187

Page 1

Extra inici de curs 2005/06

ÈPOCA IV - Núm. 187

QUADERNS DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

Documentació que cal presentar per a l’alta en nòmina

Pàg. 3

Guia de les adjudicacions del professorat per al curs escolar 2005/2006 PROFESSORAT INTERÍ: COM FUNCIONEN LES BORSES DE TREBALL

Juliol 2005

Pàgines centrals

Nòmines, permisos i llicències, excedències i permutes, cobrament de sexennis i calendari escolar 2005/2006 Pàgina 2

Regulació de les itineràncies Organització dels centres educatius Pàgina 5

Què és MUFACE Pàgina 8

La salut laboral, una prioritat sindical ANÀLISI

Pàgina 8

La nova Llei d’Educació no respon a les expectatives expressades per la comunitat educativa

Pàgina 9

Marc legal de l’ensenyament i l’aprenentatge del valencià


2 Allioli 187 - juliol 2005

Extra inici de curs 2005/06

Disposicions legals sobre llocs de treball itinerants

Normativa de funcionament dels centres públics

Regulació de les itineràncies

Com s’organitzen els centres educatius

n Normativa Ordre de 26/11/02 (DOGV 8/10/02). Instruccions 29/6/99 de DGCD i Innovació Educativa i Política Lingüística. Ordre de 23/7/98 (DOGV 15/9/98). Decret 24/1997, d’11 de Febrer (DOGV 17/2/97).

n Definició i adscripció Tindran consideració de llocs docents itinerants aquells en què el funcionariat docent haja de prestar els seus serveis en més d’un centre, amb caràcter regular i periòdic. En els cas dels centres rurals agrupats (CRAs), els serveis s’han de prestar en més d’una localitat. Atés que els llocs docents itinerants tenen caràcter singular, l’adscripció a aquestes places és voluntària.

n Règim de la itinerància Al professorat itinerant se li aplicaran les disposicions legals que amb caràcter general corresponen al professorat del Cos que imparteix els mateixos ensenyaments. Els serveis prestats pel funcionariat docent en un altre centre distint del de la seua adscripció ho seran en règim de comissió de serveis estesa pel director del centre de destinació (Resolució 16/5/95). El còmput de l’horari lectiu setmanal vindrà determinat per l’horari destinat a l’atenció directa de l’alumnat, els temps de reducció horària destinats als desplaçaments i aquells altres atribuïts a altres funcions que li siguen assignades. S’aplicaran els temps de reducció horària destinats als desplaçaments que a continuació s’especifiquen: fins a 80 Km. setmanals, dues hores de reducció; de 80 a 120 km, tres hores; de 120 a 160 km, quatre hores; de 160 a 200 km, cinc hores; de 200 a 240 km, sis hores. Quan, computats l’horari d’atenció directa de l’alumnat i reducció horària per raons de desplaçament, la seua suma fóra inferior a l’horari lectiu setmanal, el professorat itinerant desenvoluparà les altres funcions que li seran assignades.

El professorat itinerant complirà l’horari complementari setmanal d’obligada permanència en el centre en aquell que estiga adscrit i podrà establir-se una major atribució horària d’atenció directa a l’alumnat, amb una reducció de l’horari complementari. El professorat podrà complir part de l’horari complementari en un centre distint del d’adscripció, a efecte de participar en les sessions d’avaluació, claustres i sessions de coordinació. La jornada lectiva del professorat itinerant començarà i finalitzarà en el centre d’adscripció. En tant que la resta de professorat no les tinguen assignades i llevat que siga estrictament necessari, al professorat itinerant no li podran ser assignades tutories. El calendari laboral que haurà de complir serà el corresponent al del seu centre d’adscripció.

n Indemnitzacions En cas d’accident de circulació, es tindrà dret a les indemnitzacions que puguen correspondre per aplicació de l’article 6 del Decret 24/1997, d’11 de Febrer, del Govern Valencià. Tots els trajectes s’abonaran a 0’15 euros per Km, segons l’annex del Decret 24/97, d’11 de Febrer. En aquells trajectes regulars setmanals que superen els 22 km, per cadascun s’abonarà anualment la quantitat de 129,82 euros.

n Centres El professorat itinerant formarà part dels claustres de tots els centres en què impartisca els seus ensenyaments. La persona responsable de la coordinació d’horaris serà la cap d’estudis del centre d’adscripció.

n Salut Laboral A partir del sisé mes d’embaràs, les professores itinerants podran suspendre transitòriament les seues itineràncies i s’adscriuran al seu centre de destinació a temps total reforçant l’atenció a l’alumnat.

n Col·legis d’Infantil i Primària • Reglament Orgànic i Funcional, Decret 233/1997 (DOGV de 8/9/97) i la seua adaptació a Col.legis Rurals Agrupats (CRA) per l’Ordre de 10-5-99 (DOGV 16/6/99). • Ordre de 29 de juny de 1992 (DOGV de 15/7/92). • Resolució de __ de juny de 2005 (DOGV __) (*), per la que es prorroga i completa per al curs 2005/06 la Resolució de 15 de juny de 2001, completada per la Resolució de 36 de juny de 2002, per la Resolució de 9 de juliol de 2003, per la que es dicten instruccions per l’organització i funcionament dels col·legis d’Infantil i Primària i per la Resolució de de juliol de 2004. • Decret 19/1992, de 17 de febrer del Govern Valencià pel qual s'estableix el currículum de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana (DOGV 19 de febrer). • Decret 20/1992, de 17 de febrer del Govern Valencià pel qual s'estableix el currículum de l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana (DOGV 20 de febrer) • Ordre de 19 de febrer de 1993 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la que s'estableixen les normes de procediment en matèria d'avaluació i promoció de l'alumnat en Educació Primària (DOGV de 23 de març). • Resolució de 26 de juliol de 2000 de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística per la que es donen instruccions sobre l'avaluació i la promoció de l'alumnat d'Educació Primària (DOGV de 24 d'agost). • Ordre de 3 de maig de 1993 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre avaluació en Educació Infantil.(DOGV 25 de maig) • Ordre de 4 de juliol de 2001 de la Conselleria de Cultura i Educació per la qual es regula l'atenció a l'alumnat amb necessitats de compensació educativa. (DOGV 17 de juliol).

n Instituts de Secundària

Les adjudicacions, al web de l’STEPV-Iv A més de tot el que cal saber sobre adjudicacions (llistats de participants, vacants, guies per a demanar...) el web del Sindicat presenta ara una nova secció amb informacions útils per al professorat que participa en els actes d’adjudicació.

Trajectes per carretera Informació útil Trobat, el buscador Llistats de carrers Trens Autobusos Mapa de carreteres del País Valencià (interactiva)

Direcció General de Trànsit Centres de Salut Infoville Ajuntaments del País Valencià CIDAJ (DOGV, etc) Mitjans de comunicació Centres educatius públics Centres PROP (Generalitat)

També hi trobaràs: Informacions sobre borses de treballs, oposicions en totes les comunitats autònomes, professorat interí, salut laboral, recursos educatius...

www.intersindical.org

• Reglament Orgànic i Funcional, Decret 234/1997 (DOGV de 8-9-97). • Ordre de 29 de juny de 1992 (DOGV 15-7-92). • Resolució 23 de Juny de 2005 que actualitza les anteriors per les que es dictaven instruccions en matèria acadèmica i d'organització de l'activitat docent en els centres d'Educació Secundària. • Ordre de 3 de juny de 2004 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es modifica l'Ordre de 3 d'octubre de 2003, per la qual s'anticipa l'aplicació de l'avaluació, la promoció i els requisits per a l'obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, regulat per la Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat de l'Educació, en el curs acadèmic 2003/04 (DOGV de 25 de juny). -Sobre avaluació i promoció en ESO: Ordre 18 d'octubre de 2004 (DOGV 10/ 1/ 2005) • Instruccions de 4 de juny de 2004 de les Direccions Generals d'Ensenyament i de Personal Docent, per a la realització de la prova extraordinària prevista per a setembre de 2004 en els centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria. • Resolucions de 14 i 15 de juny de 2001 (DOGV de 29/6/01), que dicten instruccions referides a ordenació acadèmica i organització de l’activitat docent en Cicles Formatius i en Educació Secundària. • Decrets 39/2002 (DOGV 8/3/02) que estableix els nou currícula d’ESO. -Currículum de Batxillerat: Decret 174/1994 de 19 d'agost (DOGV 29/ 9/ 1994) modificat pel

Decret 50/2002 de 26 de març (DOGV 5/4/2002) -Matèries optatives de Batxillerat: el llistat és a l'Ordre de 18 de juny de 2002 (DOGV 22/7/2002) i currículum a l'Ordre 10 de maig de 1995 (DOGV 19/6/1995) i 7 d'octubre de 1998 (DOGV 29/9/1998) -Normes d'avaluació en Batxillerat: Ordre de 17 de gener de 1995 (DOGV 1/ 5/ 1995) • Ordre de 4 de juliol de 2001 de la Conselleria de Cultura i Educació per la qual es regula l'atenció a l'alumnat amb necessitats de compensació educativa. (DOGV de 17 de juliol) • Resolució de 22 de març de 2002 (DOGV 4/4/02) sobre Programes de Garantia Social. • Ordre d’1 de juliol de 2002 (DOGV 12/7/02) que regula l’adscripció i el desplaçament de professorat per modificació de la plantilla. • Resolució de __ 2005 (DOGV __) (*), sobre ordenació acadèmica i organització de l’activitat docent dels centres de la Comunitat Valenciana que durant el curs 2005/06 imparteixen cicles formatius de Formació Professional Específica.

n Altra normativa Existeixen altres aspectes força importants sobre els quals també hi ha normativa que cal tenir en compte, com ara la regulació dels drets i deures de l’alumnat (Decret 246/1991. DOGV 3/1/92), l’Educació Especial (Decret 39/1998. DOGV 17/4/98), l’atenció a la diversitat en ESO (Alumnat amb Necessitats Educatives Especials: Ordre de 14 de març de 2005 (DOGV 14/4/2005) o la Resolució de 28 de juny de 2002 (DOGV 10/7/02), sobre menjadors escolars, actualitzada per la Resolució de 10 de maig de 2005, de la Direcció General d'Ensenyament, sobre el servei complementari de transport dels centres públics de titularitat de la Generalitat Valenciana per al curs 2004/05. Religió Catòlica i Activitats Alternatives als Ensenyaments de Religió: RD 2438/1994 de 16 de desembre (BOE 26/1/1995), Decret 50/2002 de 2002 (DOGV 5/4/2002) i les Ordres de 21 de juliol de 2000 (DOGV 5/9/2000). Curriculum i atribució docent de les activitats alternatives a l'Ordre 17 de juliol de 1997 (DOGV 24/7/1997) i Resolució de 24 de juliol de 1997 (DOGV 31/7/1997) Ordre APU/2210/2003, de 17 de juliol per la que es regula el procediment de les situacions d'incapacitat temporal i de risc durant l'embaraç, en el règim especial de la Seguretat Social dels funcionaris civils de l'Estat (BOE nº 186, 5-8-2003) Finalment, el calendari escolar respon a una Ordre d’11/6/98 (DOGV 18/6/98) que fixa el nombre de dies lectius per a cada etapa educativa i els períodes vacacionals, la qual va ser acordada entre l’Administració i els sindicats de la Mesa Sectorial d’Educació. Ara bé, la Resolució anual que determina per a cada curs la data de començament i d’acabament del curs i els dies festius l’estableix, unilateralment, l’Administració (Calendari Escolar curs 2005-2006: Resolució 26 de maig de 2005 (DOGV 1/6/2005). (*) Pendent de publicació al DOGV.


Extra inici de curs 2005/06

Allioli 187 - juliol 2005 3

Borses de treball, retribucions, baixes, atur

Tot el que el professorat interí ha de saber El professorat interí amb serveis prestats al País Valencià es troba inscrit, si és de Primària, en una de les borses de treball que s’han constituït per ordre cronològic al llarg del temps i que funcionen per a la provisió de llocs de treball, bé vacants, bé substitucions. Si és de Secundària, estarà inscrit igualment en una borsa de l’especialitat corresponent. L’ordenació de les persones dins cada borsa és estàtica, no canvia d’un curs per al següent, a excepció dels interins de nou ingrés en Secundària, els quals s’ordenaran segons el barem d’ingrés a la borsa. Llevat d’aquest cas, l’única modificació possible es produeix perquè determinades persones causen baixa a la borsa corresponent.

n Les borses de treball La composició i el funcionament de les borses estan regulats per un acord entre l’Administració i els sindicats presents a la Mesa Sectorial. L’acord, l’anomenat Pacte sobre provisió de llocs de treball en règim d’interinitat, de 24 de maig de 1993, així com els incidents que s’hi presenten són resolts per la comissió de seguiment corresponent. Aquest acord ha garantit una estabilitat a les borses de treball constituïdes, en el sentit que es mantenen, però en funció de la quantitat de treball que hi ha cada curs el repartiment pot arribar a més o a menys gent de la que està inscrita. En aquests últims anys s’ha creat treball i, en general -a pesar de la convocatòria d’oposicions-, les borses han continuat creixent i s’ha incorporat més professorat a treballar.

Certament, l’augment de professorat interí significa també l’augment de treball en precari. Per a l’STEPV-Iv, transformar el treball precari en treball estable requereix preocupar-se, en primer lloc, per les persones que de fet ocupen eixos llocs de treball, especialment quan porten molts anys de serveis, com és el cas de milers d’interins i interines al País Valencià i a la resta de l’estat espanyol. Cal facilitarlos l’accés als llocs de treball que ja ocupen segons unes regles de joc democràtiques, que han començat per la constitució d’unes borses de treball de forma pública i transparent. En definitiva, cal una política d’ocupació que prioritze les persones, la seua estabilitat laboral. Cal un nou sistema d’accés a la Funció Pública Docent que ho tinga en compte.

n Retribucions 1. El professorat interí de Primària i Secundària que ocupa un lloc de treball vacant estarà d’alta en nòmina fins el 31 d’agost de 2006. Els períodes de treball que generen el dret a cobrar les pagues extraordinàries es distribueixen de la seg-ent manera: de desembre a maig, la paga completa que es cobra en la nòmina de juny; de juny a novembre, la de desembre. La data de cessament de final de curs origina un saldo en nòmina de la fracció corresponent de la paga de desembre (correspon al període entre juny i el final del curs). 2. Al professorat interí que fa substitucions se li ha d’abonar al final de cada substitució –de cada nomenament– la part proporcional de la paga extraordinària en curs i la de vacances.

3. El professorat interí que substituesca càrrecs unipersonals no podrà exercir la corresponent funció i, en conseqència, ni cobrirà l’horari establert per a realitzar-la ni cobrarà el corresponent complement retributiu.

n Baixa laboral 1. És obligatori presentar el part de baixa per malaltia a partir del segon dia d’absència del lloc de treball. 2. En cas d’accident laboral, la prestació de l’atenció sanitària la realitza la Seguretat Social. A continuació, cal que la persona interessada es pose en contacte telefònic amb el Negociat de Seguretat Social dels Serveis Territorials per tal de comunicar-ho i seguir les seues instruccions.

n Situació d’atur 1. Naixement del dret a les prestacions per atur. Les persones que reunisquen els requisits establerts, caldrà que sol·liciten la prestació per atur en el termini màxim de 15 dies des del cessament dels serveis. 2. Duració de la prestació. Estarà en funció del període d’ocupació cotitzat en els sis anys anteriors a la situació legal de desocupació. Per un període mínim de cotització entre 360 i 539 dies (de jornada completa), la prestació per atur serà de 120 dies. Entre 540 i 719 dies cotitzats, 180 dies de prestació; i així successivament fins a un màxim de 2.160 dies, que generen 720 dies de prestació.

Documentació a presentar per a donar-se d’alta en nòmina n Funcionariat de carrera,

n Funcionariat de carrera,

Sense canvi d'especialitat. La diligència d'incorporació que figura al peu de la credencial de presentació al centre. S'ha de formalitzar i remetre's a la secció de personal corresponent. Termini: tres primers dies de setembre. Funcionaris en pràctiques. A més, fotocòpia compulsada del títol acadèmic o certificació acadèmica de finalització dels estudis. Amb canvi d'especialitat. A més del procediment anterior, dues fotocòpies compulsades del títol acadèmic o certificació acadèmica de finalització dels estudis. Canvi de província. A més dels documents dels supòsits anteriors, imprés normalitzat d'actualització de domicili i actualització de dades bancàries, si cal.

– Imprés normalizat de recollida de dades personals i bancàries. – Imprés normalitzat de declaració a efectes de la Llei d'Incompatibilitats i de no haver sigut separat ni inhabilitat de l'exercici de funcions públiques. – Imprés normalitzat de declaració a efectes de l'IRPF. – Imprés normalitzat de jurament o prometença de lleialtat al Rei i de guardar la Constitució. – Dues fotocòpies del document oficial d’identitat i dues més del NIF si al DOI no apareix la lletra del codi fiscal. – Diligència d'incorporació original que figura al peu de la credencial de presentació. – Fotocòpia de la primera pàgina de la llibreta d'estalvis o compte corrent, per tal de consignar correctament els codis i els números de compte de

en pràctiques i interins en situació d'alta, el 31 d'Agost de 2005, en la nòmina docent de qualsevol de les tres Direccions Territorials d'Educació.

en pràctiques i interins que el 31 d'Agost de 2005 no es troben d'alta en la nòmina docent de qualsevol de les tres Direccions Territorials d'Educació.

l'entitat bancària corresponent. – Dues fotocòpies compulsades del títol acadèmic o de la certificació acadèmica de finalització d'estudis. – Certificat mèdic oficial en el qual s'hi faça constar que no es pateix cap malaltia o defecte físic qie impedisca l'exercici de les corresponents funcions. Notes importants – Els impresos normalitzats estan a disposició de les persones interessades als negociats d'informació i registre de les direccions territorials on han de causar alta en nòmina. – Per a fer efectiva l'alta en nòmina el mes de setembre és imprescindible la presentació de tota la documentació relacionada degudament complimentada abans del 5 de setembre de 2005, al Negociat d'Informació i Registre de la Direcció Territorial corresponent.

Reivindicacions pendents del professorat interí L'inici del curs 2004/05 va despertar expectatives entre el professorat interí, atès que el canvi de govern, l'ajornament de l'aplicació de la LOQE i la negociació d'una nova llei educativa podien donar una resposta positiva a la reivindicació històrica del moviment de professorat interí. Va ser una falsa impressió. La presentació del nou avantprojecte de Llei d'Educació i les nombroses converses i negociacions amb el MECD no han avançat en el camí que demanàvem. Les propostes ministerials, ara per ara, són continuistes de les formulades per l'anterior govern i no responen al programa electoral ni a les resolucions aprovades pel PSOE en diverses autonomies. Malgrat açò, el Sindicat ha presentat esmenes a l'avantprojecte de Llei, tant al Consell Escolar de l'Estat com als partit polítics, per exigir un accés diferenciat per al professorat interí. També hem impulsat mobilitzacions estatals, junt a sindicats com SADI, PIDE, INSUCAN o CGT, i autonòmiques, junt a IGEVA-sector docente, CSIF, CGT i UGT, el 8 de juny, per reclamar l'estabilitat i l'accés del professorat interí a la funció pública docent mitjançant accés diferenciat o processos extraordinaris. A més a més, la Confederació d'STES-Intersindical promourà un procés de mobilitzacions si el MECD no accepta les propostes. Per altra part, STEPV-Iv s'ha oposat novament a l'Oferta d'Ocupació Pública presentada per l'administració educativa, que no garanteix la continuïtat en el treball. Aquesta oferta va depassar àmpliament la taxa de reposició, resultat de la suma de les creacions més les jubilacions. Durant aquest curs s'ha entrat a negociar la millora de l'acord de

professorat interí. El Sindicat ha presentat diverses propostes: estabilitat en l'ocupació per a tot el col·lectiu i millores de les condicions de treball. Entre les mesures proposades per STEPV-Iv, es troben: A) Compromís perquè el professorat interí treballe cada any el mateix temps que el curs anterior, com a mínim, i avançar cap a l'estabilitat laboral. B) Percepció de sexennis i triennis. C) Concessió de permisos, llicències, excedències i permutes en les mateixes condicions que el funcionari de carrera. D) Manteniment dels actes d'adjudicació presencials. I) Possibilitat de restricció de província per a la petició de vacants a tot el col·lectiu. F) Establiment d'àmbits territorials inferiors a la província, zones o comarques, per a les substitucions. G) Retribucions corresponents als mesos d'estiu per a les persones que treballen 165 dies. H) Establiment d'un pla de formació en valencià per al professorat interí que no té la titulació. I) Accés als plans de formació de l'administració valenciana. A hores d'ara, la negociació ha avançat poc i el darrer document presentat per la Conselleria és encara insuficient. Els sindicats presents a la Mesa de Negociació han proposat propostes de millora i s’ha iniciat un procés de converses per tal de fixar una posició unitària. La negociació està prevista que continue en juliol. De totes les novetats el Sindicat mantindrà sempre oberta una línia d’informació per a tots els treballadors i treballadores afectats.

QUADERNS DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ - INTERSINDICAL VALENCIANA

Núm. 187 - Juliol 2005 Director Joan Blanco Cap de Redacció Rafa Miralles Redacció Manolo Cabanillas, Joan Cortés, Santiago Estañán, Xelo García, Vicente Henarejos, Jaume Llopis, Vicent Mauri, Sònia Pérez, Domènec Ortolà, Julià Rey Disseny Jordi Boluda Administració, Redacció i Publicitat Juan de Mena, 18, baix. 46008 València. Tel. 963919147. Fax: 963924334 correu-e allioli.stepv@intersindical.org web www.intersindical.org/stepv Imprimeix Bronte Graf, SL. Cullerers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017 Tiratge 15.000 exemplars. ISSN 1576-0197 Dipòsit Legal V-1454-1981. F.C. 46/075


4 Allioli 187 - juliol 2005

Extra inici de curs 2005/06

‘He aprovat. Què faig ara?’ Gestions generals per a tots els processos selectius n Recurs contra les llistes Contra l'acte de les comissions de selecció pel qual s'aprova la llista d'aspirants seleccionats podrà interposarse recurs d'alçada davant el director general de Personal Docent en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la data de publicació de la llista als taulers d'anuncis corresponent, de conformitat amb el que disposen els articles 107, 114 i 115 de la Llei 30/1992, en la redacció donada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

n Superació del procés selectiu per convocatòries de distintes administracions educatives Els aspirants que concórreguen i superen el procediment selectiu per a l'ingrés en el mateix cos en convocatòries corresponents a distintes administracions educatives hauran d'optar-ne per una, en el termini de deu dies comptats a partir de l'endemà de la publicació de les llistes d'aprovats, mitjançant instància dirigida a la Direcció General de Personal Docent, renunciant a tots els drets que pogueren correspondre'ls per la seua participació en les restants. Si no es realitza aquesta opció, l'acceptació del primer nomenament s'entendrà com a renúncia tàcita als restants.

n Presentació de documents En el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de l'endemà de la publicació de la llista d'aspirants que han superat les fases d'oposició i concurs, aquests hauran de presentar en la Direcció General de Personal Docent de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per qualsevol dels mitjans assenyalats en l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions

Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en la redacció donada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, en relació amb el que disposa l'article 1 del Decret 130/1998, de 8 de setembre, del Govern Valencià, la documentació següent: Tots els aspirants que hagen superat les fases d'oposició i el concurs hauran de remetre la documentació general següent: a) Fotocòpia compulsada del títol al·legat per a participar-hi o certificat acadèmic, original o fotocòpia compulsada, que acredite haver realitzat tots els estudis per a l'obtenció del títol, i certificat de pagament dels drets d'expedició del títol (Orde de 8 de juliol de 1988, del Ministeri d'Educació i Ciència). En el cas que la data del títol o del certificat acadèmic siga posterior al dia que va expirar el termini de presentació de sol·licituds fixat en la convocatòria, s'hi haurà de fer constar la data d'acabament dels estudis. En el cas que la titulació s'haja obtingut a l'estranger, s'hi haurà d'adjuntar la corresponent homologació o credencial de reconeixement a l'empara del que estableix el Reial Decret 1.665/1991, de 25 d'octubre. b) Declaració jurada o promesa de no haver sigut separat, mitjançant expedient disciplinari, del servei de cap administració pública, ni trobar-se inhabilitat per a l'exercici de funcions públiques, segons el model que figura com a annex V (III en el Cos de Mestres) d'aquesta convocatòria. Els aspirants que no posseesquen la nacionalitat espanyola hauran de presentar declaració jurada o promesa de no estar sotmesos a sanció disciplinària o condemna penal que els impedesca, en el seu estat, l'accés a la funció pública, segons el model que figura

Cos de Mestres Publicació de les llistes per les comissions de selecció Les llistes es faran públiques als taulers d’anuncis de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport i a les seues direccions territorials. Un exemplar d'aquestes s'elevarà a l'òrgan convocant juntament amb la resta de la documentació corresponent al desenvolupament del procediment selectiu. Superació del procés selectiu per més d’una especialitat Els aspirants que superen el procés selectiu per més d'una especialitat realitzaran la fase de pràctiques en aquella especialitat per la qual

opten i, en cas de ser declarats aptes en la fase de pràctiques mencionada, ingressaran en el cos de mestres per totes les especialitats superades en el procediment selectiu. Destinació per realitzar les pràctiques Les destinacions que se'ls adjudiquen per a la realització del període de pràctiques tindran caràcter provisional, i en funció de les necessitats del servei, es correspondran prioritàriament amb places de l'especialitat per la qual s'ha superat el concurs oposició. n

com a annex V (III en el Cos de Mestres) de la convocatòria. c) Els aspirants que hagen fet valer la seua condició de persones amb minusvalideses hauran de presentar certificat dels òrgans competents de la Generalitat Valenciana, de l'Estat o de la resta de les comunitats autònomes que acredite aquesta condició i, igualment, hauran de presentar certificat dels dits òrgans acreditatiu de la compatibilitat amb l'exercici de les funcions corresponents al cos i especialitat en què aspiren a ingressar. d) Fotocòpia del document nacional d'identitat (DNI). e) Els aspirants que no posseesquen la nacionalitat espanyola i que hi participen en virtut del que preveu el paràgraf segon de la base 2.1.1.a) de la convocatòria hauran d'acreditar documentalment el compliment del dit requisit. f) Certificat mèdic oficial acreditatiu de no patir cap malaltia, ni d'estar afectat per cap limitació física o psíquica que siga incompatible amb l'exercici de les funcions corresponents al cos i especialitats a què s'opta. g) Fotocòpia compulsada del títol, certificat o diploma que s'hi al·legue per a l'exempció de la prova de coneixements dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, en cas d'haverhi al·legat l'exempció.

n Documentació específica A més de la documentació general, els aspirants hauran de presentar, igualment, depenent del cos pel qual hagen superat les fases de concurs i oposició, altres documents: A) Cos de Secundària: Títol Professional d'Especialització Didàctica o Certificat d'Aptitud

Pedagògica o, si hi manca, documentació justificativa que acredite la dispensa d'aquest requisit, segons el que preceptua l'apartat 1.2.b) de les bases específiques d'aquesta convocatòria. Quan s'al·legue en substitució del títol Professional d'Especialització Didàctica o del Certificat d'Aptitud Pedagògica docència efectiva durant dos cursos acadèmics complets, s'acreditarà, si es tracta d'un centre públic, mitjançant certificat expedit pel secretari amb el vist-i-plau del director del centre, consignant-se el número de registre personal, i si es tracta d'un centre privat, mitjançant certificat del director del centre amb el vist-i-plau de la inspecció educativa. B) Cos de professors tècnics de FP Els aspirants als quals els siga d'aplicació la disposició transitòria segona del Reial Decret 777/1998, de 30 d'abril, hauran d'acreditar, a més de l'equivalència a efecte de docència, la seua experiència docent durant, almenys, dos anys en centres educatius públics dependents de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, mitjançant certificat expedit pel secretari amb el vist-i-plau del director del centre o dels centres on hagueren prestat els seus Serveis Professorat amb la condició de funcionariat públic de carrera Els qui tinguen la condició de funcionaris públics de carrera estaran exempts de justificar documentalment les condicions i els requisits ja demostrats per a obtenir el seu anterior nomenament, i en aquest cas han de presentar un certificat o full de serveis de la direcció territorial de Cultura, Educació i Esport corresponent, de la Conselleria de Justícia i

Administracions Públiques o del ministeri o organisme de què depenguen, per a acreditar aquesta condició, en què es consigne de manera expressa les dades següents: a) Indicació del cos a què pertanyen, número de registre de personal i si es troben en servei actiu. b) Nombre d'anys com a funcionaris de carrera. c) Lloc i data de naixement. d) Títol acadèmic que posseeixen i data d'expedició. Quan els certificats o fulls de serveis es referesquen als professors que han participat pel procediment d'accés a Cossos docents de grup superior, s'indicarà expressament que els aspirants reuneixen tots els requisits que s'exigeixen per a participar per aquest procediment. Si en el certificat no pot fer-se constar alguna de les dades exigides en el paràgraf anterior per no estar en els expedients personals dels interessats, aquests hauran de trametre separadament la documentació que els acredite. Els aspirants que havent superat les fases de concurs i oposició ja estiguen prestant serveis remunerats en l'administració com a funcionaris de carrera, interins o com a personal laboral, sense perjuí de la situació administrativa o laboral que d'acord amb la normativa vigent els corresponga, hauran de formular opció per la percepció de remuneracions durant la seua condició de funcionaris en pràctiques, de conformitat amb el que preveu el Reial Decret 456/1986, de 10 de febrer. No presentació de la documentació Els qui dins el termini fixat, llevat dels casos de força major, no presenten la documentació, o del seu examen es

Cos de Secundària Publicació de les llistes per les comissions de selecció Les comissions de selecció elaboraran la llista d'aspirants seleccionats. Per a això, confeccionaran una llista d'aspirants seleccionats de la seua especialitat, en la qual figuraran, en primer lloc, els aspirants que hagen accedit des de cossos del mateix grup i nivell de complement de destinació; en segon lloc, els del torn d'accés des de cossos de distint grup, i, en ter cer lloc, els ingressats pel torn lliure i els acollits a la reserva de discapacitats. Dins de cadascun d'aquests grups, els aspirants seleccionats s'ordenaran per la puntuació obtinguda. Aquesta llista es farà pública als taulers d'anuncis de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport i a les seues direccions territorials. Un exemplar d'aquesta llista s'elevarà a l'òrgan convocant amb la resta de la documentació corresponent al desenrotllament del procediment selectiu.

Superació del procés selectiu per dos o mes cossos o especialitats Els aspirants que superen el procediment selectiu per dos o més cossos o per dos o més especialitats del mateix cos hauran d'exercir opció per un dels llocs, i podran sol·licitar pròrroga per a la realització del període de pràctiques en l'altre o altres llocs. Exempció de la fase de pràctiques Estan exempts de la realització de la fase de pràctiques els aspirants seleccionats que hagen accedit per algun dels procediments d'accés regulats en aquesta orde, i en aquest cas romandran en el seu cos d'origen fins que s'aprove l'expedient del procediment selectiu i se'ls nomene funcionaris de carrera amb la resta d'aspirants seleccions de la seua promoció. No obstant això, podran optar per incorporar-se com a funcionaris en pràctiques a la destinació que se'ls adjudique, en aquest cas quedaran exempts de l'avaluació d'aquestes i hauran de romandre en aquesta

situació fins que s'aprove l'expedient del procediment selectiu i posteriorment se'ls nomene funcionaris de carrera. Així mateix, estaran exempts de l'avaluació de la fase de pràctiques els qui hagen superat el procediment selectiu i acrediten haver prestat servicis, almenys, durant un curs escolar com a funcionaris de carrera. Destinació fase de pràctiques Les destinacions obtingudes per a la realització del període de pràctiques tindran caràcter provisional. Tant els aspirants que han sigut nomenats funcionaris en pràctiques, com els altres aspirants que, estant exempts de la realització de la fase de pràctiques, han optat per romandre en els seus cossos d'origen, queden obligats a participar en els successius concursos de provisió de places que es convoquen, fins a l'obtenció d'una destinació definitiva en centres directament gestionats per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. n


Extra inici de curs 2005/06

Allioli 187 - juliol 2005 5

dedueix que manquen d'algun dels requisits assenyalats en la base 2 de la convocatòria, no podran ser nomenats funcionaris de carrera i quedaran anul·lades les seues actuacions, sense perjuí de la responsabilitat en què hagueren incorregut per falsedat en la sol·licitud inicial.

n Funcionariat en pràctiques La Direcció General de Personal Docent nomenarà els aspirants seleccionats funcionaris en pràctiques al llarg del curs escolar, bé en vacants o bé en substitucions de caràcter temporal, d'acord amb les necessitats del servei, en centres dependents de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Aquests aspirants hauran de realitzar les pràctiques en les destinacions adjudicades, i a aquest efecte s'entén que renuncien al procediment selectiu aquells aspirants que no s'hi incorporen.

n Fase de pràctiques • Les pràctiques formen part de procés selectiu i tenen com a objecte comprovar l’aptitud per a la docència dels aspirants seleccionats. • Tindran una durada de 6 mesos i seran convocades i regulades per la Direcció General de Personal. • S’hi crearan comissions qualificadores que coordinaran les activitats al Centre i la formació. • S’hi designarà professorat que tutoritzarà de pràctiques. • Hi haurà una avaluació final amb un "apte" o "no apte". • Els aspirants "no aptes" repetiran la fase de pràctiques junt als aspirants seleccionats en el següent concursoposició.

n Funcionaris de carrera • El nomenament es publicarà al DOGV i al BOE. • Els nous funcionaris de carrera hauran de participar obligatòriament en el Concurs General de Trasllats convocat per la Conselleria de Cultura i Educació.

n Triennis i sexennis • Una vegada nomenats/ades, se’n pot sol·licitar el reconeixement si es comptabilitzen serveis públics anteriors i es poden completar triennis i sexennis. • Per als triennis, comptabilitzen els serveis prestats en totes les administracions públiques. • Per als sexennis, es comptabilitzen sols aquells serveis prestats en les administracions públiques educatives. • Quant als triennis, a partir del segon el reconeixement és automàtic i per al primer s’aportarà la documentació acreditativa dels serveis relacionats correlativament en la sol·licitud (Annex II). • Quant als sexennis, acompanyaran la instància les certificacions de 100 crèdits corresponents a activitats de formació permanent o de millora de la qualitat de l’ensenyament. (Ordre de 14 d’abril de 2005, DOGV 2204-2005).

Què és MUFACE? A més del règim general de la Seguretat Social, al qual estan acollits la major part dels ciutadans i les ciutadanes, existeixen diversos règims especials com MUFACE, denominació amb què es coneix la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat, un organisme públic de l'administració de l'estat adscrit al Ministeri d'Administracions Públiques. Tant la Llei 109/1963, de 20 de juliol, de funcionaris civils de l'estat, com el Decret 315/1964, de 7 de febrer, que va aprovar el text articulat, disposen que el règim de la Seguretat Social dels funcionaris públics siga establert per una llei especial. La Llei 29/1975, de 27 de juny, sobre Seguretat Social dels funcionaris civils de l'estat, partint de l'existència dels sistemes de classes passives i ajuda familiar als quals amb caràcter general i obligatori estaven adscrits tots els funcionaris de l'administració civil de l'estat, crea una mutualitat única i obligatòria, MUFACE, amb un repertori de prestacions ampli i flexible per a garantir una protecció adequada dels treballadors i treballadores públics. MUFACE contempla les prestacions següents: assistència sanitària, pròtesis, prestació farmacèutica, subsidi per incapacitat temporal, subsidi per risc durant l'embaràs, indemnització per lesions permanents no invalidants, prestació per gran invalidesa, prestació per fill a càrrec minusvàlid, ajuda per a adquisició d'habitatge, prestacions per estudis universitaris, subsidi de jubilació, subsidi per defunció, ajuda de sepeli, ajudes assistencials, ajudes de protecció sociosanitàries, ajudes econòmiques en els casos de part múltiple.

Assistència sanitària Totes les persones mutualistes i beneficiàries de MUFACE tenen dret a rebre les prestacions sanitàries. A

més, els cònjuges dels mutualistes i els que hagen conviscut amb ells –encara que no siguen beneficiàries– tenen dret a rebre assistència per maternitat. La cobertura sanitària de la cartera de serveis de MUFACE és equivalent a la del Sistema Nacional de Salut. Les modalitats compreses en l'assistència sanitària són les següents: - Atenció primària, en la qual s'inclouen les vacunacions i l'atenció a pacients de VIH-SIDA. - Atenció especialitzada en totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques, tant en consulta externa com en règim d'hospitalització. - Transport sanitari, oxigenoteràpia i aerosolteràpia a domicili. Els serveis sanitaris són totalment gratuïts, sense que calga realitzar cap aportació per part de l'assegurat.

Possibilitat d'elecció Els mutualistes poden optar entre l'assistència sanitària del sistema sanitari públic a través de la Seguretat Social o la d'alguna de les entitats privades d'assegurança lliure concertades. L'opció es pot exercitar cada any, durant el mes de gener i per una sola vegada. Cada entitat ofereix la possibilitat d'optar entre els facultatius i centres assistencials que figuren en el seu catàleg de serveis, tenint en compte que han d’oferir almenys dos facultatius de cada especialitat.

Assistència en l'estranger Les persones beneficiàries de MUFACE tenen una cobertura en l'estranger equivalent a l'assistència sanitària de la qual gaudeixen. No obstant, cal distingir dues situacions: 1. Les persones mutualistes destinades en l'estranger reben la seua assistència sanitària a través d’ALICO mitjançant una pòlissa de segur que MUFACE té subscrita amb aquesta entitat. 2. Els mutualistes que només es desplacen temporalment a l'estranger i reben assistència sanitària tindran dret a que MUFACE els reintegre les despeses ocasionades per aquesta assistència, amb les següents excepcions: A) Que l'assistència rebuda o les despeses reclamades estiguen incloses en algun tipus de cobertura sanitària en l'exterior, a càrrec d'un ens públic o privat, nacional o estranger. B) Que de l'apreciació de la patologia que es tracte es constate un propòsit intencionat del mutualista o beneficiari d'eludir els serveis sanitaris que li corresponguen.

Tramitació Les entitats concertades editen catàlegs amb la relació detallada dels seus serveis i mitjans, les adreces, telèfons, horaris, així com la informació, urgències i ambulàncies en altres províncies. Per a determinats serveis, com l'hospitalització o el transport, cal

obtindre l'autorització prèvia de l'entitat. Només en determinats supòsits d'urgència vital es pot acudir a mitjans no concertats, encara que és necessari comunicar-ho a l'entitat en el termini de quinze dies. Quan sorgisquen dificultats per a obtindre l'assistència haurà de presentar-se una reclamació escrita davant l'entitat, la qual haurà de disposar una alternativa assistencial en un termini de tres dies.

Reclamacions Les reclamacions o queixes relacionades amb l'assistència sanitària s’han de presentar davant el Servei Provincial. MUFACE, després d'escoltar l'entitat, li plantejarà una resolució i si continua el conflicte ho traslladarà a una comissió mixta provincial. Si persisteix el desacord el cas serà examinat per una comissió mixta d'àmbit estatal. En qualsevol cas es podrà presentar una impugnació d'acord amb la llei.

Cotitzacions a MUFACE 2005 Mutualistes obligatoris (quota mensual) Grup

Haver Quota Aportació Total regulador actiu de l'estat (1,69%) (5,07%)

A

33.943,22 40,97

122,92

163,89

B

26.714,17 32,25

96,74

128,99


6 Allioli 187 - juliol 2005

Extra inici de curs 2005/06

La formació permanent, un dret i un deure del professorat quest Sindicat sempre ha considerat que la formació permanent del professorat és, al mateix temps, un dret i un deure. És inseparable de la condició docent l’actualització permanent dels coneixements professionals, així com la recerca i la investigació sobre tot allò que ens succeeix a la nostra pràctica docent. La formació és també una condició indispensable per a l’autonomia personal i el treball cooperatiu. Per totes aquestes raons, la formació ha de

A

Continguts: - Funcionariat docent, legislació especifica (Normativa; Vida laboral; Vida al centre educatiu, El currículum...) - Treball a l'aula (Organització, Distribució dels temps; Disciplina, participació, resolució de conflictes; Relacions amb l'entorn; Mètodes, metodologies i treball diàries.

Escola Sindical Melchor Botella (STEPV)

Ofertes formatives obertes 2005

n Formació en

cooperació educativa

n Estratègies personals Calendari i horari: 28, 29, 30 de setembre i 5, 6, 7 d’octubre. De 18 h a 21'15 h. Lloc de realització: València Participants: 50 Hores: 20 Professora: Mònica Fernàndez Continguts: Autocontrol emocional; Habilitats socials i asertivitat; La presa de decisions; La relaxació.

n De la legislació docent al treball a l'aula: claus per a començar en el magisteri

Curs presencial per al professorat d'Infantil i Primària amb menys de dos anys d'experiència docent Calendari i horari: 4, 6, 11, 18, 20, 25 i 29 d'Octubre. 8, 10, 12, 15,17 i 22 de novembre. De 18 h. a 20 h. (29 oc. i 12 nov. de 10 h. a 14 h.) Lloc de realització: Alzira Participants: 30 Hores: 30 Coordinador: Josep R. Torres Baldoví

Oferta Institucional de formació L’oferta institucional de formació continuada es va publicar al DOGV del 27-4-05 i es tracta de la Resolució de 22-3-05 de la Direcció General de la Funció Pública, mitjançant la qual es convoca un extens repertori d’accions formatives, distribuïdes al llarg de tot l’any i del conjunt de la geografia valenciana. S’hi inclouen cursos de totes les especialitats i àrees. A més es convoquen ajudes per a projectes de for-

formar part de la jornada de treball del professorat i ha de ser una responsabilitat de l’Administració que l’oferta institucional tinga un caràcter universal, al mateix temps que s’ha de donar entrada a les iniciatives del mateix professorat. Una consequència directa del model de formació que el Sindicat preconitza és l’oposició al sistema retributiu anomenat de “sexennis”, per tal com fa de la formació una opció voluntària i, a més, la converteix en una mercaderia: “Si vols

Edició: Primera. Calendari i horari: 10 i 17 de setembre. De 10 h a 20 h. Lloc de realització: La Vall d'Uixó Edició: Segona Calendari i horari: 24 setembre i 1 d'octubre. De 10 -20 h. Lloc de realització: Ontinyent Edició: Tercera Calendari i horari: 15 i 22 d'octubre. De 10 h a 20 h. Lloc de realització: València Edició: Quarta Calendari i horari: 29 octubre i 5 novembre. De 10 a 20 h. Lloc de realització: Alacant.

Escoles Solidàries realitzades a Nicaragua i Guatemala; Mostra de materials per treballar la cooperació a l'aula... (Cursos realitzats conjuntament amb el Fons Valencià per la Solidaritat. Matrícula gratuïta).

n Construir l’espai lingüístic personal. Recursos per a resoldre les situacions de conflicte lingüístic

Curs presencial per al professorat de Valencià Data d'inici: Octubre. Data finalització: Novembre, 2005 Lloc de realització: València Participants: 30 Hores: 20 Coordinador: Ferran Suay Continguts: Com aprenem la submissió lingüística; Llengua i autoestima; Les lleis que ens emparen; Els recursos que tenim; Taller de teatre; Aprenentatge de nous recursos; Desmuntant prejudicis.

n Curs presencial per al

CURSOS ON-LINE n Recursos lingüístics i discursius per millorar l’expressió escrita en valencià

Participants: 30 Hores: 15 Coordinador: Joan Bravo Escuriet Continguts: Què entenem per cooperació; Presentació del Programa Escoles Solidàries; Experiències de cooperació educativa a les escoles valencianes; Activitats del Programa

Dates d'inici: 15 -10 al 30/11 Participants: 50 Hores: 35 Facilitador: Joan Peraire Continguts: Estratègies de producció discursiva; Planificació i organització de la informació; Sintaxi discursiva; Problemes d'ortografia; Aspectes conflictius de la normativa gramatical; Qüestions de lèxic...

professorat interessat en cooperació internacional

mació del professorat en centres, ajudes econòmiques per a la realització de projectes d’investigació i innovació educativa, ajudes individuals per activitats de formació permanent del professorat, etc. Totes aquestes convocatòries solen aparéixer a la primavera al DOGV, i el Sindicat dóna complida informació, amb antelació, a tota la seua afiliació. Els Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius de la Comunitat Valenciana (CEFIRE), a més de canalitzar l’oferta institucional de la Conselleria d’Educació –incloent-hi els cursos de Valencià–, tenen un programa propi d’activitats que pot interessar al professorat. La relació de CEFIRE i el número de telèfon és la següent:

Alacant: 965100284 Alcoi: 966520550 Alzira: 962404326 Benidorm: 966803553 Extensió Ondara: 66476755 Castelló de la Plana: 964239648 Extensió Segorbe: 964712427 Cheste: 962512517 Elda: 965394639 Elx: 65462312 Gandia: 962872768 Godella: 963641846 Llíria: 962792569 Tuéjar: 961635028 Ontinyent: 962910313 Orihuela: 966742725 Sagunt: 962650277 Torrent: 961572061 Extensió Utiel: 62173206 València: 963787052 Vinaròs: 964454552 Extensió Albocàsser-Morella: 964428393 Xàtiva: 962281901 Extensió Aiora: 961890069

diners, fes formació”. Els sexennis són l’opció de qui no està disposat a posar a l’abast de tot el professorat una estructura estable al servei d’una formació de qualitat i de qui no vol retribuir de forma igual la mateixa responsabilitat. STEPV-Iv entén que un salari digne, igual per a qui té les mateixes responsabilitats, ha de retribuir al mateix temps la tasca docent i la formació necessària per a poder realitzar-la amb un bon nivell de qualitat.

n Introducció a la fotografia digi-

tal com a eina didàctica i de difusió Dates: 15/10 al 30/11 Participants: 50 Hores: 35 Facilitador: José V. Sánchez Soro Continguts: Fonaments de la imatge fotogràfica; Càmera fotogràfica i escàners; El tractament de les imatges; Dispositius d'eixida.

Adquisició de noves especialitats

n Notes comunes Cursos on-line. És imprescindible disposar d'un ordinador amb connexió a Internet i un compte de correu electrònic. Validesa acadèmica. Activitats reconegudes per la Conselleria d’Educació per al professorat en actiu o en borsa de treball amb un crèdit per cada hora de formació. Les persones que encara no estiguen treballant o apuntades a una borsa de treball, podran obtenir un certificat de participació de la Universitat de València amb les hores de l'activitat. Preu dels cursos. Persones afiliades: 75 .; no afiliades: 110 . Preu dels cursos on-line. Persones afiliades: 50 .; no afiliades: 110 . Prioritat per a la matriculació. Excepte en les activitats en les quals s'hi específique una altra cosa, si la demanda supera l'oferta tindrà prioritat el professorat interí i aturat. El segon criteri serà la data de recepció de la sol·licitud en el Sindicat.

Les universitats valencianes també fan una oferta de formació que pot abastar el seu professorat i també el de l’àmbit no universitari; per exemple, cursos de postgrau, màsters, etc. Universitat d’Alacant, Institut de Ciències de l’Educació (ICE): 965903520 Universitat Jaume I de Castelló: Vice-rectorat de professorat: 964345686 Universitat Miguel Hernández d’Elx: Vice-rectorat d’Ordenació Acadèmica i Professorat: 966658627 Universitat Politècnica de València, Institut de Ciències de l’Educació (ICE): 963877094 Universitat de València-Estudi General, Servei de Formació Permanent: 963620061

Cos de Mestres Es pot obtenir una nova especialització cursant l’especialitat desitjada a l’Escola de Magisteri, prèvia convalidació de determinades assignatures i crèdits, així com determinades llicenciatures equivalents a les especialitats del Cos de Mestres. Aquells que tinguen la condició de funcionari també poden obtenir l’especialització superant les proves d’adquisició de noves especialitats en les convocatòries d’oposicions.

Cossos de Secundària i de Règim Especial L'adquisició de noves especialitats per als funcionaris s'obté superant les proves d'adquisició de noves especialitats en les convocatòries de concurs-oposició, sempre que es convoquen places de l'assignatura.

Moviments de Renovació Pedagògica Els Moviments de Renovació Pedagògica són l’alternativa indispensable per a l’autoformació del professorat, des d’un punt de vista crític, autònom i arrelat a la pràctica en el centre. Mantenen al llarg del curs diverses ofertes de formació, així com grups i seminaris de treball, a més de les Escoles d’Estiu. Cal dirigirse a la Federació d’MRPs o el web fmrppv@fmrppv.org

MRP Escola d’Estiu del País Valencià Gonçal Anaya: Tel. 963983857 eecc@fmrppv.org MRP Escola d’Estiu de Castelló: Tel. 964224627 eecs@fmrppv.org. MRP Escola d’Estiu MarinaSafor: Tel. 962800204 eems@fmrppv.org. MRP Escola d’Estiu del País Valencià Terres del Sud: Tel. 965457165 eets@fmrppv.org. MRP Col·lectiu de Mestres de la Safor: Tel. 620208047 cms@fmrppv.org MRP Col·lectiu d’Ensenyants de la Ribera, Coderi: coderi@fmrppv.org


Extra inici de curs 2005/06

Allioli 187 - juliol 2005 7

cursos del BUP, d’FP o del Batxillerat vigent. L’exclusió de la llicenciatura de Filologia Catalana va ser recorreguda pel Sindicat davant els tribunals de Justícia. Recentment, el Tribunal Superior de Justícia ha fallat a favor del Sindicat.

Capacitació lingüística Cómo adquirir el conocimiento del valenciano (Ordre de 5 de febrer de 1997, DOGV de 10-4-97) Cal distingir entre el nivell de valencià requerit per presentar-se a les proves d'accés als cossos docents i la titulació exigida, almenys fins el curs 2001/02, per impartir docència en centres d’Infantil i Primària que tenen un programa d'educació bilingüe. a) Respecte al primer cas, a partir del curs 2001-02, la Generalitat ha d’exigir el coneixement del valencià equivalent al nivell mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JQCV) en les proves per accedir als cossos docents. Aquest coneixement s’acredita bé mitjançant una prova prèvia al procés selectiu pròpiament dit o per l’acreditació mitjançant les titulacions reconegudes a l’efecte: Llicenciatura en Filologia Valenciana; títol de Mestre de Valencià; certificat de capacitació; certificat d’aptitud per a l’ensenyament en valencià; certificat de grau superior o de grau mitjà de la JQCV; certificat universitari acreditatiu d’haver superat el Nivell II del Pla de formació lingüístico-tècnica en valencià del professorat no universitari; certificat universitari que acredite haver superat el curs superior o el curs mitjà de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica; certificat d’aptitud de Valencià expedit per les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI); certificat acadèmic d’haver superat el cicle elemental de Valencià expedit per les EOI; acreditació d’haver cursat i aprovat la matèria de Valencià en tots els

b) Si es manté l’establit fins el curs 2001/02, per a poder impartir docència en programes bilingües de col·legis d’Infantil i Primària es requereix, almenys, el certificat de capacitació. Per a obtindre’l, la Conselleria d’Educació organitza cursos de Lingüística Valenciana i de la seua Didàctica tots els anys. La convocatòria i la matrícula sol realitzarse pel mes d’octubre i el començament del curs pel gener. El primer cicle consta del nivell 0 (100 hores), nivell I (85 h.) i nivell II (85 h.), al final del qual cal fer un curs específic de contingut tècnico-didàctic de 50 hores. El nivell III (85 h.) conforma un segon cicle destinat a professorat especialista en Lingüística Valenciana, necessari per a ocupar llocs d’aqueixa especialitat en ESO, i faculta per a l’obtenció del títol de Mestre de Valencià. Es pot accedir directament al nivell II després de superar els dos primers cursos de l’EOI de l’assignatura de Valencià o haver superat el grau elemental de la JQCV. Igualment, s’expedirà directament el certificat de capacitació a qui acredite haver superat el cicle elemental de Valencià o el certificat d’aptitud de Valencià de les EOI, juntament amb el certificat d’haver realitzat el curs de Didàctica i també als titulats universitaris que hagen cursat 24 crèdits vinculats a les àrees de coneixement de Filologia Catalana i Didàctica de la Llengua i la Literatura. La JQCV realitza uns exàmens equivalents als mateixos nivells dels cursos per a aquelles persones que ja tenen coneixements de valencià suficients o prefereixen preparar-se pel seu compte. En tot cas, cal fer el curs de Didàctica per tal d’obtenir el certificat de capacitació. Els exàmens es convoquen pels mesos de setembre i febrer.

Titulacions de valencià per al professorat: com aconseguir-les Per crèdits universitaris

Formació per cursos

Entitats Educatives

Accions formatives

Universitat d’Alacant Universitat Jaume I Castelló Universitat de València Universitat Catòlica de València

(crèdits universitaris de l’àrea de Filologia catalana o de didàctica de la llengua i la literatura)

Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià

Titulacions

24 crèdits:

Certificat de Capacitació

40 crèdits:

Diploma de Mestre

Grau Mitjà i superar un curs específic (A, B i C)

Certificat de Capacitació

Grau superior i superar Curs Específic D

Diploma de Mestre

Només professorat d’Ed. Infantil, Primària, Secundària i Adults àrees lingüístiques

Escoles Oficials de Idiomes

Pla de Formació Lingüísticotècnica en valencià del professorat no universitari. Es pot realitzar en les convocatòries anuals de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. En setembre i en juliol.

3r de Valencià (Certificat Elemental) i superar Curs Específic (A, B i C)

Certificat de Capacitació

5é de Valencià (Certificat d’Aptitud) i superar Curs Específic D

Diploma de Mestre

PRIMER CICLE Nivell Mitjà i superar curs Específic: Curs A: mestres Curs B: Secundària, àrees no lingüístiques. Curs C: Secundària, àrees lingüístiques.

Certificat de Capacitació

SEGON CICLE

Diploma de Mestre

Només professorat d’Ed. Infantil, Primària, Secundària i Adults d’àrees lingüístiques

Nivell Superior i superar Curs Específic D.


8 Allioli 187 - juliol 2005

Extra inici de curs 2005/06

STEPV-Iv ha desplegat campanyes diverses sobre la salut del professorat

La salut laboral, una prioritat del Sindicat studi de les condicions de treball i la influència d’aquestes condicions en l’estat físic, mental i social del treballador i de la treballadora a causa de la realització d’una tasca específica”. La definició està inspirada en el concepte de salut de

E

n Què fa el Sindicat STEPV-Iv ha promogut campanyes per informar els treballadors i les treballadores docents de qüestions relacionades amb la salut laboral i per reivindicar una millora substancial de les condicions laborals mitjançant l’aplicació de polítiques preventives. La campanya “Pengem les claus” plantejava millores en les condicions de treball en llocs considerats itinerants. “Pel reconeixement de les nostres malalties professionals” era una altra campanya que pretenia, mitjançant una nova catalogació de les malalties i accidents laborals considerats fins ara fortuïts, que s’hi començaren a aplicar mesures preventives des de tots els àmbits de gestió de l’administració educativa. A més a més, el Sindicat va partici-

l’Organització Mundial de la Salut (OMS): la salut és un estat de benestar físic, mental i social i no sols l’absència de dany i de malaltia. Des d’aquesta perspectiva, la cultura de la prevenció ha de substituir la inèrcia dels fets consumats, de tal manera que les

par el 2003 en les Jornades de la Confederació d’STEs sobre “Riesgos Psicosociales en la enseñanza” celebrades a Valladolid. Des del Comité de Seguretat i Salut Laboral, la represenciació del Sindicat ha encapçalat la denúncia de situacions concretes que produïen un deteriorament greu de les condicions de treball individuals i col·lectives de professorat a determinats centres educatius públics. En el marc de negociació amb la Conselleira d’Educació s’ha aconseguit incorporar els temes de seguretat i salut. Un principi d’acord permetrà la constitució completa dels serveis de prevenció. També existeix una negociació en marxa sobre el pla de prevenció.

mesures per garantir la seguretat i la prevenció dels riscos laborals ha d’integrar-se en les fórmules organitzatives i de gestió empresarial i impregnar totes les estratègies assolides per les empreses per dur endavant les seues activitats.

n Els comités de seguretat

Els comitès de seguretat i salut laboral són òrgans paritaris integrats per representants de l'administració i dels treballadors que han de vetlar per la seguretat i la salut laboral i als quals pot adreçar-se qualsevol treballador o treballadora. D’altra banda, la mesa sectorial de salut laboral aborda, negocia i coordina l’activitat preventiva dins de l’àmbit educatiu. El Sindicat treballa ara per implantar la figura de la coordinadora de salut laboral en tots els centres educatius.

n Els delegats de Prevenció

Els delegats i les delegades de prevenció de l’STEPV-Iv col·laboren amb la Conselleria en la millora de l’acció preventiva, pro-

mouen i fomenten la cooperació dels treballadors i les treballadores en l’execució de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. Els delegats han de ser consultats per l’Administració, amb caràcter previ a la seua execució, quant a les decisions referides a la consulta dels treballadors i treballadores. Els delegats exerceixen un treball de vigilància i control sobre el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.

n Normativa - Llei 31/1995 de 8/XI/95 (BOE 10/XI/95). Llei de Prevenció de Riscos Laborals. - Reial Decret 39/1997 de 17/I/97 (BOE 31/I/97). Reglament dels Serveis de Prevenció. - Decret 123/2001, del 10 de

El Ministeri es nega a acceptar les propostes de millora de la LOE

La nova Llei d’Educació defrauda les expectatives de la comunitat educativa L'avantprojecte de la Llei Orgànica d’Educació (LOE) del Govern espanyol és “insuficient i decebedor”, perquè no recull les expectatives i les propostes manifestades per la comunitat educativa. Per a l’STEPV-Iv, “el Ministeri d’Educació incompleix els seus compromisos i ignora les propostes del Consell Escolar de l'Estat”. La defensa de l'ensenyament públic i la consecució d'un sistema educatiu democràtic, laic i compensador de desigualtats és un repte fonamental per al Sindicat, el qual ha exigit al Govern que modifique substancialment el text actual.

n Per l’ensenyament públic En l’avantprojecte de LOE no existeix una prioritat clara i definida de l'Educació Pública. S'aposta per la privatització amb el potenciament dels concerts educatius, no reconeguent que la planificació s’ha de prestar prioritàriament a través de la xarxa de centres públics. Cal revisar tots els concerts existents per a con-

firmar-los o retirar-los des de les garanties de subsidiaritat i interés públic.

n Per una Llei de Finançament Cal una Llei de Finançament que garantitze el compliment de la LOE. La memória econòmica actual, que no preveu la construcció d’unitats d’infantil, contribuirà a

consolidar la xarxa privada. És preocupant la manca de referències als serveis complementaris i educatius, l'increment de plantilles o de personal d'administració i serveis. Cal un pacte d’estat que determine les inversions i les partides destinades en les comunitats autònomes. Cal arribar en educació al 7% del PIB.

juliol de la Generalitat Valenciana. Desenvolupament normatiu al País Valencià. - Reial Decret 780/1998 de 30/IV/98 (BOE 1/V/98/. Modifica RD 39/1997. - Llei 39/1999 de 5/XI/99 (BOE 6/XI/99). Conciliació de la vida familiar i laboral. - Reial Decret 5/2000 de 4/VIII/00 (BOE 8/VIII/00). Text refós de les infraccions i sancions. - Llei 54/2003 de 12/XII/03 (BOE 13/XII/03). Reforma del marc normatiu.

n Més democràcia La recuperació democràtica a l’ensenyament està en perill. La LOE s’allunya del model establert pel Consell Escolar d'Estat i consagra la intervenció de l'Administració educativa en la selecció de les direccions dels centres i nega la participació dels consells escolars. D’aquesta manera la direcció esdevé una representació del poder polític, al qual haurà de ser fidel.

n Educació Infantil Encara que l'Educació Infantil és considerada una etapa educativa i voluntària, no es preveu el finançament per a construir unitats. Amb aquesta limitació es prestarà assistencialitat a l'alumnat de dos anys amb l'objectiu de seleccionar-lo. L'oferta pública no podrà desenvolupar projectes educatius de cicle perquè no podrà oferir línies completes.

n Escola laica El Ministeri ignora que el Consell Escolar de l'Estat va aprovar l’eixida de l’escola de l'ensenyament de les religions i la necessitat que el Govern denuncie els acords amb l’estat Vaticà. L’avantprojecte imposa l'oferta obligatòria de la religió catòlica i no aclareix quines seran les matèries alternatives. Respecte al professorat

n Per a saber-ne més - Navarro, Javier: Legislació Bàsica en Salut Laboral, ed. All-i-Oli. València, 2001. - Autoria compartida: Riesgos Psicosociales en la Enseñanza, Cuadernos STEs-intersindical, Valladolid, 2003. - Autoria compartida: “La salud del profesorado” (Tema del mes), a Cuadernos de Pedagogía núm. 335, Barcelona, maig 2004.

de religions, la LOE obri la porta a una homologació dels catequistes amb la resta del professorat.

n Qualitat professional L’avantprojecte consagra la carrera docent i no considera la funció tutorial com una tasca de tot el professorat. S’hi ignoren els diversos graus de dedicació, els quals haurien de ser compensats amb una descàrrega lectiva. El Sindicat s’oposa al caràcter voluntari de l'avaluació o valoració docent i defensa la igualtat de drets i deures del professorat en la perspectiva d’avançar cap al cos únic d'ensenyants. Pel que fa al professorat interí i substitut es manté la insostenible situació actual. És insuficient que la jubilació voluntària als 60 anys només es prorroge fins a 2010, i que s’apliquen retalls salarials al professorat de més de 55 anys acollit a la reducció horària. L’avantprojecte també ignora l'any sabàtic i no aposta per la innovació i el treball cooperatiu dels MRP. Es reforça la jerarquització docent, doncs es reserva als catedràtics la tutoria del professorat de nou ingrés, la caporalia de departament, la direcció dels projectes d'innovació i investigació i la coordinació de la formació contínua. Per últim, l'Administració podrà disposar lliurement la supressió, recol·locació i desplaçament forçós del professorat.


Extra inici de curs 2005/06

Allioli 187 - juliol 2005 9

La llengua al sistema educatiu valencià

Els programes d’ensenyament en valencià La Llei d’Ús al seu articulat diu referint-se a l'ensenyament ‘(...) Al final dels cicles educatius, i qualsevol que haja sigut la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà’ (art. 19.2). Per a acomplir això l’Administració valenciana va optar per la combinació de dos models: el d’incorporació progressiva (el castellà i el valencià són estudiats i utilitzats com a llengua vehicular en l’ensenyament) i el d'ensenyament en valencià (les dues llengües són matèria d’estudi i el valencià és la llengua vehicular de l’ensenyament). La coexistència de tots dos models en el sistema educatiu valencià ha estat, i és alta en tot el territori de predomini lingüístic valencià. No hi cap la possibilitat, des del punt de vista legal i normatiu, d’un ensenyament monolingüe. Els centres educatius i l'alumnat que hi assisteix han d’utilitzar el valencià com a llengua vehicular en un mínim de dues àrees no lingüístiques. Dos són els programes d’educació bilingüe que es presenten com a òptims: el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d’Immersió Lingüística (PIL). El PEV i el PIL donen en els primers nivells d’es colaritat una major presència al valencià, però sense oblidar el tractament del castellà i de la llengua estrangera. En els dos programes, la llengua base d’aprenentatge, d’escolarització inicial i d’iniciació sistemàtica de la lectura i l’escriptura és el valencià.

n Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) En els centres d’Educació Infantil i Primària va dirigit a xiquets i

xiquetes majoritàriament valencianoparlants. S’utilitza el valencià com a llengua principal en la instrucció. Es prestigia la llengua pròpia de l'alumnat, s’augmenta la competència lingüística i també s’assoleix un bon domini del castellà. El castellà s’incorpora des del primer moment amb un enfocament comunicatiu que potencia el seu aprenentatge. Posteriorment s’incorporarà la tercera llengua, un idioma estranger, seguint el mateix enfocament didàctic. En els centres d’Educació Secundària el programa s’adreça tant a l’alumnat valencianoparlant com castellanoparlant.

Els programes d’educació bilingüe en el sistema educatiu valencià

n Programa d’Immersió Lingüística (PIL) Dissenyat per a xiquets i xiquetes majoritàriament castellanoparlants, les famílies dels quals opten voluntàriament per una escola en valencià, perquè així s’integren lingüísticament des de l’inici de l’escolaritat. L’alumnat manté i millora la llengua familiar i n’adquireix una altra, el valencià, a través del treball específic basat en un enfocament comunicatiu de les llengües. Per a l’alumnat castellanoparlant el fet d’iniciar l’escolaritat en valencià suposa quasi l’única possibilitat de dominar l’altra llengua oficial que té menor presència social. En el PIL, el castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o segon cicle de Primària, segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que l’alumnat assoleix un domini formal de la llengua que ja coneix. Les xiquetes i els xiquets que segueixen el PIL en l’Educació Infantil i Primària tenen continuïtat en l’Educació Secundària en el PEV.

TERRITORI DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC VALENCIÀ

Educació Infantil i Educació Primària

Educació Infantil i Educació Primària Decret de currículum d’Educació Infantil. Decret 19/92 de 17 de febrer, del Govern Valencià. DOGV núm. 1.727, de 19.02.1992). - Decret de currículum d’Educació Primària. (Decret 20/92 De 17 de febrer, del Govern Valencià. DOGV núm. 1.728, de 20.02.1992). - Ordre de 12 de maig de 1994 per la qual es regulen el projecte educatiu i l'horari dels centres d'immersió lingüística. (DOGV núm. 2313, de 19.07.1994). - Decret 233/1997 pel qual s’aprova el ROF dels col·legis d’Educació Infantil i Primària. (DOGV núm. 3.073, de 08.09.1997). - Orde de 30 de juny de 1998 per la

Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV)

Educació Secundària Obligatòria

Programa d’Incorporació Progressiva (PIP)

Tractament del Valencià com a Àrea

Programa d’Incorporació Progressiva (PIP)

Tractament del Valencià com a Àrea

Relació entre els Programes d’Educació Bilingüe d’Educació Infantil i Primària, i els de l’Educació Secundària Obligatòria

n Programa d’Incorporació Progressiva (PIP) En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el PEV o el PIL, s'adoptarà el PIP, en el qual la llengua base d'aprenentatge serà el castellà. El Disseny Particular del PIP inclourà, com a mínim, l'Àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, impartit en valencià a partir del tercer curs de l'Educació Primària. El PIP en l’ESO garantirà la continuïtat de l’aplicat en l’Educació Primària. Ací el programa compor-

Marc legal de l’ensenyament i aprenentatge del valencià i en valencià De caràcter general - Constitució (1978). De 27 de desembre de 1978 (BOE núm. 11, de 29 de desembre). Art. 3r - Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (L.O. 5/1982). (BOE núm. 164, 10 de juliol de 1982. Publicat en el DOGV 15-07-1982.Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià. (DOGV núm. 133, de 1 de desembre de 1983). - Decret 79/1984, de 30 de juliol, sobre aplicació de la Llei 4/1983, d'ús i ensenyament del valencià, en l'àmbit de l'ensenyament no universitari de la Comunitat Valenciana. (DOGV núm. 186, de 23.08.1984).

Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV)

Programa d’Immersió (PIL)

TERRITORI DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC CASTELLÀ

qual s'estableixen els requisits bàsics, criteris i procediments per a aplicar en els centres educatius un programa d'educació bilingüe enriquit. (DOGV núm. 3285, de 14.07.1998). Secundària, Batxillerat i Formació Professional específica - Decret de currículum d’Educació Secundària Obligatòria. (Decret 39/2002, de 5 de març [DOGV núm. 4.206, de 08.03.2002], del Govern Valencià, pel qual es modifica el Decret 47/1992, de 30 de març [DOGV núm. 1.759, de 06.04.1992], del Govern Valencià, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria).

ta l’ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques, segons les especificacions del Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe. El disseny garantirà l’ús del valencià com a llengua d’aprenentatge en, com a mínim, dues àrees no lingüístiques en cada un dels grups.

n Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (PEBE) El PEBE contempla la incorporació primerenca d’una llengua estrangera, com a llengua vehicular, des del primer cicle de l’Educació

- Decrets de currículum de Batxillerat. (Decret 50/2002, de 26 de març [DOGV núm. 4.222, de 05.04.2002], del Govern Valencià, pel qual es modifica el Decret 174/94 de 19 d’agost [DOGV núm. 2.356, de 29.09.1994], del Govern Valencià, pel qual s'estableix el currículum de Batxillerat a la Comunitat Valenciana). - Decret 234/1997 pel qual s’aprova el ROF dels Instituts d’Educació Secundària Obligatòria. (DOGV núm. 3.073, de 08.09.1997). Art. 6é, 102é, 104é i 109é. - Ordre de 21 de juliol de 2000 per la qual es dicten instruccions en matèria d’ordenació acadèmica i organització de l’activitat docent dels centres autoritzats per a implantar ensenyances de Batxillerat (LOGSE) en règim diürn. DOGV núm.3.829, de 05.09.2000. - Ordre de 18 de juny de 2002 per la qual es modifiquen parcialment certes disposicions referides a ensenyaments de Batxillerat.

Primària. Es parteix de la convicció que l’augment de competència lingüística dels escolars valencians és el resultat d’un tractament integrat dels dos idiomes oficials i de la introducció d’una llengua estrangera. Per tant, en els programes PEV, PIL i PIP establits en el sistema educatiu valencià es permet l’inici de la configuració d’un sistema educatiu plurilingüe singular del País Valencià.

- Decret 8/1998 pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de Formació Professional Específica. DOGV núm. 3.182, 12.02.1998 Formació de Persones Adultes - Llei 1/95 de Formació de les Persones Adultes. (DOGV núm. 2.439, de 31.01.1995). - Decret 220/1999 pel qual es regulen els programes formatius que figuren en la Llei 1/1995. […] de formació de les persones adultes, a la Comunitat Valenciana. (DOGV núm. 3.638, del 02.12.1999). - Ordre de 14 de juny de 2000 per la qual es regula la implantació dels programes formatius dirigits a la formació de persones adultes. DOGV núm. 3.781, del 28.06.2000. Escoles Oficials d’Idiomes - Resolució de 20 de maig de 1999 per la qual es regulen l’organització i el funcionament de les Escoles Oficials d’Idiomes.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià - Ordre de 16 d’agost de 1994 per la qual s’establixen els certificats oficials i administratius de coneixements de valencià que expedirà la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i s’homologuen i es revaliden d’altres títols i certificats. DOGV 2.331, de 24.08.1994. Pla de Formació Lingüisticotècnica - Ordre de 5 de febrer de 1997 per la qual es regula el Pla de Formació Lingüístico-Tècnica en Valencià del Professorat No Universitari i l'obtenció de les titulacions administratives necessàries per a l'ensenyament en Valencià i de Valencià en tots els nivells d'ensenyament no universitari. DOGV núm. 2.968, de 10.04.1997.


10 Allioli 187 - juliol 2005

Extra inici de curs 2005/06


Extra inici de curs 2005/06

Allioli 187 - juliol 2005 11


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.