2 II

Època H Nu m. 2 Octubre

QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

A bústia oberta INDEXIII VOLTA CICLISTA ANTINUCLEAR I ECOLOGISTA Per tercera vegada, al mes de setembre, una colla de gent de tot arreu del País Valencià faran arribar, anant en bicí, un crit de protesta contra la destrucció de la nostra terra.

Aquest any la Volta estava centrada principalment a la comarca de la Safor per ser aquesta una de les comarques del nostre Pafs que sofreix el desenvolupisme incommensurable del sistema capitalista, arribant, fins i tot, a intentar dividir-la mitjançant la construcció de l'autopista, destruint terres molt fèrtils.

Es començà a Picanya amb la participació d'unes cent persones, quedant-ne entre setmana, per raons òbvies de feina, unes quaranta persones.

El passat dia 9 de setembre, al pas pel poble de Barx, la Volta fou greument atemptada per un grup d'incontrolats Iperò ben coneguts), que cremaren pancartes al.lusivas a temes ecologistas col·locada a la placa del poble.

Dos dies després, quan discorria la cinquena etapa, fou il.legalitzada pel governador civil de València, ei senyor Fernàndez del Río, argumentant que als fulls repartits a les anteriors etapes es feia «alusiones a las Fuerzas del Orden Publico y al sistema político del Gobierno».

Aquesta il.legalització va ser comunicada primerament pel capità de la Guàrdia Civil de Gandia quan la Volta era a Ròtova. Com a conseqüència, prohibí l'entrada als pobles per on s'havia de passar. A més a més, les companyes i els companys foren obligats a retirar de les seves bicis í del cotxe de servei les banderes que hi portaven (la quatribarrada i la del símbol antinuclear).

Per si de cas es despistaven, la carretera era fortament vigilada per membres de la Guàrdia Civil, impedint el pas als pobles d'aquesta cinquena etapa.

Malgrat aquest incident, els components decidiren per unanimitat de continuar sense banderes ni megafonia, cap als pobles d'Alacant.

A Pego, Verger i Ondara no hi hagué cap dificultat, però a la vuitena etapa en direcció a Tavernes de Valldigna, de bell nou la Volta fou retinguda a Gandia per la Policia Municipal. Després, a l'entrada de Tavernes, la Guàrdia Civil amb els seus vehicles tancà el pas prohibint tam-

bé l'entrada a aquesta població i a qualsevol altra, fóra com a Volta o com a grup de gent, ja que, segons el sargent, per la llei d'associacions, anar més de deu persones es il.legal i si anaven en grups menuts tampoc els permítien l'entrada perquè eren de la Volta. Com deien ells: «...por las buenas o por las malas», i aconsellaven als senyors biciclistes que, degut a l'hora, anaren a dormir a un càmping, en cas contrari, podien haver-hi conseqüències poc recomanables. És així com s'ha impedit a unes persones fer arribar a les poblacions la seva denúncia contra la nuclearització. D'aquesta manera es fa forta la monopolització que uns quants tenen de la premsa i la televisió per a malinformar a la gent sobre l'energia nuclear.

Davant aquests fets, cal qüestionar altra vegada l'estructura sobre la que es basa allò que alguns anomenan «democràcia». Evidentment no ens creguem que viscam a un país lliure Í molt menys per a les persones que pensen en uns tipus de societat diferent als interessos del govern.

Quan es parirà d'una punyetera vegada la tan esperada llibertari d'expressió, tant per a les persones que estan al costat de la UCD, com pels que no estem al seu costat?

Açò ens diu, ni mas ni menys, que el govern no està disposat a admetre una critica oberta contra el seu programa de nuclearització del nostre País i de l'Estat espanyol. No parlem ja del que fa referència a l'OTAN perquè de tots són coneguts els darrers esdeveniments.

Cal que tothom reflexione sobre què fa per aturar la progressiva nuclearització, devent de comprometre's a actuar des dels llocs de treball, AAW, partits polítics, sindicats, grups ecologistes, fronts antinuclears i tota mena de grups on es puga fer quelcom per aturar l'engegament de la central nuclear de Cofrents.

Recordem allò d'«avuí actius o demà radioactius» i que mai arribe el «ahir passius, aviu radioactius».

Per un País Valencià verd, net, lliure i sense centrals nuclears.

INTEGRANTS DE LA III VOLTA CICLISTA ANTINUCLEAR I ECOLOGISTA AL P. VALENCIÀ

QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ DIRECTOR: Jaume Mufioz CONSELL DE REDACCIÓ: Octavi Soler, Paco Moreno, Ximo Urefía, Pedró Olivares, Melchor Botella, Reme López LOGOTIPOS: Jarque IL·LUSTRACIONS: Roig REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT: Gascó Oliag, 8-A, 10. Telèfon: 361 52 16. Valencià Dipòsit Legal: V. 1.454-1981 IMPRIMEIX: Foco-Berthe. Cambrils, 8. Tel. 365 61 00

EDITA

jíe

Editorial AJCÍÓ-sindical — Rebaixes d'estiu en el MEC: «Usted puede ser director» — - El Decret de directors. Document de discussió — Real Decreto por el que se aprueba el Reglamento de Selección y Nombramiento de Directores de Centros Escolares Públicos — Decreto de Plantillas para reducir plantillas - Anteproyecto del Decreto de Plantillas '.

- Línia d'acció sindical. Document de discussió - Los Presupuestos del Estado.

Documento de discusión - Los congresos de UCSTE y del STE-PV - Curs 81-82: Normalització lingüística a l'escola - Objetivo de los reajustes de plantiltas: Maestros parades, ninosenlatados - El 69 (como jubilación) no nos sirve - Privada: Comenzar curso Tèlex Corresponsals Experiències - Psicomotricidadyeducación vivenciada — Resultado de la encuesta escolar del Patronato de Bienestar Social de Elx Vidas ejemplares: Sanchis Guarner...

Història urbana: Joan Fuster Millorem el llenguatje: El raïm i la vere-

ma

3

4 6

7 9 10 11 12 12 13

14 16 17 17 18

20

21 23 24

24

Al voltant de...

— La prohibició de les classes de valencià al centre públic Josep Romeu de Sagunt: La mala excusa de sempre, pels de sempre 25 — L'ensenyament del valencià . . . 26 — VI Escola d'Estiu del País Valencià...

27 — L'Estatut de Benicàssim 28 - El «boom» d'octubre 28 - Inspecció o inquisició?

29 Dossier: El INB de Llíria protesta la imposición de un director y la inspección la aprovecha para cubrirse de glòria: Revolucionarios pintorescos y fascistas horteras 30 Parle vostè: Vicent Salvador 32 Boerías 33 Els llibres 34 Esplai 35

Alguna trista fatalitat deu provocar el fet de què generalment tots els editorials de principi de curs es pareixquen. Però és així; desgraciadament, pareix bastant clar que el panorama no sols és tan negre com el que podia dibuixar-se a aquestes altures ara fa un any, sinó que revesteix uns tons més obscurs encara. ,;Per a què citar eixa llarga llista — Decret de Directors, bloqueig de la normalització lingüística, reducció de plantilles, de pressuposts, nous programes...— de temes amb què UCD va poc a poc equipant el seu model d'ensenyament i fent més Í més difícil qualsevol perspectiva d'escola pública? ([Per a què enumerar tot allò que se'ns ve damunt tot seguit?

La cosa està ben difícil. Tant, que va a ser cada vegada més obligat plantejar-se que aquest any tenim que anar a per totes. Si només la sort pot evitar-nos altre ensurt qualsevol 23 d'aquestos, si només la casualitat pot fer que no ens encontrem qualsevol matí amb un missil o una bomba de neutrons entrant per la finestra a l'hora del desdejuni, pareix bastant segur que sí està en la nostra mà, per ara, aturar aquesta onada autoritària que se'ns ve damunt en el camp de l'ensenyament. Si hi ha algun moment en què existeixen raons per a què tots, professionals, de l'ensenyament i no professionals, criden jja està bé!, és ara. Demà, com diu la cançó, ja no serà el mateix.

Algun triste sinó debe provocar el hecho de que, en general, todos los edítoriales de principio de curso se parezcan. Però así es; desgraciadamente, parece bastante claro que el panorama no solo es tan negro como el que podia dibujarse a estàs alturas hace ahora un afio, sinó que reviste tonos mas sombríos todavía. ,;Para què citar esa larga lista —Decreto de Directores, bloqueo de la normaüzación lingüística, reducción de planíillas, de presupuestos, nuevos programas...— de temas con los que UCD va poco a poco equipando su modelo de ensenanza y haciendo mas y mas difícil cualquier perspectiva de escuela pública? ^Para què enumerar los que se nos vienen encíma a continuación?

La cosa esta bien difícil. Tanto, que va a ser cada vez més obligado plantearse que este aiïo tenemos que ir por todas. Si solo la suerte puede evitarnos otro susto cualquier 23 de estos, si solo la casualidad podrà hacer que no nos encontremos cualquier buena mariana con un mísil o una bomba de neutrones entrando por la ventana a la hora del desayuno, parece bastante seguro que sí esta en nuestra mano, por ahora, frenar esta oleada autoritària que se nos echa encima en la ensenanza. Si hay algun momento en que hay razones sobradas para que todos, profestonales de la ensenanza y no profesionales, digan jya esta bien!, es ahora. Mariana, como dice la canción, ya no serà lo mísmo.

ORDRE DEL DIA DEL CONSELL NACIONAL a celebrar el 17 d'octubre en Gandia, C. N. Joan Martorell, a partirde les 10'30: 1. Valoració per cadascuna de les comarques respecte al treball realitzat en elles sobre: democratització dels centres, normalització lingüística i reducció de plantilles. Informe per escrit.

2. Informe del Secretariat Nacional respecte a la situació global de la reducció de plantilles, estabilitat i atur.

3. Línia d'acció sindical del STE-PV per al curs 1981 -82, i concrecions per al primer trimestre, segons els documents que hi ha a les següents planes d'ALL-l-OLI. Decret de directors: pàg. 6.

Presupuestos del Esíado: pag. 12 Congresos de UCSTE i STE-PV: pàg. 12 Avantprojecte de línia d'acció sindical: pag. 11.

4. Reorganització del Secretariat Nacional: Elecció de quatre nous membres.

5. Informe sobre l'Escola d'Estiu i alternatives de futur: Línia d'actuació global.

6. Postura sindical davant de la possible incorporació de l'Estat espanyol al'OTAN.

TIU EN

TED «Envíe a su delegación un certificado de buena conducta expedido por e! jefe local de UCD, invite a té con churros a su inspector, entregue el certificado de haber realizado los cursillos prematrimoniales y acompane una instància con póliza de 10 pesetas: jUsted puede ser la persona que necesitamos!»

Cuento popular

Les rebaixes solen ser un invent comercial que consisteix en què la gent accepte coses que no li serveixen, però que són més barates, la qual cosa, siga dit de pas, de vegades s'aconsegueix inflant primer els preus per a després posar-los, simplement, al seu preu real.

El MEC, que cada dia entén més de «marketing» i que s'ha proposat de convertir el món de l'ensenyament en una vulgar empresa d'embutits, també vol jugar a les rebaixes. De moment ha començat amb les

4

d'estiu. Vegem-ho: Primer ens tntra un projecte de decret que caritativament podríem qualificar d'abominable; després deixa que la gent es desganyite criticant lo roí que és, i finalment treu un decret «molt millor»: «Nada de cuatro categorías de centros; con dos hay bastante. Nada de directores extranos; que sea del rnïsmo centro...» Així les coses, resulta que sempre cau algun innocent d'aquestos que diuen: «Mira, eixos tios del STE si són exagerats ï folloneros, el decret no queda tan malament.» Segons les males llengües, alards de «buen senti do» com els del decret han convertit a gent a la causa d'UCD. Sense anar més lluny, l'inefable Antonio Clemente, jefe provincial del ANPE Valencià --que sempre ha tingut el do del «apoltticisme» a banda del de l'ubiqüitat que ens dóna la impressió de què ix en quasi totes les revistes de MUFACE-s'ha afiliat a UCD. La cosa és doncs, tan simple com les rebaixes: Es treu un projecte inflat per a després treure un decret roí que no aparenta

ser-ho tant. La pura realitat és que el projecte, tal i com estava, era impossible de dur a la pràctica: la quantitat de burocràcia que exigia i el risc d'escàndol que comportava el feia difícilment funcional. El decret ha quedat tot el regressiu que pot ser amb els mitjos amb què conten: realistament reaccionari.

EL PER QUÈ ARA VOLEN QUE EL DIRECTOR SIGA DEL MATEIX CENTRE Una cosa principal i una secundaria: la principal, el control dels directors; la secundaria, d'on puguen eixir aquestos.

El fet d'accedir a la direcció d'un centre diferent al propi, tal i com es concretava en el projecte, hagués suposat: 1. La convocatòria.

2. Els aspirants demanen les vacants —per exemple, totes-- i exposen mèrits.

3. Quantifica la comissió de selecció.

4. Simultàniament, quantifica la ins-

secció i, sí no es transpapera, arriba a la conissió de selecció.

5. Quantifica el consell de direcció Í, si 10 es perd la qualificació pel camí, arriba a a comissió de selecció. Si el aspirant no es Jel propi centre, el consell de direcció pot uptar lliurement per puntuar o no puntuar. ^ la comissió de selecció sempre li podrà quedar el dubte de si una puntuació no s'ha Fet o s'ha perdut pel camí.

6. Tant si el consell de direcció no puntua corn si es perd o es transpapera aquesta, els 25 punts corresponents els dona també la inspecció, e! que constitueix un notable descaro.

7. Si l'aspirant té interès en què els consells de direcció d'aitres centres el puntuen, el menys que es pot esperar és que el deixen anar-hi en pla «campanya electoral»: Si ha demanat 20 col·legis, 20 campanyes. Amb 220 sol·licituds, a lo millor regalaven una comissió de serveis.

8. Posats a fer ficció, ara anem a supondre que per exemple els afiliats Í simpatitzants del STE es presenten en bloc i demanen duesentes o trescentes places cadascú. Dins de deu anys encara no s'han aclarat en delegació. Tot això en dates que possiblement coincidirien amb el concurs general de traslats, etcètera. Les facilitats per al boicot i el «desmadre»que no falten.

9. En qualsevol cas hauria que montar després de tot un concursillo o quelcom, perquè no està clar que a u li puguen donar quinze direccions a la vegada. i Doncs bé, i tot això que no és més que una petita mostra de l'empastre que ens haguera pogut vindré, per a què serveix?

Per a res que no es puga fer més sutilment.

A l'hora de la veritat, en un centre sempre hi ha algú carca a qui tirar una maneta i sí no en hi ha ningú, és absurde enviar-lo: és millor enviar a l'inspector.

EL PER QUÈ LA CLASSIFICACIÓ DE CENTRES-XORISO NORMAL, ESPECIAL I EXTRAS'HA OBVIAT 1. Perquè al tenir que concursar en el propi centre ja no té el mateix sentit de «carrera docente» i perquè els criteris pels que els mestres trien un col .legí ï no un altre res té a veure amb el seu tamany.

2. Perquè el fet d'estar en un col·legi «extra» pot suposar: a) Simplement que el director s'ho puga posar en la seua targeta de visita. En aquest cas només pot ser alicient per a quatre fantasmes, que per altra banda sempre agrairien més un vot de gràcies. b) Uns aficients de tipus econòmic que suposen duros i burocràcia. A i'hora de plantejar-se ambdues coses, resulta molt més «positiu» per a la UCD fer eixa feina i soltar eixos duros establint categories dins del mateix centre: secretari, cap d'estudis, etcètera. El que importa es que hi hagen di-

ferents categories de col·legis, sinó diferents categories de treballadors de l'ensenyament.

EL QUE PODRIA CONSIDERAR-SE POSITIU A banda dels dos aspectes esmentats, que si no queden en el decret com estaven en el projecte, ja hern vist a què es deu, tan sols caldria remarcar la reducció de cinc a l'any d'antiguitat en el centre per a poder aspirar a ia direcció. Podem considerar-ho realment positiu? Doncs mentre no es demostre ei contrari, tampoc. Dependrà de la puntuació que en el barem es done a l'antiguitat, perquè si aquesta és molt elevada, la rebaixa sols servirà per a què puguen participar més —democràcia nabemus— i eixir triats els mateixos. Si afegim el fet de què cada any hi haurà un barem nou, segons com li funcionen les coses a l'Administració, l'antiguitat pot oscilar entre no-res Í el que faça falta.

EL QUE ÉS PITJOR QUE EL PROJECTE Per exemple, que en el projecte es parlava de que hom podia estar de director quatre anys, prorrogables altres quatre «a propuesta del consejo de dirección y de la inspección correspondiente», i en el decret apareix un període de tres anys, prorrogables dues vegades més «previo informe de ia inspección y oído el consejo de dirección».

Se li lleven, doncs, competències als consells de direcció a costa d'augmentar les ja excessivament nombroses de la inspecció. O siga, s'afiança precisament la part més regressiva que tenia el projecte.

EL QUE RESTA IGUAL Després de totes les rebaixes, la pura realitat es que pràcticament estem on estàvem; 1. Existeixen uns barems suposadament objectius que equivalen a 50 punts ï que l'Administració pot anar variant cada any. A més a més, la pretesa objectivitat dels barems es veu traicionada en l'article 12 del decret a l'indicar que «las comisïones de selección podran solicitar e! asesoramiento de profesores del nivel correspondiente para la valoración de los méritos académico-profesionales de los diversos candidatos». No poden ser molt clars els criteris «objectius» quan necessiten tant d'assesorament. Se supon que eixos «profesores» els buscarà la inspecció.

2. L'inadmissible paper de la inspecció, una institució que sembla de càrrecs polítics en compte de tècnics i pedagògicament florida, que a cop de capritxo va a tenir competència per a: a) Donar 25 punts sobre la capacitat directiva dels aspirants. Aquestos, en la immensa majoria dels casos, seran uns per-

fectes desconeguts per a la inspecció, a no ser, clar, que hagen tingut algun xoc pedagògic o sindical, o que, pel contrari, els hagen convidat a té amb xurros o escrit salmos als inspectors. b) Participar com a membres en la comissió de selecció, dominada numèricament per l'Administració i que té que donar 50 punts. c) Elegir amb el seu únic Í indiscutible criteri els directors de centres de preescolar i d'EGB de menys de vuit unitats, on siga dita de pas poden torrar de punts els que després aniran*^col·legis més grans. d) Decidir sobre la pròrroga o no del període de tres anys establert per als directors. Dit d'altra manera: Tot el sistema, ja de per si favorable per l'Administració, servirà per a elegir un director per a tres anys, però la inspecció pot fer, si li dóna la gana, que eixe període, en compte d'acabar als tres, acabe als nou anys.

3. Els consells de direcció queden com a elements decoratius. En aquest aspecte, el decret, com ja hem vist, és més regressiu encara que el projecte.

4. (Advertència: La lectura d'aquest punt, degut al seu sadisme, pot ferir la sensibilitat del lector.)

Tot el procés de selecció acaba en «una propuesta final» de la comissió de selecció, el que traduït a un llenguatge més clar vol dir que el qui tinga més punts no té per què ser triat necessàriament com a director. O el que es el mateix, que, en un moment donat, l'Administració posa en la direcció a qui li dóna la gana i no passa res.

EL QUE PODEM COMENÇAR AFER Tot i tenint en compte la nostra línia d'acció sindical portada fins avui, la nostra postura es pot concretaren; 1. Els òrgans adequats per a elegir directors son els consells de direcció a proposta del claustre.

2. La inspecció no té per què intervindre en l'elecció dels directors.

3. El millor i únic barem vàlid es la tasca que cadascú desenvolupa en el seu centre dia a dia.

D'aquestos tres punts cal deduir que la nosíra tasca sindical passa per potenciar els consells de direcció, restar competències a la inspecció Í soslaiar en lo possible el barem.

A partir d'aquest plantejament, caldria analitzar la conveniència de què no ixca més d'un candidat de cada centre de treball a partir d'acords que representen el compromís de què sols aqueí! que traga més vots presentarà formalment la seua candidatura a l'Administració. Aconseguir-ho suposaria l'atac més frontal que es puga fer al decret, atacar-lo en la seua arrel.

JOAN C.

SECRETARIAT NACIONAL DEL STE-PV: PROPOSTA DE TREBALL PER AL CONSELL NACIONAL DEL17 D'OCTUBRE

DECRET DE DIRECTORS El passat 29 de juny es va publicar en el BOE el decret que aprovava el reglament de selecció i nomenamet dels directors de centres escolars públics, i el mateix dia entrà en vigor.

Aquest decret ha estat aprovat a proposta del M. E. sense tindré presents ni els plantejaments dels sindicats de treballadors de l'ensenyament, ni els de les associacions de pares d'alumnes, els quals reiteradament han estat unitaris en exigir una actuació directa i preeminent dels consells de direcció en l'elecció dels directors dels centres. El Ministeri d'Educació es va negar expresament a incloure en les «negociacions» del curs passat el tema de l'elecció de directors.

Malgrat el decret i front a ell, el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià continua defenent la democratització dels centres, la qual cosa passa, entre d'altres aspectes, perquè el consell de direcció, en el que estan representats tots els que constitueixen el centre, com a màxim òrgan de decisió del mateix, tinga un paper preeminent en l'elecció del director, el qual, tan sols així, tenint com a punt de partida el recolçarnent inicial majoritari del centre, podrà dur a terme la seua funció d'animació i coordinació de les activitats del centre.

El decret, davant d'aquests criteris democratitzadors, és una burla flagrant al procés democratitzador, ja que el procediment es un «concurs de mèrits» (art. 2): Després del desenvolupament de tot un procés de valoració dels «méritos académico-profesionales» i de les «cualidades personales», evaluats*per uns «órganos de selección»... tan sols s'arriba a la confecció d'una proposta de candidats que tinguen un mínim de punts (a senyalar en cada convocatòria pel que fa als «méritos académico-profesionales»; i 25 punts respecte a les «cualidades personales»). Tot el procés serveix per arribar a una proposta final (voreart. 19) a partir de la qual el M. E. resoldrà, sense que aquesta resolució tinga que ser necessàriament anomenar director al que tinga més punts, ja que és el ministeri qui deurà estimar què director és el més convenient, és el que més li convé.

A més a més hi ha que dir que són exclosos de tot tipus de participació els centres de menys de vuit unitats en els quals «el nombramiento de director se efectuarà a propuesta del delegado provincial» (disposició adicional primera).

Front al decret tan sols cap una actitud de lluita i es fa necessari un treball de conscienciació per tal de què pugam imposar el criteri bàsic de què siga el consell de direcció el que eligeixca el director del centre.

Teòricament se'ns presenten dos camins: el del boicot a participar en eixa pantomima de procés enganyadorament democratitzador o el de la utilització del decret per tal d'aconseguir el nostre objectiu.

La possibilitat de què la resposta del professorat siga el boicot («falta de concursantes») i de què els consells de direcció opten per no participar, està contemplada, almenys implícitament, en el decret, que assenyala en l'article 5 un procediment excepcional: «La Administración podrà habilitar a un profesor numerario para que, con caràcter accidental y por el período màximo de un afio, desempene la función directiva docente.»

La possibilitat d'utilització del decret per tal d'aconseguir el paper preeminent del consell de direcció es pot fonamentar en el mateix decret, que estableix: «Los aspirantes, para poder ser incluidos en la propuesta final, habràn de obtener, al rnenos, 25 puntos entre los concedides por la inspección y por el consejo de direccíón correspondiente» (art. 20). Per tal que açò reste eficaç serà necessari aconseguir que els consells de direcció concedeixquen 25 punts al candidat que tinga en ell major recolçarnent, i a la resta, si existeix, donar-li zero punts. Açò seria possible si tots els implicats en els centres assumiren la importància de què siga el consell de direcció qui intervinga, de manera definitiva, en la selecció del director.

Això es lograria si en la proposta final tan sols hi haguera un candi-

El 29 de junio pasado se publico en el BOE el decreto que aprobaba el reglamento de selección y nombramiento de los directores de centros escolares públicos, y el mismo dia entro en vigor.

Dicho decreto ha sïdo aprobado a propuesta del Ministerio de Educación,sin que se hayan tenido en cuenta ni los planteamientos de los sindicatos de trabajadores de la ensenanza ni los de las asociaciones de padres de alumnos, quienes reiteradamente'se han manifestado unànimes en exigir una actuacíón directa y preeminente de los consejos de dirección en la elección de los directores de centros. El Ministerio de Educación se nego expresamente a incluir en las vínegociaciones» del pasado curso el tema de la elección de directores.

Pese al decreto y f rente a el, el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià continua defendiendo la democratización de los centros, lo cua! pasa, entre otros aspectos, porque el consejo de dirección, en el que estan representados todos los que constituyen el centro, como màximo órgano de decisión del mismo, tenga un papel preeminente en la elección del director, el cual solo así, partiendo del respaldo inicial mayoritario del centro, podrà desempenar su función coordinando y animando las actividades del centro.

El decreto, frente a estos criterios democratizadores, es una burla flagrante al proceso democratizador, fundamentalmente porque «el procedimiento de selección se llevarà a cabo mediante concurso de méritos» (art. 2): Una vez desarrollado todo un proceso de valoración de los «méritos académico-profesionales» y de las «cualidades personales», evaluados por unos «órganos de selección»..., a lo que se llega es a la confección de una propuesta de candidatos que tengan un mínimo de puntos (a senalar en lo referents a los méritos académico-profesionales en cada convocatòria, y 25 puntos en lo que se refiere a las cualidades personales...ï.

Todo el proceso sirve para llegar a una propuesta final (ver art. 19), sobre la que resolverà el Ministerio de Educación, el cual en ningún caso deberà obligatoriamente resolver que sea director el que haya obtenido mayor puntuación, ya que es el ministerio quien habrà de estimar què director es mas conveniente, le es mas conveniente.

A lo senalado hay que ahadir que son excluidos de todo tipo de participación los centros de menos de ocho unidades en los que «el nombramiento de director se efectuarà a propuesta del delegado provincial» (disposición adicional primera).

Frente al decreto solo cabé una actitud de lucha y se hace necesario un trabajo de conciencíacíón para llegar a imponer el criterio bàsico de que sea el consejo de dirección quien elija al director del centro.

Teóricamente se nos presenten dos caminos: el del boicot a participar en esa pantomima de proceso enganosamente democratizador o el de la utilizaciòn del decreto para conseguir el objetivo.

La posibilidad de que la respuesta del profesorado sea el boicot («falta de concursantes») y de que los consejos de dirección opten por no participar està contemplada, al menos implicitamente, en el decreto que establece en el articulo 5.° un procedimiento excepcional: «La Administración podrà habilitar a un profesor numerario para que, con caràcter accidental y por el periodo màximo de un ano, desempene la función directiva docente.»

La posibilidad de utilizaciòn del decreto para conseguir el papel preeminente del consejo de dirección se puede basar también en el decreto, que establece: «Los aspirantes, para

dat recolcat pel cofisell de direcció, encara que podria haver-ne d'altre, enfrontant a d'aquest, recolçat per inspecció.

El STE-PV, a més de potenciar una campanya de protesta contra el decret Í a favor del procés democratitzador dels centres, creu que hi ha que aconseguir les condicions per a l'abolició global del decret i l'elaboració d'altre fruit de la negociació arnb el M. E. de tots els implicats. Reitera, a més a més, que la normativa legal, en la línia del que va aprovar el secretariat (vore ALL-I-OLI número 13, plana 30), deuria establir el mateix criteri que ha decidit tant el Govern basc com la Generalitat de Catalunya, i que pot quedar resumit en aquest article: «Et consejo de dirección del centro seleccionarà de entre los candidates al candidato a director, que se propondrà al delegado territorial, para que éste proceda a su nombramiento» (Orden del 26 de mayo def 81 del Departamento de Educación del Gobierno vasco).

Aquesta campanya deuria coordinar-se a nivell estatal, sense oblidar les lluites a nivell"d'entitats autonòmiques (vore !a disposició final quarta del decret).

En tot cas, durant el curs 1981-82, l'activitat sindical al respecte deuria centrar-se en: 1. Conscienciar respecte al tema tant al professorat com als pares d'aiumnes i als alumnes.

2. Programar accions de protesta front al decret.

3. Aconseguir que els centres que queden sense director durant el curs I per vacant de qualsevol tipus) treballen en la línia de forçar que l'Administració anomene ei candidat presentat pel consell de direcció.

4. Reforçar en tots els centres el paper del consell de direcció i de la resta dels òrgans col·legiats, elaborant reglaments de règim intern progressistes.

REAL DECRETO 1275/1981, de 19 de junio, por el que se aprueba el Reglamento de Selección y Nombramiento de los Directores de Centros Escolares Públicos.

Articulo 1. ° B procedimiento de selección y nombramiento de los Directores de tos Centros escolares públícos y de Educación Preescolar, Educación General Bàsica, Bachillerato y Formactón Profesional serà el establecido en el presente Reglamento.

Art. 2." La selección se llevarà a cabo mediante concurso de méritos entre Profesores numerarios de los niveles y modatidades de que se trate, de acuerdo en todo caso con los princïpios de mérito, capacidad V publicidad, constítuyendo el acceso a la condición de Director uno de los derechos propíos de la carrera docente.

Art. 3." El Ministerio de Educación y Ciència anunciarà, con caràcter anual, las vacantes existentes, convocàndose los correspondienles concursos de méritos mediante Orden ministerial.

Art. 4.° Seré requísito para poder participar en el concurso de méritos estar prestando servicios en el Centro a cuya Direccidn se concursa, debiendo tener, como mínimo, al publicarse la convocatòria correspondtente un afio de antigüedad en el mismo.

Art. 5.° En los supuestos en que, por falta de concursantes a la Dirección del Centro o por no concurrir en los solicítantes los requisitos exigibles de acuerdo con esíe Reglamento, no sea posible la designación de Director entre los Profesores del mismo, ía Adminïsíración podrà habilitar a un Profesor numeraria para que, con caràcter accidental y por el período maximo de un ano, desempefíe ta funciòn directiva docente. Dícha habilitación se efectuaré mediante comísión de servicios cuando recaiga en un Profesor numerario no destinado en el Centro.

Art. 6.° En la resolución de los correspondientes concursos habran de ser íenidos en cuenta ios méritos académico-profesionales aducidos por los aspirantes, que seran valorados objetivameníe por las Comisiones de Selección regulaoas en el articulo 11 de esta disposicio'n, de acuerdo con el baremo que acompane a la Orden ministerial de cada convocatòria. También se tendràn en cuenta las cualidades per-

poder ser incluidos en la propuesta final, habran de obtener, al menos, 25 puntos entre los concedidos por la inspección y por el consejo de dirección correspondiente» (art. 20). Para que ello resultase eficaz seria necesario conseguir que los consejos de dirección concediesen-25 puntos al candidato que tenga mayor refrendo en el. y al resto, de existir, concederles cero puntos. Ello seria posible si todos los implicades en los centros asumiesen la importància de que sea el consejo de dirección quíen intervenga de modo definitivo en la selección del director. Así se lograría que en la propuesta final solo hubiese un candidato por parte del consejo de dirección, aunque cabría.que hubiese otro, enfrentado al anterior, avalado por la inspección.

El Secretariat Nacional del STE-PV, ademàs de potenciar una campana de protesta ante el decreto y a favor del proceso democratizador de los centros, cree que ha que lograr las condiciones para la abolición global del mismo y la elaboración de otro tras la negociación con el M. E. de todos tos irnplicados. Reitera ademàs que la normativa legal, en la Mnea de lo aprobado por el secretariado (ver ALL-I-OLI número 13, plana 30), deberia establecer el mismo criterio que ha decidido tanto el Gobierno vasco como la Generalitat de Catalunya, y que queda resumido en el siguiente articulo: «El consejo de dirección del centro seleccionarà de entre los candidatos... al candidato a director... que se propondra al delegado territorial, para que éste proceda a su nombramiento...» (Orden del 26 de mayo de 1981 del Departamento de Educación del Gobierno vasco.) • Esta campana defól·la co.òrdinarse a nivel estatal, sin olvidar las luchas a niveles do·ontes autonómicos (ver disposi ción final cuarta).

'• -r-' En todo caso, dura*ntè el curso 1981-82 la actividad sindical al respecto deberia centrarae en: 1.° Concienciarsobrè el tema tanto al profesorado como a los padres de alumnos V a tos alumnos.

2.° Programar acciones"de protesta frente a) decreto.

3.° Lograr que los centros que queden sin dirección durante el curso (por vacante de cualquier tipu) trabajen en la linea de forzar que la Administración nombre al candidato presentado por el consejo de dirección.

4.° Reforzar en todos los centros el papel del consejo de dirección y del resto de los órganos colegiados, elaborando reglamentos de régimen interno progresistas.

sonales que expresen capacidad para el desempeno de la funciòn directiva, evaluadas por los órganos de selección que se senalan en el articulo 15 de éste Reglamento, y en la forma que se determina en el articulo 17 del mismo.

Art. 7.° En el baremo a que se refiere el articulo anterior deberàn ser tenidos en cuenta, como mérítos de caràcter preferente, la antigüedad en el Cuerpo, la experiència en cargos directivos dentro de la organización escolar y, en su caso, la pertenencia a Cuerpos docentes de mavor ranqo académico-administratïvo.

II. Órganos de selección Art. 8.° Con la finalidad de impulsar v coordinar el procedimiento de selección y de garantizar su objetividad, se crean las Comisiones de Selección. Estos órganos tendràn àmbito provincial, salvo en aquellos casos en que, por razón de las vacantes convocadas, sea conveniente atribuiries un àmbito territorial distinta.

Art. 9.° Las Comisiones de Selección tendra'n su sede en la respectiva Delegación Provincial del Ministerio de Educación y Ciència, o en la que al efecto se establezca en la convocatòria correspondiente cuando su àmbito de actuSción sea dístmto al provincial.

Art. 10." Las Comisiomes de Selección seran prestdidas por el Delegado provincial correspofidiehtetv.en su caso, por el que designe al respecto el Ministerio de Educació"ri Y. Ciència.

Art. 11. Las Comisiones de" Selección estaran constituidas por los siguientes miembros: ^,, — El Delegado Provincial o el funcionario del Departamento designado al efecto por el Ministerio de Educación y Ciència.

— Un Inspector del rïïve! educativo correspondieníe, designado por e! Ministerio de Educa'cíón y Ciència.

— Dos representantes de los_<JoTisejos de Dirección de los Centros a cuya Dirección se concursà, designades por sorteo entre las personas elegidas en el seno de dichos Consejos.

— El Secretario de la Delegación Provincial correspondiente, o el de la que at efecto se designe, que actuarà como Secretario de la Comisión, con vozy voto.

Por ei mismo procedimiento y en el mismo acto de desígnación se

nombrarà un suplente por cada uno de los miembros de la Comïsión.

Art. 12. Las Comisiones de Selección podran solicitar el asesoramientp de Profesores del nivel correspondiente para la valoración de los méritos académico-profesionales de los diversos candidates.

Art. 13. Serà obligatòria la comparecencia de los miembros de la Comisión que hubïeran sido designados en representación de los Consejos de Direcciòn, siempre que en ellos recaíga la condición de funcionario publico. La ïncomparecencia de los miembros que no reuníeran tal condición, ni se encontraran ligados con ninguna relación jurídica con la Administración, no seré óbice para la constitución yfuncionamiento de la misma, ni para la adopcïón de las decisiones que procedan.

Art. 14. La constitución de las distintas Comisiones de Selección se efectuarà de acuerdo con lo que disponga la Orden ministerial de convocatòria de los correspondientes concursos de méritos.

Art. 15. Las Inspecciones de Educación General Bàsica, de Bachillerato y de Formación Profesionat, en cada caso, y el Consejo de Direcciòn del Centro en el que tenga su destino el aspirante, intervendra'n en el proceso de selección como órganos evaluadores en la forma estaWecida en los artículos siguientes.

III. Procedimiento de selección Art. 16. Publicada la convocatòria, los aspirantes deberàn remitir a la Delegación Provincial correspondiente su solicitud, así como referència documentada de los rnéritos que estimen convenientes alegar.

La Delegación Provincial haré públicas las relaciones de aspirantes a la Direcciòn de cada Centro y las remitirà a la Inspección y a los Consejos de Direcciòn que corresponda.

Art. 17. Tanto la Inspección como el Consejo de Direcciòn de cada Centro efectuaran por separado una valoración de las cualidades personales del aspirante relativas a ia capacidad para el desempeno de la funciòn directiva, pudiendo otorgar cada uno de ellos hasta un màximo de 25 puntos. La evaluación que corresponde al Consejo de Direcciòn se efectuarà, tras la deliberación oportuna, mediante procedimiento que acredite el secreto de la decisión final de cada uno de sus miembros, Art. 18. Efectuadas dichas valoraciones, cada órgano remitirà su puntuación a la Comisión de Selección, que procederà a establecer la valoración de los méritos académico-profesionales de cada aspirante, de acuerdo con el correspondiente baremo, hasta un màximo de 50 puntos.

Art. 19. La suma total de la puntuación no podrà en ningün caso exceder del número de 100. Dicha suma total, otorgada por la Comisión de Selección, por la Inspección y por el Consejo de Dirección del Centro, se induirà en la propuesfa final, con especificación de las valoraciones concedidas a los distintes méritos alegados.

Art. 20. Los aspirantes, para poder ser incluidos en la propuesta final, habràn de obtener, al menos, 25 puntos entre los concedides por la Inspección y por el Consejo de Dirección correspondiente.

Art. 21. Si por efecto de lo dispuesto en el articulo anterior, o por no obtener el mínímo de puntos estabiecido en el correspondíente baremo, no fuera posíble la designación de Director, se recurrirà al procedimrento excepcional de nombramiento establen-do RH el articulo 5.° IV. Nombramiento, mandato y cese de los Directores de Centros escolares Art. 22. El Ministerio de Educación y Ciència harà pública la resoluciòn de los respectivos concursos, a través del «Boletín Oficial del Estado».

Art. 23. El .nombramiento de Director se efectuarà mediante Orden ministerial. Tanto el nombramiento como la toma de posesión se realízarà con suficiente antelaciòn respecto del comienzo del curso escolar.

Art. 24. El Ministerio de Educación y Ciència programarà actividades específícas de formación para los Directores seleccionades.

Art. 25. El rnandato de los Directores se extenderà a tres afios, prorrogables, a petición pròpia, por dos periodos més de igual duración. La propuesta a la autoridad competente se efectuarà por la Deíegación Provincial, previo informe de la Inspección correspondiente y oído el Consejo de Dirección.

Art. 26. Una vez concluido et mandato y, en su caso, el período de pròrroga, serà necesaria la participación en un nuevo concurso para desempenar la funciòn directiva.

Art. 27. Cuando un Director de Centro escolar participe en un concurso de traslado propio del Cuerpo de funcionaries a que pertenezca, se aplazarà la incorporaciòn a su nuevo destino hasta que haya concluido su período de mandato como Director, salvo en aquellos casos en que su renuncia al cargo sea aceptada por la Administración.

Art. 28. El cese de los Directores se producïré en los siguientes supuestos: a) Termino del plazo para el que fue nombrado y, en su caso, de la pròrroga de su mandato. b) Incapacidad perrnanente para el ejercicio de la funciòn directiva por inutitidad física o debilitación apreciable de facultades, previo expediente iniciado de oficio o a instància del interesado. c} Renuncia motivada y aceptada por la Administración. d} Remoción acordada por la autoridad competente, a través del

oportuno expedíente, en los casos de incumplimiento de los deberes inherentes a la fiinción directiva, y, de modo concreto, cuando no participaran en las actividades de formación a que hace referència el articulo 24 de este Reglamento, o se realizaran de manera insuficiente.

Art. 29. En el supuesto de remoción, no se podrà volver a concursar al cargo de Director durante cinco afios, ni se computarà como mérito el tiempo de ejercicio de la funciòn directiva.

D1SPOSICIONES ADICIONALES Primera. —En los Centros de Educación Preescolar y en los Colegios de Educación General Bàsica con menos de ocho unidades, el nombramiento del Director se efectuarà a propuesta del Delegado provincial, de acuerdo con los principios de mérito y capacidad y previo informe colegiado de la Inspección. Dicho nombramiento deberà recaer necesariamente en uno de los Profesores del Centro, extendiéndose su mandato a un periodo de tres anos. Cuando no existieren Profesores numerarios, el Delegado podrà habilitar para ejercer funciones directivas, con caràcter provisional y durante un período no superior a un ano, a cualquiera de los Profesores del Centro.

Segunda.-Losfuncíonariosdel Cuerpo de Directores Escolares en situación a extinguir conservaran los derechos que les corresponden como funcionaries de dicho Cuerpo, y, entre ellos, el de participar, con caràcter previo, en los concursos para cubrir vacantes de Directores.

DISPOSICIONES TRANSITORIAS Primera.-El nombramiento de Directores por el procedimiento estabiecido en el presente Real Decreto se efectuarà de modo gradual a lo largo de tres anos, contades a partir del comienzo del curso escolar mil novecientos ochenta y uno-mil novecientos ochenta y dos. A tales efectos, el Ministerio de Educación y Ciència establecerà el tercio de vacantes a cubrir en el curso académico siguiente, da'ndose preferència a los Centros de mayor número de alumnos.

Segunda. —Los actuales Directores nombrados por tres o cuatro anos al amparo de lo dispuesto en el Real Decreto doscientos sesenta y cuatro/mil novecientos setenta y siete, de veintiuno de enero, y en la Orden ministerial de treinta de noviembre de mil novecientos setenta y cinco, cuyo mandato no hubiere fínalizado a la publicación del presente Reglamento, continuaran en el desempeno de su cargo hasta la terminación del período para el que fueron nombrados.

Tercera. —Para el curso de mil novecientos ochenta y uno/ochenta y dos, el Ministerio de Educación y Ciència podrà habilitar a Profesores numerarios para el ejercicio de la funciòn directiva, con caràcter accidental y por el plazo màximo de un ano, en los supuestos de simple renuncia de aquellos Directores cuya continuidad en el cargo para el presente curso ochenta/ochenta y uno se dispuso con caràcter excepcional o cuando la Dirección de un Centro quede vacante por cualquier otro motivo, así como en el caso de que medie propuesta debidamente motivada de la Delegación Provincial del Departamento, previo informe de la Inspección correspondiente.

DISPOSICIONES DEROGATORIAS Primera. —Queda derogadoel Decreto dos mil seiscientos cincuenta y cinco/mil novecientos setenta y cuatro, de treinta de agosto, por el que se regula la función directiva en los Colegios Nacionales de Educación Bàsica.

Segunda. —Se derogan los artículos cinco, seis y siete del Real Decreto doscientos sesenta y cuatro/mil novecientos setenta y siete, de veintiuno de enero, por el que se aprueba el Reglamento orgànico de los Institutos Nacionales de Bachillerato.

Tercera. —Se derogan los artículos nueve y diez del Reglamento Provisional de los Centros de Formación Profesional, aprobado por Orden ministerial de treinta de noviembre de mil novecientos setenta y cínco.

DISPOSICIONES FINALES Primera. —Se autoriza al Ministerio de Educación y Ciència para habilitar provisionalmente poT un ano en funciones de Director a Profesores numerarios para los Centros de nueva creación y para aquellos en que, por cualquier causa no imputable a la Administración, no esté constituido el Consejo de Dirección o éste no emita la valoración que le corresponde de acuerdo con lo estabiecido en el articulo diecisiete del presente Reglamento.

Segunda. —Se autoriza al Ministerio de Educación y Ciència para dictar tas disposiciones que regulen los derechos y deberes de los Directores de los Centros escolares públicos.

Tercera. —En tanto no se publiquen los Reglamentos especificos a que hace referència el articulo nueve dos del vigente Estatuto de Centros Escolares, se autoriza al Ministerio de Educación y Ciència para adaptar las normas del presente Reglamento a las peculiaridades propias de estos Centros, y en particular los de caràcter experimental, régimen de ensenanzas integradas, régimen de convenio o Centros radicadosen el extranjero.

Cuarta. —B procedirniento de selección y nombramiento de Directores, estabiecido en el presente Reglamento, no serà de aplicación directa en las Comunidades Autònomas que tengan atríbuidas por su Estatuto la competència y transferides los servides correspondientes, siempre que la Comunidad Autònoma reguie por sí misma dicho procedimiento en desarrollo del articulo veinticinco punto dos del Estatuto de Centros Escolares.

DECRET DE PLANTILLES, PER A REDUIR PLANTILLES Aquest estiu els tècnics del M. E. han elaborat un avantprojecte de decret de plantilles per a col·legis d'EGB. Podem esperar que l'Administració vulga aprovar-lo aquest curs per tal que al proper siga ja normativa legal.

Aquest avantprojecte ha fet avivar el record: València, 7 de febrer de 1976. Representants de 96 centres estatals d'EGB elaboren una plataforma reivindicativa. Un punt d'ella era: «Derogació del Decret 3.600/1975, pel que es determina la plantilla de professors de col·legis nacionals d'EGB (BOE 17 de gener de 1976}. Quelcom semblant es duia a terme en la resta de l'Estat. El decret de plantilles va ser l'espurna que provocà la coordinació dels mestres: naixqué la Coordinadora Estatal de Mestres. El problema organitzatiu i el de la representativitat anava a ser la preocupació fonamental de molts mestres, i el organitzar-se a nivell comarcal i provincial i el coordinar-se a nivell estatal va ser la tasca. Es tractava de fer-se forts per a ser escoltats. El decret va quedar en suspens.

Som fruit d'una lluita que ens enfrentà a un decret.

Ara tenim davant un avantprojecte de decret, que pot ser, imminentment, un decret. De la nostra força depèn!

Voldria fer una primera aproximació a l'avantprojecte i comparar-lo amb el Decret 3.600/1975. Se m'acudeixen les següents consideracions: 1. El decret del 76 era més tècnic i més extens que l'actual avantprojecte, ja que aquell fixava d'altres aspectes referents: con curs-o posició i barems del mateix.

2. Respecte a les plantilles dels centres: Tant decret com avantprojecte estableixen com a plantilla bàsica (partint del col·legi de vuit unitats): cinc professors de primera etapa i tres de segona (especialistes en «Lengua, matemàticas-naturales y cienciassociales»!.

Però hi ha diferències respecte a: L'actual avantprojecte no recull t'apartat tercer de l'article primer del decret, que deia: «En el caso de colegios nacionales de 16 o mas unidades escolares de EGB, la plantilla del centro se incrementaré con'un profesor mas, que a todos los efectes se considerarà como de primera etapa».

L'avantprojecte presenta tan sols, com a possibilitat, una novetat: «Los colegios públicos... podran tener unidades de educación preescolar y educación especial» (ar.

3. Concurs de trasllats: Hi ha coincidència bàsica en que «los concursos de traslados especificaran para cada colegio

publico el número y la modalidad de plazas de profesores a proveer en cada uno de ellos» i en quins són els requisits per a què un funcionari del «cuerpo de profesores de EGB» puga elegir una determinada plaça: Les places de primera etapa les poden elegir tots; per a cadascuna de les tres especialitats estableix {vore art. 8, b, c, d) unes titulacions específiques ï / o haver concursat en aqueixa especialitat.

S'asenyala, tant en l'actual avantprojecte com en el decret que va quedar en suspens, que cada professor deu «optar por la especialidad a que desea ser adscrito... entendiéndose que la opción que se ejercite tendra caràcter definitivo, sin que pueda posteriormente cambiarse a otra distinta» (transitòria 3 de l'actual avantprojecte). Aquesta opció ha d'estar feta, segons l'avantprojecte, en el plac de quatre messos (el decret assenyalava tan sols trenta dies).

4. La situació del professorat propietari definitiu: Igual que el decret, l'avantprojecte asenyala: «los profesores propietarios definitivos... que reúnan las condiciones sefialadas para el desempeno de una especialidad, podran optar por quedar como titulares de las mísmas». Però deixa clar que «si no existe en este centro ningún profesor que, reuniendo las condiciones..., opte por la especialidad, y esta viene siendo desempefïada por un profesor no especialista durante el período mínimo de tres cursos académicos, se le habilitarà, previo informe favorable de la dirección del centro y de la inspección tècnica, para continuar impartiendo dicha àrea mientras permanezca en el centro, sin que ello suponga que pueda participar como especialista en los concursos de traslados» (vore transitòria quarta).

5. Les autonomies: Mentre el decret establia en la disposició final primera que «lo dispuesto en el presente decreto no afectarà al régimen vigente en Navarra», l'avantprojecte asenyala amb molta claredat: «Las prescripciones contenidas en este real decreto... seran de aplícación en todo el territorio nacional, incluidas las comunidades autónomas».

Respecte a possibles excepcions a la norma general, l'actual avantprojecte no arreplega la disposició final quinta del decret que deia: «Sin perjuicio de las normas contenidas en el articulado del presente decreto, cuando la adecuada organización acadèmica de un colegio nacional asi lo exija, el director, oído et elaustro, podrà encargar con caràcter provisional a los profesores especialisías de la segunda etapa de una unidad de la primera y a los profesores de ta primera de alguna de las àreas bàsicas de la segunda.»

6. Els òrgans col·legiats dels centres: En la decisió dels aspectes propis de cada centre (especificació de l'idioma modern a impartir, activitats «docentes o educativas» que ha de dur a terme cada professor, a més a més d'atendre al seu «nivel o especialidad»...) tot queda a la decisió del director. El claustre tan sols deu ser «oído» i l'existència del consell de direcció és ignorada...

Properament ho analitzarem amb més profunditat. Però és clar que hi ha que iniciar un ampli debat que ens conduexca a valorar, positivament o negativa, cadascun dels punts de l'avantprojecte, cercant alternatives a presentar com a exigències davant d'una negociació...

HONORAT ROS I PARDO

r

O DEL DECRETO DE PLANTILLAS Articulo primera.—Uno. La dotación de plazas deprofesorado de los colegios públicos de Educación Genera! Bàsica que tengan ocho o mas unidades del expresado nivel serà la que a continuación se indica: a) Colegios de ocho unidades: Cinco plazas de profesores de primera etapa (cic/os inicial y medio) y tres de segunda etapa (cicló superior), con las si guien fes especialidades; una del àrea de Lenguaje, otra del àrea de Maíemdticas y Ciencias de la Naturaleza y otra del àrea de Ciencias Sòcia/es. b) Colegios de 16, 24 ó J2 unidades: La dotación de plazas de profesores maníendrà la misma proporció» que en los colegios de ocho unidades. c) Colegios con mas de ocho unidades escolares sin que su número iota! sea múlüplo de ocho : Las cinco primeras unidades que excedan de esta cifra se consideraran de primera etapa; la sexta corresponderà a plaza de profesor especiaiizado del àrea de Lenguaje, y la séptima, a plaza de profesor especializado en el àrea de Maternaticas y Ciencias de la Naturaleza.

• Dos. Las plazas del àrea de Lenguaje deberàn especificar el idioma modemo que corresponda impartir en el centro entre los incluidos en el plan de estudiós de Educación General Bàsica. Cuando el número de plazas del àrea de Lenguaje sean dos o mas, podran impartirse dos idiomas modernos en el centro. Una vezfïjado el idioma o idiomas que deberún impartirse, de acuerdo con las necesidades del alumnado, no podrà variarse la calificación de la plaza sinó po* orden del Ministerio de Educación y Ciència en la forma que reglamenlariamenle se determine.

Anículo segundo.—En los colegiospúblicos con menosde ocho unidades, la dotación de profesores serà igual al número de unidades escolares de que conste, considerandose las cinco primeras de primera etapa y las restantes de segunda, con las prioridades senaladas en el articulo I. °.l.c) para la pro visi on de las plazas de esta etapa.

Articulo tercera.—Cuando razones especiales aconsejen que la estructura de la dotación de un centro sea diferente de la prevista en los artículos i. "y 2. °, el Ministerio de Educación y Ciència podrà modificaria, siempre que no suponga aumento del número total de plazas del centro.

Articulo cuarto.—Los colegios públicos de Educación General Bàsica podran íener unidades de Educación Preescolar y de Educación Especial, que formaran parte íntegrante del centro a todos los efectos, y de las que .->ólo podrà'n ser titulares los profesores que reúnan las condiciones de especialidadprevistos en la legislación vigente.

Articulo quinto.—Los profesores de los colegios públicos tendrdn a su cargo la docència del nivel o especiaiidad que les corresponda, debiendo asimismo realizar las aciividades docentes o educativas que tes sean asignadas por el director, de acuerdo con la programación de actividades educativas del centro, realizadas por el clausíro de profesores, en orden a la mejor organizoción de las ensenanzas y el màximo aprovechamiento de los recursos del colegio.

Articulo sexlo.—En la orden de funcionamiento de todo colegio publico de Educación General Bàsica deberàn especificarse las plazas de profesores de cada uno de ellos de acuerdo con lo senalado en los artículos I . °y 2. ° Articulo séptimo.—Los concursos de traslado especificaran para cada colegio publico e! número y la modalidad de plazas de profesores a proveer en cada uno de ellos.

Articulo octava.—A las plazas senaladas en los artículos I.° y 2." podran optar los funcionarios del cuerpo de profesores de Educación General Bàsica de acuerdo con los siguientes requisitos: a) A las plazas de primera etapa, todos los funcionarios del cuerpo de profesores de Educación General Bàsica. b) Al àrea de Lenguaje, los que reúnan alguna de las siguientes condiciones: Poseer el diploma de profesor de Educación General Bàsica, habiendo cursada la especiaiidad de Filologia, si accedieron al cuerpo por ingreso directo, o habiendo apiado por la misma en el correspondiente concurso-oposición, sifue ésíe el sistema de ingreso; haber obtenido el titulo de maesfro de Ensenanza Primària por los planes de 1931 y 1967 o haber superada las oposiciones a escuelas anejas a las extinguidas normales o a poblaciones de mas de diez mil habitantes, siempre que opten todos ellos por esta especiaiidad; haber superada los cursos oficiales de especialización en el àrea filològica, poseer el diploma en 7. ° y 8. ° cursos de Ensenanza Primària, especiaiidad de Letràs; haber per te necido o pertenecer ai cuerpo de directores escolares; poseer el titulo de licenciado o diplomada en Filosofia y Letràs o en facultades eclesiàsticas o íener aprobados tres cursos de dichas licenciaturas; poseer titula

10

de la Escuela Oficial de Idiomas en algunas de las lenguas extranjeras induidas en el plan de estudiós de segunda etapa de Educación General Bàsica. c) Al àrea de Matemàticasy Ciencias de la Naturaleza, los que reúnan alguna de las siguientes condiciones: Poseer el diploma de profesor de Educación General Bàsica, habiendo cursada esta especiaiidad, si accedieron al cuerpo por ingreso directo, o habiendo optado por la misma en el correspondiente concursooposición, sifue éste e! sistema de ingreso; haber obtenido el titulo de maesíro de Ensenanza Primària por los planes de 1931 y 1967 al haber superada las oposiciones a escuelas anejas a las extinguidas normales o poblaciones de mas de diez mil habitantes, siempre que hubieran optado todos ellos por esta especiaiidad; haber superada los cursos oficiales de especialización en esta àrea; poseer el diploma en séptimo y octava cursos de Ensenanza Primària, especiaiidad de Ciencias; haber perten ecido o pertenecer a! àrea del cuerpo de directores escolares; poseer el titulo de licenciado o diplomada en Ciencias, Medicina, Farmàcia, Veterinària, ingeniero, arquitecto, ingeniero o arquitecto tècnica, o tener aprobados tres cursos de dichas licenciaturas de ingenieros o de arquitectura, poseer el titulo de profesor mercantil. d) Al àrea de Ciencias Sociales, los que reúnan alguna de las siguientes condiciones: Poseer el diploma de profesor de Educación General Bàsica, habiendo cursado esta especiaiidad, si accedieron al cuerpo por ingreso directo, o habiendo optado por la misma en el correspondiente concursooposición, si fue éste el sistema de ingreso; haber obtenido el titulo de maestro de Ensenanza Primària por los planes de 1931 y 1967 o haber superada las oposiciones a escuelas anejas, a las extinguidas normales o poblaciones de mas de diez mil habitantes, siempre que hubieran optado todos ellos por esta especiaiidad; haber superada los cursos oficiales de especialización en esta àrea; poseer el diploma en 7. ° y 8. ° cursos de Ensenanza Primària, especiaiidad de Letràs; haber pertenecido o pertenecer al cuerpo de directores escolares; poseer el titula de licenciado o diplomada en Filosofia y Letràs, Derecho. Ciencias Económicas y Empresariales, Ciencias Politicas y Sociologia, Ciencias de la Infonnación o en facultades eclesiàsticas o íener aprobados tres cursos de dichas licenciaturas; ser diplomada en Educación Civico-Social con titulación oficialrnente reconocida.

Articulo noveno.—Los profesores de los centros públicos del nivel de Educación General Bàsica conservaran los mismos derechos económicos y administrativas que les atorga la legislación vigente, sin que pueda existir discriminación por razón de la etapa o especiaiidad a la que estan adscritos.

DISPOS1CIONESFINALES Primera. Los concursos de traslado para proveer unidades de Educación Preescolar y Educación Especial se regiran por narmas especificas vigentes.

Segunda. En los colegios públicos en régimen de administración especial, las respecíivas juntas de promoción educativa solamenlepodran praponer para cubrir las vacaníes correspondientes a aqueilos profesores de Educación General Bàsica que reúnan las condiciones exigidas en el presente real decreto.

DISPOSICIÓ N ADIC IÓ N AL Las prescripciones contenidas en éste real decreto sobre profesorado en los centros públicos de Preescolar y de Educación Especial Bàsica seran de aplicación en todo el territorio nacional, incluidas las comunicaciones autónomas.

DISPOSICIONES TRANSITORIAS Primera. En un plazo de cuatro meses, las autoridades competentes procederàn a la clasificación de las plazas de profesores de todos los colegios públicos de Educación General Bàsica para ajustaria a lo preceptuado en el presente real decreto.

Segunda. A efectos de determinar la correspondiente dotación de profesorado de los centros públicos, no se fendran en cuenta los puestos ocupados a la entrada en vigor del presente real decreto por los profesores de Educación General Bàsica especialistas en Educación Física, siempre que los hubieran obtenido a través del procedimiento reglamentariamente fijado. Estos profesores continuaran desarrollando su función en las mismas condiciones que hasta ahora, si bien les serà de aplicación lo dispuesto en el articulo 5. "

Tercera. Los profesores de Educación General Bàsica procedentes de los planes de 1931, 1967 y experimental y los que aprobaron, en su día, las oposidones a localidades de censo superior a diez mil habitantes o a escuelas anejas, a las anliguas escuelas normales, así conio los que hayan pertenecido al cuerpo de directores escolares, deberàn optar, en el plazo de cuatro meses, por la especia/idad a que deseen ser adscritos a efectos de su destino en colegios públicosy de su ulterior panicipación en los concursos, entendiéndose que la opción que se ejenite tendra caràcter definitivo, sin que pueda posterjormente cambiarse a olra distinta, Cuarta. Uno. A la entrada en vigor de este real decreto, los projesores propietarios definiíivos de unidades de Educación General Bàsica de cada colegio publico que reúnan las condiciones senaladas para el desempeno de una especialidad podran optar por quedar como titulares de las mismas. Caso de opíar mas de un profesor por una determinada especialidad, la prioridad se decidirà a favor del mas antiguo en el centro, y, en caso de empate, por el de menor número de registro personal.

conservando los demas, por igual orden, su derecho a ocupar en el mismo las vacantes de su especialidad que se vayan produciendo.

Dos. Si a la entrada en vigor del presente decreto no existe en el centro ningún profesor que, reuniendo las condiciones exigidas en el articulo séptitno, opte por la especialidad, y esta viene siendo desempenada por un profesor no especialista durante el período mínima de tres cursos académicos, se le habilitarà, previo informe favorable de la dirección del centro y de la inspección tècnica, para continuar impartiendo dicha àrea mienlras permanezca en e! centro, sin que ello suponga que pueda participar conto especialista en los concursos de traslados.

Tres. Las especialidades que no se cubran por el sistema senalacto en los dos apartados anleriores seran ocupadas transitoriamente por los profesores destinades en el centro, aunque no reúnan las condiciones requeridas, hasta que por cualquier circunstancia se produzca vacante, en cuyo momento posaran a ser provistas por el procedimiento ordinario de concurso.

DOCUMENT PER AL CONSELL NACIONAL DEL 17 D'OCTUBRE

LÍNIA D'ACCIÓ SINDICAL El Secretaria! Nacional del STE-PV, reunit a Gandia el dia 24 d'agost de 1981, proposa els següents plantejaments d'acció global del sindicat. Proposta que deurà d'ésser debatuda, ampliada i aprofundida en les Unions Comarcals, per tal que el Consell Nacional, que celebrarem el proper 17 d'octubre, arribe a conclusions: 1. És necessari que el STE-PV intensifique les accions dirigides a entrar en contacte directe amb tot el col·lectiu de treballadors de l'ensenyament del País Valencià, convocant assemblees, fonamentalment a nivell comarcal, mitjançant les quals: analitzar la problemàtica avui plantejada i informar dels plantejaments del STE-PV i, a més a més, promoure una campanya d'afiliació sindicat i de difusió de les nostres publicacions sindicals.

Aquestes reunions deuran intensificar-se en octubre i novembre, per tal de garantir que tots els treballadors de l'ensenyament coneguen la problernctica avui plantejada, des de la perspectiva del STE-PV, i siga possible la realització d'accions unitàries.

2. Aquest contacte amb tots els treballadors de l'ensenyament dels diferents sectors no pot fer que oblidem la nostra tasca organitzativa, en la línia del que va aprovar el Consell Nacional en la reunió del passat 14 de febrer. Aquesta tasca té corn a vectors propis aquest curs: la preparació i realització del segon congrés de la UCSTE, previst per al segon trimestre del 82, í la del segon congrés del STE-PV, que hi haurà que concretar tant en el seu contingut com el com i quant de la seua realització (document a part).

Hi ha que garantir una ampla participació en aquests procesos de debat i clarificació sindical en totes les comarques.

3. Tan sols fent forta la nostra organització podrem fer eficaç la nostra acció sindical, però la necessitat organitzativa tan sols es descobreix quan són valorats positivament els objectius concrets pels que s'estructura el sindicat. Tenint presents els objectius bàsics del nostre sindicalisme, i analitzant la realitat sociopolitica-laboral, afirmem que l'acció sindical ha de centrar-se bàsicament en: 3.1. Lluita front al reglament de selecció i nomenament dels directors de centres escolars públics (BOE 29 de juny 1981), que definim en document específic.

3.2. Lluita per la normalització lingüística, que es concreta en document a part.

3.3. Campanya respecte a les exigències que plantegem pel que pertoca a: increments salarials, reorganització de plantilles i drets sindicals, que es defineix en document a part.

3.4. Activitats davant aspectes sociopolítics tals com: l'OTAN, la autonomia del País Valencià...

3.5. Atendre ais problemes específics de l'ensenyament privat.

3.6. Anàlisi respecte als nous continguts! estructuració de l'EGB.

El Secretariat Nacional del STE-PV, reunido en Gandia el 24 de agosto de 1981, propone los siguientes planteamientos de accio'n global del sindicato. Propuesta que deberà ser debatida, ampliada y profundizada en las Unions Comarcals, para que e! Consell Nacional, que se celebraré el próximo 17 de octubre, llegue a conclusiones: 1. Es necesario que el STE-PV intensifique las acciones dirigidas a entrar en contacto directo con todo el colectivo de trabajadores de la ensenanza del País Valencià, convocando asambleas, fundamentalmente a nivel comaical, mediante las cuales: analizar la problemàtica hoy planteada, informar de los planteamientos del STE-PV y, ademàs, promover una campana de afiliación sindical y de difusíón de nuestras publicaciones sindicales.

Estàs reuniones deberàn intensificarse durante octubre y noviembre, para garantizar que todos los trabajadores de la ensenanza conozcan la problemàtica hoy planteada desde la perspectiva del STE-PV, y sea posible la realizaciòn de acciones unitarias.

2. Este contacto con todos los trabajadores de la ensenanza de los diferentes sectores no puede hacernos olvidar nuestra tarea organizativa, en la línes de lo aprobado por el Consell Nacional en la reunión del pasado 14 de febrero. Esta tarea tiene este curso como vectores propios: la preparación y realizaciòn del segundo congreso de la UCSTE, previsió para el segundo trimestre de 1982, y la del segundo congreso del STE-PV, que habrà que concretar tanto en su contenído como en el como y el cuàndo de su realizaciòn (documento aparte).

Habra de garantizarse una amplia partícipación en estos procesos de debaté y clarificación sindical en todas las comarcas.

3. Tan solo haciendo fuerte nuestra organización podremos hacer eficaz nuestra acción sindical, però la necesidad organizativa tan solo se descubre cuàndo son valorados positivamente los objetivos concretos por los cuales se estructura el sindicato. Teniendo presentes los objetivos basicos de nuestro sindicalismo y analizando la realidad sociopolítico-laboral, afirmamos que la acción sindical ha de centrarse basicarnente en: 3.1. Lucha contra el reglamento de selección y nombramiento de directores de centros escolares públicos, que definimos en documento especifico.

3.2. Lucha por la normalización lingüística, que se concreta en documento aparte.

3.3. Campana respecto a las exigencías a plantear sobte: íncrementos salariales, reorganízación de plantilles, y derechos sindicales, que se define en documento aparte.

3.4. Actividades ante situaciones sociopolíticas, tales como: la OTAN, la autonomia del País Valencià...

3.5. Atender a los problemas específicos de la ensenanza privada.

3.6. Anàlisis respecto a tos nuevos contenidos y estructuración de laEGB.

11

DOCUMENTO A DEBATIR DEL 17 DE OCTUBRE

LOS PRESUPUESTOS DEL ESTADO 1. El objetivo fundamental que se propone es llegar a movilizar y a entrar en negociaciones en torno a una plataforma que incluyera los sïguientes aspectos: — Tema salarial: De nuevo la reivindicació'n tradicional de incremento igual al aumento del IPC. — Medidas de generación de empleo: a) Tema delaestabilidad. b) Aumentos de plantillas en base a la creación de nuevos centros y no disminución ce aulas. c) Mejora de la calidad de la ensenanza: Fundamentalmente, la disminución del número de alumnos por aula. d) Jubiiación. e| Un profesor mos por cada ocho unidades.

— Derechossindicales: Reconocimiento de la negociación colectiva a través de representantes elegidos y elección de estos.

— Aspectos referentes al régimen de seguridad social.

Es decir, que se trata de presentar ante los presupuestos una plataforma estrictamente laboral, però no corporativa. Conscientemente se dejarian de lado otros temas fundamentales: nombramiento de directores, leyes de la funcíón pública, etc.

Seplantea laseparación de una línea de intervención respecto a los presupuestos generales, en cierta forma nuestro convenio, de otras líneas de intervención permanentes, que intentaríamos también concretarlas en acciones reivindicativas, però no planteando «a priori» su coincidència con las acciones ante los presupuestos.

2. La situación que vamos a encontrar este curso va a venir muy determinada por un conjunto de factores: a) La firma del ANE por parte de CCOO y FETE-UGT. Estàs organizaciones van a tener grandes dificultades para plantear rei-

DOCUMENTO PARA EL CONSELL NACIONAL DEL 17 D'OCTUBRE

LOSCONGRESOSDE UCSTEYDELSTE-PV En la actualidad esta convocado, para el segundo trimestre del curso, el II Congreso de UCSTE, y, según los estatutos del STE-PV, se debera celebrar el II Congreso de nuestro sindïcato desde el 26 de abril de 1981 hasta mediados de abril del 83. Ante ello el Secretariat Nacional propone que el Consell Nacional debata y decida respecto a la siguiente propuesta: 1. Para poder acudir como STE-PV al congreso de la UCSTE y para garantizar que después de éste nuestro sindicato pueda valorar sus conclusiones, se hace necesario: — Organizar un amplio debaté sobre las ponencias del Congreso UCSTE, tanto a nível de las comarcas como a nivel de País.

— Unificar a nivel de STE-PV los criterios a defender en dicho congreso y organizar a los delegades para que su actuación resulte eficaz en el.

— Que el Consell Nacional analíce posteriormente las decisiones del Congreso.

Para unificar los criterios a nivel de STE-PV se estima suficiente convocar al Consell Nacional, ampliado por los elegidos como congresistasque no pertenezcan a el.

Para analizar las conclusiones del II Congreso de UCSTE y tomar postura respecto a eilas se reunirà el Consell Nacional, quien podrà plantearse, si así lo cree necesario, un congreso extraordinario.

12

2. El Congreso ordinario del STE-PV se celebrarà el próximo curso. Se constituiré una comisión tècnica que lo prepare, procurando que su convocatòria se haga antes de terminar el curso escolar 1981-82.

vindicaciones de cara a los presupuestos.

Puede ser que intenten poner el acento en la cuestión del nuevo sistema de retribuciones (que, por cierto, no parece que haya avanzado nada), jugando con el margen de aumento que pueda suponer la equiparación. Però fuera de esto van a estar cogidos por la firma del ANE, que no incluye contrapartidas de aumento de empleo, etc. (Se puede suponer que haràn todo lo posible para que no se produzcan movilizaciones frente a la aprobación de los presupuestos, y que, si se producen, intentaran al màximo que nosotros no nos desmarquemos de su postu ra.) b) La actuación de los sindicatos corporativos que, si siguen la dinàmica de este ultimo ano en la ensefíanza y fuera de la ensenanza, intentaran lanzar luchas radicales centradas únicamente en los aumentos salariales. (Y no hay que dejar de lado el hecho de que estàs organizaciones estan demostrando capacidad para llevar adelante sus planteamientos.)

Si a estos factores anadimosel retroceso de las posturas progresistas en nuestro sector, muy acentuado por el confusionismo de este ultimo ano, el panorama para este curso puede ser desolador. De hecho, existen condiciones para que los corporatives hegemonicen el movimiento, FETE y C C O O queden d e s p r e s t i g i a d e s y nosotros... {?}.

Lo que parece claro es que, si no tornamos una postura coherente, quedaremos incluidos en la pràctica en alguno de los dos bloques, lo cual en principio no seria nada positivo.

3. Ante esta situación, posiblemente haya que profundizar algunas cuestiones para llegar a posturas claras por nuestra parte.

La primera cuestión seria [a valoración del ANE, pues una valoración en positivo del mismo tendría importantes implicaciones. Desde el punto de vista de nuestro sector, se puede afirmar tranquilamente que el ANE es negativo: supone un fuerte recorte salarial sin ningún tipo de contrapartidas. La aceptación del ANE por nuestra parte seria renunciar a algo a cambio de nada y, muy importante, dejar el terreno de la lucha reivindicativa a las organizaciones corporativas.

(A nivel general, también se puede afirmar que el ANE es muy negativo, però esa discusión la podemos eludir centràndonos en la problemàtica del sector que forma nuestro sindicato.)

La segunda cuestión es el caràcter que tiene la lucha reivindicativa por objetivos

económicos. En principio, una movilización por conseguir un aumento según el IPC no seria ni progresista ni todo lo contrario. Sin embargo, hay factores que hoy podrían acercar mas una movílización con ese objetivo al corporativisme: posible hegemonia de las organizaciones ídem, posturas antisindicales (por FETE y CCOOI, separación del conjunto de la clase trabajadora que, salvo posibles excepciones y por diversas causas: control sindical..., va a estar sometida a los topes; desprecio de cuatquier otro tipo de reivindicación, considerando todo lo que no sea salarial como «político», etc.

En estàs condiciones parece lo mas coherente la no aceptación del ANE en sus implicaciones en nuestro sector y llevar adelante una línea reivindicativa que, en los objetivos y en ia pràctica, nos desmarque de los corporativos, no centrando la lucha en la consecución de un aumento del 16% o lo que sea el IPC. 4. Es en este sentido en el que se plantea la plataforma inicial: lograr un espacio sindical de clase para nosotros y avanzar en la reconstrucción del movimiento en la ensenanza.

De todas formas lo anterior supone: a) Tomar la iniciativa en popularïzar y hacer asumir, sin oportunismes, la plataforma que se presenta. Pueden haber dudas razonables de que esto sea posible: situación general de desmoralización y desmovilización, pérdida de confianza en los sindicatos, y en concreto en el nuestro; que lo limitado de los objetivos no cree excesivo

entusiasmo y, al contrario, que la dificultad de conseguir estos objetivos retraiga a la gente desde el principio. b) Estar dispuestos a flexibilizar, y así plantearlo a los companeros y en un inicio de negociaciones, la reivindicación salarial, poniendo como tope mínimo los aumentos que se han pactado en otros sectores. Lo que no se puede aceptar es que los funcionaries, en su conjunto, sin hacer diferencias, sean considerades como un sector privilegiado, no por los niveles salariales, que algo se podria discutir en algunos casos: funcionaries de «élite», sine por el hecho de tener un trabajo mas o menos seguro. c) Exigir medidas claras de generación de empleo en la ensefianza, independientemente de la cuestión salarial y como contrapartida a cualquier recorte. Esta exigència en dos sentidos: para incidir en el problema del paro, que alcanza en nuestro sector un índice de los mas elevades, y también en el sentido de una mejora de la calidad de la ensenanza, considerando esta mejora como una espècie de salario indirecto, a través de un Servicio, a los trabajado res.

Por supuesto, no se trata de aceptar el planteamiento de que la moderación salarial es un elemento que genera empleo, sinó de ir a las negociaciones a intentar sacar nuestra plataforma, però con posturas flexibles en la cuestión del aumento, no centrando aní todas las expectatives.

d) La movilización debe ser prèvia o ir acompanando a cualquier tipo de negociación. Que podamos llegar mas o menos lejos en nuestra plataforma, debe ser el resultado de la correlación defuerzas. Sin movilización podremos seguir en conversaciones, etc., però nos vamos a desgastar. e) Nuestra política de atianzas tendría que seguir dirigida hacia los sindicatos, cosa bastante difícil ahora, intentando arrastrarles en medidas de presión en lo que respecta al empleo. Dejarse arrastrar por los sindicatos corporativos en una lucha reivindicativa ídem puede parecer positivo a corto plazo, però seria muy negativo para nuestro sindicalismo a medio plazo.

5. A nivel practico, si se acepta en líneas generales la propuesta, habría que concretar bastante: tipo de movilización, calendario aproximado y preparación, objetivos concretos que se plantean, tipo de negociaciones, etc.

Lo que de inmediato cabria plantear seria una mínima propaganda de que no se acepta lo pactado en el ANE (y no està de mas recordar que el colectivo de trabajadores que pretendemos representar no ha estado en absoluto presente en las negociaciones, pues nadie puede pensar que UGT y CCOO son mínimamente representatives) y de que es nuestra intención lanzar movilizaciones en el primer trimestre, ante la discusión de los presupuestos, en apoyo de los objetivos que se han planteado.

CURS 1981-82

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A L'ESCOLA De nou es t r o b e m d a v a n t el començament de curs, just a l'hora de planificar el treball escolar: horaris, temaris, activitats, etc. Cal situar al lloc central de la nostra alternativa al si de l'escola, la normalització de la llengua a tots els nivells educatius, No oblidem que és tasca sindical bàsica que s'insereix al nostre programa d'una escola valenciana al servei de les classes populars i d'una transformació profunda de les actuals estructures socials.

Normalitzar la llengua dins l'escola vol dir donar passos ferms, sense cap negligència, cap endavat. Allò el curs passat era urgent, resta en peu enguany: 1. A tots els centres, a tots els nivells d'EGB i INB, tres hores setmanals dins l'horari (dues a FP|. Açò ho diu l'OM, és a dir, açò serà el mínim que hem d'aconseguir.

2. Reivindiquem que els que foren professors del pla experimental continuen en la tasca d'ensenyament de la llengua; que les respectives delegacions d'Alacant, Castelló

i València proporcionen als centres el necessari professorat titolat. Mitjançant els consells municipals d'educació, demanem als ajuntaments el recolcament necessari de cara al MEC. 3. Donarem a l'assignatura de valencià la màxima serietat de tractament: titulació del professorat, constància al «currículum» de l'alumne; així mateix utilitzarem el programa de la subcomissió tècnica.

4. Allà on les condicions siguen favorables anirem establint l'ensenyament en valencià, començant pels primers nivells. Cal recordar que aquesta tasca ha estat iniciada a vàries escoles, que aquestes empreses

deuen estar recolzades per tots nosaltres al temps que n'iniciem de noves.

5. Normalitzar els nostres coneixements de llengua assistint als cursos de l'ICE, als estatges organitzats pel sindicat i completant la nostra formació amb altres cursos i lectures.

6. Normalitzar l'ús del valencià als claustres, consells, als rètols i avissos públics; a la biblioteca escolar amb llibres, revistes, etc.

7. Recolzar les campanyes Carles Salvador. Fer xerrades amb els APAs extenent la informació respecte la importància que té la nostra cultura, 8. Denunciem tantes vegades com siga necessari que ni el MEC ni el Consell han acomplint la seua obligació de posar en marxa el Decret de Bilingüisme ni i'OM que el desenvolupa.

Secretariat Nacional del STE del País Valencià Secretaria de Política Educativa

13

OBJETIVO DE LOS REAJUSTES DE PLANTILLAS

MAESTROS PARADOS, NINOS ENLATADOS Una de las reivindicaciones constantes de nuestro sindícato y del movimiento de ensenantes que luchan por una escuela pública ha sido la del au mento de las plantillas de profesores de los distintos niveles de la ensenanza y la estabitidad en el empleo de los trabajadores de la ensenanza. Un curso mas, es necesario hacer balance de la actuación ministerial en este tema, porque de ella depende la mayor o menor capacidad de generar empleo en un sector laboral que tambíén participa de un escandaloso índice de paro.

El proyecto de iey sobre medidas urgentes en matèria educativa, aprobado en el pleno del Congreso a finales de junio, fijaba un incremento de 2.540 plazas de profesores de EG B 1162.561 el total del cuerpol, de 440 de catedra'ticos numerarios de bachillerato (10.026 total plantilla), de 1.230 para profesores agregados de bachillerato (26.420 total) y de 1.149 y 689 para profesores numerarios de escuelas de maestría industrial y maestros de taller, respectivamente.

Aunque a primera vista estàs cifras nos puedan parecer elevadas, la realidad concreta de nuestros centros y localidades nos demuestra que no se incrementan lo sufíciente las plantillas de profesores para cubrir todas las necesidades reales que una ensenanza estatal de calidad exige y que seguimos reivindicando (un profesor mas por cada ocho unidades, existència de especialistas en determinades materias concretas, reducción del modulo de ninos por aula, posibilidades de creación de aulas de apoyo). Resulta curioso y significativo recordar dos noticias que, seguramente, hayamos leído en la prensa últimamente y que representan dos políticas muy distintas: en Francia se ha incrementado en 12.000 la plantilla de maestros para el presente curso; en Estados Unidos, unos 22.000 profesores se han negado a comenzar el curso y acudir al trabajo, para protestar por los despidos de sus companeros a causa de la reducción de empleades del sistema publico de ensenanza, así como reivindicaciones de aumento salarial. ^Optarà también aquí el sefíor Reagan por tirarlos a todos para dedicar ese dinero a bombas de neutrones?

Però volvamos a nuestra situación. El 5 de junio el subsecretario de Educación mandó a todos los delegados provinciales el cupó de profesores correspondientes a cada provincià para los niveles de EGB, BUP y FP. Estos cupos tendrian caràcter definitivo, indicando que no podria alterarse sin la prèvia autorización escrita de la Dirección General de Personal y con la prohibición de utilizar profesorado de dicho cu-

14

pó para habilitar unidades. En las normas para la administración de! cupó de sustituciones se indica igualmente la prohibición absoluta de vulnerarlo y de dotar con cargo a sustituciones ninguna unidad escolar sin crear o creada y que no estuviera en funcionamiento durante el curso 1980-81. En el nivel de bachillerato las normas son mas escandalosas: «Por imperativo presupuestario, los centros acomodaran la admisión de matrículas de alumnos al cupó de profesores asignados.» «Tanto en las materias co-

munes como en las optativas, los grupo seran de 40 alumnos.»

El dia 14 de julio se celebro en el Ministerio de Educación una reunión con los delegados provinciales para estudiar los «reajustes» de plantillas y fijar las expectativas de empleo, después de resueltos los concursos de traslados. En los datos aportados por nacionalidades y regiones, no desglosados por provincias, se evidencia una importante reducción de unidades, afectando en grado elevado a algunas regiones y nacionalidades de abundante población dispersa y necesitadas de escuelas unitarias rurales.

He aquí alguno de esos datos, para que nos hagamos una idea: Paía Valencià: Sobran 34 maestros.

Castilla-León: Sobran 700 maestros.

Galícia: Sobran 500 maestros.

Andalucía: Sobran 124 maestros.

Asturias: Sobran 200 maestros.

Aragón: Sobran 121 maestros.

Extremadura: Sobran 130 maestros.

R. Murciana: Sobran 100maestros.

Rioja: Sobran 60 maestros.

Cantàbria: Sobran 94 maestros.

Como se ve, en todas las zonas «sobran» maestros para (as estadísticas ministerial es, salvo, por lo visto, en Cataluna y Euskadi, de las que no se ofrecen datos, però, según el ministerio, en ambas «tiene que generarse empleo». Todos sabemos el porque de esta diferencia de trato, però no confundamos los hechos y busquemos a los verdaderos responsables y competentes en esta matèria.

Las cifras presentadas excluyen de antemano a los 4.800 contratados que hubo el curso anterior. Se refieren exclusivamente a provisionales e interines. En determinades casos van a desplazar sustitutos de unas provincias a otras, y teniendo en cuenta que la plantilla de sustitutos para el presente curso parece que va a seguir siendo, al igual que el curso pasado, de 4.800, a pesar de la evidencia de su insuficiència, las intenciones que nos dan a entender son de dejar en la calle a cerca de mil sustitutos.

De ahí que el STE-PV y la UCSTE estén presionando, tanto a nivel de delegaciones provinciales como a nivel central, para que el ministerio se comprometa a absorber a todos los companeros y compafïeras que trabaj'aron el curso pasado como sustitutos, sin desplazarlos de sus provincias, así como a que se produzcan nuevas contrataciones.

Estan muy claramente recogidas estàs intenciones en el telegrama de la Dirección General de Personal sobre sueldos de contratados:

CON FECHA 23 DE JUNIO SE HA REMITIDO A LAS DELEGACIONES PROVINCIALES DEL DEPARTAMENTO LA SIGUIENTE INSTRUCCION: «A LA VISTA DE LA EVOLUCION DEL GASTO CORRESPONDIENTE AL CRÉDITO 18-03.172 «PERSONAL COISITRATADO», SE HA TOMADO LA DECISION DE AUTORIZAR LA PRORROGA DE LOS CONTRATOS ADMINISTRATIVOS DE SUSTITUCIONES DE EGB, BUP Y FP DESDE EL 30 DE JUNIO A 31 DE JULIO PROXIMO. COMO CONSECUENCIA DE ESTA MEDIDA, EL PROFESORADO COMPRENDIDO EN EL AMBITO DE APLICACION DE LA MISMA, PERCIBIRA LA MENSUALIDAD Y LA PAGA EXTRAORDINÀRIA CORRESPONDIENTES. EN RELACION CON ESTA PRORROGA SE SIGNIFICA QUE LA MISMA SOLO AFECTARÀ AL PERSONAL CUYOS CONTRATOS DE SUSTITUCIONES INICIALES HAYAN SIDO FORMALIZADOS ANTES DEL 31 DE ENERO DE 1981, Y HAYAN PRESTADO SERVICIO HASTA EL MES DE JUNIO ACTUAL, AUNQUE SEA MEDIANTE CONTRATOS SUCESIVOS. POR ELLO, EL PERSONAL CONTRATADO QUE NO REUNA LA ANTERIOR CARACTERÍSTICA DE HABER PRESTADO SERVICIO DURANTE EL PERIODO INDICADO, HABRA DE SER EXCLUIDO DE ESTA PRORROGA Y SERÀ BAJA EL 30 DE JUNIO ACTUAL.»

Parece evidente que no solo va a ser cada dia mas difícil que los companeros y compaíïeras parados tengan posibilidades de acceder a un puesto de trabajo en la ensenanza estatal, sinó también conseguir una estabilidad para los pocos que se contratan cada curso. La impunidad administrativa para ellos, que sigue sïn reconocerles un seguro de desempleo ni otros derechos laborales elementales, y que la Administración exige a las empresas, però que ella no cumple, hace mas difícil su situación.

Si no trabajamos creando las condiciones desde abajo con el apoyo y presión de los sectores sociales, padres y ayuntamientos fundamentalmente, poco podremos conseguir, ya que la política de reducción del gasto publico, a la manera de UCD, afecta de lleno a areas de tanta repercusión social como la ensenanza y lasanidad. Costarà mucho aprobar una ley de incompatibilidades que evite el descarado pluriempleo de altos funcionarios, como asimismo evitar el aumento del presupuesto para defensa, però no cuesta eliminar escuelas unitarias ni olvidar cuales son las necesidades prioritarias de los servicios públicos.

Con lo dicho no acabamos el tema. La lucha por la estabilidad en el empleo de los ensenantes y por el aumento de plantillas de profesores seguirà siendo durante el presente curso objetivo prioritario, junto a otros, del STE-PV y de toda la Union Confederal de STEs. En ello todos podemos colaborar desde nuestros puestos de trabajo, desde nuestros claustres y desde cualquier órgano en que estemos.

MELCHOR BOTELLA

DATOS DEL CURSO 1981-82 EN LAS COMARCAS DEL SUR (PROVINCIÀ DE ALICANTE) Estos datos hacen referència únicamente al profesorado de EGB, ya que la delegación no dispone todavía de los datos de BUP y FP en la fecha en que fueron solicitados.

Curso 80-81 1. Total profesores EGB en la provincià 5.324 5.233 3.789 2. Total profesores definitivos 3.943 3. Profesores que han venido de otras provincias en el ultimo concurso de traslados 180 4. Profesores que han salido por el ultimo concurso de traslados ..

250 5. Profesores propietàries provisionales 1.093 1.244 6. Interines con derecho a estabilidad 45 7. Aprobados oposiciones turno libre 63 28 156 8. Cupó pasa sustiíuciones ?

9. Aumento de plantillas concedído con respecto al curso pasado. 91 mas ? (del inicial) Alumnos escolar!zados en e! curso 1980-81 De Preescolar 25.361 130.134 DeEGB DeBUP 23.392 DeFP..

11.181 Unidades en funcionamiento Curso 1981-82 Curso 1980-81 De Preescolar 786 748 3.980 De EGB 4.132 De BUP (encentrosj .

33 (centros) 32 De FP 26 (centros) 22 De Educación Especial 236 {unidades) 230 DeEPA .

3 cenlros, en Alcoy, Elche y Alicante

1. Es una primera aproximación. Faltan datos importantes: cupó para sustituciones para este curso, número de profesores en la lista de parados, contratos que van a dar este curso v todo lo referents a BUPyFP. 2. Resulta algo insólito el hecho de que hayan salido mas profesores en el ultimo concurso de traslados que han entrado a la provincià. La razón de ello es el elevado número de profesores provisionales queexisten, ya que hay 154 definitivos mas y 151 provisionales menos.

3. Entre Preescolar y EGB existen 190 unidades mas en funcionamiento que el curso pasado. En cambío, el aumento de plantillas concedido ha sido de 91, en el cupó inicial del Sdejunio, que según las normas ministerial es era definítivo para cada provincià. Esperemos que no sea así.

4. Durante el curso 1980-81, el cupó de sustituciones de 156 representaba un 2,9% del total de la plantilla (5.233). Esta cifra resulta claramente insuficiente si tenemos en cuenta que las propias estadísticas rnínisteriales hablan de un 4,5% como porcentaje mínimo adecuado para sustituciones en cada provincià. En la fecha en que hemos recogído los datos, 8 de septiembre, la delegación no conocía el cupó de sustituciones para este curso, però parece que no variarà, pues el total a nïvel de Estado se va a mantener en los 4.800 del curso pasado. Si ello es así, bajara el porcentaje al haber aumentado la plantilla en Alicante, ió cual provocaré un incremento de los problemas cuando hagan falta profesores sustitutos para cubrir bajas por enfermedad, embarazos, etc.

6. La media aritmètica de alumnos por aula durante el curso 1980-81 fue de 33'9 en Preescolar y de 32'7 en EGB. Estàs cifras nos deben servir sóío de orientación, pues todos sabemos que no reflejan exactamente la realidad, por las desigualdades de dístribución que hay por escuelas unitarias, graduadas, etc.

15

(COM

NONOSSIRVE El actual Ministerio de Educación y todo el Gobierno continúan la vieja tradición franquista de aprobar leyes irnportantes para los ensenantes cuando nos encontramos fuera de nuestros puestos de trabajo y separados. A mediados de julio nos sorprendió la noticia de que el Consejo de Ministros había aprobado un proyecto de ley para rebajar en un'ano la edad de jubilac'ón forzosa de los profesores de EGB. Y lo difundieron a bombo y platillo, aunque en ese mes se nota menos. [Era para que se les hubiera caído la cara de vergüenza! En eso han quedado las reiteradas promesas y «preocupaciones» del ministre nada mas tornar posesión de su cargo, y el afan de protagonismo de la FETE y FESPE cuando anunciaren con gran alarde publicitario que habían negociado con el ministerio, solo ellas, el anticipo de la jubilación. jPues menuda negocíación! De nada sirvieron las miles de firmas recogidas por todos nosotros durante el curso pasado y entregadas por la UCSTE al ministerio, ni las denuncias continuadas exigiendo cuanto antes una jubilación digna.

No es necesario argumentar, ya son bastante conocidas por todos, las numerosas razones humanas, pedagógicas, económicas y de empleo que justïfican el anticipo de la edad de jubilación. Es, sin duda, la reivindicación mas antigua y asumida no solo por los ensenantes, sinó también por la Sociedad. Supongo que no serà'n tan inocentes los responsables ministeriales como para pensar que con este proyecto de ley ya nos quedamos contentos. Creo que lo único que van a conseguir es exasperar mas los animós, en un curso con abundantes motivos para ello: discriminación en las retribuciones complementarias, decreto de nombramiento de directores, aumento salarial del ocho por ciento, etcètera. Personalmente pienso que solo el proyecto de ley de jubilación ya es merecedor de una respuesta movilizadora contundente por parte de los trabajadores de la ensenanza, porque no confio en que vaya a ser modificado en el Parlamento. Ya sabemos quiénes son allí tos diputades mayoría, y estos solo se dedican a obedecer. Tampoco esta de mas

16

recordar a las centrales que firmaron el ANE que nos sentimos y somos trabajadores; que, una vez mas, hacen el juego a la Administra ei on y nos dejan a un lado, y que les exigimos sean mas consecuentes en sus planteamientos y negociacïones. En el sector de la ensenanza también existen miles de parados y también es necesario generar empleo. El acuerdode reducir la edad dejubilación de los trabajadores a los 64 anos, que el Consejo de Mínistros aprobó seis semanas después que el que nos afectaba, el 20 de agosto, en un real decreto ley, nos hace sentirnos mas marginados y hace mas vergonzosa la reducción en un ano de la edad de jubilación de los maestros.

Desde luego, la política de empleo del Ministerio de Educación con hechos como éste y la aplicación de la selectividad a las Escuelas de Fortnación del Profesorado de EGB resultarà coherente para los objetivos de UCD, però para nosotros demuestra una despreocupación real de los afectados, con consecuencias negativas para todos o, por lo menos, con insígnificantes y vergonzosas mejoras.

Un buen gol veraniego del Gobierno, que espero nos haga reaccionar hacia tàctícas y acciones mas ofensivas.

MELCHOR BOTELLA

jMARCHANDO! UIMADEDETECTIVES A raíz de la crònica publicada en el nú- volver al orden a quien hahia comeíido tal mero correspondiente a los meses de osadía, y que a su vez .rviera de escardiciembre-enero del pasado curso, en la miento cara a futuras previsibles acque se hacía mención a la nefasta ac- ciones. tuación de la inspectora Maria Castillo Después de amplias pesquisas, se llego Alite en el caso del colegio Virgen de Lo- a la conclusión de que en la provincià de reto, de Santa Pola, parece ser, y según Alicante no se tenia conocimiento de la información de toda confianza, que en existència de profesor de EGB alguno que determinados sectores de ta Inspección correspondiera al nombre de Carlos Tècnica de EGB de Alicante no se aceptó Ferrater, y empezó a tomar forma la idea de muy buen talante el que la intocable de que dicho nombre pudiera ser un inspección se viera criticada en su ac- seudónimo. tuación. Y como en los mejores tiempos La realidad es que detràs de cada trabadel Estado policial, se trató de averiguar jador de la ensenanza que luche por quién era el firmante de la crònica «La ins- transformar la escuela, de forma que prepectora nolosquiere». pare para la vida, y en donde las nuevas No se utilizó este medio de comunica- generaciones se formen en la imagen de ció'n, que està siempre abierto a la rèplica una nueva sociedad mas democràtica y —y que ha servido de tribuna para las co- mas solidaria, habrà un Carlos Ferrater laboraciones de algunos inspectores — , dispuesto a denunciar tanta arbitrari edad, como vehículo para exponer lo que tanta rutina, tanta actitud antidemocràtipodrían ser distintos criterios en e! enfo- ca. Y es que, inevitabtemente, la estratèque de los hechos relatados, sinó que, gia de la intimidación y el miedo sigue como corresponde a una sociedad alta- siendo la mejor arma de aquellos que mente jerarquizada y autoritària, posible- quieren por todos los medios amordazar mente se estuviera pensando en el régi- !as conciencias libres, men disciplinarío de los funcionarios para CARLOS FERRATER

COMENZAR CURSO Objetivos a conseguir durante el curso 81-82 Afíanzamiento del sindicato en el sector.

Reforzarla organización, Asegurar que la información llegue a todos los afiliados/as.

Asegurar el serviciojurídico a losafi!iados/as.

Cursillos para formacidn de cuadros sindicales.

Organización de cursillos de actualizacidn pedagògica (intersectoriales).

Tareas para este curso 81-82 a) Vigilància del cumplimiento del convenio.

Para ello, debaté sobre una organización eficaz que permita hacer este trabajo y articula' una

respuesta cuando algun empresario se niegue a cumplirel convenio. b) Participació'n en los cursillos de asesoría que se organicen. c) Estar presente como sector en los organos de dirección a nivel estatal, de país y provincial: Secretarías de privada, Pleno, Secretariat

Nacional, Consell Nacional, Secretariat Intercomarca!. d) Estar presentes como STE en las juntas provinciales de subvenciones. e) En relación con el estatuto de centros: — Participación en la elaboració'n del reglamento de régimen interno. Caso de que esto se haya impedido, ver què hacer con el rnismo o con determinades aspectos del rnismo.

— Participación en la junta econòmica y consejo de dirección del centro. f) Participación en cursillos de actualización pedagògica. gï Convenios provinciales. h) Participación en la preparación de congresos y en las campanas generales del sindicato (OTAN, 9 d'octubre, autonomia, etc.l.

tèlex • La sección sindical de CNT en la Ford denuncia l'actitud de certs treballadors de l'empresa que vénen realitzant hores extraordinàries, a requeriment de la patronal, davant tes exigències de fabricació del nou model, en lloc d'exigir la contractació de nou personal per a pal·liar d'alguna mena l'atur actual.

sector més afectat és el de la indústria, seguit del de serveis. El sector amb major índex és el juvenil.

• Així mateix, aquesta central denuncia l'acomiadament recient d'un treballador de l'empresa Circonio en Vtla-real.

• UGT ha presentat recurs contencioso administratiu contra el decret del 19 de juny que fixa el salari mínim interprofessional en 854 pessetes. Aquest recurs és fonamenta en la inconstitucionaIrtat de la discriminació salarial per als treballadors menors de 18 anys, així com el manteniment de les taules salarials diferenciades segons l'edat del treballador.

• A partir del primer de setembre, la cotització a la Seguretat Social per hores extraordinàries augmenta 10 punts, passant de l'actual 14% del seu import al 24%. Aquesta normativa desenvolupa l'Acord Nacional sobre Ocupació. Dels 10 punts de recàrrec sobre la cotització, el 50% el pagarà el treballador i l'altra meitat l'empresa.

• Ha quedat pactat e! primer conveni col·lectiu del port autònom de València, al separar-se del conveni interprovincial d'aplicació a tots els ports, menys els de Barcelona i València. L'augment per als treballadors ha estat un 19%.

• Ha estat publicat per la Direcció General de Treball el conveni col·lectiu per a l'empresa Altos Hornos del Medïterréneo, S. A. Té una vigència de dos anys, fins el 31 de desembre de 1982. Per al present any s'aplicarà en matèria salarial un augment del 9% respecte de tes taules salarials. Per a l'any 1982, l'increment serà del 70% del IPC. Les jornades per a 1981 seran les vigents en 1980. En el 1982 hi haurà una reducció de 24 hores anuals sobre les jornades de l'any d'abans. Al comitè d'empresa se li reconeixen les actuals garanties, drets i estructures. " Segons dades recents, el 14% de! total de la població activa es troba sense ocupació. Per a la CNT-AIT, el camí per a resoldre l'atur passa per la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals, la qual cosa produiria un augment del 20% de llocs de treball, i la jubilació voluntària als 60 anys. ° El pla trianyal de vivenda, en els primers sis mesos de l'any, ha alcançat un 39% en el que es refereix a la financiació, front a un teòric 50% que deuria haber-se aconseguit. L'objectiu del programa per al 81 és la construcció de 181.000 vivendes amb una inversió de 350.310 milions de pessetes. Bàsicament et dèficit de financiació es deu a que les caixes d'estalvis no han acomplit els seus compromisos. » El projecte de pressupostos generals de l'estat per al proper any contempla un dèficit de 700.000 milions de pessetes. El pressupost de la Seguretat Social es de 2'3 bilions de pessetes. a La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació estima l'atur en tot el País Valencià en un total de 176.637, quantitat superior a la dita per l'INE (uns 160.746). Aquesta xifra representa un increment del 36'5% respecte al mateix període de l'any anterior. El

• El percentatge major de veremadors espanyols a Franca ix de València i Albacete (més d'un 20% del total). En el País Valencià, unes 13.365 persones.

• El 8 de setembre van finalitzar les converses per a la reconversió del sector tèxtil. S'acordà establir la jubilació a partir dels 60 anys amb el 100% del salari. En la restricció de contractes laborals es complementarà el subsidi de desocupació fins el 98% del sou cotitzat i es pagarà una indemnització de 25 dies per any treballat fins un màxim de quinze. En els dos casos es supera el fixat a l'Estatut dels Treballadors. L'activitat del sector tèxtil suposa el 9% del producte industrial brut d'Espanya i dóna ocupació a unes 400.000 persones, de les quals, aproximadament, 50.000 són al País Valencià. " L'empresa Muebles Mocholí ha notificat al comitè dels treballadors la presentació d'un expedient de regulació de l'ocupació, pel qual es pretén l'acomiadament de 210 treballadors, d'un total de 460. CCOO denuncia que l'empresa adeuda als treballadors uns atrasos mitjos de vora 50.000 pessetes.

• Les hores de treball perdudes a conseqüència de les vagues en els primers vuit mesos han disminuït un 39'09%; aquesta disminució es va iniciaren l'any 1980. " L'empresa tèxtil Little Kiss ha presentat l'expedient de regulació de jornada, pel que pretén reduir al 50% la jornada de treball de la pràctica totalitat dels 260 treballadors. Els treballadors ja han esgotat els dies de percepció del segur de desocupació, la qual cosa suposa que, si al final de l'actual expedient hi ha acomiadaments, els treballadors no tindrien dret a l'esmentat segur.

8 Els pensionistes absorbeixen el 54% de les despeses de la Seguretat Social. Actualment, el nombre de jubilats Í pensionistes majors de 65 anys supera els dos milions Í mig en tot l'Estat. La població és de 12'8 milions de persones, i la pasíva, més de 4'5 milions. « Cada dia augmenta el nombre d'entitats de crèdit finançades per estalviadors modests, en les quals es descobreixen irregularitats: CIC de Gandia, Caixa Rural de Moncofa, Fidecaya... Els socialistes demanaran que la CIC síga tractada com Fidecaya, en la que els estalviadors queden cuberts íntegrament per la garantia de l'Estat. )SMAEL

17

CORRES^ PONSALS CAMP DE MORVEDRE Estem encetant el curs 81-82, Hem observat que enguany el nomenament de mestres ha estat més puntual que en anys anteriors: a l'hora d'entrar els xiquets a l'escola només mancaven per prendre possessió a Sagunt tres mestres, d'una plantilla de dos-cents quaranta-u. Per cert que fins hui no ha estat reduïda.

NOUS DIRECTORS A un any de posar-se en vigor la nova normativa sobre nomenament de directors, a la comarca s'ha produït el canvi de director en tres centres: Joaquim Rodrigo i Victòria (Port), Cronista Chabret (Ciutat) i Santa Anna (Quartell). Segons tenim entès, els tres directors proposats (hòmens) són partidaris de la gestió democràtica dels centres, si bé hem de dir que els que corresponen als dos centres últims no són els elegits pel claustre (dones), encara que han estat acceptats pels equips de mestres respectius.

LLIBRES DETEXT

Des que la nova Llei d'Educació establirà l'actual sistema d'estudis (l'EGB) i per tant l'actual sistema de textos, els pares d'alumnes no han paït encara això de desernbutxacar milers de pessetes cada principi de curs. Aquest és el fons de la qüestió: les peles. Enguany, però, les coses han agafat un caire perillós a Sagunt: s'han sentit crits, com «Cremarem les llibreries» i «Els llibrers són uns lladres». Potser siga la veu dels més exaltats, però en definitiva evidencia el fons d'un comportament que, de no ser estudiat tranquil·lament i rectificat correctament, podria esdevenir de la més pura ideologia feixista. ÉS clar que els H'brers tenen a veure en què l'ensenyament públic no siga gratuït en els materials, i menys encara poden ser responsables de què els jornals — quan n'hi han— siguen curts. Els llibrers i les llibreries són en propietat entitats culturals, ja que són en definitiva qui ens posen en les mans allò que horn llegeix, i, òbviament, allò que l'home escriu, fruit d'un treball intel·lectual, és cultura. Sí, també és un negoci, però la majoria de les voltes ruinós; sí, sí, ruinós, amb tota la venda de llibres de text! És clar, la majoria de juntes accepta la venda de llibres per potenciar econòmicament la institució en la

18

qual treballen, donant-li sentit aixina a llur tasca. Per més raonable que puga parèixer aquesta actitud, és igualment evident que no soluciona la gratuïtat dels materials, però de més a més posa de manifest la manca de serveis del ministeri: professors de gimnàsia, excursions; o serveis públics, com camps d'esports, activitats culturals extraescolars, etc. Amb aquestes reflexions oferim un material que servesca de basse de treball a la Comissió d'Ensenyament; segur de què entre tots els interessats i amb temps donen una solució millor que l'adoptada per les APAS de Sagunt.

LA COMISSIÓ D'ENSENYAMENT DE SAGUNT Per les cròniques de l'any anterior, el lector sap que l'Ajuntament de Sagunt, i concretament la Comissió d'Ensenyament, s'organitzà obertament per a una gestió més arrelada al poble i més efectiva. Així hem vingut assistint com a representants de l'STE-PV, igual que la resta de sindicats, APAS, claustres i AA. VV. No podem tractar ara de fer una crítica balanç de la gestió realitzada fins ara, però sí és convenient a l'inici d'un nou curs apuntar quelcom sobre

1. Un saludo a todos: Un curso mas, y van tres, un saludo a todos los companeros y companeras ensenantes de la comarca, especialmente a los recién llegades. Esperamos y deseamos que, por lo menos, al.guno de ellos se incorpore de forma activa al trabajo sindical, pues todos sornos necesarios para cubrir los arnplios campos de acción que en la ensefïanza existen y en los cuales se hace imprescindible la presencia de miembros del STE-PV EÍ queremos que tengan vïtalidad "y repercusion social. Este es el caso, no el único, del Consejo Municipal de Educación de Elx, sobre el que habrà que plantearse su futuro y su enfoque de cara al presente curso. No parece probable que el Ayuntamiento u otros estamentos lo dinamicen sin nuestra presencia constante.

la necessitat d'un projecte de gestió Í, més concretament, sobre quines podrien ser les competències en matèria d'educació que un ajuntament democràtic podria assumir i exigir. És ben sabut, per una altra banda, les minces competències que els ajuntaments actuals tenen en matèria educativa: manteniment de centres (obres, neteja, llum i calefacció, guarda i jardins) i punt.

Però de fet els Ajuntaments, el nostre almenys, assumeixen tasques, la responsabilitat de les quals cau en un terreny de no ningú: aules llogades i provisionals, escolarització (administració), perillositat i ús d'edificis escolars, concursets, atenció a pares d'alumnes (ciutadans!, etc., que bé la competència podria atènyer els ajuntaments. I hi ha encara una sèrie de funcions que haurien d'estar en les mans dels ajuntaments i, en tot cas, haurien de ser portades pels ajuntaments i les institucions autònomes: la sol·licitud del professorat escaient per a les tasques concretes a realitzar, actualització del personal, coordinació dels centres del municipi, representació amb la resta de municipis de la comarca, fomentar un ensenyament arrelat al poble, etc. És, sens dubte, una faena a acometre conscients de les dificultats, però convençuts de llur necessitat.

MANUEL CIVERA I GÓMEZ

2. Función de la crònica: Es necesario recordar en esta primera crònica del curso que la misión de ella es recoger y difundir la vida educativa comarcal con todos los casos y situaciones concretas que tengan interès y despierten curiosidad. Seguro que las hay. Hace falta que el corresponsal esté debidamente informado, y ello depende en gran medida de la colaboración de todos.

No estaria de mas que algun companero o companera tomarà la iniciativa y se decidiera a trabajar directamente en la redacción de nuestra revista, lo cual me permito hacer extensivo a todas las comarcas. Las puertas estan abiertas.

3. Trabajos prioritarios en los centros: Sabemos que desde el uno de septiembre alguno de los centros de Elx esta'

estudiando su reglamento de régimen interno, basado en el del STE-PV y publicado en el número 13 de ALL-l-OLl. El hecho no es totalmente generalizado, però sí se esta extendiendo. Hay que insistir en su importància de cara a afianzar posiciones en los centros en unos momentos ciertarnente difíciles, però menos de los que nos esperen cuando la màquina administrativa de la UCD se consolide con la puesta en pràctica del sistema para nombramiento de directores; ya estamos viendo en Elx por dónde van los tiros de los inspectores en los nombrarnientos de directores de los colegios que carecen de el, y demàs proyectos educativos. La experiència diària nos demuestra la importància de ocupar cargos unipersonales, por su clara repercusión en la vida del centro. Este ano es decisivo en ello.

Otro hecho sobre el que hay que insistir es la constitución de los órganos colegiados de los centros. Lo importante no es solo crearies, sinó también, y fundamentalmente, que tengan un funcionamiento continuado y eficaz. Para ello hay que dotarlos de contenido y hacer frente a las dificultades que, como toda tarea nueva, llevaran consigo. Es labor nuestra impulsar estos órganos.

4. Ensenanza del valenciano: A nivel de Administración central y autònoma, este tema se presenta tan oscuro como otros cursos, por lo menos de momento. Creo que a nivel de comarca se ha enfocado mejor y existen posibilidades de mejorarlo. Todo dependera de nuestras actuaciones en los centros, que en este tema debe ser muy decidida, clara y razonada. El STE-PV y Acción Cultural mandaron a primeros de septiembre un documento-propuesta a los claustros de profesores para que se planteara el tema y se incluyera el valenciano en los horarios escolares, con una sèrie de propuestas concretas de cara a coordinar la programación de las clases y de presionar a la Administración central y autònoma para el nombramiento de profesores y la organización de cursos gratuitos. En el próximo número de nuestra revista esperamos ofrecer datos concretos sobre el tema, dado que se sïgue dando pasos: el Ayuntamiento de Elx se ha comprometido a convocar una reunión de directores para plantearlo, està pendiente la primera asamblea sindical de la comarca, que celebraremos el 16 de septiembre y donde debemos estudiar la situación en cuanto a la ensenanza del valenciano y otros importantes temas sindicales y organizativos.

5. Situación escolar en Elx: A pesar de la puesta en marcha en el presente curso de tres nuevos centros de EGB, 150 millones de inversión, siguen existiendo problemas de escolarización y, fundamentalmente, de profesores para todas las unidades, dada la postura dura de la delegación para su nombramiento.

Hagamos un repaso muy general: — En las escuelas infantiles municipales han quedado 261 solicitudes de matrícula sin atender, de un total de 1.100 plazas en servicio. El coste global del mantenimiento

de las seis existentes para el presente curso ascïende a 96 rnillones de pesetas, de los cuales 55 corren de parte del Ayuntamiento; 13, del Ministerio de Trabajo, y el resto, de las aportaciones de los padres (cuota unificada de 4.000 pesetas mensuales). El Ayuntamiento ya ha afirmado públicamente que no puede asumir la creación de mas escuelas infantiles, por el dèficit que le producen.

— En preescolar, después de que la delegación e inspección aseguraran en el mes de junïo que seria posible la escolarización de todos los ninos de cinco anos, en la de cuatro no se quiso ni entrar, para lo cual ha habido que solicitar la cesión de ocho aulas de unas guarderías laborales del INAS (que tienen que funcionar sin subvención oficial, ya que el fondo destinado a ellas ha sido trasladado a los afectados por la neumonía tòxica, dejando las aulas sin material), y asimismo, matricular ocho aulas de ninos de cineo anos en cada uno de dos de los colegios nuevos; esta habiendo problemas para que la delegación nombre el profesorado necesario, alegando que la preescolar no es obligatòria, que Elx va a contar con 56 nuevos profesores y que no se puede es-

colarizar en esta localidad a costa de la provincià. Veremos como explica la falta de profesores el seíïor delegado a todas las madres que han confirmado la matrícula de sus hijos. En el momento de escribir esta crònica no sabemos como quedarà todo, aunque hay acuerdo del Ayuntamiento y la junta de matriculacïón de la zona norte en trasladar a las madres y padres a Alicante si para el dia 15 de septiembre no se han nombrado los profesores.

— En EGB hay un elevado número de solicitudes, 156 solo en la zona norte, que no se sabrà si pueden ser atendidas hasta que los centros no publiquen sus vacantes.

De momento està pendiente de conseguirse los diez profesores que faltan en diversos centros para unidades de EGB. El espacio no nos da para mas. En próximas crónicas hablaremos de otros niveles y temas escolares, como, por ejemplo, el importante estudio que està realizando el gabinete psicopedagógico municipal, cuyas primeras conclusiones esperamos sean publicadas en este número de la revista, si el espacio lo permite. En caso de que ello no sea posible, hay tiempo a lo largo del curso.

L'HORTA Tempesta al Pare Català. Cada estiu, com un previst desgel, baixen aigües turbulentes al col·legi estatal d'EGB Pare Català, de Benimaclet. Ara ja tornen a mare, però dies arrere han estat una miqueta remogudes. El motiu és l'admissió de nous alumnes. La demanda de places escolars estatals a Benimaclet dobla l'oferta que pot proporcionar l'únic col·legi estatal que n'hi ha. Mentre s'edifica un altre, el barem trona sobre els caps com una fatídica sentència delmadora.

El consell de direcció de l'esmentat col·legi aprova en 3 de març de 1981 un barem adaptant l'Ordre Ministerial de 14 d'agost de 1973, perquè esta ordre es considera ella mateixa provisional i orientativa.

El barem es publicat i afegit a cada sol·licitud de plaça. Ningú pot al·legar desconeixement. Tres mesos després, sense cap reclamació contra el barem, s'aplica confeccionant llistes d'admesos, i quinze dies després, també sense cap reclamació, la direcció matricula els admesos. És a final de juny quan arriba al col·legi una notificació datada en 25 de juny sobre la reclamació d'un pare, i el 26, una altra amb la qual la inspecció d'EGB urgia a refer les llistes segons el barem que figura com a orientatiu en els anexes a l'esmentada orde. El consell de direcció es reuneix en 30 de juny. Revisa la reclamació i comprova que en qualsevol barem no obtindrà suficients punts per a entrar. Comprova també que l'aplicació del barem dit oficial per la inspecció donarà les places quasi als mateixos que, per altra banda, ja tenen un dret

adquirit al haver verificat la matrícula. Per tot això pren l'acord d'aplicar l'any vinent el barem al que es refereix la inspecció, però deixar per est any les mateixes llistes d'admesos.

En 4 de setembre la direcció tramet una circular als pares segons la qual deuen de tornar a fer la petició de plaça. Gran és la sorpresa dels que ja havien pagat matrícula, segur escolar i llibres de text. També dels que ja havien efectuat matrícula en altres col·legis. I sobretot dels membres del consell de direcció, confiats amb els acords de la darrera reunió. La premsa diària reflexa eixe desconcert baix els títols sensacionalistes que no corresponen a les notes enviades als redactors.

Finalment es reuneix el consell de direcció en 18 de setembre amb l'inspector cap d'EGB. S'arriba a una solució de compromís: admissió de tots els escollits al aplicar el barem confeccionat pel consell de direcció i endemés de tots els escollits a l'aplicar el barem dit oficial per la inspecció. Ambdós barems coincideixen en la major part dels cassos, essent sols uns deu amb els que no coincideixen, nombre que s'espera absorbir sense sobrepassar els 40 alumnes per aula d'EGB o els 35 de preescolar.

La tempesta ha passat. Sols queden alguns núvols. Una volta més, el menyspreu dels òrgans col·lectius de Govern dels centres d'ensenyament produeix malestar, que s'hagués evitat amb un funcionament més democràtic.

J. C.

19

Experiències SEMINARIO PERMANENTE DE PSICQMOTRICIDAD DE ELX

PSICOMOTRICIDAD YEDUCACION VIVEIMCIADA Primero, algunas palabras sobre como empezó a funcionar este serninarïo de psicomotricidad.

Durante el curso escolar 79-80, un grupo de profesores del cicló inicial, junto con los de ensenanza especial, comenzó a dar las clases de psicomotricidad en el aula, en el centro B Palmeral, de Elx. Inmediatamente nos reunimos con el grupo de escuelas infantiles municipales de Carrús, donde se estaba trabajando en el mismo senti do.

A raiz de un cursülo que solicitamos al ICE de la Universidad Literària de Valencià, sobre formación del profesorado, abierto a todos los profesores de Elx y la comarca, comenzamos a trabajar como grupo reuniéndonos dos días por semana. Al final del curso habíamos confeccíonado unas programaciones generales sobre psicomotricidad para nifios de cero a siete anos v educación especial, a la vez que habiamos realizado varios cursos pràctïcos con profesorado de la Escuela de Expresión y Comunícación de Barcelona. De esta forma, lo que se había iniciado por un pequeno grupo pasó a ser un colectivo bastante amplio de profesorado de escuelas de EGB, de escuelas infantiles (guarderías de Elx) y ensefianza especial, que se reunían para hacer sus propias programaciones, basàndose en los estudiós y los numerosos trabajos que ya hay sobre psicomotricidad en la escuela.

Al iniciarse el curso 80-81, nos planteamos presentar nuestra propuesta de trabajo de grupo al ICE con eí fin de que se nos considerase como seminario permanente y fuérarnos asesorados por dicho organisme de la Universidad, puesto que queríamos seguir trabajando como grupo, però teniendo como principal objetivo la practica como adultos y la revisión de nuestro trabajo con los ninos.

En diciembre de ese mismo curso nos enteramos del M Plan de Desarrollo de la Innovación Educativa en la Educación General Bàsica, v el

20

grupo decidió plantear el trabajo como proyecto.

Esta experiència està suponiendo una información para nosotros, sacada casi solo de nuestro trabajo practico, de nuestras actuaciones, y nos planteamos el construir los métodos de investigación que nos permitan comprender, en !as circunstancias de cada uno y con la personalidad de cada uno, lo que pasa en el grupo de ninos del cual tenemos la responsabilidad.

Durante todo el curso 80-81 se ha seguido trabajando con unos objetivos muy concretos.

Qbjetivos — Nuestro objetivo principal como grupo de

adultos es el de ponernos en situació'n de búsqueda del cuerpo, del objeto, del otro, vivenciando nuestras propias limítaciones, insegurídades..., descubriendo nosotros mismos la manera que tenemos de «estar», es decir, repensar nuestra pròpia información como educadores.

Para esto hemos tenido a lo largo del curso sesíones pràcticas una vez por semana y cursillos en los fines de semana, dirigides por afumnos de los profesores Lappier y Aoucouturier.

— Considerar la psicomotricidad como base para asegurar en el nino un desarrollo de su personalidad.

- Considerar la psicomotrtcidad no como una tècnica, una receta, sinó como una manera global de estar en el mundo.

Intentamos, en definitiva, entender la educación no como una ensenanza de contenidos, sinó de vivencias. Es a través de la educación vivenciada como el niiïo puede conocer, expresarse y establecer relaciones con los objetos y los demàs.

Metodologia Se intenta que cada profesor que forma parte del proyecto no realice una sesión de psicomotricidad únícarnente, sinó que descubra en las preocupaciones escolares racionales (lectura, escritura, relaciones lógicas, etcètera) la importància de la adquisición de unas estructures espaciales, temporales, considerando el cuerpo como referència espacial, íntimamente ligado al «espacio afectívo» de uno mismo, relacionado con los demàs y con el mundo de los objetos.

Es por lo que cada propuesta de trabajo dentro del aula tiene que ir a conseguir ese descubrimiento.

Aparte de este trabajo en el aula, cada grupo de los mas mayores (seis, siete, ocho anos y algunos de preescolar) tiene una sesión amplia a la semana fuera del aula, en las que hay unas actividades previstas, con los objetos, el espacio, el cuerpo, donde el profesor observa lo que pasa, discutirà con sus companeros y propondré la sesión siguiente.

Es importante para nosotros en cualquiera de estàs sesiones: 1.° Facilitaren todo momento la creatividad.

2.° Ofrecer una propuesta de trabajo de acuerdo con la programación general.

3.° Observar la actitud del nino y del grupo,

las actividades espontaneas motrices que se dan en ella.

4.° Ver las modifi caci ones que se puedan dar y proponerlas si se cree interesante.

5.° Anotar la evolución del nino y del grupo en la activïdad motriz. No se puede hablar de una «evaluación» positiva o negativa de cada una de las sesiones con cada grupo; lo que sí se propone es que cada uno verbalice lo que quiere.

Después de cada sesión hay una propuesta de trabajo posterior, utilizando cualquier medio de expresíón (gràfica, plàstica, etcètera).

Posibilidades de continuación cara al curso que comienza Actualmente se esta terminando la memòria de este trabajo, en la que se ha plasmado todo el trabajo que cada persona o grupo del colectívo ha hecho, incluyendo programaciones de cada uno de los grupos por edades desde seis a ocho arios.

Durante este curso se intenta continuar el mismo trabajo en Elx con el grupo y, a 'a vez, potenciar los intercambios con olros grupos que estan haciendo este mismo u otro trabajo y que acuden a los cursos de verano de la Escuela de Expresíón de Barcelona.

Otra propuesta de trabajo para el presente curso es analizar nuestra situación y los programas renovades del cicló inicial.

Estamos abiertos a cualquier tipo de íntercambio o colaboración personal, ya que resulta difícil plasmar en estàs líneas todo el trabajo realizado hasta ahora.

Seminario Permanente de Psicomotricidad de Elx

BIBLIOGRAFIA BALCELLS-MUflOZ: «Pedagogia integral vivenciada». C. Educación. Madrid, 74.

CALRY, G.: «Educación del gesto grafico». Forttanella. Barcelona, 77.

CORIAT, L: «Maduración psicomotriz en el primer anb del nino». Hemisur. Buenos Aires, 74.

FURTH-WACHS: «La teoria de Piaget en la prdctica». Kapelsuz. Buenos Aires, 78.

GESSELL: «El nino de 1-5 anos». Paidós. Buenos Aires, 67.

DEFONTAINE: «Manual de educación psicomotriz.

Teràpia y reeduca ei on». Científico-Medica.

Barcelona, 78.

KOUPERNIK: «Desarrolio psicomotriz en la primera infància». Paideia. Buenos Aires, 75, LAGRANGE: «Educación psicomotriz». Fontanella.

Barcelona, 76.

LAPIERRE: «Educación psicomotriz en la escuela maternal». Científico-Médica. Barcelona, 79.

LAPIERRA-AUCOUTURIER: «Educación vivenciada (contrastes, matices, ritmo)». Tres tomos.

Cientffico-Mèdica. Barcelona.

— «La simbologia del movimiento». CientíficoMédica.

LEVY, J.: «Despertar a la vida (la girnnasia de su bebè)». Daimón. Barcelona, 73.

LE BOULCH, J.: «Educación por el movimiento en taedad preescolar». Paidós.

LOUDES: «300 ejercicios de educación manual y gestual». Científico-Médica. Barcelona, 73.

— «Educación psicomotriz y actividades físïcas».

Científico-Médica.

MARTINEZ-NUflEZ: «Psicomotricidad y educación preescolar». Nuestra Cultura. Madrid, 78.

MUJINA: «Psicomotricidad en la edad preescolatw.

Pablo del Río. Madrid.

PIAGET: «Psicologia del niiïo». Morata. Madrid, 73.

SPITZ, R.: «El primer afio en la vida del nífto».

Aguilar. Madrid, 75.

VAYER: «El dialogo corporal». Científico-Médica.

— «El nino frente al mundo». Científico-Médica.

Barcelona, 72.

WALLON: «Evolución psicològica del niiïo». Psique. Buenos Aires, 74.

PATRONATO MUNICIPAL DE BIENESTAR SOCIAL DE ELX

RESULTADOS DE LA ENCUESTA LA R A raíz de la problemàtica planteada por las necesidades de Elche en matèria de asistencia pedagògica especializada para la población escolar de nuestra ciudad, se constituyó una comisión constituïda por el concejal de Educación, profesorado encargado de aulas de apoyo y de educación especial, representantes de Aspanias, del Patronato Municipal de Deficientes Psíquicos y personal técnico del Gabinete Médico-Psicopedagógico Municipal. Nuestro equipo planteó que el primer paso a dar era la elaboración de unas encuestas que se pasarían por Todos los colegios de Elche, recogiendo datos del profesorado en relacíón con su alumnado, referidos a ciertos temas basicos:

Deficiencias intelectuales, retrasos escolares, problemas de conducta, minusvalías físicas y minusvalías sensoriales.

El trabajo comenzó a primeros del mes de junio pasado. Las encuestas fueron pasadas por personal informado y preparado en estàs cuestiones (psicólogos, pedagogos y profesorado especializado). La tarea es àrdua y compleja, y por la premura de tïempo hasta la finalización del curso escolar, se han obtenido datos de unos 20 colegios nacionales de EGB, esperando que con la colaboración del profesorado —hasta ahora muy encomiable — podamos finalizar tan complicada labor durante el presente curso.

La elaboración y correlación de los

miles de datos obtenidos es algo para lo que precisaremos ayuda de técnicos en estadística o informàtica, si fuera posible. No obstante, y por el interès del tema, hemos considerado exponer a la opinión pública y profesionales un avance de dichos datos referidos a una muestra aleatòria, correspondiente a cuatro colegios nacionales de Elche, situados en puntos separades de nuestra ciudad; son: Colegio Nacional San Crispin, Colegio Nacional La Alcudia, Colegio Nacional San José de Calasanz y Colegio Nacional Donoso Cortés.

Por su situación geogràfica consideramos que representan zonas de desarrollo reciente y niveles socioculturales medio-bajo y bajo.

21

La muestra realmente baremada comprende 2.823 alumnos, y los datos obtenidos son los siguientes: Volumen del problema.—El porcentaje de la población escolar con problemas de cualquier tipo oscila entre el 7% en la zona de plaza de Madrid y el 10-11% en las demàs àreas estudiadas. La medía aritmètica de los valores es de un 9'75%, lo que, extrapolado a la población escolar de Elche, significa que unos 3.500 ninos estan afectados en algun sentido dentro de su ambiente escolar.

Variación por sexos. —En general hay un claro predominio de varones sobre las hembras, oscilando esta proporción, según las zonas, desde 3 a 1 (triple número de ninos que de ninas en la zona del San Crispin) a 2/1 (doble número de ninos que de ninas) en las demàs.

Defíciencias intelectuales. — Los porcentajes de concentración de deficiencias psíquicas varían entre un 2% y un 4%, según zonas. Ello significa que la media aritmètica puede estimarse en un 3% de la población escolar total de Elche. En cifras representa de 900 a 1.000 ninos precisades de ayuda psicopedagógica o de educación especial, puesto que consideramos incluidos los casos limites, ligeros y débiles.

Lo que comprobamos constantemente en esta muestra estudiada es que las deficiencias «ligeras» (limites y ligeros) representan de dos a tres veces mas que las deficiencias «acusadas». En otras palabras, que se precisa el doble o triple de aulas de apoyo y reeducación que de educación especial propiamente dicha en los colegios de educación general bàsica. A modo de conclusión pràctica de este apartado, podemos decir que se cubrirían las necesidades de los alumnos con deficiencias ligeras y limites (unos 600 a 750 nïnos) creando 40 aulas de apoyo y reeducación diferencial, específica y personalizada. No hace falta decir que ello significaria la creacíón de puestos de trabajo para el profesorado especializado y que ademàs serían aulas de una gran movilidad y aprovechamíento, por las características de su funciónamiento (integración del alumno en su colegio y aula y tratamiento de las àreas deficitarias en las clases de apoyo). Naturalmente que los alumnos normales de inteligencia y con alteraciones del aprendizaje (disléxicas o no) podrían beneficiarse también de unas terapias adecuadas a su problema. Las deficiencias psíquicas «acusadas» (hemos considerado así las que presenten un cociente intelectual menor de 65), según nuestros datos, representan de 200 a 350 ninos. v su problema de es-

22

guidos por las alteraciones de la comprensión general y del lenguaje. Consideramos ello prueba inequívoca de factores socioculturales y pedagógicos muy importantes en el tema que tratamos. A nuestro entender es urgente la transformación social en el sentido de: Incremento del desarrollo cultural y educación para la maduración de los mecanismos bàsicos del pensamiento (fluidez verbal, vocabulario, razonamiento, comprensión, aplicación pràctica de los conocimientos, búsqueda de soluciones, etcètera).

colarización se podria resolver con la creación de veinte aulas de educación especial {integración del alumno a tiempo completo).

Retraso escolar. — Este apartado es el campo de batalla en los colegios de EGB, ya que su volumen global representa entre el 5% (Donoso Cortés) y el 11% (La Alcudia), siendo la media de un 8'38% de la población escolar, y ello a nivel de Elche significa cerca de 3.000 ninos retrasados escolares (mas de tipo grave que ligero). Nos parece que algo importante y preocupante està ocurriendo en nuestro sistema educativo —algunas de cuyas necesidades, deficiencias y desenfoques estan en la mente de todos— para que se produzca tanto fracaso escolar, maxime cuando en un 70% del mismo no es atribuible a deficiencias mentales de ninguna espècie. Otro dato significativo es que dentro de los alumnosproblemas en estos colegios de la muestra, el retraso escolar representa del 70% al 95% de la problemàtica de estos alumnos! Pensamos que estos datos expresan la paradoja de un sistema educativo que, no ofreciendo msdios de ayuda ni flexibilidad al alumno, supravalora los rendimientos académicos, provocando un encasillamiento la frustración y, finalmente, el fracaso escolar.

Entre las causas del retraso escolar encontramos que dominan los problemas de lectoescriïura (60 al 80%), se-

Problemas de comportamiento. —Las alteraciones de conducta se detectan en un 3 a 5% en el medio escolar (de 1.050 a 1.750 alumnos en la población escolar de Elche), significando del 30 al 50% de responsabilidad, según las zonas de la muestra, en los casos de alumnos problemàtiQos. El predominio de varones es aplastante: del 60 al 85%. Es decir, los alumnos «molestos, difíciles, insoportables, etcètera», son chicos en su inmensa mayoría. Es un dato real que solamente tiene dos explicaciones: La constitucional (los varones son mas impulsivos, agresivos, fuertes) y, otra, la educativo-ambiental (las pautas de comportamiento se aprenden, se ensenan, como mecanismo de compensación). Nosotros nos quedamos, sobre todo, con la segunda. En cuanto al espectro de las alteraciones de comportamiento, si bien las ninas muestran un predominio claro hacia el àrea emotivo-afectiva, con conductas tipo inhibición, aislamiento o complejos, en el caso de los varones, ademàs de su clara prevalencia en comportamientos perturbadores, tipo inestabilidad o agresividad, encontramos también una gran proporción de conductas retraídas y emocionales, dato fundamental para el juicio y tratamiento de las inadaptaciones escolares.

A modo de resumen hemos de manifestar que estamos luchando en nuestro país, todavía, por lo mas elemental y basico. En este campo carecemos de una infraestructura asistencial y preventiva en todos los aspectos de la salud mental y el equilibrio escolar dq nuestros ninos. Abogamos por la creación de unidades sectoriales de salud mental infanto-juvenil y familiar en puntos estratégicos de la población, en completa coordinación con los demàs servicios de asistencia social o sanitària y, por supuesto, por la existència de servicios de orientación y tratamiento psicopedagógico en los colegios de EGB. Gabinote Psicopedagógico Municipal

SANCHISGUARIMER Quand hom vol redactar una cntica, aquesta es justifica al llarg de l'escrit, però si el que es pretén és fer un elogi, la justificació ha d'ésser prèvia i quasi sempre frívola. Així, doncs, anem a fer prèviament una justificació frívola: el professor Sanchis Guarner enguany es jubila, Seguint amb l'ortodòxia direm que: Manuel Sanchis Guarner nasqué a València en 1911. Va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de València i en 1932 es doctorà en la Universitat Central.

En Madrid va ésser becari de la Junta de Ampliación de Estudiós i membre del Centro de Estudiós Históricos (1933-39), on va treballar junt a Menéndez Pidal i Navarro Tomés, especialitzant-se en Fonètica i Dialectologia. En 1943va passarà Mallorca, on estaria 17 anys, col.laborant amb Francesc

de B. Moll en la realització del Diccionari Català-Valencià-Balear i altres empreses editorials i científiques.

En 1976 fou nomenat professor agregat numerari i cap del Departament de Lingüística Valenciana en la Facultat de Filosofia i Lletres, de la que actualment és catedràtic.

S'ha especialitzat en Lingüística Romànica, principalment en Filologia Catalana. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona, de la Institució Alfons el Magnànim de València, del Centre de Cultura Valenciana —convertit per obra i gràcia de l'ex president de la Diputació, senyor Carrau, en Acadèmia de la Llengua Valenciana — , Í d'altres institucions cíviques i culturals valencianes.

Al País Valencià no resulta senzill parlar de certes persones sense més. Concreta-

ment, ho és impossible de fer amb Sanchis Guarner, no tant per ell mateix, sinó pel que de símptoma Í reflexió d'aquest país significa. Ací no anem a fer una panegíric de la seua obra, que ja hi haurà qui lafaça; simplement volem rendir homenatge a un dels hòmens que ens ha recordat que la veritat sempre es un camí de lluita. Que ens ha ensenyat que la ciència, encara que siga tan aparentment asèptica com la filologia, mai no és neutral. Que ens ha mostrat que no hi ha intolerància més cerril que la que mama de la ignorància autosuficient i que ens ha fet vore que els visceralïsmes i els sentimentalismes més primaris tenen els seus traficants de guant blanc i cara de bunyol.

Ha rebut en la seua vida tot el que es podia rebre: el respecte i l'estima de la gent que creu en la cultura i treball amb el cap Í l'odi, la calúmnia i un paquet bomba de la gent que creu en la barbàrie i treballa amb la camisa nova i el braç en alt. No es podia esperar ni més ni menys d'uns ni dels altres.

Segles després que estigués a punt de morir Galileo en mans de la Inquisició per descobrir que la terra girava al voltant del sol, fa poc temps ací intentaren matar un home per dir el que fins la inquisició d'aquell temps ja sabia: que el valencià es la nostra manera de parlar català, t per eixa afirmació tan poc original i per haver-la mantinguda, més que per la seua ingent obra intel·lectual, Sanchis Guarner i el seu testimoni civíc passarà a la nostra memòria colectiva.

JOAN CORBALL

DUES PUBLICACIONS DEL STE del P. V. PER AL' ESCOLA

ELSTENSJA?

ADQUIREIX-LOS EN LLIBRERIES O DEMANANT-LOS

23

Carrer JOAN FUSTER Hem passejat per molts carrers, hem preguntat a molts amics i ningú no ha vist cap carrer encara amb el nom d'aquest tan important assatgista. Tanmateix, algú ens ha dit que si, que en un poble de la Ribera hi ha una àmplia avinguda que s'anomena Joan Fuster. Aquest poble, naturalment, és el seu: Sueca. 1 bé, no queda massa bonic fer història d'un personatge al que li han esclafit uns petardos, precisament perquè li han esclafit. Tampoc hi ha massa hàbit de fer homenatges als vius, i tanmateix li l'han fet. De tota manera, amb petardos o sense ells, la tasca d'en Joan Fuster, tot allò que ell representa per al País Valencià i per a tota la comunitat que comparteix la mateixa cultura, els Països Catalans, ben bé mereixen dels homenatges que per tot arreu li fan arribar.

Una mirada ràpida pels diferents textes d'història, subratllen l'aparició d'un llibre, «Nosaltres els valencians», com la fita històrica més important en la recuperació de la nostra identitat colectiva. Aquest llibre ha estat també, juntament amb «El País Valenciano», el que més ha irritat a la dreta reaccionària que fins aleshores havia ignorat les qüestions nacionals, que no li podien fer cap nosa. i fins i tot havia assimilat algunes senyals d'identitat (tot desnaturalitzant-les prèviament!. El anticatalanisme, inventat pels anys trenta pel senyor Bayarri, havia estat més o menys silenciat fins l'any 1962, en què apareix «Nosaltres els valencians)). Els poders periodístics locals, «Levante» i «Las Provincias», havien estat tímids portaveus dels aconteixements cul-

Història urbana turals d'abans d'aquell any. Però prompte s'acabarien aquestes petites concessions, i la inefable campanya desinformadora d'aquests periòdics ja no va a parar. El Fuster es va convertir en el cap de turc que rebria totes les bofetades. I encara continua rebent-les: cremat en les falles, passejat en manifestacions valencianeres, insultat per parets Í seccions de cartes al director, convertit en ninot de fira per a què la ignorància i l'autodi puguen llençar-li les boles de drap que en altres circumstàncies anirien dirigides als mateixos que els inciten a llencar-les. I per què a Joan Fuster? Deia l'altre dia Tufíón de Lara per la tele, poc més o menys, açò: «Quan es vol sotmetre un poble, allò primer que es fa amb eil és arrabassar-li la seua memòria col·lectiva, la seua història.» Doncs bé, Joan Fuster ha estat culpable de desvetllar-nos els nostres arrels, ha estat el màxim incordiador de la mala consciència dels caps clars «valencianeros», ha estat l'element incontrolat d'ideologies, creències, militàncies i demés capelletes casolanes. I és clar, quan la raó els és insuficient i la dialèctica constitueix un terreny impracticable per a ells, la violència queda com al seu últim recurs. La violència, com a símptoma de la misèria cultural d'un poble orfe, encara avui, d'una educació feta pels seus i per a d'ell mateix. Un poble fillastre de mentides i falsificacions històriques que reacciona de la manera més lògica possible a les consignes que rep dels «grans». «Grans» que ho són en tant en quant nosaltres els mirem des de la nostra inconscient submissió.

Joan Fuster és, sens dubte, l'assagista més important dins de l'àmbit català: la filosofia, la literatura, la història, l'art, la política, les biografies, els viatges, etc., constitueixen la temàtica dels seus articles en molts diaris i revistes i la dels seus llibres. Un home d'una forta personalitat intel·lectual i d'una amplíssima cultura que uneix al seu humanisme l'humor agre i la crítica puntual i despiadada a tota actitud de persones i institucions. Escèptic, agnòstic i moltes vegades apocalíptic, s'ha guanyat el rebuig d'uns i la sincera admiració i l'aplaudiment dels altres. Premi d'honor de les Lletres Catalanes, Premi de les Lletres Valencianes i prompte, a lo pitjor, de les «Mallorquines», té en el seu abast una llarga llista de títols, impossible de què puguen cabre en aquest requadre. Doneu com a boma aquesta incompleta selecció: «Sobre Narcís», «Ales o mans», «Vint-i-cinc anys de poesia valenciana», «Terra en la boca», «Escrit per al silenci», «Antologia del surrealisme espanol», «Recull de contes valencians», «Nosaltres els valencians», «Qüestió de noms», «El País Valenciano», «Combustible per a falles», «L'Albufera de València». «Obres completes» (diversos volums), «Figures de temps», «Diccionari per a ociosos», «L'home, mesura de totes les coses», «La poesia catalana», «Poetes, moriscos i capellans», «Literatura catalana contemporània», «Cansar-se d'esperar», «Un País sense política», «Ara o mai», etc.

ROIG

MIUOREM

Raïm s'escriu així, amb dièresi damunt la i, per tal de trencar el diftong decreixent que s'hi formaria de no posar-li'l. Raïm no pot portar accent agut ( I en la i perquè no acaba ni en vocal ni en vocal seguidp de s, ni tampoc en en o in (regla primera de l'accentuació).

Porten dièresi també, com és lògic, raïmet, raïmàs o raïmarro, etc.

Raïm no sols significa el fruit del cep en el sentit del conjunt de grans que pengen d'un sol peco (cast. «racimo»), sinó que també allò que el castellà «uva», és a dir, el conjunt del raïms, la collita de raïm en generat, aquesta classe de fruit. En aquests darrers casos, els valencians usem el substantiu en singular. Exemples: — Anem a collir raïm. («Vamos a coger uvai>.)

— Anem a collir uns quants raïms. («Vamos a coger unos cuantos racimos».!

— Porta'm un raïm ben madur. («Tréeme un racimo de uva bien maduro».)

— El raïm és molt dolç enguany. («La uva està rnuy dulceeste ano».l Una part d'un raïm, un pedicel dels que ixen del peco

24

o eix principal, que conté alguns grans, rep el nom de singlo o xingló (castella «gajo»).

— Vaig a menjar-me un xingló de raïm.

I els petits raïms que resten sense collir per poc madurs i a vegades es perden en la vinya, es diuen de diferents maneres segons les comarques: gotim, bagot i cabrerot són les tres formes més esteses.

— Hem veremat la virjya í ens hem deixat molts cabrerots.

— No us mengeu els gotims, que són encara molt verds.

— Les cabres es mengen elsbagots de raïm.

La collita del raïms es diu la verema, mot derivat del llatí «vindemia». En documents molt antics us troba la forma arcaica «venema», que moll prompte va evolucionar, probablement per dissimilació de nasals, a verema.

Aquesta forma és la general en el País Valencià i, en cara, en totes les altres terres on es parla la nostra llengua. El Diccionari Català-Va I en ei à-Balear la registra, en la seua forma amb r, en el Rosselló i totes les altres

comarques de l'altra banda del Pirineu, a tot el Principat de Catalunya, a les Illes Balears i en nombrosos pobles del País Valencià.

Convindria als valencians de la capital que, per la seua manca de contacte directe amb les coses del camp, tendeixen a perdre aquest mot, que el tinguen en compte i l'usen sempre que calga i no el seu corresponent castellà «vendimia». Hem de dir: — Els meus cosins se n'han anat a fer la verema al surde França.

— La verema d'enguany es presenta bona.

Hi ha també, com és lògic, el verb vivíssim veremar, o siga «fer la verema», arreplegar la collita del raïm.

— Al més d'octubre, es verema en les terres altes.

Els derivats veremador i veremadora (treballadors que veremen) i els seus plurals, són molt vius també dins el nostre país.

ENRIC VALOR

LA PROHIBICIÓ DE LES CLASSES DE VALENCIÀ AL CENTRE PÚBLIC JOSEP ROMEU, DE SAGUNT

LA MALA EXCUSA DE SEMPRE PELS DE SEMPRE En el curs escolar 80-81, és a dir, el segon curs després de ser promulgat el Real Decret 3.003/79, que regula la incorporació de la nostra llengua a l'ensenyança del País Valencià i el mateix curs de ser promulgada l'Ordre Ministerial que desenvolupava el decret anterior, a la comarca del Carnp de Morvedre succeïen els següents fets: A finals d'octubre, la inspectora de zona: Pilar Satué, nou vinguda aleshores, comunicava als centres Josep Romeu, de Sagunt, i Santa Anna, de Quartell, que suspengueren temporalment les classes de valencià. En el primer dels centres sembla que fou arran d'escoltetes al voltant de què els professors no tenien cap títol; raó per la qual es matricularen en els de l'ICE. En el segon, a instàncies del director, que es feia ressò dels pares blaveros (UCD local), i en aquest cas, la inspectora arribà a transmetre l'ordre per escrit.

Dies més tard, la inspectora comunicava als directors que la suspensió de les classes de valencià era per a tots els centres. Ho repetia oralment a principis de novembre al C. P. Cronista Chabret, de Sagunt, el claustre del qual li va dir que s'estava complint un real decret i una ordre ministerial i, per tant, necessitaven un document per escrit que ho prohibirà. Aquests fets foren suficients per alçar una gran ona de protestes, si bé a nivells de càrrecs de responsabilitats: Comissió d'Ensenyament, partits polítics (cas de Quartell), Acció Cultural, APAS i mestres de valencià. Tot això fou suficient per a paralitzar-ho i continuar impartint les classes.

Les conseqüències immediates d'això (a partir d'ara parlem referint-nos a Sagunt) foren que la inspectora negà la validesa i competències de la Comissió d'Ensenyament. Però no fou tot: a partir d'aquell moment els detractors de la normalització del valencià, els enemics de què el poble valencià recupere i senyorege ta seua identitat, començaren a covar una nova embranzida. El colp no esdevingué a l'atzar, sinó allí on aconseguiren confluir més factors per a ta seua causa: el C. P. Josep Romeu. L'acció fou portada com segueix:

EL PROFESSORAT Son bastants els mestres d'aquest centre coneguts per la seua ideologia dretana i antinacionalista, però un d'ells, Mario Gimeno, es sens

dubtes qui encapsalà l'afer, sense despreciar la llavor de la resta. Segons sabem per la Comissió d'Ensenyament, aquest professor, tutor de vuitè, retirà dels taulons de la seua classe el material didàctic que el professor de valencià utilitzava, tals com mapes de la comarca i del País Valencià . Pareix també que, sempre per testimoni dels professors de valencià, adoctrinava els alumnes valent-se de la seua funció, i arxi es va atrevir a confeccionar ell mateix en l'escola un imprès per a aconseguir paralitzar les classes, com es pot comprovar per la redacció tendenciosa que presenta: «A mi hijo... no permito que se le ensene catalàn. Ruego se le impartan ensenanzas de valenciano cumpliendo las condiciones exigidas por la Ley. Sagunto, a 24 de marzo de 1981. El Padre.» Aquest professor, s'ha de dir, no és fili del poble i no coneix la nostra llengua: valencià o català, com vulga dir-li. Eis mestres a favor del valencià no feren més que obeir, es a dir, deixar d'impartir les classes.

ELS PARES Seria minimitzar si diguéssem que el pare

d'aiumnes José Mas Alonso estava sol er aquesta acció, però sense dubtes fou qui la desencadenà. El dia 10 de març dirigeix una carta a director del centre en la qual s'oposa totalment í que les seues filles estudien a l'escola un valen cíà no autoritzat. Adjunta a aquesta carta ur pamflet signat per Fció. Coordinadora d'Entitatí Culturals del Regne de València, en el qual es demana que es denuncien a la Conselleria d'Educació (òbviament en mans d'UCD-GAVI les falsies observades en materials didàctics, així com el nom del professor í centre on es produeix; al mateix temps s'ofereix per a dur a terme les denúncies. El dia 13 de març, aquest senyor dirigeix una carta a l'associació de pares (com a pare) diguent-los ara que havia escrit una carta al director negant-se que les seues filles donaren valencià i que molt al seu pesar un professor seguí impartint les classes a una de les seues filles.

En aconseguir que en hora de valencià tes seues filles no entraren a classe i foren ateses pel mateix director, incità a l'associació de pares a procedir contra el citat professor. D'aquesta manera començà a embolicar l'associació (la junta) i aquesta pren part agafant com excusa un escrit dels professors dirigit al director. L'escrit de l'associació de pares (de ('executiva i signada pel president) respon a consultes fetes en la Conselleria d'Educació (es parla que fou redactada en altres instàncies a l'associació) i ve a dir que no s'impartesquen les ctasses de valencià fins que arribarà directrius de la comissió mixta, i amenacen en portar el problema per via administrativa o judicial. Adjunten una fotocòpia del «Bolletí Oficial del Consell del País Valencià» en la qual s'anuncia que la comissió mixta no ha autoritzat cap llibre de text. És ben coneguda la militància de! citat pare i altres en el GAV local.

E!s pares a favor —la majoria, com veurem — no fan res i només informen amb por per possibles represàlies de les manipulacions.

LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ (UCD-GAV) Hem dit que la conselleria inspirà les consultes dels pares antivalencíans, perantinormalitzadors de la nostra llengua, però la seua intervenció no acabà ahí. El president de l'associació acredità una famosa carta del Consell del País Valencià

25

del 24 de març (Conselleria d'Educació, director general), en la qual, donat que la competència en desenvolupar el real decret correspon a la comissió mixta, que aquesta no s'ha decantat per cap norma ortogràfica, llibre o pla d'estudis, i que cap professor d'aquesta localitat ets ha sol·licitat impartir classes, declara, sorprenentment, que per tant no es pot ensenyar cap tipus de llengua materna. El mateix Salvador Peiró, encara tingué la suficient cara de vindré al col .legi Romeu per a convèncer els pares d'alurnnes que no podia ensenyar-se valencià. Hi ha qui no coneix la vergonya; nosaltres no sabem si aquest senyor la coneix, Ja que desempenyant un càrrec de director general d'Educació del P. V., no comprenem com ve a dir-nos que no es pot encara ensenyar valencià. Llàstima de sou! De no ser, com és, que la seua missió no és normalitzar la nostra llengua, sinó fer-nos perdre-la del tot.

Com queda demostrat.

EL DIRECTOR El director del centre públic Josep Romeu sembla que va jugar un paper contemporitzador, acceptant tots els fets com normals i, per tant, lamentant la situació creada pels qui volen ensenyar amb la llengua del poble. Actitud corroborada per la manca de defensa dels professors de valencià. De qualsevol manera no ha estat la seua, en molt, la pitjor de les actituds.

LA INSPECTORA Pilar Satué, a tenor dels fets creats per pare i mestre, ordena de bell nou la suspensió de les classes per escrit dirigit ai director, trencant aixina la seua paraula del 4 de novembre en la Comissió d'Ensenyament, en la qual va dir que esperaria fins a primers d'any perquè la comissió mixta emitira la normativa al respecte. És a dir que si estàvem a març i la comissió mixta no havia dit res, les classes de valencià s'haurien de regir pels criteris anteriors: el pla experimental, el que s'aplicava. Però la postura de la senyora inspectora queda més obscura quan sembla no voler solucionar el problema després de la reunió del 2 d'abril entre l'inspector en cap, la senyora inspectora i la Comissió d'Ensenyament, ja que allí es quedà en reanudar les classes respectant la no obligatorietat de la classe de valencià, compromís per part dels professors d'eliminar paraules conflictives i que la senyora inspectora realitzarà una enquesta per conèixer la voluntat dels pares en que llurs fills reberen la classe de valencià. Es realitzà l'enquesta en hores de classe (de treball) i se'ls hi demanà que ompliren una frase que deia: «Deseo que mi hijo/a... {sí/no} continúe recibiendo clases de Lengua Valenciana.»

Sabem pels professors que no tots els pares d'alumnes foren convocats i precisament no ho foren els dels menuts, en els quals, lògicament, no hi havia divergència entre tutor i professor de valencià. Aixina i tot, de 491 pares acudiren 343i d'aquests digueren «sí» el 70%, «no» el 9% i el 21% digué «sí» amb objeccions. Doncs bé, malgrat tot, la senyora inspectora no va fer per reanudar les classes. I aixina acabà el curs, sense reanudar-les, si bé és veritat que per culpa de pares Í mestres contraris.

LA COMISSIÓ D'ENSENYAMENT Aquesta institució ciutadana, oberta a sindicats, APAS i claustres, va mediar des d'un principi tenint com objectiu la reanudació de les classes de valencià. Primer va rebre els professors de valencià de Romeu, els quals exposaren els fets

26

que hem exposat conduents a carregar-se les classes de valencià. Després convocà la reunió setmanal de la comissió en el mateix -oi.iegi Romeu per aclarir postures. En aquesta sessió s'arribà a la decisió de fer una visita a la inspecció, la qual hem comentat abans. En no complirse els acords entre la inspecció i la Comissió d'Ensenyament, la Comissió Municipal Permanent decidí alçar una proposta de substitució de la inspectora de zona, que el senyor alcalde adreçà al senyor delegat del ministeri a València.

ELS MESTRES DE SAGUNT Els mestres democràtics, en desencadenar-se els fets Í concretament la prohibició de les classes de valencià per la senyora inspectora, feren una crida en la qual informaren dels fets i decidiren redactar un escrit que, signat per tots els mestres que ho consideraren, denunciarà com la senyora inspectora havia prohibit les classes de valencià del centre públic Romeu, seguit les maniobres dretanes i antivalencianes. El document, signat per 150 mestres, fou presentat en el registre de la delegació.

Els mestres, que nosaltres titllaríem, almenys per lògica, d'antidemocràtics, decidiren també prendre part en l'afer com a grup, i amb motiu

de la censura a la senyora inspectora redactaren un escrit signat per 48 mestres (relació que encapsala Mario Gimeno, del C. P. J. Romeu, i altres persones, algunes de les quals tingueren càrrecs públics en ei règim anterior) diguent que no hi han motius per a demanar la dimissió de la inspectora. També a final de curs organitzaren un dinar que no ens atrevim a qualificar, perquè, què cel.tebraven..., un desagravi?, una victòria?

Què més dóna!

De fet, allò que va succeir el curs 80-81 és una derrota en casa. Vull dir, l'antivalencianisme ha obtingut una victòria, sí, una victòria. Encara que, això sí, valent-se dels càrrecs, utilitzant la demagògia, invalidant la raó, prenent el pèl a veïns i autoritats locals; en definitiva, emprant tot el que han sabut ï pogut. A nosaltres no ens cap el menor dubte que fets d'aquesta índole tornaran a produir-se, perquè òbviament, l'enemic ha trobat el camí de la victòria. Però per a nosaltres també és clar que la raó és nostra Í també ho pot ser la victòria; per a aconseguir-la no ens cal més que aprendre. I sí ens permeteu que vos comuniquem el nostre aprenentatge, vos direm que hi ha que arriscar-se i hi ha que unir-se.

COL·LECTIU STE, SAGUNT

L'ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ Aquest article vol sintetitzar una proposta als claustres per a què des del principi de curs ens plantegem la necessitat d'incloure dintre de l'horari i de la programació del centre l'ensenyament del valencià.

Cal donar classes de valencià. Cal normalitzar la llengua i contribuir al desenvolupament de la cultura pròpia del País Valencià. No oblidem que el 55% dels valencians (que viuen Í treballen al PV) parlem la llengua pròpia del País i que d'alguna manera existeix una discriminació respecte dels qui no la parlen si no es donen els mitjans necessaris al seu aprenentatge.

Existeix una legislació que ordena i exigeix la incorporació immediata del valencià des del curs 1980-81 (Real Decret 2.003, del 3 d'agost del 79, i Ordre Ministerial del 7 de juliol del 80). No hi ha cap argument que es puga oposar al compliment d'aquestes disposicions legals. (Cal consultar l'Informe Jurídic d'Acció Cultural del P. V.) La nostra responsabilitat com a ensenyants. L'Administració sabem que no menejarà un fil per a normalitzar la nostra llengua. Cal que sigam conscients de la responsabilitat que tenim i ser, com a mestres, els impulsors.

També per als que avui no coneixen la llengua i cultura pròpies del P, V., cal impulsar aquesta iniciativa, puix és un elemental dret democràtic el del desenvolupament de la cultura pròpia dels pobles i del seu coneixement, com a premisa per a integrar-nos tots plegats a la comunitat en què vivim i en la que treballem.

Com enfrontar-nos als problemes. En primer lloc, cal impulsar les classes en valencià a tots els centres (tres hores setmanals en cada cicle d'EGB i BUP, dues hores en FP). Com a orientació és aconsellable consultar: «Com aplicar l'ordre ministerial sobre l'ensenyament de la llengua. Orientacions per al curs 81-82» Í «Programació i continguts per a l'aplicació del decret de bilingüisme». Són dos fullets editats per Acció Cultural del P, V. i que es varen enviar a tots els centres.

Propostes d'acció. Corn a suggerències interessants en remarcaríem dues: 1. Crear a tots els centres un departament de valencià. Si no es puguera fer, incloure-lo dins del departament del llenguatge.

2. Realitzar reunions periòdiques de coordinació a fes nostres comarques per a intercanviar experiències, fer programacions i organitzar, si cal, cursets de perfeccionament.

Com a mesures urgents proposem les següents: — Enviar des dels claustres, consells de direcció Í APAs escrits als ajuntaments, delegacions d'Educació i Consell del Pals Valencià, exigint professors de valencià Í cursos gratuïts per als mestres.

— Contactar amb les APAs i explicar-los tota aquesta problemàtica i la del centre en particular.

— Demanar als ajuntaments, mitjançant els consells municipals d'ensenyament, que assumeíxquen la problemàtica i pressionen a l'Administració centra! i al Consell del P. V. per a donar una ràpida solució a totes aquestes qüestions.

EL SECRETARIAT COMARCAL L'ALCOIÀ-COMTAT

VI ESCOLA D'ESTIU PAÍS VALENCIÀ Ja hem passat l'estiu; les vacances ens hans semblat curtes Í no hern pogut fer tot allò que teníem planificat; l'Escola d'Estiu queda com algo llunyà i acabat, és posible que no s'haja fet cap anàlisi de la darrera edició i tanmateix ja hi ha que anar preparant la propera edició.

Pel que respecta a Dénia i Manises (la de Castelló no puc parlar-ne perquè no sé res), des de la comissió organitzadora s'ha vist que el nombre d'alumnes ha baixat —per què ha baixat? — . Que la composició de l'alumnat ha variat sensiblement, donat que junt als alumnes tradicionals (nacionalistes, compromesos políticament, etc., és a dir els que no necessitaven cap tipus de motivació per acudir que no fos el fet mateix de juntar-se amb els de la seua colla) ha aparegut tot un conjunt de hòrnens i dones que venien a l'escola amb la clara intenció de reciclar-se i punt. Prova d'això ha estat el fet de què, acabades les classes, la gent abandonava l'escola qualsevol que fos l'activitat extra-curset que es fera.

Ensamblar l'element pedagògic amb l'element reivindicatiu que de sempre ha estat present en l'escola ha estat un dels punts difícils per a la comissió organitzadora perquè, a banda de les dificultats pròpies de l'assumpte, ens trobàvem amb el «passotisme» de la gent. Un altre element que pareix confirmar el canvi que s'ha produït en l'alumnat ha estat en el fet mateixa de ía matriculació; cursos que es varen tindré que tancar al segon dia de matrícula i cursos que no s'han omplit mai; però, atenció, quasi tots els cursos de teoria nacionalista, i per tant política, han experimentat un baixo espectacular, mentre que els cursos, diríem mes tècnics, han estat més sol·licitats que mai.

Altres elements per a l'anàlisi podrien ser els derivats del fet de la comarcalitzacíó: la coordinació entre Manises i Dénia (ens referirem sempre arnb aquests noms per denominar l'Escola d'Estiu de les comarques del centre i les del sud) no ha funcionat, i si és veritat que tan sols hi ha una comissió organitzadora de l'Escola d'Estiu del País Valencià, també és veritat que són imprescindibles grups territorials que facen una sèrie de tasques necessàries per a què l'es-

cola siga una realitat. En les comarques del Sud no acaba de formar-se aquest grup, si bé és veritat que l'últim exercici s'ha vist certes ganes de forrnar-ho i esperem que es consolide l'embrió que va aparèixer l'any passat. Cal tenir en compte que l'any que ve tindrem també la de Castelló, i això significarà també més esforços de coordinació.

Aquesta mancança de coordinació dóna, a primer colp de vista i a banda d'altres consideracions més profundes, una molt desigual oferta en les dues escoles d'alurnnat que immediatament es tradueix en més 0 menys alumnat, i aquesta reducció quantitativa d'alumnat té conseqüències qualitatives en la mesura que no es poden organitzar tot el que s'organitza en l'escola més nombrosa.

L'altre capítol dificultós és els dels duros, 1 en aquest sentit tenim que dir que cada vegada costen rnés d'aconseguir d'Ajuntament de València no ens ha donat res enguany, a hores d'ara, per posar un exemple).

A pesar de totes les dificultats, la VI Escola d'Estiu del País Valencià, des de la perspectiva de la comissió organitzadora, ha estat positiva; dir que algo ha estat positiu en aquest País i en aquestos temps, no és dir poc. La gent li agradà l'organització; els serveis han funcionat bé; ets cursos, en general, interessants; les activitats extracursets han estat de qualitat i suficients, i en aquest sentit tenim que remarcar l'homenatge de l'Escola d'Estiu a En Manuel Sanchis i Guarner que férem en Manises i que fou tot un èxit. Èxit no tan sols en nombre i qualitat d'assistents, sinó també, i això és el que realment importa, en el significat que vàrem saber donar-hi.

Si tenim que reflexionar sobre aquests punts, i sobre molts altres que aquí no s'han anomenat, no deu d'ésser perquè si; ans bé tenim que fer-ho buscant una eixida, perquè el que és ben segur que no es pot continuar així. O avancem o ens morim. En la comissió organitzadora s'ha obert un imparable procés de debat i aclariment sobre la institucionalització o no de l'Escola. En la darrera reunió de València (ens reunim ja des de primers de setembre

tots els dimarts, a les set, al col·legi de licenciats) ens prengué l'acord de demanar a cada col·lectiu que es manifestarà sobre aquest fet. A mi em sembla que és un assumpte important pel perill o les ventatges que una decissió d'aquest tipus puga tenir.

La comissió organitzadora pensa que no es pot seguir així, que no es pot anar demanat almoina als ajuntaments, diputacions, ICEs, etc., per afer l'Escola; ens pareix que la importància de t'Escola no permet que les coses es facen així, però ('alternativa no està, ni molt menys, clara. Hi ha de moment dues fórmules que es barallen al si de la comissió: una, que seria la formació d'una associació de mestres, tipus Rosa Sensa, encara que pareix que tinga poques possibilitats de quallar; l'altra fórmula que es baralla és la creació d'un patronat a l'estil del de les Illes, però, evidentment, no s'ha entrat en quina seria la seua composició.

Pense que els afiliats i afiliades deurien plantejar-se el tema i aportat als organismes sindicals que tinguen que prendre les decissions finals els elements necessaris per a què la decisió responguera realment als desitjós majoritaris de la base afiliada.

Tan sols em resta per a dir que la continuïtat de l'Escota està en marxa, i que intentarem que, a més a mes dels seminaris que funcionaven l'any passat a València (llar d'infants, psicomotricitat al parvulari, literatura infantil, aprenentatge de la lectura r escriptura, educació musical segons el mètode de Karl Orff, ciències naturals) comencen a funcionar els que en la darrera edició de l'Escola es proposaren, i que són: El fracàs escolar, els moviments de renovació pedagògica, situació de la cultura del País Valencià i les seues perspectives de futur.

Rebreu informació puntual de les convocatòries dels cursets d'hivern i de tes dates de reunió deis seminaris per tal que pugau apuntar-vos i participar.

Si es vol més informació es pot cridar els dimarts al Col·legi de Licenciats de València, a les seus del sindicat de Castelló, de València i Alacant.

BALTASAR VIVES I MONJO

27

DOCUMENTS DE LA VI ESCOLA D'ESTIU

L'ESTATUT DE BENICÀSSIM Els assistents al curset «Diferents punts de mira sobre el nacionalisme actual al País Valencià»' proposen la seua anàlisi davant de l'Estatut de Benicàssim a l'Assemblea de l'Escola d'Estiu.

En primer lloc denunciem la via encetada per UCD, PSPV (PSOE), PCPV, que nega tota participació als valencians al no haver-hi la necessitat de la consulta als valencians; han anat fins i tot en contra del seu compromís davant del poble valencià i han optat per una via que consolida les postures més antiautonomistes i que convertirà l'estatut en paper banyat.

Ens centrarem en els aspectes referents a educació i llengua: Si comencem pel tractament que dóna a la llengua, no hi ha cap referència respecte a què «el valenciano» és una variant d'una mateixa llengua anomenada catalana. Ens trobem que «todos tienen el derecho a conocerla y usaria», però no mai apareix enlloc la paraula «deure» ni «obligació» aplicada a l'ensenyament de la llengua catalana.

Tantmateix hi ha una innovació respecte a l'estatut català per la qual una llei posterior tindria que establir els criteris d'aplicació a l'administració i l'ensenyament, fixant els territoris als qgals, segons predomine l'ús d'una llengua o d'una altra, es podrien «exceptuar de la ensenanza y del uso de la lengua de la comunidad». íCom afectaria aquesta llei a comarques com l'Horta i l'Alacantí?

En quant a l'ensenyament, li dóna a la Generalitat competències plenes, que no exclusives, la qual cosa vol dir que l'Estat legisla i la Generalitat administra l'ensenyament sota el control d'aquest Estat. Aquestes .competències és el màxim que permet la Constitució espanvola.

Després hi han aspectes com l'administració, sistema electoral, institucions, etc., que ens diuen clarament en mans de qui estarà el poder i per a què servirà. Per exemple, el reforçament de les diputacions provincials pretén un esquarterament del País Valencià tornant-nos un conjunt de províncies arnb la intenció clara de fer impossible la unió, cohesió i afirmació del poble del País Valencià. Òbviament denunciem el que significa rebutjar

com a bandera del País Valencià la que fou símbol de la llibertat dins de la Corona d'Aragó, i ens uní en la lluita per les llibertats sota la dictadura franquista.

Considerem, doncs, que l'Estatut de Benicàssim, més que un pas endavant cap l'autodeterminació, és una manera d'entrebancar la consolidació de la consciència nacional del poble i d'aturar així el procés de reconstrucció nacional al País Valencià.

EL «BOOM» D'OCTUBRE El 9 d'octubre ens pilla amb el xupló a la boca i les lleganyes als ulls. El soroll de l'explossió contra Joan Fuster, que encara ressona de dalt a baix del País, ha aconseguit alguns clams i alguns clamorosos silencis. En aquest País, ja es sap, els trons són festa, Xavier Caps i Adlert i Noguerol, quan van inventar la «nova» llengua valenciana —que políticament es quelcom més que una llengua — , ho feien després d'haver escrit molts anys en català. No van canviar de llengua: la van inventar i un es va proclamar Ala i l'altre el seu profeta. Ha naiscut una estranya religió que es nutreix de filòlegs analfabets, periodistes castellans, nacionalistes regionalistes i dialèctics de barri xinès.

Amparo Cabanes, disfreçada de fallera, porta millor el ritme al redoblament del tambor. I de tant en tant, confesses entre repic i repic, s'escolten campanades a mort.

Tenim un Consell que per a entendre's té que parlar castellà. El consens de la

28

Tanmateix, cada vegada existeixen més nacionalistes conscients. El nacionalisme, no ho oblidem, el tiren endavant els nacionalistes. Els altres, uns emprenyen més i altres menys. La consciència nacional al País Valencià ja té les seues dentetes, però per inèrcia o per vici, encara no ha tirat el xupló. Rossegar encara la goma és una tasca inútil i un boçal autoimposat.

Donar passos seriosos en la normalització lingüística és avui una tasca innegociable i possible. La LJCD ens vol donar una partitura nova, però nosaltres, els treballadors de l'ensenyament, tenim ja la nostra i, a més a més, tenim els músics.

Alguns partits que s'autonomenen obrers, encara no han acabat de vore que llengua es diu castellà. Per al Consell tots. ací la lluita nacional és una lluita de classe. Ells no porten xupló, però es passeels trons son també festa. Vivim en una contínua festa de histèria. Vivim en una gen amb la trista autosuficiència que dóna portar a la boca una d'eixes cigarretes contínua histèria feixista. El feixisme valencià no és ni millor ni pitjor que els al- , de plàstic amb gust a mentol. És trist.

Malgrat el mentol. tres, però es més coent i més colorista.

INSPECCIÓ O INQUISICIÓ?

Ací no anem a proclamar la innocència de ningú. Aci només volem proclamar la culpabilitat de la inspecció. I per a això es necessita calfar-se poc el cap.

Nosaltres no podem consentir que es juzgue a ningú sense les suficients garanties jurídiques. Nosaltres no podem consentir que s'utilitze legislació franquista amb estrictes criteris franquistes. I per supost nosaltres no podem consentir que les lleis franquistes s'apliquen a tots menys als franquistes.

A partir d'ahí, si la inspecció té quelcom que dir, té obertes les portes en aquesta revista. Li advertim, però, que no els va a resultar gens fàcil justificar per què no es tramita una denúncia d'una APA contra un director dretà i sí la d'eixe director contra un mestre. Per què es tramita —Sagunt— una denúncia d'un pare i un mestre dretans contra les classes de valencià i la inspecció es passa pels nassos la majoria dels pares i dels mestres. Per què són tan escrupuloses per als centres estatals i tan «passotes» a l'hora de desmontar la màfia al voltant d'alguns centres privats. Per què interpreten al seu aire tots els dubtes que puga tenir una llei i es troben tan inútils per a aplicar el Decret de Bilingüisme...

DOCUMENTO I Las centrales sindicales FETE-UGT, CCOO, STE-PV y Col·lectiu d'Ensenyants de la Ribera comparecen y exponen: Que habiéndonos entrevistado personalmente el dia 9-9-81 con el senor Delegado del M. E. de Valencià pasamos, a requerimiento del propio senor Delegado, a hacerlo por escrito en relación a lóquesigue: Primero. Nuestro desacuerdo y rechazo total del expedients disciplinario incoado a Josep Cebrià i Pascual, profesor definitivodelC. N. Federico García Sanchiz de Alzira, por considerarlo arbitrario e ideológicor así como también con el procedimiento seguido en el citado expediente, en base a: 1.1. Ser el Juez Instructor del expediente el mismo Inspector de Zona donde trabaja el inculpado, que fue quien propicio la incoación del expediente y es parte interesada en el mismo. Manífestando de antemano, incluso antes del período probatorio, la culpabilidad del expedientado.

1.2. No haberse tenido en cuenta las alegaciones presentadas por el inculpado. .,3. Haberse incluido nuevos cargos en la Resolución final del expediente que no constaban en el Pliego de cargos.

1.4. Existir indefensión en algunos cargos, ya que no se especificaban ni las personas ni los días en y con los cuales el expedieníado mostro desconsideración, ni concretaba los días de supuestos abandonosde laescuelayfaltasdeasistencia.

1.5. Al caràcter anticonstitucional del Reglamento que se le ha aplicado al expedientado, y a la mayoría de los cargos que se le imputan. Mostrando una flagrante contradicción con los artículos 20-a)-c), 211, 27-1)-5)-6)-7) de la Constitución espanota.

1.6. La no consideración y rechazo de documentos probatorios aportados por el expedientado que incluso estaban autentificados notarialmente.

DOCUMENTO II Las Òrgan iza ei ones Sindicales abajo fírrnantes, haciéndose eco de diversas actuaciones por parte de algunos miembros de la Inspección de Ensenanza Primària en cuanto al modo en que han resuetto conflictes habidos dentro del colectivo de Profesores de EGB, entienden que en ellas ha faltado et sentido de! buen hacer, sustituyéndolo por précticas dictatoriales fuera de uso en un Estado democràtico y aplicando con el mismo espíritu un reglamento elaborado en el anterior Régimen.

Entendemos que en adelante se modificarà esta actitud en el sentido de que si bien hay que evitar sanciones, cuando surja un problema se utilice una actuacíón mediadora, siguiéndose en los casos necesarios la via de rnenor a mayor (apercíbimiento verbal, escrito, etc.) sin pasar directamente a sanciones mayores.

Por otra parte hemos constatado que la actitud de ciertos inspectores a la hora de amonestar y sancionar es distinta según la supuesta manera de pensar de los implicados, lo que no favorece precisamente la imparcialidad en tema tan delicado.

Rogamos al senor Delegado transmita al colectivo de Inspectores el sentir reflejado en este escrito.

Atentarnenie. — F. E. de Comisiones Obreras. -S. T. E.-P. V.-FETE-U. G. T.

Segundo. Que consideramos que puede haberse producido encubrimiento por parte del Inspector de Zona y de la Delegación del M. E. de Valencià al no considerar la denuncia presentada, por el A. P. A. del C. N. Federico García Sanchiz de Alzira, el dia 10-1-81 a la Inspección y a la pròpia Delegación.

Tercero. Que las actuaciones del Inspector de Zona Joaquín Ferrandiz (Vlíngot merecen una sèrie de consideraciones por parte de la autoridad competente, y que entre otrasson:

3.1. Amenazas de disolución de algunas Asociaciones de Padres de Alumnos de Alzira.

3.2. Invitar a utilizar fondos públicos en actividades privadas.

3.3. Desconsideraciones, amenazas, gritos e insultos a distintos trabajadores de la ensenanza, padres, madres y alumnos. • 3.4. Fomentar el autoritarisme y la jerarquización entre los distintos trabajadores de la ensenanza.

3.5. Actitud prohibitiva del uso y utilízación de la lengua del País Valencià. Ignora ndo la ley que lo regula.

3.6. Fomentar el incumplimiento de la ley de Dedicación Exclusiva, con respecto a su articulo 3.° 3.7. Posible encubrimiento de probadas faltas y delitós cometidos por el Director Luis Ferrando Banuls, en relación a una mala gestión del comedor escolar y a los malos tratos a menores.

3.8. Posible actitud despòtica e ignorància de sus superiores, como se demuestra en su elección de directores del C. N. Federico García Sanchiz y PintorTeodoro Andreu de Alzira, el dia 9-9-81, consistente en nombra arbri ta riamente a unos directores, desplazando a un profesor del C. N. P. T. Andreu para nombrar a un director de fuera del C. N. Cuando en ese mismo dia y momento el senor Director nos informaba su decisió'n, de otro procedimiento distinto a través de una propuesta que íba a hacer a los claustros respectivos.

De todo lo que manifestamos se deduce que existen bases muy fundamentadas para exigir responsabilidades al Inspector de zona Joaquín Ferràndiz Mingot, siguiendo los oportunos procedí mi en tos administratives.

Los documentos que aportamos son fotocopias de los originales que guardamos en nuestro poder a fin de poderles entregar a esa delegación, si nos son requeridos con algun fin, o en su defecto a los tribunales competent.es.

En su virtud, Solicitamos: a) Que se deje sin efecto y se archive el expediente disciplinario incoado a Josep Cebrià i Pascual. b) Que se investiguen las irregularídades y las actuaciones del Director Luis Ferrando Bafiuls, denunciadas por la junta de la A. P. A. del C. N. Federico García Sanchiz el dia 10-1-81 en esa Delegación. c) Que se investiguen, entre otras, las actuaciones del Inspector de zona Joaquín Ferrandiz Mingot, denunciadas documentalmente en el preseníe escrito, y que el citado inspector sea pasado a funciones burocra'ticas.

Valencià, a 17 de septiembre de 1981.

ILMO. SR. DELEGADO DEL MINISTERIO DE EDUCACION. VALENCIÀ."

29

EL INB DE LLÍRIA PROTESTA LA IMPOSICION DE UN DIRECTOR Y LA INSPECCION LA APROVECHA PARA CUBRIRSE DE GLÒRIA

REVOLUCIOIMARIOS PINTORESCOS Y FASCISTAS HORTERAS En esta sección incluimos una sèrie de documentes relativos a los recientes desmanes que la Administración protagoniza en el INB de Llíria. No dejan de ser altamente instructivos por una doble razón: primero, porque son la primera escaramuza que se übra este curso de la que, sin duda, serà una larga lucha —conseguir que el MEC se entere de una vez de que no vamos a pasar por directores mas o menos digitales—, y segundo, porque muestran el comienzo del retroceso a las cavernas de un cuerpo que puede ser digno de mejor futuro; ahí està, para mostrarlo, esa inefable carta del senor inspector, martillo de revolucionarios pintorescos y fino constitucionalista.

Deseamos informares de la tensa situación creada en el INB de Llíria a raíz del nombramiento del nuevo director y de la actuación de la inspección.

Os relatamos, pues, los hechos.

1) El dia 4 de junio se comunico oralmente el cese al anterior director, que había accedido a dicho cargo por haber sido vícedirector durante el curso académico 19791980.

2) El dia 1 de julio fue nombrado, mediante telegrama, el nuevo director.

3) Durante el período comprendido entre las fechas citadas: a) Se envio a la inspección de Valencià un escrito en el cual una gran mayoría del claustro de profesores se pronunciaba a favor de la gestión del director cesado y su junta directiva.

Dicho escrito fue devuelto aludiendo a un defecto de forma. b) El claustro se manifesto a favor de ser escuchado en la toma de una decisión de tal importància, al igual que había ocurrido en otros institutos que se encontraban en las mismas circunstancias. c) El vicedirector, acompanado por tres profesores, se personó en la inspección para recabar información acerca del nombramiento de nuevo director.

No se le dio ninguna aclaración. d) Se recibióen el centro la nueva normativa del Consejo de Estado sobre cese y nombramiento de nuevos directores para el curso próximo.

30

e) Nuevamente, el vicedirector y tres profesores intentaren informarse en inspección acerca del nombramiento del nuevo director, en vista de que el curso estaba finalizando y era necesario prever la organización del curso próximo.

No solo no se les dio información, sinó que se les nego toda posibilidad de dialogo.

4) El dia 1 de julio, después de recibido el telegrama con su nombramiento, el director nos comunica que, por formar parte de un tribunal de oposiciones en Madrid, ocuparia de forrna efectiva su cargo a partir del dia 1 de septiembre.

5) Ante esta siíuación claramente anòmala, se telefoneó a inspección para pedír asesoramiento.

La inspección se mostro sorprendida, apunto soluciones contradictorias y puso en duda la buena voluníad de los profesores ante la necesidad de saber quiénes debían hacerse cargo del centro.

6) Una delegacïón del profesorado se personó entonces en inspección.

La entrevista realízada en los pasillos fue un tanto violenta. El inspector jefe se nego a escuchar, però afirmo que el centro había funcionado mal el curso 1980-81. No quiso informar en què basaba el mal funcionamiento ni aportar datos que lo fundamentasen.

7) El 7 de julio el vicedirector, director en funciones, convoco un claustro para exponer la situación en que había quedado el

centro. Se elaboro un escrito en el que se manifestaba a la inspección nuestra extraneza porque fuese el funcionarníento del centro la razón del cese y del nombramiento aludidos, sin que, a lo largo del curso, la inspección hubiese presentado ninguna queja ni se personase en el centro para verificar el presunto mal funcionamiento.

El escrito no obtuvo respuesta.

8) El 1 de septiembre, el nuevo director convoco un claustro.

En el se pidió su dimisión, a lo que contesto que, ya que había sido nombrado por la Administración, debería ser cesado por ella. Ante lo cual remitimos un escrito a la inspección pidiendo su presencia en un próximo claustro para darle a conocer la situación.

Este escrito fue rechazado por la inspección aludiendo a defectos formales.

9) Un nuevo escrito, con fecha 7 de septiembre, fue remitido a inspección, habïéndose subsanado los aludidos defectos.

10) En el claustro del 16 de septiembre, el director leyó el escrito que adjuntamos.

Debído a la situación creada en el centro, por las actitudes de inspección y del director, 20 profesores decidieron por mayoría abandonar el claustro, que continuo celebrandose con ia presentación de la nueva junta directiva por parte del director y con la presentación de las neeesidades de profesorado por parte de los seminarios presentes.

«llmo. Sr.: Los Pro f eso res del I. N. B. deliria, reunidos en Claustro ordínario el dia 1 de septiembre de 1981, a las 4.30 horas, me comunica lo siguiente: Ante la situación creada en el Centro a raíz del cese y nombramiento de Directores, es necesaria la presencia del Inspector de este Instituto y el Inspector Jefe en la pròxima sesión de Claustro, para tratar sobre el particular.

Deciden no constituirse en Claustro en el caso de que la Inspección haga caso omïso a esta petición, como lo hizoa la carta enviada el pasado7dejulio.

Líria, a siete de septiembre de mil novecïentos ochenta y uno.

EL DIRECTOR»

TA DE INSPECCION llmo. Sr.: A la vista del escrito de V. I. de 7 de los çomentes, en que transcribe a esta Inspección ió que «le comunica el Claustro de Profesores», debò manifestarle: 1." B Director de un Instituto no puede transmitir lo que acuerda comunicarle el Claustro, ya que es el Presidente nato del mismo y no puede enterarse de tas resoluciones de Claustro mas que por su presencia directa.

2.° El Claustro de ese Instituto se ha dedicado a tomar acuerdos sobre materias que no le competen, y no debe olvidar que el nombramiento de Director se ha hecho de acuerdo con lo dispuesto por el Ministerio de Educación y Ciència, de acuerdo con la Ley Orgànica de Centros Docentes no Universitarios, aprobada por las Cortes de la Nación y cuya censura corresponde al Tribunal Constitucional, y

no, que se sepa, al Claustro del Instituto de Liria.

3.° La «necesidad» de la presencia del Inspector del Instituto y del Inspector-Jefe del Distrito en una reunión del Claustro para tratar sobre el nombramiento de Director es una impertinència, cuya responsabilidad es de todos los Claustrales y del que presidiera la reunión que debió impedir que el Claustro, como tal, tomarà acuerdos manifiestamente ilegales.

4.° La decisión de no constituirse en Claustro en caso de que la Inspección no haga caso de esa petición es una decisión de un tipo revolucionario-pintoresco por la que el Claustro se erige en Juez de las actuaciones del Ministerío y debera ser ratificada por ia firma de todos y cada uno de los que la tomaron para poder exigir las responsabuidades legales a que hubiere lugar.

DICTAMEN JURIDICO A) El escrito contiene muchas infrao ciones a la Ley de Procedimiento Administrativo, a la que se deben de sujetar las actuaciones administrat!vas, y mas cuando un acto administrativo como este afecta al ejercicio de los derechos ciudadanos y, ademàs, a los inherentes al cargo de funcionario de los profesores del claustre.

Concreta mente falta: fundamentación jurídica, motivación de los hechos, recursos que contra el contenido del escrito deben de poder ejercitar los afectados, pues el inspector requiere para que se aporten nombres y firmas. Por implicar prohibición expresa de celebrar sesiones del claustro, el escrito debería estar firmado por el delegado provincial, única persona facultada para tomar decisiones, según la Ley de Régimen Jurídico de la Administra ei on del Estado, o en su caso, debería constar delegación expresa de facultades.

B) Sobre el contenido:

Respecto al punto 2, no es cierto lo que se indica. La constitucionalidad de las leyes compete al Tribunal Constitucional, però el inspector olvida que ahora la pròpia Constitución permite libertades de expresión y reunión.

Concreta mente, el claustro ha hecho ejercicio de los derechos amparados por los artículos20, a), c), d), y 21 de la Constitución, y no de las Leyes Fundamentales del Movimiento, como el inspector parece confundir. Igualmente, lo previsto en el articulo 27, 7, de la misma, sobre participación en el control de los centros.

Respecto al punto 3, considerar que la petición de presencia de la inspección en el centro es una «impertinència»; como manifiesta la inspección, es ofensivo, implica falta de consideración y respeto hacia prof esionales de la ensenanza.

Los acuerdos no son ilegales; implican el ejercicio de la libertad de opinar y decidir.

Por todo elto, esta Inspección conmina a V. I. a no tolerar la celebración desesiones del Claustro en que se toman acuerdos contrarios o fuera de las atribucïones legales que a dicho órgano le concede la Ley Orgdnica de Centros, pues en otro caso incurrirà V, I. en la correspondiente responsabilidad.

En cuanto al acuerdo anterior, al que se refiere su escrito, es nulo y sin ningún valor, y deberé solicitar V. I. a todos y cada uno de los que lo tomaron que remitan a esta Inspección copia firmada del rnismo para manifestar claramente su oposición a la legislación vigente y poder incoarse el procedimiento a que hubiere lugar.

Diosguardea V. I. Valencià, 10 de septiembre de 1981.

EL INSPECTOR-JEFE

consideraries «manifiestamente ilegales» puede considerarse injurioso, por lo que cabria incluao exigir responsabilidad ante los tribunales.

Plantear que quien presidiera el claustro debió de impedir, podria implicar desde una simple coacción, de caràcter antidemocratico, a una exigència de cercenar la libertad de expresión, reconocida y amparada por la Constitución (art. 20).

Respecto al punto 4, calificar de «decisión de tipo pintoresco-revolucionario», nuevamente es ofensiva, implica falta de respeto y consideración hacia los compafteros, que incluso es falta según el Reglamento de Régimen Disciplínario de 1969 (art. 7).

Sobre la exigència de copia firmada y cosas por el estilo, tal exigència debe de ajustarà e a la normativa de procedimiento administrativo, y si la Administració n lo considera necesario, debe dirigir escrito indivídualizado a cada persona, motivado y con indicación del recurso que proceda.

31

Estem ja farts de les lost generaííons, del desencís, del postfranquisme, del Julio Iglesias, dels debats parlamentaris, de la colza, de lady Di Í de la mare que els va parir a tots, Passem ja de tot això, i no podem ni dir que passem de passar perquè és una frase que ja no fa modern. I què collons ens queda?

Aquesta prèdica li feia jo !'altre dia a Manel mentre sentíem caure el capvespre. El Manel, que és una cosa així com un alumne, com un caragol o un ratolí, com el fill d'una amiga, com un poeta que comença i moltes coses més, m'escoltava amb un ulls de platera de Manises. El Manel ha après tan sols en un any a parlar i escriure un català molt respectable Í, és clar, sempre pot creure allò de: «ens queda la paraula». Potser té raó, el Manel.

De vegades pense que això d'aprendre una llengua —la que siga— és com aprendre a jugar a escacs o una cosa semblant: mai no en sabem prou; cada jugada és una aventura; cada partida, un plaer nou. I crec que no s'ha insistit tant com cal en aquest vessant lúdic de l'aprenentatge lingüístic. En una civilització antilúdica —sovint diríem que anti-tot— com la nostra, és fàcil oblidar aquest plaer del joc, de la superació d'obstacles, del creixement en els mots.

Descobrir un sistema d'expressió, dominar un codi, és sempre —o al menys a mi m'ho sembla— un goig extraordinari. Tant si es tracta d'interpretar les mirades o els somnis com d'enrotllar-se en italià macarrònic amb eixes donetes romanes que acaben venent-te, com és de llei, qualsevol andròmina perfectament inútil. Aprendre una llengua és obrir una finestra en un igloo, és trobar-se una clau que obri molts panys, és bastir-se un castell d'arena amb torres i banderes i soldadets de plom. Això diu el Manel.

L'amic Freud, don Sigmundo, que

32

entre tants altres maldecaps i enrònies va tindré la de l'estudi de l'humor, féu un bon dia aquella genial reflexió sobre el xiste —que segurament es pot aplicar a tota creación lingüística — on distingia dues fonts d'eficàcia humorística. Per una banda, l'estructura de l'acudit, el joc conceptual, l'originalitat lingüística; d'altra, allò que ens afecta més emocionalment: la sàtira o crítica, l'agressió contra algun principi establert. Ell deia: la tècnica i la tendència.

O el que seria el mateix: l'ingeni Í la mala llet.

Doncs bé. ^Qui pot dubtar que la proesa lingüística de! Manel té una altíssima dosi de mala llet, de rebel·lia, d'insult, de provocació jovenívola, de burleta desvergonyida? ,;Com s'explicaria, si no, eixa dèria per aprendre una llengua minoritària, fotuda i condemnada a mort pels sabuts dels sociòlegs? Home, tenint-ne tantes com en té, de llengües ben pampoloses i imperials... Però en la mala llet està la gràcia.

I és que en un temps de pactes i desencisos com és aquest ens han deixat

ja poques vies d'afirmació que no siguen violentes o autodestructives, poques vies per retrobar-nos personalment i col·lectiva. Entre la metralleta i la droga, entre el fanatisme i el passotisme autofàgic, ens sembla sovint no veure més que una bona merda, una merda immensa i conformista. Per això, si és de debò que ens queda la paraula —i precisament una paraula marcada per la maledicció dels poderosos— l'haurem de traure de la terra, la mimarem i l'escriurem pels cossos i per les parets en un ritual màgic i en una orgia de plaer sense treves.

Sols em resta un dubte en aquest plantejament: ^Suportaran ells —els del poder, els enemics del plaer, els sicaris del no-res— una provocació tan agosarada? Em tem que no els farà gens de gràcia la cosa. Manel diu que sóc malpensat en excés, però per a mi que les bombes i les porres no són altra cosa que la seua resposta, una resposta desesperada i brutal. I potser — potser— un indici que no estem marrantdeltotelcamí.

VICENT SALVADOR

SUBVENCIONES A LA PRIVADA La orden de 31 de agosto de 1981 sobre otorgamiento de subvenciones a centros escolares privados para el curso 1981-82 esta publicada en el BOE de 7 deseptiembre.

Ensu articulo 1." regula las cantidades que se percibiràn. Son estàs: 1.293.750 pesetas las unidades subvencionades al 100%.

1.057.féï4pe5etas las unidaòes subvencionades ai 81'7%.

828.090 peseias las unidades subvencionadas al 64%.

En su articulo 4. ° dice: Con la finalidad de verificar la gestión de las cantidades percibidas en concepte de subvención, continuaran funcionando con la rnisrna composición y funciones de las comisiones de centro previstas en el apartado 13 de la Orden ministerial de 27 de enero de 1978, que seran sustituidas cuando proceda por las juntas economicas previstas en el Estatuto de Centros Escolares.

El articulo 7." dice; La comunicación de la delegación provincial relativa a la subvención se pondre en conocimiento del profesorado y de las asociaciones de padres de alumnos por el titular del centro y serà expuesta de modo visible en el mismo. La dirección del centro comunicarà por escrito a la delegación provincial el cumplimiento de este requisi to.

Los delegades provinciales de Educación y Ciència dispondran la publicación en la prensa local de la relación de centros subvencionados de la provincià, para general conocimiento.

Es de hacer notar que sigue fluyendo una enorme cantidad de dinero hacia el sec tor privado mientras se recortan las plantilles al mínimo posible, todo ello «en orden a conseguir gradualmente el principio constitucional de gratuidad de la ensenanza obligatòria».

ADICIONAL QUINTA El pleno del Tribunal Constitucional, por la autoridad que le otorga la Constitución, dictó sentencia el dia 23 de julio sobre el recurso de inconstitucionalidad presentado por los diputados socialistes contra la disposición adicional quinta de la ley 74/1980.

La sentencia declara constitucional la citada disposición, dando la razón al Gobierno y declarando legales su desarrollo y aplicación. Los mutualistas no tienen otra op ción que la de acatar et fallo v lamentar las graves consecuencias que les va a reportar su aplicación.

SELECTIVIDAD EN LAS ESCUELAS DE FORMACION DEL PROFESORADO Segiin el Real Decreto del ministerio de Educación y Ciència que se publico en el BOE el dia 7 de agosto del presente ano, se implanta la selectividad para acceder a las Escuelas de Formación del Profesorado de EGB. Se pretende, según el Ministerio, mejorar la calidad de 13 ensenanza en esos centros y asegurar un puesto de trabajo a losfuturosprofesoresde EGB.

ORGANOS COLEGIADOS Hay cierta confusión en el tema de si procede o no realizar a principio de curso la elecció'n de los miembros que han de componer el consejo directivo y la junta econò-

mica. Creo que el decreto que regula e) procedimiento de constitución es claro a este respecto.

La lectura del articulo 5." en suspuntos 1, 2 y 3puedeser la causa de la confusión, En su punto 1 dice que los órganos «se renovaran anualmente, por lo cual cad; ano, ... cada sector de lacomunidad educativa elegirà a sus represen tan tes...».

El punto 2 dice que «el Ministerio de Educación determinarà el periodo en qui deberà desarrollarse el proceso de elección...».

Tenemos que considerar que este articulo corresponde al capitulo primero, qu< habla de las disposiciones generales y que parece fue redactado en términos no demasiado precisos porque no se sabia su fecha de aplicación.

El capitulo II es mucho mas claro.

El articulo 8.°, 1 dice: «En la primera sesión del claustre de profesores en cada curso se procederà a dar lectura a tas normas que regulan el procedimiento de elección de los re p resen ta n tes de los profesores en el consejo de dirección y en la junta econòmica. B Y el punto 2 dice: «En esta sesión del ciaustro se fijarà la fecha de celebración del siguiente ciaustro de caràcter extraordinario, en el que, como único punto del orden del dia, figurarà el acto de elección y proclamactón de profesores electos. Entre uno y otro ciaustro defaera mediar un periodo de ti'empo no inferior a ires días ni superior a seis.»

Y el articulo 21.1 dice: «El ciaustro de profesores de cada centro defaera constituirse en un plazo que no sobrepase en diez días la fecha de comienzo del curso.»

Por el mensaje del articulado creemos que queda claro el asunto.

COMEDORES ESCOLARES: QRGANIZACION Y FUNCIOIMAMIENTO Todo lo relacionado con este tema se regula por la Orden ministerial de 20 de junio de 1954)BOEde28dejulio).

Fundamentalmente determina dónde puede establecerse el comedor escolar; las normas para la seleccion de los comensales; los tipos de alimentación y ayudas de comedor, y la organización del coi.iedor.

Es muy importante resenar que en el orden administrativo ya no funcionan las jiintas economicas que se establecen en esta Orden; la razón es que se han unificado en lajunta econòmica del centro todos los servicios contables del colegio.

LA JUNTA ECONÒMICA

DE LOS CENTROS DE EGB La Orden de 10 de febrero del 76 IBOE del 20) dice en su articulo 71: «En todo centro escolar de régimen ordinario funcionarà obligatoriamente una junta econòmica con la misión de ordenar y vigilar la correcta inversión de las sumas que pueden ingresar en el centro sea cualquiera su procedència...»

Y la resolución de la Dirección General de 13 de noviembre de 1968 dispone: Primera, «economizar la gestión econòmica de los cornedores escolares a la junta econòmica de los centros; segundo, «disolver el consejo rector de los comedores escolares y dejarsin efecto la circular de 1 de octubre de 1960».

Todo lo relacionado con la junta econòmica y la legislación que regula los centros es O. M.26-XI-62(BOE4-X!I]; O. M. 11-111-63 (BOE 30-111); O. M. 22-111-72 (BOMEC 1Ü-IVI; R. DGEP 13-XI-68; 0. M. 10-11-67 (BOE 20-III, articulos 71, 72 y 73; Ley orgànica 5/1980, 19-VI (BOE27-VD, y Decreto Órganos Colegiados (BOE24-VII-80).

FIRMA: PAGAMENT I :Taló bancari. . _ Transferència bancària a ALL-f-OLI. Banco Espanol de Crédito, urbana caile Yecla, 9. València, c. c. n.° 289/ 271.

VENDA NÚMEROS ATRASSATS: I En la seu del sindicat: 50 pts. _ Per correu enviant prèviament els diners: 75 pts.

33

ELS LLIBRES POBLACIÓ I LLENGUA AL PAÍS VALENCIÀ Autor: Joan Francesc Mira Ed. Institució Alfons el Magnànim.

Diputació Provincial de València Ja es pot parlar del nombre de valenciano-parlants o dels castellanoparlants sense por a aventurar xifres. Les discussions sobre si aquest poble o barri té tal o qual percentatge de castellanoparlants, o sobre si els immigrants s'integren o no i en quina proporció, o si són els llauradors o els empleats els qui es mantenen més fidels en la utilització de la llengua, etcètera, es poden mantenir ara amb el recolzament d'unes dades que es tenen a la mà Í quasi bé es poden tenir per definitives.

Indubtablement, «Població i llengua al País Valencià» és una vertadera trobada per a tots aquells que tenim la llengua com una eina de treball i també per a tots aquells estudiosos de la realitat valenciana.

L'autor, Joan Francesc Mira, aquell dels textes «Som» i «Introducció a un país» i a més «Un estudi d'antropologia social al País Valencià», «Els valencians i la terra» i també «Vivir y hacer historia», és el director de l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social de la Institució Alfons el Magnànim i és des d'ací d'on s'ha produït aquest llibre. La Diputació de València, de la que depèn l'Alfons el Magnànim, s'apunta un altre punt al seu favor amb la financiació d'aquest projecte.

Realment el llibre que ara comentem no passa de ser una enquesta comentada, un extens estudi sense reflexions afegides, elaborat sobre la bonica quantitat de 16.000 entrevistes fetes a tot el llarg del País Valencià, exceptuant les comarques de parla tradicional castellana. Un ampli inventari de preguntes amb la pretensió de, segons l'autor, «aportar dades amb una certa garantia ordrenades i comparades per a respondre a una necessitat de coneixement».

Pretendre fer un resum d'un llibre ple de xifres, quadres, percentatges, sobre cada factor sociològic, edat, sexe, tipus de població, categories professionals, etcètera, és impracticable. Per tant, més que un resum del contingut complet del llibre, destriarem, d'ací i d'allà unes poques dades significatives des del nostre punt de vista subjectiu i les corresponents conclusions que n'extrau l'autor de l'estudi. I prou.

34

A la primera part del llibre es fa un estudi de la situació concreta per àrees comarcals.

Es la Ribera la que dóna l'índex més elevat de valenciano-parlants de tot el País Valencià, un 94'6% de la seua població. Les comarques on l'índex és més baix, sense contar les tradicionalment castellanes, són les del Camp de Morvedre i Camp de Túria, el 717%. Dins del Camp de Morvedre destaca el Port de Sagunt, amb només el 13% de valenciano-parlants. Les comarques han estat estudiades descomptant-se les ciutats més grans, les quals s'estudien apart. Són molts els pobles on el percentatge de valenciano-parlants s'acosta prop del 100%.

Aquelles ciutats grans a què hem fet referència són Castelló, València, Alacant, Elx i Alcoi. Totes elles reben un tractament especial en l'estudi. D'aquesta anàlisi en profunditat es trauen conclusions interessants, una de les quals es refereix al cap i casal. Al Cabanya), amb un índex de natius del 78%, els valenciano-parlants són el 67% dels habitants del barri, mentre que a la zona de la gran via Marqués del Túria, amb un índex de natius molt semblant al del Cabanyal (80%), només hi ha un 25% de valenciano-parlants. Vista la mateixa comparació, però a nivell de xiquets, podem vore com els fills dels natius del Cabanyal que conserven la llengua són el 61%, percentatge molt respectable relativament; mentre que els fills dels natius de la zona burgesa de la gran via no passen d'un ridícul 2% de valenciano-parlants.

Aquesta relació, si bé no tant exagerada, es repeteix en tota la enquesta, quan hom compara zones de la alta i mitjana burgesia amb les de més tradició popular. A Alacant els resultats no poden estranyar ningú.

Allà, els percentatges de valencianoparlants són els més baixos de totes les poblacions enquestades, llevat de Port de Sagunt. A Alacant s'ajunta la fam amb les ganes de menjar. Es troben els índex més alts d'immigrants, junt a percentatges molt importants de natius castellanitzats des de ja dues o tres generacions. Encara que, tot hi ha que dir-ho, en alguna àrea de la ciutat la comunitat de valenciano-parlants encara es pot considerar prou important relativament (36%). És en Elx on els resultats de l'enquesta poden resultar ben curiosos per als que vivim lluny d'allà. Resulta que en Elx coexisteixen alts percentatges de castellano-parlants junt a un també molt alt

i compacte índex de valenciano-parlants que ocupa la zona vella d'Elx, En aquesta zona vella la proporció entre valencianoparlants i castellano-parlants és de l'ordre de dos a uno. Si bé la zona de forta immigració és prou més important que l'anterior. Important també és el que el 84% dels valencians natius conserven la llengua. En definitiva, la resistència dels valencians d'Elx a perdre la seua llengua és ben considerable. Fins i tot es senyala en les conclusions que la continuïtat lingüística d'Elx és superior a la mitja de les poblacions amb un índex d'immigrants semblant.

El llibre fa a continuació una anàlisi bastant completa de la relació existent entre la situació de la llengua i diversos factors, com ara el tipus de població, l'origen, les categories ocupacionals, l'edat, etc. De totes les conclusions que hi han a tot el llarg d'aquesta part, destacarem una frase ben significativa: «El procés de castellanització és en realitat recent.» Efectivament, mirant els successius quadres, hom pot veure com a més edat hi ha més valenciano-parlants, i al revés, els més joves i els xiquets ocupen els nivells més baixos de conreu de la llengua, i sembla que aquest procés continua.

Finalment, Í respecte a les actituds respecte a l'oficialitat de la llengua, els resultats indiquen que la relació d'actituds favorables i l'edat és inversament proporcional, i aquesta norma igual s'aplica als natius com als immigrats. En aquest aspecte, també es nota una influència del nivell cultural de l'enquestat amb l'actitud favorable respecte a l'oficialitat.

Globalitzats els resultats de l'enquesta, el quadre que presenta el llibre és el següent: 1. Saben parlar /parlen valencià

eo'4%

2. Saben parlar/parlen valencià (per edat i sexe) De 8 a 15 anys De 15 a 30-35 anys De 30-35 a 55-60 anys De 55-60a . . . anys Homes Dones .. . . . .

52'4% 59% 62'4% 66'1% 60 % 60'9%

3. Saben parlar/parlen valencià (per l'origen): Nascuts al País Valencià Nascuts en regions de paria castellana Nascuts al Pais, de pares valencians Nascuts al País, de pares no valencians .

Fills de pares ualenciano-parlants Fills de pares castellano-parlants

75'8% 12'6% 85'4% 17 % 95'6% 16'4%

4. Saben parlar/patien (immigrants): Amb menys de.10 anys al P. V De 10 a 20 anys al P. V. . .

Mésde20anysalP. V

67% 13'2% 19'9%

ROIG

ENCREUATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9101112

1

?

3 4

5 6 7

8 9 10 11 12

•• •• •

•• • • •

•• • • • • ••

• •

• ••

• •• ••

HORITZONTALS: 1. Allò que farà el senyor Martín Villa amb les autonomies.

2. Derivat de l'oli, que conté oli. Al revés, aturar.

3. Policia militar nazi. Unificació. Al re vés, pronom de tercera persona.

4. Símbol del plutoni. Brillant. La meua.

5. No conegut. Al revés, gènere de liquen molt ramificat.

6. Consonant. Mascle de l'oca. De bona qualitat. Negació. Consonant.

7. Alacant. La teua- Existeix. Decàmetre. Vocal.

8. Instrument de corda semblant a la guitarra. Al revés, teixit de cotó o de seda que forma aigües tornassolades.

9. Al revés, pronom personal. Número poc estimat pels maniàtics. Preposició.

10. A tu. Una classe de cetona. Al revés, conjunció d'enllaç.

11. Infern. Ospetit.

12. Acabaments.

VERTICALS: 1. Acolliment.

2. Al revés, instrument d'una sola corda. Separe del lloc on es troba.

3. Nota musical. Anotació, qualificació. Riu que naix al peu del Puigmal.

4. Nota musical. Tancament patronal.

Consonants.

5. Amagat, invíssible. Al revés, sense capacitat de rnoure's.

6. Consonant. Al revés, adjectiu numeral. Correcte. Preposició. Ena. ). Vocal. Al revés, interjecció. Cada peça d'un esquelet. Entonació. Preposició.

8. Plataforma elevada d'on es predica.

Al revés, articulació que uneix el braç amb el avantbraç.

9. Zamora. Novell, que encara no està passat. Afirmació.

10. Al revés, déu del sol en Egipte. Al revés, rei de Judà, fill de Manassés. Al revés, mamífer plantígrad.

11. Fruit del qual s'extrau el vi (plural).

Abominen, detesten.

12. Aclamacions, «palmes».

REFRANYS Sobre la sabídurla popular — Pensa molt i parla poc, i els savis et faran lloc.

— Per a saber parlar, cal aprendre a callar.

— Qui pot i no vol, quan vol no pot.

— Si t'has vençut a tu, no et vençerà ningú.

— Sàpigues prou com per a saber que encara res no saps.

— No ets pas més bo si t'alaben.

— El nece callat, per neci és reputat.

— Abans d'ensenyar, aprèn.

— Abans de què conegués, no lloes ni vituperes.

•sjusuJipn|dv "suiiuey HL — 'Os 'vwou "tíB 01 - !S aipuai -ez '6 - 30|za -euo.il "8 V O.L "SO '3! ' l ' L - 'N '"3 '<*Q 'H" 'N '9 - "lu -ajl i|noo 'g - 'lAId -ine3cr| -i|/\j > - '.13 -Biofsj 3U "£ — 'aAan 'ons|e "i - -miieüdsoH l :S~IVOLLH3A •suop -BUIUJJ3X 'Zí - "19SSO "UJSAV ' L i — "NI "I°U3 •a± 'OL — '3Q '9ZÏ9J1 '1! '6 — "l/MOBja 'inen '8 - -| -UJQ -33 -ei - v 'L - Q "°N "OB '30 '1 '9 •nsfte -iouB| g - -BLAJ -juann 'nj > — -|| -pmn SS '£ -

'dEJBJ 0(3|O 'Z - •BJBZllUOUiJBH L

'SIV-LNOZIIHOH

sNoiomos

n ACC\Ó CULTURAL DEL PAÍS VALENClK

ni

és una resposta conscient i serena a molts problemes que els valencians temem plantejats.

LLIBRERIA LITERATURA INFATIL v JUVENI'L JUEGOS EDUCAT1VOS

emperador-7 telefono

valencia-2 3227698

demaneu informació al

secretariat de l'ensenyament de l'idioma menéndez pelayo. 26, 2"" 2' !elefon21 03.15 Castelló

moratin. 15,8' lells. 321.92.24-322 58.02 322 56 19

girona, 12 telèfon 21.26.00

valència

a laca n t

I PREMIO NACIONAL DE L I T E R A T U R A INFANTIL Y LIBRERIAS

35

'FAREM ESCOLES VALENCIANES U FZAN

INSTITUCIÓ "ALFONS EL MAGNÀNIM" DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE VALÈNCIA

COL·LECCIÓ «DESCOBRIM EL LLENGUATGE» (LLIBRES PER A L'ENSENYAMENT DE LA LLENGUA) Parvulari: GAVINA 1. Fitxes i guia didàctica GAVINA 2. Fitxes i guia didàctica 1sr d'E. G. B.: «Vola, Topi!» Llibre i guia didàctica 2°" d'E. G. B.:«Milotxa» 3°rd'E. G. B.:«Sambori» De pròxima aparició: «Raïm de pastor» {43t d'E. G. B.) «Espígol» (5e d'E. G. B.)

COL·LECCIÓ «FULLETS PER A L'ESCOLA» PER UNA BIBLIOTECA D'AULA VIVA I ARRELADA AL MEDI 1. «Cants de treball» 2. «Plantes aromàtiques» 3. «La paraula és una aventura» De pròxima aparició: 4. «Coneguem les nostres terres» 5. «Història d'una escola» 6. «Estimem la nostra llengua» 7. «La ciència al País Valencià»