QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍ ÈPOCA III- NÚMERO 41- GENER 1987 Portem ja dos anys lluitant contra l'Addicional XV de la Llei de la Funció Pública i tot ens fa pensar que en tenim per a temps. Sobretot, si recordem que el darrer avantprojecte, ple de llacunes i generalitats, s'haurà de desenrotllar posteriorment amb un sèrie d'Ordres tant o més conflictives que l'actual document. A rel de tot l'esmentat, caldria deduir que l'Administració —de la mateixa manera que els treballadors de l'ensenyament— té bons motius per assumir les pròpies responsabilitats sobre les mobilitzacions realitzadesi les que, sense cap dubte, es tornaran a realitzar. H ben cert, però, és que, contràriament al que han fet els ensenyants, l'Administració encara no ha justificat mai les raons per les quals s'enfronta al professorat, com no síga amb la prosaica afirmació que cal aplicar la llei. Entenguem-nos. No critiquem que s'intente aplicar una llei, el que qualifiquem de prosaic és que es tracte d'aplicar aquesta quan ni el mateix se la creu. Aquesta és la irresponsabilitat que li atribuïm a l'hora de valorar l'actitud que mostra front al professorat; que el MEC no defensa cap plantejaent coherent de política educativa, que seria legítim, sinó el principi més discutible, que no pot haverse equivocat perquè l'Administració mai no pot equivocar-se, malgrat que no sàpia justificar-se. Amb una irresponsabilitat addicional: que probablement no sàpiguen tampoc desenvolupar el que han fet. I, per enredrar que no quede: asseguraríem que la futura LOSE entrarà en contradiccions serioses amb la desgraciada addicional, com ho ha fet el mateix document del MEC que la desenrotlla o con ho féu en el seu moment l'anomenat document dels experts. Davant d'un document que a més de dolent és contradictori, en encetar una nova dinàmica: entrar en el joc de fer més paleses les contradiccions i afegir al discurs —per suposat vigent— de rebuig frontal a l'Estatut del Professorat, una sèrie d'exigèncias que, malgrat no fer-lo bo, poden fer-lo inútil. Aquesta postura, que podria ser discutible davant d'altres lleis, no ho és davant un «xurro» jurídic. Que és la definició exacta de l'Estatut del Professorat. La discussió entre els ensenyants resta oberta i la invitació a la mobilització també. Participa.
ESTATUTO DEL PROFESORADO: NEGOCIACION Y MOVILIZACION
C. E. P D'ELX ELECCIONS SINDICALS HUELGA EN LA ENSENANZA PRIVADA