23 III

Com arrupir un 6'5%

A rel de la nova normativa sobre menjadors escolars, s'ha encetat un debat als centres que cal aprofitar. Sobretot, perquè avui no és gens fàcil encetar ningú tipus de debat.

En aquesta revista hem dit, i ho mantenim, que la circular sobre menjadors té aspectes positius que milloren el que hi havia, destacant el

que fa referència a la contractació per part de l'Administració del personal de cuina. Tanmateix, aquesta normativa no dóna resposta a l'exigència social de transformar els menjadors en un servei públic amb totes les seues conseqüències, ni afronta la necessitat d'un personal especialitzat que sustituesca l'ambfgüa t discutible utilització del professorat per a fer unes tasques que no li corresponen. Tasques que, de vegades, entren en serioses contradiccions amb la seua activitat pedagògica. En aquest sentit, és notòria la de

compaginar la dedicació exclussiva i la gestió dels menjadors. Contradiccions que l'Administració no to inconvenient en assumir —com també passa en EPA— en la mesura que li estalvien diners.

muchas de las cosas supuestamente nuevas que se han comentado, para bien o para mal, ya estaban legisladas desde hace tiempo, lo que plantea el viejo problema sobre la distancia que separa la legislación de la realidad. Realidad que no necesaríamente mejora la legislación. El segundo, y posiblemente el mas debatido, ha sido el referido a los incentivos.

En el debat al que estem referint-nos, destaquen dos aspectes: El primer és que moltes coses suposadament noves que s'han comentat, per a bé o per a mal, estaven legislades des de fa temps, la qual cosa planteja el vell problema sobre la distància que separa la legislació de la realitat. Realitat que no necessàriament millora la legislació. El segon, i possiblement més debatut, ha estat el referit als incentius.

La situació de partida, pel que respecta als incentius, es variadíssima Í oscil·la entre el cobrament de zero pessetes fins a les més de quaranta mil que s'arriben a cobrar en alguns centres. Açò suposa la convivència del altruisme més idealista i discutible amb el del sentit del benefici més indiscutible. Arribats a aquest punt, cal dir clarament que ninguna de les dues actituds esmentades, ens pot convèncer: la primera perquè gasta unes energies tapant forats a l'Administració que estarien millor empreades en una tasca reivindicativa, í la segona perquè crea unes desigualdats absolutament arbitràries i que han ajudat a l'Administració a re'ativitzar la situació anacrònica i precària dels menjadors.

Els treballadors de l'ensenyament tindrien que plantejar-se si de la mateixa manera que han assumit que l'escola no és una guarderia no seria hora també d'analitzar «las comiditas de la sefiorita Pepis».

El fet de posar un incentiu únic de 450 pessetes és un element clarificador que cal agrair a la Conselleria i que ens permet situar-nos en el punt reivindicatiu exacte: que no hi ha mil menjadors tots ells diferents amb mil reivindicacions diferents.

La lluita ens sembla que està clara. I no passa per cobrar més. Ni per tancar els menjadors. Ni perquè els mestres, ells sols, ho sol.lucionen.

Un cas diferent es el que es planteja als centres comarcals i d'educació especial, on es pretén obligar al professorat a atendre el servei de menjador. La ventaja d'aquests centres és que, a diferència dels demés, l'Administració està molt preocupada en que no es tanquen.

Com sempre, no cal esperar que ningú ens rega!e res. Les solucions haurà que guanyar-se-les a pols.

La situación de partida, en lo que hace referència a los incentivos, es variadísima y oscila entre el cobro de cero pesetas hasta las mas de 40.000 que se llegan a cobrar en algunes centros. Esto supone la convivència del altruismo mas idealista y discutible con el del sentido del beneficio més indiscutible. Llegados a este punto, es necesario decir claramente que ninguna de las dos actitudes citadas nos puede convèncer: la primera porque gasta unas energías tapando deficiencias de la Administración que estarían mejor empleadas en un trabajo reívindicativo, y la segunda porque crea unas desigualdades absolutamente arbitrarias y que han ayudado a la Administración a relativizar la situación anacrònica y precària de los comedores.

A raíz de la nueva normativa sobre comedores escolares, se ha iniciado un debaté en los oentros que es necesario aprovechar. Sobre todo porque hoy no es nada fàcil iniciar ninguna clase de debaté.

En esta revista hemos dicho —y lo mantenemos— que la circular sobre comedores tiene aspectos positives que mejoran lo que existia, destacando los que hacen referència a la contratación del personal de cocina por parte de la Administración. Sin embargo, esta normativa no da respuesta a la exigència social de transformar los comedores en un servicio publico con todas sus consecuencias, ni afronta la necesidad de un personal especializado que sustituya la ambigua y discutible utilización del profesorado en unas tareas que no le corresponden. Tareas que, a veces, entran en serias contradicciones con su actividad pedagògica. En este sentido, es notòria la de compaginar la dedicación exclusiva y la gestión de los comedores. Contradicciones que la Administración no tiene inconveniente en asumir — igual que sucede con la EPA— en la medida en que se ahorra dinero.

En el debaté al que nos estamos refmendo destacan dos aspectos: El primero es que

VIATJA AMB NOSALTRES

VALENCIA-17

La lucha nos parece que esta clara. Y no pasa por cobrar mas. Ni por cerrar los comedores. Ni porque los maestros, en solitario, lo solucionen.

Un caso diferente es el que se plantea en los centros comarcales y de educación especial, donde se pretende obligar al profesorado a atender el servicio de comedor. La ventaja en estos centros es que, a diferencia de los demàs, la Administración està muy preocupada en que no se cierren.

Como siempre, no hay que esperar a que nadie nos regale nada. Las soluciones habré que ganàrselasa pulso.

EDITA:

jfe Director: Jaume Muríoz

N." D. L.: 1.454-1981

Alacant: Orense, 3, E, Dcha. 03003 Alacant.

Tel. 22 80 88 Castelló: PI. Pafs Valencià, 6, 3.° 12002 Castelló.

Tel. 20 68 27 València: Gascó Oliag, 8, A, 10. 46010 València.

Tel. 361 52 16

Distribuïdor exclusivo para Castellón, Valencià y Alicante

San Marcelino, 3, 1.°, 2.'

Telefono 357 30 73

El hecho de poner un incentivo único de 450 pesetas, es un elemento clarificador que hay que agradecerle a la Conselleria y que nos situa en el punto reivindicativo exacto: que no hay mil comedores diferentes con mil reivindícacionesdiferentes.

ffff

MEDIOS AUDIOVISUALES MATERIAL DIDACTICO Y DE LABORATORIO

JOSÉ M. NAVAS PÉREZ

Los trabajadores de la ensenanza tendrían que plantearse si, de la misma manera que han asumido que la escuela no es una guarderia, no seria también hora de analizar«las comiditas de la sefíorita Pepis».

Administració, redacció i publicitat: Gascó Oliag, 8, A, 10. València. Tel. 361 52 16

Colón, 34.

Telèfon 123 06 73

ALCÀSSER VALÈNCIA

Consell de redacció Pilar Tormo, Anna Ros, Albert Sansano, Pere Boluda, Honorat Ros, Gonçal Alcalde.

Imprimeix: Berta Print, S. A. Cambrils, 8

ACCIÓ SINDICAL

RETRIBUCIONS 1985

QUADRE II Els complements de destí diferents al de tutoria, nivell mínim 12 a EGB i 18 a EM, està en aquest quadre.

COM ARRUPIR U N 6'5%

Nivel de complemento de destino

60.190 57.034 53.879 50.723 47.752

30 29 28 27 26 25 24 23 22

Malgrat que puga parèixer que no és així, i per a aclariment dels que confien en noves pujades salarials als propers mesos, les nòmines rebudes, corresponents al mes de gener, reflexen els augments totals de l'any 85: unes 2.500-4.000 pesetes netes, segons els casos.

Als pressupostos del 85es definia un nou sistema retributiu, del queja informàvem el trimestre passat, que suposava una potenciació de les retribucions bàsiques respecte a les complementaries. Posteriorment, va aparóixer al BOE una resolució per la que s'incrementaven provisionalment tots els conceptes de l'any 84 en un 6'5%.

Tanmateix, aquest increment del 6'5% a les retribucions, degut a un canvi en les cotitzacions de drets pasius, als descomptes de Mufaceia un augment de les retencions d'hisenda, es converteix en la pujada neta aclarir que hem dit: unes 3.000 pesetes.

Es pot pensar, i de nou caldrà que n o és així, que això podria suposar una millora de les pensions: també informàvem a desembre que als pressupostos generals es va aprovar un canvi del sistema de pensions que perjudicava d'una forma molt greu a les pensions amb menys de trenta anys de cotització, guanyant únicament els que havien cotizat més de trenta-sis anys. Evidentment l'Administració ha aplicat un elemental criteri de solidaritat intergeneracional, ja que si perjudicava els actius, no podia deixar de fer el mateix amb els no actius.

Per altra banda, s'imposa una nova normativa de retribucions per al personal interí contractat a partir del 1 de gener, normativa que podem suposar que s'aplique als contractes anteriorment al 1 de gener a partir del moment que renoven els seus contracts. Aquest nou sistema, que pot afectar de ple el sempre per homologar professorat d'educació física, suposa una important disminució de sou.

Per últim, l'augment al nivell mínim catorze

Quantia mensual

per al professorat d'EGB, compromís assumit anteriorment pel MEC, i el tancament definitiu de l'homologació dels funcionaris docents, resta de nou postergat.

Pareix, doncs, que el govern no estava pensant en nosaltres quan explicava que a l'any 84 «l'expectació havia estat el motor del creixement econòmic, cosa que havia exigit sacrificis al consum de la població, però que al 85 seria el consum intern el motor de l'economia». No hi ha més que comparar els increments salarials Í les pensions per al 85 amb l'IPC: 9'5%. Mentrestant, l'Administració trenca unilateralment la taula MEC-sindicats, resultat de la vaga de l'any passat, crea una nova taula per les altures a Presidència i crea un muntatge extrany a educació en el que participen, junt amb organitzacions sindicals progressistes, que no entenem com entren en eixejocantidemocràtic, sindicats de l'ensenyament totalment desconeguts que estan avalats per la central groga CSIF. I, per suposat, l'Administració segueix negant-se a reconèixer realment la negociació col·lectiva i convocar les eleccions sindicals.

Eixe és el panorama. <;Hi haurà que esperar a que canvie el govern per a que algun sindicat, acusat per alguns d'oficialiste, es decidesca a plantejar alguna movilització per conseguir que

44.596 41.442 38.286 35.131 31.982 29.075 27.137 25.198 23.260 21.322 19.383 17.445 15.507 13.569 11.630

21 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10

9.692

9 8 7 6 5 4 3

8.723

7.754 6.785 6.815 4.846 3.877 2.908 1.939

2 1

970

Les retribucions dels contractes s'incrementen en un 6'5% respecte a les de l'any passat. Tanmateix, els contractats a partir del 1 de gener del 85 rebran el 80% de les retribucions bàsiques i el 100% de les complementàries.

QUADRE I Retribucions 85 (amb caràcter provissional, que pot ser tot l'any 85). Els casos més generals estan en aquest quadre.

Retribuciones bósicas

IndicelO Catedratico BUP (Jefe de Seminarioí Nivel 20

Retribuctones comp Iemen tacias Dedi cac. especial docente

Comp! . de destino

Total mensual (sin trienios)

Total anual mensual

Aumento anual

Aumento

3.653

30.004

29.075

145.707

1.921.740

8.895

117.316

3.108

3.653

23.713

25.198

132.431

1.756.212

8.084

107.204

65.773

4.972

2.923

26.763

25.198

122.706

1.613.962

7.491

98.530

65.773

4.972

2.923 (3'6) 2.192 (2'9)

26.410

13.569

110.724

1.470.178

6.761

89.770

Sueldo base

Grado

80.412

6.216

80.412

Trienio

Grado2

Indice Grado 1 Profesor agregado de BUP o Profesor numerario de FP (Tutor) Nivel 18 IndiceS Profesor de pràcticas FP (Tutor) Nivel 18

Grado 2

Indice 8 Profesor de EGB Nivel 12

Grado 2

ACCIÓ SINDICAL el MEC cumplesca els seus compromisos? ,;S'assumirà realment per alguns sindicats que si s'està treballant unitàriament en temes generals i concrets, que és negatiu intentar aconseguir avantatges sindicals amb marginacions antidemocràtiques Í que no tenen cap tipus de legitimitat per aparèixer com a representants dels treballadors de l'ensenyament? ^Serà possible fer un front comú, que no estrenque a la primera oferta de l'Administració, per tal d'evitar imposicions com les que s'han donat enguany en retribucions i pensions, Í per a conseguír els nostres drets sindicals: negociació Í eleccions?

QUADRE DESCOMPTES: a) El de MUFACE és del T46%. b) El de drets pasius, que ha augmentat molt, és el d'aquest quadre; Cuota mensual ( ' }

IndicelO, grado2 Indice 10, grado 1 Profesores de Universidad . ..

5.551 4.533 6.250

* En junio y diciembre dicha cuota seré doble.

QUADRE IV c) Els tants per cent de retencions pel IRF és el mateix que el de l'any passat, el que en la pràctica vol dir que, en molts casos, s'incrementa en un 1% la retenció.

Importa retribución anual

S'tn híjos

11 0

S.

Mas oe Més de Mos de Més de Més de Més de Més de Més de Més de Mas de Més de Més de Més de Més de Més de Més de Més de Més de Més de Mas de Més de Més de Més de Més de Més de Més de KJI·ír·

rlf,

duu.uuu 330.000 360.000 390.000 420.000 450.000 500.000 550.000 600.000 650.000 700.000 750.000 800.000 900.000 1.000.000 1.100.000 1.300.000 1.500.000 1.700.000 2.000.000 2.300.000 2.600.000 3.000.000 3.500.000 4.000.000 4.500.000 Of\Tt

c.

Número de hijos

1

2

_ 1 1 1

__

i i

flf\n

6 6 7 7 8 9 10 11 11 12 12

13 13 14 15

16 17

18 19 20

21 22 23 24 26

1 2

3 4 4 5 6 8 9 10 10

11

12 13 13 15 16 17 18 19 21 22 23 24 26

— — 1

3

4

— _

_ — _

—

—

—

_

—

— _

—

_

_

_

_

— —

—

—

—

— _

— _

—

—

„

—

—

—

— _

—

— — — —

1 1

4

1

5 6 7 8 9 10 11 12 13 15 16 18

4 5 6 8 7 8 9 10 12

1

1

2 4 6 6 7 8 9 10

1

14

12

15

19

18 20 21 22 23 25

14 16 18 20 21 22 23 25

21 22 23 24 26

— —

8

2

17

—

7

2

— — _

10

6

_ — —

9

5

1

1

5

2 3 4 5 7 8 9 11 13 15 17 18 20 22 22

4 5 6 7 9 11 12 14 16 18 20 21 23 23

— —

— _ — __ — —

1

1

1

1

3 4 6 7 9 11 12

2 3 5 7 8 10 12 13 15 16 18 19 20

14

16 17 19 20 21

— —

—

—

—

—

— —

— — — _

— — —

1

—

2

1

4 6

3 5 6 8 10 12 13 14 16 17 18

7

9

n 13 14

15 17 18 19

— — — — — — — — — — 1 4 5 7 9 11 12 13 15 16 17

mas

— — _ _ _ — — — — — — — — — 1

3 4 6 8 10 11 12 14 15 16

DIMARTS, 12 DE FEBRER

TAULA SINDICAL Aquesta Taula Sindical era la corresponent al mes de gener que s'havia anat ajornant. El esperit, però, de gener va estar present: Va ser una Taula de rebaixes.

Pel que es veu, el presidir taules no es ningú «chollo», en la mesura que tots els càrrecs de la Conselleria es fan els despistats. Recordarem que en poc més d'un any l'han presidit més de quatre persones, el que significa que ningú no ha arribat a presídir-la més de dues vegades. La presència de Directors Generals ha oscilat de tres a ningú, com és el cas de la darrera taula. Resumint: La Taula es un tràmit que la Conselleria assumeix unes vegades amb més gana Í d'altres amb menys, però mai de forma massa convençuda.

TEM ES PENDENTS — Sara Fernàndez: En la darrera crònica comentàvem el cas d'aquest col·legi. En aquesta Taula s'ens tenia que donar un informe que no es va entregar.

— Als no docents se'ls prorroga contracte fins que es desenvolupo la normativa de la Llei deia Funció Pública.

— L'Administració no té previst abordar amb serietat el tema de les discriminacions entre el personal transferit i el directament contractat per la generalitat. El problema segons la Conselleria es que costa molts diners.

— Els sindicats insistiren en la necessitat de que ixquen totes les vacants reals en els trasllats d'ensenyament mitjà.

— Es va demanar a la Conselleria que com a mínim es prorrogaren fins a l'1 de juliol els contractes —cosa que es va fer l'any passat— per a que puguen cobrar l'extraordinària els contractats, — Es dóna resposta sobre algunes denúncies presentades sobre col .legis que no donen l'opció etica-religió o que fan pregar als xiquets en els menjadors. L'Administració està disposada a que l'any proper no es produixquen aquestes anormalitats. Les gestions fetes sobre els casos

denunciats no ens van convèncer i demanàrem que es tornaren a fer sobre unes premises mos serioses.

— Prioritat de matriculació per a fills de mestres: En la normativa que es publicarà en març o abril s'inclourà la prioritat que tenen els fills de mestres a matricular-se al centre en què treballen els seus pares.

DESPESES DE FUNCIONAMENT DELS CENTRES Els números que ens donaren en l'anterior reunió eren provissionals. La pujada real de les despeses per a funcionament dets centres públics d'EGB experimentarà una pujada mitja d'un 17-18%. Se danaran noves fórmules per a justificar aquestes despeses. A l'EM els augments globals son del 19'25 a batxillerat i del 17% a FP per al conjunt de despeses de funcionament de tots els centres (els increments són sobre lo pressupostat per a l'any 84, sense contar el crèdit del Patronat de Formació Professional).

OPOSICIONS I ESTABILITAT Se'ns va informar que la situació legal que es mantenia la reserva especial per als mateixos del

curs passat: els que havien treballat al curs 8283, i que estava eliminada la reserva 70-78 (reserva de lliure). També se'ns va dir que era voluntat de la Conselleria ampliar eixa reserva especial als contractats durant el curs 83-84, però que això estava en funció dels acords als que arribaren amb el MEC i altres Comunitats Autònomes i que, a més a més, hi havia un problema de plantilles per a poder traure suficient número de places a oposició. En concret, hi han a l'EGB 972 mestres que han de ser anomenats provissionals a 1 de setembre i actualment es disposa de al voltant de 530 vacants. Les places que falten es podran aconseguir fàcilment per increment de plantilles, però no està clar el número de places que es trauran a oposició-.

El STE-PV va plantejar que l'única solució real per al col·lectiu de contractats era la conversió del cupó especial que estan ocupant els professors de valencià Í el real d'educació especial en places de plantilla, garantint l'accés d'aquest professorat e eixes places, asumint la necessitat de que els professors continuen en valencià i educació especial mentres això siga necessari.

Vàrem també insistir en que el problema deuria ser abordat enguany definitivament, ja que l'aprovació de la Llei de mesures de reforma de la funció pública pot qüestionar que al futur es pugen trobar solucions que respeten l'estabilitat al treball. L'Administració, per la seua part, va acceptar entrar en la discussió de la proposta en una propera reunió.

A l'EM el problema és diferent, ja que l'ampliació als contractats del curs passat de la reserva, deixa fora a un ampli col·lectiu que ha estat contractat enguany.

ACCIÓ SINDICAL

EDUCACIÓ FÍSICA L'última reunió dels sindicats i representants de les assemblees amb la Conselleria no va portar moltes novetats respecte a la resposta escrita que se'ns havia adreçat a gener en la que es diu que no s'aplicaven acords d'abril, que es donarien exclussives als que estigueren donant 20 o més hores i que per a la resta un augment de 5.000 pessetes. A més a més de que subsisteix un desacord de fons respecte a l'assignatura, que per a nosaltres no estarà homologada fins que el professorat que tinga la mateixa titulació que la resta estiga en les mateixes condicions, no pareix que per a enguany la Conselleria estiga disposada a cedir en molt.

Volem insistir ací en que la Conselleria afirma que, al desconèixer que el procés de regularització de l'assignatura començava aquest curs (acords d'abril) Í haver planificat el seu treball cara al curs 85-86, qualsevol mesura que es prenga ara crea dificultats casi insalvables: canvi d'horaris, desplaçaments... (Í dinés no pressupostat?).

Doncs bé, a banda de l'increïble que és que els acords d'abril, que suposaren el final d'una vaga a nivell de tot l'Estat, que varen ser aírejats a la premsa, etcètera, no foren coneguts per la Conselleria fins finals d'octubre, també tenim constància, per una carta del gabinet de Presidència det Govern, de que al Decret de 30 d'agost, de mesures urgents per al començament del curs 84-85, es varen incloure places, al MEc i Comunitats Autònomes, «per a donar cobertura a les noves agregaduries Í places de professors numeraris d'educació física», així com que «la dotació d'aquestes places permetrà durant l'actual curs 84-85 l'anomenament com a professors d'educació física interins en el número equivalent». És clar, doncs, que les dificultats no deurien ser excusa per al no cumplïment dels acords.

Tanmateix, i deixant de banda si es poden donar o no totes les places d'interins (dedicació exclusiva), tenim que, quan passem a parlar de que la resta del professortat tinga la dedicació normal, la Conselleria ens presenta un xicotet estudi en el que resulta que: a) les dedicacions normals estan congelades de l'any 84 al 85; b} els anomenaments com a interins amb dedicació normal se-

rien posteriors a 1 de gener, amb el que aplicarien el nou sistema aprovat als pressupostos de l'Estat per a contractats a partir d'eixa data, i c) en conseqüència, la dedicació normal d'un llicenciat, que als acords d'abril suposava un increment d'unes 13.000 pessetes, ara suposa les 5.000 pessetes que ofereixen {per als no llicenciats la situació és semblant). És a dir, que al no ser aplicats quan calia els acords, mes d'octubre, ara ja no aprofiten. Nosaltres, al contrari, continuem pensant que els professors deurien estar cobrant la dedicació normal des d'octubre i que, al no tindré possibilitat de tindré exclusiva, no deurien congetar-se els salaris.

Com es veu, la cosa està complicada. Ara te-

nim dos temes pendents: el de les mesures per aquest curs, on està molt clar que no pot haver acord, Í el de les mesures per al proper curs, terna sobre el que el STE-PV ha manifestat el seu interès en que l'Administració signe un document en el que, deixant de banda temes com els dels horaris, en estem en desacord, s'arrepleguen un conjunt de punts bàsics.

A les assemblees caldrà tractar aquests punts, partint de la base de que la «normalització» passa per la generalització de ('exclusiva a tots els llicenciats, fen que a cada centre estiga, almenys, un llicenciat, estudiant els problemes de falta d'hores i desplaçaments que es puguen provocar, la possibilitat de generalitzar la dedicació exclusiva als diplomats i a la resta (els sous poden ser molt reduïts), etcètera.

ENSENYAMENT PRIVAT Pareix que comença a perfilar-se una situació molt semblant a la del curs passat. Ja veurem si es confirma als propers mesos.

De moment, el MEC continua la seua política d'inhibició: asseguren que pujaran les subvencions per a pagament de salaris en un 7.5%, però que d'homologació salarial amb l'estatal, analogia, o de pagament directe, davant d'un molt probable bloqueig patronal a la transferència d'eíxe dinés als treballadors, no volen saber res.

Tampoc demostren tindré el més mínim interès en parlar del desenvolupament de la LODE: reglamentació del pagament directe, homologació en horaris i vacances, etc., malgrat que pareix que aquest tema de l'aplicació de la LODE si s'està tractant amb patronal, sindicats de la dreta, etc.

Els empresaris, per la seua part, no estan molt contents per la retirada de subvencions (cal dir

La reunió, celebrada el passat 9 de febrer, va començar fent un seguiment del document d'acció sindical per al curs 84-85 aprovat a octubre.

La iniciativa del Consell Nacional det STE-PV d'impulsar la creació d'una plataforma unitària en defensa de l'escola pública va aconseguir un primer èxit al mes de novembre amb l'elaboració per FETE, CCOO i el STE-PV d'un manifest que va ser recolzat per sindicats, partits, APAs, Escola d'Estiu, etcètera, manifest que es va fer públic a la premsa. A més a més, a les comarques del sud, començà una dinàmica unitària, amb participació de sindicats, pares, etcètera, de cara a un treball de base.

Aquest procés, que valorem molt positivament, ha estat posteriorment entrebancat per les reticències de la FETE a participar en la creació d'una plataforma estable a nivell del País Valencià i en algunefe zones. El Consell Nacional va prendre la decissió d'assumir aquesta tasca amb totes les forces que estigueren disposades.

Respecte a problemes de sectors o col·lectius, el Consell Nacional va tractar les perspectives del sector de privada, tant en el que es refereix al conveni com a les reivindicacions cara a l'Administració, la situació dels professors d'educació física i professors contractats d'EGB i EM (veure informació en privada, educació física i Taula Sindical).

Per últim es va acordar fer els dies 22-24 de març una trobada sindical per tal de poder abordar amb tranquilitat temes com el de la carrera docent, centres de professors, educació compensatòria i serveis complementaris, EPA, etcètera.

Per altra banda, el Consell Nacional va ratificar els acords del Ple Confederal d'UCSTE, celebrat els dies 26 i 27 de gener, sobre política d'aliances i unitat sindical, mantenint com a objectiu estratègic de la nostra política d'aliances la consecució de l'unitat sindical, procés al què no podria estar marginat cap sindicat progressista i mantenint la nostra proposta de formació de candidatures unitàries progressistes en les eleccions sindicals i sobre el funcionament de l'UCSTE. El Consell Nacional també va ratificar la postura assumida per la UCSTE de prendre contactes formals amb els sindicats recentment desvinculats de la Confederació i fer el possible per superar ta divisió que s'ha donat, assumint les dificultats de consolidació del sindicalisme autònom si aquest no és capaç de superar la divisió interna.

que en alguns casos, que justament no preocupen a la CECE, en contra de la nostra opinió) a centres, com els del Opus, als que caldria preguntar perquè s'han donat en algun moment. I clar, com els empresaris sempre han volgut fer als treballadors participes de les seues alegries i desgràcies, ens diuen que la pujada salarial màxima serà del 4%.

0 dimecres 13 es va reunir formalment la Taula Negociadora del conveni i la proposta empresarial va ser ja del 5,9%, sense especificar molt als diferents sectors. Per part dels sindicats, després de rebutjar la seua proposta, es va plantejar de tindré una reunió a tres bandes: patronal, MEC i sindicats, per a tractar el finançament de l'ensenyament privat: subvencions, quotes, etc., ja que són molt contradictoris els estudis de la situació que fa la patronal, els del MEC, al que tampoc anem a aceptar que la gratuïtat de l'ensenyament privat siga a costa dels treballadors, i els nostres. De moment, tots esl sindicats reivindiquem un augment del 11%, començant l'equiparació. I així està la cosa.

El tema dels «centres en crisi» també es va tractar a la reunió del MEC i dels sindicats. La resposta verbal de l'Administració va ser que estaven disposats a tractar el tema, però que més que una «reconversió» es tractava d'una «reordenació», ja que no n'hi havia una pèrdua global de llocs de treball: algunes escoles baixaven el número d'unitats i altres pujaven. (Aquest tan profon anàlisi deu haver segut fruit d'una ampla discussió, ja que un comentari semblant se'ns va fer a la Taula Sindical.)

Tampoc ací hem avançat molt en el tema.

L'Administració s'havia compromès a fer un estudi de la situació per a prensentar-lo a la Taula Sindical abans de finals de gener i portar després el tema al Consell Escolar Valencià. Aquest estudi encara no s'ha fet (ós probable, segons se'ns va dir, que es presente en 15 dies), però de moment no s'està donat cap solució ni s'està fent cap plantejament cara als professors que ja estan afectats. Com a mínim, caldria fer una llista amb aquest professorat per tal de que es puga beneficiar de les mesures que posteriorment s'acorden. Per a nosaltres, el tema està clar des del principi: no anem a lluitar per mantindré unes aules o centres en males condicions o que no siguen aules o centres en males condicions o que no siguen necessàries pera l'escolarització de ta zona, tot al contrari, però sí que anem a lluitar per a què els professors i no docents d'eixos centres tíngan accés a un nou Hoc de treball.

RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

DEBAT AL VOLTAMT DELS CEP (II)

DELS ICii ALS CEP II.

EL MODEL VALENCIÀ

Ja hem dit abans que en el desenvolupament de la seua tasca els MRP deuen cercar un camp de possible confluència amb una administració que es pretén progressista; Un camp de confluència, es clar, que no anul.le la identitat i l'activitat dels MRP com a tals, que potencie el desenvolupament de l'activitat de renovació pedagògica i per tant, que possibilite que els processos d'investigació i de capacitació docent es realitzen el més a prop possible de les pautes marcades pels MRP. Poden ser aquest marc els CEPs? La resposta se la estan plantejant els MRP des de que el document de Formació Inicia! y Permanente del MEC resulta complexe. El sí o el no no pot venir d'una valoració descontextualitzada de l'esborrany o decret de creació de CEPs. Per a donar una resposta cal valorar prèviament quina és la política global de l'Administració en el tema de Renovació Pedagògica, quin paper hi juga la creació dels CEPs, i clar, si els CEP van a possibilitar el treball autònom dels MRP i si aquests, una vegada dintre dels CEP, seran capaços de reaccionar davant qualsevol canvi estratègic de l'Administració.

Però, anem per parts. A banda del decret estatal de CEP i l'esborrany del País Valencià, no hi ha res escrit sobre política global de Renovació Pedagògica; tot queda en declaracions de principis i voluntats, Í aquestes varien sustancialment segons l'altura (política o administrativa) de l'interlocutor de torn.

Així, doncs, a banda dels CEPs, quin serà el recolzament concret que es va a donarals MRP? Hi haurà reconeixement polític explícit? Hi haurà que continuar pugnant per subvencions a través de les beques anuals d'investigació i innovació?

Hi haurà que esperar un any darrere l'altre la convocatòria de les Escoles d'Estiu per a saber si són subvencionades i amb quina quantitat? Hi haurà subvenció per a les activitats dels MRP que no es realitzen via CEP? De moment, un exemple: al Moviment Cooperatiu d'Escola Popular (MCEP) IÍ se negà la subvenció per al seu clàssic encontre anual.

Un altre element a analitzar seria la valoració del propi CEP. Els actuals decrets o projectes no ens aclareixen quin serà el seu paper ni el seu futur en la tasca general de Renovació Pedagògica, ni en concret en la tasca de formació permanent del professorat. Deixant de banda els elements possitius que desprenen les declaracions d'objectius i l'èxit que segons diuen ha tingut aquest model en altres països, volem precisament partir de la comparació de les diferents realitats per a posar els peus a terra.

Contrastant el tan famós cas anglès amb el nostre, no podem oblidar que l'administració no

té la mateixa con anca en la participació democràtica de la baee com la tenia el cisterrid anglès.

La descentralització aels programes anghsos, o la metodologia seguida per el MEC i la Conselleria del Govern valencià en la reforma dels programes de la segona etapa J'EGB són punts clars de referència. Desconfiança genera desconfiança i l'AdministrPció és la que té que donar el primer pas per a véncer-la.

D'altra banda, la implantació dels CEP anglesos es va far dintre d'una reforma profana del sistema educatiu, reforma a la qual es va convidar a participar a tot el professorat que, precisament per s^ntir-se participant, es sent igualment obligat a incorporar-se als CEP. Ací, en canvi, tal erm es veuen vindré les coses, estan motivats 3ls me stres de manera que el treball en els CEP (hora extra) no es limite a reunions dels quatre voluntaristes de sempre? Fins a quin punt la crisis que «con Boyer nos invade» no retallarà el projecte CEP de la mateixa manera que ja està qüestionant la reforma de plantilles?

Fins quin punt aquest retall pressupostari pot su posar que el seu numbre siga tan reduït com per a que la massificació faça impassible el papel d'acció dinamitzadora que deuen tindré els equips coordinadors? No oblidem que en les valoracions sobre els CEP anglesos aquesta era una de les variables condicionans de llur implantació i desenvolupament satisfactori. Fins a quin punt eixos pocs CEP, tan llunyants d'algunes cases o centres, van a suposar hores extres de desplaçament, que no motiven ni al més pintat?

ELTREBALL INTERSECTORIAL. ELSICESI L'ENSENYAMENT MITJÀ

Dintre de la filosofia dels CEP està la de conexió entre els currículum de les diverses etapes educatives. Del treball comú d'aquell utòpic cos únic d'ensenyants, cada dia més amenaçat per graus, escales, incentius i carreres docents; la d'entendre l'aprenentatge com un tot continuat.

No tenim molt clara quina solució se li donarà al problema; la realitat és que la dinàmica intersectorial és molt diferent en cada nacionalitat i no es poden donar solucions idèntiques; el mateixes podria dir dels ICES. Centrant-nos en el País Valencià, i en concret en l'àrea de les comarques del centre, no creiem que disoldre l'ICE siga la mesura més adient per tal d'integrar et sector de mitges (més lligat amb aquest organisme que amb els MRP). Més bé el contrari, creiem que aquesta mesura burocràtica, a més de no resoldre el problema, pot fer que els CEP de València, Alacant i Castelló siguen uns «pseudo-CEPICES» que dificulten el propi desenvolupament del CEP dintre de la filosofia que es pregona.

No es tracta de dir-li CEP, la seua gestió,' ni

tan sols dotar-lo de sales, recursos, el que va a, fer que un seminari canvie de dinàmica de treball; al contrari, creiem que seria més possitiu mantindré l'ICE per als grups o seminaris que encara ho consideren oportú (pel seu trebalj d'investigació, per la seua vinculació a la Universitat...}, almenys fins que es consolidarà l'estructura dels CEP i la seua dinàmica fora atraient per a la majoria de grups (ICE o de fora) que treballen en innovació, investigació o renovació pedagògica.

Restaria analitzar, per últim, el projecte de CEP del País Valencià. Si aquest model va a possibilitar el treball dels MRP al seu si, si més bé al contrari, va a limitar llurs actuacions autònomes (almenys pel que fa al finançament).

Ens limitaren aquesta vegada (tot esperant la inminent publicació del decret) a comentar només algunes coses que podríem suposar: De entrada, i just és reconéixer-ho, de l'esborrany del seu avi, d'allò més sinistre de la Direcció General d'EGB, a l'estil de consulta del decret de CEP realitzat per la Direcció General d'Universitats hi ha un pas endavant. De fet, i encara que la consulta no ha estat feta com desitjaríem ni tan sols com se'ns va prometre (no sabem si degut a tempestes internes) al menys se'ns digué que s'arreplegarien bona part de les nostres esmenes.

Es per això que esperem que almenys aquest decret reculla: 1. El reconeixement dels MRP a l'hora de dir que aquests han estat part essencial en la tasca d'innovació y renovació educativa al País Valencià.

2. Que el director anomenat per l'Administració al crear un CEP plegue al acabar l'any i siga elegit el següent per via democràtica.

3. Que canvie el sentit que es dona a les f uncions dels CEP. En concret en allò que diu de «ejecutar los planes de la Administracíón para el perfeccionamiento del profesorado» i es canvie per «colaborar con los planes...».

4. que els professors que formen part del C. de D. del CEP siguen elegits entre i pels coordinadors dels MRP, Seminaris o grups de treball adscrits al centre.

5. Que l'equip d'assessorament tècnicpedagògic del CEP estiga format per professors de reconegut prestigi en el camp de la Renovació Pedagògica Í nomenats a proposta del Consell de Direcció del CEP. 6. Que la Comissió Coordinadora dels CEP es reduesca a tots els directors dels CEP Í un representant per cada Direcció General (EGB, Mitjà i Universitats).

En cas contrari, ens oposaríem radicalment a les funcions supervisores ï decíssòries que se li atribueixen.

Tan sols cal esperar. El debat està obert.

RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

EXPERIÈNCIA

LA MARCHA ESCOLAR

«ELS XIQUETS PER LA PAU» El dia 30 de enero, de tres a cinco de la tarde mas de doce mil personas, fundamentalmente alumnos, però también padres y enseiïantes, de la mayoría de colegios públicos de Elx (Elche) y algunas academias privadas, recorrieron las principales calles de la ciudad en la Marcha «Els xi~ quets per la pau».

Fue la culminación de una sèrie de actividades que el MRP Escola d'Estiu de les Terres del Sud del País Valencià propuso a todos los colegios de Elx, que contaron con un amplio respaldo, como lo demuestra la extraordinària participación en las dos actividades comunes llevadas a cabo: la exposición de trabajos sobre la paz y la citada marcha.

Del 22 al 24 de enero se desarrollaron en los centros las programaciones didécticas elaboradas por una Comisión de nuestro MRP para cada uno de los tres ciclos de EGB. Como rnuestra de los trabajos realizados en los colegios, del 28 al 31 de enero tuvo lugar la exposición en el Complejo Cultural S. José, que fue visitada por 2.850 personas entre ninos y adultos y conto con una gama amplia de trabajos, alrededor todos del tema de la paz.

El 30 de enero por la manana, durante una hora, se realízó un programa sobre el tema en la principal emisora radiofònica local, llevado por un grupo de alumnos. Por la tarde tuvo lugar la marcha «Els xiquets per la pau».

Desde dos semanas antes estuvimos organizandola por zonas escolares y creando el ambiente necesario en los centros para que lograra ilusionar a los ensenantes, y consecuentemente a los ninos. El Ayuntamiento, la Policia Municipal y la Cruz Roja colaboraron en temas de infraestructura y seguridad. Se hicieron diez rnil pegatinas y doscíentos carteles informativos.

Como resultado de todo ello tuvimos la mayor participación de colegios y población, en general, que se recuerda en Elx, y posiblemente en

otras muchas ciudades. No solo fue la presencia de mas de 12.000 alumnos, padres y ensenantes en las calles con sus gritos a favor de la paz, sus distintives (cada zona escolar y colegio tenia asignado uno), pegatinas, pancartas, globos, caras pintadas, bicicletas con banderas y todo tipo de adornos, que ofrecían un vistoso colorido, sinó fundamentalmente el gran ambiente creado entre los asistentes y espectadores, que acabo de eliminar las ciertas «reservas» que existia entre algunos padres y maestros por el siempre tópico e intencionado tema de la «manipulación de los ninos», entendido a su manera, por los que preferirían una escuela estàtica, alejada de la sociedad. No les dimos oportunidades, sin que ello

ESCOLA D'ESTIU DE LES TERRES DEL SUD Ultima semana de febrero: Celebración de carnavales. Coordinación de todas las zonas escolares a cargo de la ATÉ y consejos zona.

Semana anterior al 8 de marzo: «Dia Internacional de la Mujer Trabajadora». Organización a cargo de la Assemblea de Dones d'Elx. Semana de la primavera. Organización a cargo del Grup de Literatura Infantil d'Elx. 25 d'abril: Entrega unidad didàctica. Actuación de un grupo de música popular valenciana.

Ademàs: Programación de las actividades Extracursets de la X Escola d'Estiu.

Interesados: Conectar con Lola Martínez. C. P. Jaume I. Tel. 46 00 31.

supusiese alejarnos de nuestros objetivos, que creemos fueron bastante bien asumidos por la mayoría debido al trabajo previo realizado. Creemos que esta primera experiència animarà a muchos de los que han quedado al margen en esta ocasión.

Sin olvidar los pequenos problemas, però importantes para tener en cuenta en futuras ocasiones, productos todos ellos de la falta de algunos medios técriicos no previstos, nuestra valoración es totalmente positiva, pues ademàs de la ilusión demostrada y la repercusión que tuvo la marcha en todo Elx, ha servido para sensibiüzar y unir y dar confianza a algunos miles de ninos, padres y ensenantes. La lucha por una autèntica paz como problema principal que preocupa a toda la humanidad es un tema al que no puede estar ajena la escuela. Experiencías como la realizada demuestran las posibilidades para realizar una ensefíanza mas dinàmica, que motive mas a nuestros alumnos y esté més cercana a los problemas sociales, formando personas críticas, solidarias y responsables.

Como decíamos en uno de los parrafos del «Manifiesto de los Educadores por la Paz», repartido en la comarca Baix Vinalopó y en otras del Sur del País Valencià, «somos conscientes de que la Paz no es solo la ausencia de violència física, sinó también la inexistència de violència estructural y de injusticias establecidas».

Esta marcha escolar ha sido nuestra contribución a la difusión de los objetivos de la educación para la paz y a la lucha de los movimientos pacifistas en todo el mundo. La escuela no puede desentenderse de problemas sociales tan preocupa ntes, Elx, 4 de febrer de 1985.

Moviment de Renovació Pedagògica «Escola d'Estiu de les Terres del Sud del PV»

L . L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L _ i _ L L _i Ll _r Ll I_Ll IL __ L L _ _ _ lL _ iL—L L.L 1—L I—L LL- lL _ lL _ lL _ l. _ íL _ l -L. , U l_ U l_ «: i I i i r i I i I i I I 1 !

I I

•-

U L L L L L L L L L L L L L L · L L L L L L L L L L U L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L ut

L L L L L, U L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L .i- L l L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L U L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L -L—L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L • • L L L L L L L L L L L L L U L L L L L L L L L L ^ J-^-t—L L L L L L L L L L L L L L L L L ' ' ' ' ' ' ' ' 'L L • . . . . . . .'L. L. . . .L .L . .

L L L L L - L L L L í t l L t LL, U. .

L L L L L L L L L L L L Uj^-Í^^L—^. .

ML- L L L L L L L L L ' L L L L L L L L L L L L L LM_ f t HkL·^T^KL1 ^ L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L B^LF .L. L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L 1M ^L L L L L L · L L L u l L L L L L L L L L L L L L M L L L L L L L L L L L L L •»•-___~_ L L L L L L L L L L L L L L L L L L * - - - - i L L L L L L L L L . L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L l L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L · L L L L L L L L L L L L L L L L L · L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L i_ L L .L^ ^L^ L U -L^ -L. L — L — L ^ iL _Li L_ L i _ u i - L L L L L L L L L l L L L L L L L L L L L L · L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L . L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L · L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L I L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L

L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L ^.L. L ^^^ L L U..' '

.

L .

L. .

L L .

L .

L .

L L L L L L L L L L L L L À- L L L L L · L L L L L L L L · L L L L L L L L L <g L · L L L L L L L L L L 1 ... . . _ . . — . | _ | _ L . L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L^PL L^Bt L J^üf __ L L L L L L L L · L L l L L L L L L L L L L L L L·L L fm L LL·LL L^B L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L W ^ t-JUL K L L L L L L L L L L i L L L L · L L L L L L L L LgL^., «'"IML L·L . . L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L udh·V^b-Mll L H^Hr- -—-, -P- .

L L L L L L L L L L L L L L L L · L L L, C"T_ L TT^L T" L L· l· L"L^L^L"L "L ""L^L^L~L^L"L~L~L~L~L"L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L I L L L L L L L L L L L L L L L · L L L L L L L L L L L L ^ _ L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L l L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L. LL. L L L L L L L L L L L L L L L L i L ,L l _L L IL _ LL _ l L_ lL— L L.L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L LL L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L » L L L L L L "L L L L L L L L L L LL LL LL LL.LL LL LL LL LL LL LL LL LL L ^ir.

L u L L L iLLiDKt i itit>l·1rSt i ï^hH^b ^ D& LKTijKA

L

L L

i

. L L

L

L

:

L L

L L

APASSIONANT VOLUM QUE AJUDA D'UNA MANERA AMENA EL JOVE LECTOR A ESTIMAR LA LITERATURA I L'IDIOMA

L

L L

L

L L

L

L

L L

L L

L

L

"L

L

L L

L

L,

L

L L

L

L L

L

L L

L

L

.

L L

L

L L

Continuació dels plantejaments pedagògics del llilectura de 6-- i realitzat pels mateixos autors —la capacitat i prestigi dels quals avala la qualitat d'aquest treball—. Irregularitats eff la construcció pretén assolir objectiu bàsic d'introduir definitivament al xiquet en el món de la creació literària i d'afavorir l'hàbit lector, tot proporcionant esplai.

-

L L

L

L L

L

L L

L

L

L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L

L L

L

L

L

L L

L

L L

L L L L L L L L L L L L L L L

L

L

I L

L

L

L L

I L.

L

I L

GREGAL UJBRES consorci d editors valencians,s.a.

L

: U

L

L L i . L L i . L L.

Literata Azorin ,15. tl.3 34 4663 València -46006 L

L L

L L

>

L. L

L