4

NUMERO 4 - M A R C DE 1980

QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

A bústia oberta LA NÒMINA DE FEBREROO...

QUIEN MANDA, MANDA

mes siguiente a la de aquel que se produzca el incumplimiento profesional. (Si la huelga fue en noviembre la deducción debió llegar en diciembre, no en febrero).

Los otros tres puntos habían de temas generales: dónde se ingresarà ese dinero, la forma de hacer llegar la lista de funcionarios incumplidores al interventor delegado para efectuar la deducción en nòmina y la forma de avisar a los interesados por parte de los Delegades Provinciales.

Si boquiabiertos nos dejó el MINISTERIO, asombrados nos dejó la CAJA de Ahorros o las entidades bancarias que mandaron la notificación y mas tarde la nòmina. iCómo consintieron mandar con su visto bueno una nòmina que no correspondía con el ingreso que se había producido?

No entendemos nada, nada, absolutamente nade però todo se resume en «quien manda, manda»... y si no,la nòmina de febrero...

Atónitos, perplejos, boquiabiertos nos ha dejado «nuestro» Ministerio con la nòmina del més de febrero. Demostrando una vez mas que «El Estado soy yo» y «divide y venceràs» nos llego la notif icación bancària. Según esto nos habían vuelto a subir el sueldo, cobràbamos mas que el mes anterior.

Empezaban los comentarios de recreos.

Una semana mas tarde recibíamos la nòmina, surge la aclaración... y la explosión. En la nòmina venia un liquido a percibir que no correspondía con la notif icación bancària.

Se pasaba de los comentarios a la indignación. A unos sin embargo sí que les correspondía, a otros no. A aquellos maestros que habíamos realizado la huelga del 21 de noviembre nos habían descontado la treintava parte de Núcleo Sindical de Montcada nuestros haberes. Sin contar con el plus familiar. Esto era lo único que se ajustaba a una orden ministerial que se recibía por correo dirigido a los directores de los colegios para refrescar la memòria unos días antes de hacer esta ESFORÇ I huelga. Però ese decreto decía PARTICIPACIÓ mas cosas que no se cumplieron, Considerem positiva la labor con lo que se demuestra que que des de la seua aparició va «quien manda, manda».

Para el cumplimiento de esta fent la revista ALL-I-OLI, ja que orden se disponían cuantro abasta tres aspectes importants artículos: que ens atanyen als ensenyants Primero: (Es el més sustan- del País Valencià: normalització cioso y no cumplido) Dice: «En de la llengua, aspecte sindical i los casos en que sin causa justifi- aspecte pedagògic. cada ( p a r a n o s o t r o s era A) Que hi apareguen articles justificadísima...) no se prestarà en llengua catalana (i no tan sols la actividad docente se efectuarà castellana) suposa per una banda EN LAS NÓMINAS de quienes el respecte a la llibertat d'expresincurran en tal incumplimiento sió que tota persona mereix; per una deducción en sus retribu- l'altra, cara a la seua normalitzaciones bàsicas y complementa- ció, és imprescindible anar rias excepto el complemento fa- utilitzant-la. miliar, proporcional a los días de A aquesta normalització trabajo no prestados efectiva- contribueix també la secció d'armente o prestados con manifies- ticles dedicats a l'estudi de la geta insuficiència (NADA pone en ografia, l'economia, història, la nòmina del mes de febrero de costums... de les comarques del deducciones) Dicha deducción nostre País. se efectuarà en la nòmina del La normalització de l'idioma i

de la nostra cultura anirà aconseguint-se, en part, amb aquestes aportacions pràctiques sense haver d'esperar que aparega una normativa «favorable».

B) A nivell sindical, la revista agilitza la informació, fent-la arribar als mestres, disminuint l'inconvenient que suposa treballar en petits nuclis dispersos per tota la geografia del País. Permet de replegar i contrastar les opinions dels sindicats, al mateix temps que anima la gent a participar-hi.

Pot tenir un paper clarificador en la mesura que reflectesca debats oberts sobre: política sindical, l'escola que volem, la participació dels implicats...

Aquests aspectes ens ajuden a tenir unes bases de discusió i anàlisis en el nostre treball comú amb els pares: estatut de centres, subvencions a l'ensenyament privat, etc.

C) La labor pedagògica que tots fem a les nostres escoles, els problemes, preocupacions, experiències... no deuen quedar aïllats, cal un intercanvi que a tothom ens ajude i enriquesca.

Aquest intercanvi el podem aconseguir mitjançant la revista, que pot convertir-se en un mitjà que ens anime i estimule cap a una renovació pedagògica, tan necessària en la nostra tasca.

Malgrat tot, la revista encara no ho ha aconseguit tot, cal que vaja millorant, i tasca nostra és aconseguir-ho amb l'esforç i participació dels interessats.

M.P.,A.E.,C.R., (Mestres del C.N. Sara Fernàndez. València.

L'Horta)

LA SITUACIÓN ECONÒMICA DEL STE-PV , Aunque a muchos de los afiliados y afiliadas al STE-PV les interese poco la situación del sindicato y aunque bastantes pensaran que con las 200 pts. que pagamos mensualmente de cuota, los que pagamos, seremos ricos, estoy seguro que la gran mayoría no sabé la realidad de la situación. Y por muy altruistas que queramos ser, sin el recurso económico no se puede funcionar.

Existe un plan financiero aprobado però ,;quién lo conoce? ,-quién sabé el destino de las cuotas y los problemas que hay? Algunes sí lo

sabemos, però creo que no basta con eso y debemos intentar que esos problemas sean conqcidos y asumidos por la mayoría.

En el Congreso celebrado en Elx se aprobó realizar una revista.

Esta es ALL i OLI. Però también se aprobó que la base de nuestro sindicato fuera la comarcal, potenciar la organización comarcal como forma de desarrollar nuestro sindicalismo. Para ello es necesario una mínima base econòmica proporcional al número de afiliados y afiliadas de cada comarca.

El hecho real es que las comarcas del sur, que durante el curso pasado recibíamos mensualmente una cantidad, en este curso no es así por el aumento de gastos, Este retroceso està planteando problemas seriós al tener que renunciar a algunas cosas. Por lo menos este es el caso de la comarca del Baix Vinalopó. Las causas se saben: los numerosos gastos fijos mensuales del Sindicato, agravados por el coste de las revistas, tanto el ALL i OLI como LA TIZA. Sé que este problema es grave y se està planteando a nivel de órganos. Creo qe no encontraremos una verdadera solución hasta que no hagamos una escala de prioridades, porque desgraciadamente un sindicato con el número de afiliados del nuestro no puede mantener todos esos gastos. En esa escala creo que las necesidades de las comarcas deben ocupar el primer lugar o de los primeros però no el ultimo. Resulta lamentable el que no puedan realizarse algunas iniciativas en las comarcas o no se puedan potenciar por falta de medios económicos. Naturalmente que habría que profundizar mas en las causas: el escaso número de suscripciones a LA TIZA.Io cual aumenta los gastos, el esfuerzo económico que supone mantener el ALL i OLI. Todos quisiéramos que ambas publicaciones se mantuvieran sin problemas y espero que se encuentre una solución, aunque siendo realistas lo dudo mucho. Solo seria posible si hay una verdadera demostración de interès y apoyo por parte de los afiliados y afiliadas. Creo que la situación de desigualdad que hay entre ambas revistas no es justa y tampoco lo es la situación de las comarcas.

Habrà que valorar muy bien antes de tomar decisiones, però habrà que hacerlo, aunque ello suponga tener que prescindir de algo.

M.B. (Baix Vinalopó)

Després de jugar qmb tres o quatre taules reivindicatives diferents. Després de tres o quatre canvis de data per a fer una vaga que, com els més acurats cànons burocràtics, tindria fins i tot una «en primera convocatòria per als dies 26-27-28 i en segona per als dies 4-5-6», resulta que tot es quedà en unes centrals que munten una vaga que no fan, en una unitarietat concretada en no fer res front a unes lleis clarament regressives, i en una seriositat que comença demanant un 10'5% —senyal que abans de la nostra vaga no estava clar el 12'5% — i que continua amb la pretensió d'aconseguir un complement que en el pitjor dels casos nosaltres haguéssem agafat, però que amb un mínim de coherència amb la nostra posició sobre l'augment de retribucions bàsiques i no complementàries, mai no podíem demanar.

Tot hauria estat més senzill si s'hagués llevat la pols a qualsevol de les unitàries plataformes reivindicatives en les quals sempre hem recollit, per exemple, la gestió democràtica, que en aquests moments és clarament amenaçada per l'Estatut de Centres.

Hem assistit a un sainet representat per uns dirigents de FETE, que sols donaven talla de corista, jugant a gran vedette, amb una clac de sindicats grocs, i per ('executiva de CCOO atrapada entre l'ostentació multicolor i els seus dos complexos —ser minoritari en el sector i majoritari en el món laboral.

L'UCSTE, que es va autoimposar la coherència encara que fos a costa d'anar sols a la vaga i a la unitarietat des de la base, potenciant la participació i donant el protagonisme que correspon a les assemblees, va deixar oberta a més a més una possibilitat de confluència en establir una revisió de la vaga el dia 18, quan les altres centrals encara tenien previst començar el dia 19.

La lluita contra la política educativa de la UCD no ha acabat i du camí d'ésser llarga. Esperem que la vaga del 14-21 haja estat clarificadora i ens ajude a trobar la unitat d'acció de tots els qui ens pronunciem per l'escola pública.

Después de jugar con tres o cuatro tablas reivindicativas diferentes. Después de cambiar tres o cuatro veces las fechas de una supuesta huelga, que como en los mas cuidados cénones burocràticos tenia incluso un «en primera convocatòria para los dfas 26-27-28 y en segunda para los dlas 4-5-6», resulta que todo se queda en unas centrales que montan una huelga que no hacen, en una unitariedad que se concreta en no hacer nada frente a unas leyes claramente regresivas, y en una seriedad que comienza pidiendo un 10'5% de aumento — serial que no tenfan clara el 12'5% que hemos conseguido— i que sigue con la pretensió'n de conseguir un complemento que, en el peor de los casos, nosotros hubiósemos podido aceptar però que por un mlnimo de coherència con nuestra posición de aumento de retribuciones bàsicas y no de complementes, hunca podfamos pedir.

Hubiese sido todo més sencillo si se hubiese optado por quitar el polvo a cualquiera de las plataformaè reivindicativas unitarias, en las cuales siempre hemos hecho constar, por ejemplo, la gestión democrética, que en estos momentos esté claramente amenazada por el Estatuto de Centros.

Hemos asistido a un sainete representado por unos dirigentes de FETE que solo dan talla de corista, jugando a gran vedette con una clac de sindicatos amarillos y por la Ejecutiva de CCOO atrapada entre el boato multicolor y sus dos complejos: ser minoritària en el sector y mayoritaria en el mundo laboral.

La UCSTE que se auto-impuso la coherència aunque fuese a costa de hacer una huelga en solitario y la unitariedad desde la base, potenciando la participación y dando el protagonismo que corresponde, al establecer una revisión de la huelga el dia 18, cuando las demés centrales aún tenían previsto comenzar el dia 19.

La lucha contra la política educativa de la UCD no niKterminado y va a ser larga. Esperamos que la huelga del 14 al 21 haya sido clarificadora y . nos ayude a encontrar la unidad de acción a todos aquelles que nos pronunciamos por una escuela pública.

INDEX A BÚSTIA OBERTA/2. EDITORIAL/3. ACCIÓ SINDICAL: Ara la vaga del Mal 22, continuen les mobilitzacions/4-5. Secretariat Nacional STE-Pafe Valencià: elements d'informació i valoració/6-7-8-9-10. Diario de la huelga/10-11-12-13. Estatge d'estudi del medi/13.

Las elecciones al Colegio de Licenciados/13. CORRESPONSALS/14-15. TÈLEX/16. RACONET/17. ANEM D'EXCURSlO/17. DELS PORTS AL BAIX SEGURA: L'Alcoià/18-18. HISTÒRIA URBANA: Carles Salvador/20. MILLOREM EL LLENGUATGE: Cremà, cridà, mascletà i altres vulgarismes/20. AIXÒ ERA: Spain is different/21. CLAQUETA: Pel·lícules en super-8mm./21. EXPERIÈNCIES: Autoorganitzar-se: una manera més de rebutjar l'Estatut de Centres/22-23. AL VOLTANT DE: Treballadors no docents dels menjadors escolars: uniformats i alimentats/24. Fracaso escolar y origen social/24. El cheque escolar/25. Ecologia a l'escola/26. «El libro rojo del cole»/27. La «caixa» imposa penitències. DEBAT: La llei de Finançament/28-29-30. RETALLS/31. ES FA SABER/31. PARLE VOSTÈ: José Vicente Mateo/32. ELS LLIBRES/33. BOERIES/34. ESPLAI/35.

EDITA SINDICAT DE TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

• 3

ARA, LA VAGA DEL 14 AL 22 DE FEBRER

CONTINUEN LES MOBILITZACIONS ALACANT 1. Antecedentes. Preparación de la huel-

ga.

La convocatòria de huelga del 14 por parte de la UCSTE no nos cogió totalmente de sorpresa en las comarcas del sur del País Valencià, pues había habido Asambleas comarcales los días 31 y 7 de febrero para analizar la huelga del 30 y estudiar las nuevas acciones y el tipo de huelga. El Consell intercomarcal el dia 8, después de conocer la situación a nivel estatal y la postura del resto de las centrales; voto sí a la huelga del 14 aunque se tuvieron en cuenta los problemas planteados por algunas Asambleas comarcales y el anàlisis del Secretariat Nacional del P.V. Todos éramos conscientes de las características especiales que iba a tener esta huelga, por la convocatòria en solitario de la UCSTE y el escaso apoyo que íbamos a tener. Así se analizó en las

Asambleas comarcales del dia 11 de Febrero, una vez sabida ya la convocatòria hecha por el Secretariado Confederal y los problemas que se habían planteado con el resto de la scentrales.

A pesar de todas las Asambleas celebrades se constato que en algunas comarcas y centros había faltado una información clara y no se habían creado las condiciones necesarias para ir a la huelga.

2. Datos sobre la huelga.

El dia mas bajo de huelguistas fue el 14: 1.146 deEGB;30delNB;26deFP. El dia con mayor número de huelguistas fue el 19 con un total de 1.757: 1.553 de EGB; 178 de INB y 26 de FP. La distribución por comarcas fue la siguiente (solo datos de EGB): 1.-L'Alacantí: 304 2. —L'Alcoià-Comtat: 190 3. —Baix Vinalopó: 378 4. —Marina Alta: 67 5.— Marina Baixa: 69 6.—Alt Vinalopó: 3 7. —Vinalopó Mitjà: 259 8.—Vega Baixa: 272

AVISO IMPORTANTE En la pàgina 4 de n.° anterior de «ALL I OLI» aparecía un «Avís important» del Consejo de Redacción, que seguidamente reproducimos, si bien consideramos de interès aclarar que: la fecha del 28 de febrero allí citada venia condicionada por el acuerdo del Secretariat Nacional, que decla que en marzo se establecerà una cuota de revista, y a la necesidad de prevenir con tiempo la realización de los correspondientes recibos.

No obstante, debido a las dificultades de distribución, por razón de la huelga del 14 de febrero, la fecha del 28 de febrero ha sido aplazada hasta el 28 de marzo.

El texto del aviso, en versión castellana, es el siguiente: En el Congreso Nacional celebrado en Elche, se aprobó una resolución en la que se decía que a principies de curso el Secretariat Nacional debería poner en marcha una revista a nivel de País Valencià. Esta revista es «ALL I OLI», de la que han salido ya cinco números.

«ALL I OLI» «quiere ser un instrumento de información y de trabajo sindical, un lugar de confluència y contraste de experiencias pedagógicas y un medio para conocer la realidad comarcal y a partir de ella llevar a nuestras escuelas una visión viva del País Valencià.

Su edición supone un esfuerzo considerable a todos los niveles, también el económico, y a principios de este afio nos encontramos con que la edición de «ALL I OLI» experimenta un aumento de casi el 40%, imposible de mantener en la actual situación financiera del STE. En oonsecuencia, en el plan financiera del STE presentado al primer Consell Nacional y aprobado por el Secretariat Nacional, siguiendo el mandato del primera, se aprobó lo siguiente: No es posible la remisión de la revista gratuitamente a los afiliades. «En el mes de marzo se establecerà una cuota de revista, a abonar directamente por el afiliado o afiliada, a no ser que exprese lo contrario, y que tendra un valor del 50% del costo. Serà una cuota que comprenderà el resto de números de todo el afio 1980». «El otro 50% de los costos correran a cargo del Secretariat Nacional».

Esta cuota de revista es de 250 pts. Consideramos que es un precio módico para poder recibir la revista y asegurar su continuidad.

No obstante, si algun afiliado o afiliada desea no pagar esta cuota y por lo tanto no recibir «ALL j OLI», es necesario que nos envte, hasta el 28 de febrero (ahora hasta el 28 de marzo, como hemos dicho anteriormemel una comunicación en este sentido, haciendo constar: nombre, apellidos, n. "de afiliación, Union Comarcal y Union Intercomarcal a la que pertenece y población, al Consejo de Redacción de «ALL I OLI», Gascó Oliag, 8, A. 10.'

València.

EL CONSEJO DE REDACCIÓN

El porcentaje global de huelguistas fue del 35%, teniendo en cuenta todos los sectores y comarcas. Es de destacar que salvo el primer dia de huelga, los datos que la Delegación dio sobre la incidència de la huelga fueron siempre superiores a los que dio el STE-PV y el comitè de huelga.

3. — Organización de la huelga: En la organización y desarrollo de la huelga tuvieron un papel destacado las Asambleas (comarcales y provinciales), y los comitès de huelga (comarcales y provincial).

El comitè de huelga provinvial estaba formado por todo el Consell intercomarcal del STEA més un delegado de cada Asamblea comarcal de trabajadores y trabajadoras en huelga. Se reunia diariamente para seguir el proceso.

Uno de los aspectos positivos del desarrollo de la huelga fue el resucitar del movimiento asambleario. En general las Asambleas fueron muy numerosas en cuanto a asistencia, tanto las comarcales que se celebraban casi diariamente como las tres provinciales que hubo. En la Asamblea provincial abierta del jueves dia 14 se eligieron los representantes de la Asamblea para ir a Madrid. Fueron: J. Manuel López Grima por EGB y Alfonso Rodríguez por INB y FP. Los días 25 en Asambleas comarcales abiertas y el 28 en provincial, se analizó y valoro todo el proceso de la huelga, aunque desde luego el ambiente y la asistencia vario mucho con respecto a las desarrolladas durante la huelga. El anàlisis sellevo a cabo siguiendo el siguiente esquema que había elaborado el comitè de huelga provincial: 1 . — Antecedentes de la huelga.

Características de la situación de partida.

2.— Organización del proceso de la huelga a nivel interno y externo. 3.— Anàlisis del proceso de movilización. 4.— Resultados conseguidos.

5.— Cosas pendientes. Alternativas para seguir la lucha.

Pienso que en esta crònica no es posible resumir ni recoger todos los aspectos positivos y negativos de cada apartado. Creo que seria mejor hacerlo en las crónicas comarcales o en otras secciones de ALL i OLI. 4.— dCómo seguir la lucha?

En el documento entregado por el comitè estatal de huelga a la comisión de educación del Congreso y repartido por los centros, se lanzan algunas preguntas sobre las cuales podemos trabajar a nivel de companeros y padres. ,>Cómo llevar a la pràctica el boicot al Estatuto de centros?

Es algo que entre todos tenemos que estudiar, no solo los ensenantes.

Todos sabemos los puntos de nuestra tabla reivindicativa que quedan pendientes y también sabemos la posición del Ministerio. Desde luego

parece que lo del derecho a la negociación colectiva aún lo tenemos bastante lejos. Habrà que seguir luchando organizadamente, a pesar de la postura de algunos companeros y compafíeras que plantean la huelga como fin, sin continuidad después de ella. Creo que esas son posturas aparentemente muy revolucionarias, solo aparentemente, y coyunturales, però con muy poca base sindical. Esperemos que la situación posterior a la huelga, de profundo relax y desgana participativa, sea también coyuntural.

Alacant 29-2-80 Melchor Botella

CASTELLÓ La convocatòria a la vaga per part de UCSTE per als dies 14, 15, 18 i 19 del passat mes de febrer no fou, en un principi, seguida per la Unió Intercomarcal de Castelló. Després de rebre la convocatòria amb els punts de la taula reivindicativa, els companys i companyes del STEPV de Castelló es dedicaren a debatre la situació que presentaven les diferents comarques.

Es reuní una assemblea general d'afiliats per tal d'analitzar el procés de lluita que quedava plantejat per la convocatòria de vaga.

El debat fou llarg. La gent no veia les coses massa clares. El pesimisme, davant les dades que es tenien de la gent que estava disposada a vagar, va tenir una presència constant. Com que els assistents no es posaven d'acord a l'hora de valorar la força que podria tenir la vaga a Castelló, es feren algunes propostes alternatives encaminades a salvar la situació i adherir-se a la vaga una volta aquesta hagués començat a tot arreu de l'Estat per tal que la possibilitat de la nombrosa quantitat de vaguistes animàs la gent.

L'assemblea finalitzà sense que aquesta prenguera una postura ben definida.

Ací caldria analitzar el que va passar després. Hi hagué un temps mort en què, mentre la vaga s'iniciava i s'estenia, ací, a Castelló, no quallà una iniciativa ferma que reconduís la situació cap a impedir que aquestes comarques quedassen despenjades de la resta del País i de l'Estat en la lluita plantejada, tot comptant amb els canvis que podria haver introduït en la disposició de la gent les noticies que indicaven que, a mesura que passaven els dies, la vaga augmentava.

Tan sols en els darrers moments de la vaga el treball a nivel personal d'alguns membres del sindicat aconseguia una mobilització que es podria qualificar d'esporàdica en centres de la Vall d'Uixó, Onda i Castelló. Una seixantena de mestres hi van fer vaga, al final.

Seria qüestió que les companyes i companys de la Unió Intercomarcal de Castelló analitzàssem tot aquest procés i en traguéssem conseqüències i dades per al futur.

Unió Intercomarcal de Castelló

VALÈNCIA La convocatòria de vaga que la UCSTE va llançar, va tenir una considerable incidència en allò que afecta la Unió Intercomarcal de València i als sectors d'EGB i INB estatals.

Amb un nombre de vaguistes que va des d'uns 1.500 el primer dia, a uns 2.500 aproximadament els dies 20 i 21, al final de la vaga, i dels quals 300 d'INB, aproximadament també. En quasi totes les comarques hi hagué un augment considerable els dies 18 i 19, destacant l'increment de l'Horta Sud, el Camp de Morvedre i l'Horta Nord Alta, que van duplicar el nombre de vaguistes. A la Ribera i l'Horta Nord Baixa el nombre d'ensenyants en vaga es va mantenir alt al llarg de tots els dies.

Cal destacar la revitalització del moviment assembleari en allò que es refereix a participació i formes de lluita. Als centres d'EGB el problema fonamental ha estat la relació amb els pares: l'extensió de la problemàtica de l'Estatut de Centres, la discussió conjunta ha donat fruits diferents, però en qualsevol cas ha suposat un pas endavant en aquella col·laboració estreta que volem entre pares i mestres. Llocs com el de la Pobla de Farnals, on els pares van anar amb hostilitats, van concloure amb comissions d'un treball conjunt que amb seguretat serà positiu. Allà on aquest treball ja era iniciat —Algemesí, Alzira — , els pares han estat els protagonistes cridant a manifestacions en contra de l'Estatut, i, és clar, abonant la nostra vaga.

A INB la lluita ha estat forta dintre dels llocs de treball, amb la resta de companyes

i companys que no varen voler secundar la vaga. Ha estat un treball molt dur, testimonial moltes vegades, i sobretot ideològic, clarificador de postures sindicals i que esperem que donarà fruits importants en el sentit de superar postures corporativistes, economicistes i sectorials, que es donen tant al si dels afiliats al STE, com entre el professorat afiliat a altres sindicats, els quals deuran plantejar-se, a partir d'ara, si és que volen ser unitaris, per on passa aquesta unitat.

Les assemblees a Sant Marcel·lí, nombroses, sobretot al principi, on el debat deixava clar que si importants són per a nosaltres els augments salarials, la jubilació, l'estabilitat i l'accés al treball, importants són també les condicions de treball en la seua vessant ideològica.

L'Assemblea de València volia continuar la vaga, aquesta va ésser la postura que el Comitè de Vaga Provincial va transmetre al nostre representant de Madrid. Però allà les coses es veien d'una altra manera, i a nivell estatal es va valorar que la vaga devia finalitzar. I la proposta estatal va ser acceptada tot analitzant que una vegada més el Ministeri se'n fotia del professorat i que deuríem estudiar noves formes de lluita per tal de no cremar-nos.i de continuar endavant.

Així ha acabat la nostra vaga: no hem pogut paralitzar l'Estatut de Centres, però el farem inviable en la pràctica en tot allò que considerem antidemocràtic i classista.

No hem aconseguit la jubilació que volem, però demanarem permisos per malaltia a partir de certa edat, ens negarem a tenir més de 25 o 30 xiquets per aula i... tantes i tantes coses més.

La lluita ha enfortit les nostres idees i ha fet més fermes les nostres voluntats.

OR6AN0 V W PERDE COOEGIO

El Secretariat Nacional del STE-P.V. cree necesario aportar los siguientes elementos de información y valoración, referentes al proceso de convocatòria y huelga del pasado febrero:

SECRETARIAT NACIONALD

I.- EL CONTEXTO DE UNA PROPUESTA DE HUELGA 1.- El Pleno Confederat de la ÜCSTE delego en el Secretariado Confedera! la tarea de dedcídir, dejando claro el deseo de convocatòries unitarias para el primer trimestre de 1980, coincidiendo con el debaté en Cortes de los anteproyectos de leyes educativas. Siernpre de acuerdo con la línea de acción sindical de la UCSTE. El Secretariado Confederal decidió proponer a los STE i a las centrales stndicales convocatorias unitarias para el 30 ó 31 de enero y para el 5y6defebrero.

2.- Fruto de ta convocatòria unitària de los sindícatos de clase, y del esf uerzo y trabajo de los- STE, se realizó la movilización del 30 de enero en la que participaron un gran número de trabajadores de la ensenanza, de estudantes y de ciudadanos. En et País Valencià se unieron en una misma tucha 6.300 trabajadores de la ensenanza en huelga; ademàs el debaté y la información aglutino a una gran mayoría de associaciones de padres y partidos, que hicieron pròpia la lucha y las exigencias planteadas respecto a las leyes educativas. Fue una lucha plenamente unitària.

3.- En este contexto el Secretariado Nacional del STE-País Valencià decidió, ente otros, los siguientes criterios de cara a futuras movilizaciones («que ha de contemplarse en un calendario amplio»!: «Que es necesario continuar la lucha y la concienciación de los padres y trabajadores de la ensefianza frente a unos anteproyectos de ley que impiden el desarrollo de un proceso hacia la Escuela Pública. Es necesario, ademas, ir concretando què hacer cuando el estatuto de centros sea una realidad», y respecto a las huelgas se concretaba: «Que sean planificadas y convocades unitariamente junto con las centrales convocantes de la anterior huelga» y «Que nunca sea planteada una huelga de un solo dia». Estos criterios se comunicaron a la UCSTE. 4.- Un Pleno «Internacional» de la UCSTE (2 de febrero) renuncio (en contra del parecer de algunos STE) a convocar una huelga para los dfas 5 y 6 de febrero (fechas en que se iniciaba el debaté sobre el Estatuto de centros en la Comisión de Educación del Congreso), con la finalidad de llegar a una convocatòria unitària junto con los convocantes de la huelga del dia 30 de enero. En ese pleno se decidió una Propuesta de huelga revisable (inicialrnente para el 14, 15, 18 y 19 de febrero; revisable el 18) por una plataforma reivindicativa que incluía como primer punto el rechazo de las leyes educativas (explicitando exigencias respecto al estatuto de centros) y otros aspectos sociolaborales (recogiendo las exigencias intersectoriales y sectoriales). Esta propuesta de la UCSTE estaba de acuderdo con los criterios del Secretariat Nacional del STE-País Valencià, a excepción de la inclusión ya en la plataforma reivindicativa de aspectos diferentes a las leyes educativas (jaunque plenamente justas!) pues para llegar a esta inctusión se creia necesario un poco de tiempo para potenciar la clarificación, sobre todo a los ciudadanos, del porqué del paso de unas movilizaciones a otras mostrando la coherència global de la movitización». Del mismo parecer eran otros STE.

II.-PROCESO DE CONVOCATÒRIA 1.- La Permanente de la UCSTE (jque a veces tiene demasiadas responsabilidades y competències!) entro en contacte, por mandato del Pleno Intersectorial, con las centrales sindicales (CCOO, FETE, USO, CNT) concertando una primera reunión para el dia 5. A ella asistieron, ademas de UCSTE, CCOO, USO, CNT, FETE, ESPE i las Asiociaciones de Catedràticos y Agregados (las tres últimas por invitación de FETE, junto con las que formaba un bloque). Ante la propuesta de la UCSTE todos manifestaran que era mejor convocar la huelga para el dia 19 (huelga puntual de tres días, repetible a las semanas siguientes), y respecto a la Plataforma el críterio inicial fue: «Lo fundamental en este momento no son las leyes» (como dijo CCOO con el refrendo del resto, menos UCSTE).

El Secretariat Nacional del S.T.E.-P.V. creu necessari aportar els següents elements d'informació i valoració respecte al procés de convocatòria i vaga del passat febrer:

I. EL CONTEXT D'UNA PROPOSTA DE VAGA 1. El Ple Confederal de la UCSTE delegà en el Secretariat Confederal la tasca de decidir, tot desitjant convocatòries unitàries junt amb la resta dels sindicats de classe, les convocatòries per al primer trimestre de 1980, coincidint amb el debat a les Corts dels avantprojectes de lleis educatives. Sempre d'acord amb la línea d'acció sindical de la UCSTE. El Secretariat Confederal decidí proposar als STE i a les centrals sindicals convocatòries unitàries per al 30 o 31 de gener i per al 5 i 6 de febrer.

2. Fruit de la convocatòria unitària dels sindicats de classe, i de l'esforç i treball sindical dels STE, fou la mobilització de gener (dia 30) en què participaren de manera escaient un gran nombre de treballadors de l'ensenyament en vaga; a més a més el debat i la informació va aglutinar una gran majoria d'associacions de pares i partits, que feren pròpia la lluita i les exigències plantejades respecte a les lleis educatives. Fou una lluita plenament unitària.

3. En aquest context el Secretariat Nacional del STE-País Valencià decidí els següents criteris, entre d'altres, de cara a futures mobilitzacions («que han de contemplar-se dins d'un calendari ampli...»): «Que cal continuar la lluita i la conscienciació de pares i treballadors de l'ensenyament davant uns avantprojectes de llei que impedeixen el desenvolupament d'un procés cap a l'escola pública. És necessari endemés anar concretant què fer quan l'Estatut de Centres serà una realitat legal», i respecte a les vagues es concretava: «Que siguen planificades i convocades unitàriament junt amb les centrals convocants en l'anterior vaga» i «que mai no siga plantejada una vaga de només un dia».

Aquests criteris es feren presents a la UCSTE. 4. Un Ple «Intersectorial» de la UCSTE (2 de febrer) renuncià (en contra del parer d'alguns STE) a convocar una vaga per al 5 i 6 de febrer (dates en què s'iniciava el debat de l'Estatut de Centres a la Comissió d'Educació del Congrés) per tal d'arribar a una convocatòria unitària junt amb els convocants de la vaga del 30 de gener. Allí es va decidir una PROPOSTA de vaga revisable (inicialrnente per al 14, 15, 18 i 19 de febrer; revisable el 18) per una plataforma reivindicativa que incloguera com a primer punt el rebuig de les lleis educatives (explicitant exigències respecte a l'Estatut de Centres) i d'altres aspectes sòcio-laborals (arreplegant les exigències tant intersectorials com sectorials).

Aquesta proposta de la UCSTE restava d'acord amb els criteris del Secretariat Nacional del STE-País Valencià, menys el que respecta a la incorporació en la plataforma reivindicativa d'aspectes diferents a les lleis educatives (encara que plenament justos!), ja que per arribar a aquesta inclusió s'estimava necessari un poc de temps per tal de «potenciar la clarificació —sobretot als ciutadans— del perquè el pas d'unes mobilitzacions a unes altres, mostrant la coherència global de la mobilització». Del mateix parer eren altres STE.

STE PAÍS VALENCIÀ

ELEMENTS D'INFORMACIÓ VALORACIÓ II. PROCÉS DE CONVOCATÒRIA 1. La Permanent de la UCSTE (que de vegades té excesives responsabilitats i competències!), per manament, entrà en contacte amb les centrals sindicals (CCOO, FETE-UGT, USO i CNT), concertant una primera reunió per al dia 5. Hi foren junt a UCSTE, CCOO, USO, CNT, FETE, FSPE i Associacions de Catedràtics i Agregats (les tres últimes per invitació de FETE, junt amb les que formava un bloc). Front a la proposta de UCSTE tots manifestaren que era millor convocar la vaga per al 19 (vaga puntual de tres dies, repetible les següents setmanes), i respecte a la Plataforma el criteri inicial era: «allò fonamental en aquest moment no són les lleis» (com digué CCOO amb el «refrendo» de la resta, menys UCSTE!).

2. En la reunió del 7 de febrer és de destacar el que respecta a la Plataforma. CCOO canvià inicialmente de criteri, en la línia d'UCSTE, i proposà s'incloguera el rebuig de les lleis com a primer punt. UCSTE manifestà, malgrat altres aspectes, que així signava la convocatòria.

Però la resta dels sindicats no acceptaren la proposta de CCOO, que immediatament retirà la proposta. A la fi tan sols s'aconseguí la inclusió, després dels punts explícitament reivindicats, de la següent frase: «Así mismo llamamos a los docentes a manifestar con esta huelga su rechazo a las leyes del Estatuto de centros, Financiación de la ensenanza obligatòria y Función Pública, y a exigir su retirada». El representant d'UCSTE manifestà que no podia signar així, ja que el rebutjament de les lleis era com una anècdota final de la convocatòria, fora de les reivindicacions pròpiament dites. A més a més la UCSTE no estava d'acord en que: no es volgueren incloure les eleccions econòmiques que no arreplegaven les aspiracions globals i es reduïen a uns «mínims», més propis d'una segona línia de negociació que d'una plataforma d'entrada.

En un altre sentit tothom estaven front a UCSTE en el que respecta a la constitució d'un comitè de vaga i una comissió negociadora mixtos (representants dels convocants i de l'Assemblea dels delegats d'Assemblees provincials). Front a la postura d'UCSTE la resta li plantejà l'ultimàtum que si no signava la convocatòria el dia 10, en els termes indicats, ja innegociables, ells convocarien sense UCSTE. 3. Els dies 9 i 10 de febrer es va reunir el Secretariat Confederal de la UCSTE, auxiliat per representants d'alguns STE, per tal d'analitzar les decisions dels STE respecte a la proposta de convocatòria i conèixer i analitzar el procés negociador amb la resta de sindicats.

El Secretariat Confederal va analitzar: les dades respecte a la vaga; l'ultimàtum de la resta de les centrals; llur deficient plataforma reivindicativa; la importància de no deixar de defensar, en nom d'una falsa unitarietat, els aspectes diferenciadors de la nostra concepció sindical; el moment del debat parlamentari respecte a l'Estatut de Centres; i la possibilitat d'una política desmobilitzadora (o almenys una postura de dilació) per part dels dirigents de les centrals. Fruit de l'anàlisi, es va decidir convocar la vaga com una decisió sindical i com una proposta a la resta dels treballadors i treballadores de l'ensenyament.

4. La UCSTE manifestà a la resta dels sindicats de l'Ensenyament la seua postura, i aleshores (era el dia 11) ells decidiren retardar la seua convocatòria per al 26, 27 i 28, el que suposava una maniobra dilato ria, que impossibilitava la confluència a partir del dia 19, si així ho deci-

2.-En la reunión del 7 de febrero es de destacar tos planteamientos respecto a la Plataforma, CCOO carnbió sus criterios, siguiendo la línea de UCSTE, y propuso incluír como primer punto el rechazo de las leyes. UCSTE manifesto que, pese a otros aspectes, así sí fírmaba la convocatòria. Però el resto de los sindicatos no acpetaron ta propuesta de CCOO, que inmediatamente retiro la propuesta. Finalmente se Sogró la inclusión, después de los puntos explicitamente reivindicatives, de la siguiente frase: «Así mismo llamamos a los docentes a ma: nífestar con esta huelga su rechazo a las leyes del Estatuto de Centros, Financiación de la Ensenanza obligatòria y Función pública, y a exigir sii retirada». El representante de UCSTE manifesto que no podia firmar así, ya que el rechazo de las leyes era como una anècdota final de la convocatòria, al margen de las reivíndicaciones propiamente dichas.

Ademàs UCSTE no estaba de acuerdo en lo siguiente: que no se quisieran induir las elecciones sindícales en el ptanteamiento general de las reivindicaciones económicas que no solo no recogían las aspiraciones globales sinó que las reducían a unos mínimos, mas propíos de una segunda línea de negocíación que de una plataforma de entrada.

Por lo demas todos estaban frente a UCSTE en lo referente a la constitución de un comitè de huelga y una comisión negociadora mixtas (representantes de los convocantes y de la Asamblea de Delegados de las Asambleas provincíales).

3.- Los dtas 9 y 10 de febrero se reunió el Secretariado Confedera! de UCSTE, auxíliado por representantes de algunas STE, para analizar las decisiones de los STE respecto a la propueta de convocatòria i conocer i analizar el proceso negociador con el resto de los sindicatos.

El Secretariado Confederal analizó: los datos respecto a la huelga; el ultimàtum de las centrales; la deficiente plataforma reivindicativa de eltas; la importància de no dejar fenecer, en nombre de una falsa unitaríedad, los aspectos diferenciadores de nuestra operación sindical; el momento del debaté parlamentario respecto al Estatuto de Centros; y la possibilidad de una política desrnovilizadora (o al menos de una postura de dilación) por parte de los dirigentes de tas centrales, Fruto de este anàlisis fue la decisíón del convocar la hueiga como una decisión sindical y, a la vez, como una propuesta al resto de los trabajadoresdèlaertsefSanza. .. sííS!!!: , . .• •. .'•..•• 4.- La UCSTE manifesto al resto de los síndictos de la ensenanza su postura, y entonces (era el dia 11) ellos deciden retrasar su convocatòria para el 26,27 y 28, el que suponia una maniobra dilatòria que imposibilitaba la confluència a partir del dia 19 si así lo decidían el dia 18 ffecba prevista para revisar la huelga) las Asambleas en lucha. Ademàs se atrevieron a pedir a la UCSTE, cuando el ultimàtum del dia 7 había sido expuesto como definitivo, que desconvocara y después reconsiderarían su postura respecto a las leyes. Los representantes de UCSTE rK< podían aceptar bajo ningún concepto, ya que: la decísión sindical de UCSTE había estado tomada (entre otros motivos porque nada de su propuesta había sido aceptado), et 26 de febrero la Comisión de Educación habría acabado, prevísiblemente, su trabajo, y ademas las centrales no aceptaban (USO y CNT caltaban y CCOO lo había de decidir el dia 24) la constitución de un comitè de huelga y una comisión negociadora mixtas, finalmente <>por què no avanzaron la convocatòria?

5.- Este Secretariat Nacional de la STE-País Valencià, en lo que se refíere a la actuación de tos órganos sindícales de UCSTE y la de sus representantes, valora positivo el proceso, globalmente considerado; pese a ello cree necesario que se analicen en profundidad los siguíentes aspectos que valora negatives: el que no todos los STE manifestaran con objetividad las posibilídacles reales de reatízar la huelga; el que no se constítuyera el inicio de la huetga ni la Asamblea de Delegados ni ei Comitè de huelga; el que la dinàmica de convocatòria (al menos a ntvel de telefono) dejara excesivamente abierta la posibilidad de que los STE dieran respuesta positiva a la convocatòria.

Por lo que respecta a ta actuación de las ejecutivas de las centrales slndicales nos es necesario criticar: el silencio habitual de USO y CNT; la supeditación de CCOO a FETE-UGT (y a su bloque), cuando en otras rai nas de la producción no pasa lo mismo; la inexplicable postura inicial de CCOO respecto a no plantear el rechazo de las leyes.educativas; la reiterada psotura de FETE de oponerse sístemàicamente a las propuestas de UCSTE.

III.-EL DESARROLLO DE LA HUELGA 1.- Pese a que el Secretariado Confederal manifesto a los STE que «hay que realizar el màximo esfuerzo para que el arranque de la huelga sea fuerte los dfas 14 y 15», hay que sefialar que el dia 14 hubo solo trece provincias (y los STE provinciales) en huelga, a los cuales se sumaron el dia 15 solo dos mas, resultando un número de 13.000 trabajadores de la ensenanza en huelga. El tema de la vínculación y la autonomia en el seno de la Confederación necesita profundizarse.

2.- Consideramos como muy positivos los contactos de la UCSTE con las Coordinadoras de INB y de F.P. y con la ejecutiva de la Federación de Ensefianza de CCOO, realizados respectivamente los dfas 16 y 17, con la finalidad de lograr su convocatòria a la huelga, como asídecidieron las Coordinadoras (aunque tuvieron poca incidència).

La ejecutiva de CCOO aceptó (lo cual difíctlmente haré en publico) las críticas de UCSTE, antes indicadas, però nunca aceptó la posibiíidad de convocar para el 18 ó 19, però sí se comprometió a mantener una postura de no-beligerancia ante esta huelga, lo cual no ha sido cumplido en la mayoría de las provincias, donde hemos sido atacados de antiunitarios y atiparlamentarios (^no llegaròn a defender ellos lo mismo ante las leyes?). UCSTE dejó bien claro que la unidad de acción no es posible cuando hay claras pretensiones de rechazar nuestros planteamientos sindicales, de menospreciar nuestras propuestas sistemàticamente, cuando se quiere obligar a que renunciemos a todosnuestros planteaminetos. Pese a todo continua la necesidad de trabajar para lograr una més amplia unitariedad.

3.-En la huelga se logró lo que no consiguieron las negociaciones con las centrales: el que los convocantes de la huelga para el dia 26 de febrero incluyeran en su plataforma reivindicativa los elementos fundamentales de la plataforma de UCSTE, lo que supone el reconocimiento de que sus planteamientos anteriores eran malos, o tal vez tuvieron claro que sin la participación de los STE y los enseftantes movilizados su convocatòria iba a resultar una fracaso. Bueno es que todos se den cuenta de este hecho.

-w 4.- Resulta grave que el dia 16 (cuando en un buen planteamiento deberían haberse constituido el dia 14 como mas tardar), al constituirse la Asamblea de Delegados provinciales, tan solo diez provincias (de las 15 que estaban en huelga el dia 15) estaban representades, aunque hay que senalar como positivo que había representades tres provincias que iniciaban la huelga el lunes, dia 18. Y aún es mas grave que al final de la huelga (cuando las provincias en huelga eran 25) en el momento de decidir la desconvocatoria, tan solo habfan represetadas once provincias y un representante de la Coordinadora de F.P, (la Coordinadora de INB se hizo presente, solo en la comisión negociadora el dia 18 por la mariana). La importància de la Asamblea de Delegados y sus funciones no pueden ser solamente defendidas de palabra, sinó con los hechos.

'K~;:?:•"••• :'•-••; 5.- Al defender, como planteamiento de nuestro sindicalisme de participación, la dinàmica asamblearia, la Asamblea de Delegados y et Comitè de huelga y comisión negociadora mixtas, Consideramos necesario que los STE realicen un anàlisis respecto a: Funciones de los Delegados de las Asambleas;funciones y dinàmica, así como composición, de los comitès de huelga; las decisiones del comitè de helga, la autonomia de las Asambleas y la autonomia de los sindicatos.

Mientras tanto queremos dejar constància que es necesario que el delegado asuma la tarea de analizar, solidariamente, la lucha en su globalidad, dejando de sentirse tan solo un «corre-ve-y-dile» de su asamblea. De todo esto han carecido los delegades de esta huelga.

6.- Consideramos negativo el que durante la huelga el Secretariado Confederal no estuviese perrnanentemente constituido, para hacer posibles las decisiones sindicales; igualmente hay que superar a niveles provinciales o de país el hecho de que la dinàmica asamblearia, y el que el peso de la misma recaiga sobre miembros de los STE, provoque el olvido de la pròpia dinàmica sindical i de la autonomia sindical. Tan solo si esto se supera los STE y la UCSTE podran presentar a las Asambleas propuestas que enriquezcan la dinàmica de lucha.

7.- Si la huelga no es puntual, sinó abierta y revisable, es mas necesario que las Asambleas asuman las propuestas o decisiones del comitè de huelga estatal con la finaiidad de que todos coordinadamente participen en el proceso de decísión. Queda claro que no todas las

dien el dia 18 (data prevista per a revisar la vaga) les Assemblees en lluita. A més a més s'atreviren a demanar a UCSTE, quan l'ultimàtum del dia 7 el consideraven definitiu, que desconvocara i després reconsiderarien la seua postura respecte a les lleis. Els representants d'UCSTE sota cap concepte no podien acceptar, ja que: la decisió sindical d'UCSTE havia estat presa (entre d'altres coses perquè res de la seua proposta no s'havia acceptat!); el 26 de febrer la Comissió d'Educació, previsiblement, ja hauria acabat el seu treball; a més a més, les centrals no acceptaven (USO i CNT callaven!, i CCOO havia de decidir-ho el dia 24) la constitució d'un comitè de vaga i una comissió negociadora mixtes, i finalment ít^er què no avançaven la convocatòria?

5. Aquest Secretariat Nacional del STE-País Valencià, al que respecta a l'actuació dels òrgans sindicals d'UCSTE i a l'actuació dels seus representants, valora com a positiu el procés goblalment considerat; encara que creu necessari d'analitzar en profunditat els següents aspectes que valora com a negatius: que no tots els STE manifestassen amb objectivitat les possibilitats reals de realitzar la vaga; que la Permanent del Secretariat Confederal no fóra reforçada, en moments tan difícils, per altres membres del Secretariat; que no es constituís a l'inici de la vaga ni l'Assemblea de Delegats ni el Comitè de vaga; que la dinàmica de convocatòria (almenys a nivell de telèfon) deixarà excessivament oberta la possibilitat que els STE iniciassen la vaga després del dia 14; que no tots els STE donassen resposta positiva a la convocatòria.

Pel que respecta a l'actuació de les executives de les centrals sindicals ens és necessari criticar: el silenci habitual d'USO i CNT; la supeditació de CCOO a FETE-UGT (i el seu bloc), quan en d'altres branques no passa el mateix; la inexplicable postura inicial de CCOO respecte a no plantejar el rebutjament de les lleis educatives; la reiterada postura de FETE d'oposar-se sistemàticament a las propostes d'UCSTE.

III. EL DESENVOLUPAMENT DE LA VAGA 1. Encara que el Secretariat Confederal manifestà als STE que «hay que realizar el màximo esfuerzo para que el arranque de la huelga sea fuerte los días 14 y 15», s'ha d'assenyalar que el dia 14 foren tan sols tretze les províncies (i els STE provincials) en vaga, a les quals se'n sumaren el dia 15 sols dos més, resultant un nombre de 13.000 treballadors de l'Ensenyament en vaga. El tema de la vinculació i l'autonomia al si de la Confederació necessita d'aprofundiment.

2. Considerem com a molt positius els contactes de la UCSTE amb les coordinacions d'INB i de FP i amb l'Executiva de la Federació d'Ensenyament de CCOO, duts a terme els dies 16 i 17 respectivament amb la finalitat d'assolir la seua convocatòria a la vaga, com així decidiren les Coordinadores (encara que tingueren poca incidència).

L'executiva de CCOO acceptà (cosa que difícilment farà en públic!) les crítiques d'UCSTE, abans esmentades, però mai no acceptà la possibilitat de convocar per al 18 o 19, mes sí es va comprometre a mantenir una postura no-bel·ligerant front a la vaga, cosa que, no ha estat acomplida en la majoria de les províncies, on hem estat atacats d'antiunitaris i d'antiparlamentaris (,-no defensaven ells el mateix respecte a les lleis?) UCSTE va deixar clar que la unitat d'acció no és possible quan hi ha clares pretensions de rebutjar els nostres plantejaments sindicals, de menysprear les nostres propostes sistemàticament, i quan se'ns vol obligar que r e n u n c i e m a t o t s els nostres plantejaments. Malgrat tot, continua la necessitat de treballar per la recerca d'una més àmplia unitarietat.

3. La vaga ha fet el que no assoliren les negociacions amb la rasta dels sindicats: que els convocants de la vaga per al 26 de febrer inclogueren, darrerament, en la seua plataforma reivindicativa els elements fonamentals de la plataforma d'UCSTE, ço que suposa el reconeixement dels seus mals plantejaments anteriors, o tal vegada el tenir clar que sense la participació dels STE i els ensenyants mobilitzats la seua convocatòria anava a ser un fracàs. Bo és que tothom s'adonen d'aquest fet.

4. Resulta greu que el dia 16 (quan en un bon plantejament deuria haver-se constituït el dia 14 com a més tard!), en constituir-se l'Assemblea de Delegats provincials, tan sols deu províncies (de les quinze que estaven en vaga el dia 15) eren presents, encara que és positiu que sí que estigueren representades tres províncies que iniciaven la vaga el dilluns, 18. I és més greu que al final de la vaga (quan les

províncies en lluita eren 25), en el moment de decidir la desconvocatòria, tan sols hi havia representants d'onze províncies i un representant de la Coordinadora de F.P. (La Coordinadora d'INB es feu present sols a la Comissió negociadora el dilluns 18 pel matí). La importància de l'Assemblea de delegats i les seues funcions no poden ser tan sols defensades mitjançant paraules, sinó amb fets.

5. Tot defensant, com a plantejament del nostre sindicalisme de participació, la dinàmica Assembleària, l'Assemblea de Delegats provincials i el Comitè de vaga i comissió negociadora mixtos, considerem necessari que els STE realitzen una anàlisi respecte a: funcions dels delegats de les Assemblees; funcions i dinàmica, així com composició, dels comitès de vaga; les decisions del comitè de vaga, l'autonomia de les Assemblees i l'autonomia dels sindicats. Metrestant volem deixar constància que és necessari que el delegat assumesca la tasca d'analitzar solidàriament la lluita en la seua globalitat, deixant de sentir-se tan sols un portanoves de la seua Assemblea. De tot açò han mancat els delegats en aquesta vaga.

6. Considerem negatiu el que durant la vaga el Secretariat Confederal no estigués constituït permanentment, per tal de prendre decisions sindicals; a l'igual que hi ha que superar a nivell provincial o de País el fet que la dinàmica assembleària, i que el pes de la mateixa recaiga en els membres dels STE, provoque l'oblit de la pròpia dinàmica sindical i l'autonomia sindical. Tan sols així els STE i la UCSTE poden presentar a les Assemblees propostes que enriquesquen la dinàmica de lluita.

7. Si la vaga no es puntual, sinó oberta i revisable, és més necessari que les Assemblees en vaga assumesquen les propostes o decisions del Comitè de vaga estatal amb la finalitat que tots coordinadament participen en el procés de decisió. Resta clar que no totes del Assemblees provincials, en nom de la dinàmica pròpia, feren cas a les propostes del dia 18 («Convocar assemblees diàries de valoració i vinculació a nivell estatal») ni tampoc a les del dia 20 («Que decidan sobre si el viernes continua la huelga o se vuelve unitariamente a la normalidad acadèmica»).

8. És necessari que, tant sindicalmente com a nivell d'assemblees, reste clar que de la mateixa manera que s'accepta una convocatòria de vaga a nivell estatal (com a resultat de l'avaluació de la realitat global), la constitució d'un comitè de vaga mixt... hem d'acceptar, com a principi, la possibilitat, i inclús la necessitat, que si el Comitè de vaga ho estima necessari desconvoque la vaga. Si la convocatòria és un element de la lluita i assumir-la unitàriament li dóna forca, resulta el mateix, en un context de solidaritat, deixar la vaga unitàriament, amb força. No hem d'identificar desconvocatòria de vaga amb desmobilització. Altre assumpte és que una desconvocatòria ha d'anar acompanyada dels motius, de l'anàlisi global, i que, és clar, hi ha desconvocatòries desmobilitzadores. Per això valorem com a molt positiva la desconvocatòria del dia 21, així com la resposta de les Assemblees, assumint-la, encara que a nivell propi s'estigués per continuar.

9. Volem assenyalar, a més a més, que la vaga ha resultat positiva ja que: s'ha revitalitzat la dinàmica assembleària; s'ha potenciat el que molts arribassen a la conclusió de la necessitat d'organitzar-se permanentment, incrementant-se l'afiliació als STE; hem dut les nostres reivindicacions als ciutadans, que les han sentides com a pròpies, obrint un ampli debat sobre les lleis educatives; hem millorat qualitativament la connexió amb els pares (malgrat, de vegades, els dirigents de les Federacions); hem assolit que alguns afiliats a sindicats noconvocants feren la vaga (malgrat les seues executives); hem deixat patent que som capaços de potenciar la lluita, arribar a molts centres, i fer de l'Assemblea el lloc unitari que fa créixer les forces individuals.

Finalment hem tret la conclusió que una vaga no és més que un element de la lluita diària (encara que avui hi marque el zenit!), i que tan sols hi ha fruits si els treballadors, en la lluita continuada, assolim d'imposar els nostres criteris. Les consecucions d'avui ho són d'una lluita de temps i no tan sols nostra. Per això es fa necessari que tinguem clar que la consecució de l'Escola Pública, objectiu bàsic nostre i configurador dels altres,exigeix un treball continuat, un esforç permanent. En aquesta lluita tenim endavant una tasca: fer realitat, malgrat la llei, els nostres criteris respecte a l'Estatut de centres, deixant clar que no se'ns pot furtar cap parcella de les que configuren l'Escola Pública.

Gandia, 2 de Febrer de 1980

Asambleas provinciales, en nombre de la dinàmica pròpia, hicieron caso a las propuestas del dia 18 («Convocar asambleas diarias de valoración y vinculación a nivel estatal»), ni a las del dia 20 («Que decidan sobre si el viernes continua la huelga o se vuelve unitariamente a la normalidad acadèmica»), 8.-Es necesario que, tanta sindicalmente como a nivel de asamblea, quede claro que de la rnisma manera que se acepta una convocatòria de huelga e nivel estatal (como resultado de la evaluación de la realidad global), la constituciónde un comitè de huelga mixto... hemos de aceptar, como principio, la posibilidad, e incluso la necesidad, de que si el Comitè de huelga lo estima necesario desconvoque la huelga. Si la convocatòria es un elementeo de lucha y asumirla unitariamente le da fuerza, resulta lo mismo, en un contexto de solidarídad, dejar la huelga unitariamente, con fuerza. No hemos de identificar desconvocatoria de huelga con desmovilización. Otra cosa es que una desconvocatoria ha de ir acompanada de los motivos, del anàlisis global, y que, esté claro, que hay desconvocatorias desmovilizadoras. Por todo esto valoramos muy positiva la desconvocatoria del dia 21, así como la respuesta de las Asambleas al asumirla, aun cuando al nivel propio se estuviese por continuar.

9.- Queremos seftalar, ademàs, que la huelga ha resultado positiva ya que: se ha revitalizado la dinàmica asamblearia; se ha potenciado el que muchos llegasen a la conclusión de la necesidad de organizarse permanentemente, incrementàndose la afiliación a los STE; hemos llevado nuestras reívindicaciones a los ciudadanos, que las han asumido como propias, abriendo un amplio debaté sobre las leyes educatives (pese, a veces, a los dirigentes de las Federacíones); hemos logrado que algunos afiliades a sindicatos no convocantes fueran a la huelga (pese a sus ejecutivas); hemos dejado patente que somos capaces de potenciar la lucha, llegando a muchos centros, y hacer de la Asamblea el lugar unitario que hace crecer la fuerza individual.

Finalmente hemos sacado la conclusión de que una huelga no es mas que un elemento de la lucha diària (aunque hoy marque su cénit) y que solamente hay frutos si los trabajadores, en su lucha continuada, logramos imponer nuestros criterios. Las consecuciones de hoy I son de una lucha de hace tiempo y no solo nuestra. Por eso se hace necesario que tengamos claro que la consecución de la Escuela Pública, objetivo bésico nuestro y configurador de todos los demàs, exige un trabajo continuado, un esfuerzo permanente. En esta lucha tenemos delante una tarea: hacer realidad, pese a la ley, nuestros criterios respecto al Estatuto de Centros, dejando claro que no se nos puede arrebatar ninguna de las parcelas que configuran la Escuela Pública.

Gandia, 2 da Marzo de 1980

Dia 2

< O

Reunión de un Pleno Intersectorial de la UCSTE — Se desestima la huelga propuesta por UCSTE para los dfas 5 y 6, en beneficio de acciones unitàries.

— Se decide la Propuesta de huelga (a llevar a las centrales convocantes de la huelga del 30 de enero y a todos los STE). Los días 14,15,18y 19 (revisableel 18).

— Se encarga a la Permanente del Secretariado para que entre en negociaciones con las centrales.

4

x ui Q

UCSTE, CCOO, USO , CNT y FETE conciertan una reunien para el dta 5, en los locales de FETE.

14 Inicio de la huelga: — El M.E. envia un telegrama a todas las Delegaciones provinciales garantlzando que los funcionarios docentes tendràn un incremento global del 12'3%, con efectos retroactives desde el 1 de enero del 80.

— El Director General de personal comunica a UCSTE que se puede negociar la estabilidad en el sector de F.P.

15 Segundo dia de huelga.

Se incorporan: Granada, Logroho, Vizcaya (INB), Burgos, Càceres y Melilla (con un total de 15 provincias en paro).

Asisten a la reunión los antes indicados més FSPE, Asociación de Catedràticos y Asociación de Agregados, convocades por FETE. Se decide convocar huelga para el 19.

Se acuerda estudiar la propuesta de plataforma de UCSTE y llegar a acuerdos al respecto en la reunión del dfa 7, però CCOO ya indica que «lo f undamental en este momento no son las leyes».

Reunión de centrales: Asistentes los mismos.

Tema central: La plataforma reivindicativa.

Se decide la convocatòria para el 19, 20 y 21 (Aunque la Asociación de Catedràticos deja pendiente su decisión, pues no quiere coincidir con una posible huelga del resto de la Función Pública).

Ultimàtum a UCSTE, que no acepta la no inclusión del rechazo a las leyes, de que firme la plataforma lo mas tardar el dfa 10, manifestando que si no lo hace estan dispuestos a convocar sin UCSTE.

9-10 Reunión del Secretariado Confedera! de UCSTE auxiliado por representantes de STE: UCSTE decide ir a la huelga los dfas 14, 15, 18 (revisaria) y 19 y ast lo comunica al resto de los sindicatos.

11 Reunión de los sindicatos de ensefianza motivada por la respuesta del Secretariado de UCSTE. Los otros sindicatos deciden retrasar la convocatòria para los dlas 26, 27 y 28.

10

Piden a UCSTE haga lo mismo y reconsideraràn la plataforma. (Ver valoración Secretariat Nacional, II, 4).

La Asociación de Catedràticos dice que de momento no firma la convocatòria.

16 Reunión del Secretariado Confedera! de la UCSTE: Fija las llneas de actuación en el comitè de huelga (pàritario y mixto) y en la comisión negociadora. Decide que se realice una entrevista con la Comisión de Educación del Congreso para presentaria un documento, aslcomo urgir una negociaciópn con el M.E. el lunes.

Se decide, asf mismo, entrar en contacte con las Coordinadoras de INB y FP (reunidas en los locales de UCSTE) y con CCOO, a f in de potenciar una convocatòria de ellos para el lunes o martes.

Se prevé para el lunes la incorporación de trece nuevas provincias, con un incremento del número de huelguistas.

— Se constituye la Asamblea de Delegados, estando representades las provincias de: Alicante, Asturias, Barcelona,' Burgos, Guipúzcoa, Madrid, Màlaga, Murcià, Navarra, Pontevedra, Tenerife, Valencià y Vizcaya.

— Reunión de: UCSTE, Asamblea de Delegades, CCOO, CNT, Coordinadora de F.P. y Coordinadora de INB: Motivo: ver si se lograba una convocatòria unitària para el lunes 18 ó el 19.

CNT dice se adhiere a la convocatòria (però al final de la reunión ya no està). CCOO pide se convoque para el 26. Coordinadora de FP decide convocar para el 18, la Coordinadora de INB decide también convocar (con el único voto en contra del representante de la Coordinadora de Valencià).

17 - Constitución del Comitè de Huelga y de la Comisión Negociadora.

Se acepta la composición propuesta por UCSTE. Se constituye el Comitè de huelga y la Co-

misión Negociadora. No obstante ello, hasta que se incorporen a la Asamblea de Delegades las provincias que faltan la UCSTE acepta trabajar conjuntamente con la Asamblea.

Se fijan las líneas de negociación para el lunes.

Se acuerda pedir una entrevista, para el martes 19, con la Comisión de Educación del Congreso.

18 — La Comisión Negociadora en el ME: En ausencia del Ministro se pide que la entrevista sea con el Subsecretario, quien accede, indicando fuesen dos miembros de la Comisión. La comisión acuerda designar a los dos representantes de la UCSTE y que se de a la reunión un caràcter bésico del intercambio de posiciones, concertando otras reuniones.

El subsecretario da la siguiente respuesta sobre retribuciones «Es absolutamente firme un incremento del 12'3% con efectos del 1 de ènero». Concierta una entrevista de la Comisión Negociadora con los Directores generales de E. Bàsicas y de En. Medias para las seis de la tarde. Se comprometé a gestionar otra para el martes a mediodía con los Drs. Generales de Personal y Programación e Inversiones.

— Reunión del Comitè de Hueiga: reunido a las 13 horas analiza la situación.

Como síntesis de lo tratado se elabora el primer comunicado dirigido a las Asambleas Provinciales (Documento que se adjunta).

— Reunión con los Directores generales de Educación bàsica y de Ensefianzas medias: Se centra en los temas: La Exclusiva de EGB, asignaturas especiales en INB y FP y la contratación de los patronatos de profesores deFP. Se dan respuestas respecto a: La exclusiva de EGB: el proyecto de decreto, sobre cuyo contenido el Ministro se ha comprometido a informar a la Comisión de Educación del Congreso, de inminente aparición, està de acuerdo con el acta del 24 de mayo (sexta hora sin nifios, decidiendo el claustre què actividades haya que realizarse); Patronatos de FP: desde enero, según orden ministerial que se acaba de firmar, el profesorado serà contratado directamente por el ME.

19 Cuarto dia de hueiga — En las Cortes: puestos en contacto con el diputado Gómez Llorente, éste se comprometé a convocar a todos los grupos parlamentarios de la Comisión de Educación para mantener una reunión el miércoles, dia 19, a las 9.30.

— Reunión en el ME: Se confirma la reunión a celebrar a las 12.45. La Comisión Negociadora pasa al ante-despacho del Dr. General de Personal, en espera de iniciaria. A las 13.15 se les comunica que el Dr. General no les puede recibir. La Comisión decide permanecer en el ME, que muy contrariado critica a la Comisión Negociadora por su postura de permanecer en el Ministerio. El Director General de Personal se comprometé a dar respuesta el dia siguiente cuàndo serà posible la reunión.

Son las 17.30 y la Comisión Negociadora abandona el ME. — Reunión del Comitè de hueiga: Se aprobó el documento a presentar a la Comisión de Educación del Congreso (Documento II).

20 Quinto dia de hueiga: a. Entrevista de la Comisión negociadora con la Comisión de Educación del Congreso: Estuvieron representades los grupos parlamentaries Socialista, Comunista, UCD, Minorfa Catalana y CA. Se les expuso el contenido del escrito, se debatió sobre el.

La Minoria Catalana fue quien mas defendió el Ideario Educativo y el representante de UCD lo miso respecto a la designación del Director junto con el de CD. Socialistas y Comunistas refrendaban la postura de la Comisión.

— Decisión del Comitè de Hueiga: Documento III, que se adjunta. Fue votado de la siguiente manera: Se decide la desconvocatoria (Doc. III) con los siguientes votos: Sí: 7. No: 5. Abstenciones: 3.

Y se hace una valoración de la hueiga: Documento IV.

21 — Se confirma por parte del ME, que la entrevista serà el lunes 25.

— Las Asambleas provinciales asumen positivamente la decisión del Comitè de hueiga de volver el viernes a la normalidad acadèmica.

— El Comitè de Hueiga se disuelve.

23 El Director General de Personal comunica a UCSTE que queda invitada, junto con los otros sindicatos de la ensenanza, para una reunión el martes 26.

UCSTE afirma que antes el Dr. General ha de recibir a la Comisión Negociadora, a lo cual se niega el Dr. General, diciendo que solo recibirà a representantes de UCSTE (tres miembros).

25 Se reúne la Comisión Negociadora y elige a tres para asistir en su nombre a la reunión, uno por cada sector.

En la reunión el Dr. General reafirma la postura del ME de que es una reunión de trabajo y no de negociación, ya que la negociación no està reconocida para los funcionarios. No se saca nada en claro. Todo queda para el dia siguiente.

26 Reunión de Sindicatos de la Ensenanza con Dr. General de Personal. Este manifiesta que no les puede recibir. Todo queda para mas adelante.

DOCUMENTO I A LA COMISIÓN DEL CONGRESO DE DIPUTADOS

Durante todo el curso escolar grandes secto res del Profesorado, sobre todo de centros esta tales de EGB, INB, FP y Universidad, reiterada mente, en múltiples movilizaciones, coordinado con amplios sectores de los padres de alumnos y de alumnos han manifestado: «Su desacuerdo o rechazo con los antepro yectos de Ley de Estatuto de Centros, Finan ciación de la Ensenanza obligatòria y d< Autonomia Universitària». Desacuerdo y recha zo tanto frente al contenido de las mismas com< porque el Gobierno, en vez de potenciar, ha im pedido la participación democràtica de los secto res implicados, negàndose incluso a que orga nismos representatives del Profesorado, Padre; y Alumnos pudiesen ser convocados por la Ço misión de Educación para exponer sus criterios' exigencias bàsicas. Frente a esto estamos segu ros que el partido del Gobierno sí que ha nego ciado con los organismos de la patronal de la En senanza privada.

A partir del dia 14 de Febrero se està realizan do, convocada inicialmente por la U.C.S.T.E. < asumida por las distintas Asambleas provinciale: y, a partir del dia 19, por las Coordinadores di INB y de FP, una hueiga del Profesorado estatal cuya tabla reivindicativa recoge las principale: exigencias en estos momentos.

La tabla reivindicativa es: (sigue la plataform; reivindicativa).

CRITERIOS BASICOS QUE DEBERIA CONTEMPLAR EL ESTATUTO DE CENTROSESCOLARES Estos criterios bàsicos que podrían sintetizar en:

exigimos si

1. AUTONOMIA 1.1. Las orientaciones programàticas genera les han de garantizar la autonomia de lo: centros.

1.2. La autonomia de los centros comprende rà aspectes tales como: programación, mètode; educatives, organización administrativa econòmica, línea pedagògica... dentro de la ges tión democràtica.

1.3. Los centros deberàn elaborar los progra mas adaptados al medio en que estan inseries incorporando la lengua y la cultura de cada na cionalidad o región, y programando actividades que hagan eficaz la interrelación del centro y e entomo social.

1.4. La autonomia de los centros habra de completarse en el contexto de barrio, localidad, comarca, país, región o nacionalidad, de manera que haga posible la planificación y coordinación educativa en estos niveles.

1.5. Los organismos educatives autònomes de región, país y nacionalidad, frente a los organismos de àmbito estatal, tendràn el màximo de competencias en torno a la planificación educativa.

11

2. PLURALISMO IDEOLOGICO 2.1. Los centros educatives, como Servicio publico que deben ser, no han de ser lugar de control ni proselitisme ideológico, ni responder a intereses económicos particulares. Cada centro ha de reflejar la pluralidad ideològica de la sociedad.

2.2. Ningún centro de ensefíanza de caràcter publico o subvencionado con fondos públicos podrà imponer ideologia o religión concreta alguna, respetàndose la ideologia, tanto de alumnos como de profesores. No existiran idearios educativos.

2.3. Los profesores, dentro del respeto a la línea pedagògica acordada democràticamente por los estamentos del centro, y a la personalidad e ideologia del alumnado, tienen garantizada la libertad de ensefianza.

2.4. En ningún centro de ensefíanza podran ser motivo de despido las posiciones ideológicas o las actividades de vida privada, incluidas las referentes a la sexualidad de los trabajadores de la enserlanza.

3. GESTION DEMOCRÀTICA DE LOSCENTROS 3.1. Los órganos decisorios del centro seran siempre colegiados formando parte de los mismos todos los implicados en el proceso educativo, (padres, alumnos y trabajadores de la ensefíanza docentes y no docentes).

3.2. El Consejo de centro es el órgano méximo de decisión. Entre sus funciones estaran elaborar la Ifnea educativa del centro, hacer realidad la organización y gestión democràtica de los mismos, elegir a los que han de ejecutar sus decisiones, controlar y evaluar el funcionamiento del centro.

3.3. El claustro, a partir de la línea educativa del centro acordada por el Consejo, concretarà programas, actividades y métodos.

3.4. La elección de director y demàs órganos unipersonales docentes se realizarà entre los profesores del centro, democréticamente y con caràcter de revocable.

A los pertenecientes al Cuerpo de Directores se les conservaren sus derechos económicos y administrativos, a excepción de la función directiva.

3.5. Se garantizaré el derecho de reunión a padres, alumnos y trabajadores de la ensefianza, así como los derechos sindicales a los trabajadores.

4. Garantizar la educación preescolar a partir de los cuatro afios; y progresivamente hasta los O afios para los padres que lo necesiten y lo deseen.

5. Los centros creados por personas privadas, física o jurídicas, deberàn acomodarse a la misma normativa de los centros estatales de correspondiente nivel, cicló o modalidad.

ASPECTOS QUE RECHAZAMOS DEL ANTEPROYECTO Rechazamos todos los aspectos, expresados en múltiples artículos del Anteproyecto, que no solo no recogen los criterios bàsicos antes sefíalados, sinó que los hacen absolutamente imposibles. Queremos destacar, no obstante, nuestra radical y absoluta oposición:

12

— Al reconocimiento de los órganos de Gobierno unipersonales como los únicos decisorios, relegando a los órganos colegiados a lo meramente consultivo.

— Al nombramiento de directores por la Administración.

— A la imposición de idearios en los centros subvencionades con fondos públicos. Y el intento de ellos en los centros estatales (art. 22 bis).

— A la falta de reconocimiento de las lenguas y culturas de cada región, país o nacionalidad.

— A la falta de reconocimiento jurídico de las escuelas rurales (unitarias, mixtas y graduadas).

CARAALFUTURO INMEDIATO Si el anteproyecto pasa a ser Ley, no por ello dejaremos de luchar. Continuaremos exigiendo la negociación colectiva respecto a la normativa legal que la desarrolle, para que esté en la línea de nuestros criterios bàsicos. Asimismo, potenciaremos el que el profesorado, los padres y los alumnos encuentren alternativas dirigidas a conseguir que, por vias de la pràctica, hagamos realidad nuestras exigencias.

Entendemos, que una Ley que va a nacer con el rechazo de la mayoria de profesores, asociaciones de padres y alumnos, no quiere «hacer real a nivel de ley lo que es real a nivel de calle».

Nuestras conquistas democràticas las vamos a mantener y, trabajaremos para que sean realidad.

En este sentido, este Comitè de Huelga està preparando un conjunto de propuestas, a trasmitir a todos los implicados en el proceso educativo, a fin de dar respuesta a las siguientes cuestiones: Aunque, toda esta problemàtica, estàs exigencias, es necesario sean conocidas por esta Comisión de Educación, a la que pedimos urja soluciones adecuadas, quisiéramos centrarnos en este documento en los aspectos referentes a los anteproyectos de leyes educativos, màxime en el Estatuto de Centros, sobre el que actualmente Vds. trabajan. Queremos senalar, de entrada, que uno de los objetivos de esa huelga, como de otras movilizaciones que puedan convocarse a partir de ella es: «Mantener las conquistas democràticas conseguidas a lo largo de estos anos, como son, entre otras: la elección democràtica de directores, la capacidad de decisión de los órganos colegiados integrades por padres, profesores y alumnos; la no imposición de idearios».

NO ACEPTAMOS LA DINÀMICA GUBERNAMENTAL El articulo 27 de la Constitución Espanola afirma, entre otros, lo siguiente: «Se reconoce la libertad de ensefianza»; «Se reconoce a las personas físicas y jurídicas la libertad de creación de centros docentes»; «Los poderes públicos garantizan el derecho de todos a la educación... con la participación colectiva de todos los sectores afectades»; «Los profesores, los padres, y en su caso, los alumnos intervendràn en el control y en la gestión de todos los centros sostenidos por la Administración con fondos públicos».

La UCD, y su anteproyecto de Ley de Estatuto de Centros Escolares lo hace patente, vuelve a defender lo que circunstancialmente parecía que se había olvidado: «Toda persona física y jurídica, pública o privada, de nacionalidad espa-

hola, tiene libertad para la creación y dirección de centros docentes (Art. 7).

«Se reconoce a los titulares de centros privados el derecho a estabjecer un ideario educativo propio» (Art. 37).

Todas estàs innovaciones se hacen en nombre de la «libertad de ensefíanza», para favorecer, nos dicen, el derecho de los padres a «elegir el tipo de educación que deseen para sus hijos» (Art. 5). Però, idónde queda la «participación colectiva» de todos los sectores afectados? El Anteproyecto nos evidencia que en nada, ya que los órganos colegiados son de caràcter participativo y consultivo mientras que, los unipersonales (directa o indirectamente designades por la Administración o el titular del centro) lo son de caràcter «decisorio y ejecutivo». Para mas inri, cuando el anteproyecto nabla de «Consejo de Centro, como órgano supremo de participación» afirma que su función se realizarà «quedando siempre a salvo el derecho reconocido por la presente Ley en su articulo 7 (Dirección de centros, por los titulares) y en el apartado 1 de este articulo 37 (derecho de los titulares a establecer un ideario educativo propio)» (Art. 37). Y ademàs el articulo 17 nos dirà que las Asociaciones de Padres tendràn funciones participativas (iNo decisoriasl) en los centros, «respetando el Reglamento de Régimen interior y, cuando lo hubiere, el ideario de centro».

Por todo esto queda demostrado que es lo que se defieride: la libertad del empresario ((titulares!), la libertad de empresa... y NO el derecho la participación eficaz de todos los implicados en el proceso educativo.

Si todo esto es gra ve... aún queda por ver como se defenderé la «libertad de ensefíanza» por los empresàries de la ensefíanza y como quedarà esta reflejada en cada uno de los Idearios de Centro. ' 1. íQué medidas hay que tomar para que los consejos de dirección tengan una composición, en la pràctica, realmente democràtica?

2. iQué medidas hay que tomar en los consejos de dirección y claustros para imponer sus decisiones a los órganos unipersonales?

3. iQué medidas de boicot se deben realizar en el caso de que los órganos unipersonales no acepten las decisiones de los órganos colegiados?

4. <;Qué sistemas de elección hay que utilizàr para elegir los cargos unipersonales y què medidas hay que tomar caso de que la Administración no acepte las decisiones de la comunidad educativa?

5. iQué medidas hay que tomar ante quienes aceptan la designación de la Administración en cargos unipersonales sin què haya mediado una elección democràtica en la comunidad educativa?

6. iOué líneas fundamentales han de contener los reglamentos de centros elaborades por la comunidad educativa de manera que quede salvaguardada la libertad docente y la de expresión de padres y estudiantes?

7. iQué acciones se deben realizar contra aquellas empresas que basàndose en una interpretación clasista de la «libertad de ensefianza» despiden a trabajadores que no se ajustan al ideario de centros que los empresàries, de pròpia cuenta, hayan determinado?

8. iCómo desenmascarar el contenido clasista de la llamada «libertad de ensefíanza» y de los Idearios de los empresàries (que no de los Centros, porque lo órganos colegiados para nada intervienen en ellos)?

Madrid, 20 de Febrero de 1980 COMISIÓN DE EDUCACIÓN DEL CONGRESO DE DIPUTADOS

DOCUMENTO M EL COMITÈ DE HUELGA DEL PROFESORADO ESTATAL DE EGB, INB y FP, analizando las distintas decisiones de las Asambleas Provinciales de trabajadores en huelga, la situación de la misma y los objetivos globales de la convocatòria DECIDE desconvocar la huelga, llamando a todos los trabajadores en huelga a que el vlernes, dia 22, vuelvan unitariamente a la normalidad acadèmica.

Al mismo tiempo convoca a que dicho viernes se celebren Asambleas para: 1. Valorar los resultados de la huelga, en todos sus aspectos.

2. Estudiar alternativas de cara a hacer realidad nuestros criterios sobre el Estatuto de Centros, como se especifica en el documento que este Comitè ha presentado ante la Comisión de Educación del Congreso de los Diputados.

Este Comitè elaboraré un documento aportando datos sobre el proceso de la huelga y la valoración de la misma.

Madrid, 21 de febrero, 5.30 horas

DOCUMENTO III VALORACIONES A INCLUIR EN EL INFORME DE LAS PROVINCIAS — Como reiteradamente se ha expresado estamos asistiendo a un recrudecimiento de la UCD que rechaza sistemàticamente la participación del profesorado estatal en la llnea de negarse a reconocer a los trabajadores de la Función Pública la negociación colectiva.

— No obstante esto vamos consiguiendo imponer algunas de nuestras exigencias.

Así, tras mas de un afio de préctica de desobediència civil, frente al Decreto de la Exclusiva en EGB, que el Gobierno saco en contra de los compromisos del 24 de Mayo de 1978 ha subsanado su «error» y prepara un nuevo Decreto Ley en la línea de los acuerdos y compromisos adquirides según confirmo el Director de Enseftanzas Bàsicas el lunes.

— El conjunto de las movilizaciones de los trabajadores ha arrancado un incremento del 12'3% sobre las retribuciones del 79 confirmado también por el Ministerio.

— Los trabajadores de la Formación Profesional que estan contratados por el Patronato, pasan a partir de enero a serio del Ministerio de Educación según O.M. que el ME nos entregó el martes dia 18.

— Respecto al conjunto de los proyectos de ley el ME sigue manteniendo que es únicamente el Parlamento quien tiene que decidir y sigue negéndose a toda consulta y negociación con los trabajadores, no solo a nivel de leyes sinó también de decretos y reglamentes.

— Siguen pendientes de negociación el resto de los puntos de la plataforma.

Madrid, 20 de febrero de 1980

ERMITA DE SANTA ANNA - ONTINYENT (VALL D'ALBAIDA)

ESTATGE D'ESTUDI DEL MEDI ESTATGE D'ESTUDI DEL MEDI A L'ERMITA DE SANTA ANNA D'ONTINYENT (Vall d'Albaida) — Tindrà lloc els dies 29 i 30 de Març.

— Lloc: Ermita de Santa Anna, Ontinyent.

— L'hora d'arribada serà les 10 1/2 del dissabte, 29. Acabarem el diumenge després de dinar.

— Despeses (menjar, dormir i materials): 1.500 pessetes per persona.

— Cal telefonar a les seus del Sindicat abans del dia 26 (Castelló: 20 15 05, València: 361 52 16, Alacant: 22 14 45) o al telèfon de Maribel Collado, d'Ontinyent: 248 07 01, de nit.

Estudiar el medi vol dir partir de la realitat més pròxima del xiquet (el barri, el poble, la comarca...) i posar-la al centre de l'activitat escolar. Vol dir estudiar la història, els costums, els menjars, les cançons, la literatura, les rondalles, etc., d'allò que tenim més a prop. Estudiar l'economia (agricultura, indústria...) del lloc on està l'escola, del lloc on treballem.

Per poder fer-ho necessitem una metodologia, un coneixement del procés d'investigació: com es motiva el xiquet, com es tria el tema d'estudi, com es fa la recollida de dades, etc.

Aprofitarem l'experiència dels companys i companyes del Moviment Cooperatiu d'Escola Popular que seran coordinadors d'aquest Estatge. Entre tots farem un treball pràctic sobre Ontinyent.

Cal insistir en la importància que té que nosaltres i els xiquets i xiquetes conegam les nostres comarques, el nostre País?

Porteu també, si en teniu, treballs de les vostres escoles, màquina de fotografiar, magnetòfon, i llibres i documents que ens puguen ser útils.

Si diem que lluitem per una NOVA ESCOLA PÚBLICA DEL PAÍS VALENCIÀ, hem de posar-nos en marxa ja.

SINDICAT DE TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ Secretaria de Política Educativa

ALACANT

LASELECCIONESAL COLEGIO DE LICEMCIADOS Se celebraren el domingo, dia 17 de febrero ultimo. Como sabéis se presentaban dos candidaturas. Una suponía la continuidad de la anterior Junta, estaba formada por companeros de STPV, independientes y de CCOO. Los otros candidates representan todo lo contrario a lo que se ha luchado en estos últimos anos desde la mayoría de los Colegios: pluriempleados, defensores a ultranza de la «lengua valenciana», personas ligadas a la patronal de privada, etc... Es una pena, però el Colegio se ha perdido, y también la gran mayoría en el Estado Espanol, excepto, afortunadamente nuestro Colegio de Distrito en Valencià.

Las causas? Posiblemente la principal haya sido el abandono masivo de la colegiación por parte de los companeros de I.N.B., una vez pasados en su mayoría a la situación de numerarios, la ofensiva durísima de los sectores defensores de la «libertad de

ensefianza», que les ha llevado también a atacar en este frente, para conseguir curar ese abceso tan desagradable que les había salido. Y para ello no han dudado en quemar todos los cartuchos. Los licenciados de privada han votado por ellos en su mayoría coaccionados directamente, o indirectamente, por la mentalización, y después de un montón de votos que podían ser emitidos por correo certificació, sin adjuntar la fotocopia del D.N.I., y de cuya pureza se duda muy mucho, y que les dieron el triunfo por iseis votos de diferencia!

Los resultados no se han impugnado. Ahí queda esta derrota, que si de algo pudiera servirnos seria para plantearnos seriamente la recuperación del Colegio para las próximas elecciones, que a lo mejor no tardan mucho, dado que hay unos nuevos estatutos més democràticos, que obligaran a una renovación de todos los cargos en un plazo breve.

13

CORRES,PONSALS L'HORTA ANÀLISIS DE UNA HUELGA O breves notas. Porque intentar hacer un anàlisis de la huelga, y de lo que esta ha supuesto para nuestra comarca, seria un trabajo que deberíamos hacer todos los que a ella fuimos. Y que por supuesto necesitaría de una reflexión colectiva, que al corresponsal en solitario le es imposible hacer. Breves notas de una huelga, pues, y dejemos para el colectivo de maestros en huelga el anàlisis de lo que esta fue.

Las cifras se repartieron de la siguiente manera: Subcomarcas L'HORTA NORD-A L'HORTA NORD-B L'HORTA SUD VALENCIÀ CIUDAD

solución a los problemas planteados, con la creación de una comisión de padres, maestros y de las fuerzas vivas de la localidad. Esta comisión ya se reúne regularmente, cada uno de los implicados ha cargado con su pròpia responsabilidad, (excepto la Administración, la única culpable) y ya las cosas donde deben estar: en la continua información, en el dialogo, en el trabajo conjunto. Una experiència en fin de la que todos debemos sacar provecho.

También y durante la huelga, se realizaron mesas redondas sobre la situación de la ensenanza y las leyes que se nos avecinan. A destacar la de PATERNA, por la influencia que tuvo entre las fuerzas parlamentarias, que ràpidamente, y después de la organizada por el STE-PV ço-

Primer dia

Segundo

Techo

Final

37 77 255 100

100 180 350 130

148 180 500 y...

130

145 180 en alza 130

(Los datos de Valencià ciudad son aproximades) Se aprecia claramente en la convocatòria, un inicio titubeante, huelguistas mayoritariamente afiliades al STE-PV, y una progresión clara y decidida, que tiende a consolidarse al tercer dia.

Después, alcanzado el techo de la huelga, excepción de L'Horta Sud que sigue en alza hasta el ultimo dia, se mantiene hasta el final el número de huelguistas.

La organización giro en torno a las asambleas comarcales, verdaderos artífices de discusión y valoración en esta huelga. Se realizaban diariamente, y el nivel de participación era muy aceptable. La información a los padres funciono con regularidad, y en general el alcance de huelga tuvo una amplia resonancia en cada una de las subcomarcas, con la salvedad hecha de Valencià ciudad. En cada subcomarca se centraba la información en una localidad determinada: B EN IM AM ET, MASAMAGRELL... y esto fa to la coordinación de todos los colegios en ht,

marcal, convocaren la suya pròpia a través del ayuntamiento.

Para terminar, resaltar el encierro de los profesores de L'HORTA SUD en el ayuntamiento de PICANYA, por el simbolisme que esta localidad encarna y en estos momentos en que nuestra Autonomia sufre uno de sus mayores ataques y silenciós.

No sabé el corresponsal, si este es el lugar adecuado, ni el la persona idónea, però séalo o no, se permite el felicitar al PUEBLO ANDALUZ, al que en Andalucía vive y al que con nosotros trabaja en y para el País Valenciano, por la respuesta dada en el Referèndum por la Autonomia (via 151). Nuestra felicitación y nuestro agradecimiento por lo que, gracias a su respuestas, nos toque. ÀNGEL SORNl

LA SAFOR LA FESTA DE CARNESTOLTES El Col·lectiu de mestres de la Safor, es proposà ja fa uns anys una tasca de retrobament de la cultura popular i de les tradicions arrelades.

Es va començar celebrant Sant Antoni del Porquet amb una festa de l'Ermita de St. Antoni de Benirredrà l'any 78.

L'any 79 es decidí recuperar la festa de Carnestoltes, donat que ha tingut de sempre un gran arrelament, encara que havia estat censurada molts anys.

Vista la resposta massiva i l'acollida calorosa que tingué, l'any passat es pensà de donar-li una continuïtat per a anys successius, conferint-li un sentit de concentració comarcal i de convivència escolar. Estem convençuts que aquestes celebracions festives donen porta oberta a la creativitat de tots els sentits i desperten uns sentiments de solidaritat i d'arrelament al medi.

El grup organitzador, en el que es trobaven persones del nostre sindicat, invità a totes les escoles de la comarca per al dia 19 amb el següent programa d'actes: Matí — Arribada al Col·legi Roiç de Corella de 9-10 hores.

— De 10-11 esmorzar.

—A les 11 desfilada de disfresses i cercavila pels carrers de Gandia.

— A la 1 dinar de germanor al pati del col·legi.

Vesprada — Jocs, concursos, cucanyes i carreres: amb els peus nugats, de sacs, d'ous...

— Raconets de dibuix, titelles, globus i fang.

Arribat aquest dia, encara que estava plovent la majoria del col·legis acudiren «amb més moral que l'alcoià» a la festa. Era de remarcar la vistositat de les disfresses i l'esperit d'alegria i il·lusió que portaven tant els xiquets com els mestres.

ga.

Problemas en relación con los padres no lo hubo; si cabé, su respuesta osciló entre el apoyc a la tabla reivindicativa y el respeto a los huelguistas aunque sin un apoyo claro y decidido. <;Lo de PUEBLA DE FARNALS? Exceso de precipitación por parte de algunos padres, tal vez escasa información por parte de los maestros, y sobre todo una deficiente politica de la Administración, que había permitido una sèrie de irregularidades en el presente curso escolar, retraso en la provisión de plazas, profesora con permiso por estar encinta, sin la correspondiente sustitución..., lo que había creado un clima de nerviosismo en los padres, y, tal vez por la deficiente información que en esta Sociedad padecemos, ese estallido fuera de lugar. Al final asamblea general en el pueblo, con participación de toaos: padres, maestros, afiliades al STE-PV comarcal, asistencia masiva, alrededor de 500 personas, adecuada información y principio de

14

\

..t,:

Hom va aguantar la pluja en les dependències <i«pcm\Wes del collegi esperant que amainés per poder eixir B IB cercavila, A les 12 Is geni no s'aguantà més i, encara que plovia un poc, es va llançar al carrer amb gran entusiasme.

Encapçalava la desfilada un grupo de dolçainers; també ens acompanyava un grup de cornetes i tambors. L'humor no faltava i a més dels participants els mirons varen rebre algun que altre grapat de farina.

Acabat el recorregut, varen tornar al collegi i com les activitats de la vesprada havien de ser a l'aire lliure i el temps empitjorava, hom decidí de desconvocar les activitats restants i a poc a poc la gent va anar tornant als seus pobles. Alguns, degut a l'horari dels autobusos es varen quedar a dinar al collegi i com que n'eren pocs varen realitzar alguns jocs dels que hi havia prevists.

Encara que no va eixir tot com es pretenia, l'ànim de la gent no va decaure i ens afirmàrem a continuar la festa els anys vinents.

BAIX VINALOPÓ LA HUELGA EN LA COMARCA En la crònica de la comarca que escribíamos en el ultimo número de ALL i OLI proponfamos un replanteamiento de las huelgas puntuales y de un dia. Asf se habfa planteadp en la Asamblea comarcal del dia 31 de Enero. A pesar de que se celebraran dos Asambleas més: días 7 y 12 de Febrero, algunos centros de la comarca quedaron descolgados y no entraran en la huelga. Las causas de ello fueron doble: por una parte falta de una información clara en algunos centros y por otra que las condiciones del centro y del profesorado no eran apropiados para este tipo de huelgas o de tabla reivindicativa. De todas formas se ha puesto de manifiesto de manera clara los centros donde se habfa realizado una acción sindical continuada y los que estaban més abandonades en este sentido.

Los datos sobre la huelga en la comarca fueron: Días

ELX

CREVILLENTE SANTA POLA

L'ALCOIÀ EL COMTAT

EGB-IIMB-FP 14

15

18

19

20

21

234-12-14 58 34-5

241-12-14 91-3 42-5

276-12-14 86-4 42-5

263-12-14 71-4 42-5

245-12-14 71-4 42-5

239-12-0 71-4 42-5

Es de destacar el alto número de profesores de EGB en huelga en Crevillent y Santa Pola, sobre el 80%. Sin embargo en los sectores de INB y FP fue escaso el paro, aunque hay que destacar el encierro de 60 PNNs que durante cinco días y con caràcter provincial estuvieron en el INEM La Asunción de Elx. Sin embargo la conexión entre estos compafieros y los que estébamos en huelga no fue la que hubiéramos deseado.

La elevada participación de no afiliados fue una característica importants de la huelga. A nivel de opinión pública se repartieron 7000 hojas informativas al tiempo que se uso abundantemente la prensa y radio local.

El proceso de la huelga se seguia en Asembleas Locales diarias. Estàs fueron fundamentalmente informativas, faltando quizé debaté y movilización. Desde luego durante la huelga, y especialmente en la salida de ella, se produjeron bastantes problemas. Hubo compafieros y compafíeras que plantearon la huelga como indefinida, hasta conseguir todos los puntos de la tabla, lo cual provoco la existència de posturas diversas en la Asamblea provincial que se decidió la reintegración a clase. A pesar de todo y del estado de animo final de una parte de los que habíamos estado en huelga, creo que todos hemos analizado aspectos positives, y bastantes negatives, en el desarrollo de la huelga en la comarca.

Es de esperar que las posturas mayoritarias sean comprendidas y asumidas por las minoritarias y ello nos permita seguir avanzando y mejorando sindicalmente.

En les nostres comarques, l'experiència de la Campanya contra la política educativa de la UCO, ha estat altament positiva, per la quantitat i varietat d'activitats que s'han impulsat.

No es recordaven Assemblees de Treballadors i Treballadores en vaga tan nombroses com les que hi ha hagut aquests dies. Les Assemblees han estat, fonamentalment, els instruments més vàlids per a coordinar, alçar la moral i rellançar la mobilització.

En tot els Col·legis on s'han convocat Assemblees de Pares d'Alumnes, sempre s'ha respost favorablement a la lluita, encara que es veien dificultats per a abonar obertament la vaga, donada la inexistència d'una Coordinació entre les diferents Associacions. Tanmateix, el diumenge dia 2 de març, una manifestació convocada a Ibi va reunir 1000 persones la majoria de les quals eren pares de xiquets. És també de ressaltar l'experiència unitària amb les Coordinadores d'alumnes de l'Escola d'Enginyers Industrials i de l'Institut d'Alcoi (que també eren en vaga) amb els que vàrem convocar un Acte públic en l'Ajuntament, on, junt a CC.OO. i a C.N.T., el nostre Sindicat va exposar davant un local reblit de persones, el nostre rebuig a l'Estatut de Centres i a la Llei de Finançament (com en totes les altres Taules unitàries, FETE-UGT no hi va aparèixer).

Durant tot el procés, ha funcionat diàriament, dins del Comitè de Vaga comarcal, la Secretaria de Premsa i Propaganda que ha donat puntual informació de l'estat del conflicte a tots els mitjans de comunicació. Açò, uriit a la gran quantitat d'octavetes i pamflets informatius, i a les dues entrevistes (de dues hores de duració) que ens va fer Ràdio Alcoi, ha permès un seguiment de la situació a tot el poble.

També s'ha aconseguit que els Ajuntaments de Cocentaina i Alcoi, en els seus respectius Plens de Consellers, es pronuncien contra els Projectes educatius del Govern. La UCD, és clar, va votar en contra.

Finalment, cal dir que la Campanya entra ara en una nova fase d'extensió, en què estan arreplegant-se signatures per tots els pobles i s'assisteix a les Assemblees de sectors de treballadors en lluita. El dissabte dia 1 de març, i davant d'una Assemblea de Treballadors del tèxtil amb la qual ens solidaritzàrem, es van explicar quines seran les conseqüències de l'aprovació de les Lleis educatives. L'acollida per part dels treballadors —entre els quals hi havia pares dels nostres alumnes— va ésser altament satisfactòria i pensem continuar per aquest camí.

L'opinió general dels companys de la comarca sobre aquesta vaga és positiva, malgrat no haver aconseguit fruits immediats. Tothom sabia que estàvem manifestant un malcontentament, una qüestió ideològica, volíem fer política educativa, per això som un Sindicat. La política educativa, l'acció sindical, no és educació estrictament; tanmateix, quan l'acció sindical arriba a la vaga es converteix, si més no, en una lliçó viscuda sobre: El mestre també es un treballador. Això va quedar clar durant les vagues anteriorment descrites, però si de cas hi hagués cap dubte, el dia setze Sagunt (Port i Ciutat) va viure una vaga general,tot hi romangué tancat: botigues, cinemes, bars,... i escoles, excepte... Vos imagineu quines? Sí, efectivament, excepte Cronista Chabret, per a la dreta Màrtirs, i part de Romeu. Una vegada més, la dreta del professorat feia de l'Escola una institució estranya a la societat.

CORRESPONSAL

MANUEL CIVERAI GÓMEZ

TRABAJADORAS DE ESCUELAS INFAIMTILES El sector de trabajadoras de escuelas infantiles, guarderías, ha estado bastante apartado del resto de sectores de la ensenanza y creo que hasta ahora no hemos analizado lo suficiente los problemas que se presentan a estàs trabajadoras, que reúnen unas caracterfsticas especiales.

En concreto en Elx se ha constituido un núcleo sindical de trabajadoras de las 6 guarderías municipales existentes. Hay en total 90 trabajadoras, 60 personal docente y 30 personal no docente. Hasta el momento se regulaban por un contrato hecho con el Ayuntamiento. Después de varias reuniones y de una Asamblea bastante agitada y denunciada, debido a la postura agresiva y manipuladora de la FETE, se decidió hacer un convenio bilateral entre e!las y la empresa, el Ayuntamiento. La postura del STE-PV era de intentar que este convenio se incluyera dentro del provincial de la ensefíanza privada, por considerar que este permitía una mayor unidad entre las trabajadoras y mayores pqsibilidades de mejoras laborales y sociales. Esta postura no salió adelante en la Asamblea sefialada, por lo cual aceptaremos el convenio o acuerdo con el Ayuntamiento, aunque lucharemos por mejorar algunos puntos claramente regresivos para estàs trabajadoras: 40 horas semanales de trabajo con nifíos, diferencia de salarios por igualdad de trabajos, escasas vacaciones.etc.

Hay una importante y clarificadora labor sindical que realizar. De ello y de la actuación del Ayuntamiento, en concreto el PSOE y la FETE en este tema, ya hablaremos con més profundidad en otro número de ALL i OLI. Creo que merece la pena.

CAMP DE MORVEDRE

15

ielex

QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

La vaga al sector de la construcció ilicità, fou d'un 70% segons CC.OO, essent considerada com un èxit i una resposta clara a l'oposició existent als convenis ja firmats i en prevenció als futurs que es firmaran.

A València, la patronal i UGT firmaren el conveni que afecta uns 65.000 treballadors.

Aquesta firma ha estat precedida del trencament de les negociacions per la patronal en no acceptar la plataforma conjunta de CC.OO i UGT. El conveni suposa un augment del 15%, revisió semestral, dos anys de duració, reducció de 25 hores per a l'any 1980 i de 50 per al 1981. Un dels punts més fotuts és el que fa referència a les taules de rendiment.

En contra de la firma d'aquest conveni, CC.OO convocà una vaga de l'li al 15 de febrer.

S'exigia reprendre les negociacions del conveni del sector. La incidència fou diversa i, per les dades de la central convocant, pròxima a un 70%. La setmana de vaga finalitzà amb una concentració de diversos milers de treballadors de la construcció i del metall a la plaça de Sant Agustí.

A Alcoi hi ha problemes en la negociació del conveni del tèxtil per la intransigència patronal i l'enfrontament entre CC.OO. i UGT. En la discussió de l'ordenança laboral les dificultats són immenses i sembla que les posicions no variaran fins que l'Estatut dels Treballadors no concloga la seua singladura parlamentària. A nivell estatal es troba en un punt mort. La patronal pretén despenjar-se del conveni general per negociar-ne un de propi.

S'ha firmat el conveni de ceràmica a Castelló per part de les centrals UGT i USO. Afecta a 11.000 treballadors i 130 empreses. El conveni és per a 2 anys. Contempla un augment del 16%, 1980 hores anuals i d'altres d'acció sindical. Si bé la duració és de dos anys, els aspectes esmentats abans es revisaran en 1981.

A nivell estatal s'ha firmat el conveni de ceràmica dins dels pressupostos de l'acord marc.

En la negociació del conveni d'hostelería a Alacant, la central CC.OO se sent marginada, mentre que UGT negocia en solitari aquest conveni.

La secció sindical de CC.OO. de la Caixa d'Estalvis de València denunciava l'actitud antidemocràtica de la direcció de la Caixa per negar repetidament a representants del comitè d'empresa el dret de defensar una crida convocant a les manifestacions en favor de l'autonomia al Pafs Valencià.

La lluita al sector de la siderúrgica ha estat forta en Altos Honos del Mediterràneo. (Veure corresponsals).

El conflicte a la Unió Naval de Levante apuntat al darrer número d'ALL I OLI, continua a hores d'ara. Els treballadors continuen en diverses formes de lluita en defensa de les seues reivindicacions.

La Federació Empresarial Metalúrgica Valenciana i UGT firmaren a València el 7 de febrer el conveni del metall que afecta uns 80.000 treballadors. Després del trencament de negociacions en rebutjar els representants dels treballadors —CC.OO., UGT, USO— la proposta empresarial, aquesta part arribà a un acord amb UGT. El conveni, segons la part empresarial, suposa un augment del 16%, revisió semestral i augment del plus de transport un 16% entre altres aspectes.

CC.OO. arribà a un acord amb la «Requena y Mediana Empresa» i convocà a vaga els dies 14-15 de febrer les empreses afiliades a la F.E.M.V. Per a la part empresarial i UGT fou un fracàs, i per a CC.OO. un èxit de participació.

El conveni del metall, al qual es va aherir USO, ha estat homologat per la Delegació de Treball.

El 12 de febrer s'iniciaren a València les negociacions del conveni d'hosteleria. Les perspectives són difícils i potser per a falles el sector serà en vaga.

El «Instituto Nacional de Estadística», en les seues dades provisionals, assenyala que l'índex general de preus al consum experimentà al mes de desembre de 1979 un augment del V4%. La variació respecte a l'índex final de l'any anterior és de 15'6%.

Director: Jaume Muftoz CONSELL DE REDACCIÓ: Ismael Blasco, Paco Moreno, Ximo Urefta, Ezequiel Castellano, Pedró Olivares, Ricard Timon, Pere-Josep Martínez, Melchor Botella, Empar Aloi.

CORRESPONSALS COMARCALS: PLANA DE CASTELLÓ Ofelia Soler Nomdedeu BAIX MAESTRAT Paqui Monfort PLANA ALTA Elisa Roig Tomés PLANA BAIXA José Manuel Segarra Comas ALT PALANCIA Pilar Flor CAMP DE TÚRIA y LOS SERRANOS Paco Pinazo y Àngels Valera PLANA DE UTIEL Andrés Martínez Villagrosa CAMP DE MORVEDRE Manolo Civera Gómez L'HORTA Àngel Sorni Montolio LA RIBERA Maria Salud Machi VALL D'ALBAIDA Miguel Molla Egea y Consol Rico LA SAFOR Jaume Borràs L'ALCOIÀ y EL COMTAT José Antonio Castelló y Santiago Jordà MARINA ALTA Carles Mulet Grimalt MARINA BAIXA José-Vicente Cerdà Cerdà L'ALACANTÍ José Maria Lucas Ranz VINALOPÓ MITJÀ Miguel Iborra Garcia BAIX VINALOPÓ Juan Albert! Cadenas AL VINALOPÓ Rafael Martínez Cuartero VEGA BAJA Pepe Gonzólez Box DISSENY: Jarque IL·LUSTRACIONS: Roig REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT: Gascó Oliag, 8-A, 10 Telèfon: 361 5216 VALÈNCIA Dipòsit Legal: V-M3-1980 IMPRIMEIX: fogó berthe

Costa y Borràs, 13. Tel.: 377 66 58 EDITA:

El reial decret 53/1980 d'1 de gener disposa que la quantia de la prestació econòmica per incapacitat laboral transitòria derivada de malaltia comuna o accident laboral, des de I'l de febrer, serà d'un subsidi del 60% de la base reguladora per al termini entre el 4' i 20* dies. A partir del dia 21 la indemnització serà del 75% de l'esmentada base.

ISMAEL

16

SINDICAT DE TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

Ja s'acosta Pasqua i potser algunes escoles voldran fer alguna festa, bé al pati o a la plaça major del seu poble.

AL RACONET d'aquest mes, continuem la tònica encetada al voltant de la construcció de titelles i ninots. En aquesta ocasió, descriurem la construcció d'un gran Drac i la seua utilització.

Les dimensions de personatges del tipus d'un drac, requereixen grans espais, tant dintre com fora de l'escola, per poder jugar amb ells.

Per poder construir un drac, es poden utilitzar tota classe de materials: cartró, tablex, escuma... El que importa és que siga lleuger i sòlid.

Abans de començar la construcció, cal que ens aclarim el que volem fer, si un titella collectiu, o una màscara col·lectiva. La diferència estreba en que la màscara col·lectiva, els xiquets i xiquetes que la duen, poden traure la cara pel mig del llençol, mentre que si es tracta d'un titella col·lectiu, totes les persones han d'anar sota la tela del drac, aguantant-ne l'esquelet.

COM HO PODEM FER? Material necessari: Un bidó de detergent buit per al cap, dos llistons lleugers de 3 i 2 metres de llargària un cartró, cartolina o goma-escuma, per a la cua, roba per al cos.

Revestim amb la roba el llistó més llarg.

Preparem el bidó de detergent i, amb escuma o cartolina, anem donant-li forma de cap, amb orelles de drac, nas de drac, llengua de drac, dents de drac...etc.

Fixem el bidó al llistó recobert de roba.

Preparem la cua. Ha d'ésser cònica.

Podem adherir-li per a rematar-la sortints, picarols... etc., amb el material que puguem tenir a l'abast.

Una vegada és preparada, s'enganxa a la fusta de dos metres.

Entre fusta i fusta, fixem la mitja alçada dels dos pals la tela, i segons es tracte d'una màscara col·lectiva o d'un titella, haurem de fer uns forats per a traure els caps i a 1 metre de distància entre forat i forat, no cal fer res més que preparar amb fustes de granera les potes que duran els xiquets.

d DIES 19 i 20 D'ABRIL (CAP DE SETMANA ABANS DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS)

— Per la vesprada ens farem uns «colpets» pel «Raval» antic, preparant la marxa nocturna.

— A les 10 soparem i tot seguit eixirem als carrers d'Alcoi a veure i participar en les «Filaetes» de Moros i Cristians. Es recomana no passar-se'n en les consumicions de plis-plai perquè la festa s'allargarà fins ben entrada la matinada.

— El lloc per dormir... (...però és que algú pensa dormir?)..serà una sorpresa.

Per saber de manera orientativa el nombre de persones interessades, trucar al telèfon 59 09 61 (pregunteu per ANDREU) en hores de 12 a 1, o bé a la seu del Sindicat a Alacant abans del dia 16 d'abril.

PROGRAMA DE L'EXCURSIÓ DISSABTE 19 — D'11.30 a 12. Aplec dels excursionistes en l'esplanada de l'escola Industrial d'Alcoi (conegut com l'Institut vell).

— De 12 a 1.30 visita al Museu Arqueològic d'Alcoi i al Casal de Sant Jordi (Museu de les festes de Moros i Cristians).

— A partir de les 2, dinar en l'incomparable paisatge de la FONT ROJA, des d'on es divisa tota la Foia alcoiana.

ALCOIÀ Comançarem amb una «picaeta», regada amb plis-plai (café-licor amb cocacola).

Menjarem coques amb tomaca i farina, acompanyades del típic aigua-sal (olives, cebes, pebre...)

DIUMENGE 20 — Al matí anirem amb cotxe a la Serra d'Aitana, on es podrà visitar el Safari.

— A migdia dinarem a Penàguila o Alcoleja (Pobles al peu de la serra) amb menjar típic.

— Després cadascú pot fer el que vullga (anar-se'n a casa o reenganxar-se en les «filaetes» de Moros i Cristians a la nit).

1

I

casa Consistorial, edifici del segle XIX, destaca per la seua pinacoteca d'artistes locals: Sala Llorenç Casanova, Gisbert, Cabrera Cantó, etc.

GASTRONOMIA, FESTES I FOLKLORE

de/s Ports al Baix Segura

En quant a la gastronomia, existeix,una gran varietat de productes locals. En primer lloc la peladilla i altrel vàries especialitats de pastisseria: pastís de caifi, nous ensucrades, pastís de glòria, braços de gitano, torrat ensucrat. Altre producte típic éj l'oliva farcida d'anxova. Entre les especiali<|ts culinàries destaquen l'olleta alcoiana, també coneguda com olleta de músic

GEOGRAFIA

A AA AA

A AA AA

ques eren abrics, draps, mantes, baietes i davantals. Amb la proliferació de les fires tèxtils Els límits naturals de la comarca són: Al N la — sobretot Textilhogar a València— en els Vall d'Albaida, al NE el Comtat, al S les Valls del darrers anys s'ha capgirat totalment l'activitat Vinalopó i de l'Alacantí, a l'E la Marina Baixa i a del tèxtil en la comarca, deixant arrere els arl'O l'Alt Vinalopó. ticles de baixa qualitat i obrint pas a les cortines, L'Alcoià, comarca interior del sud del País Va- jocs de taula i cobertors que competeixen dignalencià, està integrada pels municipis d'Alcoi, ment en les fires de mostres internacionals. La inBanyeres de Mariola, Beneixama, Benifallim, dústria paperera ha obtingut també un alt prestiBiar, Camp de Mirra, La Canyada, Castalla, Ibi, gi en el mercat. L'empresa «Papeleras Reunidas, Onil, Penàguila i Tibi.

S.A.» té renom mundial gràcies a la fabricació Tota la comarca es troba molt accidentada per del paper de fumar «Bambú», que encara circula les serres pre-bètiques i sub-bètiques valen- pel mercat. També tenen una gran tradició les cianes, sobrepassant els 500 mts. d'altitud. Pel indústries d'arts gràfiques i altres auxiliars. La inN discorre la Serra de Mariola i quatre serres més dústria del metall, que ara travessa una gran cricerquen la denominada Foia de Castalla: el si, ha estat durant molts anys la tercera en imCarrascal, la Carrasqueta, la serra d'Alguenya i portància. Tampoc no podíem oblidar les inla serra de Maigmó. També arriben pel terme de dústries de l'alimentació, begudes i similars que Penàguila algunes estribacions de la serra Aita- tenen gran tradició: les peladilles, el torrat enna, on es troba la cota més alta de la comarca: el sucrat i els pastissos de carn són, possiblement, Mengador (1.352 mts). El riu més important de d'origen musulmà. La indústria de licors també l'Alcoià és el Serpis (Alcoi) format en aquesta és molt antiga, destacant especialment en la població gràcies a la confluència de tres rius: fabricació del café-licor, que ha donat lloc a les Barxell, Polop i Molinar. A més, altres dos rius especialitats de beguda alcoiana: el «colpet» i el banyen la comarca: El Montnegre o Castalla, «plis-plai». Finalment cal ressenyar la indústria que forma un pantà en el terme de Tibi, i el riu conservera de les olives farcides, que compta Vinalopó, que ix de la comarca pel terme de amb les firmes: «la Espanola», «El Serpis» i «El Biar.

Campanar».

El clima és del tipus continental plujós, menys humit cap a l'interior. Neva de dos a quatre dies l'any. La temperatura mitjana és de 12° C. La vegetació és mediterrània, abundant les pastures i els matorrals.

La comarca ha tingut des de 1.950 un augment de població del 12'2% cada 20 anys fins la dècada dels 70, on comença a disminuir. Sols han experimentat augment de població, o bé han tingut la població estacionaria, Camp de L'agricultura ocupa un lloc secundari entre les Mirra, La Canyada i Tibi. Han patit un descens activitats de la població, puix una gran part del Beneixama, Benifallim, Penàguila. El 10% de la terreny és incultivable i altra dóna rendimentes població es troba dispersa i la resta aglutinaria en molt baixos. nuclis urbans. El nucli de població més imporHi predominen els cultius de secà: hi ha collitant es Alcoi, que compta més de 65.000 habites d'oliva, ametla i raïm. El regadiu representa tants. una part molt menuda de les terres explotades.

Alcoi es troba emplaçat en la confluència dels Les hortalisses vénen a cobrir les necessitats bàrius Barxell i Molinar, amb un pintoresc aspecte siques de la població. El 69% de les terres de culamb les cases apinyades i de vegades, penjades. tiu són treballades directament pels seus proEl centre comercial està situat en la part alta, cap pietaris; ei 28% per parceria; el 3% per arrendaon es dirigeix tot el traçat urbà. En realitat, el terment. me urbà d'Alcoi sembla tenir dos ciutats superLa indústria és l'activitat més característica i la posades: la vella i la moderna. Encara que les zobase fonamental de tota l'economia. Hi predones no són de fàcil demarcació, podem dir que mina la petita i mitjana indústria, que produeix els barris obrers se situen a la perifèria, mentre gran varietat d'articles, però a petita escala. La les classes més acomodades es situen al centre. indústria més antiga és la tèxtil, que té el seu La construcció de ponts com el de Maria Cristina centre a Alcoi, des d'on ha irradiat cap a Banyeo el de Sant Jordi han facilitat la comunicació res i Biar. En la primera guerra mundial, la inentre diferents zones i han permès l'eixampladústria tèxtil alcoiana ja es va especialitzar en la ment de la ciutat. L'actual Plaça d'Espanya i la fabricació d'articles de baixa qualitat fent popuPlaça de Dins constitueixen la part central del lar el vocable de «triturat d'Alcoi», que arribava casc antic, on també destaquen la placeta del al front en forma de mantes principalment. A Carbó — o n hi ha, l'important Museu poc a poc va anar ampliant les seues especialiArqueològic— i de la Verge Maria, coneguda tats i els principals articles que eixien de les fàbripopularment com la placeta dels Civils. L'actual

-

3 base de fesols, carn, freixura i botifarra de carn i arròs; les bojoques farcides, que consisteixen en pebreres rebudes d'arròs i carn, fetes al forn.

Típica de la nit de Nadal és la pericana, plat fred a base de bacallà, pebreres secades al sol, alls i oli d'oliva.

En la majoria dels pobles de la comarca i gràcies a la irradiació d'Alcoi, se celebren les populars FESTES DE MOROS I CRISTIANS. La festa va començar a Alcoi el segle XIII com a simple acció de gràcies pel triomf dels cristians front al perillós AI-Azraq del poble. Són molts els pobles del País Valencià que han agafat també aquesta festa com a seua, i inclús a Múrcia i Albacete ha arribat a calar aquesta tradició popular.

Les festes d'Alcoi es celebren el 22-23 i 24 d'Abril. Les Entrades dels Moros i dels Cristians són una autèntica mostra de colorit i lluentor.

Els festers, agrupats en penyes o filaes, desfilen als acords de la música de la festa especialment composta pels músics locals. En l'últim dia de festa, l'alardo, es cremen més de 3.000 kgs de pólvora amb trabucs de fabricació artesana.

Pel matí perden la batalla els cristians, i després de l'ambaixada de la vesprada, el Castell és recuperat, apareixent la imatge del patró San Jordi, encarnat en un xiquet disfressat.

Altres commemoracions típicament populars i arrelades en el poble són la dels Reis Mags, les romeries a la Font Roja, les rostides de carn i embutit per Sant Antoni i Sant Cristòfol, i la processó dels xiulitets el dia de Glòria.

ESCRIUEN ELSXIQUETS LA NIEVE me llamo Lucia yo en esta nevada vi un tejado blanco nevaba mucho mi tia hizo un muneco de nieve el balcon tenia 100 metros però yo como estaba enferma lo veia del sofà era muy bonito teniamos la estufa enchufada hacia mucho frio yo estaba tapada con una manta no comi nada la nieve hera de color blanco però hacia muy bonito todo estaba blanco però como una casa blanca las calles estaban repletas de nieve muy blancas muy blancas los arboles habian perdido sus hojas.

Lucia Verdú Monllor 6 Anys Col·legi Nacional Uxola Alcoi

HISTÒRIA

L'ALCOIÀ

POBLACIÓ

ECONOMIA

vi n a topo

^^^^•^^••••^^^^^^^^^^^^^^^^^· ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^H^^^H

La comarca és molt rica en jaciments prehistòrics. S'hi troben restes del Paleolític Mitjà en la cova del Salt, pintures rupestres en la Sarga, restes de l'eneolític en la cova de la Pastora, la cova del Rebolcat i la cova de les Llometes.

Els poblats del Puig (segle IV a.d.C.) i de la Serreta tenen gran importància dins de la cultura ibèrica valenciana. N'hi ha restes que confirmen que en l'època romana hi havia població, així com en la musulmana.

La població va ser conquistada per Jaume I en 1.244. Uns anys després, en 1.276, va tenir lloc la sublevació d'AI-Azraq, que va intentar la conquesta d'Alcoi. Sufocat l'alçament musulmà per tropes del rei en Jaume, Alcoi va passar a dependre de l'almirall Roger de Llúria. En 1.447, Alfons el Magnànim va incorporar Alcoi a la corona, i li va donar el privilegi de vot en les Corts valencianes. En 1.520, Carles I concedí a la població el privilegi d'insaculació, pel que podria cessar al seu propi govern municipal.

A poc a poc els gremis i la unificació dels oficis i activitats (s. XVII) donaren un ampli i definitiu aire industrial a la zona. Durant el segle XVIII s'incrementa la indústria i els comerciants de draps ja obrin fronteres a Europa i Amèrica. És també quan s'hi instal·len els primers molins de paper, i amb ells el nou gremi de paperers.

El desenvolupament de la indústria no va deixar de produir tensions socials. Durant la primera guerra mundial, la indústria troba una gran prosperitat, exportant els seus productes als països bel·ligerants. En la primera guerra civil, la comarca va romandre dins de la zona republicana i va ésser dels últims territoris conquistats per les tropes franquistes. Més tard vingué una etapa de franca prosperitat per a la indústria, i ara és una de les comarques que precisament pel seu alt índex d'industrialització, es troba amb una profunda crisi, essent cada vegada major el nombre de treballadors/es que perden el seu lloc de treball. No obstant, l'esperit infatigable i lluitador dels homes i dones de l'Alcoià ens fan pensar en un rellançament de l'economia comarcal, buscant altres fonts de riquesa.

CORRESPONDÈNCIA ESCOLAR C.N. «San Juan Bosco» Alcalde Reig Vilaplana, n.° 1 Cocentaina C.N. Real Blanc Pta. Real Blancs/n Cocentaina

•^V'^^^·M^^BMMV^^·^B^MM^H^H^·^^^BflKiRMEM^^^^H

444444444411111111144114111111111114444444444111111111144444444444444111111^^

-

1

I

~^^

,1, CALLE "~* CARLES SALVADOR

Història urbana En un dels barris nous de València, es troba el carrer Poeta Carles Salvador.

Aquest carrer passa totalment desapercebut, car quan te n'adones ja has començat a caminar en un altre de nou que et durà des del trenet d'Alboraia fins l'avinguda d'Emili Baró. És un carrer amb construccions noves. És clar, Carles Salvador ha estat descobert per l'Administració valenciana des de fa poc de temps, i aquest carrer curt, era el més idoni per a posar-li el nom d'un home que, segons sembla, no mereixia més. Total, perquè no diguen per ahí que a València no hi ha un carrer dedicat a Carles Salvador.

Carles Salvador i Gimeno, va nàixer a València l'any 1893.

Era un mestre d'escola preocupat pel redreçament cultural i lingüístic del seu poble.

Va estar destinat a Benassal (Alt Maestrat) i des d'aquella petita vila muntanyenca, realitzà una bona tasca d'orientació pedagògica i cultural.

A ell pertoca l'honor d'haver estat el més

decidit defensor de les doctrines fabristes, que venien a clausurar al País Valencià tota una època de caos i confusió. Lany 1932 a Castelló de la Plana, s'adoptaven unes NORMES ORTOGRÀFIQUES unificades.

Aquest Aplec de Castelló cal considerar-lo com una fita cabdal dintre l'història lingüística valenciana; havia estat impulsat per Carles Salvador i l'equip de la revista «TAULA DE LLETRES VALENCIANES».

Els anys trenta van ser, per a Carles Salvador, els anys de la normalització lingüística i de la seua pròpia realització com a mestre i pedagog.

Després de la guerra del 36-39, es refugia, com altres escriptors de l'època, a la vella societat «Lo Rat Penat», on organitzà els «cursos de llengua» que tan eficaços han estat des de 1949 fins 1976, any en què la societat va rebutjar la seua GRAMÀTICA per qüestions polítiques i d'interessos concrets de les persones que duien els ramals de l'esmentada societat.

L'any 1955, a Benimaclet, un poble de l'Horta Nord de València, va morir Carles Salvador i Gimeno.

i

I

MILLOREM UJMGUATGE-.

«CREMA», «CRIDÀ», «MASCLETÀ» I ALTRES VULGARISMES

Cada any amb motiu de les festes de sant Josep, sol suscitar-se popularment la qüestió de la correcció o incorrecció gramatical de certs termes que s'hi refereixen. Tals són —terminologia fallera— crema o «cremà» o cremada; crida, «cridà»; «despertà», «mascletà», etc.

El problema enclou tres qüestions que s'entrellacen: 1.": Els postverbals.

2. a : Les terminacions dels participis de pretèrit.

3.": El sufix -ada aplicat a radicals nominals.

ELS POSTVERBALS El nostre, igual com altres idiomes, posseeix una sèrie de substantius de derivació postverbal.1 Anàlogament a com es formaren en llatí (cfr. de «pugnaré» «pugna»), els postverbals femenins nostres mantenen la a de la terminació d'infinitiu dels verbs de la primera conjugació (els acabats en -ar); i si són masculins,

queden reduïts, tals postverbals, al radical del verb. Exemples: De l'infinitiu

pescar provar vedar cremar desgelar pregar sortejar

es deriva el postverbal

pesca prova veda crida desgel prec sorteig

Resumint: crema i crida són, doncs, substantius legítims.

Quant als significats, tenim: Crida vol dir especialment «acte de cridar o anunciar en veu alta una cosa d'interès general» (cast. «pregon»). És paraula molt documentada en els clàssics.

«Lo rei d'armes féu crida als quatre angles del camp que ningú parlàs ni fes signes». (De la novel·la medieval Curial e Güelfa).

«És feta crida per la ciutat...». (Del Llibre del Consolat 3de Mar). 2 Crema significa «acte de cremar o de cremar-se». Exemples: — Vaig presenciar la crema de la ciutat, ordenada pel Cèsar.

— La crema fortuïta d'aquell bosc va ser una llàstima.

Teodor Llorente escrivia en un dels seus versos: «Canta a Sagunt i a sa gloriosa crema».3 ENRIC VALOR

' Es diu postverbal el nom tret d'un verb sense ajuda de sufix.

2

Cites del DCVB

3

No importa que crema tinga a part el significat de «nata de la llet», «certes pastes per a la pell», etc., puix el context aclareix e! vertader significat en què s'usa.

A.A

ERfi PEL·LÍCULES EN SUPER8M/M

"SPAIN IS DIFFERENT Les Biblioteques Escolars, nodrides majoritàriament pels llibres que al llarg de molt de temps ha anat enviant el ministeri, estan constituïdes per una barreja tan gran de temes i qualitats, que fa impossible una normal classificació a les prestatgeries d'aquell armari vell que en diem «Biblioteca». Un d'aquests llibres que va a bacs per la «Biblioteca» sense saber en quina secció quedar-se és el de «ESPANA EN SÍNTESIS». Orfe d'autor, que no de patrocinador: SERVICIO INFORMAT!VO ESPANOL, Apartado 19.101.

Madrid; plural en la seua temàtica, que no en la valoració ideològica del seu contingut; esbalaïdor per la simplicitat amb què tracta qüestions no tan simples; sembla ser un mitjà per a donar informació als visitants estrangers que no tinguessen massa idea de la realitat tan «different» que venien a conèixer. I es veu que l'èxit fou tal, que en comptes de servir a turistes, l'enviaren a les Biblioteques de les escoles estatals per allò de «al pobre todo le hace».

Llibre escrit l'any 1964, encara utilitza aquell llenguatge ranci de la postguera amb tot allò de: «Cruzado de Liberación». o allò altre de «...bloqueo internacional montado por la incomprensión exterior y movido por el comunisme derrotado en su suelo...». És obsessió de l'autor allò de que la lluita de classes ja no té lloc a la societat espanyola, que quasi s'ha acabat ja això dels pobres i els rics, gràcies a que el caràcter dels espanyols és tan «sobri» i a que el sindicat és tan «vertical».

«La sobriedad castellana, el estoicismo de Sèneca, la dulzura de los celtas> ... han laborado conjuntamente para producir un sentido ótico profundamente arraigado, (...). La sobriedad explica el descubrimiento de Amèrica, las gestas de los descubridores, el descubrimiento del Pacifico, (...).

Esta ètica austera, que trata de descubrir el hombre «esencial», iguala a ricos y pobres més autónticamente que el concepto polftico de democràcia, dando «al poderoso simplicidad, y dignidad al menesteroso». Y sean cuales fueren los falles surgidos en la pràctica, el estoico espaftol adopto como ideal propio la igualdad de esclavos y amos».

«De acuerdo con una tendència universal a la que Espafta se anticipo, el sindicalismo se inspira en criterios de unidad con el propósito de conciliar en su seno los diversos intereses presentes en la vida social y econòmica. Los empresàries y los trabajadores; los tècnicos y los obreros se unen así, respectivamente, por ramas de la producción, para constituir las secciones económicas y las secciones sociales de un mismo sindicato, que axaminan los problemes comunes y dirimen sus naturales diferencies en un espíritu que busca la superación de la vieja lucha de clases, destructora del bien común cuando se exacerba y agudiza».

En resum, que tot allò era la panacea de les relacions socials d'uns i dels altres. Hem perdut la sobrietat, la homogeneïtat i la verticalitat. Només ens resta per perdre la virginitat.

Quimet

El cinema al mateix temps que els grans mitjans de comunicacions, està fortament dominat i colonitzat pel capitalisme de les multinacionals, i per tant sotmès a les lleis de l'oferta i de la demanda, és a dir: com consumir més, com produir més, com vendre més... I així, si els darrers anys el «boom» de les cassettes va invadir i saturar el mercat, avui el «boom» de les pel·lícules en súper 8 m/m és en vies d'imitar-lo i fins i tot de superar-lo (i espereu, aviat, el domini del video-cassette, el futur «boom»).

A més a més, la competència de la T.V. li ha furtat espectadors, i això ha obligat a les grans productores-distribuïdores: M.G.M. Warner Bros, Paramount, etc., a cercar nous mitjans de difusió i de mercat. I aquests han aplegat en part (els altres estarien en grans i costoses superproduccions) en forma dels petits formats i més concretament en el súper 8 m/m. Aquest, ha desbancat clarament pel que fa a la distribució de pel·lícules en aquest camp al 16 m/m, format fins ara tradicional.

La carrera ja és començada, la proliferació i venda de films en súper 8 m/m ha augmentat espectacularment. Si abans sols es tractava de curts i de cintes de dibuixos, avui ja s'hi poden trobar tota mena de llargsmetratges (alguns d'ells encara en circulació en sales comercials).

L'escola i les altres institucions properes a ella: associacions de pares, clubs culturals, associacions de veïns, etc., tenen doncs, un camp obert on poder aprofitar-se'n i traure partit. Si el preu de venda de les pel·lícules avui encara és prou car, no ho és tanmateix el preu de lloguer -entre les 600 i les 1.200 pts. per llargmetratge, i des de 200 pts. per curt.

Hom hi pot trobar per engegar un cinema-fòrum, un cinemaclub o qualsevol altra activitat cultural, per a xiquets i/o majors, pel·lícules força interessants: «Ciudadano Kane», «El acorazado Potemkin», «Sopa de ganso», «Pequeno gran hombre», «Chinatown», «El chico», «La reina de Africà», «Furtives», «El sirviente», «Fort Apache», «King Kong», «El hotel de los líos», «Orgullo de estirpe», «Recuerda», «El maquinista de la general» «Mi querida senorita», «Cria cuervos», etc.

Entre les cases on es lloguen pel·lícules de súper 8 m/m a VALÈNCIA teniu les següents: Claret Films. Pelayo, 60, baix. Tel. 3223622.

El Fonógrafo. Quart, 48. Tel. 331 2842.

San Pablo Films. Avellanes, 7. Tel. 321 1474.

Jomer. Pedró Aleixandre, 24. Tel. 333 22 83.

Domingo. Erudit Orellana, 13. Tel. 3252355.

El Sucrer. Martínez Aloy, 10.

Crumiere. Ptor. Zarifiena, 16. Tel. 331 3972.

Algunes d'aquestes cases tenen uns bons catàlegs, com ara Claret i San Pablo; d'altres, amb un estimable fons com ara Crumiere, no en tenen.

A més dels llargsmetratges, teniu també un interessant servei de curts i documentals sobre: fauna, capitals del món, cinema còmic, zones d'Espanya, etnografia, etc.

ALFRED RAMOS

21

'Experiències AUTO-ORGANITZAR-SE (Una manera més de rebutjar l'Estatut de Centres) particulars: gran majoria d'immigrants de parla castellana; alt percentatge d'analfabets; en aquests moments primeres víctimes de la crisi econòmica amb molts aturats; moltes de les dones es dediquen a netejar cases i oficines de Massamagrell o de la capital; predomina el folklore de les terres d'on han emigrat, així com també la religió, que és màgica: omplin l'església quan els soterraments o bodes i prou. És fonamentalment una gent solidària, conscient de la seua marginació i preparada en tot moment a participar en totes aquelles accions que li puguen reportar algun benefici a la col·lectivitat.

INTRODUCCIÓ Irremeiablement, sembla que el projecte de llei d'Estatut de Centres Docents no Universitaris deixa de ser projecte per convertir-se, tal qual, en una llei que ens llevarà la son d'ara endavant.

Potser molts col·legis, fins ara apartats de les lluites contra aquest Estatut, s'adonen més tard del caràcter regressiu de la llei en qüestió: precisament quan la tinguen damunt, quan l'hagen de sofrir. Tal volta, aleshores serà massa tard per a que aquests col·legis, és a dir pares, professors i alumnes, puguen fer quelcom per a defensarse'n. Cal prevenir quan encara estem a temps, més que no curar després, per si no hi ha remei.

Caldrà, doncs, buscar totes les possibilitats que ens puguen permetre dir més tard: «a aquest col·legi no l'afecta aquesta Llei, hi som immunes».

Quines possibilitats són aquestes? És molt clar: AUTO-ORGANITZAR-SE per tal que no ens ORGANITZEN. Açò és el que el col·legi OBISPO AMIGO de Massamagrell està intentant fer. Pares, professors i alumnes estem buscant conjuntament les vies de gestió democràtica més adient a les nostres circumstàncies. Tota una experiència plena de dificultats per a evitar una altra experiència molt més dificultosa encara: la de veure'ns limitats, lligats de peus i mans per un estatut que no hem desitjat mai i que ja des d'ara comencem a rebutjar activament construint autònomament la nostra organització de Centre.

Mestres :

.Cap D'Estudis „ Equip Directiu: ^^""^ Relacions Públiques ^^*"**- Economia i Administració - Claustre: Decideix sobre les qüestions que afecten al collectiu.

.Junta Directiva: Convoca, representa, coordina, etc.

Pares: -Assemblea General: Decideix sobre les seues competències.

Delegat de Curs: Representa, convoca, etc, Assemblea de Curs: Decideix sobre les seues competències Alumnes^Assemblea d'Alumnes (Centre): No funciona encara.

Junta Directiva: No funciona encara.

Comissió de Centre (Permanent): Coordina tota activitat del centre.

(6 prof. 4 pares) Comissió d'Economia: Controla l'economia i dóna informes.

(4 prof. 2 pares) Comissió de Convivència: Estudia i busca solucions a problemes de comportament.

(3 prof. 2 pares)

LOCALITZACIÓ DEL CENTRE I CARACTERÍSTIQUES El Col·legi Obispo Amigo es troba al Barri de la Magdalena de Massamagrell, concretament a «Les Coves», ja que aquestes eren les antigues vivendes dels habitants del barri. És un barri amb unes característiques molt

22

Comissió de Menjador: Organitza i controla totes les funcions del menjador.

(2 prof. 2 pares)

Assemblees Generals (Mixtes)

Junta Directiva - Claustre: Assumptes d'importància que trascendeixen als altres òrgans, Assemblea General del Centre: No ha funcionat encara com cal.

El col·legi és de recent construcció, encara que prou deficient. Són molts els serveis que hi manquen o que no poden ser utilitzats plenament per les seues limitacions o perquè s'han de fer servir per a moltes coses alhora.

GESTIÓ: L'INICI I L'ACTUALITAT Encara que fa més temps que els pares van iniciar amb els mestres l'intent de posar conjuntament la gestió de l'escola, és a l'inici del present curs quan es parla ja seriosament de quins passos concrets es donaran per tal que de la teoria es passea la pràctica.

El començ del curs, amb tots els problemes d'estructuració de plantilla del professorat, ens fa perdre un temps que retarda un poc la posta en pràctica del que ja s'ha parlat amb els pares.

Amb el problema d'elegir un nou director del col·legi hom comença a veure la necessitat d'una direcció col·legiada. Efectivament, una de les primeres decisions serà la de triar tres professors que formaran l'Equip Directiu, coordinarà tot allò relatiu a qüestions d'Estudis: Horaris, Calendaris, Departaments, etc. Malgrat l'existència d'aquest Equip de Direcció les decisions es prenen en claustre quan encara no funciona la Comissió de Centre o Permanent en què participaran pares i mestres. El segon pas seria el d'acceptar la sol·licitud dels pares de formar part de totes aquelles comissions que ja s'estaven creant. El claustre decideix i els pares entren definitivamente a treballar juntament amb els mestres encara que no ho aconsegueixen fer de forma paritària com havia estat el seu desig. A partir d'aquest moment comença a estructurar-se tota l'organització del Centre.

ORGANITZACIÓ ACTUAL Conscients de les limitacions i realistes, anem modificant l'esquema organitzatiu del centre segons les circumstàncies. A poc a poc, es van cobrint etapes: ara ja estem treballant pares i professors, després ja estudiarem la manera de fer participar-hi també els alumnes, o veurem com es munta allò d'una Assemblea General amb tothom; queda també el personal no docent, que ja veurem...

Existeixen també, com hom pot suposar, les corresponents Activitats Extraescolar de Teatre, Club Escolar i Esports, amb els corresponents equips de professors que les porten. A més a més, quan cal es crea una nova comissió de treball per a solucionar problemes molt concrets i que s'autodissolen quan aquests problemes han estat solucionats: Ara per exemple s'ha posat a funcionar una Comissió per a crear juntament amb altres col·legis de Massamagrell un Gabinet de Psicologia. Naturalment, quan aquest Gabinet es pose a funcionar, la Comissió es dissoldrà. No entrem en l'anàlisi ni en el funcionament dels Departaments Pedagògics de llenguatge, ciències, etc, ja que pensem que la seua organització és la mateixa pertot arreu.

DIFICULTATS MAI NO EN MANQUEN En primer lloc, com s'ha insinuat abans, tot allò que és nou comporta en si la dificultat del desconegut i com a conseqüència sempre ens produeix alguna mena de por. Després està també el costum d'inhibir-se de les responsabilitats que ens són comunes: «Açò no és cosa meua, el responsable és el Director, l'Ajuntament,...» Estem acostumats a tancar-nos dins la nostra classe, dins el nostre col·legi, i despreocupar-nos de la problemàtica general del Centre, del Barri... I eixir, i assumir responsabilitats davant els companys o davant els pares, costa. I aquesta situació s'agreuja més encara si es té en compte que, aquestes tasques, ni estan reconegudes ni, les hores extra que suposen, degudament pagades.

Una de les dificultats més importants pot ser que la majoria de professors del centre no viu ni al barri ni al poble (Només un viu al barri, i quatre al poble); açò impedeix una relació més estreta amb pares i alumnes. A més a més, molts dels mestres són provisionals, i tots sabem les dificultats d'integració plena que comporta aquesta circumstància.

El fet que les comissions no hagen estat paritàries s'explica també per la por de què parlàvem abans de tot allò que ens resulta desconegut.

Caldrà que el temps i la col·laboració progressiva de pares i mestres que ara s'inicia siga tan profitosa que es puga veure com a normal la igualtat de representació en cada comissió tant de pares com de mestres.

Un altre dels impediments trobats, ha estat la falta de pràctica en cicumstàncies noves com pot ser la de treballar sempre en equip, compartir responsabilitats amb uns pares, etc. Altra cosa molt distinta és la sèrie de dificultats d'ordre aliè al col·legi i als que el composen. Ens referim als impediments que ens està posant l'Administració amb una legislació que, o no diu res que afavoresca l'auto-organització de l'escola o està impossibilitant-la. O la qüestió econòmica, un altre dels factors que moltes vegades ha tirat per terra projectes interessants que no es podien portar endavant, tan sols per qüestió de diners.

En un altre ordre de coses, la falta d'hàbit assembleari en els alumnes ens ha fet retardar la seua inserció en tot aquest aparell de participació. Pensem introduir-los-hi a poc a poc i, mentrestant, farem que vagen funcionant millor les assemblees de classe i d'etapa (2." etapa), que fins ara han donat prou problemes.

PERSPECTIVES Malgrat les dificultats apuntades i tot i tenir un estatut que prompte o tard ens voldran imposar, tenim clar que caldrà continuar endavant amb el nostre projecte de democratització de l'escola, perquè és el nostre, aquell que més s'adapta a unes circumstàncies molt particulars. El pas està donat i pensem que serà molt difícil, per a qui siga, desmuntar tot aquest aparell de participació, en l'organització del qual han participat pares i mestres.

Lluís Navarro Maria Mico

23

TREBALLADORS NO DOCENTS DELS MENJADORS ESCOLARS

«UNIFORMATS lALIMENTATS» A les escoles privades, els Treballadors no docents es beneficien d'un contracte laboral que entra dintre del Conveni General.

Però a les escoles estatals, on els ensenyants són funcionaris, els treballadors no docents es troben amb una manca de protecció.

1. DE QUINA LEGISLACIÓ GAUDIM La legislació laboral que l'Administració aplica a les empreses privades no la compleix en les seues pròpies empreses, en els Menjadors Escolars Estatals, organitzats des del Ministeri d'Educació.

Les condicions de treball queden a l'arbitri de la «bona voluntat» del Director o de l'Associació de Pares que contracta el personal.

El Ministeri d'Educació, a través d'Inspecció, RECOMANA, no exigeix, que els treballadors entren dintre de la Seguredat Social.

Al mateix temps, informa que, en cas de conflicte laboral, per a que l'advocacia de l'Estat defense el Director més fàcilment, és convenient que els contractes de treball es cancel·len davant els períodes de vacances de Nadal, Pasqua i Estiu. És a dir, recomana que es contracte els treballadors cada tres mesos i se'ls done de baixa després d'aqueix període, fent així una trampa legal ben clara.

2. CONSEQÜÈNCIES IMMEDIATES La irregularitat de la contractació impedeix

que els treballadors adquiresquen el dret d'acomiadament i el dret de l'atur, per no tenir en finalitzar el contracte trimestral suficient nombre de dies treballats.

D'altra banda, el Director, o la persona que en el seu nom es fa càrrec jurídicament del menjador, es converteix —sense pretendre-ho— en empresari explotador i trampós que s'aprofita de la conjuntura d'atur general del País; al mateix temps que és el responsable de tots els problemes laborals que sorgeixen al col·legi, i carrega amb les conseqüències possibles si un treballador denuncia a Magistratura del Treball les irregularitats dels contractes.

3. INSPECCIÓ: «LIMPIA, FIJA Y DA ESPLENDOR»

València hem plantejat la problemàtica a Inspecció, aquesta s'ha limitat a reconèixer l'existència del buit legal, i a admetre que davant la situació, no es pot obligar cap mestre a fer-se responsable de posar en funcionament un menjador escolar.

Damunt té l'atreviment —per a compensar els sofriments del personal— d'aclarir en la seua normativa de l'any 76 que... «El equipo de Cocina se beneficia (a més del sou i la Seguretat Social) del uso de uniforme i delantales adecuados, y, participa de una alimentación científica y equilibrada». A canvi, només li demana «diligència, armonia, sentido de la responsabilidad, limpieza, actitud disciplinada...» i que tinga en compte que «el Comedor Escolar no es un negocio y deben valorar los beneficiós que aporte».

4. DEM ANDES AL VENT iCom és possible que l'Estat despenga els duros dotant els col·legis d'uns menjadors que «poden» o «no poden» posar-se en funcionament?

Si els treballadors no docents dels menjadors fossen majoritàriament homes, continuarien fent-se contractes il·legals amb sous irrisoris...?

Quan contractarà l'Administració directament el personal no docent necessari als col·legis: administratius, netejadors, encarregats de cuina...?

Maria S.A.

Quan, per escrit, mestres del STE d'Alacant i

FRACASO ESCOLAR Y ORIGEN SOCIAL Según datos de la Inspección Tècnica de E.G.B. de Alicante, durante el quinquenio 1.974-78 la evolución de los resultados de la evaluación en 2." etapa de E.G.B. de los centros estatales va desde el 4579% de INSUFICIENTES en el curso 1.973-74 al 52'50% en el curso 1.977-78. Utilizando la misma fuente de información y correspondiente al curso 1.978-79, mientras que en el primer nivel el 98'48% de los alumnos cursan el nivel que corresponde a su edad, en octavo solamente es el 55'23% — incluidos

24

los escolarizados en ensehanza estatal y privada— los que mantienen la correspondència correcta edad-nivel de escolarización.

A la vista de estos resultados se deduce el caràcter marcadamente selectivo de nuestro sistema escolar. Es evidente el incremento del fracaso escolar a lo largo del quinquenio 1.974-78 y que se pone de manifiesto en un avance progresivo de los porcentajes de alumnos que tuvieron calificación de INSUFICIENTE, así como en la

disminución progresiva del porcentaje de alumnos que cursan el nivel que correspondeasuedad.

Este desajuste es grave cuando los datos que se manejan hacen referència a la E.G.B., única enseRanza que es común para todos los espaRoles y a través de la cual se debería posibilitar el desarrollo pleno de la personalidad y potenciar al màximo el que los alumnos, independientemente de su origen social, pudieran optar a niveles superiores de enseRanza. Ello requeriria —bajo la òptica de una democràcia burguesa avanzada— de una política educativa compensadora de las desigualdades sociales; conviene recordar al respecto la estrecha relación entre origen social y éxito escolar.

Aunque en estos datos no se especifica el origen social de los alumnos, a través de estudiós realizados por expertos en esta matèria se ha podido constatar que el grado de participación que las distintas clases sociales tienen en los diferentes niveles de enseRanza es claramente desfavorable para los hijos de la clase trabajadora.

Es un hecho demostrado por la moderna psicologia de que el medio en que se desenvuelve el nifio condiciona y predetermina el futuro aprendizaje y por tanto el éxito o fracaso escolar del mismo. Ya no es la inteligencia, como se ha mantenido hasta hace poco, una capacidad innata con un nivel fijo y con un desarrollo o crecimiento predeterminado sinó una capacidad cuyo desarrollo viene marcado por la mayor o menor riqueza de los estfmulos recibidos.

Hay en el niRo un impulso innato por aprender, y una necesidad por parte de su cerebro de recibir estímulos de todo tipo que vienen a ser como el alimento que recibe el mismo para desarrollar la inteligencia.

El cerebro humano es una cantidad ingente de posibilidades a la espera de ser activado y es el medio social en el que se desarrolla el individuo el que permite o impide en mayor o menor grado la realización de las posibilidades potenciales que los hombres traen al nacer, ya que no hay una inteligencia en sí, independiente de las condiciones en que se desarrolla. Según la riqueza y variedad de estímulos que lleguen al niRo en su desarrollo inteiectual, así de rica y diferenciada podré ser su inteligencia.

Resulta evidente que la formación en las primeras etapas de la vida del niRo condiciona su futuro desarrollo escolar y que aquelles niRos sometidos a una fuerte discriminación, se encuentran en una situación de desventaja respecto a los de ambientes més favorecidos, de forma que no es de extraRar, según los hechos revelados por las investigaciones de los sociólogos de la educación, que los «desfavorecidos» de los sistemas escolares representen la inmensa mayoría de los hijos de los padres que ocupan puestos de trabajo menos cualificados, es decir, casi la mitad de la población en edad escolar.

Ante esta realidad las clases privilegiadas no quieren ver la relación que existe entre las desigualdades sociales y las desigualdades en cuanto al éxito escolar, tratando de explicar estàs últimas como «desigualdades de dones». Para estos sectores los fracasos escolares aparecen como producto de desigualdades naturales de aptitudes mientras que el éxito escolar es el resultado de factores innatos íntimamente ligados a la persona desde su nacimiento. Ignoran que solo las personas cultas, las familias privilegiadas, son las que pueden asegurar a sus hijos el que se familiaricen con el fenómeno cultural; de que el estimulo inteiectual en forma de lecturas, juegos educatives, relaciones basadas en el lenguaje es propio de los hijos de la burguesía; el lenguaje aporta una sèrie de conocimientos indirectes que se anticipan a los contenidos escolares lo cual les permite una mayor adaptación a los aprendizajes escolares. No quieren ver el que todas las personas cuando nacen estan dotadas — excepto un reducido número de individuos víctimas de alteraciones orgànicas que de alguna forma han dafiado su cerebro—, y de que el nivel de desarrollo de las capacidades y aptitudes en el ser humano depende de las condiciones sociales reales en que vive la gente, de su pertenencia de clase.

En una sociedad dividida en clases las capacidades de los individuos se realizarén de manera distinta según las condiciones de vida, siendo la pertenencia de clase la que

determina las especializaciones de la inteligencia, la que estimula el desarrollo de unas facultades e inhibe el de otras.

Mientras tanto nuestro sistema educativo en sus fines y en los medios que usa responde claramente a los intereses y necesidades de la clase dominante como instrumento reproductor^ legitimador de las clases .sociales que es.

Para ello utiliza los siguientes mecanismes: A) Jerarquización de centros: enseRanza estatal y enseRanza privada.

B) Jerarquización de contenidos: choques de culturas diferentes; la escuela valora positivamente los valores culturales que van en el mismo sentido que el de la cultura dominante.

C) Jerarquización de ciclos: doble rama de enseRanza al finalizar la E.G.B., una para cada clase social.

El tan cacareado principio de igualdad de oportunidades no es sinó la tapadera de la desigualdad establecida y que la escuela misma sanciona definitivamente. El concebir la cultura como patrimonio de una minoria y el condenar a la mayoría de la población a adquirir la instrucción mínima necesaria para poder llevar a efecto en la producción un trabajo rutinario, representa una verdadera barrera para las posibilidades de expansión del potencial humano y un despilfarro de la energia humana disponible.

PEDRÓ OLIVARES

LEY DE FINANCIACIÓN DE LA ENSEflANZA OBLIGATÒRIA

ELCHEQUEESCOLAR El proyecto de ley de financiación de la enseRanza obligatòria elaborado por la UCD, de inmediata discusión en las Cortes, garantiza el mantenimiento económico de los centros privados a través de las subvenciones que proceden de los fondos públicos, y entra dentro del paquete de leyes que van a desarrollar los aspectes relacionades con la enseRanza que se contempla en la Constitución. Paquete de leyes con un marcado caràcter regresivo para los intereses de la clase obrera y de sus hijos.

Con el proyecto de ley de financiación de la enseRanza obligatòria, el partido en el poder introduce un elemento hasta ahora desconocido por estàs latitudes: «El cheque escolar». Ello se traduce en que todos los alumnos de los niveles obligatòries tendràn derecho a percibir del Estado la cantidad equivalente al coste del puesto escolar y con este «cheque» cada padre al comienzo del curso podrà elegir «teóricamente» el centro para sus hijos que mas se adecue a sus intereses. Todo ello enmarcado.

claro està, dentro de la sacrosanta «libertad de enseRanza» que tiene como telón de fondo las negociaciones UCD-jerarquía de la iglesia y que pretende mantener los privilegios adquiridos por los centros confesionales con los costos sociales que ello implica al sacrificar y no satisfacer las necesidades que en matèria educativa tienen las clases populares planteadas.

Actualmente nos encontramos con un sistema educativo con dos canales de enseRanza, estatal y privada, cuyas condiciones de funcionamiento (instalaciones, equipamientos, etc) son superiores en el caso de la enseRanza privada. Mientras tanto, la enseRanza estatal sigue siendo deficitària en aspectos tan importantes como una total y digna escolarización (especialmente en pàrvulos, de importància fundamental para el posterior desarrollo de los estudiós y que al caràcter de subsidiariedad del Estado frente a la iniciativa privada marca ya una primera etapa de selectividad, contraviniendo toda hipotètica igualdad de oportunidades),

25

equipamientos, instalaciones, etc., que respondan a las necesidades de los núcleos urbanos més deprimidos.

Ante esta situación de partida totalmente diferenciada toda política educativa no tendente a homogeneizar los centros es claramente regresiva, ya que de aprobarse la Ley de Financiacíón, la sociedad pagarfa a las clases sociales tradicionalmente mas favorecidas esa ensefianza elitista que venían recibiendo. Es demagógico hablar de libertad sin partir previamente de una situación de igualdad.

Es evidente que en una sociedad injusta, con grandes desniveles en el poder adquisitivo del conjunto de las clases sociales, tratar a todos por igual es una tremenda inmoralidad, ya que con ello se ahonda y profundiza aún mas en las diferencias existentes y se condena a los hijos de la clase trabajadora al gheto al que siem'pre se han visto reducidos, salvo periodos fugaces de nuestra historia, y del que, según la actitud adoptada por la UCD, no deben salir. Però el problema se agrava a la hora de financiar unas ensefianzas y unos servicios que por

su contenido social son necesarios y que su costo està por encima del valor del «cheque escolar». ^Cómo se va a solucionar el problema de la escolarización de los disminuídos físicos y psíquicos, transporte de alumnos especialmente en àreas rurales, comedores escolares en colegios comarcales, etc.?

El «cheque escolar» no eliminarà las diferencias clasistas entre los centros porque la Ley permite que subsistan formas indirectas de pago (actividades complementarias y ensefianzas no regladas) que convierten en prohibitivos ciertos centros para las clases populares. Centros en los que gracias a la aportación particular de los padres (solo de aquellos padres que sf pueden gastarse una cantidad suplementària en la educación de sus hijos) serà posible desarrollar toda una sèrie de actividades educativas que no se podran realizar en la escuela estatal. Con lo que parece claro que la libertad de elección queda reservada para los padres de clase media-alta.

El Proyecto garantiza la supervivència de la ensefianza privada en condiciones de pri-

vilegio, estimula la iniciativa privada y, en el supuesto de que un centro acogido al sistema de ayuda a la gratuidad renunciase a la misma o los edificios e instalaciones dejaran de dedicarse entera y exclusivamente a la actividad docente, las entidades privadm tendrían que reembolsar al Estado las cantidades recibidas en concepto de amortización de los bienes del capital invertido sin pagar los lógicos intereses que dichas cantidades hayan devengado. Lo que supone un negocio claro.

La convivència del pluralisme democràtico no contradice la existència de un siste ma educativo plenamente gratuito, abierto a todo el mundo, sin discriminaciones de tipo económico, político o religioso y en el que las escuelas prívadas subvencionadas con fondos públicos se sometan al control de la sociedad. Siendo la ensefianza un servicio publico es una contradicción que los recursos del Estado posibiliten la ganancia mercantil de las empresas prívadas dedicadasalaeducación.

PEDRÓ OLIVARES

GRUPOA.V.I.A.T.

ECOLOGIA A L'ESCOLA Aprovechando la oportunidad que se nos ha ofrecido, los ecologistas del grupo A.V.I.A.T., queremos asomarnos al mundo de la ensefianza a través de esta ventana abierta que nos presta la revista. Para intentar, en la medida de nuestras posibilidades, que todos nos vayamos preocupando y formando en temas tan nuevos, a la vez que tan viejos, conto los que abarca la ecologia y a través de los cuales se puede ir descubriendo cómo los ecologistas somos algo mas que esos tíos chalados que salen al «manifestódromo» coreando consignas harto repetidas y hasta monótonas, que hasta se cabrean cuando asesinan a una compafiera en la Tudela en que puede convertirse cada uno de los rincones del estado espafiol donde se reprimen las manifestaciones antinucleares o ecologistas en general, y que por supuesto no tenemos nada que ver con aquello de las 500 ptas. y el bocata que dijo el comisario de la energia, Sr. Magafia, en «Las Provincias» (29-VIII-79).

Nos importan las plantas, los animales, la tierra, el aire, los paisajes, la mar y los edificios bonitos porque nos importa la persona humana que los necesita en su entomo.

Queremos el progreso, però lo entendemos como posibilidad de mejorar la calidad de vida y no como una contínua pérdida de espacios naturales, privatización de zonas de uso publico, destrozo de las costas por urbanizaciones salvajes, grave contaminación de playas, ríos y aguas subterràneas, pérdida de las mejores tierras de cultivo, alteración del equilibrio ecológico por una indústria químico-agraria que esclaviza al labrador, progresiva desertización de las comarcas interiores y agresión a la agricul-

26

tura y a la salud pública por numerosas instalaciones industriales (del manifiesto ecologista de AVIAT).

Todos estos temas, de aplicación pràctica de la teoria ecològica, queremos que sean sobre los que vayéis descubriendo la importància y el empefio que los ecologistas ponemos al criticar la sociedad que acarrea y nos trae este tipo de agresiones bajo el disfraz del progreso, esta sociedad opulenta, que dispone ya de un poder energético superior a su capacidad de usarlo correcta-

mente, y en consecuencia lo despilfarra escandalosamente.

Sin tener un programa concreto y determinado nuestra intención es empezar escribiendo una sèrie de artfculos relacionados con el tema de la energia donde va a ocupar un lugar predominante la cuestión nuclear (es el tema que tenemos més trillado y sobre el que mas fàcil nos es improvisar un articulo acomodando los temas que tratamos en las charlas). Después iran saliendo los incendios forestales, la contaminación de las aguas, de las playas, del aire, etc., siempre aplicados a casos concretes del País Valenciano: petroquímlca de Castellón, IV planta de Sagunto, el Saler, la Albufera, la Font Roja de Alcoy, etc. etc., temas que poco a poco íremos concertando, pues la problemàtica es tanta y tan variada que seria imposible el querer agotar un tema en un solo articulo y ademàs habrà noticias que quizà se merezcan un articulo, interrumpiendo la programación que en ese momento pudiéramos tener; ahora mismo estoy pensando en la Ley de Medio Ambiente que se està elaborando en el parlamento y que cuando conozcamos algo de su contenido tendremos que hacer un comentario.

En definitiva lo que pretendemos es que se vayaforjando la conciencia de un pueblo que grita por su vida, pues se escucha demasiado que somos «un jardín de flores» però se oye cada vez menos el canto de los pàjaros.

POR UN PAÍS VALENCIANO LIBRE, LIMPIO Y HABITABLE. José M.* Fa lo Espòs

ELQUEPENSEDE...

«EL LIBRO ROJO DEL COLE» Després de l'escàndol muntat al voltant de la il·legalització i posterior sanció al director de l'empresa responsable de l'edició de «El libro rojo del cole» vaig experimentar unes ganes enormes de llegir-lo, i això és el que he fet.

He de dir que ja hi anava condicionat, puix companys meus, també professors d'EGB, m'havien advertit que el llibre no se'n passava en cap aspecte. Així doncs, em vaig enfrontar al llibre com aquell que va a llegir-se una obra que sap mediocre però se l'ha d'empassar per força.

Tal i com anava passant-ne les pàgines, però, allò anava agradant-me més, i, no precisament tant pel que diu el llibre —coses, d'altra banda, totalment certes— com per les qüestions que anava plantejant-m'hi. Quins hauran estat realment els motius pels quals s'ha considerat delictiu aquest llibre? Però anem per parts.

Molt breument faré un petit resum d'aquesta obreta. La tesi fonamental del llibre és que no es pot modificar el sistema educatiu sense abans canviar el sistema social.

L'autor —o autors— ens van fent desfilar tots els elements del sistema educatiu i la crítica negativa més gran se l'emporta el M.E., i el mestre, en aquest cas, i dins del possible, no queda en massa mal lloc (gràcies des d'ací en nom propi i en el d'alguns companys). D'una manera clara i senzilla desmitifiquen les notes, la intel·ligència, etc. En definitiva s'explica ben clar que l'actual sistema educatiu no és vàlid per ser selectiu i discriminador. Un altre apartat del llibre està dedicat a la sexualitat, en ell trobem un intent de posar la pornografia en el seu lloc, d'alliberació, naturalment. També ens explica que els homosexuals no són dimonis sinó persones normals que prefereixen unes relacions amb persones del seu

mateix sexe. L'avortament s'analitza des d'una òptica molt realista.

En l'apartat de les drogues hom pot trobar una classificació de les drogues atenent a llur perillositat, derivada de les reaccions de dependència i hàbit que poden produir.

(Per cert, se'ns recorda que l'Estat disfruta el monopoli del tabac i també se'ns informa dels guanys que obté de l'alcohol).

Els autors pretenen carregar-se tots els tabús que se'ns imposen (la ideologia dominant és, etc.) Podem resumir dient que aquest llibre no aporta cap de novetat en aquests aspectes. Les qüestions, diguemne pedagògiques, han estat totes elles tractades d'una manera molt semblant a d'altres llocs ja fa anys. Les referents al sexe i a la droga les pot llegir qualsevol adolescent a les moltes revistes i llibres que s'ocupen de l'assumpte, i les referides a la connexió política entre educació i poder social les trobem a gairebé tots els documents, referents a educació, dels partits d'esquerra.

Repetesc l'interrogant: Quina haurà estat veritablement la causa de la seua il·legalització? Deixant de banda el tòpic —no per tòpic menys cert— que pot ser una altra mostra de la política de repressió per part del govern a la llibertat d'expressió, jo apuntaria la següent possible causa. És cert que la informació que dóna el llibre la poden obtenir els «alumnes» als qui va adreçat d'altres llocs, però no deixa d'ésser menys cert que les altres fonts d'origen no han estat escrites pensant que els destinataris podrien ser joves en edat escolar. Perquè una cosa és que els mestres sàpien que tal i com està muntat l'ensenyament avui és impossible que el sentit crític i l'esperit creador dels xiquets es desenvolupe, i una altra és que ho sàpien aquests darrers.

Aquest no és un llibre teòric, en el sentit de preparar-te per a fer una revolució, és un llibre pràctic que t'incita a actuar, però ja, ara mateix. I això és el que les classes dominants no poden permetre.

Tal i com estan disposades les coses sempre descobreixes que has estat fent el pallasso quan ja és una mica massa tard.

Així, quan vas a l'institut t'adones que a l'escola has après molt poc, en arribar a la universitat penses el mateix de l'institut i finalment quan ja treballes veus clarament que has perdut molt de temps en aquesta vida, però aleshores ja has fet tard. Aquest llibre podria ser la solució perquè això no ocorregués sempre, i per aquí el govern no passa; no ho consentirà. Si el poder no fa mai concessions reals, menys en farà en aquest cas que consistiria a deixar que els joves s'incorporassen uns quants anys abans a la lluita per una altra escola (= per una altra societat) quan encara són a temps per fer-ho. I els qui estan per defendre i servar la memòria d'aquell de «Atado y bien atado» (la memòria i els interessos de la classe social que ell defensava) no deixaran aquesta daga afiladíssima en mans dels joves.

Ara la qüestió és a veure si nosaltres, els qui no veiem en el llibre motiu d'escàndol i sí una eina que pot possibilitar el treball col·lectiu i la discussió, sabrem aprofitar el muntatge publicitari gratuït amb què ens han obsequiat els nostres governants i li traiem tot el profit possible a un llibre —i repetesc que no és un gran llibre— la virtut més gran del qual ha estat d'ésser adreçat a un gran grup de marginats de la nostra societat: els nens, els adolescents, els joves...

Manuel (LA RIBERA)

VALÈNCIA

LA «CAIXA» IMPOSA PENITÈNCIES La Caixa d'Estalvis de València ha dit que ella no subvenciona el concurs infantil de redacció i dibuix JOANOT MARTORELL, i per a dir-ho s'ha servit d'uns anuncis pagats en la premsa local de la ciutat de Valància. És a dir, la Caixa d'Estalvis —que guarda gelosament els nostres diners— ha despès uns 30.000 duros o més per a dir que no dóna 30.000 pts, que és el que havia oferit en les nou convocatòries anteriors de l'esmentat concurs.

Ho ha comunicat a la premsa abans que se n'assabentassen els organitzadors del JOANOT MARTORELL. Un mètode un tant estrany -i car- per a anunciar unes decisions. El que no s'ha dit és el motiu concret d'aquesta. Cal pensar, doncs, que el Concurs Infantil és pecaminós, i que per això, la Caixa —que també vetla pels bons costums— ha retirat («més vale tarde que nunca») la migrada subvenció. Vegem alguns dels pecats que ha comès aquest concurs infantil.

1ar pecat: Haver-se enrecordat l'any 1969 que feia 500 anys de la mort de Joanot Martorell i retre-li un homenatge convocant el concurs de redacció sobre el tema «És bonic ser escriptor».

2on pecat: Haver convocat a partir d'aleshores anualment, uns concursos de redacció i dibuix sobre temes corri: «Allò que més m'agrada del meu

poble». «Reculls de contes populars», «Què saps i què voldries respecte del nostre idioma»?, «El nostre Pals i l'autonomia», etc.

Ser pecat: Haver aconseguit d'interessar anualment al voltant d'un miler de xiquets de totes les comarques del pafs (1060 dibuixos i 308 redaccions l'any 1969, 734 redaccions el 1971, 800 redaccions el 1973, 1289 redaccions el 1979) que hi han participat escrivint en la pròpia llengua sobre coses de la pròpia comunitat.

4art pecat: Haver editat i difós llibres infantils en la postra llengua («Un estiu a la Marina Alta», «Això diu que era», «Gandia vista pels seus xiquets», «Els xiquets i les xiquetes escriptors», «Recollim contes populars»).

5è pecat: Haver organitzat festivals infantils amb la participació de bons grups de teatre, evidentment catalanoparlants.

Pecat de pecats: Haver dit coses com les que es deien en la convocatòria del sisè concurs: «Nosaltres amb aquesta nova edició del Concurs de Joanot Martorell volem col·laborar en la tasca de redreçament cultural del nostre pals, tasca que va fent via i en la qual el món de l'escola està compromès».

C.M.

27

DEBAT Per a netejar, fixar i donar esplendor a l'estatut de centres

LLEI DE FINANÇAMENT Siga inigo Cavero o Otero Novas el ministre, els principis que inspiren la política educativa del govern romanen i fan marxa. Inigo Cavero preparà els avantprojectes de llei d'Estatut de Centres i de la Finançada de l'ensenyament obligatori, i ara, de la mà d'Otero es van fent realitat, és a dir lleis, les lleis que VCD vol, que no nosaltres, les lleis que l'empresariat de l'ensenyament privat exigeix, no les que les treballadores i els treballadors reclamen, no les que necessiten la gran majoria dels ciutadans ni les que demanarien els pares i mares si no fossen constantment manipulats pel poder i pels mitjans de comunicació dominats per ell.

Otero al principi del seu manament, quan encara no havia estat instruït pels empresaris (era a Galícia, de vacances!) afirmava allò de: «Este minisíerio va a prestar principal atención a las zonas educativamente deprimidas», «Nos vamos a ocupar de hacer realidad la desaparición de las deficiencias estructurales», «Hemos de atender a la ensenanza preescolar por ser imprescindible para una ensenanza de calidad», «el cheque escolar es inviable», «la ensenanza privada no va a tener ningún privilegio» ...Però va fer revisió, va aprendre la lliçó, i està assolint (les esmeses presentades per UCD a l'avantprojecte-Cavero ho patentitzen!) que la UCD es supere ella mateixa en la seua vocació de ser dreta, 28

afirmant que és «el centro», i en la seua propensió a ser f ideï, primer que a tot i abans que tot, als interessos empresarials.

Després de l'Estatut de Centres ve la segona part. Otero ha dit al Ple del Congrés de Diputats: «El Estatuto de Centros se complementa con la Ley de financiación de la Ensenanza Obligatòria». Açò em recorda un aforisme medieval, que ve a dir que la' segona part és l'objectiu de la primera (la segona part és la primera en la intenció encara que no ho siga en l'execució), que es fa una cosa per tal d'aconseguirne altra. Qui ho dubta, el que respecta a l'Estatut de Centres i la Llei de Finançament? La «libertad de ensenanza» es defensa per a potenciar les empreses privades dedicades a l'educació; es redueix la llibertat d'ensenyament a una «libertad fundamental de elección de centros educativos» per tal de defensar, en nom de la llibertat, aquest «dret», el qual obliga a que l'Estat el garantesca «mediante la correspondiente ley de financiamiento».

Hi ha molts interrogants a aclarir, molts perquès. L'Avantprojecte parla del «derecho de todos los alumnos a percibir del Estada la misma cantidad... que podrà aplicarse, por los padres, a los centros escogidos libremente por ellos», iper què no diu,

simplement, que es tracta de subvencionar les empreses privades?; es parla de «derecho de los padres» i «potenciar la libre iniciativa de la sociedad» deixant l'activitat estatal a una funció subsidiària, iper què no diu que vol consagrar el principi de subsidiarietat afavorint laprivatització de l'ensenyament?; defensa «la igualdad de oportunidades» i vol acabar amb el fet que «el sistema educativa sea fuente de discriminaciones socio-económicas», per què no es planteja una escolarització escaten per a tots, també per als que viuen i treballen als nuclis rurals?; parla de «igualdad bàsica de las condiciones del sistema educativa», íper què no diu que vol mantenir, deforma oculta, la prima als col·legis d'«élite»?; ens diu que «los centros que se sometan al sistema de ayuda a la gratuidad no funcionaran bajo ànima de lucro», per què no ens explica, doncs, per què les empreses podran «percibir de las familias» tant el que pertoque per les activitats «complementarias» com el referent a «gastos, impuestos y arbitrios que afecten al inmueble en que esté ubicada el centro»?, <,per què no s'eliminen aquests i s'assoleix la total gratuïtat?

El debat es fa necessari. Tots tenim la paraula.

A més a més, al darrer número de «La Tiza» (març 1980) hi ha un article molt escaient.

Heus ací l'avantprojecte:

toda la población. El segundo principio de acuerdo con las declaraciones y pactos internacionales suscritos por el Estado espafíol, se realiza como elemento indispensable para la construcción de una sociedad democràtica y pluralista, y como instrumento de las opciones que corresponden a los padres respecto a la educación de sus hijos.

En congruència con estos principios, la ley concibe la gratuidad de la ensefianza de los niveles obligatorios como un derecho de todos los alumnos a percibir del Estado la misma cantidad que representa el coste del puesto escolar estatal y que recibe la denominación de ayuda a la gratuidad. Esta podrà aplicarse, por los padres o tutores legales de los alumnos, a los centros escogidos libremente por ellos, ya sean de titularidad pública o de titularidad privada.

Para los centros no estatales que se acojan al sistema de ayudas se regulan las normas bajo las que se facilitaran las mismas mediante procedimientos simplificados; se establecen los controles a los que se someteràn, así como la responsabilidad administrativa a que daria lugar la infracción de las normas contenidas en la ley.

Todo ello està presidido por la idea de que los centros. que se sometan al sistema de ayuda a la gratuidad no funcionaran bajo animo de lucro, ya que se les concibe desde la filosofia de la libertad de ensefianza como protagonistas significados de esta gran tarea colectiva que es la educación. Asimismo, se adoptan medidas tendentes a evitar que se produzcan discriminaciones de caràcter económico en las escolarización de los alumnos.

DDD aan

Se contempla, finalmente, una prudente puesta en marcha de la ley para permitir la adecuada planificación de los recursos necesarios.

En su virtud, el Consejo de Ministres, a propuesta del ministro de Educación y Ciència, somete a la deliberación de las Cortes...

Articulo 1.°— La financiación de la gratuidad de los niveles educatives obligatorios se regirà por la presente ley.

PROYECTO DE LEY DE FINANCIACIÓN DE LA ENSENANZA OBLIGATÒRIA El logro efectiva de la gratuidad de la enseflanza en los niveles obligatorios establecidos por la ley constituye una aspiración ampliamente sentida por la Sociedad espaftola y se convierte en objetivo prioritario de una política educativa que, en conformidad con los principios constitucionales, tenga como fin esencial conseguir en condiciones bàsicas de igualdad hacer efectivo el derecho a la educación de todos los ciudadanos en los mencionades niveles.

La presente ley, que supone un extraordinario esfuerzo financiero para el estado, establece un sistema inspirado en la armónica conjunción de dos principios esenciales: el de la igualdad bàsica de las condiciones del sistema educativo y el de la libertad de ensefianza. El primer principio responde a la finalidad de evitar que el sistema educativo sea fuente de discriminaciones socio-económicas, puesto que el valor de la justícia exige, en una Sociedad moderna, la igualdad de oportunidades educativas para

Art. 2.°— Para hacer efectiva la gratuidad de la ensefianza a que se refiere el articulo anterior, todos los alumnos de los niveles obligatorios tendràn derecho a percibir del Estado, en la forma que establece la presente ley, la cantidad equivalente al coste del puesto escolar determinado de acuerdo con lo dispuesto en el articulo 3.°, que se denominarà ayudas a la gratuidad.

Art. 3.°— A los efectos de esta ley, el coste del puesto escolar en los centros públicos estatales quedarà integrado por los siguientes conceptos: a) Gastos de funcionamiento de los servicios conforme a la clasificación econòmica de los Presupuestos Generales del Estado, en los que se induiran los créditos de operaciones corrientes destinadas a remuneraciones de personal y a la compra de bienes corrientes y de servicios. En este concepto se entienden comprendidos los gastos de servicios a que se refiere el articulo 5.°. b) Las cuotas de amortización de los bienes de capital invertido. Los plazos de amortización de los bienes muebles e inmuebles seran de diez y cuarenta afios, respectivamente.

Art. 4.°— Se crea en el Ministerio de Educación y Ciència una comisión integrada por representantes de los departamentos y con la composición que se determine reglamenta-

29

riamente, que tendra a su cargo la determinación y anàlisis de los costes de la ensefianza.

En base a los estudiós y propuestas de dicha comisión se determinaré por el Gobierno, dentro del primer trimestre de cada afto, el coste del puesto escolar en los centros públicos estatales.

Art. 5.°— Corresponde a las corporaciones municlpales la prestación de los servicios de conservación, reparacioón, calefacción, alumbrado y limpieza de los centros docentes públicos, en los que se impartan las ensefianzas de los niveles educatives gratuitos radicades en el respectivo termino municipal.

La Administración del Estado y las de las comunidades autónomas potenciaren financieramente las haciendas locales para la eficaz cobertura de la prestación de los servicios a que se ref iere el pérrafo anterior.

Art. 6.°— 1. Las ayudas a la gratuidad se aplicaren por los padres o tutores legales de los alumnos a los centros escogidos llbremente porellos.

2. En el mes de abril de cada afto, el Ministerio de Educación y Ciència efectuarà una convocatòria pública, con el fin de que los centros privades puedan acogerse al sistema de ayudas a la gratuidad que se establece en esta ley. La mencionada convocatòria expresarà necesariamente el coste del puesto escolar que haya aprobado el Gobierno el trimestre anterior.

3. Tendràn derecho a acogerse al sistema de ayudas a la gratuidad los centros docentes privados autorizados para impartir las ensefianzas de los niveles obligatorios.

4. Los centros acogidos al sistema de ayudas a la gratuidad que decidan no continuar en el mismo o cèsar en sus actividades docentes, deberàn notificarlo al Ministerio de Educación y Ciència con dos aflos, al menos, de antelación al comienzo del curso académico en que se pretenda o su separación del citado sistema o la clausura del centro.

En el plazo mencionado en el numero anterior, el Ministerio de Educación y Ciència adoptaré las medidas que sean necesarias para asegurar la adecuada escolarización del alumnado afectado.

6. En el supuesto de cese de la actividad docente de los centros acogidos al sistema de ayudas a la gratuidad y a fin de garantizar la continuidad acadèmica de los mismos, el Ministerio de Educación y Ciència podrà disponer la constitución de un órgano gestor con participación del titular, de los padres de los alumnos y del profesorado del centro, que se harà cargo del funcionamiento del mismo hasta tanto finalice el plazo establecido en el número 4 del presente articulo.

Art. 7.°— 1. Las ayudas a la gratuidad se entenderàn autométlcamente satisfechas en el supuesto de que el alumno sea escolarizado en un centro publico de nivel obligatorio.

2. Los centros públicos y los centros privados acogidos al sistema de ayudas a la gratuidad remitiràn a las Delegaciones Provinciales del Ministerio de Educación y Ciència, en la forma que reglamentariamente se determine la relación de los alumnos matriculados en los mismos.

3. Los centros privados a que se refiere el número anterior haràn efectivo, en la forma que reglamentariamente se establezca, el importe de las ayudas a la gratuidad mediante la presentación de los documentos acreditatives de las mismas.

Art. 8.°— 1. En función del número de alumnos que reciban ensefianza en los centros

• 30

a que se refiere el articulo 4.°. 2. de la presente ley, y del coste del puesto escolar en los centros públicos estatales se consignaren anualmente en los Presupuestos Generales del Estado los créditos con destino a la financiación de las ayudas a la gratuidad.

Art. 9.°— 1. El sistema de financiación pública que se establece en esta ley para los niveles obligatorios implica que los centros a que se refiere el articulo 6.°, 2. no podran perclblr de las familias cantidad alguna, excepto los gastos, impuestos y arbitrios que afecten al inmueble en el que esté ubicado el centro.

2. Las actividades complementarias y ensefianzas no regladas que puedan organizarse en los centros acogidos al sistema de gratuidad tendràn en todo caso carécter voluntarlo y los gastos destinados a tales fines iran satisfechos por las familias de los alumnos que hayan solicitado tales prestaciones.

3. Las cuotas méximas a percibir por los conceptos a que se ref ieren los números 1 y 2 del presente articulo deberàn ser autorizados por el Gobierno a propuesta del Ministerio de Educación y Ciència, para cada curso escolar.

4. Las cantidades que perciban los centros derivades de la prestación de servicios de transporte y comedor se someterén al régimen general de preciós legalmente establecidos.

Art. 10.- 2. El Estado estimularé la libre iniciativa de la sociedad en la creación de centros docentes de los diversos niveles educatives obligatorios y gratuitos mediante un sistema de ayuda y beneficiós que regularà reglamentariamente y que podrà alcanzar a: — Subvenciones para la construcción y equipamiento de centros.

— Créditos y demàs beneficiós inherentes a la declaración de interès social.

2. Cuando las inversiones en construcción y equipamiento sean financiadas total o parcialmente con fondos públicos a través de subvenciones, se le descontarà al centro anualmente la parte alfcuota de las cuotas de amortización computadas en las ayudas a la gratuidad correspondientes a los alumnos que cursen estudiós en dicho centro.

3. A los efectos indicados en el pàrrafo anterior, los centros deberàn hacer constar el sistema de financiación de sus inversiones en las solicitudes que eleven para acogerse al sistema de gratuidad a que se refiere al articulo 6 de la presente ley.

Art. 11.— Tendrén prioridad para la obtención de los beneficiós a que se refiere el articulo anterior las entidades que adopten la forma jurídica de cooperatives de padres de alumnos y profesores y de fundaciones benéficodocentes y culturales.

Art. 12. — 1. En el caso de que los edificios e instalaciones dejaran de dedicarse entera y exclusivamente a la actividad docente en los centros privados acogidos al sistema de ayudas a la gratuidad antes de cumplirse los cuarenta afios a partir del comienzo de la percepción de las ayudas a la gratuidad, las cantidades titulares de los mismos quedaren obligadas a la devolución al Estado de las cantidades percibidas correspondientes a la cuota de amortización a que se refiere el articulo 3.°, b) de esta ley, salvo que hicieren donación al Estado de los mencionados edificios e instalaciones.

2. Tendràn la misma obligación aquellos centros que, dentro del plazo mencionado en el número anterior, dejasen de acogerse al sistema de ayudas a la gratuidad.

3. Al objeto de garantizar todas las obliga-

ciones de los titulares de los centros acogidos al sistema de gratuidad se constituirà hipoteca legal en favor del Estado.

Art. 13.— 1. Sin perjuicio del control que corresponde a los órganos de la Administración del Estado, las Juntas Económicas de cada centro educativo velaran por la correcta percepción y aplicación de las ayudas a la gratuidad.

2. Con idèntica finalidad, en cada provincià existiran unas Comisiones de Control compuestas por representantes de las asociaciones de padres de alumnos, de las Diputaciones Provinciales, de los titulares de centros, del profesorado y de la administrador) educativa.

Art. 14.— Los derechos que por todos los conceptos perciban los centros privados que no se acojan al sistema de ayudas a la gratuidad, establecido en la presente ley, se regiran por las disposiciones que regulan el régimen general de preciós.

Art. 15.— 1. Las infracciones de las normas contenidas en la presente ley por los centros privados acogidos al sistema de ayudas a la gratuidad daran lugar, ademàs de a la obligación de devolver las cantidades indebidamente percibidas, a la correspondiente responsabilidad administrativa, que se harà efectiva mediante la imposición de las sanciones de apercibimiento o multa a los titulares de los mismos.

2. Corresponde a los delegados provinciales del Ministerio de Educación y Ciència la imposición de las sanciones de apercibimiento o multa, prèvia audiència del interesado. En el caso de sanciones pecuniarias, su cuantía no podré exceder del séxtuplo de la cantidad indebidamente percibida por el centro.

3. No obstante lo dispuesto en el número anterior, cuando la cuantia de la sanción a imponer exceda de 500.000 pesetas, el acuerdo deberà ser adoptado por el Ministerio de Educación y Ciència, y cuando supere el millón de pesetas, la resolución corresponderé al Consejo de Ministros.

4. Contra los acuerdos que impongan sanciones adoptadas por los delegados provinciales podrà recurrirse en alzada al ministro de Educación y Ciència.

5. La responsabilidad administrativa establecida en el número 1 del presente articulo lo serà sin perjuicio de la responsabilidad penal en que se hubiese podido incurrir. Cuando existan indicios racionales de responsabilidad criminal se pasarà el tanto de culpa a los Tribunales competentes.

DISPOSICIONES FINALES Primera.— El sistema de ayudas a la gratuidad, establecido en esta ley, se aplicaré a partir del curso 1980-81.

Segunda.— Hasta tanto se aplique la financiación de los niveles de ensefianza gratuïta, de conformidad con los dispuesto en esta ley, se mantendrà el actual sistema de subvención a los centros, procurando aproximar los módulos de subvención a los costes reales del puesto escolar en los centros estatales, en la medida que lo permitan los recursos presupuestarios.

Tercera.— Queda autorizado el Ministerio de Educación y Ciència para dictar en la esfera de su competència a proponer en otro caso al Gobierno cuantas disposiciones sean precisas para la aplicación y desarrollo de la presente ley.

Cuarta.— Quedan derogades los artículos 94, 4 y 96 de la ley 14/1970 de 4 de agosto. General de Educación y Financiamiento de la Reforma Educativa y cuantas disposiciones sean contrarias a lo preceptuado en esta ley.

RETALLS García Pérez de UCD seffaló que en lo que se entiende por participación democràtica de los centros, hay conceptos que no deben ser sometidos a esa participación: «los maestros pueden y deben reunirse para estudiar cómo vigilar el recreo de los alumnos, però un claustre de profesores no puede ni debe reunirse para estudiar si se debe o no vigilar el recreo de mil alumnos. Hoy existen centros dirigides por directores elegidos, donde los recreos no son vigilades» «...los criterios de los claustres para elegir hasta ahora a los directores han sido tres: político, de arnistad y profesionales. El articulo 25 que debatimos, sobraria si en todos los claustres se hubiera procedido de esta última forma».

Els mestres deurien reunir-se tan sols per a estudiar la manera de votar a la UCD, però no poden ni deuen reunir-se per a estudiar si es deu votar o no a la UCD. Cal constatar també que hi ha centres dirigits per directors amb oposició en què els directors no són vigilats. El professorat deuria veure la conveniència d'aunar criteris, buscant directors que fossen a la vegada: políticament blaus —en sentit «universal» i en sentit «regional»—, amics dels deliris de grandesa i professionals de la «cabota». Tot l'article 25 sobraria si estiguéssem d'acord amb aquest darrer punt.

Otero Novas: «El Estatuto de Centros Docentes serà eterno».

200 dies d'indulgència. Amén.

ES FASABER — La Unió Intercomarcal de València ha establit un servei tècnic per assessorar i fer les declaracions de la renda, Aquest servei funcionarà en acabar les vacances de Pasqua, els dissabtes d'11 a 2, amb uns preus molt econòmics per als afiliats al STE.

— Qui vullga entrar en contacte amb el grup AVIAT de València per tal de formar una comissió de treball sobre ECOLOGIA pot posar-se en contacte amb M.a Josep V., trucant al telèfon 242 17 52 (Escola) d'Algemesí.

— Com cada any, estem organitzant la V ESCOLA D'ESTIU al País Valencià. Enguany se'n celebrarà una a Dénica (Marina Alta) i l'altra a la Ciutat de València.

Hi ha la possibilitat d'organit-zar-ne una altra a la Costera. Les dues primeres continuaran celebrant-se la primera setmana del mes de Juliol. De fer-se la de la Costera, seria per a Setembre. Per tal de donar als xiquets un major coneixement del nostre País, cultura, llengua... cal que nosaltres fem un esforç per aprofundir i renovar els nostres plantejaments pedagògics.

Esperem la vostra col·laboració i participació en aquesta V Escola d'Estiu.

— S'ha convocat el X Concurs infantil JOANOT MARTORELL per a xiquets de 4 a 15 anys amb les modalitats de dibuix i redacció. Els treballs s'hauran d'enviar a la «Societat Coral el Micalet», carrer Guillem de Castro 75, baix, València 8, abans del 29 de març. Vos podeu dirigir a aquesta adreça per aclarir qualsevol dubte i demanar targes d'incripció.

Ei.

— La Caixa d'Estalvis d'Alacant i Múrcia organitza un «Certamen de cine creado por jóvenes y niflos». El tema és lliure i en format súper 8 mm. L'entitat organitzadora restitueix, a tots els equips participants, tanta pel·lícula verge com dues vegades la duració del film presentat a certamen. Per a inscripcions: «Servicio de Actividades Culturales», Avda. Dr. Gadea 1, Alacant.

31

La actual querella sobre la libertad de ensefianza, esta nueva edición de una vieja historia que a cada vuelta de nuestro avatar colectivo retorna con anàloga virulència, de bruces que aquí damos con el pasado, lo único que permanece y dura, remueve algunos posos de mi peripècia personal. La de un espafíol que de cuestiones educativas sabé ciertamente nada, desescolarizado que fue a la precoz edad de diez afios y no, faltaria més, porque entonces, infatuado, presumiera colmado el pocillo de su ignorància.

Ajeno a la vida acadèmica desde las lejanas mocedades y sin pretextos familiares ulteriores para mantener comercio con ella, es bien poco lo que puedo aportar a este debaté. Però resulta, ay, por algo aludía a ese pretérito que en este país es siempre todavía, que por la brecha de este contencioso que por enèsima oportunidad enfrenta a las dos Espafias, irreconciliable la vencedora de 1939, esa que nos legalizó hace tres afios però a la cual nosòtros legitimamos; por el hueco que el recrudecido conflicte abre diviso y recupero un episodio de mi jnfancia que fue més que una simple incidència pasajera puesto que determino seguramente mi destino.

Nadie estaba a la sazón, 1940 1941, para invocar libertades. En pleno ardor triunfal los unos, sometidos al silencio los otros, a los nifíos se nos empujaba, ademàs de por otros abruptos caminos, por los del «Imperio hacia Dios», un dios terrorífico y según fuimos aprendiendo después clave de la inmensa bóveda de ignorància que a falta de letra vivificadora nos embutían con sangre. |C6mo reivindicar, invocar libertadesl La libertad, con o sin mayúscula, era una voz nefanda que a lo mejor, tiempos en que hasta el idioma se hacía o deshacía por decreto, fue suprimida de los diccionarios; nada tendría de particular, había que vigilar la formación del espíritu nacional, ente por volàtil inaprehensible. Nadie quedaba con palabra para susurrarnos unos principies que abolidos nos ayudaran a resistir; a saber, que solo en libertad, con la de discusión e investigador) de la verdad, pueden criarse ciudadanos, hombres y mujeres con dignidad. Estàbamos aviados. Para los dogmàticos, que por algo fueron agasajados con los dones de la revelación y el conocimiento, con todo en claro, ninguna

32

FRENTEALIBERTAD DE ENSEfiANZA,

LIBERTAD pesquisa quedaba pendiente, al contrario, el abandono al arbitrio individual, a la «funesta mania de pensar» era, serà por siempre jamés, un semillero de errores cuando no de otras mas pecaminosas faltas. Congruente y pertinente, con el as de bastos en la mano, que nos aleccionasen sin vacilaciones. No se arroja a un pueblo a una guerra civil por tres afios para hacerle luego carantonas a los retofios de los derrotades, que para eso eran culpables.

Los patronos eran, aunque este feo sefialar, uno, que no pudo disfrutar mucho tiempo de ningún aprendizaje, no iba a empollar aquella matèria llamada urbanidad; eran, son los que hogafío, súbitos conversos que nos han escamoteado el proceso que pudiera concederles crédito, exigen libertad y pluralidad; los totalitàries y serviles de repente liberales, los únicos, unànimes, que, por fin, descubren, exaltan, vindican la gloriosa multiplicidad de las ideas (j). Eran, son, los identificaba por los pasillos del Senado cuando se avecinaba la discusión del articulo 27, los frailes de la FERE montando la guardià de aquelles nefandos derechos humanos que cuarenta afios atràs otros, los mimos, aquellos con los que tuve fugaz relación, la que dichosamente no sostuve, atribuían al nefasto Rousseau, Jota punto Jota punto, y otros sujetos de semejante calaria. Por allí andaban, como ahora por el Congreso, como en toda estación, incluida la de esta enteca democràcia de la que ahora, ay, son garantes, dispuestos a seguir reduciendo cabezas, mientras sea posible por las buenas, quiero decir, incruentamente, cuando no, confio no remover fantasmas en acecho...

Porque, el sistema educativo, es consecuencia y a la vez antecedente, matriz placentera del otro que a todos y por todas partes nos cobija o aprisiona. Si nos plegamos, si nuestros conciudadanos le entregan sus nifíos sin rechistar las cosas marcharàn apaciblemente, selectivamente

por supuesto, però tampoco el sistema tiene por què transformarse en una gran clueca, que ademàs està en crisis y no puede atender mas que a los capaces, a los llamados a reembolsarle el ciento por uno, y si salen dotados para la especulación y el chanchullo que no cesa...

Tiempos duros, para què repetirlo, los míos. Los caritatives clérigos bajo cuya tutela me impusieron las circunstancias me echaron a la calle, a los diez afios. Es posible que revisado mi caso a estàs alturas, con el estatuto de centros correctamente interpretado, con estricta justicia. Mi padre, que sin duda no era muy fino para estàs cosas, no aceptó el ideario de la casa, o mejor, no tenia vocación de màrtir, como iba a tenerla si era ateo y anticlerical, aunque no acogiera con entusiasmo todo el tejemaneje de hostias consagradas y demàs lindezas al caso, no pasó porque me disfrazaran con una camisa azul y, claro, entonces fue ella. Me licenciaron sin mas requisitos.

Las circunstancias me empujaron temprano a circular a contrapié, a luchar por la libertad precisamente porque no me la concedieron; en cierto sentido me parece que les debò la justicia del reconocimiento, afiadir la gratitud sonaria a escarnio, de la que me dieron, la de no padecer un sistema educativo absurdo, intolerante, jerarquizado y bajo su coruscante cobertera de valores eternos y toda la monserga retòrica que lo desarrolla en el tiempo, de un mezquino pragmatisme, de una radical injustícia.

Yo que apenas disfruté de escuela, que no sé què es la Universidad, por més que la calidad de muchos frutos suyos me dice què se pueden esperar, no lamento mi distanciamiento de la ensefianza regular. No sé si serà indiscutible aquello que Carlyle, autodidacte como yo, aunque salió de derechas, escribió: «Una biblioteca es la mejor universidad». No sé, en todo caso, personalmente, no conozco més via de conocimiento e indagación que ésa con la que en medio de la tirania me encontre, la de ir por libre, al menos mientras no se consiga una sociedad verdaderamente libre, una Sociedad en la que socializado todo, la educación este a la altura del hombre.

Josevicente MATEO PCE-PCPV

ELS LLIBRES hem llegit

colar. De todo ello se desprende la importància que tiene un diagnostico precoz y la utilización de la terapèutica adecuada para la oportuna corrección del defecto observado.

Este libro recoge principalmente las aportaciones de los principales teóricos e investigadores franceses (Ajuriaguerra, Bresson, Inizam, Stambak y otros) a raíz del coloquio organizado por el Centre de Recherche de l'Education Spécialisée et de L'Adaptation Scolaire (C.R.E.S.A.S.) sobre las dificultades y los fracasos en el aprendizaje de la lengua escrita.

P. Olivares

per a grans Ajuriaguerra Bresson Inizan Stambak y otros CRESAS

TITULO: La dislèxia en cuestión AUTOR: Ajuriaguerra, Bresson, Inizan, Stambak y otros.

EDITORIAL: Pablo del Río.

En unos momentos en que la extensión de la ensefíanza a todos los nifios se ha convertido en un objetivo prioritario a conseguir, se le plantea a la escuela una sèrie de nuevos problemas pedagógicos que en parte aún no han sido resueltos y que estan siendo objeto de estudio y experimentación por parte de los especialistas.

El dominio insuficiente de la lectura (dislèxia) y/o el dominio insuficiente de la ortografia (disòrtograffa) son temas de actualidad que preocupan a docentes y padres por igual. Los últimos estudiós realizados han podido demostrar que los defectos en la formación del ienguaje oral y escrito de hecho ejercen -una importante influencia negativa en toda la actividad escolar del nifio al hacer descender el rendimierrto de estos escolares en al aprendizaje del idioma natal, lo que a su vez repercute tanto en la personalidad del alumno como en la asimilación de otras materias y su posterior incidència al potenciar el fracaso es-

ELS JOCS DELS XIQUETS DEL PAÍS VALENCIÀ AUTOR: Josep Bataller Calderón EDITA: ICE Universitat de València.

Un llibre recomanable per a tenir i utilitzar a l'escola, que arreplega, com diu Sanchis Guarner en la introducció, «amb rigor i fidelitat escrupolosament científiques» els jocs dels nostres xiquets, als quals no poden ser aliens els ensenyants. En aquest sentit devem felicitar-nos que el seu autor siga un mestre d'escola.

«Josep Bataller posseeix una virtut que, per desgràcia, no abunda entre els folkloristes: sap expressar-se amb concisió, amb precisió i amb claredat, i encara amb amenitat».

tío Juan») y un titulo sin colección: «La casa embrujada».

Todos estos títulos tienen en común la animación de los respectives personajes y cosas que intervienen y una diferencia: el contenido didàctico, o, simplemente, el juego.

La colección aprendiendo es una aportación muy interesante para la explicación de los conceptes bésicos para los nifios de dos a cinco aftos: colores, números, formas y contrarios.

Dentro de la Col. Escenario destacamos «La granja del tío Juan» por su posible aplicación al enriquecimiento del vocabulario infantil. Al igual que en la colección Sorpresa «Jugando al escondite».

«Juguemos en la granja» es interesante por lo sencillo de su vocabulario y su maravillosa animación.

«Los dinosaurios» pretende ser un acercamiento a un mundo tan sugerente para el nifío como es el mundo animal extinguido.

Recomendable a partir de 7 afios.

Algo difícil de calificar es «La casa embrujada» tanto por el tema (monstruós, fantasmas, sorpresa) como por su maquetación cuidada y apta, como dirían algunos antiguos críticos, para todas las edades.

A pasàrselo bien leyendo estos libros.

DOO

per a xiquets La fantasia y el juego vuelven a aparecer en los libros para los pequefíos, llenando una laguna existente en la literatura infantil.

Pionera en este reencuentro con el libro como juego es la editorial Montena (Madrid).

Tal editorial ha sacado varias colecciones: Col. Sorpresa (que consta de tres títulos: «El gusano enano...», «Jugando al escondite» y «La relojería del Sr. Cucú».

Col. Aprendiendo («Los números», «Los colores», «Las formas» y «Los contrarios»), Col. libros màgicos («Pinocho», «Juguemos en la granja», «Los dinosaurios» y «Blancanieves»), Col. Escenario («Estación de Servicio», «Mi casa», «La granja del

LLIBRERIA LITERATURA INFATIL Y JUVENIL JUEGOS EDUCATIVOS

emperador-7 telefono

valencia-2 3 22 76 98

I PREMIO NACIONAL DE LITERATURA INFANTIL Y LIBRERIAS

33

BOERIAS LEGISLACION — En el BOE de fecha 18 febrero pasado se publica la lista general de Profesores de EGB de ingreso directo, quinta promoción del Plan Experimental 1971, seleccionades por orden de 17dejulio de 1979 (BOE de 13 de agosto), con expresión del número de promoción,nombre y apellidos, escuela de procedència, coeficiente, fecha de nacimiento y número de Registro Personal. Todos estos datos son de sumo interès para cualquier tramita posterior, en especial cuando se trata de Concursos de Traslado.

- El Ministerio de Defensa (BOE n.° 32, de fecha 6 de febrero) convoca plazas de Formación Profesional 1.° y 2." grados cuyos estudiós se realizan en los Institutos Politécnicos que este Ministerio tiene en el Cuartel General del Ejército. Tiene gran prestigio la formación que se da en las ramas de automoción y metal; igualmente se imparten ensenanzas de artes gràficas, electricidad, electrònica, química, etc. El plazo de presentación de instancias finaliza el dos de mayo. Para cualquier información consultar el citado boletín o dirigirse a «Instituto Politécnico n." 1 del Ejército, Jefatura de Estudiós, Calle General Franco, 17, Madrid-25».

- Por la Orden de 28 de Febrero de 1980 (BOE de 1 de marzo) se convoca concurso-oposición, turnos libre y restringido, para ingreso en el Cuerpo de Profesores de EGB. Se convocan 1.200 y 1.000 plazas respectivamente, todas ellas en expectación destino. El plazo de presentación de instancias para ambos turnos finaliza el dia OCHO de abril. El sistema selectivo, requisitos, solicitudes, etc. se deben consultar en el citado boletín. Los temarios también se especifican en la convocatòria.

- Por Orden de 28 de febrero de 1980 (BOE del 29) se convocan pruebas para la provisión de 1562 plazas del Cuerpo de Catedràticos Numerarios de Bachillerato. Por otra Orden del mismo dia publicada en el mismo Boletin, se convoca concurso-oposición al Cuerpo de Agregades de Bachillerato.

- Por Orden de 20 de febrero (BOE del 27), se hace publico el régimen general de ayudas al estudio para el curso académico 1980-81.

— Es inminente la convocatòria de un concurso-oposición para cubrir 1800 plazas de agregades y catedràticos de Escuelas Universitàries.

— Por una Orden de 18 de Febrero de 1980 (BOE 29 de febrero), se incorpora la Educación Vial a los niveles de Educación Preescolar y Educación General Bàsica.

— Por Orden de 15 de febrero de 1980 se actualizan las pensiones civiles a los funcionaries de la Administración Civil del Estado. Se publica en el BOE de fecha 29 de febrero.

34

LA JUBILACION DE LOS MAESTROS En el n.° 2 de «ALL I OLI» se exponía la problemàtica de la jubilación de los maestros nacionales. El Grupo Parlamentario Socialista formulo en su dia la correspondiente pregunta al Sr. Ministro de Hacienda, quien responde con el texto adjunto publicado en el «B.O. de las Cortes» n.° 32 de 21 de diciembre. El punto clave de la situación es el momento en que se produjo la jubilación. La contestación es NEGATIVA. Si bien el Ministerio de Hacienda puede tener «razón legal» a partir de una interpretación y aplicación del texto frto de la ley, seria conveniente se elaborase un proyecto de ley que derogase las que se citan en la contestación y se promulgase otra mas adecuada a la realidad social. Seria un acto de buena voluntad.

«La ley general de Educación 14-1970, por su articulo 108, 1, a), el Cuerpo de Profesores de Educación General Bàsica, y en el número 4.° del mismo articulo dispone que el Gobierno fijaré el coeficiente correspondiente a este Cuerpo.

El decreto-ley 16-1970, de 11 de diciembre, sobre fijación de coeficiente, dice en su preàmbulo: «La ley general de Educación crea el Cuerpo Especial de Profesores de Educación General Bésica».

Por otra parte, el decreto 2.957-1972, de 19 de octubre, dispone en su articulo 1.°: «Los actuales funcionarios del Cuerpo del Magisterio Nacional de Ensenanza Primària quedan integrades en la misma situación administrativa en que se encuentran actualmente en el Cuerpo de Profesores de Educación General Bàsica».

Se citan los preceptes que anteceden para dejar bien sentado que el Cuerpo Especial de Profesores de Educación General Bàsica es de nueva creación y que en el se integran los maestros nacionales que en 1 de noviembre de 1972 (fecha de publicación del decreto 2.957) estuvieran en cualquier situación administrativa.

Es obvio., pues, que los maestros que habian cesado por jubilación o fallecimiento antes de 1." de noviembre de 1972 no quedaban integrades por razón natural, aparte de que la jubilación no es una situación administrativa (articulo 40 de la ley articulada de Funcionaries), sinó el cese de la relación funcionaria (articulo 37 de la misma ley), que implica la pérdida de la condición defuncionario.

Por lo que respecta concretamente a la pretensión de que las pensiones causadas por los maestros nacionales se actualicen en función del coeficiente de sueldo asignado a los profesores de Educación General Bàsica, ha de manifestarse lo siguiente: La ley 82-1961, de 23 de diciembre, bàsica y plenamente vigente en matèria de actualización de pensiones, dispone en su articulo 1.° que «las pensiones se revisaran o determinaran tomando como regulador el sueldo asignado o que en el futuro se asigne en los Presupuestos Generales del Estado a igual empleo, categoria o clase que el que sirvió para la clasificación del causante del haber pasivo».

Es obvio que no puede considerarse como de igual empleo a funcionaries de cuerpos dlferentes ni cabé actualizar a un maestro nacional en función del coeficiente asignado a un cuerpo, el de Profesores de Educación General Bàsica, al que nunca perteneció.

Asl està dispuesto en el articulo 6.° del decreto 8671967, de 13 de abril, que dice: «La actualización de pensiones... se efectuarà siempre en relación con el cuerpo, escala, plantilla o plaza no escalafonada a que perteneció o sirvió el causante, però nunca en consWeración al que podria haber pertenecido después de su cese».

Por ello no es posible la actualización de pensiones causadas por maestros nacionles que, por haber cesado por jubilación o fallecimiento antes de 1." de noviembre de 1972 no fueron integrades en el nuevo Cuerpo de Profesores de Educación General Bàsica conforme al decreto 2.957-1972, de 19 de octubre.

Ello no quiere decir que no se actualicen las pensiones de los maestros nacionales considerades como tales, pues, aparte de que en su dia se practicaran los incrementos que correspondlan al cambio de coeficiente del 2,3 al 2,9 asignado a los funcionaries del Cuerpo de Magisterio Nacional, se aumentan sus haberes pasivos en la misma medida que a todos los funcionaries, y asl se hizo por aplicación de la ley 29-1974 (aumento del 25 por 100) y por la ley de Presupuestos para 1976 (aumento del 14 por 100) y la ley de Presupuestos para 1977 (20 por 100) y presupuestos para 1979 (11 por 100).

De acuerdo con todo lo anteriormente expuesto, y contestando ya directamente a las preguntes planteadas por el sefior Paulino Pérez, manifiesta lo siguiente: 1) No puede hablarse de criterio discriminatorio en relación con los maestros nacionales, pues para que exista discriminación es preciso que haya diferencia de trato entre funcionarios iguales, lo que no se produce en el caso planteado, ya que se trata de funcionarios pertenecientes a cuerpos diferentes: el de Magisterio Nacional y el de Profesores de Educación General Bàsica, cuerpos distintos de funcionarios con distintes derechos y obligaciones.

2) A los maestros del Plan Profesional de 1931, comprendidos en el real decreto 1.555-1977, de 2 de junio, se les integro por aplicación de las disposiciones sobre indulto o amnistia «en el Cuerpo de Profesores de Educación General Bàsica o en el de Magisterio Nacional de Ensenanza Primària», y según hayan sido iritegrados en uno y otro cuerpo, se les ha considerado con el coeficiente 3,6 o con el 2,9 es decir, igual que a los maestros de otra procedència.

3) Las anteriores afirmaciones impiden asimismo resolver la cuestión en el pretendido sentido de dispon·r una igualdad econòmica entre los funcionarios de distintos cuerpos, diferenciades por sus disposiciones orgànicas.

4) No se trata de que la diferencia econòmica entre el coeficiente de un cuerpo y del otro sea de mayor o rnenos cuantla, que seria cuestión secundaria, sinó de que la igualdad de retribución bàsica de los maestros con los profesores de Educación General Bàsica viene impedida por las disposiciones reguladoras de los respectivos derechos activos y pasivos».

ENCREUATS

12.— Pinyol. Estats Units d'Amèrica. Excessiu interès del diner deixat (plural).

1 2 3 4 5 6 7 8 910111213

1

VERTICALS

• • 2 • • • 3 • • 4 • • b • • • •• 6 • 7 •• • • • B • 9 • ••• • 10 • ••• 11 12 • • •

HORITZONTALS 1.— Terreny. Poble de la Plana Baixa veí d'Aín.

2.— Egua. Consonants. Fugida.

3.— Adverbi afirmatiu. Ocell de presa nocturn. Al revés, forma del verb volar.

4. — A favor de. Afilla. Bilbao.

5. — Es troba. Article. Vocal. Te. 6.— Consonant. És un dir: Conseller d'Educació. Profitós.

7.— Ocell. Al revés, aliment bàsic. Tombar. Vocal.

8. — Ena. Unió. Bec d'un recipient.

9.— Ce trencada més vocal. Riera petita, torrent.

10.— Donar com a certa una cosa. Vocal.

Alacant.

11.— Fet d'alguna importància en la vida d'un poble o d'una persona.

1.— Confiança d'aconseguir una cosa.

Vocal.

2.— Pells adobades. Vocal. Abans.

3. — Interjecció de dolor. Al revés, entonació. Vocal. Fórmula de tractament utilitzada a les instàncies.

4. — Pare del socialisme xinès. Al revés, tela prima. Eduard (familiarment).

5.— Consonant. Article. Company de Blas en una historieta dibuixada per a infants.

Allò que fa darrerament El Consell del País Valencià.

6.— Cap d'un partit Polític. Obstable que impedeix moure alguna cosa.

7. — Qui embolca amb paper o tela els objectes.

8. — Essa. Al revés, fet de farina. Antic sindicat de mestres valencians. Al revés, numeral.

9.— Al revés, article. Forma de pronom personal de segona persona. Vocal. Monarques.

10.— Gènere de plantes iridàcies del Sud d'Àfrica. Dit de qui controla la circulació en una ciutat. Mugit.

11.— Sentiment de pesar per la mort d'altri. Conjunt de tres coses d'una mateixa espècie. Al revés, nota musical.

12.— Al revés, casament. Vocal. Al revés, jo en castellà. Forma d'un pronom adverbial, quan aquest va darrere el verb.

13.— Al revés, conree. Auxiliar Tècnic Sanitari.

ENDEVINALLES 1. El lladre està robant, el mosso d'esquadra l'està mirant.

Si no hagués estat pel foradet ja no estaria al món el pobre lladret.

2. L'ambició és qui em va engendrar i sols el crim regna en mi; no he respectat cel ni terra, i mig món he destruït.

XERRADES POPULARS — Tot pot ser, digué Caliu, menys que una rata faça el niu sota la cua d'un gat viu.

— Pareix Cucala que tot s'ho cala, pareix Andreu que tot s'ho creu.

REFRANYS — La vergonya cria ronya — No hi ha tall sense treball — Qui té la paella pel mànec fa anar l'oli allà on vol.

— Hom no pensa en Santa Bàrbara sinó quan trona.

-BJ E-|

Espabilaros por

DONA GESTIÓN DEMOCRÀTICA DE CENTROS Que falleció en Madrid el dia 13 víctima de una brutal agresión por parte de Union de Centro Democràtico al propinarle 11 votos mortales y 176 de pronostico reservado NO R.I.P. Sus desconsolados STEs advierten a afiliades y simpatizantes que desconfien de cualquier entierro en su honor ya que en los Colegios Nacionales va a procederse a su resurrección tras aislar el virus Estatutus de Centrum Escolaris con un tratamiento intensivo a base de movilizaciminas y desobediencióticos.

EPITAFIO: El cadàver goza de una excelente salud.

t :S3nVNIA3QN3 SNOIOmOS

•gope -'zi -yg -ujai -|OQ -·|.l -n|AJ 'e •B|X| --rjt 'Sjgy 'n -si '31 -'6 Tiu '31VS 'de 'S —'8 'aJ!BO!|oqw3 — •£ 'BABJI -Jspji -•g -sgy -idg 'e-\ 'j --g -npg 'NBdB -OB|AJ

-'t> 'SA 'n '1° - BV -•£ 'sepv 'n

-'Z

'Q

-BóuBJ9dS3

-'i :s~IV3UU3A

'VSn 'SQ — 'Zl 'JU9Ul|U9A9pS3 —'H 'V '3 ' JBJ -9Apv — ' O L 'AuBJSjy 'V'O — ' 6 ' 3OJ S 'I 'N -'8 'H -ajneo -ye -ny ~'L 'Nin 'H -'9 '1 '3 '13 'Ç1S3 -'9 '19 'B;dopv 'OJd -> 'Aon -Bquo '!S -'E 'apoxg -ur] -B6n3 :S1VJ.NOZildOH SlVn3«ON3 S1V SNOIOmOS

35

HISTORIA DEL PAÍS VALENCIÀ

JA ESTA A LA VENDA

TAMBIEN PUEDE ADQUIRIR LA VERSION EN CASTELLANO

Text de RICARD BLASCO

Il·lustracions de: ENRIC GARCIA JOSEP LLUÏS ESPARZA TONILAVEDA JOAN JOSEPTORNERO