21 III by STEPV

L número anterior d'ALL-l-OLI advertíem del mal irreparable que podia suposar l'aprovació definitiva delsPressupostos de 1985 en el que fa referència al tractament retributiu de les classes passives. Les esperances de que les esmenes del Senat pugueren anular o aminorar

els seus efectes no han servit per a res. O per a ser més exactes; han servit per a poder cobrar vint duros —cent pessetes— mesa l'any. Disortadament, ni tan sols podem partar dels típics «agravios comparatives». Els retalls en els sistemes de pensions sembla que va a ser una desgràcia generalitzada. El més dramàtic però es que qualsevol altre pressupost de qualsevol altre any pot agreujar l'actual situació a falta d'una llei que, millor o pitjor, ens done el mínim de seguretat que el tema exigeix.

Les connotacions dels fets esmentats, analitzats des de la perspectiva de la ideologia política que ets anima, son tan òbvies anem a estalviar-nos els adjectius. On no anem a estalviar adjectius, és en el ema de la llei de la Funció Pública: L'ac:uació de l'Administració es irresponsable. Mo se pot fer una llei de la importància que :é aquesta sense saber perfectament com >e va a desenvolupar. Després, passa el que passa: que no se respeten els plaços ?er a la seua aplicació i que alguns aspectes no saben ni com aplicar-los. És, per exemple, el tema de la «carrera docent» i l'anomenada «promoción profesional», el qual pot crear a l'ensenyament un conflicte de proporcions històriques. En el resum de la darrera Taula Sindical que publiquem,en aquest número fem referència a que les despeses de funcionament dels centres escolars van a tenir un augment del 21% en Preescolar, el 23% a EGB, el 27% a Educació Especial i el 36,6% a Educació Permanent d'Adults. Doncs be, als Pressupostos de la Generalitat per a l'any 85 es parla d'un 10%. I això tampoc no s'entén. El dia 28 de desembre s'aprovava a les Corts Valencianes la llei que va a regular definitivament els Consells Escolars, tant els municipals com els comarcals Í el de País. Malgrat que haurà que esperar a la posterior reglamentació del decret, que tindrà que determinar coses tan importants com la del nombre de membres dels esmentats consells, cal constatar que s'ha donat un pas endavant i que algunes de les esmenes presentades pel STE del PV al grup parlamentari comunista i socialista han estat assumides. Entre elles, la que demanava la constitució dels Consells comarcals, que inicialment no estava contemplada a l'avantprojecte, i la que incloïa la presencia dels sindicats als consells municipals i comarcals, a més a més del de Pafs, en el que ja estàvem. Un dels aspectes més possitius és què el consell Escolar Valencià tinga que ser consultat «preceptivament» sobre totes aquelles lleis que tinguen que ser aprovades per les Corts.

N el número anterior de ALL-IOLI advertíamos del mal irreparable que podia suponer la aprobación definitiva de los Presupuestos Generales del Estado de 1985, en lo que se refiere al tratamiento retributivo de las clases pasivas. Las esperanzas de que las enmiendas del Senado pudieran anular o aminorar sus efectos no han servido para nada. O para ser mas exactes: han servido para poder cobrar veinte duros —cien pesetas— mas al ano. Desgraciadamente, ni siquiera podemos hablar de los típicos agravios comparativos. Los recortes en el sistema de pensiones parece que va a ser desgracia generalizada, Sin embargo, lo mas dramàtico es que cualquuier otro presupuesto de cualquier otro afio puede agravar la actual situacíón a falta de una ley que, mejor o peor, nos de el mínimo de seguridad que el tema exige. Las connotaciones de los hechos citados, analizados desde la perspectiva de la ideologia política que los anima, son tan obvias que nos vamos a ahorrar adjet i vos. Donde no vamos a escatimar adjetivos es en el tema de la Ley de la Función Pública: la actuación de la Administración es irresponsable. No se pue-

VIATJA AMB NOSALTRES MEDIOS AUDIOVISUALES MATERIAL DÍDAC FICO Y DE LABORATORIO

N,q D. L.: 1.454-1981

Alacant: Orense, 3, E, Ocha. 03003 Alacant. Tel. 228088 Castelló: PI. País Valencià, 6, 3." 12002 Castelló. Tel, 206827 València: Gescó Qliag, 8, A, 10. 46010 València. Tel. 361 52 16 Administració, redacció I publicitat: Gascó Oliag, 8r A, 10. València. Tel. 361 52 16

JOSÉ M. NAVAS PER

VALENCIA-17

EDITA:

Director: Jaume Munoz

Distribuïdor exclusiva para Castellón, Valencià y Alicante

San Marcelino, 3, 1.°, 2 Telefono 357 30 73

de hacer una ley de la importància que tiene esta sin saber perfectamente cómo se va a desarrollar. Después sucede lo que sucede: que no se respetan los plazos para su aplicación y que algunos aspectos no saben ni cómo aplicarlos. Es, por ejemplo, el caso de la «carrera docente» y la llamada «promoción profesional», que puede crear en la ensefianza un conflicto de proporciones históricas. En el resumen de la última Mesa Sindical que publicamos en este número, hacïendo referència a los gastos de funcionamiento de los centros escolares, decimos que van a aumentar un 21% en Preescolar, un 23% en EGB, un 27% en Educación Especial y 36,6% en Educación Permanente de Adultos. Pues bien, en los Presupuestos de la Generalitat para 1985 se habla de un 10%. Y eso tampoco se entiende. El dia 28 de diciembre se aprobaba en las Cortes Valencianas la ley que va a regular definitivamente los Consejos Escolares, tanto los municipales como los comarcales y e! de País, Aunque habrà que esperar la posterior reglamentación del decreto, que tendra que determinar cosas tan importantes como el número de miembros de los citados Consejos, hay que constatar que se ha dado un paso positivo y que algunas de las enmiendas presentadas por el STE del PV a los grupos parlamentaries comunista y socialista han sido asumidas. Entre ellas la que pedía la constitución de los Consejos Escolares Comarcales, que inicialmente no estaban contemplades en el anteproyector y la que incluya la presencia de los sindicatos en los consejos municipales y comarcales, ademàs del de País, en el que ya estàbamos. Uno de los aspectos mas positivos es que el Consejo Escolar Valenciano tendra que ser consultado «preceptivamente» sobre todas aquellas leyes que tengan que ser aprobadas por las Cortes.

Consell de redacció Pilar Tormo, Anna Ros, Albert Sansano, Pere Boluda, Honorat Ros, Gonçal Alcalde.

ALCÀSSER VALÈNCIA

Imprimeix: Berta Print, S. A. Cambrils, 8

ACCIÓ SINDICAL NUEVA LEY DE LA FUNCIÓN PUBLICA

LA CAR R DOCENTE, UNA BARR DOCENTE La adicional XV de la Ley de Medidas para la Reforma de la Función Pública, en su apartada 3, crea la base legal para la puesta en marcha de lo que ha venido denomïnàndose carrera docente. Sobre lo que la carrera docente comporta en cuanto a la jerarquízación de las distintes funciones a desarrollar en un centro, considerando de diferente importància unas de otras, y en consecuencïa retrïbuyéndolas de forma distinta, cabria una amplia díscusiún. Igual mente seria interesante tema de debaté el cómo la introduccïón de la carrera docente puede influir en la calidad de la ensenanza. Sin olvidar la importància fundamental de estos problemas, y convencidos de que es una cuestión que debe discutirse con profundidad por el profesorado y por sus organizecines sindicales y pedagògicas, constatamos algunos puntos de orden practico que el establecímiento de una carrera docente con los criterios que fïja la Adicional XV conlleva. En ningún modo se interprete este anàlisis practico como una aceptación de partida, si quiera tàcita, de la filosofia que inspira la carrera docente, sinó como unas reflexiones que pueden ser útiles a un debaté general mucho mas amplio.

LOQUEDICELALEY Veamos cuàies son los criterios en que según la Ley de Medidas para la reforma de la Función Pública debe basarse la carrera docente: «al Los puestos de trabajo docente se clasificaràn en función de los intervalos en que se confïgure la carrera docente. b) Para desempenar un puesto de trabajo concreto serà necesario poseer el grado personal docente requerido. c) El grado personal de carrera docente se adquirirà mediante un procedimiento en que se valoraren los méritos académicos y profesionales que se determinen reglamentariamente. d) El grado personal de carrera docente se consolida por el acceso y ejercicio del puesto de trabajo correspondiente. El desernpeno de cargos unipersonales de gobierno de los centros docentes, asf como cualquier otro que no sea especifico de la carrera docente, no consolida grado personal alguno.» Del texto legal se infiere en primer lugar la necesidad de hacer una valoración de los puestos de trabajo y su clasificación en función de los intervalos en que se configure la carrera docente. Teniendo en cuenta que los órganos unipersonales no son específicos de la carrera docente, parece que solo podran considerarse los relacionades con la actividad puramente docente, pedagògica, de los profesores.

CUALQUIER INTERPRETACION ES MALA PARA EL PROFESORADO Hasta ahora únicamente en los centros de Ensenanzas Medias existían este tipo de puestos

(las Jefaturas de División, Semínario, Dopariamento o Coordinacíón de Àrea], siendo en unos casos — BUP— preceptivamente ocupados por los catedrdticos (sí habfa suficíentes) y en otros nombrados por la dirección, con unos grados mayores o menores de participación de los afectados, según el talante democràtico de guien ocuparà el cargo de director. En los centros de Medias solo existían, puesr dos niveles, al margen de los cargos unipersonales, de profesores: los tutores y los que ocupaban alguna de las jefaturassenaiadas. Un sistema anàlogo seria posible aplicar en

EGB. Un primer problema llama la atención, el intento de hacer una carrera docente con un alto número de intervalos forzarfa a una clasifïcaciòn artificial de las dístintas tareas e introducirfa unos elementos de complejidad en la organización de los centros que entrarfan en contradicción con el objetivo central de ta Ley de Reforma de la Función Pública, que es la ractonalización deia Administracïòn. Así pues, se ve difícil el intento de crear en los centros docentes més categories de las dos sefialadas: profesor tutor —y recordemos que todo profesor debe hacer tareas de tutoria— y profesor con la responsabilidad de dirigir los trabajosespecíficos en un departamento o àrea. Cabé pensar en otra posibilidad, però por lo peligrosa y cornpleja que resultaria en su aplicación habria que descartaria, que es el intento de clasificar de forma distinta un puesto de trabajo docente en función del tamaflo del centro en que se desempena (1), o valorar también de forma diversa el trabajo en cada uno de los ciclos de EGB QdeEnsefianzasMedias. Creo que los inconveníentes que una clasificación de este tipo presenta resultan obvios, y mucho més despuès de analízar los otros criterios base de la carrera docente. Perquè hasta ahora hemos sefialado un problema de organización que en sf no tendría necesariamente relación con diferenciar en la categoria — y en la retribución— del profesorado

V que tampoco forzosamente debiera conllevar la permanència en los cargos sin posibitidad de rotación de todos los profesores por ellos.

DE LA CARRERA DOCENTE A LA CARRERA MILITAR Al seguir avanzando en e! anàlisis de los criterios marcados en la Ley nos encontramos con un aspecto a mi juicïo clave y el mas problemàtico de la carrera que se disena: la vinculación del desempefio del puesto de trabajo con la posesión del grado personal docente adquirido mediante un procedimiento en que se valoraran los méritos a ca de micos y profesionales que se determinen re g lamentaria mente. Aunque en el apartada a) ya se relacionan los puestos de trabajo con el grado, en el b) se les vincula de forma tajante y en el dl se remacha esta vinculación al senalar que el grado se consolida por el acceso y ejercicio del puesto de trabajo correspondiente. Resumientjo en la forma mas sencilla posible: los puestos de trabajo se clasïfican y se les equipara a un grado, solo se accede a ellos al tener el grado y este se consolida si se desempefian, Lo mas grófico para explicar lo que esta carrera docente así configurada supone es la carrera militar, con sus sístemas de ascensos y traslados cuando se asciende, si se quiere continuar la carrera y no se tiene la suerte de que haya plaza de su grado en la misma unídad.

LA ESTABILIDAD DEL PROFESORADO, AMENAZADA Los interrogantes sobre cómo puede esto llevarse a la pràctica sin causar graves trastornos surgen inmediatamente. Voy a sefialar algunos de estos interrogantes. En primer lugar cuàl va a ser el procedimienio para ir obteniendo los grados sucesivos de la carrera. La Ley se remite a un posterior desarrollo reglamentario. De cualquier forma, hay que senalar que un procedimiento dotado de ob jetividad en la valoración de méritos seria imprescindible y en estos momentos se nos hace difícil pensar cuàl podria ser el órgano encargado de realizar la valoración. La dilatada experiència que tenemos en nuestro paí's de amiguismo y corrupción nos fuerza a ser reticentes. Una aplicación estricta de los criterios citados podria llegar a problemas de estabilidad del pro-

ACCIÓ SINDICAL fesorado en los centros. Con un ejemplo podemos aprecia río mas clarament-: Supongamos un centro con 36 puestos de trabajo. La vatoración y clasificación podria dar un resuItado de 20 puestos de grado, 1,10 puestos de grado 2 y 6 puestos de grado 3. Y entre el profesorado de la plantilla de ese centro, imaginemos que hay 28 pfofesores de grado 1,5degrado2y3degrado3. Nos encontramos con que 8 profesores que hubieran adquirido el grado 1 no tendrían puesto de trabajo correspondiente a su grado y no podrían desempefiar los valorados con otros gra* dos por la vinculacíón que la ley establece entre puestos de trabajo y grado personal de la carrera. La ley de M, R. F. P,, en su parte general, seftala que los funcionarios podran desempehar puestos de Trabajo dos niveles por encima o por debajo de su grado personal. Sin embargo, en la Adicional XV no se senala esta posibilídad, sinó que se da una cerrada vinculación. Al interpretar ta Ley, la parte específica es de aplicaciòn sobre la parte general. En este caso habrfa que aplicar lo sefialado en la Adicional, que es precisamente lo mas negativa, ^Querría dedr esto que Jos ocho profesores «sobrantes» se verlan forzados a abandonar su centro para ocupar plazas que estuvieran clasificadas con su grado? Parece una medida demasiado grave y que sin duda contaria con la oposición sin paliativos del profesorado.

LOS NUEVOS CONCURSOS DETRASLADOS Igualmente, las repercusiones que se producirfan en el concurso de traslados seria n notables. Ya no se concursaria a una plaza, sinó que habrfa que hacerlo a un puesto de trabajo valorada con el grado igual al que cada uno posea. Las posíbilidades de traslados se reducen, al ser cada vez menor el campo de posibilidades. El que el grado se consolide por el desempeflo del puesto puede llevar a que un profesor que quïera continuar su carrera y se encuentre con que los puestos clasrficados con ei grado al que ha accedido por sus méritos acadómicos y profesionales estén ocupades, se vea forzado a trasla darse a otro centro con puesto de trabajo adecuadovacante. Le queda lògícamente la posíbilidad de continuar en su lugar de trabajo, però verfa desaparecer sus expectativas de promoció n. Todo lo dicho hasta aquí no es mas que un anàlisis de las consecuencias que la aplicaciòn de Ica críteríos de carrera docente senalados en la Ley de Medidas de Reforma para la Funciòn Pública conllevaría. No estamos seguros de que la A d minis trac i on quiera aplicaries ya, lo que si afirmamos es que cuaiquíer modiftcación de las condiciones de trabajo de los profesores debe ir precedida de un amplio debaté y ser punto de negociación con las organizaciones sindicales del profesorado. Por nuestra parte, entendemos que ese debaté no puede quedarse en una discusión de príncipios carrera docente, sí; carrera docente, no; sinó que es preciso que se analicen todas las consecuencias que la implantación de una carrera docente concreta pueda comportar. Dado que el tema es de gran importància y hoy solo hemos esbozado algunos problemas, habró que volver a ocuparnos en los pròximes meses.

(1) Queda daro que no me estoy rofiriendo a La distinta compensació n —no neçesariamenie econòmica, podria ser en rebaja de hom tectivas o de forma mbrtt— que podrían tener los órganos unipersonals en íunción del numero de profesores y alumnos de un centro, que «ària una cuestión diferents.

MENJADORS ESCOLARS En data del 10 de desembre, ha estat enviada la circular sobre l'organització i funcionament dels menjadors escolars per al curs 84-85, Aquest últim extrem obedeix a condicionaments de tipus tècnic, per la quai cosa cal considerar l'esmentada circular com una ordre que com a tal serà publicada en el seu moment. Cat constatar que e! contingut que ara es publica ha estat discutit en la Taula Sindical i que, malgrat que el consens total entre la Conselleria i els sindicats no s'ha donat, el procés de discussió s'ha mantingut de forma oberta i seriosa. Com a esmenes més importants assumides per la Conselleria i presentades pel STE del PV, caldria destacar les següents: — Que a més de la contractació del personal de cuina per part de r Administració, aquesta assumesca el pagament de les indemnitzacions que per recessió de contracte es puguen produir. — Que en els menjadors que funcionen contractant els serveis d'empreses d'alimentació i gestionats pel professorat de centres públics, l'elecció de l'esmentada empresa, malgrat que siga mitjançant una terna, aquesta siga prioritzada. — La no obligatorietat dels professors a participar de forma rotatòria en la gestió dels menjadors escolars. Aquesta esmena, que el STE del PV volia fer extensiva a tots els centres, sols va ser acceptada parcialment, ja que en la circular es continua mantenint r obligatorietat per als professors de col·legis comarcals i d'educació especial i no s'ha arreplegat ni tan sols la nostra pretensió de que almenys les hores de permanència forçosa se pagaren com a hores extraordinàries. — La no necessitat de que els professors que es queden en el menjador, sense ser educadors i pagant-se la seua minuta, Jnguen que intervrndre en tasques de vigilància. — L'autonomia dels centres a l'hora de determinar el tractament de les absències aïllades d'alumnes al menjador. — El tractament del tema dels incentius, que impossibilite que per la mateixa feina uns professors cobren més del doble que altres. Tanmateix, cal deixar molt clar que aquesta circular, tot i sent un paspossitiu, res té a veure amb el tractament de servei públic que deurien tenir els menjadors escolars, i que com a mínim deuria contemplar la seua gratuïtat i un personal especialitzat que lliurarà al professorat d'upa tasca que no li correspon i que difícilment es pot justificar. Evidentment entre la consideració dels menjadors escolars com a serveis públics, i conseqüentment com un dret de qualsevol alumne en qualsevol centre garantit per l'Administració per ser una necessitat social i un element bàsic d'educació compensatòria, i la consideració com a servei complementari supeditat a la voluntahetat del centre i a les possibilitats econòmiques dels pares, r Administració ha pres partit per la segona.

PENSIONES DE RISA Desgraciadament©, el paso por el Senado de la Ley de Presupuestos Generales del Estado para 1985 no ha su puesto ninguna mejora del sistema de pensiones que se definia en esta ley y del que informàbamos en el ALL I OLI de diciembre, Quizà lo único positivo es que se contaran los afios que se ha cotizado a la Seguridad Social En la enmienda aprobada al proyecto enviado por el Congreso se contempla una subida de Eos haberes reguladores de un 15% y una disminución de los porcentajes de un 15% también, con lo cual las pensiones quedan pràcticamente igual, con diferencias que en la mayorfa de loscasosnolleganamàs-menos IQOpesetas. Por otro lado, se seguiren cobrando las Mutualidades de Escuela Primària, etcètera. La nula aceptación de las propuestas que la UCSTE y otros sindicatos, así como numerosos claustros de profesores, hicimos llegar al Grupo Socialista del Senado nos oblígan a plantearnos este tema como uno de los puntos bàsicos de nuestra acción sindical en este curso.

CONF

NCIA

El CEP de la Normal de València ha organitzat per al proper dia 24 de gener, a les 6.30, en el saló d'actes de l'Escola de Formació del Professorat, una conferència sobre «La pràctica de la Ensenanza y los condicionamientos de la pràctica curricular», la qual serà pronunciada pel professor José Gimeno Sacristàn.

^^^^^^^^^^^^^•^•^^^^^^^•^^^^^^^^^^•^^^^^b^^·^^^^^^^^^^·^ta •^^^^^^^^^^^^^•^^"^^^F^·^^^^^^^^^^^^^^^^·^

ACCIÓ SINDICAL 17 DE DESEMBRE

TAULA SINDICAL A la darrera Tauta Sindical, celebrada el dia 17 de desembre, es tractaren els següents temes: CONTESTACIONS PENDENTS DE LA TAULA ANTERIOR — Com a conseqüència de la denúncia plantejada sobre el tractament de favor que donava l'Administració al C. P. Villar Palasl, al que curiosament van alumnes tan distingits com el fill del batle o del governador civil de València, la Conselleria es compromet a fer la corresponent reducció del 25% de la seua plantilla, amb la qual cosa la seua situació continua essent privilegiada, ja que els pares pel seu compte tenen contractats d'altres professors per a activitats complementàries. — Es donen explicacions sobre els sobres que amb membrete de ta Inspecció contenien la propaganda del Domund enviada als centres de València. Es va demostrar que el franqueig no havia corregut a càrrec de la Inspecció, així com les adreses. Els sobres són anteriors a 1970 í són «stoks» d'aquella època. — A partir d'ara ja no es donaran els materials de treball del Consell Escolar amb membret de la Conselleria, per a evitar Tus incorrecte i abusiu que la Federació d'Apas de València ha fet en el tema del calendari escolar, passant als centres com a documents oficials documents de treball, alguns dels quals ella mateixa havia fet, — No es va donar resposta a denúncies plantejades contra centres privats subvencionats que se neguen a impartir ètica i obliguen a assistir a tots els xiquets a classe de religió. La Conselleria es veu molt poc animada a prendre seriosament els temes plantejats sobre la religió en la darrera taula. — Respecte a la derogació, si no formal, sí pràctica de l'article 45 de l'estatut del magisteri, l'Administració es compromet a que no es donen punts per participar en tasques religioses i a que els punts que done la Inspecció per altres activitats no relacionades amb la religió siguen públics i raonats. La informació que demanàrem en la darrera taula sobre la utilització d'aquests

punts en el darrer any es concreta en; En Castelló Í Alacant no es donaren punts per activitats religioses i a la província de València, 6. La resta de punts anaren 26 a Castelló, 26 a Alacantí 150 a València. Com sou gent espabilada no vos explique el «test» que aquestes dades suposen per a fer una primera valoració de les diferents inspeccions provincials. - Per absència del Director General d'EGB, no ens van dir si s'havia concedit al coüegi En Jaume de Xirivella la direcció sense curs que demanarem. — Respecte al conflicte del C. Sara Fernàndez de València, en el qual la incompetència de l'inspector de zona es va aliar amb l'autoritarisme del cap dels serveis territorials i a la picaresca d'algun centre del voltant, a més a més de la inoperància de la Junta Municipal d'Educació, tant, entrebancant una iniciativa de integració de xiquets hipoacústics i menyspreant la tasca i funcions del Consell de Direcció, es va denunciar el fet i es va exigir que, o es respectaren els criteris del Consell de Direcció, o que la barema ció es fera de nou, respectant sempre que no se superaren els 30 alumnes per aula als que TAdministració inicialment s'havia compromès. Tots els sindicats es mostraren partidaris d'elaborar una normativa que defensarà Ja prioritat que un mestre té a que li matriculen el seu fill al centre en què treballa. L'Administració, tot i estant d'acord, vol fer una consulta prèvia, per la qual cosa aquest tema es tornarà a tractar en la propera taula sindical. ARTICLE21 DE LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA Aquest tema es tractarà en una taula extraordinària a finals de gener, junt als següents temes: Elaboració d'una normativa que regule Facció sindical i els drets sindicals als centres, i la responsabilitat civil det professorat. CENTRES DE PRIVADA EN CRISI L'Administració tindrà elaborat a finals del

CONSELL NACIONAL DIA 9 DE FEBRER, A LES 10.30, AL COL.LEGI LESVESSANES, DE DÉNIA ORDRE DEL DIA:

— Acció Sindical: Carrera Docent i Pensions. Varis. — Informe Í debat sobre la situació organitzativad'UCSTE.

mes de gener un informe sobre els centres d'EGB que poden entrar en crisi. Els sindicats lliuràrem un document en el què reflexàvem les nostres alternatives. El punt de partida es que nosaltres pensem que es tracta d'una reconversió del sector i que com a tal plantejar-ho, ja que del contrari podria obrir-se un nou front a l'Administració, aquesta vegada per r esquerra, que nosaltres potenciaríem. A falta de material per a continuar aquest punt, quedem per a una propera taula en La qual ja tindrem les dades que estan elaborant i ells s'hauran estudiat els nostres documents. AINB no hi ha centres en crisi. A FP han tancat 11 centres a petició del titular, 8 no han demanat la subvenció i 6 s'han quedat sense subvenció per informe desfavorable. S'ha obert un centre nou i s'està pendent d'un altre sotmès a expedient. DOTACIONS ALS CENTRES I JUSTIFICACIÓ

Encara que no es tenen les dades concretes i que aquestes s'ens donaran el mes proper, s'adelanta que per al proper any s'augmentaran: — Educació especial: 27%. - E. P. A.:36'6%. — Preescolar:21%. - EGB:23%. S'està estudiant una forma de justificar els diners de dotació després d'haver-los gastat i no abans com fins ara. El problema és que de momento no hi ha possibilitat de que es pogués donar més d'un mes per a justificar, passat el qual podria retirar-se La dotació al centre. Es queda en fer una reunió amb els caps dels serveis territorials per a buscar alternatives, així com per a que tots els centres sàpiguen exactament els diners que van a rebre en tot l'any. Encara que no se sap massa be els efectes que pot tenir que les dotacions no s'envien trimestralment, sinó semestralment o anyal, per a 1985 La idea és fer-les trimestrals, de manera que es pague el 25% el primer trimestre, 25% el segon, 20% el tercer i 30% el quart. Els índex de participació, que s'estableixen a nivell provincial, són els següents per a TEGB: 36'3% Alacant, 13'3% Castelló i 50'4% València (són els índex corresponents a 1984). Esperem les vostres suggerències per a quan es tracte en profunditat aquest tema que molt probablement anirà aparellat al de distribució del material no inventariable, que avui es dona sense cap criteri clar. MENJADORS ESCOLARS Malgrat que la circular que va a eixir no respon al que caldria esperar d'uns menjadors plantejats com a serveis públics Í que existeixen buits respecte als menjadors administrats per pares, la circular cal considerar-la positiva, amb l'excepció de que siga obligatori per al professorat dels centres comarcals i d'educació especial cobrir el servei «d'educadors». L'aspecte més possitiu és que la contractació del personal corre a càrrec de l'Administració. Es tracta d'una circular per problemes tècnics, en el seu moment es transformarà en decret. S'aplicarà ja enguany, però, a estes altures de curs va a tenir una incidència mínima, o siga que de f et s'aplicarà pera l'any proper.

LEGISLACIÓ ORDEN DE 27 DE NOVIEMBRE DE 1984 POR LA QUE SE REGULA LA UTILIZACION DE LAS INSTALACIOIMES Y DEPENDENCIAS DE LOS CENTROS PUBLICOS DE PREESCOLAR, EDUCACION GENERAL BÀSICA,

ACION ESPECIAL Y EDUCACION PERMANENTE DE ADULTOS Articulo Primnro

Las instalaciones y dependencias de los Centros Docentes Púbiicos de Preescolar, Educación General Bàsica. Educación Especial y Ensenanza Permanente de Adultos podran ser utilizadas fuera del horario escolar para actividades educativa s, culturales, artfsticas, deportivas o asociativas, en los termines previstos en la presente O rden.

de la localidad, los órganos descentralizados del Consejo o los Consejos de Dirección, en su caso, puedan determinar su inclusión en los programas, debiendo acompafiar la misma documenlación que fa referida en el Articulo 3,° En tales casos se informarà igualmente a los Consejos de Dirección o a los Ayuntamientos y seran remitidas al Jefe de los Servicios Territorialesde Educación, Articulo Sexto

Articulo Segundo

Díchos gastos comprenderàn en todo caso los costos derivados del pago del funcionamiento y personal necesario para Ja tutela del Centro durante el desarrollo de las actividades.

Articulo Octavo La persona o entídad solicïtante se harà cargo de los desperfectes que se puedan derivar de la utilización del Centro, Dïsposiciòn Transitòria

Sin meno&cabo de los programas del Plan de Actividades de los propios Centros, los Ayuntamientos tendràn preferència para ta utilización de los edificios escolares para las actividades referidas en el articulo anterior, respecto de otros que lo soliciten.

Los Consejos Escolares Municipales, los órganos descentralizados del Consejo o, en su caso, los Consejos de Dirección de los Centros, deberàn Informar a los peticionàries de las solicitudes no atendrdas, indicando las causas por fas cuales no ha sido posible su inclusión en el programa de utilización de los Centros.

Articulo Tercera

Articulo Séptimo

3.1. En aquellas localidades en que se haya consiituido Consejo Escolar Municipal, las peticïones para la utilización de las instalaciones y dependencias de los Centros citados se dirigiran, durante el mes de septiembre y para cada curso escolar, al Presidente de dïcho Consejo, acom(jafiandoa la solicïtud: a) Programa de actividades. b) Instalaciones y/o dependencias solicitadas. c) Calendario, con indicación de fas fechas y horarios. d) Valoración de los gastos originados por ta utilización de las instalaciones y/o dependencias del Centro. 3.2. El Consejo Escolar Municipal, a la vista de las peticiones, elaborarà un programa de utilización de Centros de la localidad, armonizando en lo posible las solicitudes recibidas y las disponibilidades existentes. Dicho programa se harà publico y serà remitido al Jefe de los Servicios Terrrtoriales de Educación, que lo comunicarà a la Inspección de Educación Bàsica. Asimismo deberén ser informados los Consejos de Dirección de los Centros afectados. En las localidades donde el funcionamiento de los Consejos se encuentre descentralizado territoríalmente, los órganos creados asumiràn la gestidn encomendada a los Consejos Escolares Municipales.

Los gastos derivados de la utilización de las instalacïones y dependencias de estos Centros de Preescotar, Educación General Bàsica, Educación Permanente de Adultes y Educación Especial deberàn ser saiisfechos al Ayuntamiento de la localidad donde esté ubicado el Centro.

En lo que hace referència al presente curso, quedarà sin efecto la temporalización dispuesta en el Articulo 3.1. Disposición Final

Se faculta a la Dirección General de Educación General Bàsica y Ensefíanzas Especiales para que en el àmbito de sus competencias desarrolle o interprete lo establecido en la presente ürden. Valencià,

a 27 de

noviembre de

1984

El Conseller de Cultura, Educació i Ciència, Ciprià Ciscar i Casaban

CIUTAT^VALENCIA 1984 \ /1—

i r^v *

A V--ÍX^X •

DE VENDA A

i— /-*

i i

i r* r* r— r\ i r- o

LES LLIBRERIES

Art/cu lo Cuarto 4.1. En aqudllas localidades en que no se haya constituido Consejo Escolar Municipal, o en aquellas otras que por su volumen demogràfica el Consejo Escolar Municipal o los órganos descentralizados del Consejo deleguen en los Centros, las peticiones acompanadas de la documentación anteriormente referida se dirigiran al Director del Centro solicitado. 4.2. El Consejo de Dirección del Centro, a la vista de las peticiones, elaborarà igualmente un programa de utilización del mismo, con idénticos criterios que los establecidos en los articules anteriores. Dicho programa serà remitido al Ayuntamiento y al Jefe de los Servicios Territoríales de Educación, que lo comunicarà a la Inspección de Educación Bàsica, Articulo Quinto

Las peticiones que se formulen a lo largo del curso escolar deberàn realizarse con la suficiente antelación para que el Consejo Escolar Municipal

Excm. Ajuntiuwnt de \eleiicw

FERNANDO TORRES EDITOR S.A.

RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

CICLE FORMA SUPERIOR

Després d'algun intent fracassat de reformar la Segona Etapa d'EGB, i de les experiències sense s'agrupe als alumnes d'una manera flexible seavaluar i analitzar de la reforma dels Cicles Inicial i Mitjà, l'Administració engega una Reforma del Ci- gons el treball, l'avaluació siga descriptiva i no cle Superior, que en el seu plantejament teòric fa un diagnòstic prou ajustat de la situació del sistema quanttficadora, el mestre confeccione ei mateescolar i fins i tot de les causes del fracàs, que per les seues dimensions (35%) qüestiona pràctica- rial..., mantenint l'actual situació pel que fa a ment tot el sistema educatiu. plantilles, mòdul mestre/alumnes, dotacions, etcètera... En els sectors progressistes dels ensenyants, grups comarcals de coordinació i el.laboracio de En fi, una Reforma del Cicie Superior o de organitzats en els Moviments de Renovació Pe- material. Sense un canvi de mentalitat Í mètodes qualsevol altre cicle o aspecte deï sistema educadagògica, han estat presents tots aquests plande treball dels mestres a nivell general, la Refor- tiu no es pot fer en l'aire mantenint l'actual situatejaments que ara apareixen com assumits en ma serà paper mullat. ció de precarietat. £1 que l'Administració preténpart per l'Administració en el seu «Documento I parlant de la generalització tenim que insistir ga engegar la Reforma en aquestes condicions I»: en les condicions de treball que ens semblen fo- ens dubtar molt de l'eficàcia de la mateixa i de la — L'escola arrelada al medi, l'ensenyament namentals: no es pot pretendre que el treball a seriositat de les seues intencions, o almenys del centrat en l'entorn del xiquet com a motivador i l'escola siga actiu, es facen eixides de treball. seu convenciment. potenciador de la seua capacitat de transformació de la realitat i més d'acord amb la seua evolució psicològica. — El fracàs escolar com a fracàs del sistema i no pas de l'individu. — La globalització com a manera d'aprendre la realitat, que no apareix mai compartimentada en «assignatures». — El dret social, cultural i polític de cada poble de l'Estat de recuperar la seua identitat i reafirmar la seua diversitat junt als altres pobles. — La memorització de continguts alienadora, la potenciació de la creativitat, l'experimentació com a font de coneixement i tants altres temes que configuren un canvi global del sistema. I diguem que «apareixen com assumits en part per l'Administració perquè pensem que les coses no s'assumeixen sobre el paper sinó en la pràctica, i en la pràctica continuen apareixent les contradiccions: Entre d'altres, quan parla en el punt de partida en el Document I i assenyala les diverses causes í pressupostos del fracàs escolar, enumera, entre d'altres, les deficiències del sistema educatiu que estan condicionant tot el quefer (programes teòrics recarregats, indefinició de les funcions directives en els centres, manca de professors El dia 22 del novembre passat, el professor Gonzalo Anaya, coincidint amb la presentació del proespecialistes, errònia adscripció del professorat grama de treball per aquest curs del Centre de Professors per a la Renovació Pedagògica, pronunciaen el Cicle Superior, equipament inadequat, ineva una conferència bix el títol: «El papel de los M. R. P, en la formación del profesorado. La cuestïón xistència de serveis de recolzament a l'escola, de la teoria y la pràctica pedagògica». Vint dies després de celebrar-se Tacte, el periòdo «Las Provinmanca de preescolar...}, però a l'hora de plantecias» publica una columna signada per «nuestra redaccíón» amb el següent titular: «El profesor Anajar solucions actua sobre els continguts i suposya contra el papel educador de los padres». Darrere d'aquest títol un conjunt de continuades fatsetament sobre la metodologia de treball, i diguem dats, inexactituds, entrecomillats trets fora de contexte quan no simplement inventats donaven forsupostament perquè, sense canviar les condima a un article eixemptar del que és una clara i intencionada manipulació informativa. Als que vàrem cions (número de xiquets per aula, plantilla dels estar a Tacte o coneguem la trajectòria personal i professional del professor Anaya fa notícia ens fa centres, dotacions econòmiques i de material...) esclafir el riure. I el fet d'estar publicada a un diari com l'esmentat, tan prolífic en aquesí tipus de mano es pot plantejar seriosament un canvi, un labarismes desinformadors, ens fa pensar que no val la pena l'esforç de cap resposta. «Con su pan se trencament metodològic ni tan sols a base de lo coman», deia aquell castellà. voluntarisme. De qualsevol manera la Reforma ja està en No obstant, davant de fets com aquest, caldria preguntar-se: marxa i alguns centres intentaran experimentar una altra manera de treballar en el Cicle SupeQuè hi ha darrere de la miopia informativa del qui voi falsificar a un home que s'ha xafat una gran rior. majoria de les escoles del país predicant el necessari protagonisme de xiquets, pares i mestres en Ara bé, tota reforma té una primera fase d'ex- l'esforç cooperatiu d'avançar capa l'escola popular ï valenciana? Qui estan neci de voler enfrontar als perimentació i una altra de generalització. pares amb el professor universitari tal vegada més popular entre les Associacions de Pares de les nosAquesta generalització s'enfronta amb un pro- tres escoles? Quin interès pot haver-ne en tergiversar l'opinió d'un home que és membre d'honor del blema determinant per a qualsevol tipus de canvi Consell Educatiu Valencià? Per què s'utilitza el nom d'un professor, administrativament jubilat des de a l'escola i és que els mestres (excepció feta fa poc diesr però que tots esperem aviat siga nomenat «professor de mèrit», per a que futurs mestres d'aquells que han estat treballant en una línia re- valencians continuen escoltant la seva paraula, tan jove com imprescindible per a afermar la nostra novadora organitzats al marge de l'Administra- consciència crítica com a educadors? Per què es fa noticiable el fet que la conferència haja estat recoció) són, pel volum dal col·lectiu Í el paper que manada per un professor de didàctica de la F. de Pedagogia, —cosa que ningú entre el públic se'ls ha fet jugar en el sistema, un dels col·lec- sàvia —, i es silencia que el Centre de professors havia enviat programa-invitació a tots els claustres tius més reacis al canvi; açò planteja el problema de les escoles d'EGB de la ciutat? Qui, a la Facultat de Pedagogia, està en contra de que alguns prodel reciclatge obligatori i gratuït i el de la poten- fessors comencen a trencar amb el dogma tancat a les quatre parets de Taula i recomanen prendre ciació des de l'Administració de seminaris i l'aire fresc del nou pensament pedagògic a altres indrets? H. i-^ •

H. j ^

r • ji. I

^^ .

l ' r

CONTRA LA MANIPULACIÓ INFORMATIVA DE «LAS PROVINCIAS»

' O

•"

J ç o J oo I oo

••

Q a

o o

O Ü

"° o °_°°_° o * oo ' o o o o o o o o o a e o o 00 o 00 o ao

• -- •• O

OD ^ *

0 -D .O

fi O O » «

OB -.

«•

D O O

•:-«:•».:•*: O

O O

o°

* o°

ü 0 fifi

o fi

oo O

oo o a

oo oo

0,0

fi O

o o o o o o o o o o o oo o oo o o o ft 0 q a° a° ° o ° ° n ° ° a * ° o ° * 00 ° et ° oo oo oo J>o oo oo oo

O 0

oo o o o o o o oo

o o

o o oo

D O

o o o o °D ° ' , ~" o o ; oo oo <

o oo oo

o.o

Contes, cançons, endevinalles, còmics, refranys... ...Un llibre per a llegir i passar-ho d'allò més bé.

Es tracta d'un llibre dirigit a alumnes del final del Cicle Inicial de l'EGB l'objectiu del qual és el d'afavorir Thàbit lector tot proporcionant goig i esplai. Els personatges protagonistes —un xiquet de ciutat i el seu avi que viu en un poble— introdueixen a través de les seues vivències diversos elements de cultura popular entre els quals, els contes i llegendes hi tenen un paper essencial. Amb la lectura del llibre PAROTET, el xiquet es posarà en contacte amb diversos medis —urbà i rural—, descobrirà costums, jocs, cançons, etc. que podrà fer seus, alhora que coneixerà diversos sistemes per expressar-se i comunicar-se com la carta, el telegrama, la conversa telefònica, ei text lliure, etc. Els dibuixos» alhora que afavoreixen la imaginació, mostren distintes formes d'expressió com el còmic,

i >..

GREGAL Li J BRES consofcl cr«dllon votoncksni.i-a. Literato Azorin ,15. tl.3 34 4663 València-46006

'°

o o

* O

oA e

o _ o a 9 oo o o t

° _ °

t-.·

*fl°

0 0

> o •• ò °° i °o i •• i "o i <">: "•> s

° A °

oo o o °f to o < oo oo Q oa oo oo oo w o o-o o°e O O o ° o o ° o o°o o ° < " I « « o °° o 0 0 o o e o °° o °° °°

QA o

o o

00* 0 °

"!•*!•* D O

0fi

o o

° « °

n°

* «

* « «

° - °

° - 0

i •>•> i»»: » = : =o i "• i oo i

o oo o o

o o ^ o o ^ o o

otfo

oo oo

O D

0 0 ^ 0 0

o o

o O o ° °o° °o0 • » * * » * eo oo *.._*o «o

o o

0 D

> - O

o o

Q D

Ú D

o o

O Q

DO O Q 00 O D *> Q ^ w f> u O

^ oo cO oo 0O oo 0O t o o o o o o o o

O D

O .O* O. 0 0

o o

° * <

o o

0 *

0 n

O O o rt

0 rt

0 O n

00 V

Q A

00 W

o A°

c o Dt O

••