46 III

Edita: STE Pafs Valencià. Director: Jaume Mufioz. Alacant: Orense, 3, E. Dcha. 03003 Alacant. Tel. 22 80 88. Castelló: PI. Pals Valencià, 6, 3.° 12002 Castelló.

Tel. 20 68 27. València: Gascó Oliag, 8, A, 10. 46010 València. Tel. 361 52 16. Administració, redacció I publicitat: Gascó Oliag, 8, A, 10. València.

Tele. 361 52 16. Imprimeix: be artes gràficas. Cambrils, 8. Tel. 365 04 50. Depòslt legal: 1.454-1981.

ÈPOCA

NUMERO 46

SEPTIEMBRE 1987

HABEMUS DATA. El dia de la celebració de les eleccions sindicals a l'ensenyament estatal ha estat fixat entre el 20 de novembre i el 31 de desembre al territori del MEC. Ací, al País Valencià, podrien ser abans.

Ja tenim, doncs, una incògnita resolta. Ara sols cal esperar que no les fixen per al 28 de desembre. Als que se'ls nota un cert nerviosisme preelectoral és a les nostres representatives centrals sindicals «més representatives», que darrerament no fan més que parlar dels «funcionaris». En dos mesos intenten fer oblidar deu anys de silencis i renúncies, de pactes j de complicitats.

De tots és coneguda la postura totalmente crítica de la UCSTE respecte al model de les eleccions sindicals que es planteja: la negociació col·lectiva no va a estar garantida formalment; hi ha una gran desproporció en els representants dels diferents sectors, clarament lesiva dels ensenyants, que va a viciar els criteris de representativitat; no es contempla els delegats triats als centres d'ensenyament, etc. Però, com hem afirmat en molts moments, hern de ser conscients que, per restrictives que siguen les eleccions i la possible negociació, està en les nostres mans que aquestes suposen un avanç i consolidació del moviment a l'ensenyament.

Hui, a l'igual que fa deu anys, quan va nàixer el sindicat, i a l'igual que en les consultes electorals de la MUFACE dels anys 79 i 82, ('alternativa unitària del professorat progressista continua esent la UCSTE. Hi ha sindicats que tenen asegurada la seua presència en la negociació independentment dels resultats electorals: van a ser «representatius» del professorat malgrat que no obtingeren cap vot. En aquest, com en altres aspectes, la llei està feta a la seua mida. Aquests sindicats, a més a més, estan rebent un tractament totalment i descarada favorable de l'Administració, la qual ha trencat els més elementals principis de l'ètica i de la democràcia.

La força d'UCSTE va a ser, com sempre ha estat, la que el professorat li done. La nostra possibilitat d'exigir i imposar a l'Administració el nostre dret a la negociació col·lectiva va a estar en la nostra força real. Ni nosaltres anem a limitar-nos al que l'Administració vulga negociar, ni aquesta podrà, a partir d'ara, concedir representativitat real als que no la tenen..

El curs, i el precurs, han començat moguts amb l'adjudicació de destinacions-als-professbrs provisionals. Al final es va poder repetir parcialment l'adjudicació. El conflicte s'haguera evitat d'haver-se aplicat els acords signats en febrer.

Per a nosaltres, l'acompliment dels compromisos, també incomplits en altres aspectes, com l'homologació de triennis, és una qüestió fonamental que ens fa plantejar-nos la possibilitat d'una mobilització, independentment de la nova línia de treball encetada al voltant de la responsabilitat civil.

Enguany, al ja crònic problema de l'escolarització a l'ensenyament mitjà, cal afegir el de la supressió d'unitats d'EGB. Cal un control rigorós del sindicat i cal un plantejament global sobre la qualitat de l'ensenyament, per tal de fer front al problema. A més, tenim l'assignatura pendent dels professors interins, que ens exigeix una actitud solidària i decidida en la defensa de dotacions de plantilles i de sustitucions als centres.

I en privada, el 31 de juliol (aquest estiu el sindicat no ha tingut vacances) es signava un acord que esperem done eixida al tema dels complements salarials. Hem tingut que fer front també a problemes d'acomiadaments que s'estan resolguent satisfactòriament: va ser molt important en aquest sentit la informació que es va enviar als centres i afiliats sobre aquest tema en un ALL I OLI extra de juny. Les tasques fonamentals del sector, per últim, van a estar centrades en el conveni, en la consecució d'un acord definitiu sobre l'homologació i també en continuar enfortint el sindicat, fent eleccions als centres que encara no tenen delegats.

RESPONSABILITAT PROFESSORAT

ANEM A PER TOTES

ARA VA DEBÒ g·flí

'fl

UNA POLÍTICA DE PERSONAL DESASTROSA

PROVISIONALS I De sorpresa en sorpresa ens ha mantes la Conselleria en tot el procés. Tindríem que diferenciar dues parts: una primera, i feliç, on tots pensàvem que s'havia esborrat el mal record del concurs del 86, i que comença amb la signatura dels acords del mes de febrer. I una segona, que comença el mateix dia que s'anuncia la convocatòria del concurs.

ANTECEDENTS En efecte, el 2 de febrer, sindicats i administració, representada pel mateix Ciscar, signaven uns acords que en allò referent al professorat provisional posava: «Tercer 1. La petició de destinació es farà en l'imprès corresponent, i l'adjudicació es realitzarà per ordre de dret, d'acord amb el número de registre personal, del més baix al més alt. Serà obligatòria la petició d'especialitat per a aquells que així es determine, i això suposa fer-se responsable de la destinació elegida a tots els efectes.»

El sentit del text restava clar. Pel mateix, tots els especialistes tindrien una plaça de llur especialitat, però les restants no s'adjudicarien a resultes del concurs, sinó que podrien demanar-se

lliurement d'acord amb el NRP. D'aquesta forma es conjugava especialitat i antiguitat.

Aquesta, i només aquesta, va ser la interpretació que es va donar a l'acord, i especialment per allò va ser redactat el darrer paràgraf del punt 5 (mireu ALL I OLI n.° 42, 45), que diu: «El procediment més concret a què fan referència el punt 2n.1, el punt 2n.2-b, el 3r.1, seran estudiats posteriorment per Sindicats i l'Administració conjuntament.

COMENÇA L'ESPECTACLE Pomposament es publica una anomenada llista d'especialitats del professorat. Una difícil difusió (arriba tard i mal, i de vegades ni tan sols això) i una completa col·lecció d'errades ens fan pensar en quines coses fa l'administració amb els nostres expedients personals. Per posar un exemple: professors que han entregat fins 4 i 5 vegades llur titolació de valencià, ixen sense aquesta en el llistat. Conseqüència: hi ha que entregar-la una 5. a o 6. a vegada.

D'altra part el concurs mai no aplega.

Els terminis es van esgotant i arribem al mes de juliol. No anem a senyalar ací els culpables. El que sí anem a dir és que el professorat no ho és.

INTERINS A nadie puede extranar que el tema de los interinos sea siempre noticia. Su inestabilidad laborai es tan escandalosa que seria de una gran irresponsabilidad sindical obviar su problemàtica o intentar introducir todas las mejoras posibles en su situación. En este contexto, ver una central sindical de clase defendiendo la inestabilidad del profesorado interino para dar cabida a los parados, como vimos el ano pasado, es realmente patético.

La injustícia social que representa el paro no puede solucionarse de ninguna manera repartiendo el trabajo de los mas desfavorecidos. La reivindicación de la estabilidad no puede ser ajena a ninguna organización de trabajadores.

Con las movilizaciones del ano pasado, el colectivo de interinos consiguió unos avances importantes que este curso hay que afia.nzar y mejorar: la consecución de un colectivo cerrado, la racionalización de los destinos al tener opción para priorizar las provincias de destino, el compromiso de la Conselleria de «continuar en la línea de la política de contrataciones aplicada durante el curso 86-87», y el de que «el control y cumplimiento de esta política se llevarà a termino en el seno de las mesas sindicales, que se reuniran con esta finalidad las veces que se estime necesario», la paralizacióri de la rebaremación del colectivo en el que estaba empenada la Administración, que suponía un ataque frontal a la estabilidad, y la duración indefinida del acuerdo, que supone una garantia frente a las improvisaciones anuales a las que nos tenia acosturnbrados la Administración.

En el número de ALL-l-OLl correspondiente al mes de junio, hacemos un anàlisis detallado de la problemàtica de los interinos. Ahora solo es necesario recordar una cosa: Que la mejor manera de demostrar nuestra solidarid^d con ellos y con la calidad de !a enseiïanza es denunciar la falta de sustitutos cuatido se produzca una baja en el centro. A los interinos, por su parte, les cor/esponde la vigilància de los acuerdos y la coordinación constaníe en defensa de SL s Entereses.

SORPRESA La publicació de la convocatòria del concurs posa de relleu el flagrant incompliment dels acords de febrer. El tractament fa servir el mateix criteri de l'any anterior. Professors que necessàriament van a ser (per l'arbitrària classificació d'especialitats) enviats forçosos a determinades àrees no tenen la possibilitat d'optar lliurement a aquestes places.

Senzillament se'ls castiga. Aquests professors, pomposament anomenats especialistes de general (què serà això), no poden demanar places a les que van a ser enviats a la força. Són bons per atendre xiquets Í àrees per a les quals 2 setmanes abans no ho eren. L'Administració invocarà al llarg de tot el procés allò de la «calidad de la ensenanza» com a justificació.

LA MAQUINETA Al marge de la nul·la sensibilitat humana de què pot disposar l'ordinador (Asimov a banda), els errors que generosament anomenaran «tècnics» són innombrables. L'especialitat d'anglès, sense anar més lluny, ós durament castigada.

HI HAVÍA SOLUCIÓ EN JULIOL Hi havia, i així s'ho feren saber a l'Administració, que ingènuament estava convençuda que no hi hauria més d'un centenar de reclamacions o perjudicats.

Primer publicà un llistat de professors i places. Més de £00 places de diferència. Amb la informació que se'ns dóna no podem més que suposar que falten places. Amb el pas del temps s'assabentàrem que d'un col·lectiu de 3.000 persones tenim més de 500 en comissió de serveis (j!). Inútilment hem sol·licitat el llistat i el motiu de la comissió, encara que per llei aquest llistat ha de ser públic. Davant d'aquesta situació, el STEPV convoca IEÏS primeres assemblees i impugna i presenta un recurs contra la convocatòria. Fins a quatre vegades és arencat per l'administració el cartell qur; anunciava l'assemblea dels Serveis Territorials de València (visca la llibertat d'expressió),

UN MES D'AGOST NERVIÓS Nerviós, per río dir una altra cosa.

Ix la "esolució provisional. Es presenten quafjí 700 reclamacions, les quals són desestimades eri la major part. Ix la resolució definitiva. Continuen els errors. Ara els recursos tornen a repetirse. Tot un estiu ple de dubtes e incertidumbre. Ningú no sap què fer.

LA REIVINDICACIÓ DE NOVES PLACES. LES ESPECIALITATS Dues són les opcions que es plantegen. Una nova adjudicació i repetició de tot el concurs. O bé una renovació parcial de tots aquells que ho sol·liciten, amb la inclusió de noves places. Aquesta darrera reivindicació té el seu fonament en la necessitat de donar una eixida al conflicte que fos d'allò més beneficiosa per a tots, donat que el curs està començant i molts professors ja s'han integrat satisfactòriament a llurs escoles.

UNA SOLUCIÓ FINAL? Dos dies abans de començar el curs amb els xiquets (dissabte, 12) es repeteix parcialment l'adjudicació. Cert és que a la fi els criteris no s'ajusten fidelment a allò que s'havia acordat, Una dissortada i tensa situació al començament de l'adjudicació, aquesta vegada oral, ho impedeix. D'allò tan sols l'administració, que fins el 12 de setembre no ha solucionat el problema, és responsable.

UNA BREU I NECESSÀRIA VALORACIÓ 1. El concurs, al marge d'aquells que ha beneficiat i perjudicat, afecta tots.

Tots hem de ser conscients que els beneficiats d'avui poden ser els perjudicats de demà.

2. La responsabilitat la té l'administració. Ella, i tan sols ella, podia haver evitat el conflicte des del seu començament. Ho hem repetit al llarg de tot el

procés: L·ls acords es fan per a acomplirlos. \ més aquests, especialment importants per la situació política en què es varen signar pel mateix conseller.

Independientemente de la discusión sobre las especialidades que deben o no reconocerse en la EGB y de la forma que estàs deben configurarse en el momento de establecer las plantillas de los centros, existe ya en estos momentos una realidad. Aunque a menudo resulte kafkiana. . .....

No vamos a entrar en la discusión sobre si las especialidades ahora reconocidas —inglés, valenciano, preescolar, educación especial— estan o no justificadas. El tema que proponemos a anàlisis es el de la especialidad de «general».

Plantear que disciplinas tan dispares como matemàticas, naturales, sociales, lenguaje y francès puedan, como de hecho sucede, englobarse en una cosa que se llama «general» no deja de ser una broma.

Que el setenta por ciento de los citados «generalistas» no hayan encontrado acomodo en su «especialidad» y que hayan sído destinades a educación especial, preescolar o valenciano es el colmo del desaguisado.

Però que al treinta por ciento del profesorado que ha sido destinado a «general» se le haya impedido elegir por «especialidades que no son las suyas» es ya un puro disparate. Un disparate que si anadimos que ademàs contradice los acuerdos firmades en febrero entre los sindicatos y el MEC, solo puede poner de manifiesto la incompetència e irresponsabilidad de sus autores.

Y que conste que somos conscientes de la dificultad de racionalizar plantillas irracionales. Però es que desde la Conselleria tiran lena al fuego... Entre otras cosas, porque, puestos a enviar a profesores fuera de su «especialidad», lo menos que podrían hacer es daries opción a que las prioricen, cosa que también se había acordado con los sindicatos y que también ha sido ignorada.

Y que conste también que en algunos aspectes el concurso de provisionales de este curso ha mejorado respecto al anterior. Però después de las guindas que acabamos de exponer, que ademàs se hubiesen podido evitar, cualquiera se atreve a reconocerlo. O sea, que han conseguido un coche mejor, però con ruedas cuadradas.

3. Cas de trobar millors fórmules, repetim que un acord es canvia per un altre. I ací no caben decisions unilaterals, més quan l'acord manifestava explícitament que el procediment havia de ser estudiat conjuntament per l'administració i sindicats. El STEPV no estava disposat a acceptar que uns acords que vam abordar des de la serietat, amb totes les conseqüències, s'incomplesquen impunement.

4. El sindicat ha desenvolupat una gran tasca al llarg de tot l'estiu, que np ha permès tancar els locals durant les vacances. Però advertim, perquè podem i volem, que estem disposats a fer tots els esforços perquè els compromisos s'acomplesquen, en benefici del conjunt del professorat i l'escola, al marge que unes decisions beneficien uns més que d'altres. Més quan la signatura d'aquells acords no va suposar una decisió fàcil i per al sindicat.

Aquesta exposició no és ni de lluny exhaustiva. Encara podríem afegir moltes més coses. Tots hem de pensar que defensar els nostres drets i els de l'escola pública, és quelcom més que lluitar un o dos mesos a l'any. Per això, fem una crida per tots a que us sindicalitzeu, que assumiu la vostra pròpia defensa dia a dia, tema a tema. Ningú no ens ha de regalar res. El STEPV, com a sindicat autònom i progressista, no té el recolzament de ningú que no siga els treballadors de l'ensenyament. El sindicat sols és un instrument per a defensar els nostres drets i els de l'escola. Entre tots el fem i el mantenim.

Els treballadors teniu la paraula.

/8/X3dlW

ENSENANZA PRIVADA CONCERTADA

COMIENZO DEL CURSO Comenzamos un nuevo curso, que va a ser muy importante para nuestro sector.

Veamos los distintes temas que van a centrar nuestra accíón sindical a lo largo de los próximos meses.

HOMOLOGACION Tenemos pendiente desde el pasado curso el Acuerdo de Complementes con el MEC, así como las negociaciones con Conselleria. Como se recordarà, los Sindicatos presentaron en mayo una respuesta unitària —95% en 3 anos— a la oferta que antes había hecho el MEC —95% en 7 anos—.

Hasta el momento presente no ha habidó respuesta y en este mornento el proyecto de presupuestos generales del estado para 1988 està ya elaborado. Previsiblemente, dicho proyecto figurarà para el próximo ano en !a partida de salarios un aumento de entre el 4% y el 5% —igual que los funcionarios— mas una cantidad lineal bruta anual de 52.368 ptas. en EGB y 65.447 en FP y BUP, que corresponde al incremento que, como consecuencia de! cambio de niveles, se produjo el pasado ano en la Ensenanza Pública.

HORARIOS La orden de 24 de junio de 1987, de la C. de CE y C., por la que se establece el calendario escolar y que es de obligado cumplimiento para todos los centros públicos y privados, fija la jornada lectiva en EGB en 25 horas, de 9 a 12 y de 15 a 17. Asimismo, anade: cualquier variación de este horario deberà ser previamente auforizada por !os corresponclieníes servicios territoriales.

ASAMBLEA DE AFILIADOS DE PRIVADA

Hay que exigir que la Conselleria controle el cumplimiento de dicha orden, aunque nuestro convenio fije las horas lectivas en 28, las tres restantes pueden emplearse para actividades complementarias — que no pueden formar parte del currículo escolar y por las que en ningún caso se podrà cobrar a los alumnos.

En la medida en que seamos capaces de conseguir esto iremos avanzarido en la consecución de las 25 horas lectivas y 5 complementarias en EGB. Y en igual medida forzar a la Administración y a la patronal a equiparar el horario lectivo de BUB y FP con el de la pública. (Recordamos que estos hacen 18 horas, mieritras que los de privada hacemos 28 horas.)

COMIENZO DE CURSO: Al final del pasado curso hubo algunos empresàries que intentaran despedir a al-

gunos compaíïeros. Afortunadamente, la información que enviamos a finales de junio a todos los afiliades hizo que st: pusieran en contacte con nuestro sindicato, y a través del gabinete jurídico se les pudo asesorar para evitar ser despedido:;, aun cuando en algunos casos fínalízara su contrato temporal.

A comienzos del presente curso tarnbién ha habido algunos empresarios que pretendían reducir el horario lectivo de algun companero, sin mas explicaciones y sin ningún tipo de indemnización. Corisecuentemente asesorados por nuestros abogados hemos conseguido evitar tales intentos.

Recordamos una vez mas que cualquier pràctica como las antes expuestas por parte de la patronal debe ser comunicada, a la mayor brevedad, al sindicato, antes de aceptar lo que se proponga, y así no sufrir ningún desengano ni lamentarse cuando ya sea tarde.

ACORD SOBRE COMPLEMENTS A l'ALL-l-OLI n.° 43, del mes de març, publicàrem els acords de complements signats el 19 de febrer per la Conselleria de C. E. i C. i els sindicats de privada, entre els quals estava el STE-PV. Rasaren els dies i quan s'adreçàrem a la Conselleria per a rebre informació de per què no els posaven en marxa, ens digueren que eixos acords no eren vàlids i calia fer-ne uns altres.

El temps passava i la Conselleria mantenia la seua postura que no podia assumir els acords i que si no signàvem uns altres no assumia el pagament dels complements.

Davant d'aquesta postura per part de la Conselleria començaren les pressior.s dels treballadors del sector, sobretot Filials y FP; es feren amenaces de denúncies que, en alguns casos, recolçades pel nostre sindicat, es portaren a Magistratura.

El 31 de juliol tingueren una reunió en la qual la Conselleria acceptà, sense realitzar ningunu canvi, els acords de febrer. A partir d'aquest punt entren en una dinàmica dialogant en la que arriben a l'acord d'aclarir alguns punts, afegint un annex —que reproduïm— però, tenint en compte que no canvia absolutament res l'acord de febrer i només ajuda a la millor comprensió i a la seua funcionalitat.

El pas de presentació de reclamacions per part dels treballadors és fins al 15 d'octubre. A tots els centres els van enviar les instruccions per a cumplimenvar la corresponent reclarrjació. Si trobeu qualsevol dubte, telefoneu al sindicat.

Orden del dia: — Comienzo de curso: Horaríos, homologación convenio...

— Centros en crisis.

— Acuerdo de complementos.

— Organización del STE-PV privada, — Ruegos y preguntas.

Valencià: Sede del sindicato, dia 30, a las 6 h.

Castellón: Sede del sindicato, dia 29, a las 6 h.

Esperamos vuestra asistencia y participación.

CENTROS EN CRISIS Tal y como anunciàbamos el pasado curso, era previsible que en el que ahora comienza se produjera la reducción de algunas unidades concertadas.

Hasta el momento no han sido muchas las que se ha reducido, aunque hay algunas unidades de FP que no se sabé finalmente como quedaran.

Hay que destacar lo que està ocurriendo con el centro Padre Feijoo de Valencià, al que la Conselleria ha reducido de una manera arbritraha cinco de las veinticuatro unidades que tenía. Hemos pedido explicaciones a la Conselleria sobre lo anteriormente expuesto, mandando circulares, pidíendo una mesa s'ndical para este caso en concreto, etc. En los momentos en que escribimos este articulo todavía no hemos recibido respuesta de ningún tipo.

El dia 4 de septiembre volvimos a mandar otro escrito pidiendo la mesa sindical para centros en crisis; personalmente nos prometieron que dentro de la semana del 21 al 25 de septiembre nos llamarían, esperamos que sea verdad. Cuando se produzca la reunión de centros en crisis se os informarà con mas detalle.

ENCIES NCIA El darrer dia 1 de setembre eixia al «DOGV» l'Ordre de 17 d'agost per la que es regulava Tus del valencià en l'àrea d'experiències del cicle mitjà d'EGB i a les EE MM. Amb aquesta Ordre es donaven solucions a la problemàtica i el confusionisme creat arran de l'Ordre de 31 de gener Í que establia tant la paralització d'aquest tipus d'ensenyament com el seu caràcter no obligatori si així ho decidien els pares, però sense concretar tampoc el sistema a seguir per la seua exempció.

Amb la publicació de l'Ordre esmentada, Í que reproduïm en aquest número, la situació ha restat pràcticament com estava a principi del curs passat —quan encara no havia eixit la de 31 de gener—, amb la exempció que els pares que no desitgen aquest tipus d'ensenyament podran aconseguir Texempció si així ho manifesten personalment i per escrit. Conseqüentment amb el que acabem de dir, en tots els centres deu donar-se, amb la matítzacíó que acabem de fer, l'Àrea d'Experiències en tercer curs i en quart d'EGB en valencià.

DEL PROJECTE A L'ORDRE El 27 de juliol, el STEPV enviava al conseller Ciprià Ciscar un extens document donant el seu parer sobre l'esborrany del que hauria de ser l'Ordre de '17 d'agost. Posteriorment, a principis d'agost, vam tenir una entrevista amb ell per tal de defensar les esmenes que havíem presentat. El que moltes foren acceptades es un fet positiu que no amaga ni els defectes de la actual política de normalització lingüística ni la seua manca de debat en la Taula Sindical y el Consell Escolar Valencià. En qualsevol cas, el que és cert és que aquest tema ha preocupat més a uns sindicats que a altres. D'altra banda, el STEPV va presentar una resolució, que fou aprovada pel Consell Escolar Valencià abans de sortir l'avantprojecte de l'Ordre que estem analitzant, i que reflexava els nostres plantejaments.

POSICSQNAMENT DEL STEPV El document al que hem fet referència començava textualment de la següent manera: «Davant l'esborrany d'Ordre de 9 de juny referida al valencià com a llengua d'ensenyament, el STEPV, d'acord amb la voluntat expressada per vostè en la darrera Taula Sindical, li manifesta: 1. Que no respon a les expectatives despertades per diverses manifestacions seues, i concretament les realitzades en el Consell Escolar Valencià del Saler i en la Taula Sindical convocada per analitzar l'Ordre del 31 de gener, Concretament, volem constatar: a) El seu compromís de publicar-la a mitjan de juny i de donar una ampla possibilitat de participació al Consell Escolar Valencià i als sindicats. b) La necessitat de realitzar una normativa clarificadora i positiva.

2. Que no respon a les exigències de la Llei d'Ús i Ensenyament, i concretament al seu article 19.2, en no garantir que els alumnes, en acabar la seua escolaritat, estaran capacitats per utilitzar oralment i per escrit el valencià en igualtat amb el castellà. Contràriament, sembla que l'Administració deixa les seues responsabilitats sobre la normalització

lingüística a la voluntat dels centres i a la poc informada "voluntat" dels pares.

Aquest fet es veu agreujat amb la insistent despreocupació respecte el tema de l'ús social de la llengua.

3. Valorar positivament que l'Ordre tinga vigència només per al proper curs, deixant oberta, per tant, la possibilitat de publicar-ne una altra més clara, participativa i normalitzadora. En aquest sentit, caldrà aprofitar els aspectes clarificadors que emanen de la sentència d'AIcoí.»

ALGUNES MILLORES NECESSÀRIES Independentment de la valoració global que acabem de realitzar, el STEPV va realitzar una sèrie d'esmenes puntuals , moltes d'elles acceptades, i que considerem d'interès reproduir: —La no consideració de l'Àrea d'Experiències com a ensenyament «en» valencià, sinó «del» valencià. Sobre la importància d'aquesta diferenciació, ja férem una anàlisi exhaustiva al número

d'AIl·l-Oli corresponent al mes de març.

El fet que l'Administració haja acceptat la nostra esmena el considerem altament positiu. Entre altres coses, perquè estem convençuts que recursos com el d'Almassora s'hagueren pogut guanyar amb el plantejament del STEPV, —La necessitat que l'Àrea d'Experiències es donarà de forma generalitzada i no a partir d'un catàleg de centres, com estava previst al projecte.

—L'ampliació de les ajudes al transport, que eren les úniques contemplades al avantprojecte, amb les de menjador.

UN INCOMPLIMENT GREU Hem vist el posicionament global del STEPV Í les esmenes que presentàrem i foren admeses. Tanmateix, la més important, i que li fou reiteradament manifestada al conseller, ha estat ignorada: la urgència que requeria la seua publicació i la necessitat de treure simultàniament o immediatament després una Resolució que concretarà i completarà i'Ordre.

Al document del STEPV fèiem referències concretes als continguts que deuria contenir la Resolució, i que en el moment de redactar aquesta informació encara no ha aparegut.

El fet que l'Ordre no eixiria al «DOGV» fins el dia 1 de setembre, el mateix dia que començava el curs, ens sembla una irresponsabilitat que estem segurs que ha entrebancat l'organització dels centres i que ha creat conflictes innecessaris. Aquest fet, junt a la no publicació de la Resolució, considerem que dóna a la normalització lingüística un caire d'improvisació que en res la beneficia.

ANTE LAS PROXIMAS ELECCIONES SINDICALES Estamos ante una de las oportunidades históricas, importante para hacer el mayor esfuerzo posible con vistas a presentarnos delante de los trabajadores progresistas de la ensenanza como una alternativa unitària, dispuesta a vertebrar un fuerte movimiento que logre una Escuela Pública en el Estado en el que vivimos.

Tenemos que plantearnos cuàl fue el objetivo que nos plantearnos al nacer como organización sindical.

Tenemos que analizar cuàl debe ser nuestra meta: a) ^Anadir un número determinado de delegados-as a nuestra central? b) ^Consolidar la división definitiva en la izquierda de este país en las dos grandes centrales existentes? c) ^Construir una alternativa unitària, que recoja a los sectores progresistas de la ensenanza y que incida de forma importante en la mayoría de los centros de trabajo, construyendo una escuela neutralizadora de las desigualdades existentes en la sociedad en la que vivirnos.

LA ESCUELA PUBLICA? Aunque la solucíón del problema no es nada fàcil ni sencilla, pensamos que es posible que los trabajadores progresistas seamos capaces de presentarnos juntos a las próximas elecciones, eliminando de cualquiera de nuestras organizaciones las posiciones sectarias y dogmàticas que puedan impedirnos conseguir algo realmente querido por la inmensa mayoría de los trabajadores.

De la responsabilidad històrica que cada organización sindical sea responsable, tendra que conocer la opinión de los trabajadores.

Los que durante mucho tiempo hemos comprobado como nuestro proyecto es el que mayores resultados ha dado a los intereses de los trabajadores, estamos dispuestos a dejar clara, delante de los compafïeros-as de los centros, nuestra responsabilidad y lo que hemos hecho para intentar ir juntos a las elecciones, y después intentar iniciar un proceso congresual que nos permita construir la gran alternativa unitària, autònoma, que con una enorme capacidad de lucha vaya construyendo el proyecto de escuela necesario para una sociedad mas igual y solidaria.

Después de tantos anos luchando por conseguir un derecho elemental y bàsico para los trabajadores de la Función Pública, nos encontramos: 1. Una ley de elecciones sindicales llamada Ley de Organos de Representación, Determinación de las Condiciones de Trabajo y Participación del Personal al Servicio de las Administraciones Públicas, que se ha realízado a espaldas de grandes sectores de trabajadores, de sindicatos y organizaciones polítícas, aplicando, como no, el rodillo de la mayoría socialista.

2. Una ley que en su artícuio 18. e) determina que los representantes elegidos en cada candidatura se atribuiran al presentador, sindicato o grupo de funcionaries.

Los represeníantes elegides en candidaturas presentadas por coaliciones electorales se atribuiran a estàs.

3. Una ley quenorecoge, paralaformación de las Juntas de Personal, el reparto proporcional, indiscutiblemente el mas democràtico.

4. El sector progresista de la Administración Pública dividido en diferentes opciones, que facilitarà a los sectores mas reaccionaries poder obtener un resultado favorable a sus posiciones.

Esto nos tiene que ayudar a entender muy bien que después de las elecciones sindicales seran las luchas que planteemos las que nos haràn avanzar en nuestro objetivo.

Al mismo tiempo esto también nos tiene que hacer ver el esfuerzo que tenemos que realizar todos para que en esas Juntas de Personal estemos representades con el mayor y mejor número de compaiïeros y companeras.

Estos dos últimos puntos de retereneia son los que nos tienen que mover a todas las personas que formamos o simpatizamos con los diferentes STE que forman la UCSTE a embarcarnos en una mas de las grandes batallas que durante

los diez últimos anos estamos acostumbrados a librar.

Tenemos que trabajar rnuy unidos, con una gran confianza entre nosotros.

Para ello es imprescindible que ei proceso sea lo mas democràtico y asambieario posible.

Vamos a analizar los dos puntos de referència que hemos senalado: No podemos caer en el grave però cómodo cornportamierito de plantearnos: a) Ya se han realizado las elecciones sindicales y hemos elegido a nuestros representantes, pues que ellos nos solucionen los problemas que puedan aparecer. b) Como los resultados han sido X, pues ya no podemos hacer otra cosa que lo que la mayoría de la Juntas de Personal acuerden. c) Como hay que acatar los procesos democràticos, si la mayoría ha llegado a dicho acuerdo hay que asumirlo, aunque no nos parece el mas adecuado y correcto.

Los tres apartados pueden ser una trampa y al mismo tiempo un retroceso de todo cuanto hemos avanzado durante los últimos anos de lucha como trabajadores de la ensenanza.

El primero, porque sin nuestra participación en los procesos de lucha poco van a conseguir nuestros representantes, y lo que puedan conseguir poco lo vamos a plasmar er: la realidad si nosotros no hemos sido actores y al mismo tiempo los que hemos marcado los obtivos a conseguir.

El segundo, «como las Juntas de Personal tienen la proporción X, no podemos cambiar nada». Nosotros tenemos la gran experiència de cambiar la correlación de fuerza con nuestra participación en los procesos reivindicatives existentes a lo largo de todo el proceso, desde la dictadura hasta ahora.

En cuanto al tercer apartado, una cosa es que nosotros seamos tremendamente respetuosos con los procesos de mayorías y minorías, y otra cosas es que dejemos de ver claro que lo que en un momento es posición de una minoria en otro momento puede ser posición de una mayoría.

Lo que tenemos que plantearnos es que, pase lo que pase,, en estàs primeras elecciones sindicales, que no tiene que ser otra cosa que lo que estemos nosotros dispuestos a lograr, como ha ocurrido en las últimas convocatorias de movilización realizadas, tenemos que seguir participando y exigiendo que no se haga nada de espaldas a nosotros, por muchos representantes que tengamos.

Al mismo tiempo, teniendo bien claro que si nosotros no exigimos cosas y responsabilidades, nos burocratizaremos y ese movimiento asambleario que hemos venido practicando y que tan buen resultado nos ha dado se habrà terminado.

LA UNIDAD SINDICAL Y LAS ELECCIONES I. UNA PROPUESTA UNITÀRIA ANTE LAS ELECCIONES

El Pleno Confederal de la UCSTE del pasado mes de mayo aprobaba un documento dirigido a las Centrales Sindicales UGT y CC OO, que celebran sus congresos en ese mes, en el cual se hacía una propuesta concreta de presentación de candidaturas unitàries en las próximas elecciones sindicales y de aperíura de proceso de unidad sindical.

No es éste un planteamiento nuevo de la UCSTE. Desde su nacimiento, uno de nuestros objetivos fundamentales ha sido avanzar en la unidad sindical.

No siendo éste un planteamiento nuevo, es necesario, sin embargo, aiïadir que pocas veces se había llegado a concretar una propuesta con un caràcter tan abierto y con una ausencia de protagonismo tan absoluta como esta.

El documento de referència, que ya distribuimos el curso pasado, lo volvemos a editar de nuevo, dada su importància.

Puede ser que, por parte de algunes, pudiera entenderse esta propuesta como un signo de debilidad. No es ésa nuestra opinión. Nosotros consideramos que era nuestra obligación como sindica-

to hacer éste ofrecimiento, y la hemos cumplido.

II. UNA RESPUESTA DECEPCIONANTE

La respuesta que ambas centrales han dado a la oferta realizada por UCSTE ha sido decepcionante: de nuevo, ambas organizaciones vuelven a priorizar el protagonismo de sus siglas a su participación en un proyecto sindical unitario en la ensenanza.

En aras de la transparència es necesario, sin embargo, hacer un mínimo anàlisis de las respuestas que se han dado.

Por parte de UGT, y al margen de que la propuesta fuera vista con una gran simpatia por parte de sus afiliados, la respuesta obtenida a nivel central ha sido un rechazo total.

Por parte de CC OO, por e! contrario, la propuesta es recibida con entusiasmo por el conjunto de los delegades presentes en su congreso, mas aún cuando se les había estado informando reiteradamente que la UCSTE se había negado a entrar en cualquier proceso de unidad. De éste congreso sale una valoración muy positiva del documento de la UCSTE y se plantea abrir un proceso de negociación para llevar adelante la pro-

U. I. VALENCIÀ El proper dilluns, dia 28, a les sis de la vesprada, al col·legi de llicenciats de València, es convoca assemblea de la Unió Intercomarcal de València

Ordre del dia Les eleccions sindicals en la Unió Intercomarcal de València.

Informe i presentació de les jornades sindicals de Benicàssim.

Informe del Secretariat al voltant de la iniciativa popular al Parlament presentada per UCSTE. Funcionament i organització del STEPV a les diferents comarques. Secretariat Intercomarcal.

puesta que en el mismo se planteaba.

Sin embargo, ya en el mismo congreso se dio a entender a los delegades que UCSTE retiraria su propuesta en caso de ser aceptada por CC OO y no por UGT. Nuestra sorpresa es total cuando en la primera reunión de UCSTE y CC OO, y tras resolver la duda planteada en el congreso de CC OO reafirmando que nuestra propuesta no se condicionaba a la aceptación de UGT, es la misma CC OO la que afirma que sin la participación de UGT ya no està interesada en el proyecto de unidad planteado, y vuelve a sus posturas tradicionales de proponer la integración de la UCSTE. CC OO acaba cayendo así en la misma postura que UGT, tanto en lo que respecta al planteamiento de la unidad sindical como en el hecho de condicionar su línea sindical a la actuacïón de UGT. Ambas organizaciones, con su actitud, han demostrado que no se plantean las elecciones sindicales desde una òptica de avance y consolidación de las alternativas progresistas en la ensenanza, sinó que las reducen a una confrontación de siglas.

III. SIGUE SIENDO NECESARIA UNA POLÍTICA DE UNIDAD

Para la UCSTE, igual que para la inmensa mayoría del profesorado, lo que va a decidirse en estàs elecciones es algo mucho mas importante que la fuerza de unas siglas. Va a decidirse si el profesorado opta por la fragrnentación sindical o por un modelo sindical unitario y progresista. Va a decidirse si vamos a poder superar la situación de debilidad sindical actual, construyendo un sindicalisme fuerte y ampliamente representativo, capaz de detender con eficàcia nuestras reivindicaciones. También va a decidirse si va a seguir siendo la Administración ía que de la representatividad a quien le interese o van a ser los representantes del profesorado los interlocutores ante la Administración.

Por esto la UCSTE, a pesar de la automarginación de estàs organizaciones, sigue considerando necesario un esfuerzo de unidad y de trabajo por parte de todas las organizaciones sindicales, colectivos y personas que estamos por la construcción de una opción claramente progresista y autònoma en la ensenanza.

El mapa sindical actual en la ensenanza es totalmente artificial y se ha mantenido gracias a la política de la Administración, primero la de UCD y después la actual. Después de las elecciones, por restrictivas que estàs sean, y aunque la normativa siga favoreciendo a determinados sindicatos, la situación no va a ser la misma. En nuestras manos va a estar el resulíado, y nosotros estamos convencidos de que el profesorado va a apoyar con su voto un proyecto democràctico y pluralista.

DOCUMENTO DE UCSTE REMITIDO A LOS SINDICATOS

Estimados companeros y companeras: Como bien sabéis, la Ley de Organos de Hepresentación, Determinación de las Condiciones de Trabajo y Participación del Personal al Servicio de las Admint'straciones Públicas, està a punto de ser aprobada en las Cortes y suponemos, y esperamos, que en un plazo reducido de tiempo se convoquen las primeras elecciones sindicales en la ensenanza estatal y en el conjunto de la Función Pública.

Estamos, pues, ante lo que puede ser la última oportunidad de piantearse con seriedad y realismo la posibilidad y la necesidad de una alternativa unitària en estàs primeras elecciones por parte de los sindicatos que mantenemos como nuestros príncipios fundamentales y propios, junto con la lucha por mejorar las condiciones de vida y laborales de los trabajadores, la defensa de una educación democràtica y de calidad al Servicio de los ciudadanos: la defensa de la Escuela Pública.

Han sido numerosas las ocasiones en las que, a lo largo de los 10 anos de aciuación sindical transcurridos desde la recuperación de las libertades democràticas, nos hemos dirigido a vosotros para manifestaros nuestra voluntad de alcanzar la unidad sindical. Nuestro nacimiento, hace ahora justamente 10 anos, y nuestro caràcter unitarío y mantenimiento de nuestra autonomia sindical, han sido claras muestras se nuestra voluntad de alcanzar una verdadera unidad sindical.

Es evidente que, hasta ahora, la unidad sindical no ha sido posible. Mas aún, que en muchas ocasiones se han dado divergencias objetivas que han impedido la unidad de acción sobre temas import antes.

Sin embargo, seria una total irresponsabilidad, ante los trabajadores de la ensenanza y ante el conjunto de los trabajadores de todos los sectores, no realizar todos los esfuerzos posibles para avanzar en la unidad. Una unidad que es una base esencia! para consolidar en la ensenanza un sindicalismo capaz de defender con eficàcia las reivindicaciones del profesorado, y que es también una base necesaria para hacer realidad una educación superadora de desigualdades y de avance progresista, al Servicio de todos los trabajadores.

Pensamos que en vuestros congresos no podéis dejar de hacer una profunda reflexión sobre este tema. Las diferencias-, como ya hemos planteado, han sido importantes en el pasado, y no por voluntarismo van a desaparecer. La cuestión seria ver si estàs posturas sindicales, que responden a diferencias reaies que se dan entre los trabajadores de la ensenanza y que son algo mas que fruto de un proceso objetivo, que también se ha dado, de diferenciación de organizaciones que reclaman un mismo espacio progresista, son posturas discrepaníes que pueden coexistir, defenderse y expresarse en el seno de la misma organización sindical.

La respuesta, para nosotros, es ciaramente afirmativa. Es posible, y es justamente su principal característica, la presencia de estàs posturas discrepantes dentro de un sindicalismo unitario que garantiza el funcionamiento democràtico interno y su pluralismo, y garantiza realmente e! respeto a las diferentes visíones que sobre los problemas generales de la sociedad o particulares de la ensenanza se dan en su seno.

Objetivamente, el elemento de discrepància fundamenta! que ha impedido entrar en un proceso de unidad sindical ha sido vuestra posición, totalmente legítima y respetable, de vinculación a las dos grandes opciones sindicales presentes en el conjunto de los trabajadores: UGT y CS de CC OO. Esta vinculación, que objetivamente no podia suponer una unidad sindical real, suponia ademàs la ruptura de! marco unitario que posibilitaba llegar a esa unidad o convergència sindical. éEs posibie avanzar algun elemento que pueda superar esta contradicción?

Nuestra propuesta, que íntentamos concretar a continuación, introduce algun elemento en ese sentido, manteniendo la autonomia sindical, fundameníal para poder hablar de sindicalismo unitario, y dando vías de vinculación posibles a las centrales sindicales.

Se trata, en primer lugar, de piantearse e! inicio, a partir de las elecciones sindicales y la presentación de candidaturas unitarias, de un proceso constituyente de una nueva organización sindical que supere la actual situación de divísión (la UCSTE no hace cuestión de mantener sus siglas). Este proceso constituyente debe iniciarse previamente en la formacion de las candidaturas unitarias, que deben ser fruto de la negociación entre las organizaciones acfualmente existentes, que acepten su pariicipación, però que deben también dar participación a las asambleas de base unitarias abiertas a los sectores de no afiliados que qut'eran incorporarse al proceso.

Este proceso constituyente debe culminar en la creación de una estructura estatal, autònoma ya de las organizaciones sindicales existentes en la actualidad, que en su composición debe reflejar la representaiividad real y contrastada de cada una de las zonas del estado.

Actuando como comisión gestora, esta estructura estatal debe dar paso al proceso congresual, en el que se realizaría una discusión democràtica sobre las caracteristicas de la organización: garantías de funcionamiento democràtico, caràcter participaíivo, respeto a la realidad de las dístintas regiones, países y nacionalidades del estado, etc.

Respecto a la vinculación a las centrales sindicales, cabé plantear: a) La organización fruto de este proceso unitario mantendría unas relaciones preferentes y estables, mediante un comitè de enlace, que debería definir su funcionamiento, con las centrales sindicales que la reconozcan y le den su apoyo como la organización representativa de la ensenanza. b) Ademàs de la posibilidad de la afiiiación individual a las respectivas federaciones de servicios púbilcos u otras federaciones, en el caso de la privada, dentro de la organización, y respetando su unidad, podrían existir tendencias organizadas que podrían actuar como tales pública e internamente e, incluso, en la medida en que fueran justamente fruto de la identificación con las centrales sindicales, podrían mantener vínculos orgànicos con las mismas, partïcipando en sus órganos, etc.

De esta forma se podria salvaguardar tanto la presencia en la ensenanza de las comentes políticas o sindicales que vienen representadas por los diferentes sindicatos existentes, como la pariicipación de un sector de trabajadores de la ensenanza que se identifica con estàs comentes en las mismas.

De nuevo creemos necesario repetir que lo inmediaio, es decir, sumar unos delegados a las respectives federaciones de funcionarios, no debe ocultar lo fundamental: la construcción de una opción unitària y fuerte en el sector progresista del profesorado.

Con la propuesta que planteamos, abierta totalmente a la discusión, pensamos que se presentan unas bases posibles, que no se habían planteado hasta el momento, para poder llegar a un acuerdo de convergència de cara a la unidad sindical.

Confiamos en obtener por parte de ambas organizaciones una respuesta positiva o que, al menos, deje abierta la puería a una discusión y clarificación de la propuesta presentada.

Queremos acabar transmitiendo un cordial saludo a vuestros congresistas e invitados y desearos que obtengàis un resultado positivo de vuestros debatés y que vuestras resoluciones sean un elemento de avance hacia la Escuela Pública.

BENICÀSSIM - 2, 3, 4 D'OCTUBRE

PRIMERES JORNADES SINDICALS DE L'ENSENAMENT PÚBLIC DEL PAÍS VALENCIÀ

Orientativament aquesta serà l'organització, i les ponències o informes a tractar.

PONÈNCIA 1. Responsabilitat civil.

Situació legal.

Iniciativa popular.

PONÈNCIA 2. Normalització lingüística.

Situació legal del valencià: EEMM ; EGB. Present i futur de l'ensenyament «en» y «del» valencià.

PONÈNCIA 3. A) Gestió democràtica als centres. LODE. Claustre.

Consells Escolars (centre, localitat país). Òrgans col·legiats. Òrgans de direcció.

B) Llei de procediment administratiu.

Problemàtica dins el centre escolar.

Problemàtica fora del centre.

Recursos administratius.

PONÈNCIA 4. A) Estatut del Professorat.

Jornada, vacances, permisos, concurs de trasllats...

B) Carrera docent (informe).

PONÈNCIA 5. Eleccions sindicals.

Normativa electoral.

El STEPV (UCSTE) davant les UN TREBALLADOR PREPARAT eleccions.

SAP DEFENSAR ELS SEUS DRETS Programa electoral.

Organització de la campanya.

Presentació del manual electoral.

Al mateix temps es presentaran els següents informes: 1. La reforma educativa. LOSE. Plantejament inicial, Apertura de debat. El reciclatge dins la reforma.

2. Seguretat Social i pensions. Ès necessari que tots aquells que esteu interessats en par- MUFACE. 3. Retribucions. Trienis. ticipar ho comuniqueu de la forma més ràpida possible.

4. Règim disciplinari.

L'organització de les jornades, per la seua complexitat i ex5. Llei de la Funció Pública Vahaustivitat, han suposat un gran esforç per al STEPV. És aques- lenciana.

Les ponències constaran de dues ta la primera vegada que es celebren unes jornades que aborparts.

Presentació i debat. El temps den la problemàtica del professorat i dels centres en tots serà adequat a la complexitat de la aquells aspectes que constitueixen una preocupació diària, real. ponència. Els informes es presentaÉs cert que hi ha més temes a tractar, i que anirem ampliant, ran breument. o aprofundint en successives jornades.

Totes les ponències i informes L'ensenyament necessita d'un sindicat fort, autònom, pro- aniran acompanyats de suficients i textos i resums. Al final gressista. Eixa és la nostra tasca, la nostra responsabilitat. Les abundants es facilitarà també una suficient bieleccions sindicals són el primer pas per arribar. I a allò van a bliografia bàsica de tots els temes. contribuir inequívocament aquestes jornades.

SÍ es sol·licita hi haurà servei de ENDAVANT. PARTICIPEU. guarderia.

10

RESPONSABILIDAD CIVIL DEL PROFESORADO

VAMOS

POR

Al principi del curs passat, el STEPV feia arrivar als centres un cartell amb la següent introducció: «El tema de les responsabilitats del professorat davant els accidents dels alumnes, tant dins d'horari escolar com en les activitats extraescolars i complementàries, ha estat sempre una preocupació constant dels ensenyants. L'actuació duta a terme fins ara per tal de paliar el problema ha estat variada i sempre parcial, i s'ha basat sobretot en l'assegurança del professorat per part d'alguns col·legis i dels alumnes per part d'algunes APA. D'altres centres han preferit retallar els riscs retallants o anulant les eixides fora del centre, amb totes les conseqüències que comporta a l'hora de plantejar-se una pedagogia activa i arrelada al medi. En qualsevol cas, el ben cert és que els sectors més progressistes de l'ensenyament són els que més riscs estan patint amb la situació actual.

El STE del PV, el dia 28 d'octubre, va demanar a la Conselleria una taula sindical extraordinària, amb el següent ordre del dia: 1} Defensa del professorat en procediments penals per part de la Generalitat. Concreció. 2) Segur de responsabilitat civil del professorat i dels alumnes. Situació i aplicació. 3) Propostes de tipus legislatiu tendents a clarificar o canviar les responsabilitats en temps de recreu i en la realització d'activitats extraescolars.»

Aquest era també un dels aspectes reivindicatius que la UCSTE va concretar clarament davant de la negociació de l'Estatut del Professorat.

Al llarg d'aquest curs, la sensibilització dels col·lectius d'ensenyanís davant aquest tema va anar en augment: la successió de demandes judicials contra professors (S. Sebastiàn de los Reyes, Bagà, Instituto de Bachillerato Núiïez de Arce, de Valladolid...) i ía tasca de conscienciaciós duta a terme per la UCSTE han estat elements fonamentals. La convocatòria que va fer la UCSTE d'una vaga en la Comunitat Autònoma de Madrid, amb una participació de la pràctica totalitat dels centres d'EGB i nombrosos centres de Mitges, va marcar un fita d'aquest procés de lluita Í conscienciació.

Al mateix temps, als centres escolars començava a generar-se un ambient d'inhibició davant les activitats extraescolars, plantejant-se en alguns claustres la paralització d'aquestes activitats mentres es mantinguera la situació d'indefensió del professorat: l'aparició d'uns enfrontaments injustificats entre els diferents sectors de la comunitat escolar i el retrocés en els plantejaments d'una pedagogia activa i arrelada al medi, es convertien en uns perills immediats.

La resposta de l'Administració davant aquesta situació ha estat totalment insatisfactòria: donar llargues al problema. Cal dir, però, que el procés de negociació amb el MEC va obligar-nos a aprofundir en el problema i a buscar solucions reals.

La conclusió a la qual arribàrem va ser que la solució passava necessàriament per un canvi legislatiu.

Aquesta modificació legislativa és independent del tema de la pòlissa de responsabilitat civil, compromís reflexat als acords que el STEPV va signar amb la Conselleria en la mesa sindical i que ha estat incumplit. Cal dir que la Generalitat de Catalunya, que avança en la línia d'assurnir directament la cobertura de la responsabilitat civil, reconeix ella mateixa les limitacions d'aquesta via. Com podeu veure al document que reproduïm.

Hem estudiat informes enviats per sindicats de diferents països europeus, informes que la UCSTE va sol·licitar a través de la CMOPE, Organització Mundial del Professorat, de la qual UCSTE és membre. Hem vist el tractament del problema de la responsabilitat civil dels professors en aquests països i la valoració que els sindicats feien de la situació. I hem analitzat les diferents vies de canvi legislatiu. La conclusió és la iniciativa popular que a continuació presentem.

Aquesta és la primera vegada que s'utilitza aquest mecanisme de participació democràtica contemplat en la Constitució. La defensa del projecte al Congrés dels Diputats exigeix el recolzament de 500.000 signatures. Serà la Junta Electoral Central qui determinarà els requisits d'aquestes signatures, amb l'única limitació legal de ser presentades en sis mesos.

L'exposició de motius i el contingut del projecte estan clars. Volem insistir, però, que aquesta iniciativa no és únicament la via de solució d'un problema del professorat, sinó que és una solució que es dóna des de la comunitat escolar a un problema que és de tota la comunitat escolar.

CATALUNYA

CIVIL DEL El mestre, com tot altre professional, és responsable de les seues actuacions.

En cas de l'ensenyament públic, el mestre és un funcionari de l'Administració que té encomanades tasques docents i administratives. En el desenvolupament d'aquestes tasques es generen dos nivells de responsabilitat: a) La del professor, en tant que persona que actua subjecte de drets i deures. b) La responsabilitat del funcionari dóna lloc a una responsabilitat paral·lela de l'Administració. Aquesta és responsable de les activitats i resultats que es derivin de l'acció exercida pels seus funcionaris.

En el cas de produir-se danys com a conseqüència del funcionament normal o anormal d'un servei públic, es pot generar responsabilitat civil. En aquests casos l'Administració assumeix —La defensa del funcionari afectat —El pagament de les despeses processals —La indemnització a la persona perjudicada pels danys.

Conseqüentment, el Departament d'Ensenyament, en situacions on es qüestiona la responsabilitat civil, assumeix la defensa jurídica del funcionari docent i, en el seu cas, el pagament de totes les despeses processals i d'indemnització que se'n puguin derivar.

Quant a la responsabilitat penal, la Generalitat garanteix als professors tant Ía seua defensa com el pagament d'indemnitzacions.

D'altra banda, en manifestacions públiques, l'Honorable Conseller d'Ensenyament s'ha manifestat a favor d'un canvi en la normativa bàsica existent al respecte i ha anunciat la realització de gestions que permetin adequar-la a la realitat educativa actual.

11

PROPOSICION DE LEY REGULADORA DEL PROCEDIMIENTO A SEGUIR PARA EXIGIR LA RESPONSABILIDAD CIVIL DE LAS ADMINISTRACIONES PUBLICAS EN SUPUESTOS DERIVADOS DEL FUNCIONAMIENTO DEL SERVICIO PUBLICO DE LA ENSENANZA EXPOSICION DE MOTIVOS El sistema jurídico espanol ha consagrado de forma clara y terminante el principio de que la Administración responde frente a los particulares por danos producidos como consecuencia del funcionamiento de los servicios públicos de forma directa y objetiva, de manera que esta responsabilidad civil nace sin necesidad de acceder previamente a la identificación de conductas dolosas o culposas en los funcionarios o agentes y sin que haya que buscar otra causa productora que el propio funcionamiento del Servicio.

Esta aludida consagración no es, por otra parte, un fenómeno de reciente aparición, por cuanto se recoge por primera vez en el articulo 121 de la Ley de Expropiación Forzosa de 1954 y se afianza a través del articulo 40-1 de la Ley de Régimen Jurídico de la Administración del tstado de 1957, hasta llegar a obtener el màximo rango normativo en el articulo 106-2 de la Constitución de 1978.

Pues bien, lo que a nivel de derecho positivo es incuestionable no puede decirse que se haya traducido, desde el punto de vista de los administrades, en consecuencias pràcticas mediante la obtención del resarcimiento de los danos producidos por el funcionamiento de los servicios públicos, hasta tal punto que sigue siendo pràctica habitual el hecho de que los ciudadanos acudan a los tribunales en busca de una declaración de responsabilidad penal de los funcionarios, como único medio que encuentran para el senalamiento de indemnizaciones, y produciéndose la paradójicasituación de que se llega a establecer por muchos juzgadores la responsabilidad civil directa del funcionario y subsidiària del ente publico de que se trate, en clara distorsíón del ordenamiento antedicho.

Este hecho tiene su causa, entre otras, en la enorme complejidad, en términos de tramites y plazos, con que se tiene que enfrentar el administrado hasta llegar a obtener satisfacción a sus legítimas pretensiones cuando trata de exigirlas a las Administraciones Públicas, lo que le hace buscar vías distintas, que vienen a suponer, en definitiva, una contracción antinatural del propio sistema jurídico.

Se hace necesario, por ello, crear unos procedimientos que desarrollen el 12

principio, hoy ya constitucional, y que permitan un real acercamiento del mismo a los ciudadanos desde una òptica sectorial que respete y analice las peculiaridades específicas de los distintes servicios públicos, facilitando, mediante tramites sencillos y plazos breves, que las Administraciones Públicas cumplan de una forma efectiva con las responsabilidades atribuidas.

Dentro del àmbito concreto a que esta Ley se refiere, es decir, el servicio publico de la ensenanza, se viene produciendo una gran casuística en la que se desarrollan de forma continua hechos como los aludidos anteriormente, encontràndonos con un gran número de supuestos en los que, teniendo lugar accidentes con lesiones o muerte habidos con ocasión de la realización de actividades propias del servicio publico, y que tienen la mayor parte de las veces como causa la pròpia imprevisibilidad natural de las conductas, se busca su solución mediante la declaración de responsabilidad penal del funcionario, de la que se derive la correspondiente responsabilidad civil directa del mismo y subsidiària de la Administración Pública de que se trate.

A fin de evitar esto, y sin que con ello se eludan las posibles responsabilidades de orden penal que, evidentemente, pueden existir, se establece mediante la presente Ley un procedimiento que, basado en tos principies de sencillez y celeridad, permite, en los casos de lesiones, graves o menos graves, o muerte ocurridos con ocasión del funcionamiento del servicio publico de la ensenanza, que los interesados puedan obtener la satisfacción de la responsabilidad civil que corresponde a la Administración Pública de la que directamente depende el centro docente, mediante la aportación por su parte de todos los datos necesarios que permitan al ente, que cuenta, asimismo, como pieza importante del expediente, con el correspondiente informe del Consejo Escolar, dictar una resolución motivada al respecto.

En orden a la vía de recurso, y siempre en base a buscar un acortamiento de los plazos sin merma de las garantías jurídicas, se ha buscado el recurso contencioso-administrativo que mejor cumple en el rnomento actual estàs condiciones dentro de nuestro ordenamienío jurídico, y que no es otro que el establecido en la Ley 62/1978, que permite, sin

necesidad de íntroducir innovaciones legislativas en esta matèria, una resolución ràpida y con plenas garantías.

TEXTO ARTICULADO Articulo 1. En aquellos casos en que, con ocasión del funcionamiento de los centros docentes de titularidad pública, se deriven lesiones graves o menos graves o se produzca la muerte de alguno de los miembros de la comunidad educativa, la exigència de la responsabilidad civil del correspondiente ente publico se regirà por lo dispuesto en la presente Ley. Articulo 2. El procedimiento se iniciarà mediante escrito dirigido al titular del organisme del que dependa el centro y suscrito por el propio interesado o persona que acredite su representación. Si se tratare de menores de edad, podrà suscribir el antedicho escrito cualquiera de las personas a cuyo cargo se encuentre la custodia del menor.

Articulo 3. El escrito mencionado en el articulo anterior deberà contener una relacíón de los hechos acaecidos, así como la cuantía de la indemnización que se solícita, con expresión sucinta de los hechos o motivos que, a juicio del solicitante, se han tenido en cuenta a la hora de fijar dicha cuantía.

A este escrito deberà acompanarse un informe detallado del facultativo o facultatives que hayan intervenido en el proceso clínico, con descrïpción de las lesiones sufridas, secuelas que se hayan derivado o puedan derivarse, tratamientos que se hayan de seguir, intervenciones quirúrgicas practicadas o que se hayan de practicar, así como todos aquellos otros datos que, a juicio del informante, pudieran tener relevancia.

Asimismo, podran acompanarse cuantos justificantes de los gastos efectuados o documentos de cualquier otro tipo considere el peticionario que deben ser tenidos en cuenta para la resolución del expediente.

Articulo 4. Una vez recibidos los anteriores documentos, se remitirà copia de los mismos al correspondiente centro docente, en el plazo màximo de cinco días desde la recepción, a fin de que, por parte del consejo escolar, se emita informe detallado en relación con los hechos acaecidos y las circunstancias que hayan podido concurrir, Dicho informe deberà ser emitido en el plazo màximo de

que esta declare la culpabilidad del agente y que establezca una responsabilidad civil directa del mismo y subsidiària del ente publico del que dependa, lo que, en definitiva, no es mas que, como se afirma en la exposición de motivos de la proposición de ley presentada, una contracción antinatural del propio ordenamiento jurídico.

diez días a contar desde el momento en que hayan tenido entrada en el centro los documentes remitidos.

Articulo 5. En el plazo màximo de dos meses a contar desde el momento de la presentación del escrito de iniciacíón, el titular del organisme del que dependa el centro deberà dictar resolución motivada en la que se exprese la procedència o improcedència de la indemnización solicitada, así como el importe de la que, en su caso, se conceda.

Transcurrido el plazo seiïalado en el pàrrafo anterior sin que se haya dictado resolución expresa, se entenderà admitida la peticlón y concedida la indemnización solicitada.

Articulo 6. Contra la resolución recaída, que pondrà fin a la via administrativa, podrà interponerse el correspondiente recurso contencioso-administrativo, el cual se regirà por las reglas de procedímiento establecidas en la Sección Segunda de ta Ley 62/1978.

Articulo 7. En caso de que, con posteríoridad a la tramitación de un expediente, se produzca el agravamiento de las lesiones o secuelas objeto del mismo o el fallecimiento del afectado podrà procederse a su revisión, la cual se regirà por los mismos tramites establecidos para el expediente de origen.

Articulo 8. Las acciones derivadas de la presente Ley prescn'biràn a los tres anos de haberse producido el hecho del que sean consecuencia.

En caso de que la persona afectada sea menor de edad y no se hubiere Iniciado la tramitación del expediente en el plazo antedicho, el menor dispondrà de un nuevo plazo de tres anos a contar desde el momento en que alcanzare la mayoría de edad.

SOBRE LA PROPOSICION DE LEY PRESENTADA La regulación en nuestro ordenamiento jurídico de la responsabilidad civil ex-

tracontractual de las Administraciones Públicas es, sin duda, a nivel de grandes formulaciones de principies, una de las mas progresistas en relación con las legislaciones de nuestro entomo jurídico y cultural.

El proceso que culmina en el articulo 106 de la Constitución Espanola, y que proviene de los articules 121 de la Ley de Expropiación Forzosa y 40 de la Ley de Régimen Jurídico de la Administración dei Estado, estableciendo como directa y objetiva esta responsabilidad por el simple funcionamiento de los servicios públicos, demuestra palmariamente la afirmación antedicha.

Però lo que es un hecho a nivel de esas grandes formulaciones, deja de ser realidad cuando descendemos al ultimo escalen a que debe llegar toda norma jurídica, y que no es otro que el de la efectiva satisfaccion de las exigencias o necesidades de los particulares, ya que, como afirma el profesor García de Enterría, «es un hecho que la responsabilidad de la Administración està todavía por echar a andar en nuestro sistema como institución efectiva».

De esta forma, y en palabras del mismo autor, «es un hecho, en efecto, que el mejor camino, y en buena parte de los casos el único, para lograr en nuestro sistema una reparación de danos extracontractuales es el de la prèvia condena penal de la acción danosa. La responsabilidad civil extracontractual funciona normalmente entre nosotros solo como responsabilidad civil subsidiària de la penal.

Este hecho està teniendo como consecuencia el que los particulares, que tienen atribuido por ei ordenamiento jurídico e! derecho a ser resarcidos, por parte de las Administraciones Públicas, de una forma directa y sin previas declaraciones de culpabilidad, de los danos ocasionados por el simple funcionamiento de los servicios públicos, optari, aun en supuestos claros de hechos foríuitos, por acudir a la jurisdicción penal para

La causa principal de esta, a nuestro juicio, indebida utilización del sistema legal hay que buscaria en la dificultad y morosidad con que el ciudadano se tropieza a la hora de tratar de alcanzar cumplida satisfaccion para sus legítimas pretensiones que le hace, así, acudir a técnicas forenses no ajustadas y que son causa del mencionado desajuste del sistema. Se trata, en definitiva, de una falta de desarrollo de nuestro derecho de danos, que està produciendo un empobrecimíento del ordenamiento y que està dando lugar a claras situaciones de injustícia, ya que, como indica el tantas veces mencionado profesor García de Enterría, «una estructura social moderna sin un derecho de danos efectivo y desarrollado es imposible, sencillamente».

En el sector concreto a que se contrae la proposición de ley que se presenta, es decir, en el Servicio publico de la ensenanza, estàs consecuencias se han venido produciendo a lo largo del tíenv po y estan en claro y peligroso auge en los momentos actuales.

Es preciso tener en cuenta que el receptor primario del servicio, esto es, el alumno, actua la mayor parte de las veces bajo unos paràmetres de conducta que son, por naturaleza, imprevisibles, con lo que supuestos que por estàs mismas razones se encuadran claramente dentro del concepte de hechos fortuitos se transforman, rnediante la utilización de las técnicas antedichas, en conductas culposas que reciben sanción penal, como ha sucedido recientemente en sentencias dictadas por juzgados de San Sebastiàn de los Reyes, Berga o Valladolid.

Debe quedar terminantemente claro a este respecto que no se pretende, mediante esta proposición de ley, la creación de ningún fuero especial que impida la persecución penal de conductas realmente dolosas o culposas que, lógicamente, se pueden llegar a producir. Lo que realmente se pretende es un desarrollo del derecho de danos de nuestro país que, mediante la articulación de un procedimiento basado en los principios de sencillez y celeridad, permita a los ciudadanos una efectiva satisfaccion de sus pretensiones, legítimas por cuanto tienen una base en la normativa legal, de forma que no se vean compelidos a la utilización indebida de unas técnicas que estan produciendo en el propio servicio publico unos efectos claramente danosos al existir, como hecho cíerto y constatable, una limitación y a veces eliminación de actividades formativas y educativas por el temor de que hechos que se produzcan como consecuencia de las mismas, y que deben considerarse, como hemos apuntado anteriormente, como meramente fortuitos, reviertan en declaraciones de culpabilidad personal, con el deterioro que ello supone para el fin ultimo de la educación y formación de nuestros alumnos.

13

LEGISLACIÓ ORDRE DE 24 DE JUNY DE 1987, DE LA CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I CIÈNCIA, PER LA QUAL S'ESTABLEIX EL CALENDARI ESCOLAR PER A TOTS ELS CENTRES DOCENTS NO UNIVERSITARIS DURANT EL CURS 1987/88 Atesa la necessitat d'establir el calendari escolar que ha de regir als Centres Docents de la Comunitat Valenciana i tenint en compte l'experiència en l'aplicació del calendari escolar del passat curs, vists els articles d'aplicació de la Llei General d'Ed'icació, número 14/70, de 4 d'agost, i de la Llei Orgànica 8/85, de 3 de juliol, i en virtud de les competències conferides al Reial Decret 2.093/83, de 28 de juliol, sobre traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Valenciana, en matèria d'educació.

ORDENE r

Article 1 . Durant el curs escolar 1987/88, els Centres Docents Públics i Privats d'EGB, Pre-escolar, Educació Especial, BUP i FP de la Comunitat Valenciana es regiran pel que disposa aquesta Ordre.

Article 2n. El curs acadèmic per a tots els Centres Docents esmentats començarà l'1 de setembre í finalitzarà el 31 d'agost de 1988, llevat activitats pendents del curs anterior.

Article 3 r . El professorat dels nivells afectats per aquest calendari, realitzarà activitats acadèmiques en els centres des de l'1 de setembre de 1987 fins el 30 de juny de 1988, ambdós inclosos, llevat d'activitats pendents de realitzar en el mes de juliol.

Article 4t. Les classes es desenrotllaran: a) Per a Ensenyaments Bàsics (EGB, Pre-escolar i Educació Especial), de dilluns a divendres, durant els dies que hi ha entre el 14 de setembre de 1987 i el 23 de juny de 1988, ambdós inclosos, a excepció dels que en corresponen a les vacances i dies festius. b) Per a Ensenyament, Secundaris (BUP, FP, CEI de Cheste), del dia 1 d'octubre de 1987 al dia 15 de juny de 1988, ambdós inclosos.

Article 5é. Seran festius durant el curs escolar, a més del descans del diumenge, els següents dies: — 9 d'Octubre: Dia de la Comunitat Valenciana.

— 12 d'Octubre: Festa Nacional d'Espanya i de la Hispanitat.

— 8 de desembre: Inmaculada Concepció.

— 19 de març: Sant Josep.

— 2 de juny: Corpus Christi.

— 24 de juny: Sant Joan.

Coincidint amb les festes tradicionals de la localitat, cada municipi podrà determinar fins un màxim de tres dies festius, d'entre els esmentats com a lectius en aquest calendari. D'aquests dies, dos d'ells hauran de coincidir necessàriament amb els assenyalats com a festius per l'Ajuntament, d'acord amb l'establert en l'article 40 del R. D. 2.001/63, de 29 de juliol («BOE» del 29 de juliol), i que

14

anualment són publicats en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Amb aquesta finalitat, els ajuntaments remetran als Serveis Territorial d'Educació corresponents, amb l'antelació que cal, la relació de dies no lectius declarats com ials, a l'objecte que el director del Servei Territorial d'Educació els autoritze.

Article 6é. Fora de les vacances d'estiu, seran període de vacances: — En Nadal: des del 22 de desembre de 1987 fins al 6 de gener de 1988, ambdós inclosos.

— En Pascua: des del 31 de març a l'11 d'abril de 1988, ambdós inclosos.

Article 7é. Per a Ensenyaments Bàsics, en els períodes corresponents als mesos de juny i setembre, les activitats escolars dels alumnes es desenrotllaran al llarg del matí, en jornada continuada, de nou a tretze hores. Les hores que resten per a complimentar l'horari dels professors es destinaran de manera flexible, segons les necessitats dels centres, a activitats que no requeresquen presència dels alumnes.

Aíxi mateix, durant la resta del curs, la jornada serà de 9 a 12 i de 15 a 17 hores. Qualsevol variació de l'horari deurà

ser prèviament autoritzada pel director Territorial de Cultura i Educació.

Article 8é. En Ensenyaments Secundaris, si els consells escolars ho consideren oportú, hom pot establir fins tres dies lectius, els quals en poden ser dedicats a activitats culturals, viatges amb finalitats educatives, eixides a museus o rutes d'interès històrico-científic, etc.

Les dates establertes per aquests dies, així pom els objectius didàctics que es persegueixen, es publicaran en el projecte del Centre y en el fullet informatiu, a la fi que tant l'Administració educativa com els membres de cada comunitat escolar en tinguen coneixement, tal com cal.

Article 9é. Les respectives direccions generals de nivell dictaran les disposicions escaients, en desenrotllament o complimentació del que disposa aquesta Ordre.

Article 10é. Aquest calendari escolar deurà d'ésser exposat, de forma visible per als interessats, en tots els Centres Docents de Pre-escolar, EGB, Educació Especial, BUP i FP de la Comunitat Valenciana.

Article 11 é. Qualsevol modificació del calendari que siga precisa per circumstàncies especials, deurà d'ésser autoritzada per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

València, 24 de juny de 1987.

Ciprià Ciscar i Casaban Conseller de Cultura, Educació i Ciència

DE 17 D'AGOST DE 1987, DE LA CONSELLERIA DE LA QUAL ES DESPLEAPLICACiO DE LA LLEI 4/1983, D'US I ENSENYAMENT DEL D'ENSENYAMENT (87/2247). («DOGV», N.° 651, PUBLICAT L'1 DE SETEMBRE).

Havent aconseguit la generalització de l'ensenyament del valencià en tots els centres no universitaris, interessa regular el procés d'incorporació progressiva de l'ús del valencià, segons que estableix el Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, que desplega la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, tot respectant la voluntat manifestada pels pares o tutors, segons que estableix l'Ordre de 31 de gener de 1987, d'aquesta Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

Pel que fa al curs 1987-88.

ORDENE:

Article 1r. Pel que fa als Plans Educatius que contemplen el valencià com a llengua d'ensenyament en Pre-escolar i EGB, en la seua elaboració i aprovació s'atendrà al que estableix l'article onzè de l'Ordre d'1 de setembre de 1984.

Article 2n, Pel que fa a l'ús del valencià en l'Àrea d'Experiències al Cicle Mitjà d'EGB.

1. El seu tractament caldrà que s'adeqüe a la competència lingüística dels alumnes, per tal de garantir l'adient transmissió de coneixements, objectiu propi de l'acte docent.

2. Per al curs 87-88 resten vigents els plans educatius que a l'efecte varen dissenyar els centres el curs passat.

3. Si algun pare o tutor s'interessa perquè l'ensenyament de referència es realitze per al seu fill en l'altra llengua oficial a la que contempla el pla del centre, ho manifestarà personalment, quedant constància per escrit, a la Direcció del Centre, dins dels quinze primers dies lectius, per tal que puguen dur-se a terme les mesures organitzatives necessàries per a atendre la demanda.

4. La Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa determinarà les mesures a l'efecte de garantir que l'escolarització de cada alumne siga efectiva segons la demanda paterna, amb l'Informe previ de la Direcció General de Centres i Promoció Educativa.

Article 3 r . Pel que fa a l'ús del valen-

cià com a llengua vehicular d'ensenyament en els centres d'Ensenyament Mitjà: 1. Per tal de garantir una oferta d'ensenyament en valencià, la Direcció General d'Ordenació Í Innovació Educativa, prenent en consideració les possibilitats organitzatives dels centres i la realitat sociolingüística de la localitat i/o zona, determinarà un catàleg de centres que encetaran línies en valencià, amb l'informe previ de la Direcció General de Centres i Promoció Educativa. En ells seran escolaritzats els alumnes els pares o tutors dels quals, o ells, si són majors d'edat, així ho manifesten en matricular-se.

2. Resten vigents les autoritzacions per a donar en valencià determinades assignatures, tot prenent en consideració que en el cas que algun pare o tutor d'alumne, o alumne major d'edat, manifeste la voluntad de no rebre-les en valencià, dins dels primers quinze dies lectius del curs, s'adoptaran les mesures organitzatives necessàries per a atendre la voluntat manifestada.

Article 41. La coordinació del programa d'ensenyament del valencià i en valencià, correspon directament, en cada Servei Territorial, al Cap de la Unitat d'Inspecció, que comptarà amb l'ajut dels Assessors Didàctics per a l'Ensenyament en Valencià.

Article 5é. Pel que fa a la plantilla de cadascun dels centres i per tal d'adequar-les al necessari ús del valencià en l'ensenyament.

1. La Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, amb l'informe previ de la Direcció General de Centres i Promoció Educativa, determinarà les places necessàries en cada centre i/o localitat per tal de garantir l'oferta d'ensenyament en valencià, i segons les necessitats s'inclouran en els concursos de trasllats i en l'adjudicació de places en destinació provisional o nomenaments interins un nombre de places que sols podran ser cobertes per professors que estiguen en prossessió de: el Diploma de Mestre de Valencià, si es tracta de places d'EGB; el Certificat de Capacitació, si es tracta de places de Pre-escolar o d'Educació Especial, i el Certificat d'Aptitud, si es tracta de places d'Ensenyament Mitjà.

2. En els Centres d'EGB l'adscripció del professorat als diferents nivells i cicles serà realitzada prenent en consideració que en el Cicle Mitjà el professortutor puga assumir l'ensenyament en valencià de l'Àrea d'Experiències.

Article 6é. Per tal que els centres tinguen una adequada dotació de material didàctic per a donar l'ensenyament en valencià: 1. Es dotarà els centres de materials didàctics per tal que facen del valencià la llengua vehicular d'ensenyament de divereses àrees o assignatures.

2. S'atorgarà dotacions de llibres en valencià per a les biblioteques escolars dels centres que de manera progressiva hagen incorporat l'ús vehicular del valencià.

3. S'atorgarà dotacions econòmiques addicionals per al funcionament dels centrs amb línia o pla propi d'ensertyament en valencià.

Article 7é. L'Administració educativa

atorgarà, si de cas, ajuts i subvencions per atendre les necessitats de transport i menjador d'aquells alumnes que per a rebre l'ensenyament en valencià hagen de desplaçar-se del propi districte escolar.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Queden derogades totes les normes d'igual o inferior rang que s'oposen al que disposa aquesta Ordre.

DISPOSICIONS FINALS

corresponents, segons l'Ordre d'1 de setembre de 1984.

Segona. La Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa queda facultada perquè dicte les resolucions o les instruccions que estime adients, per tal de portar a efecte el que disposa aquesta Ordre.

Tercera. Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Valencià, 17 d'agost de 1987.

El Conseller de Cultura, Educació i Ciència, Cebrià Ciscar i Casaban

Primera. Resten vigents els Plans Educatius d'Ensenyament en Valencià aprovats per les Direccions Generals

SINDICAT DE TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ UNIÓ COMARCAL: Cognoms:

EN UN

Nom:

D. N. I .

Data naixement: _

FUERTE, PROGRESISTA Y AUTONOMO

Lloc: __

Situació professional:

Sector: Adreça particular: Ciutat Carrer:

Telèfon: Centre de treball: Ciutat: Comarca:

..

Signatura

Li pregue done les instruccions escaients per tal que, fins nou avís a partir d'aquesta data, s'abonen del meu compte les quantitats que, en concepte de quota, lliure el SINDICAT DE TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ:

Nom:

POR 375 PTAS. AL MES, NO HAY MEJOR INVERSION QUE AFILIARSE

Siendo mas fuertes, estaràs mas seguro

15

GREGAL

LL BRES