72

ÈPOCA I V - N.° 72

Edita: STE País Valencià. Director: Joan Blanco.

Alacant: Orense, 3. E. Dcha. 03003 Alacant Tol. 22 CasteIJóí PI Pciís Valendà, ó, 3 ° 12002 Cnstelló. Tel. 20 68 27.

València: Goscó Oliog, ó. A, 10. 46010 València. Tol 361 62 16.

Administració, redacció i publicitat: Gascó Oliag, ó, A, 10.

València. Tel. 361 52 16.

Imprimeix: BC Artés Grófkas, S. À. Cambrils, 8. Tel. 305 04 .50.

Depòsit legal: 1.454-1981. Tiratge: 9.000 exemplars.

.

j^^^i

també en aquest número

als milres

|H

___

^_.

8 de Març: Les dones volem treballar

Enguany, novament cm dirigim a totes i tols de's d'aquest AI.L-1-OI.I

- La situació del col·lectiu d'interinatse. Tot i que és dolenta per a

més celebrem ei dia 8 de Març, aquesta vegada amb un lema de significació, especial: «Les dones volem treballar eri pau».

La qual cosa no deixa de resultar paradoxal en aquests moments en què v i v i m un conflicte irracional preparat i dut a terme fonamentalment per homes; homes que una vegada més ens recorden que la força i cl poder com a valor social no sempre resulten beneficiosos.

Conflicte que dones, homes, xiquctes Í xiqucts patim des xic la por de la segona línia de la societat civil...

Des de l'escola no podem deixar de I r e b a l l a r per la no violència, entroncant aquest t e m a en la realitat d'aquests últims dics, realitat que ens ha du! a p i c p a r a r en un y ran nombre d'escoles jornades per la p a u , marxes... que ens han fet replantejar-nos de nou el problema de ics a c t i t u d s diàries que generen violència, de la resolució de conflictes u l i l i l / . a n t vies de diàleg, de la cooperació, del treball solidari en grup, dels jOfíuiTs bèl·lics .., en definitiva, r e l l e x i o n a r sobte la nosira societat i les bases sobre Ses quals es sustenta.

Dia a dia, les i els responsables de l'educació (marcs ï pares, el profcs^ s o i a t ) s'hem encaminat a acabar amb la delimitació de rols, determinació de papers Í limitació de sentiments. rïn aquesta tasca hem d'implicarnos (oles i tols en els nostres centres d;.' I t e h a l l . Les dones hem de ser pioneres en l'e r que els nostres companys «s'enganxen» a t r e b a l l a r en un projecte de coeducació seriós que aíavoresca conductes no sexísles i superadores dels cslereoíipns de gencre-sexe. l.'.n aquesta guerra q u o t i d i a n a les d vi n e s t r e b a l l a d o re s de Pensen v a n i e n l c o n t i n u e m p a t i n t situacions específiques de discriminació, que en aquesta societat s'eníciien com inherents al sexe.

Discriminacions en el treball que tenen el seu reflex en:

nos ment re que en la societat actual es mantinga la divisió de rols.

- Dificultats per assumir càrrecs als ccnlies de t r e b a l l . LI períii comp e t i t i u Í unipersonal amb què estan d i s s e n y a t s e l s c à r r e c s directius, s'allunya del model col·legiat i cooperatiu en què csUu íem disposades a entrar.

Això fa que, habitualment i con Irària a la proporció real de dones/homes a l'ensenyament, els homes acaparen els càrrecs i les dones s'inhibim.

- I m p o s s i b i l i t a t en un g r a n nombre de casos per tal d'acudir a cursos de perfeccionament. M e n t r e que l'horari dels cursos síga fora de l ' h o r a r i Iccthi, la qual cosa suposa per a la dona no ja u n a doble, sinó una triple jornada.

tot açò

ï > « n e s 1r l'ensenyament.

S ï sí H • '- •-,

que

de

tr

a r i: s ii c qise cdutjiiem xïijiü' tes i \iquets, filles i l'ills per a un futur incert. ï > o « c s i í- e É) ní ï íi d o r e s <f e l'ensenyament qui1 eduquem \iqtieti'S i •viiiiJí'í.s. filles i íïils, per a un t'ufnr incerí en què viuran 1 qüències d'tiquesia guerra.

I VOLO A un nou desigualtats.

Que diferencie

Que marca Que ens dóna un eMíiíns en t'uiïs'ió de! sexe.

Que poteist-'h) la fou';) íruni a b raó.

D o n e s ! r e h a l l a t í os 1 í-s de l'ensenyament implicades en un projecte de R'TUR K IS PAU l'KR A

m

21 N. ° 72, EXTRA - FEBRER 91 Objectiu prioritari CAMPANYA UNITÀRIA

Educar per a la pau per a la l'au, com la coeducació o qualsevol plantejament pe;ic (|iie pretenya formar persones autònomes, solidàries i crítiques, que capaces dVnfreu<ar-sc als problemes quotidians, discriminacions i injnslicies, implica un canvi profund del com i què ensenyem, una nova inuuera de pcnsiïr l'escola, d'organil/ur el cenlre i les relacions dds qui hi conviuen.

Ma estal necessària una »uerra vergonyosa perquè moltes persones, fonamentalment educadores i educadors, comencen a valorar la importància d'un treball continuat d'Kducació per si la l'au, no tan sols en l'ànihil escolar, sinó de forniu especial en tots els àmbits socials.

Sense cap d u b t e , aquest any han t i n g u t especial ressò k's a c t i v i t a t s cseolars al vultiuil del «Dia escolar per l;i pau i la ni) violència» ,(a tilx la Marxa Escolar va j u n í a r a 15.000 xiqueles, xiquets, professorat, marcs i parcs; en València s ' h a n fet difei c n t s actes). l'a n mai e i x , i encara que reconeixent el valor d'aquest treball, m a n t e n i m algunes lògiques incògnites: fins a q u i n p u n t és eficaç?, reflexa una aclitud més positiva de l'al u m n a t i professoral al voltant del sentit profund de la pau, de l l u i t a contra les injustícies, de solidaritat i cooperació en el noslre medi més proper i en l o t s els à m b i t s ?

Pensem que hem de començar a d o n a r p a s s os, a pi a n t e j a r - n o s col·lectivament, en els centres on no s'haja fet, les possibilitats d'avançar eap una pedagogia per la pau. No ens valen justificacions de com està el món i tot allò que tenim en cont r a . Podem aprofitar la s e n s i b i l i t a t especial existent en l'actualitat per a p r o f u n d i r en allò que ha de ser un t r e b a l l seriós d'Educació per a la Pau, contemplant la seua filosofia i objectius en els Projectes liducatius í Plans de Cenlre. Es tracta que poc a poc el conjunt de la comunitat escolar vaja assumint aquesta rasca i impregne el c u r r í c u l u m i les relacions personals. Existeix abundant material didàctic i experiències interessants. l-'ins ara l'Educació per a la Pau s'ha impulsat des dels M R Ps, grups i seminaris autònoms dius d ' u n a concepció global de renovació pedagògica. Ha estat una tasca que ha comptat amb poc reconeixement social i de les administracions. Però sembla que els nous aires de la Reforma també van a aprofitar per incorporar aquesta nova pedagogia al currículum oficial. Ja veurem de que forma Í com es prepara el professo-

Al/ira, ,ÏO de

ral. Pensem que m e n t i c continue potcnciant-se l'acumulació de mòriïs i n d i v i d u a l s al marge del compromís amb una tasca d'equip als centres i es desvalorit/e el treball a peu d'aula, primant altres moltes tasques ext e r n e s , molt difícil serà comptar amb gent per a desenvolupar un projecte educatiu col·lectiu i dinamit/ar l'activitat escolar. De poc serveix l'existència de molts programes d'cspecialil/ació/perfeceionament i l'ampliació dels complements específics per càrrecs i determinades tasques si el professorat responsable se sent cada volta més aïllal i dominat per una dinàmica general de conformisme, i n d i v i d u a l i s m e i apatia. No

són fels aïllats ni anecdòtics. Tenen conseqüències i m p o r t a n t s , la qual cosa exigeix una r e f l e x i ó .

Erigir els baluards de la pau en la ment de les persones no és lasca fàcil ([nan el medi que ens envolta és per si violen; i té assimilats uns valors t o t a l m e n t c o n t r a r i s als que defenem des d'una pedagogia d'Educació per a la Pau. No e,s tracta de pensar en grans utopies q u a n és evid e n t que no podem c a n v i a r cl món mitjançant únicament l'educació, però sí c o n t i n u a essent necessari m a n t e n i r alies dosis d ' i n q u i e t u d i utopia per impulsar un treball i uns comportaments diferents, un entrenament sobre els c o n f l i c t e s que ens ajnde a e n f r o n t a r - n o s a ells m i t jançant el diàleg per a la seua reso lueió no violenta; set capaç de reaccionar d a v a n t la violència estructural, davant la injustícia sòcia!; de respectar cl dret de totes les persones i pobles sense discriminacions de eap tipus.

Ln a q u e s t s moments en què comprovem d i à r i a m e n t els horrors d'una guerra absurda, q u a n s ' i n t e n t a imposar la lògica de la l'orca ï d'una interpretació interessada de «l'ordre internacional», convertint-nos en espectadores passives, i ens rebelem davant la nostra impotència, les doncs i homes ensenyants que creiem en la pau com el major bé de la hum a n i t a t , tenim un compromís social Í professional. Aquesta lluita no ha de ser quelcom m a r g i n a l , per a convertir-se en el nostre objectiu educatiu prioritari. Les xiquctcs i els xiquets no poden seguir j u t j a n t totes les accions h u m a n e s cnm un joc en iré «bons i roms». Uns ara la realitat demostra que els interessos polí[ics Í econòmics, la hipocresia, l'ànsia de poder, ha estat per damunt d ' u n s valors i drets universals. I '!•ducació pei a la Pau no ha fracassat. Simplement no ha estat assumida pels governs i no s'ha generalit/.at amb serietat entre la majoria dels sectors socials i educatius. No és un problema tan sols de n o u s currículums i niés m i t j a n s . f : s la cosa prou mes d i f í c i l perquè depèn de volunt a t s i a c t i t u d s honestes, d ' u n a ideologia progressista clara i no ían sols aparent. LJs convidem a debatir cl lema i posar-nos en acció...

NI GUERRA QUE ENS DESTRUISCA, Ni PAU QUE ENS OPRIMISCA L'acció i la veu de moltes dones contra la guerra ha estat una dinàmica, un moviment, un soroll constant al llarg de la història.

Contra la guerra al Golf Pèrsic les dones tornem de nou a pendre la paraula i el carrer. Les motivacions que ens mouen són diferents, des del crit d'una mare que diu "jo no he parit fills per a la guerra", fins les dones que estem contra la guerra conscients del darrer fons que hi ha en aquesta.

Des del moviment feminista volem arreplegar aquests sentiments de rebuig i ràbia per tal de lluitar totes plegades per aturar-la.

Volem denunciar aquesta guerra per injusta i immoral. Sabem que estava anunciada, planificada pels EEUU, i oi seu afany d'expansionísme econòmic, polític i militar. El President Bush ho ha dit molt clar: "només els EEUU tenen autoritat moral per crear un NOU Ordre". El racisme és evident, la superioritat d'Occident sobre el Món Àrab. El President Bush està massacrant el poble iraquí.

El Govern PSOE és compliç d'aquest genocidi al participar activament en la guerra permitint la utilització dels avions Hercules per a transportar bombes americanes als B 52, superbombarders que despeguen de les bases del territori de l'Estat Espanyol portant la mort.

Les dones amb la nostra tradició de lluita per la pau no volem el "nou ordre" que els EEUU volen

Cap pesseta, cap duro, cap «guineà» per a la guerra Aquesta guerra està costant Í va a costar molts de diners; qui la va a pagar? Totes i tols nosaltres.

Creiem, tal com reivindiquen els est u d i a n t s , i tal com moltes volies hem d i t "menys policia, més escoles», que els diners que es gasten (tant en O r i e n t com en O c c i d e n t ) en la guerra, en armament, en armar-se f i n s la màxima sol'isticació (per tal de preservar l'ordre existent, per tal de defensar els grups de poder, si no per a què?) es destinc a beneficiar les vides de t a n t e s persones i grups necessitats; els treballadors i treballadores, els fills i les filles dels quals pateixen la massificació en les escoles, la no g r a t u ï t a t , la manca de professorat, Ics taxes acadèmiques...; als joves que pateixen una manca d'oferta educativa, professional, lúdica i esportiva, i q u e , a més a més, se'ls trenca un t e m p s de la seua v i d a per a u g m e n t a r les l i l e s d ' u n servei m i l i t a r que per a res els serveix des pres, si no és per crear-los més problemes personals dels que ja tenien, o per reforçar cl rol/paper c u l t u r a l de l ' h o m e , o per v e u r e ' s i n v o l u c r a t s en una guerra que ni els va ni els ve;

per què en el Golf, a qui estan defensant? Què estan defensant? L ' ú nica resposta seria que els valors d'Occident, l'hegemonia d'EE U l l i els interessos economies dels monopolis- O és que q u a n es reparteixen els pous ens en va a tocar a l g u n . I per si algú no obeeix, es rebel·la, es declara insubmís, ja hem vist, a la presó.

Diners que fan falta a altres sect o r s , com som Ics dones, que no disposem, per posar alguns exemples, de suficients centres de planificació, de cent ret; d'assessorament, de cascs per a dones maltractades, de llocs de t r e b a l l , que no siguem la gran maj o r i a de les marginades de l'economia submergida, etcètera.

Clar que en Orient no han d'anar m i l l o r les coses, ni per als treballadors, ni per als joves, ni per a les dones; m a l g r a t la manca d ' i n f o r m a c i ó i els escassos i n t e r c a n v i s que en pci íudes de « p a u » es fan e n t r e les dilerenls c u l i u r e s , c a l d r i a pensar que, per exemple, un sector i m p o r t a n t de dones i s l à m i q u e s no estan d'acord amb la s i t u a c i ó i que aquesta guerra, al marge del grau amb què esti.uicn

p a r t i c i p a n t , tampoc va a canviar els seus destins. Avui les lleis islàmiques prohibeixen cl control de la natalitat (avortaments clandestins; clar que la tradició judeo-eristiana tampoc és molt diferent), el divorci legalment és molt d i f í c i l , el divorci per abandó es considera quan el marit porta deu anys sense aparèixer; maltractaments, mori en cas que descobresquen a la dona a d ú l t e r a , etcètera.

Davant el balafiament econòmic, davant la crueltat i el genocidi, és i m p o r t a n t que nosaltres corn a ciutadanes, com a ensenyants a favor de la pau, com a doncs, formem pari del moviment en contra de la guerra, manifestant les nostres o p i n i o n s i recolzant les mobilitzacions, i no perquè nosaltres, dones, t i n g u e m la capacitat biològica de donar vida, pensem que no estem per aquest m o t i u en contra de la guerra, sinó com a dones conscients, que sabem, que « i n t u ï m » , que són aquests grups po derosos d'Orient i d'Occident, que neguen el diàleg, neguen els drets dels pobles, els que ens neguen també a les doncs el nostre dret al des e n v o l u p a m e n t com a persones.

imposar-nos, on els valors que tant hem defensat de solidaritat i independència... siguen ofegats.

Sabem també que les dones sofrirem d'una manera particular les conseqüències de la guerra. L'augment de l'atur recaurà especialment sobre nosaltres, els retalls en els serveis socials reforçaran! el paper que tradicionalment ens han asignat en aquesta societat. La mancança de guarderies, de places de formació professional, de cases refugi per a dones maltractades entre altres millores, seran entrebancs en el camí de la nostra autonomia.

Les dones volem la pau, una pau sense por, sense agressions. Una pau amb llibertat que contemple unes relacions solidàries i més igualitàries entre les persones i els pobles.

AMB LA RAÓ I AMB EL COR LES DONES CONTRA LA GUERRA

MANIFESTACIÓ DIVENDRES 8 DE MARÇ 19,30 GLORIETA

N. ° 72, EXTRA - FEBRER 91 13

L'altra cara possible de l'educació Encara que amb moviments lents, la tortuga social es mohilit/a, i per lenla que siga la seua marxa les institucions la segueixen sempre uns passos més arrere. Quan major és la distància que les separa, més inoperant es tornen i major és el desprestigi qne acumulen. L'escola corre, en el moment actual, aquesl perill, però pol encara alcancar la lortuga i, fins i tot, adelantar-la.

A la imatge de la dona com sol i t à r i a ama de casa, eterna responsable de xiquets, única consumidora de productes de neteja, comença a s u b s t i t u i r - l a (fins i tol als anuncis televisius) la de la parella moderna que comparteix Ics tasques domèstiques i té cura dels fills i de Ics filles, la de la dona independent que organitza el treball i decideix allò que s'ha de fer (això sí, m e n t r e ens i n t e n t e n vendre una rentadora o un parell de mitges). Però aquestes imatges eren totalment inèdites fa tan sols uns pocs anys; han estat les reivindicacions de les dones i els moviments feministes qui les han fet aparèixer.

El nombre de xiques que fan BUP i COU en l'actualitat és semblant al dels xics, í el de les inscrites en les diferents Facult a t s Universitàries s'apropa al 50%. En les Escoles Tècniques Superiors, però, el nombre de xiques matriculades es, encara, moll inferior al dels xics.

Mentre que e! percentatge d'alumnes matriculades en les ldc u l l a l s de Matemàtiques a l'Estat espanyol arriba al 47%, els nous mestres es preparen en la creença de la incapacitat matcmàlica de la dona, Í m e n t r e que les Lacultats de Medicina, Biologia, Química, Farmàcia, etcètera, s'omplin per igual d ' a l u m n a t d'ambdós sexes, els llibres escolars es recreen presentant a les dones fent tasques domestiques 0 professionals secundàries i reservant les professions liberals per als homes, donant a i x í una imatge molt més retrògrada del que és la societat espanyola actual.. Encara que' tenim molts molins per a seguir parlant de discriminacions de les dones, Oia de reconèixer que algunes coses s ' h a n aconseguit, però ni Um sols aquests avanços lenen el seu ressò en la institució escolar.

Hmmanillada per plans i programes, responsable d'uniformes i de files, l'escola a r rasi ra amb ella el nostre passat. Continua presentant imatges caduques i exalçant batalles i morts mentre els periòdics ens compten el següent capítol en lermes nuclears 1 en el carrer, els joves, prefereixen les reixes als fusells.

Però l'escola pol i ha de llançar-se. Sabem que pot perquè existeixen experiències minoritàries, portades a terme per dones, que així ho demostren, i diem que ha de perquè educar és treballar per al f u t u r i açò no és pot fer sense renunciar a a l g u n s aspectes del passat.

Alliberar els models lis f r e q ü e n t t r o b a r - s e a m b professores i professors honestament convençuts que han erradi-

cat el sexismc de les seues aules perquè «tracten igual» a xiquets i xiquetcs. Procuren no fer cap diferència entre el seu alumnat i respecten les seues actuacions espontànies, la seua llibertat, la seua forma de ser i pensar. Si no aprofundim més, aquesta postura pot parèixer molt equitativa i j u s t a . Però veiem si realment ho és i si condueix a l'erradicació del sexisme.

Traslladem cl problema a un altre camp amb menys prejudicis. Imaginem-nos per un moment que aquesta mateixa actitud la m a n t i n g u e r e n aquests mestres en el terreny intel·lectual.

Que, conduïts per un no intervencionisme asèptic, decidiren no i n f l u i r per a res en la forma de pensar del seu alumnat en M a t e m à t i q u e s , en Física, en Llengua i en la resta de les malèries escolars. Que estigueren d'acord, per exemple, en respectar la idea que la terra es plana, que la velocitat s'obté multiplicant el lenips per l'e-spai o que Atenes és la capital de Turquia, Í al fer-ho pretengueren haver erradical la ignorància del seu alumnat.

Aquesta postura, tan sols seria correcta si la ciència fos infusa i el caràcter dels individus, prcformat des del naixement, no patirà cap modificació per i n f l u è n cies externes, és a d i r , si l'escola fóra t o t a l m e n t i absoluta innecessària.

Però xiquetcs i xiquet s apleguen a l'escolii marcats per una sèrie d'elements exlerns que els porten a crear-se una imatge particular del món, influïts per la societat androcèntrica que els envolta. I,'escola no pot, de cap manera, deixar que xiquets i xiquet es es q u e d e n , respecte al funcionament de la seua societ a t , amb unes idees tan poc evolucionades, com tampoc deixarà que interpreten els .fenòmens de la mecànica d'acord amb teories ja fa lenips caduques.

No intervenir suposa recolzar el model existent Si creiem que deixant que xiquets i xiquctes faccn «allò que vulgueu» els estem deixant en llibertat, ens equivoquem, perquè t e n d i r a n a reproduir els esquemes i models del seu medi, és a dir, estaran a mercè de l'amb i e n t . La l l i b e r t a t no se'ns dóna gratuïtament, s'ha d'aprendre a construir-la, i per tant és necessari disposar de moltes possibilit a t s Í saber t r i a r entre totes. Si només existeix un model, sols tenim ducs p o s s i b i l i t a t s , acceptarlo o r e b u t j a r - l o ; si els models a u g m e n t e n en nombre, augmen-

(ara proporcionalment el nostre grau de llibertat.

1 ' e s c o l a p o t com i i b u i r a aquesta tasca a n a l i l / a n t conjunt a m e n t amb els i les a l u m n e s els papers que la societat a t r i b u e i x a cadascun dels sexes ( e s t u d i a n t els models que presenta la televisió, els «còmics», realil/anl enquestes, etc.) i ajudant-los a que descobresquen allò que suposa per a cada persona tenir que somct r e ' s als estereolipus que la societ a t , gratuïtament, marca per al seu gènere. Aquesta anàlisi condueix a descobrir l'existència de m u l t i t u d d'esquemes de conduct a a t r i b u ï t s a ca d ase un dels sexes, que res tenen a veure amb capacitats innates ni formes espontànies de comportament i sí amb la reproducció dels models existents. La sensibilitat, la tendresa, l'atenció a les relaeions interpcrsonals, no tenen per què ser palrimoni exclusivament femení. També els xiquets i els adolescents tenen dret a expressar els seus sentiments, a no tenir que estar reprimint-los contínuament per a que no es pose en d u b t e la seua v i r i l i t a t . A mesura que augmente el ventall de possibles conductes s ' e n r i q u i r à la p e r s o n a l i t a t de cadascun amb noves aportacions i aprendran que n ' h i ha moltes formes de ser dona al mateix temps que de scr homc.

Ulls nous per a ensenyar Si l'escola c o n t i n u a gastant l l i bres sexistes, difícilment podrà erradicar el sexismc de l'escola.

Convé potenciar l'elaboració de llibres no androcèntrics,, animant les dones i els homes que els escrigueu i pressionar per a que es controlen els trets sexistes als llibres de t e x t .

De la mateixa forma que no es concedeix permís per publicar un llibre de t e x t que continga faltes d ' o r t o g r a f i a , n i q u e sustente idees anticonstitucionals o constituesca una ofensa per a grups o persones, no s'han de tolerar textes que menyspreen implíeilaiiK'ni o explicita a la dona, ni llibres d'història que l'ignoren, ja que aquest fet produeix en les xiquetcs un sentiment d'inferioritat, que Ics situa en considerable desavantatge front l'home, i les aboca a la idea que les accions de les dones tenen tan poc valor que no poden i n f l u i r en la marxa de la història.

Asseguda davant Ics làmines d'.anatomia reproduïdes en un llibre de ciències, després de contemplar varis gravats en els qtie apareixen únicament cossos masculins, una x ï q u e t a de sis anys p r e g u n t a v a a sa mare: «Mamà, les d o n e s l a m b é tenen m ú s culs?». Res en els llibres permetia suposar que existiren músculs

femenins, i la lectura del text tampoc no aportava cap informació al respecte. La germana de la xiqueta, dos anys major que ella, s'apresurà a respondreli: «Sí què en tenen, les doncs tenen alguns músculs, però no tants corn els homes». l·lls llibres de text són un reflex d ' u n a escola pensada exclusivament per a xiquets, a la que poc a poc s'ha anal incorporant les xiquctes sense que es produirà cap transformació. No és hora ja que els enterrem? L'home i la dona d'avui necessiten perspectives amples, punts de vista múltiples, no poden veure's limitats a una sola visió del món.

CO1CDUCAR no és juxtaposar en una mateixa aula i n d i v i d u s d'ambdós sexes, ni tampoc es unificar, eliminant les diferències mitjançant la presentació d'un model únic. No és uniformit/ar les ments de xiquctes i xiqtiels, sinó que, pel contrari, és ensenyar a respectar allò que és diferent i a disfrutar de la riquesa que ofereix la varietat.

Aconseguir una educació no scxista és un problema que excedeix del marc de l'escola, ja que té a veure també la família i tota la societat, però mitjançant l'escola pot dur-se a terme una important tasca de transformació.

Montserrat Moreno Marimon «C'úmo se enseíía a ser nina: el sexismo en la escucla»

41 N. ° 72, EXTRA - FEBRER 91

Portem la coeducació Afortunadament, ja és molt el que hi ha publicat al respecte.

No obstant, hem trobat interessant la publicació d'un guió que ajude a reflexionar i dur a terme els primers passos en coeducació als centres.

Kl professorat ha d'adquirir instruments d'anàlisi per detectar el sexisme en la pràctica escolar

Tenim davant nosaltres una tasca urgent: coeducar

persones

No proposar com únic model el masculí

Ter aflorar el conflicte, que el sexisme ha identificat com a tal

Persones: - Que coneguen l'existència dels conflictes, que coneguen els seu.s propis conflictes interns, que sàpiguen que han de crear respostes, que entengucn el món en què viuen.

— Que sàpiguen que han de lluitar contra els temors i Ics pors, que han d'implicar-se en les tasques socials, que han de comprendre que cl desenvolupament personal només s'aconsegueix amb la relació amb les altres persones.

— Que detecten i aprcngucn a defensar-se de tot tipus de manipulacions i agressions. , — Que aprenguen actituds i comportaments que contribuesqucn a una organització sòcia! més justa.

En el nostre paper d'educadors i educadores hem de perdre prejudicis

racistes, sexisles i de tot tipus; reaprendre,

resignificar o aprendre una nova òptica, desterrar models preconcebuts, descobrir els continguis ideològics de tot el que ensenyem, i com i per a què ensenyem.

Coeducar no suposa cunviar pe r versa me ni els papers; pretenem fer de l'escola un lloc en el qual xiquetes i xiquets: - Pugueu desenvolupar al màxim les seues capacitats, sense models estereotipats que limiten als uns i a les altres.

-— Pugnen adquirir les destreses necessàries que possibiliten arribar a ser persones independents, tant a l'àmbit públic com al privat.

- Que pugueu substituir la dependència per la interrelació.

- Que aconsegtiesguen un desenvolupament sexual i emocional cl mes satisfactori possible.

Desitjaríem que el resulfal íinat fos que les persones poguéssem descobrí r-nos, reconèixernos i e.slimar-nos amb una disposició diferent.

El primer pas és la conscienciació del personal docent de la importància d'aquest tema, ja que considerem que no és possible educar sense autoeducar-se. Si volem transmetre determinades actituds i valors, hem d'assumir-les prèviament.

COEDUCAR SUPOSA

Incorporar la crítica feminista als continguts culturals que es transmeten mitjançant les matèries

Obrir l'escola al món i les experiències de les dones

1. Presentació.

Propostes d'acció positiva És evident la necessitat d'exercir una acció positiva contra la discriminació sexista en i des de l'escola.

A c t u a n l sobre molts camps i de forma continuada, fent una anàlisi de la situació actual, comprovant l'existència del sexisme en l'escola i possibilitant fer alguna cosa per reduir-lo.

— Sensibilitzant cl professorat. Com a formador i com a persones amb qui s'identifica l'alumnat, per poder contribuir a un canvi d'actituds.

Aquesla aposta per la sensibilització del professorat únicament serà possible si la coeducació s'aborda en la formació inicial i en els plans de formació permanent.

Mentre tot açò no siga possible, volem fer la nostra aportació.

Acció positiva: nn pla d'intervenció sistemàtica que possibilite la modificació de les condicions actuals discriminatòries

2. Pla de Centre Són un conjunt d'orientacions que s ' h a u r a n d ' a d a p t a r a Ics udats de l'alumna!, Ics condicions del centre, a la /ona en què es pretén l'organització de grups de ireball del professoral que porten a la pràctica experiències en les escoles i instituts. a) Ha de fer-se explícita la intencionalitat de la no discriminació per raó de sexe en la tasca educativa. b) Que es contemplc la variant del gènere o la utilit/ació d'altres paraules que agrupen l'alumnat, o col·lecliu docent, d'administració i serveis, en tots aquells documents que elubore el centre. líl mateix caldria dir de les programacions, vigilant: - Continguts.

— Llenguatge oral i escrit.

- Imatges.

— Actituds. .

Potenciar els trets i papers que considerem vàlids per a qualsevol persona, independentment del sexe a què pertany. c) Revisió de les activitats escolars.

Quina oferia Í de quin centre resistiria una anàlisi des del pum de vista no sexista? És important assenyalar la necessitat de la integració de les mal anomenades activitats cxtracscolars al currículum i promoure la participació de l'alumnat en la seua programació. d) Necessitat que el centre dcstinc fons per a la realització del projecte.

Desenvolupament 1. Professorat Presentació del projecte al claustre. Reflexionar sobre la relació docent amb l'alumnat per a que no es producsquen discriminacions per raó de sexe: — H,n cl tracte a unes i altres.

— C o n t i n g u t s que s'imparteixen.

- Materials didàctics.

- Textos.

Posar de manifest el conflicte existent.

Fer conscient el paper que es juga com reforçadors i perpeíuadors dels cstercotipus de gènere.

Comprometre el professorat en la modificació de les scues actituds.

2. Organització del centre f;,s fonamental e x a m i n a r els rols del professorat en el centre; la interacció entre homes Í dones. Aspecte que no va a solucionar l'escola, però que s'ha d'explicar. Difícilment es pot predicar cl contrari del que es practica: Qui ocupa els càrrecs directius?

Cursos i programes de perfeccionament, quins? per que?

Quin professorat imparteix els diferents nivells i àrees?

LOS JUEGOS DE LA INFÀNCIA.

Las oinas que juicio lienen, con Mufiecas se enlretíenen.

Los muchachos pequefjttos jueganàlosSo/daiitíoí.

Yale una nifta un tesoro_ jugando a U Cinta de oro.

Los m u c h a c h o s mas traviesos juegan al Quebranta-huetos.

N. ° 72, EXTRA • FEBRER 9 7

centres

L'escola no crea desigualtats, però l'educació ajuda a legitimar-les, fent-les parèixer més naturals, afavorint la seua acceptació

Per tal d'evitar unes expressions sexistes Caldria tenir en compte: — Les persones han de ser presentades com a éssers humans, sense cap estereotip per raó de sexe. Cap dels sexes ha d'aparèixer com a superior a l'aitre.

— S'ha de mostrar que les dones tenen les mateixes possibilitats d'elecció que els homes.

— Pare i mare compartiran l'educació de fills i filles i les tasques domèstiques.

— Les qualitats, com tendresa, compassió, força, dinamisme, autoritat, dignitat, seguretat..., seran vàlides pels dos sexes, segons la situació que es presente.

— No s'haurà d'identificar «xiqueíes amb joguines relacionats amb l'àmbit domèstic», ni la de «xiquets amb joguines més creatius».

-— Esports i temps í/iure han de ser equivalents.

— A les narracions s'haurà de cuidur que hi hagen protagonistes masculins i femenins, «herois i heroïnes», i que les actituds no corresponguen a l'esquema sexista de dones-passivitai, homesactivitaí.

— Els treballs no remunerats, atenció a la infància, persones grans, malaltes, seran valorades socialment i assumits com un deure per ambdós sexes.

— Es recomana la utilització de termes com: éssers humans, humanitat, persones, en compte de fer servir el genèric «home».

— Evitar l'us exclusiu del masculí per a noms de professions, oficis, carreres.

3, Pares i marcs — Campanya de sensibilització de pares i marcs.

— Expectatives de les seues filles i fills.

— Orientació social-professional.

— Comportaments amb uns i altres.

- Joguines i materials dels xiquets i de les xiquetes.

4. Alumnat — Principal receptor.

- Ocupació dels espais per xiquel.es i xiquets (observar el patí en el descans).

— Violència i agressivitat.

- Convivència.

— Perspectives d'eleccions d'uns i altres.

— Recolzament a les possibilitats d'accés de les dones a les noves tecnologies.

5. Àrees curriculars — Revisió dels c o n t i n g u t s sexistes.

— Incloure la preparació de xiquets i xiquetes en el treball domèstic.

— Vigilància Í control del material didàctic.

— Relacions afectivo-sexuals.

— Tractar d'evitar que els xiquets inhibesquen la seua afectivitat.

— El problema del llenguatge fa que darrer de moltes normes academicistes «d'economia del llenguatge» consentim qnc una xiqueta «es converteisca» en un xiquet des que entra en l'escola. És convenient revisar textos, material, papers administratius.

6. Avaluació Establir mecanismes que ens permeten avaluar els resultats de les accions no sexistes en l'educació.

3. Recursos didàctics A) Per al tractament dels prejudicis i actituds sexistes: — I n t r o d u i r dissonàncies cognitives; informació que entra en contradicció amb els components eognitius de les actituds sexistes.

— Descobrir els components afectius dels prejudicis i la seua funció egodeferisiva.

— Utilitzar fonts d'informació que oferesquen credibilitat als í a les estudiants (investigacions científiques, casos reals, etcètera).

- Mostrar el manteniment de l'actitut sexista com limitativa, injusta Í que no beneficia a cap persona, i la no sexista junt a opcions molt valorades: igualtat, llibertat, amor, felicitat, democràcia...

- Prendre decisions i comprometre's en la seua execució.

— Explicitar les conseqüències negatives dels fets relatius a les actituds sexistes (lleis sexistes, maltractaments, violacions...).

B) Procediments actius per desenvolupar el pensament social i per fomentar la comprensió, reflexió, verificació objectiva, cooperació, tolerància, creativitat, crítica, responsabilitat, participació...

— Treballar en equip.

— Confrontar opinions.

— Dramatitzar.

— Representar rols contraris a la pròpia actitud.

— Defendre opcions que no en són pròpies.

— Debats, col·loquis.

— Realització d'enquestes.

— Prendre acords i decisions.

— Buscar el consens.

— Estudi de casos reals.

- Utilització dels mitjans de comunicació.

— Fonamentació de les valoracions.

— Col·laborar intergrupalment.

—- Avaluar i autoavaluar-se.

— Projectar els aprenentatges.

C) Seguiment de l'argumentació.

— Anàlisi i reflexió dels raonaments i argumentacions de les quals hem parlat al llarg de les activitats.

— Raonar i argumentar amb fonament requereix la utilització d'informació contrastada.

— Prejudicis i estereoíipus es sostenen en informacions incorrectes i en raonaments defectuosos.

D) Per al desenvolupament de la dimensió afectiva.

— Crear situacions en què es reflexiono sobre les pròpies experiències i en què s'expresse allò que se sent.

— Observar i analitzar íes nostres reaccions emocionals.

— Fomentar l'intercanvi emocional per millorar les relacions humanes.

Bibliografia Alberdi, 1. & Martínez, L. 1988. Guia didàctica para una educación no sexista. MEC. Cataïà, A. & García, E. 1987. Una mirada otra. Departament de la dona. Generalitat Valenciana.

Duran, M. A. 1982. Liberación y utopia. Akal Universitària.

Feminarío de Alicante. 1987. Elementos para una educación no sexista: guia didàctica de la coeducació n. Vícior Orenga. Editores.

Furones, M. 1980. El mundo de la publicidad. Savat. T. C. Barcelona.

García Meseguer, A. 1984. Lettguaje y discriminación sexual. Montesinos.

Barcelona.

García Pascual, E. 1987. ^Educación para la convivència? Propuesta curricular. Conselleria de Cultura. Valencià.

Carreta, N.; Careaga, P. 1987. Modelos mascuíinosy femeninos en los textos de EGB. Min. de Cultura. I n s t i t u ï u de la Mujer. Sèrie estudiós n.° 14.

LakotT, Robin. 1981. El lenguaje y fi lligar de la mujer. Edil. Hacer.

Barcelona.

Marqués, J. V. 1982. El sexismo de la ciència. VAB. Barcelona.

Michcl Adrcc. 1987. f-uera moldes. La Sal. Edicions de les doncs. Barcelona.

Moreno, M. 1987. Cómo se ensena a ser nina: el sexismo en la escuela; Icaria.

Moyer, Mcsiassa. 1988. De puertas udentro. Min. de Cultura. Inst. de la Mujer. Madrid.

Molina Petit, C. 1987. Literatura y vida cotidiana. U. A. de Madrid.

Zaragoza.

Roig, M." 1981. Mujeres en busca de un nuevo humanisme. Salvat. T. C. Barcelona.

Subirats, M. & Brullet, C. 1988. Rosa y azul: La transmisión de los generós en la cscuela mixta. Min. de Cultura. Instituto de la Mujer. Scric estudiós n." 19.

Manual de acción: Cómo llevar a la pràctica la igualdad entre los sexos. Institut o de la Mujer. Sèrie Documentos n. ü 1. 1986.

La educación de lo femenina. OCDE. Aliorna. Barcelona, 1987.

Català, A. & García, E. 1987. Jornadas de Investigacíón, Acción Educativa.

Oviedo.

MEC. 1988. Propueslas para evitar el sexismo en el lenguaje.

61 N. ° 72, EXTRA - FEBRER 91 Companya unitària

Ensenyament Secundari:

No més judicis per avortament; ens cal una altra llei

El dia 14 de febrer proppassat acudírem a l'Audiència de València per manifestar la nosfra solidaritat amb Pere F.nguix i amb tres dones que havien avorta! a l'any 81. Tots quatre anaven ésser jutjats. Hores després ens assabentàrem de l'aplaçament del judici fins al 8 de març i la possibilitat que el fiscal retire l'acusació a les tres dones.

Dies abans llegíem la noticia de t'absolució d'una dona de Ciutat Real per aplicació de l'eximent «estat de necessitat». Al metge que la va assistir cl condemnaren a cinc anys de presó.

I- 'eximent «d'estal de necessitat», anomenat també quart supòsit o sòcio-econòmic, està essent molt nomenat i sembla ben vist per les altes instàncies de! poder.

Nosaltres pensem que lu introducció del quart supòsit en la despenaliczació del 86 no resol el problema de totes Ics dones que actualment demanen avortar, ja que l'avortament continuarà sent un delicte i a m.és a més la decisió estarà en mans de terceres persones.

Davant aquesta situació, el movimeni feminista i els sectors progressistes volem denunciar una vegada més: - La situació d'inseguretat que pateixen les dones que voten avortar, així com el personal sanitari que les atenen.

— Al Govern PSOE, que permeteix que encara hi hagen.judicis per avortament.

Tanmateix exigim el sobreseïment del judici contra Pere En guix i de ta resta de processos pendents.

Exigíem del Govern PSOE una llei que rcconega el dret a la lliure decisió de les dones d'avortar gratuïtament, a càrrec de la xarxa sanitària pública.

Exigim que a tes escoles es done informació i educació sexual, per tal que tes persones visquem lliurement la sexualitat.

Acudeix el dia 8 de marc a la concentració davant l'Audiència, a Ics K) li. del matí.

Educar per al treball La pretesa oferta «neutral» de l'escola no és tal, ja que aquesta exerceix una funció socialit/adora en codis de gènere i una funció intel·lectual com transmissora de continguis culturals, recorreguda per l'androcentrisme, amagant cl femení.

No compartim la concepció de l'escola com «agent del canvi social», ni tampoc la de simple «reproductora de l'ordre social establert». La primera carregaria a sobre de l'escola la responsabilitat que no pot assumir, i la segona seria senzillament exculpatòria.

L'escola ha de reflexionar sobre la seua pràctica; en aquesta reflexió ha de portar al professorat a exercir una acció positiva, tendent a erradicar el sexisme de les aules.

A l'Ensenyament Secundari ens trobem davant d'un problema molt complex: d'una banda, l'alumnat arriba condicionat per .la família, la societat i l'ensenyament primari. Per altra, l'adolescència es un període molt crític en el que unes i altres «necessiten» afirmar el seu rol per a ser acceptats socialment.

Si afegim el fet que la Secundària és l'antesala de l'elecció de professió,-car/ej^., (optativitat), comprendreu l'absoluta necessitat que aquella acció positiva comportc una orientació professional no scxista.

Per açò és necessari abordar el tema en toia ia seua complexitat, ja que no podem pretendre que, amb una orientació «correcta», les nostres alumnes superen per sí mateixes els obstacles que los impedeixen realit/ar una elecció no estereotipada: a) La interioritxació de valors i expectatives. b) Els obstacles exteriors, entre els quals cap destaca r: 1. El distanciament de la cultura dels aspectes quotidians.

2. La pervivència d'un espai públic contradictori amb el privat, considerant aquest corn el reducte d'allò que és femení Í oculr.

3. Acció del col·lecliu de varons.

EDUCAR PER AL TREBALL En la nostra societat s'identifica vida adulta amb vida activa, i aquesta amb treball, però per a què treball eduquem Í com eduquem.

L'escola ha d'examinar els rols del professorat en c!

Centre, les jerarquies, la interacció entre dones Í homes.

A més a més d'història, matemàtiques, llengües..., l'alumnat aprèn alires molles coses, allò <jiie s'ha donat e 11 anomenar el currículum ocult: les rutines quotidianes, l'organització de la pròpia escola, les formes del treball. Adolescents, homes i dones, aprenen a complir l'cquivalent d'una jornada laboral, a que altres persones

Coneixeu els grups de coeducació Són moltes les dones preocupades per la coeducació que estan treballem! a tot arreu de! País Valencià. Volem des d'ací oferir la possibilitat que les conegueu i puÜ.LICLI aíegir-vos al ireball que realit/en.

I:n són moltes mes de Ics que ací apareixen, esperem que en propers A I J , - I - O I . I vagcn apareixent.

1

í.RUí DE COEDUCACIÓ DEL MRP ESCOLA D'KSTÏU DEL P V - B A I X VINALOPÓ Hem treballal des de l ' ú l t i m a liscola d ' H s l ï u en la lecl u r a i debal dels Dissenys Ciirriailars Basc del MEC i ara de la G e n e r a l i t a t V a l e n c i a n a , per analit/.ar q u i n era cl p l a n i e j a m c n l de la R e f o r m a des del p u n t de v i s t a de la coeducació, essciil cl r c s u l l a l poc e!ij>iescudoi. A partir d ' a q u e s t a anàlisi icrn proposies de t t e h a l l i plantejam e n t s necessaris per a f e r u n a p r a c t i c a coeducaliva.

'Per tal d'intercanviar materials o treballar amb nosaltres podeu dirigir-vos a: — Toni Scmpere. I n s t i t u t Pere (barra. Polígon Els Palmerals, s/n. Tel. 545 91 00. Elx. - Asun lïoix o Empar Díaz. CP Cervantes. Avinguda del Ferrocarril, 50. Tel. 545 71 65. Elx. S E M I N A R I S «CATÍ V I A R EL CENTRE» I «MATERIALS CURRICULARS», Dia, MKP ESCOLA D'ESTIU COMARQUES CENTRALS Aquest curs seguim treballant en els espais dels seminaris «Canviar el Centre» i «Materials Currieulars»; el ireball que rcaiil/ern ós l'anàlisi dels problemes del ceni r e , a p r o f u n d i n t en cl tractament i la resolució del conflicte, coeducació, d i v e r s i t a t d'in!ercssus...

SÍ voleu posar-se en contacte amb nosaltres, estem els d i m a r t s , de 18 a 20 li., en: C/ Cuba, 56,4. Tel. 341 55 17.

organitzen el seu temps i la seua disposició de l'espai, a realitzar els treballs que se'ls mana, a impregnar-se en una cadena d'autoritat, des de la direcció al professorat, a competir. Pot dir-sc que se'ls introdueix en unes relacions socials similars a les que més tard es trobarà en la producció i en la societat civil. Açò no vol dir que les relacions socials signen idèntiques a les que es donen en i'escoia, ni que l'escola produeisca únicament treballadors submisos i acritics. I encara que la qüestió excedeix àmpliament les possibilitats d'aquest article, és fonamental l'examen dels rols del professorat: càrrecs directius. Qui?, dones? homes?

Qui imparteix, quines àrees?

Cursos de perfeccionament. Qui? Per què?

Una escola jerarquitzada i a més a més jerarquitzada en codis de gènere, com va a predicar el contrari del que practica?

L'escola ha de legitimar el teball domèstic per als dos sexes.

Aspectes com treball, política, oci... estan traspassats per l'androcentrisme i condicionats per l'ocultació d'allò que és domèstic, i així: treball no és tant sols aquell que es realitza en l'àmbit públic, ja que el treball domèstic, com reproductor de les condicions materials de l'existència, és el més fonamental dels treballs. En el que es realitzen més de 32 activitats culturals, polítiques, sanitàries... És que la participació en la vida pública no dóna per supost que l'equilibri afectiu de la camisa planxada són aspectes queja estan solucionats? Quants polítics, artistes i... sindicalistes es poden excloure d'aquesta regla general?

L,'escola, que selecciona continguts, ha oblidat el treball domèstic i de quina forma aquest ha anat modificant el medi, espais, ritmes, i Ics seues aplicacions cíenlífiques-i tecnològiques.

SÍ l'escola pren la iniciativa, si valora com a important cl cuinar, cuidar xiquetes i xiquets, fer els llits... trobarà menys resistències i no deixarà per a la lluita individual de cada dona el repartiment de les tasques domèstiques.

Alguns suggeriments per a aquesta incorporació de la vida quotidiana a l'escola poden ser: - Passar enquestes a l'alumnat sobre habilitats i destreses domèstiques, rclaeionant-lcs amb la ciència.

— Utilitzar en els laboratoris articles d'us domèstic per a construir aparells, realitzar experiències...

— Tractar temes 'com la química de l'alimentació, els tintes...

— Estudiar i usar en exercicis i problemas l'economia domèstica.

- Posar de manifest la interrelació entre emplcamcnt i treball domèstic. Es pot muntar una minicooperativa que simularia l'empresa i reproduir allò que és domèstic (llavar, cuinar...).

Es tracta de demostrar la intcraeeió entre vida quotidiana i ciència, i de què forma el treball domèstic ha contribuït a la creació de ciència. Al mateix temps, s'aeonsegueix coneetar amb els interessos i les'habilitats adquirides per les xiques, que deuen considerar-se tan valuoses com les tradicionalment masculines. També els valors eixiran beneficiats, adquirint unes destreses imprescindibles per a la seua autonomia personal.

Si no assentem aquestes bases, haurem de tornar al principi i preguntar-nos com i per a què treball eduquem.

N. ° 72, EXTRA - FEBRER 91 17

Dones interines: Encara més entrebancs Si el fet de ser dona moltes vegades entrebanca la nostra situació laboral, a mesura que aquesta augmenta en preearietal produeix un augment d'entrebancs i els multiplica. 1 aquest discurs es refereix a «nosaltres, les interines», és clar, que a més de tols els entrebancs en tenim de propis Í no per donar-nos signes d'identitat.

Les interines ens trobem amb fills i filles com tots i totes, trcballani lluny de casa com els demés,- però el nostre treball té un caràcter especial d'anades, tornades Í voltes ai revés; substitucions amunt, avall, a l'Est, a l'Oest i al voltant de...

I aquesta especial mobilitat continuada en el temps i en l'espai fa difícil que les dones interines puguem optar per tenir amb nosaltres els nostres fills Í filles, drel que com a doncs ningú ens pot treure. Com, a més a més, l'excedència per tenir fills menors de tres anys no està clara en tot moment, ni davant de qui hauria d'estar, perquè no som funcionàries de carrera, dones, encara que n'hi han reivindicacions que s'escauen, ens trobem al davant d'unes discriminacions molí, molt clarctcs.^ I PATIM COM INTERINES ENTREBANCS? COM SEMPRE O MÉS QUE MAI

Formació permanent del professorat

Per a qui?

Des de l'STE-PV, com a sindicat progressista, hem reivindicat sempre que la formació permanent és un dret i un deure de totes i tots els ensenyants.

Ara, seria necessari plantejar-nos: la formació, per a què?, i se'ns acudirien lots aquests interrogants i molts més: — Per a tenir mes recursos en la nostra tasca diària?

— Per a millorar les estratègics a l'hora de crear siinacions d'aprenentatge?

— Per a renovar cl treball quotidià i apropar-lo a les necessitats de l'alumnat?

— Per a que l'escola estiga més arrelada al medi i a l'entorn cultural valencià?

— Per a que els centres educatius sigueu uns espais coeducatius?

— Per a que tots i totes, alumnat, professorat, famílies, etcètera, aprengam a resoldre els conflictes sense violència?

— Per anar fent, des de la pràctica, un projecte educatiu més coherent i cohesionat?

— Per a que l'educació estiga al servei de les classes populars i proporcione eines d'anàlisi i crítica de la realitat?

La formació permanent per aquestes i altres tasques sembla que no serà fàcil d'aconseguir-la només m i t jançant cursos, estudis... sobretot si tenim en compte que en determinades àrees prou fonamentals per als temes que ens preocupen, com la coeducació, no s'han convocat cursos des de l'Administració ací al País Valencià, i no es veu clar quin es el plantejament del tema cara a un futur.

Estem per una formació lligada al ll-oc i centre de treball, dissenyada a partir de-les necessitats de cada centre, departament o seminari, realitzada dins l'horari lecl i u , i que passe per la innovació i experimentació a partir de la pràctica, cl debat i l'aplicació de Ics noves premisses acordades pel centre a la realitat concreta.

Aquest tipus de formació permanent no té per què ser l ' ú n i c , però des del punt de vista de Ics treballadores sí que és el que supose menys discriminacions en l'accés i participació, ja que sabem la q u a n t i t a t d'entrebancs que suposa per a moltes de nosaltres anarse'n fora de la localitat a fer cursos, participar en seminaris i grups de treball fora de l'horari lecliu, etcètera.

Encara que som conscients que els condicionants que tenim com a dones no desapareixeran de sobte i que anar superant-los és tasca de cada dia, és necessari que a l'hora de plantejar temes tan fonamentals per a la renovació de la pràctica educativa com la formació permanent L'S t inga en compte l'alt percentatge de dones que som a

l'cnscnyamenl i hem d'exigir que les propostes de formació vagen dirigides a fer avançar a tots i a totes cap a l'elaboració de projectes educatius renovadors.

Com a exemple que ara mateix no és aquesta la realitat, fem una anàlisi del que ha passat aquest curs amb els programes de formació en C. Naturals, Matemàtiques, Socials...

Aquests cursos tenen com a característica bàsica el ser majoritàriament desenvolupats en horari Icctíu, enviant persona! als centres per a substituir ia persona que està fent eí curs. Podria considerar-se que això era «el que sempre havíem demanat». Que així ja no hi haurà cap problema ni discriminació de partida, però si analitzem amb més deteniment el plantejament veurem que hi ha uns condicionants per a l'accés Í la scua realització que ens ho posen més difícil a les dones ensenyants: 1. S'havia de presentar currículum, Í ja sabem que en «cursos», «càrrecs» Í carreres les dones no som normalment les que més en tenim.

2. F Is cursos suposen un desplaçament diari fora del lloc de treball per un període determinat de temps, ja que solen fer-se a Alacant, València, etcètera, i encara no hi ha menjadors escolars per a tots els xiqucts i xi•quctes en totes les comarques, com per a que Ics «niares» pugnen estar tot cl dia fora o bé sense tornar a dinar a casa un període continuat de temps.

3. lin la segona fase del curs s'ha de participar en seminaris o grups de treball en el CEP a hores fora de l'horari escolar, per la vesprada, i això suposa que molles de les nostres companyes de treball hagen dessistit de presentar-se, ja que en aquestes hores les dones tenim mes «dificultats» i «responsabilitats» a casa.

Per a que no seguesca funcionant la roda que ja coneixem, consistent en que ics dones ens formem menys, ens sentim més insegures, accedim menys als càrrecs i llocs de responsabilitat, participem menys en la renovació de l'escola, etcètera, i al final scmblc que a nosaltres no ens intcrcssc participar en altres q ü e s t i o n s que no sigueu p u r a m e n t la didàctica de les nostres matèries, hem de començar a exigir que els plans de formació estigueu des del primer moment pensats en renovar els centres des dels centres, i es posen les condicions necessàries per a que treballadors i treballadores pugueu accedir a totes les p o s s i b i l i t a t s de formació oferidcs.

81 N. ° 72, EXTRA - FEBRER 91

EN UN MÓN A L'INREVÉS...

VAISCIÍV ". C S

E.AVAWT DK LA

rí'OfM/l AM-

T>6«

CAP DE

if/rKMtw UAMiJMT

D6

TOT.

. f'fl &f)3 ftfJel·l

JA tíof ffoBfl P f H A

Carta a un afumno que nunca llego a entenderme Querido aíumno: Esta noehe no conseguía dormirme pensando en tu afirmación surgida a raíx del comentario hecho en cíase sobre la guerra del golfo.

— «i,Tú no pides la igualdad entre hombrcs y mujeres..'.? Pues ahora debcrías defender que todas las m u j eres fucran a la guerra.»

No es esa la clase de igualdad que yo defiendo.

- NO PI DO.

Que todos y todas ganemos el mismo sueldo.

- PTDO.

Que todo hombre y toda niujer tcnga un salario digno.

NO P1DO.

Que los vertidos conlarnínantes que hay en algunas zonas se repartan por todo cl planeta.

- PIDO. Que los rcsiduos tóxicos scan tratados para evitar esa musiva contaminación.

NO PIDO. Que las injustieias sociales se repartan entre todas y todos.

PIDO. Que sean eliminadas las injustieias sociales.

- NO PIDO. Que todas y todos nos preparemos para la guerra.

- PIDO.

Que todas y lodos juntos hagamos dia a dia un mundo en PAZ.

NO AL SERVICIO MILITAR OBLIGATORIO PARA NADIE

Un dia qualsevol SÉM/O* COMfiAWV, 3£WYfl* Pf «vfr

li uf

&LW

uD

TftJtn

èft, /)ftï

ííoA·fl

...podia passar qualsevol dia

Com ccuía dia t'.v \>u u/^cir del llií quan encara c/ sol tímidament començava u brillar; tan w I s eren k's 6.30 li. i ella ja c,v irohuvit en /i/c/ni activitat.

En cl bany l'aigua calenta fluïu amb forca i el seu cos es veia inundat per l'agradable sensació de! vapor; aquell moment era seu i se'l c!ctlicin'ti tniih una cxirennt delicadesa.

Una hora (te^irés la seiiu casa estaria inundada pels cn/s dels xiqucts i/ne aiuh presses es preparaven per tal d'acudir a /'escola: el seu home començaria també l'activitat per a posar se davant d'un cafè amb llet (/ne ella hauria prepara:.

'Ioi era frenètic en u<[itelles hores. L.lnïsa corria i es desfeia en l'eficàcia d'una perfecta «dona de sa casa».

Havia comença! a treballar de nou feiu molt poc de temps, reemprenen! el t/ue havia esiat la scita vida durant els anys de joventut.

L'escola eslava relativament prop de su casa, tan sols a uns quilòmetres; dins d'ella encara t/uedava pari ile l'angoixa que li havia ocasió nat el plantejar a la seva família la seva incorporació al món de! ireball. /•.'/.s fills ja eren grans i cada dia la necessitaven un poc menys; Mano/o estava enfrascat en el seu treball i molt prop d'aconseguir un càrrec de màxima responsabilitat.

A l'escola es respirava un bon ambient, les seues companyes havien tiberi c/.s seus ulls a situacions </iutsi impensables per a el/a; les /lones del Cicle Inicia! estaven preparant un ireball sobre coeducació i I.luïsa començava a sentir per primera vedada parlar de revisin del Ilengitaíge en els le\ls, de joguines se.visies...

1:1 seu món eslava canviant i at/ue/les iniciatives la jeien pensar molt...

Mano/o, u/jiteMa no e\ la nostra història!