201 Extra Congres

STEPV

*:<•.

"

Jel País Valencià • núm. 201 - Extra X congrés - abril 2007 STEPV-lv

iSN

HIPÒSIT LEGAL: .

FRANQUEIG CONCERTAT:

Congrés el sindicat de l'ensenyament

més fortp més nostre

M • P5 ^íftïíl?v^^r^í^RSaSfi

•;'

2 /ABRIL 2007

Anem de congrés Els dies 8 i 9 de juny, a Castelló, celebrarem el X Congrés de l'STEPV-lv.

Durant els darrers quatre anys, hem acumulat una gran activitat sindical en tots els sectors que ha tingut el reconeixement del professorat en les passades eleccions sindicals. STEPV és un sindicat més fort i més nostre, de tota l'afiliació, però també de tot l'ensenyament.

Ara hem de parlar, debatre Í decidir com incorporem eixa realitat en les estructures sindicals, alhora que actualitzem el nostre discurs en relació a La política educativa del moment actual.

Les propostes que gènere el procés congressual t'arribaran al teu domicili, però també hi seran al web: www.intersindical.org/stepv.

Però allò més important és comptar amb la teua participació i presència al Llarg dels debats previstos, des d'ara fins els dies 8 i 9 de juny a Castelló.

Participa, és el teu congrés.

STEPV Tu formes part de la nostra història Els propers mesos presentarem un llibre commemoratiu dels trenta anys d'existència del Sindicat.

Després d'un temps funcionant en assemblees i coordinadores, en 1977 es constitueixen els Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament d'Alacant, Castelló i València.

Tu formes part d'eixa història.

No importa l'antiguitat de la teua afiliació.

Si tens alguna experiència que contar, alguna aportació que cal

recordar i preservar per al futur o si senzillament vols aportar alguna reflexió sobre la teua experiència sindical, també hi ha una part del llibre que pots compartir.

Escriu la teua aportació i enviala per a la seua publicació a: 30anys@intersindical.org Et demanem que no sobrepasses els 500 caràcters, però si penses que necessites més espai, escriu un missatge a la mateixa adreça i ens posarem en contacte per acordar l'extensió del text.

ABRIL 2 0 0 7 / 3

Resolució del Consell Nacional - STEPV-lv El Consell Nacional de l'STEPV-lv, reunit a la ciutat de L'ALcúdia de Crespins (La Costera) en sessió ordinària, celebrada el dia 27 de gener de 2007, en compliment del que estableixen els actuals Estatuts ACORDA: 1. Convocar el X Congrés del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià -

Intersindical Valenciana.

2. Aprovar la proposta de Reglament que figura com a Annex I en aquesta resolució, 3. Delegar en el Secretariat Nacional perquè concrete la proposta organitzativa que figura en l'Annex II, sense perjuí de La vaLidesa dels acords que, sobre aquesta qüestió, haja pres aquest Consell Nacional.

ANNEX I. REGLAMENT DEL X CONGRES Article 1. EL X Congrés se celebrarà entre els dies 8 i 9 de juny de 2007 a Castelló de la Plana. El període de debat començarà des del mateix moment de La publicació de les ponències, el contingut de les quals es donarà a conèixer al conjunt de l'afiliació.

Article 2. L'ordre del dia del X Congrés serà el següent: - Aprovació del present reglament.

- Elecció de la Mesa del Congrés.

- Informe del Secretariat Nacional. Valoració i votació, si escau.

- Ponències: - Política educativa: Una educació crítica per a una ciutadania participativa - El sindicat de l'ensenyament. Més fort, més nostre.

- Resolucions.

- Elecció dels òrgans de representació.

Article 3. El debat es realitzarà en cada Unió Comarcal, segons Les normes de funcionament reconegudes, assegurant La difusió de les ponències, documents i esmenes al conjunt de l'afiliació. Es faran, si més no, dues rondes de reunions continua en pàgina 4

ASSEMBLEES DEL X CONGRES Primera ronda Alacant Dimarts 24 abril Alcoi Dijous 26 abril Algorfa Dijous 26 abril Petrer Dimarts 24 abril Elx Dijous 26 abril La Vila Joiosa Dimecres 25 abril Pedreguer Dimarts 24 abril Castelló Dilluns 23 abril La Vall d'Uixó Dijous 26 abril Segorbe Dimarts 24 abril Benicarló Dimecres 25 abril Alzira Dimarts 24 abril Gandia Dijous 26 abril Llíria Dijous 26 abril Ontinyent Dimecres 25 abril Requena Dijous 26 abril Sagunt-Port Dimecres 25 abril València Dijous 26 abril Xàtiva Dimarts 24 abril

Segona ronda Dimarts 29 maig Dimarts 29 maig Dijous 31 maig Dimarts 29 maig Dijous 31 maig Dimecres 30 maig Dimarts 29 maig Dilluns 28 maig Dijous 31 maig Dimarts 29 maig Dimecres 30 maig Dimarts 29 maig Dijous 31 maig Dijous 31 maig Dimecres 30 maig Dijous 31 maig Dimecres 30 maig Dijous 31 maig Dimarts 29 maig

Seu del Sindicat.

Glorieta Vte. Mogica, 5 18 h.

18 ,30 h.

Oliver,1-5a-dreta C. P. Cervantes.

18 h.

IES Azorin 18h.

Seu del sindicat Maximilià Thous, 121. 18 h.

C.P. La Hispanitat.

18 h.

C. P. L'Alfàs.

18 h.

Seu del Sindicat. Marqués de Valverde, 8 17 ,30 h.

C.P. La Moleta.

17 ,30 h.

17 .30 h.

IES Cueva Santa.

Seu del Sindicat. PI. Ajuntament, 3 17 .30 h.

Seu del Sindicat. A. LuisSuner, 28-16 18 h.

18 h.

Seu del Sindicat. S. Pasqual, 13-1 17 .30 h.

C.P. Sant Miquel C.P. Lluís Vives 17 .30 h.

C.P. Lucio Gil 17 .30 h.

Local sindical .

Antic S. Vicent Ferrer. 18 h.

Seu del Sindicat. Juan de Mena, 18 17 ,30 h.

Seu del Sindicat. Portal del Lleó, 8-2n 18 h.

Seu del Sindicat.

/ A B R I L 2007 congressuals: la primera, entre el 23 i el 27 d'abril de 2007; la segona, del 28 al 31 de maig de 2007.

Es publicaran totes les esmenes presentades en la primera ronda, que seran distribuïdes a tota l'afiliació i seran debatudes en la segona .

Passaran a debat del X Congrés totes les esmenes que en la segona ronda d'assemblees obtinguen un 20% dels vots presents en les assemblees comarcals convocades o siguen presentades pet Secretariat Nacional.

Article 5. Tot grup de persones afiliades que ho desitge tindrà dret a presentar una proposta d'agrupament o tendència, per a la qual cosa el Secretariat Nacional en garantirà la publicitat i difusió, tot convocant reunions obertes de persones afiliades, si així és sol·licitat. L'agrupament o tendència quedarà automàticament constituït si: a) se subscriu per 100 persones afiliades al sindicat, si més no. b) se subscriu pel 40% dels membres del Secretariat Nacional, si més no.

Article 6. Totes les persones afiliades tenen dret a reunir-se autònomament per a l'elaboració d'esmenes o projectes de resolució.

Article 7. Tindran dret a vot, així com a ser persones electores i elegibles, totes les persones delegades al X Congrés.

Article 8. L'elecció de persones delegades es realitzarà en llistes obertes, Si existiren agrupaments o tendències tindran dret a representació proporcional.

Correspon a les unions i assemblees comarcals establir els criteris d'adscripció de persones delegades, així com la seua elecció, tot garantint-se, en l'àmbit de cada Unió Intercomarcal, la presència de tots els sectors. Correspon una persona delegada per cada 50 persones afiliades o fracció. Són membres de ple dret del Congrés les persones integrants del Secretariat Nacional.

Cada Unió Comarcal o assemblea elaborarà una acta de La seua constitució amb indicació de nombre d'assistents, ponències i temes tractats, esmenes que passen amb indicació del percentatge de vots. Les persones delegades al Congrés es triaran en les assemblees convocades per a la segona ronda de reunions congressuals.

Article 9. En el X Congrés es constituirà una Comissió de Credencials, integrada per una persona de cada Unió Intercomarcal, la qual facilitarà, amb la prèvia comprovació de la seua inclusió en el llistat de persones delegades l'acreditació corresponent.

Article 10. El Ple del X Congrés quedarà constituït, en primera convocatòria, amb la presència de les dues terceres parts de les persones membres de ple dret, i en segona convocatòria, mitja hora més tard, amb la presència de la meitat més una

d'elles. A proposta de la Mesa, el Ple fixarà l'hora d'acabament del Congrés.

Article 11. EIX Congrés funcionarà en plenari i en comissions.

Les decisions es prendran per majoria absoluta dels membres de ple dret inscrits en el Congrés, en primera votació, i per majoria simple en la segona. Si en la segona votació el nombre d'abstencions és la majoria simple, tornarà a debatre's, en torn tancat -amb una veu a favor i una altra en contra-, el punt votat. Després d'aquest debat s'aprovarà o rebutjarà per majoria simple de "SÍ" o "NO".

Article 12. La ponència podrà assumir les esmenes que consídere oportú, les quals, si cap persona no s'hi pronuncia en contra, quedarien incorporades a la ponència. Aquelles esmenes que no foren assumides per la ponència seran debatudes i votades pel Ple. També seran debatudes i votades pel Ple aquelles parts de la ponència original que assumisca una o més d'una persona del Ple, una vegada que la ponència haja acceptat esmenes que la modifiquen.

Acabada La votació de Les esmenes, se sometrà a votació global el document resultant.

Article 13. Els documents congressuals que impliquen definició sobre línia d'acció sindical hauran de presentar-se fins a un mes abans del Congrés, amb prèvia aprovació de la inclusió pel Consell Nacional o pel Secretariat Nacional. Les propostes de resolució que no impliquen definició sobre línia d'acció sindical podran presentar-se fins a les 19 h del dia anterior a La cloenda del Congrés.

Article U. EL Secretariat Nacional tindrà, durant el Congrés, les següents funcions: - procedir a L'obertura deL Congrés - presentar aquest reglament al Ple del Congrés i sotmetre'L a votació gLobal - fer una proposta de Mesa del Congrés i procedir arnb el mecanisme d'elecció.

- elegida La Mesa deL Congrés, el Secretariat NacionaL presentarà un informe i cessarà en La funció representativa de l'STEPV-lv.

Article 15. La Mesa del Congrés té com a funció dirigir tots els debats, sometre a votació els temes a decidir i moderar-ne el desenvolupament. Representa l'STEPV-lv durant eL Congrés i podrà ser revocada a proposta d'un terç de les persones congressistes, si així ho decidirà el Ple. La Mesa farà una proposta de distribució dels treballs i d'horaris. La Mesa haurà d'estar composta per persones de les diferents unions intercomarcals, així com dels sectors. La Mesa estarà composta per 5 persones, de Les quals una exercirà la Presidència, una altra la Secretaria i Les altres hi ocuparan plaça de vocals. Correspon a la Mesa resoldre totes aqueUes incidències que es puguen produir durant el desenvolupament del Congrés.

ANNEX II. ORGANITZACIÓ DEL X CONGRES 1.- Correspon al Secretariat Nacional: a) Fer una proposta de ponències i resolucions, entre les quals figuraran: el reglament del Congrés; L'informe del' Secretariat NacionaL; les ponències i resolucions, sense perjuí del que aprove eL Consell NacionaL i encomanar-ne L'elaboració a persones afiliades al sindicat,.

b) Proposar la composició de: la Comissió de Credencials, la Comissió de Resolucions, la Comissió de Candidatures i la Mesa del Congrés.

2. Correspon al X Congrés: establir La composició deL Secretariat Nacional, de la Comissió de Garanties i ConfLictes, i de La Comissió de ControL Administratiu.

ABRIL2007/5

El sindicat de l'ensenyament més fort, més nostre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47

1. Introducció 2. Creació d'una àrea de polítiques d'igualtat 3. Estructures 4. Relacions amb els altres sindicats: Federació, Intersindical Valenciana, Confederació d'STEs 5. Repercussió en els estatuts

Construir el sindicat de l'ensenyament El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià va nàixer, ara fa trenta anys, amb una forta vocació unitària, pluralista, participativa i democràtica. I així ens hem mantingut. Després de les eleccions de 2006 ens refermem, encara més, com "el Sindicat de l'Ensenyament".

Continuem apostant per un model sindical unitari, amb un alt grau de pluralisme i de funcionament democràtic, on capien totes les persones que vulguen defendre col·lectivament els seus drets i el model d'escola pública i de serveis públics.

Després de les eleccions sindicals de 2006 continuem treballant com sempre. Ara estem de congrés, decidint com volem fer el nostre sindicalisme durant els propers quatre anys. Després de Les eleccions, quan hem sol·licitat el vot dels nostres companys i companyes, ens hem de preparar per a demanar la seua participació, perquè fer front als problemes de cada dia, aportar solucions, negociar-les o pressionar per aconseguir-ho, és fruit de l'esforç col·lectiu de les companyes i els companys afiliats que participen en el manteniment de l'organització. Nosaltres no depenem gens ni miqueta de l'ajuda institucional: així som lliures per a pensar i fer el que volem.

El panorama sindical és ampli, però les organitzacions som diferents.

Nosaltres no tenim cap posició que hàgem d'ocultar i podem presumir de no haver tingut mai cap dependència de l'Administració, ni de cap organització política. Tota la informació que rebem, la traslladem de manera immediata al professorat. Tot allò que diem i fem està en la nostra web, en la revista Allioli i en Les altres pubLicacions. La transparència és la base del nostre model.

Però encara hem d'avançar molt més, millorant la participació al si d'aquesta organització, del Sindicat de l'Ensenyament. Perquè ací decidim entre tots i totes.

Aquell moviment unitari Fa trenta anys un potent moviment sindical sorgit dels centres de treball es consolidava en L'ensenyament de nord a sud del País i en tots els sectors de L'ensenyament, STEPV mai no va ser un producte sorgit de l'artificialitat, amb el favor de L'administració o Les patronals, ni tampoc es va constituir a imatge del sindicalisme en aLtres sectors o vinculat a un corrent polític.

6 / A B R I L 2007

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

Des de cada centre van sorgir representants que es van coordinar al caliu de la necessitat d'establir una marc participatiu i democràtic per a negociaramb L'administració -el Ministeri d'Educació, perquè no n'hi havia cap altra instància- o les patronals.

El procés de conformació del Sindicat té una data concreta. EL 8 de desembre de 1976 finalitza el debat sobre el model d'organització que necessiten els treballadors de l'ensenyament amb la conclusió que cal construir sindicats. Així, durant 1977 es creen els sindicats d'Alacant ÍSTEA), Castelló (STEC) i València (SATE], que en alguns casos adopten fórmules vinculades als diferents sectors. En 1979 tots els STE creen un únic sindicat nacional, l'STE del País Valencià, de forma anàloga al que succeeix en altres zones de l'estat en el marc de la Unió Confederal de STE (UCSTE).

Durant un temps, el STE va ser "el Sindicat". Un sindicalisme unitari, pLural, fort i democràtic, replet de persones que militaven al mateix temps en un ampli ventall d'organitzacions progressistes Í d'esquerres i de moviments socials. Tots estaven en el STE. Però aquesta situació no va durar molts de temps. El sindicalisme unitari en l'ensenyament sempre va ser vist amb desconfiança per alguns corrents sindicals i polítics, doncs era més difícil de controlar pel seu caràcter democràtic i assembleari. Al mateix temps, la situació política va afavorir la creació de models sindicals vinculats indirectament, però de manera eficaç, a determinats partits.

D'una banda, els sectors hereus del SEM, l'antic sindicat vertical, no van tardar a formar les seues pròpies organitzacions i el mateix va ocórrer amb els sectors progressistes i d'esquerra. Així es van crear FETE, CCOO, CSUT, SU... En molts territoris Les persones que militaven en organitzacions polítiques es van marxar als seus sindicats de referència però en altres casos van romandre en eLs STE. La divisió sindical era un fet i el moviment unitari de l'ensenyament es mantindria unitari més com vocació que com realitat. L'estat espanyol no seguia els passos de les grans centraís d'ensenyament europees; contràriament es constituïen sindicats d'ensenyament menuts emmarcats en diferents corrents polítics.

En el País Valencià, L'STE mantindria durant un temps una estructura àmplia i plural, però a poc a poc aniria perdent força. Amb la ruptura en 1984de la Confederació estatal, la UCSTE, conclou una primera etapa i comença una travessia del desert, amb una organització sindicat reduïda a la mínima expressió. El mateix ocorre amb la resta dels sindicats. Tant l'administració corn Les patronals aposten per models sindicals concrets, en l'ensenyament públic amb el suport a un model a tres bandes -CCOO, UGT i CSIF- i en la privada amb el suport a USO i FSIE. Sempre amb el denominador comú de l'afebliment de les opcions autònomes i assembleàries.

Durant molts anys, STEPV lluita per mantenir els principis originals sense abandonar-ne cap d'ells. Així, continuem sent assemblearis encara quan les assemblees no registren una elevada participació. Som democràtics pel que fa al nostre model de funcionament i de presa de decisions. Som unitaris, encara que compartim espai sindical amb altres forces. Som pluralistes, perquè no volem identificar La nostra acció política i sindical amb cap corrent, sinó amb totes Les opcions de progrés. Aquestes han estat Les causes que expliquen que, des que és possible conèixer de manera objectiva el suport del col·lectiu docent a una opció organitzativa, com les eleccions sindicals, STEPV ha crescut de manera ininterrompuda.

En L'ensenyament públic no universitària aquest creixement ha permès recuperar Í ampliar els nivells de sindicalització de fa trenta anys. Avui més que mai som el Sindicat de l'Ensenyament, però encara ho serem més en els pròxims quatre anys. STEPV-lv és des de 2006 l'opció més votada en totes Les comarques del nord, del centre i del sud del País Valencià. Fins i tot en comarques on en eLs anteriors comicis era la segona força -el Camp de Morvedre, la Plana d'Utiel-Requena- ara també n'és capdavantera.

ABRIL 2 0 0 7 / 7

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

Comptem amb una organització molt ben arrelada en tot el País i en tots els sectors educatius. Que la implantació del Sindicat està estesa entre tot el professorat ho palesen el suport obtingut tant en les meses amb presència majoritària de mestres de Primària com en Les que predomina el professorat de Secundària i el d'Ensenyaments de Règim Especial. EL Sindicat és majoritari en les ciutats grans i en les mitjanes, així com en els petits nuclis de població, tant en les comarques valencianoparlants com les castellanoparlants. La suma de tots els resultats de l'ensenyament públic universitari i no universitari del País Valencià confirma també la majoria del Sindicat, amb 14.605 vots, molt per davant de les altres organ i tzacions que el segueixen.

Però encara que L'ensenyament públic no universitari és el nucli més rellevant del Sindicat, podem parlar amb orgull d'altres sectors, com l'ensenyament privat, en el qual representem una opció que treballa dia a dia per defensar els drets dels treballadors Í les treballadores, amb un alt niveLl de reconeixement que contrasta amb una notable bel·ligerància d'alguns sectors patronals.

També cal ressaltar l'ensenyament universitari, on continuem creixent de manera imparable. Amb molta menys trajectòria que l'ensenyament no universitari, hem passat de no existir en 1990 a estar presents en totes les universitats públiques i privades del País Valencià, amb representació en La major part d'eLLes. Comptem amb un 15% del total de la representativitat i tenim presència a totes Les meses de negociació, exceptuant la Miguel Hernandez, d'Elx. En el poc de temps que el Sindicat està present en Les universitats valencianes s'ha convertit en una organització respectada, solidària, coherent i cada vegada més forta.

El 'Sindicat de l'Ensenyament1 En els darrers anys, hem continuat sent el Sindicat de L'Ensenyament, el que sap respondre a les diverses problemàtiques del món de l'educació. El Sindicat ha signat acords -plantilles, equiparació retributiva...- i ha impulsat la mobilització -contra La Llei de Qualitat, per una LOE progressista, per l'EscoLa Publica, contra la precarietat, contra l'Estatut del Professorat, contra la guerra...-, des del consens i el diàleg, la fermesa i La denúncia.

Cal destacar que, amb la convocatòria de les manifestacions del 14 de desembre de 2005, el Sindicat va articular un moviment a favor de l'ensenyament públic que va mobilitzar milers de valencianes i valencians, i va aconseguir unir la major part de l'esquerra política, social i educativa valenciana. Les mobilitzacions de març de 2007 han refermat encara més eixa tendència, fins i tot quan, quasi en solitari, hem plantejat propostes d'acció que han estat seguides massivament pel professorat. Tothom ha entès que una organització com la nostra té La responsabilitat de proposar iniciatives, malgrat La negativa de les altres. Això suposa ampliar el repte i la responsabilitat de construir el Sindicat.

Aproximar-nos a la gent. Organitzar l'afiliació L'èxit electoral també s'explica pel treball diari desplegat pel Sindicat en Les seues múltiples manifestacions, des de l'atenció a Les distintes seus comarcals o els centres de treball fins el gran esforç per a democratitzar la informació mitjançant les publicacions o eLs webs, des de l'atenció de l'acció sindical sectoriaL a l'esforç per garantir una formació de qualitat o la vigilància i prevenció de la salut Laboral...

En tots els casos, la comarca, com aglutinador i vertebrador dels nuclis sindicals ha jugat -i encara ho ha de fer més- un paper clau. Les persones que treballen com a permanents en les comarques són una referència clau de l'organització que permet acostar La tasca sindical als centres de treball. Un aspecte pendent de miLlora és La constitució dels nuclis sindicals i d'afiliats i afiliades als centres i a les Localitats, una acció que permetrà optimitzar el treball dels secretariats comarcals i millorarà la relació dels

/ABRIL 2007

1 2 3 4 5 ó 7

membres dels consells escolars amb l'estructura intercomarcaL i nacional del Sindicat. Consolidar nuclis sindicals és consolidar l'exercici democràtic de l'acció sindical per part de molts més companys i companyes dels que formen part del equips de permanents sindicals. Tot un exèrcit de persones permanents al servei del sindicat no podria substituir-los. Si la nostra acció sindical només es fonamenta en eis equips de permanents, sempre reduïts, mai no serà realitat el sindicat de l'ensenyament que volem.

8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42

Un model sindical estable i exitòs Les eleccions assenyalen i remarquen algunes característiques del nostre model sindical, avalat per un nombre creixent de treballadors i treballadores de l'ensenyament. És cert que alguns sindicats compten també amb molts delegades i delegats, però amb molta menys participació electoral i vots, amb daltabaixos i amb buits entre tots els sectors. Però nosaltres encara hem de fer més per construir un autèntic i representatiu Sindicat de l'Ensenyament. En eixe sentit apostem per la defensa de la unitat sindical, sense que això supose una coartada per a no fer res. La unitat sindical és possible i necessària. Hem d'apostar per un treball unitari amb les altres organitzacions en la defensa del model d'escola pública i dels drets dels treballadors i les treballadores de l'ensenyament. El millor missatge que es pot extraure del resultat de les eleccions sindicals al País Valencià és l'oportunitat que dóna l'extraordinari suport del professorat a l'STEPV-lv per a actualitzar el projecte posat en marxa en 1976. En aquest sentit, el Sindicat accepta el repte de reprendre els objectius d'aquell moviment unitari d'ensenyants per impulsar ara i ací un sindicalisme unitari, progressista i plural on tinguen cabuda tots els treballadors i les treballadores de l'ensenyament. Per a això, ara cal posar-se a treballar: el X Congrés ha de marcar eixa ruta.

En l'anterior congrés vam apostar per la política de formació i ara hem de perfeccionar les estructures per preparar-nos a incorporar més gent i de manera més diversa. Crear nuclis sindicals, incorporar la diversitat i la pluralitat sindical, apostar per desplegar polítiques efectives d'igualtat...

Tot això amb una adequada política de formació i de renovació dels òrgans sindicals.

Tenim al davant el treball dels propers quatre anys. Podem ser una organització sindical ampla, amb molta més afiliació i reconeixement, més delegats i delegades. Al llarg de l'estat hi ha organitzacions d'eixe estil... però una altra cosa és construir el Sindicat de l'Ensenyament. Ara, com fa trenta anys, els treballadors i Les treballadores ens han donat la possibilítat de construir-Lo. Eixa és la proposta.

43

1. Introducció a l'estructura organitzativa

44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

Els balanços de les propostes de treball del VI, VII, VIII i IX Congrés són, tant des del punt de vista político-sindical com organitzatiu, altament positius. Aquests congressos van ordenar el contingut i el procediment per tal d'arribar a constituir La Intersíndical Valenciana, una fita que va tindré com a estació anterior la constitució, al seu torn, de la Federació de Sindicats de Treballadors Í Treballadores del País Valencià a partir dels sectors en què es va organitzar l'STEPV-lv en el VII Congrés.

Per altra banda, els resultats dels diversos processos electorals esdevinguts en aquests darrers anys presenten un balanç ben positiu del grau d'arrelament de la nostra organització, en L'ensenyament i en altres àmbits, objectiu de Les modificacions organitzatives esmentades. La resposta del professorat ha estat des de la seua fundació un suport permanent, com s'ha revalidat en les eleccions des de 1987, sent majoritari en Les tres juntes de personal docent no universitari i incrementant eL nombre de vots i Les delegades i delegats en cadascuna de les eleccions en les universitats valencianes i en els comitès d'empresa. A l'ensenyament privat concertat

ABRIL 2 0 0 7 / 9

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

eL Sindicat es manté en unes circumstàncies molt adverses per la malvolença de molts empresaris, ta hostilitat de L'Administració i el pes de les organitzacions que compten amb el favor de la patronal. En aquest sector, des del Sindicat s'han de dedicar més esforços, si el que es pretén és obtindré més representació.

El Sindicat ha sabut conjugar el caràcter reivindicatiu amb la negociació i aquesta estratègia ha permès un creixement sostingut de l'afiliació, encara que darrerament la progressió és més pausada. Ens cal analitzar les causes d'aquest estancament de l'afiliació perquè encara que comptem amb una fidelització d'una part important de les persones afiliades, per altra banda es produeix una rotació d'afiliats, amb altes i baixes freqüents, especialment dels sectors d'interins i desocupats. A hores d'ara, L'antiguitat de l'afiliació, per trams d'edat i percentatges queda així: un 7% pertany al Sindicat des de fa més de 20 anys; un 30% duu entre 10 i 20 anys; i un 63% fa menys de 10 anys. Comptem per tant amb un percentatge raonable de fidelització i un creixement acceptable de l'afiliació, el que permet mantindré la confiança en un futur estable p e r a la organització.

El caràcter sociopolític del sindicat, el fa estar present en la vida política i sociocultural del País Valencià i que Les plataformes o moviments reivindicatius de polítiques educatives i socials progressistes reben el suport i la participació activa de la nostra organització. Aquesta presència caldrà afirmar-la més si cap, des de la pròpia afiliació que participa en aquests moviments i que ha d'actuar també en clau sindical com a representant de l'STEPV-lv.

L'aspecte que caldrà abordar í revisar de manera especial serà el de la participació. El Sindicat manté les seues estructures fundacionals presents en els estatuts vigents, així com la implicació de L'afiliació en els òrgans de participació establerts d'assembLees comarcals i consells nacionals depenent dels diferents moments per què hi haja més o menys. Tot i això la manca de participació de l'afiliació no significa que no compartisca les decisions adoptades peLs òrgans del sindicat i especialment les de L'acció sindícaL. També val a dir que hem passat, en els darrers anys, a una delegació de responsabilitats de La majoria de l'afiliació en les persones que són permanents perquè representen el Sindicat i són les que disposen dels temps per a això.

El IX Congrés d'Alacant va suposar un debat profund i serè sobre la funció que ha de jugar la formació en el Sindicat Í de nou La resposta va ser clara amb la creació de l'Escola Sindical Melchor Botella. Així i tot l'organització ha d'assumir el repte d'una formació permanent i especialment compromesa amb les persones que ingressen en l'ensenyament i d'aquesta manera donar a conèixer el Sindicat. Aquesta formació ha de conjugar tant la formació sociopoLítica i sindical com La pedagògica. El nostre model no és un model de gestió d'activitats i cursos de formació, perquè va més enLlà Í voL ajudar al procés d'autoformació i conscíentització crítica del professorat per assolir la seua tasca amb professionalitat i responsabilitat social.

Pel que fa al model sindical, STEPV-lv sempre ha desitjat una coordinació supranacionaL que, tot i respectant l'autonomia dels territoris, arribarà a configurar una força sindicaL present en tot l'estat espanyol. Així ha trebaLlat per la unió Í el creixement de La Confederació de Sindicats de Treballadors i TrebalLadores de l'Ensenyament. A més, des deL Congrés de Morella, el Sindicat va decidir obrir-se a aLtres sectors, dedicar esforços i recursos en la creació d'un projecte sindical unitari de treballadores i treballadors de tots els àmbits i sectors laborals i encetar la Intersindical Valenciana.

Haurem d'estendre aquest model a la Confederació i lluitar per unir i fer confluir forces sindicals de tots els territoris de l'estat en L'organització Intersindical. Això implica nous reptes que hem d'afrontar i als quals hem de respondre. Els diferents congressos, Les ponències d'organització i esta-

10 / A B R I L 2 0 0 7

1 2 3

tuts aniran configurant el nostre model sindical i ei nostre model de funcionament.

4

2. Àrea de polítiques d'igualtat

5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53

En la ponència d'Organització del IX Congrés, en l'apartat de la distribució equitativa de les responsabilitats entre homes i dones, el Sindicat es plantejava la manera d'abordar els reptes per aconseguir la igualtat. En aquell moment es feia notar que la presència reduïda de dones en els nostres òrgans de representació i decisió implicava una pèrdua de riquesa i d'aportacions d'altres formes i maneres de fer, de relacionar-se, a més de no poder comptar amb la participació de la base majoritària de l'afiliació.

El Sindicat va apostar per una representació paritària dels òrgans sindicals i de la representació de l'organització en tots els àmbits sindicals. Tot i això s'ha treballat al voltant dels aspectes quantitatius (paritat] que és allò més palpable i en els nostres òrgans de decisió s'ha fet un esforç i hem aconseguit si més no una representació paritària. En relació als aspectes qualitatius, nosaltres aprenem dels models existents, que imitem de les persones de les quals hem après i que el nostre punt de referència són els models existents, generalment masculins. Per això, ara caldrà fer més esforços perquè les dones del sindicat assumesquen més responsabilitats en els diferents òrgans del l'organització. A l'hora de reflexionar al voltant de la participació ens n'adonem de les causes externes que entrebanquen la participació: el repartiment de les tasques de la llar, la cura de filles i fills, l'atenció als majors, la valoració de la vida afectiva més que la promoció laboral o projecció social... Les causes internes resulten la majoria de les vegades invisibles i, per això, més difícils de concretar.

A més, les inèrcies ens fan actuar, tant als homes com a les dones, de manera que generem desigualtats. Per tal d'adequar la realitat a les expectatives inicials i actuals, es proposa crear l'Àrea de Polítiques d'Igualtat, per tal de: - Respondre, tant en clau interna com externa, al marc legislatiu actual, a nivell estatal i autonòmic, i tenir possibilitats de prendre noves decisions.

- Promoure la formació, la reflexió i la recerca amb perspectiva de gènere.

- Fer una diagnosi quantitativa i qualitativa sobre l'estat de la igualtat en la nostra organització en tots els òrgans de decisió, en les meses de negociació i en les pràctiques quotidianes.

- Iniciar una estratègia de comunicació interna sobre les polítiques de transversalitat de gènere.

- Acometre plans integrals per a la igualtat d'oportunitats plurianuals, amb la seua avaluació anual Í l'aplicació de mesures correctores.

- Estructurar el pla en àrees i priorïtzar les accions perquè siga més efectiu i factible.

- Oomptar amb la participació i el consens de les diferents parts implicades per obtenir un compromís i un sentiment de compromís.

- Realitzar la desagregació de dades per sexe.

En definitiva, si volem aconseguir realitats en igualtat hem de dedicar-li temps i ha de comportar l'assumpció de responsabilitat per fer el seguiment.

54

3. L'estructura del futur

55

56 57 58 59 60

La nostra organització aposta per una estructura horitzontal per a prendre decisions. L'afiliació de l'STEPV és reparteix per centres de treball i l'haurem de tenir localitzada per tal d'establir la relació, a través de les permanents sindicals per tal d'establir un tractament de persona a persona o mitjançant els actuals mitjans electrònics a l'abast. Per tal de disposar de

ABRIL2007/11

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

les dades electròniques, tot i respectant la normativa de protecció de dades, cal que estiguen a L'abast de les persones permanents sindicals. Comptar amb nuclis sindicals en els centres de treball és important per tal de copsar l'estat d'opínió o per a desenvolupar l'acció sindical. Aquestes persones van a ser les que ens representen en els consells municipals, van a fer d'interventores a les meses o són membres dels secretariats comarcals.

En l'ensenyament privat, el nucli sindical és el delegat o La delegada o membre d'una candidatura. CaL tenir en compte La seua condició de persona que hi treballa a contracorrent i donar suport a la seua tasca. Els permanents sindicals coordinaran els nuclis, mantindran eLs contactes i proporcionaran la informació pertinent per tal que els membres de cada nucli sindicaL desenvolupen el seu treball de difusió i extensió de l'acció sindical. En aquells llocs on no síga possible constituir els nuclis, s'establirà una xarxa d'afiliats i afiliades que serà clau per tat d'aconseguir els mateixos objectius.

Les unions comarcals STEPV és un sindicat de comarques i és la comarca la que ha aportat la informació i el debat al si de l'organització i per tant ha contribuït a fer una organitzacio més democràtica. Ara cal continuar treballant al si les unions comarcals, tenint en compte que el sindicat ha crescut en més sectors i en aLtres àmbits de treball. CaL apostar doncs per aquestes unions comarcals, que constituiran i regularan el seu funcionament de forma autònoma establint els mecanismes de coordinació i les estructures organitzatives que estatutàriament li corresponguen. Les unions comarcals hauran d'estimular el retrobament de l'afiliació de la comarca per a fer d'ella un focus d'iniciatives amb projecció social. On no siga possible la constitució de la unió comarcal, se celebraran assemblees de localitat o centre per tal de transmetre informació o preparar els consells nacionals o congressos.

Finalment, des de les unions comarcals cal projectar activitats transversals a més d'una comarca. És el cas de les anomenades comarques centrals, on hi ha una forta presència del sindicat. Això hauria de motivar que es promoguéren iniciatives diverses que avançaren cap a la vertebració d'aquest espai territorial. El disseny de La política educativa i de la formació ens ajudaria a treballar en aquest sentit.

Les Unions Intercomarcals Les Unions Intercomarcals on òrgans intermedis de representació del Sindicat davant diverses instàncies polítiques, acadèmiques i socials ubicades actualment en les capitals de província administrativa. Des de cada Unió Intercomarcal es contribueix també a la configuració dels òrgans de representació del conjunt del Sindicat, bé com a part del tot -El Consell Nacional Í el Congrés Nacional-, bé amb una presència que determina un obligat equilibri, en el cas del Secretariat Nacional del Sindicat. Des de la constitució de la Federació d'STPV-lv i condicionada a la seua existència, aquestes estructures íntercomarcals reuneixen també en la pràctica els sindicats de la Salut [STSPV-lv] i de l'Administració Pública (STAPV-lv), tant des d'un punt de vista físic -a les seus- com polítíco-administratius -en els Secretariats Intercomarcals- per tal d'articular l'acció sindicaL. Des de La constitució de L'STEPV, les Unions Intercomarcals existeixen com a tals en els tres àmbits territorials corresponents a les províncies, atès que l'ensenyament públic no universitari es troba organitzat en els territoris corresponents a les Direccions Territorials de la Conselleria -abans delegacions provincials del MEC- que determinen unes eleccions a juntes de personal igualment provincials i una actuació sindicaL davant de responsables administratius propis.

No és el cas del sector universitari ni tampoc el de l'ensenyament privat. En el primer dels casos, les cinc universitats públiques, encara encabides en Les diverses Unions Intercomarcals, atès que no poden ser adscrites a cap Unió ComarcaL concreta, gaudeixen d'una autonomia administrativa que determina

12 / A B R I L 2 0 0 7

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

l'existència d'òrgans propis de negociació i de gestió administrativa, fons econòmics així com persones alliberades. Per altra part, correspon més bé al Secretariat Nacional i a Les seccions sindicals del sector La concreció, sota la direcció del Secretariat Nacional, La línia d'actuació en l'acció sindical del moment, assumpte que recau històricament en els Secretariats Intercomarcals pel que fa a L'ensenyament públic no universitari, en L'àmbit de cada Direcció TerritoriaL. Pel que fa a L'ensenyament privat, són els àmbits dels convenis col·lectius i L'àmbit institucional representat per L'administració quan hi ha aportació de fons públics al sosteniment dels centres privats, els determinants per a L'acció sindical, i no les províncies o altres entitats territorials. Les comissions provincials de concerts no són més que una anècdota en aquesta atribució d'espais d'intervenció.

Per altra part, els nostres estatuts reconeixen L'existència dels Consells de les Unions Intercomarcals -d'estructura i funcions semblants a les del ConseLl Nacional- i dels Secretariats Intercomarcals, però en La pràctica no acaba de veure's la diferència entre uns Í altres. És per això que cal acLarir i homologar La composició i funcions dels Secretariats Intercomarcals.

Secretariats Intercomarcals ELs Secretariats Intercomarcals han de ser òrgans de triple missió. Per una banda, són òrgans de representació intermèdia del Sindicat en l'ordre polític, social i administratiu en l'àmbit provincial. Per aLtra, són òrgans de gestió i administració del Sindicat en L'àmbit intercomarcal per a tots eLs sectors. En tercer lloc, més concret i delimitat, apliquen la línia sindical conjunt de L'ensenyament, coordinant les decisions amb els òrgans de cadscun dels sectors i, si escau, d'allò aprovat pels òrgans deLs respectius sectors en el seu àmbit territoriaL. Pel que fa a aquesta darrera missió, i a fi d'aconseguir una major homogeneïtzació dels assumptes a tractar peLs Secretariats Intercomarcals, segons allò establert a L'article 30 dels Estatuts: "La coordinació dels diferents sectors ha d'adaptar-se a l'estructura territoriaL comarcal, intercomarcal i nacional, garantint, si més no, la connexió periòdica i planificada a nivell de Secretariat Intercomarcal".

Igualment, per delegació del ConseLl Nacional o del Secretariat Nacional, i d'acord amb eLs criteris estabLerts, els Secretariats Intercomarcals podran intervindre en l'elecció de Les delegacions de L'STEPV-lv en eLs òrgans de La Confederació d'STEs. L'exercici de totes aquestes funciones precisa que els Secretariats Intercomarcals tinguen una composició determinada: "hi estaran representades les comarques, els diferents sectors, mitjançant la participació de Les persones delegades de les Juntes de Personal, Comitès d'Empresa i Seccions Sindicals, i els permanents sindicals, tot en La proporció que s'estabLesca en el Reglament de cada Unió mitjançant La participació de Les persones delegades i representants deL Sindicat als diferents òrgans, segons allò establert en l'art. 24 dels Estatuts". Amb L'exercici de l'autonomia expressament reconeguda, la complexitat actual de l'organització ha de fer deLs Secretariats Intercomarcals uns òrgans estructurats i amb unes competències i responsabilitats perfectament delimitades mitjançant un reglament intern del seu funcionament. El dret i el deure a la participació ha de comportar també L'assumpció de la responsabilitat de les decisions adoptades.

El Consell Nacional La trama d'estructures que assegura el predomini de l'horitzontalitat en La presa de decisions -L'assemblea, nucli de decisions internes í externes, els plenaris comarcals i intercomarcals, els secretariats intercomarcals o de sector, definits en termes sempre ampLis, el mateix Secretariat Nacional deL Sindicat on s'apleguen criteris territorials, sectorials, de gènere, amb sensibilitats polítiques diferents- ha de culminar, amb caràcter ordinari,

ABRIL 2 0 0 7 / 1 3

1 2 3 4 5 ó 7

fora de congressos, en un Consell Nacional igualment participatiu on reunir de bell nou totes Les estructures en què es vertebra el Sindicat.

El Consell Nacional estarà integrat per: - Les persones representants de cada Unió Comarcal d'acord amb la proporció que establisca el seu reglament de funcionament, tot i garantint que cada comarca tindrà, almenys, un representant. Les restes s'agruparan per intercomarcals i cada secretariat intercomarcal decidirà la seua atribu-

8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32

ció.

- Els membres del Secretariat Nacional del Sindicat.

- Representants dels secretariats nacionals de cada sector nomenats a l'efecte, en una proporció que no superarà el 20% dels membres del Consell Nacional, i que, com a mínim, serà una persona de cada sector i intercomarcal, en un número total no inferior a nou (es tracta d'assegurar una representació política mínima].

Secretariat Nacional El Secretariat Nacional coordinarà Les distintes àrees de treball de l'organització. Comptarà amb representació territorial, així com dels diferents sectors. Aquest secretariat serà un òrgan estructurat amb unes competències i responsabilitats delimitades mitjançant un reglament intern del seu funcionament. Els consells nacionals marcaran la línia sindical del Secretariat per tal de respondre immediatament als esdeveniments que afecten la política educativa així com els esdeveniments socials, tot i respectant la línia marcada en els diferents òrgans.

La major cpomplexitat de l'acció sindical exigeix un ritme de seguiment que el calendari regular del Secretariat no pot assumir. Amb major dificuLtad si es tracta d'un òrgan ample quan a la composició. Es per això, que el secretariat nacional es dotarà d'un òrgan coordinador per executar les decisions del propi secretariat i aquelles que se li encomanen des del consell nacional.

33 34

4. STEPV, un sindicat de la IntersindicaL Valenciana i de la Confederació de STEs-Intersindical

35 36 37 38 39 40 41

Quan vam decidir deixar de ser només una organització del sector de l'ensenyament, el Sindicat es va estructurar en sectors. Així, STEPV es convertia estatutàriament en un sindicat de persones que hi treballaven en qualsevol sector productiu, en els serveis públics i en la resta de sectors de l'empresa privada. Organitzativament, érem conscients que eixa obertura decidida en el congrés de Morella (1995] només podia ser efectiva en

42

aquell moment en els serveis públics.

43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

La intersectorialítat que assumien era bàsicament virtual fora de l'administració pública valenciana. Per això vam dir aleshores que "la denominació Intersindical Valenciana, que s'afegeix a STEPV, és un projecte de futur, una voluntat de treball per estendre i recuperar aquelles característiques que han de constituir la base irrenunciable de qualsevol forma de fer sindicalisme". Són anys de transitorietat entre allò que som i allò que volem ser.

A partir de l'any 2000, consolidats ja els sectors d'administracions públiques i el de la sanitat, a més de l'ensenyament, que està present en tots els subsectors, la transitorietat es trasllada a un àmbit més gran que sobrepassa els serveis públics. Així, els antics sectors esdevenen sindicats sobirans i autònoms que adopten la forma de sindicats federats en la Federació STPV -congrés de 2001- i comença L'articulació efectiva d'una organització més ampla, La Intersindical Valenciana, que celebra el congrés constituent en 2002.

A hores d'ara, La Federació STPV és membre de la Intersindical Valenciana, que comparteix amb el Sindicat de Treballadors de l'Administració (Administració local, Correus...), La Plataforma Unitària de Treballadors

U /ABRIL 2007

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

[metall...], el Sindicat Ferroviari, el nou sindicat STICS (Indústria, Comerç i Serveis)...

Però la Federació és encara la força sindical més gran de La Intersindical i això provoca una doble dinàmica. En uns casos se solapa i substitueix La Intersindical en l'àmbit del País Valencià però també en l'àmbit estatal de la Confederació STES-Intersindical. En altres, els sindicats de la Federació són aliens al funcionament de la mateixa Intersindical.

D'altra banda, IntersindicaL Valenciana és l'organització que representa el País Valencià en la Confederació STES-Intersindical, una confederació que, com l'STEPV, va començar sent només d'ensenyament però que en els darrers congressos ha afermat La seua voluntat d'abastar més sectors, alguns ja reals -fonamentalment en el serveis públics- i altres en camí de confluència. És per això que en eLs darrers mesos s'obrirà un període congressual que conclourà en un congrés, en novembre de 2007, amb La mírada posada en L'estructuració intersectorial i la confluència amb altres sindicats que posseeixen una trajectòria i estructura diferent, com eL Sindicat Ferroviari o algunes intersindicals territorials.

D'alguna manera, STES-Intersindical segueix els passos de La Intersindical Valenciana i es prepara per a deixar de ser una organització que és intersectorial en la part formal encara que en La realitat està Lligada a L'ensenyament -el sector més antic i amb més experiència- per a convertir-se en una organització vertaderament intersectorial, on cadascú dels sectors trobe una manera conjunta d'articuLar la pròpia acció sindical, alhora que com organització intersectorial tinga un funcionament regular amb una acció sindical pròpia i suprasectorial. I tot això des d'una concepció organitzativa que té eL territori com a base de la seua sobirania, Les diferents nacionalitats i regions de l'estat. És hora, doncs, d'obrir un nou període. STEPV, ha de participar en eixe procés impulsant la creació de sindicats sectorials que participen directament en els òrgans de la Intersindical Valenciana, i d'organitzacions territorials que participen directament, però també mitjançant els sectors productius, en la nova Confederació Intersindical-STES. Així, els actuals sindicats de la Federació STPV, entre d'altres, STEPV, han de participar directament en els òrgans de la Intersindical Valenciana.

Aquesta mesura suposarà que La resta de sindicats adopten formes de funcionament més autònomes, no sols en l'acció sindical sectorial sinó també en el seu funcionament intern. Però això també suposarà que La IntersindicaL Valenciana haurà de dotar-se d'una estructura i d'uns serveis interns que ara no posseeix.

Així, IntersindicaL Valenciana ha d'avançar en la seua estructuració, alhora que preparar-se per a participar efectivament del conjunt de decisions i actuacions de la nova Confederació IntersindicaL-STES, deixant de fer-ho com fins ara amb una delegació tàcita en els actuals sindicats de la Federació STPV. Finalment, en L'apartat organitzatiu s'han de redissenyar els actuals acords entre els sindicats de la Federació STPV, per tal de transferir-los i ampliarLos en bona part a La Intersindical.

ABRIL2007/15

Una educaci crtica per a una ciutadania participativa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

1. Un altre món és possible. Una altra educació és necessària.

2. Per una educació crítica i transformadora 3. Deia LOQE a la LOE 3.1 Consolidar un ensenyament públic de qualitat a. Ensenyament comprensiu i de qualitat b. Mesures per un ensenyament de qualitat c. Jornada i temps escolar 3.2. Un ensenyament democràtic a. Aprofundir en la democràcia participativa b. Frenar la privatització c. Noves formes privatitzadores 3.3. Un ensenyament Laïc 4. El professorat 4.1. Un nou perfil del professorat. Dignificar La Labor docent 4.2. La formació del professorat 4.3. Donar suport a la renovació pedagògica 5. L'Educació Infantil 6. La Formació Professional 7. La Llei Orgànica d'Universitats 8. Normalització lingüística 9. Un ensenyament púbLic amb finançament suficient 10. Un pacte per L'ensenyament púbLic

25

1. Un altre món és possible. Una altra educació és necessària

26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42

Des de 2001, un altre món és possibLe és La consigna d'un conjunt de grups socials molt diversificats que lluiten per una societat culturalment, políticament i socialment més justa, LLiure de les formes de discriminació, expLotació, dominació, excLusió i destrucció mediambiental, conseqüències deL capitalisme, i que la gLobalització neoliberal ha aguditzat. En un món sense utopies el desig d'aquests col·lectius que construeixen el Fòrum Social Mundial [FSM] obri altres horitzons: un món on Les utopies puguen renéixer, uns altres móns possibles.

Des de fa poc més d'una dècada, a través de diverses manifestacions -el moviment zapatista, La Marxa MundiaL de Les dones, la manifestació de Seattle...-. els moviments socials i les organitzacions no governamentals van començar a qüestionar la gLobaLització neoliberal que sorgiria com la gran triomfadora històrica del capitalisme. En 2001, en la ciutat de Porto Alegre, en BrasiL, es va realitzar la primera edició de l'FSM i d'una sèrie de fòrums socials locals regionals, nacionaLs, continentals i temàtics com part del pro-

16 / A B R I L 2007

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 H 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52

ces que millor representa la globalització alternativa Í contrahegemònica.

L'FSM va permetre el desenvolupament de reunions com la dels moviments contra la guerra, impulsores de les grans manifestacions de 2003 contra la guerra a l'Iraq. Per primera vegada en La història es va produir una mobilització simultània en 60 països, amb la participació de prop de sis milions de persones. Aquest moviment va ser fonamental per a trencar la legitimitat dels arguments dels Estats Units en el Consell de Seguretat de l'ONU Í impedir l'aval de molts països per a la invasió de l'Iraq. L'oposició a la guerra també va influir en el resultat de les últimes eleccions de l'estat espanyol, en no resultar reelegit eL projecte polític que pretenia legitimar-la.

Dins d'aquesta perspectiva es van realitzar tres edicions del Fòrum Mundial d'Educació [FME], també en Porto ALegre. Diferents organitzacions Í moviments socials de l'educació d'arreu del món van debatre, construir Í aprovar dues Cartes en defensa de L'educació emancipadora, popular i ciutadana.

També es van celebrar edicions temàtiques i regionals en Colòmbia [2003], Córdoba- Argentina, Sao Paulo i Montevideo (2004), i Caracas (2006). En les tres primeres edicions de l'FME, s'hi van reunir vora de 200 mil participants.

L'FME es va organitzar com una xarxa permanent de mobilització mundial en articulació amb altres fòrums amb la construcció coL·lectiva d'una plataforma mundial de lluites per l'educació. Com a resultat d'aquest procés, diferents membres de la societat civil participants en el Fòrum Social Europeu de Londres, van fer una crida per a celebrar la Setmana Europea de Mobilització (2005), una cita que va ser impulsada amb èxit pel nostre sindicat. Va ser una iniciativa sense precedents en la història dels moviments socials de l'educació a Europa en la qual pobles i ciutats de països diversos, van expressar les seues raons per a lluitar contra L'ofensiva per introduir les polítiques neoliberals en educació i formació, amb mesures com la Directiva Bolkenstein.

A partir d'aquest marc, l'FSM i l'FME, i amb la intenció de contribuir a la consolidació d'una xarxa mundial de lluita contra la mercantilitzacio de l'educació i per la democratització efectiva del dret a l'educació pública de qualitat per a totes i tots, va sorgir, per iniciativa de l'STEPV-lv, La proposta de realitzar el Fòrum Social Ibèric per l'Educació dels pobles i nacions de L'estat espanyol i Portugal, celebrat a la ciutat de Còrdova entre eL 29 d'octubre i l'1 de novembre de 2005. Amb una participació significativa de docents del País Valencià i de membres dels dintints STEs, el fòrum es va constituir com un espai de debat democràtic i plural, obert a La participació de les persones que compartim el compromís de construcció d'una altra educació possible per a un món distint. Cal cercar fórmules que permeten garantir la seua continuïtat.

Fruit d'aquest treball unitari amb totes les organitzacions i persones disposades a Lluitar contra La mercantilització de l'educació -malgrat les absències voluntàries d'alguna organització- és l'èxit de les mobilitzacions que hem impulsat en defensa de l'ensenyament púbLic durant el procés de deLiberació de la LOE. És un treball que recupera les antigues ILuites per l'escola popular iniciades amb la Institución Libre de Ensehanza, La tasca de La República, la recuperació de les Escoles d'Estiu o Les coordinadores del professorat que, ara fa trenta anys, van optar per organitzar-se com STEs per tal de seguir garantint una organizació unitària i democràtica.

53

2. Per una educació crítica i transformadora

54 55 56 57 58 59 60

Des deLs nostres orígens, La defensa de l'ensenyament públic ha dut implícit la definició que plantegem sobre el caràcter no neutre de l'educació. STEPVIv pren partit per una educació per a tota la població que Uuita contra les desigualtats socials existents i que aposta per una pràctica pedagògica que forme persones socialment participatives i crítiques.

El sistema educatiu forma part d'un sistema social més ampli, í ambdós sis-

ABRIL 2 0 0 7 / 1 7

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 'l 8 19 20 21 22 23

temes, eL sociaL i l'educatiu, són fonts de desigualtats, injustícies, sofriments i frens aL desenvolupament personal i coL·lectiu. L'educació per a una ciutadania crítica i participativa ha de cercar una educació per a totes i iots en condicions d'iguaLtat -i de diversitat- per a La persona i tenint en compte els seus diferents àmbits vitals i la seua dimensió crítica.

Una educació transformadora necessita desenvolupar la crítica a allò existent, però també ha d'articular propostes i apostar pel canvi, mitjançant l'acció conscient i col·lectiva. La participació social de tota la població és, llavors, tant un mitjà per a l'aprenentatge com un dels seus objectius. És per això que en la "educació de ciutadania crítica", cal incloure necessàriament les propostes que els moviments socials transformadors traslladen a la població amb totes les seues activitats de difusió, protesta, etc. Ací és on està el germen de la consciència Í de L'actuació que és capaç d'oposar-se a allò existent.

Una escola transformadora ha de generar una cuLtura de la participació conscient i creadora que permeta veure's a un mateix subjecte com agent actiu en La societat, amb capacitat per a transformar-la quan actua col·lectivament. La cultura de la participació no ha de tirnitar-se a la defensa de la reglamentació dels vaLors democràtics en els centres sinó en L'exercici deL dia a dia amb l'alumnat, les mares i els pares, el personal no docent i el professorat. Aquesta cultura significa també fer realitat els valors de La democràcia participativa sobre els reglaments de La democràcia representativa.

24

3. De La LOQE a la LOE

25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

Si en L'anterior Congrés La política del Sindicat va estar condicionada pel desenvolupament de la Llei de Qualitat (LOQE) del govern del Partit Popular, el període que ara obrim està marcat pel desenvolupament i La implantació de La Llei d'Educació (LOE), impulsada pel Govern del PSOE. Les diferències entre ambdues conjuntures polítiques poden modificar La nostra estratègia. D'una banda perquè La LOE és una ILei impulsada peL govern espanyol, que aL País Valencià tindrà un desenvoLuparnent condicionat al resultat de Les eleccions autonòmiques i municipals. D'altra banda, cal seguir atents a les estratègies variables que tant el PSPV com CCOO, UGT i la FAPA Gonzalo Anaya poden mantindré en el futur -com han fet amb una oposició visible a la LOQE del PP i una invisibilitat total amb La LOE socialista- segons quina opció lidere les institucions valencianes a partir del 27 de maig de 2007.

No hi ha que oblidar que quan des de diversos sectors s'exigia La derogació de la LOQE i es reclamava un pacte educatiu, STEPV-lv i STES-Intersindical, de manera coherent davant La imposició de la LOQE, exigíem que el procés de La seua derogació i la seua substitució per una nova Llei fóra el resultat d'un pacte per un ensenyament públic, popular i democràtic, amb La participació de tots els seus agents directes: les famílies, l'alumnat i el professorat.

Lamentablement, aquest no va ser el procés que va prosperar.

L'administració autonòmica del PP no va facilitar el debat i el PSOE, sense voluntat per a impulsar-Lo ni per a cercar el consens social amb L'esquerra sociaL que eL va dur al govern, només va cercar La complicitat de Les organitzacions CEAPA, CCOO i UGT que, amb el silenci van recolzar La proposta del Ministeri. EL resultat era fàcil d'esperar: La patronal religiosa es van embravir i es va orquestrar una campanya de mobiLitzacions i campanyes mediàtiques per a aconseguir més rebaixes en la proposta de l'Executiu.

Una vegada aprovada la LOE, hem qualificat La nova norma d'insuficient, i hem hagut de denunciar-la perquè estem convençuts que eL seu desenvolupament posarà en perill L'ensenyament públic. El desenvolupament amb decrets de La LOE per part del govern espanyol continua amb el procés de concessions a les posicions més conservadores Í ha estès el periLL a Les comunitats autònomes governades pel Partit Popular que han de desplegarla en L'àmbit de Les seues competències. No cal tindré massa imaginació per

18 / A B R I L 2007

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

a preveure com el Govern Valencià, aprofitant l'articulat de la Llei, farà l'impossible per a enfortir el seu model d'ensenyament, enfortir L'ensenyament privat -menyspreant les treballadores i els treballadors del sector-, retallar Les conquestes democràtiques, desenvolupar models privatitzadors en la gestió dels centres públics i desenvolupar projectes curriculars vincuLats a les ideologies conservadores.

Que algunes organitzacions abandonen la defensa sense concessions de l'Escola Pública pot permetre que eLs postulats neoliberals més regressius penetren en els centres educatius. Per tot això, STEPV-lv ha de redoblar els esforços per a constituir-se encara més en la principal referència ideològica i d'acció, juntament amb altres moviments socials progressistes, per a defensar les conquestes assolides i continuar avançant en la construcció d'un model ensenyament alternatiu al proposat des de les institucions.

3.1. Consolidar un ensenyament públic de qualitat L'escolarització gratuïta fins als 16 anys en un sistema comú, generalista i integrador és un avanç irrenunciable per a una societat més justa, culta i equitativa.

Cal avançar cap a una millora real en la qualitat de La l'ensenyament, compatible amb el principi d'igualtat i capaç de desenvolupar polítiques de compensació de Les desigualtats, i promoure Les estratègies més adequades que garantisquen una veritable educació intercultural, incompatíbLe amb el reconeixement d'una anomenada "xarxa mixta" de servei públic i d'interès social, proposada des deLs sectors conservadors.

Tots no diem el mateix en referir-nos a La qualitat en l'educació. Les polítiques conservadores conceben La qualitat com una qüestió essencialment propagandística. Per això defugen l'anàlisi dels problemes Í recorren a "indicadors" abstractes o veritats a mitges que justifiquen les propostes d'un supòsit avaluador.

Una educació de qualitat ha de ser una educació per a la ciutadania que desenvolupe La personalitat, els hàbits de convivència i Les actituds que faciLiten valors com eL respecte, La tolerància, la solidaritat, La participació, a més del coneixement instrumentaL i Les habilitats cognitives. Uns valors, com els de democràcia, coeducació, no discriminació, i de preparació pera una ciutadania participativa, que suposen un programa cultural no centrat en un saber acadèmic adherit a un àrea concreta, ni només a la tutoria, ni a través d'un nou ILibre de text, ni deslligats de L'organització del centre, ni de La presa de decisions que ha de realitzar diàriament l'equip directiu, ni de L'avaluació i el conjunt de La vida escolar. Així, acceptar Les realitats de la immigració o de la Societat de la Informació suposa elaborar un nou projecte culturaL, basat en una educació crítica i aLLiberadora. a. Ensenyament comprensiu i de qualitat Cal acabar amb les pràctiques exercides en institucions subvencionades amb fons públics que seleccionen L'alumnat i provoquen La concentració deLs problemes en determinats centres. Amb fons públics no es poden finançar escoles amb idearis que no respecten els principis constitucionals de L'estat.

Aquest finançament només poden acceptar-lo els qui, des de postulats neoLiberals, consideren que el sistema púbLic ha de competir amb el privat.

Separar una formació més acadèmica d'una altra de més pràctica o professional és una regressió que no s'adequa a una educació integral ni tampoc a Les necessitats del mercat laboraL. Davant dels modeLs restrictius cal impulsar models fLexibLes en eLs quals caben diferents formes de participació i progrés. Cal una flexibilitat que done cabuda a la diversitat d'estudiants Í responga adequadament a les possibilitats desiguals que tenen per a arribar als mínims establerts. En les etapes d'escolarització obligatòria cal adaptar el procés educatiu a la diversitat de tot l'alumnat per a optimitzar eLs resuLtats i superar Les desigualtats. L'escolarització en unitats Í centres específics només s'ha emprendre quan ho requerisquen Les pro-

ABRIL 2 0 0 7 / 1 9

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

pies necessitats de l'alumnat.

Un nou model de societat exigeix un nou model d'ensenyament. A l'alumnat que ja pot accedir al món laboral se li ha de permetre eixir i regressar al sistema escolar i alternar períodes d'escolarització amb uns altres de treball.

S'ha d'estudiar fins i tot que el sistema públic puga establir mesures compensatòries per als alumnes "amb retard" fora del temps i/o el calendari escolar. Tot això exigeix inversions importants tant en formació del professorat com en recursos humans i materials. b. Mesures per a un ensenyament de qualitat a) Des de l'inici de l'escolaritat, cal garantir una atenció més personalitzada i una compensació de les desigualtats educatives de partida que genera el nostre model social. En aquesta direcció, cal: - Potenciar l'atenció tutorial, completar els equips dels departaments d'Orientació i impulsar les actuacions d'Educació Compensatòria.

- Afavorir els desdoblaments dels grups i Les agrupacions flexibles.

Fomentar les activitats de suport i reforç amb l'alumnat i de recuperació d'assignatures no aprovades.

- Establir plans d'acollida i immersió lingüística per a l'alumnat immigrant. Aquesta atenció es desenvoluparà en els mateixos centres per professorat amb la formació adequada i de manera simultània a la seua escolarització en grups ordinaris. Entre els recursos humans destinats a aquests plans podrà comptar-se, a més, amb treballadors socials que actuen com a mediadors interculturals i, si és possible, amb professorat nadiu de suport.

- Elaborar plans específics de compensació per a aquells centres que escolaritzen alumnat de minories ètniques, establint vies de col·laboració amb les famílies i els serveis d'assistència social. S'establiran plans per a garantir la continuïtat de l'escolarització en l'ensenyament bàsic de l'alumnat les famílies del qual tinguen un treball itinerant.

- Suprimir totes les traves que impedeixen a l'alumnat immigrant, al marge de la seua situació familiar, obtenir les titulacions corresponents als estudis realitzats.

- Establir la gratuitat total de l'ensenyament.

- Possibilitar l'obertura dels centres públics fora de l'horari lectiu i assignar els recursos necessaris per oferir un programa de serveis i activitats concretat pel respectiu consell escolar- que comprendrà, almenys, un servei de biblioteca i aules d'estudi assistit que s'òbriguen enjorn, menjador, activitats esportives, lúdiques, d'oci, formatives i culturals. b] Incrementar l'oferta de matèries optatives -per satisfer els interessos plurals de l'alumnat- i amb distints nivells de complexitat. Això permetrà l'oferta de determinats reforços instrumentals. Perquè l'oferta d'optatives no es reduïsca exclusivament a les disponibilitats del professorat cal dotar als centres del personal docent que cobrisca les necessitats educatives. c) Considerar simultàniament el quart curs de l'ESO com a finalització d'una etapa educativa i com a preparació per als estudis superiors. Per a això cal establir un quadre de matèries optatives que permeten culminar La formació de L'alumnat Í que alhora preparen adequadament per a seguir Les opcions de Batxillerat o de Formació Professional d] Reduir el nombre d'estudiants per grup (no confondre amb La ràtio professor/aLumnes] Í eL nombre total d'estudiants que ha d'atendre un professor o una professora. e) Potenciar La motivació deL professorat amb millores de Les seues condicions laboraLs: reconeixement social de La tasca educativa, reducció de la jornada Lectiva i Laboral, millora de Les retribucions, autonomia deLs centres, accés a La funció docent, reconeixement de les tutories i les funcions de coordinació en eLs centres, reducció de La docència directa aL professorat major de 55 anys. f) Assegurar la configuració de claustres estabLes Í reducció de la inestabili-

20 / A B R I L 2 0 0 7

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

tat del professorat (desplaçats, expectativa, contractes eventuals i acomiadaments a la privada...]. g) Establir plantilles mínimes de professorat per als distints tipus de centre Adequar les plantilles a les necessitats educatives de cada centre h) Impulsar un nou model de formació del professorat i accés a la funció docent. La formació inicial ha d'arribar al grau de llicenciatura en Magisteri i la necessària formació pedagògica prèvia per a L'Ensenyament Secundari.

L'accés ha de ser diferenciat i ha d'avaluar-se prioritàriament la pràctica docent. La formació permanent ha de ser gestionada democràticament i fonamentar-se en les necessitats dels centres educatius i els grups de treball seminaris, etc. i) Garantir l'autonomia dels centres educatius, amb oportunitats per a impulsar els seus projectes educatius. Això exigeix, així mateix: - Desenvolupar una política adequada de plantilles de professorat. En aquest sentit, cal considerar: desdoblaments flexibles, suport dintre i fora de l'aula, hores d'atenció suplementàries, reforços en matèries específiques, impuls a la labor tutorial, increment de la optativitat, dotació completa dels departaments d'Orientació... La política de plantilles s'ha d'adequar a les necessitats educatives de cada centre i no al contrari. No és admissible que el desenvolupament d'un projecte educatiu quede frustrat per la disponibilitat horària de l'equip docent.

- Dotar els centres dels recursos materials necessaris. Participació democràtica de la comunitat educativa en la gestió del centre.

- Reduir la burocràcia. Els documents que s'elaboren en el centre educatiu han de respondre a les seues necessitats.

- Corregir en alguns centres la concentració de l'alumnat amb majors dificultats. L'ensenyament públic no pot ser la depositària de l'alumnat rebutjat per l'ensenyament privat. Cal impedir que cap centre sostingut amb fons públics seleccione el seu alumnat.

- Millorar la infraestructura dels centres (tallers, aules específiques...], perquè L'espai per a les activitats educatives facilita o dificulta l'aprenentatge i la convivència.

- Impulsar plans de millora de la convivència en els centres i en les activitats complementàries i extraescolares. Els sentiments positius de l'alumnat envers el centre educatiu són importants perquè si els estudiants desenvolupen llaços forts amb altres companys i amb professorat és més probable que milloren els seus resultats. Rendiment i actituds envers l'escola mantenen, doncs, relacions recíproques: als estudiants els agrada el que fan bé i fan bé el que els agrada.

- Implicar altres institucions per a la resolució de problemes que no tenen el seu origen en el marc escolar. Donar suport als centres mitjançant professionals especialitzats en el camp social. jl L'aplicació tècnica i didàctica de les tecnologies de la informació i la comunicació [TIC] ha de ser un objectiu prioritari de millora del sistema educatiu.

Per a això urgeix: - L'impuls a programes de formació que incidisquen en l'anàlisi crític del paper i ús de les TICs - La generalització i aplicació de materials de programari educatiu en escoles i instituts.

- L'actualització pedagògica de les pràctiques educatives amb orientacions de competència tecnològica en les TIC dirigides al professorat i a l'alumnat - L'estímul a la formació d'equips educatius que articulen en xarxa el treball de programari educatiu en totes les àrees. c. Jornada i temps escolar Davant els canvis socials i la demanda creixent de qualitat, arriba l'hora que la comunitat educativa aborde els nous problemes derivats de l'organització dels centres. En 1992, en el marc del V Congrés, STEPV-lvja defensava una

ABRIL2007/21

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

jornada contínua, inserida dins d'un model nou d'organització escolar. Ara, quan les propostes sobre jornada i calendari escolar corren el risc de simplificar-se, considerem que aquest debat no pot quedarse al marge d'un debat previ i necessari Decidir el model organitzatiu i de jornada d'un centre, és la resposta a un debat previ sobre quina escola volem; quin currículum i per a què; quins objectius educatius; quines funcions ha de complir; quines coses noves influeixen en el clima escolar i què està passant en el seu entorn; on estan situada; què suposa l'educació per a la diversitat -i si l'escola compta amb els recursos humans i materials adequats per a abordar-la amb garanties-; quin model organitzatiu ajudarà o empitjorarà aquest treball, etc.

Una reforma que pretenga aconseguir realment una educació de qualitat hauria d'impulsar inexorablement una organització escolar més flexible, dintre de la qual La jornada n'és una variable més. D'acord amb l'anàlisi de Les experiències implantades, la jornada, per ella mateixa, no té un pes decisiu en el rendiment escolar de l'alumnat. No obstant això, una jornada escolar producte d'una reflexió com la que reivindiquem, establida autònomament per decisió democràtica de Les comunitats educatives i acompanyada d'un aprofitament major de la infraestructura escolar, de millora les condicions de treball, disposaria de més professorat, educadors i personal de serveis en els centres, més dotacions escoLars i unes ofertes suficients d'activitats complementàries.

L'adopció de la jornada contínua no es necessàriament la regla de tres directa d'aquest debat. Cada vegada hi ha més veus que reivindiquen no barrejar la justa reivindicació d'una jornada més racional per al professorat amb el debat sobre el tipus de jornada que necessita l'alumnat, amb una millor organització dels anomenats temps lectius i no Lectius. Cal no barrejar els interessos de les famílies amb Les necessitats d'un model escolar adequat a l'edat i eL context social de L'alumnat. No podem emmagatzemar xiquets des de les 7 del matí a les 7 de la vesprada per a conciliar La vida laboral de les famílies, ni des de les 8 fins a les 3 per a conciliar la del professorat. La jornada contínua pot esdevindre un dels instruments importants per a millorar la qualitat de l'ensenyament, sempre que siga fruit d'un projecte educatiu decidit per tots Í cadascun dels sectors de la comunitat educativa.

La nova organització escolar ha de partir de les premisses següents: - L'autonomia de les comunitats educatives de cada centre per a establir, per decisió democràtica dels seus membres, el tipus de jornada que consideren més escaient per a desenvolupar el seu projecte educatiu.

- L'horari dels treballadors i les treballadores de l'ensenyament no ha de ser necessàriament coincident amb el de l'alumnat ni amb el del centre.

- Els centres han de romandre oberts pel matí i per la vesprada, i garantir l'oferta de tots els serveis necessaris.

- L'administració ha d'estendre i garantir l'oferta de menjadors escolars a tots els centres que ho sol·liciten.

- Les administracions públiques han de garantir als centres el fínancament de totes les seues activitats extracurriculars, culturals i esportives.

- S'ha de garantir la igualtat d'oportunitats educatives a tot l'alumnat, ofertant més a qui menys té.

- S'han de millorar les condicions de treball del professorat, del personal especialitzat i del personal no docent.

- Cal la creació d'una nova organització pública -podríem anomenar-la centre de temps lliure-, similar als existents en altres països europeus què, amb dotació de recursos humans i materials, funciona en cada centre i és responsable d'organitzar les activitats extracurriculars, culturals i esportives dins del projecte educatiu del centre i en coordinació amb L'equip directiu. Una coordinació en el districte o en el municipi dels centres de temps lliure facilitaria l'optimització del recursos disponibles a eixe nivell.

22 / A B R I L 2007

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

d. Horari i currículum - L'horari escolar de l'alumnat ha de buscar el màxim aprofitament i rendiment mitjançant una adequada conjunció de períodes de treball i de descans. La metodologia ha de ser activa, científica i investigadora.

- EL temps ha de superar la rígida distribució horària de períodes de 45, 50 ó 60 minuts. S'ha de buscar períodes més amples i flexibles. Els períodes de descans han de ser més variables i s'han d'adaptar a l'edat dels xiquets i les xiquetes.

- Dins del pla de centre, cada comunitat educativa ha de concretar i distribuir el seu horari amb plena autonomia.

- L'activitat escolar es desenvoluparà, bé en centres escolars, bé en centres o instal·lacions dependents de l'Administració autònoma o local, o en instal·lacions depenents de les entitats col·laboradores. Per a optimitzar el seu màxim rendiment, les instal·lacions han de poder acollir determinades activitats no reglades de diversos centres educatius. e. Plantilla - La dotació de personal s'ha d'incrementar en relació a l'actual plantilla dependent de L'Administració educativa. La composició ha de ser variada: mestres, personal especialitzat, personal d'administració i serveis. La provisió de places haurà d'estar garantida per la Conselleria d'Educació, bé al seu a càrrec, bé a càrrec d'aLtres conselleries o de l'administració local com a resultat de diferents convenis de col·laboració.

- La jornada laboral del professorat no ha de ser necessàriament coincident amb l'horari de l'alumnat. El professorat ha de garantir la dedicació temporal necessària en el centre a les tasques d'organització, coordinació i formació permanent. També se seguiran emprant les hores de treball fora del centre per a la preparació de la docència. En l'ensenyament concertat cal oposar-se a qualsevol forma d'explotació de la plantilla del centre.

- Al marge de la seua dependència administrativa o laboral, tot el personal que ocupe llocs de treball de característiques semblants tindrà les mateixes condicions salarials i laborals - Tant eL professorat com el personal especialitzat i el no docent estaran representats en els òrgans col·legiats del centre. Junt als altres col·lectius de la comunitat educativa (alumnat, famílies...], s'encarregaran de planificar les activitats, reflectir-les en el Pla de Centre i avaluar-les. f. Finançament Atès el seu caràcter de servei públic, el finançament de les activitats educatives ha d'anar a compte de l'administració a través d'una doble via. D'una banda, el finançament directe de la Conselleria d'Educació i d'altra, l'indirecte, a càrrec d'altres conselleries i les administracions locals, mitjançant els convenis oportuns. També cal assegurar que la Generalitat transferisca els fons suficients a tots els ajuntaments.

Cal garantir el finançament de la Generalitat per distints motius. En primer lloc, cal dotar de Les infraestructures necessàries per a satisfer les necessitats derivades de les activitats reglades comunes i les no reglades, fixades per cada comunitat educativa. D'altra banda, cal dotar al centre del personal suficient per a atendre tots els serveis.

EL cost econòmic d'aquest model d'organització és molt significatiu, al marge del tipus de jornada establit per cada comunitat educativa. En aquest sentit, cal insistir en la necessitat que els pressupostos avancen fins aconseguir que a l'educació se li reserve, almenys, un 7% del producte interior brut (PIB).

Els criteris que hauran de guiar el finançament proposat han de ser: - Aprofitament exhaustiu de tots els recursos assignats per les administracions a les activitats educatives i culturals dirigides a la infància i La joventut.

ABRIL 2 0 0 7 / 2 3

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

- Increment dels recursos destinats al servei públic educatiu.

- Garantia d'absència de discriminacions en les activitats extracurriculars, culturals i esportives, per tal d'incrementar i dignificar els serveis dels centres escolars d'entorns socials i econòmics més desfavorits. g. Procediment - La Conselleria d'Educació, després de la negociació corresponent, establirà el nou marc normatiu que haurà de permetre l'organització del nou model de jornada escolar a les comunitats educatives que democraticament ho decidesquen.

- El consell escolar de cada centre elaboraré el projecte global de jornada i d'activitats, amb les possibilitats i necessitats de personal i recursos, que reflectirà al pla de centre i presentarà a Conselleria.

- Cada Consell Escolar Municipal establirà els criteris comuns per a L'utilització dels recursos humans i materials per tots els centres del municipi.

3.2. Un ensenyament democràtic La devaluació de l'ensenyament democràtic ha estat un objectiu central dels governs del Partit Popular. Seguint les directrius neoliberals de traslladar als sistemes públics els esquemes de la iniciativa privada, els governs conservadors pretenen desenvolupar els eixos de l'eficiència "de gestió", que assimilen l'educació amb el comerç. Amb això s'intenta crear una burocràcia amb baix pressupost, construir un grup proper i dependent de l'Administració, amb un tarannà més "comprensiu" davant les seues mesures, difusor i controlador del que, a cada moment, convinga al govern.

Malauradament, aquestes idees, que estableixen la dependència dels càrrecs directius -inspecció, direcció i equips directius dels centres- dels seus superiors jeràrquics, havien estat impulsades per l'anterior govern del PSOE a través de la Llei Orgànica de la Participació, Avaluació i Govern dels Centres (LOPEG). Aquestes mesures es van completar amb unes altres que condueixen a un major fraccionament del professorat mitjançant noves escales retributives o la creació de nous cossos docents, com el de catedràtics. a. Aprofundir en la democràcia participativa Un objectiu prioritari del Sindicat és avançar en la democratització del sistema educatiu. Partint de la recuperació de Les competències dels consells escolars, del seu dret a L'elecció directa dels equips directius, cal aprofundir en la vida democràtica dels centres i combinar formes de la democràcia representativa amb la democràcia participativa. Cal avançar en la paritat dels diversos sectors dels consells de centre i municipals i aprendre, mitjancant uns pressupostos participatius, a definir prioritats i lluitar pels aspectes importants per a la comunitat escolar, plantejar projectes, organitzar el debat i exercir el dret a decidir la distribució dels recursos públics. Aquest procés, que contribuirà a reincorporar a la participació aquells sectors que l'han abandonat per considerar la inutilitat del seu esforç, afavorirà la consolidació d'una nova cultura política en els municipis on cobre ple sentit el concepte de ciutat educadora.

Per a això, cal impulsar i consolidar l'elecció de delegades i delegats d'aula, tant de mares i pares com d'alumnat, i les assemblees de delegades i delegats d'aquests sectors. Cal cercar les fórmules, segons el tipus de centre, perquè tot el personal no docent, puga participar de qualsevol procés que faça referència a la seua convivència interna. b. Frenar la privatització STEPV-lv ha manifestat en reiterades ocasions que només el model públic és la garantia d'un ensenyament democràtic, igualitari, integrador i de qualitat per a tots i totes. Amb el pas dels anys s'ha subvertit el pacte constitucional per l'educació que va suposar l'article 27 de la Constitució espanyola de

24 / A B R I L 2007

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 'l 2 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

1978, una qüestió que segueix vigent quan es pretén que Les administracions púbLiques financen el cent per cent deL que s'hi afirma que ha de ser eL mòdul de concert, que inclou conceptes diversos i variats, com el transport escolar o eL menjador, i suposa el finançament públic en centres privats de serveis que no estan generalitzats en eLs públics.

L'educació de qualitat és incompatible amb L'aprofundiment en el desequilibri de Les xarxes púbLica i concertada. L'educació de qualitat necessita d'inversions en L'ensenyament públic. CaL exigir al sector privat que s'atinga a La legalitat i a les mateixes condicions del sector públic d'admissió de l'alumnat i de tractament de la diversitat, de selecció del professorat i de funcionament democràtic, d'infraestructura Í dotacions de personal i materials dels Gentres, així com del caràcter aconfessionaL de l'ensenyament.

Per això, en La perspectiva de recuperar per a L'ensenyament públic els fons de l'estat amb els objectius apuntats, propugnem: - Els concerts educatius s'aplicaran exclusivament als trams obligatoris.

- Abans de concertar una nova unitat s'ha de garantir que no hi ha places lliures o demanda d'escolarització en els centres públics de la zona.

- Cal posar fi a La pràctica generalitzada per part de la inspecció educativa de donar el vistiplau a les contínues peticions d'augments de ràtio, i respectar escrupolosament les ràtios màximes establertes.

- S'han d'establir fórmules de control i gestió democràtica dels centres concertats i suprimir qualsevol barrera selectiva en els processos de selecció de l'aLumnat.

- En cap cas l'ideari o el projecte educatiu dels centres concertats suposarà la discriminació de l'alumnat o La imposició al professorat, i haurà d'estar subjecte a la Constitució i al caràcter aconfessional de l'estat.

- Tots els centres concertats que complisquen la legislació hauran d'equiparar les condicions econòmiques i laborals del seu professorat aL de l'ensenyament públic i no podran dur a terme amb finançament públic serveis o activitats inexistents en l'ensenyament públic. En els trams no obligatoris Les patronals hauran de garantir aquesta equiparació.

- ELs centres que complisquen els requisits abans assenyalats han d'equiparar les condicions de treball del seu professorat i regular les condicions de L'oferta d'activitats educatives complementàries. Cal buscar noves fórmules per afavorir la incorporació voluntària a la xarxa pública.

- Els centres que no complisquen les condicions establertes deixaran de gaudir del règim de concerts i passaran a ser totalment privats, i hauran de garantir l'estabilitat laboral del seu professorat. c. Noves formes privatizadores En L'educació, a diferència dels sectors productius, es desenvolupen diverses accions per a crear les estratègies per a penetrar en un fabulós mercat i davant les quaLs cal romandre alerta per a analitzar-les i combatre-les.

Entre aquestes possibilitats convé destacar-ne aLgunes: - La delegació de serveis complementaris que han transformat el caràcter educatiu dels menjadors escoLars o han traslladat les activitats de temps lliure o "extraescolars" en camp d'acció d'empreses d'animació "sòciocuLturaL".

- L'expectativa que es genera entorn de La utilització de la informàtica educativa com a plataforma publicitària per aL consum famiLiar d'aquest sector. Tot això sense que els centres compten amb una dotació mínima de personal o de fons per al manteniment i recursos per a fer realitat un ensenyament de quaLitat.

- EL patrocini d'activitats per a campanyes publicitàries encobertes de propostes didàctiques o, per exemple, els acords d'excLusivitat amb determinades marques per a instal·lar màquines expenedores de begudes als centres.

- Les propostes de gratuïtat deLs Llibres de text no han de permetre el benefici de Les grans empreses editorials ni un augment del desviament

ABRIL 2 0 0 7 / 2 5

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

de recursos públics al sector privat. La propietat col·lectiva del material curricular i la seua renovació a proposta del consell escolar és una fórmula que ha donat resultats positius.

3.3. Un ensenyament laïc L'estatus de la religió en l'àmbit escolar casa difícilment amb la solemne declaració de la Constitució espanyola, que en el seu article 16.3 estableix que "cap religió tindrà caràcter estatal". No existeix cap cas idèntic a l'espanyol en altres països de la Unió Europea. Llevat d'Irlanda i Grècia no hi ha cap assignatura de religió o alternativa avaluable amb el mateix horari que les restants matèries i continguts controlats i supervisats per l'autoritat d'una determinada confessió religiosa.

STEPV-lv defensa un model d'ensenyament Laïc que eduque sense dogmes, en valors humanistes i universals, en la pluralitat i en el respecte als drets humans, en l'acceptació de la diferència i La diversitat, en els valors ètics, no sexistes i democràtics. Proposem un ensenyament en el qual se senten còmodes tant l'alumnat creient de les diverses religions o creences com el no creient.

L'ensenyament ha d'advocar per una educació de caràcter científic que excloga dels seus currículums qualsevol assignatura de caràcter confessional, atès que això traeix un dels principis que el legitimen institucionalment.

El marc vigent que empara l'ensenyament de la religió, el Concordat entre l'estat espanyol i el Vaticà, es va signar tres dies després que se sancionarà la Constitució espanyola, un fet que il·lustra sobre la seua redacció anterior o en paral·lel al text legal que l'acolliria. En aquest marc, el govern de La UCD va establir que l'assignatura de religió comptaria amb una matèria alternativa en peu d'igualtat amb ella, que es va anomenar "Ètica".

La LOGSE és la primera Llei orgànica que reforma, encara que tímidament, aquest estat de coses. L'"alternatíva" canvia el seu estatus ja que deixa de ser considerada com assignatura, i a L'alumnat que no vol rebre adoctrinament religiós en horari lectiu no se li imposa una matèria avaluable a manera de penitència, com L'antiga Ètica. Pel que fa a L'assignatura confessional, els canvis estableixen que no tindrà efectes per a L'accés a La universitat ni per a La promoció de curs.

No obstant això, aquesta no era la situació desitjada, puix d'una banda els estudiants que no es matriculaven en Religió es convertien en ostatges per a evitar la deserció massiva de les aules confessionals i romandre en els centres mentre els seus companys estaven en classe amb el professor o La professora designada pel bisbat. D'altra banda, es vulnerava L'article 16.2 de La Constitució en veure's obligats, tant les famílies com l'alumnat, a declarar sobre les seues creences religioses en el moment d'emplenar l'imprès de matrícula en el seu centre, una empremta que quedarà indeleble en el seu expedient acadèmic. FinaLment, Les qualificacions dels ensenyaments confessionals -normalment molt generoses, per pressions del bisbat i per a mantenir la cLientela- tenien validesa per a accedir a beques i ingressar en centres de caràcter no universitari. Aquesta situació de privilegi Li va semblar insuficient a la jerarquia catòlica que, amb La col·laboració del Partit Popular, va aconseguir reintroduir en la LOQE L'aLternativa a l'ensenyament de la religió i recuperar així el seu antic estatus d'assignatura.

STEPV-lv entén que amb la promulgació de La LOE, el Govern del PSOE s'ha excedit en Les seues concessions a La jerarquia catòlica. Tal com han assenyaLat diversos acredídats constitucionalistes ni tan soLs el Concordat exigia les obligacions que ara s'han LegisLat. Per això afirmem que ha arribat el moment que l'estat espanyol revise el Concordat amb l'Església catòlica i aprove una legislació educativa regida per la raó, d'acord amb la aconfessionalitat que fixa la Constitució. Cal posar fi a la presència i al tracte de privilegi atorgat a la religió confessional en el marc escolar, un aspecte que contradiu els principis democràtics que exigeixen la separació dels àmbits públics, comuns a tots els ciutadans, i els propis de Les conviccions i creen-

26 / A B R I L 2Q07

1 2 3 4 5 ó 7 8 9 10 11 12 13 U 15 16 17 18

ces personals.

Qualssevol que siguen els nivells de rectificació legal requerits, ha de prevaldre la neutralitat de l'estat i el respecte a la llibertat de consciència de tot l'alumnat, sense cap privilegi. En L'espai comú educatiu, la religió -com a matèria específica i en les seues distintes expressions confessionals- no pot formar part del currículum escolar. En tot cas, l'oferta transitòria en els centres educatius només pot afectar, exclusivament, L'alumnat que la soL·licite expressament, sense cap alternativa curricular. Avui més que mai exigim que l'ensenyament siga un espai públic. L'adoctrinament religiós o ideològic ha de situar-se fora de la institució escolar. Per això: - La religió ha de quedar fora dels centres educatius. Les creences religioses formen part de l'àmbit privat i, per tant, L'ensenyament de les religions ha de quedar al marge de l'ensenyament obligatori í del currículum escolar.

- Exigim la derogació deLs acords de l'estat espanyol amb el Vaticà.

- Exigim que el govern no finance amb diners públic l'adoctrinament religiós.

19

4. El professorat

20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

4.1. Una nova cultura professional L'actual estructura dels sistemes educatius es hereva de la revolució industrial, amb una separació entre La ciència i la cultura humanística, entre la cultura acadèmica i la cultura tècnico-professional Aquestes tensions són producte cultural de la divisió capitalista del trebalL. Tanmateix les noves estructures de la Societat de la Informació van trencant moltes d'aquestes barreres, i configurant-ne d'altres, mentres que el sistema educatiu sembla inmòbil a les innovacions de la mundialització i a les Lluites humanes Í conflictes.

Els canvis socials, econòmics i culturals de les nostres societats necessiten un nou perfil professional. Aquest nou perfil ha d'arreplegar el millor deLs estils docents, de La cultura acadèmica, oral i escrita, Í de les xarxes d'iniciatives innovadores així com Les demandes necessàries per recuperar l'esfera del servei públic, Aquesta docència, activa i reflexiva, posa el punt de mira en la clau de l'activitat docent: l'oportunitat d'articular equips educatius estables que actuen al si dels ambients escolars. Aquesta actuació ha d'entendre L'autoritat docent de forma corresponsable amb la cooperació de tota La comunitat educativa.

Tot això significa una milLora a fons de les actuals condicions laborals, organitzatives i horàries, que ajude a L'establiment d'equips docents. Aquests equips compten amb dificultats òbvies per a constituir-se, per l'obsoleta estructura organitzattva i horària que patim. Però a més La seua tasca es veu entrebancada per l'actual perfil docent, especialment en Secundària.

El perfil dominant entre el professorat està presidit per l'individualisme, on cadascú viu i sobreviu, a La seua aula sense un contacte efectiu i transversal amb la resta de professorat. Aquesta identitat suposa, entre d'altres paradoxes, patir les dificultats per dur endavant una autonomia pedagògica, ateses Les imposicions comercials de moltes grans editorials que acaben imposant els seus programes educatius. També hi ha les imposicions institucionals internacionals -com Les derivades de la ideologia de la gestió de qualitat-, que acaben hipotecant l'activitat docent en pro d'una preparació permanent per a tests i enquestes d'avaluació i rànquings comercials. A més, Les diferents tradicions acadèmiques fan ús de llenguatges Í tradicions diferents que provoquen en ocasions una incomunicació entre especiaListes. Aquest perfil necessita evolucionar per poder treballar amb rigor en el tram dels ensenyaments obligatoris, on cal on projecte educatiu perquè les responsabilitats compartides actuen amb èxit. Per tal d'aconseguir-ho són necessàries millores concretes en les condicions Laborals del professorat: - Millorar substancialment les condicions Laborals en què s'exerceix la

ABRIL 2 0 0 7 / 2 7

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

docència: nombre màxim d'alumnes per docent; reducció de la jornada lectiva i laboral, reconeixement professional i econòmic; reforç de personal d'administració i serveis, descàrrega progressiva d'hores lectives a partir dels 55 anys; promoció professional horitzontal, etc.

- Assegurar l'estabilitat de plantilles, atès l'alt percentatge actual i la situació Laboral precària que pateix el professorat interí i el que es troba en expectativa de destinació o desplaçat.

- Eliminar el caràcter voluntarista de les activitats del professorat desenvolupades fora del seu horari laboral. D'igual manera, la reducció de la càrrega lectiva permetrà una major dedicació en departaments, grups de formació, etc.

- Incentivar l'estabilitat del professorat amb la finalitat de potenciar grups de treball i projectes de formació de centre o comarcals.

- Incentivar projectes col·lectius amb accions que estimulen tant la innovació educativa com la formació en els mateixos centres.

- Dotar els centres dels recursos materials i personals que estimulen la introducció de propostes didàctiques innovadores i treballs cooperatius que dinamitzen les estructures organitzatíves del centre.

- Superar la falsa concepció que el professorat és un simple executor tècnic de les prescripcions d'uns altres. Qüestionar l'actual concepció del currículum i, enfront de la política que deixa La programació en mans de les editorials, potenciar la flexibilitat dels programes i promoure L'experimentació i adopció de projectes curriculars alternatius. Facilitar la difusió de les experiències i materials dels grups, seminaris i moviments de renovació pedagògica (MRP).

- Dotar d'autonomia i de gestió democràtica als Centres de Formació i Recursos Educatius (CEFIRE), Í garantir que la seua gestió econòmica i organitzativa estiga al servei de les necessitats dels col·lectius socials i educatius del seu entorn.

- Establir una estructuració horària de la setmana laboral que facilite la comunicació de l'equip educatiu.

- Adoptar de manera col·legiada, democràtica i consensuada, les responsabilitats docents: atribució horària de grups i nivells educatius.

- Disminuir les ràtios per facilitar una millor comunicació entre el professorat i l'alumnat.

- Atendre la tutoria com a eix central del'organització del centre educatiu.

- Aconseguir l'alliberament de les tasques no especificament educatives.

- Establir l'any sabàtic com un dret regulat amb condicions econòmiques convenients.

- Garantir l'accés gratuït als usos de ben culturals, com l'accés al patrimoni museístic.

- Promoure l'intercanvi regular i el contacte amb docents d'altres països com a recurs de comunicació cultural i d'experiències.

- Aconseguir la coordinació didàctica entre trams educatius, que ha d'esdevindre una realitat, en els àmbits administratius i acadèmics.

- Recuperar l'autonomia i l'autoritat del claustre com a espai de decisió.

4.2. La formació del professorat Reformar la formació inicial i permanent del professorat és una necessitat imperiosa del nostre sistema educatiu. L'actual formació inicial del professorat d'Educació Infantil i Primària manté el nivell de diplomatura -una exigència inferior a la majoria dels països de l'OCDE- i segueix fomentant la creença que per a educar l'alumnat més menut cal una menor qualificació que per a fer-ho amb els majors. En relació amb la formació pedagògica del professorat de Secundària, la LOGSE va plantejar una anàlisi útil i una bona base per a la seua transformació, però ni les voluntats ni els mitjans van abordar els canvis necessaris en l'etapa que major complexitat educativa havia de suportar, Continua sent necessari modificar L'actual sistema d'accés a la funció

28 / A B R I L 2007

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 4ó 47 48

docent, un sistema que ha de tenir en compte L'accés diferenciat deL personaL interí i que ha de vaLorar fonamentaLment la seua pràctica docent i la prestació de serveis.

La formació permanent o contínua, una eina clau per a miLlorar la qualitat de la professió docent i la qualitat educativa, ha de ser considerada un dret i un deure de totes Les treballadores i tots els treballadors de l'ensenyament, L'Administració i les patronals han d'oferir una formació de qualitat i gratuïta a tot el personal docent sense exclusió -independentment de seua situació administrativa o contractuaL- i garantir que es realitza en l'horari laboral Í prop del centre de trebaLl 4.3. Els Moviments de Renovació Pedagògica La lluita per un ensenyament públic, democràtic, popuLar i valencià ha orientat, ha donat contingut i ha obert perspectives a Les pedagogies més avantguardistes, renovadores i compromeses que s'han desenvolupat a les nostres aules. No obstant això, aquesta referència no ha estat ni és encara una realitat estesa a la vida educativa. ELs continguts plurals d'aquestes pedagogies no han orientat les polítiques educatives de les administracions i molts dels seus reptes i aspiracions encara segueixen pendents.

Quan el neoliberalísme crea mercat i estén els seus tentacles en totes les esferes socials, cal redefinir l'actual context sociaL i educatiu i atrevir-se de nou a extraure conclusions que ens orienten i ens permeten avançar.

- Al País Valencià, eLs MRP i les Escoles d'Estiu representen per a la nostra organització un model de formació permanent en el qual s'unifiquen voluntats i forces per a aprendre a construir una escola alternativa.

Aquests espais autònoms teoritzen les pràctiques educatives, busquen la unió amb altres moviments socials progressistes i estudien i posen en pràctica els corrents pedagògics d'avantguarda tan necessaris per a un ensenyament transformador. Es tracta, en definitiva, d'avançar pels camins teòrics i pràctics per a construir una Escola Popular i Valenciana.

- Els MRP són organitzacions autònomes amb les quals el Sindicat ha de confluir en distints aspectes: accions i pràctiques de renovació pedagògica comunes; elaboració i edició de materials -incloent-hi el disseny de pàgines webs- amb les pràctiques dels centres docents; recollida i difusió d'experiències de renovació pedagògica... Per això, el Sindicat continuarà establint amb La Federació de MRP del País Valencià fórmules de coL·laboració per a promoure projectes de renovació pedagògica als centres educatius i per a estabLir espais de discussió que possibiliten la realització de campanyes conjuntes. En la mateixa línia, STEPV-lv establirà amb la Federació Escola Valenciana fórmules de col·laboració sobre projectes de renovació pedagògica als centres i per a establir espais de discussió que permeten la realització de campanyes conjuntes.

- L'administració ha de donar suport de manera diferenciada i amb recursos humans i materials suficients a les tasques que realitzen els grups, seminaris i MRP, i difondre les seues iniciatives.

49

5. L'Educació Infantil

50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

El tram entre O i 6 anys és una etapa educativa amb caràcter propi que denominem Educació Infantil. En aquesta etapa, les escoles han de situarse en espais d'ús exclusivament educatiu i amb accés directe des de l'exterior. Escola i treball familiar han d'estar marcadament diferenciats perquè l'educació de les xiquetes i els xiquets no pot dependre del treball de la família.

Sobre les condicions de les treballadores i els treballadors d'Educació Infantil reivindiquem: - Els centres d'infantil han de disposar d'uns requisits mínims per a garantit una escolarització adequada de l'alumnat.

ABRIL 2007 / 29

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 'l 2 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

- Els espais escolars han d'estar adequats a l'edat de l'alumnat.

- És inadmissible que hi haja escoles sense jardins o espais exteriors. Cal descartar rotundament que aquest espai siga substituït per un altre a l'aire lliure, però que no pertanya a l'escola. La plaça pública del barri no pot substituir el pati de l'escola.

- La xarxa d'atenció a la infància de la Comissió Europea d'Educació va establir el 1996 una sèrie de propostes per desenvolupar els objectius de qualitat en els serveis infantils, com ara, que el nombre màxim d'alumnes per aula fóra de O a 1 any, quatre; d "I a 2 anys, sis; de 2 a 3 anys, vuit; de 3 a 6 anys, quinze.

- Els centres d'Educació Infantil on s'impartísquen les dues etapes (Taquest nivell educatiu hauran de comptar amb els cicles complets, és a dir, amb un mínim de sís unitats, tres en cada cicle.

- Totes les persones que es dediquen a educar en l'etapa d'Infantil han de disposar de la formació adequada.

- Cal dissenyar un pla de formació permanent i d'assessorament per a Les escoles infantils i per al personal que hi treballa.

- Cal obrir un debat en els centres d'Educació Infantil i en el sistema educatiu sobre la dotació de personal auxiliar especialista per a treballar-hi.

- Els governs conservadors defensen l'extensió dels concerts i les subvencions a centres privats amb el segon cicle d'Infantil i ofereixen ajudes econòmiques per a les famílies amb fills escolaritzats en el cicle 0-3, amb el pretext de possibilitar la conciliació de la vida familiar i laboral. No obstant això, el que aquestes mesures pretenen realment és concentrar en mans privades L'oferta d'atenció a la infància. L'estratègia consisteix mentre s'impedeix que la xarxa pública dispose de més places o compte amb mitjans suficients- a potenciar la implantació de centres privats que estenguen la seua oferta educativa de O a 16 anys.

- Els poders púbLics, atenent el dret a l'educació de totes les persones, tenen l'obligació de planificar aquest servei amb una oferta pública que garantisca el dret a l'educació dels ciutadans i les ciutadanes de O a 3 anys. La conciliació de la vida Laboral i familiar és un dret de les persones adultes que no ha de solapar el dret a l'educació de tots els xiquets i Les xiquetes, amb independència que la seua escolarització siga o no obligatòria.

- La Generalitat ha de promulgar una Llei d'Educació Infantil, que considere tota l'etapa com educativa i potenciar una xarxa d'escoles infantils públiques.

41

6. La Formació Professional

42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

Una Formació Professional en sintonia amb el model educatiu que propugnem requereix reformar la Llei Orgànica de 19 de juny de 2002, de les Qualificacions i de la Formació Professional. La marginació de l'FP suposaria L'oblit per a una etapa educativa i formativa que, en cas d'integració real i pràctica dels tres subsistemes existents, pot arribar a afectar més de 15 milions de persones.

Aquesta Uei té el dubtós honor d'acumular tres rècords: Les nou esmenes a la totalitat presentades en el Congrés; els 25 segons que els va costar als senadors deL PP rebutjar-les en ponència; les 227 esmenes que hi va presentar l'oposició; i haver estat tramitada amb caràcter d'urgència, cosa que L'ha convertida en una perfecta desconeguda. Tota L'oposició al govern espanyol va qualificar el projecte de centralitzador i homogeneïtzador; de mancar de finançament; d'antidemocràtic pel seu model de gestió per als centres anomenats de "referència"; d'ignorar les qüestions curricuLars i pedagògiques. Els portaveus poLítics també van coincidir a qualificar aquesta Llei d'obsoleta, de representar un pas darrere en la concepció d'una FP dirigida a l'alumnat que ha fracassat en l'Educació Secundària Obligatòria.

STEPV-lv i la Confederació de STE-i són les úniques organitzacions sindicals

30 / ABRIL 2Q07

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44

que es van oposar a aquesta llei. Participant de les crítiques exposades, vam denunciar -abans, durant i després de la seua tramitació parlamentàriaque la llei representa un intent clar de privatitzar la FP a l'equiparar la vaudesa de les qualificacions obtingudes en el món laboral amb Les titulacions acadèmiques. D'aquesta forma es desvaloriza La FP inicial-reglada, i es menyspreen els continguts humanístics.

S'infravaLora també la funció docent, ja que el professorat veurà com es regalen títols equivalents, acadèmicament i professionalment, als estudis que aL seu alumnat els costa dos cursos d'aconseguir després d'adquirir coneixements de tot tipus.

Aquesta llei converteix els estudis d'FP en un gran negoci a càrrec deLs fons públics estatals i europeus, ja que permet que empreses Í acadèmies de tot tipus impartisquen ensenyaments privats d'FP. No s'integren ni s'ordenen els tres subsistemes existents, se supedita la FP reglada al món empresarial i a Les qualificacions, i es permet l'explotació Laboral de Les persones que opten pel camí més curt, el de la qualificació professional, per a buscar, obtinguda aquesta, un treball dignament remunerat.

Cal exigir al govern i als partits polítics que es van oposar a La Llei que en l'àmbit educatiu presten una atenció preferent a la FP, que es paralitze l'aplicació de La norma i que, després d'un procés de negociació, es redacte un nou projecte que dignifique definitivament aquests estudis, que Íntegre veritabLement els tres subsistemes existents i que considere el centre educatiu com L'eix de tota la FP, com va reclamar el Ple deL Consell EscoLar de l'Estat.

La nova LLei de FP ha de perseguir els objectius següents: - Els diners públics han de destinar-se a la FP pública reglada, al servei del desenvolupament personaL dels alumnes, que no abandona La seua dimensió educadora.

- Ha d'existir una oferta ampliada i amb un tractament equitatiu de totes les famílies professionals en funció de la seua rendibilitat sociaL i no de La rendibilitat immediata de les empreses.

- Cal establir un control públic d'altres activitats formatives de la FP, amb capacitat pública exclusiva sobre títols i certificats professionals.

- Cal garantir una oferta pública àmplia i diversificada d'FP per a adults i en modalitat presencial. Cal potenciar els estudis d'FP en règim nocturn.

- Cal garantir el dret del professorat a un perfeccionament i una formació basats en la pràctica de l'aula i del taller, i integrats en la jornada laboral.

- Cal dissenyar i posar en pràctica una formació i orientació laboral que impuise una cultura sindical solidària i participativa en el món laboral.

- La FP ha d'estar arrelada en el propi medi lingüístic i sociocultural, i ha de promoure l'equilibri ecològic i del medi rural, el benestar social i la compensació de desigualtats de tot tipus.

45 46

7. Universitat

47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

La defensa de l'ensenyament públic no pot anar al marge de la defensa de la universitat pública, i si el primer està amenaçat per les polítiques conservadores, no ho està menys el segon. La universitat pública valenciana no només s'enfronta a la competència rnercantilista d'una universitat privada vinculada a l'Església catòlica i emparada pel Consell, sinó que des d'aquest 'últim se Li està minant permanentment. Se l'ofega amb un finançament restrictiu i es condiciona la seua capacitat de desenvolupament mitjançant la creació de noves universitats que no només no obeeixen a una veritable necessitat o demanda social, sinó que entren en conflicte amb les ja consolidades. Així va succeir en el seu moment amb la creació de la Universitat Miguel Hernàndez d'Elx per a la qual, a més, es van detraure els estudis de Medicina de la Universitat d'Alacant. Així es pretén que succeïsca novament amb la creació de la Universitat Internacional de València.

Els processos engegats per a la convergència en un Espai Europeu

ABRIL 2 0 0 7 / 3 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 'l 4 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

d'Educació Superior -el que entenem per procés de Bolonya- amenacen també amb convertir l'Educació Superior en un bé de mercat, prevalent la competència en la producció de títols per cada universitat, al marge del caràcter homogeni del sistema estatal o europeu que s'instaure. També la investigació i el caràcter social i cultural que comporten semblen passar a un pla marginal i açò és especialment greu tractant-se de l'últim estadi del sistema educatiu, reproductor o reformador d'esquemes socials. Estem entrant en una fase de clara reculada en l'evolució dels sistemes socials cap a models més solidaris i lliures.

La universitat, a més, constitueix per ella mateixa un complex organisme autònom amb gran capacitat de gestió de recursos humans i econòmics. No podem romandre al marge de totes les seues facetes de gestió, de la mateixa manera que com ciutadans ens impliquem en la vida pública de les nostres ciutats i pobles. El volum de persones que conviuen i treballen diàriament al si de cada universitat és considerable, bastant superior moltes vegades al de veïns en poblacions de tots conegudes. Així passa també amb els seus pressupostos, amb les seues inversions en infraestructures. L'acció sindical universitària no es limita a l'àmbit estatal on es determinen les condicions de treball de la major part del personal docent i investigador. Tampoc a l'àmbit autonòmic on la resta del professorat Í el personal d'administració i serveis tenen el seu marc normatiu, és el límit de La nostra acció. Les pròpies universitats tenen un paper fonamental en la creació i gestió de les condicions diàries que el personal ocupa les seues funcions. Hem d'augmentar la nostra implicació en l'establiment de garanties en La gestió de personal i també en l'econòmica. Lamentablement, l'indiscutible dret a l'autonomia de les institucions universitàries, les han convertit en un camp abonat per a l'exercici de L'arbitrarietat per part dels seus gestors. En ambdues facetes de La gestió existeixen múltiples exemples d'això.

Les necessitats de dignificación, formació, salut Laboral i dret de participació del personal d'administració i serveis són tan evidents i urgents com les inqüestionables del personal docent. El paper del personal no docent és rellevant no només en el funcionament del sistema educatiu, sinó en el propi creixement de la nostra organització.

Finalment, cal destacar el paper del Sindicat en el creixement de la Intersindical Valenciana. En tots els centres de treball, i molt especialment en les universitats, en uns nivells o altres, convivim amb treballadors d'empreses privades (neteja i altres serveis, per exemple) i d'altres administracions (sanitat, etc.]. El nostre compromís ha d'estendre's a l'atenció d'aquestes persones i amb ella, al creixement dels sindicats als quals els seus sectors estiguen adscrits (STICS, STS, STAP, etc.). El sistema educatiu no és impermeable ni estanc, i hem d'aprofitar aqueixa riquesa en benefici de tots els treballadors i les treballadores.

La Llei Orgànica d'Universitats La Llei Orgànica d'Universitats [LOU], ataca frontalment l'autonomia universitària, fonament de la llibertat de docència, estudi i investigació, imprescíndible per a una societat democràtica, i L'afebleix fins a arribar a un punt crític, supeditant la institució universitària clarament i coherentment als interessos de Les classes dominants del sistema gLobalitzador imperant.

Per això, davant l'anunci de la Secretaria d'Estat d'Universitats que el govern emprendrà La reforma de la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) només en aspectes molt concrets i específics, i que no procedirà a obrir un període constituent, hern de recordar que les mobilitzacions i protestes contra la LOU, que van culminar amb una gran manifestació a Madrid, han estat les més intenses, nombroses i unànimes del període recent, després de Les realitzades contra La guerra de L'Iraq, i un factor clau en la pèrdua de suport social de l'anterior govern, especialment entre la joventut. La unanimitat en el rebuig frontal i total a la LOU no pot ni minimitzar-se ni ser oblidada per un govern que va participar plenament en aquestes amplíssimes protestes.

32 / A B R I L 2007

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

L'aparent acomodació a la llei a través de l'aprovació dels estatuts de les diferents universitats no és, per tant, la solució. Exigim, per coherència amb la nostra postura en tot aquest procés i pel bé de la universitat, la completa derogació de la LOU i l'elaboració d'un projecte alternatiu que reculla les posicions mantingudes en la comunitat universitària durant les mobilitzacions. Aquest procés, amb els suports socials, acadèmics i polítics adequats, ha de ser negociat amb els sindicats representatius.

STEPV-lv reitera, per tant, els criteris exposats durant el període de lluita contra aquell projecte: Autonomia universitària. Derogació de tots els preceptes que suposen una ingerència abusiva per part de les administracions públiques i altres instàncies socials en la gestió i presa de decisions en les universitats. Modificació de les competències i funcions dels consells socials, dissenyats per controlar políticament i econòmicament Les universitats. Control democràtic de la gestió de les universitats.

Gestió democràtica a les universitats. El claustre ha de tornar a ser el màxim òrgan de decisió de les universitats en tot tipus d'àmbits: econòmic, acadèmic i d'organització. El rector ha de ser elegit pel claustre. Tots els membres dels diferents estaments cal que siguen tractats en termes d'iguaitat per a participar en la presa de decisions i per a formar part dels diferents òrgans. S'ha d'eliminar la proporció privilegiada del professorat funcionari doctor per a formar part del claustre universitari o per a elegir rector.

Avaluació i acreditació del professorat L'habilitació "nacional".

L'acreditació de les persones candidates a figures contractuals laborals de professorat ha de consistir en La constatació del compliment dels requisits exigits per a cadascuna d'elles. Rebutgem, per tant, que siguen agències externes centrals o autonòmiques les encarregades de fer-ho. El sistema d'habilitació "nacional" no ha suposat més que un greu entrebanc per a la funcionarització del personal i un tràmit centralista inútil, i difícilment fa compatible L'existència d'un professorat vinculat amb la societat, la cultura i la llengua pròpies del context de cada universitat. No a La desvinculació de La universitat d'origen a La qual estan sent obligats els ajudants i associats per a poder ser contractats com aprofessors ajudants doctors. La desvinculació és només un mecanisme de desvertebració d'equips de treball docent i investigador.

Consell de Coordinació Universitària. El Consell de Coordinació Universitària, dissenyat com el màxim òrgan consultiu i de coordinació del sistema universitari, no pot admetre la intervenció d'interessos privats en La coordinació i regulació del sistema públic. No a Les competències exagerades i abusives ara vigents, que interfereixen en el funcionament de Les universitats i en les competències de les comunitats autònomes.

Orientació de La recerca i de la docència en la universitat. L'activitat docent i investigadora cal que es projecte sobre la societat, servint, sobretot, els interessos generals. La LOU amaga una manifesta concepció mercantilista i privatízadora de l'activitat universitària pel que fa al producte final (investigació i graduats). Les universitats han de produir equilibradament, tant investigació bàsica com aplicada. L'espai europeu dels estudis universitaris s'ha d'orientar d'acord amb criteris de racionalitat i no pot ser una excusa per a homogeneïtzar totes les titulacions amb criteris finalistes orientats a respondre a unes suposades necessitats de mercat que vénen determinades pels grups de pressió dominants.

Règim de professorat. El personal dels diferents cossos, funcionaris i contractats laborals, ha de tindré el mateix règim Laboral. S'ha d'establir La reducció de La càrrega docent, lectiva i tutorial, a partir dels 55 anys. S'ha de subsanar La situació de discriminació que sofreixen les persones que integren en l'actualitat diversos col·lectius, com el cos de TEU. S'ha de possibilitar, en determinades condicions, la promoció del professorat associat a figures estables i de dedicació exclusiva en la universitat. S'ha de prestar

ABRIL 2 0 0 7 / 3 3

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

especial atenció a la promoció del professorat associat provinent dels cossos docents no universitaris, en aquelles àrees que siga pertinent. Les universitats han de tindré la màxima competència en el desenvolupament dels aspectes corresponents a selecció de professorat, estructura de plantilles, modalitats de contractació, permisos, llicències, anys sabàtics, etc.

Sistema retributiu. El personal de les universitats ha de ser retribuït de manera digna, homogènia i uniforme. EL personal de les universitats, PDI i PAS, ha de recuperar la pèrdua del poder adquisitiu amb un augment lineal de les seues retribucions. El complement autonòmic ha de tindré un component bàsic que arribe a la la immensa majoria del professorat de manera digna i homologable a l'establert en les diferents comunitats autònomes.

Exigim la constitució de les taules sectorials d'universitat en cada comunitat autònoma per negociar les competències retributives i de règim de professorat atribuïdes a cadascuna d'elles. Treballem per la negociació de convenis col·lectius per al personal laboral (PDI i PAS] que recullen les millores abans ressenyades.

17

18

8. Normalització Lingüística

19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 5-4 55 56 57 58 59 60

El valencià és llengua oficial i, a més, la històrica "i pròpia del nostre poble, del qual constitueix el més peculiar senyal d'identitat". L'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià reconeixen í declaren que "la Generalitat Valenciana té un compromís irrenunciable en la defensa del patrimoni cultural de la comunitat autònoma i d'una manera especial amb la recuperació del valencià".

En els últims anys, no obstant això, la política educativa del Consell en relació amb l'ensenyament en valencià sofreix una preocupant paralització. No existeix un impuls institucional global Í sostingut a favor de l'ús del valencià.

La llengua no rep la protecció que li reserva l'Estatut Í la LUEV. Només L'alumnat escolaritzat en Programes d'Ensenyament en Valencià -una cinquèna part del total-compleix preceptivament aquesta llei. En alguns casos, com en la ciutat d'Alacant, l'estancament és molt greu. D'altra banda, el conjunt de centres privats del País Valencià ha bandejat la incorporació del Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) i del Programa d'Immersió Lingüística (PIL), els únics que per les seues característiques garanteixen una plena adquisició de la llengua pròpia.

Com a conseqüència de tot això s'està consolidant la tendència a configurar una doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertada/privada en castellà. A més, la deficient dotació als centres de personal docent degudament qualificat en l'ús de la llengua per part de la Generalitat conculca el dret de les famílies a rebre l'ensenyament en valencià i provoca sovint el desprestigi d'aquesta modalitat educativa. Davant l'actual situació del valencià: - Cal reformar la LUEV perquè l'educació bilingüe siga assumida com a model educatiu propi de tot el sistema educatiu valencià.

- Exigim que s'apliquen polítiques lingüístiques efectives, amb L'adopció de mesures urgents afavoridores de l'increment de L'ús del valencià en tots eLs àmbits de relació.

- Continuem reclamant La modificació de la Llei de La Funció Pública Valenciana pel que fa a la competència lingüística en valencià. Aquesta mesura s'ha d'estendre a tots els serveis mantinguts amb fons públics.

- Cal afavorir la representació social de la Llengua. Exigim mesures efectives que faciliten els doblatges de tot tipus de producció audiovisual, la valencianització dels mitjans de comunicació Í dels recursos informàtics, la traducció de Llibres i tots aquells factors que contribueixen al prestigi i a l'ús del valencià.

- Exigim, una vegada més, La planificació de l'oferta educativa en vaLencià amb previsions a curt i mitjà termini per generalitzar L'oferta educativa amb programes PEV i PIL.

34 / A B R I L 2007

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

- Donada la cooficialitat del valencià i del castellà, i del coneixement que de les dues llengües ha de posseir tot el professorat del País Valencià com determina l'art. 23 de la Llei 4/1983-, i amb la finalitat de donar continuïtat als programes d'educació bilingüe que l'alumnat haja cursat en Educació Primària, tot el professorat de Secundària que imparteix docència, tant en nivells obligatoris com no obligatoris, ha de posseir la capacitació lingüística i tècnica adequada per a impartir l'ensenyament en qualsevol de les dues llengües oficials.

- Exigim la dotació als centres públics de recursos materials i humans que possibiliten la consolidació i generalització dels programes multílingües. Aquests programes han de garantir el domini del valencià com llengua pròpia.

- Cal generalitzar l'aplicació del PEV en Educació Infantil.

- Per a assegurar un adequat coneixement del valencià en els Programes d'Incorporació Progressiva, en l'Educació Infantil s'han d'impartir en aquesta llengua un mínim de 10 hores setmanals. L'àrea de Ciències, Geografia i Història - abans Coneixement del Medi- s'ha d'impartir en valencià des del primer curs de Primària.

- Per a afavorir les transferències lingüístiques en les tres llengües del currículum en l'aprenentatge de la lectoescriptura, cal incorporar metodologies constructivistes.

-En un termini de tres cursos, en tots els centres públics de Primària i Secundària, els Programes d'Incorporació Progressiva [PIP] han de substituir-se per programes d'ensenyament en valencià (PEV i PIL).

- Tots els instituts d'Educació Secundària han d'oferir, si més no, un programa PEV. - Cal promoure i potenciar plans d'acollida per a la població immigrant.

En moments d'afluència migratòria, urgeix l'acolliment d'aquestes persones en condicions de dignitat, oferir-los i facilitar-los l'accés als recursos bàsics de benestar, però també del coneixement del valencià com llengua pròpia.

- Cal garantir l'aplicació de Plans de Normalització Lingüística en tots els centres sostinguts amb fons públics.

- En els concerts educatius s'ha d'exigir com a requisit per a obtenir-lo el desenvolupament de programes d'ensenyament en valencià.

- S'ha de promoure l'aplicació dels Plans de Normalització Lingüística en tots els centres sostinguts amb fons públics.

- En els projectes d'Educació Compensatòria, Innovació i Investigació Educativa s'ha d'introduir com a requisit et tractament del valencià.

- En les zones casteLlanoparlants, s'impulsaran campanyes de sensibilització i de promoció de l'ensenyament en valencià i del valencià a tota la societat i es desenvoluparan plans especials de formació lingüisticotècnica per al professorat.

- En tots els centres sostinguts amb fons públics s'ha de procedir a una introducció progressiva dels Programes d'Incorporació Progressiva en els quals, a més del valencià, s'estudien en aquesta llengua i durant l'escolaritat obligatòria tres àrees no lingüístiques.

- En el tractament de les necessitats educatives individuals o en grup s'ha de garantir el tractament metodològic de les dues llengües, adaptacions curriculars individuals, programes de diversificació curricular, programa d'adaptació curricular, programes de garantia social i, en general, en tota acció educativa envers l'atenció a la diversitat.

- Incloure en tots els currículums dels Cicles Formatius el vocabulari tècnic pertinent en valencià. Així mateix, els Cicles Formatius de les famílies professionals d'Administració, Comunicació, Imatge i So, Hotelería i Turisme, Comerç i Marquèting, Serveis Socioculturals i a la Comunitat Í d'altres, han d'incloure en els seus respectius currículums una major presència del valencià.

- Introducció de l'ensenyament en valencià en els ensenyaments de règim

ABRIL 2 0 0 7 / 3 5

especialitzat; Musica Í Dansa, Conservatoris, Escoles d'Art i Superior de Disseny, etc - Els centres d'Formació de Persones Adultes (FPA) han d'oferir els programes d'ensenyament en valencià, PEV i/o PIL, així com també, els plans de normalització lingüística.

- Elaboració de plans i programes d'iniciació, coneixement i ús en valencià per a adults, tenint en compte, especialment els immigrants.

- Dotació dels serveis d'ensenyament en i del valencià (Junta Qualificadora, Serveis de Normalització i Promoció Lingüística, Servei d'Ensenyament en Valencià...] amb més recursos humans, materials, econòmics i organitzatius per a desenvolupar eficaçment les tasques que tenen encomanades.

- Reconeixement de la titulació de Filologia Catalana en el Decret 62/02.

- Homologació administrativa dels títols de Les Juntes Qualificadores de Catalunya i les Illes Balears.

9. Un ensenyament públic amb finançament suficient Tota reforma que pretenga ser eficaç ha d'anar acompanyada d'una llei de finançament que assegure la millora dels centres públics: instal·lacions adequades a les noves necessitats, amb recursos per a una gestió eficaç; plantilles adequades; investigacions que expliquen les causes del fracàs escolar; mesures per a reforçar els estudiants amb dificultats; actuacions que permeten diversificar els currículums; materials didàctics multimèdia i interdisciplinars; recursos per a l'adequada formació del professorat; etc.

Una retallada de la despesa pública podria ser un element perillós, perquè suposaria delegar -com és el cas de la FP- més responsabilitats a les inversions privades i comprometre amb això un model social regit per la igualtat d'accés a l'aprenentatge permanent i una oferta d'educació i formació de qualitat.

La despesa educativa de l'estat espanyol es troba encara lluny de la mitjana del Consell Europeu, especialment en alguns indicadors: l'abandó escolar prematur; l'alumnat que finalitza l'ensenyament secundari superior; la quantitat de Llicenciats i Llicenciades en ciència i tecnologia; el volum dedicat a l'aprenentatge permanent i a les competències bàsiques, o el nombre de joves de 15 anys per sota del nivell més baix d'aptitud per a la lectura. Cal concloure per tot això que l'estat espanyoL, a més de complir l'objectiu immediat de superar la mitjana de la Unió Europea de la despesa dedicada a L'educació (entorn del 5%), ha de tenir en l'horitzó immediat l'aproximació al 7%, xifra en la qual es troben els països amb els sistemes educatius més avançats. Així mateix, cal: - Una Llei Valenciana de l'Ensenyament Públic que continga compromisos explícits de finançament i garantisca el desenvolupament de La xarxa pública escolar en condicions d'igualtat (instal·lacions, recursos materials i humans, etc.] i la gratuïtat dels materials curriculars en les etapes obligatòries. Implantació d'un ampli pla de garantia social que permeta una eixida professional als qui no arriben a els objectius de l'ESO. - Increment substancial de les partides destinades a garantir la gratuïtat de l'ensenyament.

- Augment substancial de les partides destinades a impulsar la formació permanent del professorat.

- Increment de les partides destinades a la implantació de les línies en valencià.

- Elaboració d'un pla quatrienal d'inversions en infrastructures educatives, pactat amb els ajuntaments, que responga a Les necessitats d'escoLarització, La impLantació de la jornada continuada amb l'adequada atenció de l'alumnat en menjadors escolars i activitats extraescolares, ús dels centres educatius per la comunitat veïnal en horari no Lectiu, etc.

36 / A B R I L 2007

1 2 3 4.

5 6 7 8 9 10 'l 1 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43

10. Un pacte per L'ensenyament públic Avançar cap a L'ensenyament públic, popular i democràtic ha de suposar la superació de L'actual marc legislatiu de la LOE. Una tasca gens fàcil, que ha d'anar unida a la mobilització de les forces i els sectors socials progressistes, però també d'un pacte educatiu d'ampli abast perquè la societat i els centres educatius requereixen una mínima estabilitat que permeta aprofundir en els canvis i desenvolupar els projectes progressistes que han desplegat.

STEPV-lv s'esforçarà per a recompondre la unitat de les forces progressistes, impedir les retallades del Partit Popular i rectificar les concessions del PSOE, particularment les reculades que ha introduït en la LOE. El Pacte per l'Educació que proposem ha de tindré uns continguts mínims, aquells que prioritzen Les necessitats dels sectors més desfavorits, que garanteixen als centres l'autonomia de gestió i desenvolupament curricular.

Ha de ser un pacte que corregisca les polítiques que en els últims anys han sotmès l'ensenyament públic a la condició de subsidiari del privat. Un pacte que ha de: - Retornar a L'ensenyament púbLic el prestigi que se Li ha volgut furtar, i posar fi al procés de privatització del sector.

- Defensar l'ensenyament públic, democràtic, igualitari, integrador i de qualitat per a tots i totes.

- Reconèixer les diferents realitats nacionals, lingüístiques i cuLturals de l'estat espanyol.

- Impulsar una legislació que impedisca el finançament públic d'una educació elitista. La qualitat per a uns pocs és un privilegi, mentre que la qualitat per a tots i totes només la garanteix l'ensenyament públic.

- Propiciar normatives legaLs que permeten que les diferents etapes educatives -obligatòries i no obligatòries- siguen un espai de convivència entre l'alumnat de distinta procedència i extracció social; entre persones de distintes creences i ètnies; de convivència amb "els altres", els distints; una etapa d'escolarització que servisca per al reconeixement mutu entre les persones que són diferents. Tot això contribuirà al major avanç democràtic d'una societat cada dia més diversa i plural.

- Retornar la democràcia a la gestió dels centres educatius amb participació de tots eLs sectors. El claustre i el consell escolar han de ser els òrgans de govern dels centres.

- Afavorir L'autonomia real dels centres educatius i millorar la convivència i el treball en equip del professorat.

- Reflectir en l'escola i en l'ensenyament la laïcitat i l'aconfessionalitat de L'estat que assenyala la Constitució, amb un currículum sense ensenyaments religiosos.

Quaderns de l'ensenyament del País Valencià - - Extra X congrés - maig 2007 STEPV-lv- Juan do Mena, 18,46008 València. • 963919U7 • ISSN: 1576-0197 - DIPÒSIT LEGAL: V-U54-1981 -FRANQUEIG CONCERTAT: 4Ó/I i .

\

X Congrés el sindicat de l'ensenyament

més fortp més nostre

r^^ivS

> v N• n

jjrv·'·iíSHHw £

2 / M A I G 2007

STEPV

Tu formes part de la nostra història escriu la teua experiència Els propers mesos presentarem un llibre commemoratiu dels trenta anys d'existència del Sindicat.

Després d'un temps funcionant en assemblees i coordinadores, en 1977 es constitueixen els Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament d'Alacant, Castelló i València.

Tu formes part d'eixa història.

No importa l'antiguitat de la teua afiliació.

Si tens alguna experiència que contar, alguna aportació que cal recordar i preservar per al futur o si senzillament vols aportar alguna reflexió sobre la teua experiència sindical, també hi ha una part del llibre que pots compartir.

Escriu la teua aportació i envia-la per a la seua publicació a: 30anys@intersindical.org Et demanem que no sobrepasses els 500 caràcters, però si penses que necessites més espai, escriu un missatge a la mateixa adreça i ens posarem en contacte per acordar l'extensió del text.

MAIG 2 0 0 7 / 3

Anem de congrés Els dies 8 Í 9 de juny, a Castelló, celebrarem et X Congrés de i'STEPV-lv.

Durant eLs darrers quatre anys. hem acumulat una gran activitat sindical, en tots els sectors que ha tingut eL reconeixement del professorat en les passades eleccions sindicals.

STEPV és un sindicat més fort i més nostre, de tota l'afiliació, però també de tot l'ensenyament.

Ara hem de parlar, debatre i decidir com incorporem eixa realitat en les estructures sindicals, alhora que actualitzem el nostre discurs en relació a la política educativa del moment actual.

Les propostes que gènere el procés congressual t'arribaran al teu domicili, però també hi seran al web: www.intersindical.org/stepv.

Però allò més important és comptar amb la teua participació i presència al llarg dels debats previstos, des d'ara fins ets dies 8 i 9 de juny a Castelló.

Participa, és el teu congrés.

ASSEMBLEES DEL X CONGRES Alacant Alcoi Algorfa

Petrer Elx La Vila Joiosa Pedreguer Castelló La Vall d'Uixó Segorbe Benicarló Alzira Gandia Llíria Ontinyent Requena Sagunt-Port València Xàtiva

Segona ronda Dimarts 29 maig Dimarts 29 maig Dijous 31 maig Dimarts 29 maig Dijous 31 maig Dimecres 30 maig Dimarts 29 maig Dilluns 28 maig Dijous 31 maig Dimarts 29 maig Dimecres 30 maig Dimarts 29 maig Dijous 31 maig Dijous 31 maig Dimecres 30 maig Dijous 31 maig Dimecres 30 maig Dijous 31 maig Dimarts 29 maig

Seu del Sindicat.

Seu del Sindicat.

C.P. Cervantes.

IES Azorin Seu del sindicat C.P. La Hispanitat.

C.P. L'Alfàs.

Seu del Sindicat.

C.P. La Moleta.

IES Cueva Santa.

Seu del Sindicat.

Seu del Sindicat.

Seu del Sindicat.

C.P. Sant Miquel C.P. Lluís Vi ves C.P. LucioGil Local sindical .

Seu del Sindicat.

Seu del Sindicat.

Glorieta Vte. Mogica, 5 18 h.

Oliver,1-5a-dreta 18,30 18 h.

18h.

Maximilià Thous, 121. 18 h.

18 h.

18 h.

Marqués de Valverde, 8 17,30 17.30 17.30 PI. Ajuntament, 3 17.30 A. LuisSuner, 28-16 18h.

S. Pasqual, 13-1 18 h.

17.30 17.30 17,30 Antic S. Vicent Ferrer. 18 h.

Juan de Mena, 18 17,30 Portal del Lleó, 8-2n 18 h.

h.

h. h. h. h.

h. h. h. h.

/. / MAIG 2007

El sindicat de l'ensenyament més fort, més nostre

- 1 - L'ALACANTÍ Per a tota ponència: Substituir on pose "El Sindicat de L' Ensenyament" per "El Sindicat dels Treballadores i Treballadors de t'Ensenyament" - 2 - L'HORTA Genèrica a tota la ponència: Substituir "del professorat" per "de les treballadores i treballadors de l'ensenyament"

- 3 - LA SAFOR (modificació) Pàgina 5. Línies 1 a 6.

Modificar Les línies 1 a 6 per les següents : 1 El sindicat de l'ensenyament.

2 Introducció a l'estructura organitzativa 3 Àrea de polítiques d'igualtat 4 L'estructura del futur 5 STEPV, un sindicat de la Intersindical Valenciana i de la Confederació de STEsIntersindical Breu justificació.

No se corresponen les línies esmentades amb els títols dels epígrafs que hi ha a la ponència. Per tant cal corregir-lo. Això suposarà, també, canviar la numeració dels apartats en la ponència.

pública" ", universitat pública, i de serveis públics" - 6 - L'ALACANTÍ (modificació] Pàgina 5. Línia 20 fins la 30 Modificar el text de la ponència per el següent: "Després de les eleccions sindicals de 2006 hem continuat treballant com sempre, fidels al nostre model sindical. Ara estem de congrés, decidint corn volem fer el nostre sindicalisme els propers quatre anys. En les eleccions van sol·licitar el vot dels companys i companyes, ara ens toca demanar la seua participació, per a poder fer front als problemes de cada dia, aportar solucions, negociaries o pressionar per aconseguir-ho, tot això junt a l'esforç col·lectiu dels companys i companyes afiliats que participen en el manteniment de l'organització.

Nosaltres no depenem gens ni rniqueta de l'ajuda institucional: així sorn lliures per a pensar i fer el que volem."

- 7 - L'ALCOIA-COMTAT (supressió) Pàgina 5. Línies 28-29. Suprimir "gens ni miqueta" - 8 - B A I X VINALOPÓ (supressió) Pàgina 5. Línia 32. Nosaltres

- 4 - B A I X VINALOPÓ (modificació] Pàgina. 5. Línia 10. Substituir Construir: el sindicat ja està construït. Millor: Construint.

- 9 - L'ALACANTÍ (supressió) Pàgina 5. Línia 34: "Tota"

- 5 - L'HORTA (addició) Pàgina 5. Línia 18, afegir després de "escola

- 10 - VALLS DEL VINALOPÓ (modificació] Pàgina 5. Línia 2. Substituir el text del punt 2

MAIG 2 0 0 7 / 5

per: "Reestructuració/ Canvi de l'àrea de la Dona per la de Polítiques d'Igualtat" Justificació-Considerem que no és una creació com a tal sinó que a l'àrea de la dona se li farà una reestructuració per acabar anomenant-se Àrea de Polítiques d'Igualtat.

d'alguns sectors patronals, lligada a la promoció d'un sindicalisme propi. En aquestes condicions, la nostra coherent defensa de l'ensenyament públic com el principal eix vertebrador del servei educatiu per al conjunt de la societat no afavoreix un canvi de perspectiva, menys encara quan el debat escola pública-escola privada no s'ha acabat de decantar a l'Estat espanyol".

- 11 - VALLS DEL VINALOPÓ (modificació) Pàgina 6. Línia 7. "els/les treballadors/es..."

Quan redantem textos hem de tindré cura en La utilització de la dualitat masculí/femení en les expressions.

- 19 - L'HORTA (addició) Pàgina 7. Línies 20-21-22. Substituir des de "en totes les universitats part de elles" per "amb representació sindical en els dos col·lectius de treballadores i treballadors, el PAS i el PDI en quatres de les cinc universitats públiques valencianes. Així mateix tenim representació en dos universitats privades del País Valencià, on es també ben manifesta la bel·ligerància de la patronal religiosa".

- 12 - L'ALACANTÍ (addició) Pàgina 6. Línia 14. Després de plural afegir "assembleari" - 1 3 - B A I X VINALOPÓ (modificació) Pàgina 6. Línia 44: lluita per ha lluitat - 1 4 - L ' A L A C A N T Í (modificació) Pàgina 6. Línia 45: Justificació de C - -. Donar el mateix tractament a tots els trets característics del sindicat ,així també el nostre caràcter assembleari.

Per tant substituir part de les línies 45-46 "...Així, continuem sent assemblearis encara quan les assemblees no registren una elevada participació..." per: "... Així som asemblearis, fent de les assemblees L'eix fonamental de La nostra participació..."

- 1 5 - B A I X VINALOPÓ (modificació) Pàgina 6. Línies 45-46: "... encara quan... participació", canviar per "encara que cal trobar estratègies per a incentivar una major participació a Les assemblees".

- 1 6 - B A I X VINALOPÓ [modificació) Pàgina 6. Línia 60: canviar n' per hi.

- 17-L'ALCOIA-COMTAT (supressió) Pàgina ó. Línies 55-56-57 "Avui més que mai som el Sindicat de l'Ensenyament, però encara ho serem rnés en els pròxims quatre anys."

- 18- L'HORTA(modificació) Pàgina 7. Línia 15: substituir des de "amb un alt grau de reconeixement..." per "amb un nivell de representació precari, difícil de superarà causa d'una notable bel·ligerància

- 18- L'HORTA (addició) Pàgina 7. Línia 26 afegir desprès de "...forta": ", com demostra haver guanyat per primera vegada les eleccions sindicals en el PAS de la Universitat de València" - 20 - L'HORTA [addició) Pàgina 7. Línia 33 afegir després de "LOE progressista": ", contra la LOU," - 21 - L'HORTA (addició) Pàgina 7. Línia 42 afegir després de "professorat": "no universitari" - 2 2 - L'ALACANTÍ (modificació) Pàgina 7 línies 42-44. Canviar des de "...Tothom ha entès malgrat la negativa de les altres..." per: "...La nostra organització te la responsabilitat de proposar als treballadors i treballadores les iniciatives que estime oportú, tindré en compte i recolzar si de cas les propostes i iniciatives que procedeixen dels treballadors i treballadores y demanar el recolzament d' altres organitzacions si de cas, sempre que això siga possible i que mai condicione els nostres plantejaments..."

- 2 3 - L'HORTA (addició) Pàgina 7. Línia 50 afegir després de "[seus] comarcals": ", seccions sindicals,"

- 2 4 - L'HORTA [modificació) Pàgina 8. Línia 1: afegir després de "... consells escolars" l'adjectiu municipals.

6 / M A I G 2007

Continuar en la Línia 2, després de "...del sindicat (amb minúscula): "mitjançant La dinamítzació d'una vida organitzativa específica que proporcione línies d'actuació comunes, alhora que Lligams personals entre els seus membres Í amb l'organització" .

- 25 - L'ALACANTÍ (supressió) Pàgina 8. Línies 16-17. Eliminar: "...sense que això supose una coartada per a no fer res..."

Justificació: considerem innecessària l'explicació de l'unitat sindical i pot confondre la idea d'unitat d'acció sindicaL amb La de sindicalisme unitari.

- 2 6 - L'HORTA (modificació) Pàgina 8. Línia 19, substituir "L'escola pública" per ", l'escola i La universitat públiques," - 2 7 - L'HORTA (addició) Pàgina 8. Línia 22, afegir desprès de "professorat": "no universitari" - 2 8 - L'HORTA (addició) Pàgina 8. Línia 23, afegir abans de "per" creixent recolzament en les universitats

el

- 2 9 - BAIX VINALOPÓ (addició) Pàgina. 8. Línia 32: després de diversa, afegir fomentant La participació.

- 30, BAIX VINALOPÓ (modificació) Pàgina. 8. Línies 38 a 41: Eliminar des de ".AL Llarg... de construir-Lo". Substituir per "... per a continuar construint el Sindicat de L'Ensenyament. Ara, com fa trenta anys, els treballadors i les treballadores ens han donat eixa possibilitat."

- 31 - BAIX VINALOPÓ (modificació] Pàgina. 8. Línia 53: substituir positiu per encoratjador. Es repeteix 'positiu' en poques Línies. Qüestió d'estil.

- 3 2 - L'HORTA (supressió] Pàgina 8. Línia 55: Suprimir, per reiteratiu, des de "La resposta..." fins a "...empresa."

- 33 - L'HORTA (supressió) Pàgina 9. Línia 7: Suprimir des del començament fins a "...pausada". Iniciar aquest paràgraf així: "Ens cal analitzar Les causes de l'estancament del creixement de L'afiliació...".

Està per demostrar que hi haja una relació directa entre creixement sostingut de l'afiliació i La combinació de la reivindicació i la

negociació.

- 3 4 - L'HORTA (supressió] Pàgina 9. Línies 8-16 eliminació des de "Ens cal analitzar [fins a)...de 10 anys" - 3 5 - L'HORTA (supressió) Pàgina 9. Línies 23-24 eliminació des de "i que a {fins a)...STEPV-IV" - 36 - LA PLANA ALTA (modificació) Pàgina. 9. Línia 25. aclarir propostes per a La participació.

- 3 7 - L'HORTA (addició) Pàgina 9, entre Les línies 28 a 33, es proposa un punt després de "estatuts vigents" Í continuar: "La implicació de l'afiliació en els òrgans de participació (assemblees comarcals i consells nacionals] depèn dels diferents moments pels què travessa l'activitat sindical. Amb tot, quan es dóna una baixa participació de l'afiliació no significa necessàriament que no compartesca les decisions adoptades pels òrgans sindicals, especialment les de l'acció sindicaL, atès que en el darrer període entre congressos no s'ha viscut una confrontació permanent i no resolta. Val a dir que...".

- 3 8 - LA SAFOR (addició] Pàgina 9. Línia 42. Després del punt i seguit afegir "Així mateix, caldrà oferir a les persones que han acabat la carrera i voLen exercir el magisteri una formació en consonància amb Les seues necessitats" - 39 - L'HORTA (addició] Pàgina 9. Línia 57. Després de Confederació substituir " i Lluitar per unir i fer confluir forces sindicals de tots els territoris de l'estat en l'organització intersindical. Això implica nous reptes que hem d 'afrontar i als quals hem de respondre" pel següent paràgraf : No hem d'oblidar que el relatiu èxit de La implantació del nostre model intersindical al País Valencià Í a la resta dels Països de LLengua Catalana està relacionat amb eL fet que els nostres respectius sindicats formem part del procés de reconstrucció nacional dels nostres països.

- 40 - L'HORTA (supressió) Pàgina 9. Línia 60: Suprimir des de "Els diferents congressos..." fins al final, a la pàgina 10, per innecessari.

- 41 - L'ALCOIA-COMTATEsupressió).

Pàgina 10. Línia 4 "de polítiques".

MAIG 2 0 0 7 / 7

- 42 - L'ALCOIA-COMTAT i L'ALACANTÍ (modificació) Pàgina 10. Línies 16-17 "i hem aconseguit si més no" per "per aconseguir".

- 43 - VALLS DEL VINALOPÓ (modificació) Pàgina 10. Línies 16 a 17. ...s'ha fet un esforç "per aconseguir" sí rnés no...

Considerem que està - 4 4 - L'HORTA(supressió) Pàgina 10. Línies 16 i 17: si no hem aconseguit, "si més no, una representació paritària", eliminar-ho.

- 45 - L'ALCOIA-COMTAT (modificació] Pàgina 10. Línia 31 "de Polítiques" - 46 - L'ALACANTÍ (supressió] Pàgina 10. Línia 31.Eliminar: "de Polítiques" - 4 7 - L'HORTA (modificació] Pàgina 10. Línies 31 Í 32. "...es proposa crear per "es proposa transformar l'Àrea de la Dona en l'Àrea de Polítiques d'igualtat, per tal de..."

- 4 8 - L'HORTA [aclariment] Pàgina 10. Línia 33. Pregunta: "Respondre", és sinònim d'adequar-nos-hi o de contestar?

Tal i com està és confús.

- 4 9 - L'HORTA (modificació) Pàgina 10. Línia 48: substituir "un compromís i un sentiment de compromís" per "una cultura del compromís".

- 50 - L'ALCOIA-COMTAT (modificació) Pàgina 10. Línies 50-51-52 "Hem de dedicar-li temps Í ha de comportar l'assumpció de responsabilitat per fer el seguiment" per "l'àrea ha de tenir temps i pressupost per a poder treballar.

Ha de ser una àrea integradora formada per totes les persones que vulguen participar.

Tindrà un equip coordinador format com a mínim per una persona de cada unió íntercomarcal, una d'aquestes persones és la responsable de l'àrea i ha de pertànyer al Secretariat Nacional.

L'equip coordinador és reunirà al menys una vegada al trimestre.

L'equip coordinador i les intercomarcals treballaran conjuntament per a coordinar les propostes i el compliment dels plans a realitzar, organitzant les reunions que siguen convenients.

En totes les reunions de les permanents sin-

dicals, unions intercomarcals...es dedicarà un temps per a parlar d'aquesta àrea.

- 51 -VALLS DEL VINALOPÓ (modificació] Pàgina 10. Línies 50 a 52. ...en igualtat "l'àrea ha de tenir temps i pressupost per poder treballar. Ha de ser una àrea integradora formada per totes les persones que vulguen participar.

Hi haurà un equip coordinador format , com a mínim per una persona de cada intercomarcal (Alacant , València i Castelló]. Es reunirà almenys una vegada al trimestre. D'aquestes tres persones una serà la responsable de l'àrea i ha de pertànyer al Secretariat Nacional.

L'equip coordinador i les intercomarcals treballaran conjuntament per a coordinar les propostes i el compliment dels plans a realitzar, organitzant les reunions necessàries.

En totes les reunions dels/ de les permanents sindicals i dels Secretariats Intercomarcals es dedicarà un temps per tenir presents i debatre els objectius d'aquesta àrea assumint, d'aquesta manera," la responsabilitat per fer el seguiment.

- 5 2 - L'HORTA (addició] Pàgina 10. Línia 52. Després de "...per fer el seguiment" afegir: ...això significarà una nova composició de la mateixa, així com noves formes de treball i major dedicació de les persones coordinadores.

- 53 - L'HORTA (modificació] Pàgina 11. Línia 9: després de "...treballa..." afegir: "..., moltes vegades, contracorrent".

- 5 4 - B A I X VINALOPÓ (supressió) Pàgina 11. Línies de 30 a 35: Eliminar el paràgraf. No s'entén per què només a les comarques centrals.

- 55 - L'HORTA (supressió) Pàgina 11. Línia 60 substituir "autonomia administrativa" per "autonomia universitària"

- 5 6 - L'HORTA (addició] Pàgina 12. Línia 1, després de "...alliberades", seguir així: "En virtut d'aquesta configuració política i administrativa, correspon a les seccions sindicals del sector la concreció, sota la direcció del Secretariat Nacional, de la línia d'acció sindical a cada moment. Pel que fa a

8 / M A I G 2007

L'ensenyament privat...".

- 57 - L'HORTA (supressió] Pàgina 12. Línia 2eümÍnació de "més be" - 58 - L'HORTA (modificació) Pàgina 12. Línia 3 substituir des de "al Secretariat...(fins a)...direcció del Secretariat Nacional" p e r " al Secretariat Nacional de Universitats i a les seccions sindicals la concreció, amb la direcció i coordinació del Secretariat Nacional" - 59 - LA SAFOR (addició] Pàgina 12. Línia 17. Després del punt i final afegir "i fer desaparèixer els Consells de les Unions Intercomarcals" Breu justificació.

La pròpia ponència "en la pràctica no es veu la diferència entre Consells de les Unions Intercomarcals i ets Secretariats IntercomarcaLs". Es tracta, doncs, d'adequar les estructures a funcionaments realistes i a no tenir més òrgans que els estrictament necessaris, màxim si hi ha un altre òrgan que pot assumir les seues funcions.

- 60 - L'ALACANTÍ (Addició) Pàgina 12. Línia 43. Després de: "... i els permanents sindicals, " afegir: "A més a més un nombre de persones de el 20% com a màxim triades a proposta de les comarques i/o del Secretariat íntercomarcal" - 61 - L'HORTA (modificació] Pàgina 12. Línia 49, on diu "...competències i responsabilitats perfectament delimitades mitjançant un reglament intern del seu funcionament" ha de dir "delimitades pels Estatuts i amb un reglament intern que fixe la seua composició i el seu funcionament". Les competències de cada òrgan no poden dependre del reglament intern o s'arribarà a una confusió respecte a quin òrgan les té atribuïdes.

- 6 2 - L'HORTA [addició) Pàgina 12. Línia 53: afegir un nou apartat anomenat "estructures sectorials" Estructures sectorials La presència al sí del sindicat de, si més no, tres sectors (Pública no universitària, Privada i Universitat) clarament diferenciats, tant pel que fa a la seua distribució territorial com als àmbits de negociació, així com la voluntat política de no imposar el model del sector majoritari a la resta, justifiquen la existència d'estructures sectorial que, per una part elaboren línia política en aquells aspectes que li

són propis i exclusius i per altra canalitzar la seua representació als òrgans del sindicat.

Així, cada sector que estiga reconegut als estatuts o ho siga pel Consell Nacional podrà crear Secretariats Nacionals de Sector i Plens Nacionals de Sector.

Aquest tindran com a competències bàsiques l'organització territorial del sector, la coordinació de la seua presència als diversos òrgans del sindicat segons estiga establert pels estatuts Í els reglaments de règim intern de cada òrgan i la elaboració de la proposta d'acció sindical del sector que serà elevada al Consell Nacional per la seua aprovació.

- 03 - L'ALACANTÍ (addició) Pàgina 13. Línia 4.Després de: "Les persones representants... " Afegir : "de les assemblees" - 64 - L'HORTA (aclariment) Pàgina 13. Línies 4 Í 5: La proporció no la pot establir cada comarca, sinó que està establerta, amb caràcter general, per a totes les comarques pels Estatuts. No pot ser que una comarca tinga per exemple, un representant per cada 50 afiliats Í una altra un cada 100.

- 6 5 - B A I X VINALOPÓ (modificació) Pàgina 13. Línies 4 a 8: Canviar per línia 9.

Canviar l'ordre dels paràgrafs.

A continuació, punt i apart i afegir: I en cada convocatòria:, i seguir amb - línies de la 4 a la 8, i - 6 6 - B A I X VINALOPÓ (supressió) Pàgina 13. Línies del 10 al 13, eliminant el parèntesi final .

- 6 7 - L'HORTA Pàgina 13. Línies 19 i 20: les competències i responsabilitats estan fixades pels Estatuts i no per un eventual reglament intern per evitar que hi haja confusió respecte a quin òrgan té quines competències (veure ESMENA 12).

- 68 - L'HORTA (supressió] Pàgina 13. Línies 21 a 24: Els consells nacionals no han de respectar la línia marcada pels diferents òrgans perquè el C.N. és el màxim òrgan de direcció entre congressos. Al mateix temps, és difícil que responguen "immediatament" als esdeveniments ja que s'han de convocar amb unes condicions incompatibles arnb la immediatesa. És més, si com diu el paràgraf següent, ni el

MAIG 2 0 0 7 / 9

Secretariat Nacional pot assolir "la major complexitat sindical", per a proposar a continuació la creació d'un òrgan coordinador al seu si, com pot tenir el C.N. la capacitat per respondre immediatament?

- 69-L'HORTA (addició) Pàgina 13. Línies 21, 22 i 23: afegir " acció sindical" - 70 - VEGABAIXA(supressió) Pàgina 13. Línies de la 25 a La 31 - 71 - L'HORTA (supressió] Pàgina 13. Línia 28. Suprimir des de "És per això..." fins "...consell nacional" o reglamentació estatutària d'eixe òrgan: funcions, composició, límits al seu poder executiu, etc.

- 7 2 - L'ALACANTÍ ( Modificació) Pàgina 13. Línia 29. Canviar: "...es dotarà d'un òrgan coordinador per executar..." per: ..."es dotarà d'una dinàmica de treball per executar..."

Justificació: Creiem que no deu aparèixer cap òrgan coordinador sense més concreció, nombre de membres, composició, funcions, etc.

- 73 - L'HORTAlsupressió) Pàgina 13. Línia 29: Si no s'aclareix la naturalesa i composició de l'òrgan coordinador i es fixa als Estatuts cal suprimir la proposta per ambigua. És un òrgan unipersonal? És un òrgan col·legiat que en un moment determinat solament respon davant el C.N que es reuneix dues vegades a l'any? Té capacitat executiva només per a allò que se li encomana pel SN? Serà el que el SN diga que és?

- 7 4 - LA PLANA ALTA Pàgina 13. Línia 29. Aclariment òrgan coordinador , vol dir Permanent?

- 75-BAlXVINALOPÓ(supressió) Pàgina 13. Línies 25 a 31: eliminar.

Explicació: El SN té la responsabilitat política del sindicat, i pot òbviament establir els mecanismes que precise per tal de dur a terme les tasques que cal fer. EU, el SN, és el òrgan coordinador.

- 76 - L'HORTA (modificació) Pàgina 14. Línia 13: substituir "darrers" per "propers"

- 7 7 - L'HORTA (addició) Pàgina 14. Línia 18: Començar així, "A grans trets, STES-Intersindical segueix....".

- 78 - L'HORTA [addició] Pàgina 14 . Línia 45 punt i apart. AFEGIR EL SEGÜENT PARÀGRAF D'altra banda tant a l'STEPV-lv com a la Intersindical Valenciana hem de continuar considerant com a marc polític d 'actuació compatible, complementari i coherent amb el confederal el derivat dels lligams particulars que ens uneixen a l'STEl-i i a l'USTEC-STEs. Aquest marc el justifica la constant necessitat de de vertebrar i fomentar la normalització de La llengua i cultura catalanes que compartim.

Les actuacions conjuntes que hem realitzat amb aquests sindicats germans amb motiu de la resposta sindical a polítiques centralistes i negadores del caràcter plurinacional de l'Estat Espanyol a l'ensenyament i a altres àmbits (com ara l'intent de tancament de repetidors de TV3 al País Valencià) han estat bons exemples del que ens poden aportar aquestes relacions. Des de l'STEPV-lv valorem positivament aquest treball conjunt i instern a la Intersindical Valenciana, a L'STEI-lv i a l'USTEC-STES a enfortir aquests lligams i proposem una col·laboració més regular i estable de les àrees de Política Lingüística dels tres sindicats per tal d'engegar projectes mancomunats en publicacions, material didàctic o el que s'estime convenient - 79 - LA SAFOR (addició) Pàgina 14. Línia 38. Després del punt i seguit afegir: "La qual cosa suposarà la desaparició orgànica de la Federació d'STPV, ja que cada sindicat pertanyerà, directament, a la Intersindical Valenciana" - 8 0 - LA PLANA ALTA Caldria redactar de nou I' últim paràgraf de la pàgina 14

- 81 - L'HORTA (addició) Pàgines 20 i 21: després de "...encara que..." continuar així: "...l'ensenyament siga el sector predominant, per convertir-se en...".

10 / M A I G 2007

ESMENES TEXT DE LA PONÈNCIA EN CASTELLÀ - 82 - L'ALACANTÍ - (modificación] Pagina 5, líneas 10 a La 40, Modificar el texto de la ponència por el siguiente: "Construir el sindicato de las trabajadoras y trabajadores de la ensenanza El STEPV nació hace treinta aiios con una fuerte vocación unitària [entendida esta como la unión de todos los trabajadores y trabajadoras), pluralista, participativa y democràtica; que se refleja en hacer de la asamblea abierta la culminación de nuestra acción sindical.

Las ultimas elecciones nos reafirman en ser el Sindicato de los trabajadores y trabajadoras de la ensenanza.

Continuamos y continuaremos apostando por un modelo sindical asambleario, por lo tanto unitario, pluralista y democràtico, en el que se identifiquen todas la personas que en el àrnbito de la ensenanza, quieran defender sus derechos y un modelo de escuela pública al Servicio de una sociedad mas justa.

Tras las elecciones sabemos que cualquier mejora del sistema, que enfrentarnos y resolver los problemas de cada dia, que aportar soluciones, que hacer una escuela de calidad, es fruto del esfuerzo de todos y cada uno de los companeros y compafíeras que trabajan dia a dia. El STEPV ha de ser un instrumento capaz de ser correa de trasmisión y representación.

Nuestra función tiene que ser la de formar, provocar el debaté, encauzar la discusión, transmitir las conclusiones y organizar el seguimiento, la información, la valoración, la movilización para conseguir las reivindicaciones entre los trabajadores, y en su caso entre otras organizaciones que trabajen por un modelo de escuela, de sociedad, similar a la nuestra o que tengan puntualmente unos intereses comunes.

Una de las bases de nuestra acción he de ser la transparència informativa. Todas nuestras propuestas, nuestras informaciones, nuestras valoraciones son y deben continuar siendo públicas, a través de los medios de comunicación, nuestra web, nuestras sedes y nuestros permanentes.

Otra de las bases ha de ser la autonomia, nuestra labor no es posible si dependíésemos de una institución u organisme, ya sea ideológicamente o económicamente. Para ello debemos concienciar a los trabajadores y trabajadoras que esto solo se puede conseguir con su participación y con su afiliación, que no nos haga depender nada mas que de nosotros mismos."

- 83 - L'HORTA (modificació) Pàgina 5. Línea 19."...escuela pública y de servicios públicos." ".,. escuela, universidad y servicios públicos."

- 8 4 - L'ALACANTÍ [aclaración] Pàgina 5 en el apartado: Aquel movimiento unitario, habrà que hacer referència a las grandes huelgas del 78 y del 88, y lo que significaron para el sindicato y para los STES.

- 85 - L'HORTA (modificación Pàgina 7. Línea 5."... entre todo el profesorado..." "... entre todo el personal de los distintos àmbítos educatívos..."

- 86 - L'HORTA (modificación) Pàgina 7. Línea 23."... en todas las universidades públicas y privadas del País Valenciano..." "... en cuatro de las cinco universidades públicas, y las dos privadas, del País Valenciano..."

- 8 7 - L'ALACANTÍ [supresión] Pàgina 7. Línea 42 . Apartado: El sindicato de la ensenanza. . Suprimir: "...y consiguió unir La mayor parte de la izquierda política, social y educativa valenciana."

- 88 - L'ALACANTÍ (sustitución) Pàgina 8. Línea 14. Sustituir el titulo por: "Nuestro modelo sindical y la unidad sindical"

- 89 - L'HORTA (modificación) Pàgina 9. Línea 4. "... siendo mayoritario..." hasta "... comitès de empresa." "... siendo mayoritario en las tres juntas de personal docente no universitario y en una de personal de administración y servicios universitario, habiendo incrementado el número de votos y las delegadas y delegados en el resto de elecciones de las universidades valencianas y en los comitès de empresa."

- 90 - L'HORTA (adición) Pàgina 9 Línea: 50. Anadír a continuación de

MAIG 2007/11

"... la pedagògica" "y la relacionada con aspectos auxiliares y administratives de la docència y la investígación."

- 91 - L'HORTA [modificaciónl Pàgina 9. Línea 52. "... del profesorado por..." "... personal del àmbito educativo para..."

- 92 - L'HORTA (modificación] Pàgina 10. Línea 59. Anadir después de "... debemos dedicarle tiempo..." "y recursos..."

- 93 - L'HORTA (adición] Pagina 10. Línea 59. Anadir después de "... los secretariados comarcales ", y de distintos órganos en las universidades."

- 9 4 - L'HORTA (supresión) Pàgina 12. Línea 5. Sustituir por "... aunque..."

todavía..."

- 9 5 - L'ALACANTÍ (adición] Pàgina 12. Línea 28 . Quizas el Consell Intercomarcal tenga sentido a un nivel sectorial. Por ejemplo ha de ser el que proponga al Consell Nacional el cabeza de lista y candidatos del sindicato en el sector de la enseiïanza pública no universitària.Es una forma de conocer el funcionamiento de las otras comarcas, no a los miembros del secretariado intercomarcal, sinó a los afiüados/militantes de base.La propuesta es convertir al Consell intercomarcal en una espècie de escuela sindical que se reuna dos veces en cada periodo intercongresual - 96 - L'ALACANTÍ (Adición) Tras el àrea de Políticas de igualdad, Anadir un nuevo punto: "Àrea de formación, participación y renovacíón sindical" Uno de las grandes retos que en los próximos k u 8 afios va a tener el sindicato es la renovación de los cuadros sindicales. Las generacíones que hace 30 ahos fundaren el sindicato, estan en proceso de una muy merecída jubilación. Las generaciones de mílitantes que entraren en el sindicato con la lucha de interinos que van desde el 78 hasta el 91 estan rondando la cincuentena.

Esto se demuestra en la edad media de los candidatos a la junta de personal, que ano

tras ano aumentan. Las nuevas generaciones de maestros/as no se han incorporado de forma masiva al sindicato, aunque sí siguen afiliàndose, votàndonos y respaldando nuestras convocatorias. La escuela Melchor Botella no ha sido suficiente para la incorporación de nuevos cuadros al sindicato. Por lo tanto, es necesario que una de las prioridades del sindicato ha de ser la renovación de los militantes, los cuadros intermèdies que permitan en un momento dado el cambío de los cuadros de màxima responsabiüdad [secretariado, equipos de negociación,...) sin grandes traumas.Evidentemente, lo primero que habrà que analizar es el por què de esta situación, cuales son las preocupaciones de estos trabajadores y trabajadoras, cual ha sido la actuación del sindicato. Y a partir de este anàlisis elaborar una estratègia que posibilite el asentamiento del sindicato y La fidelización e implicación de estos colectivos. Para esto se formación dentro de las tres uniones intercomarcales un grupo de traajo, coordinades por el secretariado nacional, que en un ano, màximo dos, presente un estudio y una propuesta que posibilite y permita una estratègia sindical.

Una educació crítica per a una ciutadania participativa

- 1 -LA SAFOR-[modificació) Pàgina 15. Línia 14. Substituir-La per: "Una nova cultura professional" -2-LASAFOR(modificació) Pàgina 15. Línia 16. Substituir-la per: "Els Moviments de Renovació Pedagògica"

d'ESO. En eixe cas podríem, també, fer eixa referència en l'últim curs d'Educació Infantil perquè després ve la primària o del 6é de primària perquè després ve l'ESO. A més la demanda que justifica la petició "establir un quadre de matèries optatives..." ja està arreplegada en l'apartat b] (línies 41 a 45).

- 3 - L A SAFOR (modificació) Pàgina 15. Línia 19. Substituir-la per: "Universitat"

- 10 - LA PLANA ALTA (modificació) Pàgina 20. Línia 6. Grau de llicenciatura per Títol de grau

- 4 - L A SAFOR (supressió) Pàgina 18. Línies 22 a 24. Suprimir des de "incompatible" (línia 22) fins al final de la línia 24 Breu justificació: Creguem que no té res a veure la consolidació d'un ensenyament públic de qualitat que propugna el títol de l'epígraf amb el que s'afirma en el paràgraf que demanem siga suprimit.

- 11 - LA SAFOR (modificació) Pàgina 20. Línia 26 Substituir "Corregir en" per "Impedir que"

- 5 - L A SAFOR (modificació) Pàgina 18. Línies 22 i 23. Substituir el reconeixement per "la construcció i potenciació" - 6 - L'ALCOIA-COMTAT (supressió) Pàgina18. Línies34-35-3ó-37-38-39-40-41-42 "Uns valors, com els de...crítica i alliberadora".

- 7 - LA PLANA ALTA (modificació) Pàgina 19. Línia 23, podrà per caldrà.

- 8 - LA PUNA ALTA (addició ) Pàgina 19. Línia 52, i limitar darrere d'estudiants afegir i de grups - 9 - L A SAFOR (supressió) Pàgina 19. Línies 46 i 50. Suprimir l'apartat c) que comença en la línia 46 i finalitza en la 50.

Breu justificació: Sempre hem considerat que les etapes educatives han de tenir sentit en elles mateixes í mai hem definit cap d'elles com a propedèutica com es vol fer ara amb el 4rt curs

-12-L'ALACANTÍ (addició!

Pàgina 20. Línia 56. Afegir un punt K on es faça referència a una educació trilingüe.

- 1 3 - B A I X VINALOPÓ (addició) Pàgina. 21 .-Línia 1: Després del punt, afegir: En aquests moments, seguim defensant-la dins d'un marc legislatiu basat en la participació de tota la comunitat educativa que alhora respecte l'autonomia de cada centre.

- 14 - BAIX VINALOPÓ (supressió) Pàgina. 21.- Línies 1-2 Eliminar Ara, quan.

- 15 - BAIX VINALOPÓ (modificació] Pàgina. 21.- Línies 2-4 Modificar des d' Ara fins a necessari (línia 4.). per Les propostes sobre jornada i calendari escolar corren el risc de stmplificar-se, per la qual cosa considerem que aquestes no poden quedar-se al marge d'un debat previ i necessari.

- 1 6 - L A SAFOR (supressió) Pàgina 21. Línia 46. Suprimir "que ho sol·liciten" - 17 - UV PLANA ALTA (addició] Pàgina 23. Línia 55. Impulsar í donar suport a la

MAIG 2 0 0 7 / 1 3

creació d'associacions i sindicats d'estudiants .

- 18-L'HORTA (modificació) Pàgina. 24. Línies. 2 i 3: substituir" ...ser el mòdul de concert.." per "...el cost real.."

- 1 9 - L A SAFOR (supressió) Pàgina 24. Línies 13 a 39 Breu justificació: L'objectiu que es persegueix i que s'anuncia en les línies 13 i 14 és "recuperar els fons de l'estat". Per a la qual cosa s'enumeren 8 mesures que al nostre parer no tenen res a veure amb qüestions econòmiques que és motiu anunciat.

- 2 0 - L ' H O R T A (supressió] Pàgina. 24. Línies. 3 i 4. Suprimir "...com el transport t el menjador.."

- 2 1 -L'HORTA (supressió] Pàgina. 24. Línies. 13 a 39. Suprimir d'aquest apartat i crear-ne un de nou (apartat 10] anomenat "Un ensenyament concertat amb compromís social i control democràtic" - 22 - LA PLANA ALTA (addició) Pàgina 24. Línia 24. Afegir un nou punt: EL professorat de centre concertats haurà d'accedir als Lloc de treball complint els principis de capacitat, publicitat, igualtat i mèrit.

- 23 - L'HORTA Pàgina 26. línia 48 Promoure que tot el professorat tècnic interí que no tinga La titulació que diu La LOE per a poder accedir a la funció pública docent, continue tenint una transitorietat per tal de poder accedir a aquesta funció pública docent.

- 24 - LA PLANA ALTA (addició] Pàgina 27. Línia 1, afegir: alumnes i grups.

- 25 - LA PLANA ALTA (addició) Pàgina 27. Línia 32. Afegir: comunicació i coordinació.

- 26 - LA PLANA ALTA (modificació) Pàgina 27. Línia 49 Apartat 4.2. Nova redacció, no parlar de diplomatura cal parlar de la formació igual per a tots per defensar el cos únic. millorar proposta de formació del professorat que ara es resoldrà introduint noves matèries.

- 2 7 - L'HORTA (addició) Pàgina 27 després de la línia 7.Afegir un nou guionet: -Posar fi als acomiadaments improcedents en l'ensenyament privat i eliminar els contractes eventuals.

- 28 - L'ALCOIA-COMTAT (supressió).

Pàgina.27. Línies, 8-9-10-11 "Eliminar el caràcter voluntarista...grups de formació, etc."

- 2 9 - B A I X VINALOPÓ (addició) Pàgina. 27.Línia 47. Afegir al darrer guió: ", i retornar aL consell escolar de centre Les competències i responsabilitat de l'elecció de l'equip directiu."

- 3 0 - L ' H O R T A (addició) Pàgina 28. Línia 10, després de treball.

AFEGIR En el document sobre formació aprovat en eL IX Congrés de l'STEPV-lv i en eLs estatuts de l'Escola Sindical de Formació "Melchor Botella" ja intentàrem pal·liar les dificultats dels col·lectius més desfavorits per accedir a la formació permanent ofertada per l'Administració. Així acordàrem prioritzar en l'oferta i en l'accés als nostre plans de formació els col·lectius més desfavorits: aturats/adés, interins/ines, treballadors i treballadores de l'ensenyament privat i altres col·lectius, (Capítol II, article 4,5 dels estatuts de l'Escola Sindical de Formació " Melchor Botella"). Aquesta prioritat cal publicitària en l'oferta dels cursos adreçats a tota l'afiliació que no tinguen un perfil específic de destinataris. 1 coherentment amb aquest principi solidari els afiliats a l'STEPV-lv aturats/adés tindran una rebaixa del 50% del preu fixat a l'afiliació dels cursos, seminaris, conferències, congressos...ofertats per l'Escola Sindical de Formació " Melchor Botella".

- 3 1 -L'HORTA Pàgina. 29 Línia 44 .

Cal exigir de l'Administració Educativa una potenciació de La FP, per tal de que en un temps reduït augmente d'una manera considerable el número d'alumnes que agafen aquests tipus d'estudis. Que fiquen els mitjans necessaris per tal de que acaben el major número possible d'alumnes aquest tipus d'estudis.

- 32 - LA PLANA ALTA (modificació) Pàgina 30. Línia 45. Substituir: Universitat

U /MAIG 2007

per Educació superior - 33 - LA PL7VNA ALTA [modificació] Pàgina 32. Línia 49. Substituir "L'espai europeu deLs estudis universitaris" per "L'espai europeu d'educació superior".

- 34 - LA PLANA ALTA (addició] Pàgina 33. Línia 1 V.Afegir dins el 7. L'Educació Superior eL subapartat següent: Ensenyaments Artístics Superiors Les incerteses al voltant de L'immediat futur desplegament de la Llei 8/2007 de 2 de març, de La Generalitat, d'Ordenació de Centres Superiors d'Ensenyances Artístiques i de La creació de L'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de La Comunitat Valenciana (ISEACV] estan generant inquietuds en el personal docent i no docent en els tretze centres d'ensenyaments artístics superiors del País Valencià. Caldrà un seguiment atent de La transició en la situació administrativa d'aquests centres per tal d'assegurar que la situació laboral del personal no siga en cap cas afectada negativament. És fonamental, en l'adequat desenvolupament de L'ISEACV, l'aplicació del principi d'autonomia acadèmica, organitzativa, financera i de gestió dels centres. En Les Escoles Superiors de Disseny, a més dels Graus en Disseny, l'autonomia de centres hauria de permetre la possibilitat d'incorporar en la seva oferta educativa els Cicles Superiors de Disseny com a estudis gestionats per L'ISEACV. El "RD 365/2007, de 16 de marzo, por el que se regula el Consejo Superior de Ensenanzas Artísticas" preveu que entre els 70 consellers que formen el plenari n'hi haurà dotze professors d'ensenyaments artístics, proposats pels sindicats i Les associacions d'àmbit estatal més representatives en l'àmbit dels ensenyaments artístics.

L'STEPV doncs, haurà de tenir alguna cosa a dir en aquest Consell Superior en relació als ensenyaments, la investigació, la informació i La projecció social dels ensenyaments artístics, així com de la promoció dels professionals relacionats amb ella.

En aquest sentit és fonamental el desenvolupament fins a les últimes conseqüències (article 57.4. de la LOE] deL principi d'equivalència, a tots els efectes, del títol Superior de Disseny al títol de Grau universitari.

- 35 - U PLANA ALTA (addició] Pàgina 33. Línia 20. Afegir; valencià, científicament català..

- 3 6 - V E G A BAIXA (supressió] Pàgina 34. Línia 42 "en valencià i".

- 37 - LA PLANA ALTA (addició] Pàgina 34, Línia 45. En zones castellano-parlants .. en tots els centres sostinguts amb fons públics s'ha de procedir (Afegir] com a mínim..

- 38 - LA PLANA ALTA (addició] Pàgina 34. Línia 58. (afegir)d'altres relacionades en atenció directa a Les persones..

- 39 -LA SAFOR (modificació] Pàgina 35. Línia 28.

Substituir "podria ser un element perillós" per "seria un element força negatiu" - 4 0 - LA SAFOR (addició) Pàgina 35. Línia 34. Després de "Consell Europeu," afegir "com es palesa" - 41 - LA PLANA ALTA (modificació] Pàgina 35. Línia 38. Substituir més baix per mínim - 4 2 - L A SAFOR (supressió] Pàgina 35. Línia 56. Suprimir "quatrienal".

- 43 - LA SAFOR [modificació] (Aquesta - és alternativa a La 12) Pàgina 35. Línia 56. Substituir "quatrienal" per "quadriennal".

-44-L'HORTA (addició) Pàgina 36. Línia 1: Afegir un nou apartat: Un ensenyament concertat amb compromís sociaL i control democràtic: Tant La voluntat política dels diversos Governs deL Estat com la realitat social ens han portat a un model educatiu amb tres xarxes ben diferenciades (La de titularitat pública, la concertada i La privada]. Des d'aquesta situació cal que l'ensenyament concertat, que rep el seu finançament de fons públics, torne a ser subsidiari del públic, cal que deixe de ser una competència deslleial de la xarxa de titularitat pública i sobretot cal que deixe de ser un entrebanc per arribar a la xarxa única. I és per açò que propugnem: " Que els concerts educatius sols s'apliquen als nivells obligatoris. " Que no es concerte cap unitat si hí ha places lliures a la resta de centres de la zona. " Que no s'autoritzen increments de ràtio i respecte escrupulós a les ràtios màximes establertes. " Que s'ha d'eliminar qualsevol barrera selectiva en els processos de selecció de l'alumnat " Que s'han d'establir fórmules de control i gestió democràtica dels centres. " Que el Consell Escolar de Centre siga el màxim òrgan de control i gestió del centre

MAIG 2 0 0 7 / 1 5

" Que en cap cas L'ideari o el projecte educatiu del centre suposarà la discriminació de L'alumnat o la imposició al professorat, i, en tot cas, estarà subjecte a la Constitució i al caràcter aconfessional del Estat. " Que els centres s'han de comprometre a absorbir l'ajust escolar contractant de la borsa de treball que per aquest fet es gènere. " Que baix cap concepte existirà un control ideològic en la contractació del personal. " Que en complir la legislació s'hauran d'equiparar les condicions econòmiques i laborals del professorat al de l'ensenyament públic. En els trams no obligatoris seran les patronals les que hauran de garantir aquesta equiparació. " Que no es faca, amb finançament públic, cap activitat complementària o servei que no estiga implantat en La xarxa pública de La zona. " Que cal buscar noves fórmules per afavorir la incorporació voluntària dels centres a la xarxa pública, sempre garantint llocs de treball als treballadors/es del centre. " Que els centres que no compLisquen les condicions establertes deixaran de gaudir del règim de concerts i passaran a ser totalment privats, garantint en aquest procés l'estabilitat del seu professorat.

- 45 - LA PLANA ALTA (supressió) Pàgina 36. Línia 25. Suprimir fins al primer punt

ESMENES AL TEXT DE LA PONÈNCIA EM CASTELLÀ

disfruten de la oportunidad de formarse a niveles superiores, asuman la deuda moral de representar la fuerza intelectual y la defensa de los menos afortunades.

-47 Pagina: 19 Línea: 30 Ahadir después de "... y los servicios sociales." "En la misma línea se estableceràn planes específicos para los centros que escolaricen alumnado en situaciones de riesgo social".

-48 Pagina: 19 Línea: 32 Anadir después de "... un trabajo itinerante." "Estos planes, por su relevancia y complejidad, deberàn estar especialmente bien dotados de medios hurnanos y rnateriales adecuados."

-49 Pàgina: 20 Línea: 17 Anadir después de "...de profesorado""... y personal de apoyo."

-50 Pàgina: 20 Línea: 60 Se propone ahadir un punto nuevo a partir de la línea 60.

"- Potenciación, en el àmbito educativo, de la utilización de software libre y bajo licencia GPL, que favorezca desarrollar, compartir y adaptar las distintas aplicaciones informàticas."

-51 Pàgina: 31 Línea: 51 Ahadir después de "...de nuestra organización." "En este sentido, serà objetivo de este sindicato la puesta en marcha de mecanisrnos para el reconocimiento del trabajo que desarrolla."

-46Pàgina: 17 Línea: 24 Se propone la adición de un nuevo pàrrafo a partir de la línea 24.

"También la universidad tiene una inmensa responsabilidad como transmisora de valores y formadora de técnicos y directivos, tanto empresariales como sociales.

La universidad no puede conformarse como una escalera hasta la clase media, legitimadora de diferencias en función de un supuesto de esfuerzo y capacidad formativos. La universidad debería preocuparse de la orientación social y solidaria tanto como de La calidad de su formación técnico científica para que aquelles que

-52 Pàgina: 33 Línea: 34 Sustituir "convenios colectivos" por "un convenio colectivo" -53 Pàgina: 31 Línea: 40 Sustituir desde "diarias hacia..." hasta "... sus funciones" por "de desernpeno diario en sus puestos de trabajo y en el desarrollo de sus funciones y expectatives adrninistrativas y profesionales,"

I

UUIMUKtb CONGRĂ&#x2030;S

STEPV el sindicat de l'ensenyament

STEPV