El desenvolupament delaLODE
-
LLI OC ffi 5 LU
LU
W
o ce tu
O O. LU
O hi ha cosa més difícil que ser original parlant (Jets principis de curs. Tots els anys ós . ta mateixa cançoneta amb la mateixa música i a companya me m Enguany, a falta de dades bàsiques que encara no hem pogut arreplegar i que es referixen a aspectes tan típics com el de la supressió d'aules, col·legis als que encara falten mestres per incorporar, aules que no poden funcionar per manca de mobiliari, alternatives de l'Administració per als diferents col·lectius, etcètera, cal destacar dos tenies: el primer és eï de ta filo-
N
sofia de la supressió d'aules. Aquesta consisteix en supeditar la reducció d'alumnes per aula a la creació .de persona* extrapíantüla —i no estem referint-nos al de valencià—, sense entendre l'absurd que pot suposar, per exemple, un mestre de recolçament en aules de quaranta aJurfb nes, quan és precissement el fet que hi hagen quaranta alumnes el que fa necessari moltes vegades el mestre de recolçamem. Avui, eom atífr, per a nosaltres ta reivindicació més bàsica continua essent la reducció d'alumnes per aula, a s«gon lúrnèi al que fèiem referència és el de l'adjudicació de places, que ha suposat un rècord en el fàcil art de fer les coses tard i mal. La no exigència de tltolació per a triar educació especial ha posat eh evidència, a banda altres consideracions, la falta de criteris de la Conselleria per 3 aquest sector, on soviíit es barregen cpses tan diferents com el clàssic concepte d'educació especial amb et de mestres de recolçamem, la funció dets quals no sempre està clara. Més greu encara ens sembla el fet que el dia 9 s'estigueren adjudicant places, de la qual cosa cal deduir que l'Administració no ha assumit quó et curs