73

ÈPOCA I V - N . ° 73 MARC-ABRIL 1991

Pfifj

Edita: STE País Valencià. Director: Joan Blanco.

Alatant: Orense, 3. E. Dcha. 03003 Alacant. Tel. 22 80 88.

Castelló: PI. País Valencià, 6, 3.° 12002 Castelló. Tel. 20 València: Gascó Oliag, 6, A, 10. 40010 Vaíència. Tel. 361 Administració, redacció i publicitat: Gascó Oliag, 6, València. Tel. 361 52 16.

Imprimeix; BC Artés Gràficas, S. A. Cambrils, 8, Tel. 365 Depòsit legal: 1.454-1981. Tiratge: 9.000 exemplars.

Oferta Pública d'Ocupació (any 1991}

EGB

TOTAL

300 30 50 200 200 80 50 50 20 "980

ACTUAL BUP Filosofia Grec Llatí Líeng. i Líter Geografia Í H.a Matemàtiques Ciències Dibuix Francés Anglès Valencià Música E. Física

40 10 30 61 75 104 53 18 O 109 66 10 52

TOTAL

"695

ENSENYAMENTS ESPECIALITZATS Sense detallar TOTAL

~90

FORMACIÓ PROFESSIONAL Llenguatge Formació Humanística Francés Anglès.

Matemàtiques Física Í Química Ciències Formació Empresarial Dibuix Valencià E. Física TOTAL

42 37 36 66 70 36 22 8 40 38 40 "608

TECNOLOGIES T. Administrativa T. Sanitària T. Informàtica La resta TOTAL

135 15 23 O 1/3

FI Govern autonòmic de Canàries ha acceptat, finalment, homologar el professoral de íola la Comunitat Autònoma Canària en un període de cinc anys, comptadors des de FI de gener del 1991. L'acord pres per la Consejería de Fducación de Canàries, i que afectarà a uns 15.000 professors i professores (d'un total de 28.000 funcionaris i funcionàries), és fruit de la lluita mampresa pel professorat des de l'any 88 pel reconeixement d'unes retribucions justes, d'acord amb la funció social que els treballadors i treballadores de l'ensenyament acompleixen. Kl Sindicat <j de Trabajadores de la Ensenanza de Canarias (STEC) havia encetat un procés de recollida de signatures, a r r e p l e g a n t - n e més de 17.000, que avalaren la presentació al l'u riu niem t de Canàries d'una Llei d'Iniciativa Popular, regulada ja a Canàries, per l'homologació retributiva.

Aquest acord d'homologació retributiva suposa el reconeixement del nivell 22 per ai professoral (Í'EGB i un complement específic per al professorat d'EGB i Secundària de 5 9 . 1 1 8 pessetes al mes (709.416 pessetes a l'any) en un termini de cinc anys.

Concentració en Funció Pública. (Foto Arxiu).

La Confederación STEs y el STE-PV han solicitado la inmedíata reunión de la Mesa Sectorial de Educación, en el MEC y en el PV, para abordar la homologación pendiente. Una medida mas que necesaria, teniendo en cuenta que gran parte del avance que supuso el Acuerdo del 88 se ha disipado como consecuencia de los sucesivos acuerdos de la Función Pública Valenciana y la marginación de la ensenanza.

La nueva situación abierta en Canarias (donde el STEC tiene la mayoría absoluta) no podria expïïcarse sin el precedente de los Acuerdos de Mayo del 88 que marcaron el primer reconodmiento de la deshomologación que sufrfamos y que ademàs reconocfa que la negociación autonòmica era posible y era un marco donde podia sítuarse la negociación. No en vano es en este marco de donde continuamente viene la deshomologación en el País Valencià.

Los estudiós realízados dan como resultado una cantidad en torno a las 60.000 pesetas.

Hasta ahora la Admínistración solo ha dado excusas para no abordar el tema y retrasar la negociación del Nuevo Sistema Retributívo. Primero fue la proximidad de las elecciones síndicales, y ahora que no hay tiempo por la negociación de otros decretes derivados de la LOGSE. No es posible demorar por mas tiempo la negociación. Todo el de-

O

sarrollo de la LOGSE depende, en definitiva, de un adecuado reconocimiento de la valoración social del trabajo docente, y en concreto de unas retribuciones justos y de la superación de las actuales discriminaciones que sufre el profesorado.

LA HOMOLOGACIÓN, EN PELIGRO Las enormes presiones que està recibiendo el Gobierno Canario para que no tramite la Ley en el Parlamento autonómico situa el tema en un contexto que sobreposa las islas y supone una prueba de fuerza entre la Administracíón y el profesorado. Así serà valorada por nuestra Confederación. Ha llegado el momento de dar un paso mas. Continuar enganando al profesorado manteniéndolo continuamente discriminada y en tensión no es la mejor forma de afrontar una reforma educativa que ademàs va a suponer la reconversión del sector. El desarrollo de los prímeros proyectos de la LOGSE (jubilación anticipada, acceso a la FP docente, acceso del grupo B al A, a la condición de catedràfico) no se puede calificar de esperanzador, sinó en ocasiones tenderfcíoso y provocador.

Las espadas vuelven a estar en alto. La Administración tiene la palabra. El que avisa no es traïdor.

Última hora ?/ «GRAN ENCICLOPÈDIA Convenia f VALENCIANA» General (10 VOLUMS)

Una obra d'especial interès i transcendència per a tota !a societat valenciana, amb la col·laboració de més de 400 professionals de tots els camps del saber: historiadors, metges, juristes, geòlegs, llingüistes, esportistes.

OFERTA ESPECIAL PRE-PUBLICACIÓ Per a més informació: Telèfon (96) 172 45 87 Marià Piris. C/ Pintor Sorolla, 85. 46400 CULLERA

M. TALLER Places

04 50.

Homologacions Mas cerca

Cal entendre-la com a «quasi» definitiva i per tant poden haver variacions. A partir del 15 d'abríl es publicarà la convocatòria amb l'oferta definitiva i els criteris que en el País Valencià s'han de desenvolupar (barem, proves pràctiques, sistema d'organització, etc,).

Educació Física Ciències Socials Matemàtiques i CN....

Anglès Pre-escolar E. Esp. (Ped. Terap.) .

E. Esp. (Aud. i Lleng.)

Valencià Francés

08 27.

52 16.

A, 10,

EN VALENCIÀ O TAMBÉ CASTELLÀ

Tras la reunien de la Mesa Negociadora del pasado dia 1 de abril, la situación sigue bloqueada debído a las posiciones que mantienen ambàs patronales, así: Educación y Gestión: Estaria dispuesta a firmar el VIII Convenio sin hacer cuestión de la representatividad, però para utilizar la misma fórmula en la revísión salarial pide un aplazamíenío hasta después de la celebración de su J urna Directiva el pròxima día 12.

CECE: No està dispuesta a fir-

mar prímero el VIII Convenia si no tiene la garantia de que se va a utilizar la mísma fórmula en cuanto a la representativídad para la revisión salarial.

Ante estàs posiciones que ímpíden cualquier avance, los sindkatos, unitariamente, accedimos al receso solicitado por E. G. como un ultimo intento de desbloquear lo situación, ya que el día 12 E. G. tiene su Junta Directiva y a partir del día 16, CECE tiene su Congreso; con posterioridad, el próximo día 22 habrà una nueva reunión de la Mesa de Negociación donde esperamos soluciones.

Si en la reunión del día 22 no hay avances, los sindicatos deberíamos empezar a plantear movilizaciones que obliguen a las patronales a llegar a un acuerdo sobre el tema de su representatividad.

N.° 73-Abril 91

21 ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ

La Mesa General de Negociación en Función Pública

Alacant, Castelló i València

Constituïdes les Juntes de Personal Docent El darrer mes s'han constituït les tres Juntes de Personal, segons la representativitat atorgada democràticament en les eleccions sindicals celebrades el proppassat A de desembre del 1990, on l'STE-PV resultà ser novament el sindicat majoritari a ['ensenyament públic no universitari al País Valencià.

L'STE-PV, des de la responsabilitat que li ha atorgat el professorat, va decidir presentar-se a les presidències de les Juntes de Personal, per tal de dur endavant el projecte amb el qual va participar en les eleccions.

Al mateix temps, es tracta de manifestar la voluntat política de fer tot el possible per a representar, des de les tres Juntes de Personal, d'una manera unitària l'opinió de la majoria de delegats i delegades.

ALACANT

Qui vol convertir-la en un circ?

Finalizado el proceso de elecciones sindicales en la Admínístración Pública procede la constitución de las diferentes Mesas de Negociación previstos en Ley 7/1990.

Una interpretación innecesariamente restrictiva e incorrecta de la citada Ley 7/1990 podria determinar la no presencia del STEPV (STEs) en al Mesa General de la Comunidad Valenciana. Se trotaria, caso de darse este supuesto, de una violacïón de la libertad sindical, pues seríaa una discriminación en un aspecto bàsico como es la representación de los sindicatos y su partícipación en la determinación de las condiciones de trabajo.

-• "Efectiva men te, el STEPV ha obtenido en el ultimo proceso de Elecciones de los Órganos de Representación del Personal al Servicio l de las Administraciones Públicas, en el ambito de la Comunidad Valenciana, un total de 6.284 votos y 39 representantes, que suponen un 13V2 y un 5'70% de la totalidad de votos y representantes. Estàs cifras contrasten con las correspondientes a otras organizaciones que, con 4.292 y 5.933 votos, que son un 9'37% y un 12'93% del total de votos, han obtenido 108 y 97 delegados respectivamente, esto es, un 15'79% y un 14'18% del número total de delegados, y todo ello en el mismo ambito al que hace referència la Mesa General de la Comunidad Valenciana.

La desproporción votos-deiegados obtenidos, que en el caso mas extremo nos da un delegado por cada 161'12 votos, para el STEPV, por un delegado por cada 39'74 votos, para otra organización, y todo, insistimos, en el mismo ambito, no tendría tanta import à n c i a si no f u e r a porque el STEPV, a pesar de la alta audiència electoral demostrada, podria ver cuestionada su presencia en la mesa.

El origen de esta situación reside, entre otras, en la dístorsión creada al íijar las unidades electorales. A modo de ejemplo pode-

mos comprobar que. había, en el proceso electoral anterior, 8 unidades electorales para el personal sanitària de la comunidad autònoma de Andalucía, que contrasta con las 23 que hay en el ambito de la Comunidad Valenciana para un colectrvo de trabajadores sensiblemente inferior.

• No cabé, por otro lado, argumentar en el sentido de que, en este caso, el STEPV es un sindicato cuya presencia se limita al sector de la educación pues, aparte de no ser una argumentactón vàlida, otras organizaciones también tienen sus mejores resultados en un ambito sectorial, hay una definición muy clara por parte del Tribunal Constitucional en contra de la utilización de este criferio, por tratarse de una discriminación atentatoria de la libertad sindical. Habría que anadïr que este claro posicionamiento del Tribunal Constitucional nos obliga a una seria reflexión para evitar caer en lo que justamente seria una discriminación objetiva de un sindicato, en base, no ya a su presencia en un único sector, sinó a su presencia en un sector determinada, el de la enseíïanza, ya que la manifiesta desproporción en la relación entre votos y delegados supone, de hecho, una barrera cuyos efectos incurren de lleno en la discriminación sindical.

Los datos referentes a Sanidud, y por comparacíón con el resto de los sectores, son claramente desproporcionades para tratarse de una medida puramente organizativa, que ha definida 23 àreas como podía haber definida 46 o 3.

Seria deseable llegar a una solución consensuada entre Administracïón, STEPV y el resto de los sindicatos integrantes de la Mesa. De no ser así los responsables incurriràn en una clara voluntad antidemocràtica y estaran poniendo las condiciones para que un tribunal pueda modificar las ^distorsiones ahora creadas por la Areas de Salud. Porque lo que està claro es que, si es preciso, hasta el Tribunal Constitucional llegamos.

ELECCIONS SINDICALS 90

ÀJEA FUNCIÓ PÚBLICA VALENCIANA' Servei Valencià Salut Ensenyament no universitari Serveis Centrals i Territorials Universitat

TOTALS

VOIS

(tVOTS

DELEGAI

% DELEGA!

17.130 37'40 21.761 47'50 4.349 9'49 2.569 5'61

387 119 86 92

56'5 17'39 12'57 13'45

45.809

684

100

100

El 25 de febrer es va constituir la Junta de Personal Docent no universitari d'Alacant.

Es proposà l'elecció de president, estant candidat Melcior Botella (STE-PV), que després de la votació resultà elegit per: 24 vots a favor.

14 vots en blanc.

5 vots en blanc.

A continuació es passà a elegir secretari, estant candidat Vicent Ripoll (CC OO), que és elegit per: 16 vots a favor.

21 vots en blanc.

En aquesta primera reunió de la Junta d'Alacant es varen aprovar dues resolucions: la primera, exigint a l'Administració la solució del problema de les baixes no cobertes. La segona, exigint igualment a la Conselleria el pagament immediat de les subvencions als centres per despeses corrents.

Tanmateix, una resolució sobre professoral interí no es va poder discutir davant la negativa d'alguns delegats i delegades de CSIF i CC OO perquè no estava en l'ordre déf aíafT*) «no"1 efa le-

gal». Bones excuses per a amagar vergonyoses actuacions davant el professorat interí.

darnenl en el pagament de les nòmines i l'estat actual de la responsabilitat civil.

CASTELLÓ

VALÈNCIA

L'I 1 de febrer es va constituir la Junta de Personal Docent no universitari de Castelló.

L'STE-PV va proposar com a president a Santiago Vilanova i Anó, quedant elegit amb el següent resultat: 16 vots a favor.

9 vots en contra.

Per a secretari/a CC OO va proposar a Salvador Villa, Í l'STE-PV a Rosa García. Després de celebrada la votació, el resultat fou: Rosa García, 14 vots.

Salvador Villa, 1 1 vots.

Quedant elegida secretària Rosa García.

En aquesta primera reunió de la Junta de Personal de Castelló es va acordar entre d'altres coses: Exigir dels Serveis Territorials una notificació oficial per als diferents centres, comunicant el dret que tenen els membres de la Junta a l'alliberament d'hores per tal de poder assistir a les reunions. Informació sobre el retar-

El 25 de febrer es va constituir la Junta de Personal Docent no universitari de València.

Es presenten dos candidats a president: Joan Blanco, per l'STE-PV, i Manoio Picó, per CC OO, amb el següent resultat: Joan Blanco, 30 vots.

Manoio Picó, 18 vots.

En blanc, 2 vots.

Quedant proclamat president Joan Blanco.

Es presentà candidat a secretari Carles Bordes, per l'STE-PV, amb el següent resultat: 24 vots a favor.

0 vots en contra.

23 vots en blanc.

1 vot nul.

Quedant proclamat secretari Carles Bordes.

En aquesta primera reunió de la Junta de València es varen aprovar dues resolucions: La primera, referent a la problemàtica de les substitucions no cobertes, Í la segona, referent a l'Onzena Promoció d'Accés Directe.

£Què és una Junta de Personal?

Quines són les seues funcions?

Per a què serveix?

Són molts els treballadors i treballadores de l'ensenyament que es fan aquestes preguntes i d'altres.

Des de l'STE-PV sempre hem pensat que les competències de les Juntes de Personal són insuficients com a òrgan de representativitat del conjunt dels treballadors i treballadores.

No obstant això, les preguntes del encapçalament les podem contestar mitjançant la Llei 9/1987, del 12 de maig, d'Òrgans de Representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les Administracions públiques («BOE» núm. 144, del 17 de juny), o en el seu article 9 diu: «Les Juntes de Personal i els Delegats de Personal, en el seu cas, tindran les següents facultats en els seus respectius àmbits: 1. Rebre informació, la qual li serà facilitada trimestralment, sobre política de Personal del Departament, Organisme o Entitat Local.

2. Emetre informe, a sol·licitud de l'Administració Pública corresponent, sobre les següents matèries: a) Trasllat total o parcial de les instal·lacions. b} Plans de formació de Personal. c) Implantació o revisió de sistemes d'organització Í mètodes de treball.

3. Ser informats de totes les sancions imposades per faltes molt greus.

4. Tenir coneixement i ser escoltats en les següents qüestions i matèries: a) Establiment de la jornada laboral i horari de treball. b) Règim de permisos, vacances i llicències. c) Quantitat que percep cada Funcionari per complement de productivitat.

5. Conèixer, almenys trimestralment, les estadístiques sobre l'índex d'absentisme i les seues causes, els accidents en actes de servei i malalties professionals Í les seues conseqüències, els índexs de siniestralitat, els estudis periòdics o especials de l'ambient i les condicions de treball, així com defs mecanismes de prevenció que s'utilitzen.

6. Vigilar l'acompliment de les normes vigents en matèria de

condicions de treball, Seguretat Social i ocupació, i exercir, en el seu cas, les accions legals oportunes davant els organismes competents.

7. Vigilar Í controlar les condicions de Seguretat i Higiene en el desenvolupament del treball.

8. Participar en la gestió d'obres socials per al personal, est a b l e r t e s en l'Administració corresponent.

9. Col·laborar amb l'Administració corresponent per a assolir l'establiment -de totes aquelles mesures que procuren el manteniment i increment de la productivitat.

10. Informar als seus representats en tots els temes i qüestions als quals es refereix aquest article».

Per tant, està clar que acfuests són els paràmetres en els quals legalment ens movem. El nostre objectiu, des de les Juntes de Personal, serà DESENVOLUPAR al màxim aquestes funcions Í arribar a d'altres que la Llei no contempla. Les Juntes de Personal, com a Comitè d'Empresa de l'Ensenyament, han d'estar presents en tots aquells llocs on la problemàtica del professorat es desenvolupe, començant pels propis centres. En aquest sentit, les Juntes de Personal han de lluitar perquè els centres siguen els protagonistes, començant per l'elecció de delegades i delegats, i lluitant perquè les competències siguen cada vegada més amples.

D'ACTUALITAT

N.° 73-Abril 91

La comunitat educativa, unida

Substitucions per als centres La Conselleria va ordenar el dia 12 de febrer als Serveis Territorials la paralització de les contractacions del professorat que cobreix les substitucions als centres públics. Aquesta ha estat motivada per la falta de pressupost í per tal a'evitar que una part del col·lectiu del professorat interí treballe més de 1 65 dies.

La decisió presa per l'Administració, que no ha estat negociada ni en la Mesa Sectorial ni amb les Juntes de Personal, ha agreujat la ja deficient situació dels centres.

Aquesta situació és molt greu al no haver una bona planificació dels recursos, per la falta de previsions pressupostàries, per les possibles repercussions negatives de cara a l'aplicació de la Reforma Educativa, per la modificació del catàleg i del Pla del Centre sense conlar amb els representants de la Comunitat Educativa... Davant d'açò hem potenciat, amb la resta d'organitzacions sindicals, des de les Juntes de Personal Í d'acord amb les Associacions de Pares i Mares i d'Estudiants, una campanya de denúncia i oposició a tal decisió. Fruit d'aquesta són les concentracions davant de la Conselleria o dels Serveis Territorials.

Cal que l'Administració done solucions d'una manera urgent al problema, solucions que no poden passar per cobrir sols les baixes de llarga durada, mentre les de curta són cobertes pel professorat de suport, E. Física, E. Especial, o per aquell professorat que considere l'Administració. Si acceptàrem tal proposta estaríem abocats a la congelació de les actuals plantilles dels centres, a la reducció de la bossa de professorat substitut i, en definitiva, a convertir el treball col·lectiu dels centres en paper mullat.

En aquest moment els centres tenen un catàleg publicat al «DOGV», íambé un Pla de Centre aproval pels Consells Escolars, i amb el vist-iplau de l'Administració, i un professorat amb unes habilitacions Í adscripcions reconegudes oficialment. Per això, rii podem ni devem consentir que ara hi hagen pressions als Claustres, Consells Escolars o Equips Directius per a modificar tot açò.

En cas d'haver-les, recomanem que: « Convoqueu amb caràcter d'urgència el Consell Escolar del Centre per a ratificar el Pla del Centre.

• Demaneu per escrit qualsevol instrucció dels inspectors i inspectores o de l'Administració. « Poseu-vos en contacte amb la respectiva Junta de Personal.

• No accepteu cap xantatge per part de l'Administració.

• Si les baixes no són cobertes, cal pressíonar a l'Administració: — Explicant als pares i mares que no podeu atendre els xiquets Í xiquetes en condicions a partir del 3, er dia, sol·licitant-los col·laboració.

— Concentracions davant els SS TT. — Decisió del Consell Escolar de tancar el centre sí el problema és greu.

—- En definitiva, sol·licitar col·laboració activa perquè el centre no es convertesca en un «pàrking».

Per tal de garantir el normal funcionament de l'Escola Pública, cal que s'augmenten els pressupostos destinats a Educació per tal que siguen suficients, i no com diuen els responsables de la Conselleria, que el que estan fent és una «utilització racional dels recursos».

Animem a tota la comunitat educativa a participar en totes les iniciatives que vagen sortint per tal de donar una resposta clara i contundent a aquest proDlema.

/3

La «condición» de interina o interina Las deficiencïas del sistema educativo, de un lado, la política de empleo de la Administración (siempre restrictiva), y la creciente demanda de mejora de parte de la sociedad han generada en los úlfimos anos, como ya ocurriera en los afios 70, un aumento de profesorado contratado según las necesidades, con unas condiciones laborales lamentables, sin ninguna seguridad en el empleo, privada de derechos elementales como el cobro de trienios, etc. Ademàs este profesorado ha de hacer frente a los trabaios mas variades, cambíando de residència constantemente, cubriendo sustituciones, bajas de enfermedad, cursos de formación... En fin para una función desagradable, aunque imprescindible, las peores condiciones laborales. Este colectivo son los companeros y companeras iníerinos e interinas.

De otra parte conviene dejar claro que este colectivo ya ha accedido medianle concurso de méritos (mas o menos aceptable, però igual para todos y todas) y por tanto ya ha sufrïdo un filtro, que ocupa plazas reales, necesarias para el sistema, y que se somete a un orden controlada por las organizaciones sindicales. En esta situación parece claro que, cuando Volem solucions. un interlno o interina accede a un puesto de trabajo después de anos convocar una huelga para modifide paro y espera, lo lógico seria car los puntos mas conflictívos. Las que este período le sirviera como condiciones del momento no permíformación, y su labor se centrarà tíeron una movilízación de gran basicamente en su función pedagòenvergadura, y la LOGSE salió gica, para así completar en la adelante con el beneplócito de las practica su formación inicial. Lejos «Centrales» mayoritarias. A pesar de ello su función se ve presidida de ello fue posible negociar una por la angustia y la ansiedad por transitòria que permitiera en los conservar su trabajo, por saber próximos tres anos acceder al codonde va a residir mariana y por lectivo de interines e interinas. Pael estudio de unas oposiciones inúralelamente otra vez los firmantes tiles e irraclonales que le permitan de la PSP con el ANPE y la CSIF conservar su puesto de trabajo. firmaban un acuerdo que circunsEl STE-PV siempre defendió que criba el alcance de la transitòria el acceso a la docència se debía quinta limitàndolo a quellos que hacer a través de una lista de paro hubiesen trabajado 165 días en el controlada democràticamente, y curso 89/90. que tras un período de practicas fiEn estàs circunstancías se enjado en tres anos el puesto de tra- marca la lucha del ano 1991. Desbajo se consolidaria. Con este sisde el principio la Confederación de tema las angustias desaparecerían STES y el STE-PV apostaran por y el profesor o profesora podria un desarrollo de la transitòria dedicar sus esfuerzos a lo fundaquinta que permitiera el acceso de mental: el trabajo didàctica. La la totalidad del profesorado inteAdministración sin embargo manrïno, al tiempo que por garantizar tíene el principio de la competitivila estabilidad para todo el codad a través de las oposiciones, y lectivo. a veces con el apoyo de otras orPara ello el STE-PV potencio ganizaciones sindicales. mediante asambleas comarcales la En el ano 1990 se negocio la consolidación de la Coordinadora LOGSE, era una oportunidad hisde Dénia que ha permitido la partòrica para cambiar el sistema de ticipación y decisión de todos y toacceso. No fue posible, CC OO y das los trabajodores y trabajadoUGT tenían prisa por consensuarras. En esta estructura (en la que la y la Confederación de STES que participo desde el principio la intento negociar hasta el ultimo CGT) se debatieron las propuestas momento se vio en la obligación de de la Administración y las medidas

de presión. Se partia de una posición difícil però la confianza del colectivo nos permitió avanzar sustancíalmente en la negociación fue posible una propuest unitària con FETE-UGT que llevo también a movilizacíones conjuntas. La obsesíón por firmar de CC OO no ha permitido mejorar la última oferta cuando se podia llegar a un final mas cercano a nuestras posiciones. Así las cosas, nos encontramos ante un acuerdo claramente insuficiente aue no garantiza el acceso de todos y todas los interinos e ínterínas, y con múltiples lagunas sin aclarar en torno a tribunales, especialidades, prueba, etc. Y ademàs sin ninguna clàusula de garantia de estabilidad. Queda una importante batalla por librar en nuestra comunidad, es necesario conseguir que ningún interina o interina vea pelrgrar su puesto de trabajo ni la calidad de aquel, este es nuestro reto en la lucha que nos espera.

Desde aquí hacemos un llamamiento al conjunta de los Sindicatos para ampliar el acuerdo de estabilidad del 90 a todo el colectivo, y hasta que acceda a la función pública, al tiempo que llamamos a todo el profesorado interina, para que sigan participando, debatiendo y decidiendo a través de la Asamblea.

Solo así avanzaremos.

LA DINÀMICA DEL DESARROLLO DE LA LOGSE:

COMUNICADO CONJUNTO DE FETE-UGT Y STES La incapacidad inicial de la administración educativa para afrontar el desarrollo de la LOGSE en sentida positiva, y la utillzación de viejos mecanismes predemocràticos (referèndums manipulades) para legitimar posiciones negociadores, alcanza hoy una de sus cotas mas evidentes.

FETE-UGT y la Confederación de STES quíeren manifestar su mas enérgíco rechazo al acuerdo alcanzado por el Ministerío de Educación y Ciència y los Sindicatos CC OO y ANPE, que pretende evitar con este acto, la posíbilïdad de seguir profundizando, en un marco negociador, sobre los síste-

mas de acceso, promoción y movilïdad, a la luz de lo establecido en la LOGSE. La valoración ponderada y global de los distintos aspectos relevantes del sistema de acceso transitòria, la consideración de la movílidad y promoción en la misma línea que para el resto de la función pública, la no exclusión de colectivos, el crecimiento real de efectives y la elíminación y erradicación de fa precaríedad en el empleo docente, son aspectos que se van a ver condicionados negatïvamente por el pacto.

Las últimas convocatòries de movilizaciones realizadas por am-

bos sindicatos han contada con un masivo apoyo por parte del profesorado interina, que ha demostrado de una forma espontànea su rechazo a la propuesta del MEC. El referèndum fantasma promovido por alguna fuerza sindical para justificar su firma, ha sido una autèntica farsa, que no ha secundado nt un 20% de los interinos. El número de firmas en contra del acuerdo que hemos recibido ambos sindïcatos pasan de 8.000, solo del àmbito gestionada por el MEC, y siguen llegando mas cada dia. Las asambleas que se realizan en todo el estado rechazan rotundamente la propuesta.

La voluntad de la Confederación de STES y de FETE-UGT es seguir denunciando esta normativa en las instàncies en las que en estos momentos se debaten los proyecíos, Consejo Escolor del Estado y Comisión Superior de Personal.

Ambos sindicotos estamos realizando un estudio jurídica, con la ïntención de recurrir el Real Decreto de acceso a la función pública docente si llega a publícarse, ya que supone el incumplimiento de varïos preceptes de la Ley Orgànica de Representación Sindicol de los funcionaries, violà el derecho a lo negociación colectiva y no se ajusta a lo contemplado en la Dis-

posición Transitòria quinta de la LOGSE. Entendemos que el precedente abierto en esta negociación, en el marco de desarrollo de la LOGSE, rompé el necesario consenso que la aplicación de la Reforma exige.

Esta fractura ha quedado reflejada de forma patente en el rechazo mayoritario de los proyectos por parte de los colectivos afectaaos.

De no reconducirse los procesos de negociación, caminamos en una dirección alfamente peligrosa, que sóío puede conducírnos al desconcierto y la desconfianza del profesorado, ante la forma en que se va cristalizando la Reforma.

4/ DESENVOLUPAMENT DE LA LOGSE

Jubilación anticipada: cerrada hasta el 97

El Consejo de Ministros del pasado 28 de dicïembre aprobó un acuerdo en el que se determino el importe y condiciones de las gratificaciones extraordinàries previstos en la LOGSE para los funcionaries docentes no uníversïtarios que se acojan a la jubïlación anticipada establecida en dicha Ley. Esta opcïón la podran ejercer los cítados funcionaries durante el período comprendido entre los anos 1991 y 1996, ambos inclusive, sïernpre que se cumplan los siguíentes requisitos: 1. Estar en activo el 1 de enero de 1991 y permanecer en dicha situación.

2. Tener cumplidos se se n ta anos de edad.

3. Tener acreditados quince anos de servicios efectivos. A tal fin, deberà de solicïtarse la jubilaclón dentro de los dos primeros meses del ano en que se pretenda acceder a la Jubilación.

La cuantía de la pensión de Jubilación serà la que resulta de aplicar, a los haberes reguladores que en cada caso procedan, el porcentaje de calculo corresponaiente a la suma de los anos de servicios efectivos que tenga acreditados el funcionario al momento de la Jubilación voluntària y del período de tiempo que le falta hasta cumplïr la edad de 65 anos.

Los funcionaries docentes que tengan acreditados, en el momento ae la jjubilación 28 anos de servicios erectivos podran percibir, por una sola vez, una gratih'cación extraordinària. La cuantía de las citadas jubllaciones, relacionada con la edad, anos de Servicio y cuerpo al que se pertenece, estarà entre 250.000 y 790.000 pesetas para el cuerpo de maestros, entre 250.000 y 939.000 pesetas para los maestros de taller, entre 299.000 y 939.000 pesetas para agregados de BUP y FP y entre 299.000 y 1.250.000 pesetas para los catedràticos.

La Confederación de STEs no suscribió en su dia este cuerpo (que solo fue flrmado por CC OO), ya que: a) Ninguna de nuestras propuestas fue aceptada en la mesa de negociación: 1. Las ïndemnizaciones tenían que aumentarse de forma que el adelanto de la edad de Jubilación no suponga para ningún profesor o profesora pérdida respecto al salario en activo, ni de las mejoras

que se deriven de la segunda fase de la homologación.

2. Mantenlmiento de los derechos sociales (vivienda, matrícula gratuita...).

3. Cobro del subsidio de Jubilación que, por importe de dos mensualidades, da MUFACE a los y las que se jubílan con caràcter forzoso.

4. Mantener la Jubilación voluntària, en las condiciones anteriores, mas allà del 96.

5. Abrir negociación sobre la Jubilación voluntària a los 30 anos de servicios. b} Sí bien la oferta del MEC supone una posibilidad de anticipar la edad de Jubilación, esta tïene un caràcter limitado en el tiempo (período del 91 al 96) por lo que parece que la Administracíón quería, de cara a la entrada en vigor de la LOGSE, reajustar las plantillas de trabajadores docentes elimínando al sector que, prevlsiblemente, menos motivado estaria en cooperar en la puesta en practica de todo lo que la ley supone, ofertando a cambio unas gratificaciones ínferiores a las que se ofrecen, cuando concurren parecídas circunstanclas en otros sectores (compàrese para ello con lo que se cobra en empresos prïvadas tras jubilaciones anticipades), y perdíéndose en todo caso, con refacíón al salario en activo cantidades que suponen entre el 4 y el 23% de las retribucíones, en activo, El STE-PV continuarà-lücKandoL para conseguir, en línea'de lo que exponíamos en nuestro programa, unas condiciones de Jubilación dignas para todo el profesorado que se concretan en: 1. Pensíón de Jubilación igual al total del salario en activo (100%).

2. Jubilación forzosa a los 60 anos de edad y voluntària a los 55 anos o 30 de servicios; en los dos casos con el 100% del salario en activo, como mínimo.

P. O.: CC OO, firmante en solitario del Acuerdo sobre el tema dos días antes de la aprobación en Consejo de Ministros, deberà explicar a los posibles afectades y afectades su postura y, si son coherentes, deberàn callar las reivindicaciones sobre este tama hasta el ano 97. A nadie engana cuando intenta arrogarse como logro proplo algo que es parte del patrimonio de lucha de los y las ensenantes y que ya venia en la LOGSE.

N. ° 73-Abril 91

Sobre l'accés a condició de catedràtic La Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) ha suprimit el Cos de Catedràtics; tanmateix, l'Addicional 10.2 es trau de la «mànega» la condició de catedràtic, que haurà de desenvolupar-se segons els criteris de l'Addicional 16.3. Durant els mesos de gener i febrer ha hagut diverses Meses Sectorials d'Educació a Madrid, en les quals l'Administració i els Sindicats han estat negociant el Sistema Transitori d'Accés a la Funció Pública Docent, l'Accés als Cossos del Grup A des del Grup B i l'Accés a la Condició de Catedràtic. A aquest tema anem a referir-nos. En la darrera Mesa els STEs reiteràrem a l'Administració la necessitat de no tancar aquests temes: la Condició de Catedràtic l'han solventada en una hora Í mitja de negociació!

Durant la campanya electoral de les eleccions sindicals, l'STEPV va mostrar una posició clara al respecte. Alguna gent interpretà la nostra concepció de Cos Únic d'Ensenyants com «Igualitarïsme a la baixa» o «mescla indiscriminada dels diferents cossos d'ensenyants». No es volia entendre que es tractava d'una alternativa valenta, l'objectiu de la qual era la dignificació de la tasca docent; es defensava una mateixa titulació per a tot el professorat, la llicenciatura, amb matèries orientades a l'adequada preparació pedagògica ais diferents cicles educatius. Alternativa que es concretava ara en els EE MM en la consecució d'un únic Cos de Secundària, amb el reconeixement del mateix complement de destinació , el 26, per a tot el professorat (tot Í respectant l'actual situació dels catedràtics).

La importància Í repercussions de la regulació de la Condició de Catedràtic és tal que l'STE-PV no és, en absolut, partidari que el tema es tanque en una única reunió de la Mesa Sectorial. Aquest tema ha de ser debatut i analitzat amb profunditat per tot el professorat. A pesar de l'esforç de difusió de l'última proposta de l'Administració, acceptada com a «molt satisfactòria» per alguns sindicats, encara hi ha gran part del col·lectiu que no té informació. Per a suplir aquesta mancança, Í'STE-PV va a iniciar Assemblees d'EE MM i explicarà el tema als claustres que ho sol·liciten.

El manteniment de fet del Cos de Catedràtics camuflat en la Condició de Catedràtic seria una hipocresia que només una actuació clara pot evitar.

Us proposem una reflexió sobre les següents qüestions: • És que l'Administració ha elaborat el perfil idoni de professorat de Secundària en el nou marc de la LOGSE? Amb la Condició de Catedràtic, es vol premiar a un 30% del professorat que compleix aquests requisits?

Podríem conèixer quin perfil és el proposat?

centatge del 30% de professorat • L'Administració vol donar que podrà adquirir I esmentada certes prebendes a un reduït condició, a què respon?, és inanombre d ' e n s e n y a n t s ? Estem movible?, quin percentatge pend'acord que hi haja un reduït sen traure temporalment?, quines col·lectiu que puga elegir grups i repercussions tindrà aqueixa forn per clavant dels demés? O quantitat en el temps?, què pasque l'elecció del o la Cap de Sesa amb aquelles especialitats que minari i d'altres càrrecs no siga no tenen 8 anys d'antiguitat, és democràtica? O bé que no tota dir, van a quedar marginades hom estíga en les mateixes condid'aquest procés assignatures cions per a tenir accés a la Secom Valencià o Educació Física? cundària no obligatòria?

A l'STE-PV estem convençuts • Amb freqüència hom contesque es donen condicions per a fer ta que ara només es tracta de reun gran salt cap endavant en gular el mecanisme d ' a c c é s l'Ensenyament Secundari. Això —concurs de mèrits i barem conexigeix un esforç de tothom. Per cret—, però que de cap manera la nostra banda, proposem les va a Implicar altra cosa que una següents línies d'actuació: determinada quantitat de diners.

Després veurem com ja no és • Potenciar la participació i així. A més a més, d'on s'extrau debat del professorat en tots els el pressupost? De no elevar el sadesenvolupaments normatius de lari al conjunt del professorat? la LOGSE. Extraure conclusions i establir mecanismes que perme• Aquest mecanisme és un pas ten la incidència de dites conclumés en l'experimentació d'un nou sions. Desenvolupar l'anàlisi model de sistema retrlbutiu. Moadequada de les causes que model que, amb pretensions de motiven el mal ambient en alguns dernitat, tendeix a avaluar cencentres i mecanismes reals a'intre i professorat i a incentivar un centivació per a tot el col·lectiu. reduït nombre d'ells. Fórmula • Que cap sindicat pacte premàgica que justifica una anàlisi cipitadament amb l'Administrap r è v i a : els g r a n s mals a ció coses que puguen tenir efecl'ensenyament són conseqüència tes negatius. Ja que la LOGSE del majoritari col·lectiu de profescontempla la Condició de Catesorat que «no treballa bé, no dràtic, que s'arbitre un temps míparticipa, no s'il·lusiona per nim per a efectuar el debat sobre res...». aquesta qüestió.

La Incentivació necessària no • Compromís real de tots els ha de confondre's amb carrera sindicats de treballar, a curt terdocent jerarquitzadora, o amb mini, per: la disminució de la rapromocions reduïdes i falses —a tio; la reducció de la jornada lamés de rendibles per a l'Adminisboral; l'establiment dels cursos tració—. On quedarà el nostre de formació; l'aplicació dels plantejament de defensa de la Acords de Maig del 88, pel que mobilitat entre els diferents cicles fa als cursos de formació i als meeducatius si amb la Condició de canismes de mobilitat a la UniCatedràtic només el professorat versitat; la finalització del procés que l'obtinga pot accedir a la d'homologació retributiva.

Universitat. I és que el tema té notables implicacions: sí no es • Vertebrar mecanismes de modifica l'article 39.4 de la Llei compromís entre Administració i de Reforma Universitària (LRU), sindicats que permeten eliminar canviant la terminologia, el proels elements de mal funcionament fessorat de Secundària que no en els centres i la falta de respontinga la Condició de Catedràtic sabilitats, si n'hi hagués, en ordre mai no podrà accedir a la Unia potenciar el millor ambient de versitat. treball i convivència democràtics, A més a més, queden per deaspectes bàsics de la millora de terminar aspectes importants, la.qualitat de l'ensenyament púcom per exemple el famós perblic;'• : "' :• V'

Comunicació:

Ante la polèmica de la clase de religión La Confederación de STEs enLa posición de la Conferencia tiende que todas las. creencias, in- Episcopal en su actual negociacluídas las religiosos, son un de- ción con el MEC està condicionarecho individual de los ciudada- da por los Acuerdos Iglesia-Estanos. do, prorrogados en 1979, en los La escuela de un estado acon- que se considera que la religión, fesional, tal como esta recogido aún como optativa, sigue siendo en la Constitución, no puede im- asígnatura fundamental. poner ninguna de las religiones.

La Confederación de STEs en Defendemos que por induda- consecuencia con lo arriba exble influencia del hecho religiosa presado plantea la necesidad de en nuestra realidad cultural, este revisión de esos acuerdos. ha de estudiarse en el contexto Nuestra postura es contraria a del àrea de las ciencias sociales, la propuesta del MEC al fijar una y que las creencias religiosos se hora de estudio dirigida, como den en otros lugares idàneos di- alternativa però el olumnado ferentes a la escuela (iglesia, fa- que no opte por las closes de religión. mília...).

En tanto no se modifiquen los acuerdos Iglesia-Estado en el sentido de que la religión se aborde fuera de la institución escolar, la Confederación STEs reivindica que: — El profesorado dedique esa posibfe hora a tareas distintas a la docència directa, concretades por la organización de cada centro.

— Esta hora, en cualquier caso, debe establecerse a primera o última hora de la ornada, para posibilitar que el a umnado que no opte por religión, pueda no asistir al centro durante ese período de tiempo.

PROPOSTES /5

N. ° 73-Abril 91

Campanya perla revaloració docent A l'anterior ALL-I-OL1 us explicàvem els seus objectius. Es pretén arribar a la totalitat dels centres del País Valencià i a la Comunitat Educativa per tal de planteíar un debat sobre la qualitat de l'ensenyament i la importància del treball docent. A l'STE PV estem convençuts, tal i com va ocórrer a França fa uns anys, que açò ens permetrà donar un pas endavant tant en la millora de la nostra consideració social com de les nostres condicions de treball.

Una societat que pretenga avançar ha de prestar una major atenció a l'educació. El maíestar docent, les exigències que la societat ens planteja, són una realitat. Al professorat li manca suport social, sols rep crítiques responsabilitzant-lo del fracàs escolar i dels problemes de l'ensenyament, quan totes i tots sabem gue aquestos problemes exigeixen solucions polítiques Í socials...

Es necessari, per tant,t REVALORAR SOCIALMENT LA FUNCIÓ DOCENT, LA FORMACIÓ INICIAL 1 PERMANENT, LES DOTACIONS DE MATERIAL I ELS SALARIS DEL PROFESSORAT. Per a que tot açò siga possible cal una clara voluntat política. Sense aquesta és impensable una vertadera REFORMA EDUCATIVA. En uns dies us arribaran als centres els «BITLLETS PER AL FUTUR... PER A UN FUTUR MILLOR DE L'EDUCACIÓ». Hi haurà un bitllet per al professorat í un altre per als pares i mares i els alumnes. Cada bitllet conté els aspectes fonamentals de la campanya per a fer possible la revaloració del treball docent Í de l'educació, una prioritat que es resumeix en deu propostes.

Des del SINDICAT DE TREBALLADORES I TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ esperem aue e! conjunt del professorat Í de tota la comunitat educativa taca seua aquesta campanya i participe activament: repartint el material, preparant i participant en les xerrades...

Esperem, per tant, rebre moltes sol·licituds d'actes des dels centres.

DIGNIFICAR LA TASCA DOCENT I TOTS ELS ASPECTES QUE PUGUEN MILLORAR LA QUALITAT DE L'ENSENYAMENT DEPÈN DE NOSALTRES. ESTEM CONVENÇUDES I CONVENÇUTS DEL VOSTRE SUPORT A LA CAMPANYA.

jfe

f Afí VAlfNÜÀ

Ull

Un bitllet per al futur ...cap a un futur millor de l'educació UN ENSENYAMENT PER A LA SOCIETAT DE L'ANY 2000 Volem un ensenyament capaç de formar joves crítics, solidaris i autosuficients. Un ensenyament que sàpiga adaptar-se a les necessitats educatives de cadascú, que assumesca un món en contínua evolució Í que facilite la col·laboració de tots els sectors de la comunitat educativa.

L'EDUCACIÓ: UNA INVERSIÓ AMB FUTUR Volem una escola compensadora de les desigualtats socials, un instrument de lluita per la dignitat i l'emancipació humanes. A més a més d'una nova estructura del sistema educatiu, reivindiquem una nova forma d'ensenyar, que, tot basant-se en el treball d'equip, compte amb els recursos humans i materials escaients.

UN OBJECTIU IMPORTANT: FER DE L'EDUCACIÓ UNA PRIORITAT Promoure una educació, una formació i una cultura que afavoresquen l'autonomia, la responsabilitat, l'educació ciutadana, és construir amb ciments sòlids una societat democràtica.

El pressupost destinat al servei públic de l'educació ha de ser prioritari, r'Sórf moltes les raons que avalen aquesta afirmació: a) La. qualitat dels recursos humans és la clau del desenvolupament d'un país. b) Una educació per a tothom és el fonament d'una societat democràtica.

REVALORAR EL TREBALL DOCENT: UN REPTE PER A TOTHOM Busquem el just reconeixement de la importància social del treball docent, amb la mateixa categoria en tots els nivells d'ensenyament, des de l'educació infantil fins la universitària. Per això reivindiquem: a) Una remuneració d'acord amb la importància que la societat ha de donar al treball docent.

b) Una formació inicial científica i superior, entroncada amb una formació contínua durant la nostra vida professional.

Es per això que demanem la

teva col·laboració en aquesta campanya, tot impulsant el debat social a'aquestes 10 propostes per a la revaloració del treball docent i l'educació:

10 propostes 1. NO UN MAGATZEM. Escolaritzar tota la població ja no és suficient; hom precisa recursos educatius i suports psïcopedagògïcs adients.

2. NO UNA CURSA D'OBSTACLES. La vida professional no pot convertir-se en una cursa d'obstacles per als ensenyants. La selecció ha d'estar entroncada amb la formació inicial i cal acabar amb les situacions d'inestabilitat professional.

3. POSSIBILITAT D'ENSENYAMENT INDIVIDUALITZAT. Hom precisa la suficient plantilla perquè el professorat puga atendre adequadament les necessitats educatives de cada alumne i alumna.

4. SALUT LABORAL, Cal millorar les condicions de salubritat dels centres, per tal de facilitar el treball del professorat i disminuir el risc de malalties professionals, definició del seu quadre i garantia d'una atenció sanitària en condicions.

5. UN CENTRE AGRADABLE DE VIURE. Arquitectura i voltants adaptats a les necessitats del treball docent i suficients locals per a tots els serveis.

6. UNA TEORIA I UNA PRÀCTICA EDUCATIVA CONTEMPORÀNIA. Els laboratoris, biblioteques i tallers han d'estar dotats dels millors mate-

rials. S'ha de facilitar l'aplicació i l'intercanvi d'innovacíons educatives.

7. UNA ESCOLA COL·LABORADORA. No s'entén un ensenyament modern sense treball en equip Í coordinació entre tots els professionals que formen part del centre educatiu, per la qual cosa es precisa una reducció de l'horari lectíu.

8. UN ENSENYAMENT CIENTÍFIC, LAIC I INSERIT EN LA SOCIETAT. L'escola s'ha d'obrir a un diàleg actiu amb la societat, amb la participació Í el compromís de tots els sectors de la comunitat educativa.

9. UN PROFESSORAT VALORAT SOCIALMENT. Una emuneració d'acord amb la importància que la societat ha de donar al treball docent.

10. UN ENSENYAMENT NO S'IMPROVISA. Aquesta professió, que evoluciona sense parar, exigeix una formació inicial de nivell superior Í una formació contínua al llarg de tota la nostra vida professional. Cal que les administracions i patronals garantesquen aquesta formació durant l'horari laboral.

N.° 73-Abril 91

61 RETRIBUCIONS

Les retribucions del professorat SiïUAGON ACTUAL

Taula retributiva any 91 Nivell

FUNCIONARIOS DOCENTES

C. Destinació

21

C. E<

Catedràtic

A26

130.593

P. Agregat

A24

130.593

82.648 69.001

Mestres taller

B24

110.839

69.001

15

Prof. EGB

B31

110.839

5ó 030

15

Inspecció E,

A/B

130.593

82.648

101

RESTO DE FUNCIONARIOS

Les retribucions que el funcionaria! de la Generalitat Valenciana va a percebre durant l'any 1991 han estat establertes en la Llei de la Generalitat Valenciana 7/1990, de 28 de desembre del 1990, de Pressupostos per a l'exercici 1991. Segons l'article 2 de l'esmentada Llei, «les retribucions bàsiques, així com les complementàries de caràcter fix i periòdic, assignades als llocs de treball que ocupa el personal en actiu al servei de la Generalitat Valenciana no sotmès a la legislació laboral, experimentaran un increment del 6'26%». registrat en el període novembre A això cal afegir el que s'estadeï 1989 i novembre del 1990. bleix en l'Acord adoptat pel GoQuan el temps de serveis presvern Valencià en la seua reunió del tats durant 1990 sïga inferior a 10 de gener del 1991: «Pel que fa l'any o s'haja realitzat una jornaa les retribucions per a 1991, el do inferior a la normal, l'import de procés per a la fixació definitiva la paga es reduirà proporcionalde les retribucions de! personal al ment. L'aplicació de la despesa es servei de la Generalitat Valenciafarà efectiva amb càrrec a la secna no pot donar-se per finalitzat ció pressupostària on el personal amb la publicació definitiva de la preste actualment els seus serveis».

Llei de Pressupostos de la GeneraVist això i unq vegada establerlitat Valenciana, per les següents ta la desviació entre l'IPC previst Í raons: l'IPC efectivament registrat en.

— La Llei s'ha limitat a reflexar l'any 1990 en el 0'96%, les retril'increment global previst en la Llei bucions a percebre són les que de Pressupostos Generals de l'Ess'assenyalen a les taules adjuntes. tat, que fixa, per a totes les AdmiA la nòmina del mes de gener hem nistracions Públiques, les retribucobrat la paga extra per valor del cions bàsiques i el complement de 0'96% de la massa salarial de destinació dels funcionaris. l'any 90 i l'augment del 6'26% — Pel que fa al complement esmés el 0'96% de la clàusula de repecífic, la Llei de Pressupostos Gevisió salarial, ja que aquesta es nerals de l'Estat fixa el creixement consolida. Aquesta consolidació global del mateix. En la Generalidel 0'96% de tots els conceptes retat Valenciana la competència per tributius s'ha acumulat sobre el a la fixació definitiva de l'esmencomplement específic. tat complement correspon al Govern Valencià, una vegada conegut l'esmentat límit global i previ EL GOVERN VALENCIÀ compliment del que es disposa en AUGMENTA ELS l'article 54 de la Llei 6/1990, de COMPLEMENTS ESPECÍFICS 14 de novembre, d'adaptació de ALS CÀRRECS la Llei 10/1985, de 31 de juliol, de UNIPERSONALS la Funció Pública Valenciana.

El Consell de la Generalitat VaEn virtut de l'anterior i amb calenciana, en l'Acord pres en la ràcter provisional, a proposta conseua reunió del 10 de gener del junta de la Conselleria d Economia i Hisenda i de la Conselleria d'Ad1991, ha augmentat de manera ministració Pública, segons eí que unilateral els complements específics a les persones que ocupen es disposa en l'article 26, apartat dos, de la Llei 10/1985, de 31 de càrrecs en els òrgans de govern unipersonals i en llocs de treball juliol, de la Funció Pública Valendocenls singulars. De manera auciana, el Govern Valencià acorda: tomàtica, sense cap comunicació a Compensació per la pèrdua de la Mesa Sectorial d'Educació, i poder adquisitiu al personal al seramb caràcter retroactiu des de I'l -vei de la Generalitat Valenciana, de setembre de l'any passat, de les institucions sanitàries del aquest grup de professorat ha vist Servei Valencià de Salut i del peraugmentat de manera sensible el sonal docent que presta serveis en coi.iplemént específic de 15.063 centres públics aepenents de la pessetes mensuals que la resta de Conselleria de Cultura, Educació í professorat cobrem. Només cal miCiència. rar el quadre adjunt per veure quiAl personal al servei de la Genes retribucions cobren i quins són neralitat Valenciana, de les institucions sanitàries del Servei Valencià els llocs de treball docents singulars. Hauríem d'obrir un ampli dede Salut inclòs en l'àmbit d'aplicabat sobre la qüestió i frenar a l'Adció de l'article 1 de la Llei 9/1987, ministració en el seu intent de pade 12 de juny, al personal docent, al personal laboral fix i temporal, gar tots aquells llocs de treball que no impliquen relació directa amb eventual Í funcionaris interins, que l'alumnat. És que és més important hagen prestat els seus serveis duper al sistema educatiu tot el que rant 1990, se'ls abonarà una implique no impartir docència? És paga, no consolidable per a exerque l'Administració vol incentivar cicis futurs, que compense en les l'abandó dels llocs de treball que seues retribucions la desviació impliquen relació directa amb l'aefectiva entre l'objectiu de l'IPC previst per a 1990 i l'efectivament lumnat? La resposta està servida.

Sou

Anual

Mes

CONSERVATORIS Cap de seminari Coordinador/a especialitat Vice-secretari/a

94.128 94.128 55.392

AdmÍnistrador/a

55.392

7.844 7.844 4.616 4.616

.. >:,-J-

ESCOLES D'ARTS I OFICIS

,

Cap de seminari

9 4 . 3 28

Coordinador/a especialitat Subsecreta r i/a

94.128 55.392

15

-

7.844 7.844 4.616

.

CEI XEST 34.683 16.880 16.880 7.844

Director/a centre residencial 416.196 Subdirech r /a centre residencial... 202.560

Secretari/a centre residencial 202.560 Coordinador/a centre residencial . 94.128 ESCOLA D'IDIOMES Cap seminari Vicesecretari/a

94.128 55.392

7.844 4.616

94.128 94.128 396.444 388.692 280.512

7.844 7.844 33.037 32.391 23.376

619.356 472.440

51.613 39.370

619.356

51.613

,. 472.440

39.370 39.370

FORMACIÓ PROFESSIONAL Cap de divisió.

Cap departament Administrador/a centre A. Administrador/a centre B .

Administrador/a centre C.

PROGRAMA DE REFORMA DELS ENSENYAMENTS Coordinador/a tècnic

Assessor/a tècnic

CENTRES EGB I EE Responsable centres de menys de 3 unitats.

INSPECCIÓ EDUCATIVA Inspector/a cap de la Unitat d'Inspecció Educativa (SS TT) .............................. .....

CEPs i SPEs

Director/a de CEP o SPE Assessor/a CEP o especialista

SPE (EGB o EE MM)

472.440

Assessor/a tècnic de valencià

94.12'

programa

..............................................

144. 10

TAULA DESCOMPTES IRPF RETRIBUCIÓN ANUAL

SIN HIJOS S

de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de

882.000 ..., 882.000 945.000 1.050.000 1 155 000 .

1.365.000 1.575.000 1.785.000 2.100.000...

2.415.000 2.730.000 3.150 000 .

3.675.000 .

4.200.000 4.725.000 5.250.000 5.775.000 6.300 000 7.350.000 8.400.000 9.450.000 10.500.000 1 1.550.000 12.600.000 13,650.000 14.700.000 15.750.000

0 2 5 8 10 12 14 15 18 19 20 21 22 23 25 26 27 28 31 33 34 36 37 39 40 41 42

C

0

1

3 ó 8 11 13 15 17 18 20 21 22 23 25 26 27 28 31 33 34 36 37 39 40 41 42

457.48

Inspector/a coordinació de circumscripció o

NUMERO DE HIJOS Y OTROS DESCENDIENTES

1

2

3

0 0 2 4 7 10 .11 13 16 18 19 20 22 23 25 26 27 28 31 33 34 36 37 38 39 40 41

0 0 1 3 5 8 11 13 15 17 13 20 22 22 24 25 27 28 30 32 34 36 37 38 39 40 41

0 0 0 2 3 6 9 12 14 16 17 19 21 22 24 25 27 28 30 32 34 36 37 38 39 40 41

4

0 0 0

1

3 ó 9 10 13 15 17 19 21 22 24 25 26 27 29 31 33 36 37 38 39 40 41

5

6

7

0 0 0 1 3 4 7 9 12 14 16 18 20 22 23 24 25 26 28 31 33 35 36 37 38 39 40

0 0 0 1 2 3 6 9 11 14 15 17 19 20 22 23 24 26 28 30 33 35 35 36 37 38 39

0 0 0 0 2 3 5 8 11 13 14 16 18 19 21 22 23 25 27 30 32 34 35 36 37 38 39

8

9

10

n

0 0 0 0

0 0 0 0

3 4 7 10 12 13 15 17 18 20 21 22 24 26 30 31 33 34 35 36 37 38

2 3 6 9 11 12 14 16 17 18 20 21 23 25 30 31 33 34 35 36 37 38

0 0 0 0 0 2 3 5 7 9 10 12 15 16 17 19 20 22 24 30 31 33 34 35 36 37 38

0 0 0 0 0 1 2 3 5 7 9 11 14 15 16 18 19 21 23 29 30 32 33 34 35 36 37

1

1

N.° 73-Abril 91

r Cl l'fllW 1991

RETRIBUCIONS 17

Complements Específics

i

Òraans unipersonals (BUP i FP) Tipus

ALEGRA

Director/a

es f\ CARA j

Vice-diredor/a

A ( + 1.800 alumnes)

8(1,001 a 1,800)

C |601 a 1,0001

D (-601 alumnes)

E (Extensions]

H (Coli homologats]

241.848(20.154) 898.470 (74.873) 774.084 (64.507) 700.932(58.411| 634.680 (52.890) 396.444 (33.037) 388.692(32.391) 280.512(23.376] 241.848(20.154) 241.848(20.154)

Cap estudis

396.444 (33.037)

Secretari/o

396,444 (33.037)

Cap seminari

94,128(7.844)

Vice-secretari/a

55.392 (4.616)

388.692(32.391) 280.512(23.3761 241.848(20.154) 388.692(32.391) 280.512 (23.376) 241.848(20.154}

Òrgans unipersonals (EGB i EE) npus

B (14 a 54 unitats) A (55 ó més unitats] (centres específics EE]

C (16 a 33 unitats)

D (B o 15 unitats)

E (3 a 7 unitats]

Cap estudis

731.496(60,958) 661.884(55.157) 477.900 (39,825) 352.296 (29.358) 213.276(17.773) 252.240(21.020) 236.832(19.736) 229.152(19.096) 167.232(13.936)

Secretari/a

252.240(21.020) 236.832(19.736) 229.152(19.096] 167,232(13.936)

Director/o

Cuotas a MUFACE y Pasivos: MUFACE PASIVOS 2.954 Grupo A: 9.581 (Agregades, catedraticos, P. Teoria de FP.) Grupo B: 2.325 7.540

TOTAL 12.535 9.865

(Maestros de taller, maestros.)

Pensiones: Suben un 6'7% Haber regulador para calcular las pensiones del ano 1991: Grupo A (agreg., catedraticos, P. teoria de FP): 3.474.856 ptas.

Grupo B (maestros de taller, maestros): 2.734.800 ptas.

Mes 7.844

Un debaté imprescindible: Nuevo sistema retributivo docente En el mes de noviembre el MEC se comprometia en una Mesa Sectorial a iniciar en enero la negociación del nuevo sistema retribufivo docente anunciando que ello implicaria por primera vez un sistema especifico que reconociera la función docente y las condiciones de mejora de la misma.

En aquel momento los STEs ya insistïmos en que había que garantizar para el 91 avanzar en el proceso de homologación p'.=ndiente, que nosotros ciframos en 60.000 ptas., distribuidas de forma generalizada y lineal mediante un Complemento Especifico docente. Por íanto la negociación sobre un nuevo sistema retributivo no debe esconder una clara reivindicación incompleta.

Con sorpresa relativa comprobamos cómo en las Leyes Generales de Presupuesto del Gobierno Central y del Autonòmica no figuran partidas presupuestarias para avanzar en la homologación retributiva. Asimísmo, en enero, el secretario de Estado de Educación manifiesta en otra Mesa Sectorial el retraso del inicio de la negociación, garantizàndola para antes de finalizar el curso y se reafirma en las líneas generales de los planteamientos de la Administración.

— Incremento considerable de las cuantías de los Complementes Específicos existentes para cargos directivos y otras tareas, así como creación de otros nuevos para determinades funciones de docència no directa a realizar dentro y fuera de los Centros.

— Proceso de evaluación voluntària del profesorado de forma periòdica en torno a la actividad docente individual mediante un sistema anàlogo al establecido ya para el profesorado universitària, sistema que, por cierto, ha generado una amplia contestaclón.

Para el STE-PV y el conjunta de la Confederación de STEs éste es un tema fundamental para nuestra acción sindical en el resto del curso. Son claras y amplias sus repercusiones para las condiciones laborales del profesorado y la concepcíón de la profesión docente y la organización de los centros. Consideramos necesario clarificar las diversos postures sindicales y que el profesorado las conozca, así como tomar postura sobre una sèrie de aspectos que van a condicionar aírectamente este proceso:

— ^El salario que cobramos debe ser en función del nivel de titulacion con el que se accede, de la función que se ejerce o del trobajo que se reolizo?

— gAceptamos la extensión de los Complementes Específicos pera determinadas tareas dejando sin ellos a una gran mayoría que realiza funciones de docència directa?, gno es esta una Carrera Docente encubierta destinada a reíacionar promoción profesional con solida de la docència directa con las consecuencias que ello comporta para el desprestigio de la tarea docente?

— jQué modelo de función directiva y de relaciones entre el personal docente se consolida con esa concepción?

— $Cómo ser coherentes con la defensa de nuestro modelo de Cuerpo Unico y gestíón colegiada de los Centros ante una pràctica, desgraciadamente extendida, de no compartir responsabilidades de gestión ni tener el mismo horario real de trabajo en los centros?

— $Qué consecuencias comporta el modelo de formación permanente fuera del horario lectivo pagando incluso por hacer actividades, muchas de ellas sin una repercusión colectíva directa en el centro, para acumular méritos individuales de cara al concurso de traslados, currículum y sistema de evaluación para mejorar retríbutivamente?

— gQuíén va a fïjar los crïterios de evaluación del trabajo docente, quién evalúa y dónde quedaria la objetividad y subjetiviaad? Conocemos suficientes experiències negativas en la baremación para comïsiones de servicio y concursos de méritos.

Las movilizaciones de un amplio sector del profesorado en los afïos 85 y 86 consiguieron paralizar los Proyectos de Carrera Docente que nos dividían y jerarquizaban.

A partir de entonces las administraciones, por la via de hechos consumades, han intentada introducir indirectamente aspectos parciales de esa Carrera para crear una dinàmica de aceptación entre el profesorado que se consumaria ahora con un nuevo sistema retributivo en una línea distinta a nuestros principios históricos sindicales refrendados por una gran mayoría del profesorado en épocas pasadas. Parece que en estos momentos la «modernidad» favorece el

que se asuman esos planteamientos de la Administración, como ya ha hecho publico, mediante una hàbil elaboración escrita de un destacada dirigents de CC OO.

NUESTRA POSICIÓN

Desde el STE-PV y los STEs consideromos que existe una desmotivación del profesorado hacia la Reforma y una desconsideración social hacia la ensenanza y el trabajo docente dentro de una dinàmica político-sociaf donde lo que prima es la cultura del «éxito», de la competitividad y del cuito al «becerro de oro», relegando la educación a un plano secundaria. Por ello lanzamos nuestra amplia Campana por la revalorización del trabajo docente para el resto del curso.

También es claro aue existe una diferente dedicación y actitud del profesorado. Sin embargo creemos que la solución no pasa por una dinàmica de premio-castigo, sinó por una adecuada incentivación econòmica para el conjunta de ensenantes, por acabar en un primer paso con los dos Cuerpos, Escalas o «Condiciones» que siguen existiendo en las E. Medías y por la mejora de las condiciones laborales, fundamentalmente por una reducción de la jornada de docència directa, de forma aue conlleve la implicación de todo el personal del centro en las íareas de gestión y organización, de coordinación pedagògica, en la formacïón permanente y en la reflexión colectíva sobre el trabajo a desarrollar en el aula. Esto se completaria con la extensión de los períodes sabàticos en un plan plurianual que abarcase voluntariamente a todo el colectivo docente de forma planificada.

Pensamos que esta propuesta sí puede motivar y permitir avanzar en la mejora de la calidad de la ensenanza y en la actitud positiva de una gran mayoría del profesorado. El MEC busca una solida fàcil, barata, que generarà una falta competitividad y una mayor desmotivación con las consiguientes repercusiones negativos para el trabajo docente.

Los incentivos económicos para la ensenanza no pueden competir con los sectores de producción o de especulación al uso en esta socïedad.

81 ENSENYAMENT PRIVAT

Presupuestos Generales del Estado

Otra vez castigades Los Presupuesíos Generales del Kstado para el ano 1991, aparccidos en el «BOE» del 10 de enero pasado, conlinúan marginando >' acenluando la desigualdad entre cl profesorado estatal y el du los Ccntros concertados. Diseriminación que se ve alimentada por el Real Decreto aprobado por el Consejo de Ministros del dia 25 de enero, por el cual se ineremenlaba en un 0'96% mils cl salario del profesorado eslafal, fïjandolo det'initivantente en un 7'22%.

Los pactos de UCT y CC OO al mar«en de las Mestís de negociación le^altnenle establecidas, en nueslro caso las Mesas Sectoriales de Kdncación, lian clado com o resultado el «no reconociniieiilo» de In deuda social ti los trabajadores de la enserïan/a concertada, tomo si no cobraran de los Presupuesíos Generales igual que los trabajadores de la función pública.

Nada niejor que dalos concrelo.s para demostrar esta aseveración: — Frente al 7'22% de subida salarial para el profcsorado eslatnl, se contempla únieamente un 5"/n para el profcsorado de la concertada, becbo difícil de entender cuando ambos colectivos se nul ren de los mismos presupncstos.

— Del mismo modo, tampoco se recogen las diversas «biil'andas» que conio recuperación del poder adquisitivo lian cobrado en los dos úllinios anos los profesores de la ensenanza eslalal.

— Kl Acuerdo de Analogia retribuliva se incumple en s» aparlad<t lercero, en el que se fija que dnranle la vigència del Acuerdo se tendra la misina subida percentual que el profcsorado estatal, por la falta de volimliïd política de la actual Adminislración.

Ante esla situación claramente discriminatòria, los Sindieatos pedimos una reunión con el Minislerio para negociar los factores de corrección, con el fin de que se cumpliera lo establecido en el Acuerdo ile Analogia Kelribuliva. En esta reunión la Administración se nego a nuestra pelieión, alegando: — El notable incremento inlcranual regístrado para el aíio 91 (entre el 10'86°7o y el 17'65%), en contraste con el incremento experimcntado por el sector publico docente (7'22°/o).

— La pròpia rigidcz del proccdimiento y del calendario presupuestíirio (normativa con rango de Ley), que limita considerablement la capacidad de maniobra.

Finalmente, la Administración acepló que para el ano próximo se respelaran los niveles de Analogia previstos (93% EGB, 89»/ii FP I, 90% FP II titulares, 91% FP II agregados y 90"/o BUP), mas un incremento adicional del 0'5% en todos los casos.

Desde la Cont'ederación de STEs rechazamos todas estàs argumentaciones, ya que: — No se puede confundir el incremento salarial anual (5%) con la cantidad lineal en concep I o de Analogia Retributiva, para argumentar que Icnemos una subida muy superior a la de los docentes del sector publico.

— No se pucde hablar de rigidcz legal, pueslo que cuando les interessi sí que agilizan Reales Decretos, conio el que en Consejo de Ministros de 25 de enero aprobó una subida adicional de ()'%% para el sector publico, modificando los Presnpueslos Generales del l·lslado.

— La solución aceptada por UGT, CC OO, FSIK y USO no liace mas que consagrar la discriminación, pueslo que llegar en el ano 92 a los porcentajes previstos no supone ningún esfuerzo (ya eslaban previstos) y el 0'5"/o adicional no lo daran con lo que se aborraii esle nuo.

Así pues, los profesores y profesoras de la ensenan/a concertada deberan «conlenlarse» con una subida del 5%, mas la correspondienle al desarrollo de los Acuerdos de Analogia Relríbutiva para el ano 91, y con el castigo de perdcr el 2'2% que nos correspondía por el Acuerdo de Analogia Retributiva y que gracias u ta aceplación de los cilados sindicalos ni tan siquiera lo podcmos reclamar por la via judicial.

Otro aspecto importimle (le los aduales Presupuesíos es que imposibilitan el empezar a cumplir la «reducción de jornada» pactada en el VIII Convenio (de momento anulado por una sentencia), sobre todo en lo tjue afecta a las Ensenan/as Medias, ya que no se contempla en los módulos de concierto la modificación de la actual relación profesor/grupos; así mismo, tampoco se contempla la posibilidad de redudr la ratio màxima por grupo de cara a la aplicación de la tan cacareada Reforma.

Unas veces por los pactes bajo cucrda entre Administración y algúnos Sindicalos, otras por la falta de voluntad política de la Administración y las mas por la ambigua situación legal en la que nos encontramos (negociamos con la Patronal però paga la Adminislración, con la cual no negociamos lo que nos ha de pagar), lo bieri cierto es que los Presupuestos Generales del Estado nos discriminan claramente.

Ante la entrada en vigor de la LOGSE, o todos (Patronal, Administración y Sindieatos) ponemos la voluntad neccsaria, o la afronlaremos en u nus condiciones laborales claramente díscriminalorias para los trabajadores de la Ensenanza Concertada.

N. ° 73-Abril 91

Convenio General:

La sorpresa anual El pasado dia 5 de febrero se inicio la negociación de la revisión salarial del VIII Convenio para el ano 91, negociaciones de las que tenéïs referència por el ALL-I-OLLI extra que enviamos en su momento.

Estàs negociaciones quedaren paralïzadas (mas bien, anuladas) a principies de marzo por la sentencia del conflicte colectivo que interpuso Educación y Gestión el ano pasado y que anula el VIII Convenio.

Esta sentencia crea un vacío legal en el sector de consecuencias imprevisibles, puesto que en este momento estamos sin convenio o, como mucho, nos seria de aplicación el Vil Convenio (ano 88) y el acuerdo laboral del 89.

Ante esta nueva situación (la sorpresa del ano), las últimas reuniones que se han mantenído ha sido con la presencia de las dos Patronales (CECE y EG) y con la clara prioridad por parte de lodos los Sindieatos de dar una solida a lo situación para / posteriormente, afrontar la revisión salarial.

La situación en la mesa durante estàs dos reuniones era de extrema tensión puesto que las dos Patronales se enzarzabon continuamente entre ellas por el tema de la representatividad que cada una debía ostentar en la mesa, así EG pedía que su firma fuera necesarïa para la validez d-el Convenio, mientras CECE se negaba a darle tal representatividad.

Para salir de este bloqueo los Sindieatos u ni tari a ment e propusimos que ya que ambas Patronales no hacían cuestión del contenido del Convenio firmado-en-a-no pa<sado {el anulado por la sentencia) procediéramos a la firma del mismo sin hacer cuestión de la representatividad, posponiendo el tema pora la constitución de la mesa de la revisión salarial.

Con esta propuesta las dos Patronales pidieron levanfar la sesión para hacer «consultes» a sus órganos.

En la última reunión que hemos mantenido h a sia este momento (dia 21-3), los Sindieatos pedimos el pronunciamiento de ambas Pa-

tronales sobre la propuesta sindical: -- EG contesto que sí a la propuesta, però remarcando que rnmediatamente ptantearían el tema de la representatividad para constiluir la mesa de revisión salarial.

— CECE contesto que aceptaban la propuesta siempre y cuando la misma se extendiera también a la revisión salarial.

A esto se nego rotundamente EG, pues consicferaban que era prioritario para ellos resolver el tema de la representatividad. Con es'to se volvió a la situación del principio, un enzarzamiento continuo entre ambas Patronales.

De nuevo los Sindieatos les propusimos que antes de seguir se hi•riera un receso durante el cual las

dos Patronales hablaran a ver si podían llegar a alguna posición que sacarà la Mesa del bloqueo en que se encontraba (sin demasiada fe en ello).

Para nueslra sorpresa, al reanudar la sesión nos.comunicaron que habían llegada a un consenso que no podían hacer publico hasta que no «consultaran» con sus órganos, pidiendo la suspensión de la reunión hasta el dia 1 de abril.

En el momento de redactar esta crònica aún no conocemos cual es el «consenso» al que han llegado; también es posible que cuando leàis esto la situación haya cambiado, pues, como decíamos al principio, en este convenio vamos de sorpresa en, sorpresa. Os informaremos.

Centres en crisi Contràriament a com funcionà !'any passat, enguany la Conselleria ha optat per cridar sindicat per sindicat, individualment, convidant la patronal a part. Per tant, no hem tingut l'oportunitat d'escoltar quines eren tes demandes ni les postures de la resta de sindicats i de la patronal.

Dijous 2 1 de marc ya ser el torn del nostre sindicat, l'STE-PV, que en la reunió va tractar cas per cas i centre per centre, dels quals teníem informació recollida per la

nostra afiliació i pels nostres delegats i delegades. En l'entrevista, la Conselleria va explicitar quines eren les raons que sustentaven la proposta de reducció de les unitats, raons que van ser discutides pel representant de l'STE-PV, que va defensar el no tancament de les unitats, perquè entenia que no hi havia raó que ho justifiqués.

La Direcció General va prendre nota de les alegacions i criteris exposats per l'STE-PV Í va explicar que el dia 15 d'abril contestarà definitivament Í per esrrit quines

són les unitats que pensa tancar.

En aquesta reunió també tornàrem a parlar de la situació del professorat d'aquests centres i de la seua recol·locació, quedàrem d'acord en buscar una solució global i no pomes per a la gent afectada d'enguany, sinó una solució que preveient el futur assegurés l'estabilita! en el treball del col·lectiu d_e treballadors Í treballadores. Es aquest punt el que més ens preocupa Í en el qual més haurem d'incidir sindicalment.

Escoles Infantils Pareix que després de la darrera reunió amb l'alcaldessa de València, el problema sembla entrar en vies de «solució». Entraran a les noves escoles els qui aproven l'oposició; qui no, si la seua escola no es tanca, continuarà al seu lloc de treball fins que li toque el seu torn.

Veiem prou clar que, després de dotze anys de serveis sense cap ànim de lucre i amb participació de tots els membres de la comunitat, les úniques escoletes infantils que hí ha a València (les altres es diuen

guarderies, esperem que algun dia totes es diguen Escoles Infantils), Í més lluitadores Í progressistes, van a desaparèixer com a tals, creantse d'altres (cada any 3 o 4 Escoles Infantils), amb unes oposicions per a poder oplar a aquests nous llocs de treball, quan el més lògic és reconvertir les escoletes mantingudes amb fons públics, donant solució en primer lloc als implicats en aquest problema.

I per a nosaltres, donar solució

a aquests implicats és recol·locar a les noves Escoles Infantils amb contractes indefinits o amb qualsevol fórmula que puga garantir un lloc de treball estable.

• No creiem que siga tan difícil arribar a una solució negociada amb les parts implicades si hi haguera voluntat política Í no s'amagarà l'Ajuntament darrere de situacions temporals (eleccions municipals, falta de pressupost, etc.) per a llevar-se de damunt el patronat.

POLÍTICA EDUCATIVA

í.° 73- Abril 9 í

19

El profesorado debe reaccionar

Formació Permanent del Professorat

PER A QUI? Des de feia dos anys res sabíem els representants dels treballadors i treballadores de l'ensenyament del Pla de Formació Permanent del Professorat. Sense cap consulta als sindicats (o almenys a l'STE-PV, sindicat majoritari del sector), el desembre passat apareixen les convocatòries dels programes de formació del professorat en Ciències Experimentals, Ciències Socials, Llengües, Matemàtiques, RSA i Tecnologia.

Fent una anàlisi d'aquestes convocatòries es pot extraure clarament quina és la idea de Formació Permanent de la Conselleria d'Educació Í Ciència, quina és la valoració que li dóna als diferents models de treball Í quina és la consideració que té del seu propi professorat. Anem per parts: — L'STE-PV sempre ha defensat que la Formació Permanent ha de ser un dret i un deure de tot el professorat . Aquestes convocatòries estan dissenyades sols per als propietaris i propietàries definitius, tancant-se tant al professorat provisional com interí. Per què?

Hi ha professionals de primera i professionals de segona?

I hi ha professionals de tercera? Quina explicació té que la Conselleria es reserve un nombre de places de «lliure designació» per a futurs «responsables de programa» en cada convocatòria? Sols trobem la de col·locar als seus addictes que no arriben en la baremació pública de «mèrits». Quina vergonya!

També pareix que es vulga donar la sensació que la Reforma no anirà amb els centres concertats; si no, com s'explica que el professorat que treballa en aquests centres sols tinguen un màxim del 5% de les places ofertades?

— L'STE-PV sempre ha defensat que la Formació Permanent ha de partir de les necessitats pròpies Í particulars de cada centre Í que aquella ha de revertir directament eh l'aula.

La Conselleria se'n torna oblidar que hi ha un gran nombre de professorat que treballant bé en els seus departaments del centre, bé organitzats en Moviments de Renovació Pedagògica, estan duent endavant projectes d'innovació i renovació que sí revertixen directament en el seu alumnat.

Així, i com a premi a aquests col·lectius preocupats per la qualitat de l'ensenyament que queden fora de la xarxa de l'Administració, en el barem per adjudicar les places per als cursos de formació sols es contemplen els centres Í professorat que estan participant en els Plans Experimentals de la Reforma; els centres Í professorat que estan participant en els Projectes Í activitats organitzats pels CEPs; els centres i professorat que participen en convocatòries públiques de Projectes d'Innovació i Renovació i les publicacions. Per què? Hi ha Innovació i Renovació Pedagògica de primera i de segona?

I per últim, «felicitar» als directors generals respectius per la total descoordinacio entre els seus departaments. Així, segons les convocatòries, la fase inicïal-intensiva s'havia de realitzar en el primer trimestre del 91, estant el professorat seleccionat eximit de docència i nomenant la Conselleria el professorat substitut. En el programa de Matemàtiques (de moment, Í ja veurem la resta), al professorat d'EE MM se li ha comunicat que per falta de substituts de la seua especialitat la primera fase la realitzaran la darrera setmana de juny, la primera de juliol i la primera de setembre. D'aquest fet, sí més no, es desprenen dues conclusions claríssimes: 1.a No ha hagut la més mínima coordinació entre la Direcció General de Renovació Í Innovació, que pel seu compte Í risc va prometre substituts, i la Direcció General de Centres, que havia de saber que no disposaria de substituts per a cobrir aquestes vacants.

2. a Ben poc es valora el treball de coordinació en els centres, quan el professorat seleccionat farà els cursos en les setmanes destinades a tal finalitat.

Pitjor impossible!

Nuestro futuro y la LOGSE E! desarrollo de una Ley de la importància de la LOGSE no puede hacerse de forma unilateral por la Administración sin contar con los sectores educatives y en concreto con los trabajadores y trabajadoras de la ensenanza.

Desde el STE-PV sabemos aue tan ímportante es la pròpia ley como sus desarrollos. Ahí està la experiència de la LODE. Por ello, manteniendo nuestro posicionamiento respecto a lo que es el contenido de la LOGSE, es claro que debemos incidir con todas nuestras fuerzas para que en sus desarrollos se contemplen planteamientos progresistas. Y para ello hay que exigir en primer lugar que exista un marco serio de negociación.

Hasta ahora la Administración educativa valenciana no ha demostrado voluntad de ello. La Mesa Sectorial de Educación no ha tenido nunca oportunidad de discutir temas relacïonados con la Reforma en el País Valencià. Es necesario que la Conselleria modifique su actitud si de verdad quiere crear un ambiente adecuado entre el conjunto del profesorado para la generalizacíón de los objetivos de la LOGSE. Asimísmo, algunos sindicatos deben cambiar su estratègia de vaciar de contenido la Mesa Sectorial de Educación, la que representa legítimamente a los trabajadores y trabajadoras de la ensenanza. La responsabilidad de la Administración y de estos sindicatos (fundamentalmente CC OO) es grande. Si se consuma esta dinàmica, el STE-PV se vera oblígado a denunciaria con claridaa y públicamente.

La LOGSE contempla numerosos temas que competen a las Comunidades Autònomes de píenas competencias. Però ademàs de estos temas, mïentras que no exista el marco de una MESA ESTATAL DE NEGOCIACIÓN con presencia de todas las Administraciones educatives y todos los sindicatos, debemos reclamar que las normas que sean de àmbito estatal sean negociadas previamente en cada àmbito autonòmica.

Asimismo cabé reclamar que todos los CONSEJOS ESCOLARES AUTONÓMICOS participen en el proceso de debaté y dictamen sobre todos los DECRETOS y normas de desarrollo de la LOGSE. En estos momentos, los cuatro primeres proyèctos de Decreto (calendario de aplicacióh, corítènídos mínimos,

Ley Orgànica de ORDENACION GENERAL

DEL SISTEMA EDUCATIVO

Mmisterio de Educación y Ciència Quin futur espera a la LOGSE?

requisitos mínimos para los centros...) no han sido negociados en ninguna MESA SINDICAL y solo han pasado a dictamen del Consejo Escolar de Estado. ..

Cuando hablamos de neqociación de todos jos temas de desarrollo de la LOGSE no nos referimos solo a los aspectos legales que afectan a la calidad de la ensenanza, estructuraclón de los nuevos niveles, organización de los centros, etc. También nos referimos a la mejora de las condiciones laborales del profesorado que exiqe un proceso de Reforma. Este debe ser el primer objetivo del STE-PV y difícil va a ser conquistaria si el conjunto de la aflliación y del profesorado no mantiene en la pràctica cotidiana una actitud coherente.

Un mínimo anàlisis de la situación del profesorado en los Centros nos dice que la pasjvidad y.comodidad priman sobre otros aspectos de defensa de un modelo.de escuela y funcionamiento. Por ello

es imprescindible intentar un rearme ideològica y un debaté para actualizar nuestros planfeamientos y recuperaria iniciativa del discurso progresista, de forma que sea asumido por una mayoría del profesorado y no se quede en posturas minoritàries y marginales.

No cabé duda que esta es una labor complicada, però de ella depende la línea de nuestra política educativa ante el desarrollo de la LOGSE, o, lo que es lo mismo, ante lo que va a ser en un largo futuro el marco del sistema educativo y del modelo de escuela. èTiene vigència nuestra alternativa de «ESCOLA PÚBLICA I POPULAR VALENCIANA»? èCon què fuerzas contamos para defenderla?

No valen solo posicionamientos globales, hay que elaborar alternativas concretes ante cada tema y dar respuesta a todos ellos. Ese trabajo exige de una participaclón y de un compromiso de trabajo del conjunto del profesorado

que negociar?

De una forma poco exhaustiva aquítenéis un ejemplo de la importància para el futuro del desarrollo de la LOGSE. 1. RED DE CENTROS Y MAPA ESCOLAR 2. PLANTILLAS DE PROFESORADO

4. SOBRE CONDICIONES LABORALES: «REVALORIZAR EL TRABAJO DOCENTE, PARA HACER POSIBLE LA REFORMA» 4.1.

4.2.

4.3.

4.4.

Homologació n Acceso y estabilidad Jornada laboral Formación permanente

6. SOBRE ENSENANZA DEL Y EN VALENCIANO 7. SOBRE LOS SPEs Y EL PROFESORADO DE PSICOPEDAGOGÍA 8. SOBRE EDUCACIÓN ESPECIAL E INTEGRACIÓN ESCOLAR

4.5. Jubilación 3. SOBRE MODELO Y DESARROLLO DEL CONCURSO DE TRASLADOS DE EGB

5. SOBRE CALIDAD DE LA ENSENANZA

9. SOBRE EDUCACIÓN DE ADULTOS, COMPENSATÒRIA, ESCUELA RURAL

Un desarrollo que mejoraró o empeorarà nuestras condiciones de trabajo. Del profesorado depende.

10/ POLÍTICA LINGÜÍSTICA

N. ° 73 - Abril 91

Sentència del Constitucional

Reafirma la normalització lingüística a Catalunya El Tribunal Constitucional ha dictat una sentència favorable a la normalització lingüística en l'Administració Pública catalana. Aquesta sentència, publicada el proppassat 28 de febrer, ve a tancar el recurs de constitucionalitat que el Govern de Madrid havia presentat, l'any 1985, contra l'article 34 de la Llei del Parlament de Catalunya 17/1985, de 23 de juliol, de la Funció Pública de l'Administració de la Generalitat catalana. A l'esmentat article 34 s'estableix, en referència al personal al servei de l'Administració Pública catalana, que «en el procés de selecció haurà d'acreditar-se el coneixement de la llengua catalana en la seua expressió oral i escrita».

La presumpta inconstïtucionalitat !a fonamentava el Govern de Madrid en que t'esmentat precepte va en contra tant del principi de cooficialitat de les llengües com del drel d'accés a la funció pública en condicions d'igualtat, interpretant que els espanyols tenen els mateixos drets Í obligacions en qualsevol part de l'Estat.

El Tribunal Constitucional diu el següent: «Naturalment, l'establiment d'un règim de cooficialitat lingüística en una part del territori d l'Estat no contradiu el principi d'igualtat dels espanyols en tot el territori nacional, arreplegat per l'article 139.1 de la Constitució espanyola, ja que l'esmentat principi no pot ser entès de cap manera com una rigorosa i monolítica uniformitat de l'ordenament jurídic de la que resulíe que en qualsevol part del territori es tinguen els mateixos drets i obligacions, atès que amb la deguda reserva respecte a la igualtat en les condicions bàsiques de l'exercici dels drets Í llibertats (article 149.1.1.° de la Constitució espanyola), "la potestat legislativa amb què compten les Comunitats Autònomes dóna al nostre ordenament una estructura composta, per obra de la qual pot ser distinta la posició jurídica dels ciutadans en les distintes parts del territori nacional" (STC 37/1981, F. J. 2)».

Quant la pretesa discriminació personal entre els que tenen coneixements de catolà i els que no en tenen, pe! que fa al dret a la igualtat en l'accés a la funció pública, el Tribunal Constitucional afirma el següent: «El propi principi de mèrit Í capacitat suposa la càrrega per a qui vulga accedir a una determinada funció pública d'acreditar les capacitats, coneixements i Idoneïtat exigibles per a la Funció a la que aspira. Per la qual

cosa l'exigència del coneixement de l'idioma que és oficial en el territori on actua l'Administració a què s'aspira a servir és perfectament incluïble dins dels mèrits i les capacírats requerides. No ha d'entendre's l'exigència de coneixement del català un requisit ad extra, independent del mèrit ï la capacitat acreditades, sinó, a l'igual que qualsevol altre coneixement o condició exigida per a l'accés a la funció pública, una exigència amb l'acreditació de la qual es dóna satisfacció a dits principis constitucionals, en la mesura en què es tracta d'una capacitat Í un mèrit que, segons l'article 34 de la Llei catalana 17/1985, ha d'acreditar-se i valorar-se en relació amb la funció a desenvolupar, Í per tant guarda la deguda relació amb el mèrit ï capacitat, tal com imposa l'article 103 de la Constitució (STC de 14 de febrer del 1991, F. J. quart}».

A més a més, «es tracta d'un requisit justificat i equitatiu també en funció de la pròpia eficàcia de l'Administració autònoma (article 103.1 de la Constitució), per la qual cosa resulta constitucionalment lícit exigir en tot cas un cert nivell de coneixement de la llengua catalana, que resulta imprescindible per a que el funcionari puga exercir adequadament el seu treball en l'Administració autonòmica».

Horta Nord

Escola en valencià; a per ella!

De l'aproximadament centenar de centres que hi ha a l'Horta Nord, només comptem sis escoles d'ensenyament en valencià. Sís centres capdavanters on els companys i companyes responsables, dia a dia, han de lluitar contra tot tipus de dificultats per dur endavant els projectes educatius.

Pel que fa a l'ensenyament del valencià i l'extensió progressiva, a penes s'acompleix la normativa vigent. No arriben a la meitat els centres que realitzen grau parcial del pla específic. I d'aquests en són encara molts els qui d'una manera o altra potencien al·legacions.

Així, ens trobem a vuit anys de la promulgació de la Llei d'Ús, amb un panorama decebedor a la comarca.

Causes d'aquesta situació: — Manca de directrius i potenciació per part de l'Administració.

— Poca demanda social.

— Una part del professorat insensible.

— Una part del professorat motivat, però descoordinat i decebut.

— Entrebancs legals i administratius.

L'eixida a aquesta situació no depèn exclusivament de nosaltres, però tampoc no ens podem quedar indiferents. Des del nostre compromís en la recuperació de la llengua, us cridem a: — Participar i donar suport a totes aquelles activitats que vagen encaminades a la normalització lingüística de la comarca.

— Continuar la lluita als'nosrres centres, exigint l'acompliment de les normatives vigents en matèria lingüística.

— Estudiar al si de cada centre i poble estratègies de potenciació de l'ensenyament en valencià.

En la recuperació de la llengua l'STE-PV ha tingut un compromís i unes il·lusions importants. No podem ser indiferents. Cal que rem futur.

Moll: L'home i la paraula Les ones de ràdio i televisió vomitaven inquietants notícies sobre la guerra en el Golf Pèrsic quan ens arribà la mala nova de la desaparició d'un personatge irrepetible en l'àmbit de la nostra cultura: Francesc de Borja Moll Í Casasnovas (Menorca, 1903-Mallorca, 1991).

Nascut a Ciutadella, estudià humanitats, teologia i filosofia, i, posteriorment, s'especialitzà en filologia romànica. Fundà l'edit o r i a ï que porta el seu nom (1933), des de la qual donà a conèixer una generació de joves promeses (J. M. Llompart, M. Dolç, J. Vidal) i publicà obres en llengua catalana, fins i tot durant els moments més difícils de la darrera dictadura, en col·leccions com «Les illes d'or», «Els treballs i els dies», «Raixa» i «La Balenguera», així com l'aplec de rondalles que realilzà Mn. Antoni

Ma. Alcover. Com a lingüista s'especialitzà en dialectologia i va ser autor d'obres de gran interès («Gramàtica històrica catalana»), de nombrosos articles científics Í de divulgació, així com de g r a m à t i q u e s normatives («Gramàtica catalana. La llengua de les Balears»), que han estat Í són encara de gran utilitat en el camp de l'ensenyament. Però probablement l'obra per la qual el seu nom és més conegut és, sens dubte, el «Diccionari catalàvalencià-balear», obra en la que hi treballà a partir del 1921, primer col·laborant amb Mn. Alcover Í, del 1932 ençà, dirigint i editant ell mateix l'obra.

Era doctor honoris causa per les universitats de Basilea, Barcelona, Mallorca i València, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, vice-rector de l'Estudi General Lul·lià, fundador de l'Obra

Cultural Balear (1962), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1971) i Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983), entre d'altres premis Í distincions.

Francesc de B. Moll va ser, a banda d'excel·lent lingüista i de metòdic estudiós, un home interessat per tot allò que donava cos a la personalitat del seu poble. Va ser un resislen) en els anys difícils ï un lluitador incansable en la idea d'aconseguir el redreçament de la llengua i la cultura catalanes.

l l l i l i ï JUNTA QUALIFICADORA DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ

CONVOCATÒRIA La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià convoca les proves per a l'obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià, que es faran en els terminis, dates i llocs següents: PERÍODE DE MATRÍCULA: De I'l al 30 d'abril REALITZACIÓ DE LES PROVES ||| Certificat

Dia

'. Coneixements : Orals

Hora

Localitat

: • Alacant • Alcoi ••; • Alzira • Castelló : • Dénia • Alacant •Alcoi • Castelló • Dénia * Alacant • Castelló

1 de juny

9,30

8 de juny

9,30

Grau Mitjà"

15 de juny

9,30

Grau Superior Llenguatge als Mitjans de Comunicació Llenguatge Administratiu Correcció de Textos

22 de juny

9,30

8 de juny

9,30

• València

15 de juny

9,30

• València

22 de juny

9,30

• València

:

Grau : Elemental

•Elx j • Gandia i • Vinaròs !

•Elx !

• Gandia ; • València \ • València i

CENTRES DE REALITZACIÓ DE LES PROVES ALACANT; Institut BUP Jorge Juan (Av. General Marvà, s/n). ALCOI: Institut BUP Andreu Sempere (Ç/ Isabel la Catòlicn. s/n}. ALZIRA: Institut BUP J.M. Parra (C/ D r. Francisco Bono, 3. CASTELLÓ:

Universitat Jaume I (Clra. Morella, km 1). DÉNIA: Centre d'EPA Ramon Ortega (C/ Ramon Ortega, s/n).

ELX: Instituí Politècnic [Av. Santa Pola, s/n). GANDIA: Institut FP (C/ Barranc Sant Nicolau, s/n).

VALÈNCIA: Universitat Politècnica (Camí de Vera, s/n). VINARÒS: CP de l'Assumpció (C/ Llibertat, 20).

PUNTSD'INFORMACIO tttomewftmttAawi^^ :•: Serveis Territorials de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència ••••• Centres d'Educació Permanent d'Adults '• • Ajuntaments :•- Centres d'informació juvenil :-• Gabinet d'Ús del Valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència

GENERALITAT VALENCIANA

C O N S E L L E R I A DE CULTURA, EDUCACIÓ I CIÈNCIA

Malestar entre el professorat de BUP en valencià El col·lectiu de professorat que aprovà les oposicions per l'accés lliure de places en valencià en els concursos-oposició dels anys 89 i 90 ha manifestat la seua indignació davant la resolució del concurs de trasllats al no haver obtingut destinació definitiva, mentre que altres companys de (es mateixes oposicions, que no optaven per aquest sistema, sí l'han obtinguda.

Es dóna la paradoxa que aes de

l'any 89 es convoquen oposicions de les d i f e r e n t s a s s i g n a t u r e s d'EE MM per a places en valencià sense existir cap catalogació de places en valencià en els centres d'EE MM. Això eslà provocant que altres professors i professores que obtingueren menor puntuació en la mateixa oposició, o són d'oposicions posteriors, hagen aconseguit destinació definitiva per davant d'aquest col·lectiu, vulnerant-

se l'apartat 4 de la Base Quarta de l'Ordre de convocatòria del concurs de trasllats d'EE MM. D'això se'n deriva la situació de p e r m a n e n t p r o v i s ï o n a l i t a t del col·lectiu esmentat; la discriminació respecte a altres companys i companyes que al ser definitius van acumulant puntuació per a cursos de formació permanent, màsler, llicències per estudi, posteriors concursos de trasllats.

BREUS

N.° 73-Abril 91

Comunicado:

Mutxamel; Una reflexión necesaria Ante la delicada y difícil situación interna que atraviesa el CP Manuel Antón de Mutxamel que ha rebasado el marco escolar y no habiendo tenido efecto las gestiones ante la Inspección y Dirección Territorial para su solución, el STE-PV manifíesta: 1. Este Centro ha sido durante mucho tiempo un modelo de funcionamiento, tanto por su ejemplar gesHón democràtica mediante la participación efectiva de todos los estamentos educativos, como por la calidad de actividad pedagògica desarrollada fruto del interès e inquietud de un importante colectivo de profesorado en el desempeno de su labor profesional.

2. Justificamos y apoyamos la dimisión que en su dia hizo el equipo directiva ante la falta de respaldo e indiferència de la Administración a unas justos reívindicaciones para hacer posible una labor que era puesta como modelo por la pròpia Inspección y Dirección General de ínnovación Educativa.

3. Denunciamos el gravísimo error de la Conselleria al nombrar como directora del Centro a una profesora que era rechazada mayoritariamente por el Consejo Escolar del Centro (once vo-

tos en contra y 2 a favor). Entendemos que con esta decisión ilóqica y arbitraria se pusieron ias bases de la discòrdia y crispación existente actualmeníe con negatives repercusiones para la actividad escolar. Responsabilizamos por tanto a la Administración de la situación de deterioro.

4. Lamentamos la incomprensible e intransigente actitud de la directora al mantenerse en el desempeno de su cargo, para el que no solo carece de apoyo sinó que cuenta con el explicito y documentado rechazo de la mayoría del profesorado y padres del Consejo Escolar.

Por todo lo anterior: — Instamos a la directora para que reconsïdere su actitud y en base a criterios de realismo, racionalidad y coherència presente su dimisión y ponga su cargo a disposición del Consejo Escolar del Centro como único medio de recuperar una normalidad necesaria para un eficaz desarrollo de la actividad educativa.

— Exigimos a la Adtninistración, como primer responsable de la situación conflictiva creada, que ponga todos los medios a su atcance para restablecer las condiciones que permitan el adecuado funcionamiento del Centro.

Amnistia Internacional, drets humans i STE-PV ACCIONS URGENTS ESCRIU UNA CARTA, SALVA UNA VIDA

El grup local d'Al de València s'ha adreçat a l'STE-PV per tal de demanar la nostra col·laboració a fi de difondre a l'ensenyament la tasca d'aquesta organització a favor dels drets humans. Aquesta col·laboració es materialitza, a partir d'ara, en la publicació de casos de violació dels drets fonamentals, amb la demanda que tota persona que llegesca aquesta Informació envie cartes en favor de les persones represaliades a les autoritats responsables. Encoratjant-vos i agraint-vos la vostra necessària t solidària resposta, us facilitem la manera de contactar amb aquesta organització; per a més informació: Grup local de València d'Al. Plaça Margarita de Valldaura, 1, 1.er, 3. a . 46003 València. Tel, 351 63 41.

SIRIÀ Mufid Mí'mari: maestro de 43 afios, està presó sin cargos ni juicio desde 1980 por su presunta afiliacíón al prohibida Buró Político del Partido Comunista (BPPC).

Mufid Mi'Mari fue detenido el 15 de marzo de 1980 en aplicación de la legislación de emergència en vigor en Sirià desde 1903.

En febrero de 1986 lo transfirieron de la càrcel de Kafr Sousseh a un centro de detención de Damasco, donde fue interrogada por el Idarat al-Amn al-Siyassi ÍDepartamento de Segurïdad Política). Al

parecer, lo mantuvieron en régimen de aislamiento y lo sometieron a torturas para obligaria a renegar de su afiliación al BPPC. En abril de 1980 Al emprendió una acción urgente en su favor.

El BPPC fue fundado en 1973, tras una escísión en el seno del Partido Comunista de Sirià. -Sus miembros han sido detenidos debido a la oposición pacífica del Partido a la política del actual gobierno y, en especial, a la intervención de Sirià en el Líbano desde 1976. En octubre de 1980, después de la Firmal del Tratado de Amistad y Cooperación con la Union Soviètica y del intento de formación de una coalición de oposición aí gobierno entre ías fuerzas políticas sirias, Fueron detenidos varios destacados míembros del BPPC, entre ellos Riad al-Turk, primer secretaria del partido.

Mas de 200 miembros del BPPC han sido detenidos desde 1980.

Algunos auedaron en libertad tras períodos breves, però la mayorfa siguen recluidos sin cargos ni juicio.

Según informes recientes, Mufid Mi'mari esta presó en la càrcel de Saidnaya, en las cercanías de Damasco.

Rogamos envien cartas cortésmente redactadas pidiendo su liberiad inmediata e incondicional a: Su excelencia Khaled ai-Ansan, mínistro de Justícia, Nasr Street, Damasco, República Àrabe Sirià.

Melilla: Represión sindical El presídente de la Junta de Personal de Melilla, José Luïs López Belmonte (delegado de STEs), ha sido trasladado de centro de trabajo arbitrarlamente por parte del director provincial del MEC en Melilla, Este hecho ha motivada diversos pcros en el centro donde Irabajaba y medidas de sofidaridad de profesores y alumnos.

Y es que dentro de la Adminisf r a c i ó n E d u c a t i v a hay muchos aprendíces de Torquemada que no aceptan que un profesor sea trabajador, respeíuoso con el alumnado, creativa y sobre todo critico en el anàlisis de la sociedad. Però si ademàs el alumnado es de EPA, y ésfos ya votan, entonces cual : quier marrullen'a es vàlida.

Bajas sin cubrir

Maternidad:

También el

Las

personal laboral

vacaciones,

Duraníe mos de veinte días el centro de Preescofar del CP Baladre de Port de Sagunt estuvo sin conserje por baja del titular. El Ayuntamienlo dejó desatendido el centro alegando no disponer de personal para susfituciones.

Este hecho motivo que un profesor del centro se encerrara en el colegio como acto de protesta, y que fuera presentada una moción en el Consejo Escolar Municipal por parte de la representante del STE-PV solicitando la plantilla adecuada para que hechos como estos no se vuelvan a producir.

Concurs de trasllats d'EGB

Encara pendent La primera fase del concurs de trasllats d'EGB, EE i Pre-escolar està pendent de les resolucions provisional i definitiva, una vegada que s'han publicat les relacions del professorat participant amb la corresponent puntuació. Aquestes estan previstes per als mesos d'abril i de maig, respectivament.

Com s'ha publicat en anteriors ALL-I-OLI, totes i tots sabeu que la Confederació STEs té recurrit el Reial Decret de 14 de juliol i l'Ordre Marc de l'actual convocatòria. Al mateix temps l'STE-PV té recurrida l'Ordre d'Adscripció de 9 de maig. Des del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià no podem deixar de fer algunes consideracions al voltant de la convocatòria i del procés per part de la Conselleria d'Educació una vegada convocat el Concurs.

La primera és no haver considerat la situació de les persones adscrites a un lloc de treball per al que no estan habilitades. Per a donar una solució correcta a la problemàtica d'aquest professorat calia haver desenvolupat la Transitòria onzena del RD de 14 de juliol i haver-la aplicat abans de la convocatòria del concurs 1990-91. Ara, al haver-se convocat un gran nombre de vacants, les possibilitats de recolocació dins la zona educativa van a ser mínimes. Tol açò s'agreuja per la impossibilitat de concursar directament a la segona fase, per estar «mal adscrits».

Ara, a aquest col·lectiu sols li queda esperar la negociació de la normativa que done solució a la seua situació.

La segona és el barem Í la seua aplicació; aquest ha causat molts problemes. Ei fet que el barem contemplarà e!s apartats e (i f), i la falia de coordinació entre els tres Serveis Territorials i la Conselleria al valorar els diferents cursos Í titulacions, ha suposat que cada comissió tinguera uns criteris, causant d'aquesta manera grans perjudicis als participants.

Des de l'STE-PV ja havíem denunciat que aquestos apartats aparegueren al barem. El temps ens ha donat la raó. Sols cal recordar les cues per demanar un títol o un certificat, l'angoixa per saber si un curset contava o no i, el que és més greu, la distorsió que crearà al concurs el reconeixement d'aquesta puntuació. Tot açò es podia haver evitat si s'hagueren donat les instruccions per part de l'Administració abans de començar el període de presentació de la documentació i no una vegada acabat oquest.

Al mateix temps, es podria haver simplificat tot el procés si els Serveis Territorials linguessen informatitzada tota la informació, estalviant la presentació per enèsima vegada de certs documents

-rull de serveis...—.

Una v e g a d a e x p o s a d e s les corresponents llistes de professorat participant hem detectat nombroses errades produïdes, entre d'altres, pels següents motius: — La falta de temps per a baremar que han tingut les comissions -al territori gestionat pe! MEC, 45 dies; ací, 30—, — La descoordinació ja esmentada entre la Conselleria i els SSTT. —- La deficient informatitzada als SS TT. La tercera fa referència a les habilitacions. L'ordre de la convocatòria era ben clara. Tothom podia demanar noves habilitacions, sempre que t i n q u e r a la titulació adient.

Per finalitzar, cal parlar de la segona fase del concurs. El desconeixement del Mapa 'Escolar i, per tant, del futur de cada centre ha fet que la gent no tinguera cap interès en participar en aquesta fase, i és per això que no ha hagut moltes sol·licituds. Caldria obrir un nou termini una vegada es resolga el concurs i es conega la Xarxa de Centres.

Com a conclusió, tant l'STE-PV com la Confederació d'STEs demanem que es reòbriga la NEGOCIACIÓ d'aquells aspectes del Concurs que considerem es poden millorar. Aquesta s'ha de fer tant a nivell del MEC com de la Conselleria.

Recursos sobre adscripció als centres d'EGB La Conselleria ha començat a contestar els recursos presentats en contra de l'Adscripció —Instrucció del 27 d'agost del 1990—. SÍ e! vostre ha esfat desestimat o no us han contestat, poseu-vos en conlacle amb el Sindicat el més aviat possible.

77

aparte La sentencia de la Sala de lo C o n t e n c i o s o - A d m i n i s f r a t i v o del Tribunal Superior de Justicía de «Casfilla-La Mancha» de fecha 5 de febrero del presente ano, tramitada a través de STEs, reconoce a una profesora de EGB el derecho a disfrutar de un mes de vacaciones con posterioridad a la lïcencia por alumbramiento, al haberle coincidido dicha licencia con los meses de vacacïones de julio y agosto.

La citada sentencia declara que la funcionaria que obtiene un permiso por alumbramiento durante la vacación retribuïda, tiene derecho al disfrute de la vacación, a continuación de la referida licencia, resultando imposible computar la vacación dentro del período ininterrumpido que se concede por maternidad.

Este reconocimiento afecta no solo a las profesoras de Educación General Bàsica, sinó a todas las mujeres funcionarias.

Sàhara Occidental 1991

II Caravana

per la Pau cap al Desert

Com potser ja sabeu, la situació política, social i econòmica del poble saharaui passa per uns moments difícils (si és que alguna vegada van ser fàcils).

També és reconeguda, des de plantejaments progressistes, la justícia de la seua lluita per viure com a poble sobirà.

Per això, l'associació de solidaritat amb ei poble saharaui del País Valencià, SALAM, està fent una crida a totes les forces i grups progressistes valencians per tal de col·laborar activament en l'enviament de material divers i molt necessari, mitjançant una caravana de solidaritat que al segon trimestre del 1991 eixirà des d'Alacant amb destí als campaments de Tinduf.

Si vols més informació sobre el contingut de la campanya pots adreçar-te a SALAM. C/ Baja, 8, l. eí 46003 València. Tel. 332 17 51 (de dilluns a dijous, de 19.00 a 21.00 hores).

També pots col·laborar en la recollida de material que aquest Sindicat va a intentar fer. Truca a l'STE-PV de València.

Aportacions econòmiques: SALAM (Solidaridad con el Pueblo Saharaui}, c/c n ° 3100934027, Caixa d'Estalvis de València, sucursal número 41, València.

N.° 73-Abril 91

12/ ÚLTIMA HORA

Proyecto Ley Homologación

Opiníón

Homologación en Canarias La legislatura estaba tocando a su fin y aquí parecía que una vez mas iban a quedar olvidadas las promesas que duranle meses se habían hecho sobre homologación. Por eso el STEC ha hecho una propuesta de huelga a todo cl profesorado para los días 13 y 14: para que el Gobierno recuerde sus compromisos públicos, y para que el conjunto de los grupos parlamentarios se pronuncien al respecto y apoyen los créditos necesarios para que esa medida sea posible.

Un paso de estàs características —si se hiciera— habna que calificarlo como un imporíante avance en la revalorización social del trabajo docenle, dentro del marco de una reforma educativa que debe tener muy en cuenta que para mejorar la oferta educativa hay que mejorar también las condiciones de trabajo en la enseiïanza pública.

Cuando la huclga del 88 termino con mas pena que glòria, y el ministro Maravall, en un acto póstumo, firmo unas pesetas por homologación, algunos dieron por ccrrado este proceso y, en el mejor de los casos, remitían a Madrid como el lugar donde tenia que tratarse.

Desde el STEC no pensàbamos así y conünuamos «erre que erre» planteando no solo que faltaba mas dinero por ese concepto, sinó que ademàs era posible negociarlo en Canarias. Eso nos motivo a hacer un estudio por el cual deducíamos que se nos adeudaban en enero del 90 unos 12.500 millones de pesetas para homologarnos con los pucstos base de igual titulación. En consecuencia, con todo ello planteamos una ley de iniciativa popular, que conto con el apoyo de la pràctica totalidad del profesorado.

Durante estos últimos anos los docentes y los sanifarios hcmos asistido en Canarias, como convidados de piedra, a la Mesa de la Función Pública, en la que anualmente se repartia dinero entre el resto del funcionariado, y siempre quedaron excluidos los dos colectivos. En esas situaciones, aparte de hacer constar nuestra queja y proponer que ese reparto se hiciera inversamente proporcional para que el abanico salarial se cerrara, poco mas pudimos hacer.

MESA DE CONCERTACIÓN Por eso me resulta incomprensible —y no sé què explicación van a dar al profesorado— el que los sindicatos de la Mesa de Concertación, CC OO y UGT, se liayan puesto nerviosos porque el asunto naya sido prcscntado en Mesa Sectorial a los cinco sindicalos rcpresentativos del profesorado y no a ellos en exclusiva, y han pretendido no solo boicotear dicha Mesa y abuclicar a nucstros reprcsentantcs en la misma, sinó —lo que es mas grave— rechuzar la propuesta «por la forma de presentarse, por el marco negociador y por su contenido»; ademàs de porque «pone en peligro, anula, resta, hipoteca, rebaja, etc.» y porque los demàs sindicatos son «sectoriales, corporatives, insolidarios y le hacen el juego al Gobierno», por habcrla valorado positivamcnte, con independència de que sigamos reclamando que cl pago se baga en tres y no en cinco anos.

El STEC ha venido ptanteando los siguientes objetivos ante este asunto: reconocimiento del total de la deuda (mas de 60.000 peselas); el pago en concepto de un complemento especifico generalizado: un plazo màximo de tres anos.

Si el Gobierno reconoce el total de la deuda, y no solo ofrece el pago en concepto de complemento especifico, sinó que ademàs le anadc a éstc la cuantía para reconocer económicamente el desfase del nivel 21 al nivel 22 para los titulados B (EGB), queda claro que la única discrepància es el plazo de cinco anos (1 de enero de 1995 en que comenzaría a pagarse el ultimo plazo), y que al STEC le parece excesivamente largo, dicho sin «tibieza» y de forma conlúndente.

Esto significa que se propone un montante de 57.891 pesetas al mes (70.950 que cobra el funcionariado por complemento especifico frente a 13.059 que cobran los docentes por el mismo concepto) y unas 4.318 mas para el profesorado de EGB, todo lo cual hoy se adeuda como mínimo al conjunto del profesorado.

Independientemente de esto estarían las subidas porcentuales anuales y las revisioncs salariales como consecuencia de las desviaciones del IPC.

COMUNICADO La Consejería de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias ha mantenido una reunión con el Secretariado Nacional del STEC, para aclarar las dudas surgidas a raíz del anteproyeclo de Ley de Homologación del Profesorado. Junto con la aceptación del anteproyecto por parte del Sindicato de Trabajadores de la Ensenanza se emite el siguiente comunicado: El Consejo de Dirección de la Consejería de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias, en cl animo de disipar las dudas surgidas acerca de la interpretación del articulado del anteproyecío de Ley de Homologación del Profesorado, hace constar: 1. La intención de la Consejería de Educación, Cullura y Deportes ha sido, y sigue siendo, la mejora de la calidad de la ensenanza en Canarias y la dignificación de las condiciones sociolaborales del profesorado, no hacicndo lugar, por tanlo, a ninguna olra interpretación sobre cl particular.

2. Su compromiso, en consonància con la disposición final primera de dicho anteproyecto, de negociar todas las normas de dcsarrollo de dicha ley.

3. Igualmente declara su firme intención de negociar y acordar la ejecución del Plan de Perfeccionamiento del profesorado y la Ordcn que fija el calendario escolar anual en todo aquello que tenga relación con ió dispuesto en el articulo 4 del referido anteproyeclo.

La Consejería de Educación, Cultura y Deportes agradece a todos los sindicatos rep resen ta ti v os del sector su espíritu de negociación en este proceso de homologación perseguido por esta Consejería que, sin duda, redundarà en la calidad de la ensenanza en nuestra comunidad canària.

Santa Cruz de Tenerife, 18 de mar/o de 1991.

El Consejo de Dirección de la Consejería de Educación, Cultura y Deportes

PROYECTO DE LEY ARTÍCULO 1 La presente Ley tiene por objeto homologar en un plazo de cinco anos las retribuciones de los funcionaries docentes, que prestan servicios en la Comunidad Autònoma, con las que actualmente corresponden a los puestos base de la Administración, de acuerdo con lo establecido en el Decreto 259/89, del Gobierno de Canarias.

ARTICULO 2 1. Las retribuciones del personal funcionario docente al servicio de la Comunidad Aulónoma de Canarias seran: A) Sueldos, trienios, pagas extraordinarias y complementes de destino que les correspondan, como funcionarios del Estado, incluidos en el àmbito de apücación de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de acuerdo con los grupos de clasificación que se fijan en la misma.

Asimismo seguiran devengando la indemnización por residència hasta tanto no se proceda por el Gobierno de Canarias, de manera definitiva, a su inclusión como uno de los componentes del Complemento Especifico, B) Complemento especifico que puede ser:

MANUEL MARRERO MORALES (Secrctariado de STEC)

ARTÍCULO 5 Los puestos que, según esta Ley, tengan asignado complemento de especial responsabilidad seran cubiertos por los procedimientos legalmente establecidos. De no ser posible, la Administración designarà a los funciotiarïos que estimen idóneos para su desempeno.

La A d m i n i s t r a c i ó n , oídos el claustro de profesores y el Consejo Escolar del Centro, atenderà a la mayor antigüedad e idoneidad para designar los funcionarios que deban desempenar los puestos a que se refiere el pàrrafo anterior.

La obligación de desempenar los puestos serà como màximo de un ano a partir de la fecha de nombramiento.

a) Complemento docente que reiribuye la especial dedicación que suponc la docència e implica el desempeno de las funciones de tutoria u otras asimiladas. b) Complemento de especial responsabilidad que retribuye los puestos así conceptuades.

Las obligaciones expresadas en los dos artículos anteriores se consideraran inherentes a la condición de profesor en la ensenanza pública.

AKTÍCULO 3

DISPOSICIÓN ADICIONAL

1. Las cuantías y píazos en que se percibiràn los complementes específicos seran los que figuran en el anexo a esta Ley. No obstante, si el valor del complemento especifico medio fuera alcanzado o superado por los funcionaries docentes que prestan servicios en el àmbito de competencias del Ministerio de Educación y Ciència, se aplicaria el sistema retributivo mas favorable para el funcionario.

2. Si se modificarà el complemento de destino de un cuerpo al alza o a la baja, igual canüdad,- seria incrementada o minorada del complemento especifico docente, que se viniera percibiendo por los afectados.

En todo caso se respetaràn los acuerdos alcanzados respecto al reconocimiento y consolidación de la deuda social, así como los referentes a las clàusulas de revisión salarial.

Igualmente se respetaràn las subidas porcenluales fïjadas en las Leyes de Presupuestos con caràcter general para los funcionarios.

ARTÍCULO 4 La percepción del complemento especifico docente està ligada al desempeno de las funciones de tutoria o asimiladas, para las que fuera designado el funcionario en virtud de la organización administrativa de los centros docentes.

ARTÍCULO 6

DISPOSICIÓN FINAL Primera Se autoriza a la Consejería de Educación, Cultura y Deportes para que dicte las disposïciones reglamentarias que precise el desarrollo y apücación de esta Ley, negociàndose previamente con los sindicatos representativos del sector.

Segunda La presente Ley entrarà en vigor al dia siguiente de su publicación y sus efectos económicos se retrotraeràn al dia 1 de enero de 1991.

Las Palmas, 14 de marzo de 1991.

ANEXO Complemento Especifico Docente Grupos de clailiicotión de los Cuerpos, Escalas y p!s:s£

Cantídfld atteal

Cuerpos, Escalas y Plazas de àntigua proporcional!dad 10 y grado inicial 2 ....

A

18.800 +

1 1 .476 22.952 34.428

Cuerpos, Escalas y Plazas de antígua proporcionalldad 10 y grado inicial 1 ....

A

12.943 +

1 1 .476 22.952 34.428 45.904 57.380

B

12 943 +

11 476 22 952 34 428 45 904 57 380

B

12.943 + (+ 870)

11 476 22.952 34 428 45 904 57 380

OTROSPACTOS Todas las críticas hechas con tanta virulència en estos días por CC OO y UGT no hubieran existido si se hubiera hecho todo de tapadillo en el marco de la Mesa de Concertación y presentàndose ellos en exclusiva como los «eficaces, conseguidores y buenos gestores».

Sin embargo, se han olvidado de un detalle: que ha habido recientemente elecciones sindicales, y que et sindicato mayoritario en la Función Pública canària es el STEC, que ademàs no ha reclamado ninguna exclusividad.

Cuando habían de otros pactos y acuerdos, el STEC los desconoce porque de lo único que està informado y sobre lo único que ha podido emitir opinión es sobre lo presentado en la Mesa Sectorial de Educación públicamente a todos los sindicatos.

Demostrar que en Canarias es posible negociar y alcanzar acuerdos por encima de lo conseguido en Madrid, dejar en 'evidencia que son los colectivos de trabajadores y trabajadoras con su lucha los que alcanzan las conquistas y no algunos «gestores sindicales», así como que algunos sindicatos valoramos esta consecución como la apertura del camino y la creación de un precedentc para llegar a la homologación de todo el personal —administrativo y laboral— que trabaja al servicio de la Administración Pública canària, todo esto parece que no han podido digerirlo los companeros de CC OO y UGT y estan dando eructos de indigestión y emitiendo flatulencias contra el resto.

Supone, igualmenie, e! deber de participar en las actividades de formación en el marco del Plan de Perfeccionamiento del Profesorado y la obligatoriedad de participar en la recuperación y atención a los alumnos dentro de la Programación General aprobada por el Consejo Escolar del Centro.

1991

1992

1993

1994

1995

45.904 57.380

Cuerpos, Escalas y Plazas de àntigua proporcionalidad 10 y grado inicial 2 en E n s e f i a n z a s Medias, de Idiomas, Artísticas e InteCuerpos, Escalas y Plazas de àntigua proporcionalidad 8 y grado inicial 2 en Ensefianzas Bàsicas y Edu-

Complemento de Especial Responsabilidad Engloba una cantidad igual a la que se percibe por el Complemento Especifico Docente mas la cantidad asignada a cada uno de los puestos relacíonados en el Anexo III, 2 del Decreto 14/1991, de 6 de febrero.