51 RESPIRA
• h
\ I
ET
La Mediterrània és nostra i la volem en pau Carrera docent: Els treballadors tenen la paraula •
•
-V
V -.,. E T -
r_:
II --^=-
Alguna cosa deu fallar a un país quan els ensenyants es veuen obligats a fer un parell de vagues cada curs. Falla, en primer lloc, la política general de l'ensenyament d'un govern del que calia esperar un avanç, i no un allunyament, cap a l'Escola Pública. Falla també l'absència del dret a la negociació col·lectiva, per tal de poder resoldre els conflictes sense veure's obligats a recurrir a la mobilització. Una mancança que es veu agreujada per la inexistència d'unes eleccions sindicals i per la descarada intervenció de l'Administració per potenciar determinats sindicats i marginar
d'altres. Ambdós fets configuren el que tots ja sabem: una gran conflictivitat entre l'Administració i els ensenyants, i un gran confusionisme sindical. En situacions com aquestes, els plantejaments coherents són molt d'agrair. Quan el MEC va encetar la Taula d'Educació per tal de tractar el tema de l'Estatut del Professorat, tots sabíem, o almenys teníem elements per a saberho, que l'Administració no estava disposada a acceptar el nostre plantejament, totalment contrari al model de carrera docent basada en nivells. Tanmateix, i per a adonar-se, no és necessari més que repasar els documents sobre la carrera docent que va presentar el MEC el curs passat Í els de la comissió d'experts; en aquestes converses anava a tractar-se també un conjunt de qüestions que en absolut es poden qualificar de secundàries. Dir que a la UCSTE li podien ser indiferents aquestes qüestions, com les de l'electivitat dels òrgans pedagògics als centres, etc, i deixar en la Taula l'Administració i les forces sindicals més partidàries de la ierar-