•
-
-
Després d'una primera valoració de la llei que regula els Consells Escolars en el sentit de què suposa un pas endavant perquè millora la legislació anterior, caldria aprofundir sobre l'alcanç real que la seua aplicació pot tenir en la realitat, Per simplificar: la nova normativa no tanca ningun camí, la qual cosa és positiva, però no dona ninguna garantia de què els caminssiguen transitables, el que ens obliga a estar a l'espectativa. Concretament, ens preocupa la possibilitat de que els Consells Escolars no puguen acomplir les seues funcions, cosa ben probable si no sovintejen les seues
reunions, i sobretot si no es planteja se* riosament una permanent que dispose de temps, accés a la informació i dotació econòmica. La experiència de l'etapa anterior ens ha demostrat reiteradament la inutilitat d'una permanent que de fet sols existia als papers t la inoperància de les iniciatives del Consell Escolar al no existir ningú que les dura a termini. La primera mesura que deu prendre l'Administració per a donar credibilitat a la llei aprovada és donar credibilitat a la permanent. La resta és més fàcil. Un conflicte inevitable és el del professo* rat d'Educació Física davant l'incompliment per part de la Conselleria dels acords signats l'any passat a nivell estatal entre el MEC i la UCSTE. Si la Direcció General d'EM no canvia els seus criteris, el professorat esmentat tindrà les condicions més desfavorables de totes les Comunitats Autònomes.
On tampoc veiem més eixida que la mobilització és en el tema de la jubilació. Ho dèiem al número anterior i anem a repetirho les vegades que faça falta: les pensions per jubilació han baixat descaradament i ningú ens pot garantir que l'any proper no baixen encara més. Davant d'aquesta situació que, d'una manera o altra, afecta a tota la classe treballadora, el STE del PV ha signat un manifest — que reproduïm en aquest número — jurtt a CC- QO., la CNT, la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià i el Sindicat Lliure de la Marina Mercant, denunciant la política ctel govern en matèria de Seguretat Social i Pensions. Es tracta d'encetar una campanya d'informació que culminarà el proper dia 21 en diverses manifestacions a tot arreu del País. Hi ha un element absolutament surrealista que mereix una meditació a banda: la baixada generalitzada de pensions va a tenir com a conseqüència inmediata que la gent, a banda de la cotització ordinària, busque un segur privat. Aleshores, dins del funcionariat, algú va a tenir que inventar-se les antigues mutualitats. Al inventar-se les antigues mutualitats, o coses semblants, anem a tornar endarrera. La cosa surrealista, evidentment, està en que som molts els que encara cotitzem a les antigues mutualitats sense saber massa bé per què. Es r estafa de l'estampeta. I, mentre l'Administració es mostra tan activa en una política econòmica i social tan poc afortunada, en el MEC ningú no vol sentir parlar de plantilles, d'horaris, de l'estatut del professorat, del desenvolupament de la LODE, de la inaplicable aplicació de la Llei de la Funció Pública referida als treballadors de l'ensenyament,., ni, per suposat, de les eleccions sindicals. El PSQE, com la UCD( tan sols pareix sensibilitzar-se davant les vagues, Í sols mentre duren. Recordar la darrera vaga, amb la seua corresponent taula de negociació i el seu corresponent calendari de temes i reunions, ignorat; és una agra reflexió sindical que equipara als partits que «cumplen» sense acomplir i als que «canvien» sense canviar.
no varia sus criterios, el profesorado citado tendra las condiciones rnàs desfavorables de todas las Comunidades Autónomas.
Donde tampoco vemos mas saüda que la movilización es en el tema de la jubilación. Lo decíamos en el número anterior y lo vamos a repetir las veces que haga falta: Las pensiones por jubilación han descendido descaradamente y nadie nos puede garantizar que el ano próximo no bajen aún mas. Ante esta situacion, que de una u otra manera afecta a toda la clase trabajadora, el STE del PV ha firmado un manifiesto —que reproducimosen este número- funto con CCOO, la CNT, la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià y et Síndicato übre de la Marina Mercante, denunciando la política del gobierno en matèria de Seguridad Social y Pensiones. Se traïa de comenzar una campana de información que culminarà el próxímo dia 21 en diversasrnanifestacionesen todo el País. Después de una primera valoración de la ley que regula los Consejos Escolares, en cuanto supone un paso adelante al mejorar la legislación anterior, habría que profundizar sobre el alcance que su aplicación practica puede tener en la reatidad. Para simplificar: la nueva normativa no cierra ningún camino, lo que es positiva, però no da ninguna garantia de que los camines sean transitables, por lo que nos obliga a estar a la expectativa. Concretamente nos preocupa la posibilidad de que los Consejos Escolares no puedan cumplir sus funciones, cosa bien probable si no menudean sus reuniones y, sobre todo, si no se plantea serïamente una permanente que disponga de tiernpo, acceso a la información v dotación econòmica. La experiència de la etapa anterior nos ha demostrado reiteradarnente la inutilidad de una permanente que de hecho solo existia en los papeles y *a inoperancia de las iniciatívas del Consejo Escolar al no existir nadie que las llevase a termino. La primera medida que debe tomar la Administración para darle credibilidad a la ley aprobada es darle credtbiliad a la permanente. El resto es mos fécil. Un conflicto inevitable es el del profesorado de Educación Física ante el incumplimiento por parte de la Conselleria de los acuerdos firmados a nivel estatal el ano pasado entre el MEC y la UCSTE. Si la Dirección General de E. M.
IATJA AM OS ALTRE
Hay un elemento absoíutamente surrealísta que merece una medítación aparte: la bajada generalizada de pensiones va a tener como consecuencia mas inmediata que la gente, aparte de la cotización ordinària, busque un seguro privado, Entonces, dentro del funcionanado, alguien va a tener que ïnventarse las antiguas rnutualidaes. Al inventarse las antiguas mutualidades o algo parecido, vamos a volver hacia atràs. La cosa surrealista està en que somos rnuchos los que aún estamos cotizando a las antiguas mutualidades sin saber demasiado bien por què. Es el timó de la estampita. k
Y mientras la Admtnistración se muestra tan activa en una política econòmica y social tan poco afortunada, en el MEC nadie quiere oir hablar de plantillas, de horarios, de estatuto del profesorado, del desarrollo de la LODE, de \a inaplicable apücacíón de la ley de la Funcíón Pública referida a los trabajadores de la ensenanza.,, ni, por supuesto, de elecciones sindicales. El PSOE, como ta UCDr solo parece sensibilizarse ante las huelgas, y solo mientras estàs duran. Recordar la última huelga, con su correspondiente rnesa de negociación y su correspondiente calendario de temas y reuniones, ignorado; es una agria reflexión sindical que equipara a los partidos que «cumplen» sin cumplir y a los que «cambian» sin cambiar.
EDITA:
VALCNC MEDIOS AUDIOVISUALES MATERIAL DIDACTICO Y DE LABORATORIO
Director: Jaume Munoz
N.° D. L*: 1.454-1981
Alacant: Orense, 3, E, Dcha. 03003 Alacant.
Tel. 22 80 88 Castelló: PI, País Valencià, 6, 3.° 12002 Castelló,
Tel. 20 68 27
Distribuïdor exclusivo para Castellón, Valencià y Alicante
València: Gascó Gliag, 8P A, 10. 46010 València. TeL 361 5216 Administració, redacció i publicitat:
Gascó Oliag, 8, A H 10. València. Tel. 361 52 16
JOSÉ M. NAVAS PER
Consolí de redacció
San Marcelino, 3, 1.°, 2. Telefono 357 30 73
VALENCIA-17
Pilar Tormo, Anna Ros, Albert Sansano, Pere Bofuda, Honorat Ros, Gonçal Alcalde,
a
ALC VALENCIÀ
Imprimeix: Berta Print( S. A. Cambrils, 8
ACCIÓ SINDICAL
REFORMA DE LAS E. M. Uno de los aspectos mas negaiivos del proceso de expenmeniacrón que la Adminisiración ha lle vado hasta el momento ha sido la falta de informaciòn y de participación del profesorado. Falta de oanicipactón que limita seriamente la posibilidad de que se aborden en profundrdad los nroblemas reales que cada dia se estan deteciando desde los centres de trabajo. y desinformación que ouede convertir esta reforma en olro cambio formal de planes de estudio v que està causandn una lóqica Dreocuoación sobre lasexoeclaïivas entre el rnrofesoradn i El informe que publicamos (resumen), oreseniado por el Direclor General de EM Xavier Pania gua. es fundamenialmeme descrÏDiivr}. Esoerernos que sea un primer nasn en un cambio de la oolíii ca que se ha estado llevandn hasia el mnmenTo, j
LIIMEAS GENERALES DEL PROYECTO EXPERIMENTAL
El actual sistema escolar de Enserjanzas Me dias viene recibtendo desde hace ya algunos anos crítícas de todos los sectores que en el intervtenen. Se le acusa de no proporcionar una educación adecuada a las necesidades socíales, de impartir una ensenanza meramente receptiva, de profundizar la desigualdad social, de obligar al alumno a tomar la grave decisión de elegir su futuro a una edad a todas luces prematura. Però quizas el més espectacular síntoma lo proporciona el elevadísimo fracaso escolar que arroja: entendiendo por fracaso escolar, solo en su sentido mas restrictivo, los alumnos que no son capaces dp superar todas las materías que les son necesarias para obtener una titulación; sobrepasan el 50% en FP y lo rozan en 6UP (en el curso 82-83 no acabaron con éxito sus estudiós el 62'24% de aiumnos de Formación Profesional y el43'83%delosdeBUP). Por ello, la necesidad de acometer un proceso de Reforma parece urgente. El Minislerio de Educación y Ciència del Gobierno de la Nación decidió en el ano 1983 llevarlo a cabo, si bien por la vía experimental, con el fin de obtener ta informaciòn suficiente para implantar en el futuro un sistema escolar de Ensenanzas Medias que ofrezcà ciertas garantías de éxíto, 1,1. Declaración de intenciones. El Ministerio de Educación y Ciència desea que la alternativa escolar que se implante en el futuro limite el fracaso escolar, supere el desfase entre los objetivos que se asignan a la es cuela y los que realmente cumple, prepare al alumno para la vida, como persona y como ciudadano; amplíe la escolaridad hasta los 16 anos, y establezca una formación bésica común, vincule la escuela a su entomo, dignifique las ensenanzas técnico-profesionales. Íntegre en los estudiós teoria y pràctica y despierte la creatividad y el sentido critico del alumno.
El primer cicló de las Ensenanzas Medias se concibe como un cicló único, polivalente y obligatòria, de 14 a 16 anos. Los objetivos terminales que pretenden alcanzarse son: — Ser capaz de expresar oralmente y por escrito de manera correcta y ordenada sus pensamientos y sentimientos, y utilizar adecuadamente el vocabulario especifico de cada matèria. — Comprender los mensajes de la comunica-
ción habitual. — .Utilizar de forma crítica las fuentes de informaciòn. — Actuar de forma creativa. — Razonar con corrección lògica. — Tener una visión integradora de las distíntaséreas del saber.
— Dominar las aptitudes y habilidades técnicas mas comunes.
— Tener una actitud crítica y no dogmàtica ante la realidad.
— Tener un habito racionat de trabajo y dominar los métodosde estudio, — Ser capaz de trabajar en equipo con un equifibrio entre la visión de conjunto y la tarea individual. Los citados objetrvos se conseguiràn a través
de contenídos y actividades agrupadas en 3 àreas: Àrea Instrumental ÍLengua Castellana, Idioma Moderno, Matematicas, Cultura Física y Educación para la Convivència, la Religión es optativa). Àrea de Ciencias de la Matèria y del hombre (Ciencias Experimentales y Ciencias Sociales) y Àrea Tecnológico-Artística. Para todas ellas se recomienda, como aspecto esencial de la experimentación r la metodologia activa. Como se desprende de lo anterior, la concreción del proceso se presenta como una hipòtesis de trabajo cuyos rasgos generales se encuentran en el libro «Hacia la reforma» arriba citado. Este libro ofrece al profesorado los objetivos partícutares de cada àrea y matèria, así como las actividades y contenidos a través de las cuales deben alcanzarse los objetivos generales del cicló, igualrnente contiene una propuesta horària, que no debe superar las 30 horas lectivas, entre aquetlas mínimas destinadas a cada asignatura, y las llamadas «de libre disposición del Centro», que han de cubrirse con actividades cornplementarias, de recuperación y ampliación de conocimientos.
SITUACIOIM DE LA REFORMA EL PASADO CURSO ESCOLAR 83-84
Datos generales. El pasado curso escolar realizaron el Cicló Experimental 31 centros, afectando aproximadamente a 1.700 alumnes. Para elegir, entre los que lo habían solicitado, los centros que debi'an llevar a cabo la experiència, se tuvo en cuenta, adernas de que cumplíeran los necesarios requisilos, que constituyeran una muestra representativa, para lo cual se buscaran las proporciones adecuadas entre los Centros Públicos y Privades, de FP y de BUP, y de zonas urbanas, suburbanasy rurales. Se pueden extraer las siguientes conclusiones: En términos generales, los alumnos del experimental, con respecto a los grupos de contraste, han obtenido medias ligeramente superiores.
El abandono de estudiós se ha reducido de forma muy sensible en los alumnos del Cicló Experimental. En general, los alumnos se encuentran satisfechos de su participación en la experiència. La valoración global del diseno aconsejó desdoblar el Àrea Tecnológico-Artística en dos subàreas claramente definidas.
SITUACION DE LA REFORMA EN EL PRESENTE CURSO ESCOLAR 84-85 Datos generales; comunidades autónomas incorporadas el 84-85. En el curso 84-85, el total de Centros que se incorporan a la reforma experimental es aproximadamente de 70. Sobre et número de alumnos y profesores afectados todavía no hay datos definitives, dado lo reciente del curso escolar. El presente curso, por lo tanto, realizaràn el Cicló Experimentat casi 100 centros de Ensenanzas Medias, de los que 7 corresponden al País Valenciana, LA CONSELLERIA, EN EL PROCESO DE REFORMA DE LAS ENSEftANZAS MEDIAS EN EL PRESENTE CURSO ESCOLAR Se propone !a intervención en los siguientes términos y aspectos: 1. Creación de un Equipo Propio de Apoyo y Coordinación, dependiente deí Servicio de Acción Educativa y Ordenación Acadèmica, formada por tres personas. 2. Organización de actividades de Formación del Profesorado del Cicío Experimental, tanto las que \es correspondan en el proceso general coordinado con el Ministerio de Educación y Ciència, corno las que eï Equipo de Apoyo crea conveniente realizar en el ambito de (a Comunidad Valenciana. 3. Actividades de ïnformación y extensíón
de la experiència a todo el ambito de las Ensenanzas Medias de la Comunidad Valenciana, incluida la edición de un folleto explicativa sobre el cicló experimental. 4. Actividades destinadas a incorporar en la experímentación a aquellos de los numerosos grupos didàcticos que existen en la Comunidad Valenciana, 5. Apoyo económico en los siguientes aspectos: a) Gastosde funcíonamientode Centros, bj Construcción y dotación del Aula Taller necesaria para impartir el Àrea TecnológicoArtística.
c) Reproducc'tón y distribución del material didàctico tanto el proporcionada por el Equipo de Apoyo de Coordinación, Ministerío de Educación y Ciència, conno el que se elabore en la pròpia Comunidad Autònoma. d) Castos de ias actividades incluidas en los anteriores apartados: Perfeccionamiento del Profesorado, edición del folleto informativa. e) Provisïón a tos Centros Públicos de 500.000 pesetas por Curso Escolar (3.000.000 de pesetas) esta cantidad destinada a gastos de puesta en marcha, que debía haber corrído a cargo de los presupuestos del Ministerio de Educación y Ciència, no llego a los Centros que el pasado curso realizaron el Cicló Experimental por problemas jurídicos de transferencias.
ACCIÓ SINDICAL MAIMIFIESTO DE CCOO-CNT-U.LLR.-STEPV
SEGURIDAD SOCIAL Y PENSIONES LA SEGURIDAD SOCIAL PUBLICA, CONQUISTA DEL MOVIMIENTO OBRERO
Los trabajadores siempre hemos luchado por conseguir el derecho a la protección de la salud, a tener garantizadas unas pensiones dïgnas en caso de enfermedad o jubilación, en la perspectiva de conseguir una sociedad en la que todo ser humano tenga reconocido eí derecho a una vida digna. La Seguridad Social espanola nunca -ahora tampoco— ha estado dirigida o controlada por los trabajadores. Esta Seguridad Social tïene graves insuficiencías v limitaciones, fraudes y corrupción, mala gestión y deficiente atención. La derecha y la gran patronal de nuestro país, al igual que se està hacíendo con los restantes países capitalistas, ha iniciado una brutal ofensiva para reducir los costes patronales en el àmbiTO social, para reducir las presiaciones económicas y sanitarias de los trabajadores y para privatizar àreas rentables de la Seguridad Social, a través de empresas sanitarias privadas y de los Fondos de Pensiones. La ofensiva de la derecha, que no la podemos desligar de la pròpia política reaccionaria que se realiza en matèria econòmica, social, cultural, etcètera, forma parte del intento de cargar la crisis a los trabajadores, LA POLÍTICA DEL GQBIERNO DEL PSOE EN LA SEGURIDAD SOCIAL
Los dos afios transcurridos con el nuevo gobierno del PSOE, mas los presupuestos ya aprobados para 1985; demuestran el incumplimiento sistemàtico y absoluta de todos los compromisos en el àmbito de la Seguridad Social. Mas aúnp se està retrocediendo en unos casos, y en otros creando las condiciones para la contrarreforma: — No se ha rebajado la edad de jubilación a los 64 afios en 1983, y ya no se va a cumplirel llegar a los 62 ahos en 1986. — La pensión mínima ni se ha equiparado ni se va a equiparar al salario mínimo en esta legislatura. — Las pensiones han perdido en 1984 al menos un punlo y medio de su poder adquisitivo. — Se propone revisar a la baja 180,000 pensiones de ïnvaiidez en 1985. La asistencia a los minusvàlidos sigue siendo ínfima y sin ninguna perspectiva de reinserción social y laboral. — La asistencia sanitària se ha deteriorada, se ha reducido el gasto por habitante en protección sanitària, Ademàs, aumentan los conciertos con clínicas privadas. — El precio de las medicinas sigue aumentando, y el gasto farmacéutico, en manos de multinacionales, se ha disparado. — El mantenimiento de la discriminación que suponen los regímenes especiales tales como el agrario, el minero o el sector de la pesca. — La reducción de las pensiones de los funcionarios a través de la Ley de Presupuestos.
Dos aspectos fundamentales como son el proyecto de Ley General de Sanidad y e\ de Fondos de Pensiones se estan negociando exclusivamente con la derecha y con los intereses patronales, dàndoles un caràcter regresivo, lo que es un síntoma muy claro de cuél es la voluntad de este gobierno en el àrnbíto de la Seguridad Social.
especula con la posible quiebra de la Seguridad Social, se manipula el dèficit y se oculta que el factor fundamental de las dificultades económicas de la Seguridad Social es la deuda empresarial, que ya asciende a casi un biilon y medio de pesetas, Deuda que el gobierno no hace nada por recuperar y que la patronal està presionando para que seamntstíe,
ALGUINJOS DATOS SIGNIFtCATIVOS DE LA SITUACION DE LA SEGURIDAD SOCIAL ESPAfilOLA
LAS PROPUESTAS DE LOS SINDICATOS
— El 89% de las pensiones estan por debajo rjel Salario Mínimo. - El 68% no superan las 26.000 pesetas/mes. - B 16% no llegan a las 16.000 pesetas/mes.
— Solo el 9% estan por encima de las 40.000 pesetas/mes. EVGLUC10N DE LA DEUDA EMPRESARIAL A LA SEGURIDAD SOCIAL
A 31-12-1980 A 31-12-1982 A 31-7-1984
417.000 rnillonesptas. 856.000millonesptas. 1,446.000 millones ptas.
,;QUE CONTRARREFORMA PROPUGNAN LA PATRONAL Y EL GOBIERNO?
Los ejes de la contrarreforma giran en torno a la modificación del actual sistema de fijación de pensiones. Es decir, los principales afectados por ella vamos a ser los actuales trabajadores en activo, Aparte de no garanti?ar el poder adquisitivo de las actuales pensiones, se pretende ampliar los anos mínimos de cotización exigides para tener derecho a pensión, reducir el porcentaje de puntes por ano cotizado y, ademas, ampliar los anos para la fijación de la base reguladora. Así, un trabajador que hoy se jubila con 35 anos de cotización, a la edad de 65 anos y habiendo trabajado hasta el ultimo momento, con una pensión aproximada del 85-90% de su ultimo salario en activo, con la contrarreforrna le quedarà una pensión entre el 50 y el 60% de ese salario en activo. Simultàneamente se van a impulsar los Fondos de Pensiones Privades. La operación es muy sencilla y a la vez brutal. Se bajan fuertemente las pensiones de la S. Social y se obliga, por tanto, a millones de trabajadores a un esfuerzo de ahorro forzoso suplementarïo para garantizarse unos mínimos ingresos en la vejez. En otras palabras: para tener la misma jubilación que hoy nos correspondería, tendremos que pagar dos veces, por un lado las cuotas de la Seguridad Social, por otro las cuotas del seguro privado. Y mientras se prepara esta contrarreforma, se
Ante esta situación, las Centrales Sindicates CC. 00. P. V., C. N. T, Unió de Llauradors i Ramaders y el S. T. E.-P, V., abajo firmantes, acordamos desarrollar una campana de información y movilïzación de los trabajadores, tanto los de la indústria como los del campo, los de los servicios y de la Admtnistración, con los sïguientesobjetivos: — Revalorízación automàtica anual de las pensiones, garantizando su poder adquisitivo, quedando progresivamente igualadas al salario mínimo interprofesional. — Jubilación inmediata a los 64 anos, — Mantenimiento de los criterios y requisitos actuales para la fijación del Decreto de revisión de invalidez— Igualación de las prestaciones económicas en todos los regímenes, garantizando las mejoras conseguidas. — Extensión gradual de la asistencia sanitària pública a todos los ciudadanos a través de un Servicio Nacional de la Salud. — Creación de un Servicio Nacional Farmacéutico que permita ta reducción del precio de las medicinas y del gasto en farmàcia. — ActualÏ2acïón de tas prestaciones de asistencia social. — Desarrollo pleno y efectivo de la Ley de Integración de Minusvàlidos. — Liquidación progresiva de la deuda empresarial y fijación de mecanismos efectivos de ejecución de los morosos. — Incremento de la participación del Estado en ki financiación de la S, Sociaí, y mantenimiento de los actuales porcentajes de cuota empresarial y obrera hasta que se reforme con criterios progresistas el sistema de financiación. — Reconocimiento de derechos efectivos de control de la gestión de la S. Social por parte de los sindicatos, así como en la elaboración de los presupuestos y criterios de actuacíón. Los Sindicatos hacemos un llamamíento a los Comitès de Empresa, Secciones Sindicales, así como a las organizaciones sociales y políticas del P. V. para que apoyen esta campana con todo tipo de medidas: paros, previo acuerdo de los trabajadores, recogidas de firmas, envio de telegramas a ta presidència del gobierno, mïtines en los pueblos, etcètera, y también a participar en las manifestaciones que sean convocadas en las principales ciudades del P, V. el próximo dia 21 defebrero. Valencià, enerode 1985
RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DEBAT S O B R E ELS CENTRES DE PROFESSORS (CEP) (I)
FORMACIÓ PERMANENT I RENOVACIÓ PEDAGÒGICA Ningú no va a dubtar de la influència de la formació inicial del professoral. Els diferents Plans que s'han anal succeint per a la formació del professoral d'EGB, o les mesures establertes oer a la seua capacitació didàciica en les ensenyances mitges, no han fet mes que comolicar Í. de vegades, em oi íorar la situació. Ahí íenim eixe monstre de la Facuüat de Ciències de l'Educació, els CAP n el darrer p a de Magisteri, casaques: que. sense haver-se adequa l a! itpus de professors que demana una edu cació general i bàsica, forma uns anomenats «especialísies» que per necessitats de plantilles van a imoanir especialitats que no són les seueso cicles per als que na estan nreoarais.
Aquesta realitat és la que es va intentar paliar des de dues vessants. Una, la institucional, que impulsaren els Instituts de Ciències de l'Educació amb la intenció de desenvolupar la investigació i la innovació educativa, a més a més de la capacitació del professorat. Altra, la no institucional, que pdrtia dels grups de renovació pedagògica, els quals, des d'una simple insatisfacció pel model d'escola, de la recerca d'un nou model educatiu, s'agrupaven tot i essent conscients de que la recerca no podia basar-se en la improvisació í quer a més a més del treball cooperatiu, era necessària la investigació, t'autoformació, etcètera. I, sobretot, que era precís escampar fes seues idees í experiències, per a que cada vegada foren més els que participaren de la recerca d'altre tipus d'escola.
LA PUJADA DEL PSOE AL PODER: EL NOU MARC
La pujada del PSOE al poder inaugurar un nou marc en les relacions entre les dues vies esmentades. Era indubtable que el programa electoral del PSOE arreplegava gran part dels objectius que teníem el MRP, L'escola pública, la laicitat de l'ensenyament, la participació democràtica, així com el record comú dels ideals de la Institucïón Librede Ensenanza. D'aitra banda, importants hornes i dones del PSOE, havien estat capdavanters de [a nova escola. o importants membres dels MRP: Gómez Llorente, Marta Mata, el propi Maravall... Per tot això, Í malgrat l'allunyament oficial de Llorente, és lògic que Maravall desperte un hàlit esperançador amb el seu discurs en les Jornades
de MRP de Salamanca. Les seues paraules, promeses, a rnés a més del reconeixement oficial dels MRP —cosa que encara costa d'aconseguir en algunes comunitats autònomes— van suposar unes garanties de supervivència econòmica, una esperança de poder escampar ta seua tasca i influència. Tanmateix, i com a Salamanca ja anunciàvem que era d'esperar, aviat arribaren els entrebancs. La integració a l'aparell de l'Estat -Central o autonòmic— d'algunes de les persones esmentades, lluny d'aplanar el camí, suposaran un constant problema, al entrar en contradicció la seua defensa del poder alcançat t per tant del sistema establert amb la defensa de la utopta. Eixa utopia que, com justament van defensar Maravall en Salamanca, era necessari recolçar per a recordar als polítics progressistes que no devien mirar-se al melic del sistema establert, sinó un Nord que, almenys en la part pedagògica, deu ser fixat constantment pels Moviments de Renovació Pedagògica. I és aquí on es centra et debat. En com una política progressista deu reconèixer i potenciar els MRPs, encara que aquests vagen a ser possiblement (i ai! el dia que deixen de ser-hol crítics amb la política del govern. Però, també, de com, sentada la premisa anterior, els MRP'S deuen cercar amb l'Administració un marc de confluència que aprofite per dur endavant la tasca de capacitació docent (necessària per al desenvolupament de qualsevol sistema o model que vullga ser eficaç) i per a que, al llarg de la mateixa es puga estendre el marc de la Renovació Pedagògica, ampliar el camp d'ïnlervenció dels MRP, De tot açò, de com aquesta confluència ha de refugir la integració i per tant el harakiri dels MRP, intentarem parlar-ne en el proper número.
Eren dues vies diferents, dos objectius diferents, que coincidien en la necessitat de la capacitació, d'una formació permanent que suplirà les deficiències de la formació inicial. Dues vies que, tanmaterx, també es diferenciaven en una cosa essencial: mentre la institucional cercava la competència docent necessària per a reproduir el sistema -adequant-se per tant al currículum oficial-, l'altra, ta no institucional, cercava la renovació del sistema pedagògic, la recerca d'una escola alliberadora i democràtica. Per als moviments de renovació, era fonamental la conciencïació basada en la no estabilitat dels models socials i conseqüentment educatius. En resum: La capacitació per a elaborar un currículum permanentment lligat als interessos dels què formen ei marc educatiu i, per aquest motiu, en constant contradicció amb un sistema que per respondre a relacions de poder, tendeix a reproduir-se. Les dues vies han anat coincidint, tanmateix, de vegades, allí on un ICE estava recolçat per forces progressistes i que possibilitaren l'activitat dels grups de renovació pedagògica. Els casos, però, foren comptats i encara queda en l'aire la pregunta sobre si, en la major part de les vegades, l'esmentada confluència, va suposar una desconexió dels grups integrats en l·ICE de la resta dels MRP, i conseqüentment, la pèrdua d'una visió global sobre la seua actuació, que no anava més enllà de l'eficàcia en la investigació o la innovació tecnològica. Tampoc tot era perfecte en els MRP, Una necessària autocrítica no deu oblidar les conseqüències d'una desordrenada tasca de «capacitació de masses». La necessitat d'extendre's els va llançar a la tasca de muntar cursets indiscriminadament, descuidant els seminaris, així com ^a falta de mitjans i capacitat organilzatíva— la reflexió sobre la seua pràctica i la qualitat i eficàcia de la seua tasca. El voluntarisme no lleva d'una valoració dels errors i de la necessitat d'una rectificació, que al País Valencià, ja es va encetar en la VIII Escola d'Estiu.
EXCMO. AYUIMTAMIENTO DE VALENCIÀ DELEGACION DE CULTURA SALA DE EXPOSICIONES
MAX KLINGER 1857-1920 DE L'1 AL 25 DE FEBRER Horari: de 11 a 13.30 i de 18 a 21 hores Diumenge i dilluns, tancat Entrada pel carrer Arzobispo Mayora
LEGISLACIÓ Article cinquè
CONSELLS ESCOLARS TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS Article primer
És objectiu d'aquesta Llei instrumentar la participació efectiva de tots els sectors socials afectats en la programació general de l'ensenyament en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a través dels òrgans col·legiats següents, que es creen i regulen en aquest sentit: — Ei Consell Escolar Valencià. — Els Consells Escolars Territorials.
— Els Consells Escolars Municipals.
5. Diagnòstic Í fixació de prioritats en l'atenció de les necessitats reals de l'ensenyament per a millorar la qualitat d'aquest en els aspectes més essencials. 6. Determinació d'objectius relatius a la ubicació, construcció i renovació dels centres docents, a la política de personal, a l'organització de l'ensenyament i a la renovació pedagògica. 7. Realització gradual d'un model d'educació democràtica, científica, crítica, operatòria, polivalent, alliberadora i no discriminatòria per raó de sexe, a la qual tinguen accés igualitàriament tots els alumnes de la Comunitat Valenciana.
Article segon
Article tercer
La Programació general de l'ensenyament en la Comunitat Valenciana comprendrà els aspectes següents: 1. Determinació específica dels llocs escolars que hagen de crear-se, substituir-se o suprimir-se en les comarques, municipis o zones de la Comunitat Valenciana, per tal d'aconseguir l'accés de tots els valencians a nivells educatius i culturals, els quals els hi permeten la realització personal i social. 2. Elaboració dels programes escolars i orientacions pedagògiques generals en els nivells obligatoris dins del marc dels ensenyaments mínims establerts per l'Estat, 3. Desenvolupament de les accions compensatòries de caràcter educatiu necessàries per a corregir i superar les desigualtats derivades del context econòmic, social i cultural de l'alumne. 4. Promoció de la consciència d'identitat i dels valors històrics i culturals del poble valencià, mitjançant el coneixement de la cultura pròpia i, especialment, l'aplicació de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià.
El Consell de la Generalitat Valenciana, amb la participació dels sectors socials representats en els Consells Escolars que crea i regula aquesta Llei, programarà anualment l'assignació de recursos materials i humans dedicats a la satisfacció de les necessitats educatives, tenint en compte la xarxa de centres públics i l'oferta de llocs gratuïts feta pels centres concertats.
TÍTOL II DELS CONSELLS ESCOLARS DE LA COMUNITAT VALENCIANA CAPÍTOL PRIMER
El Consell Escolar Valencià Article quart El Consell Escolar Valencià és el superior òrgan consultiu i de participació social en la programació general de l'ensenyament en la Comunitat Valenciana.
El Consell Escolar Valencià serà consultat preceptivament en ets assumptes següents:
a) Les bases i els criteris bàsics per a la programació general de l'ensenyament a Is Comunitat Valenciana a què fa referència l'article 2.n d'aquesta Llei. b) La programació anual de recursos materials i humans a què fa referència l'article 3/ d'aquesta Llei, cl Els criteris i ei contingut dels projectes de Llei que en matèria educativa, el Consell de la Generalitat es proposarà elevar a les Corts Valencianes per a ser aprovats. d) Els criteris bàsics dels Reglaments Generals elaborats en execució de les Lleis que en matèria educativa aproven les Corts Valencianes.
e} Els criteris per a les actuacions en matèria de compensació educativa entre les diverses zones o comarques de la Comunitat. f] La determinació de les característiques pròpies que han de tenir eis centres docents valencians, sense perjudici dels requisits mínims fixats per l'Estat, g) Reforma dels programes i orientacions didàctiques en ordre a incrementar la promoció de la consciència de la identitat i els valors històrics i culturals del poble valencià. h) Qualsevol altre assumpte que li sotmeía a consulta la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Article sisè El Consell Escolar Valencià, a iniciativa pròpia, podrà elevar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència propostes en reiació amb els assumptes a què es refereix l'article anterior i també sobre els següents: a) Compliment de les normes legals en els centres públics i privats. b) Orientacions pedagògiques i metodològiques, c) Renovació pedagògica. d| rat .
Formació i perfeccionament del professo-
e) Avaluació del rendiment escolar. f) Règim de Centres docents. g) Qualsevol altre tema relacionat amb la quantitat de i'ensenyament i amb ets drets de la persona reconeguts en la Constitució. h) Política de personal. Article setè
EDUCACIÓ PERMANENT D'ADULTS
NI PEUS, NI CAP
El Consell Escoiar Valencià elaborarà anualment un informe sobre ia situació del sistema educatiu en la Comunitat Valenciana. El Consell Escolar Valencià es reunirà, almenys, dues vegades a l'any amb caràcter preceptiu, i sempre que ho sol·liciten un terç dels seus components. Article vuitè
La Conselleria d'Educació, en daia 15 de gener, ha fet pública una resolució per la qual es convoca un concurs de mèrits per a cobrir 24 vacants d'Educació Permanent d'Adults en centres públics de València i Castelló. La convocatòria, com ja és habitual en el surrealista món de la EPA, va dirigida a funcionaris, els quals desenvoluparan el lloc de treball en comissió de serveis «amb caràcter immediat i fins que s'arbitre e sistema egal adequat per a la seua provissió definitiva». L'any passat, els sindicats van demanar una Taula Sectorial amb el Director General d'EGB per a tractar de l'EPA. Aquesta taula mai no va arribar a realitzar-se. La nostra impressió, a falta de la informació que demanàvem i que encara no hem rebut, es que des de la Conselleria no tenen cap projecte per a clarificar les nombroses arbitrarietats i contradiccions legislatives que regulen aquest tipus d'educació.
No anem a analitzar les extranyes compatibilitats del professorat amb dedicació exclussiva que donen l'EPA, ni la boirosa situació en què se troben els ajuntaments; ni la indefinictó que suposa un ensenyament que com a norma es nutreix amb comissions de serveis; ni l'ambigua situació del Cenebad.,. Hi ha, però, un tema puntual que no ens pot deixar indiferents: Que per a cobrir provisionalment l'EPA, 24 aules es queden sense mestre a mitat de curs. En una paraula, que per a crear 24provissionalitats agafen et pitjor dels camins, que és fer-ne 48. Que s'atrevesca la Conselleria a trobar una justificació!
1. En el Consell Escolar Valencià, el President del qual serà nomenat pel Conseller de Cultura, Educació i Ciència entre els membres de l'esmentat Consell, hi seran representats: a) Els professors, que seran designats per llurs organitzacions o associacions sindicals en atenció a llur representativitat, tot respectant en cada cas la proporcionalitat entre els diversos nivells educatius i entre els sectors públic i privat de l'ensenyament. b) Els pares dels alumnes, designats per les Federacions de Pares d'Alumnes d'acord amb llur representativïtat. c) Els alumnes, la designació dels quals recaurà en les organitzacions o federacions juvenils més representatives. d) El personal administratiu i de serveis dels centres docents, la designació dels quals es realitzarà per llurs centrals Í associacions sindicals de major representativitat.
LEGISLACIÓ e) Els titulars dels centres privats, subvencionats o no, la nominació dels quals correspondrà a les organitzacions empresarials de l'ensenyament amb major representació. f) Les centrals sindicals de treballadors i organitzacions patronals d'acord amb llur representativitat en la Comunitat Valenciana. g| Els representants deís Ajuntaments i de les Diputaciones Provincials de la Comunitat Valenciana.
h) Ef personal de l'administració educativa autonòmica, els representants dels quals seran designats per les centrals í associacions sindicals de major representativitat. i) Les Universitats Valencianes, els representants de les quals seran nomenats per les respectives Juntes de Govern. j) Les personalitats de reconegut prestigi en el camp de t'educacio, de la renovació pedagògica, la investigació o l'administració educativa, designades pel Conseller de Cultura, Educació i Ciència. k) L'administració educativa autònoma, els representants de la quaf seran designats per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. 2. El Consell de la Generalitat, a proposta del Conseller de Cultura, Educació i Ciència, aprovarà les normes sobre estructura, funcionament i nombre de membres del Consell Escolar Valencià. En tot cas la proposta tindrà en compte les següents limitacions: a) La representació referida en els apartats af i d) no serà mai, en conjunt, inferior al 25% dels membres del Consell.
b) La corresponent als apartats b) i cl serà conjuntament, almenys, el 25% dels membres del Consell, c) Els membres de designació no representaran, en cap cas. més del 15% dels membres del Consell. d) El nombre de vocals no serà superior a cinquanta. CAPÍTOL SEGON Dels Consells Escolars Territorials Article novè Per tal de possibilitar la participació democràtica en la programació de l'ensenyament d'aquells assumptes concrets ta competència dels quals recau sobre òrgans delegats o perifèrics de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, es crearan j constituiran Conseils Escolars Territorials, d'àmbit comarcal o de zona, amb anàleg caràcter consultiu del Consell Escolar Vatencià.
Article deu Reglamentàriament es determinaran les competències, estructura, funcionament ï nombre de components dels diversos ConseHs Escolars Territorials, els quals, en allò relacionat a llurs membres, tindran en compte allò previst en el punt 2 de l'article vuitè. CAPÍTOLTERCER
terrrtorialització escolar prèviament convinguda entre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i els Ajuntaments afectats.
nuarà exercint les funcions que té atribuïdes fins que es constituirà el nou Consell Escolar Valencià d'acord amb els imperatius d'aquesta Llei,
Article dotze
Segona
Els Consells Escolars Municipals estaran integrats per:
Els Consells Escolars Municipals que per iniciativa dels mateixos Ajuntaments han estat apareixent, continuaran funcionant en la forma actual i composició fins que seran regulats segons els criteris d'aquesta Llet.
a) El Batle de l'Ajuntament o Regidor en qui delegarà, el qual hi actuarà de President. b) Els pares, professors, alumnes i el personal administratiu i de serveis, elegits tots ells entre els qui formen part dels Consells de Direcció dels Centres, c) Un regidor delegat de l'Ajuntament. d) Els directors de centres públics, elegits entre ells, el Els titulars de centres privats. f í Els representants de les Associacions de Veïns, en proporció a la representativitat llur. g) L'Administració educativa, representada per l'Inspector o Inspectors que tinguen sota la competència llur tots o part dels Centres docents del municipi. h) Els representants de les organitzacions sindicals més representatives.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Els Consells Escolars Municipals seran consultats preceptivament en les matèries següents: a) Elaboració de propostes i sol·licituds d'ubicació, construcció i renovació de centres docents i unitats escolars dins el terme municipal. b} Actuacions i disposicions municipals relatives a l'ensenyament amb incidència en matèries tals com educació especial, escolarització de marginats, activitats complementàries i extraescolars i ensenyaments no reglats, c) Fixació, distribució i gestió dels recursos que en matèria educativa correspon d'invertir als Ajuntaments i aquells fons que discrecional ment s'inclouen en els pressupostos municipals per a
Es deroga el Decret del Consell de la Generalitat Valenciana 104/1983, de 29 de juliol, pel qual es crea el Consell EscoJar Valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, i totes les disposicions que contradiuen allò que estableix aquesta Llei.
accions educatives. d) Constitució de patronats o instituts municipals d'educació.
e) Proposta de conveni i acords per a milió rar la prestació del Servei educatiu. 2. Els Consells Escolars Municipals podran demanar informació a l'Administració Educativa i de les autoritats locals sobre qualsevol matèria que afecte l'educació en l'àmbit municipal i, especialment, sobre el rendiment escolar.
DISPOSICIONS FINALS Primera Resta autoritzat el Consell i la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència en les matèries de la respectiva competència per tal d'apruvar totes aquelles disposicions que siguen necessàries per al desplegament i aplicació d'aquesta LEei. Segona Aquesta Llei entrarà en vigor el dia que es pubtique en el «Diari Oficial de la Generalitat Valenciana»,
València,
31
de
desembre
de
1984
El President de ía Generalitat, JOAN LERMA I BLASCO
Article catorze
1. El Consell Escolar Municipal podrà, a iniciativa pròpia, elevar informe a l'administració competent sobre les qüestions relacionades en l'article anterior. 2. El Consell Municipal elaborarà anualment un informe sobre la situació del sistema educatiu. 3. El Consell Escolar Municipal es reunirà almenys dues vegades a l'any amb caràcter preceptiu i sempre que ho sol·liciten un terç dels seus components. Article quinze
En els municipis de la Comunitat Valenciana es constituirà un Consell Escolar Municipal com a òrgan de participació en la programació i control de l'ensenyament per part de les comunitats locals. 2. En els municipis on només hi haja un centre escolar, siga el que sïga el nombre d'unitats, serà potestativa Ea constitució dei Consell Escolar Municipal a què es refereix l'apartat anterior. 3. En els municipis d'elevat nombre d'habitants, o amb gran dispersió geogràfica de llurs nuclis de població, es podran constituir Consells Escolars de Districte o Zonah, d'acord amb la
Mentre no es promulgue la Llei de les Corts Valencianes, que segons l'article 46 de l'Estatut d'Autonomia determinarà les comarques com a circumscripcions administratives de la Generalitat, resta autoritzat el Consell, a proposta de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, oi't el Consell Escolar Valencià, per a decidir, establir o constituir provisionalment els Consells Escolars Comarcals o de Zona, En qualsevol cas r aquests decisió requerirà oir les Corporacions Locals afectades.
Article tretze
Dels Consells Escolars Municipals Article onze
Tercera
Reglamentàriament es determinarà l'estructura, funcionament i nombre de components dels Consells Escolars Municipals o de Districte, atenent la població escotar, dispersió o concentració d'aquesta, circumstàncies geogràfiques, etcètera. En tot cas la representació a ta qual es refereix l'apartat b) de l'article 12 suposarà, almenys, el 60% dels membres del Consell Escolar Municipal,
CENTRO PSICOTERAPEUTICO Atención y tratamiento de problemas psicológicos de adultos y ninos Orientación personal, escolar y profesional. Recuperación de distexias, tartamudez, dislalias. Terapias de pareja y problemas sexualea. Tratamientos de estados de ansiedad, fobias, depresión, stress... CONSULTA: Diària a partir 5 tarde, prèvia petición de hora
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera
El Consell Escolar Valencià, creat per Decret de! Consell amb data 29 de juliol de 1983, conti-
Tel. 352 86 82. VALENCIÀ San Vicente, 84, 16.a
L L · L L L L L L L L L L L L L _ L · i _ L · t _ · - ~ - - L U L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L u L L L L L L L L u u L _ L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L · L -
_
._
L· L L U L L L L L L L L L U L L L U L L L L L L L L L L. L· L·
L L L L L L L U L L L L L L L L L L L L L
L
U
k.
U
L L L L L L L L · L L L L L L L L L L L U U L L L U
L L L L · L L L L L L L L L L L L L L L L·L·L
L
L
L
L
L
L
L
L
L ·L L L L L L L L L L L L L L . L L L L L L L L L L L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
LLL
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L
L.J-. ^V^^^L^U^L L L L L · L · L L L L L L L L L L L L L L L L L L
L L·L L^|_~U~
L L L L L L L L L L L L L L L L L L . L L L L L L L L L L L U
L
L·LLLLLLLLLLLLL·L·LLLLLLLLLL
L L L L L L L U L U u u L L L L L L L U L U U
L L L L L U L ·
L L L L L L
L L L L L L U-J t^L L L L L L L L L L L L C L L L L L L L L L L L · L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L · L L L L L · L L L L · L L L L L L L L L L L L L L L L L L · L L L L L L L L L L L L L · L L L L L L L · L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L
,
L U L L L L L L L U L L L L L LTT. L L L L L L L L L L L L · L L L L · L U L L L L L L L L U
L L L · L L L L L L L L L L L U L L L L L L L U L
-
L L L L L L L L ' L L L - L
L L · L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L U L ^L L^L LL·L L L L L L C^ "•T·L "W*m U L L L L L L L L L L L _^^_ L L L L L L L L L L L L ! _ • ^ V ! • \W^~ ™ L L L L L L L L L L L L·_m. LBum, LML L U L L L L L L L L
-
^——
L · L U L u u u L u L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L · L L L
_.
_ LLLLLLLLLLLLLL LL L· LL LL L L L L L L L L L u L L L L L L L L L L L L U LUL UL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LLULLL .L L L L · L L U L L L U U L L U L L L L L L L L · L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L
L
L
L
L
L
U
L L LU LL LU LL LL LL UL LL UL UL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL LL Lu LL LL UL LL LU LL UU LL L L L L L L
U L L L U
L
L
CTO
L·L
L
L
L L
L L L L L L L U L L U U L L L L U U L U L L L L L L L L L U L U L L L L L L L L · L L L U L U L L L L L u L L U L L L u
L· L
L k_ L ^ L L L L L L L L L L L u L L L L L U L L L L L L L L U U L L L L L U U L
U
L
L L c L L L U L L L L L L L
APASSIONANT VOLUM QUE AJUDA D'UNA MANERA AMENA EL JOVE LECTOR A ESTIMAR LA LITERATURA L'IDIOMA
L L L L U
L L L L
L
L.
L· L L L· L·
L·
L
L
L
L
L
L
L, l_ L· L U
U L
L
U
L
l_
L
L·
í. L
L.
L
L L
L U L L L
L L L
L u L L L L L L
U
L
L L L L L
L L U L L L U L L L
L
L
u L L L
U L L L L
L
L
L
L
L
L
L_
5|CCominuació dels plantejaments pedagògics del lli- L L UL L bre de lectura de fr i realitzat pels mateixos autors —la L L L L L L capacitat i prestigi dels quals avala la qualitat d'aquest L·LL L treball—. Irregularitats en la construcció pretén assolir LLL uL L L L l'objectiu bàsic dMmroduir definitivamem al xiquet en el L ULL món de la creació literària i d'afavorir l'hàbit lector, tot LL.L LL L L L proporcionant esplai. L L L L L L L L U L L L L L L L L L L L L L
LLL L L L L L L L L L L L L L L L L L L L. L J_ L L L L L L U L L L L U L L L L U L L L L L L L u L L L L L
L L·
L L L·
L
L
L
L· L L L l L L U L 1 L L. U L L L U L L I L L· L U I
L
GREGAL LU ó'
L ja
L L L L U L U L · L L U L L L LL L·L L L L U L L U L L U U L · L L L L L L L L L L L L L L U L L L U L L L L - U L · L L L U L L U L i - L L U u L L · L U k L L U L U U L L U L U U L L L L
-
L
L·
L
L
-
u
L
U L
L
L
L
"L
LL·L
i-
U
L
L L L L· L·
L·
L·
L
U U
L L L L L L L L . L L L C L U L L
L
L. L. L. L. L. L, L,
L[
LL L L
L
u U
L
U
L L
L ' L U L L L L L L U L L L L L L L L L L L L L L L U L L L L L u L · L L U L L . L L L L L L L L L L L L L · L · L L L L L . U L L L L · . L · L
L
L
.
L
L
·
L
L
L
L
l
-
L
L
L
i
_
L
L
·
L
í
-
L
L
L
L
L
L
L
U
L
L
L
L
L L L L L U L L L - L L L L L L L L L U L L L L L L L L_ U L - u L L _ L L u L L L L L L L L , _ L L L L L·LLLU L · L U L L L U L L U L L L L L L L L L L L U U L L U U U L _ L · L · . L · u _ L · L L U L L L L L - - L L L L L L L L L L · L L L U L L
U L U L L U u U
.
L_ L
Literato Azorin,15.H,3 344663 València -46006 L
^
U U U L U i .
i _ U L L L · L
L U L
L
·
L LL L L
L
i
_
L L LLLLU L L U L ·
L L L L L L L U L L L L L u L L L L L - L L · L L u L ·
L
L L L
L
L
U
L
L
L
L
<
_
L
U L L L
L
L
L
L L
L
L
L
U
L
L
L U u L
L L
L ·
L
L
·
L
L
·
L L u u L L
L