184

Març 2005

ÈPOCA IV - N.º 184

El màxim òrgan consultiu demana al Govern que la religió quede fora del currículum

El Consell Escolar de l'Estat aprova esmenes dels STEs en defensa de l’escola pública

Acte de signatura del protocol entre Administració i sindicats. / CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

La pressió sindical aconsegueix desbloquejar l’actitud de la Conselleria d’Educació

El protocol signat per 2005-2007 marca l’agenda de negociació Tres mesos de negociació han sigut necessaris perquè la Conselleria d’Educació i els sindicats representatius del sector acorden un protocol de negociació per al període 2005-2007. La signatu Els principals punts negociats fins ara són: el pagament de 25 euros; l'adscripció del professorat de Secundària; l'adscripció dels mestres al primer cicle d'ESO. Altres temes s'han quedat al calendari en no obtindre una resposta satisfactòria de les autoritats educatives.

En un escenari presidit per la paràlisi i la incert e s a , STEPV-Iv ha impulsat conjuntament amb altres organitzacions sindicals la negociació d’un protocol que servirà per a articular i ordenar la negociació. Cal recordar que en el procés previ a la signatura de

SUMARI

4 5 7

Conselleria regula la direcció dels centres.

ra del protocol representa un canvi qualitatiu en la negociació col·lectiva a l’ensenyament, paralitzada per l'Administració educativa en determinats aspectes en els darrers anys.

l’acord la unitat sindical es va imposar a les re i t e r a d e s m a n i o b res obstru c c i o n i s t e s dels directors generals de Personal i d'Ensenyament.

El protocol marca un pas endavant per al conjunt del sistema educatiu valencià.

Administració i sindicats acorden respectar els objectius del marc de negociació: avanç fins un acord global per a millorar l'educació pública i les condicions laborals i re t r i b u t i v e s del professorat; dignificació i reconeixement de la tasca docent; dotació dels recursos necessaris per als centre s ; integració de la prevenció de

riscos laborals i millora de la seguretat i salut laboral; estabilitat del professorat i la reducció de la temporalitat de l'ocupació pública.

El compromís polític assenyalat pel protocol marca el punt d’inici d’una etapa nova en la qual caldrà treballar per a que tot arribe a bon port. En aquest sentit, caldrà respondre als intents privatitzadors del Partit Popular i als obstacles que en el camí intentaran interposar determinats re sponsables de l'Administració valenciana.

PÀGINA 5

El Consell Escolar de l’Estat (CEE), màxim òrgan de representació de la comunitat educativa no universitària, va aprovar en la sessió plenària del 17 de febre r diverses propostes presentades pels representants de la Confederació d’STEs-intersindical per a incloure en el Informe que aquest òrgan ha de presentar al MECD en relació amb el document sobre la nova llei d’educació.

Potser per la difusió dels mitjans de comunicació, la proposta més coneguda siga la que demana al govern l’eixida de la religió del curriculum i l’horari escolar, que no siga avaluable a efectes acadèmics i que no s’hi incorpore cap assignatura alternativa com l’Educació per la Ciutadania, però hi són moltes més les que cal destacar.

D'un total aproximat de 200 esmenes, 64 van ser presentades al Consell Escolar pels re p resentants dels STEs, 31 de les quals van obtindre el suport o van ser assumides majoritàriament.

Aquestes últimes es remetran pel CEE al Ministeri d'Educació.

Entre les esmenes presentades per la Confederació d’STEs destaquen algunes relacionades amb l'organització educativa com la petició que es reduïsca significativament el nombre d'alumnes per aula en tots els nivells educatius; la sol·licitud a les administracions educatives perquè construesquen els centres necessaris per a atendre la demanda existent en el cicle 0-3; la cre-

Extra 8 de Març

ació dels depart a m e n t s d'Orientació en centre s d'Infantil i Primària; que les avaluacions dels centres no han de ser utilitzades per a realitzar classificacions entre ells; així com la defensa del cos únic d'ensenyants, perquè la formació inicial de tot el professorat ha de ser equivalent a l'actual llicenciatura.

Quant al professorat s'inclouen propostes com la necessitat de dignificar la funció docent amb mesures de millora de les condicions laborals; reconeixement professional i econòmic; descàrrega pro g ressiva d'hore s lectives a partir dels 55 anys; promoció professional horitzontal; reconeixement de les malalties pro f e s s i o n a l s ; garantia d’un nivell acceptable d'estabilitat en les plantilles; jubilació als 60 anys o amb 30 anys de serveis i el 100% de les re t r i b u c i o n s ; integració de la gestió preventiva dels riscos laborals i potenciament de la figura del delegat o delegada de Prevenció. També es planteja la modificació de l'accés a la funció docent, amb un accés diferenciat per al professorat interí; la desaparició de cap quota a través de AMPAs o fundacions per a finançar activitats complementàries en els centres concertats; el protagonisme i competència exclusives del consell escolar dels centres –públics i concertats– en la selecció del director o directora.

Per últim, reclama un mínim del 7% del PIB destinat a l'educació per tal de superar els dèficit històrics acumulats.

L’all...

Per als sectors més intolerants de la societat valenciana, que es permeten insultar la universitat, acadèmics de la llengua, professorat... en un nou intent de mantenir viu el conflicte lingüístic.

Intersindical es posiciona davant el dictamen de l’AVL. Entrevista a Assumpció Boix, mestra i sindicalista.

8-12

Extra 8 de Març

en pàgines interiors

...i l’oli Per a l’Organització de Dones de la Confederació d’STEs-i que ha presentat una campanya de sensibilització per a homes i dones sota el lema “Anem a mitges. La corresponsabilitat, clau de la igualtat”.

2

OPINIÓ

All-i-oli 184

EDITORIAL

Març 2005

PA I ROSES

De mal perdre A pesar de les crítiques realitzades des d'algunes organitzacions i mitjans de comunicació en relació amb les votacions produïdes en el Consell Escolar de l’Estat, la composició i la legitimitat democràtica del Consell Escolar de l’Estat són indiscutibles i la seua normativa interna s’ha mantingut intacta amb el canvi de Govern. El CEE, en el qual estan representades les principals organitzacions de la comunitat educativa, ha dedicat set jornades completes a debatre el punts que finalment va aprovar el Plenari. No estem davant, doncs, d’un resultat aconseguit amb trampes.

L'actuació de la presidenta del CEE, Marta Mata, ha estat impecable en tot moment. Els debats s’han desenvolupat de manera fluida i amb la possibilitat per a totes les forces presents d'expressar els seus punts de vista. Per a la Confederació d’STEs és inadmissible que es qüestione la legitimitat de les decisions adoptades pel màxim òrgan consultiu en matèria educativa per part dels mateixos que van imposar la Llei de Qualitat i van impedir que s’expressaren al si del mateix CEE les veus de col·lectius que, com nosaltres, ens vam oposar a una normativa tan regressiva.

Ara clamen al cel per què una votació democràtica, fruit d’un debat democràtic, resol que cal exigir la derogació dels acords subscrits el 1979 per l’Estat espanyol amb el Vaticà, com ja es va aprovar en la sessió de juliol de 2004, mitjançant un text que literalmentr diu que “en l'actualitat ha deixat de complir-se [l’Acord, de 1979] per ser contrari als drets ciutadans contemplats en la Constitució, l'article primer d'aquest Acord que indica que “En tot cas, l'educació que s'impartisca en els centres docents públics serà respectuosa amb els valors de l'ètica cristiana”, el que ens exigeix plantejar al Govern la derogació d'aquest Acord".

Perillosa carrera la que algunes organizatcions han començat sota el convenciment que la democràcia és bona només si els atorga la majoria.

Ja ho hem dit, mal perdedors. Quines sorpreses encara ens tenen reservades?

ÈPOCA IV - N.º 184. Febrer 2005

Vertígens i silencis Maria Lozano Estivalis “Doneu-nos pa, però també doneunos roses”. Aquesta era la consigna més repetida en les manifestacions de les treballadores del tèxtil el 1912 a Boston (EUA).

U

na de les sensacions més estranyes de la docència es produeix a l'inici de curs. Al creixement vital s’hi afegeix el camí que cadascú realitza mitjançant el coneixement, i ambdós avanços allunyen el professorat de les expectatives de l’alumnat nou.

Potser per això sempre sent vertigen en començar el curs. No és fàcil desfer el camí recorregut o resoldre sense impaciència les mateixes preguntes una vegada i una altra. Crec que és qüestió de perspectives. Quan comence em costa abandonar la meua pròpia i sent una mena d'incomoditat entre la urgència i la malenconia fins que no reconec el punt de vista de l'alumnat, el seu posicionament en re l a c i ó amb alguns dels coneixements que treballem. Una cosa semblant em passa amb la discussió ideològica i l'acció social. Sovint

La Intersindical en les Corts Valencianes

Director: JOAN BLANCO Cap de Redacció: RAFA MIRALLES Redacció: VORO BENAVENT, MIQUEL CALATAYUD, SANTIAGO ESTAÑÁN, V ICENT MAURÍ, TOMÀS MORENO, TERESA ORTIGOSA, J OAN PÉREZ, J ULIÀ R EY, ALBERT SANSANO Disseny i diagramació: JORDI BOLUDA, RAFA MIRALLES Fotografies: X ELO GARCÍA, MANOLO CABANILLAS, JORDI BOLUDA Revisió lingüística: J OSÉ OROZCO

Administració, Redacció i Publicitat: Juan de Mena, 18, baix.

46008 València. Tel. 963919147. Fax: 963924334 correu-e: allioli.stepv@intersindical.org http://www.intersindical.org/stepv Imprimeix: Bronte Graf, S. L. Cullerers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017 Tiratge: 15.000 exemplars ISSN 1576-0197 Dipòsit Legal: V-1.454-1981 Franqueig Concertat 46/075

Alacant: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005. Tel. 965985165 Alcoi: Jordi de Sant Jordi, 16-B. 03804. Tel. 965523151 Alzira: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600. Tel. 962400221 Benicarló: Plaça del Ajuntament, 3. 12580. Tel. 964465283 Elx: Maximilià Thous, 121-b. 03201. Tel. 966225616 Castelló: Marqués de Valverde, 8. 12003. Tel. 964269094 Gandia: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700. Tel.-Fax: 962950754 València: Juan de Mena, 18. 46008. Tel. 963919147 Xàtiva: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800. Tel. 962283067 Universitat d’Alacant: Edifici Germà Bernàcer, b. Tel. 965909512.

Universitat Jaume I Castelló: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964728812.

Universitat de València: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018.

Universitat Politècnica de València: Camí de Vera, s/n. Tel. 963877046.

Universitat Miguel Hernández (Elx): Maximilià Thous, 121 b. Tel. 966225616.

Universitat Cardenal Herrera - CEU Universitat Catòlica

seua filla que aguante els insults del seu marit? ¿Què li dius al taxista que en una carrera de sis euros t’amolla la justificació més xenòfoba que hages sentit mai? ¿Com afrontes, tot plegat, el repte de construir una acció solidària, crítica i transformadora?

Les converses fortuïtes solen acabar en silencis o desavinences perquè és impossible reconéixer les diferents perspectives. Les paraules que se solen pronunciar en els no-llocs, els espais de passada sense identitat, uns llocs anònims molt estesos en les nostres ciutats, no permeten un diàleg autèntic ni una negociació ni unes propostes compartides.

Conec docents que es queixen del seu alumnat des del principi al final de cada curs. És una pèrdua imperdonable de temps. ¿Per què no aprofitar la possibilitat que ens ofereix el treball amb joves per a estimular en classe la discussió, el contrast ideològic i la re s p o n s a b i l i t a t política i ètica? ¿Per què no superar els vertígens i començar a actuar? Potser són elles i ells els qui ens ajudaran a trencar el silenci.

EL MORTER

SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ.

INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv)

ALLIOLI no assumeix necessàriament els criteris i opinions continguts en els treballs dels seus col·laboradors.

visc situacions on es dóna un abisme colossal entre la meua forma d'entendre les relacions socials i la postura del meu interlocutor o la meua interlocutora. Són escenes d'ascensor, de cua de supermercat, de parada de metro o de conversa al taxi.

Són trobades fortuïtes, involuntàries, sobre les quals a penes no podem esperar més que un i n t e rcanvi cordial de frases fetes.

No obstant això, quan en aquests espais sorgeix una reacció de tall racista, xenòfob o sexista, re c u p e re de sobte aquell vertigen d'inici de curs, només que multiplicat per infinit. Per sort, en l'ensenyament tenim temps i espais per a intentar una trobada. Sovint explique en classe el que significa el feminisme, o les repercussions que els pre j u d i c i s ètnics tenen per a la democràcia i la convivència més bàsica.

Però he après a fer-ho amb paciència, respectant el temps i les prioritats de l’estudiant per a reflexionar sobre aquests principis.

Però, ¿què fas al mercat quan sents que una mare li diu a la

Joan Blanco Paz

U

na organització sindical no pot ignorar la societat en què desplega la seua acció.

Per això, el passat mes de gener, a proposta de la Comissió Especial per a l'Estudi d'una possible Reforma de l'Estatut d'Autonomia i la consolidació de l'autogovern de les Corts Va l e n c i a n e s , Intersindical Valenciana va exposar la seua posició defensant que la modificació de l'actual Estatut d'Autonomia hauria de dotar el País Valencià d'un major sostre competencial, adient amb la seua naturalesa de nacionalitat històrica.

La nostra posició ha estat exposada reiteradament en congressos i jornades, des del mateix moment en què ens vam convertir en una o rganització sindical. Nosaltre s vam nàixer en eixe moment en què la voluntat autonòmica del poble valencià es manifestava de forma majoritària i hem adoptat en la nostra pràctica sindical els principis polítics que defensàvem envers la configuració política del País Valencià, començant pel nost re compromís amb l’estru c t u r a comarcal i, alhora, nacional.

Creem en el País Valencià i en la seua capacitat per decidir i aplicar polítiques públiques pròpies, avançant en el re c o n e i x e m e n t d'un Estat plurinacional, pluricul-

tural i plurilingüístic. Per això, hem defensat el ple exercici de l'autogovern, inclosa la capacitat d’exercir el dret a l’autodeterminació, i hem defensat el reconeixement d’eixos drets nacionals per a tots els pobles i nacions d'arreu del món.

Però no hem oblidat que el compromís amb el nostre poble exigeix, també, participar i articular la defensa dels interessos econòmics i sociopolítics de les treballadores i treballadors i la millora de les condicions de vida i treball en la perspectiva d'arribar a un model de societat més just i solidari.

La reforma de l'Estatut no és patrimoni exclusiu de les forces polítiques. El diàleg, la participació i el consens de la societat valenciana han d’estar representats, també, per les organitzacions socials, sindicals, culturals, empresarials, veïnals... És un bon moment per avançar en la democràcia social, per introduir en la forma d’articular la capacitat de govern de les institucions valencianes procediments que impliquen en l’acció política quotidiana a tota la ciutadania.

Les propostes de Intersindical Valenciana es poden concretar en la dotació de major contingut polític a les institucions valencianes,

l'assoliment de les competències ja reconegudes però no desplegades i l’assumpció de noves per l'ampliació de la via estatutària, la modificació de la legislació bàsica de l'Estat i del text constitucional.

Entre les noves competències, l’Estatut hauria de contemplar una Carta ciutadana que incloguera els drets socials, col.lectius i individuals de les valencianes i valencians, així com la delimitació d’un marc valencià de relacions laborals que afavorisca un model de negociació proper a la re a l i t a t laboral i econòmica valenciana, que es concretaria en convenis laborals autonòmics i en l'assumpció de competències i de les facultats executives en matèria laboral i de seguretat social per part de la Generalitat Valenciana.

La convocatòria a la participació de la Intersindical Valenciana en la Comissió Especial per a l'Estudi d'una possible reforma de l'Estatut d'Autonomia, compartida per un ampli ventall d’org a n i t z a c i o n s valencianes de tota mena, és una bona notícia i un fet destacable per a una organització com la nostra, que s’esforça per reflexionar i fer propostes per al conjunt de la societat valenciana, però també suposa l’acceptació d’un nivell de responsabilitat al qual hem de correspondre.

OPINIÓ

Març 2005

All-i-oli 184

A

Hem llegit

P E U

3

D ’ A U L A

Fracàs escolar / Fracàs social Escuela y religión Marta Mata es una eminente pedagoga catalana, una de esas escasas figuras, que en otros tiempos fueron muchas, que está rodeada del respeto y casi de la veneración de la sociedad que la conoce. Es una persona que dice que la pedagogía está para hacer libres a las personas; que una buena escuela debe tener su vertiente de formación política, "de la responsabilidad política de cada cual, de la pluralidad de respuestas en política". Esta vieja maestra (1926) fue nombrada hace un año presidenta del Consejo Escolar del Estado, y su voto personal ha roto un empate a 13 de sus miembros: ha decidido pedir la ruptura del acuerdo con la Santa Sede sobre materia educativa, en razón de que "ha dejado de cumplirse por ser contrario a los derechos ciudadanos contemplados en la Constitución".

Se trata, por lo tanto, de renunciar a la educación re l igiosa confesional -no hay otra- en los centros escolare s .

Ni sería valorable en los exámenes, ni siquiera se podría i m p a rtir en los centros escolares. Es la primera vez que sucede algo así en un org a n i smo de carácter estatal: sería la

D E S

D E L

noticia del día si tuviera posibilidades de cumplirse, y un paso decisivo en la liberación mental del español. El escándalo de la mitad conserv a d o r a del Consejo y sus peticiones de dimisión de la ilustre dama, sus amenazas de abandonar la sala, sería suficiente para valorar lo acord a d o .

P e ro, desgraciadamente, no tiene valor real. El Consejo es consultivo (…).

La posibilidad de que se den pasos adelante sobre esta recomendación, como los de que haya una clase de ateísmo en las escuelas, donde se enseñe a los niños el daño que hace el catolicismo y la colusión de éste con los podere s tiránicos, está, naturalmente, más lejos. Ni siquiera en el pasado más libre se alcanzó esa perfección. Pero la adopción por este import a n t e Consejo de la decisión de negar los acuerdos con el Vaticano por inconstitucionales señala una primera noticia en un asunto tan largo y tan fastidioso.

E d u a rdo Haro Tecglen El País 19-02-2005

S U D

Carme Miquel Les persones relacionades amb el món de l’educació no anem a negar que ens sembla insatisfactori el nivell acadèmic que assoleix gran part de l’alumnat i per això no ens estranyen els resultats de tots aquells informes que parlen de fracàs escolar. Però, la constatació del fet, de res serveix si no n’esbrinem de manera exacta les causes i actuem sobre elles. Amb freqüència, des d’àmbits externs a l‘ensenyament, s’atribueix al professorat la responsabilitat per aquest fracàs i es diu que té desinterés i poca dedicació o que utilitza mètodes inadequats per a ensenyar.

D’altres vegades la responsabilitat és adjudicada al sistema educatiu i se’l considera poc exigent o poc sel·lectiu.

En canvi, des de dins del món de l’ensenyament de vegades es culpabilitza l’alumnat del propi fracàs, car es considera que no hi posa interés ni treball ni esforç, i, alhora, es responsabilitza les famílies per la seua manca d’implicació

en l’educació dels fills i les filles.

Segurament hi haurà de tot un poc pel que fa al repartiment de responsabilitats en el fracàs escolar, però per damunt de tot cal considerar que aquest fracàs esdevé, bàsicament, perquè hi ha un fracàs social. És la societat en el seu conjunt la que, amb la rapidesa d’uns canvis socioeconòmics que no acaben de ser assimilats i a partir dels missatges mercantilistes de la ideologia dominant, no ha sabut ni ha volgut transmetre els valors ni les motivacions necessàries per a que la gent jove considere la pròpia educació i els sabers acadèmics com factors atractius i importants de la seua formació.

Les famílies, víctimes també de la situació existent, actuen amb els xiquets i joves segons el sistema de valors dominant, basat en el consumisme. I val a dir que els estímuls que la ideologia consumista transmet afavoreixen de manera extraordinària la generació d’actituds hedonistes, la qual cosa, per a determinats sectors de joves, es tradueix en egoisme, manca de respecte i manca de responsabilitat, entre d’altres.

Pares i mares, davant d’aqueixa situació, es troben desorientats.

T E A T R E S

VA L E N C I À

La matèria grisa dels bilingües

Tudi To r r ó

F

a uns mesos, el diari Avui publicava la següent notícia: “El cervell de les persones bilingües té més densitat de matèria grisa en les àrees relacionades amb la fluidesa verbal, segons un estudi publicat a la revista Nature. Els resultats de l'estudi suggereixen que l'aprenentatge d'un segon idioma durant la infantesa podria afectar l'estructura física del cervell en desenvolupament. L'estudi, liderat per la doctora Andrea Mechelli, del University College of London, ha analitzat l'estructura cerebral d'un grup de persones que han après anglès i italià amb un altre grup de persones monolingües (anglès). Les imatges per escàner van mostrar que la densitat de la matèria grisa -responsable de processar la informació- en l'àrea relacionada amb la fluidesa verbal era més gran en els bilingües, especialment entre els infants que havien après el segon idioma abans dels cinc anys”.

Per als qui no ens cansem d'argumentar sobre les bondats de la introducció primerenca de l'aprenentatge bilingüe en els escolars, és una gran notícia. Com he repetit en altres ocasions, els únics programes bilingües vàlids, vull dir, els que donen els millors resultats per a aconseguir els objectius de la normativa vigent, “que l'alumnat aconseguisca un

domini per igual de les dues llengües oficials: valencià i castellà”, són el Programa d'Immersió Lingüística (PIL), per a l'alumnat no valencianoparlant, i el d'Ensenyament en Valencià (PEV), per als valencianoparlants. Informacions com la que ressenyem confirmen allò que la bona pràctica docent s'ha encarregat de demostrar des que començaren oficialment al País Valencià els programes bilingües, el 1983 i el 1985, respectivament. Però, a falta d'estudis rigorosos fets des d'ací, ara hem de recórrer a les avaluacions aplicades a altres països amb llengües pròpies, com ara Canadà, Catalunya i el País Basc.

Sé que els de sempre ens contraargumentaran dient que l'esforç caldria ferlo amb llengües més útils, com el castellà i l'anglès, o l'alemany o el francès...

Sabem, i sempre ho hem dit, que els avantatges estan en l'aprenentatge de qualsevol llengua, encara que nosaltres ho hem de fer partint sempre del valencià, la nostra llengua. Com escriu Manuel Rivas, “una lengua es una creación tan preciosa como un bosque de hayas, tan valiosa como una catedral de la imaginación. Las lenguas, las culturas, son bienes para compartir. Por eso, la pérdida, la extinción de una lengua es un cráter doloroso en el paisaje humano, en la geografía emocional del planeta”.

També jo he utilitzat l'argument del nostre patrimoni moltes vegades. La llengua és un bé pel qual hem de tenir cura, de la mateixa manera que s'ha de respectar i mantenir una catedral, un barri antic o qualsevol espècie en vies d'extinció. L'escriptor gallec ho ha dit en poques paraules d'una manera tan bella que no cal que ara m'esforce més per a explicar-ho.

D E

Però en l’acció educativa de la família s’introdueix un altre factor important que afegeix incertesa, i és el canvi accelerat que s’està produint en el grup familiar. Per exemple, la incorporació de la mare al mercat laboral o les separacions i divorcis que porten com a conseqüència l’existència de famílies monoparentals en uns casos o la convivència dels fills amb segones o terceres parelles d’un dels progenitors, en altres. Aquestes situacions produeixen noves necessitats i canvis en els rols i exigeixen revisar les atribucions d’autoritat i responsabi litat pel que fa a l’educació dels fills i filles.

En definitiva, cal una anàlisi acurada sobre cap a on condueixen els canvis socials i la ideologia i les actituds que a partir d’ells es generen. I, de manera especial, cal tenir en compte les noves formes de relació familiar, no per proclamar de manera apocalíptica la destrucció de la institució familiar i atribuir-li la causa de tots els mals, com fan alguns sectors, sinó per a tindre en compte l’evolució que s’està produint i aportar a pares i mares els recursos socials i educatius que calguen, per tal que puguen exercir la tasca educativa que els correspon.

L ’ E S C O L A

Dones

Jaume Martínez Bonafé

E

ugenia Tua és una iaia veneçolana que ja ha complit els 70 anys. Unes joves alfabetitzadores formades a Cuba li van fer una visita per animar-la a assistir a classe, però Eugenia va re s p o n d re que no podia, perquè era massa tard. “Loro viejo no aprende a hablar”, els va dir.

Les mestres re p e t i ren un altre dia i Eugenia els va dir que hauria de preg u n t a r-li-ho al seu marit. Van insistir més vegades fins que la van convénc e r. Eugenia és ara una alfabetitzada a l e g re i vitalista que ha aconseguit que el seu marit, Rogelio, part i c i p e també en el programa.

Irina és una jove militar veneçolana. Amb el seu uniforme de campanya ha conduït canoes, ha arrastrat el ruc per les muntanyes, ha carregat la motxilla i ha continuat caminant per on ja no es podia avançar de cap altra manera, sempre carregada de llibre s , l l i b retes i llàpisos. Ha muntat plaques solars al sostre de palla d'una cabanya enmig de la selva i allí ha connectat una ràdio, un televisor i un vídeo, recursos elementals per a fer arribar a la població el mètode de lectoescriptura “Yo sí puedo”. Ella ha estat una peça fonamental en la xarxa solidària per l'alfabetització.

Lidia és una treballadora social a la ciutat de La Habana. Acaba d'aban-

donar l'adolescència, però els iaos de la Plaza Vieja li han concedit el títol de “médico del alma”. Perquè anant i t o rnant per places i carrers en una dura jornada laboral de moltes hore s cada dia, Lidia aconsegueix que molta gent necessitada d'ajuda se senta reconeguda i feliç. Per les nits vola cap a l'Academia del Ballet Nacional, on estudia dansa clàssica.

María Shirley és una geògrafa brasilera jubilada. Marxosa, cridanera i d i v e rtida, diu que ha aprés a ballar i a cantar alfabetitzant a Nicaragua, ajudant a la guerrilla a El Salvador, preparant els encontres de Pedagogia a La Habana, col·laborant amb els zapatistes a Xiapas, marxant contra el neoliberalisme a Santiago de Xile, caminant del braç de les Mares de la Plaza de Mayo a Buenos Aire s .

Tothom la coneix per María de América i ningú l'ha vista mai cansada. Ara acaba de tornar de Reggio Emilia, on ha estudiat la possibilitat de traslladar aquella encantadora i oblidada experiència d'educació infantil italiana a les polítiques educatives del Govern de Lula.

M a rtina és una xiqueta de 13 anys que ha començat a anar a l'institut. A la carpeta porta una pegatina de “No a la guerra”, una altra del Che i la caràtula de l'últim disc d'Obrint Pas. Un dia la profe va treballar a l'aula els poemes de Gioconda Belli, Dulce María Loynaz, Carilda Oliver i d'alt res poetes de la Revolució. Pocs dies després, tímidament, Martina va traure de la butxaca dels vaquers un p a p e ret doblat i li va mostrar a la seua amiga el seu primer poema.

I així successivament.

4

All-i-oli 184

ENSENYAMENT

PÚBLIC

Març 2005

Desé aniversari de la Llei de Formació de les Persones Adultes

L'FPA és encara l'assignatura pendent del Govern valencià El 20 de gener s'acompliren 10 anys de la promulgació per les Corts Valencianes de la Llei de Formació de les Persones Adultes (FPA), una disposició que reflectia la voluntat majoritària del sector i que havia comptat amb el vot favorable de tots els g rups polítics excepte el Partit Popular, que es va abstenir. La llei es va fer ressò de les necessitats expre s s a d e s pel col·lectiu, que en aquells moments havia protagonitzat distintes mobilitzacions.

Des d'aleshores s'ha avançat poc. Els aspectes més progressistes i dinamitzadors de la llei, aquells que potencien la coordinació de les institucions i els que estableixen el marc de possibles actuacions integrades i integrals per donar una resposta adequada a les necessitats reals dels territoris i a les demandes de les persones -plans i consells territorials-, segueixen sense d e s e n v o l u p a r. Tampoc no s'ha signat, ni tan sols s'ha elaborat una proposta de conveni general multilateral que fixe les competències, les relacions i la contribució de la Generalitat i les entitats locals al finançament de l'FPA. Les partides econòmiques dels Pressuposts de la Generalitat no han contemplat ni tan sols l'augment de l'IPC, i molts ajuntaments han hagut d'endeutar-se per mantenir el servei o n'han prescindit. Les infrastructures són, en la majoria dels casos, totalment inadequades -només s'han construït dos centres nous-. La creació dels centres, la dotació de professorat, l'adequació de les plantilles, el concurs per pro-

veir les vacants, l'establiment d'equips multipro f e s s i onals..., sofreixen un endarreriment inacceptable. El Pla General d'Actuacions per a l ’ F PA presentat per la Conselleria és tan sols un recull d'allò del que fan les diferents conselleries. Però hi ha una carència absoluta de p rospectiva, coordinació i planificació. I el que és més greu, manca un pla de finançament plurianual. De la transferència dels centres i el professorat dependents de la Diputació de València, ni parlar-ne. L'elaboració d'un Reglament Orgànic específic per als centres d’FPA és una necessitat peremptòria.

Exigim a la Generalitat que aporte els recursos necessaris per desenvolupar la Llei i garantir la consecució d'un subsistema d'FPA que estiga d'acord amb els temps que corren i les necessitats vertaderes de la ciutadania. Estem farts d'escoltar les paraules de determinats polítics sobre els reptes de la societat de la informació i del coneixement; l ' a p renentatge perm a n e n t per a la formació de recursos humans; l'escolarització després de l'escolaritat obligatòria; els reptes de la mundialització de l'economia; l'actualització professional; els canvis tecnològics; la mobilitat dels treballadors i trebal l a d o res; l'aprenentatge de llengües estrangeres.

Si els governants consideren de veres que la societat valenciana té aquestes necessitats, té un instrument excel·lent per a satisfer-les: la Llei d'FPA. Només els cal posar-se a treballar seriosament per a desenvolupar-la.

JORDI BOLUDA

La Conselleria d’Educació regula la direcció dels centres d'acord amb la Llei de Qualitat del PP ALL-I-OLI La Llei orgànica 9/95 de participació, avaluació i govern dels centres educatius (LOPEGCE) va introduir canvis substancials en la configuració de la direcció dels centres, introduint l'acreditació de les persones candidates i fixant la consolidació d'una part del complement retributiu corresponent. La Llei orgànica 10/2002, de

qualitat de l'educació (LOQE), avança en la jerarquització de la funció directiva introduint una nova comissió de selecció en què la majoria de membres són designats per l'Administració, sense que el consell escolar hi intervinga, mantenint la consolidació del complement retributiu i substituint l'acreditació per la introducció de la categoria de

d i rector o directora. En el País Valencià ha calgut esperar fins a 2005 perquè es procedisca a complir la consolidació del complement retributiu, encara pendent de publicar el pro c e d i m e n t administratiu, i s'establisca el procés per a l'adquisició de la categoria de direcció. El 2004 es va produir el primer concurs de mèrits i el febrer de 2005 s'ha convocat el segon.

Marc legal de la direcció dels centres Selecció i nomenament 1. Qui vullga accedir a la direcció, ha de participar en un concurs, aportant els mèrits acadèmics i professionals adequats per al lloc, a més d'un projecte de direcció.

Pot presentar candidatura a diversos centres, el propi o altres. No cal tindre l'acreditació.

2. Una comissió de selecció baremarà i valorarà els mèrits i el projecte. Les persones

seleccionades hauran de superar un programa de formació inicial, amb un curs de 40 hores i unes pràctiques que conclouran amb una Memòria i la resolució de casos pràctics.

3. Si la persona seleccionada és declarada apta en el programa de formació inicial, la Direcció Territorial la nomenarà per a la direcció del centre corresponent per

un període de tres anys. Si en aquest aquest període obté una avaluació positiva, adquirirà la categoria de director/directora per als centres públics del nivell educatiu i règim de què es tracte. El nomenament podrà renovarse per dos períodes de la mateixa duració prèvia avaluació positiva del treball desenvolupat a la finalització de cada un d'ells.

Consolidació parcial del complement específic 1. El complement específic podrà ser sol·licitat pel funcionariat docent en actiu que haja exercit, per nomenament, el càrrec de direcció, d'acord amb el procediment establit en la Llei 9/1995 o en la Llei 12/2002, i sempre que haja estat valorat positivament.

Una publicació de la Confederació d’STEs-intersindical, que en aquest número, entre altres articles, inclou: Entrevista a Marta Mata, Presidenta del Consell Escolar de l’Estat. Personal empleat públic: en estudi el nou estatut. A propòsit del segon Informe PISA. Foro Ibérico Social para la Educación. Les polítiques neoliberals i el futur de l’eduació en Europa. Entrevista a Marta Scarpato, de la Internacional de l’Educació. Turquía: Persecució política de Egitim Sen, el sindicat més representatiu de l’ensenyament. El sitio web de la Confederación de STEs-i.

I en les pàgines centrals la monografia sobre el 8 de març “Anem a mitges. La corresponsabilitat, clau de la igualdad”.

2. La consolidació del complement varia en funció del temps de permanència en el càrrec segons el barem: quatre anys el 20%, huit el 40% i dotze el 60%, si el nomenament s'ha produit d'acord amb la Llei 9/95 i si el nomenanment s'ha produit d'acord amb la llei 12/2002

serà, tres anys el 20%, sis el 40% i nou el 60%, 3. La percepció del percentatge de consolidació és incompatible amb la percepció del complement específic de qualsevol dels ò rgans unipersonals de govern i/o de llocs de treball singulars.

Adquisició de la categoria de direcció 1. Està previst un procediment automàtic per a qui haja exercit la direcció un mínim de tres anys amb posterioritat a la data de l'acreditació i abans de l'entrada en vigor de la LOQE (14-12003).

2. El professorat que estiga exercint la direcció en el

moment de l'entrada en vigor de la LOQE, en complir tres anys d'exercici en el lloc amb un avaluació positiva, podrà ser avaluat d'ofici per les comissions de valoració.

3. El professorat acreditat que no ha exercit la direcció o l'ha exercit durant un període inferior a tres anys haurà de

seguir el procediment de selecció i nomenament. Cas de ser seleccionat per la corresponent comissió, estarà exempt de la realització de la fase teòrica de la formació inicial.

ENSENYAMENT I SOCIETAT

Març 2005

All-i-oli 184

5

Posicionament davant l’AVL

Document

Protocol acordat entre la Conselleria i les organitzacions sindicals A València, a 15 de febrer de 2005, la Conselleria d’Educació i les organitzacions sindicals que hi firmen adopten l'acord que a continuació es transcriu en la Mesa Sectorial d'Educació i en la Comissió de Seguretat i Salut Laboral.

L'Administració educativa ha de vetllar per l'objectiu de la qualitat del sistema educatiu, un dels factors essencials del qual és dotar als centres docents no sols dels mitjans materials i personals necessaris, sinó també d'una àmplia capacitat d'iniciativa per a promoure actuacions innovadores en els aspectes pedagògics i organitzatius, així com d'una adequada autonomia en la gestió dels seus recursos.

El professorat és un dels elements clau del sistema educatiu, i en aquest sentit la política de personal ha d'anar encaminada a elevar la consideració social del professorat; orientar millor la formació contínua i articular una carrera professional en què l'avaluació, formació i progressió tinguen cabuda d'una manera integrada. És voluntat dels qui hi firmen el present acord establir un protocol de negociació que arreplegue, entre altres temes, la dotació dels recursos adequats i necessaris en els centres docents; les condicions laborals i retributives del professorat i la seua consideració social; l'estabilitat del professorat i la reducció de la temporalitat de l'ocupació pública, així com l'extensió de la cultura de la prevenció dels riscos laborals.

En conseqüència, les parts que hi firmen acorden iniciar un procés de negociació en el marc de la Mesa Sectorial d'Educació i en la Comissió Sectorial de Salut Laboral sobre els temes i amb el calendari següent:

ALL-I-OLI La Intersindical Va l e n c i a n a , davant el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i entitat del valencià, aprovat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el 9 de febrer de 2005, ha fet públic un comunicat en el que fixa el punt de vista de la Confederació. La Intersindical es felicita pel consens aconseguit al si de l'Acadèmia i celebra que el Dictamen “s'haja produït per la unanimitat dels presents, que representen una majoria molt qualificada”.

Unitat de la llengua

Acte de signatura del protocol entre Administració i sindicats. / CONSELLERIAD’EDUCACIÓ

Calendari de negociació

Objectius del marc de negociació

Comissió Sectorial de Seguretat i Salut Abans del 30 de juny 2005: 1. Servei de Prevenció de Riscos Laborals. Creació de Plantilles.

2. Pla de Prevenció de Riscos Laborals. Elaboració i temporalització. 3. Adaptació de llocs de treball. Casos urgents. 4.

Coordinador de Seguretat i Salut Laboral: perfils i funcions Abans del 30 de juny 2006: 1. Servei de Prevenció de Riscos Laborals. Provisió. 2. Pla de Prevenció de Riscos Laborals.

Implantació a centres i llocs de treball. 3. Vigilància de la Salut.

4. Col·laboració per a l'elaboració de Plans d'Autoprotecció de Centres. 5. Adaptació de llocs de treball. Normativa. 6. Pla de Formació de Delegats/des i treballadors. 7. Comités de Seguretat i Salut Laboral: reducció horària presid. i secret. 8.

Coordinador de Seguretat i Salut Laboral: procés d'implantació.

-Avançar cap a un acord global entre la Conselleria i les organitzacions sindicals que afavorisca la millora de l'educació pública.

-Negociació de la millora de les condicions laborals i retributives del professorat.

-Dignificació i reconeixement de la tasca docent.

-Millora dels recursos necessitats en els centres educatius.

-Integració de la prevenció de riscos laborals i millora de la seguretat i salut laboral.

-Estabilitat del professorat i reducció de la temporalitat de l'ocupació pública.

Mesa Sectorial d'Educació: Curs 2004/2005 De gener a abril 2005: 1. Projecte de Decret d'admissió d'alumnes. 2. Oferta d'Ocupació Pública 2005. 3. Condicions laborals del professorat interí. 4.

Plantilles i centres d'Educació Infantil 0-3 i 3-6 anys.

D'abril a juny 2005: 1. Llicència per estudis. 2.

Centres de Formació de Persones Adultes. 3. Formació Permanent del Professorat. 4.

Projecte d'Ordre per a l'atenció domiciliària i hospitalària. 5.

Projecte d'Ordre: Ensenyament

d'Idiomes.

6.

Catalogació Lingüística dels llocs de treball.

7. Provisió 30% Plantilles CEFIRES. 8. Itineràncies i majors de 55 anys.

Curs 2005/2006 D'octubre a desembre 2005: 1. CEFIRES: Xarxa de centres, plantilles i provisió. 2. SPES. 3.

Plantilles de Formació Professional. 4. Decret Funció directiva.

De gener a abril 2006: 1. Oferta d'Ocupació Pública 2006. 2. Criteris de creació i supressió d'unitats. 3. Acord sobre Drets sindicals.

D'abril a juny 2006: 1. Calendari escolar i jornada. 2.

Revisió de l'Acord de Retribucions del Personal Docent. 3. Revisió de l'Ordre que regula les necessitats de compensació educativa. 4.

Revisió de l'Ordre del 92 i condicions laborals (Jul.-Des. 2006).

Curs 2006/2007 D'octubre a desembre del 2006: 1. Defensa jurídica i responsabilitat civil. Mesures per a la igualtat de gènere. 2. Organització i funcionament de la Inspecció Educativa. 3. Ensenyaments Especialitzats: Plantilles i Provisió.

De gener a abril 2007: 1. Oferta d'Ocupació Pública 2007. 2. Modificació dels Reglaments Orgànics i Funcionals dels centres docents.

D'abril a juny 2007: 1. Reglaments Orgànics i Funcionals d'Educació Especial i Ensenyaments de Règim Especial. 2. Plantilles de Centres

Rurals i Centres d'Educació Especial. 3. Plantilles de Personal d'Administració i Serveis.

Infrastructures Educatives: La Secretària Autonòmica d'Educació es compromet a informar semestralment la Mesa Sectorial del seguiment i compliment del Pla d'Infrastructures.

Despeses de Funcionament: La Secretària Autonòmica d'Educació es compromet a la creació d'un fòrum per a analitzar i debatre les propostes de millora de funcionament dels centres docents.

Seguiment i control de la negociació: La Secretària Autonòmica d'Educació i els sindicats amb representació en la Mesa Sectorial es comprometen a reunir-se a finals de juny del 2005, 2006 i 2007 per a valorar el contingut de la negociació acordada.

Compromisos econòmics de l'Acord: Aquells temes continguts en aquest acord que suposen compromisos econòmics, una vegada acabada la negociació, hauran de comptar amb la corresponent dotació pressupostària, amb un informe previ favorable de la Conselleria d'Economia i Hisenda, per a fer efectiva la seua aplicació en les dates acordades.

ANPE, STEPV-IV, CCOO-PV, UGT-PV, CSI-CSIF, CEMSATSE, Administració Educativa

Contingut i calendari del protocol El protocol aposta per negociar, entre altres, temes importants: seguretat i salut laboral; modificació del Decret d'admissió de l'alumnat; condicions de treball i econòmiques del professorat;

Intersindical afirma que el dictamen de l'Acadèmia ha de servir per tancar el conflicte lingüístic

plantilles i provisió dels llocs de treball dels centres d’FPA, SPE, CEFIRE, Infantil, Formació Professional, Centres Rurals, Centres d'Educació Especial; dotació del PAS; normativa de fun-

cionament i organització dels centres educatius; jornada i calendari escolar; millora de les condicions laborals del professorat interí.

El document, que ha de servir per a reviscolar la negociació

col·lectiva, permetrà controlar els plans d'infraestructures i la millora del sistema de gestió de les despeses de funcionament dels centres. El calendari de negociació del protocol comença el

febrer de 2005 i con clou el juny de 2007, un període on la participació i la pressió dels treballadors i treballadores de l’ensenyament serà determinants per a obtindre resultats satisfactoris.

La Intersindical considera que el Dictamen hauria de posar punt final al conflicte lingüístic perquè, “d'acord amb el consens de la ro m a n í s t i c a internacional i de la tradició filològica universitària, es reconeix tàcitament i explícita la unitat de la llengua catalana, enumera de manera inequívoca els territoris on aquesta es parla i precisa que l ' e x p ressió «sistema lingüístic» és sinònim de llengua”.

Interessos polítics La nota d'IV reconeix que el Dictamen s'aprova en un context complex, “amb pressions polítiques i interessos part idistes diversos”, i per això estima que re p resenta “un avanç significatiu per a la resolució d'un conflicte estèril, derivat de la utilització política de la llengua i dels seus valors simbòlics”.

La Confederació fa una crida al conjunt de la societat per “iniciar un nou període” i “treballar tots plegats en la p romoció de la nostra llengua”, “per tal que puga assolir un ús normalitzat, és a dir, que desenvolupe totes les seues funcions sociolingüístiques com a llengua de cultura m o d e rn a ” .

Objectiu irrenunciable “El valencià és patrimoni i dret universal de tota la seua ciutadania -prossegueix el comunicat de la Intersindical-, constitueix un dels més importants valors d'identitat i de pertinença de la seua gent, i s'erigeix com a factor fonamental d'integració social a la comunitat. L'assoliment del ple coneixement del valencià per part de tots els ciutadans i ciutadanes és un objectiu irrenunciable al qual hem de donar resposta com a poble”.

La nota d'IV conclou amb una crida a la societat civil valenciana per a “fer palès el seu compromís per salvag u a rdar la cohesió social, basada en el respecte tant per a la llengua pròpia del País Valencià com per a la diversitat lingüística i cultural dels seus habitants”.

6

ENSENYAMENT

All-i-oli 184

PÚBLIC

Març 2005

El professorat interí es posiciona davant l’Oferta Pública d'Ocupació de 2005

El Sindicat considera prioritari garantir l’accés i la millora de les condicions laborals del professorat interí

ARXIU

Integració dels immigrants i pluralitat cultural a l'escola

L'atenció a la població immigrant reclama més ajudes de la Conselleria d'Educació El creixement de les ajudes de la Conselleria és insuficient per a atendre l'augment dels centres que participen en projectes d'Acció Compensatòria, dirigits principalment a la població immigrant i les minories ètniques. Aquesta conclusió es desprén de les ALL-I-OLI Els col·lectius immigrants p rovenen, sobretot, de Llatinoamèrica, nord d'Àfrica i est d'Europa, encara que existeix també un fluix de població asiàtica. Segons i n f o rma el Gabinet d'Investigació i Interv e n c i ó Sociològica Col·lectiu Ioé, els principals països d'origen de l'alumnat immigrant als col·legis espanyols el 2001/02 eren Marroc (19%), Equador (13’3%) i Colòmbia (11’7%). Aquest conjunt tan h e t e rogeni de persones ha d ' i n t e g r a r-se, des de la pluralitat, en una escola que no té en compte les culture s dels països emissors. Amb aquest desconeixement, l'alumnat perd els trets culturals bàsics de la seua identitat personal, la qual es diluïx al si de la societat d'acollida.

La Conselleria d'Educació s'ha limitat en els últims anys a presentar uns programes d'Acció Compensatòria als quals no ha incrementat el finançament en pro p o rc i ó a l'extraordinari ritme de c reixement dels centres i localitats que demanen acollir-se als programes.

Segons dades facilitades pels Serveis Te rr i t o r i a l s d'Educació de València, els c e n t res participants en la p rovíncia durant el curs 2004/2005 són 335, un 20% més que el curs anterior, entre els quals hi ha 286 centres públics i només 49 privats. En aquesta circumscripció també hi ha 22 projectes conjunts de municipis, centres de distinta titularitat i agrupació de localitats. Pel que fa al professorat, hi ha 129 docents assignats a l'Acció Compen-

dades d'un informe de la mateixa Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Les administracions públiques es mostren incapaces de respondre amb mesures adients a l'arribada a les nostres societats de persones provinents de països més desfavorits econòmicament.

satòria, el que representa un increment del 16%, molt per davall de la demanda i les necessitats.

Pel que fa a les assignacions econòmiques, l'informe dels Serveis Te rr i t o r i a l s de València assenyala una inversió global de 264’6 mil euros el 2004, mentre que el 2003 aquesta assignació suposava uns 233’4 mil euros i el 2002 era de 220’7 euros. Les xifres, però, són enganyoses si s'oculta interessadament el creixement significatiu dels projectes de Compensatòria. D'aquesta manera, l'increment de les x i f res generals amaga la reducció real de les assignacions en el conjunt del territori. D'aquesta manera, el 2002 s'hi van invertir una mitjana de 1.414 euros en cadascun dels 156 centres que ho van sol·licitar. El 2003 la mitjana es va reduir fins els 972 euros distribuïts e n t re 240 centre s .

Finalment, el 2004 la mitjana ha descendit encara més, fins els 925 euros que pertoquen, proporcionalment, als 286 centres participants.

Privada i Pública Pel que fa a l'ensenyament c o n c e rtat, l'informe dels S e rveis Te rritorials de València indica que el 2004 hi havia 49 centres privats que es van repartir 128’1 mil euros. Els números mostren el desproporcionat desequilibri entre la xarxa pública i la privada en aquest camp.

En la situació actual, la normativa d'admissió de l'alumnat, la concertació de l'Educació Infantil, les despeses de matrícula en aquests centres, la política

insuficient de beques, entre a l t res, fan que l'alumnat necessitat d'Educació Compensatòria acabe generalment en la xarxa pública.

Només uns pocs centre s concertats, en barris d'atenció pre f e rent, accedixen a aquests plans.

Una revisió del Decre t d'admissió de l'alumnat permetria evitar aquests desajusts. També caldria augmentar les beques de menj a d o r, transport, llibres i materials gratuïts.

Congrés multicultural En el congrés L'educació en contextos multiculturals, diversitat i identitat e l s especialistes assenyalaven que l'objectiu prioritari del sistema educatiu és aconseguir la incorporació de l'alumnat immigrant a l'escola, per mitjà de l'aprenentatge de la llengua i cultura del país receptor. En aquest procés és fonamental que no es p roduïsca un tre n c a m e n t total amb la llengua i cultura del país d'origen. Una D i rectiva de la Unió E u ropea corrobora aquest plantejament i insisteix que el manteniment dels lligams amb el país d'origen facilitarà la reinserció escolar en cas de retorn.

La manca d'intervenció de professionals no docents en contextos educatius on la p resència d'alumnat immigrant és creixent, afecta tot el sistema educatiu. D'altra banda, cal una formació del professorat específica, capaç de fer front al repte de la integració, una responsabilitat que requereix de dosis considerables d'esforç i voluntarisme.

ALL-I-OLI Educació va donar per tancada la negociació sobre l’Oferta Pública d’Ocupació Docent (OPOD) de 2005, segons va manifestar a la mesa sectorial reunida l’1 de febrer.

Aquesta oferta ha estat imposada de manera unilateral per l’Administració i compta amb l’oposicio dels sindicats STEPV-Iv, UGT i CEMSATSE, que ostenten amb un 56’63% la majoria sindical en l’òrgan de negociació. Les tres organitzacions han insistit que una oferta d'ocupació tan ampla posa en perill els llocs de treball d'una part important del professorat interí. A més a més, la Direcció General de Personal Docent no ha aportat criteris objectius, com ara planificació educativa, noves creacions, jubilacions, etc., per presentar una oferta tan ampla. Conselleria només practica el seguidisme a les ofertes àmplies d’altres comunitats autònomes i confia que la majoria del professorat interí superarà les proves.

La política de convocatòries àmplies i continuades del Govern valencià, segons el Sindicat, “no fa més que entrebancar una eixida negociada a la problemàtica del professorat interí, el que contrasta amb les polítiques que tant l’Administració central com Andalusia, el País Basc, Catalunya i Canàries comencen a desenvolupar per facilitar l'entrada a la funció pública docent del professorat interí”. La informació que obra en poder d’STEPV-Iv indica que aquestes comunitats estan pressionant al MECD per forçar-lo a canviar el model actual d’accés a la funció pública docent. Les fonts consultades reiteren que, en el marc de la nova llei educativa, el ministeri estudia aquesta possibilitat. En un període de transició, el Sindicat considera que l’oferta ha d’estar limitada a les places de reposició (jubilacions i noves creacions), però és inacceptable una oferta generalitzada de 2.960 places.

El Sindicat exigeix l’establiment d’un procediment extraordinari que permeta garantir l’estabilitat del professorat interí de tot l'Estat; la modificació de l'accés a la funció docent, amb un accés diferenciat per aquest col·lectiu que incloga com a mèrit la valoració de la pràctica docent.

Per altra part, STEPV-Iv considera inajornable la millora de les condicions laborals dels docents interins. En concret, reivindica l’estabilitat i la garantia d’oferir a cada professor i professora la mateixa quantitat d’hores treballades, com a mínim, durant el curs anterior.

D’igual manera, cal assegurar les mateixes condicions de treball que la resta del professorat: permisos, llicències, reduccions de jornada, excedències, permutes i vacances, maternitat, acolliment o adopció, adequació al lloc de treball en cas de tenir alguna disminució física, etc. Pel que fa a les retribucions, el professorat interí també ha de cobrar els sexennis, un complement vinculat a la formació, i els triennis. Les retribucions corresponents a juliol i agost s’han d’estendre al professorat que acredite haver prestat serveis durant un mínim de cinc mesos i mig durant el curs escolar. Finalment, no s’han d’interrompre els contractes si el cessament es produeix en els cinc dies lectius anteriors als períodes vacacionals de Nadal i Pasqua.

Quant a la gestió de les borses, el Sindicat demana l’extensió del dret a la restricció de província i contractes mínims de sis mesos o fins el 30 de juny a tot el col·lectiu interí.

D’altra banda, STEPV-Iv ha indicat que “cal estudiar àmbits inferiors a la província, sense agrupar comarques de diferents províncies, per reduir les renúncies del professorat convocat, tot atenent a un sistema que garantisca que siga ràpid –les baixes de 15 dies no se solen cobrir habitualment–; que no requerisca desplaçaments llargs –s’ha de poder pernoctar en el domicili–; que no hi haja borses de treball sobredimensionades amb docents que no opten a un lloc de treball; que les borses romanguen obertes o, si no hi ha, que s'òbriga cada any un termini perquè s’hi puga incorporar el professorat en desocupació, per tal d’evitar l'esgotament de les borses amb l'actual sistema.

El Sindicat també ha demanat a Educació un pla de formació en valencià per al professorat interí que no compta amb la titulació i l'accés als plans de formació de l'Administració.

Concentració del professorat interí Dissabte 12 de març de 2005, 12 hores Palau de la Generalitat, Plaça de Manises, València Per la millora de les condicions de treball Per l’estabilitat laboral Per l’accés a la funció pública docent

ENTREVISTA

Març 2005

All-i-oli 184

7

Assumpció Boix Guilló Mestra i sindicalista

“L’escola ha de promoure el pensament divergent i creatiu” Sense eixir de la seua comarca, el Baix Vinalopó, Assumpció Boix Guilló (Elx, 1954) ha recorregut totes les etapes educatives, l’escola infantil i primària, l’institut, i també la universi-

tat. A Elx i a Santa Pola, aquesta corredora de fons segueix abocant les seues energies i els seus desigs de canvi en tots els fronts, la lluita sindical, la renovació pedagògica o el movi-

JOAN BLANCO, RAFA MIRALLES –Per a una mestra feminista, ¿en què consisteix l’ofici d’ensenyar?

–En despertar la capacitat d’anàlisi crítica, particularment pel que fa a la discriminació entre homes i dones. La multiculturalitat, que ara està més present als nostres centres, també ens obliga a prestar atenció a altres realitats culturals i religioses. Però, per damunt de tot, l’educació ha de crear conflictes cognitius entre la realitat i els valors de progrés i procurar la millora personal i social.

–A la vostra comarca hi ha molts que compagineu la militància sindical i el treball a l’MRP de l’Escola d’Estiu.

Aquesta dualitat, ¿aporta una perspectiva peculiar de l’educació?

–Les persones som resultat de les experiències acumulades en el lloc del món on ens ha tocat viure. Jo visc i treballe al Baix Vinalopó, on els centres educatius han estat nuclis de renovació pedagògica i espais de debat i participació dels pares i les mares. Els consells escolars de centre i els consells municipals han intervingut en la planificació escolar, els centres s’han implicat en la vida dels barris i han intervingut en les reivindicacions ciutadanes i laborals.

–¿Què es pot fer?

–Cal que les criatures sàpiguen analitzar els mitjans de comunicació, cal que estimulem en classe el pensament divergent i creatiu, perquè les noves generacions han de trobar maneres noves de relació no determinades pels esterotips de gènere.

Cal que eduquem en els sentiments i que fomentem la responsabilitat perquè xics i xiques desenvolupen actituds d’autonomia personal i afectiva en la seua vida quotidiana.

–¿Què aporta el feminisme a les organitzacions en què els homes ocupen majoritàriament els òrgans de direcció?

–La realitat és una construcció que tots realitzem i els distints corrents feministes fan eixa construcció mostrant que també és possible interpretar el món i viure cada dia d’una altra manera. Són possibles altres maneres de relacionar-nos, de treballar, d’organitzar-nos, de valorar què és fonamental i què és accessori. Si les organitzacions mixtes d’homes i dones organitzades amb paràmetres patriarcals assumiren la perspectiva feminista, canviarien les relacions personals, els procediments de treball, la manera de decidir, l’organització de l’espai i el temps.

ment feminista. Assun creu que la institució escolar és una peça clau de la societat i que en ella cal estimular també el pensament divergent i l’educació dels sentiments.

Assumpció Boix / ARXIU

no ha implicat cap problema pel fet de ser dona, sempre hem funcionat de manera molt participativa i totes les veus han estat considerades, cadascú ha impulsat propostes coeducatives i de treball conjunt. Ara bé, la militància al sindicat i a l’Escola d’Estiu m’ha ajudat a prendre consciència de les dificultats que la societat em posa pel fet de ser dona.

–La maternitat, ¿influeix també en aquesta conscienciació?

–Ací he de dir que el primer problema va ser trobar una esco–¿Hi ha una la infantil per als Els feminismes manera partimeus fills quan cular de viure construeixen la realitat havia d’anarla militància me’n a treballar. des d’un altre punt de Però a més, des de la condició de dona? quan expressavista i mostren que es va a la gent més –La meua trajectòria en del possible interpretar el pròxima organitzacions meu centre, als de caire coneguts i al món d’una altra sociopolític va veïnat que jo començar el desitjava seguir manera 1977 en el fent una vida Sindicat de activa en els Treballadors de àmbits sociol’Ensenyament d’Alacant, a- polítics, hi havia qui consideraquell entranyable STEA. va que les dones no calia que Després, un grup nombrós s’hi implicàrem. Crec que ented’ensenyants de la comarca nien el meu desig com una muntàrem l’Escola d’Estiu de les mania, una manera de ser Terres del Sud. El treball en extravagant, quasi un vici. ambdues organitzacions, almenys en la meua comarca, –La tradició patriarcal ho

impregna tot…

–Quan analitzes les relacions socials que es donen en els entorns de treball i en les organitzacions, comproves que el patriarcat no afecta només la vida privada de cadascú, sinó que impregna inclús aquells espais socials que consideres més progressistes. He anat prenent consciència d’això al mateix temps que treballava en un grup de coeducació i en l’Assemblea de Dones, espais on m’he convençut encara més que cal avançar cap a una societat on el fet de ser dona no implique un plus de conflictivitat.

–¿Què penseu de les mesures polítiques de discriminació positiva cap a les dones?

–Estic d’acord, però diré més: que la discriminació positiva no es pot limitar a la presència d’un percentatge determinat de dones en les candidatures. Totes les organitzacions sociopolítiques haurien d’habilitar en els seus locals uns espais amb llibres i joguets i persones que s’ocuparen de les criatures mentre mares i pares es reuneixen o fan determinades gestions. Al si del sindicat hauríem de replantejar-nos si podem garantir que dones i homes compatibilitzen sense renúncies les responsabilitats organitzatives amb la seua vida personal.

–Cal entendre, doncs, que heu construït un espai social on l’educació adquireix un protagonisme ben rellevant.

–L’educació és una porta oberta a la societat des d’on podem establir plataformes col·lectives i impulsar el canvi social a partir de l’estudi de la ciutat i la comarca. Al Baix Vinalopó tot això, inevitablement, m’ha aportat una perspectiva de l’educació construïda des d’una talaia potser una mica optimista i utòpica que seguisc compartint amb la gent del sindicat i l’Escola d’Estiu.

pense que tots els contextos no són iguals i que el pas del temps afecta al compromís i al grau d’implicació de cadascú. De tota manera, estic convençuda que sempre tindrem motius per seguir treballant amb les persones amb qui compartim la necessitat d’un canvi i una renovació.

–Pel que fa al compromís del professorat, ¿heu observat algun canvi des que vau començar a fer classe?

–Abans hi havia més preocupació per treballar en equip i despertar l’interés de l’alumnat, hi havia la perspectiva de pensar en el centre i el barri, s’entenia l’educació en un sentit ampli. Ara, a una majoria del professorat li pesen més les decisions relacionades amb aspectes personals i particulars que altres objectius més generals. La perspectiva s’ha reduït, prima més l’interés immediat de la persona.

–¿Afecta això a la tasca sindical?

–En els aspectes estrictament laborals observe una separació preocupant. Ara estan massa diferenciats els col·lectius docents. Per exemple, és difícil que una persona funcionària conega la problemàtica del professorat interí. Això és greu perquè dificulta les accions de solidaritat amb aquest col·lectiu tan maltractat en les seues condicions laborals. És només un exemple molt significatiu, però en podríem parlar de molts altres.

–¿No heu renunciat a l’optimisme i la utopia?

–A mi no m’han faltat mai els ànims per a participar en els projectes col·lectius del centre, els plans de formació, les setmanes culturals o el treball quo- –Què podem fer per canviar tidià amb les associacions de aquestes percepcions? mares i pares. Crec que el tre- –Si jo ho sabera... Encara que ball cooperatiu, amb objectius semble difícil, lent i conflictiu, consensuats i una planificació l’important és no perdre mai de racional, és la base per a l’avanç vista l’objectiu del canvi social. social, educatiu i cultural. Dit L’esquerra social, política i sinaixò, he de reconéixer que el dical ha de tindre clar que la meu optimisme meta és el canvi també m’ha de les relacions creat problemes socioeconòmiHem de re p l a n t e j a rquan em trobe ques: encara hi amb persones nos si podem garantir ha massa perque no estan sones que tredisposades a que dones i homes ballen en condifuncionar així, cions molt precompatibilitzen perquè veuen càries. El model que aquesta socioeconòmic responsabilitats manera de tredominant afecta ballar implica també la jerarsindicals i vida moltes quia de valors: reunions. el consum, l’expersonal cés d’hores de –¿Què voleu treball, la poca dir? atenció a les –De vegades, hi ha qui prefereix relacions personals… Davant que un equip reduït decidisca el d’això, almenys jo tinc molt clar que cal fer, i no dedicar temps al que no puc quedar-me creuada debat. També he vist que de braços. Crec en la particidesprés d’arribar a objectius pació i en el treball col·lectiu, consensuats en un centre ens que permet escoltar totes les han fallat les respostes d’acció veus abans de prendre decicol·lectiva. En eixos moments sions.

8

E X T R A 8 DE M A R Ç

All-i-oli 184

Març 2005

Per l'eliminació de la violència contra les dones

Noves relacions socials i personals Assumpció Boix Guilló

E

n els centres educatius els joves estan aplicant molt sovint uns esquemes de pensament i acció que provoquen l'aparició de conductes violentes.

Mitjançant la meua observació puc afirmar que hi ha conflictes grupals on el poder de la persona més forta o més acosadora, a qui ningú gosa discutir, acaba imposant-se al col·lectiu.

Són freqüents les conductes on els subjectes manifesten la seua dependència d'altres, especialment les xiques en relació a la seua parella masculina, així com els grups respecte de qui exerceix el lideratge. Manca una anàlisi crítica per part dels protagonistes d'aquests escenaris, una anàlisi que els permeta qüestionar-se la reproducció de determinats estereotips socials, com ara que els homes criden fort i peguen colps per a resistirse a una imposició que rebutgen, o que les dones es queixen i ploren, encara que finalment acaben acceptant les normes que els dicta el grup. Últimament també hem observat conductes noves entre les joves. Hi ha xiques que amenacen o directament agredeixen físicament a qui no accepta el seu lideratge en el grup o es manifesta contrari a les normes del col·lectiu. Tot indica que entre elles està creixent la tendència a resoldre els conflictes amb violència, mentre es troben a faltar reflexions crítiques i anàlisis que ajuden a identificar les arrels dels conflictes i permeten concloure si són justes tant les normes socials com les pròpies del grup.

La formació dels grups i de la parella es fonamenta en relacions desiguals, no discutides, perquè els esquemes amb què els joves afronten les relacions socials no canvien tan fàcilment.

Com ensenyants i coresponsables de la tasca educativa junt a la família, hem de plantejar-nos que els esquemes mentals que els alumnes tenen, apresos en les primeres edats en l'entorn familiar amb la intervenció dels mitjans de comunicació -de vegades passen més temps davant del televisor que amb les persones de casa- reprodueixen

ARXIU

els esterotips socials dominants.

En aquest marc, a l'educació li correspon una tasca bastant complicada: a) Promoure la reflexió sobre els models socials i personals que hi ha en la base de la seua actuació; b) Conscienciar-los de la trascendència per al seu futur com agents socials de tot el que diuen, accepten i fan; c) Plantejar altres models alternatius; d) Acceptar la valoració d'aquests models com a nous patrons de conducta, més valorats que els anteriors.

Encara que la tasca educativa és llarga i complexa, que fem passes endavant i algunes enrere, hem d'insistir per tal de canviar els esquemes mentals que permeten que una persona accepte les normes injustes imposades per un igual i no li qüestione un poder que exerceix per a decidir sobre el que han de fer i el que no han de fer els membres del grup i, fins i tot, sobre la seua mateixa vida.

En l'adolescència es fa palesa

aquesta situació, especialment quan s'estableixen les relacions personals de grup -la colla d'amistats- i les de parella més o menys estable. Cal que parlem, mostrem i valorem noves maneres d'entendre la masculinitat i la feminitat, i que repensem les relacions entre xics i xiques per a avançar cap a canvis socials i personals que possibiliten una societat més justa.

Per posar de manifest la concepció que l'alumnat té de les relacions entre iguals, en l'IES Cap de l'Aljub, de Santa Pola, hem preparat per a les tutories unes activitats dirigides a facilitar la reflexió personal i col·lectiva.

Són preguntes que provoquen el debat en classe i que després sustenten l'oferta de nous models alternatius amb què l'alumnat pot identificar-se. A més, per a qui es troba amena-

D'acord amb les recomanacions de les associacions de dones, hi ha una sèrie de precaucions que cal prendre en cas de maltractaments físics. Les transcrivim tot seguit per a coneixement general.

Davant d'un cas de maltractament físic cal acudir a un centre sanitari sense rentar-se ni canviar-se de roba i demanar un certificat mèdic. Amb el certificat mèdic, s'ha d'anar a la comissaria de policia, guàrdia urbana o jutjat de guàrdia i fer una denúncia per agressió. Si hi ha testimonis és convenient anar-hi amb ells. Abans de signar la denúncia, cal llegir-la i comprovar que s'ajusta al que s'ha declarat, i exigir-ne una còpia.

Si els maltractaments es produeixen en el domilici familiar, cal trucar als telèfons d'assessorament i atenció a les víctimes, com el 900100033 per a menors de 18 anys. En altres edats, cal contactar amb la Regidoria de Benestar Social de la localitat, els serveis socials, i sol·licitar assessorament jurídic.

Què faria una persona...

Si és xic… Si és xica…

…a qui comuniquen que el seu germà ha tingut un accident de trànsit.

Una experiència

Informacions útils

çat per una situació de violència real, facilitem els recursos necessaris per a poder adreçars'hi i trobar ajuda.

Les relacions personals es construeixen a base de comunicació, però perquè es done aquesta comunicació cal que trobem una resposta satisfactòria en apropar-nos a l'altra per-

sona. Si ens sentim bé, podem començar una relació d'amistat, de companyonia o d'amor. Ens sentim bé amb una altra persona quan respon a les nostres expectatives i ens tracta amb respecte, consideració, o ens diu coses que ens agraden, o coincidim en les idees sobre les persones, la societat i el món.

Ara bé, caldria preguntar-nos si són idèntiques les idees que tenim sobre el que esperem d'un xic i d'una xica. Fem la prova de contestar a les qüestions del quadre adjunt.

Les respostes a les qüestions ens mostren diferències entre els homes i les dones en els camps dels afectes, les relacions amb la parella, la independència econòmica, etc. Però caldria diferenciar quins són els aspectes que creen discriminació entre els homes i les dones, i quins altres són només diferències que faciliten les relacions i augmenten la diversitat humana.

Contestem finalment a aquestes preguntes: Per tal que els xics i les xiques es relacionen sense discriminació, ¿és necessari que ells i elles gaudeixen d'autonomia econòmica? ¿Quin significat li donen a l'autonomia econòmica? ¿Es pot estimar a una persona i dir-li que “no” si no s'està d'acord amb ella?

Quan hi ha enamorament, ¿es pot viure tranquil·lament sense estar pendent de l'altra persona? ¿Què es pot fer per a previndre que les relacions afectives no siguen conflictives o violentes?

…que vol cridar l'atenció d'algun de l'altre sexe. …a qui la seua parella li pregunta quants diners té en el compte corrent del banc. …quan l'increpen per la manera d'anar vestit. …quan la seua parella el/la veu en una cafeteria amb una altra persona de sexe diferent. …quan la seua parella li diu que no li agrada com s'arregla.

Per a saber-ne més -Associació de Dones Periodistes: www.adpc.cc/o2dossier_violen02.htm -Asociación Andaluza por la Paz y la Solidaridad: Un mundo por com partir. Educación Secundaria. Junta de Andalucía, Granada, 2003.

-Mujeres en Red: http://www.nodo50.org/mujeresred/violencia.htm -Hombres Contra la Violencia: http://www.arrakis.es/~jcasado/hombres/hombres.htm -Derechos humanos de las mujeres: http://www.derechos.org/ddhh/mujer/ -Maltractaments i violència contra les dones: http://www.diba.es/biblioteques/bibliotecaelectronica/recursoselectro nics/dossiersiguies/dossiers/dossier6.asp -Col·lectiu de Dones de Pangea http://www.pangea.org/dona/index.htm

E X T R A 8 DE M A R Ç

Març 2005

All-i-oli 184

9

Consideracions d'una funcionària de la Generalitat

Dona i literatura

La conciliació de la vida laboral i personal

Col·lectiu de Literatura Infantil i Juvenil d'Elx. MRP Escola d'Estiu de les Terres del Sud Reivindicar la otra cara de la mujer que obedece, la otra cara de la mujer que decora, la otra cara de la mujer que consuela y calla; reivindicar la cara que hay detrás de todas estas máscaras.

Eduardo Galeano

Macu Gimeno

N

o necessite, no ho he necessitat mai, que se'm diga que pel fet de ser dona sóc igual en capacitat, mèrits o aptituds que els meus companys de l'altre sexe.

No demane un reconeixement del meu treball més enllà del que demanaria per al que ha realitzat un home. Tinc molt clares les coses, conec les meues aptituds i les meues limitacions. Més enllà del fet biològic de ser dona, les atribueix a les llacunes que en la meua formació i educació he pogut sofrir.

Em manquen moltes aptituds i coneixements, en sóc conscient i per això intente millorar dia a dia, sempre tenim coses a aprendre. El meu sexe m'ha condicionat moltes vegades i segueix condicionant-me. Però potser el problema el tinguen els altres, aquells que busquen en la meua condició de dona limitacions que jo mateixa no em trobe.

Sé que tinc la fortalesa física necessària per a realitzar llargues jornades de treball extern i tornar a casa i encarregar-me de criar un fill. Preocupar-me pel seu benestar i saber escoltar-lo quan em parla. Ho he fet sola, sense l'ajuda de ningú. ¿Com he de pensar llavors que no sóc forta i tenaç si he lluitat per a treure-ho endavant, comptant la pesseta i fent filigranes per a poder arribar a fi de mes?

Si mire enrere, crec que sempre he anat cor rent. Una vegada vaig llegir que les dones ens passem la vida esperant… Jo hi afegeix que també ens la passem corrent. La nostra vida és una cursa on la meta és sempre el reconeixement d'un treball ben fet, una família ben atesa, un bon aspecte físic. I és difícil arribar a totes les etapes sense patir un desgast físic, però també anímic.

Quan sents que no has deixat de córrer des que tens memòria, quan anheles uns minuts de pau és que has de canviar la teua forma de vida.

Però, ¿com fer-ho? Per ser responsable m'impose a mi mateixa massa reptes. Per ser comprensiva, sempre tinc algun a qui escoltar, a qui ajudar. Per ser forta, sempre trac fortalesa del cansament.

Sí, és cert que el meu treball no és tan cansat com el d'una operària en una fàbrica, una empleada de neteja o una dependenta d'un supermercat.

El meu treball d'oficina és més còmode. Però també és cert que en tants anys de vida laboral he patit en les meues carns la pressió i l'estrès. He hagut de traure temps d'on no en tenia, he hagut d'estar en tants fronts que sempre deixava per al final les meues inquietuds: la formació, el descans, les il·lusions... I quan el meu fill ja no necessitava de la meua cura, me n'adonava que els meus pares s'havien fet majors i necessitaven la meua ajuda, la meua assistència. ¿Tasques de dones? No ho sé, però hi ha pocs homes que cobreixen tots els fronts com podem fer-ho les

Que entienda sus sueños mejor que yo entiendo los míos y que los pueda seguir siempre.

Carmen Martín Gaite (“El castillo de las tres murallas”)

A

ARXIU

dones potser sense adonar-nos.

En l'Administració pública les coses han començat a canviar i si abans no es coneixien termes com el de conciliació de la vida laboral i familiar, ara sembla que estan en boca de tots. Hem avançat en algunes coses, com ara els permisos per embaràs, part o adopció o lactància -que poden fruir el pare o la mare- o els supòsits d'excedència per agrupació familiar o cura de fills i la reducció de jornada per guarda legal, encara que amb això es queda molt curta la “conciliació”.

Hem de tindre en compte a més que tot es continua mirant desde l'òptica de la parella. En el cas de les dones que es troben soles en la criança dels fills, aquestes mesures són impossibles de pre n d re .

Perquè, clar, comporten la reducció o supressió de les retribucions.

Si eres mare i estàs sola, vas a trobar-te amb tots els problemes del món per a poder conciliar el treball i la vida familiar per a poder atendre els teus fills quan estiguen malalts o tinguen vacances a l'escola. Si pensaves apuntar-te a un curs de formació per a promocionar algun dia (necessari per la congelació salarial que patim), oblida-te'n, perquè si es realitza fora de l'horari laboral, com és l'habitual, tindràs difícil poder assistir-hi. I així podria continuar esmentant tot allò que per la teua doble condició de mare i treballadora has de perdre't o sortejar com pugues

a costa de demanar favors o gastar diners.

Continua sent complicat compaginar vida laboral i familiar en una Administració que encara està en bolquers en relació a aquestes matèries.

Jo ja no tinc aquests problemes. El meu fill és gairebé autosuficient i els meus pares ja no estan ací. Però com mai no m'he conformat, continue demanant temps per a mi, per poder aturar-me un poc i mirar endavant amb calma.

Ara pense: quina llàstima no treballar en la Banca, per exemple, o en la Renfe i tindre l'oportunitat de prejubilar-me.

Tinc enveja de la meua germana, que amb dos anys més que jo s'acaba de prejubilar. O del meu amic, de la mateixa edat que jo i que també ho farà en breu. ¡A mi em queden encara 18 de treball extern per a poder fer-ho! És clar que la prejubilació no hauria de comportar la pèrdua de llocs de treball, sinó al contrari, hauria de facilitar l'accés de gent més jove: la mitjana d'edat actual del funcionariat de la Generalitat és de 40 anys.

Però, tornant a la realitat, tenim moltes coses que cal canviar encara. Hem de continuar revindicant, les dones més que ningú, la jornada de 35 hores i altres mesures reals que asseguren que la conciliació de la vida laboral i familiar no es quede només en una frase bonica però poc efectiva. macugimeno@eresmas.com

quest text pretén ser un homenatge. A totes les que es rebel·len contra la idea de ser ombra. A totes les que van a la cerca d'una imatge que done dignitat a la seua existència. A totes les que, malgrat els entrebancs de la societat masclista, continuen endavant amb el seu desig. A totes les que amb la seua experiència s'han convertit en promotores de somnis per a totes les ciutadanes. A totes les que desafien l'autoritat masculina. A totes les que s'organitzen i alcen la seua veu per a denunciar i exigir, I el camp de la Literatura?

Segons Felicidad Orquín, crítica literària, la literatura infantil i juvenil ha presentat al llarg de la seua història tres models diferents sobre el paper de la dona a la societat.

El primer model, “fase femenina”, presenta una interpretació sexista del món , reflex de la cultura dominant i de l'ordre social establert. Sorgeixen uns llibres amb els següents trets: llenguatge masculí; rols socials creats per l'home; els protagonistes són xics i homes; les xiques tenen un paper secundari i passiu. És una literatura en què els models i els rols socials no són criticats.

El segon model, “fase feminista”, és conseqüència dels moviments feministes que crearen les bases ideològiques que van sensibilitzar la societat contra el sexisme dominant.

Sorgeixen uns llibres amb els següents trets: es critiquen els

models i valors tradicionals; són obres militants que pretenen crear nous arquetips femenins; es defensa l'activitat i creativitat de les dones i l'abolició de les institucions jeràrquiques.

El tercer model, fase “de la dona”, es caracteritza per la presa de consciència del sexisme i genera un nou ordre social construït col·lectivament.

Apareixen llibres amb dones protagonistes i amb els següents trets: recerca de la identitat dels personatges; capacitat per analitzar les pròpies emocions i autodescobrir-se.

A les nostres bibliografies rebutgem els llibres que pertanyen al model de la fase femenina, que corresponen a una literatura amb funció continuista. Dels llibres que pertanyen al segon model, feminista, valorem el seu posicionament crític contra els models socials i els dogmes. Els llibres que recomanem a les nostres bibliografies pertanyen al tercer model, fase de la dona. És una literatura amb una funció alternativa que ens fa conscients del nostre paper actiu per la construcció de nous models socials.

En paraules de Milagros Rivera Garretas,“per a nomenar el món cal arriscar-se a juntar, també quan s'escriu, la raó i la vida; la cultura i la natura; la paraula i el cos. Es tracta d'un art perillós perquè té la capacitat de moure a qui el llig a actuar en la seua pròpia vida”. És una bona proposta per a encetar aquests nous models socials.

Selecció de títols Tenint presents la qualitat literària, el nivell estètic i el contingut ètic, presentem una selecció de llibres de literatura infantil i juvenil que haurien d'estar a totes les biblioteques d'aula.

-Doncs jo vull ser. Tony Ross, Cruïlla (4-5 anys)*.

-Perquè t'estimo. Pascal Teulade, Corimbo (4-5 anys)*.

-La estupenda mamá de Roberta. Rosemary Wells, Altea (4-5 anys).

-Oliver Button es un nena.

Tomie de Paola, Susaeta (6-7 anys).

-Papà. Philippe Corentin, Corimbo (6-7 anys)*.

-Munia i la senyora setsive lles. Asun Balzola, Lumen (8-9 anys)*.

-La campi qui pugui.

Philippe Corentin, Corimbo (8-9 anys)*.

-Històries de Franz.

Christine Nöstlinger, Cruïlla (8-9 anys)*.

-Rosa caramel. Adela Turin, Lumen (8-9 anys)*.

-La bossa groga. Lygia Bojunga Nunes. Joventut (10-11 anys)*.

-Artur i Clementina. Adela Turin, Lumen (10-11 anys)*.

-Rosalinde tiene ideas en la cabeza.

Christine Nöstlinger, Alfaguara (10-11 anys).

-Matilda.

Roald Dahl, Empùries (12-13 anys)*.

-La iaia. Peter Härtling, La Magrana (12-13 anys)*.

-El diari de Júlia. Christine Nöstlinger, La Magrana (1213 anys).

-El tigre de Mary Plexiglàs.

Miquel Obiols, Columna (12-13 anys).

-L'illa dels dofins blaus. Scott O'dell. La Galera (12-13 anys)*.

-Quan un toca el dos. AnnaGreta Winberg, La Magrana (12-13 anys).

-El papá de noche. María Gripe, Juventud (12-13 anys).

-Estrella blanca, brillante amanecer. Scott O'dell, Noguer (12-13 anys).

-Agnes Cecilia.

María Gripe, SM (14-15 anys).

-Caperucita en Manhattan.

Carmen Martín Gaite, Siruela (14-15 años). (*) Hi ha edició en castellà.

10

E X T R A 8 DE M A R Ç

All-i-oli 184

R Fàtima Agut i Clausell, Maria Arenós Agut, Margarita Serra Escorihuela Dones d'Almassora Ajuntament d'Almassora i Caixa Rural. Almassora, 2004.

Un poble es pot conéixer a través dels estudis, dels arxius, de la tradició i de la transmissió oral. La motivació d'aquest treball ha estat estudiar la tasca que les dones d'Almassora han realitzat des dels difere n t s àmbits sociolaborals i culturals.

Elles ens han oferit i ens ofereixen una visió singular de la seua realitat, un reflex de com s'enfrontaren i s'enfronten com a dones a les seues pròpies existències i al seu treball.

Els textos sobre dones d'Almassora són escassos.

L'estudi que ressenyem ha recopilat dades pro c e d e n t s d ' a rxius, biblioteques i la transmissió oral. Les entrevistades han estat les millors col·laboradores i per això s'ha conservat els tractaments don i donya davant d'una sèrie de noms de persones -i no pas els de senyor o senyora, que es corresponen amb la normativa de la nostra llengua-, a fi de transcriure amb més fidelitat el que han contat.

Les autores, que esbossen el p e rfil de les almassorines actuals i del futur, han deixat constància de la importància de les seues avantpassades en els àmbits de l'educació, l'economia i l'evolució humana del poble.

ocío aterrizó en Barajas procedente de Ecuador en el año 2000. Vi a j a b a como turista, pero su intención era buscar trabajo y quedarse en España. Como muchas inmigrantes, buscaba en Europa las oportunidades que en ese momento su país le negaba: mejorar sus condiciones de vida y las de su familia. A pesar de que muchos españoles asocien el fenómeno de la entrada irregular de inmigrantes a las imágenes de pateras que nos ofrecen los medios de comunicación, “las entradas irregulares se producen principalmente a través del aerop u e rto internacional de Madrid, Barajas”(1).

Para llevar a cabo este proyecto, Rocío y su familia tuvieron que endeudarse en su país de origen, para obtener los dólares necesarios para viajar y entrar en España con la condición de turista. “En realidad los sujetos de la emigración no son los individuos, sino las familias, en cuyo marco de necesidades y expectativas se sitúa generalmente tanto la decisión de emigrar como la de emplearse (…) Así, en el 54% de los casos la financiación del primer viaje a España corrió a cargo del ahorro de la familia, incluyendo en ocasiones la venta de algunas propiedades”(2) .

Lo primero que hizo nada más llegar fue ponerse en contacto con su prima Isabel, que llevaba un par de años en España. Como habían quedado, le facilitaría un lugar donde residir y los primeros contactos para buscar empleo.

“Con el paso del tiempo, las inmigrantes se constituyen en cabeza de puente de nuevos flujos migratorios, facilitando la llegada desde su país a otros parientes, vecinos y amigos. Por ejemplo, el 80% de las extranjeras que trabajan en el servicio doméstico afirma haber promovido o facilitado el viaje a España a otras personas de su familia. De este modo, aunque en las redes migratorias inciden otros agentes, como los prestamistas de dinero y las agencias de viaje regulares o irregulares, el motor fundamental y decisivo de los desplazamientos es la propia familia y su capacidad de inversión con vistas a mejorar a medio y largo plazo el nivel de vida del conjunto de sus miembros” (3).

Al principio estuvo unos meses desempleada o con trabajos sumergidos. Limpiaba por horas en domicilios cuyas propietarias trabajan fuera de casa y sus maridos se resisten a compartir las tareas domésticas (“Cerca de un millón de hogares recurre a la contratación de servicio doméstico”)(4), y también en otros trabajos temporales y sin contrato ni alta en la Seguridad Social.

“Cerca de un 23% de la actividad económica que se realiza en España es sumerg i d a ”( 5 ) .

Su primer trabajo con contrato fue de “interna”: se hacía cargo del cuidado de una anciana enferma de A l z h e i m e r.

Su jorn a d a comenzaba a las 7 de la mañana y no terminaba hasta las 9 de la noche, aunque algunos días también tenía

Març 2005

El periplo de una inmigrante ecuatoriana

Se llama Rocío Liliana Moreno

“Rocío tiene terminados los estudios de Secundaria y de FP en la rama administrativa, pero la sociedad española no reconoce sus capacidades, las relega a trabajos subordinados y les niega una inserción social en términos de ciudadanía plena”

ARXIU

que atenderla en las horas en que dormía el resto de la familia. Sólo libraba los jueves por la tarde y los domingos a partir de las 12.

“A medida que transcurren los años y no se consigue un empleo externo, los sentimientos de muchas internas oscilan entre la frustración –“te anulas como persona”– y la resignación –“estoy esperando que me jubilen, aún me faltan 6 años–. La vida está en otra parte: los fines de semana, las vacacion e s … ” ( 6 ).

“Debido a la gran concentración de empleo de las inmigrantes del Te rc e r Mundo en el servicio doméstico, es importante precisar la importancia de su presencia en el sector (…) en el subsector del servicio doméstico interno son ya más que las a u t ó c t o n a s ” ( 7 ).

Con el paso del tiempo logró otros empleos, siempre en el servicio doméstico.

Como externa a tiempo parcial ha tenido varios trabajos.

“La inserción de las trabajadoras inmigrantes en España se produce mayoritariamente en dos sectores laborales, aquellos a los que la Administración concede prioridad en sus políticas de flujos migratorios: serv i c i o

doméstico y agricultura (…)

Una de las situaciones clave en cuanto a las condiciones laborales especiales del servicio doméstico en comparación con otras categorías laborales es que no tienen d e recho al desempleo.

Pueden ser despedidas cuando los empleadores quieran p rescindir de sus serv i c i o s con una indemnización de 7 días de salario por año trabajado, en vez de 45 días como el resto de los trabajadores.

Las pagas extra son de 15 días, en vez de 30 días”(8).

Rocío tiene terminados los estudios de Secundaria y de Formación Profesional en la rama administrativa. Como muchas otras mujeres inmigrantes, “en su opinión, la sociedad española no reconoce sus capacidades, las relega a trabajos subordinados y les niega una inserción social en términos de ciudadanía plena”(9).

“Las mujeres inmigrantes del Te rcer Mundo (…) en cuanto mujeres, tienen que sufrir y/o enfrentarse a la lógica del patriarcado, presente en sus culturas de origen y en la sociedad española; en cuanto inmigrantes del Tercer Mundo, padecen y/o se enfrentan a las barreras jurídicas de la política de

inmigración española y a los prejuicios ideológicos de la opinión pública con respecto a las personas de otras nacionalidades, y en cuanto trabajadoras, parten de diversas posiciones socioeconómicas (…) si bien prevalece, como v e remos, una ubicación mayoritaria en empleos precarios y marginales, sobre todo en la etapa inicial de la inmigración, en que el 81% de las mujeres estudiadas se vio obligado a trabajar “sin papeles” (…) Existen otras d i f e rencias generadoras de discriminación, como el fenotipo (rasgos étnicos diferenciados: color de la piel, forma de los ojos) y la cultura, entendida ésta en diversos sentidos (costumbres, re l ig i ó n . . . ) (10) .

Ahora que ya tiene papeles, Rocío recuerda el tiempo que pasó como “indocumentada” y denuncia que durante los últimos cinco años en este país se han producido hasta tres reformas de la Ley de Extranjería, con sus respectivos reglamentos, a cada cual más represora y humillante para su condición de personas. Rocío nos recuerda que ya son más de dos millones y medio las personas (45% mujeres) que decidieron desde sus países de origen venir a vivir aquí, en nombre del derecho que a todos nos asiste “a circular libremente y a elegir residencia”, como proclama la Declaración Universal de Derechos Humanos, aunque en los tiempos poco o nada solidarios en los que vivimos el hecho migratorio se circunscriba únicamente a las necesidades de mano de obra del país receptor.

“Las personas que llegamos de otros países formamos un mosaico lleno de colorido que hace que los autóctonos nos miren con curiosidad, extrañeza o miedo. Todo lo que es d i f e rente y ajeno pro d u c e sentimientos muy complejos (…) El hecho migratorio (…) es el barómetro que indica el grado o pro f u n d i z a c i ó n democrática del país que nos acoge, o, dicho de otra forma, el trato que se dé al colectivo de inmigrantes nos indicará las convicciones democráticas existentes en esa sociedad”(11).

(1) Informe de la Relatora Especial de la Comisión de Derechos Humanos, ONU. (2) Mujer, Inmigración y Trabajo. Colectivo IOE. (3) Ídem.

(4) Ídem.

(5) Papeles de Economía Española 2003. F u n d a c i ó n Caja de Ahorros Confederadas.

(6) Mujer, Inmigración y Trabajo. Colectivo IOE. (7) Ídem.

(8) Mujeres inmigrantes.

Factores de exclusión e inser ción en una sociedad multiét nica. La situación en España. www.ugt.es/inmigración/muj erinmi.htm (9) Mujer, Inmigración y Trabajo. Colectivo IOE. (10) Ídem.

(11) Mujeres inmigrantes: dificultad, diversidad y riqueza. Associació Dones Immigrants. Jornadas Femi nistas 2000. S e rvicio de Publicaciones Universidad de Córdoba.

E X T R A 8 DE M A R Ç

Març 2005

All-i-oli 184

11

Carta oberta d'una ex-secretària de conselleria

Dona immigrant i drets

El cafè del senyoret Macu Gimeno

E

stimada dona: Segurament has passat sovint per situacions en què has hagut de fer valdre els teus drets. Sempre has d'estar a l'aguait perquè no et maltracten ni et menyspreen.

També en l'Administració. Però potser en llegir aquesta història –real com la vida mateixa– penses que les coses, a poc a poc, poden canviar.

Deu del matí. El secretari general arriba a la conselleria amb calma, com sempre. La seua secretària, és clar, hi està treballant des de les vuit, tractant de donar eixida a tanta paperassa sense tramitar acumulada pel seu superior, que ha deixat sense signar oficis i resolucions que uns altres li han preparat.

Està farta, perquè després de treballar uns quants anys com auxiliar administrativa ha viscut de tot. Però amb aquest nou senyoret no pot, pensa que “és massa” haver d'aguantar-li les humiliacions.

Ella hi havia començat a treballar quan encara no existien ni plantilles ni llocs de treball classificats.

Des del primer dia, sense preguntar-li res –per la seua condició femenina– la posaren a treballar de secretaria d'alt càrrec. A pesar que no cobrava més per desenvolupar eixa responsabilitat, la tasca li agradava i ella tractava de relacionar-se amb tot el personal de la casa. En aquella etapa una secretària estava sola i feia pràcticament de tot: correu, personal, assumptes generals, a més de les tasques pròpies del lloc. I no deuria fer-ho malament, doncs van canviar tres secretaris generals i ella continuava en el mateix lloc.

Però, des que s'hi va incorporar aquest secretari general, ho portava malament. A ell no li importava massa la tasca administrativa de la secretària i, de fet, només li encarregava netejar els cendrers, comprar-li xiclets o telefonar amb missatges de caràcter privat a la seua núvia. Ella havia de donar la cara per ell quan algú reclamava, comprovar les entrades de correu i repartir-les als caps de servei per tal de no retardar la gestió. Sí, estava molt farta, però les possibilitats d'anar-se'n d'allí eren nul·les. S'havia de conformar, encara que, gràcies a la nova classificació dels llocs de treball, ara podria accedir al nivell que li pertocava per ser secretària d'alt càrrec, després de quasi tres anys exercint aquesta responsabilitat. Tot això eren motius per a plantejar-se aguantar com fóra en aquell lloc, a pesar que de manera habitual patia dels nervis i arrossegava un cert regust amarg.

Aquell matí, tanmateix, estava contenta. Havia acabat per fi una gestió complexa i experimentava la satisfacció personal del treball ben fet. Però, com cada dia, el senyoret li tenia reservat el disgust de rigor.

En aquesta ocasió es va atrevir a demanar-li que li preparara un cafè amb llet. Condensada, per a més senyes.

Va telefonar al bar d'enfront i quan el cambrer arribà amb el cafè, li'l va pagar per endavant i li va indicar que passara directament al despatx del senyoret.

Aquella infeliç pensava que després eixiria el seu cap per a retornar-li els diners.

Mentre observava l'escena tota desorientada, el senyoret va eixir del despatx exasperat i pegant crits. ¿Com s'havia atrevit? ¡El cafè li l'havia de preparar ella en la cuina!

¡Eixa era la seua faena! Sí, filla, hi havia una cuina on les secretàries perfectes preparaven els cafès dels seus caps.

No va poder contenir-se més i li va amollar que eixes no eren en absolut les funcions d'una secretària. Que ella no havia superat una oposició per a preparar cafès ni buidar cendrers. Que estava disposada a dialogar sobre les seues responsabilitats laborals. Aquell dia, no va

la van criticar per la seua insistència estúpida de negar-se a fer-li un cafè.

En aquella època ella estava afiliada a l'únic sindicat existent en la Generalitat. La secció sindical no va fer res per arreglar la situació.

Sempre li donaven el mateix consell: “Oblida-te'n i fes el que ell et demane”.

Però, com va acabar la història?

La resposta és fàcil. El senyoret va

ARXIU

eixir de la conselleria fins que va aconseguir parlar amb ell.

Eren quasi les vuit de la vesprada quan el secretari general la va convidar a passar al seu despatx. No hi havia una ànima a la conselleria. La conversa va ser molt violenta. Va arribar a pensar que el senyoret era capaç de tocar-li cara. La conversa va acabar de males maneres. Ell insistia que entre les funcions de la secretària figuraven algunes tasques pròpiament “femenines”, entre elles preparar-li el desdejuny.

Ella, és clar, no ho va acceptar.

Se'n va anar a casa molt capficada en el tema i l'endemà va parlar amb moltes persones, companyes de treball, amigues i fins i tot una advocada que casualment hi treballava d'auxiliar. A la jurista li va demanar consell. L'única conclusió

“Les dos amigues van tardar dos anys més en consolidar el nivell que la resta del personal, tot per negar-se a fer un cafenet al secretari general” que va treure de la conversa era que el secretari general tenia atribucions per a treure-la del seu lloc de treball, però això no li preocupava. Ara bé, sí li preocupava la qüestió del nivell: el perdria si se n'anava d'allí, i només li faltaven uns mesos per a consolidar-lo.

Va informar de l'incident al conseller, que amb bones paraules la va tranquil.litzar dient-li que no es preocupara. No permetria que el secretari general prenguera represàlies en contra seua.

Entre les companyes i els companys que s'assabentaren de l'incident hi va haver opinions per a tots els gustos. Unes deien que havia fet bé plantant-li cara al seu cap, però d'altres, la majoria, no entenien quin era el problema i obertament

aconseguir llevar-se-la de damunt com secretària i li va impedir consolidar el nivell. Ni a ella ni a la seua amiga Pepa, que només per ser-ho també havia estat condemnada. Hi ha testimonis que diuen que cada vegada que arribaven els papers de la classificació, l'individu en qüestió els trencava, els llençava a terra i els xafava enèrgicament. Com ho faria un xiquet.

Què et sembla la història? Les dos amigues van tardar dos anys més en consolidar el nivell que la resta del personal. Tot per negar-se a fer un cafenet.

Però, saps quina és la part més dolenta de la història? No t'ho pots ni imaginar. L'ex-companya de despatx de la secretària, que sempre li donava la raó, mantenia amb ell converses d'amagat. Perdia el cul per aconseguir aquell lloc que anava a quedar vacant i estava disposada a fer-li a aquell pervers tots els cafès que li demanara, les torrades, els sucs de taronja i el que li vinguera en gana. Com la majoria de secretàries d'aquells temps.

La nostra protagonista va guanyar molt amb el canvi, fins i tot recuperà l'humor i les ganes de broma. I, el que és més important, estava satisfeta amb ella mateixa, perquè en aquesta vida les coses s'han de fer per una qüestió de dignitat. Si haguera accedit a fer aquell primer cafè, després en vindria un altre i un altre. Ella no tenia per què aguantar. Sempre ha d'haver un primer no, la resta vindran sense que te n'adones. Per sort, ara les coses són ben diferents i el cafè del senyoret acabaria amb una denúncia per acaçament psicològic o mobbing, un terme que llavors ningú no coneixia.

Com veuràs, en aquesta història només he citat la meua amiga Pepa, a la qual sempre li agrairé la seua solidaritat. Del pervers secretari general no dic ni el nom, encara que ell mai no llegirà una publicació dirigida a les dones, menys encara si es tracta d'un sindicat. Sé de bona font que l'individu encara se'n recorda d'aquella secretària que es va negar a fer-li un cafè.

Pilar Gregori

L

es norm a t i v e s d'estrangeria, ¿dissenyen polítiques migratòries per a tots i totes? ¿És homogeni el col·lectiu de dones immigrants? ¿En quins sectors laborals s'insereixen? ¿Com re p e rc uteix aquesta situació en els seus drets?

Els estereotips i els prejudicis racials o de gènere molt sovint ens fan perc e b re la dona immigrant dins uns p a t rons molt constrenyits, i això fa que ens acostem a conéixer la diferència de l'altra des d'una visió paternalista o, en el pitjor dels casos, estigmatitzant tot el que és diferent. ¿Per què identifiquem totes les dones immigrades amb el victimisme? ¿On queda la pluralitat? ¿No estarem excloent l'experiència de bona p a rt d'elles? Aquest col·lectiu, que no és gens homogeni, té opcions pròpies i individuals. Ha arribat l'hora que comencem a pensar la dona immigrant com a subjecte actiu de la seua situació, una persona capaç d'emprendre la recerca d'estratègies de resistència contra les opressions, autònoma i amb capacitat d'esbrinar quina estratègia alliberadora vol adoptar. ¿Parlem de dre t s ?

Quan entrem en l'esfera domèstica observ e m que la dona immigrant sempre se n'ocupa de la cura dels fills i les filles i de transmetre la cultura del seu país. En definitiva, dels problemes clàssics de l'ama de casa, mare i esposa. És a dir, queda adscrita a l'esfera privada. En contraposició, quan es parla de l'home immigrant és per a referir-se a la regularització laboral, la participació en la vida pública. És a dir, es parla de drets.

Per tant, l'adscripció de les dones a l'àmbit domèstic palesa la manca de drets i llibertats que pateixen en l'esfera privada. Estaria bé que aquesta observació servira de repte per a totes, pel que té de potència emancipadora.

Cal empre n d re ja una lluita pel reconeixement i ampliació dels dre t s que poden exerc i r aquests agents socials. ¿Una altra experiència “laboral”? Que la prostitució no estiga reconeguda com a treball permet que qualsevol dona estrangera que arribe i se'n dedique siga necessàriament víctima d'una x a rxa. Aquestes dones

només interessen si són víctimes.

Les lleis d'estrangeria espanyoles, ¿responen a la consideració de la dona com a subjecte de drets? Des del moment que se'ls ofereix la possibilitat de participar en la societat d'acollida – s e m p re que això no supose una despesa, sinó un benefici–, el plantejament d'aquestes normatives és prou simple i reductor. El con-

Ha arribat l’hora que comencem a pensar la dona immigrant com a subjecte actiu de la seua situació, una persona autònoma i capaç. tracte de treball legitima d'alguna manera la p resència d'estrangers, però aquesta perspectiva només contempla la concepció del tre b a l l masculí. Com que la dona immigrant comprova que el mercat de treball al qual pot accedir no es regeix com qualsevol altre merc a t de treball, en accedir majoritàriament al servei domèstic –amb les característiques pròpies d'un treball precari– ha de fer front a una ocupació sense seguretat i amb beneficis limitats per la treballadora.

Les situacions que contempla la normativa nova que regularitzarà els drets de les persones estrangeres ofereix poques possibilitats d'integració si es redueix a criteris econòmics.

Quan el subjecte que migra és una dona, la llei encara és més excloent, pel seu caire sexista, i qualsevol mirada a la regularització que es base en la lògica treballd rets tendirà més a excloure que a integrar.

La legislació ignora la realitat i les necessitats de les dones immigrants, i no estableix cap diferenciació entre les que han fugit de sistemes polítics i socials hostils envers les dones, les que pateixen necessitats econòmiques o les que han fugit de situacions de violència extrema.

12

E X T R A 8 DE M A R Ç

All-i-oli 184

Març 2005

Activitats per a treballar el Calendari de les Dones

Imatges de l’últim Fòrum Social a Porto Alegre el passat gener. / ALBERT SANSANO

Les dones impulsen nombroses iniciatives a Porto Alegre

El feminisme plural i reivindicatiu, protagonista del Fòrum Social Mundial LESLIE TOLEDO*, enviada especial Des de la marxa d'obertura del Fòrum fins a la clausura, la presència de les dones ha destacat pel seu caràcter creatiu, crític i divertit alhora. Junt al tradicional color lila, les “dones de cares blanEntre els dies 26 i 31 de gener, més de 150.000 representants d'organitzacions no governamentals, xarxes, moviments socials, ciutadanes i ciutadans de més de 180 països van participar en alguns dels 11 espais temàtics del V Fòrum Social Mundial (FSM), celebrat a Porto Alegre, Brasil.

Novament, l'FSM es va convertir en un espai per al debat democràtic d'idees, l'aprofundiment de reflexions, la formulació de propostes, l'intercanvi d'experiències i l'articulació de moviments socials i col·lectius oposats al neoliberalisme i al domini del món pel capital.

Els debats de les organitzacions i xarxes de dones i feministes es van centrar en les estratègies i la capacitació sobre l'ús del sistema de drets humans de les Nacions Unides, la sexualitat, l'avortament, l'agenda democràtica, la proposta per a Beijing+10, els fonamentalismes i l'estat laic, la defensa dels drets sexuals, la discriminació laboral cap a les lesbianes, les dones enfront de l'economia mundial, l'educació, la ciutadania, les polítiques i els pressupostos públics, entre molts altres temes propis de la condició social de les dones.

Des de la marxa d'obertura del Fòrum fins a la clausura, la presència de les dones ha destacat pel seu caràcter creatiu, crític i divertit alhora. Junt al tradicional color lila, les “dones de cares blanques” vestides per als casaments, les boques enormes i les cançons, bona part de les iniciatives s'han centrat en la denúncia de la violència de gènere, els fonamentalismes, els prejudicis i els sofriments que no volen callar.

Diàlegs Feministes En la segona edició dels Diàlegs Feministes, celebrats uns dies abans de l'FSM, les dones assistents van exigir el compliment dels compromisos adquirits en fòrums internacionals per tal de fer front al fonamentalisme, el militarisme i el neoliberalisme, especialment pels seus efectes contra les dones. Els Diàlegs van destacar la contribució de les femi-

ques” vestides per als casaments, les boques enor mes i les cançons, bona part de les iniciatives s'han centrat en la denúncia de la violència de gènere, els fonamentalismes, els prejudicis i els sofriments que no volen callar.

nistes contra les organitzacions polítiques que atempten contra la humanitat i el planeta.

En el marc dels Diàlegs, s'hi va habilitar un vaixell en el riu Guaíba, que en una travessia plena de dones va realitzar tallers, conferències, debats, reflexions. En aquest “vaixell de les diversitats”, les dones van establir unes estratègies pròpies per a participar en Beijing+10 i pressionar als governs per tal que es comprometen a accelerar la seua implementació. A més, la campanya contra els fonamentalismes ampliarà les veus oposades a les pràctiques, discursos i representacions socials discriminatòries.

La Marxa Mundial de les Dones D'altra banda, la M a rx a Mundial de les Dones (MMD)

s'ha legitimat a Porto Alegre com un moviment de referència obligada i, des de la seua primera edició, els debats de l'FSM sempre introdueixen la perspectiva de gènere.

L'assemblea del 27 de gener, que havia de fixar l'agenda central de les grans mobilitzacions, va reunir a centenars de feministes procedents de tot el món, les quals van reafirmar que les dones són les principals víctimes del lliure comerç i la guerra. En conseqüència, el moviment ha de prosseguir la lluita contra ambdós aspectes, juntament amb una acció internacional per a combatre el turisme sexual. *Membre de la Secretaria Executiva del Consell Internacional del Fòrum Mundial d'Educació leslie.toledo@eresmas.net

La Carta Mundial de les Dones per la Humanitat La mobilització més important de l’MMD el 2005, no obstant això, comença el 8 de març amb la presentació de la Carta Mundial de les Dones per la Humanitat, resultat d'un procés llarg de consultes, reflexions i debats de col·lectius feministes de 60 països.

La Carta conté 31 principis bàsics per un món sense explotació, opressió, intolerància i exclusió, on siguen respectades la integritat, la diversitat i els drets i llibertats de totes les persones. El document, que va ser confirmat per l'assemblea de la Marxa en el matèix Fòrum, circularà i animarà el debat per tot el planeta. La Carta eixirà de Sao Paulo, Brasil, i arribarà a Ouagadougou, capital de Burkina Faso, en la regió africana dels Grans Llacs. L'elecció de Burkina Faso, un dels països més pobres del món, no és casual.

A Burkina Faso les dones són sotmeses a violències domèstiques,

matrimonis forçats i mutilacions genitals. A més a més, serà una de les accions preparatòries de l’FSM de 2007, que també es realitzarà al continent africà. El viatge es realitzarà en vaixell o avió, també en camell o caminant. El recorregut es dividirà en etapes i hi haurà punts d'aturada i suport en més de 40 països. D'aquesta manera, la Carta recorrerà l'Estat espanyol entre el 20 i el 23 de maig, a Galícia, i entre el 24 i el 27 de maig, al País Basc.

La Carta té prevista la seua arribada el 17 d'octubre, Dia d'Acció Global, en el qual convergirà un poderós corrent de 24 hores de solidaritat feminista repartit en tota la Terra. Des de les 12 fins a les 13 hores, segons els fusos horaris de les distintes regions, les dones podran seguir el desplaçament aparent del Sol i continuaran somniant un món més igualitari.

ANA ISABEL LARA Tira del fil?

A partir de la tria d'un personatge del Calendari de les Dones 2005: 1. Planificar el treball d'investigació i assignar a cada grup o persona una responsabilitat.

2. Demanar informació: a través d'Internet; preguntant a una associació cultural; enviant una carta a la persona estudiada; etc.

3. Presentar l'estudi de la vida de la dona elegida: A) Elaborar un cartell publicitari amb el nom i la data de naixement; la biografia; un lema que resumisca la seua trajectòria; il·lustració o fotografia.

B) Elaborar un díptic informatiu sobre el personatge femení, que es repartirà a cada grup de classe i que contindrà: resum de la seua vida; opinió del grup sobre ella.

C) Triar una música de fons per al personatge i anotar: el nom de la peça musical; l'autor o autora; els motius pels

Ella Ella se ha cansado de tirar la toalla Se va quitando poco a poco Telarañas No ha dormido esta noche, pero no está cansada No miró ningún espejo, pero se siente to guapa Hoy ella se ha puesto color en las pestañas Hoy le gusta su sonrisa, no se siente una extraña Hoy sueña lo que quiere, sin preocuparse por nada Hoy es una mujer que se da cuenta de su alma Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti, que nadie puede hacerte daño Hoy vas a comprender que el miedo se puede romper con un solo portazo Hoy vas a hacer reír, porque tus ojos se han cansado de ser llanto Hoy vas a conseguir reírte hasta de ti y ver que lo has logrado Hoy vas a sé la mujé que te

quals ha estat triat.

D) Penjar el cartell en l'espai reservat.

E) El grup de classe se situarà en un determinat moment de la seua vida i contestarà a les qüestions següents: fets històrics significatius; personatges rellevants; moviment literari on s'enquadra, si cal.

Es triarà un fragment literari i s'hi organitzarà un certamen literari on es llegiran i comentaran els textos seleccionats.

dé la gana de sé Hoy te vas a queré como nadie te ha sabío queré Hoy vas a mirá palante, que patrás ya te dolió bastante Una mujé valiente una mujé sonriente mira cómo pasa…

Hoy no has sido la mujer perfecta que esperaban Has roto sin pudores las reglas marcadas Hoy has calzado tacones para hacer sonar tus pasos Hoy sabe que su vida nunca más será un fracaso Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti Que nadie puede hacerte daño Hoy vas a conseguir el cielo sin mirar lo alto que queda del suelo Hoy vas a ser feliz, aunque el invierno sea frío y sea largo Hoy vas a conseguir reírte hasta de ti Y ver lo que has logrado Hoy vas a descubrir…

CD de Bebe “Pafuera telarañas”

l’Allioli, sempre amb tu

Març 2005

PRIVADA

-

SALUT

LABORAL

All-i-oli 184

13

La DG de Família, Menors i Adopcions ha de garantir l'estabilitat laboral

Els sindicats esperen de la Conselleria de Benestar Social la constitució estable d'una mesa de negociació del sector de Menors ALL-I-OLI STEPV-Iv ha valorat favorablement els resultats de la reunió entre sindicats i responsables de la Conselleria de Benestar Social, un encontre que representa un avanç cap a la constitució d'una mesa tripartita de negociació, a la que caldrà que s'hi incorpore la patronal. A juí del Sindicat, la constitució de d'aquesta mesa obriria el camí per tal que s'acceptaren les reivindicacions laborals pendents.

La reunió dels sindicats signants del conveni amb la subsecretària de la Conselleria i la directora general de Família, Menor i Adopcions va realitzar-se per a obtindre de l'Administració una resposta a les demandes presentades pels representants dels treballadors a finals de 2004.

Els sindicats van reiterar la necessitat de constituir de manera immediata una mesa t r i p a rtita que analitze la situació del sector i establisca línies d'actuació que permeten garantir la seua millora.

Entre altres aspectes, aquesta mesa hauria d'estudiar el model de gestió de l'Administració i garantir l'estabilitat laboral del personal.

En aquest sentit, caldrà establir un marc de diàleg que permeta equiparar les condicions laborals i salarials dels t reballadors i tre b a l l a d o re s de l'ensenyament privat amb el funcionariat. També s'haurà de fixar un calendari de reunions estable i periòdic, amb una relació ordenada del temes pendents.

En l'encontre, les responsables de l'Administració van

a d v e rtir que l'homologació dels treballadors del sector de Menors amb els re s p e c t i u s funcionaris públics no serà possible de manera immediata perquè, segons van argumentar, “les partides pressupostàries assignades el 2005 no ho permeten”. D'altra banda, els sindicats es van comprometre a facilitar a la Conselleria una relació amb els punts prioritaris de la negociació.

En la primera setmana de març, Administració, sindicats i patronal es reuniran en una sessió que podria encetar una nova etapa si s'accepta finalment normalitzar un marc estable per a facilitar les negociacions i millorar les condicions laborals de les treballadores i treballadors, una vella reivindicació sindical.

Educación y Gestión i CECE presenten les seues plataformes

La rigidesa de les patronals dificulta la negociació del conveni de Concertada ALL-I-OLI La inflexibilitat adoptada per Educación y Gestión (EyG) i la Confederación Española de Centros de Enseñanza (CECE) estan dificultant l'avanç de les negociacions del conveni d'ensenyament concertat a Madrid. La patronal EyG ha assegurat que considera “definitiva” la seua plataforma i que no la canviarà perquè ha fet un gran esforç i podria perillar el consens al si de la mateixa organització.

Per la seua banda, CECE afirma apostar per una plataforma patronal conjunta, encara que algunes propostes d'EyG li semblen “absolutament inassumibles”. El 23 de febrer hi ha convocada una nova ronda negociadora.

Propostes d'Educación y Gestión -Àmbit temporal del conveni: quatre anys.

-Consideració com a temps lectiu de la vigilància en temps d'esbarjo (Primària, Infantil i Educació Especial).

-Ampliació de 80 hores de la jornada anual amb caràcter voluntari i retribuïdes (el conveni autonòmic de Catalunya, signat per CCOO, UGT i USO, ha incrementat aquest augment de jornada en 120 hores).

-Transvassament d'hores lectives en no lectives i a l'inrevés.

-Educación y Gestión està discutint internament alguns aspectes relacionats amb la paga d'antiguitat i encara no ha expressat la seua posició

final. EyG ha arribat a anunciar en alguna comunitat autònoma que no acceptarà que el V Conveni incloga aquesta paga. No és descartable que les patronals plantegen conjuntament la seua eliminació.

-Desapareix la possibilitat de plantejar la reducció de càrrega lectiva en Infantil i Primària.

Propostes de CECE -L'esbarjo no serà considerat temps lectiu, tampoc per als qui fan la vigilància.

-Negativa a incorporar la clàusula de revisió salarial.

-Negativa a reduir la càrrega lectiva.

-Negativa a l'abonament de la paga d'antiguitat a càrrec de l'empresa.

Els sindicats retreuen a Conselleria l'incompliment de l'acord de juliol

La comissió de seguiment ha d'establir l'agenda i el calendari de negociació ALL-I-OLI La comissió de seguiment que regula les condicions de l'ensenyament concertat valencià havia d'establir el 19 de febrer l'agenda de temes i el calendari de les negociacions pendents. En el moment de tancar l'edició, no estava fixada encara la data de consti-

tució de la Mesa que estudiarà el pagament dels sexennis. Cal recordar que l'acord signat el juliol passat comprometia la Conselleria a convocar una comissió de seguiment l'últim trimestre del 2004 per a abordar els assumptes pendents.

Conselleria va incomplir aquest compromís i els sindi-

cats han recordat a l'Administració que està obligada a formalitzar la convocatòria. El director general de Centres ha assegurat finalment que formalitzarà la convocatòria abans de març. També resta per constituir una mesa tècnica que estudie l'aplicació i el pagament dels sexennis.

'Bullying': violencia interpersonal José María Avilés Martínez*

C

on cierto artificio, que si no fuera acostumbrado pensaríamos que es hipocresía, la sociedad separa y valora los distintos tipos de violencia a nuestro alrededor. Reaccionamos de muy distinta forma ante la violencia de sangre que ante aquella que denominamos de baja intensidad. Todavía nos escandalizan, tal vez cada día menos, la tozudez de nuestras estadísticas: las casi cien mujeres asesinadas a manos de sus parejas cada año, los ancianos que son maltratados por la carga que suponen, de niñas y niños abusados; el bullying en nuestros centros escolares: un 6% de nuestro alumnado reconoce ser agresor de sus propios compañeros de forma sistemática y otro 6% víctima de ellos; el 20% de población trabajadora está afectada por el mob bing en el lugar de trabajo.

Están incluso las formas recurrentes de violencia con que los medios nos informan diariamente. El terrorismo o la guerra sólo son un ejemplo.

Cuando surgen esas manifestaciones y los medios las sirven, nos sobresaltamos y escandalizamos, pero después nos acostumbramos a ellas y nos hacemos más insensibles.

Incluso las creemos inevitables. Tal vez pensamos que el ser humano no termina de aprender cuáles son las reglas de juego de la convivencia internacional, social, grupal, laboral, escolar o familiar. O que esas reglas nadie las enseña específicamente y “la vida” las va prestando a cada cual a porrazos y en los ámbitos en los que se mueve cada cual. Pero no nos engañemos, esas formas de violencia tienen algo en común, independientemente de quien las practique y los lugares donde se produzcan: el ejercicio abusivo del poder, el establecimiento del esquema dominiosumisión entre las partes que no saben, no quieren o no pueden gestionar de forma adecuada la relación. El caso de Jokin ha sido sólo un ejemplo. Hablamos de gestión adecuada de los buenos tratos frente a imposición abusiva de poder. Y esto –lo afirmo desde mi perfil docente– se aprende muy pronto.

La acción educativa de la familia en casa y del profesorado en la escuela juegan un papel decisivo en el establecimiento de las buenas o malas pautas de gestión de la convivencia interpersonal y de la competencia social de los individuos. Como docentes o como padres y madres debemos ocuparnos de esos comportamientos, porque haciéndolo estaremos previniendo conductas inadecuadas posteriores en otros ámbitos, sean estos privados, grupales, laborales o sociales.

Uno de estos comportamientos en el debate social surgido tras los hechos de Hondarribia es el del bullying escolar.

Cuando hablamos de bull ying nos referimos a esos casos de matones escolares que con

la intención de humillar y someter abusivamente a una víctima indefensa la agreden de forma repetida y mantenida en el tiempo –siempre lejos de la mirada de las personas adultas– con violencia física, verbal y/o social. Los resultados son la victimización psicológica y el rechazo grupal, que, en ocasiones, llegan a conducir hasta el suicidio.

Pero, ¿por qué preocuparnos ahora del bullying si ha existido siempre? Es cierto que siempre ha habido víctimas que recibían los ataques de los agresores de turno. Si recordamos nuestra escolarización, les podremos poner cara y nombre. Tan interiorizados tenemos estos hechos, que hemos oído: “Así te harás más fuerte y espabilarás”; “Nosotros tam bién lo hemos sufrido y aquí estamos”; “Son cosas de chicos (o de chicas)”; “Aprende a defenderte por ti mismo”; “Tú no les hagas caso”.

Pero, después de la muerte de Jokin, ¿puede ser de otra manera? ¿Se ha promovido un debate mesurado sobre el tema, un encuentro para canalizar y situar las culpabilidades en la esencia misma de la sociedad, y no sólo en la institución escolar? El bullying es un proceso social con un contenido grupal importante.

Surge del grupo social y éste lo mantiene por acción o por omisión. Ahora tendríamos que decir: por imitación y por aprendizaje vicario de la sociedad en la que vive. Por eso, afecta a todos sus componentes: víctimas, agresores o espectadores, porque una agresión mantenida en el tiempo tiene secuelas para las víctimas en su vida futura respecto a cómo se perciben, cuánto se valoran y qué capacidad se atribuyen para tener éxito en sus relaciones interpersonales.

Porque el abuso que ejerce el agresor con éxito y sin coste le enseña a relacionarse con los otros de esa forma, a conseguir los objetivos así. Porque aprender a mirar a otro lado cuando alguien sufre injustamente ante nosotros, legitima la acción de los agresores y rebaja nuestro umbral de tolerancia a la violencia.

Pero, estos procesos y sucesos, ¿sólo se dan en la escuela?

La respuesta a la pregunta nos sitúa en el núcleo de la sociedad. ¿Cómo pretendemos exigir que se eduque en la solidaridad y la cooperación si socialmente no somos solidarios y no cooperamos?

Si estamos en contra de la violencia de género, rechazamos el mobbing como práctica de poder, salimos a la calle para protestar contra la guerra, el bullying no es más que un escenario donde actúan algunos de los personajes que después ejercerán el maltrato en otros espacios. Debemos preo cuparnos y ocuparnos de esos hechos. *Responsable de Salud Laboral de la Confederación de STEs

14

FENT

All-i-oli 184

CAMÍ

Març 2005

NATURA VALENCIANA

ENXARXATS Albert Sansano

Fòrum Social sobre l'Educació a Catalunya http://www.forumeducacio.org/ Fent-se ressò de la Crida per un debat social sobre l'Educació a Catalunya d e 2003, un grup de persones i organitzacions defensores del dret universal a l'educació, un bé públic per a tota la ciutadania, convoquen tots els sectors socials, org a n i t z a c i o n s ciutadanes, moviments socials, sindicats, associacions, municipis, intel·lectuals, professionals, estudiants, professorat, pares i mares i ciutadania en general a implicar-se activament amb el Fòrum que se celebrarà els dies 25, 26 i 27 de febrer de 2005.

iEARN

Fòrum Social Mundial

Maltrato infantil

http://www.pangea.org/iearn/c at/web_cat.html http://www.iearn.org/spanish/

http://www.forumsocialmun dial.org.br/

http://www.um.es/~facpsi/mal trato/

Més de 2.500 activitats i 155.000 participants de 135 països s'han donat cita a la cinquena edició del Fòru m Social Mundial (FSM) de Porto Alegre, a Brasil. A través d'aquesta web es pot accedir a la programació, a les imatges i a la memòria del Fòrum, amb les conclusions, documents i textos dels distints ponents. L'FSM ha decidit incorporar-hi el Fòru m Mundial de l'Educació al seu calendari. El 2006 hi haurà e n c o n t res descentralitzats arreu del món, i el 2007 el Fòrum es traslladarà al continent africà.

L'Asociación Murciana de Apoyo a la Infancia Maltratada (AMAIM) té com a objectiu sensibilitzar i formar professionals re l a c i o n a t s amb la infància que detecten casos amb xiquets maltractats per les persones re s p o nsables de la seua atenció. La web, coordinada amb la Facultat de Psicologia de la Universitat de Múrcia, ofereix informació sobre indicadors de maltractament, adreces d'entitats oficials i privades a les quals es pot acudir.

També presenta una guia didàctica per a ensenyants i enllaços útils.

International Education and Resource Network (Xarxa Internacional d'Educació i Recursos), iEARN, és una organització sense ànim de lucre que, des del 1988, fomenta la realització de projectes telemàtics cooperatius entre centres d'ensenyament d'arreu del món. Entre els seus objectius destaca el foment de les relacions d'amistat entre professorat i alumnat de diferents comunitats, basades en el mutu coneixement i el respecte.

L'iEARN promou l'ús col·laboratiu de les tecnologies de la informació i la comunicació.

L'organització sindical va participar amb una delegació al Fòrum Social Mundial

STEs anuncia a Porto Alegre la convocatòria d'una setmana europea en defensa de l'educació La delegació nicaragüenca davant la seu a València. / JORDI BOLUDA

Una delegació d'ensenyants nicaragüencs visita la Intersindical

Comença la campanya de recollida de material per a les escoles de Nicaragua ALL-I-OLI Fruit del conveni de col·laboració entre el Fons Valencià de Solidaritat, el programa Escoles Solidàries i la Intersindical Valenciana, un grup d'ensenyants dels municipis de San José de los Remates, Santa Lucía i Teustepe van visitar la seu central de la Intersindical a València per a conèixer l'organització més representativa del professorat valencià i incrementar les relacions solidàries entre els dos col·lectius. La delegació nicaragüenca va informar sobre la situació de les escoles al seu país, que té moltes instal·lacions infradotades (manca d'electricitat, recursos, biblioteques, laboratoris, etc.) i dificultats importants per al treball dels docents (objeccions a l'acció sindical, escassos salaris, etc.). En la reunió es van posar les bases per a la col·laboració directa del Sindicat, que ha oferit el seu suport a les demandes dels mestres de Nicaragua.

Dins del programa de cooperació Escoles Solidàries, diverses institucions locals s'han compromés a construir, moblar i catalogar una biblioteca i equipar un laboratori al país centreamericà. D'altra banda, la tasca prioritària al País Valencià és el llançament d'una campanya de recollida de material didàctic, especialment dirigit a l'alumnat de Secundària: llibres de consulta (castellà, anglés, matemàtiques, ciències), didàctica, guies per al professorat, lectures infantils i juvenils, diccionaris i material de laboratori de ciències (taules, equips, làmines, microscopis, etc.). El material que reunisca aquestes característiques es pot lliurar abans de maig de 2005 en els centres participants del p rojecte Escoles Solidàries (veure ALL-I-OLI Núm. 183, de desembre 2004) o en qualsevol seu de la Intersindical Valenciana.

Més de 155.000 participants van participar en la cinquena edició del Fòrum Social Mundial (FSM) a Porto Alegre, Brasil, que va finalitzar el 31 de gener. Milers d'activitats autogestionades i una marxa de 200.000 persones van tornar a manifestar la força del moviment alternatiu i la importància que està cobrant la veu d'aquells que s'oposen a una globalització que deixa en la misèria a la major part de la humanitat.

ALL-I-OLI En aquest fòrum la re f l exió ha obert el camí a les a l t e rnatives i a les pro p o stes per a transformar el món. L'edició de 2006 serà descentralitzada, i el 2007 la seu de l’FSM es traslladarà a Àfrica. Albert Sansano, delegat de l ' S T E P V-Iv en el Fòru m , juntament amb els tre s re p resentants dels STEs-i, Beatriz Quirón, Augusto S e rrano i Biel Caldentey, va intervenir en les ponències i seminaris re l a c i o n a t s amb l'educació. Aquesta delegació va coincidir amb Thulas Nxesi, president de la Internacional de l'Educació, i amb els re p re s e ntants de sindicats llatinoamericans.

En el transcurs de les sessions es va anunciar que el Fòrum Social E u ropeu convocarà el 2005 una setmana europea de mobilitzacions en defensa de l'educació, que serà la primera resposta conjunta en el continent a les polítiques educatives neoliberals. Les reunions i els con-

tactes establits a Port o A l e g re amb org a n i t z a c i o n s p rocedents de tot el món s e rviran per a conèixer i c o o rdinar la resposta contra la guerra i l'ocupació de l'Iraq, la lluita per la pau i la defensa dels dre t s a l'educació i la sanitat, i contra la privatització dels s e rveis públics.

El pròxim 25 de febre r tindrà lloc a Atenes, durant l’Assemblea Pre p a r a t ò r i a del Fòrum Social Euro p e u (FSE), una reunió de coordinació del Gru p d ’ E d u c a c i ó per a llançar definitivament la Crida a una setmana europea de mobilitzacions per l’Educació, que es celebrarà del 8 al 14 de maig de 2005.

En el nostre cas, les o rganitzacions que form e m p a rt de la comissió org a n i tzadora del primer Fòru m Ibèric Social per l’Educació, farem pública una crida adherint-nos a la campanya europea i c o m e n ç a rem a preparar les mobilitzacions corre s p onents a l’Estat espanyol i P o rt u g a l .

Els timons Joan V. Pérez Albero

E

n botànica, sobretot en referir-se als noms populars de les plantes, sol aplicar-se de vegades un mateix nom a diverses espècies que fins i tot poden pertànyer a gèneres molt diferents. Podríem dir que es produeix un fenomen d'homonímia botànica o regional produït per la semblança de formes o fins i tot per l'assignació de propietats. Les plantes conegudes com timó en són un bon exemple. La paraula, fins i tot, serveix per a designar les comunitats vegetals on creixen moltes d'elles, les timonedes, comunitats termòfiles poc denses integrades per mates menudes, moltes de les quals pertanyen a la família de les labiades.

Designem amb el nom de timó (l'accepció més generalitzada) a una mateta de no molt més d'un pam d'alçada, de la família de les labiades, molt aromàtica, que solem utilitzar en infusió per les seues propietats digestives. Parlem del Thymus vulgaris, també conegut com farígola, frígola o tomello. Al gènere Thymus pertanyen també el cantueso o cantaueso (Thymus longiflorus) i la pebrella o pebrinella (Thymus piperella). També amb el nom de cantueso es coneix, en les comarques de Granada, a la Lavandula stoechas, mata que creix en sòls no calcaris.

Tornant a les nostres terres, coneixem també amb el nom de timó mascle, timó groc, timó blanc o timó mascle blanc a diverses matetes del gènere Teucrium (T. Polium, T. Capitatum, T. Homotrichum), que pertanyen també a la família de les labiades. Totes elles, amb propietats digestives, antiinflamatòries i tonificants, poden prendre's en infusió com a digestives o per combatre el mal de panxa o, per via externa, com antiinflamatòries.

Però també tenim el timó real o reial, conegut també com alfàbega de pastor o gitam (Dictamnus hispanicus), herba de la família de les rutàcies, família a què pertanyen també el taronger i el llimoner. És una planteta perenne i molt aromàtica que creix a les nostres serres en llocs frescos i ombriencs. És tòxica i molt olorosa, s'ha usat per a preservar la roba de l'arna i, en infusió, per combatre el mal de ventre, la diar rea i, fins i tot, l'halitosi. És un dels components indispensables de l'herberet d'Alcoi.

ESCRITS

Març 2005

ESCRIT AHIR

All-i-oli 184

15

La revista amplia les col·laboracions i estrena nou disseny a tot color

Compendio Geográfico-histórico del Reino de Valencia. Para uso de las escuelas de Instrucción Primaria (1909)

30 anys amb 'Cuadernos'

Ferran Pastor

V

a ser una bona sorpresa veure aquest llibret a la llibreria L'auca, de València.

Perquè no resulta gens fàcil trobar entre les publicacions destinades a escolars de finals del XIX i començaments del XX una voluntat tan clara de portar “el país a l'escola”. Fixem-nos com comença explicant-ho l'autora: “El considerar la utilidad grandísima que para los pequeños escolares de las tres provincias hermanas reportaría la existencia de un compendio en que se detallaran en forma concisa y clara las particularidades geográficas de esta noble región levantina, recordando de paso los principales sucesos acaecidos en la misma durante los diversos períodos históricos, me decidió a

comenzar tan difícil empresa”.

Més difícil és encara llegir una declaració tan contundent de la utilitat i atenció al mot del coneixement de la nostra particular geografia i història. Haurem d'esperar encara uns anys per a que Carles Salvador i els seus amics presenten i superen plantejaments semblants. No és l'única iniciativa per a escolars que conec d'aquests anys.

Recorde, quan feia el batxillerat a l'institut de Carcaixent, una “Geografía local de Carcagente, para uso de las alumnas del colegio de María Inmaculada de la misma villa”, publicada el 1911.

No sé res de l'autora, la professora Julia Gutiérrez y Moreno, pero si el Compendio va guanyar el premi en els Jocs Florals de l'Exposició Regional Valenciana (1909) m'imagine que estaria ben relacionada amb l'ambient renaixentista local. De fet, tots els tòpics històrics ratpenatistes estan ben representats en forma de preguntes i respostes. Per cert, parlant de tòpics, una pregunta: Ara que ja som del tot Europa, ¿també posarem en els manuals per a escolars que som un país, corn posava donya Julia en el seu Compendio premiat en l'Exposició Regional? No ho dic per res, simplement he trobat açò en la pàgina 8: “¿Es notable por sus producciones? Mucho, puesto que se considera a esta región como uno de los países más ricos de Europa”.

Portades de Cuadernos de Pedagogía correspondents al primer número, de gener de 1975, i el de gener de 2005.

R.M. Mentre la dictadura agonitzava el 1975, un grapat de persones sensibles a la innovació educativa tenia l'encert de crear Cuadernos de Peda gogía. En aquelles circumstàncies històriques -quan, per cert, també es gestava el sindicalisme de classe i assembleari en l'ensenyament-, l'eixida de Cuadernos va ser més que oportuna. El caràcter de ferrament al servei del professorat dels ensenyaments no universitaris i la seua línia editorial d’oberta oposició al sistema, van facilitar que la revista s'obrira pas en poc temps entre els docents més inquiets i es convertira en

referència indefugible per la regeneració pedagògica i democràtica de l'escola.

Des d'aleshores, la història de l'educació ja no es pot escriure sense Cuadernos, que ha publicat en aquest període més de 10.000 treballs (experiències, reportatges, propostes, articles d'opinió, referències bibliogràfiques…) i 250 entrevistes a destacades personalitats del món educatiu i social, com Jean Piaget, Paulo Freire, Emilio Lledó, Manuel Vázquez Montalbán, Marta Mata, Maruja Torres, Iñaki Gabilondo, José Antonio Labordeta o Edgar Morin, entre altres.

D'igual manera, la publica-

ció ha allotjat en les seues pàgines les posicions de les sensibilitats ideològiques i socials més representatives del sector i ha promogut el debat sobre les qüestions més candents de l’actualitat educativa.

El director, Jaume Carbonell, ha afirmat que, a més d'informar, Cuadernos de Pedagogía ha potenciat l'intercanvi d'experiències: "Sempre hem evitat convertir-nos en una revista acadèmica, allunyada de les aules, i hem apostat per estar molt pròxims a la vida quotidiana del professorat".

Amb motiu del 30è aniversari, la publicació mensual ha procedit a una renovació integral del disseny i la impressió, a tot color, i ha incorporat un conjunt de novetats, amb columnistes i seccions d'actualitat breus, junt als treballs més densos.

La revista també acaba d'editar el volum Retratos de maestras. De la Segunda República hasta nuestros d í a s, un text que re u n e i x l'experiència de 30 dones de t res generacions i que repassa l'ensenyament del segle XX. Cuadernos també llançarà durant 2005 el col·leccionable d'11 litografies La escuela desorien t a d a, de l'artista gràfic Joma.

ESCRIT AVUI

Fernando Álvarez-Uría, Julia Varela

José A. Camacho

Joan Borja

Danny Schechter

Pepa Horno

Sociología, capitalismo y democracia

La biblioteca escolar en España: pasado, presente y un modelo para el futuro

La utopia de la ciència.

Joan Fuster i la mesura de les coses

Las noticias en tiempos de guerra. Medios de comunicación: ¿información o propaganda?

Eduquem l'afecte. Reflexions per a famílies, professorat, pediatres…

Morata. Madrid, 2004. 391 pàgs.

De la Torre. Madrid, 2004. 253 pàgs.

Bromera. Alzira, 2004. 343 pàgs.

Paidós. Barcelona, 2004. 422 pàgs.

Graó. Barcelona, 2004. 142 pàgs.

Aquest llibre aborda la història de les relacions complexes que mantenen la sociologia, la democràcia i el capitalisme, els quals han coexistit de forma conflictiva en els països occidentals des de fa més de dos segles. Des que es va produir en Occident la revolució industrial i la revolució política democràtica -dues trascendentals commocions socials que van canviar el món-, la riquesa de les nacions continua estant desigualment repartida i la pervivència dels amos de l'univers confirma les limitacions del procés de democratització de les nostres societats. Els autors intenten crear les condicions intel·lectuals per a l'elaboració d'una sociologia al servei de la llibertat.

¿Com ha evolucionat la història de la biblioteca escolar? ¿Quines dificultats ha salvat i quins són els reptes del futur?

L'autor destaca que els avanços produïts s'han degut a les iniciatives personals i a l'entusiasme del professorat, més que a les actuacions de les administracions educatives, les quals han deixat les biblioteques sense un marc normatiu i sense dotacions econòmiques. L'obra explica les condicions que han de complir les biblioteques pel que fa a l'estructura, organització, serveis i personal, que són, junt a la figura insubstituïble del bibliotecari o la bibliotecària, el motor d'una pedagogia activa que descansa en l'autoaprenentatge.

La utopia de la ciència és una travessia per la mar de les moltes incerteses que suggereix el tecnologitzat món contemporani.

Amb Joan Fuster com a singularíssim company de viatge, l'autor qüestiona alguns dels grans reptes que formula l'actual societat del coneixement.

Darrere d'Einstein hi ha l'esplendor de Manhattan; hi ha també -ai!Hiroshima, Txernòbil; la llum, l'eufòria, la nit, la por. La ciència és tan sols una vela blanca al servei de l'embarcació de la humanitat. Però, ¿on ens condueix un velam tan poderós? ¿A les platges d'Ítaca? ¿Al naufragi abismal i definitiu? Joan Borja tracta de respondre a la qüestió de com afecta la ciència a la nostra vida quotidiana.

Danny Schechter és actualment productor executiu de Globalvision i director del canal Mediachannel.org. En aquest volum examina de manera crítica la cobertura dels mitjans de comunicació des dels atemptats a les Torres Bessones l'11 de setembre de 2001. A partir de l'anàlisi de més de mil emissores de ràdio, diaris, cadenes de televisió i d'Internet, l'autor demostra com els mèdia s'han convertit en els portaveus de les forces armades dels EUA en la seua guerra contra el terrorisme.

Schechter proposa uns canvis per a millorar les fonts d'informació i aconseguir novament una premsa lliure i independent defensora dels valors de la democràcia.

L'afecte s'educa, es fomenta, es construeix i es danya. Com es diu en aquestes pàgines, les relacions afectives són un procés de dues persones únic i irrepetible, que dóna a totes dues la seguretat bàsica per a relacionar-se amb el món i els models de referència necessaris per a entendre'l, per a absorbir el coneixement i per a aprendre a relacionar-se amb els altres.

Les ferides que deixem en aquest procés afecten la resta del desenvolupament de l'infant. El llibre busca provocar en qui el llig una reflexió sobre la presència de l'afecte en les nostres vides i en qualsevol intervenció educativa que desenvolupem com a persones i/o docents.

16

L’ÚLTIMA

All-i-oli 184

Març 2005

Un compromís clar per un ensenyament públic, laic, democràtic i valencià

Per una nova Llei d'Educació Després del cicle d'assemblees celebrades a diferents comarques i les jornades de debat a Gandia i Almagro, el Sindicat, conjuntaCal retornar a l'ensenyament públic el prestigi i els diners que se li han volgut furtar els darrers anys, i posar fi al procés de privatització del sector. Cal impulsar una legislació que impedisca el finançament públic d'una educació elitista. La qualitat per a uns pocs és un privilegi, mentre que la qualitat per a tots i totes només la garanteix l'ensenyament públic.

4 Cal una Llei de Finançament de l'Educació Una Reforma creïble requereix d'una Llei de Finançament de l'Educació que eleve fins al 7% del PIB la inversió en Educació, única via per a assegurar l'estabilitat del sistema educatiu i de posar les seues infrastructures al nivell dels països del nostre entorn.

4 Calen mesures per a pal·liar el fracàs escolar El fracàs escolar no és una altra cosa que un fracàs del sistema educatiu. Les millors mesures per a pal·liar-lo són la reducció del nombre d'alumnat per aula, l'augment de les plantilles dels centres -incloent professionals per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat i per al treball directe amb les famílies, així com de personal d'administració i serveis, que descarreguen al professorat de les tasques no docents que realitza en l'actualitat.

4 La democràcia ha de tornar al sistema educatiu Els consells escolars han de recuperar la seua funció com a màxims òrgans de govern i participació dels centres educatius. Cal restablir-los totes les competències. Apostem per l'elecció democràtica i directa de la direcció, prèvia presentació d'un projecte i un equip directiu per part del consell escolar. Tots els càrrecs cal que siguen escollits democràticament, incloent les caporalies de departament. Els claustres han de recuperar les seues facultats decisòries en l'àmbit pedagògic, especialment quant a la concreció del currículum a la realitat de cada centre. La formació de tot el professorat en aspectes relacionats amb la gestió i direcció de centres redundarà en la qualitat de la funció directiva i animarà al conjunt del professorat a ser candidats o candidates. Ens oposem als plans de formació que pretenen reproduir els equips directius dels centres.

4 Pel caràcter educatiu i públic de l'Educació Infantil Cal regular l'etapa de l'Educació Infantil de 0 a 3 anys i fixen els

ment amb la Confederació de STEs-intersindical, ha remès al Ministeri d'Educació l'anàlisi i les alternatives al document sobre

la reforma educativa presentat pel mateix Ministeri. Aquest document que ara presentem resumeix les propostes acordades.

requisits mínims quant a centres, dependències, aules, materials, professorat, personal auxiliar... que han de complir els centres.

Les ràtios actuals han de ser rebaixades. Rebutgem el finançament de l'Educació Infantil als centres privats, i exigim l'ampliació de l'oferta als centres públics.

mesures necessàries en funció dels projectes, dotant els centres de plans específics d'acollida i d'immersió lingüística per a l'alumnat immigrant.

4 Per una nova Llei de les Qualificacions i de la Formació Professional

4 Per un ensenyament primari de qualitat

Ens oposem a la Llei 5/2002, de 19 de juny, i proposem un nou projecte que dignifique definitivament els estudis de Formació Professional (FP), que integre veritablement els tres subsistemes existents i que considere el centre educatiu com l'eix de tota l'FP.

Cal solventar els problemes en el procés d'ensenyament-aprenentatge en els primers cursos de l'escolarització, millorar les dotacions humanes i materials i garantir més autonomia pedagògica i organitzativa als centres educatius -fins i tot per a decidir el model de jornada escolar.

4 Cal una altra Educació Secundària Obligatòria És necessària una dràstica reducció de les ràtios -rebutgem els desdoblaments només en dues assignatures-, amb la formació de grups heterogenis reduïts, una potenciació de la labor tutorial i la reducció de la càrrega lectiva del professorat, el suport a les famílies de l'alumnat amb necessitats educati-

4 Per una escola laica

ves especials i la necessitat que l'atenció a la diversitat de l'alumnat es realitze en els quatre cursos de l'ESO.

4 La diversitat de l'alumnat requereix diversitat de solucions Cal crear en els centres departaments d'Orientació on, juntament amb la interv e n c i ó

d'un orientador o orientadora i d'especialistes en PT i AL, s'hi i n t e g ren professionals no docents, treballadores i treballadors socials. Les mesure s d'atenció a la diversitat han de sustentar-se en l'autonomia de cada centre per a elaborar el seu propi projecte educatiu en funció de la realitat del seu alumnat. La responsabilitat de l'Administració és facilitar les

Rebutgem que les religions formen part del currículum escolar i que, per tant, s'impartisquen com a assignatures dintre de l'horari lectiu, encara que siga amb caràcter voluntari.

Exigim, per tant, la derogació de l'Acord entre l' Estat espanyol i el Vaticà sobre ensenyament i assumptes culturals, de 1979. També rebutgem l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, perquè els valors han d'estar presents amb caràcter transversal en tot el sistema educatiu.

Cal millorar la qualitat i valoració de la professió docent La proposta d'elaboració d'un Estatut de la Funció Pública Docent ni és prioritària, ni té res a veure amb l'actual debat i només vol contentar les organitzacions que aposten per la centralització de la negociació, llunyana al professorat, deixant sense contingut el marc autonòmic de negociació en les meses sectorials d'educació.

Som contraris a una carrera docent meritocràtica, jerarquitzada i vinculada a avaluacions externes, que servirà per obrir més els ventalls salarials amb criteris arbitraris. Tampoc compartim allò que algunes organitzacions anomenenen “optimització dels recursos humans” que suposa obrir la porta a una mobilitat forçosa mitjançant la modificació de la legislació corresponent al Concurs de Trasllats. És necessari que les administracions educatives prenguen, amb la negociació corresponent, les mesures necessàries per a: • Assegurar un nivell acceptable d'estabilitat en les plantilles, i solventar definitivament, amb un sistema d'accés diferenciat, la situació laboral precària que pateix el professorat interí.

• Millorar substancialment les condicions laborals en les quals s'exerceix la docència: reducció de les ràtios i del nombre màxim d'alumnes per docent; reco-

neixement professional i econòmic; descàrrega progressiva d'hores lectives a partir dels 55 anys; promoció professional horitzontal; reconeixement de les malalties professionals, etc. D'igual manera, cal reforçar la dotació de personal d'administració i serveis, també en els centres d'Infantil i Primària.

• Garantir la jubilació als 60 anys, o amb 30 anys de serveis, amb el 100% de les retribucions.

• Integrar la gestió preventiva en tots els nivells i estructures de l'Administració, incloent el centre docent. Potenciar la figura del coordinador o coordinadora de Prevenció del centre.

• Acabar amb el caràcter voluntarista de les activitats del professorat desenvolupades fora del seu horari laboral.

• Incentivar l'estabilitat del professorat per tal de potenciar grups de treball i projectes de formació de centre o comarcals.

Incentivar projectes col·lectius amb accions que estimulen la innovació educativa i la formació en els propis centres.

• Dotar els centres dels recursos materials i del personal necessari per a estimular la introducció de propostes didàctiques innovadores i treballs cooperatius que dinamitzen les estructures organitzatives del centre.

• Lligar l'activitat de formació perma-

nent del professorat als centres de treball, una formació coordinada democràticament amb altres centres, grups i seminaris.

• Superar la falsa concepció que el professorat és un simple executor tècnic de les prescripcions d'uns altres. Qüestionar l'actual concepció del currículum i, enfront de la política que deixa la programació en mans de les editorials, potenciar la flexibilitat dels programes i promoure l'experimentació i adopció de projectes curriculars alternatius. Facilitar la difusió de les experiències i materials dels grups, seminaris i Moviments de Renovació Pedagògica.

• Recuperar l'autonomia dels Centres de Formació Permanent del Professorat (CEFIRE) i donar garanties perquè la seua gestió econòmica i organitzativa estiga al servei de les necessitats dels col·lectius socials i educatius del seu entorn.

L'alternativa completa, on també s'hi inclouen les propostes sobre els Ensenyaments de Règim Especial, l'Educació de Persones Adultes, l'Escola Rural o la Inspecció Educativa, entre altres, es pot consultar al web de l'STEPVIV: http://www.intersindical.org/stepv/peirp/ reforma.htm