43 III

QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ Edita: STE País Valencià. Director: Jaume Muiïoz. Alacant: Orense, 3, E. Dcha. 03003 Alacant Tel. 22 80 88 Castelló: PI País Valencià, 6, 3 u 12002 Castelló Tel. 20 68 27 València: Gascó OJíag, 8. A, 10. 46010 València. TeL 361 52 16. Administració, redacció i publicitat: Gascó Qhag. 8. A, 10. València.

Tel. 361 52 16, Imprimeix: be artes gràficas PI. Obispo Laguarda. 3. Tel. 365 04 50. Deposi! legal: 1 454-1981

ÈPOCA Ml. NUMERO43. MARZO 1987 Sembla que els ensenyants no tenim les coses massa fàcils. La publicació de l'Ordre que deroga tota la legislació referida a l'Àrea d'Experiències en valencià, encetada enguany al tercer curs d'EGB, a banda d'altres consideracions que fem en aquesta mateixa revista, ha tingut com a víctimes els ensenyants. La premsa ha posat en boca de Lerma i Ciscar afirmacions greus contra el professorat, al que han acusat d'extralimitar-se en l'aplicació de la normativa. Per suposat, sense dir ni comT ni per què.

Les mateixes coordinadores de pares antivalencianes, animades per les afirmacions esmentades, animadres a la Conselleria per a que enviarà a la inspecció amb pintura de guerra a les escoles- Les rectificacions han estat pobres i incompletes.

L'ensenyament privat, desprès d'unes mobilitzacions històriques, tant pel seu caràcter quantitatiu com qualitatiu, han acabat en mans d'un arbitratge absolutament caser que ha fet bons tots els gols que la patronal no havia sabut ni pogut colar. Tot gràcies a una FETE radiant d'inocéncia que ha posat el futur de les oveUetes en mans del llop. Inocència injustificada al tractar-se d'un llop sobradament conegut, que ni havia estat consultada ni contava amb el suport dels treballadors implicats en les mobilitzacions.

Els que sí que diuen consultar a les «bases» són els de CC OO: signen, sense consultar a les «bases», un preacord que recollia un barem per a interins que ells mateix havien proposat i que era més regressiu que el plantejat per la mateixa Conselleria, es nega a ratificar-lo dos dies desprès sense fer cap contraoferta, el dia següent signa a Madrid un acord paral·lel, anticipant-se en quinze dies a la consulta que va a necessitar València, i al cap dels quinze dies per fi signa i damunt, s'equivoca i en compte de signar el document del dia dos —del qual el STEPV ja havia conseguit eliminar el barem—, signen el del dia 29, amb el corresponent barem d'interins —el que ells havien proposat— tan dolent.

Una cosa és equivocar-se, i en el cas dels interins, es van equivocar, i altra ben distinta és intentar capitalitzar, via excusa «consulta a les bases», la democràcia interna en exclussiva. D'altra banda, la reivindicació de l'estabilitat per a qualsevol treballador necessita de poques consultes en qualsevol sindicat mitjanament seriós.

I, per si faltava alguna cosa, Las Provincias, s'escandalitzava y ens escandalitzava amb les interpretacions d'unes enquestes, utilitzades fora de context, per les quals els ensenyants apareixíem com a gent drogaaddicta, perillosa i degenerada, indigna d'educar els xiquets. Xiquets que són el futur de la pàtria i els futurs lectors de Las Provincias. Tanta inspiració ens fa pensar que el redactor que ho va escriure tenia una cigarreta a les mans i un cubata damunt la taula.

EL VALENCIÀ, EL CONSELLER, LENIN LA YENKA

PRIVADA: NEGRO LUM LAUDE ELECCIONES SINDICALES: EN ESTADO DE BUENA ESPERANZA

ENCUENTRO UCSTE-FENPROF

ITi:t,IIMAS MHEO Quans mestres calen per a tenir una escola en condicions raonables?

Fins a quan utilitzaran les escoles per a fer política electoral els mateixos que volen que l'escola siga «apolítica*?

Quantes passes endavant i quantes encarrera caldrà donar per a normalitzar aquest país?

què al mediador del conflicte de privada le llaman Negro?

I les eleccions sindicals?

Quan dimitiran a Dolores Marco?

I. com al número anterior s'ens va oblidar preguntar-ho, ara, ració doble: ^Quan dimitiran a Dolores Marco?

TO BE OR NOT TO BE Hemos recibido con satisfacción el acta de 17 de febrero, de adhesión de CC OO a los acuerdos alcanzados a principio de més por la Conselleria y el STEPV (UCSTE) y resto de organizaciones de la Taula Sindical. Tendremos que suponer que no es por contumàcia, sinó por un error, fruto de la precipilación en ratificar los acuerdos —solo 15 días—, que en el acta de adhesión se hace referència a los preacuerdos del dia 29 de enero y no a los definitivos del 2 de febrero; bastantes disguSjtos han causado ya las brillantes propuestas de baremo de contrataciòn de ínterinos que se hicieron en esa reunión, y bastantes esfuerzos le ha costado al STE conseguir la eliminación de este punto de los acuerdos definitivos.

No seria comprensible, sin embargo, que CC OO no diera las explicaciones necesarias ante las asambleas en las que ha adoptado una postura de crítica y descalificación respecto a los acuerdos, o simplemente ha adoptado la postura calvosoteliana del «yo no he sido, yo no he sido» cuando ha habido que discutirlos.

Lo hemos repetido muchas veces y vamos a seguir dicièndolo: un sindicalo puede acertar o no acertar en un momento dado, però lo que, por mínima coherència, no puede hacer es mantener unas posturas diferentes dependiendo del sitio en el que se esté o de los interlocutores del momento. Y hay quien lo ha hecho.

DESPIDODE PROFESORESENCHILE Mas de 28.300 profesores, que representan el 22% del cuerpo docentè en Chile, seran despedidos a finales del pròximo més de marzo T en virtud de una disposición oficial del Ministerio del Interior de Chile, El Gobierno basa su medida en la existència de dèficit presupuestarioy en la suposición de que hay una excesiva abundància de profesores. La realidad es que hay mas de 539.000 ninos y jóvenes que no reciben ningún tipo de educación y que los presupuestos para educación han ido disminuyendo ano tras afto. En 1984 el presupuesto de educación solo alcanzaba el 82% de la cuantía de 1972.

El «Reservado n.° 1.766, de 28 de mayo del 86», disposición en la que el Gobierno chíleno basa los despidos, se ha dictado en secreto y sin consultar a las organizaciones docentes, contrariamente a lo previsto en el articulo 3 de la Convención N.° 122 de la OÏT sobre política de Empleo, que fue ratificada por Chile. Ademàs, se ha aprovechado esta disposición oficial para despedir a mas de 30 dirigentes de organizaciones de profesores, como la Asociación Gremial de Educadores de Chile (AGECH) y el Colegio de Profesores de Chile A.G. Ante tan injustas medidas proponemos el envio masivo de cartas y telegramas de apoyo a los profesores, dirigidas a: Ricardo García Rodríguez, Ministro del Interior, Palacio de la Moneda, Santiago (Chile), y a Sergïo tàaete, Wimtfrro £re ttirüeaüítm, fcràa. Vttfòí*fl<&yí %& Wv^mb 1.371, Santiago (Chile)- También proponemos remitir copias de estos escritosa- Jorge Pàvez, AGECH, Serrano 297, Santiago (Chile) y a Osvaldo Verdugo, Colegio de Profesores de Chile A.G., Dieciocho 289, Santiago (Chile).

LOS PROFESORES FRANCESES, TAMBIÉN CONTRA LA JERARQUIZACION La lucha contra una política educativa autoritària no se circunscribe únícamente al estado espartol: desde hace mas de un mes los maestros franceses se estan movilizando en contra de las reformas que pretende imponer el ministro de educacíón, René Monory.

El punto concreto que està polarizando la protesta es el proyecto de nuevo estatuto de los directores de escuela, que refuerza el autoritarisrno, reglamenta arbitrariamente su nombramiento e impone unos requísitos hasta ahora inexistentes para el cargo.

No podemos mas que mostrar nuestra solidaridad y desearles los mismos éxitos que aqui hemos obtenido en la lucha contra la carrera docente.

ORDRE DE LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ SOBRE L'ENSENYAMENT «EN» I «DEL» VALENCIÀ

NTR LA

NIN NKA

El 20 de febrer apareixia publicada al "Diari Oficial de la Generalitat Valenciana» l'Ordre de 31 de gener de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual «es desplega el Decret 79/84, de 30 de juliol, sobre l'aplicació de la Llei 4/83, d'Ús i Ensenyament del Valencià».

Es tracta d'una Ordre clarament regressiva per a la normalització lingüística, que, a més a més, va a tenir greus conseqüències en ta marxa dels centres.

EL QUE DIU L'ORDRE Els aspectes més significatius de l'Ordre esmentada són els següents: — L'equiparació del procediment per a donar tot l'ensenyament «en» valencià amb el de l'ús vehicular en una àrea o assignatura.

— El preceptiu permís dels pares per a utilitzar el valencià fora de l'estricta assignatura.

— La derogació de tota la normativa existent sobre l'Àrea d'Experiéncies en valencià i que s'havia encetat enguany al tercer curs d'EGB.

SITUACIÓ EN QUÈ RESTA L'ENSENYAMENT «EN» VALENCIÀ

Fins ara, per tal d'encetar una línia «en» valencià, es necessitava l'autorització del Consell Escolar de Centre. A partir d'ara, no sabem el paper que va a jugar aquest òrgan en les iniciatives per a establir les línies esmentades. L'única cosa que deixa clara l'actual normativa és que serà preceptiva «la voluntat manifestada pels pares o tutors». És ben difícil de valorar fins a quin punt va a ser regressiva aquesta normativa per tal d'engegar noves línies «en» valencià o simplement mantenir les actuals. El pronunciament previ dels pares, i conseqüentment el caràcter voluntari d'aquest tipus d'ensenyament, no és suficient per a clarificar com conjugar els drets individuals dels pares amb el dret dels Consells Escolars a establir un determinat programa de centre* El fet que la Conselleria haja optat per una confusa voluntarietat en compte d'un sistema més o menys ample d'excepcions pot ser ben significatiu per a fer una anal i si pessimista.

De l'aplicació pràctica d'alguns drets individuals tenim experiències poc gratifícants. Per exemple en l'elecció entre Ètica i Religió. Si l'Ad-

ministració posa el mateix interès en la creació de línies «en» valencià, que en fer efectiu el dret a l'Ètica, anem arreglats. Amb una reflexió addicional: el drets dels pares a triar la formació moral per als seus fills està reconegut explícitament a la Constitució i el dret dels pares a entrebancar els drets lingüístics dels seus fills, no. No es tracta de responsabilitzar els pares: qui tenia obligació de concienciar-los i informar-los tampoc no ho ha fet. I per suposat, ens referim a l'Administració.

SITUACIÓ EN LA QUE RESTA L'ENSENYAMENT DE L'ASSIGNATURA DE VALENCIÀ La nova normativa no toca per a res l'assignatura de valencià, per la qual cosa resta exactament igual que estava*

SITUACIÓ DE L'ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ

L'ensenyament del valencià cal entendre'l com una sèrie de mesures destinades a que tots els xiquets acaben coneixent la llengua. La Llei d'Ús i Ensenyament concreta a l'article 19 que tots els alumnes, qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.

Per tal d'aconseguir aquest objectiu, és necessari que, a més a més de les quatre hores setmanals de l'assignatura, s'introduesca el seu ús progressiu en d'altres matèries. Així ho havia entès la Conselleria en la normativa que desenvolupa l'esmentada llei, í així ho han entès en Catalunya, Galícia i el País Basc.

No és, doncs, una casualitat que el títol d'aquest apartat en el que volem tractar de l'Àrea de Experiències,

parlem de l'ensenyament «del» valencià.

La derogació per part de la Conselleria de tota la legislació referida a l'ensenyament del valencià a l'Àrea d'Experiències amb la publicació de l'Ordre de 31 de gener és, a partir de tot el que hem dit, molt greu. El més greu que podia fer-se: renunciar a que els xiquets castellanoparlants dominen el valencià i, simultàniament, crear el suficient confussionisme per a que tothom Identifique l'Àrea d'Experiències amb l'ensenyament «en» valencià. Ens han posat les coses ben difícils als ensenyants.

No és extrany que alguns pares no entenguen tanta subtilesa, ni és extrany que d'altres, se n'aprofiten.

El que és imperdonable és que la Conselleria, que en l'aplicació pràctica de l'Àrea d'Experiències havia demostrat tenir les idees clares al fixar tres nivells d'aprenentatge segons la situació lingüística dels xiquets, en el moment de publicar l'Ordre haja equiparat, amb totes les seues conseqüències, el «en» amb el «del».

Això, amb independència de les dures crítiques que deuen fer-se a la Conselleria per la mancança de recursos i recolzament didàctic i metodològic que han caracteritzat aquest curs l'experiència encetada al tercer nivell d'EGB. Quan el Conseller, contra tota lògica, assegura que, malgrat l'Ordre del 31 de gener, va a potenciar l'ensenyament «en» valencià, s'oblida de dir que va a condemnar tots els xiquets castellanoparlants a ser-ho de per vida. I això, és tan greu per als castellans com per al s valencians. La pura realitat és que s'ha entrat en el joc d'uns pocs pares: els que avui protesten contra la conculcació dels seus drets —que no dels xiquets— per a decidir que no volen el valencià, per a demà protestar contra la discriminació que pot produír-se quan el seu fill, ja major, tinga dificultats per a accedir a llocs de treball que exigesquen el coneixement del valencià.

L'Ordre de 31 de gener és quelcom més que un pas endarrer per a després donar-ne dos endavant, com va dir el Conseller. Lenin, res no té a veure amb aquest «lío». Millor seria parlar de layenka.

L VALENCIÀ La polèmica sobre la llengua reapareix de tant en tant, sobretot en moments pre-electorals. Se'n fan debats des del punt de vist filològic, sociològic, legal o pedagògic... i en aquests, no sempre participen els respectius especialistes ni aquelles persones directament implicades en la problemàtica que hom tractaD'altra banda, els arguments que es solen utilitzar no sempre obeeixen a criteris racionals, sinó que abunden les manifestacions viscerals.

Però, coses com aquestes no han d'estranyar-nos- Succeeixen en llocs on es viu un conflicte lingüístic. En el nostre cas, un conflicte llarg en el temps, derivat dels intents d'unificació lingüística entorn del castellà i consegüent marginació de Tus del valencià.

Darrerament, la polèmica del valencià a l'escola s'ha centrat en si la nostra llengua ha de ser utilitzada o no quan s'ensenya alguna àrea o matèria escolar a part de la pròpia assignatura de valencià, en concret l'Àrea d'Experiències en el Cicle Mitjà de PEGB. Mentre que la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes reclama de la Conselleria d'Educació tots els mitjans per tal que el coneixement del valencià siga un fet, uns altres pares —i no pares— d'alumnes s'oposen a la utilització del valencià, tot al·legant raons de dret, segons diuen, Aquests manifesten que no estan en contra de l'assignatura de valencià, sinó contra el que ells equivocadament anomenen «ensenyament en valencià».

Abans d'entrar en altres consideracions vull exposar que és perfectament lògic que un pare mostre reticències sobre els resultats de determinades innovacions en Pensenyament. I és més lògic encara que les mostre quan es tracta del tema de les llengües, perquè com a conseqüència de la situació sociolingüística que hem patit, el castellà és considerat única llengua de prestigi, útil i apta per a tots els àmbits d'ús, en tant que el valencià és considerat, per certs sectors de gent, inferior i no apte per al món de la cultura. D'aqui prové el dubte o el refús. És una reacció que té a veure amb l'auto-odi de què parlen els sociolingüistes.

Cal també advertir que hi ha grups que, sense ser pares d'alumnes, propicien la confusió i s'impliquen en actuacions contràries a Tus de la llengua. Alternativa Universitària i uns altres afins pretenen ficar cullerada en el tema de PEGB I treure'n tallada.

Si per motius històrlco-politlcs que

ara no ve als cas esmentar, en aquest moment al nostre pais coexisteixen valencià i castellà, qualsevol ciutadà valencià que vulga tenir possibilitats d'integració plena, del coneixement de la societat en què viu i de possessió d'un nivell cultural normal, ha de dominar les dues llengües. Aquell que només en conega una suficientment, sempre estarà en situació d'inferioritat front qui coneix les dues.

En el nostre cas és veritat l'eslògan «dos millor que una».

Per tant, és necessari i pedagògicament correcte marcar com objectiu educatiu que tots els escolars valencians, en acabar PEGB, coneguen de manera suficient castellà i valencià.

Conèixer una llengua és, a més de llegir-la i escriure-la amb correcció, saber la seua estructura interna, i sobretot ser capaç d'utilitzar-la en qualsevol situació: en la vida quotidiana, en una conversa de carrer, en un treball literari, en un camp científic, etcètera.

Per a aconseguir un domini correcte, les tres o quatre hores setmanals d'estudi de valencià són totalment insuficients. Si a més tenim en compte la importància que té la presència ambiental de la llengua —mitjans de comunicació, publicitat, vida oficial, etcètera—, que majoritàriament és en castellà, conclourem que l'aprenentatge del valencià resta en una situació moll precària.

Els psicolingüistes — Lambert I Cumins, entre altres— plantegen que per assolir un domini equilibrat de dues llengües és precís afavorir a l'escola la llengua més desfavorida en el medi ambient.

Utilitzar el valencià en l'Àrea d'Experiències al Cicle Mitjà de PEGB no és de cap manera fer ensenyament en valencià ni tampoc fer ensenyament bilingüe. En ei millor dels casos no és més que la utilització del valencià durant 7 ó 8 hores setmanals front a 17 ó 18 hores d'utilització del castellà. Es tracta només d'una xicoteta ampliació de l'aprenentatge del valencià, tot afavorint el seu ús acadèmic en un àmbit un poc més ample que el del tractament de la pròpia assignatura. És un pas necessari, però encara molt insuficient, per tal que els alumnes puguen dominar per igual les dues llengües, en acabar l'educació bàsica.

Qualsevol xiquet amb un desenvolupament psicològic normal està capacitat per conèixer més d'una llengua i això sempre es motiu d'enriquiment, Moderns estudis psicolingüístícs consideren que el coneixement de dues llengües és una força positiva

RQU en el desenvolupament intel·lectual i cogniliu, i pot influir positivament el funcionament acadèmic. Exposen aquests treballs —Felman i Shen, Balkan, Cummins— que l'escolar que treballa en Pescola més d'una llengua adquireix una orientació més analítica per a les estructures lingüístiques i perceptuals, perquè realitza «contrastacions lingüístiques» comparant semblances i diferències en el vocabulari i les estructures de les diferents llengües.

Perquè l'aprenentatge de llengües es produesca, és evident que cal un contacte amb aquestes i, per suposat, hi ha diversos aspectes que afavoreixen o obstaculitzen Pesmentat aprenentatge i els seus efectes positius, com són Pambient sociocultural i els estímuls lingüístics que aquest aporta, Pafectivítat amb què l'estudiant viu d'altres.

Referint-nos, doncs, a xiquets amb un desenvolupament psicològic normal, podem ben bé afirmar que l'accés al domini del valencià afavoreix també les habilitats en castellà i capacita millor per al posterior aprenentatge d'altres llengües.

Es per això que quan algú pregunta si la introducció del valencià en l'ensenyament no restarà temps a Pestudi d'altres matèries i, fins i tot, si no contribuirà al fracàs escolar — com s'ha atrevit algú a dir—, cal assegurar contundentment tot el contrari: tot allò que contribueix al desenvolupament intel·lectual i cultural afavoreix un millorament de Pensenyament en general. El fracàs escolar, problema greu del nostre sistema educatiu, és ja vell i, entre les diverses causes que l'han provocat, una ha estat, justament, l'eliminació del valencià del món de Pescola.

Quan algú de bona o mala fe argüeix drets dels pares en contra de Pensenyament del valencià, caldria preguntar-li si també es considera amb el dret d'irnpedir al seu fill la utilització d'un dels dos braços que té.

Impedir-li la utilització del valencià és com impedir l'ús d'un braç, perquè valencià i castellà —com els braços— són elements necessaris al xiquet per al seu desenvolupament personal.

D'altra banda, ccom podrà aquest xiquet el dia de demà decidir lliurement la llengua que vol utilitzar si només se li dóna opció a conèixer bé una de les dues?

Els xiquets —els nostres fills— tenen dret a aprendre i poder utilitzar el valencià perquè el necessiten per al seu progrés. En nom de quina llibertat se'ls ho vol impedir?

ÀREA D'EXPERIÈNCIES EN VALENCIÀ

CRONOLOGIA En febrer de 1986, el director general d'EGB, per tal de desenvolupar la normativa publicada l'any 84 sobre r Àrea d'Experiències, enviava un escrit a tots els centres recordant-la i establint l'obligació d'acomplir-ta* «Durant aquests mesos que resten de curs —deia, també—, es faran les previsions oportunes i s'instrumentaran les accions orientadores, informatives i d'assessorament que calguen. I com que el nou programa de l'Àrea d'Experiències necessitarà un minim de tres anys per a consolidar-se, la tasca orientadora, informativa í assessora de la Conselleria, així com l'adequat seguiment i valoració del procés, hauran de continuar en els cursos següents.»

A finals del mes d'abril, la inspecció enviava als centres una fitxa per a complimentar, on es feien constar les dates més significatives sobre la situació dels col·legis referides a l'aplicació de l'Àrea d'Experiències en valencià.,. De les dades que es demanen, cal destacar les que fan referència al nivell d'aprofundiment, «és a dir, com es pensa abordar l'Àrea Socionatural pel que fa a l'ús de la llengua: Tractament total: quan els continguts, el vocabulari i la relació habitual mestre-alumne es pre* veu en valencià. Tractament parcial: quan es preveu treballar en valencià els continguts més significatius de cada tema, un vocabulari elemental, però suficient i un nivell de conversa mínimament flu'ít. Tractament inicial: quan no es preveu en va lencià més que les activitats altament motivadores, la iniciació a continguts i un vocabulari incipient*.

A partir de la segonda quinzena d'abril, s'enceten, organitzades per l'Administració, «jornades didàctiques» sobre l'Àrea d'Experiències, en les quals té oportunitat de participat tot el professorat implicat.

Al mes de maig apareix publicat un llibret: Programa de l'Àrea d'Experiències en Valencià on es fan una sèrie de referències sobre les bases psicològiques, pedagògiques, didàctiques i organitzatives que determinen l'experiència.

L'actuació de ia inspecció fins a aquest moment és desigual i fins i tot contradictòria. O siga, la mateixa dels darrers anys.

El 10 de juliol, tots els sindicats i la Federació de Pares d'Alumnes presenten al Consell Escolar Valencià, reunit a la ciutat d'Alacant, un document sobre la normalització lingüística. En aquest es valorava que «la utilització del valencià a l'Àrea d'Experiències, al nivell d'aprofundiment que siga possible segons les caracteristiques dels centres, ens sembla una mesura absolutament necessària perquè un dia puga ser cert que els escolars valencians acaben dominant les dues I engües».

També es destacava \a preocupació per la desaparició de la figura dels «coordinadors», «si no és substituïda per rarbitri d'algun mitjà que vetle pel compliment efectiu i progressiu de la normativa i que dinamitze i onentea nivell didàctic i d'animació social». La preocupació dels membres del Consell Escolar pel tema de la normalització no era una casualitat: e\ 18 de juny havia estat publicada al DOGV una Ordre de 6 de juny que per la seua vaguetat, donava extranys presentiments* Al document esmentat, també es valorava positivament la informació que havia arribat als centres f al temps que es criticava la poca que havia arribat als pares.

Inesperadament, el Conseller comença a fer una sèrie de declaracions contradictòries amb les que s'estaven realitzant des de la seua Conselleria, i posterior-

ment des d'aquesta comencen a donar-se unes informacions vagues, en contrast amb les que s'havien donat fins aleshores.

A principis de febrer es produeix el recurs per part d'uns pares d'un col·legi d'Almassora- La despreocupació de l'Administració, la qual no respon als requeriments del jutge, fa que es paraMtze cautelarment l'ensenyament de l'Àrea d'Experiències en valencià en l'esmentat centre.

El recurs continua.

A finals de febrer apareix publicada

l'Ordre de 31 de gener per la qual es derogava tota la legislació vigent referida a l'Àrea d'Experiències í s'equiparava l'ensenyament «en» valencià amb el seu ús en l'àrea esmentada.

Els primers mesos del curs 86-87 havien començat mal: com era de preveure els nombre de coordinadors es va reduir; la inspeció, l'anomenada nom inspeció, encara no funcionava. L'ajut material i didàctic per a l'Àrea d'Experiències no arribaria mai.

I a juny, les eleccions autonòmiques... s'entén?

ORDRE DE 31 DE GENER DE 1987, DE LA CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I CIÈNCIA, PER LA QUAL ES DESPLEGA EL DECRET 79/1984, DE 30 DE JULIOL, SOBRE L'APLICACIÓ DE LA LLEI 4/1983, D'ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ La Constitució Espanyola, a l'article tercer, estableix que les llengües espanyoles diferents del castellà seran també oficials en les respectives comunitats autònomes, d'acord amb els seus estatuts.

L'article 7é de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la cooficialitat del valencià i del castellà en l'àmbit territorial de la Comunitat, encomanant a la Generalitat Valenciana l'adopció de les mesures que puguen garantir i assegurar-ne el coneixement Í ús normal. Aixi mateix, estableix que hom atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació deï valenciàLa concreció d'aquests manaments estatutaris es duu a terme en (a Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià, i en les normes reglamentàries de desenrotllament, dictades a l'empar de la Disposició Final Primera, especialment el Decret 79/1984, de 30 de juliol, així com en les disposicions de rang inferior emanades de ia Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

Durant els 3 anys transcorreguts des de l'aprovació de la Llei 4/1983, són indubtables les millores aconseguides en el procés de normalització lingüística. En efecte, el valencià s'ha incorporat plenament als plans d'ensenyament en tots els nivells educatius i es tendeix a fer realitat que els alumnes valencians, al final dels cicles escolars, coneguen igualment ambdues llengües oficials.

Paral·lelament, l'ús del valencià com a llengua d'ensenyament ha experimentat un gran increment i progressivament va estenent-se'n la utilització com a llengua vehicular als diferents ni vells de l'Ensenyament.

La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència ha adoptat fins ara una sèrie de mesures normatives i actuacions encaminades a consolidar els objectius aconseguits i adequar-los a la realitat sociolingüística dels centres i a les seues possibilitats reals d'organització.

Amb aquest criteri, partint d'allò que s'estableix en les Ordres d'1 de setembre de 1984, de 7 de novembre del mateix any i de 6 de juny de 1986, sembla convenient regular alguns aspectes de la normativa que permeten avançar en l'acompliment dels manaments legals, sense que això puga suposar cap discriminació.

Pertot això.

ORDENE

Article únic. —En els centres de les poblacions relacionades a l'article 35 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, i pe' que fa a la utilització del valencià com a llengua vehicular d'ensenyament, tant en alguna de les àrees de I 1 Educació General Bàsica com en determinades assignatures d'Ensenyaments Mitjans, aixi com en la lotalitat de l'ensenyament, es seguirà el següent procediment: Primer. —El director de cada Servei Territorial proposarà al director general corresponent Tus vehicular del valencià en t'ensenyament per als centres escolars que d'acord amb les seues possibilitats org'anitzatives, la situació sociolingüística i el nivell de coneixements del valencià dels alumnes, i la voluntat manifestada pels seus pares o tutors, ho permeten.

Segon. —Vist l'expedient instruït, ef director general corresponent atorgarà l'oportuna autorització, garantint el dret individual dels alumnes a rebre l'ensenyament en una o en una altra llengua oficial, d'acord amb la voluntat prèviament manifestada.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Resten derogats els articles 12.1 i 13 de l'Ordre d'1 de setembre de 1984, l'article 2on. de l'Ordre de 7 de novembre de 1984 i l'article 4 de l'Ordre de 6 de juny de 1986.

DISPOSICIONS FINALS

Primera.— S'autoritza la Direcció General d'Educació Bàsica í Ensenyaments Especials i la Direcció General d'Ensenyaments Mitjans a dictar en l'àmbit de les seues competències, totes les disposicions que consideren adequades per tal d'acomplir allò que disposa aquesta Ordre.

Segona. —La present Ordre estarà en vigència el dia de la seua publicació al «Diari Oficial deia Generalitat Valencià».

València, 31 de gener de 1987.

LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, EN PERILL

ORGANITZACIÓ SSÀRIA Des del moment en què es van tindré noticies sobre l'aparició de l'Ordre de la Conselleria, eís moviments de repulsa contra la regressió lingüística que aques^ ta suposava han estat constants. No han existit ni grans mobilitzacions, ni protes^ tes espectaculars. Ni falta que feia.

Aquesta va a ser una batalla llarga, en la que el treball constant i seriós va a ser més important que les accions puntuals, t això, en aquests moments, passa per la coordinació, tant del professorat, com dels pares.

El dia 6 de febrer, quan s'intuïa que anava a passar alguna cosa, però encara no es sabia de l'existència de la futura Ordre, el STE del PV va mantenir una entrevista amb el conseller. Posterior ment, concretament el dia 11, vam remitir a la Conselleria per escrit les posicions que abans se li havien fel arribar oral· ment. En aquest, s'incidia sobre els se> güents aspectes: — La necessitat d'establir per circular o resolució el que en la pràctica ja es feia als centres, i concretament e! que fa referència als tres graus d'ús deï valencià.

— Deslligar l'ús del valencià en l'Àrea d'Experiències del que és realment l'ensenyament en valencià, considerant el seu ús en el tercer nivell d'EGB com un aspecte metodològic de l'ensenyament de! valencià.

Era precisament per aquest motiu pel qual es plantejava una clarificació via la circular o resolució esmentada.

— La necessitat de no canviar la legislació actual.

— La denúncia de la manca de recursos oferits als mestres ) com ara un vocabulari bàsic per cada unitat temàtica, unes estructures minimes a usar en cada grau d'aplicació, aixi com un documentprogramació que especifique quin tractament del valencià hi ha que fer en cadascú dels tres graus.

El dia 20 de febrer es realitzaven diverses reunions internes del STE del PV per tal d'abordar la problemàtica plantejada.

Per aleshores ja es coneixia el contingut de l'Ordre.

El dia 23 de febrer es realitzava una Taula Sindical Extraordinària amb presència del conseller. Les explicacions que aquest va realitzar van ser poc consistents^ Al fons del tema, cada vegada estava més clar l'horitzó de juny.

El dia 25, en un programa de debat transmitit per Aitana, es tracta el tema- Ni el debat podia estar pitjor dirigit, ni els participants més discutibles. I concretament la presència de dos pares, tots dos representants de les postures més reaccionàries í antivalencianes. Dies desprès, les associacions de pares protestarien per aquest fet.

El mateix dia 25, una Comissió de la Coordinadora de Pares, Professors i Alumnes per a l'Ensenyament Públic en València s'entrevistava amb el conseller.

Un grup de pares de l'esmentada coordinadora es concentrava, també, davant els estudis d'Aitana per a protestar contra la representació totalment desvirtuada dels pares que hi participaren al programa.

— El dia 26 es creava en València la Comissió per a la Defensa del Valencià, amb l'objectiu de promoure accions legals Í reivindicatives a favor de la norma-

lització tingüistica. Aquesta comissió, formada per persones i institucions, va triar com a permanent els representants dels tres sindicats d Ensenyament allí presents: STE del PV, CC OO i FETE. Al dia següent hi hagué una altra reunió en el STEPV de característiques semblants.

— Mentrestant, es realitzaven diverses assemblees comarcals.

— Els dies 26, 27 i 28 es realitzarà en Alcoi el I Encontre d'Escoles Valencianes. El proper 28, a Dénia i organitzat per la Coordinadora de Pares, Mestres i Alumnes per a l'Ensenyament Públic en Valencià, es farà una trobada dirigida bàsicament als pares.

— També el Col·lectiu en Defensa de

la Llengua i Cultura de Castelló està fent presència pública.

— Totes aquestes i n s t i t u c i o n s , col·lectius i coordinadores que existeixen han encetat un procés de coordinació a nivell de tot el País Valencià.

— Mentre, les coses cada vegada queden més clares, fins i tot per als que no volen veure. La presentació del pare que eixia en el programa de televisió que hem esmentat i que tant va parlar de la seua independència, ara resulta que està en AP i es presentarà representant aquest partit en les eleccions municipals per Castelló. Una vegada més, volen instrumentalitzar els mestres i l'escola amb motius purament electorals.

-;i^. , •* jígsí* •"x.-;.;'- ^*,iï í

^:>'T^ iV; i-

s"ïf

PRIMER ENCONTRE D'ESCOLES VALENCIANES: ALCOI. 26-27-28 MARÇ Casa de la Cultura. ALCOI. Organitzat pel seminari d'escoles valencianes de l'Alcoià-Comtat.

Temari: 1. Assessors-inspectors.

2. Personal.

3. Legislació.

A. Informació d'altres països.

5. La Formació Permanent i Institucional (FOPI).

6- Recursos econòmics.

7. Relació amb les APAs. 8. Escoles infantils. Ensenyances bàsiques. Ensenyances mitges.

Universitat.

9. Intercanvi d'experiències i matèria! didàctic.

Aquest temari es va fixar abans d'eixir l'Ordre de 31 de gener. Evidentment, l'esmentada normativa serà objecte d'un tractament ample.

En l'encontre participaran representants de les comarques de: l'Alcoià, el Comtat, la Safor, la Vall d'Albaida, la Marina Alta, l'Alacantí i el Baix Vinalopó.

Per a més informació: CEP d'Alcoi, Tel. (965) 54 31 79.

Escola Pública S. Joan Boscà. Tel. (965)590961. Cocentaina.

Escola Pública Batoi. Tel, (965)33 23 97. Alcoi.

ENSENANZA PRIVADA CONCERTADA

HOMOLOGACION Como consecuencia de las recientes movilizaciones de la E. Privada Concertada, el MEC, que tenia «aparcado» el tema, recibiò el pasado dia 19 a los sindicatos para empezar a negociar ya la homologación. Por parte de los sindicatos se expuso una vez mas la necesidad de llegar en breve plazo a la firma de un calendario de homologación con los profesores de E, Pública. Por parte del MEC, Arango dijo que asumían dicha reivindicación y que esta deberia tener lugar en un plazo no Inferior a tres aflos, però tampoco superior a cinco. También expuso cuàl seria la «filosofia» de la homologación: 100% de las retribuciones bàsicas y un coeficiente de reducción de las complementarias, sin especificar mas. Podria ser dos niveles me* nos que lo percibido por los funcionarios. Los Sindicatos quedaron en que harían un estudio comparativo de las diferencies para la siguiente reunión, que tuvo lugar el dia 25 y en la que el MEC concreto mas su oferta, hablando de la posibilidad de llegar al 90% de las retribuciones.

Las negociaciones van a continuaren futuras reuniones.

DIFERENCIAS ENTRE LAS RETRIBUCIONES DE E. PRIVADA Y E, PUBLICA FUNCIONARIOS EGB

Sueldo, trienios y c. destino (ni vel 17). R. íntegras Sueldo, trienios y c. destino (ni vel 15), R. íntegras

O TRIENIOS

1 TRIENIO

3 TRIENIOS

6 TRIENIOS

1.707.782

1.753.856

1.864.004

1.984.226

1.655.414

1.701.488

1.793.636

1.931.858

1.437.993

1.486.118

1.582.358

1.726.743

269.789 217.421 52.368

267.738 215.370 52.368

263.636 211.268 52.368

257.483 205.115 52.368

1.825.586

1.871.660

1.963.808

2.102.030

1.760.139

1.806.213

1.898.361

2.036-583

1.171.665

1.212.884

1.295.540

1.419.435

653.921 588.473

658.700 593.252

668.258 602.810

682.595 617.147

65.448

65.448

65.448

65.448

2.052.596

2.110.178

2.225.342

2.398.088

1.987.149

2.044.731

2.159.895

2.332.641

1.475.655

1.533.510

1.649.220

1.820.785

576.941

576.668 511.220 65.448

576.122

510.674 65.448

575.303 509.855 65.448

2.052.596

2.110.178

2.225.342

2.398.088

1.987.149

2.044.731

2.159.895

2.332.641

1.516.260

1.576.365

1.696.575

1.876.920

536.336 470.888 65.448

533.813 468.365 65.448

528.767 463.319 65.448

521.198

PRIVADA: EGB

Sueldo y complemento y trienios (15 pagas), R- htegras DIFERENCIAS EN RETRJBUQONES ÍNTEGRAS

Con nivel 17 Con nivel 15 Diferencia del 17 al 15 FUNCIONARIOS MAESTROS DEL TALLER

Sueldo, trienios y c. destino (nivel 21), R. Íntegras Sueldo, trienios y c, destino (nivel 19). R, Íntegras PRIVADA; FP 1

Sueldo y complemento y trienios (15 pagas). R, inlegras DIFERENCIAS EN RETRIBUCIONES ÍNTEGRAS

Hemos elaborado unas tablas en las que aparecen las diferencias que hay entre las retribuciones brutas de la E. Privada y las de la E, Pública, en ambos casos con lo que marcan íos presupuestos del 87, Aparecen tanto con el mismo nivel o complemento de destino como con dos niveles menos, asi como ladiferencia entre ellos.

Con nivel 21 Con nivel 19 Diferencia del 21 a\ 19 FUNCtONARIOS PROFESORES NUMERARIOS FP

Sueldo, trienios y c. destino (nivel 21). R. integras Sueldo, trienios y c. destino (nive! 19). R. integras PRIVADA: F P 2

Nos gustaria que a partir de estàs cifras nos hicieseis llegar vuestras propuesías, tanto en lo que respecta a EGB como, sobre todo, a FP y BUP, por la mayor complejidad que representa, ya que no solo se trata de aumentar las retribuciones, sinó tambièn de aumentar las unidades concertadas, para permitir la creación de nuevos puestos de trabajo y la consiguiente reducción de los abultados horaríos actuales.

Sueldo y complemento y trienios (15 pagas). R. íntegras DIFERENCIAL EN RETRIBUCIONES INTEGRAS

Con nivel 21 Con nivel 19 Diferencia de! 21 al 19

511.493 65.448

FUNCIONARIOS AGREGADOS DE BLJP

Sueldo, trienios y c. destino {nivel 21). R. inlegras Sueldo, trienios y c. destino (nivel 19). R. íntegras PRIVADA: BUP

Dichas propuestas tambièn se haràn llegar a la Conselleria a lo largo de las negociaciones que a nivef del País Valencià se llevaran a cabo en los próximos diast una vez constituïda la mesa de homologación a nivel autonómiço el pasado dia 25 de febrero.

Sueldo y complemento y trienios (15 pagas}. R. integras DIFERENCIAS EN RETRIBUCIONES INTEGRAS

Con nivel 21 Con nivel 19 Diferencia del 21 al 19

455.750 65.448

ENSENANZA PRIVADA CONCERTADA

UNA DIACION INADMISIBL En los anteriores ALL-I-OLI, n° 40 y 41, expücamos el proceso que se seguia en las negociaciones sindicatos-patronal pra el Convenio.

Estàs negociaciones han sido apoyadas (como todos sabéis) por las movilizaciones correspondientes en los días de huelgaque hemos realizado...

Despuès de todos los intentos de manipulación que sufrimos con la firma del acuerdo de USOf ahoras nos toca cargar con la tomadura de pelo por parte de la UGTy FSIE. Es la primera vez, y así lo dijimos en tas asambleas, que nuestro sector se moviliza masivamente; se manifiesta en la calle, se producen encierros, etc.

De golpe aparece un sindicato, FSIE, que propone una salida al conflicto (la del mediador), aceptada, sin consultar con nadie, por todos los demàs sindicatos exc e p t o por UTEP (STEV-CC OO INDEPENDIENTES). i,Qué piensa el STEV ante esta tomadura de pelo? Primero: creemos que la UGT aceptó dicho arbitraje basàndose en la reducción de trabajadores en huelga y por las presiones ejerctdas por el poder. En nuestro sector el primer punto es normal, debido a los problemas que en la actualidad nos conciernen, como: centros en crisis, descuentos por los días de huelga, contratos temporales, etc. Però tambièn es cierto que un tanto por cienío (50%) que para nosotros es bastante significativo continuaba tas movilizaciones, con màsfuerza si cabé.

Nuestra primera postura en Madrid, cuando se propuso al mediador, no era rechazarlo de plano, sinó proponer tres dias para consultar a los trabajadores y que ellos decidieran sobre este intermediario (negro) u otros que posiblemente para nostros sean mas fiables para defender nuestros intereses como: el defensor del puebto etc...

Però no nos permitieron ningún dia, por lo que nos vimos obligados a no aceptar la propuesta del mediador.

Esta propuesta, al ser aceptada por UGT, nos volvía a dejar solos, al existir ya una mayoria en la mesa negociadora sufici^nte para hacer factible la firma del convenio.

CONVENIO ANO1986

Esto produjo la desmovilización de los trabajadores, ya que se sentían engafiados por unos sindicatos que al principio apoyaban las justas reivindicaciones de tos trabajadores de la enseftanza privada.

En las úttímas asambieas veiamos como FSIE ya no apoyaba las movilizaciones y por lo tanto nos dejaba, hecho que todos nos esperàbamos, però no asi de UGT (aunque lo temiamos), ya que estaba con nosotros hasta el mismo dia en el que acepta al susodicho mediador sin consultar con los trabajadores.

ENCUENTRO SOBRE ENSENANZA PRIVADA Los dias 3 y 4 de abril tendra lugar en el Hotel Bairén de Gandia {La Safor) el I Encuentro sobre Ensefianza Privada de País Vaiencíà.

PROGRAMA: VIERNESDIA3

19.00: Presentación de las Jornadas.

19,15; Entregade material.

19.30: Anàlisis de la problemàtica del sector.

21.30:Cena.

SABA DO Dl A 4

co.

09.00: Desayuno.

09.30: Legislación laboral bàsica; E. Trabajadores, LOL sindical, etc, 12.00: LODE y decretos que ladesarrollan, tanto a nivel estatal comoautonómi14.0G:Comida.

16.00: Perspectivas para el sector: Homologación, Conciertos, Centros en Cri SIS.

18.00: Clausura y despedida.

A dichas jornadas asistiràn representantes de otros STEs, asi como especialistas en los temas a tratar.

Aquellos interesados en asistir deberàn ponerse en contacte con su respectiva sede. Dentro de unos dias se enviarà el programa a todos los afiliados.

Los gastos de estancia y manutención corren a cago del STE del PV,

8

Salarios: 7'5% de aumento desde el 1 de enero hasta ei 31 de agosto para EGB. 8'5% de aumento desde el 1 de septiembre hasta ef 31 de diciembre para EGB. 7'5% desde el 1 de enero hasta el 31 de septiembre para FPy BUP. 8'5% desde el 1 de octubre hasta el 31 de diciembre para FP y BUP. Para el personal no docente, igual que en la EGB. ANO1987

1. EL 40% de vacaciones, en lugar del 20% actual de que habla el articulo 47 del convenio. ^ 2. El 8% de aumento salarial para todos los trabajadores, en sueldo y complementos.

3. Trienios: para los trabajadores de las unidades concertadas, el 8%, y personal no docente para los trabajadores de las unidades noconcetadas, el 2%.

4. Reducción de una hora complementaria: de 5 horas se pasa a 4, (En Valencià y provincià no influye de momento para nada, aqui tenemos 28 lectivas y 3 complementarias,) 5. Ratificación de los acuerdos sindica tos-patrona!-mi ni ster ió de los centros en crisis.

6. Jubilación a los 65 afios obligatòria, y a los 62 anos con contrato de relevo, a tenor de la legislación vigente, si hay acuerdo entre empresario y trabajador Sentimos que una vez mas se vuelva a repetir la discriminación entre los trabajadores, cobrando menos aquellos que ya de por si se encontraban mas marginados.

Hay que constatar que es la primera vez que se ha conseguido alguna mejora social en nuestro convenio, esto ha sido gracias a las movilizaciones que los trabajadores han realizado, hartos de la discriminación en la que hemos estado sumidos, aunque no hemos conseguido la reducción del horario lectivo.

CENTROS EN CRISIS ACUERDOS ENTRE LA CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓN Y CIÈNCIA Y LOS SINDICATOS DE ENSENANZA PRIVADA SOBRE COMPLEMENTOS SALARIALES L·La Conselleria de Cultura. Educación y Ciència asumeel pago del salario base y complemento de convenio, pagas extraordinarias. antigüedad y complemento de Direccíón según las tablas salariales incluidas en el convenio colectivo vigente para el sector, dentro del sistema de pago delegado a que se refiere el art, 49 de la Ley Orgànica 8/1985, reguladora del Derecho a la Educación, a los profesores de Erv sehanza Privada en los centros docentes privados concertades, 2.-La Conselleria de Cultura, Educación y Ciència garantiza al profesorado con vinculo laboral o cooperativista que su remuneración total en 1987 no podrà ser inferior a la percibida a lo largo del aho 1986- satisfaciendo, en otro caso, complemento personal y transitorio absorbible por futuras mejoras de convenio.

3.-Los complementos personales transitorios corresponderàn a aquellos profesores de centros docentes privados concertados que vinieran percibiendo complementos económicos, siempre que se reúnan todas y cada una de las circunstancias siguientes: a) Figurar en nòmina ta citada percepción antes del mes de marzo de 1986 y cotizar por la misma a la Seguridad Social

b) Continuar percibiendo en nòmina dícho complemento en el mes de septiembrede 1986 y seguir cotizando por fa misma a la Seguridad Social. c) Existir relación laboral acreditada entre el titular del centro docente privado y el profesor beneficiaria.

Las circunstancias a) y b) no seran simultàneamente exigidas en el caso de profesorado de nuevo ingreso o nombramientos para cargos. En dichos supuestos la Conselleria de Cultura, Educación y Ciència satisfarà los complementos en función de lo realmentedevengadoen et ultimo trimestre de 1986.

4.-No se consideraran complementos personales y transitòries aquellos que, aun percibiéndose en nòmina y con las condiciones que especifica el apartado 3 de este acuerdo, respondan a actívidades complementaries y extraescoiares o de servicios. Dichos complementos en ningún caso los satisfarà la Conselleria de Cultura, Educación y Ciència.

5,-La Conselleria de Cultura, Educación y Ciència satisfarà los complementos comprendidos en el punto 3,° con ta calificación de «complemento personal y transitorio», siendo absorbible por los incrementes adicionales que para el sector se deriven del convenio colectivo para el ejercicio 1988 y posteriores.

A dichos efectos se considerarà incrementos adicionales los que se sefialan en los Presupuestos Generales del Estado, en cada ejercício, por encima del porcentajedeï crecimiento salarial aplicable al profesorado del sector publico, 6,-A los efectos de los presentes acuerdos, tendra caràcter de «complemento personal y transitorio^, no absorbible, a la gratificación que por el Titulo de Licenciado tienen reconocidos los profesores que imparten enseftanza en las antiguas filialesdeE.G.B. 7.-Cualquier otro tipo de percepciones no salariales excluidas de cotización en el Règimen General de la Seguridad Social que vinieron percibiéndose en nòmina con anterioridad a dicíembre de 1986 seran abonadas por la Conselleria de Cultura, Educación y Ciència como Complemento Personal y Transitorio absorbible con las caracteristícas seiïaladas en los apartades 3.° y 5.° de los presentes Acuerdos.

8.-Las cantidades que los profesores de las antiguas fil iaies de BUP venían percibiendo en nòmina como complementos por el modulo de subvenciones que tradicionatmente se asignaban a estos centros, en cumplirniento del Real Decreto 657/1978, de 2 de marzo, También se consideraban como complementos personates transitorios y absorbibles.

9.-Los acuerdos reflejados en este documento tienen caràcter provisional, en tanto las partes no lleguen a la firma del Convenio de homologación del sector con el profesorado de la enseftanza pública, manteniendo vigència transitòria a lo largo de dicho proceso.

La Conselleria de Cultura, Educación y Ciència elaborarà las instrucciones oportunas a fos centros docentes privados concertados para que, a la vista de la liquidación retributiva de febrero, como consecuencia del pago delegado los profesores aleguen y acrediten en su favor cuantos complementos o derechos económicos pudieran tener reconocidos, a tenor de lo que se indica en estos acuerdos, Dichos derechos constarian en la nòmina del mes de marzo de 1987, con efectos retroactives desde el primero de enero de 1987 y como complementos personales y transitorios.

EL PROBLEMA CONTINUARÀ Una vez resuelto el problema de los 46 trabajadores de Centros en Crisis del pasado curso que en la actualidad se ballarí trabajando, hemos de empezar ya a trabajar para que a aqueltos a los que ocurra mismo el próximo 1 de septiembre tengan la misma solución en cuanto pierdan su actual empleo.

En el «DGGV» n.° 530, del pasado 19 de febrero, aparece la Orden por a que se dan instrucciones para soicitar ampliación de unidades concertadas o pase de concierto singular a pleno (El plazo es de 20 dias hàbiles a partir de la fecha antes citada)- Asimismo, la Conselleria de Cultura, Educación y Ciència podrà, tal y como recoge el RD. de Normas sobre Conciertos Educatives, modificar de oficio el Concierto suscrito, si se han producido variaciones en el número de unidades u otras circustancias individualizadas.

Asi pues, es momento de ponerse ya, como hiciéramos hace un aho> a ver a cuantos trabajadores puede afectar esta medida, por la posible supresión en sus Centros de alguna unidad, debidoa la disminución de matricula, Vamos a celebrar reuniones los días citados a! final, para todos aquellos trabajadores que puedan verse afectados. Si al guien no puede asistir el dia y hora sefïalado, conviene que se ponga en contacto con su respectiva sede y lo comunique, para saber el dia de la siguiente reunión.

Informaremos de cuàles son las previsiones de la Conselleria, tanto para el próximo curso como para el 89-90 y después con la renovación de los actuales conciertos a partir de la primavera de 1990.

REUNIÓN CENTROS EN CRISIS. FUTUROS AFECTADOS:

Va encia T a 19 de febrero de 1987. llmo. Sr. Director General de EGBy EE, D. Baltasar Vives Moncho. llmo. Sr, Director General de EE MM, D. Daniel Gozaíbo Be les.

Nmo. Sr, Secretario General O. José A. Ibars Montero, FETE-UGT. UTEP.

València: Dia 24 de marzo, 18.30 horas, en la sede de València.

Alacant: Dia 24 de marzo, 18.30 horas. en la sede de Alacant.

Castelló: Dia 26 de marzo, 18.30 horas, en la sede de Castelló.

9

ENSENANZA PRIVADA CONCERTADA

ARBITRAJ Don José Luis Negro Fernàndez, presidente del Consejo General de los llustres Colegios Oficiales de Doctores y Licenciados en Filosofia y Leíras y en Ciencias, con DNI n.° 99.854, designado arbitro de la mesa negociadora de convenio colectívo de la ensefianza privada, cuyo nombramiento consta en el acta de la sesión celebrada por la mencionada mesa de fecha 27 de febrero de 1987, en virtud del acuerdo adoptado por la patronal CECE como representativa del sector, y los sindicatos que aceptan el arbitraje, segün consta en dicha acta. emito el siguiente: ARBITRAJE

1. El àmbito temporal del presente arbitraje serà desde 1 de enero de 1986 hasta 31 de diciembre de 1987.

2. Los efectos económicos de este arbitraje se aplicaran a todos los contratos que han tenido vigència en el ano 1986, sin perjuicio de la fecha de su terminación ni de la causa de la misma, a no ser que se hubiese aceptado el finiquito definitivo.

3. Las tablas salariales para 1986 se establecen según consta en el Anexo L En los centros concertades, las tablas para 1987 recogeràn el incremento previsto en los Presupuestos Generales del Esíado (Anexo M).

En los no concertados, el incremento en el salario total serà del 8% y en la antigüedad del 2% {Anexo II), El personal no docente de todos los centros tendra un incremento del 8% en salario y antigüedad (Anexo

4. Articulo 33: para el personal docente de preescolar, EGB, Bachillerato, COU y Formación Profesional, la jornada de trabajo serà como màximo de treinta y dos horas semanales. de las que 28 seran lectivas y 4 dedicadas a actividades complementarias, efectuadas de lunes a viernes.

Para evaluación, se dedicaran un màximo de 5 sabados, entendidos dentro de la jornada laboral y distribuidos a lo largo del curso escolar.

Durante los meses de julio o agosto, el personal docente de los centros que tenga algun nivel concertado tendra una jornada de trabajo con un màximo de 21 horas lectivas semanales para los niveles preescolar, EGB, BUP, COU y FP. 5. Articulo 39: el número de horas de írabajo a que corresponden las retribuciones que figuran en el presenteconvenio, en computo anual, seran para cada categoria el que a continuación se especifica: a) Personal docente de preescolar, EGB, BUP, COU, FP I y FP II. Con jornada de 32 horas semanales: — En centros con niveles concerlados: mil doscientas cincuenta y dos (1.252).

— En centros sin niveles concertados: mil trescientas ocho (1.308).

Personal de ensenanzas especializadas: con jornada de treinta y tres horas semanales, mil trescientas treinta y nueve (1.339).

Formación permanente de adultos: con treinta y cinco horas semanales, mil cuatrocientas cuarenta y dos (1.442).

El personal docente que ostente las categorías de director, subdirector, jefe de estudiós o jefe de departamento, doscíentas diez horas anuales (210), ademas de las que correspondan al tipo de ensenanza a que pertenezca. b) Resto del personal no docente: en centros con niveles concertados, 1.700 horas (mil setecientas).

En centros sin niveles concertados: 1.657 horas (mil setecientas cincuenta y siete).

El personal interno, como compensación, realizarà cuarenta horas mas de jornada anual.

El computo anual resenado se refiere al ano 1987.

6. Se modifica el articulo 47, quedando como sígue: en los centros donde exista aigún nivel concertado, el 40% del personal docente tendra derecho a un mes mas de vacaciones, debiendo justificar la asistencia a cursos de actualización y perfeccionamiento de, al menos, 25 horas de duración. realizables dentro del referido mes o a lo largo del curso que comprende ese mes. La concreción del personal del indicado 40% se harà de forma rotativa y por antigüedad.

En caso de igualdad de condiciones, se tendra en cuenta las necesidades del centro, participando en el establecimiento de turnos los representantes legales de los trabajadores.

En Semana Santa y en Navidad, los docentes tendràn derecho a igual vacación que la que se fije en el calendario escolar oficial para los alumnos. Igual-

ENDARRERIMENTS ANY 1986 Professor EGB i Prees.

Professor BUP Professor FP 1 Oficial Adminis P. Serveis Generals Instructora Prees

GENER-AGOST

AUGMENT 7'5%

TOTAL 9 PAGUES

Mensual

Total (sense trienni)

Trienni

6.136 6.470 5.971

55.224 58.230 53.744 36.204 31.689 38.009

204 256 197 165 165 178

4.227 3.521 4.223 SETEMB.-DESEMB.

AUGMENT 8'5%

TOTAL: 6 PAGUES

Professor EGB i Prees.

Professor BUP Professor FP 1 Oficial Adminis P. Serveis Generals Instructora Prees

Mensual

Total

Trienni

6.954 7.332 6.768 4.559

41.724 43.992 40.608 27.354 23.940 28.718

232

3.990 4.786

En un ALL-I-OLI extra aparecen completas las tablas salariales del 86 y del 87.

10

291 223 187 187 201 .

mente, el referido personal disfrutarà de cinco días de vacación en días laborables distribuïdes durante el período estival, pudiéndose dísfrutar de modo continuado si estan de acuerdo empresa y trabajadores.

7. Se establecerà la fórmula de contrato de relevo, a tenor de la legislación vigente.

8. Centros en crisis: las partes aceptaràn los acuerdos suscritos entre MEC, CECE y sindicaíos sobre centros en crisis y demés disposiciones que jurídicameníe salvaguarden sus derechos.

9. El resto del articulado del convenio no modificado permanece en vigor.

10. Las partes constituiran una «Comisión Paritaria» integrada por CECE y los Sindicatos que en acta de convenio hayan aceptado el sistema de arbitraje, que elaborarà un texto articulado, adecuàndolo a la LODE y demàs normativa legal vigente durante 1987. Dicho documento serà la base de discusión en la mesa negociadora del convenio de 1988.

Madrid, 4 de marzo de 1987.

Fdo.; José Luis Negro Fernàndez

ENSENANZA PRIVADA

CONVENIO DECENTROS SIN NIVELES CONCERTADOS Tal y como hemos explicado en otros ALL-I-OLI, el pasado mes de mayo se publico en el BOE el I Convenio Colectivo de Centros de Ensefianza Privada, sin ningún nivel concertado o subvencionado. La duración del convenio es hasta el 31 de diciembre de este afio, 1987, debiendo ser objeto de revisión ya las tablas salariales, tal y como recogeel articulo 4.° Es, pues, necesario proceder ya a la citada revisión, para incrementar las actuales retribuciones, que en la actualidad estan fijadas en 88.509 ptas. para los profesores de preescolary EGB, y 93.318 ptas. para BUP, en ambos casos sin efectuar los correspondientes descuentos de S. Social e IRPF y sin tener en cuenta los trienios, que estan fijados en 2.943 pías. y 3.693 ptas., respectivamente.

SUGERENCIAS

ENCUENTRO FENPROF-UCSTE

1. Se sugiere que de modo próximo, lejos del límite del àmbito temporal del presente arbitraje, la «Comisión Paritaria» empiece la elaboración de unas nuevas bases de negociación, pues los íérminos del arbitraje no suponen la solución idónea a los problemas planteados.

Este primer (in de semana de marzo se han reunido en Salamanca profesores de la Son consecuencia de las posturas de la patronal y los sindicatos, reflejadas en UCSTE y de la Federación Nacional del Profesorado (FENPROF) de Portugal, para debatir temas de tanto interès y actualidad como son el Estatuto det Profesorado y las las actas de los catorce meses de nego- perspectivas del sistema educativo en ambos paises, asi como para realizar un interciaciones y conflictos. cambiodeexperiencias sobre nuestro trabajo sindical.

2. Se sugiere que en sucesivas negoLa FENPROF es, sin lugar a dudas, la organización mas representativa del profeciaciones se contemple la necesidad de sorado portuguès. Casi se podria decir que es la única organización, ya que los nuir disminuyendo la jornada lectiva de to- cleos que estan fuera de ta FENPROF tienen caràcter local y carecen de la minima incidos los docentes hasta llegar a un màxi- dència. Se trata de una organización autònoma, no vinculada a ninguna central sindimo de 25 horas semanales, Razones de cal, que cuenta entre sus bases y en su dirección sindical a hombres y mujeres de discalidad de la ensenanza abonan esta tintas ideologías y tendencias politicas: socialistas, comunistas y de otras formaciones. sugerencia.

Hora lectïva se entiende —como està La relación entre la FENPROF y la UCSTE ha ido avanzando a lo largo de los últidescrita ya desde el IV Convenio— cada mos àries, coincidiendo bàsicamente sus posturas en diversos encuentros y congreuno de los períodes no superiores a 60 sos de las organizaciones internacionales del profesorado, y profundizando en el conominutos en los que el profesor està con cimiento mutuo a través de la presencia de delegaciones en nuestros respectivos los alumnos en el aula, laboratorio, gim- congresos. nasio o situación similar. No siendo poPara la UCSTE, la experiència de la FENPROF es una experiència de gran interès, sible la acumulación de pequefías canti- por tratarse de un sindicaío autónomo y unitario, que ha sido capaz de superar todas dades de tiempo entre hora lectiva y las maniobras divisionistas, por tratarse de un sindicato representativo y con una gran hora lectiva, para así establecer jornadas capacidad de presión y movilización, como ha demostrada en numerosas ocasiones, y de mas de 28 horas tectivas. por tratarse de un sindicato con unosobjetivos muy clarosde lucha por unaensefianza Esta sugerencia viene motivada por la democràtica, de calidad y de defensa consecuenle de las reivindicaciones del profesodistorsión en la pràctica de estos conve- rado. Todo un programa, que nos gustaria que otros sindicatos en este pais compartieran con la UCSTE nios ya vigentes.

3. Se sugiere que, en sucesivas negociaciones. se contemple la necesidad de tratar en igualdad de condiciones, al menos, trabajo y salario de todos los docentes, sin discriminaciones entre niveles concertades y no, Tenemos el programa de la Red de Residencias de Tiempo libre depen4. Se sugiere un mutuo y mayor reconocimiento de la capacidad de nego- dientes de tas Comunidades Autónomas para la actual temporada. Hay resiciación de todos los integrantes de las dencias y ciudades resídenciales en Andalucía, Aragón, Asturias, Illes Balefuturas mesas, con el profundo respeto ars, Canarias, Castílla-León, Cantàbria, Extremadura. Madrid, Murcià y País a las personas e instituciones, Valencià, Las hay de playa y de montafia. Los preciós para una semana en ha5. Se sugiere, en equilibrio con todos bitación doble con pensión completa oscilan entre 8.500 y 12.000 ptas, por los demàs factores y en el marco de la persona, con descuentos para nifios rnenores de 12 anos* Los interesados delegislación vigente. que la defensa de los beréis poneros en contacto ràpidamente con la sede de Valencià para recibir puestos de trabajo de profesores y no información mas detallada, así como para gestionar las solícitudes. docentes de la Ensenanza Privada presiPor lo que respecta a la temporada de verano, el programa lo recibiremos da la dinàmica de las próximas negoen ta tercera semana de marzo y es conveniente que los interesados os ponciaciones. gais en contacto para que os hagamos llegar et programa y gestionar las soliMadrid, 4 de marzo de 1987 citudes con la mayor antelaciòn posible.

Fdo.: José Luis Negro Fernàndez 11

VACACIONES-VIAJES

CCION INDICAL Hemos planteado repetidas veces los seriós inïerrogantes sobre el reconocímiento o no del derecho a la negociación colectiva que contempla el actual proyecto de elecciones sindicales. Ahora vamos a analizar algunos elementos que cuestionan la representatividad y la participación en los órganos correspondientes.

A) ELECCIONES MUY RESTRICTIVAS

En el proyecto no aparece contemplada en absoluto la elección de representantes directamente de y en los centros de trabajo. Para nosotros se trata de una reivindicaciòn bàsica: la elección de representantes a nivel de las distintas provincias debe ser complementada con la elección de representantes sindicales de centro, que tendrian unas funciones determinadas, de tipo sindical o sobre problemas laborales a nivel de centro y localidad, y que permitirian una mayor participaciòn y retaciòn de los centros escolares con las juntas constituidas a nivel provincial.

Las competencias que corresponderian al delegado o delegades de centro, que nunca deberían ser elegidos en listas cerradas, deberian quedar claramente diferenciadas de las del claustro de profesores o de las de su representación en el Consejo Escolar. Se trataría de unas competencias en temas que tendrian un caràcter mas laboral o sindical.

Es evidente que trasladar mecànicamente las competencias que el estatuto de los trabajadores reconoce a los comitès de empresa o a los delegades sindicales seria forzar mucho la reaiidad: el centro escolar no es una empresa y el director no es un empresarío o un representante del mismo. Sin embargo, cuestiones como el control en determinades aspectes en los que se puede dar una cierta arbitrariedad por parte del director del centro, corno la concesión de permisos, partes de falta de asistencia o puntualidad; o bien la defensa de unos derechos laborales en el momento de plantear unos servicios complementaries o unas actividades extraescolares, evitando que en la pràctica supongan un aumento en la jornada de trabajo del profesorado; o la organización del reciclaje, dentro o fuera del horario escolar, evitando perjuicios al profesorado debido a los horarios o a los lugares donde se imparten los cursos, garantizando su gratitud real, etc.; o el control de la higiene y seguridad en el trabajo, control de las sustituciones, poder facilitar o canalizar reclamaciones del profesorado, etc., son cuestiones que podrian ser reglamentadas y quedar como competència de los delegandosde centro.

Junto a estàs competencias especificas, estos delegacJos, a través de la asamblea de zona o localidad, o directa-

12

mente, tendrian la posibihdad de una relación permanente con las juntas elegidas a nivel provincial, pudiendo hacer llegar las iniciativas de los centros a estàs juntas y posibilitando una información y una participación del profesorado en las distintas cuestiones que en estàs juntas o en las mesas de negociación se estuvieran tratando, A esto hay que afiadir que para poder realizar estàs funciones los delegades de centro deberian contar con un crédito de horas mensuales.

Nos parece correcta, pues. con ta matización de que en muchos casos la circunscripción natural no es la provincià, que haya una elección directa a unas listas provincïales, però esto no se deberia hacer cerrando el paso a la elección de representantes de centros^ B)DESPROPORCION EN LOS REPRESENTANTES

La desproporción manifiesta en el numero de representant es a elegir que corresponde a cada colectivo no seria tan grave si no implicase un falseamiento de los resuitados en el momento de construir las mesas de negociación, y en concreto la mesa general.

Basta con que observemos que un ço lectivo de cincuenta trabajadores elige cinco representantes, lo cual supone un

10% de sus miembros, mientras que uno de 10.000 elegiria a treinta y siete, o sea, un Q'37% de los suyos. A partir de estos datos, un sindicato que obtenga mas de un 20% de los votos del conjunto de funcionarios podria perfectamenle no alcanzar el 10% de los representantes elegidos, quedando fuera, por tanto, de deterrninados órganos de negociación o participación.

Este puede ser el caso de la representación de los trabajadores de la ensehanza, que se encuentran en el nivel mas alto de la escala que determina el número de representantes en función del número de trabajadores, que, como ya hemos dicho. se computa a nivel de provincià.

Està claro que puede ser discutible lo que aparece contemplado en la LOLS de que las organizaciones sindicales «mas representat i vas» a nivel de Estado o autonomia pueden estar en las mesas de negociación, independientemente del número de votos obtenido en el colectivo que teóricamente representan, incluso en el caso de no haber obtenido ningún voto por no haberse presentada a las elecciones o por cualquier otra razón. Però para nosotros lo importante no es eso, sinó que organizaciones que aparecen clara y mayoritariamente apoyadas por el sistema de computo tengan trabas para su presencia. No estamos en contra de lo primero, però evidenternente estamos en contra de lo segundo.

A pesar de todo, la experiència de los últimos anos es concluyente en una cuestiòn: la única mesa de negociación sindical que ha tenido alguna validez para el profesorado ha sido la mesa de educación, en la que estàbamos presentes las organizaciones de la ensefianza. Temas como el de la homologación de trienios, la aplicación al protesorado del nuevo sistema retributivo según el modelo de un único nivel para cada cuerpo, el mismo avance conseguido en la homologación salarial que ha supueslo los niveles asignados, etc.. han sido todos ellos reivindicaciones que se han planteado y se han ganado en la mesa de educación. Por el contrario, la mesa de Presidència (CSIF. UGT, CC OO) ha demostrado siempre la mayor inutilidad, cuando no ha sido un instrumento para (avorecer descaradamente a los sindicatos alli presentes y un instrumento de la Administración para imponernos sus planteamientos.

Para nosotros es evidente que esto. después de las elecciones, no solo no va a cambiar, sinó todo lo contrario; fuera de la mesa de ensehanza no se va a dar una negociación real sobre ningún tema fundamental para el profesorado.

C) DISCRIM1NACION SINDICAL

La desproporción anterior no incide únicamente a nivel de la representación,

PCR FAVOR,

sinó tambíèn en cuestiones como los crè- mas amplios de los ensefiantes nuestros ditos de horas sindicales, posibles sub- objetivos, también para contribuir a la venciones, etc-, que se haràn contabili- clarificación del mapa sindical Però es zando número de representantes en lugar forzoso preguntarse al dia siguiente què de número de votos. En los casos que an- pasa. A esto habría que responder que tes hemos puesto de 50 y 10.000, por nos vamos a encontrar con el limitado ejemplo, el número de horas sindicales marco de negociación —pràcticamente que se dan por trabajador es de V5 en et consulta— y unas posibilidades de conprimer caso y deO'14, en el segundo. seguir nuestros objetivos simüares a las Se podria argumentar que estàs norque hasta ahora han existido si no hemos mas son generales y que se aplican tamavanzado en la construcción de una bién en el Estatuto de los Trabajadores, estructura sindical sòlida e implantada però esta argumentación seria vàlida si entre los enseftantes. se hubiera partido del nivel del centro de La experiència de otros paises detrabajo, centro escolar, y no del nivel promuestra que donde se ha conseguido una vincial. La aplicación de las normas del regulación mas progresista de reconociestatuto a los centros de trabajo, como miento de los derechos sindicaies en el mismo se marca, hubiera multiplica—entre ellos el de negociación— ha sido do en número de represenlantes. a partir de la consolidación de los síndicatos entre los funcionaries, incluidos 3. LANEGOCIACIONREAL los ensefiantes, però aun allí —y por lo Una vez realizado el anàlisis del actual demàs ejemplos mas cercanos podemos proyecto, que coincide bàsicamete con el enconlrar en la negociación colectiva de que ya hicimos publico en el ALL-I-OU de los trabajadores no funcionaries—, la poenero del 86 en referència al proyecto del sibilidad de logros està en función de la afto pasado, creemos necesario recordar fuerza que los sindicatos consigan hacer algunas consideraciones que haciamos en defensa de sus objetivos.

En efecto, y esta conclusiòn debe ser en nuestro III Congreso de UCSTE, sobre las que creemos que vale la pena refle- evidente, la posibilidad de una negociación real està en función de la correlaxionar: ción de fuerzas de cada una de las partes«En primer lugar creemos que es de in- Con la mejor legislación sobre este tema terès reflexionar sobre la diferencia entre y con unos sindicatos débiles no se una negociación real y una negociación conseguiría nada que la Administración formal. La negociación formal està en no estuviera dispuesta a otorgar de antefunción de las disposiciones legales que mano. Y al revés, hay ya ejemplos histórila regulan. Podríamos decir que las elec- cos de logros conseguidos cuando se ha ciones sindicales y los marços de nego- podído ejercer una fuerte presión: excluciación —con todo lo restrictives que siva de EGB, homologación, etc. Por todo son, como antes se ha expuesto— ello, hay que dejar claro que la principal pueden ser pasos hacia el establecimien- tarea de UCSTE, sin despreciaren absoluto de la negociación formal, incluso aun- to las cuestiones formales, es dotarse de que legalmente se avanzara mas en este una fuerte estructura y alcanzar una materreno, podriamos continuar denlro de yor presencia e implantación en el sector.» este caràcter formalista.

Dicho de otra forma, que nuestra capaEs importante poner el acento en don- cidad de irnponer nuestras reivindicade està la posibilidad de una negociación ciones va a estar fundamentalmente en real, que a nuestro juicio no es sinó en la función de nuestra fuerza y que, por limifuerte implantación de los sindicatos. Re- tadas que sean unas elecciones sindicacalcamos esto porque, en nuestra opí- les y restrictivo el reconocimiento del denión, ha habido una consideración idea- recho a la negociación colectiva T va a eslista, con demasiada frecuencia, sobre te- tar en nuestras manos que estàs elecmas como elecciones sindicales y nego- ciones y estàs posibilidades de negociación colectiva, convirtiendo las elec- ciación supongan un avance y consolidaciones en una espècie de panacea o, en ción del movimiento en la ensefianza or sentido contrario, como una imposibili- por el contrario, supongan un retroceso y dad para seguir actuando en caso de una un debilitamiento. normativa especialmente antidemocràtiEsta cuestión no supone, en absoluto, ca y desfavorable. En el primer caso negar la importància del reconocimiento pensariamos que iban a solucionarse to- formal del derecho sindical a la negodos los problemas. Las elecciones sindi- ciación o renunciar a la critica de un siscales pueden y deben ser, sin duda, un tema electoral injusto, però si que era nemomento de mayor presencia sindical, de cesario plantearla para situar los probleposibilidad de difundir entre sectores mas en el lugar que corresponde.

4. LAUCSTEANTELAS ELECCIONES SINDICALES

El proceso de elecciones sindicales que va a tener lugar a corto plazo va a tener, indudablemente, unas consecuencias fundamentaies. La ausencia de elecciones sindicales en estos 10 largos anos ha incidido muy negativamente sobre la situacíón sindical. En primer lugar ha constituído un elemento permanente de debilidad de los sindicatos de cara a su presión y su negociación ante la Administración. En segundo lugar, y como uno de los elementos fundamentales que han favorecido esta debilidad, la ausencia de elecciones sindicales, junto a otros factores que luego analizaremos, ha contribuído decisivamente a mantener un «mapa» sindical totalmente artificial» que tiene como uno de sus rasgos mas caracteristicos y diferenciadores la superdivísión y superfragmentación sindical.

Avanzar en la unidad sindical ha sido siempre uno de los principales objetivos de la UCSTE desde el momento de su nacimiento T a partir de ias coordinadoras y asambleas de delegados, que habían constituido el movimiento unitario de la ensefianza en los primeros aflos de la transición política y que, en un momento dado, optaron por su transformación en una organización sindica* unitària de la ensehanza y por la creación de la UCSTE. No està de mas hacer un poco de historia. Hace ahora poco mas de 10 aftos que tuvieron lugar las primeras elecciones democràticas en la ensefïanza estatal, eligiéndose los represenïantesprovinciales del profesorado de EGB. Las elecciones sindicales habían sido una reivindicación bàsica del movimiento unitario de la ensehanza. La victorià fue doble: se forzó a la administración a hacer una convocatòria electoral que no queria, y las candidaturas progresistas, apoyadas por el movimiento unitario, triunfaban en la mayoría de las zonas ante las candidaturas potencíadas desde el Gobierno.

Ya en esas elecciones se inteniaron maniobras para romper el caràcter unitario del movimiento progresista de la enseflanza, maniobras que prefiguraban las rupturas que se dieron posteriormente para crear nuevos sindicatos fuera de la UCSTE. Efectivamente, poco despuès se inauguraba un modelo de sindicalismo totalmente ajeno a lo que habia sido el movimiento en la ensefianza y ajeno a ias aspiraciones unitarias de los trabajadores, y asiT desde la FETE-UGT primero, y CC OO, SU y CSUT despuès, se opíaba por la via de la división sindical f en contra

13

del modelo de sindicalismo unitario, y por ía vinculación del sindicato a determinadas opciones ae caràcter ideológico o político, en contra del modelo de sindicalismo autónomo.

Desde el punto de vista de UCSTE, la necesidad de fortalecer el sindicalismo progresista de cara a poder defender con eficàcia las reivindicaciones de los trabajadores de la enseftanza estatal ante la Administraciòn y de cara a impulsar con fuerza la lucha por la escuela pública debe obligar al conjunto de sindicatos progresistas a realizar un esfuerzo unitario ante las próximas elecciones sindicales. Este esfuerzo unitario no puede quedar ünicamente en un planteamiento electoralista, sinó que debe estar necesariamente enmarcado en el objetivo de la unidad sindical, asumiendo todas las consecuencias de esta unidad sindical.

Efectivamente, un anàlisis objetivo de la realidad nos hace afirmar que el único espacio posible que puede garantizar el pluralisme ideológico que se da entre los enseftantes y en el conjunto de la sociedad —el único» por tanto, que puede hacer posible la unidad sindical— es el espacio del sindicalismo autònomo, no vinculado a las grandes centrales de los trabajadores. Esta garantia de respelo al pluralisme política, junto con la garantia de una autèntica democràcia interna en la defínición de las posturas, respetando las diferentes visiones de los problemas concretes y generales de la ensefianza, son bases suficientes para un trabajo sindical unitario y para la construcción de un sindicalismo capaz de agrupar a todos los enseftantes progresistas.

Convertir las opciones politicas concretas que se dan en la sociedad en una multiplicidad de sindicatos que calcan el mapa sindical del mapa politico (algo que, desgraciadameníe, sucede en este país, a diferencia de los paises de nuestro entomo), solo se puede entender desde una concepción ideologizada del sindicalismo, y por tanto desde una òpti-

ca claramente antisindical. La divisiòn sindical actual no puede justíficarse si partimos de que los dos objetivos fundamentes de un sindicato de clase o progresista son la defensa de una enseftanza democràtica y de calidad y la defensa de las condiciones de trabajo y de vida de los trabajadores de la enseftanza.

Podriamos aftadir que no solamente no se puede justificar la división, sinó que, adernàs, es incompatible con esos objetivos.

Es cierto que asumir este planteamiento puede ser difícil, como tambièn es cierto que la Administraciòn, con la política radicalmente antisindical de la UCD y con la política tendente a consolidar artificiaimente a determinades sindicatos, està impulsando una dinàmica totalmente contraria. Indudablemente la cooperación de los sindicatos CS1F-CC OO-UGT con esta política de la Administraciòn tendente a consolidar la divisiòn sindical puede haberles supuesto unas ventajas a certo plazo: dísfrutar de una representatividad formal que los vetos, tanto en el conjunto de los funcionaries como en la ensehanza, les han negado; o firmar acuerdos tan sustanciosos como el de 11 de junio de 1985, por los que cada organización obtenia 105 liberados sindicales; o participar en la elaboración de una normativa electoral que les favorece. (Habria que preguntarse alguna vez si, aparte de tratar casi clandestinamente temas como el de la LMRFP-Carrera Docente o el presente proyecto de derechos sindicales, en ambos casos previamente a su paso al Consejo de Ministros, la Mesa de Presidència ha hecho algo mas, en sus cuatro afios de existència, que firmar el famoso acuerdo de los liberados)- Sin embargo, seria una gran irresponsabilidad y miopia que estàs ventajas a corto plazo impidieran un anàlisis mas serio de las perspectivas del sindicalismo.

Efectivamente, entre las pocas declaraciones públicas que en su momento se hicieron sobre el proyecto del curso pasado

aparece en una revista de amplia difusión en los centres escolares una de la dirección de CC OO en la que se plantea que se trata de un proyecto positivo, en cuanto que «es anticorporativo» y que «favorece el agrupamiento de los funcionarios en grandes centrales», criticando su caràcter centralizador y poco participativa.

Dicho de otra forma, es positivo en cuanto que crea dificultades al avance de un sindicalismo unitario, da amplio respaldo entre el profesorado, y en cuanto que favorece que en la enseftanza se de la división que seda en el conjunt o de los trabajadores, creando adicionalmente las condiciones favorables para un triunfo electoral de la derecha y para que dentro del sindicalismo progresista se consoliden las tendencias que en los últimos aflos han estado supeditando la acción sindical de los trabajadores a la política del Gobierno PSOE. Indudablemente, se trata de un anàlisis que supedita los principios que se dice defender a la valoración de unas mínimas ventajas organizativas inmediatas, Nuestra postura y nueslra oferta al resto de organizaciones progresistas de la ensefianza, de cara a las próximas elecciones sindicales y de cara al futuro, no pueden ser mas claras; iniciar desde este momento un proceso unitario que debe concretarse en candidaturas unitarias en las elecciones y que debe estar encarninado, desde el primer momento, a la unidad sindical, dentro de los principios de autonomia y pluralisme que consideramos bàsicos. Los sindicatos, asumiendo o no la necesidad de iniciar un proceso unitario, y los trabajadores, en el momerv to de las elecciones, vamos a definirnos por la atomizacion sindical o por un modelo sindical unitario y pluralista. Esta es la cuestión que va a decidirse en las proximas elecciones sindicales, no la mayor o menor fuerza de unas siglas. Nosetros estamos seguros de que el profesorado, con su participación y su voto, va a apoyar la via de la unidad.

CONVOCATORI CONSELL NACIONAL Dia: Dissabte, 14 de març Hora: 10 del matí.

Lloc: Col·legi públic Les Vessaries. Dénia.

ORDRE DEL DIA:

— Anàlisi i posicionarnent davant la «política» lingüística de la Conselleria, — Seguiment del tema «Estatut del professorat».

— Eleccions sindicals.

— Organització,

— Trobada d'Ensenyament Privat.

— Varis.

COMISSIÓ DE SEGUIMENT Es convoca reunió de Comissió de Seguiment de la Intercomarcal de València al voltant del tema «política» lingüística de la Conselleria», tots els dijous, a les 7 de la vesprada a la seu de València.

14

TAULA SINDICAL 10 DE MARÇ SOBRE INTERINS

BON CAMÍ Aquesta vegada, podria ser de veres: anem per bon camí. La negociació encetada entre els sindicats i la Conselleria sobre l'estabilitat dels interins, ha entrat en una via d'enteniment. Dos fets ho han fet possible: les mobilitzacions del col·lectiu afectat i el front unitari que contrasta amb la divissió i la inseguretat de l'anteríor reunió.

El col·lectiu d'interins, que des de fa temps està reunint-se i que ha realitzat al Harc del curs diverses mobilitzacions,

el dia 10 també estava en la Conselleria.

Com va estar en la darrera Taula Sindical, en la que es va tractar el tema.

Aquesta vegada eren més de quatrecentes persones les que es tancarien durant tot el dia a la Conselleria. A ningú no pot extranyar-li l'activitat d'aquest professorat; quan es juga el pa, es juga molt.

La reunió, que tenia que començar a les 11 del matí, no s'encetaria fins les set de la vesprada, per la postura intran-

TROBADA EN DEFENSA DE LA LLENGUA La Coordinadora de Pares, Professors i Alumnes per l'Ensenyament Públic en Valencià, es va constituir en el primer trimestre del curs 84-85 amb l'objectiu d'agrupar aquelles persones vinculades al mon de l'ensenyament des del sector dels pares, professors o alumnes, per tal d'ajudar a consolidar l'ensenyament en valencià des del parvulari fins fa Universitat, tal com dèiem al nostre fullet de presentació de fa dos anys.

En el moment present, considerem que és molt necessària la nostra presència pública i la coordinació de les persones i grups implicats en la mateixa tasca, per tal de realitzar conjuntament actuacions en defensa de l'escola que volem.

Amb aquest motiu, i després d'una ampla reunió de contacte celebrada a València el 28 de febrer, hem decidit trobar-nos properament a Dénia, on analitzarem la situació de l'ensenyament en la nostra llengua, consolidarem una estructura organitzativa i acordarem les actuacions a realitzar en dates properes.

Per tot això, us convidem a assistir a la nostra trobada TROBADA DE DÉNIA

Lloc; Casa de la Cultura Data; Dissabte, 28 de març PROGRAMA

A les 10.30; Sessió conjunta: 1. Presentació dels col·lectius assistents.

2. Anàlisi sobre l'ensenyament de i en valencià en el moment present.

A les 12; Reunions per grups comarcals.

A les 2: Descans per a dinar.

A les 4: Sessió conjunta: Lectura de les conclusions i col·loqui, A les 5: Comiat.

Nota; Per dificultats organitzatives no s'ha previst dinar per als assistents.

Caldrà que cadascú es solucione aquest problema.

Per a més informació, podeu trucar al telèfon 361 52 16, de València, o escriure a l'apartat de Correus número 2-370.

València, març 1987.

Coordinadora per l'Ensenyament en Valencià

sigent de la Conselleria, empenyada en no negociar baix pressió. Una postura entre infantil i irresponsable, en la mesura que canviava ben poquet el fet de que els concentrats estigueren dintre o fora de la Conselleria. La pressió, evidentment, no era eixa; era que durant tot el dia, més de quinze-mil xiquets havien estat sense classe, que s'havien rebut centenars de telegrames d'adhesió de claustres i que el col·lectiu estava disposat a portar la lluita fins el final. Havia un altra pressió, si es vol més subtil; Que el que demanaven era just.

Una vegada encetada la reunió, va quedar clara una cosa que a més d'u havia inquietat: el que qualsevol fórmula passarà pel respecte a la «legislació vigent». Clara en el sentit que de cap manerea no és incompatible amb la preferència per a treballar l'any proper i els següents dels que ja estan fent-ho, respecte dels que no han treballat.

La proposta unitària, que l'Adminístració va deixar entreveure que podria ser assumida, era la següent; L'ordre per a la col·laboració d'interins per als propers cursos, serà: Col·lectiu primer, els interins que treballaren el curs 86-87 i que superen les oposicions del 87. Col·lectiu segon, els professors que aproven les oposicions i que no havien treballat el curs 86-87. Col·lectiu tercer, els professors que treballen el curs 86-87. Si cal contractar a més gent, una vegada colocat el col·lectiu tercer, es farà mitjançant una fórmula que es negociarà entre els sindicats i l'Administració.

Un tema íntimament relacionat, que caldrà també negociar, és la rebaremació o no del actual col·lectiu, sempre sobre la base que tenen reconegut el dret al treball. Malgrat que tots els sindicats i els afectats s'han pronunciat en contra de la rebaremació, caldrà replantejar-se el tema en la mesura que la Conselleria presente en un mateix paquet el tema de l'estabilitat amb el de la rebaremació. Si tothom tenia clar que l'estabilitat era innegociable, el que ara cal plantejar-se és fins a quin punt ho és l'esmentada rebaremació. En una primera valoració de les persones que representaven els sindicats en l'esmentada taula sindical, pareixia prou evident que de cap manera calia considerar aquesta com una qüestió especialment greu una vegada garantit el treball per als propers cursos. Malgrat que aquesta no és encara una postura oficial, el que sí que van valorar els sindicats és la necessitat de portar respecte a aquest tema una postura unitària.

15

Col-)

LA TRADICIÓ ORAI DEL CONTE VALENCIÀ PER ALS XlQUETS I XlQUETES DEHUI

CRtCAL LLIBRES

consorci d editors valencians s a