41 III

QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍ ÈPOCA III- NÚMERO 41- GENER 1987 Portem ja dos anys lluitant contra l'Addicional XV de la Llei de la Funció Pública i tot ens fa pensar que en tenim per a temps. Sobretot, si recordem que el darrer avantprojecte, ple de llacunes i generalitats, s'haurà de desenrotllar posteriorment amb un sèrie d'Ordres tant o més conflictives que l'actual document.

A rel de tot l'esmentat, caldria deduir que l'Administració —de la mateixa manera que els treballadors de l'ensenyament— té bons motius per assumir les pròpies responsabilitats sobre les mobilitzacions realitzadesi les que, sense cap dubte, es tornaran a realitzar. H ben cert, però, és que, contràriament al que han fet els ensenyants, l'Administració encara no ha justificat mai les raons per les quals s'enfronta al professorat, com no síga amb la prosaica afirmació que cal aplicar la llei. Entenguem-nos. No critiquem que s'intente aplicar una llei, el que qualifiquem de prosaic és que es tracte d'aplicar aquesta quan ni el mateix se la creu. Aquesta és la irresponsabilitat que li atribuïm a l'hora de valorar l'actitud que mostra front al professorat; que el MEC no defensa cap plantejaent coherent de política educativa, que seria legítim, sinó el principi més discutible, que no pot haverse equivocat perquè l'Administració mai no pot equivocar-se, malgrat que no sàpia justificar-se. Amb una irresponsabilitat addicional: que probablement no sàpiguen tampoc desenvolupar el que han fet.

I, per enredrar que no quede: asseguraríem que la futura LOSE entrarà en contradiccions serioses amb la desgraciada addicional, com ho ha fet el mateix document del MEC que la desenrotlla o con ho féu en el seu moment l'anomenat document dels experts.

Davant d'un document que a més de dolent és contradictori, en encetar una nova dinàmica: entrar en el joc de fer més paleses les contradiccions i afegir al discurs —per suposat vigent— de rebuig frontal a l'Estatut del Professorat, una sèrie d'exigèncias que, malgrat no fer-lo bo, poden fer-lo inútil. Aquesta postura, que podria ser discutible davant d'altres lleis, no ho és davant un «xurro» jurídic. Que és la definició exacta de l'Estatut del Professorat.

La discussió entre els ensenyants resta oberta i la invitació a la mobilització també. Participa.

ESTATUTO DEL PROFESORADO: NEGOCIACION Y MOVILIZACION

C. E. P D'ELX ELECCIONS SINDICALS HUELGA EN LA ENSENANZA PRIVADA

ACCIÓ SINDICAL

PRIVADA

LA ENSENANZA HUELGA CONCERTADA Después de íodo lo acontecido: reuniones desde septiembre con la patronal, firma de USO-patronal, y explicades todos los pormenores de estos temas, los sindicatos UTEP (CC 00, SET PV), UGT, FSIE y ELA se han visto obligades a convocar una huelga que consideramos necesaria para conseguir un convenio digno, Hay que tener en cuenta que llevamos tres anos de retraso, sin conseguir nïnguna mejora social. Solo se han conseguído mejoras econòmicas, si se entiende por ellas el aumento del sueldo que la administracion aprueba en los presupuestos destinados a la ensenanza privada, Así y todo, existe un desfase de dinero entre los mismos trabajadores de la ensenanza, motivado por la firma del cuarto convenio, donde las subidas salariales eran diferentes para cada sector de la ensenanza. Por este motivo y por la firma de la revisión salarial del 85, este sindicato lleva tres anos sin firmar ningún tipo de acuerdo con la patronal.

Este curso nos hemos encontrado, al igual que el ano anterior, con la misma política autoritària que la patronal lieva a cabo, y ademas con un nuevo ingrediente; el pacto USOPatronal, donde se ha manipulada hasta la saciedad a los trabajadores, engaríàndoles con el cobro de íos atrasos, y que, por supuesto, habréis podido comprobar que es totalmente falso, ya que a ningún trabajador se los han pagado.

Por todo ello es necesaria una toma de conciencia entre todos los trabajadores para poder conseguir un convenio digno, el STE del PV os pide que apoyéis la huelga anunciada para los días 22 y 27 de enero y 2, 3 y 4 de febrero. Estàs movilizaciones se realizarían en caso de que la patronal, el día 12 de enero, no aceptara nuestra plataforma conjunta con el resto de los sindicatos: —Jubilación obligatòria a los 65 anos para todos los trabajadores con contrato laboral y/o reducción del 50% de su jornada a los trabajadores de 62 a nos que lo solicíten.

—2 meses de vacacïones en verano para el 50% de la plantilla docente.

Sentimos, y lo denunciamos en su —Jornada: reducción de horas lectivas equivalente a los incremen- día en los mèdics de comunicacion, tos que, en concepto de homologa- la separación de un sector de la enseción y sobre el incremento que tenga nanza privada, por la firma de un el profesorado de la ensenanza públi- convenio (ACADE) entre la patronal ca, se fijen cada ano en los P.G. del y UGT-USQ. Esperamos y haremos Estado, todo lo posïble para que este sector Dicha reducción daría comienzo al de trabajadores vuelva a incorporarse a nuestro convenio, ya que necesitainicio del curso 87-88.

— Centros en crisis: articular en mos la unión de todos para poder convenio el acuerdo suscrito por el conseguir lo que deseamos: la homoMEC-CECE y los sindicatos FETE- logación social-económica con la enUGT, UTEP, FSIE y ELA sobre los senanza pública. mencionados centros.

Aunque no se llegue a ningún acuerdo, no està de mas volver a rejjjANIMQÜ! petir que el dinero de los atrasos no ESPERAMOS VUESTRO APOYO se va a perder.

ATRASOS Como se recordarà, el pasado mes de abril se publico en el BOEei I Convenïo de Centros de Ensenanza sin ningún nivel concertadoo subvencionada.

En su momento ya criticamos dicho convenio por cuanto suponía por una parte una mayor división del sector, y por otra porque era regresivo en muchos aspectos con respecto al convenio que hasta ese momento se tenia juntamente con los centros concertades. Por todo ello nos negarnos a fïrmarlo.

Dicho convenio fijaba unos incrementes del 8% con respecto al ano 85. Pues bien, parece ser que algunos centros todavía no han abonada los correspondientes atrasos y otros aún no han hecho efectiva la paga de beneficiós. Ni que decir tiene que esto es de todo punto ilegal y constituye un ataque contra los intereses de estos trabajadores, Hacednos llegar al Sindicaío vuestras noticias, con la seguridad de que iniciaremos las oportunas medidas para que se cobre con arreglo a las tablas salariales vígentes y se paguen los correspondientes atrasos, así como la paga de beneficiós, que debe ser abonada como fecha tope el 31 de diciembre, al igual que en los centros concertados.

ESCOLES INFANTILS E! pasado día 16 de diciembre tuvo lugar la última reunión de la mesa negociadora del II Convenio de Centros Infantiles.

En dicha reunión se llego a los siguientes acuerdos: 1° SALARIOS: incremento del 10% para e! profesor Titular y del 8% para el resto del personal.

2.° VACACÏONES: 1 mes de verano, 4 días en Navidad, 2 días en Semana Santa y 2 días mas para asuntospropios.

3.° CATEGQRIAS: Personal Docente (profesor titular y educador).

Personal complernentario: Auxiliar, Asistentey Empleada.

El Convenio continua expiicando los pormenores de las subidas salariales, tantü a nivel de sueldos: profesor titular (82.478), como detrienios.

Para mayor ïnformación pedimos a los afiliades que nos llamen por telefono para mandarles con todo detalle el convenio de Escuelas infantiles y consultar cualquier detalle que interese.

ACCIÓ SINDICAL

ELECCIONES SIIMDICALES DE PRIVADA

BALANCE A falta de algunos datos por confirmar, podemos afirmar que las candidaturas de la UTEP, en su àmbito de actuación (centros concertados o no de EGB f FP y BUP) han sido las que mayor número de delegados han obtenido, en el PV, en las recientemente celebradas elecciones sindicales. A nivel del conjunto del Estado, la UTEP en aquellos sectores en que presentaba candidaturas, parece, a falta de datos definitives, confirmarse como la segunda fuerza sindical, Ytodo ello pese a las continuas trabas que gran número de empresàries han puesto a nuestros candidatos y al descarada apoyo que no han tenido inconveniente en mostrar a otras opciones sin duda mas «próximas» a sus intereses. En algunos casos, nos consta, han llegado a utilizar «llamadas al orden» para montar sus propias candidaturas «independientes». ¥

Todo esto confirma las previsiones que desde STE del PV (miembro de UCSTE) se hacían al comenzar las eleccïones, sobre los resultados que podia alcanzar la UTEP. Esto nos va a permitir no solo mantener, sinó incluso mejorar nuestra representación en Consejos Escolares, mesa de negociación del Convenio y cuantos otros lugares precisan de nuestras alternativas.

En nuestro próximo número haremos una valoración mas detallada.

CENTROS CONCERTADOS-CONSELLERIA:

QUÉPASACON EL PAGO DIRECTO? Como ya informabamos en nues- y justas aspiraciones del sector y que tro número anterior, el 12 de noviem- el STE del PV valoro positivamente al bre pedimos una reunión con la Di ser recogido en la LODE, mucho nos rección General de EGB para, por tememos que vaya a sufrir un nuevo una parte, exigir medidas que permi- retraso, no sabemos hasta cuàndo, pese a los compromisos adquiridos y tan el cumplimiento del Decreto so bre actividades extraescolares en los a tener la Conselleria en su poder toCentros Concertados y por otra reci- dos los datos desde el pasado 30 de bir información y poder aportar suge- junio. En los primeros días de díciemrencias sobre la forma en que ha de bre se ha enviado a los Centros la inproducirse el pago directo el próximo formación correspondiente para que 31 de enero para todos los profesores estos remitan de nuevo la relación de de los Centros con concierto pleno o los profesores a los que han de hacer singular. De nuevo el pasado dia 15 llegar las transferencias. Tarnbién ha de diciembre y conjuntamente con tenido lugar una reunión ConselleriaFETE-UGT y CC 00 pedimos la con- Patronal, así como una asamblea pavocatòria de una mesa sindical ex- ra los empresarios del sector a la que traordinària y urgente, para tratar los asistieron miembros de la Conselletemas antes enunciades y otros de ria. A decir de buen número de titulares y administratives de los Centros, importància para el sector.

Pues bien, a pesar del tiempo no fueron capaces de explicar clara transcurrido no hemos recibido noti- mente como se iba a producir el pago directo. cia alguna al respecto.

Mucho nos tememos que la improEl pago directo por parte de la Administracióri, que es una de las viejas visación a la que se nos tiene acos-

tumbrados desde la Avenida de Campanar aparezca una vez mas y el dia 31 de enero puedan ocurnr cosas raras.

IMo sabemos què va a ocurrir con aquellos profesores que venían ço brando, en nòmina, complementes por jefatura de estudiós, departamentos u oíros, tal y como aparece en nuestro convenio. Asimismo son muy frecuentes los casos de aquellos que tienen reconocida en su nòmina una antigüedad que vienen cobrando, però, por causas que todos conocemos, sus contratos son posteriores a la fecha real de ingreso en la empresa. Por eso estamos dispuestos a llevar adelante, ante los empresarios o la Conselleria, según corresponda, cuantas acciones sean necesarias, y os pedimos que os pongàis en contacte con el Sindicato, pues estos son unes derechos adquiridos que de ninguna manera pueda desaparecer a partir de ahora.

ACCIÓ SINDICAL

CENTROS EN CRISIS

Por fin, después de varios meses de negociacíones entre los sindicatos FETE-UGT, CC 00 y el STE del PV, la Conselleria de Cultura, Educacrón y Ciència y la patronal, el pasado dia 2 de diciembre se firmo el desarrollo del acuerdo sobre centros en crisis.

Según dicho acuerdo, los 46 trabajadores procedentes de los centros en crisis del PV han sido recolocados en el sector como profesores de apoyo en centros de hasta 16 unidades de EGB con concierto pleno que no tenían con anterioridad el profesor. El resto, hasta completar la lista, han sído destinados a centros de hasta 11 unidades de EGB. Como ya se informo en la asamblea celebrada el pasado dia 15 de diciembre para la adjudicación de centros, los contratos seran firmados en los primeros días de enero, y en una de las clàusulas se hace constar el compromiso de la Administración de recolocar de nuevo al profesor en el supuesto de que el centro dejase de tener unidad de apoyo.

El STE del PV valora posítivamente dïchos acuerdos, en la medida que han permitido recolocar a todos los trabajadores de los centros en crisis y también porque han supuesto a corto plazo una medida para evitar un gran número de despidos que de otra forma se hubieran podido producir, al tener muchos centros de 16 o mas unidades de EGB un profesor sin la correspondiente dotación econòmica por parte de la Conselleria.

Sin embargo, hemos de lamentar que dichos acuerdos no se hayan podido poner en marcha en septiembre, debido a los continuos aplazamientos por parte de la patronal y Conselleria, lo que hubiera permitido a todos estos trabajadores disponer de un puesto de trabajo desde principio de cursoEn cualquier caso, el problema no ha hecho mas que comenzar en el PV y no debemos perder de vista la primavera del 89, cuando haya que renovar los actuales conciertos.

CENTRE HOMOLOGAT DE BUP SAN JOSÉ DE CAROLINAS, L'ÚNICA ANTIGA «FILIAL» D'ALACANT

HISTÒRIA D'UN CONFLICTE Un nucli de professors del Centre Homologat de BUP San José de Carolínas, d'Alacant, està mantenint una lluita per la defensa dels seus drets laborals que, d'una manera molt esquemàtica, pot sintetitzar-se en la següent cronologia; JUNY 1986

Es duen a terme les eleccions per a designar els quatre professors que formaran part del Consell Escolar.

Són elegits, per un sol vot de diferència, un grup de professors que, recolzats per la Direcció del Centre, hui en dia formen, llevat d'alguna exceprió, l'equip directiu. Durant el mateix dia van ser també elegits els representants dels pares i dels alumnes.

Posteriorment, el Consell Escolar va procedir a la designació del direc tor tècnic, essent anomenat per a tal fi qui ja havia estat en el càrrec durant els darrers anys.

Finalitzant el curs 1985/86, l'equip directiu dóna a cada professor un imprès per a omplir amb la idea de manifestar les seues preferències o necessitats, referents a les assignatures i hores, per a poder elaborar l'horari del curs 1986/87.

SETEMBRE 1986

Des dels primers dies del mes de setembre, els professors del centre intenten, sense aconseguir-ho, obtindré informació al voltant del seu horari amb la fi de començar l'elaboració de les programacions de les assignatures que tenen assignades.

El dia 24 de setembre es va celebrar el primer claustre ordinari de professors del curs 1986/87, en el qual el cap d'estudis només va informar d'un adelant a l'horari de vesprada i de la impossibilitat de donar a conèixer l'horari del professorat per estar aquell encara en fase d'elaboració. A continuació, el director donà per finalitzat el claustre sense donar opció als precs i preguntes, que són

preceptius en tot claustre que s'ajuste a la reglamentació.

El dia 25 de setembre, quan ja els alumnes del primer nivell de BUP s'havien incorporat al centre, els professors tornen a demanar el seu horari al Cap d'Estudis i, per fi, el poden aconseguir. Moments després es col·loca a la sala de professors un quadre general amb els horaris de tots els professors.

Només fer una breu anàlisi de l'anomenat quadre d'horaris es detecten tota una sèrie d'irregularitats que «casualment» afecten de forma negativa la majoria dels professors que, al mes de juny, no van donar els seus vots, en les eleccions per al Consell Escolar, als professors que en eixe moment són el subdirector, cap d'estudis i secretari del centre.

No cal ser massa espavilat per a comprendre que la seua actitud, amb el vist-i-plau de la direcció, no era més que una represàlia injusta i, per damunt de tot, antidemocràtica, que s'oposa a tot principi ètic.

Les irregularitats que es van detectar es poden resumiren: a) Mentre que els membres de l'Equip Directiu s'augmenten el seu nombre d'hores lectives, es produeixen disminucions injustificades per a d'altres professors, disminucions que van d'una a set hores i que, com a conseqüència, produeixen disminucions de salari que en algun cas arriben a més de vint mil pessetes al mes. Es dóna el cas d'un professor, el qual ha vist el seu horari reduït en dues hores a costa d'una prohibició als alumnes de poder exercir el seu dret d'elecció entre les assignatures que legalment són optatives. b) S'han produït canvis d'assignatures d'uns professors a d'altres i que han estat comunicades al mateix moment que els alumnes s'incorporaven al centre, tenint les programacions sense fer i donant-se el cas de professors que no havien donat mai eixa matèria o nivell.

ACCIÓ SINDICAL c) Havent conegut que per al curs 1986-87 es produiria un augment d'hores lectives en les àrees de Ciències i Lletres, alguns professors van sol·licitar l'ampliació del seu horari, ampliació que els ha estat negada al mateix temps que els membres de l'Equip Directiu han augmentat els seus horaris o han donat pas a la contractació de nous professors. d) S'han imposat uns horaris que impossibiliten a alguns professors per a impartir classes a altres centres privats en els quals ja treballaven anteriorment, mentre que els membres de l'equip directiu, tots ells pluriempleats, s'han adaptat perfectament els seus horaris, donant-se el cas que, per aconseguir-ho, no hagen fet públiques les seues hores de dedicació al càrrec directiu.

particular, la Direcció es nega a donar una via de solució.

Una vegada que els professors consideren esgotades totes les vies de diàleg, el dia 11 de novembre es presentà pels afectats una denúncia davant la Inspecció Provincial de Treball i una altra, acompanyada d'un dossier informatiu, dirigida al cap del Servei Territorial.

DESEMBRE 1986

Com a conseqüència de la denúncia formulada davant del Servei Territorial d'Educació d'Alacant, es realitza una inspecció al centre, donant-se el cas que el senyor inspector no va mantenir cap tipus d'entrevista amb els professors denunciants, encara que la majoria d'ells estaven presents al centre al moment que es va fer la Davant d'aquestes irregularitats, inspecció, i sí amb un grup reduït els professors afectats redacten, el d'alumnes que d'una manera «caf mateix dia 25 de setembre, un in orsual» van mantindré, moments abans me dirigit a la titularitat del centre exde la inspecció, una conversa refeposant la situació i demanant una sorent al tema amb el subdirector del lució als seus problemes, sense que, centre. d'aquesta convocatòria tan irregular, fins ara, hagen tingut cap tipus de El dia 19 de desembre els profesel representant dels treballadors imresposta. pugna la convocatòria ï s'aconse- sors denunciants van rebre una notificació del Servei Territorial per la gueix que el dia 23 es torne a publicar OCTUBRE 1986 una nova convocatòria fora de les qual s'informava que, una vegada El dia 1 d'octubre, davant del silen- hores lectives, sense duració màxima vist l'informe emès per la Inspecció ci de la titularitat de l'equip directiu, però sense ampliar l'ordre del dia Tècnica de Batxillerat, l'assumpte els professors que han estat perjudi- amb el pronunciament de la direcció anava a parar a mans de la Direcció cats, junt amb altres que es solidarit- al voltant dels temes plantejats pel General d'Ensenyament Mitjà.

D'una manera simultània a tot zen amb la seua situació, sol·liciten la professorat. convocatòria d'un claustre extraordiAixíi tot, s'accepta la convocatòria aquest procés, i des del principi del nari amb la finalitat d'obrir una nova i comença un claustre que, després curs, els professors afectats pel conflicte van manifestar la seua negativa via de diàleg que poguera ser més d'una hora d'exposicions, és inte eficaç. rromput pel director negant-se a es- a signar l'acceptació de l'horari que El dia 5 d'octubre el director con- pecificar a l'acta el dia i hora de conti- deu de ser inclosa a la Memòria del testa a la sol·licitud, demanant una nuació. Davant d'aquesta situació Pla de Centre que deu presentar-se al concreció dels temes a tractar al il·legal, els professors que havien Servei Territorial. Com a conseqüènclaustre per a poder confeccionar sol·licitat el claustre formulen una de- cia d'aquesta actitud, més d'un prol'ordre del dia. núncia al cap del Servei Territorial fessor ha estat advertit que, si es El dia 7 d'octubre es diposita en la d'Educació d'Alacant en contra de mantenia en la seua postura, podria quedar-se sense cobrar els atrasos secretaria del centre un document on procedir de l'equip directiu. s'especifiquen els temes motiu de Una setmana després, el director corresponents a l'any 1986 i els salaconflicte i es demana que, al claustre convoca el professorat a una segona ris dels primers mesos de l'any 1987.

L'explicació única que pot tindré la extraordinari, es done una possible sessió de claustre que, de nou, inte-, via de solució als problemes que han rromp sense donar data de continua- manera d'obrar de l'equip directiu del plantejat. ció. Lògicament, els professors tor- Col·legi Homologat de BUP San JoLa resposta a l'esmentat document nen a denunciar l'actitud de! director sé de Carolinas, d'Alacant, no pot ser altra que l'intent d'eliminar un grup no arribaria fins el 20 d'octubre, davant del cap del Servei Territorial. de professors que, estant en la seua mitjançant una convocatòria de majoria afiliats al STE-PV i fent ús de claustre extraordinari per al dia 24, a les mínimes llibertats democràtiques, celebrar dins de l'horari lectiu, amb NOVEMBRE 1986 s'han oposat en més d'una ocasió a una duració màxima d'una hora i en El dia 7 de novembre es celebra l'inadequat procedir d'eixe equip diel qual la direcció no es compromet a donar cap tipus de resposta als pro- una tercera sessió del claustre ex- rectiu, per al que no podem més que traordinari, en la qual, després d'ha- demanar la seua «dimissió» en nom blemes plantejats.

El dia 21 d'octubre, davant ver exposat cada professor el seu cas de la justícia-

ACCIÓ SINDICAL

ESTATUTO DEL PROFESORADO:

GOCIACION MOVILIZACION El MEC ha presentado a tos sindicatos para su discusión un nuevo documento sobre el estatuto del profesorado. Este documento, lógicamente, parte del preacuerdo que a finales del curso pasado firmaron el Ministerio y algunos sindicatos. En la propuesta presentada por el MEC continúan sin abordarse cuestiones tan importantes como la formación inicial, el catalogo de puestos de trabajo, jornada, permisos, etc.

Nos encontramos ante el quinto intento, en poco mas de ano y medio, de desarrollar la Ley de Medidas de Reforma de la Función Pública, de agosto de 1984, y concretamente su adicional XV. Hagamos un pequeno repaso a todo el proceso que se ha seguido desde entonces.

LOS PRIMEROS PROYECTOS

Los dos primeros proyectos. pràcticamente idénticos, fueron presentades en abril-rnayo del ano 85 en una mesa sindical muy especial, llamada de Presidència, en la que solo estaban presentes CSIF, CC OO y FETE, sindicatos que ya habían negociado anteriormente la ya citada ley de la función pública y su adicíonal, referida a los cuerpos docentes.

Realmente estos dos primeros proyectos son los únicos que van a desarrollar coherente y estrictamente lo que dice la ley: ta clasificación de los puestos de trabajo en niveles y del profesorado en los grados correspondientes.

Ciasificación que implica la realizacïón de funciones concretas y excluyenies para cada grado, la percepción de retribuciones diferentes y la necesidad de participar en concursos de traslados para acceder y consolidar el nuevo grado en el momento de la promoción, lo que supone también concursos de traslados difereníes para cada uno de los grados.

Frente a estàs propuestas o anteproyectos dei MEC, el único sindicato que se desmarca totalmente y hace una crítica global a los mismos es la UCSTE, que pide la derogación de la adiciona! XV por las implicaciones que tiene. Lo que estaba en juego no eran unos mayores o menares niveles retributivos, o la existència de determinados concursos de traslados forzosos —que eran las mayores crticas que presentaban las otras organizacïones sindicales—, sinó la implantación de un sistema superburocratizado y fundamentalmente jerarquïzado, claramente piramidal, que iba a incidir muy negativamente en el sistema educativa y en nuestras condiciones de trabajo y derechos laborales.

En el momento en que la UCSTE abrió este debaté entre el protesorado, su postura fue compartida por la inmensa mayoria y se generalizó un rechazo total

a los proyectos del MEC. El compromiso del rtiinistro, senor Maravall, de crear una comisión de expertos y negociar con las organizaciones realmente representativas del profesorado, enterrando la «mesa de los tres», abría una nueva fase.

Sin ningún tipo de dudas, estos compromisos, laapertura de una dinàmica de negociación diferente y el abandono de la vía antidemocràtica de negociacíón con las organizaciones que la Administración había designado arbitraria e interesadamente, suponen una de las mas importantes victorias de los últimos arïos para la UCSTE y para ta inmensa mayoria del profesorado.

LA LOSA DE LA ADICIONAL XV

A partir de este momento hay un Gambià cualitativo en la negociación. Tanto por parte del MEC como por la mayoria de los sindicatos, hay una voluntad de negociar y llegar a acuerdos.

Sin embargo, y al margen de la cuestión anterior, lo bien cierto es que todos los intentos de avanzar en el estatuto. documento de los experíos. negociación de febreroabril pasados, el preacuerdo de mayo y el documento presente, acaban estrellàndose con la rigidez del marco legaí que impone la ley de reforma de !a función pública. En todos los casos las buenas intenciones, de las que no tenemos por què dudar, acaban entrando en contradicción con ia ley. AsL por ejemplo al querer introducir determinados conceptes, bàsicamente el sistema de grados. a un eliminando parcialmente su aspecto mas negativo de vinculación de los grados a los puestos de trabajo, ei resultado tampoco podia contentar a nadie. Es decir. que se entra en contradicción con la ley, al querer eliminar sus aspectos menos aceptabies, y tarnpoco se negocia con libertad, al quererse respetar formatmente la rnisma ley.

Lo mas sensato en este caso seria, tndudablemente, iniciar un proceso toíal-

mente diferente: iniciar la discusión de un estatuto que pueda obtener un amplio consenso y respaldo del profesorado. partiendo de las necesidades del sistema educativa y recogiendo las aspiraciones de los trabajadores de la ensenanza, y adaptar posteriormente el marco legal para hacer pcsible la aplicación del estatuto.

Tenemos que reconocer. sin embargo, que nuesíra confianza en que se irrv ponga la sensatez es bastante reducida, Estamos, pues, abocados a la discusión de un documento cuyos limites de variacíón vienen muy determinados por el preacuerdo que se firmo el curso pasado.

Como ya sucedió en la negociación de febrero-mayo, el acuerdo en el articulado final va a ser muy difícil, por no decir imposible. En la pasada negociación la UCSTE manifesto que no podia ratificar una filosofia, la de la carrera docente. de la que disiente esencialmente. Esto nos llevo a no dar nuestro apoyo a este as^ pecto del preacuerdo del curso pasado, y nos va a llevar a no darlo en este curso. No es comprensible, por otro lado, el interès del MEC de conseguir una raíificación por los sindicatos de un acuerdo global sobre el estatuto, como no sea por ia inseguridad absoluta en la que se va a mover en el momento de su aplicación pràctica.

INICIAR UNA NUEVA FASE

Sin embargo, la negociación ya està ahí de nuevo, y para los trabajadores de la ensenanza es importante lo que se va a tratar, como lo era en el curso pasado.

Està claro, por otra parte, que salvo alguna declaración de principies, la discusión no se va a hacer sobre la filosofia del documento, y nos llevaria a un callejón sin salida llevar por esta línea nuestras reivindicaciones y nuestra lucha. Es necesario, pues, entrar en la discusión del articulado y concretar un conjunto de reivindicaciones que nos garanticen la no aplicación, en e! terreno legal y en la dinàmica concreta y diària de los centros de ensenanza, de los aspectos mas negativos de la carrera docente. Es necesario. también, concretar reivindicaciones que nos permitan una mejora de las condiciones retributiva, y de las condiciones de trabajo y derechos laborales.

Y es necesario, por ultimo, organizar un amplio proceso de información y discu-

ACCIÓ SINDICAL

íón sobre estàs reivíndicaciones, de tal forma que el MEC sea consciente de que las propuestas que se presentan en la mesa tienen el apoyo del profesorado y pueden venir respaldadas por medidas de presión.

La UCSTE ha elaborado y puesto en la mesa un primer documento sobre el anteproyecto del MEC. De todas las propuestas de modificación. etiminación parcial o total de artículos, introducción de nuevos temas, etc., creemos que es necesario destacar lo que pueden ser sus aspectes mas importantes. No se trata de una plataforma reivindicativa, porque para la UCSTE esta solo puede ser la retirada del proyecto y su reelaboración según los criterios que hemos expuesto. Se trata de concretar un conjunto de propuestas que sea eficaz y útil para organizar la discusión y poder valorar los avances parciales, si es que estos exisíen. Un índice de! espíritu negociador del MEC y una invitación a la movilización de! profesorado.

G

PROPUESTAS

1, El documento viene a plantear la situación de grado 2 h consolidada como la situación mas general. Los plazos previstos para acceder a esta situación. que permite, en el caso del cuerpo de maestros, ejercer puestos de trabajo de grado 3. deben ser acortados: en lugar de uno de pràcticas, dos para consolídación de grado 1 y otros dos para la consolidación del grado 2, debería fijarse uno de pràcíicas. uno de «provisional* y un tercer ano a partir del cual se consolidase la situación mas generalizada (la que llaman grado 2).

2. El grado 3 es innecesario. En cualquier caso, el tope que se marca de un 30% de profesores de grado 3, excediendo el número de puestos de trabajo de este grado, es inadmisible. Entra en

coníradicción con la pròpia filosofia de que la promoción viene determinada por unos méritos, ya que pone un tope al número de personas a promocionarse.

Ademàs, en el caso de la ensenanza mediap estaria en contra de fa eligibifidad de estos puestos de trabajo, pues serían posiblemente una gran mayoría los seminarios en los que solo existirà un profesor de grado 3.

3, En el apartado de traslados, el MEC debe concretar mucho mas los criíerios de baremación, y nos negamos a admitír que los criterios objetivos pasen a segundo termino o a que determinados méritos cuenten doblemente: para traslados y para promoción. No debe existir mas que un concurso de traslados, en el que participen todos los profesores, independientemente de su grado (recuérdese que, actualmente, en institutos hay concursos diferenciades para agregados y catedràticos), y sin que éste pueda dar ningún tipo de prioridad para la elección del destino.

4. El complemento de destino, o nivel, que se da a íos profesores de grado 2 que e/ercen un puesïo de írabajo de grado 3 debe ser el correspondíente a este puesto: no se pueden retribuir las mísmas funciones de forma diferente según el grado personal- Debe desaparecer, pues, la disposición adicional segunda, que, por otra parte. es confusa y contradictòria, pues al hablar de que en «el caso excepcional» de que un profesor de grado 2 ocupe un puesto de trabajo de grado 3... està entrando en contradicción con la elegibilidad de los profesores que han de desemperïar estos puestos entre los profesores de grados 2 y 3, en el caso del cuerpo de maestros h y con el hecho de que seran muy numerosos los casos de seminarios en los que todos los profesores sean de grado 2, en el caso del cuerpo de profesores de secundaria. Por tanto r esta situación no seria nada excepcional, sinó que se tra-

taría de una situación claramente generalizada e injusta, 5. La formación inicial del profesorado de EGB se debe enmarcar en una carrera universitària de cicló largo, que posibilite una promoción intercorporativa cohereníe y àgil.

6. Se debe garantizar la posibilidad del cambio de especíalidad en et cuerpo de maestros, explicitando la forma de adquirir una especialídad y los criterios que se van a utilizar en el caso del profesorado acíualmente en ejercicio. El carnbio de especialídad no debe suponer necesariamente el íraslado forzoso a otro centro. Igualmente, los criterios de promoción del cuerpo de maestros a secundaria, en lo referente al ejercicio de la especialidad y a la concordancia de fa lícenciatura, son injustificadamente restrictives. Debe haber también alguna referència a la promoción a puestos de trabajo en la Universidad.

7. Todo el sistema de promoción y de provisíón de puestos de trabajo se basa en un sistema de méritcs, sistema que es muy discutible y difícilmente objetivable. La Administración debe dar el màximo de garantías, prevíamente a la aplicación del nuevo sistema, de que tanto la promoción como la provisión de puestos no van a realizarse con unos criterios arbítrarios y en base a unas afinidades de tipo ideológico. Los miembros de los tribunales y las díferentes comisiones de «seleccíón» o «evaluadoras» deben ser designados mayoritariamente por sorteo. La provisión de puestos de trabajo de la administración educativa, incluyendo inspecdon, CEPs. etc., debe ser realizada por concurso, elíminando la libre designación. real o encubierta, salvo casos excepcionales, que se deben explicitar en la relación de puestos de trabajo. El profesorado debe tener reconocl· do el derecho a la reclamación y debe haber mecanismes democraticos de físcalización. Por úftimo, debe garantizarse una igualdad de oporíunidades para acceder a todo lo que después pueda ser considerada un mérito para la promoción, como cursos de perfeccionamiento, etc. t sin discriminar las poDiacíones pequenas o las zonas rurales.

8. Pasando por alto cuestiones concretas de derechos y deberes del profesorado. que suponemos fàcilmente modificables, en este apartado es totalmente imprescindible dejar claramente establecidos los derechos a la jornada reducida, a partir de los 55 aiïas. o por disminución de las facultades del profesor, el tema de las enfermedades profesionales y el de la responsabilidad civil y penal del profesorado.

9. La homologación debe producirse ya y con efectos retroactives desde enero del 85. No podemos admitir el chantaje de que no puede haber homologación sin estatuto deí profesorado. Estos puntes que hemos planteado deben ser. ademàs, la base de un trabajo unitano de los sindicatos en la mesa de negociación: hemos de hacer lo posible para líegar a acuerdos que refuercen nuestra postura en las negociaciones.

ACCIÓ SINDICAL

RESUM STATUT

AV

CARRERA DOCENT I RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL

ACCÉS

PRACTIQUES

Haver aprovat les oposicions i no quedar en situació d'«expect a t i v a de n o m b r a m i e n t o » .

Aquesta no té límit de temps.

A l'any de pràctiques es promociona al grau u si l'informe es positiu. Si és negatiu es repeteixen per una vegada. De no aprovar aquesta es perden tots els drets de l'oposició.

Sou base i pagues extraordinàries.

Superar les pràctiques.

Després de romandre dos anys, si l'informe és favorable es passa al grau dos no consolidat. En cas contrari es continua en aquest grau.

EGB: Nivell 15.

MM: Nivell 18

GRAU U

CONSOLIDACIÓ t PROMOCIÓ

RETRIBUCIONS

SITUACIÓ

GRAU DOS

Superar l'informe corresponent al grau u i participar al concurs de trasllats.

Es consolida exercint-lo durant dos anys. Hom continua al mateix centre.

EGB: Nivell 17 EEMM: Nivell 21

GRAU TRES

Haver passat dos anys des de la consolidació del grau dos, prèvia avaluació positiva per la corresponent comissió designada a dit per l'Administració. No podrà haver més del 130% de persones sobre els llocs corresponents al grau tres.

Exercir durant dos anys seguits llocs corresponents a trebals d'aquest grau.

No consolidat

No e

bajo feso

EGB: 17 EEMM: 21

Consolidat EGB: 19-21 EE MM: 24-26

En el document del MEC queden molles qüestions confuses: és automàtic el pas de pràctiques al primer destí? Ei treball de grau dos a tots ets professors que han consolidat el 1?

SI VOLEU ALGUNA ACLARACIÓ O TENIU INTERÈS QUE UN MEMBRE DEI ACUDESCA AL VOSTRE CENTRE PER TAL D'ANALITZAR CONJUNTAMEh DEL PROFESSORAT, NO DUBTEU EN TRUCAR-NOS 8

ACCIÓ SINDICAL

VANTPROJ . PROFESSORAT CONCURS DE TRASLLATS

FUNCIONS

No es concreten.

Els aspectes més novedosos sobre aquest tema són: — Que es convocaran cada dos anys.

— Que hom pot ser desplaçat del seu destí si es precisen «reajustes».

— Que a partir del curs 1990-91T es realitzaran per especialitats.

— Es participa segons un criteri de mèrits. Aquestos es classifiquen en preferents i no preferents. Els no preferents no es concreten malgrat que poden suposar el 40% del total dels punts. Els mèrits preferents, que suposen el 60% com a mínim del total de punts, es determinaran en base a: 1. Valoració del treball realitzat en l'Administració, càrrecs directrius, centres difícils, etc.

2, Cursos de promoció i perfeccionament organitzats per l'Administració Pública, 3- Titulacions acadèmiques.

EGB i EE MM: «Ejercicio de la docència bajo la dirección de un tutor de profesores.»

4. Antiguitat en el centre, l'especialitat í el cos.

PROMOCIÓ AL COS DE SECUNDÀRIA EGf3 i EE MM: «Pleno ejercicio de la doselcia y de la tutoria sobre los alumnos.»

3om a norma en EGB i excepcionalment a EE MM es poden realitzar amb el grau Jos consolidat qualsevol de les tasques corresponents al grau 3.

EGB: Les encomanades al grau 2, la tu:oria de professors del grau 1 y «las ta•eas de coordinación interna o externa».

EEMM: «Tareas de coordinación didàc:ica, jefatura de seminario y tutoria de srofesores.»

S'estableixen dues formes de promoció intercorporativa:

1. Mitjançant concurs oposició amb reserva de plaça.

2. Per concurs de mèrits. Per a participar en aquest caldrà: tenir el grau 2 o 3 consolidat, tenir una titulació superior «concordant* i haver estat exercint almenys 5 anys l'especialitat corresponent.

DRETS I DEURES ^—^^^—^^^^

La redacció de l'avantprojecte deixa aquest apartat sense concretar. Pel seu va lor simptomàtic i anacrònic reproduïm un dels deures: «observar la conducta que exh ge la ejemplaridad de la funcïón educativa».

INSPECCIÓ í? Es garantitza un lloc de

La novetat és que estableix que finalitzat el període per al que són anomenats els inspectors —6 anys— caldrà que tornen a l'escola i no podran ser triats de nou per a aquesta funció fins dos anys després.

DESENVOLUPAMENT AUTONÒMIC Una part considerable de l'Estatut del Professorat podrà ser desenvolupada per les Comunitats Autonòmiques que tenen traspàs de competències, com és el cas del País Valencià. Concretament:

DEL STE DEL PV

ENT L'ESTATUT

— Les tasques pròpies de la funció docent (art. 2).

— Els drets dels funcionaris (però, no els deures): reducció d'hores lectives a partir d'una determinada edat, enfermetats professionals, responsabilitat civil, etc,, o siga, els que costen diners (art. 20), — El relacionat amb les vacances, incloent el perfeccionament fora de calendari escolar (art. 21).

— Tot el relacionat amb la determinació de la situació d'actiu, comissions de serveis i reingrés (arts. 26, 27 i 28).

— Interins i contractats (art. 29).

ACCIÓ SINDICAL

CCIONS SINDICALS Estem al mes de gener i les eleccions sindicals encara no s'han celebrat. Sembla que tindrem que esperar més temps.

El Consell de Ministres ha aprovat un avantprojecte que ha de discutir-se al Congrés i al Senat i després encara tenen 9 messos per poder convocar-les.

Davant d'això cal que fem algunes puntualitzacïons. Moltes d'elles, no per conegudes, careixen de validesa.

6ÜUE ELECCIONS?

!' Li - • • ; • i * ' ï l < f > i, ' i * M T :; 1: • • ü 1 "f1 rh li, t i - - 11 • n • n ''--

lí i; I E E |í '* U '.I I

í • *_: \_j _>J ii t. t.i r :r • i _ ií _ u

^i: i.' D - s l ï " íl ' ü ' ^ J " fi

.

eraíkitzen ' • l í t : IMMI ir* 'Mf ' víb<

'

^ v

_B

• H 4

• »

• 1

' i

'

\\

2. No són democràtiques. Mentre que dins la funció pública alguns sectors tindran delegats que equivaldran al 10% de la seua plantilla, per a l'ensenyament això sols suposarà el Q'37%. Dit d'altra manera; Al País Valencià es triaran vora 4,000 delegats (Ensenyament, Ajuntaments, jutjats, sanitat, correus...) i d'eixos només 100 correspondran als ensenyants, quan aquestos representen el 60% det total. Comproveu l'estafa que això suposa per a tots nosaltres. Tot aix x tindrà repercussió en el repartiment d'hores sindicals, subvencions, participació dins dels consells de ia funció pública,.. Ens trobem davant d'un gravíssim greuge comparatiu amb d'altres treballadors o funcionaris en relació als serveis que podran oferir aquests delegats o forces sindicals. En definitiva, que quan tinguem que aconsseguir alguna reivindicació no tindrem una altra eixida que la de sempre: la lluita.

• *

,.••• ' \

.-.v,^^,- - .-

Que ningú no s'enganye: Aquestes no són les eleccions per les que sempre hem lluitat. I aixòper: 1 No se'ns reconeixen coses tan elementals com el dret a la negociació col·lectiva (com a qualsevol empresa o col·lectiu de treballadors), í per tant l'Administració mai no negociarà retribucions, drets laborals... (com a molt, algunes coses les «consultarà».

bllkoa '; - :r ': ij 1j i .i :M , : - ' i * > * "M l ' •'ru t

>' .- 'i ' u M ti %• n r il '-• K ».' !i 4 * " r > l

J

«mv^t*^ '• ^-^V. fíT 7 , T'·j'·'íST/v·'' 1 /'",' i!. * l'- ' ' ' " ' • '' •''•

STEE

-V-

ElLflS

CC OO «valorant positivament* la LOLS (Llei Orgànica de la Llibertat Sindical, i directament culpable d'aquesta situació) per a entendre la seua alegria . Ells. com per obra i gràcia de la LOLS, ja hi són «representatius» no tenen ni tindran problemes per a beneplàcits ministerials (servesca com a exemple que els últims 150 alliberats sindicals que ha concedit el ministeri a l'ensenyament se'ls han repartit a parts iguals FETE-UGT, CC OO i la CSIF.

LES ELECCIONS A EUSKADI t

Aquestes eleccions (fetes sota l'empar del govern basc i impugnades tot seguit pel govern central), encara que no són directament exírapolables al País Valencià, sí que aporten algunes dades significatives,

3. No són representatives. Tots ets ensenyants (EGB. BUP, FP...) tindrem un únic Í «provincial» col·legi electoral.

Oblideu, doncs, l'escola, el poble, la comarca, és a dir, els nostres i naturals 1. Una gran participació de treballallocs de treball, com a base per a la redors de l'ensenyament (64%). Encara presentativitat i acció sindical. que estan fetes amb els mateixos crite4. Es tracta, doncs, d'un sistema ris que el projecte del govern central. electorat que té com a principal criteri 2. Un triomf clar r destacable d'un sinbeneficiar determinades «centrals» (endívineu quines) front als sindicats autò- dicat autònom i progressista com és el noms i progressistes com el STEPV (a ni- STEE-EILAS. vell estatal UCSTE). Es tracta d'entre3. Un reforçament deí sector més dibancar les esperances de la gran majo- nàmic en la lluita pels drets dels trebaria d'ensenyants: estar representats per lladors i per ta defensa de l'escola públiuna força majoritària, autònoma i pro- ca basca i arrelada al medi. Una «escola gressista. Només cal reviscolar les de- oberta, no discriminatòria al servei claracions dels secretaris generals de dels/de les alumnes i del poble basc del ^centrals sindicals-* com FETE-UGT o que pren part». Un reforçament del sin-

10

dicalisme participatiu, assembleari, unitari i plural.

El mateix tema central de la seua campanya ho deixa molt clar: «Elegeix als que sempre han lluitat amb tu», «10 anys construint l'escola pública basca», No cal dir que aquest sector i aquesta victòria hauria estat doble si altres forces sHhaguérem pres des de fa deu anys (des d'aquella gran victorià sobre el ministeri a l'any 76, que va forçar les úniques eleccions que s'han fet a l'ensenyament i que donarem origen amb tota il·lusió als sindicats de treballadors de l'ensenyament arreu l'Estat i al naixement de l'UCSTE) al camí de la Unitat Sindical més seriosament.

...I DE LA UNITAT SINDICAL, QUE? Aquestes eleccions ens han de fer reflexionar a tots aquells que estem per defensar un model d'escola pública i valenciana. A tots aquells que per a lluitar pels nostres drets només confiem en les nostres pròpies forces; la força dels treballadors. f Es possible guanyar les eleccions per a la defensa d'aquest model d'escola I de participació a l'ensenyament. Cal fer un esforç unitari per acabar amb la divisió i l'atomització sindical. Imagineu com hauria quedat reforçat aquest sector al País Basc si aquesta divisió no hi hagués existit (sumeu i comprovareu). Aquest esforç unitari ha de passar necessàriament per l1Qbjectiva de la unitat sindical.

I això passa per un sindicalisme autònom i plural, basat en la democràcia interna, el respecte de les diferents visions de la realitat sindical Passa per un sindicalisme unitari que agrupe tots els ensenyants progressistes.

Convertir les opcions polítiques concretes que es donen a la societat en un pluralisme sindical, calcant el mapa sindical det mapa polític (dissortadament un tret característic i diferenciador del sindicalisme a aquest país), sol es pot pretendre des d'una concepció ideologitzada i burocràtica del sindicalisme, i per tant des d'una òptica clarament antisindical. La defensa d'un ensenyament democràtic i de qualitat i la defensa de les condicions de treball o vida del professorat (trets característics del sindicalisme de classe i progressista) són incompatibles amb aquesta divisió.

Al moment de les eleccions el que es va a decidir no és la major o menor força d 4 unes sigles, sinó la definició per un model sindical pluralista i unitari o l'atomització sindical.

La nostra postura i la nostra oferta no poden ser més clares: encetar des d'aquest moment un procés unitari global, amb el conjunt de les forces sindicals.

a

ACCIÓ SINDICAL TRIENIOS:

òSOLUClON YA? • Quan dependrà la Conselleria a fer les nòmines de manera que cobrem el que toca en el moment que toca?

• Almenys, quan cobrarem amb el rigor en que cobren els directors generals?

• Quan dimitirà dels Serveis Territorials d'Alacant Dolors Marcos?

• Quan descobrirà el MEC que l'Estatut del Professorat ens dol com una hemorroide sagnant i que fins i tot per a ell no deixa de ser un mussol rabiós?

• Quan explicarà CC OO o la FETE els avantatges del sistema electoral que ens vol impondre l'Administració?

El Director General d'EGB ens ha enviat una amable i inexcrutable felicitació que diu textualment «Bones festes i bona cosa d'anys». Bona cosa d'anys, on?, per a què?, per a qui?

• I quan es realitzaran les eleccions sindicals?

Pocos días antes de acabar el ano 86, el senor Arango, en representación del MEC, comunicaba a la UCSTE y al resto de sindicatos la intención del Ministerio de sacar, a corto plazo, un decreto que ultimarà la homologación de trienios a los profesores de EGB. La aplicación del decreto seria, en principio, con fecha 1 de enero del 87 y tendria una retroactividad de 5 anos.

La UCSTE defendió la fecha de 1 de enero del 86 como la fecha de aplicación, según los compromisos que adquirió el MEC después de la huelga de diciembre del 85, y mostro su acuerdo en la elaboración de un calendario corto para el pago de los atrasos, priorizando el pago a los profesores yajubilados que todavía no han sido homologados, es decir, los jubilades a partir del 85.

Pocas semanas antes, la UCSTE había iniciado una nueva campana para dar un ultimo empujón al tema de los trienios, exigiendo al Ministerio de Hacienda la homologación inmediata, y obteniendo por respuesta de que era el MEC, como así ha sido, el que debía dar la solución al tema, que desde Hacienda se iban a aprobar los créditos necesarios.

Con este compromïso del MEC se ha demostrado la corrección de la postura que la UCSTE ha venído maníeniendo desde el primer momento; garantizar por ta via jurídica la reivindicación, para lo que era necesario obtener una única sentencia positiva, y forzar al MEC a la negociación con los sindicatos.

ELS SANTS INOCENTS» Això diu que era un il·luminat que, després de descobrir que no li havia eixit la loteria, va buscar la pedrea en el BOE i entre mos i mos de torró va descobrir que l'Administració li devia 292.432 pessetes. Com les alegries compartides son sempre més sentides, va rebolicar el veïnat. Al poc de temps, tots els treballadors de l'ensenyament n'estaven assabentats. Els Serveis Territorials van rebre una allau de professors amb ia seua instància en la mà en la qual reclamaven les 300.000 pessetes fantàstiques.

Amb aquest succés han quedat científicament demostrades dues coses: la primera, que la gent no llig amb suficient atenció revistes tan barates i recomanables com ALL·I-QLI, on hem explicat cent mil vegades el tema del nou sistema retributiu i les nòmines en ambdós sistemes. La segona, una certa desconfiança del personal envers els sindicats perquè, ací no cal enganyar-se, els milers de persones que han presentat la seua instància, o ho han fet sense parlar amb cap sindicat, o ho han fet malgrat haver parlat amb algun sindicat. Hi ha una cosa encara més greu: tots els que han presentat la instància donaven per sentat que els estaven robant des de feia dos anys i que els sindicats ni se n'havien enterat. Perdoneu per tant que ens trobem fotuts: els sindicats som dèbils, però no idiotes.

Per als que continuen despistats: que hi ha qui vol cobrar les retribucions bàsiques de r actual sistema retributiu amb les complementàries de l'anterior, la qual cosa per suposat no ens semblaria malament però és més difícil de «colar» que una moneda de set pessetes.

Esperem que els ensenyants que han sabut rnobilítzar-se aquestes vacances continuen igual d'actius quan tinguem que reclamar temes com el de l'homologació en el que. a més a més de demanar duros, anem a reclamar-los amb raó.

ATRASOS EN NÒMINA Quan aquesta revista ja està en impremta, ens arriben remors molt preocupants sobre el cobrament de les nòmines del mes de desembre. Malgrat que encara no tenim suficients dades per a elaborar un informe al respecte, és evident que les anomalies són nombroses: a Alacant, continuava havent professorat que no ha cobrat el grau i tant a Alacant com a València, alguns no han çobrat la paga extraordinària. Aquestes dades contrasten amb el fet que un percentatge que no podem quantificar dïnterins i contractats han cobrat unes cent cinquanta mil pessetes d'atrassos.

Sobre el darrer tema esmentat, us comuniquem que l'Administració ens ha assegurat que el pagament d'atrassos al personal interí i contractat reclamats pel STE del PV, es farà efectiu aviat i que no caldrà presentar als Serveis Territorials cap tipus de reclamació. A la propera revista us informarem amb més profunditat sobre el tema i farem una valoració sobre si les quantitats pagades per aquests atrassos es corresponen amb les que veritablement pertoquen i si obeeixen al conjunt dels dos recursos plantejats del STE del PV o sols a un d'ells. De correspondre a un, es tractaria del corresponent a partir de setembre del 85 i restaria el de febrer-setembre. la quantitat del qual és més reduïda.

11

ACCIÓ SINDICAL

TAULA SINDICAL

ENTRE LA TAULA La darrera Taula Sindical, celebrada el 19 de desembre, va posar a prova, una vegada mes, la paciència de tots els sindicats. I ia va posar des del principi fins el final. Anem per parts: S'alça el teló: Quan s'alçà el teló, l'escenari estaba buit. ja que els representants de I 1 Administració encara no havien fet acte de presència. Ni el farien fins passats 35 minuts de pacient espera per part dels síndic ts.

BOMBO I PLATERETS

Si r espera valgué !a pena o no, és discutible. En qualsevol cas l'encetament de la taula va ser triomfal acudi el mateix conseller en persona, extrany fenomen que no es veu tots els triennis. Ell va parlar del que va voler, els sindicats també, i al final va contestar el que havien plantejat aquests donant-los la raó i fent tota classe de propòsits d'esmena.

Decididament, imb aquest home és impossible discutir.

Pel que dèiem de valdré la pena: si és cert que a partir dhara les taules sindicals van a funcionar millor, que el contacte entre els sindicats i el conseller serà més fluid, que anem a negociar la part de r Estat u t del Professorat el desenvolupament del qual és de competència autonòmica; si va a solucionar-se la descoordinació í mal funcionament dels serveis territorials, si és cert que van a prendre's amb més serietat els recursos que es presenten a T Administració, etc^ evidentment haurà valgut la pena. Almenys per al STE del PV, Tanmateix, al sindicat que va manifestar el seu agrairnent per la visita de Conseller i li va desitjar un bon nadal. probablement no li calga esperar per a fer una valoració positiva.

EL CONTE ANTERIOR

Sol anomenar-se «aprovació de I acta anterior», però en aquest cas era «el conte anterior». No penseu que es tracta d'una exageració. Es tan exacte que fer totes i cadascuna de les esmenes es-

12

caients a l'acta hauria suposat redactarla de nou, la qual cosa seria igual com repetir la darrera taula sindical des del principi. En poques paraules: una autèntica provocació. Veiem-ho: — Principi de curs en EE MM: La intervenció dels sindicats al respecte es reflecteix en l'acta de la següent manera: «El Director General d'EE MM contestà puntualment tots els problemes plantejats pel STE del PV i féu una anàlisi global sobre la política de personal de la Conselleria » A la resta dels sindicats, ni els anomena.

— Principi de curs en EGB: Malgrat el desastre que va suposar i les dades que vàrem posar sobre la taula, aquest punt es resumeix de la següent manera; «S'estableix un debat entre els sindicats i el director general (d'EGB) sobre els aspectes més rellevants de la seua exposició, i conclogueren en apreciacions positives, per part dels sindicats, quant a la política i gestió de la Direcció General.»

Si això és tot el que els va quedar d'un tema tan important, quin propòsit d'esmena cal esperar? Doncs bé: així succés sivament. Cfar que també hi va haver sindicat que amb un únic matís donà l'acta per aprovada...

CONCURS DE TRASLLATS

El STE del PV havia presentat un projecte sobre les normes i circumstàncies que haurien d'envoltar el proper concurs de trasllats del professorat provisional.

La FETE i CC OO havien presentat també el seu. Amb aquests documents, que tenien un caràcter completament obert, airnenys el del STE del PV, l'Administració tenia un material preciós per a conduir perfectament el debat i arribar-ne a acords. No fou així. L'Administració va plantejar dues generalitats i va suggerir als sindicats que es posaren d'acord i que faria el possible per assumir les proposxes que foren unitàries. O siga que d'aquest punt no vam treure trellaí.

El proper dia 29 de gener hi haurà una reunió per a concretar el terna. Prèviament ens haurem reunit els sindicats.

D'entrada, diguem ja que moltes de les propostes que vam presentar foren rebutjades en base a que e ran il·legibles.

Aquesta excusa en boca de la gent que fa les lleis, no deixa de ser pobra, tot i tenint en compte que devien estar d'acord amb el plantejament.

(Abans de la reunió del 29, el STE del PV ha convocat diverses assemblees —que concretem en aquesta mateixa revista— per tal de discutir aquest tema i el que desenvolupem a continuació. Participeu!)

CONTRACTATS PER BOSSA DE TREBALL

Segons les dades de r Administració, enguany han entrat a treballar 515 persones, de les que 263 corresponen a Alacant, 81 a Castelló i 171 a València.

Per al proper curs la Conselleria no pensa mantenir l'actual barem i proposa que sols entren a treballar els que han aprovat algun exercici de oposicions, donant una «puntuació complementària per a aquells que han treballat e present curs». No cat dir que aquest assumpte portarà cua. Corn hem dit abans, també es tractarà en la reunió del 29 en la Conselleria.

DESCOMPTES PER VAGA

L'únic sindicat que va interposar en ei seu moment un recurs contra els descomptes practicats als ensenyants per haver realitzat alguna vaga ha estat el STE del PV. La resposta a aquest recurs, per part de la Conselleria, és indignant i la indignació ha estat major quan en la Taula Sindical es va reconèixer que teníem raó i que els descomptes que es fe-

ACCIÓ SINDICAL ren en el seu moment no s'ajustaven a dret- Esperem que aquesta postura de la Conselleria es traduesca en tornar els diners que va cobrar als ensenyanís i que no tinguem que interposar més recursos.

En cas contrari, el que haurà quedat ben palès és la seua mala voluntat i el menyspreu cap a la llei i els ensenyants.

NDARI INTERINS I CONTRACTATS •

El STE del PV convoca assemblees d'interins i contractats d'EGB, FP i BUP per tal de tractar els problemes d'aquests col·lectius, incloent el de la seua estabilitat per al curs proper. Aquestes assemblees es realitzaran: Alacant: el dimarts, dia 20 de gener, a les 6.30, a la seu del sindicat.

València: el dimecres, dia 21 de gener, a les 7 de la vesprada, a la seu del sindicat, Castelló de la Plana: el dijous, dia 22 de gener, a les 6.30 de la vesprada, a la

seu del sindicat.

RESPONSABILITAT CIVIL I PENAL DEL PROFESSORAT

CONSELL NACIONAL

Aquest tema, de fet, no es va tractar per les raons que direm més endavant.

Es convoca a tots/totes els/les representants comarcals i/o intercomarcals del L'única cosa que va restar clara és que, a partir de gener, tots els ensenyants tin- STEPV a la reunió del Consell Nacional que es celebrarà el proper dia 24 de gener, dran un segur de responsabilitat civil pa- a les 10 del matí, ai Col·legi Les Vessaries de Dénia ^Marina Alta).

Ordre del dia: gat per l'Administració. Aquesta és una 1. Anàlisi i posicionaments al voltant de l'Estatut del Professorat. bona notícia. Arribar a ella ens ha costat 2. Eleccions sindicals. Informe del Ple Confederal de l'UCSTE. r*. més d h u esforç. La part negativa és que 3. Acció sindical: Interins i contractats. Concurs de provisionals. no sabem en quins termes va a redactar4. Vaga a l'ensenyament privat. Conveni de privada. se l'assegurança ni les prestacions con5. Varis, cretes que cobrirà. El perquè d'aquest Es prega la vostra assistència i participació. fet és ben surrealista: l'Administració tenia pressa i ens va deixar plantats.

CONSELL INTERCOMARCAL BETLEM, CAMPANES DE BETLEM

Acabem de dir que els representants de l'Administració van deixar plantats ets sindicats. No és exacte: ens van deixar sentats i efs que sí es van plantar i se n'anaren foren els representants de la Conselleria. El motiu: el plat de tramussos i cacauets que els havia preparat el Conseller com a comiat d'any. Sembla que el conseller no estava disposat a encetar el seu discurs davant dels treballadors de la Conselleria sense la presència dels seus directors generals, o millor dit, d'un director general, ja que la resta feia estona que se n'havien anat. I ja es sap que els tramussos i les cacauets van sempre després i no abans que els discursos i que era una irresponsabilitat

Es convoquen consells intercomarcals els propers dies: Alacant: Divendres, dia 9 de gener. 6.30 vesprada, a la seu del sindicat.

València: Divendres, 16 de gener, 7 vesprada, a la seu del sindicat.

Castelló: Divendres, 16 de gener, 6.30 vesprada, a la seu del sindicat, El punt més important dels ordres del dia serà el posicionament davant r estatut del professorat.

PLE CONFEDERAL El Ple Confederal de l'UCSTE es reunirà a Madrid els propers dies 17 i 18 de gener amb l'assistència de tots els sindicats confederats.

Els punts a tractar més importants són: 1. Eleccions sindicals. Discussió del programa electoral.

2. Acció sindical a la estatal (estatut del professorat...).

Acció sindical a l'ensenyament privat (conveni.

dels sindicats voler continuar la reunió

sabent que per la seua culpa no començava el discurs i conseqüentment l'aperitiu. Els estómacs dels treballadorb de la Conselleria, pel que es veu, estava en joc.

Per a mal de mals, ni tan sols tingueren la delicadesa de convidar-nos amb la qual cosa, ens vam haver d'anar a un altre lloc a redactar una unitària i indignada nota de protesta.

Betlem, campanes de Betlem...

LOTERIA El número que juava e! STE-PV al sorteig extraordinari de Nadal ha eixit premiat amb jdevolució!

Sense que això servesca de precedent, hem decidit fer-nos amb quatre números: 38042. 38056, 43290. 43283. per al sorteig extraordinari del 7 de març, i així donar-vos l'oportunitat de canviar les paperetes i. pot ser. guanyar un premi una mica més susbtanciós.

•11

ACCIÓ SINDICAL CENTRO DE PROFESORES DE ELX

POR QUE ABANDONADO EL No es objeto de este articulo hacer un anàlisis profunció de todo el proceso seguido desde que la Conselleria de Educación de la Generalitat Valenciana, al igual que lo había hecho un ano antes el MEC, se planteó poner en marcha los CEPs como via institucional para la Formación Permanente del Profesorado. Desde aquella primera fase en la que el entonces Director General abrió una via de dialogo con los MRPs del País Valenciana para participar en el diseho de los CEPs, hasta la actualidad, en la que los ocho centros de profesores existentes van por su segundo curso de funcionamiento y ha cambiado totalmente la actitud de los actuales responsables del tema en la Conselleria hacia los MRPs, han pasado muchas cosas, especialmente en el CEP de Elx. Tanto en su filosofia de partida como en el preàmbulo del decreto de creación, los CEPs nacen como instrumentos educativos vinculados a una comarca o zona. gestionades directamente por el propio profesorado y que «deben servir en primer lugar para acoger y proporcionar una infraestructura material que facilite la tarea de todos los Grupos de Renovación Pedagògica que hasta ahora han venido trabajando, en muchas ocasiones de un modo espontàneo. La Administración es consciente de que la creación de estos grupos se ha producido sin apenas apoyo de las autoridades educatives y de que la dedicación de sus componentes supera con creces el rendimiento y profesionalidad que pueda exigirse al profesorado» (Decreto 12/1984. DOGV 14-12-85).

De la lectura raeonada de este Decreto se desprendía que los CEPs podrían realmente ser organismos flexibles, con elevado nivel de autonomia, para poder responder a las necesidades del profesorado de su zona a partir de la gestión colegiada de su Consejo de Dirección como órgano representativo que marcarà las líneas de trabajo del Equipo del CEPT definiera su marco de actuación y sirviera para recoger las inquietudes del profesorado y plantearlas a los órganos y responsables competentes.

Estos y otros muchos plantearnieníos importantes que configuran un modelo de CEP estan recogidos en el Reglamento de Régimen Interno elaborado por el Consejo de Dirección en varias reuniones da ïrabajo. A lo largo de este trimestre, con bastante esfuerzo y horas de dedicación, y contando con menos asesores que en otros CEPs. creo que se estaban poniendo las bases para crear una infraestructura de apoyo a los grupos y centros para conseguir una dinà-

bría que empezar por aclarar si todos tenemos el mismo concepto de representatividad y quíén la otorga. La actuación de la dirección no se apoya en el consejo, sinó en la jefa del servicio. b) El excesivo rigor burocràtica, que limita las posibilidades en cuanto a tiempo y tipo de írabajo. Ejemplo de ello son los hechos de que haya que enviar copia a Valencià de todas las entradas de material inventariable (cualquier libro, revista, folleto, etc.). así como de toda la correspondència y convocatorias que se hacen desde el CEP (de esto ultimo ya he íenido una clara demostración),

mica partininativa consciente promovida desde el Consejo de Dirección que no consistiera solo en informar de las actividades programadas, sinó que también c) La escasa valoración de mi trabaofreciera elementos de valoración-reflexión para que poco a poco el funcio- jo. Ello nace de un planteamiento muy namíento del CEP fuera asumido coma distinto por parte de la dirección sobre la función a realizar por el asesor. No es algo colectivo.

Però en la pràctica diària, y fundamen- algo exclusivo del CEP de Elx, sinó retalmente en las últimas semanas, se ha flejado en los debatés habidos en las reentrado en un proceso caracterizado cientes jornadas de los ocho CEPs, en los cuales aparecieron planteamientos por: a) Configurar un modelo de CEP de diversos sobre los distintos temas, però excesiva dependència del Servicio de siempre decantades por los de la jefa del Perfeccionamiento de la Conselleria. servicio. En el fondo, el diseno bàsico de Para poder llevar adelante determinades asesor apoyado desde arriba es que sea acuerdos de! Consejo de Dirección hay una persona muy preparada técnicamenque tener la conformidad de la jefa del te en determinada àrea didàctica y de toservicio. Con ello el Reglamento y el tal confianza de la dirección, con posibiConsejo de Dirección estan vaciàndose lidad de desarrollar un trabajo incluso al de contenido y produciéndose casos de margen de las líneas acordadas por el creación de malestar en grupos y profe- Consejo de Dirección. Indudablemente, sores por tener que retirar ayudas ofre- yo no respondo a ese diseno y estaba cidas desde el CEP, cuando a finales de muy claro ya en el plan con el que me septiembre fue la pròpia jefa del servicio presentà al concurso de méritos y en el la que lo propuso y era valorado como presentado este curso. necesario por todo el Consejo de DirecEn esta línea de escasa valoración de ción. En estos casos, mientras otros mi trabajo se han producido dos hechos CEPs se muestran mas flexibles e inten- concretos que me parecen significativos tan buscar vías alternativas para las jus- y que han influido considerablemente en tificaciones económicas administrat i vas, mi decisión; con el fin de no limitar los servicios, en el CEP de Elx se cierra esa posibilidad, — El 1 -XII la directora del CEP me enDe poco sirve aprobar resoluciones rea- trega un escríto oficial de la jefa del serles para hacerlas llegar a los responsa- vicio en estos términos: «Habiendo obbles, si el lenguaje. argumentos y actua- servado en la convocatòria de reunión de ción se cambian at pasar a un àmbito su- grupos hecha por el asesor de EGB de perior y no se transmiten esos acuerdos. ese CEP que el 2.° punto dei orden del En definitiva, no se cumple una de las dia trata sobre la posible publicaciónfunciones asignadas a la dirección del -edición del material de sociales sobre CEP, «velar por el cumplimiento de los Elx o comarcas que se considere de inacuerdos del Consejo de Centro», por lo terès, le hago saber que dicha publicamenos no en el sentido de defenderlos ción es totalmente improcedente de donde corresponda y luchar por sacar- acuerdo con el Decreto... Lo que pongo ies adelante, si es posible. Claro que ha- en su conocimiento a fin de que temé las

ACCIÓ SINDICAL medidas necesarias para evitar conductas contrarías a las normas vigentes».

La sorpresa es mayúscula cuando te dicen que todos los papeles que redactas, y son muchos, llegan a Valencià. Por un momento hasta piensas si son todos o solo algunos. Cuando lo cornentas con personas de otros CEPs se quedan «anonadados». No creo necesario justificar el hecho en sí motivo de la reprimenda: fa utilización de los términos «publicacion -edición». Se utifizaron con toda normalidad porque la reunión la habían propuesto diversos profesores para conocer el material existente y ofrecerlo como ayuda a todos los interesados, Casuaimente le enseiïé a la directora el escrito de convocatòria antes de enviarlo a los centros y grupos,

,

— El 4-XII, a la vueltade las Jornades de los CEPs, la directora me comunica que el «Informativa» del mes de diciembre que el CEP envia mensualmente a los centros y cuyas 400 copias ya estaban hechas a imprenta no se envíaba por no estar de acuerdo en determinadas frases. Había sido el fruto de dos días de trabajo, 27 y 28 de noviembre, en los que precisamente estuve solo realizando dicho trabajo. Antes de llevarlo a ta imprenta llamé a ia directora para que ió viera si quería. Puedo admitir que esté mas o menos afortunado en la redacción de unas frases o en el enfoque de una información o editorial, però no que, conocidas las circunstancias, se desprecie el trabajo y se acuse de tener una intencionalidad de enfrentar a los profesores con la Conselleria por el hecho de reflejar el sentir y las valoraciones del Consejo de Administración.

ticipa de esos ideales. En ocasiones tienes la sensación de sentirte utilizado para realizar un determinado papel que en el fondo no se reconoce, sinó que se intenta diluir poco a poco, Soy conscíente de que la posición mas còmoda, con menos repercusíones y mas beneficiosa individualmente, tanto a nivel económico como de promoción profesíonal, hubiera sido obviar los temas y adoptar una postura conformista, posición corrieníe hoy en dia para los que desean situarse lo mejor posible en puestos de la Admínistración. Però para algunos «ingenuos» todavía son mas importantes otras cosas.

Es por tanto una opción personal que no tiene por què repercutir en la marcha del CEP. Todos los medios económicos y de infraestructura en el campo del perfeccíonamienio y la renovación pedagògica estan ahL Però bajo mi punto de vista el

MELCHOR BOTELLA

SINDICAT DE TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ UNIU COMARCAL: Afiïiado/a: Apeilrdos:

Nombre

DNI

Lugar de nacimiento Fecha de nacimiento: Sector: Situacion profeaionai: Domicilio particular: Ciudad

•

Drrecciòn:

Telefono:

1

d) El planteamiento general, repetido en diversas ocasiones, de que los grupos se valen por ellos mismos y nosotros nos tenemos que dedicar a otra cosa, unido a una desconfianza hacia determinadas personas y grupos sobre los cuales se tiene una opinión formada que parte del no reconocimiento de su enorme esfuerzo y horas de trabajo voluntarias por dinamizar la vida educativa en Elx y con claras repercusiones en actividades realizadas y en experíencias impulsadas en los ceníros. Este planteamiento queda reflejado en el tipo de trabajo que se intenta priorizar y en los enfoques que se da a las actuaciones diarias, El conjunto de todo ello. que cuenta con un claro respaldo desde arriba, me crea un estado personal de desanimo y falta de ilusión. imprescindibles para tomar iniciativas e infundir seguridad a la gente, ya que compruebas que no se cumplen los planteamientos mínímos con los que te sientes comprometido por coherència e identidad personal y como miembro de un amplio colectivo que par-

precio a pagar actualmente en el CEP de Elx es muy elevado.

Como reflexión me gustaria acabar con un parrafo de Ignacio Fernàndez de Castro: «La historia del poder es una historia bien triste, però empieza a ser estúpida; ya hay algunos que pasan, que no lo desean ni lo quieren, que se organizan no para conquistaria, ni tan siquiera para destruirle. sinó que sencilfamente pasan, se sitúan en otra onda, en otra dimensión. en otra galàxia, en busca de un espacio donde encontrarse, donde reconocerse como matèria, una matèria capaz de autoorganizarse para, sin renunciar al placer, sobrevivir en un medio que el poder ha hecho difícil e inhóspito, però que todavía conserva intactas todas las posibilidades que prohíbe. que niega y que, por ello, desconoce.

.

_

Centro de trabajo: •

_ .

Ciudad: Comarca: Fecha de af íPiaciòn:

Firma

Sr. Director:

Entidad Bancària: Sucursal: Ciudad: Dirección:

„ „

Le ruego curse fas oportunas instruccfones para que hasta nuevo aviso, y a partir de la fecha p sean adeudadas en mi cuenta las canttdades que, en concepte de cuota, libre el SINDICAT DE TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL P AlS VALENCIÀ.

Fecha:

C/C N. Libre ta ApelMdos:

Nombres:

Firma.

15

oi

LA TRADICIÓ ORAL DEL CONTE VALENCIÀ PER ALS XIQUETS i H-B

-o ..i

XlQUETES DEl·lUI

en Cl)

*

J frifftíJ

en

-,.*"» -jff.\*

•ttErSK

f

&&&••'

CKtGAL LLIBRES

consorci d editors valenaans s a