Centres de rofessors Els consells municipals M·IP^^^^M^^·^^^^^^^^^^^^^^^^·^^^^^^^^^^^^^·
00 O) LU
cc
O O Q UJ
N
a 00
O
ce
UJ
ü O QL
UJ
H
ONORABLE senyor Conseller: Si no ens falla la memòria, la darrera vegada que es va reunir amb els sindicats fou en una Taula Sindical a finals del curs 83-84. Des d'aleshores hem tingut més facilitats per a entrevistar-nos amb el senyor Maravall que amb vostè. No és que el ministre ens done massa facilitats, entengamnos, és que amb vostè es simplement impossible. Això, com pot comprendre, està molt mal, ja que el seu exemple
cundeix i, de rebot, també cada vegada ens costa més veure els Directors Generals del seu departament. No s'ho prenga a mal, però, de vegades, ens dona la impressió de no estar suficientment atent al que passa a la seua Conselleria, que sols s'entera de les coses massa grosses, de les que desborden, però que no fa un seguiment ni una planificació escaient d'una política educativa de la qual és responsable, Mire vostè, estem ja a la segona quinzena d'octubre i encara no s'ha convocat ni una Taula Sindical. Ja sabem que l'any passat funcionava molt mal, però oblidar-se'n d'ella no és la millor manera de fer-la operativa. No li extranyarà tampoc que lamentem l'actual hibernació en què es troba el Consell Escolar Valencià, la valoració del qual farem un altre dia. Pitjor encara ens sembla la situació dels Consells Escolars Municipals, pel que suposa d'incapacitat per
part de la Conselleria el potenciar-los. Diguem-ho clar: en aquests moments encara no sabem ni els Consells Municipals que funcionen ni de quina manera funcionen. O més encara: no sabem la quantitat de centres que encara no tenen correctament constituïts els Consells de Direcció/Vostè comprendrà que la participació i la gestió democràtica així no va per bon camí. No cal que ens diga que la participació i la gestió democràtica no es fa a base de decrets, això ja ho digueren al darrer Consell Escolar i nosaltres els vam donar mitja dotzena de bones idees, que esperem li serien transmeses. Podríem parlar del desenvolupament de la LQDE, una part de la qual correspondrà a la Conselleria, i de l'opció tan fàcil i poc compresa que sembla van a seguir: esperar i traduir el que diga Madrid. Deixem-ho córrer. Els sindicats, però, li podem assegurar que tenim coses interessants a dir sobre aquest tema ï sobre altres. Per exemple, sobre els Centres de Professors (CEP). Mire, si hi ha una cosa pitjor que no tirar endavant, es tirar endarrera: exactament el que han fet vostès. Si vol, podem anar per parts. Suposem que a una comarca funcionen una sèrie de col·lectius d'ensenyament d'una forma coordinada, participativa i sistemàtica. Suposem que el desig de vostè siga extendre aquesta experiència a totes i cadascuna de les comarques. Suposem que amb aquest objectiu es publiquen una sèrie de disposicions legals per tal de constituir els CEP, acompanyades d'una sèrie de mitjans econòmics i personals per tal de facilitar aquest procés. Suposem, per a que tot reste més clar, que en les disposicions assenyalades, es reconeixen expressament els treballs dels col·lectius esmentats i s'assumeix «alentar i extendre aquestes iniciatives». Suposem que els col·lectius valoren possitivament la iniciativa de l'Administració i decideixen participar-hi. Suposem que coherentment amb la seua trajectòria de treball
conjunt i participatiu, es presenten amb un programa d'actuació elaborat coíectivament i amb el nom d'unes persones concretes per a dur-lo a termini. Suposem que els criteris per a la valoració de mèrits fixats per la Conselleria són raonables. Doncs bé, honorable Conseller, després de tantes suposicions, resulta que en algunes comarques, precissament en les que més funcionaven els col·lectius que vostè tant admira, han estat triades per a dirigir els CEP unes persones que, a la llum de tot el que hem dit, no tendrien que haver-ho estat. Anormalitats han existit a molts flocs, però parlar d'Elx o de la Safor, per
exemple, no entra en l'àmbit de l'anormalitat, sinó en el del escàndol. Un escàndol en el que no han estat al marge les connotacions polítiques. Vostè estarà d'acord amb nosaltres en que per a «alentar» d'aquesta manera, era millor fer no res. Per suposat, políticament tampoc li interessa: encetar una experiència amb la gent que va a dur-la a termini en contra, no pot beneficiar ningú. Podríem dir més coses, però se'n adonarà que aquesta carta ja resulta llarga. No és ningun problema: li'n escriurem d'altres. La nostra, senyor Conseller, està comdemnada a ser una relació epistolar.
CONSELL NACIONAL El 26 d'octubre hi haurà Consell Nacional a Dénia, a les 10 del matí, al Col·legi Les Vesanes. L'ordre del dia és el següent: 1.
2.
3. 4.
Presentar les esmenes i arreplegar nous documents per al Congrés del STE del PV, que seran repartits allí mateix. Posicionar-se sobre les ponències de la primera part del Congrés d'UCSTE, que són les que publiquem en aquest número. Triar delegats per a la primera part del Congrés d'UCSTE. Aprovar la proposta del calendari i reglament del Congrés del STE del PV. •
-
EDITA:
i
i
M "J kAL 'AMI M,
MEDIOS AUDIOVISUALES MATERIAL DIDACTICO Y DE LABORATORIO Distribuïdor exclusivo para Castellón, Valencià y Alicante
JOSÉ M. NAVAS PÉREZ
Director: Jaume Munoz
Alacant: Orense, 3, E, Dcha* 03003 Atacant. Tel, 22 80 88 Castelló: PI. País Valencià, 6, 3.° 12002 Castelló. Tel. 206827 València: Gascó Oliag, 8, A, 10. 46010 València.
Tel, 361 52 16 Administració, redacció 1 publicitat: Gascó Olfag, 8, A, 10. València. Tel. 361 52 16
Consell de redacció Ü- Honduras. 4. pu Telf. 3551042
4W120 - V A L E N C I À
San Marcelino, 3, 1.°, 2. Telefono 357 30 73
VALENCIA-17
Pilar Tormo, Anna Ros, Albert Sansano, Pere Boluda, Honorat Ros, Gonçal Alcalde
ACCIÓ SINDICAL CARRERA DOCENTE
MAS ANTIGUA QUE LA TOS La carrera docente que establece ia Adicional 15 de la Leyde Reforma de la Función Pública està congelada v parece que de momento no nos va a dar mas dolores de cabeza. Congelación que, por supuesto, no significa derogación, Loqueahora nos parece interesante es analizar mediante un mínima de perspectiva històrica el «gran cambio» que supone esta «novedosa» empanada mental.
«Tal vez, la mayor novedad contenida en Ea Disposición Arlicional decimoquinta de la Lev de Medidas de Reforma de la Función Pública sea fa introducción del concepte de carrera çodente, hasta ahora inédïto en nuestro país.»
Sorprende encontrar, en la carta que el senor ministro de Educación y Ciència ha dirigido a los funcionarios docentes, aseveraciones como la anterior, con las cualestrata de presentar su proyecto de carrera docente como novedoso. Existen en la historia de la educación espahola antecedentes claros de organización de la carrera docente muy similares al provecto del senor Maravall y dictados por políticos de acentuado conservadurismo decímononico, ideologia de la que suponemos se encuentra bastante alejado el senor ministro y el Gobierno del que forma parte (al menos verbalmente). El Plan General de Estudiós, aprobado por Real Decreto de 17 de septiembre de 1845 (sí, el ocho es correcto), firmada por el entonces ministro de la Gobernación, Pedró José Pidal (minis terio encargado de las cuestiones educativas), y cuya autoría tècnica se atribuye a Gil de Zàrate, dice: Articulo 111,— El sueldo de los catedràticos de ïnstituto en la ensenanza elemental no bajarà de 6.000 reales anuales ni superarà los 12.000. Articulo 112, —Los catedràticos se inscribiràn todos en un cuadro general, formando escala, y en el cual iran subiendo y ganando sueldo con arreglo a dos conceptos diferentes: 1-° Antigüedad en la ensenanza, 2,° Categoria en la carrera. Articulo 113.—La escala de antigüedad se dividirà def modo siguiente: Veinte catedraticos, a 18.000 reales de sueldo. Cincuenta catedraticos, a 16.000 reales de sueldo. : . Ochenta catedraticos, a 14,000 reales de sueldo. Todos los demés, a 12.000 reales de sueldo. Articulo 114. —La categoria en la carrera se constituirà dividiéndose los profesores en catedràticos de entrada, ascenso y termino, A los de entrada corresponderan las tres sextas panes de los catedràticos de cada facultad. A los de ascenso, las dos sextas partes, v a los de termino una sexta parte. [Nota: los catedràticos a que se refieren los tres últtmos artículos son parte de los de instituto y universidad.) La cèlebre y por tanto tiempo vigente Ley Moyano, de 1857P dice en su articulo 210: Se formarà un escalafón general de todos los catedràticos de instituto del Reino, en el que se ascenderà por antigüedad y mento. Para ello se dividiran en cuatro secciones, de las cuales tres gozaràn del siguiente aumento de sueldo: 6.000 reales la primera, 4.000 reales la segunda y 2.000 reales la tercera. Finalmente, la reaccionaria Leyde Instrucción Primària, de 2 rfe junio de 1868, clasifica las escuelas y a los maestros, segün el sueldo, de \a siguiente forma:
En escuela de entrada, SOOescudos. En escuelas de pnmer ascenso, 400 escudos. En escuelas de segundo ascenso, 600 escuEn escuelas de termino, 800escudos. (Articulo 42 de la citada ley.) En otro orden de cosas, el proyecto del Gobierno socialista sobre la carrera docente muestra, a nuestro ]uicio, notable discordancia entre las proclamaciones teóricas y su plasmación pràctica. Centrados en el aspecto de promoción profesional, dice el senor ministre en su carta abierta: se contempla «un mecanisme de promoción intracorporatïva, que establece unos grados de carrera en el seno de cada cuerpo orientades a reconocer los esfuerzos profesionales de cada ensenante y a posibilitar su promoción...», Al margen de que los criterios de valoración de méritos es una cuestión de gran complejidad, està claro que la pretendida promoción es simple falacia al estar condicionada al número de plazas
existentes. Puede darse el contrasentido de que individuos de sobrados méritos comprobados queden estancados en un determinada nívei, en espera de la vacaníe precisa. De todo lo anterior se desprende que la promoción en nuestra carrera docente està realmente condicionada por criterios de naturaleza econòmica, de tal modo que mas que promoción es purajerarquización lo que se pretende. Para terminar, en la carta del ministro se hace mención, por un lado, al hecho de que el ministerio «ha inicïado conversactones con las asociaciones sindicales v profesionaies que representan al profesorado de la ensenanza pública», y, por otro, a que «nada se harà de espaldas a los profesores». El senor ministro sabé perfectamente que no se han cetebrado elecciones sindicales y que, en consecuencia, la representativa dad de los grupos con quienes està negociando es muy escasa. Evitaríamos esta situación con la celebración de eíecciones sindicales, una de las reivindicaciones mas unànimes del profesorado estatal.
ANEM-SE'N DE L'OTAN... MONTANTELCIRI!
.
«Els míssils ja estan en l'aire. Objectiu: el port i l'aeroport d'una ciutat mediterrània anomenada València. Lloc d'impacte: la plaça del País Valencià. Immediatament després de l'explosió, la ciutat queda totalment destruïda en un radi de quatre kilòmetres, causant un 100% de baixes mortals. Als onze segons es produeixen destruccions massives d'edificis i augmenta el nivell de víctimes. Als trenta-set segons moren més d'un rnilió de persones com a conseqüència dels efectes d'una bomba nuclear.» Així comença un dels papers de la campanya que ha muntat la coordinadora pacifista contra la permanència de t'Estat espanyol en l'OTAN amb el lema: <(Anem-se'n de TOTANA, montantel ciri». El STE-PV i altres sindicats, partits i organitzacions socials recolzen aquesta campanya per l'eixida de l'OTAN en un moment en el que no tenim cap seguretat ni tan sols de que el PSOE vaja a convocar el tan anunciat referèndum; ja va quedant cada dia més clar que el partit en el govern té una clara «vocació atlantista», però nosaltres no, i els pobles de l'Estat espanyol segurament tampoc. Almenys volem dir, com la cançó de Lluís Llach, un NO ben clar a l'OTAN, a la cursa d'armament, a la guerra en què ens estan clavant... Nosaltres pensem que com» a ensenyants organitzats que lluitem per un ensenyament al servei del poble del País Valencià, estem compromesos en la lluita contra projectes guerrers que responen a interessos aliens als seus i que només li poden portar perjuís; per això recolzem aquesta campanya i us convidem a connectar amb els grups anti-OTAN i pacifistes del poble o barri on treballeu, per tal de col.laborar amb ells en aquesta primera fase, que durarà fins el 9 i 10 de novembre. De la resta d'actes us mantindrem informats.
ACCIÓ SINDICAL ELX
LOS CONSEJOS ESCOLARES MUNICIPAL Lo que ahora se reconoce y regula legalmente ha sído una realidad v una experiència pionera en nuestro municipío desde hace nnàsde cuatro anos. El Consejo Municipal de Educación de Elxr a pesar de sus problemas para un correcto funcionamiento, debido fundamentalmente al escaso interès existente en algunos sectores por aceptarlo cumpliendo sus acuerdos y de la Adminjstración por desarrollarlo y darle credibilidad y prestigio, ha permitido llevar a la pràctica el principio de gestión democràtica de la ensenanza. Su reglamento, basado en la representación directa desde los centros y organizado en consejos de zonas, facílitaba la participación a través de unos cauces que han permitido recoger las enormes inquietudes educatïvas existentes en Elx. En ningún otro sector de trabajo se han dado esas condiciones. El Consejo de Educación de la Zona Norte desde su origen ha mantenido una línea de defensa de una escuela pública digna y de calidad, planteando las necesidades educativas a partir de su estudio real y de la presentación de alternativas. Muchas dificultades hemos encontrado en este tiempo, y a pesar de reconocer los logros parciales conseguidos, fundamentalmente el sentida colectivo, democràtico y ampliamente particïpativo con el que nos hemos enfrentado a todos los temas, muchas cosas quedan por lograr de cara a una escolarización correcta y a una ensenanza de calidad (por citar solo las mas urgentes, alguna de eltas recogidas en el Plan de Educación Compensatòria solicitado a ta Conselleria para la zona: acabar con la ffodisea» de la construcción del Casablanca llr mas otro centro para normalizar la situación, crear cuatro aulas nuevas de Educación Especial, dotar a los centros de profesores de apoyo en los ciclos y de especiatistas psicopedagógicos). En estos momentos en que existe una normativa legal que se va a poner en vigor disolviendo los consejos actuales, todos los que hemos dedicado esfuerzos a crear y potenciar el CME tenemos la obligación de reflexionar sobre el contenido de esa normativa y sus repercusiones sobre la base del anàlisis de la experiència anterior, ya que el objetivo deberfa ser mejorar ese funcionamiento valorando las posibilidades que la Ley y el Decreto ofrecen para conseguir ese objetivo. 1.
La Ley de Consejos Escolares
El anélisis que hacíamos en diciembre del 84 aprobado en el pleno del CM podria resumirse en los siguientes puntos: — Fue un proceso ràpido de aprobación de la Ley en el que no se tuvo en cuenta la experiència de los consejos municipales que existia n y que iógicamente podrían haber enriquecido el proyecto. — La Ley no recogía la posibilidad de reconocer y respetar esas experiencias en caso de valorarlas positivas. — No establecía ios cauces para que se asegurara uha correcta conexión-coordinación entre los centros de ensenanza, los consejos municipales con los comarcales y de estos con el de País Valenciano, Ello com-
4
portaba el que quedaran en órganos aislados cuyos planteamientos no pudieran llegar a los verdaderos centros de decisión de la Administración, Ello podria provocar la inutilidad de estos órganos, ya que su limitada carécter consultivo y participativo incluso era dudoso que se pudiera cumplir en esas círcunstancias, como se ha comprobado en numerosas ocasiones con el consejo de Elx. Existia la posibilidad de que el Decreto que debía regular la Ley permitiera un margen de maniobra a cada municipio. 2.
EL CONTENIDO DEL DECRETO
2.1. Plazos que fija: Cuatro meses para la constitución de los consejos municipales, a partir de la entrada en vigor del Decreto, 30 de mayo. Previamente cada Ayuntamiento debe llevar a cabo «la ordenación de los pro cesos electorales en la forma en que reglamentariamente se determine». ^Quién debe determinarlo? Cada Ayuntamiento debe enviar acta con la composición y nombre de los miembros del consejo en el plazo de treinta días después de la constitución. Indudablemente dar estos plazos para constituir unos órganos que necesitan previamente de un amplio proceso de información sí se quiere que despierten interès, teniendo en cuenta que esos cuatro meses eran el ultimo del curso, los dos de vacaciones escolares y el primero de nuevo curso, con la gran cantidad de problemas prioritarios que hay que atender en los colegios en septiembre, supone constituir unos órganos con pocas posibilidades de vida, Con seguridad seran gran mayoría los municipíos que no han puesto los medios para el cumplimiento de este decreto ni han planteado el retraso de esos plazos para hacer posible un proceso mínimamente valido. En el caso de nuestro municipio la primera noticia que hemos tenido sobre dicho Decreto fue el 18 de septiembre, en que el concejal de Educación convoco a la permanente del CM y allí mismo presento la propuesta de nueva composición para que se aprobara y pasara al pleno de la cofporación municipal antes del 30 de septiembre. ^Por què esas prisas, sin estudiarlo previamente en los centros y las zonas, si en cualquier caso con eso tampoco se cumple el decreto? <^es este un procedimiento correcto para cumplir el objetivo que se debiera conseguir de màxima participación, o acaso es otro el objetivo? 2.2. La composición: Con un dacreto
tan estricto: màximo de veinticinco componentes, sectores u organizaciones que deben estar y proporción o número de cada uno, pocas posibilidades de maniobra hay para estructurar una organización que fomente una real y directa participación, EHo se complica cuando en el màxima de siete profesores deben estar representades los diversos sectores educatives: escuelas infantiles, EGB, BUP y FP. Lo mismo podríamos decir de la re presentat ivida d de los padres. , Se puede articular eso con la necesaria representación por zonas, o con ello ya no es valido? ;Por què esa uniformidad? ^Por què los directores de los centros tienen representación pròpia y no se consideran parte del profesorado? ^Acaso tienen intereses distintos? ^No supone esto fomentar el corporativisme o la aparición de esos intereses? ^Por què se incluye a los titulares de los centros privados y no se hace lo mismo con los profesores y padres de estos centros, cuando entre ellos si existen de hecho planteamientos e intereses diversos? iCónio se pretende que las distintas organizaciones sindicales existentes en la ensenanza se pongan de acuerdo para elegir a dos representantes de entre ellas para el Consejo Municipal, cuando el hecho de existir varias debe entenderse que es por haber diversas formas de entender el sindicatismo y diversas alternativas educativas, y ademàs no se han producido elecciones sindicales que otorguen esa representatividad? Por otra parte, el decreto no obliga a que sean dos. 2.3, La eleccïón de los componentes del consejo. — Según el citado decreto la ordenación de los profesores electorales corresponde a cada Ayuntamiento. En esto si que no hay normas mas estrictas. En los consejos municipales los padres, alumnos y profesores deben formar parte de los consejos de dirección de los centros. En el caso de los padres son las APAs las que pueden presentar las candidaturas. No se aciara nada sobre la presentación de candidaturas de profesores o alumnos. En los consejos comarcales los profesores serén designados por sus organizaciones sindicales «en atención de su representatividad» (^Cómo se mide la representatividad? Se supone que por los resultados de las elecciones el consejo rector de la MUFACE de hace unos afios, según establece el decreto para el Consejo Escolar Valenciano).
ACCIÓ SINDICAL Siendo provisionals los consejos de dirección de los centros al tenerse pronto que regular y paner en marcha los consejos de centro que sefiala la LQDE, sin unas elecciones sindicales en la ensenanza v sïn clarificar a nfvel de APAs, si solo las de centros públïcos pueden presentar candidaturas o también las de prívados, si federaciones o únícamente APAs, ^cómo se puede poner en marcha un proceso de elecciones tan importante con garantías de total democràcia, representatividad y claridad? ^por què esas prisas en una situación de provisionalidad y sin darse esas condiciones previas para otorgar validez al proceso? ^no se pretenderà en el fondo crear unos órganos personalistas con la intención de mantener una ímagen participativa (irreal), però alejades de !a realidad de los problemas educativos? 3.
CONCLUSIONES
— Aunque los principies recogídos tanto en la Ley coma en el decreto han sído los defendidos por todas las organizaciones sòciales v sindicales que desde hace muchos anos estamos proponiendo desarrollar la alternativa de escuela pública, una de cuyas características fundamentales es una democratización de todo el sistema educativo a través de los consejos escolares debidamente coordinados y dotados de contenido, a la hora de concretar cómo.se entienden la composición y funciones de estos órganos, y especialmente de cómo se canaliza el tema de la particïpación, se ponen en evidencia los planteamientos restrictivos y poco claros de la Administración autonòmica. '— Con el proceso de aprobación de la Ley y de aplicación de este decreto no se està propiciando una participación real desde los centros educativos que gènere entusiasmo entre los diversos sectores que deben dar vida a los consejos y cuyos componentes estén directamente coordinados y controlados por sus representades. — El hecho de ser una normativa legal excesivamente uniformista hace que no sea posible su adaptación a realidades municipaies distintas o el respeto hacia posibiles experiencias existentes que pudieran ser més abiertas e innovadores v por lo tanto positivas. Por ello da la impresión de que lo que se pretende es acabar con esas experiencias y crear unos órganos que sean mas fécilmente controlables, ahogando las escasas ilusiones particípativas que puedan existir todavía, Partiendo de la base de reconocer la validez de estos órganos como tales y de la necesictad de reflexionar sobre el contenido de la normativa legal y el proceso de constítución, tenïendo en cuenta los elementos anteriores, serà preciso tomar postura sobre la participación o no en ellos como ensenantes, y en caso de valorar su conveniència, estudiar las condiciones que debieran reunir los procesos electorales y de constitución. Desde luego tenemos claro que ei actual reglamento del CME permite mayores cauces participativos que la normativa legal, aunque necesitarà estudiarse el tema de la integración real de otros sectores educativos distintos del de EGB existentes en Elx. Si esa integración no se ha producido ha sído por no participar dichos sectores en los respectives consejos de zona, ya que el reglamento sí que los recogíaDesde luego los consejos escolares que se pretende poner en marcha con esa normativa legal no son aquellos por los que hemos luchado a lo largo de estos anos y que, en la medída de nuestras posibilidades, hemos puesto en pràctica, entre muchos, en ciertas zonas. Elx, 8 de octubre de 1985
DUCACIO FÍSICA La història d'aquesta assignatura i del col·lectiu dels seus professors ja és molt llarga i també és molt vella. Les lluites que aquest professorat ha estat portant els darrers anys, principalment al curs 83-84, varen donar els seus fruïts amb la signatura, a abril del 84, d'un acord del MEC i sindicats per tal de començar el procés de normalització de l'assignatura i els professors. Aquest acord, però, ha estat entrebancat des del principi pel desconeixement del mateix per banda de comunitats que no varen voler assumir-lo, com ací al País Valencià, i per incompliments del mateix MEC. Recolzanl·se en el fet, que és cert, de les diferents titulacions del professorat, el que en la pràctica s'està produint és un total menyspreu del col·lectiu, dels seus drets més elementals i, fins i tot, una autèntica sobreexplotació. No es pot oblidar que una gran part dels professors han entrat amb Túnica o la major titulació que existia al seu moment, que s'està fent un gran esforç per obtindré les convalidacions pertinents, esforç de treball i econòmic, i que han mantingut l'assignatura tots aquests anys. Ací no es pot generalitzar ni convertir les anècdotes personals en judicis sobre tot el professorat, com no es fa en les altres assignatures. Ha hagut, això sí, una falta de control i d'interès de l'Administració, com a «contrapartida» a uns sous d'autèntica misèria, tant per a titulats superiors i mitjans, com per a no titulats. Els primers inte ressats en acabar amb això i normalitzar la situació laboral i de l'assignatura són la major part del professorat. Però això, hi ha que dir-lo clarament, no és el que s'està fent: — Els professors, ni llicenciats ni no llicenciats, no han tingut l'oportunitat de l'accés al funcionariat en tots aquests anys, per no existir les places de professors numeraris d'educació física. Enguany es convoquen• per primera vegada oposicions i, contra la reivindicació del col·lectiu i les promeses anteriors, no es dona l'oportunitat de les restringides. Si el problema era arribar a un professorat d'educació física majoritàriament funcionari i amb titulació superior, el que caldria haver fet és donar facilitats per a les convalidacions i l'accés al funcionariat, tindré una certa flexibilitat en les titulacions, flexibilitat que s'ha tingut en altres casos a l'ensenyament mitjà. La realitat és que s'ha fet tot el contrari. — No es pot parlar de que l'assignatura s'està normalitzant quan es mantenen diferències injustificables en els horarirs de tutors, caps de seminari, etcètera, d'educació física i la resta d'assignatures. — Es pensa que normalitzares obli-
gar el professorat a traslladar-se obligatòriament, no reconeixent uns contractes amb anomenaments per a centres Í localitats determinades, però es manté la injusta i irracional situació en la que, sense justificació acadèmica o del tipus i hores de treball, una part dels p r o f e s s o r s està rebent 34.000-35.000 pessetes netes mensuals (38.000 39.000 després de la baixada de la retenció d'Hisendat, no arribant a les 60.000 pessetes la resta. A més a més, creiem que cal rebutjar enèrgicament la forma en què s'ha produït enguany l'adjudicació de les places. Primer, perquè la primera notícia que el professorat i els sindicats varen tindré de que s'anava a produir un desplaçament generalitzat va ser a la premsa el cap de setmana del 20 al 22, anunciant-se un acte d'adjudicació per al divendres següent. Tampoc els directors dels centres en molts casos tenien informació fins al dijous anterior a l'adjudicació. Tot això va produir que molts companys no estigueren informats a temps. Segon, la falta de sensibilitat en no donar avís i fer coincidir la convocatòria amb les proves de convalidació a Madrid, lloc on es trovaven molts professors en eixa setmana. Tercer, els errors eh la confecció de les llistes i la impossibilitat de corregir-los per falta de documentació i perquè s'haguera tardat moltes hores, feia irrealitzable l'acte d'adjudicació. I per últim, els professors no varen ser informats de en què condicions es traslladaven: horaris, retribucions, etcètera, fins el mateix dia. En aquest moment, si de veritat es vol acabar amb una situació injusta í negativa per a tots, cal buscar un acord que contemple l'accés al funcionariat de tots els titulats superiors ï mitjans, l'eliminació d'eixa situació vergonyosa que és la dels professors «adjunts», un increment salarial per a tots els professors no titulats i definir a mig termini el treball que aquest col·lectiu ha de realitzar, en què centres i en què condicions laborals i retributives.
LEGISLACIÓ
LS CONS LLS ESCOLARS MUNICIPALS DE DISTRICTE Els consells escolars municipals estan regulats pel Decret 62/85, que podeu trobar al Diari Oficial de la Generalitat, número 256, En aquest decret, a més a més, es regulen els consells escolars territorials (per entendre'ns, comarcals). Els articles referents als consells comarcals, els quals seran «creats pel Consell, a proposta de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, després de consultar el Consell Escotar Valencià i les corporacions locals afectades», els reproduirem, per falta d'espai, en un altre número d'aquesta revista. El que ara considerem fonamental es que potenciem la constitució dels consells municipals. Difícilment podrem exigir la constitució dels consells escolars comarcals si prèviament no fem funcionar els municipals, Sembla que està a punt d'eixir una normativa que va a fixar de nou el procés per a la constitució dels consells municipals, per a la qual cosa s'ampliarà el plac que en el seu moment determinava la llei. Tanmateix, cal deixar constància d'una sèrie de fets: 1. La normativa que regula els consells escolars municipals en ningun moment ha estat debatida al Consell Escolar Valencià. 2. El STE del PV, a la vista de la inoperància del Consell Escolar Valencià, va presentar propostes directament als grups parlamentaris socialista í comunista. Com a conseqüència d'aquestos contactes, vam aconseguir, pel que respecta al Consell Escolar Municipal (en el seu moment parlarem dels comarcals i de país), la inclusió en la composició del consell de la representació de les organitzacions sindicals, no contemplada al projecte. Altres propostes, però, no serien acceptades: el qüestionar la presència dels directors en la forma en què hi era plantejada, un major respecte a l'autonomia municipal tant en la composició com en les funcions del Consell Municipal, la necessària coordinació entre els consells escolars dels diferents àmbits. 3. En aquests moments ningú no sap el nombre de consells municipals què funcionen al País Valencià ni la forma en que ho fan els que funcionen. Dit d'una altra manera: la Conselleria no s'està lluint masa pel que respecta a participació Í gestió democràtica.
Article deu Correspon a cada Ajuntament l'ordenació dels processos electorals previstos en l'article 9,é, en la forma que reglamentàriament es determine, Article onze Als municipis amb gran nombre d'habitants, o amb força dispersió geogràfica de nuclis de població, podran constituir-se consells escolars de districte, d'acord amb la territorialització escolar prèviament convinguda amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Article dotze *
1. Correspon a l'Ajuntament, despres de consultar el Consell Escolar Municipal, constituir els consells escolars de districte, en les condicions i circumstàncies previstes en l'article 10. 2. L'estructura i la composició d'aquests serà semblant a la dels consells escolars municiplas, i en tot cas hom respectarà que els sectors de pares, professors, alumnes i personal administratiu i de serveis supose, almenys, un 60% del total de membres. » Article tretze
Article setè Els consells municipals i de districte, per tal de complir les finalitats que els encomana la Llei de Consells Escolars de la Comunitat Valenciana en l'article 11, es regiran, quant a estructura, funcionament i nombre d'integrants, pel que estableixen els articles següents. Article vuitè Els sectors representats en els consells escolars municipals i les competències que assumeixen són les reconegudes en els articles 12 i 13, respectivament, de la Llei de Consells Escolars de la Comunitat Valenciana. Article novè 1. Sota la presidència de l'alcalde de l'Ajuntament o del regidor en qui de legue, el Consell Escolar Municipal estarà integrat per: ai Professors i personal administratiu i de serveis elegits entre els qui formen part dels consells de direcció dels centres del municipi en nombre que represente, almenys, el 30% del total. b) Pares d'alumnes i alumnes elegits entre els qui formen part dels consells de direcció en nombre que represente, almenys, el 30% del total. Les
candidatures dels pares d'alumnes seran presentades per les associacions de pares. c) Un regidor delegat de l'Ajuntament, d) Directors de centres públics, elegits entre ells. e) Titulars de centres privats, si n'hi hagués, elegits entre ells. f) Representants de les associacions de veïns, en proporció a la representativitat. gï L'Administració educativa, representada per l'inspector o inspectors que tinguen sota la seua competència tots o part dels centres docents del municipi. Seran designats pel corresponent cap dels serveis territorials d'educació de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, i el nombre no ultrapassarà el 10% del total. h) Representants de les organitzacions sindicals més representatives, 2- Cada Ajuntament determinarà el nombre total de vocals que haja de tenir el seu Consell Escolar Municipal i la distribució d'aquests per sectors de representació, amb subjecció al que preveu el punt 1 d'aquest article, amb acord previ del ple. En cap de cas el total d'integrants d'un Consell Escolar Municipal no ultrapassarà el número de vint-i-cinc.
1, Tant els consells escolars municipals com els de districte elaboraran el reglament de règim interior propi, amb subjecció en tot cas a les normes i el procediment dels òrgans col·legiats. 2, Uns i altres elaboraran anualment un informe sobre la situació escolar en cada districte i municipi. 3, Es reuniran, almenys, dues vegades l'any amb caràcter preceptiu i sempre que ho sol.licite un terç dels components. Article catorze 1, A tots els municipis de la Comunitat Valenciana amb dos o més centres d'ensenyament, o que tot i tenir-ne només un així ho decidís l'Ajuntament, s'hi constituiran en el termini de quatre mesos, a partir de l'entrada en vigor d'aquest decret, els consells escolars municipals en el marc del que disposa la Llei de Consells Escolars de la Comunitat Valenciana ï aquest decret. 2. Els ajuntaments, dins dels trenta dies següents a la constitució dels consells escolars municipals, remetran als respectius serveis territorials d'educació de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, còpia de l'acta de constitució, en què haurà de constar l'estructura, la composició Í el nombre de membres.
RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
LOS MRP ANTE LOS CENTROS DE PROFESORES LASBUENAS INTENCIONES 1. El Decreto 14/3 del 85, por el que se regulaba la creación y funcionamiento de los CEPs en el País Valencià, partia de reconocer la existència y valorar el trabajo de numerosos grupos de renovación pedagògica formados por ensenantes que de una forma voluntarista venían trabajando desde hace ahos para fomentar la renovación pedagògica, la calidad de la ensefianza v e' cambïo educativo. Los CEPs se creaban como iniciativa institucional para, en primer lugar, recoger y proporcionar una infraestructura a los grupos existentes, dar soporte a las actívídades renovadoras en la escuela y ser núcleos de dinarnización pedagògica para profesores y centros de ensenanza. 2. A lo largo de las reuniones mantenidas los dos primeros trimestres del curso pasado con el anterior director general de Universidad e Investigación, Joan Romero, como responsable de la Conselleria en el tema de la RP, éste incïdió en estos planteamientos y en la necesaría participación de los grupos en la puesta en marcha de los CEPs como impulsores y auténticos protagonistes desu actividad. -
NUESTRAS PROPUESTAS 3. Cuando a primeros de abril la Dirección General sometió a consulta el contenido de la orden para el concurso de méritos de provisión de puestos de directores de los CEPs, los MRP de la Escola d'Estiu insistimos en los criterios que a nuestro entender debían tenerse en cuenta desde la Administración para que fuera posible llevar a la realídad los planteamientos anteriores: a) Que los MRPs legalizados como entès jurídicos pudieran participar por medio de alguna representación y proponer candidates para la comisión que debía decidir sobre ios proyectos y personas presentadas. b) Que la exposición y defensa de los proyectos de los candídatos fuera oral y pública, c) Que en los criterios de valoración de mériíos se tuviera muy en cuenta la vinculación directa y el trabajo en grupos de RP, el desarrolïo de la labor y conocimiento de fa comarca donde estuviera el CEP, la experiència en labores de coordinador» de actividades. 4. En la publicación definitiva de esta orden, el 10 de abril, ya se comprobó que ias propuestas b) y c) no se recogían con cíaridad. Por una parte, la exposición oral quedaba a criterio de la comisíón, y por otra, los criíerios de valoración de méritos SÓlo se enunciaban, sin priorizarlos ni cuantïficarlos, y citando en primer lugar el «currículum vi-
tae», que normalmente se entiende como posesión de titulaciones y no como experiència y trabajo practico de base. En la relación de criterios no figuraba el trabajo en coordinación o potenciacïón de grupos y organïzacrón de actividades. Era la mejor forma de que ía reso/ución del concurso dependiera de los miembros de la comisión y de los criterios que se aplicaran subjetivamente por ellos, sin posibilídad objetiva de contrastaries ni recurrir legalmente. De los cinco vocales de la comisión solo uno de ellos figuraba en la propuesta que conjuntamente hicimos los MRPs de la Escola d'Estiu.
UN PROCESOOSCURO 5, A pesar de valorar todo ello negativamente, a finales de abril los grupos de renovación pedagògica y personas interesadas de varias comarcas decidieron elaborar un proyecto lo mas común posible para cada CEP. Así sucediò en las comarcas del Sur, donde en un proyecto común se apoya a dos personas, una para Elx y otra para Alacant. Procesos similares se realizan en Alcoi, Castelló y Valencià, donde tambíén con personas y colectivos vinculades a la Escola d'Estiu se llega al mismo acuerdo. Nínguna de las personas presentadas para Alacant, Alcoi i Elx o la Safor fueron elegidas. El candídato de Valencià es rechazado para este CEP y se le nombra en Montcada, y la candidata de Castelló es nombrada, quizà por ser la única en presentarse. Todo demuestra que se ha rechazado unos proyectos colectivos que contaban ya con el apoyo de las personas y grupos que desde hace ahos estan demostrando las posibilidades de trabajo para dinamízar y transformar la escuela, a pesar de las muy escasas condiciones de la infraestructura y d# realizar un trabajo voíuntario fuera deí normal. 6. En la entrevista celebrada el pasado dia 11 de septíembre con el nuevo director general y responsable de Renovación Pedagògica, ademàs de expresarle nuestra opinión y estado de animo por el proceso, los nombramientos producidos y sus repercusiones, solicitamos las actas de las reuniones de la comisión, así como los proyectos presentados para poder tener acceso a una información oficial y directa y no basarnos en los múltiples comentaríos producidos. La respuesta fue que ello no era posible por tratarse de un acto administrativa cuyas decisiones son secretas y que solo por via legal se podia accedera las actas. Por mucha buena voluntad que tengamos para valorar el tema, no podemos considerar como convincentes y satisfactorias las afirmaciones del director general en el sentído de que ha sido un proceso totalmente claro y abnegado, que se trata del primer afïo de los
CEPs y que sigue siendo imprescindible la participación activa de todos los grupos. Sin entrar profundamente en cuestïones rmportantes de cara a la legitimacïón democràtica del proceso, però difícilmente demostrables con documentes escritos, como por ejempïo el hecho de que uno de los candidates a directores de CEP en el mes de junio ya convoco un claustro en el instítuto que dirigia para elegir nuevo director, ya que el ïba a ser nombrado para dirigir el CEP de esa poblacïón (la comisión celebro sus reuniones para elegir a los candidates los días 16 y 17 de julio}. Pensamos que lo fundamental es que se han rechazado unos proyectos y personas respaldados colectivamente que constituían la base y la mejor garantia para la puesta en marcha de los CEPs. Es a estos mismos grupos y personas a los que se sigue dicíendo ahora que no ha pasado nada y se apela a su responsabiíidad para colaborar en la importante labor a desarrollar por los CEPs en el campo educativo. Las decíaraciones de intenciones y los principíos polítrcos hay que llevarlos a los hechos, y una vez mas la Conselleria ha perdido una decisiva oportunidad para contar con la confianza y credibílidad de los grupos de RP y con los ensenantes mas comprometidos en un cambio reaí del sistema educativo,
SEGUIR ADELANTE 7. De cara al futuro, recordamos que desde hace dos cursos estamos planteando a la Conselleria la necesidad de estabilizar y dar continuídad a las relaciones con los MRPs existenles en el PV para que se haga realidad la via participativa en los numerosos campos posibles, así como ofrecer los medios de infraestructura y financiación a los MRPs para llevar a cabo un trabajo que redunde en beneficio de todos los ensenantes y de la escuela en general. Esto es ya una realidad en varias comunidades autónomas. En estos momentos nos enc^ntramos ante un nuevo proceso con bastaníes incógnitas de cara al futuro de los grupos autònomes de RP, colectivos que son los que pueden impulsar los objetivos de Renovación Pedagògica que el Proyecto de Escola Pública Valenciana exige. Por nuestra parte, nos reafirmamos en nuestro compromiso de seguir mejorando nuestra coordinación v ampliando nuestro trabajo y el de todos aquellos y aqueílas que mantengan las mismas inquietudes y quieran unirse a el, todo ello en la línea de las conclusionesde las últimas Escolas d'Estiu. A lo largo de estos días se van a celebrar reuniones de los diversos MRP Escola d'Estiu para defínirse sobre este tema y tomar postura ante los CEPs y ante la «política» de Renovación Pedagògica de la Conselleria,
MATEMÀTIQUES -- ^
COMPTAR.
MESURAR
T
CONSTRUtR
ANTOLOGIA D'ESCRIPTORS VALENCIANS er e.g.b.
r !
M\KC GHANLLL AÍ^J
GREGAL LLIBRES nnnsnrr.i d'fiditors valencians s.a