56 III

Edita: STE País Valencià. «rector: Jaune Murtoz Alacant: Orense. 3. E Dcha 03003 Alacant. Tel 22 80 88 Castelló: Pi. País Valencià. 6. 3." 120O2 Castelló Tel 20 68 27 València: Gascó Ofag. 8. A. 10. 46O10 València Tel 361 52 16 Administració, redacció I publicitat Gascó Oliag. 8. A, 10 València.

Tete 361 52 16. Imprimeix: bC artes gràftcas. Cambrils. 8 Tel 365 04 50 Depòslt legat: 1.454 1981

ACORDS RETRIBUTIUS DEL MEC I CONSELLERIA:

ELS INCREMENTS COMPARATS El professorat valencià, a l'arribar setembre de 1990, haurà cobrat de 30.945 a 55.666 pessetes més que el de la resta del l'Estat, i a partir d'eixa data tots cobrarem el mateix. Estem parlant, per tant, de dos acords ben semblants i sovint complementaris.

ANY 1988 La diferència entre les retribucions del professorat depenent del MEC respecte al que depèn de la Generalitat Valenciana, es concreta entre 20.424 i 23.868 pessetes —segons sectors— més a favor d'aquest últim at haver cobrat, en aplicació dels acords entre STEPV, FETE-UGT i ANPE i la Conselleria, el nou complement de destí amb efectes retroactius del mes de juny, mentre que a la resta de l'Estat ho feien des de setembre.

ANY 1989 En principi les noves retribucions anaven a concre tar-se en l'augment d'un nivell en el Complement

Funció Pública Valenciana, que acabaren incrementant les quantitats abans esmentades però marginant d'aquesis increments al professorat. Aquest fet suposa un acte d'insolidaritat i marginació cap als ensenyants del que són responsables la UGT t CC OO i que e! STEPV, que forma part de la Mesa General, ha denunciat t continua denunciant constantment.

La generalització de les millores aconseguides en Funció Pública, que no cal descartar encara, suposaria per als ensenyants, a banda de la clàusula de revisió salarial per al 90, una quantitat de 23.000 pessetes en el 89, que es traduirien en l'avanç del Complement Específic a gener i amb una quantia lleugerament superior a les 3.000 pessetes previstes.

de Destí a aplicar a partir de juliol al País Valencià t a partir de setembre a la resta de l'Estat. Enguany, però, en els pressupostos de l'Estat per a 1989 es contemplen uns fons addicionals a banda del 4% i que sumen 10.0OO milions de pessetes, dels quals 4.365 corresponen al territori MEC i vora mil milions al PV. La distribució dels fons addicionals suposen un avanç del Complement de Destí al mes de gener, ademés d'un complement específic que no tocava cobrar fins l'any 90 i que, en una quantia de 3.00O pessetes, cobrarem des del mes de setembre al territori MEC i a partir de juliol al PV. Posteriorment a la fixació dets esmentats fons addicionals a nivell estatal, s'encetaven negociacions en el marc de la Mesa Sindical de la

Resumint: Els acords signats amb Conselleria, més els fons addicionals que ens corresponen, farien que al PV cobrarem el nou nivell de Complement de Destí i un Complement Específic de més de 3.000 pessetes a partir del proper mes de gener.

Les diferències retributives entre el professorat valencià del de la resta de l'Estat suposarà per al proper any un total de 6.000 pessetes en el pitjor dels casos i de 30.000 en el millor, a favor del valencià.

RETRIBUCIONS 1990 Per a aquest any cal utilitzar necessàriament números provisionals

INCLOU FONS ADDICIONALS EN AMB DOS CASOS) RETRIBUCIONS 1988-1990 MEC • PV COMPARADES EGB

Juny - Agost'

CATEDRÀTICS

AGREGATS - M. TALLER

MEC

PV

MEC

6808CD

PV

MEC

PV

7 956 CD

7 380 CD

6 632 1988

Setembre • Desembre

6.808 CD

ce (5)

7 956 CD

7380CD

1 092 CE Gener - Juny

3810CD

3810CD

4 136CD

4 1 36 CD

318 CD

5 244 CE 1989

Juliol - Agost Setembre - Desembre Gener - Maig

3000 CE {3} 425 CD

3 000 CE (3) 425 CD

120 CE

1990

789 CE (2)

461 CD 120 CE

3 000 CE 461 "CD* 789 CE Í2t

331 CD

331 CD

373 CE

329 CE (2)

Juny - Agost

2. 250 CE

3 669 CE

2 250 CE

3 669 CE

2 250 CE

3 669 CE

Setembre

6 750 CE

3 669 CE (6)

6. 750 CE

3 669 CE (6)

6 750 CE

3 669 CE f&)

DIFERÈNCIA MEC - PV JUNY 88 - SETEMBRE 90

DIFERÈNCIA TEÒRICA A PARTiR DE SETEMBRE 90

de -t- 30.945

de + 32 661

a -K 53.945 |4|

•à + 55 661 (4) de + 993 a + 2 101 ( 7 )

- 993

+ 993

TOTAL C D SETEMBRE 90

51 733

51 733

63 710

63 710

TOTAL C. E. SETEMBRE 90

12 120

11 127

12 120

1 1 127

Els increments són mensuals ) 0 aplicar-se als docents l'acord de la Funció Publica Vatenctana. aquesta quantitat s 'avancana a Gener. La quantitat real es supenor a 3.OOO ptes . ja que equival a un n vell de Complement de Destí. ( ï) Sobre un IPC del 5%. (;j) En principi, el CE sols abarcava Desembre L avanç de dos mesos es possible per is congelació d alguns C E de càrrecs unipersonals. (' Í) D aplicar-se ets acords de Funció Pública Valenciana, que es traduiríeu en fons addició-

<

3 000 CE 1 1 )

3 000 CE f 1 1

3 000 CE ( 1 )

318CD

4 136 CE I7'

76310

Duran, e, QQ es cobra e, mateix en et MEC

A la resta de l'Estat cobraran a partir de juny i en concepte de Complement Específic un increment de 2.250 pessetes, al que se li sumarà un altre increment de 6.750 pessetes a partir de setembre. En total, a partir de setembre el CE total serà de 12.000 pessetes fixes.

El professorat valencià cobrarà a partir de gener un increment sobre el CE de 789 pessetes, a les que se li sumaran 3.669 més a partir de juny i 3.669 més a partir de setembre.

Tot i tenint en compte que el CE al MEC és constant i que el del PV s'actualitza segons l'increment de l'IPC, suposant un increment del 5 o 6% d'aquest, el CE total a partir de setembre seria de 11.127 a 11.429 pessetes respectivament.

El resum per a l'any 90 seria el següent: — El professorat valencià cobrarà de gener fins a setembre 4.521 pessetes més que el professorat de la resta de l'Estat.

— A partir de setembre ens correspondria cobrar de 571 a 993 pessetes al mes menys que a la resta de l'Estat. Tanmateix, al establirse en l'acord de Conselleria que qualsevol millora a nivell estatal se'ns aplicarà automàticament, l'esmentada diferència, mai no es produirà.

CONCLUSIONS 76 310

ventajosos que eis que reproduïm (23.000 ptes mes;.

Complement específic de jefatura seminari Es paga a-nb efectes retroactius de Gener , e, PV (6( podria substituir-se pel que la alb CE de l'any 90 per tres quantitats iguals de 2 709 pessetes Ej resiJt[at econòmic és el mateix, (7) Se consolida una diferència de 1 108 ptes a favor del MEC. subsanable per l'aplicació del p^t | «e, dels acords de Conselleria a part r de Gener del 89 És fruit de la diferent política sobre CE que portem al PV f|dls mes

{5)

ja que desconeixem l'increment que tindrà l'IPC, els augments que contemplaran els Pressupostos per als funcionaris i la quantia dels fons addicionals en el cas que existiren. En ^ qualsevol cas. els increments mínims seran els següents:

A nivell retributiu, l'acord del MEC és pràcticament idèntic al del PV. A partir de setembre del 90, cobrarem el mateix. En eixe mateix moment, el professorat valencià haurà cobrat entre 30.945 a 53.945 pessetes més que el de la resta de l'Estat segons se'ns apliquen o no les millores de Funció Pública Valenciana.

L'experiència ens ha ensenyat que sempre que es negocia en l'àmbit de la Funció Pública el professorat ix perdent. Per això, en totes les mobilitzacions sempre hem exigit que les negociacions es realitzaren en l'àmbit de la taula sectorial d'ensenyament, No és difícil demostrar el que diem: si cada dia estem més deshomologats és perquè algun sindicat negocia per ells deixant-nos marginats a nosaltres. Et que està passant a la Funció Pública Valenciana és una bona mostra del que diem i si entrem en una via de solució, serà sense dubte per la presència del STEPV en la Taula General de negociació.

QUÈ PASSA EN FUNCIÓ PÚBLICA?

El dia 20 d'octubre, les Federacions de Serveis Públics i Sanitat d'UGT i CC OO, arribaren a un acord amb el conseller d'Administracions Públiques que excloia els docents. Aquest suposava la inclusió en els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'any 89, d'increments del 6'6% a més a més d'una clàusula de revisió salarial. La combinació d'ambdues mesures podria suposar un increment real del S'6%, front a un 5'5% del professorat. Aquest fet suposa que, a banda de discriminar-nos, ens deixa més deshomologats del que estàvem en amptiar-se les diferències retributives entre els docents i la resta dels funcionaris, que l'any passat havíem aconseguit acurtar.

L'actitud de denúncia del STEPV dintre de la Taula General contra la situació que acabem d'esmentar ha creat importants contradiccions en les federacions d'ensenyament de les Centrals signants de l'acord, que tot i haver participat en la negociació han estat incapaces d'influir el més mínim, restant impassibles front a un acte d'insolidaritat difícilment justificable.

L'OMBRA DEL CURS PASSAT

Veure els mateixos sindicats i les

mateixes persones que el curs passat lluitaren activament contra la negociació en l'àmbit autonòmic, arribant a acords retributius que ells anomenen «històrics» amb la Generalitat, ha estat clarificador respecte a demagògies passades. Sobretot quan, a diferència dels acords subscrits amb la Conselleria d'Educació, els d'ara amb Funció Pública han suposat la desconvocatòria explícita de les mobilitzacions convocades a tot l'Estat per a la setmana següent a la signatura i de les que sols el País Valencià ha restat al marge. No es tracta de furgar en ferides, però l'ombra dels curs passat, com veurem a continuació, encara continua.

UNA COARTADA IMPOSSIBLE

De totes les injustificables justificacions que han donat els sindicats que han exclòs als docents de les millores retributives a contemplar en els Pressupostos de la Generalitat per a 1989, les més preocupants han estat les de la Federació d'Ensenyament de CC OO. Aquest sindicat, en plena coincidència amb l'Administració ha intentat fer creure públicament que el que impedia incloure els ensenyants en l'acord de Funció Pública era el que nosaltres havíem signat el curs anterior amb Conselleria d'Educació i ens convidava, coincidint també amb l'Administració, que el denunciàrem

QUE PASSA LA FUNCH PÚBLICA

o que renunciàrem a les seues millores per a obtenir les de la resta de funcionaris.

Es tracta d'una postura sindical sense precedents que, en intentar confondre les nostres conquestes aconseguides mitjançant mobilitzacions, amb els increments retributius que es contemplen cada any dintre dels pressupostos per a neutralitzar la pèrdua de poder adquisitiu, duu el moviment sindical a un carreró sense eixida car consagra l'absoluta inutilitat de la lluita sindical, ja que el que s'aconseguirà per un lloc es perdria per l'altre.

Afortunadament per a tots, la postura de la federació d'ensenyants de CC OO va canviant i comença a acostar-se als nostres plantejaments: que qualsevol pujada en Funció Pública deu ser-ho al marge del que s'ha aconseguit ja sectorialment. Tanmateix, tampoc podem amagar el seu visceralisme contra els acords signats per nosaltres amb Conselleria —millors que els que ells van aconseguir al País Basc—, reivindicant que es respecten les millores contemplades al Decret de juliol que afecta al territori MEC, en compte de l'acord del Consell de la Generalitat Valenciana del 23/9/88, que ós més beneficiós per al professorat.

CONSELLERIA, MEC, FUNCIÓ PÚBLICA

Un dels temes que cal clarificar per tal d'evitar confusionisme com els que des de la premsa ha llançat

ACORD DE FUNCIÓ PÚBLICA, QUE ENS EXCLOU En Valencià, a 20 de octubre de 1988, reunfdas las representaciones de la Administración de la Comunidad Autònoma Valenciana y de las organizaciones sindicales FSPUGT, FTAP-CC OO, y FTS-CC OO, suscriben, de conformidad con lo establecido en el capitulo III de la Ley 9/1987, de 12 de junto, de órganos de representación, determinación de las condiciones de trabajo y participación del personal al Servicio de las administraciones públicas, el siguiente Acuerdo:

puestos de la Generalitat Valenciana para 1989, se induirà en el mismo un fondo por importe de 1.122.224.000 pesetas, así como un f o n d o por i m p o r t e de 971.563.000 pesetas en el proyecto de Presupuestos del Servicio Valenciano de la Salud, para mejoras retributivas del personal.

2. Estàs mejoras se aplicaran en función de los acuerdos o pactos adoptades por los mecanismos de participación sindical previstos en la Ley 9/1987.

CLÀUSULA PRIMERA

CLÀUSULA TERCERA

1. E! presente Acuerdo se aplicarà al personal al servicio de la Generalitat Valenciana a que se refiere la Ley 9/1987, de 12 de junio, comprendido en el àmbito de la Mesa Sectorial para el personal de Servicios Centrales y Territoríales y de la Mesa Sectorial para el personal al servicio de instituciones sanitarias.

2. La vigència del presente Acuerdo se extenderà hasta el 31 de diciembre de 1989, sin perjuício de lo prevlsto en la clàusula adicional primera.

Para la validez y eficàcia del presente Acuerdo serà necesaria su aprobación expresa y formal por el Consell de la Generalitat Valenciana.

tos se consideraran comprendidos dentro de la masa salarial de 1989.

CLÀUSULA ADICIONAL SEGUNDA

La cuantía del fondo previsto en la clàusula 2. 8 para el Proyecto de Presupuestos del Servicio Valenciano de la Salud se determinarà definitivamente en función del volumen que, como consecuencia de compromisos adquiridos, alcance la masa salarial a 31 de diciembre de 1988.

CLÀUSULA ADICIONAL TERCERA

CLÀUSULA SEGUNDA

1. Ademàs del incremento retributivo previsto con caràcter general en el Proyecto de Ley de Presu-

CLÀUSULA ADICIONAL PRIMERA

La Administración se comprometé a adoptar, en el àmbito de sus competencias, las medidas pertinentes para incorporar a los Presupuestos de 1990 los créditos necesarios para compensar en las retribuciones del personal de la Genéralidad, con efectes desde 1 de enero de 1989, la desviación que, en su caso, se hubiera producido entre el objetivo del 3% de inflación previsto para 1989 y la inflación efectiva en dicho afio. Tales crédi-

Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado uno de la clàusula primera, las partes firmantes expresan su voluntad de incorporar el contenido del presente Acuerdo al Convenio Colectivo sobre condiciones de trabajo del personal laboral al servicio de la administración autonòmica {«DOGV» de 10 de junio de 1988), con ocasión de la revisión de su articulo 5.°, cuyo termino de vigència concluye el próximo dia 31 de diciembre de 1988.

CLÀUSULA ADICIONAL CUARTA

Al presente Acuerdo podran adherirse, en sus propios términos y como un todo, las restantes organizaciones sindicales presentes en la Mesa General de Negociación de la Comunidad Valenciana.

QUI COMPOSA LA TAULA DE FUNCIÓ PÚBLICA? La Mesa General de Funció Pública està composada pels sindicats < UGT, CEMSATSE, CSIF i STEPV. Hi estan representats tots els sindicats < aconseguit un mínim del 10% dels delegats del total dels funcionaris de sectors.

El fet que es comptabilitzen delegats i no vots disvirtua la representativ nant-se casos com el de la presència del CEMSATSE, amb 280 vots i tre; sentants en la taula; la del STEPV, amb 6.270 vots i un representant en I i CC OO, amb 200 vots més que el STEPV i 6 representants en la taula, això, CC OO va interposar un contenciós contra la nostra presència, que < d'esperar ha perdut.

Fins ara s'han fet ben poques reunions i possiblement encara és prorr a parlar, però que el primer tema seriós que s'ha plantejat siga el de la neç del capítol primer dels pressupostos i que s'haja desenrotllat de la forma s'ha fet és ben significatiu: Els ensenyants, novament, han estat discr

contemplen els acords amb Conselleria sobre l'aplicació automàtica al País Valencià de possibles millores a nivell del MEC— allí se superaren els increments retributius fixats ací.

Superació que res té a veure amb els anomenats fons addicionals negociats per CSIF, que suposen un increment d'un punt i mig sobre la massa salarial dels docents, i que haurà que negociar ací com distribuim.

3. Una negociació centrada únicament en els increments per als

EN el conseller Azagra o alguns sindicats és el dels diferents àmbits de negociació i les seues implicacions mútues. La situació és ben clara: 1. Existeixen uns acords entre la representació sindical majoritària del professoral i la Conselleria d'Educació, que es concreten en uns determinats increments retributius per als anys 88, 89 i 90 i en una sèrie de mesures per a nosaltres tan importants com les econòmiques, que, tot i arreplegant l'esperit de les mobilitzacions del curs passat, contemplen una pòlisa de responsabilitat civil amb un contingut superior a la que va a aplicar-se al territori MEC; unes millores importantíssimes, es compare amb les comunitats autònomes que es compare, sobre l'estabilitat dels interins; la racionalització dels concursos de trasllats i de les comissions de serveis; l'augment de la quota de substitucions; la potenciació dels MRP; a jornada continuada; la reducció d'hores lectives per als majors de 55 anys; etc. Això sense oblidar el caràcter de generalitzats i lineals dels complements específics, que transcendeix el simple fet retribuíiu per a convertir-se en un fre important contra la carrera docent.

2 D'altra banda, existeixen unes negociacions a nivell del MEC en les quals estem representats per UCSTE i que no van a tenir cap incidència sobre la major part dels temes no retributius . que en els retributius sols la tendrien en la mesura en què —d'acord amb allò que

funcionaris de la Generalitat Valenciana a contemplar als Pressupostos del 89 t que es duu a termini en la Mesa General de Funció Pública.

Aquesta negociació, de la qual hem estat exclosos de moment els ensenyants, té un caràcter semblant a la que va dur a nivell estatal la CSIF, però millora els seus increments retributius superant en més d'un punt els acords esmentats, a més a més d'incloure la clàusula de revisió salarial.

LES NOSTRES REIVINDICACIONS Davant la situació en què es troben les negociacions en la Mesa General de la Funció Pública Valenciana, que es concreta en una discriminació salarial per al professorat, que representa el 40% del col·lectiu de funcionaris i que va a quedar marginat de la clàusula de revisió salarial, a més a més d'obtenir un increment salarial per a 1989 inferior als 2'6 punts, manifestem: 1. Que cal encetar una negociació en l'àmbit de la Funció Pública que afecte a tots els funcionaris depenents de la Generalitat Valenciana sense cap tipus d'exclusions ni discriminacions.

2. Que els compromisos que es deriven dels acords del dia 29 de maig entre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i les organitzacions sindicals STEPV, FETE-UGT i ANPE, pel fet d'estar consolidats, deuen tenir un caràcter d'addicionalitat a la negociació dels increments salarials per al conjunt dels funcionaris de cara als Pressupostos de 1989.

3. En conseqüència amb tot l'esmentat, nosaltres, com a organització rebutgem tot acord de caràcter sectorial que es realitze en el marc de la Funció Pública i exigim la immediata apertura de negociacions amb totes les organitzacions sindicals amb representació en la Mesa General per tal d'aplegar a un acord global en el tema del capítol primer dels Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 1989.

— CONTRA LA DESHOMOLOGACIÓ, CADA VEGADA MÉS FORTA, ENTRE ELS ENSENYANTS I LA RESTA DELS FUNCIONARIS. — CONTRA LA DISCRIMINACIÓ DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT. — PER LA RECUPERACIÓ DEL PODER ADQUISITIU I LA CLÀUSULA DE REVISIÓ SALARIAL PER A TOTS.

FONS ADDICIONALS HOMOLOGACIÓ concepte dels anomenats fons addicionals per a l'any 89 es tradueixen en una quantitat (apart del 4% d'augment generalitzat) que després es reparteix entre els diferents col- lectius. Col·lectius, siga dit de pas entre els quals no sol trobar-se el dels ensenyants. Recordem, per exemple, que per al present any 88 hi havien set mil milions, dels quals les centrals sindicals que els negociaren en l'estiu del 87 no van deixar per a l'ensenyament ni una pesseta. No cal dir que la deshomologació és fruit de fets com aquests.

Enguany, en el tema dels fons addicionals hi ha dos punts de referència. El primer és l'acord signat per la CSIF amb l'Administració í que contemplen uns deu mil milions per a ensenyament. D'aquests. 4.365 corresponen al territori MEC. Aquests diners podrien fer viable que en eixe àmbit els Complements de Destí que haurien de cobrar-se a setembre s'avançaren a gener i que es puguera cobrar un Complement Específic de 3-000 pessetes des del mes de setembre. Al País Valencià, amb la part corresponent als deu mil milions esmentats, es podria millorar l'oferta anterior al tenir respecte a la resta de l'Estat dos mesos d'avantatge (juliol i agosti.

El Ministerio de Educación y Ciència y los Sindicatos firmantes de este Acuerdo muestran su satisfacción por la conclusión del mismo tras un amplio período de negociación.

La común aspiración de mejorar la calidad de la ensenanza de la escuela pública ha permitido abordar una pluralidad de cuestiones que inciden en las condiciones de trabajo de los profesores. en el ejercicio de los derechos síndícales, y en la preparación de la reforma del sistema educativo y de la formación permanente del profesorado.

Ambas partes se proponen desarrollar los acuerdos alcanzados, en el convencimiento de que ello supondrà un avance en la mejora de la referida calidad y de las condiciones de la escuela pública para servir a las demandas sociales.

Desde esta convicción llaman a los distintos sectores educatives y en concreto al profesorado para que continuen esforzàndose en la mejora de la escueía actual en la perspectiva de la forma de nuestro sistema educativo y acuerdan:

I. RETRIBUCIONES

El segon punt de referència és l'acord de la Funció Pública Valenciana. Aquest, que és excluient de l'altre, es traduiria, d'apltcar-se als docents en un 1 % més que el de CSIF, amb la qual cosa podria avançar-se el Complement de Destí i el Complement Específic a gener i amb una quantitat lleugerament superior a les 3.000 pessetes del MEC. Tot això, independentment de la clàusula de revisió salarial, que, tot i tenint en compte la inflació oficial i la real prevista per a l'any 89, en cap moment deixaria de suposar un 2% addicional més a sumar en la massa salarial de 1990.

En qualsevol cas. el que ha de quedar clar és que els fons addicionals apareixen tots els anys en els pressupostos i que la seua raó de ser —no sempre acomplida— és la de compensar desequilibris i no la de deshomologar encara més als ensenyants.

Voler barrejar les millores aconseguides en la negociació sectorial amb els fons addicional és enganyifa que no ens ha de confondre, ja que suposaria que cada pesseta aconseguida en un lloc (en la negociació de plataformes reivindicatives) es perdria per l'altre (la discriminació en el repartiment dels fons addicionals) I això no pot ser així.

II. CONCURSO DE TRASLADOS (EGB)

Con el fin de que los centros docentes públicos dispongan de los especiatistas necesarios para una ensenanza mas rigurosa y diversificada, de promover la estabilidad de las plantillas docentes indispensables para que los que los claustres desarrollan la programación pedagògica de acuerdo con los contenidos y objetivos de la ensenanza, el Ministerio de Educación y Ciència y los sindicatos coinciden en la necesidad de publicar un Real Decreto sobre provisión de puestos de trabajo por concurso en los centros Preescolar, EGB y Educación Especial, en los primeres meses del ano 1989, que entrarà en vigor en la convocatòria de concurso de traslados en el inicio del curso escotar 198/90.

A tal efecto, el Ministerio de Educación y los Sindicatos acuerdan los siguientes principies bàsicos: 1. Concurso único y anual por especialidades y a centros 2. Supresión de los concursos restringidos y «concursillos».

1. Asignación de complementes de destino 21 y 24 a los cuerpos de profesores de EGB y profesores agregados y asimilados, respectivamente. con fecha 1 de enero de 1989. En la misma fecha se aplicarà un complemento especifico docente por valor de 5.000 ptas. al Cuerpo de Catedràticos y asimilados.

2. Con fecha 1 de septrembre de 1989, aplicación de un complemento especifico docente para todos los profesores incluidos en ef àmbito de este acuerdo por valor de 3.000 ptas. (ptas.

1989).

3. Incremento del complemento especifico docente al que se refiere el apartado anterior a partir del 1 de junio de 1990 en una cantidad de 2.250 ptas. (ptas. 1990).

UNA CLARIFICACIÓ NECESSÀRIA

En l'actualitat estem vivint els ens senyants un conflicte en l'àmbit de la Funció Pública Valenciana arran dels acords signats per UGT i CC OO, que exclouen als docents.

També és probable que prompte ens trobem amb uns avanços dels Complements de Destí i del Complement Específic que passaríem a cobrar en gener i desembre respectivament. Per tal d ' e n t e n d r e aquests temes, és imprescindible distingir clarament entre el que és homologació i el que són fons addicionals.

Els augments en concepte d'homologació —recatalogació de nivell i introducció del Complement Específic per als ensenyants— venen determinats, a nivell de territori MEC, pel Decret que es publicà el passat mes de juliol í, a nivell de País Valencià, pels acords signats amb la Conselleria d'Educació i que es concreten pel que fa als anys 88 i 89 en l'acord del Consell de la Generalitat Valenciana del dia 23 de setembre de 1988. Segons aquests elements, les retribucions per homologació per a l'any 89 es concretaran en el cobrament del nivell 21-24 a partir de setembre en el territori MEC i a partir de juliol al País Valencià.

D'altra banda, els augments en

" ACUERDO ENTRE EL MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIÈNCIA Y LOS SINDICATOS "

4. Con fecha 1 de septiembre de 1990 incremento del complemento especifico docente mencionado en los apartades anteriores en una cuaníía de 6.750 ptas. lotas. 1990).

5. Hasta que por el Ministerio de Educación y Ciència y ios Sindicatos no se proceda al estudio de los requisitos necesarios para la asignación de los complementos específicos de Coordinador de Formación, Orientación y Educación-Empleo, se aplaza la aplicación de los mismos. El importe global correspondiente a dichos complementos específicos durante el ano 1989 se destinarà a financíar el coste de este Acuerdo. Los complementos específicos de Educación Compensatòria y Educación Permanente de Adultos se absorberàn el 1 - ° de septiembre de 1990.

6. Los partes fírmantes del presente acuerdo coinciden en la necesidad de abordar la reforma del sistema retributivo del personal docente, de acuerdo. entre otros. con los siguientes principios: que dícho sistema este integrado en el sistema retributivo general de los funcionarios públicos. recogiendo las especificidades de la función docente; y que las retribuciones de los docentes estén homologadas con las que perciben los funcionarios de igual categoria.

Con la finalidad de estudiar la mencionada reforma, se constituye una comisión, compuesta por representantes de l£ Adminlstración y de los Sindicatos que elevarà sus conclusiones a los órganos competentes al termino de la vigència del presente Acuerdo.

7. Las mejoras retributivas contenidas en el presente Acuerdo no condicionan para la posible aplicación a los funcionarios docentes aquí contempladas de aquellas otras a las que se pueda llegar en la Mesa General de la Administración del Estado.

3. Introducción de todas las resultas en el nuevo concurso, con el propósito de disminuir el número de profesores con destino provisional.

4. Elaboración de un baremo que prioritariamente conceda la màxima valoración al tiempo de permanència ininterrumpida en el centro, antigúedad en el cuerpo y puestos docentes de difícil desempeno.

5. Supresión del denominado turno dr ;onsorte. Ef Ministerio de Educación y Ciència y los Sindicatos se comprometen a estudiar la aplicación tècnica der: vada del llamado sistema de concurrència y/o condicional consorte.

6. La nueva normativa contendrà el mayor número de especialidades y puestos docentes posibles y. en cualquier caso. las especialidades de Preescolar, Educación Especial, Cicló Inicial y Medio. Matemàticas y Ciencias Naturales, Lengua e tdiomas Modernos, Ciencias Sociales. Educación Física.

El desempeno de estàs especialidades no supondrà diferencias retributivas 7. El Ministerio de Educación y Ciència y los Sindicatos se comprometen a estudiar la regulación de la provisión de todos los puestos docentes de caràcter singular (SOEV. EPA, CENEBAD, CEP. COMPENSATÒRIA. Jefe de Departamento de Orier'ación, Apoyo a la integración. .).

Se establecerà. para la provisión de los puestos docentes de caràcter singular que deban ser previstos de forma permanente en el àmbito de gestión del Ministerio de Educación y Ciència, un baremo que, en su mayor parte, se corresponderà con el del nuevo concurso general de traslados.

El Ministerio de Educación y Ciència y los Sindicatos negociaran estàs convocatorias.

8. La determinación de los puestos de difícil desemperto. o, en su caso. la de zonas de actuación preferente a efectos de lo dispuesto en el punto 4. se realizarà prèvia negociación con los Sindicatos.

9. Con anterioridad a la convocatòria del concurso por especialidades, el Ministerio de Educación y Ciència elaborarà la Catalogación de puestos de trabajo y los criterios de adscripción del profesorado por especialidades.

La adscripción respetarà en lodo caso el destino definitivo que el profesor tenga en et centro, independientemente de su especialidad.

Con este doble objetivo. el Ministerio de Educación y Ciència y los Sindicatos negociaran a partir del 28 de noviembre de 1988, un modelo de Catalogo de puestos de trabajo referido a los centros

marco del plan de perfeccionamiento al que se hace referència en el punto primero. en el que se tendra especialmente en cuenta la oferta de nuevos cursos de especialización en educación especial, audición y lenguaje y educación física Igualmente deberàn incluïrse medidas concretas que posibtlrten al profesorado acceder al titulo de licenciatura. realizar su tesis doctoral y/o seguir otros cursos de formación en uníversidades espanolas y extranjeras.

IV PROFESORADO INTERINO Y CON DESTINO PROVISIONAL A) Profesorado interíno

de menos de 8, 8, 16 y 24, mas de 24 unidades, y su progresiva implantación.

En la misma fecha. el Ministerio entregarà a los Sindicatos los criterios de adscripcíón del profesorado por especialidades. en los que se tendràn en cuenta las tjtulaciones que hàbil í tan para el desempefto de aquéllas y la experiència en el ejercicio de la especialidad.

Ambas propuestas seran negociadas con los Sindicatos antes de su definitiva aprobación.

10. El Ministerio de Educación y Ciència, el dia 21 de noviembre de 1988, presentarà a los Sindicatos un nuevo texto del Real Decreto.

11. Aprobado el Real Decreto citado. el Ministerio publicarà la Orden Ministerial sobre criterios de adscripción del profesorado por especialidades. abriendo un plazo de tiempo que permita esta adscripción.

12. Los profesores con destino definitivo cuyo puesto sea suprimido por el Ministerio de Educación y Ciència tendràn derecho a que se les adjudique un destino provisional en el centro mas próximo de la misma localidad en el que existan vacantes de su especialidad. De no existir vacantes se les adscribirà provisionalmente al centro de la localidad mas cercana donde exista vacante. El derecho a un destino definítivo se ejercerà por concurso de traslados en el que se primarà esta situación, 13 El Ministerio de Educación y Ciència y los Sindicatos llegan al acuerdo de proponer a las Comunidades Autónomas con competència en matèria educativa el principio de que la adscripción a una especialidad confiera derecho a concursar por la misma.

III. FORMACIÓN PERMANENTE DEL PROFESORADO La formación permanente del profesorado es uno de los factores que mas contribuyen a mejorar la calidad del sistema educativo. Conscientes de esta necesidad y de la importància de ampliar !as iniciatívas en este campo que favorezcan la partrcipación de todos los profesores, el Ministerio de Educación y Ciència y los Sindicatos de profesores, acuerdan lo siguiente: 1. El Ministerio de Educación y Ciència elaborarà, antes del 28 de febrero de 1989, un plan de formación del profesorado para los próximos seis anos, en la perspectiva de la Reforma del sistema educativo, para su discusión con los representantes sindicales. En este plan se induiran las acciones que se van a realizar, los recursos humanos y materiales necesarios y el número de profesores que podran participar anualmente, tendiendo a mantenerse el esfuerzo presupuestario de los últimos anos. El Ministerio de Educación y Ciència constituirà junto con los representantes sindicales una comisión de seguimiento y evaluación de este plan.

2- El profesorado deberà participar, a lo largo de los próximos anos, en actividades de actualización científica y/o didàctica en las condiciones que se establezcan, prèvia negociación con los Sindicatos.

En cualquier caso, el Ministerio de Educación y Ciència garantizarà que estàs actividades no supongan coste económico para el profesorado.

3. Sin perjuicio de las actividades que pudíeran concretarse a partir de los

dos puntos anteriores, el Ministerio de Educación y Ciència realizarà las siguientes acluaciones, durante los cursos 1989/90 y 1990/91: 3.1. Convocatòria para que los claustros de profesores o equipos de profesores presenten su propio proyecto de formación. proporcionàndofes la Administración Educativa los recursos para la realización def programa formativo. La convocatòria se harà para el curso 1989/90 en el mes de diciembre de 1988. Se seleccionaran, al menos. 200 proyectos. Para el curso 1990/91, el número de proyectos seleccionados se aumentarà en un 50%.

3.2. Covocatoria de. al menos, 320 licencias por estudiós para el curso 1989/90, aumentàndose en un 50% para curso siguiente.

El Ministerio arbitrarà las medidas oportunas para que los profesores que obtengan una licencia cuyos estudiós reviertan en la mejora de su pràctica docente y no tengan otro tipo de ayudas suficientes. reciban la totalidad de sus retribuciones.

3.3. Provisión de medios para facilitar una nueva cualificación a 400 profesores de Formación Profesional durante el curso 1989/90, aumentàndose en un 30% para el curso siguiente, otorgàndose la màxima prioridad a la formación en la empresa.

3.4. Ampliación y consolidación de los centros de profesores a través de: — Dotación de plantillas de profesores en los centros de profesores llegando a 800 profesionaíes destinades a ellos durante el curso 1990/91.

— Dotación de personal auxiliar y subalterno a todos los centros de profesores durante el curso 1989/90.

— Dotación de recursos materiales para cada centro, destinados a bibliotecas y material audiovisual, por valor, al menos. de un millón de pesetas.

3.5. Aumentar en un 40% las ayudas económicas para los profesores que participen individualmente en actividades de perfeccionamiento a lo largo de los anos 1989 y 1990 3.6. Aumentar las ayudas económicas a los Movimientos de Renovación Pedagògica y grupos de profesores que promuevan actividades de formación del profesorado.

3.7. Ampliar la convocatòria de cursos para la formación de profesores expertos en didàcticas específicas. En enero de 1989 comenzaràn los siguientes cursos, prèvia convocatòria pública en noviembre de 1988: — Educación Infantil.

— Educación Técnico-Profesional.

— Lengua y Literatura.

— Ciencias Experimentales.

— Ciencias Sociales.

— Matemàticas.

3-8. Ampliar la oferta de cursos de actualización científica y didàctica. En el curso 1988/89 se realizaràn los cursos slguientes: — Lengua y Literatura.

— Matemàticas.

— Ciencias Sociales.

— Francés.

— Inglés.

— Cicló Inicial.

— Cicló Medio.

— Filosofia.

— Educación Tecnològica.

3.9. Las convocatorias para el curso 1989/90 y siguientes se haràn en el

1. Con el propósito de que el proceso de seleccion del profesorado interino adquiera la màxima objetividad. y para evitar la precariedad en el conjunto de la función pública docente. el Ministerio de Educación y Ciència y los Sindicatos revisaran el baremo de seleccion actual mente vigente, a fin de valorar priofitariamente los servicios prestades con anterioridad por quienes aspiren a ser nombrados funcionarios interines docentes.

B baremos así revisado tendra vigència hasta que se regule definitivamenle el sistema de acceso a la función publica docente.

El profesorado interíno que haya prestado servicios en el curso 1987-88 o en el curso 1988-89 durante un período mi n!mo de 6 meses, no tendra que participar en pròximas convocatorias. pudiendo aportar, en el plazo que al efeclo se fije. la documentación acreditativa de ta adquisición de nuevos méritos. La Administración actualizara con los nuevos méritos acreditades el listado existente. introduciendo de oficio la valoración que por el tiempo de servicios prestades les corresponda y las al·leraciones que pueda introducir los resuftados de la última convocatòria de oposiciones Quienes no se incorporen al destino que les pudiera corresponder quedaran excluidos de la lista. Asimismo, quedaran excluidos quienes no se presenten al concurso-oposición que cada aiïo se convoque para ingreso a los cuerpos docentes a los que puedan acceder por su tttufación en los niveles respectivosEn previsión de que el sistema educativo pudiera requerir mayores efectives que los existentes, el Ministerio de Educación y Ciència podré abrir cada ano nueva convocatòria. El personal que a través de eüe obtenga nombramiento por un periodo mínimo de 6 meses, se incorporarà a la lista anterior, pasando al ano siguiente a ocupar el puesto que en función de la puntuación obtenida pudiese corresponderte.

2. A partir del 1.° de enero de 1989 se iniciaran los estudiós de revisión de la actual normativa de acceso a los cuerpos docentes, con el fin de garantízar que en el correspondtente proceso de seleccion se valoren adecuadamente los servicios prestades con anteriondad en la ensenanza, dentro del marco de las competencias aíribuidas a la Administración del estado en esta matèria.

3. Las retribuciones basicas de tos profesores interïnos se equipararan escalonadamente a las de tos funcionarios de carrera del cuerpo correspondiente. con el siguiente calendario.

1.° 1989: 85% 2.° 1990: 95% 3.° 1991: 100% 4. El Ministerio de Educación y Ciència se comprometé a adecuar la oferta de empleo publico a las necesidades reales de los centros, con la consiguiente disminución del número de interines.

Dicha oferta serà discutida con los Sindicatos.

5. Aquellos profesores irrterínos que presten servicios durante un período de seis meses percibiràn las retribuciones correspondientes a los meses de verano.

Sí para alcanzar los seis meses les f al tase un período inferior a 15 días se podrà prorrogar 'a prestación de sus servicios durante el mismo período. al objeto de completario.

B) Profesorado con destino provisional 1. El Ministerio de Educación y Ciència y los Sindicatos acuerdan disminuir progresivamente el número de profesores con destino provisional o en expectativa, mediante la adecuación de las plantillas de los centros a las necesidades de la ensenanza y la transformación paulatina del sistema de cobertura de puestos que teniendo caràcter permanente se cubren actualmente en régimen de comisión de servicios.

2- El Ministerio de Educación y Ciència y los Sindicatos llegan al acuerdo de proponer a las Comunidades Autónomas

con competencias la asignación de puntuación en el nuevo concurso de traslados a tos profesores con destino provisional, siempre que esta puntuación no lestone legrtimos derechos de terceres.

V RESPONSABILIDAD CIVIL DE LOS FUNCIONARIOS DOCENTES La resotucÉÓn de los problemas denvados de las reclamaciones de responsabiiidad civil a tos funcionarios docentes. como consecuencta de los daiïos o lesiones sufridas por los alumnos en el desarroilo de las actividades escolares, extraescolares y complementarias. se determina a través de los siguientes puntos: 1. Estabtecimiento de un procedimiento àgil y stmplificado por el que la Administración Educativa asuma el abono de las reclamaciones presentadas en via administrativa prèvia a la judicial civil por los alumnos o sus padres o tutores A tales efectos. los presupuestos para el ano 1989 induiran una partida suficients.

2. Aseguramiento de la defensa jurídica de tos profesores en supuestos de reclamacion 3. Contratación de una pòliza de res ponsabilidad civil que cubra la totalidad del profesorado publico dependiente del Ministerio de Educación y Ciència. Los presupuestos para el ano 1989 induiran para el·lo una partida de 30 millones de pesetas 4. Tramitación de un Proyecto de Real Decreto en desarroilo del articulo 6.1 h) de la Ley Orgànica 8/1985. de 3 de jutio. reguladora del Derecho a la Educación. que garantice la protección social de los alumnos en caso de acctdente.

5. Creación de un grupo de trabajo compuesto por representantes de los sindlcatos firmantes y de los órganos administra!ivos competentes. con el fin de preparar ta reforma del seguro escolar para todos los niveles educatives y promover un marco legal mas acorde con las actuaíes necesidades de los alumnos y del sistema educativo.

6. Compromiso de promover la modificación de tos arlícutos 22 del Código Penal y 1.903 del Código Civil, mediante la sustítución de la responsabilidad civil subsidiària atribuïda al profesor por la responsabilidad de la instituctón educativa.

VI. CONDICIONES DE TRABAJO Y SALUO LABORAL Las parles firmantes de este Acuerdo reconocen: 1. Derecho a disponer de una completa información sobre los riesgos a que esta expuesto el trabajador.

2. Derecho a la participación a través de las secciones sindicales y demàs órganos de representación. en la elaboracson y control de las medidas relativas a las condiciones de trabajo.

Por elto. el Ministerio de Educación y Ciència y los Sindicatos acuerdan las siguientes rnedidas: 1. Plan prevención, que ha de contemplar: a) Etaboración del mapa de riesgos existentes. b) Las acciones preventivas a adoptar. c) Tècnicas a utilizar. d) La descrípción de los mètodes de trabajo seguides e) Los sístemas de vigilància de la salud de los trabaiadores que permitan evitar nuevos riesgos y evalúen la eficàcia de las medidas preventivas adoptadas. f) Los recursos económicos y humà nos destinados a estos fines. g) Plan de seguridad para determrnadas actividades: Formación Profesional.

Laboratories. Educación Física, etc.

2. Plan de Formación.

Se elaboraran programas especificos según actividades. localidades o centros basades en anàlisis de necesidades. trempo y recursos.

3 Constitución de Comitès de Salud.

Seguridad y Condiciones de trabajo provinciales.

— Su àmbito de actuación comprenderà todos los factores presentes en su àmbito territorial, que puedan tener un efecto sobre la salud.

— Información completa sobre todos tos factores de riesgo. así como los danos ocurridos en el desarroilo de la activKlad docente Derecho a inspeccionar libremente tos lugares de trabajo y realizar informes.

— Facuttad de elaborar, de seguir y controlar la ejecución de los planes y progranas para la mejora de las condic-ones de trabajo y prevención de riesgos 4. Reconocimientos generales y especificos. a los que se someteràn los funcionerios con caràcter voluntario en

las condiciones que se acuerden 5. Elaboración de un cuadro de enfermedades profesionaíes docentes.

6. Cobertura de MUFACE y Seguridad Social.

Estudio y propuesta a los órganos compeientes para ia ampliación de la cobertura para las enfermedades y accidentes profesionales.

VII. PERSONAL VARIO SIN CLASIFICAR En cumplimiento de lo dispuesto en ef apartado 2 de la Disposíción Adicional Primera de la Ley 30/84 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública, el Ministerio de Educación y Ciència remitirà al Consejo de Ministros. con anterioridad a diciembre de 1988. un Proyecto de Real Decreto para la integración de este personal en el Cuerpo de Profesores Especiales de Institutos Técnicos de Ensenanzas Medias, Grupo B, en situación «a extinguir». Existiendo conformidad por parte de los Sindicatos sobre el texto del mismo.

VIII. JORNADA Y CALENDARIO A) Jornada El Ministerio de Educación y Ciència y los Sindicatos del profesorado de la ensenanza pública negociaran en el plazo màximo de tres meses los siguientes aspectes relatives a la jornada docente 1. Elaboración de una norma por la que derogue ta OM de 31 de julio de 1987, por la que establece la jornada laboral del profesorado publico 2 Jornada continuada 3. Reducción del horario lectivo a los profesores mayores de 55 anos que lo soliciten, manteniendo su horario total de permanència en el Centro.

4. Regulación de la figura del profesor-tutor de pràcticas en alternancia en los Centros de Formación Profesional.

El punto 2 deberà ser analizado con todos los componentes de la Comunidad Escolar, y, en su caso. con las administraciones locales.

B) Calendario El Ministerio de Educación y Ciència y los Sindicatos se comprometen a estudiar la racionalización del calendario escolar, de modo que se aproxime al de los países de la Comunidad Econòmica Europea, con el propósito de mejorar la distribución de las sesiones de evaluación. de establecer mayores posibilidades de preparación y recuperación de evaluaciones pendientes y de estudiar la posible inclusión de dos períodos adicionales de descanso de las acíividades lectivas, manteniendo el actual número de días lectivos.

IX. COMISIÓN DE SEGUIMIENTO Je conformidad con lo previsto en el articulo 35 de la Ley 9/1987, las parles firmantes del presente Acuerdo constituiran en el plazo de 15 días una Comisión de Seguimiento, cuya composición, funciones y procedimiento de actuación se establecerà en un protocolo adicional.

X. ÀMBITO DE APLICACIÓN Y CONDICIONES DE VALIDEZ Y EFICÀCIA 1. La vigència del presente Acuerdo se extenderà hasta el 31 de diciembre de 1990.

2. Este Acuerdo serà de aplicación al personal docenle de los Centros Públicos no Universitarios en todas las provincias y territorios en los que la Administración del Estado, a través del Ministerio de Educación y Ciència, posee competencias en matèria de gestión educativa.

De acuerdo con los mecanismos previstos en el sistema definitivo de financiación de las comunidades autónomas aprobado por el Consejo de Política Fiscal y Financiera de 7 de noviembre de 1986. las comunidades autónomas con competencias plenas en matèria de Educación dispondràn de los fondos necesarios para aplicar acuerdos similares al presente en su respectivo àmbito territorial, por lo que los Sindicatos firmantes se comprometen a aceptar dichos acuerdos siempre que los mismos resulten tan favorables, como mínimo, para el personal docente de los Centros Públicos no Universitarios.

3. De conformidad con lo previsto en el art 35 de la Ley 9/1987. el presente Acuerdo deberà ser aprobado por el Consejo de Ministres para su validez y eficàcia, en aquéllas materias que constituyen competència del mismo.