis importants. El sistema tatorial, i pobre d’aquell que educatiu actual ha acabat gosara persent un cul de d re-li el sac on tot hi respecte o cap. Els probLa societat demana fer alguna lemes que la crítica. solució als ensenyants nostra sociAmb l’aretat genera, ribada de la els remet als sobre tots els democràcia, ensenyats problemes que afortunadap e rquè li ment, s’ha donen solugenera: drogadicció, ció. Aquests perdut aquesta por. La por han de saber violència, racisme, no pot ser de tot sense mai l’instrucap alcoholisme... ment per preparació mantindre prèvia: sobre l ’ o rd re i el drogadicció, respecte, tot el contrari, sols violència, racisme, seguretat amb llibertat i confiança les viària, alcoholisme, immipersones són capaces de gració, pro b l e m à t i q u e s respectar-se. Però la llibertat, familiars, tabaquisme... com tantes altres coses, és un L’administració, i seguravalor que cal educar. ment també la mateixa sociA ningú no se li escapa que etat, sembla que allò que vol vivim uns moments on se’ns són “super pro f e s s o r s ” , parla molt sovint de crisi de autèntics mags que amb uns valors. A mi personalment polvets màgics solucionen m’agrada parlar més que de tots aquest problemes. Però, crisi, que segurament també el resultat és que ens trobem n’hi ha, de canvi de valors. I amb un cos de pro f e s s o r s és que en aquests trenta any decebut i impotent per aborles coses han canviat molt de dar tants problemes amb tant pressa. La societat actual no pocs mitjans. Aquesta satuté res a veure amb la de ració de funcions, sense cap finals del franquisme: els planificació ni reciclatge del alcaldes ja no estan escollits professorat, ha portat a una a dit, la guàrdia civil ja no fa situació de desprestigi de la por, la relació dels metges professió, i d’aquest, a la pèramb els pacients és molt més dua d’autoritat, hi ha un pas. c o rdial i els metres ja no Donar classe cada any és més apliquen la màxima de la complicat, però no és un “letra con sangre entra”. problema exclusiu de la nosAquests poders fàctics abans tra societat. En alguns estats, esmentats s’han democracom ara Anglaterra, comença titzat i la seua relació amb els a ser un problema la manca ciutadans i ciutadanes és la de professors. La gent ja no normal en un sistema de llibveu atractiu i motivador la e rtats. Com déiem, afort up rofessió d’ensenyant, una

professió que, a hores d’ara, de l’educació són més greus. està en crisi i amb una gran Si veritablement el que es manca de prestigi i autoritat. pretén és prestigiar el profesDoncs bé, el Consell de la sorat i l’educació en general Generalitat Valenciana, i el que cal, en primer lloc, és més concretament la tindre clar un model educatiu Conselleria de Cultura, i no canviar-lo cada dos per Educació i Esports, contres en funció de qui goverscients d’aquest desprestigi, na; en segon lloc cal un pacte ha trobat la solució. Així, d’Estat per l’educació. Un segons la introducció del pacte que prioritze l’eduD e c ret 57/2004 del DOGV cació, i això vol dir més núm 4.745, “l’extraordinària recursos, més ensenyants, labor que exerceixen els nos - més formació del professorat tres docents en les aules ha i de les famílies, millors de ser ressaltada davant la condicions laborals i societat valenciana propi - econòmiques, reduir les ciant el seu màxim reconeix - ràtios, donar més autonomia i ement i prestigi. Per això, poder decisori als centres... I l’administració educativa ha en tercer lloc cal publicitar i d’incentivar la il·lusió i l’es - saber vendre el pro d u c t e . forç d’aquelles persones a les Perquè anem a veure, quant mans de les quals està la for - programes de Canal 9 parlen mació i el futur dels jóvens s o b re educació?

Quants valencians”. Fins ací tot cordebats i tertúlies abord e n recte, hom podria pensar que aquest temes?

Quantes ja era hora que a algú se’n e n t revistes es fan a re c o rdara de reconéixer la ensenyants ? tasca del professorat. Però, a Per posar un exemple, els que no s’imaginen com preesportistes, el món de l’estenen prestigiar aquesta proport en general, està prestifessió, fomentar la il·lusió i giat i tothom parla d’ell incentivar l’esforç del profesperquè hi són present a totarsorat? Doncs amb una medalreu i tots els dies. Se’n parla la. Sí, ho han llegit bé, no és a totes les televisions, ràdios, cap bro m a , periòdics i ara re s u l t a revistes. que la Encara que a No és cap broma.

Conselleria un no li vol atorg a r agrade l’esAra la Conselleria una “Insígnia port, tots els d’Educació vol de Plata” com dies s’hi veu a re c o n e i x ebombardejat atorgar una insígnia ment social al amb notícies professorat d’àmbit de plata com a que, en jubiesportiu. l a r-se , haja se’n reconeixement social Quan acreditat “una parla d’edudilatada labor al professorat jubilat. cació? i esforç exem El respecte plar en l’àm i el pre s t i g i bit educatiu”. d’una profesA més a més, també atorgarà sió no s’aconsegueix ni amb una altra “Insígnia d’Or i la por ni amb medalles. Si Plata” al professorat en actiu l’administració el que li que “... s’ha significat per la i n t e ressa és prestigiar els seua destacada actuació en ensenyants i el món de l’edula pràctica de la seua labor cació en general no té més en l’àmbit educatiu” que consultar els pro p i s La professió d’ensenyant, i ensenyants. De segur que l’educació en general, no es aquets els hi diran el què p restigia amb medalles, toca fer. insígnies o plaques –i amb açò no vull dir que no les hi haja. Els problemes del món * Mestre

All-i-oli 182

13

La Intersindical, en la manifestació per la defensa del teixit industrial a la comarca del Baix Vinalopó A L L-I- O L I Intersindical Valenciana es va sumar a la convocatòria del 14 d ' o c t u b re a Elx en contra del desmantellament de la indústria del calcer a la ciutat i de la seua comarca.

Per a la Intersindical, cal m a n t i n d re el teixit industrial de la comarca del Baix Vinalopó i és necessària una actuació urgent per afavorir un model econòmic que permeta l'emergència de l'economia i l'eradicació d'unes re l acions laborals pròpies del segle XIX. Al mateix temps, cal apostar per la recuperació d'una c o m a rca caracteritzada per la seua laboriositat. Tot això en defensa d'unes condicions de t reball dignes i d'una economia equilibrada, no especulativa i menys vulnerable a fenòmens com la deslocalització.

Unitat dels treballadors Les tre b a l l a d o res i tre b a l l adors, amb independència del seu lloc de naixement, nacionalitat o origen, no són els causants de la crisi sinó una economia especulativa que només busca el benefici immediat. Aquesta situació ha condemnat a milers de tre b al l a d o res, especialment les a p a r a d o res, a la incertesa i l'angoixa, ja que moltes d'elles han passat una gran part de la seua vida laboral condemnades a treballar en condicions indignes en l'economia submergida. Les seues cotitzacions a la Segure t a t Social han estat mínimes, un fet que atenta contra la seua dignitat.

Intersindical Va l e n c i a n a també critica l’absència d'una política industrial del Govern de la Generalitat, que pro v oca situacions com la que ara pateix la comarca d’Elx a d ' a l t res indrets del País Va l e n c i à .

14

FENT

All-i-oli 182

E N X

R X A

T S

CAMÍ

O c t u b r e 2004

NATURA VALENCIANA Albert Sansano

Suport a la dona

Centenari de Pablo Neruda

El portal del conte

Gaudir la ciència

www.chame.org.br

www.fundacionneruda.org/info.htm

www.grupobuho.com/

www.caosyciencia.com/ www.uv.es/~jaguilar/

Creat a Brasil el 1994 per a desenvolupar activitats de prevenció de turisme i comerç sexual, informa sobre els mecanismes d'explotació de les dones, les seues causes i conseqüències. Chame té tres eixos de treball, prevenció, treball polític i investigació, i pretén alertar i prevenir sobre els riscos d’aquest tipus d’explotació en les diferents formes de migració i reclutament per al treball forçat.

La Fundació Pablo Neruda presenta una dinàmica pàgina des de la qual es pot accedir a una biografia i distintes entrevistes, col·leccions, imatges i veu del poeta xilé. En l’apartat dedicat al centenari, s’hi accedeix a una agenda d'activitats, una antologia de poemes, etc. A través dels enllaços s’arriba a d’altres espais dedicats al poeta.

Els assistents a un curs de contacontes decideixen constituirse en grup, recorren Madrid i decideixen crear un web des d'on es pot accedir a la programació de les seues activitats i a enllaços amb altres contacontes, fòrums, xats, etc. Disposen d’un fons de contes infantils clàssics, contes multimèdia i racons des d’on els visitants poden incorporar-hi noves propostes. Hi ha també llibres recomanats i accessos a d’altres pàgines infantils.

Caos y Ciencia, iniciativa de l'Institut d’Astrofísica de Canàries, informa dels aparells utilitzats en els centres d’astrofísica, esdeveniments, productes divulgatius, creences i els últims descobriments. A mí me gusta la ciencia explica, per exemple, per què la ceba ens fa plorar i alguna feliç idea d'Albert Einstein. També hi ha humor científic i enllaços.

Ambdòs webs són espais útils per a ‘divertir-se científicament’.

En memòria de Vicent Luna Morales

ARXIU

ALL-I-OLI El 10 de setembre ens deixava el company Vicent Luna Morales. Fa uns anys, amb motiu de la seua jubilació, vam compartir amb ell i la seua companya Pilar una esplèndida i alegre nit de carnestoltes, amb parlaments i records pel treball ben fet.

Recordàvem a Vicent i Pilar, sempre participatius, vianants infatigables, desplaçant-se en autobús o en tren, però no faltant mai, des de Benicarló, a les cites sindicals i les Escoles d’Estiu. Vam recordar el seu gust per col·leccionar revistes i documents. I el vam obsequiar amb el millor regal que podíem fer-li, una edició personalitzada i singular del nostre ALL-I-OLI, un número que no figurarà en cap hemeroteca.

Avui, acompanyant a Pilar, li diem: Gràcies per tot i fins sempre, Vicent.

SALA L’HORTA

Activitat teatral amb voluntat educativa a la Sala l’Horta ALL-I-OLI La Sala L’Horta, inaugurada el 1995 a València, té dos principals eixos de programació, els caps de setmana i la campanya escolar. Des d’aleshores, el projecte ha crescut en continguts i en assistència de públic fins constituir-se en un espai especialitzat en teatre infantil. El projecte Sala L’Horta, Teatre dels Xiquets, presenta una campanya escolar dirigida a les escoles, que aposta principalment pel teatre en valencià, un vehicle atractiu que afavoreix la normalització de la llengua. “Les dues primeres temporades foren un èxit”, asseguren els portaveus de la Sala, però el 1997, degut a la manca de recursos econòmics, “vam interrompre la programació dirigida als més menuts”.

Tanmateix, represa l’activat el 2000, el nombre de xiquets que han assistit als distints espectacles s’ha incrementat d’una manera progressiva, fins els vora de 17.000 estudiants que hi van participar en la temporada anterior. Degut al èxit obtingut, el 2002 es va signar un conveni amb la Generalitat, per a facilitar la producció i promoció de teatre

i espectacles en valencià.

En la nova temporada, la Sala l’Horta continua oferint als estudiants “un teatre de qualitat, entretingut i educa tiu”.

Mitjançant el Teatre dels xiquets, subrallen els gestors de la Sala, “es recorre a l’expressió dramàtica com a eina lúdica i pedagògica que estimula l’estudiant i que l’acoste al món del teatre”. “D’aquesta forma”, insisteixen, “no sols es crea un entorn d’aprenentatge motivador, sinó que s’amplia també l’oferta d’oci per als més menuts, sovint reduïda a la recepció passiva de programes televisius o vídeojocs”.

L’activitat teatral a la Sala l’Horta permet que els xiquets participen plenament d’una història que no acaba amb la representació. “La tasca pedagògica”, conclouen els gestors, “continua més enllà de la funció, ja que en finalitzar les sessions cada xiquet rep un dossier didàctic que complementa l’activitat”. Després de la funció els xiquets també poden assistir a uns tallers en els quals treballen l’expressió corporal, aprenen a ser bons espectadors i poden intercanviar impressions amb els actors.

Fongs psicotròpics Joan V. Pérez Albero

L

’ a n t ropòleg Gord o n Wasson fa el 1955 un viatge a Oaxaca (Mèxic), on el conviden a una cerimònia xamànica. Sense s a b e r-ho, Wasson es conv e rteix potser en el primer occidental que tasta els bolets divins de les cultures indígenes. Wasson conta la seua aventura en la revista Life, un a rticle que llig Albert Hofmann, el químic suís descobridor de l’LSD, el qual li demana de fer junts un nou viatge per a recol·lectar fongs i aïllar els seus principis actius. Aleshores els fongs s’utilitzaven sobretot per a curar malalties, però Hofmann acaba amb el secretisme i permet estendre el seu ús per les comunitats hippies i les classes benestants de Nord-amèrica.

Aquells fongs són el Psilocybe mexicana (pajarito), el Psilocybe caerulescens (d e r r u m b e) i el P s i l o c y b e wasonni. Tots tres contenen els alcaloides p s i l o c i n a i psilocibina.

Maria Sabina (1898-1985) és un símbol del xamanisme, una de les religions alternatives d’Amèrica Llatina, junt a la s a n t e r í a cubana, el c a n dombe del Brasil o el vudú d’Haití i Jamaica.

El xamanisme compleix una doble funció, religiosa i mèdica, en aquelles comunitats.

Per entendre millor la seua essència cal escoltar les explicacions de la mateixa Sabina sobre la seua relació amb els fongs: “Hi ha un món més enllà del nostre, un món llunyà, pròxim i invisible. Aquí viu Déu, viuen la mort, els esperits i els sants; és un món on tot ha succeït i tot se sap.

Aquest món parla, té un llenguatge propi. Jo només repetisc el que em diu. Els fongs sagrats em porten al món on tot se sap. Són ells els que parlen d’una forma que jo puc entendre. Els pregunte i ells em responen. I quan retorne del viatge dic allò que m’han dit i m’han mostrat”.

Als boscos espanyols hi ha el Psilocybe wassoni a Galícia, el P s i l o c y b e s e m i lanceolata a Euskadi i Galícia, coneguts com a monguis. A Catalunya hi ha el Psilocybe o Stropharia cuben sis.

ESCRITS

O c t u b re 2004

ESCRIT AHIR

Avui, sobretot, per als majors

Ferran Pastor

D

15

C O N V E R S E S S O B R E L I T E R AT U R A I N FA N T I L I J U V E N I L

‘Thesaurus Puerilis’ (1580), d’Onofre Pou

ins de la sèrie dedicada als llibres didàctics i escolars que vam encetar en edicions anteriors no en poden mancar alguns de l’etapa foral, com ara aquest manual, publicat fa poc a València en format facsímil.

A més, en aquest context de constant manipulació a la llengua dels valencians i valencianes, probablement tinga raó el company Antoni Viñas, degà dels llatinistes del Sindicat, quan m’ha assenyalat com n’és d’oportú el llibre que ens ocupa, pel que té de precedent de la doble denominació de la llengua catalana entre els valencians.

Efectivament, en la segona edició d’aquest vocabulari català-llatí (Barcelona, 1580) llegim a la por-

All-i-oli 182

tada "En lo present libre se contenen vocables curiosos de moltes i diverses coses en llengua cathalana i valenciana". Així és com l’autor superava qualsevol obstacle (per exemple, comercial) que pogués interferir en la seua difusió. En qualsevol cas, el pròleg, fet en un català que avui en diríem estàndard, com tota la part catalana del vocabulari, ja ens dóna dades eloqüents de l’acceptació en el mercat de la primera edició publicada a València, el 1575, per Pedro Huete. Altres reimpressions del manual fins el segle XVIII confirmen la seua eficàcia en l’aprenentatge del llatí per a generacions d’estudiants catalanoparlants, almenys fins el segle XVIII. Cal destacar que no totes les reimpressions eren un producte de les grans ciutats. Fuster, a Prosa i lectura entre els valen cians de ‘La Decadència’, en constata una el 1615 que es deu a un acord dels Jurats d’Alzira.

Onofre Pou, un gramàtic gironí i doctor en arts, va ser l’autor del manual. Treballà de catedràtic de Filosofia a la Universitat de Perpinyà i fou rector de la parròquia de Sant Jaume de la mateixa ciutat. El fet de ser deixeble de l’humanista Palmireno, el qual exercia a la Universitat de València, i la tradició que hi tenien les premses segurament expliquen la primera edició valenciana.

Gemma Lluch

E

ls prestatges de les llibreries ja ens permeten comprar llibres per als bibliotecaris, per als mestres o els pares.

Principalment per aquells que volen tindre una idea general sobre la literatura infantil, quatre consells sobre quina és la millor opció o una petita selecció de llibres adequats al moment i al lector.

Joan Portell és l’encarregat de coordinar M’agrada llegir.

Com fer els teus fills lectors.

Consells pràctics. Els llibres imprescindibles (Barcelona: Ara llibres, 2004). Un llibre com aquest et fa sentir que el camp que treballem ja s’acosta a la normalitat. Sovint, quan els pares et demanaven un llibre que els parlara sobre les lectures per als seus fills teníem poc per recomanar. Sobretot perquè els títols del mercat o eren massa especialitzats o parlaven de qüestions relacionades amb la didàctica a l’escola. Ara tenen un llibre que presenta una panoràmica extensa i justa, que respondrà als interrogants dels pares: què fer perquè el vostre fill siga lector, quins criteris seguim per triar adequadament un llibre, com detectem les dificultats lectores, quin paper fa l’escola, com usem les

biblioteques, on trobem informació o quins són els llibres imprescindibles. Tot escrit amb un llenguatge planer, fàcil de seguir i interessant.

Pep Molist, bibliotecari i crític de la revista Faristol (http://www.cclij.org/faristol/), va guanyar l’únic premi d’assaig sobre literatura per a infants i joves, el que atorga cada abril l’ajuntament lleidetà de Mollerussa: III Premi Rovelló d’assaig sobre literatura infantil i juvenil, 2003 amb el títol Els llibres tranquils. El curs de la vida a través de la literatura infantil (Lleida: Pagès, 2003).

Una àmplia proposta de llibres de qualitat per als nens i joves i organitzats seguint les situacions de la vida. És una bona reposta a l’eterna pregunta: Quin llibre trie?

També m’agradaria recomanar un llibre per a adolescents i pares, més ara que parlem tant de la guerra del 36 i dels temps que la seguiren. Jaume Cela situa el seu relat El centaure (Barcelona: La Galera, 2004) just en aquest moment. Encara que el relat només abraça un període de temps relativament curt, Jaume Cela narra el canvi profund d’un nen de 13 anys.

Aquest relat d’iniciació, situat en els anys posteriors a la guerra, descriu el trasbals que ocorre en la vida de Gabriel quan en tornar a casa la troba plena de policies que busquen el pare. Ajustar la nova realitat a la idea que d’ella tenia, conèixer de nou el pare, interpretar fets del passat des d’una nova

perspectiva i tot això en una època on el silenci era una manera de sobreviure. Però alhora: prendre partit i triar quina serà la seua postura en la vida és el que trobarem en aquestes pàgines. El pare de Gabriel és un sindicalista que defensa el drets dels treballadors, però en l’època de Franco fer qualsevol acció en aquesta línia significava la presó. A través dels interrogants del protagonista, l’autor ens endinsa en una època propera que sovint ha quedat desterrada d’aquesta literatura.

I finalment, m’agradaria convocar tots els interessants a l’acte conjunt que organitzen l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i que té com a títol: "Els reptes de la literatura infantil i juvenil". Així, entre el 24 i el 27 de novembre tindrà lloc a l’Escola de Magisteri Ausiàs March de la Universitat de València el III Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, una iniciativa que té com a finalitat difondre i fomentar el plaer de la lectura entre els més petits i joves. El congrés reunirà escriptors, professors i editorials especialitzades en literatura infantil i juvenil per a debatre l’estat de salut del gènere. És una bona oportunitat per escoltar autors ben coneguts al País Valencià com Agustín Fernández Paz o els darrers Pemis Nacionals Mariasun Landa i Miquel Desclot.

ESCRIT AVUI

L. Bazarra, O. Casanova, J.G. Ugarte Ser profesor y dirigir profesores en tiempos de cambio Narcea. Madrid, 2004. 180 pàgs.

L’escola viu temps de vertígen i de canvi. Aquest llibre respon a algunes preguntes que no cal oblidar: Per què educar?, Per a què? i Com fer-ho? La petita-gran revolució que necessita l’escola naix avui de les aules i dels claustres. Està dins de cada professor i professora.

Recuperar, subratllar el valor i passió pel propi treball exigeix canviar de mentalitat: deixar d’esperar temps millors per triar ferlos possibles. Tindre com equipatge el rigor, la curiositat, la creativitat, l’escolta i les preguntes. I tot, al servei de dos grans passions: la passió per allò que ens fa humans i la passió per la vida i el misteri dins del que vivim. Els tres autors són docents a peu d’aula, que han volgut sumar la reflexió, l’anàlisi i la creativitat com formadors. Se senten orgullosos de fer possible una escola en la qual es comprometen com a professors i com a ciutadans.

F. R. Contreras, F. Sierra (coords.)

Culturas de guerra. Medios de información y violencia simbólica Cátedra/PUV. Madrid, 2004. 375 pàgs.

Els autors analitzen els elements de les “cultures de guerra”, des de la propaganda, l’etnocentrisme, la justificació de la violència, la colonització mediàtica en la guerra global o l’educació per a la comunicació i el diàleg. És una reflexió panoràmica sobre les diverses perspectives, aportacions teòriques i qüestions essencials que vinculen els mitjans de comunicació en general a diverses manifestacions de la barbàrie: les formes espectaculars de guerra, la violència i l’agressió sociocultural, entre altres.

L’últim capítol, de García Matilla, s’atreveix a presentar alternatives a l’enfrontament i la violència focalitzades en una educació per a la comunicació, dirigida a recuperar la memòria, fomentar la crítica, promoure el debat i recuperar els espais de llibertat perduts.

Suso de Toro Espanyols tots Bromera. Alzira, 2004. 174 pàgs.

M. Amor Pérez Rodríguez Los nuevos lenguajes de la comunicación.

Paidós. Barcelona, 2004. 267 pàgs.

J. Jacquet, S. Casulleras, N. Mirabet 40 jocs per parlar català Graó. Barcelona, 2004. 95 pàgs.

El llibre planteja una idea d’Espanya completament diferent de la dominant, construïda sobre el nacionalisme “castellanista” i que ha arribat fins a nosaltres directament del franquisme. Suso de Toro (Premio Nacional de Narrativa 2003 per la seua novel·la Tretze campa nades, editada també per Bromera) parteix de la convicció que Galícia, Catalunya i Euskadi necessiten constituir-se plenament en nacions amb poder polític per a solucionar els seus problemes profunds. Es tracta d’un conjunt de reflexions impregnades de la memòria republicana i federalista, que volen contribuir a la construcció d’un nou espai polític de convivència. Un botó de mostra: “Sóc ciutadà espanyol, per a mal o per a bé. Pago les contribucions com tothom, així que no deixo la idea d’Espanya als falangistes, els d’abans i els d’ara”.

Ensenyar i aprendre la competència mediàtica constitueix un repte, però alhora una exigència en el marc de la societat de la informació i el coneixement, en la qual mitjans i tecnologies han aconseguit transformar els usos i recursos dels intercanvis comunicatius.

Aquest llibre planteja encarar aquests aspectes amb un nou enfocament didàctic en l’àmbit educatiu de l’ensenyament de les llengües. Aquesta professora de Didàctica de la Llengua i la Literatura, autora d’altres propostes editades pel Grup Comunicar, ha desenvolupat experiències de didàctica de les llengües amb l’objectiu de formar l’alumnat en un concepte ampli de la comunicació, que atenga el desenvolupament de la competència comunicativa i evite la seua identificació amb un nou saber mort i immòbil.

Les pàgines d’aquest llibre recullen una sèrie de recursos dirigits al professorat a l’hora d’ajudar el seu alumnat a parlar. La comunitat d’ensenyants està d’acord en la necessitat de potenciar l’ús de la llengua oral a classe i, en aquest sentit, el joc esdevé un aliat de primera magnitud.

40 jocs per parlar català reuneix propostes variades per a afavorir l’expressió oral, tant per als més menuts com per a les persones adultes. Són jocs explicats fil per randa amb material adjunt que facilita la tasca docent en Primària, Secundària i Batxillerat, i que el professorat de Llengua pot utilitzar a discreció. El recull s’hi acompanya d’un útil quadre resum que ubica cada activitat amb els aspectes lingüístics treballats: comprensió oral i escrita, expressió oral lliure, gramàtica, vocabulari, cultura…

16

L’ÚLTIMA

All-i-oli 182

O c t u b r e 2004

Celebrat el II Congrés de la Intersindical Valenciana

Consolidació i ampliació a nous sectors Intersindical Valenciana, Confederació integrada pels sindicats Plataforma Unitària de Treballadors (PUT), Sindicat de Treballadors de l'Administració (STA) i els Sindicat de

Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament (STEPV), de la Salut (STSPV) i de l'Administració Pública Valenciana (STAPV) va celebrar a València, durant els dies 29 i 30 de

maig, el II Congrés Condeferal convocat amb el lema "Projectem el futur, consolidem l'alternativa". En els debats hi van participar 162 persones delegades.

A

l congrés, inaugurat pel rector de la Universitat de València, Francisco Tomàs, es va llegir l'informe del Secretariat Confederal i van ser aprovades les ponències, la carta financera i un document de determinació d'àmbits i diverses resolucions sobre la Constitució Europea, en contra de la privatització de correus, contra la violència de gènere i contra la privatització dels serveis públics, entre altres. També es van triar els membres del nou Secretariat Confederal composat per 12 membres: sis de l'STPV-Iv, quatre de l'STA-Iv i dos del PUT-Iv. El Congrés va aprovar l'establiment d'una carta de relacions amb el Sindicat Ferroviari en l'àmbit del País Valencià.

Els congressistes van estimar positivament l'augment d'implantació social de la Intersindical i va aprovar la constitució d'una nova organització de referència per als col·lectius i persones que vulguen incorporar-se al projecte, la qual es denominarà Sindicat de Treballadores i Treballadors d'Indústria, Comerç i Serveis (STICS).

La Intersindical va acordar estratègies per a incrementar la seua presència en el sector privat. A hores d'ara, la Confederació té una implantació important en determinats sectors: és majoritària a l'ensenyament públic i als ajuntaments de València i Alacant; és

I

ntersindical Valenciana davant del procés iniciat per a l'aprovació d'una Constitució Europea i davant dels esborranys que han arribat a les nostres mans manifesta que: - El procés iniciat no compleix els mínims democràtics per a la seua elaboració.

- Afebleix les polítiques públiques en sanitat, educació i serveis públics.

- No garanteix els drets social, col.lectius ni individuals.

- Supedita la política exterior i de defensa a l’OTAN i els EEUU. - No contribueix a la construcció d’una Europa Laica, ja que l’art. 51 contradiu el principi de separació entre institucions públiques i institucions religioses; vincula a la Unió a un diàleg regular amb les Esglésies i organitzacions confessionals al punt de legitimar un dret d'ingerència de les institucions religioses en l'exercici dels poders públics europeus; ratifica la perpetuïtat dels privilegis adquirits a nivell nacional de les institucions religioses, impedint veri-

Pilar Gregori, en nom del nou Secretariat, es dirigeix als congressistes. / M. CABANILLAS

Constituït el Secretariat Confederal de la Intersindical Valenciana El nou Secretariat elegit va acordar la distribució de responsabilitats dels seus membres: Vicente Arrones, organització; Antonio Ñacle, acció sindical; Pilar Gregori, dones i moviments socials); Enrique Alcaraz, administració i finances; José Luis Gonzàlez Meseguer, salut laboral; Mariano Postigo, formació); Vicent Maurí, portaveu i relacions institucionals. D’altra banda, Juan Miguel Muñoz, Ignacio Ortega, Victòria Marcelo i Ximo Jordà es reponsabilitzen de les tasques d’extensió de la Intersindical. El Secretariat ha elabora un pla de treball amb les línies estratègiques per a respondre als problemes laborals que pateixen les treballadores i treballadors valencians per l’absència d'una política industrial de la Generalitat Valenciana. També ha donat suport a les actuacions de les seccions sindicals de Correus de la Intersindical Valenciana d'Alacant, Castelló i Valencià, en contra de la privatització i en defensa dels llocs de treball.

Resolució sobre la Constitució Europea ficar la compatibilitat amb els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans europeus, així com amb les polítiques i el dret de la Unió; empra una terminologia inadequada per a un text constitucional, creant així múltiples controvèrsies jurídiques; considerant a més que la llibertat d'organitzar-se i d'actuar de les organitzacions confessionals ja està garantida per l'article 10 de la Carta dels dret fonamentals així com per l'articule 46 del projecte de Tractat constitucional relatiu a les associacions representatives de la societat civil.

- Vol acabar amb el desig de construcció d’una Europa dels pobles donada: - L’absència de referències a les llengües i cultures com a causes de discriminació prohibides en els articles III-3 i III-8 del text, on s’hi anuncien totes les altres causes de discrimina-

ció.

- L’ambigüitat terminològica mantinguda entre les nocions d’estat, nació i poble.

- L’abandonament de la noció de sobirania dels pobles per al manteniment de la dels estats, donat que el principi afirmat de la sobirania dels ciutadans de la Unió no està garantit per cap mesura concreta.

- L’absència total d’institucions i normes que permetin als pobles d’Europa l’exercici de la seva sobirania al si de la Unió, i l’absència de reconeixement real de la seva existencia com a subjectes de dret, tot per a beneficiar els estats constituïts.

- La tria deliberada i intocable dels marcs estatals existents, sense fer cap referència al pret a l’autodeterminació, a través d’un procés democràtic, dels pobles d’Europa que a causa de circumstàncies histò-

riques han estat privats de la seva sobirania, fet que es contradiu flagrantment amb les normes jurídiques ratificades pels estats europeus, particularment amb l’Acta final d’Helsinki i la Carta de París de 1990, - La negació concreta del principi afirmat de la diversitat cultural i lingüística amb el subterfugi del reconeixement, com a llengües de la Unió, de les llengües oficials dels estats membres, i el manteniment del monopoli dels mateixos estats membres sobre el contingut dels programes d’ensenyament i educació, que els permet així de fer perdurar la discriminació existent de les llengües i cultures dites menys difoses, elements que comprometen la pau al si d’Europa.

- Es un greu risc la constitucionalització de les regles econòmiques fonamentades sobre

el sindicat més votat en la Generalitat Valenciana; té una presència rellevant entre els treballadors de la planta de Ford d'Almussafes i a FREMAP. També està implantada en nombroses empreses i institucions públiques, en l’ensenyament privat, la sanitat pública, correus, totes les universitats del País Valencià, el Consorci de Bombers i les Diputacions provincials, entre altres.

A més de Begoña Suárez, re p resentant de la Confederació d’STESIntersindical, al Congrés van assistir com a convidats representants de la CIG (Confederació Intersindical Galega); la Intersindical Canària; la Intersindical A l t e rnativa de Catalunya; STEI-Intersindical de les Illes Balears; Intersindical Murciana; Joan Brusca, secretari general de la Unió de Llauradors del País Valencià; Glòria Marcos, coord i n d o r a general d'EUPV; Enric Morera, s e c retari general del BNV; Agustí Cerdà, diputat d'ERPV; Xosé Manuel Beiras dirigent del Bloque Nacionalista Galego; Ramón Lapiedra, president de Valencians pel Canvi; Pepa Albiach, del PCPE; Julián Cudero, del PCPV; Manolo Millán, del sindicat ANPE; i re p re s e n t a n t s del Bloc d’Estudiants Agermanats i d’Acció Cultural del País Valencià.

l’economia de mercat i el liberalisme, tot garantint així la perennització de les relacions de força econòmica susceptibles de posar en perill l’equilibri dels pobles més febles i menys desenvolupats d’Europa i de fer perdurar les desigualtats d’intercanvis entre els altres pobles del món en el marc de la mundialització/globalització. És per tot això que Intersindical Valenciana: Fa una crida a obrir un debat al si de l’afiliació i al sí de la societat valenciana sobre els continguts del text que es proposa, per a alentar a l’opinió pública i aconseguir una veritable Constitució Europea, capaç de fer de la UE un factor de democràcia, justícia social, pau, cooperació i solidaritat en tot el món.

Exigeix que s’obriga un procés d’informació veraç i efectiva què ha de garantir-se la informació dels ciutadans i ciutadanes, que es modifiquen els continguts a que fem referència, així com un debat participatiu que finalitze en un Referèndum vinculant per al govern de l’estat.