A
L número anterior d'ALL-l-OLI advertíem del mal irreparable que podia suposar l'aprovació definitiva delsPressupostos de 1985 en el que fa referència al tractament retributiu de les classes passives. Les esperances de que les esmenes del Senat pugueren anular o aminorar
els seus efectes no han servit per a res. O per a ser més exactes; han servit per a poder cobrar vint duros —cent pessetes— mesa l'any. Disortadament, ni tan sols podem partar dels típics «agravios comparatives». Els retalls en els sistemes de pensions sembla que va a ser una desgràcia generalitzada. El més dramàtic però es que qualsevol altre pressupost de qualsevol altre any pot agreujar l'actual situació a falta d'una llei que, millor o pitjor, ens done el mínim de seguretat que el tema exigeix.