L'ESTATUT DEL PROFESSORAT ELS CONSELLS ESCOLARS I LA PRIVADA
I ha gent que, dos mesos després de la vaga, comença a preguntar-se on estem realment O que no pot entendre com es pot començar a negociar l'Estatut del Professorat, quan aquest, no només no estava en la plataforma reivindicativa, sinó que no estava, precisament, perquè era impossible arribar a un acord unitari entre (esforces sindicals convocants de la vaga. Potser, encara és més difícil entendre com, des-
H
prés de més de deu anys de mobilitzacions per tal d'aconseguir unes eleccions sindicals, ara és possible fer-les per a que tot quede pràcticament com està. Anem, però, per parts*.. Durant la mobilització, quan encara no es coneixia el «document dels experts», tots érem conscients que l'Administració intentaria negociar conjuntament la homologació i la carrera docent. Tots els sindicats, sense ninguna excepció, van manifestar clarament que no anaven a entrar en eixe joc i que, independentment de la seua major o menor simpatia per la carrera docent, no abordarien el tema fins que no s'haguera aconseguit la homologació. Acabada la vaga i a l'espera que l'Administració acomplesca les seues promeses Í compromisos, ens arriba el «document dels experts»,. La primera cosa que crida l'atenció es la quantitat de filigranes que cal fer per a
poder-li llavar la cara, encara que siga mínimament, a l'addicional 15. Sobre el document, caldrà parlar molt. De moment, constatem que per a respectar l'esmentada addicional s'ha tingut que tocar i trastocar la meitat del sistema educatiu i. en alguns aspectes, tot cal dir-ho, de forma clarament positiva i progressista. Per suposat, la carrera docent és molt millor que la que se'ns oferia l'any passat. Tanmateix, es tracta, indiscutiblement, d'una carrera docent. I les nostres posicions respecte a ella no han canviat. Sobre el document en general, és important tenir en compte que la seua major virtut és, al mateix temps, la seua major debilitat: el seu caràcter de canvi global, independentment de valoracions puntuals. Pensar que l'Administració, per tal de salvar una addicional 15, possiblement elaborada baix els efectes etílics, va afrontar tots els canvis proposats al document encara que siga perquè molts d'ells són prou més cars que deu homologacions juntes, és una pura especulació. Resumint: ens han descafeïnat la carrera docent i ens l'han posada en una tassa de plata. <;Està, però, suficientment descafeïnada com per a que no ens lleve la son? i Podem triar el quedar-nos amb la tassa, sense la carrera docent? i Compensa la carrera docent si ens regalen la tassa? i\ si una vegada ens fan beure la carrera docent, ens furten la tassa?...