Allioli
Quaderns de l’ensenyament del País Valencià · Edició Especial · Juny 2006 EXTRA FORMACIÓ PROFESSIONAL
Intersindical
Jornades sobre la Formació Professional celebrades els dies 12 i 13 de maig a València organitzades per l’STEPV / JORDI BOLUDA
Cap a on va la Formació Professional? Mercantilització, privatització i inestabilitat laboral La transformació profunda que viurà la formació professional amb l’aplicació de la nova Llei de Qualificacions i de Formació Professional, aprovada l'any 2002, i l'aprovació recent de la LOE fa necessària una reflexió i una posada en comú sobre el futur de l'FP al País Valencià. Aquests canvis, tanmateix, no repercuteixen aïlladament en l'FP, sinó en tot el sistema educatiu, ja que responen a l'adaptació del sistema educatiu espanyol a les polítiques de convergència europea, també en matèria educativa. Per obrir el debat al conjunt del professorat i dels equips directius dels centres amb
>2 Present i futur de l’FP Breu resum de les I Jornades sobre FP
cicles formatius, l'STEPV-Iv va organitzar els dies 12 i 13 de maig a l'institut d'FP Ausiàs Marc de València les I Jornades sobre FP, sota el títol de “Present i futur de la Formació Professional: cal un nou model?”. La nombrosa assistència –més de 130 persones matriculades– confirmava la inquietud dels professionals que treballen en aquests centres sobre la situació actual i futura de la formació professional. Aquest especial d’Allioli pretén, per tant, fer arribar al conjunt del professorat dels centres d'FP les reflexions que s'exposaren en les jornades i obrir el debat en aquest sec-
>3 La nova llei d’FP, una mica d’història
tor, moltes vegades oblidat. La informació que trobaràs en les pàgines següents l'hem dividida en dos blocs. D'una banda, hi ha un bloc d'articles explicatius de la gestació i l’evolució de la llei d'FP, de la nova estructura i els subsistemes que preveu i del tractament que la LOE fa sobre l'FP. I un altre bloc d'articles està destinat a fer arribar al conjunt del professorat algunes de les reflexions i idees que es van exposar en les jornades, per animar i continuar el debat en els centres educatius.
>4 Estructura del nou model d’FP
>7 Entrevista a César Cascante
professor de la Universitat d’Oviedo
>8 L’FP al País Valencià
2 / EXTRA FORMACIÓ PROFESSIONAL / JUNY 2006
Breu resum de les jornades
Present i futur de l'FP Marc Candela La realitat de la formació professional va ser analitzada des de múltiples aspectes: des de l'òptica de l'administració autonòmica fins al dels diferents models de centres de Formació Professional, passant per la salut laboral del professorat d'FP i el model educatiu que imposa la Unió Europea i l’Estat espanyol. El cap d’àrea d’Ordenació i Innovació Educativa de la Conselleria d’Educació, Enrique Miquel, va repassar l'evolució des de l'antiga FP, basada en criteris academicistes on només s'acreditava la formació (FP1 i FP2), fins a la situació actual que, a més, acredita competència professional, fonamentada en una qualificació flexible i modular. En aquest sentit, va defensar el model que està implantant l’Administració, tot i que va incidir en el fet que calia adaptar-lo constantment al teixit econòmic i empresarial valencià. Una bona manera d'aconseguir aquest objectiu, segons Miquel, pot ser la implantació dels centres integrats –previstos en la nova llei– que compten amb l'ensenyament reglat tradicional, però que incorpora la formació ocupacional (per a aturats) i la formació contínua (per a treballadors en activitat). Miquel també va aportar dades sobre el mapa escolar d'FP; en concret, va explicar que hi ha 1.128 cicles formatius en funcionament en centres públics del País Valencià, a banda dels que funcionen en centres concertats. Quant a les titulacions, hi ha implantades, segons Miquel, un 90% de les 114 que hi ha previstes i el curs vinent se n'implantaran 42 més. Respecte a l'aplicació de la nova llei d'FP, Miquel va insistir en la necessitat que sindicats i empreses s'impliquen en el des-
envolupament dels centres integrats, tot oferint la seua col·laboració en l'oferta de la formació ocupacional i contínua. Quant a la salut laboral del professorat d'FP, Doménec Ortolà i José Luís González Messeguer, membres del comitè de Seguretat i Salut Laboral per l’STEPV-Iv, van denunciar la inexistència d’un pla de prevenció de riscos laborals de la Conselleria d’Educació per als seus propis empleats, malgrat l’obligació derivada de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. La manca d’inversions en la salut del professorat indica la despreocupació de la Conselleria en el benestar del professorat i, per tant, en la qualitat de l’ensenyament. Aquesta situació s'agreuja encara més, si tenim en compte els
Les jornades van servir per a posar damunt la taula la problemàtica actual de la Formació Professional i els reptes de futur que té plantejada en el nou context que obri la nova llei i la convergència europea riscos implícits –tant per al professorat com per a l'alumnat¬– en determinats cicles d'FP que, per exemple, han de manipular maquinària o productes químics. El model educatiu que s'està plantejant des d'Europa i des de l'Estat espanyol va ser analitzat pel professor de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat
d’Oviedo, César Cascante. Aquest model, que està basat en les teories sobre capital humà desenvolupades pels anys seixanta, considera el sistema educatiu com una inversió de les empreses i/o dels estats per rendibilitzar-lo posteriorment en el mercat laboral. Aquesta concepció neoliberal converteix els centres educatius en objectius prioritaris per al món empresarial, ja que obri la porta a la seua intervenció i gestió directa. I un exemple d'aquesta intervenció seria la formació ocupacional i contínua que recull la nova llei d'FP. Les jornades van finalitzar amb una taula redona sobre els diferents models de centres de Formació Professional (IES, centres específics i integrats) per part de José Miguel Rivas (director de l’IES Pere Boïl de Manises), José Antonio Esteban (professor de Formació i Orientació Laboral a l’IES Miralcamp de Vila-real), José Pascual (director de Institut de Formació Professional núm. 2 de Xest) i José Segovia (membre de la Unión de Sindicatos de Trabajadores de la Enseñanza de Andalucía). Cadascun dels ponents va analitzar els pros i els contres dels tipus de centres que recull la llei i, en el posterior debat, el públic assistent va plantejar les diferents inquietuds i problemàtiques que viu diàriament en els centres. En conclusió, les jornades van servir per a posar damunt la taula la problemàtica actual de la Formació Professional –però també del sistema educatiu en general– i els reptes de futur que té plantejada en el nou context que obri la nova llei i la convergència europea.
J. B.
J. B.
Estudiants de cicles formatius fan demostracions durant les jornades No només les conferències i les taules rodones van omplir el programa de les jornades. També hi va haver temps per a gaudir dels treballs de l'alumnat dels cicles de Perruqueria i Estètica de la família d'Imatge Personal de l'IES La Patacona d'Alboraia. La EXTRA FORMACIÓ PROFESSIONAL · Juny 2006 · SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ. INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv) · DIRECTOR: Joan Blanco · MAQUETACIÓ: Jordi Boluda · FOTOGRAFIES: Jordi Boluda · CORRECIÓ LINGÜÍSTICA: Toni Soriano· ADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan de Mena, 18, baix. 46008 València. T. 963919147 · F. 963924334 · allioli.stepv@intersindical.org · www.intersindical.org/stepv · IMPRIMEIX: · Bronte Graf, S. L. · Cullerers, 18. Alaquàs. · T. 961515017 · TIRATGE: 15.000 exemplars · ISSN: 1576-0197 · DIPÒSIT LEGAL: V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/075 · INTERSINDICAL VALENCIANA · ALACANT: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T. 965985165 · ALCOI: Jordi de Sant Jordi, 16-B. 03804 · T. 965523151 · ALZIRA: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 · BENICARLÓ: Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 · ELX: Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · CASTELLÓ: Marqués de Valverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GANDIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700 · T., F. 962950754 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067
demostració va consistir en una exposició de diferents pentinats i una desfilada de models que lluien maquillatges i pentinats per a l'ocasió. I per tancar la jornada del divendres amb bon sabor de boca, els assistens van poder gaudir
d'un aperitiu preparat per alumnes del cicle formatiu d'Hostaleria i Turisme de l'IES de la Pobla de Farnals. Que no quedés cap canapé damunt la taula indica la bona preparació d'aquest alumnat.
En www.intersindical.org/stepv podeu consultar: — Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals — Catàleg de títols d’FP — Certificats de professionalitat: ocupacions i disposicions — Mòduls formatius del Pla FIP
EXTRA FORMACIÓ PROFESSIONAL / JUNY 2006 / 3
Continguts i implicacions d’una llei criticada pels STEs
La nova llei d’FP: una mica d’història Vicent Atienza És imprescindible conéixer i analitzar els esdevinements, el decurs de la història, per saber on ens trobem i per tenir elements per a reaccionar, perquè, si no, semblaria que tot està dat i beneït i, per tant, se'ns negaria la possibilitat de qüestionar l’estatus on hem arribat.
Perquè, ¿com es pot explicar aquests titulars de premsa hui, en maig de 2006, acabada de publicar una nova Llei d’Educació, encara en bajoqueta, però amb la majoria d’edat ja marcada sense sorpreses, sense ni un bri de revisió d’aquesta Llei Orgànica 5/2002 de 19 de juny de les Qualificacions i de l’FP (BOE de 20 de juny de 2002)? ¿Com es pot explicar que tots aquells que s’exclamaven, amb rècord en la presentació de textos alternatius en la seua tramitació parlamentària, que s’escandalitzaven perquè era una invasió de les competències autonòmiques, que afirmaven que el text estava molt a prop de la patronal CEOE, i que era inadmissible la lliure designació dels directors per part de l’Administració, així com que no tinguera un finançament addicional? A més, el mateix PSOE, aleshores en l’oposició, es lamentava perquè representava un pas enrere en la consideració de l’FP, de nou menystinguda i relegada a una divisió inferior. La resposta a aquestes paradoxes potser és més senzilla del que sembla, i aniria en la línia del que apunta el professor de la Universitat d’Oviedo, César Cascante, en l’entrevista que podeu llegir en aquest mateix Allioli dedicat a l’FP: com ha passat amb la LOE i la LOU, els dos grans partits “coincideixen en les polítiques educatives neoliberals” i les protestes, quan un d’ells està en l’oposició, són “una qüestió de pur màrqueting polític”. Aquesta constatació ens reafirma en la línia que han seguit els STEs, que ara més que mai considerem necessària. Què quedaria, si no? La resposta és clara: uniformitat i un camí molt ben
traçat en què tard o d’hora i d’una forma més o menys subtil, el mercat regiria les polítiques educatives i el mateix ensenyament esdevindria un bon negoci, perquè “el mercat no vol un ensenyament de qualitat, sinó mà d’obra barata”, com remarcava el sindicalista belga Nico Hirtt en la visita que ens va fer fa un parell d’anys per a presentar el seu llibre Los nuevos amos de la escuela. El negocio de la enseñanza, publicat per STEs. Continguts de la llei La Confederació d’STEs fou molt crítica des d’un primer moment, no només pel contingut, sinó també per l’obscurantisme i el secretisme. El recorregut legislatiu fou el següent: - 1998: el govern del PP, els sindicats CCOO i UGT i la patronal pactaren el II Programa Nacional de Formació Professional, actualment en vigor. - 2001: l’esborrany de la Llei de les Qualificacions i de la Formació Professional s’elabora conjuntament pels ministeris d’Educació i Treball. Al llarg de tot un any es presentaren diferents esborranys sobre la llei amb el silenci de la majoria dels sindicats i de la patronal. - 14 de desembre de 2001: el Consell de Ministres va aprovar el projecte de Llei orgànica de la FP i passa a la via parlamentària. - 15 de febrer de 2002: conclou el termini de presentacions d’esmenes al Congrés. Es va batre el rècord de presentació d’esmenes amb nou a la totalitat contra la llei d’FP, a més de cinc textos alternatius, cosa que no ha passat mai al Congrés. - 20 de juny de 2002: es publica la llei en el BOE. Ens trobàvem, i ens trobem, davant el primer text legislatiu que regula de forma exclusiva els ensenyaments professionals, elaborat conjuntament pels ministeris d’Educació, Cultura i Esport i de Treball i Afers Socials. Amb aquesta llei, les competències adquirides a través de qualsevol modalitat formativa podran ser reconegudes i acreditades. Una de les qüestions bàsiques és la relació directa entre formació i treball, mitjançant un sistema nacional de qualificacions professionals. Es crea, així, un catàleg que inclou les diferents qualificacions professionals que requereix el
En definitiva, amb aquesta llei s'obrin les portes a la privatització i això no per obligatorietat de la normativa europea, sinó com a excusa perfecta per a proporcionar a empresaris i a alguns sindicats fons econòmics i el control d'una bona part de la formació sistema productiu. També es crea un catàleg modular per a adquirir aquestes certificacions, que es podrà dur a terme a través de les administracions educativa i laboral, així com de certs sindicats i empreses. La integració tan proclamada dels tres subsistemes d'FP (formació reglada, ocupacional i contínua) permetrà convalidacions i equivalències que fins ara no existien, incloent-hi l'experiència laboral. Mitjançant el catàleg de qualificacions -que estableix les destreses en els diferents llocs de treball- aquestes persones podran accedir a una acreditació oficial. Fins a aquesta llei, no existia a Espanya una normativa amb rang de llei que regulara aquests ensenyaments. Fins ara, es considerava la formació inicial i la
reglada com a via per a aconseguir una qualificació professional. Quant als centres educatius públics hauran de competir amb altres entitats formatives pel que fa a: - l’alumnat, que podrà formar-se en empreses de forma gratuïta amb fons públics; els centres privats rebran les mateixes dotacions que els públics, però amb els diners de tots; - la tasca del professorat de centres públics es posa en dubte amb la incorporació de professionals del món empresarial i de funcionaris públics d’altres àmbits. Això implica que qualsevol podrà impartir, avaluar i acreditar formació professional, a més de convertir-la en un immens negoci lucratiu amb fons públics. Pel que fa als tipus de centres que podem trobar en el nou Sistema de Formació Professional i Qualificacions, de cap de les maneres s’hi parla de centres públics, sinó de centres sostinguts amb fons públics, és a dir, que podran ser tant públics com privats: - Una xarxa de centres integrats en què s'impartiran els tres subsistemes mencionats. - Xarxa Nacional de Centres de Referència, a totes les comunitats autònomes, basats en accions formatives i d’innovació, especialitzats per sectors productius. Tan sols s’hi anomenen els centres integrats públics per dir que la direcció serà nomenada mitjançant el procediment de lliure designació per l’Administració competent, entre funcionaris públics docents, segons els principis de mèrit, capacitat i publicitat, prèvia consulta als òrgans col·legiats del centre. No parla en cap moment de si cal o no tenir destinació definitiva en el centre, ni de cap principi d’igualtat i, és clar, que no són determinants els òrgans col·legiats per a l’elecció del director. Per tant, la jerarquització i l’arbitrarietat s’accentua cada vegada més dins un sistema educatiu antidemocràtic. Implicacions de la llei En definitiva, amb aquesta llei s'obrin les portes a la privatització i això no per obligatorietat de la normativa europea, sinó com a excusa perfecta per a proporcionar a empresaris i a alguns sindicats fons econòmics i el control d'una bona part de la formació. La Confederació d'STEs s'oposà a l'aprovació de la llei, amb una campanya estatal i manifestant-ho en la Mesa Sectorial d'Educació amb el MEC, en el Consell Escolar de l'Estat i davant els grups parlamentaris. Malgrat que alguns qualifiquen i han qualificat la nostra crítica (que no és més que la nostra defensa d’un determinat model d’educació) d’alarmista, la publicació en el DOGV de 28 de novembre de 2003, núm. 4640, de l’Ordre de 28 d’octubre de 2003, de les conselleries d’Economia i Hisenda i de Cultura, Educació i Esport, de la regulació de forma experimental de les accions de Formació Professional integrada en centres públics dependents de la Generalitat Valenciana ens obliga a continuar vigilants, car: - el professorat funcionari podrà demanar la compatibilitat per tal d’impartir formació ocupacional, que s’afig a la seua jornada laboral; - es delega en la direcció del centre la firma de convenis per tal que altres institucions puguen realitzar en el mateix centre tasques formatives. I aquesta bona nova no és exclusiva de les nostres terres, ben aviat beneïdes: hi ha també Astúries, Catalunya... Que la benedicció papal ens ajude a explicar el nostre missatge!
4 / EXTRA FORMACIÓ PROFESSIONAL / JUNY 2006
Estructura del nou model de FP L’estructura del nou sistema de Formació Professional s’articula mitjançant el Sistema Nacional de Qualificacions Professionals, com a referent comú per a totes les formacions recollides tant en el Catàleg de Títols Professionals (Formació Professional Reglada), com en el repertori de Certificats de Professionalitat (Formació Ocupacional), alhora s’estableix un sistema de correspondència i convalidacions entre l'FP Reglada i l'FP Ocupacional. Així doncs, els treballadors que assoliren un determinat nivell de competències per l’experiència i de la formació contínua, podrien convalidar-lo pels títols corresponents del sistema reglat. El sistema persegueix comptabilitzar la capitalització de la formació adquirida amb la diversitat de les formes d’acreditació. És a dir, s’acreditaran competències adquirides pels procediments formals i no formals. El sistema passa a denominar-se Sistema Nacional de Formació Professional i Qualificacions. Concebut com a sistema integrat, i constituït per cinc components bàsics interrelacionats: - El Catàleg Nacional de les Qualificacions. - El Catàleg Modular d'FP, associat amb el Catàleg Nacional de les Qualificacions Professionals. - El sistema d’informació/orientació professional. - L’avaluació i la qualitat del sistema. - Un procediment d’avaluació, reconeixement, acreditació i registre de les competències. Nova estructura Per a entendre la nova estructura de l'FP,
Necessitats del mercat de treball
Catàleg de Qualificacions Professionals Catàleg de Mòduls Professionals
Formació Reglada
Formació Ocupacional
Formació Contínua
Centres Integrats de Formació Professional
cal tindre en compte que s’hi mantenen encara les “Famílies Professionals”. Dins de cada família s’indicaran les “qualificacions professionals” més significatives (1). Cada qualificació s’ordenarà en cinc “nivells de qualificació” (2). El nivell de qualificació dependrà de les “unitats de competència” professionals que s’hagen adquirit (3), mitjançant un sistema modular de la formació,
en què s’inclouen els coneixements no reglats esmentats més amunt i l’experiència. El govern, a instància del Consell General d'FP, establirà els requisits i procediments per a avaluar i acreditar les competències, a més del seu efecte.
cies professionals que poden ser adquirides mitjançant formació modular o altres sistemes. (2) Hi ha cinc nivells de qualificació, que comprenen des de tasques subalternes fins a la capacitat per a realitzar activitats complexes. (3) Competència professional: conjunt de coneixements i capacitats que permeten l’exercici d’una professió.
(1) Qualificació Professional: conjunt de competèn-
Què és el Consell Valencià de la Formació Professional? El Decret 155/2000, de 17 d'octubre, del Govern Valencià regula el nou Consell Valencià de la Formació Professional com un òrgan consultiu de caràcter tripartit i de participació de les organitzacions empresarials i sindicals i de les Administracions Públiques i , a més, com un òrgan d’assessorament al govern valencià en matèria de formació professional, adscrit a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació. Objectius i funcions - Elaborar i proposar al Govern Valencià, per a la seua aprovació, el Pla Valencià de Formació
Professional, dins del marc establert pel Programa Nacional de Formació Professional. - Avaluar i controlar l’execució del Pla Valencià de Formació Professional i proposar la seua actualització quan fos necessari. - Analitzar i estudiar les necessitats de la Formació Professional que demanda el mercat laboral i proposar les titulacions i qualificacions professionals dels diferents graus i especialitats. - Informar els projectes de dissenys curriculars dels Títols de Formació Professional Específica, de les certificacions de professionalitat en matèria de Formació Professional
Ocupacional i Contínua i en el seu cas la seua homologació professional amb l'experiència laboral, així com de les convalidacions entre la Formació Professional Reglada i Ocupacional, sense perjudici del Consell Escolar Valencià en aquesta matèria. - Emetre informes sobre els projectes de disposicions normatives relacionades amb la Formació Professional. - Proposar accions per a desenvolupar i millorar el sistema integrat d'informació i orientació professional. - Proposar iniciatives per a impulsar la integració dels tres subsiste-
mes d'FP. - Proposar criteris i mesures que reforcen la qualitat de la Formació Professional. - Proposar accions de credibilitat, suport i difusió de la Formació Professional. - Fomentar la col·laboració amb el Servei Públic d'Ocupació i Formació, el Consell Escolar Valencià i altres organismes afins.
A qui va dirigida l'FP inicial/reglada? - A la població jove. Sense el títol de Graduat en ESO, s’accedeix als programes de Qualificació Professional Inicial (Garantia Social). Amb el títol de graduat en ESO, accés als cicles formatius de grau mitjà. Amb el títol de Batxillerat, accés als cicles de grau superior. - A la població adulta que desitja obtenir els corresponents títols acadèmics, dins del concepte de formació permanent. El propòsit d’aquest Programa Nacional és que la
seua oferta tinga la suficient flexibilitat per a permetre l’accés real de les persones adultes. - L’oferta formativa ha d’adequar-se simultàniament a la demanda social i a la previsió de treball, estimada, qualitativament i quantitativament, a mitjà termini; per això, la necessitat de comptar amb una informació permanent i actualitzada (que han de facilitar, entre altres instruments, els observatoris) i amb un sistema d’orientació professional que canalitze aquesta demanda amb la finalitat de facilitar la inser-
Com a instrument tècnic i com a òrgan de suport al Consell per al desenvolupament de les seues funcions, es crea l’Institut Valencià de Qualificacions Professionals (DECRET 92/2005, de 13 de maig
(DOGV 18-05-2005) adscrit a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Composició El Consell Valencià de la Formació Professional està compost per: - Un president. - Dos vicepresidents. - Un secretari general. - Vuit consellers en representació de la Generalitat Valenciana. - Vuit consellers per part de les organitzacions empresarials més representatives. - Vuit consellers per part de les agrupacions sindicals més representatives.
Subsistemes de la Formació Professional LA FORMACIÓ PROFESSIONAL REGLADA De qui n’és competència? La Formació Professional inicial/reglada és competència de l’administració educativa, general o autonòmica, en funció de les transferències efectuades o que s’efectuen. Què comprén La Formació Professional de base s’imparteix en l’ESO i en el Batxillerat.
La Formació Professional Específica s’imparteix mitjançant els cicles de Grau Mitjà i Superior. Els Programes de Qualificació Professional Inicial (Garantia social) orientats als alumnes que no han obtingut la titulació en els seus estudis de l’ESO. L’objectiu general de la Formació Professional inicial/reglada és, sense perjudici dels seus objectius educatius, oferir qualificacions professionals que garanteixen l’ocupabilitat des seus titulats.
ció professional dels titulats de Formació Professional. Qui la imparteix? - Els docents externs al sistema que accedeixen a la condició de professors després de signar un contracte de caràcter temporal. Es tracta de professionals o especialistes encarregats d’ensenyar en l’àmbit d’una àrea molt concreta, dins d’una determinada especialitat. - Els docents del sistema, que han de ser titulats i poden ser interins o funcionaris que han superat un
EXTRA FORMACIÓ PROFESSIONAL / JUNY 2006 / 5
concurs públic o oposició. Es classifiquen en professors d’Ensenyament Secundari i professors tècnics de Formació Professional. LA FORMACIÓ PROFESSIONAL OCUPACIONAL Qui la controla? Fa uns anys que vivim el traspàs de competències en matèria de formació de l’INEM a les comunitats autònomes a través de les conselleries de Treball. La Formació Ocupacional ha de ser transferida de la Conselleria de Treball a la d’Educació, amb la idea final que aquesta passe a ajuntar els tres subsistemes existents de formació professional: reglada, ocupacional i contínua. A qui va dirigida? Els destinataris de la formació ocupacional són totes les persones aturades i tenen les preferències següents : - Aturats perceptors de prestació o subsidi d’atur. - Aturats majors de 25 anys, en especial els que porten inscrits més d’un any com a aturats. - Aturats menors de 25 anys que hagueren perdut un treball anterior de sis mesos de durada almenys. - Demandants de primer treball. - Aturats amb especials dificultats d’inserció laboral, especialment dones que vulguen reintegrar-se a
la vida activa, persones amb discapacitat i immigrants. Com es finança? El finançament d’aquests cursos està dins del Pla Nacional de Formació i Inserció Professional (FIP) i del Fons Social Europeu (FSE) de què cal preveure una dràstica reducció per a l’any 2006. Qui la imparteix? La impartició es realitza amb els mitjans de què disposa cada comunitat autònoma, transferits de l'INEM, o mitjançant centres col·laboradors (centres homologats). En aquest sentit, s’entendran únicament com a mitjans propis els centres de Formació Ocupacional heretats de l’INEM (en el cas valencià, el SERVEF), el professorat dels quals està compost per un nombre molt reduït de funcionaris docents i per experts docents, que formen, aquests últims, una borsa de treball temporal que de vegades és rotatòria. Per a ser centre col·laborador, la institució o l’empresa en qüestió ha d’homologar-se, procés que consisteix a demostrar que es compleixen els requisits necessaris per a impartir una determinada família professional o curs. Aquest procés no sol tenir cap problema. A l’any següent, sol·licitarà els cursos que considere de les famílies en què estiga homologat i l’Administració decidirà, d’entre totes les sol·licituds, quines seran aprovades, teòri-
cament en funció del pressupost del pla FIP/FSE i de les necessitats de formació que detecte un observatori que ha d'existir en cada comunitat autònoma, format per l’Administració, CCOO, UGT i representants empresarials . La Llei d'FP incorpora novetats en aquest terreny i diu, pràcticament, que els cursos de formació ocupacional en els centres integrats, podran ser impartits pel professorat del centre que demane la compatibilitat o per empreses contractades. Al País Basc ja el tenen desenvolupat en el Decret 228/2002, d'1 d’octubre pel qual s’aprova l’Acord Regulador de les condicions de treball del funcionari docent no universitari del País Basc. El personal docent d'FP que faça classes en l’ensenyament no reglat no les podrà cobrar, i seran reduïdes per compensació les hores de jornada lectiva en l’ensenyament reglat a raó d’un hora i mitja per cada hora de no reglada. Hi ha un màxim de 250 hores anuals de formació no reglada a impartir. L’STEPV-Iv exigeix a la Conselleria d’Educació que quan regule aquests ensenyaments en els centres integrats, els professors d'FP que imparteisquen la formació no reglada, siguen els docents de la formació reglada, per a mantindre la qualitat en la formació i evitar la privatització de l'FP i la destrucció de les plantilles de l'FP reglada pública.
La Formació Professional en la LOE Helènia López La LOE accepta el marc jurídic de l'FP establert en la Llei de Qualificacions i Formació Professional. La decisió de no modificar-la és molt greu, tenint en compte que deixa al marge de la reforma una etapa educativa i formativa que, en cas d'integració real i pràctica dels tres subsistemes existents (formació professional reglada, contínua i ocupacional) pot arribar a afectar més de quinze milions de persones. A més, com ja sabem, la llei de qualificacions es va elaborar sense el consens en el Consell Escolar de l'Estat ni en el parlament. L'article 30 de la LOE regula els Programes de Qualificació Professional Inicial, que s'inclouen dins del nivell elemental de l'estructura del Catàleg Nacional de Qualificacions. La qüestió més preocupant en l'articulat referit a aquests ensenyaments és la possibilitat que siguen impartits pels centres educatius, les corporacions locals, les associacions professionals, les organitzacions no governamentals i altres entitats empresarials i sindicals, sota la coordinació de les administracions educatives. En resum, es regula la privatització de la formació profes-
sional pública en permetre que empreses i altres entitats s'incorporen plenament en el sistema educatiu, amb la possibilitat de ser subvencionats directament per l'Administració i amb la capacitat d'expedir títols de validesa acadèmica i laboral. La LOE i la Llei de Qualificacions i de Formació Professional converteixen l'FP en un gran negoci a càrrec dels fons públics. La formació professional “comprén el conjunt d'accions formatives que capaciten per al desenvolupament qualificat de les diferents professions, l'accés al treball i la participació en la vida social ... Inclou els ensenyaments propis de la formació professional inicial, les accions d'inserció i reinserció laboral, així com les orientades a la formació contínua en les empreses”. Amb tot i això, únicament es considera part del sistema educatiu l'FP reglada o inicial. Més endavant, quan es fa referència als centres on s'impartirà la formació professional s’anomenen tres tipus de centre: instituts de secundària, centres integrats i centres de referència nacional. Els centres integrats, a més d'impartir l'FP reglada, podran impartir la
LA FORMACIÓ PROFESSIONAL CONTÍNUA És l'FP destinada a posar al dia els treballadors i adequar les seues capacitats a les necessitats de l’empresa. Aquesta formació la porta a terme la mateixa empresa, el FORCEM, o també el SERVEF. Què és el FORCEM? És la Fundació per a la Formació Contínua, creada a partir de l’Acord Tripartit en matèria de Formació Contínua del Treballadors Ocupats, que és complementari de l’Acord Nacional de Formació Contínua. Qui forma part de l’entitat gestora? Els sindicats UGT, CCOO, CIG (Confederación Intersindical Galega) i les organitzacions empresarials CEOE i CEPYME. Amb diners de tothom només hi poden pertànyer una part de les organitzacions sindicals. La resta no hi té accés. D’on vénen els seus fons? - De les retencions del 0,7 % del sou de tots els treballadors. D’aquesta aportació s’obté la quota de Formació Professional, un 0,35 % que es destina al FORCEM - Del fons Social Europeu. - De les ajudes provinents dels mateixos beneficiaris. Qui els distribueix? Els que formen part de l’entitat gestora.
formació contínua i ocupacional segons estableix la llei de qualificacions, cosa que implica la cessió d’una part del control dels centres públics a les patronals i sindicats. A més, aquesta mesura comporta diversificar la naturalesa dels centres d'FP que competiran en desigualtat de condicions pel que fa a mitjans i oferta formativa. Per la seua part, els centres de referència nacional seran centres especialitzats en els diversos sectors productius que desenvoluparan la innovació i l'experimentació. En l'article 42 de la LOE, referit al contingut i l’organització de l'oferta de l'FP, explicita la possibilitat que les empreses intervinguen en el disseny de la formació. Entre els objectius indicats per l'FP, de marcat caràcter tècnic i mercantilista, en manca un de relatiu a la contribució d'aquests estudis a la formació de la persona com a ciutadana. Només es fa una al·lusió en aquest sentit en l'article 42.4. Pel que fa als títols i convalidacions de l'FP reglada, l'article 44 de la LOE possibilita acumular mòduls superats d'un cicle per l'acreditació parcial de les competències professionals adquirides. Aquesta mesura està basada en el Sistema Nacional de Qualificacions i Formació Professional que desvalora el poder contractual de les actuals titulacions professionals gràcies a la desregularització del sistema d'avaluació, acreditació i expedició de títols a través de l'acreditació modular. A més, la fun-
On van a parar aquests fons? - A treballadors individuals que sol·liciten ajudes per a la seua formació en àrees no previstes als plans de formació de la seua empresa, grups d’empreses o sindicats. - A les empreses i grups d’empreses. - A les organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit sectorial o territorial corresponent. - A les organitzacions sindicals més representatives en l’àmbit sectorial o territorial corresponent. Les mateixes que són jutge i part en aquest sistema. (El beneficiari de les ajudes podrà contractar amb tercers la realització de la formació. En cap cas podrà ferho per la totalitat del pla aprovat). Qui realitza el control i seguiment dels plans de formació? L’entitat gestora. Quina importància té la formació contínua en la negociació laboral? Ha passat a ser un aspecte central en tot conveni o acord. Els requisits bàsics dels centres integrats de formació professional, que són aquells centres on s’impartirà tota l'FP, tant la Formació Professional inicial, la reglada, l’ocupacional i la contínua estan regulats pel Reial Decret 1555/2005 de 23 de desembre (BOE 30 desembre de 2005). Al País Valencià, a banda dels centres integrats, continuaran existint centres d'FP específics i IES que tindran cicles formatius.
ció docent del professorat de la Formació Professional inicial o reglada serà infravalorada, ja que el professorat veurà que es “regalen” títols equivalents acadèmicament i professionalment als estudis que el seu alumnat tarda dos cursos a aconseguir. En relació amb el professorat d'FP, l'article 45 regula les titulacions requerides per a impartir ensenyaments de formació professional, que seran les mateixes que per a secundària obligatòria i batxillerat, excepte per a determinats mòduls en els quals podran impartir ensenyaments, professionals no necessàriament titulats que desenvolupen la seua activitat en l'àmbit laboral. La LOE únicament regula l'FP reglada, però les formacions contínua i ocupacional s'equiparen a través de l'acumulació de mòduls a l’efecte de titulació en la reglada i, a més, els tres subsistemes poden ser impartits en centres públics o en centres privats. Aquesta estructura implica l'eliminació del paper vertebrador del professor o la professora de Formació Professional de l'ensenyament públic forçant-lo a una competència desigual amb formadors privats dins dels seu propi centre. Considerem que amb aquesta llei basada en la Llei de Qualificacions i de Formació Professional ni s'integren ni s'ordenen els tres subsistemes, sinó que se supedita l'FP reglada al món empresarial i a les qualificacions.
6 / EXTRA FORMACIÓ PROFESSIONAL / JUNY 2006
Qüestions plantejades en les jornades... que necessiten solucions Joan Pau Cimarro
J. B.
En el debat posterior a la taula redona que tancava les jornades sobre FP, va quedar palés que els centres que comparteixen ensenyaments d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius són centres educatius massa complexos. No solament es tracta de la presència d'alumnat amb interessos i edats ben diversos, sinó que han de ser governats per claustres compostos per professorat amb poques coses en comú. En aquests claustres la veu del professorat d'FP i els seus problemes no se senten quasi mai ja que Secundària, i especialment
l'ESO, ocupa tot l'espai. Un ponent va posar damunt la taula les declaracions fetes aquells dies per l'escriptor José Saramago, que parlaven de la confusió entre educació i instrucció. La saturació d'exigències als docents resultaria ja insuportable en el cas dels ensenyaments tècnics. D'aquesta argumentació, es dedueix que l'FP és clarament instrucció i, per tant, tenim l'exigència pràctica de “baixar al món real” quan parlem d'FP. Sectors de professorat d'FP hi exposaren la demanda d'una
actualització científica i tecnològica dels currículums. Aquesta actualització està en marxa en mans de diferents grups de treball i conseqüència del desplegament legislatiu de la llei d'FP. Aquesta actualització necessita la intervenció i l'opinió del professorat que actualment treballa en tallers, laboratoris i aules, i no del dictamen d'experts que són ben lluny de la realitat docent. També és demana la conveniència que els agrupaments i els horaris del professorat siguen acordats amb criteris pedagògics i no per simple imposició jeràrquica. Les considereacions de gènere també hi van tenir una breu aproximació en comentar el company de l'USTEA la mesura aprovada per l'administració educativa andalusa d'incentivar amb 200 euros la matrícula en les famílies professionals amb domini absolut masculí o femení, com en els casos d'electromecànica o perruqueria, respectivament. Un tema no abordat amb perspectiva, però lligat al problema de la insuficient demanda social dels ensenyaments d'FP, és el del paper dels departaments d'orientació. Aquests departaments pateixen una saturació d'intervencions per la diversitat, i a vegades, conflictivitat, del tractament de l'alumnat d'ESO. Aquesta ocupació impedeix un tractament adequat
de l’orientació, ja que el perfil de l'alumnat potencial dels diferents cicles és objecte de la competència per altres ensenyaments postobligatoris, en particular els ensenyaments de Batxillerat i també les ofertes d'ensenyaments superiors universitaris. S’hi va recordar que més d'un 20% de l'alumnat de cicles és provinent de la universitat. Un altre tema pendent és el de l'impacte dels ensenyaments a distància en línia sobre la demanda d'FP. Aquest impacte, en un mercat de gran potencial comercial, ha de ser considerat seriosament atesos els canvis en la tecnologia i en l'economia postindustrial que ha d'encarar la nova formació professional. El debat sobre la identitat dels ensenyaments de formació professional, si es tracta d'ensenyament estrictament tècnic o són també ensenyaments educatius, potser és també la fita pendent en la resta d'ensenyaments en tot el sistema educatiu. Malgrat tot, les declaracions de Saramago sobre les funcions del sistema educatiu sén més “formatives” que “instructives”. A més, paradoxalment, aquest premi Nobel no consta en els currículums... raó per la qual, per molt academicistes que puguen ser els ensenyaments que tenim, resulta que Saramago al final serà un ésser... de ficció.
Propostes concretes sobre prevenció de riscos laborals en l'FP José L. G. Meseguer Doménec Ortolà
n Prioritat en el Pla de Prevenció de Riscos Laborals dels centres i llocs de treball de tots els treballadors i les treballadores de la Formació Professional, i de forma urgent en centres on s'hagen identificat un major nombre d'accidents i patologies vinculades al treball. n Estudi epidemiològic de les baixes per a detectar les possibles malalties vinculades amb el treball, que supere la classificació de les malalties professionals de l'obsolet quadre de 1987. Desenvolupament de la vigilància de la salut amb reconeixements mèdics específics (sobreutilització de la veu, síndrome musculoesquelètic, malalties derivades de l'estrés laboral) i el malestar que genera la violència en el treball i la resta de riscos psicosocials. n Interés especial a desenvolupar tots els òrgans de participació social: Comissió Sectorial de Seguretat i Salut del Sector
Docent, Comité de Seguretat i Salut Laboral de València, Castelló i Alacant, delegats i delegades de Prevenció. Impuls especial a la figura del coordinador/a de Centre de Salut Laboral per vincular les problemàtiques i la realitat dels centres educatius amb els marcs de gestió i de negociació. n Suport a l'activitat educativa que realitza: — El professorat de FOL, el mòdul del qual inclou, entre d'altres, la formació bàsica en matèria de prevenció de riscos laborals. — El professorat encarregat dels mòduls especials de formació en Seguretat i Salut en el Treball de més dels 82 títols de l'FP que contenen algun mòdul específic. — El professorat que imparteix el recent títol específic de tècnic de Prevenció de Riscos Laborals. Això passaria per encetar un nou projecte per a:
a) Recollir la seua experiència i valoració de l'estat actual per a millorar els continguts, metodologia i actituds de la pràctica docent. b) Mecanismes de dotació de documentació i de formació als departaments per part dels serveis de Prevenció de Riscos Laborals. c) Programa d'investigació de la pràctica del professorat, que permeta treballar aquests temes en el futur, com a programa específic de formació. n Atenció adequada al professorat d'FP que corre riscos especials, bé per l'estat de conservació d'instal·lacions, màquines i eines, bé perquè presenta peculiaritats: el professorat de Formació en Centres de Treball (modificació del Decret 24/1987), el que treballa en instal·lacions externes als centres d'ensenyament, el que realitza la seua activitat amb alumnat que té necessi-
tats educatives especials, el que treballa en presons, etc. n En la Vigilància de la Salut, aplicació al professorat de Formació Professional -i a l'alumnat, segons es demana en l'apartat següent- a més dels exàmens de salut corresponents, dels protocols publicats pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut del Ministeri de Sanitat i Consum, amb l'objecte de fer front adequadament als diferents riscos específics als quals estan exposats. n Sol·licitud de modificació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals o, si n’hi ha, de la normativa autonòmica, de manera que es garantisca a l'alumnat valencià que realitza pràctiques de Formació Professional un tractament preventiu similar al que concedeix la Llei de Prevenció de Riscos Laborals en l'article 27 als joves treballadors.
EXTRA FORMACIÓ PROFESSIONAL / JUNY 2006 / 7
ENTREVISTA
César Cascante
professor de Didàctica i Organització escolar
“L'educació es veu com un gran mercat” possibilitats de l'empresari de contractar i d'acomiadar. Encara que la gent estiga molt preparada, això no impedirà els acomiadaments, perquè sempre hi ha gent al darrere per cobrir la plaça. Quin model d'FP caldria? Jo crec que s'ha d'anar construint sobre unes bases que no siguen només la propaganda i el consum de formació. Caldria fer el seguiment dels alumnes que passen per l'FP quan acaben, però no merament per a propaganda del centre. Un altre aspecte molt important és la planificació: si els centres competeixen entre si no hi ha res a fer. Els centres d'FP s'han de coordinar i arribar a acords. I un altre aspecte fonamental és que cal parlar de la precarietat, obrir el debat sobre aquest tema en els centres.
JORDI BOLUDA
Vicent Atienza i Marc Candela César Cascante Fernández (Madrid, 1953) és professor de Didàctica i Organització escolar en la Universitat d'Oviedo. La seua visió lúcida i crítica de les polítiques educatives que s'estan cuinant en els grans organismes internacionals ens donen la clau per a entendre el dia a dia de la vida en els centres educatius i del futur que ens espera. El seu compromís no és només teòric sinó que ha contribuït des de la praxi en la construcció d'un altre model de societat i col·labora amb totes aquelles organitzacions que vulguen comptar amb la seua aportació i, sobretot, amb els Fòrums Socials. STEPV-Iv el va convidar a participar en les I Jornades sobre FP, els passats 12 i 13 de maig.
La convergència europea propugna un acostament de les polítiques educatives europees. Quines són les línies bàsiques de les directives europees en general i en FP en particular? Les directives europees en matèria d'educació no són una altra cosa que una adaptació de l'Acord General sobre Comerç de Serveis que han promogut el Banc Mundical, el FMI i, sobretot, l'Organització Mundial del Comerç. D'altra banda, també té a veure amb les directives que s'estan desenvolupant en pràcticament tots els organismes internacionals com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que coincideixen amb la idea que cal crear un gran mercat educatiu. Resumidament, es tracta bàsicament de tres aspectes: la possibilitat d'elecció de centres; l'autonomia dels centres per tal de diversificar productes; i que l'estat subvencione tot tipus d'ensenyament sense distingir si són públics o privats i, alhora, els avalue per oferir informació als seus clients. Com es concreten aquestes línies en la LOE i en la llei d'FP?
En la LOE hi ha tot un capítol destinat a l'autonomia dels centres, introdueix l'avaluació tant en primària com en secundària de forma obligatòria. D'altra banda, hi ha una altre capítol que obri la possibilitat perquè els materials que s'empren a l'escola no necessiten de cap supervisió de l'Estat: llibres de text, materials informàtics, etc. En FP, cal parlar que no tots els centres oferisquen els mateixos mòduls, per exemple. De tota manera, la novetat d'aquestes polítiques educatives neoliberals que s'estan aplicant, ja no és tant que l'educació haja de servir a les necessitats de l'empresa com que l’educació és, ja per si mateixa, tot un nou mercat. Les empreses no tenen unes grans necessitats de formació que puguen reclamar a l'educació, perquè les necessitats que no tenen cobertes són mínimes i, a més, es poden cobrir fàcilment. Però, tanmateix, l'FP està adaptant-se cada vegada més a les necessitats del mercat de treball a través dels centres integrats i de l'oferta de mòduls formatius i títols. Sí, però això són més aviat mecanismes de reclam perquè la gent consumisca educació. I això va des dels màsters que ofereixen les universitats fins als mòduls formatius. Es tracta que els joves amb feina precària no paren de fer cursets de formació contínua, ocupacional, etc., amb l'excusa que ara es necessita aquest tipus de formació per fer aquesta tasca concreta. El fet més greu també serà que tots els qui participem en el sistema educatiu fomentarem aquestes polítiques, potser sense adonar-nos-en, perquè voldrem que el nostre centre tinga estudiants i prestigi. Aleshores no parlem d'un desmantellament del sistema educatiu públic sinó d'una mena de reconversió. Ja no té sentit la distinció entre un centre públic i un de privat. Ara parlem de centres amb demanda i de centres sense demanda.
Als que tenen demanda se'ls subvenciona i als que no se'ls adverteix que l'Estat no els podrà donar més diners. De fet, els centres públics estan adaptant les seues maneres de fer a les dels centres privats i, un exemple d'això, és la publicitat que han de fer per a atraure estudiants. Tornant a la llei d'FP aprovada pel PP, és curiós que siga la llei educativa amb més esmenes a la totalitat de la història i que amb el canvi de govern no haja patit cap modificació. Amb la llei d'FP ha passat el mateix que amb la LOE i la llei d'universitats, la LOU. Hi ha grans protestes però després no es reforma res perquè, bàsicament, PP i PSOE estan d'acord. Ambdós partits coincideixen en les polítiques educatives neoliberals, però no d'ara, sinó des de finals dels vuitanta. I quin paper han jugat els sindicats en la tramitació de la llei d’FP? Entre els grans sindicats també hi ha consens, perquè entren en el repartiment del pastís de la formació ocupacional i de la formació per a la inserció en el mercat laboral. I ara també hi entraran les ONG. Quines implicacions tindran els centres integrats en l'FP tal com la coneixem ara? A mi em fa la impressió que s'esborraran els límits entre tot tipus de centres de formació professional. Hi haurà centres que oferiran tots els tipus d'ensenyaments: reglat, ocupacional i continu. El que variarà seran les diferències de categoria entre centres. Hi haurà centres que oferiran mòduls molt cobdiciats i d'altres que s'hauran de conformar simplement amb la formació ocupacional. Amb més formació i més llarga durant tota la vida, hi haurà menys precarietat? La formació al llarg de tota la vida no és altra cosa que dir “vosté consumisca fins a la mort”. La precarietat de la feina no depén de la formació de la gent, sinó de les lleis, de les
Cal treballar des de la base: parlar de la precarietat del món laboral, denunciar la falsedat de la publicitat i del consum de formació, prenent iniciatives per contrarestar la lluita entre els centres per captar clients, etc.
I quina responsabilitat té el professorat en aquest model nou? Les polítiques de mercat ja vénen de lluny i s'han desaprofitat algunes oportunitats. Els partits polítics i els sindicats tenen gran part de la responsabilitat i no tant el professorat. La majoria de la gent té interioritzada la idea de capital humà, en el sentit que els problemes se solucionen amb més formació per a la gent, de manera que augmente la producció, beneficie les empreses i es cree molta riquesa, la qual acaba estenent-se al conjunt de la població. Desmuntar aquest discurs costa molt. Ara mateix, pense que només hi ha condicions perquè grups de professors conscients del que se’ns acosta s'organitze en grups de treball, que es coordinen de manera semblant als moviments de renovació pedagògica, tot i que en un altre sentit. Cal treballar des de la base: parlar de la precarietat del món laboral, denunciar la falsedat de la publicitat i del consum de formació, prenent iniciatives per contrarestar la lluita entre els centres per captar clients, etc. Parlant de precarietat, com valores la reforma laboral pactada recentment pel Ministeri de Treball i els grans sindicats? Jo crec que la precarietat continuarà malgrat les reformes laborals. La patronal sempre troba mecanismes. La precarietat és consubstancial, l'únic que passa és que va maquillant-se. Hi ha, a més, un altre aspecte paral·lel: la quantitat de diners que se'n van de la formació professional als firmants de la reforma laboral, tot i que no estiga escrit enlloc. Això fa captives les organitzacions signants –que ja ho estan de fa temps i de manera voluntària– i això alimenta la inflació de la formació: tothom voldrà oferir formació amb diners públics.
8 / EXTRA FORMACIÓ PROFESSIONAL / JUNY 2006
L’FP al País Valencià Implantació La xarxa actual de centres que imparteixen formació professional reglada és àmplia, majoritàriament conformada per centres públics, excepte a l'entorn de les grans ciutats del país en què la xarxa pública conviu amb centres privats concertats i amb acadèmies privades (amb escassa dotació material i personal). La xarxa pública, la podríem caracteritzar com a "dual”, en el sentit que presenta grans diferències entre els centres de recent creació (amplis i ben dotats) i els centres antics (amb greus problemes d'espai i equipaments obsolets). El perfil dels centres públics que ofereixen Formació Professional és d'instituts d'Educació Secundària en què els estudis d'FP “conviuen” amb estudis d'ESO i Batxillerat. En la xarxa pública existeixen, a més, un reduït grup de centres específics d'FP on s’imparteixen aquests ensenyaments. Fins ara no s'ha creat al País Valencià cap centre integrat d'FP, tot i que experimentalment un institut específic ha treballat la formació ocupacional i la contínua, però amb problemes econòmics, perquè l'Administració ha pagat tard i malament. Alumnat Si comparem el nombre d'alumnes que actualment cursen els cicles formatius de grau mitjà i superior, amb l'alumnat que cursava la formació professional de primer grau i de segon grau, observem que s'ha produït un notable descens, major fins i tot que el descens mitjà observat en la resta de l'ensenyament secundari. S'ha produït una gran concentració de la demanda en les grans ciutats del país. Aquest fenomen provoca, com a contrapartida, problemes de matrícula en prou centres ubicats en les localitats pròximes a les grans ciutats. En els últims anys s'observa que un percentatge creixent de l'alumnat matriculat no accedeix directament a cicles mitjans i superiors, sinó a través de les proves d'accés. Aquestes proves no garanteixen que l'alumnat que les supera puga cursar amb solvència els estudis posteriors. Un altre fenomen observat és que la durada semblant entre els estudis d'FP de grau superior i les actuals diplomatures han anat en contra dels cicles superiors. Desenvolupament curricular 15 anys després de l'aprovació de la LOGSE i dels reials decrets en què es desenvolupen els títols corresponents a l'FP, la Conselleria de Cultura, Educació i Esport encara no ha publicat els currículums corresponents als cicles formatius de grau mitjà i superior. Professorat La situació del professorat específic d'FP és complexa. En algunes especialitats hi ha un important desfasament entre els requisits acadèmics que permeten l'accés a la docència i els requeriments específics que exigeix la impartició de determinats mòduls. La càrrega lectiva al llarg del curs acadèmic
del professorat específic d'FP hauria de modificar-se. En algunes especialitats industrials, els professors han de fer cursos professionals d'un mínim de 100 hores per als alumnes, tot i que la Conselleria afirma que són voluntaris, per tal que puguen examinar-se dels carnets professionals, com per exemple el carnet d'instal·lador electricista o de fred i calor. Aquests cursos es fan quan el professorat, en teoria, té temps lliure i quan els alumnes van a les FCT, de què també perden un 20% d'hores, per a poder assistir als cursos. Una altra problemàtica és que la Conselleria no concedeix els dobles grups, per la qual cosa tota l'FP s'ha de fer en castellà i, per tant, es marginen els estudiants que volen estudiar en valencià. Recursos materials Quant a l'equipament didàctic dels centres, hi ha una xarxa dual, amb centres molt ben dotats (els nous o reformats) i centres en què l'equipament està obsolet. La provisió de recursos per a cobrir les despeses de funcionament que realitza la Conselleria és totalment insuficient. En molts centres, les
J. B.
quantitats que s'adjudiquen als cicles formatius han de destinar-se (en un gest de solidaritat encomiable) a sufragar les despeses generals del centre. Salut laboral Aquest és un dels aspectes més greus de l'FP, atés que no hi ha cap desplegament en
els centres referent a la salut laboral, no només del professorat sinó també dels alumnes, que en algunes especialitats està en contacte amb maquinària perillosa o productes químics tòxics.
Propostes de l’STEPV-Iv per a la Formació Professional n Paralització urgent de l’apli-
cació de la Llei Orgànica de les Qualificacions i de la Formació Professional, i desenvolupament i debat d’un nou marc legal per a l’FP. Cal establir al voltant d’aquesta etapa educativa un ampli consens social que porte a la redacció d’un nou projecte que dignifique definitivament aquests estudis i que integre els tres subsistemes, sobre la base de considerar el centre educatiu públic com l’eix de tota la formació professional. n Reconeixement del valor educatiu –no sols professionalitzador– d’aquests ensenyaments. Potenciació del model d'FP arrelat en el medi sociocultural, promotora de la cultura de la sotenibilitat i l'equilibri ecològic en els processos de producció, del benestar social i de la compensació de les desigualtats per raó de localització geogràfica (medi rural, periurbà, etc.), grup social, sexe o ètnia. n Llei de finançament per a la reforma de la Formació Professional que comprometa les inversions necessàries per a ampliar l’oferta de cicles formatius en els IES, en torns vespertins i nocturns, incloent-hi la formació ocupacional i contínua. Augment de les dotacions econòmiques per als equipaments dels cicles formatius. n Control i gestió pública de la Formació Professional per les
administracions educatives. n La Conselleria d’Educació serà la que planifique l’oferta dels cicles formatius i cursos a partir de l’informe previ del respectiu observatori, segons la seua utilitat social, atenent la formació integral de les persones i no sols els criteris de rendibilitat immediata propi de les empreses. n Modificació de les normes que regulen las composició dels consells de la Formació Professional en tots els seus nivells per tal que hi tinguen cabuda els sindicats representatius de l’ensenyament públic i altres agents socials no presents. n Els poders públics tindran la màxima responsabilitat en tot el procediment d’avaluació, expedició i homologació de títols i certificats professionals. Reclamem la creació d’un servei d’inspecció, verificació i control únic per als tres subsistemes, dependent de l’autoritat educativa. n La Conselleria d’Educació assegurarà que cada localitat o comarca tinga una oferta pública suficient de cicles formatius. n Tot el professorat pertanyerà a la plantilla de la Conselleria d’Educació, incloent-hi el professorat especialista. Els cursos de formació ocupacional i formació contínua seran inclosos en la Programació Anual del Centre, amb les compensacions
horàries corresponents, i s'evitarà la realització d’hores extraordinàries. n Fomentar actuacions específiques per tal d’eliminar la tendència a l'exclusivitat de gènere en algunes especialitats d'FP. n Revitalització mitjançant programes específics i campanyes de promoció de les famílies professionals poc demandades per l’alumnat. n Actualització de currículums en funció dels avançaments socials, tecnològics i organitzatius, generalitzable a totes les famílies professionals. Promoció d’experiències d’innovació per a l’aplicació en FP. n Formació Professional dirigida a persones adultes amb les corresponents adaptacions pedagògiques, lingüístiques i organitzatives necessàries. Potenciació d’aquests estudis en règim nocturn. n Garantir que totes les especialitats de cicle de grau mitjà i superior tinguen la durada necessària amb les seues corresponents pràctiques. Facilitar l’accés de l’alumnat procedent del grau mitjà al superior mitjançant la creació d’un “curs pont” que serà impartit en els IES. n Establir un pla integral de formació per a tot el professorat d'FP en conveni amb les universitats i institucions, que incloga plans de formació interautonòmics i en centres de treball,
integrats en la jornada lectiva. n Generalització dels desdoblaments en mòduls professionals segons el seu caràcter pràctic, riscos específics o del seu especial interés. n La formació en centres de treball no pot ser una excusa perquè alguns empresaris obtinguen mà d’obra barata. La inspecció d’Educació i la de treball han de coordinar-se per assegurar que es compleixen els fins formatius declarats. n L’Administració ha d'assumir la responsabilitat de la coordinació entre els centres educatius i les empreses per a l’organització en centres de treball. S’establiran convenis marc vinculants entre la Conselleria d’Educació i les organitzacions empresarials en els quals es reconega la figura del tutor d’empresa. n Posada al punt, especialment en els centres en què s’imparteixen aquests ensenyaments, de programes de Salut Laboral i Mediambiental i Prevenció de Riscos Laborals. Compliment estricte de la normativa de Prevenció de Riscos Laborals i Seguretat i Higiene a totes les aules taller d'FP. n Millora de les infraestructures dels centres i, de manera urgent, d’aquells que presenten riscos evidents. n Gestió democràtica dels centres, incloent-hi els integrats.