85

ÈPOCA IV - N.2 85 EXTRA MARÇ 1993 Fet amb paper reciclat

Edita: STE País Valencià. Director: Joan Blanco.

Alacant: Orense, 3. E. Dta. 03003 Alacant. Tel. 522 Castelló: Pi. País Valencià, 6, 3." 12002 Castelló. Tel 20 68 27.

València: Avgda. Pius XII, 1, esc. 3-8. 46009 València. Tel. 348 66 99 Administració, redacció Í publicitat: Avgda. Pius XII, 1, esc. 3-8.

46009 València. Tel. 348 66 99. Fax: 348 53 48.

Imprimeix: BC Àries Gràfica;, S. A. Cambrils, 8. Tel. 365 04 50.

Dcpòsit legal: 1.454-]981. Tiratge: 9.000 exemplars.

Sumari • Dona i desenvolupament de ía 1

1

LOGSE. Reflexions per a una gestió del centre No Sextsta.

Pag. 2

QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

Les dones diem no a lol lipus de violentin

Deciaración de ia Organizacíón de Mujeres de la Confederación de STEs.

1

Participació femenina eri ia vida política.

1

1

1

Pag. 3

Tribunal de Dones constituït a València.

EÍ formiguer judicial: maternitat/ paternitat i docència.

Pag, 4 Profesorado Intenno.

Oferta de Ernpleo Publico.

Pag. 5

1

Supressions Escolars.

Modificaciones en los concursos de traslados.

MEC: Finalizada la negociación sobre Reglamento Orgànica.

Uftíma hora: Acreso cicló 1 214. Propuesta del MEC. Pag. 6

1

Ensenyament Privat: Mobilitzacions.

Proíesorado íécnico de FP. Sanf Josep: El sant amb més Yaché", Pag, 7 Pressupostos 1993. Balanç.

Jornadas de Personal Laboral.

L'ensenyament torna a ser discriminat Pag. 8 Materials per a coeducar.

Situació de les dones que són permanents sindicals.

"Lectuias ejernplares". Anos 50.

Pag. 9 RU-486.

Noves condemnes per avortament.

Pag. 10

Diccionari Ideològic Feminista.

Llibres del Pàg. 12

CORRECCIÓ D'ERRADES En el n.9 84 de generfebrer, pàg. 12, no us vam dir que, malhauradament, Josep M.- Llompart havia mort. Per contra, la mort d'Enric Soler i Godes ens dugué a publicar l'article que ARCADI GARCIA li dedicà, però sense advertir-vos-ho.

Finalment, el que es va constituir va ser "La Internacional de la Educación".

En aquests moments no podem fer altra cosa que rebel.lar-nos contra els últims fets i esdeveniments que estem veient al voltant nostre i que ens afecten com a persones i més encara com a dones.

Hem de DIR NO a tots els actes de violència contra dones, com les violacions en llocs molt a prop nostre, o en llocs on són utilitzades com a arma de guerra.

També havem de DIR NO a la violència racista, que s'ha concretat en actuacions violentes contra les dones immigrants.

I també DIEM NO a l'ocultació dels drets de les dones, a la capacitat que s'atribueixen els poders establits de decidir per nosaltres en temes com l'avortament; a qui vol deixar que les coses segueixen com estan i no fa res per prendre mesures d'acció positiva per a canviar la realitat; a qui segueix fent una educació sexista. Això també són actes "violents" per a les dones i xiquetes, encara que molt menys visibles.

Des de l'STE-PV et convidem a DIR NO i participar des del teu centre, des de la teua aula i/o matèria, des del teu entorn, amb una actitud positiva i amb eines com les que pots trobar en aquest exemplar, en la tasca comú de produir canvis mitjançant els quals, poc a poc, arribem a un dia en què el mes de març només siga un recordatori històric de la discriminació que un dia patíem les dones.

2 / EXTRA 8 DE MARC

85

Desenvolupament de la LOGSE

Ens afecta a les dones de manera diferenciada?

Hn aquests moments està acahantse la negociació dels R e g l a m e n t s Orgànics dels centres de Primària i Secundària amb el Ministeri d'Educació i anem a encetar la negociació ací al País Valencià.

Des de l'Arca de Dona volem fer una sèrie d'aportacions al debat que s'ha d'encclar en els centres i assemblees per considerar que la gestió és Lina pari important i determinant de la vida del centre, que condiciona molts aspectes de Ics relacions interpersonals i el mateix t r e b a l l a les aules.

ASPECTES FORMALS: UN LLENGUATGE M ASCLIS I A Tota la redacció dels documents està feta en masculí, sense ulilil/.ar ni els dos gèneres ni paraules genèriques. Sempre es parla "dels professors", "e! director, cl cap d'estudis i el secretari". Serà que l'Administració pensa que en els temes de gestió Ics dones no tenim res a veure...

Havem d'exigir, per tant, que en l a redacció d e f i n i t i v a d ' a m b d ó s reglaments s'utilit/cn els criteris de redacció no sexista publicats per la mateixa Administració, per allò que diu que la primera impressió es molt important.

ORGANITZACIÓ DEL CENTRE JERARQUITZADA I POC PARTICIPATIVA El tipus d'organit/.ació del centre que es proposa es j e r à r q u i c a -cl "director" és cl r e p r e s e n t a n t de

l'Administració al centre-, basant cl f u n c i o n a m e n t en ('"autoritat" dels càrrecs unipersonals i l ' e q u i p directiu, que presentarà les seues propostes al Consell Escolar, malgrat que no sigueu Ics acordades en els òrgans pedagògics.

Entre Ics propostes rcalit/.ades en Ics reunions de l'Arca de Dona, sempre ha estat cl considerar que és més fàcil que les doncs ens decidim a part i c i p a r en la g e s t i ó del c e n t r e si aquesta es presenta com a tasca de grup. on les decisions es prenen de fornia conscnsuada i la direcció no és una tasca "personal" sinó un treball d'equip.

L ' E q u i p Directiu seria, tics del nostre punt de vista, un grup cohesionat que es presenta per a la scua elecció al Consell Escolar, com a íaeililador i coordinador del treball del centre, assumint la responsabilitat de la gestió amb un tarannà participat i u . Aquesta visió tic l ' E q u i p Directiu s'oposa a les propostes dels projectes de reglaments, segons les quals la persona que es prescnlc a la direcció ho farà en solitari.

En la mateixa línia d'arguments està la consideració sobre que Ics coordinacions de cicle i Ics/els caps de d e p a r t a m e n t sigueu designades per la direcció, que és cl que diuen els projectes de reglament. Considerem que els càrrecs pedagògics, tant a q u e s t s com els r e p r e s e n t a n t s del centre en CHPs, ctc., han de ser triats pel professorat en cada cicle, de paílamenl. claustre, ctc.

I/ATENCIO ALS FILLS NO ES COMPATIBLE AMIÍ ELS CÀRRECS DIRECTIUS Mi h a u n l e m a q u e e n s afecta especialment a Ics doncs. En els articles 14 del Reglament de Primària i 10 del de Secundària, que es refereixen a les condicions per a poder ser director o directora, diu que no podran presentar-se les persones que no vagen a tindré horari complet al centre, i això es contradiu amb cl dret a demanar reducció de jornada per maternitat o paternitat. Exigirem que l'exercici d'un dret no cntrcbanquc la p o s s i b i l i t a t de p a r t i c i p a r e n e l s òrgans de gestió d'un centre.

PER A OCUPAR CÀRRECS CAL HAVER-SE FORMAT 1 QUI ES FORMA SEGUIRÀ TENINT CÀRRECS...

Aquesta seria la línia per a especialitzar-se i elernit/ar-se en la gestió del centre, i ja sabem que ara mateix els càrrecs directius no estan ocupats per doncs i hòmens en igual proporció i el que cal es fer propostes que vagen m o d i f i c a n t la realitat amb mesures positives cara a que doncs i hòmens participen per igual. En els documents del ministeri es presenta el haver fet cursets de gestió de centres i l ' e x p e r i è n c i a com a part del currículum a considerar pel Consell Escolar a l'hora de t r i a r director o directora. Sembla que en les últimes negociacions a Madrid aquest apartat ha desaparegut dels reglaments, però es segueixen fent cursos per a equips

Reglament Orgànic dels centres

Reflexions per a una gestió del centre no sexista

Ml

ESCUELA NÜEVA

Estem en uns moments decisius que marcaran Ics condicions de treball en els propers anys, a i x í com tes relacions internes i e x t e r n e s dels centres educatius.

Us proposem la reflexió sobre una sèrie de lemes que tindran incidència en cl c a n v i o m a n t c n i m e n l de la situació actual, segons es proposen mesures d'acció positiva que afavo-

risquen la incorporació de Ics dones i xiquetcs a tols els à n i h i l s escolars i socials o es d c i \ c la s i t u a c i ó com està. mantenint-se per molt temps les diferències sexistes entre homes i doncs.

ESTRUCTURA DEL SISTEMA EDUCATIU El fet que el nombre de doncs que

t r e b a l l a en els p r i m e r s i m e l l s

d'ensenyament siga moll més elevat que el nombre d'homes, i que cl percentatge d ' h o m e s v a j a a u g m e n t a n t amb l ' e d a t tic l ' a l u m n a t , al m a t e i x temps que disminueix cl de dones, té m o l l a relació amb cl prestigi social de cada etapa escolar, reforçat a niés a niés per difercnls condicions de treball entre Eli N. Primària, Secundària i l'imersiïat.

LA ESCUELITA DE Ml BARRIO directius que només afecten a les persones que els composen.

La nostra proposta és que els cursos fels no han de comptar per a l'accés a càrrecs d i r e c t i u s en cap cas. i que la formació per a la geslió del centre deu afectar a lot el professorat o bé a totes Ics persones que hi vulgueu participar, per a garantir que els càrrecs pugnen ser rotatoris i. a niés a més, la gestió siga una lasca compartida per tothom, no "facna de tres o quatre persones".

LES TASQUES DE L'EQUIP DIRECTIU: ELABORAR O COORDINAR? En diferents i n o m e n i s apareixen Ics tasques dels càrrecs unipersonals, com a dirigir, organit/.ar. elaborar, ctc. Des de la nostra concepció de la

Sabent que la consecució del t'ns Únic, sempre reivindicat per l'STEPV, no serà una realitat a curt plac. haurem d'exigir que en Ics diferents negociacions sobre condicions labor a l s i econòmiques de cada n i v e l l educatiu -EE II, accés al cicle 12/14, b a t x i l l e r a t i Eorrnació Professional no es creen mes diferències i que es prcngucn mesures que vagen acurtanl aquesics, com per exemple; - Cal anar reduint les diferències econòmiques e n t r e e l s d i l c r e n t s n i v e l l s educatius, i entre la pública i la privada.

- Les condicions de treball deuen sci e q u i v a l e n l s en q u a n t a horaris, hores de presencia en cl centre, períodes lectius i de vacances, ctc.

- Les a c t i v i t a t s de f o r m a c i ó i especialització deuen oferir-se a tots els n i v e l l s i a lot cl professoral, sense d i s c r i m i n a r a qui no ocupa càrrecs, qui treballa en /ones rurals, etc.

- l·l accés 11 n i v e l l s superiors de treball -12/14 i balxillcral deu basat se en l'experiència, oferir-se a tot el professorat, i no deu implicar un canvi en les condicions econòmiques.

- En els concursos de mèrits per accedir a places e s p e c í f i q u e s deu considerar-se en primer lloc sempre l'experiència en el desenvolupament de la funció a rcalil/ar.

LA FORMACIÓ PERMANENT HA DE SER ACCESSIBLE PER A HOMES I DONES Havem d exinir que en els Plans

de r orni ací o de a Conselleria p n o r i l a n e s Ics a c t i v i t a t s a desenvoluparen el propi centre i dins de [horari escolar. Si no és així.

g e s t i ó del c e n t r e I c s t a s q u e s h a n d ' a n a r mes en la l í n i a tic coordinar per exemple l'elaboració del Projecte Educatiu-, impulsar, acordar, arreplegar les propostes, ctc. l l i ha molts tenies que modificar per a que aquests reglaments faciliten un gestió p a r t i c i p a t i v a , com per e x e m p l e Ics f u n c i o n s del Claustre, q u e es p r e s e n t e n com a m e r a m e n t "tccnic-pcdagògiqucs". Cal que des de cada centre, tics de cada reunió, assemblea, ete.. fem propostes per a m i l l o r a r i a v a n ç a r en la f i n i a de la cogestió. que és en la que tols i totes podem fer sentir la nostra veu.

També h a u r e m d ' e x i g i r que la n o r m a t i v a siga prou f l e x i b l e per ;i permetre que en cada ccnlrc es puga arribar a una organització autònoma, resultat del debat i acords de tots els sectors de la comunitat e d u c a t i v a .

estarem afegint una d i f i c u l t a t niés a que les doncs participen en cursos de formació i tindrem que començar a demanar mcsttics d'acció p o s i ( i \ a per a a f a v o r i r la p a r t i c i p a c i ó en les activitats de fora de l'horari escolar.

Una d'elles serà e x i g i r q u e hi haja servei de guarderia per als f i l l s en els llocs on es lacen a c l i \ i l a t s fora de l'horari escolar: C'EPs, Universitats, clc.

LA COEDUCACIÓ COM A MATÈRIA TRANSVERSAL OBLIGATÒRIA. I PRESENT A E'HORA D'ELABORAR ELS PROJECTES EDUCATIU I CURRICULAR En els Dissenys Curriculars Base publicats per la Conselleria d'Educació lit ha indicacions i objectius que es r e f e r e i x e n a la s u p e r a c i ó de Ics diferencies de ra^a. sexe. ctc.. però a i x ò pol quedaren res si no hi ha una planificació i asscssoramcnl als centres, presència '1>-'1 lema en iotes les activitats de formació, seguiment per part de la Inspecció, ctc.

Des de ESTE-PV hem d ' e x i g i r que la coeducació siga un lema priorilari per al personal que treballa en I c s a s s e s s o r i e s d e l s C'EPs i està col·laborant en cl desenvolupament dels Projectes Educatius i Curriculars dels centres, i que la Conselleria coutrolc l'orientació no scxisla en lois els cursos de formació, en els mater i a l s aulorir/ats per a ús escolar, en les comocatòries per a elaboració de m a t e r i a l s , i en la r e a l i l / . a c i ó dels Plans d'Orientació escolar i professional.

EXTRA 8 DE MARC / 3

N.* 85

Participació femenina en la vida política •i

així es "participava" en la Història...

Ya sabéis a quién me refiero: a Isabel de ítilla, la materna, que fuc haciendo Espana y formó bajo su mantó un dilatado Lmperio.

LA ORGANÍZACION DE M I!J ERES DE LA CONFEDERACION DE S1NDICATOS DE TRABA J ADORES Y TRABAJADORAS DE IA ENSENANZA-STEs-PROPONE A LOS CENTROS EDUCATIVOS TRABAJAR EN FAVOR DEL ESTIMULO DE LA SOLIDARÍDAD Y EL RESPETO INTERCULTURAL· Ante cl 8 de Mar-o, DIA INTERNACIONAL DE LA MUJER, la ORCANI7ACION DE MU./ERES DE LA CONFEDERACION DE STEs os hace llegar una sèrie de propuestas que pueden servir de ayuda para delectar y en !a nicdida de h posible ir superando actitudes de intolerància con respecto a o t ras culluras y otros pueblos, ast como las discríminaciones coíidianas -suliles o no- que s uf re el colectivo de tnujeres.

L·i Escuela no es ajena al espectacular alimento de-racismo y xenofòbia (/ne socialmente impera, v e.s tarea fundamenta! en lodas las conutnidades educativas paner en nuírcha actividades alíernaíivas, no solament? en leccíones ocasiona/es, que aynden a lener una visión de respeto y comprensión con "las diferenciar".

Se hac e necesano, para la construcción de un entomo mas habitable, que revisemos nuestras expresiones, los materiales que u sa mos, los contenidor que transmilimos..., porc/ue muchas situaciones de injustícia pneden ser superada.s.

Como inujeres. nos sent/mos solidari~adas con todas aquellas personas que llevan la etiqueta de cindadanía de tercera, y lamentamos mas aiín la situacïón de las que vïven con doble marginación: EMIGRANTES YADEMAS... MUJERES. Los poderes públicos solo acíúan en "alerta roja", y a veces su serial y la nuestra no estan sincronizaàas. No se pone cnfasis ni enipeno suficientes en/a stiperación de las normas que delerminan el genero social. Pensanios que a! ii>ual que a la Sociedad le llegan los mensajes de la televisió}}, i'síereoiipos que anuncia» deíergentes o protagonizan cidebrones, le podria llegar, si hnbiera volnníad política, la forma de orí>anización de trabajo, la corresponsabilidad de liotnbres y niiíjeres en el citidado de la casa y de los hi jos e lu'jas. Se facilitarían los servicios sociales y la socialización del servicio domestico, necesarios para que la doble jornada no sii>a recayendo en las niismas: las mujeres. Sin embargo es ímposible trans/nilir lo que no esta bten sediïnenlado: suponeinos que lo que falla a los i>obiernos es creerse de verdad las nonnaíiras y/o recomendaciones que los liempos iniponen.

Esperantos de las Administració/tes edncaiiras respitesias que pitedan i-eneraUzar estàs aclividades. a través de canipanas de sensibilización pública, de difús i on de materiales, de programas especfficos de jormación del profesorado... i>i>rqne la reforma liene (/ne avan::ar en una nneva conciencia cultural y social.

Desde la ORGANIZACION DE MUJERES DE STEs, invilanios a la comanidad educativa a impulsar estàs n otras aciïvtdades que potencien la verdadera integrtición social, con independència de genero, raza, ètnia y cultura.

L'HsUil í ^ s p a n y o l ocupa u n a posició intermèdia pel que fa a la participació femenina en la política: un l3'9 ( /í en Congrés i Senat l l a mitjana de la CH és de I'l 19f) i un 1 T 1 Oi en et G o v e r n (dos minisires). De Iots els titulars de ministeris de l'Europa comunilàr i u , 57 són dones i 515 homes.

Cap govern té com a president una dona.

L'informe revela que el major percentatge de participació femenina s1 observa en els partits dels Verds (amb un 22'2% de dones), seguits pels de l'esquerra europea, amb un 2()"5%.

"La presa de decisions és la base de la participació social", v u dir Papandreu. "Hem d'ampliarhi, per tant, la presència de doncs, per a s a t i s f e r les seues pròpies n e c e s s i t a t s i t a m b é per d ' a l t r a raó: per a formar l'opinió p ú b l i ca". Va destacar també la import a n t p r e s è n c i a de dones en els m i t j a n s de c o m u n i c a c i ó s o c i a l , "que són els espills de la nostra societat".

La societat europea que estem dibuixant és la d'"una democràcia sense dones". Per la qual eosa.

Hlisabeth Sled/.iewski, professora de la U n i v e r s i t a t Robert Schumann, d ' S l r a s b u r g (França), va considerar essencial que els d i r i gents del model democràtic occidental "eviten el triomfalisme i s'interroguen sobre la seua v a l i desa". "Quina no ha de ser la seua modèstia", va destacar, "front a ta contradicció niés flagrant del nostre sislcma universal i g u a l i t a r i i pluralista: la persistència de fet d ' u n apartlieid sexual en matèria de participació en la vida política". L'europeu no és un model a exportar en les albors del segle XXÍ.

Les dones i la política

Alemanya

Bèlgica 8,5%-8.2%

Dinamarca

E. Espanyol 7,8%-5,9%

E. Francès

Regne Unit

5,7%-2.5%

6,5%-5.6%

Grècia

Itàlia 12,9%-6.3%

Irlanda

4,3%

Luxemburg

P. Baixos

10,9%

21,3%-21.3°o

Font: El Temps.

30,7%

8,4%-8,3c

Portugal 10%

4 / EXTRA 8 DE MARC

85

Al·legat de la fiscal en el Tribunal de Dones constituït a València, al caliu de I1 International Women's Tribunal Zàgreb, 6 i 7 febrer de 1993

Formiguer Judicial US RECORDEM: Al Reial Decret 7 l )A)l es regulaven eK drets de les dones embarassades que eren funcionàries o treballaven per a l'Administració, en dos sentits: per una banda, respecte al canvi temporal del lloc de treball i, per l ' a l t r a , per assistir a cursos de preparació al part i post-parl, aixf com per a seguir Iradament de fecundació artificial.

La sorpresa però, estava en el fel que els sectors de Sanitat i d'Educació quedaven per regular.

Per fi. al DOÍ1V de .'ï-2-t)2. la Conselleria fa pública la resolució tantes vegades demanada.

A les sens del Sindicat podreu trobar instàncies preparades persol.liei lar aquests permisos elaborats pel nostre Gabinet Jurídic.

MATERNITAT/PATERNITAT í DOCÈNCIA Les lleis otorgiien una sèrie de drets referits a s i t u a c i o n s de mateniiial i/o paternitat. Drets que podem exercir i dels quals hem de conèixer la seua regulació per a e v i t a r el desconeixement del que ens correspon com a dones treballadores.

Intentarem esclarir els possibles dubtes p l a n t e j a n t les distintes s i t u a cions amb què es podeu trobar i les corresponents eixides legals: I. LA B A I X A MATERNAL. La baixa per m a t e r n i t a t té la consideració d'Incapacitat Transitòria (1LT), t a n t per a Ics funcionàries que s'aeullcn a M U F A C E com per a les interines. A partir de la Llei ,VSl) AQl'LSTA l i A I X A TÉ L ' N A D U R A C I Ó DL Ui S E T M A N E S I M N T E R R O M P U DLS, ampliables per pari m ú l t i p l e f i n s a 18. Aquest període es d i s t r i b u i r à A OPCIÓ DL LA I N T E R E S S A D A , sempre que ó setmanes signen immediatament posteriors al part, poden! fer ús d'aquestes el pare en cas de mort de la mare. SI TREBALLEN EL PAR h I LA MAR K. aquesta, quan s ' i m cie el període per maternitat, podrà optar perquè el pare gaudisca FINS A Q U A T R E DE LES ULTIMES SETMANES, SEMPRE QUE S I G U E N I N I N T E R R O M P U D E S 1 AL FINAL. DRETS ECONÒMICS: Durant aquest període es cobrarà el IOO'/; DLL SALARI, tan Ics funcionàries com les interines, ja que si bé la Seguretat Social sols concedeix una prestació del 75% de la base de la cotització del mes anterior, l ' A d m i n i s t r a c i ó educativa aporta la diferència entre açò i el 100'í.

Certament la violència específica contra la dona no és l'única violència existent al nostre planeta. L'acció de \ i u r e s'ha c o n v e r t i t en una b o j a i absurda carrera competitiva cap al buit. en una pugna ferotge en la qual els sers humans ni es reconeixen ni s'autoreconeixen, doncs ja no v i v i m , més bé sobreviviu!, enmig d' aquest f r e n e s í a l i e n a n t , d e i x a n t d e banda a l l ò més bonic i gran que t e n i m : la capacitat d'estimar, la fraternitat, la tendresa, la ingenuïtat, la solidaritat.

Certamen I també d'aquesta v i o l è n c i a s ' h a f e l u n negoci: e l s grans m i t j a n s de comunicació ens bombardegen amb produccions cinematogràfiques que ens familiaritzen diàriament amb els Icls més v i o l e n t s i morbosos: la indústria d'armament es potser qui trau més beneficis al mon de l ' e c o n o m i a : els estats i els líders polítics u t i l i t / c n la intervenció m i l i t a r com a e l e m e n t de prestigi i d'autoritat d a \ a n t dels pobles. Al cap i a la fi se'ns i n t e n t a fer veure que les mesures de forca són l'única solució als conflictes polítics, socials o personals. La v i o l è n c i a és legítima socialment des tic totes les instàncies tic poder.

La guerra és una expressió, potser la més b à r b a r a i s a g n a n t , de la violència quotidiana.

Aquesta fiscalia sotmet a la consid e r a c i ó del t r i b u n a l aquests l'els i demana la condemna sense pal·liatius d'aquesta violència quotidiana i de la seua expressió més dolorosa: les guerres.

Però la nostra acusació va més enllà i volem sotmetre al judici del t r i b u n a l un a l t r e aspecte d'aquesta violència: LA V I O L È N C I A MASCLISTA, el plus de violència que les dones, pel fel se ser-ho, patim en la pau i en la guerra.

Els maltractaments domèstics, cl f u s l i g a r n e n t s e x u a l al t r e b a l l i al carrer, el llenguatge scxista. la imposició dels treballs menys prestigiats i remunerats, la imatge p u b l i c i t à r i a d'objectes sexuals per al plaer masculí, els retalls a la llibertat per fer la nostra vida; formem part d'un contínuum d'agressivitat contra les doncs, que adquireix la seua fornia més greu en la VIOLACIÓ.

Aquesta violència és com una boira que tol ho envaeix. Una boira que s'ha fet quasi invisible, a forca de ser mil·lenària, quotidiana, consentida.

L'home exerceix la v i o l è n c i a scxista contra la dona perquè la veu com a objecte i com a p r o p i e t a t , i p e r q u è en el propi e x e r c i c i de la violència contra les dones busca la reafirmació de la seua prepotència, de la seua v i r i l i t a t .

Per tant. senyores del jurat, deman e m l a seua c o n d e m n a c o n t r a l a violència sexista. però en particular contra els violadors.

Qui són els violadors? Són psicòpates, són bojos?

Malauradament no! La realitat ens demostra que la m a j o r i a de violacions són perpetrades en el domicili familiar i per coneguts de la víctima.

El violador no és un home extraordinari, es un i n d i v i d u q u a l s e v o l que passa per damunt de la nostra voluntat i del nostre desig. I a més un covard que t r i a la seua v í c t i m a per creure-la indefensa, i busca les circumstàncies de major impunitat.

Però la violació en temps de guerra conte altres motivacions: en la mesura en què les dones som considerades p r o p i e t a t d e l ' h o m e , l a voluntat d'apodcrar-se dels béns de l'enemic inclou el dret d'apropiar-se de les "seues" dones com a botí de guerra.

I més encara, l'exercici del poder del vencedor utilit/a a les dones com a i n s t r u m e n t d ' h u m i l i a c i ó sobre cl v e n e n t . Lorma p a r t d e l r i t u a l d e d o m i n i del conqueridor.

La història i la pròpia mitologia aporten proves de violacions sitemàtiques, que apareixen com a conseqüències normals per ales dones, en temps de guerra: el rapte de les Sabines pels r o m a n s , el segrest de les troianes, el tractament que deparavcn els conqueridors cristians a les captives musulmanes a les nostres terres, les violacions de les dones asiàtiques pels japonesos i de les j u e v e s pels na/is a la segona guerra m u n d i a l . Ics patides per Ics dones nord americanes |H'K seus propis companys a la guerra del Golf...

La guerra actual als Balcans no ha irencal aquesta terrible cadena. I avui són les dones de l'antiga Iugoslàvia, i particularment les bòsnies. les que estan patint aquesta espiral de sexisme i violència.

Aquest tribunal s'ha r e u n i t avui per a j u t j a r aquests fels. Aquesta fiscalia demana la seua condemna sense p a l . N a t i u s , estenent-la a la violència social i a la violència masclista en la pau Í la guerra.

No r e c l a m e m protecció, perquè a f i r m a r i a el concepte tic les dones com a indefenses, que encara ens f a r i a més objecte d ' a g r e s s i ó . No necessitem ni menyspreu ni paternal i s m e . R e c l a m e m la consideració social que ens pertany de ser reconegudes com a persones capaces de decidir sobre el nostre cos, la nostra sexualitat, la nostra vida. la nostra societat: capaces de decidir en el curs de la Història.

En d e f i n i t i v a , reclamem el dret a ser reconegudes com a persones lliures.

I k-in de tenir en compte el següent: Per a tenir dret a la prestació econòmica per 1LT de la Seguretat Social ES R E Q U E R E I X ESTAR A F I L I A D A A LA S.S. A L M E N Y S NOU MESOS A B A N S DL LA DATA PREVISTA PER AL PART I H A V E R COT1T/.AT EN L ' A N Y I M M E D I A T A M E N T A N T E R I O R A LA INI C1AC1O DEL DESCANS PER M A T E R N I T A T A L M E N Y S ISO DIES. Aquest és un problema amb cl que es (roba qualsevol treballadora a l'i nici de la seua vida laboral i que freqüentment afecta a les SUBSTITUTES. Altres situacions que es poden donar: INTERINES ï SUBSTITUTES EMBARASSADES: 'fenen dret al seu descans per m a t e r n i t a t com qualsevol altra treballadora. El fet de donar a l l u m no implica et f i n a l del seu n o m e n a m e n t ; se'ls posarà un subslilul/a, tornant al seu lloc una vegada finalil/.e la llicència ien cas que la substitució sYslenga fins a eixe moment).

DONES QUE Q U A N VAN A SER N O M E N A D E S ESTAN A PUNT DE DONAR A LLUM: En cap cas pot ser raó per a que nu es porte a cap la contractació.

DONES QUE; HAN TINGUT EL SEU E 1 L I . O L'ILLA DINS DE LES 16 SETMANES ANTERIORS A QUE SE'LS C R I D A R À PER A UNA SUBSTITUCIÓ O INTERINITAT: Les actuacions dels Serveis Territo rials són moll variades. Normalment, si es iracla d ' u n a interina amb estabil i t a t no sol haber cap problema, se'ls nomena i se'K posa substitut/a. Si es t r a c t a d ' u n a dona amb la que no t e n e n compromís d'estabilitat, solen entendre que no poden contractar-la per no estar " d i s p o n i b l e " en e i x e moment i criden a la següent. Les conseqüències són variades. Hi ha ser veis Delegacions que es limilen a guardar el seu lloc en la llista, de forma que passen a ocupar el primer lloc quan transcorren If) setmanes des del part; altres, sense eoniractar-les i pagar-les, els computen aquest temps com t r e b a l l a t , no perdent punts per a anys posteriors. El més aconsellable pot ser no comunicar la maternitat fins no haver pres possessió.

SUBSTITUTES E L N O M E N A M E N T D E L E S Q U A L S A C A B A D U R A N T EL PERÍODE DE PERMÍS PER MATERNITAT: A partir d'aquest moment no us pagarà r Administració. Com a desocupades heu d'inscriure-vos en Ics Oficines d'Ocupació i continuareu cobrant la prestació per ILT (75%) a tra\és de l ' I N E M . passant després, si reuniu els requisits, a cobrar la prestació per desocupació.

SUBSTITUTA QUE JA ESTA A T U R A D A Q U A N DONA A L L U M : Per a tindré dret a la prestació per ILT és necessari.estar d'alta o en una situació similar a l'alta, amb la qual cosa, si està cobrant prestació per desocupació, també cobrarà maternitat, però si n i . . . és possible que el que convinga en aquests casos siga demanar la baixa abans de la data del part i així es donarà la situació del punt anterior.

Profesorado interino: La historia interminable

Manifiesto unitario Las organizaciones sindicales exigen el desarrollo, prèvia negociación con los sindicatos, de los puntos recogidos en el acuerdo entre Conselleria de Cultura, Educación y Ciència y los sindicatos en la Mesa de Educación de los días 1 y 6 de abril de 1992, según consta en el acta. Y consecuentemente exigen de la Administración: I. Una Oferta de Emplco Publico que pcrmiía satisfacer las tlcmanclas educativas contenidas en la LOGSE y coníemple, de acuerdo con su adicional 5.2, un adecuado número de pla/as que permita cl acceso del profesorado inlerino Los sindicatos enlendemos que esta oferta debe elaborarse atendiendo a las dos convocaiorías que realmente faltan; por ello plantearemos conjuntamcnte la negociación de la oferta de la segunda y de la tercera convocatorias.

Por otra parte, la Administraeión educativa exigirà imicamente como condïción para presentarsc a una oposición determinada la requerida para acceder a la bolsa de trabajo correspondiente.

La oferta debe contemplar todas las especialidadcs con mayor incidència en el cuerpo de profesores técnícos de FP, en el que el número de plazas oíertadas hasta el momento ha sido totalmente escaso respecto a las necesidades.

PROPUESTA DE OFERTA DE EMPLEO PUBLICO l . a Convoc. 2.

Propuestiï de los Sindicatos

a

2. <,Cubren necesidades estructurales del sistema o se puede prescindir de ellos?

No se puede mantcner que la existència de mas de cinco mil interinas e interines es una cuestión coyuntural; esos puestos de trabajo existen (algunos llevan existíendo decenas de anos), y cubren necesidades permanentes del sistema; las bajas por enfermedad son una realidad estadística, así como las excedencias especiales o las licencias por estudiós.

El no emergerlos a la realidad de la plantilla gradualmente ha contribuiclo al engrosamiento de un colectivo al que ahora no se le puede colocar al borde del despido, sin reconocerle unos derechos conquistados cada dia con su trabajo.

3. (.Repercute positivamente esta situación en el Sistema Educativo?

Todos sabemos que enfrentarse por primera vez a una clase es un cjercicio duro para cualquicr enseíïante; la necesidad de sobreponerse a ese primer momento, la profesionalidad y la dedicación van haciendo que las cosas mejoren cada día.

Todo ello es mucho mas duro para quienes realizan sustituciones, y mas aún si se encuentran lejos de su entomo familiar y social; de todos modos el deseo de trabajar y el horizonte de un futuro mejor ayudan a solventar los problemas. Cabria preguntarse si a los usuarios del sistema, tos padres y madres, Ics conviene presionar mas a este profesorado con la inseguridad en su trabajo, obligàndoles no a pensar como hacerlo mcjor, sinó como estudiar para asegurarse un f u t u r o mejor aprobando las oposíciones. Desde el STE siempre hemos tenido claro que a un trabajador o trabajadora solo le es exigible realizar su trabajo bien, y

Oferta de Empleo Ampliamente insuficiente Ya nos temíamos que, despúes de la «generosa» oferta de nuestro hermano mayor cl MEC, no gozan'amos de un número de plazas adecuado a las necesidades de nuestro Sistema Educativo y que posibilitaran el acceso del profesorado interino a la Funcíón Pública después de haber hecho méritos suficientes para ello durante anos.

Però lo que nuestra inocencia no esperaba era un despropósito como el que observamos. En el afio 1990 la pròpia Conselleria se comprometia a posibililar el acceso en tres afios de unos seis mil interinos e interinas.

Hoy, después de pasar dos afios, resulta que con la mitad el sistema se satura. No hay maestros de música,

no hay escotarización de tres anos, no hay opcionalidad de idiomas, y hay ochocientos profesores lécnicos de Formación Profesional que llevan adclante la FP e incluso la Reforma, però no se les puede ofertar plazas por carecer de titulación, aunquc no se les plantea ninguna alternativa.

Esperamos de la sensatez de los dirigentes de la Conselleria que recapacíten, aumenten la Oferta de Empleo Publico, garanticen la continuidad en el trabajo de los interinos/as actuales y mejoren las condiciones laborales de todos y todas, sin deteriorar las de ninguno.

De lo contrario contribuiran a un nuevo conflicto en la Escuela Públi-

que ello debería ser suficiente para hacerse acreedor/a a unas condiciones laborales justas y al derecho a la continuidad en el trabajo.

4. (.Estan las plantillas de profesorado ajustadas a la demanda de la sociedad?

Las sustituciones no se cubren (el conseller lo reconoció en las Cortes), no hay profesores/as de música, la formación del profesorado se hace rccargando horaríos, la integración se realiza en condiciones insuficientes, la escolarización de tres afios camina cual tortuga y la Formación Profesional malvive sobre las espaldas de los profesores técnicos de Formación Profesional, a los que se pretende exprimir, usar y tirar del sistema. Estos son solo algunos ejemplos. Decir que et Sistema Educativo està saturado es una broma de ma! gusto.

5. iPodemos invertir la siluación actual?

Serà difícil, corren malos tiempos, però tenemos el convencimiento de que podemos y debemos invertir la situación. Corresponde en primer lugar a los interesados/as concienciarse de sus derechos y convencerse de la necesidad de luchar por cllos, con la seguridad de que requerirà esfuerzos y costes, però que solo desde la unidad y la participación de todos serà posible. A las organizaciones sindicales nos corresponde poner todos los medios para servir de cauce a esta lucha. El STE-PV h ara todos los esfuerzos necesarios para participar en un movimiento unitario que, sobre la base de la organización de todos los trabajactores y trabajadoras en la Coordinadora de Dénia, posibilite una acción conj u n t a con el resto de Organizaciones Sindicales. ca, que nadie desea y a nadie beneficia, però que serà inevitable si esta nueva agresión no se detiene. Poner a un sector de la Ensenanza al borde del precipicio y pedirle que se sacrifique sin protestar parece una presunción poco meditada.

Estamos seguros de que hay plazas, que se puede llegar a una solución dialogada y razonable; nosotros estamos dispuestos. La Conselleria hoy no; mariana esperamos que sí. Esperamos un cambio de aclitud; si no, pueden estar seguros de que la respuesta serà contundcnle.

NOTA. Si tenéis interès en conocer la distribución de plazas por Comunidades Autónomas y provincias, así como por especialidades, de los terrilorios de gesiión del MEC, podéis poncros en contacto con las sedes del STEPV y os i n formaré mos.

51 101 44

Maestros de Taller de Artés Plàsticas y D.

'£

582 485 20 40 18 14

718

Cuerpo de Prof. de EE OO 11

ò

604

1.634 2.084

De nuevo nos enfrentamos a una de las situaciones mas lamentables que se dan dentro del Sistema Educativo, la situación del profesorado interino; un colectivo que después de afios de docència itinerante, en unas condiciones laborales injustas, sin vacaciones, con interrupciones de contratos, con retraso en el pago, etc., se encuentra a la puerta del despido, sin seguridad en el trabajo y con las puertas del acceso a la Función Pública docente casi cerradas.

En un contexto social en el que el trabajo fijo comienza a ser un frulo inalcanzable, en el que la «productividad» es la panacea, y en el que se esgrime como màximo valor la libre competència, parece que para este coleclivo las perspectivas son poco halagiienas.

Cabé plantearse y responder a algunos interrogantes: 1. Las condiciones laborales en que desarrollan su trabajo, £son adecuadas a las características de éste?

Està claro que hay profesorado interino que ocupa vacante durante todo el ano y, por tanto, ticne derecho a un contrato de doce meses (hecho que no ocurre en todos los casos) y a todos los derechos de quienes realizan su misma labor, sean funcionarios o no; parece también injusto que aquellas y aquellos interinos que acaban trabajando el curso completo, realizando sustituciones, vcan recompensada la ingratitud de su trabajo con la aclitud cicatera de la Conselleria y el impago de las vacaciones. En todo caso, cl reconocimiento de trienios, el pago proporcional de las vacaciones y una duración mínima de las conlrataciones parecen demandas mas que razonables.

Convoc.*

35

e

o vÉ

7,

II. Negociación de las condiciones de irabajo-eslabilidad 1. Las organizaciones sindicales entienden que ha de existir prioridad en el trabajo de los interinos e interinas y de quienes estuvieren en las bolsas de trabajo actuales.

Ello implicaria la renegocíación del acuerdo de cstabilidad (vigente hasta el final del actual curso escolar 92/93) y la ampliación del mismo.

2. Mantenimiento de las bolsas actuales. No a la rebaremación.

3. Mismo tratamicnto en el resto de condiciones de trabajo que el profesorado funcionario.

4. Seran objeto de negociación sindical tanto el baremo como el eslablecimienlo de nuevas bolsas de trabajo.

HI. Sistema de acceso dcfinilivo Las organizaciones sindicales rechazan rotundamente el proyecto de concurso oposición, con tres pruebas eliminatorias, y en el que la experiència solo sirve para reordenar las listas, planteado por el Minísterio de Educación para el futuro. El modelo definilivo debe contemplar al màximo la valoración ponderada y global de la experiència docente.

Valencià, 23 de febrero de 1993 STE-PV, FE CC OO, FETE-UGT OFERTA PUBLICA EN EL PAÍS VALENCIANO

ADMINISTRACIÓN

Ano 91

Ano 92

Aíio 93

Prof. Enseííanza Secundaria Prof. Esctielas de Idiomas Prof. Música y Artés Escénicas Prof. Artés Plàsticas y Diseno..

Cuerpo de Maestro.s y Maestras.

Prof. Técnico de FP M. Taller de Artcs Plàsticas. ...

1.347

815 9 14

300

9

0 0 0

TOTAL

2.428

18 23 17 980 38 5

40 42 5 934

0 0

0 300

OKIÍRTA PUBLICA DE OCUPACION DEL TERRITORIO MEC Prof. Ensefiíin/a Secundaria Prof. Escuelasde Idiomas Prof. Música y Arles Escénicas

Prof. Artés Plaslicas y Diseno Cuerpo de Maeslros y Macslras

2.200 100 240 20 2.000

Prof, Técnico de FP M. Taller de Artcs Plaslicas TOTAL

4.670

OFERTA PUBLICA EN CATALUNYA Para este ano prevé la convocaloria de 900 plazas para el Cuerpo de Maestros y unas 1.200 para el de Secundaria, siempre por las especialidades que estipula la LOGSE, excepto las nuevas. La iniención manifestada es de ofrecer entre 4.000 y 5.000 plazas entre este ano y cl siguiente (recordad que allí tampoco se convocaran oposiciones el ano 92).

OFERTA GLOBAL DE LOS TRES ULTIMOS ANOS 1EER1TORIOJVITT

PAÍS VALENCIANO

1 99 1 1992...

1993 ..

2 4^X

1991

934 300

1992 1993

TOTAL

3 662

TOTAL

8986 9.023 4.670 22.679

Como se ve, las oi ert as conirastan. Tanto en el MEC como en Catalunya la oferta està por debajo de las necesidades y de los compromisos de la Administración. Però el caso del País Valencià es aún mucho mas grave. No sabemos si es una provocación o una burla. Si a la escasa oferta, muy por debajo de las vacanles del sistema educativo, le sumamos las supresiones, <,qué prelenden?. ^En què lugar quieren dejar el sistema educativo? Desde luego, se merecen una contestación de toda la comunidad educativa. Y la tendràn.

6 / SUPLEMENT

en los El pasado viernes 19 de febrcro el Consejo de M i n i s t r e s aprobó un "anteproyecto de ley por el que se establecen normas sobre concursos de provisión de puestos de trabajo para funcionarios docentes". Este anteproyecto, que debera ser remitido a las Cortes para su aprobación, prelende examinar la movilidad de los Cuerpos Docentes según lo establecido en la A d i c i o n a l 9a de la LOGSE. Se pretende induir en la Orden de Normativa Bàsica la convocatòria de un concurso estatal, cada dos anos.

En los anos en los que no hubiese concurso estatal las Comunidades Autónomas con competencias podrían convocar uno propio para reordenación interna.

La n o r m a t i v a bàsica debería i n c l u i r un baremo ú n i c o , lo cual quiere decir que habn'a que homogeneizar los baremos existentes en los distintes concursos. El MEC pretende conjugar el concurso de Secundaria, donde introducirían la puntuación inmlerrumpida en el centro, y los de primària, donde introducirían la puntuación por cargos directives y en la Adminislración.

El primer concurso, caso de aprobarse, seria el del ano 93. En cste caso todo el profesorado podria participar (sin necesídad de estar 2 anos).

En relación a este futuro Decreto Bàsico de Movilidad, el MEC liene previsió iniciar negociacioncs con las Comunidades Autónomas y Sindicatos.

Desde la Confederación de STEs hemos manifestado nuestro desacucrdo con la prevista puntuación adicional para cargos directivos y micmbros de ta Administración, al üempo que hemos manifestado nuestra desconfianza en la voluntad negociadora del MEC sobre esle futuro Decreto de Movilidad después de la escasa mueslra de negociación que supone informar a los sindicatos del Anleproyeclo una vez que ya ha sido aprobado por el Consejo de Ministres. Toda una muestra de lo que se avecina.

N.S85

Supressions escolars El MEC filen la negocien sobre los reglamenta Una vegada més manifestem la nostra total oposició a les SUPRESSIONS ESCOLARS que v e n i m patint a l'ensenyament públic els darrers anys.

Davant de l'aplicació de la LOGSE s'hauria d'haver negociat amb els representants del professorat i amb la resta de la Comunitat Educativa les condicions, els criteris i l'aplicació de la xarxa de centres i del mapa escolar. Aquest mapa estaria en funció de les necessitats reals de la societat i del professorat, Í no, com ara, de les arbitrarietats de l'Administració.

Es pretén, per part dels responsables de la Conselleria, donar una i m a t g e p ú b l i c a de r a c i o n a l i t a t i d'aplicació de criteris objectius a l'hora de presentar les supressions escolars.

Tenim la convicció que la Conselleria actua de forma arbitrària, incoherent i subjectiva. No aplica criteris racionals, no té en compte a la societat valenciana, com ho ha demostrat ignorant l ' o p i n i ó tant del Consell Escolar Valencià com de les Juntes de Personal, dels Consells Escolars de Centre i Municipals, dels Ajuntaments...

La i m p l a n t a c i ó de la LOGSE s'hauria de fer amb cl consens de la comunitat educativa i més en concret amb les organitzacions representatives del professorat. S'hauria d'haver començat per la negociació dels criteris del mapa escolar, per saber quins centres seran de primària i de secundària, per negociar quin professorat els impartirà, per la introducció de les noves especialitats...

Però la realitat és molt diferent, l'actual àrea d'Educació de la Conselleria no té cap política educativa ni cap planificació. Sols està preocupada en què la maquinària burocràtica funcione a qualsevol preu. Per això ens presenta una proposta de supressions quan s'ha negat a negociar els aspectes globals i importants de la Reforma Educativa.

La proposta concreta de supressions es:

VALENCIÀ

ALACANT

Supressions

Creacions

Supressions

Creacions

E.INFANTIL -22 CIM -102 ANGLÈS 0 FRANCÉS -14 CASTELLÀ -7 -12 VALENCIÀ MAT. T CIEN. -17 SOCIALS -24 E.FÏSICA -2 MÚSICA 0 AUD. I LLEN -1 P. TERAP. -18

67 9 8 0 0 1 0 1 2 56 4 9

-5 -55 -1 -7 -I -9 -7 -10 0 0 -2 -5

63 14 7 1 0 0 0 0 0 39 8 17

157 -102

149

TOTALS

-219

CASTELLÓ Supressions

Supressions

Creacions

-32 -168 -1 -22 -8 -23 -31 -38

148 28 15 ] 0 1 0

-2 0

2 111

-3

18 5 0 0 0 0 0 0 0 16 2 2

-4 -26

14 28

-34

43

-355

349

~5 -11

0 -1 0 -2 -7 -4 0 0 -1

Creacions

TOTAL

1

Dades elaborades per l'STE-PV

Dels números es desprenen, entre altres, algunes conclusions clares: -Les supressions de llocs de treball corresponen majoritàriament a les especialitats de cicle inicial i mitjà i després a algunes especialitats, com socials, m a t e m à t i q u e s , infantil, terapèutica o francès. Es curiós que davant el nou sistema educatiu se suprimisquen unitats d'infantil en alguns centres. Seria més lògic crear unitats de tres anys i no suprimir-ne cap; d'aquesta manera no es garanteix una oferta s u f i c i e n t de escolarització dels alumnes d'aquesta edat.

-No hihagut un pla d'cspecialització del professorat en música, educació física, i d i o m e s o educació infantil. Si se sabia que d'aquestes especialitats feien falta professors, calia haver desenvolupat un pla de formació dirigit al professorat que voluntàriament haguera volgut accedir a aquestes titulacions.

-Tampoc es garanteix l'oferta de francès en l'educació primària, ni tampoc de l'idioma modern des de tercer.

-Podem afirmar que ara es suprimeixen unitats en alguns centres que tindran que crear-se o habilitar-se en els propers cursos.

-No es garanteix una ràtio adequada per als centres on tenen alumnes d'integració, ni tampoc plantilles suficients de pedagogia terapèutica ni logopèdia, tant als centres ordinaris com als específics.

-La ràtio utilitzada per a fer l'ajust escolar discrimina clarament a les escoles públiques, ja que no s'aplica el mateix criteri a l ' e n s e n y a m e n t concertat. Caldria aplicar la ràtio marcada per la LOGSE en tols els centres, siguen públics o concertats.

-Les supressions demostren clarament que els criteris són prou subjectius i estan moltes vegades en funció de criteris " e x t r a e d u c a t i u s " i no d'una planificació negociada i racional.

Des de l'STE-PV animem a fer pública la vostra oposició tant al procés com a les supressions, mitjançant la vostra participació activa en totes les accions que tant el Sindicat com ics Juntes de Personal proposen i que fins ara s'han concretat en concentracions als Serveis Territorials, arreplegada de signatures, posicionamenl dels Consells Escolars Municipals, de les A s s o c i a c i o n s de Pares i Mares...

organbs de los (entres El MEC ha dado por fmalizada la negociación sobre los Reglamentes Orgànicos de los Centros que, como hemos venido informando, ha desarrollado en los úllimos meses. En principio esta normativa solo afectarà al lerritorio MEC, però conociendo el afàn de copia de nuestra Conselleria, solo de lo que le interesa a la baja, no dudamos que marcarà la negociación que todavía no se ha iniciado en el PV. La Administración no ha atendido las propuestas sindicales conjuntas, ni sobre la necesidad de un pcríodo mas dilatado de negociación que hicicra posible la participación del profesorado y del c o n j u n t o de la comunidad educativa, ni sobre las enmiendas bàsicas que hubieran permitido mejorar y consolidar el modelo de gestión democràtica y revitalizar el funcionamiento colectivo de los centros.

Cuando en la LOGSE se habla de la defensa de una escuela abierta y posteriormcnte se regula la vida de los centros fomentando el control piramidal de! equipo directivo, incluso en la designación de los cargos pedagógicos, y sobre todo de la dirección sobre el resto de los miembros, así como introducir figuras no docentes, como cl Administrador en S e c u n d a r i a , en detrimcnto de los órganos colegiados, algo falla. Restringir la capacidad de órganos como el Consejo Escolar o el Claustre es un mal camino.

La comunidad educativa no puede sentirse salisfecha. Cada vez mas los cenlros educativos se estan convirtiendo en un aparato burocràtico, en detrimento de la gestión democràtica.

Por cste camino solo se favoreccrà el desinterès por estàs tareas del sector mas activo y comprometido con el cambio educativo.

Ultima hora: Acceso de los maestros a Secundaria para impartir el cicló 12-14 El MEC ha enlrcgat l'esborrany del projecte d'accés del professorat del Cos de Mestres al Cicle 12-14 de l'Educació Secundària Obligatòria.

Aquest document incorpora notables novelats, que tractarem en el proper ALL-I-OL1.

De moment el reproduïm, per a coneixement i debat entre el professorat.

Criterios generales 1. EI Ministerio de Educación y Ciència coordinarà los actuales centros de Primària con los Institutos de Secundaria para posibilitar el acceso directo de los alumnos sin proceso de admisión (nuevo Real Decreto de Admisión de Alumnos).

2. Se definiran las plazas vacanles del cicló 12-14 por especialidades en cada uno de los Institutos de Secundaria, de acuerdo con su tamano.

3. Se modificarà la plantilla de los centros de Primària cuyos alumnos vayan a pasar a los Institutos de Secundaria a cursar el cicló 12-14.

Esta plantilla contemplarà en la mayor parte de los casos todas las necesidades de especialistas que prevé la LOGSE. 4. Una vez modificada la plantilla del centro de Primària, se determinarà què puestos son los afectados. Para ello se posibilitarà la recolocación interna, de forma que los titulares de Matemàticas, Lengua

Castellana, Ciencias Sociales, etc., puedan quedarse en Primària o en cualquier otra especíalidad, si así lo desean o si los maestros de estàs otras especialidades quieren ser desplazados voluntariamente. En este proceso, que se desarrollarà en el mes de junio, no se podran generar n u e v a s situaciones de profesores «mal adscritos».

5. Los maestros que resulten desplazados, en el conjunto de los colegios asociados, se clasificaràn en dos grupos: A) Los que eran definitivos en la misma localidad donde se ubica el I n s t i t u i o de Secundaria.

B) Los definitivos de otras locaüdades.

6. Los maestros del apartado A

podran optar direclamente a los puestos definides en los Institutos de Secundaria, de forma que el nuevo destino sea definitivo. En ningún caso se adjudicaran estos puestos de forma forzosa.

Los criterios de prioridad serían los siguientes: 1." Maestros que hayan accedido al Cuerpo de Secundaria.

2.° Otros Maestros desplazados según el p u n t o 4. El baremo podrà ser el mismo que el del concurso general de traslados.

En todos los casos serà necesario tener la habilitación para la especialidad correspondïente.

7. Las vacantes que hayan quedado tanto en los centros de Primària como en los de Secundaria se ofer-

taràn en el concurso general de traslados.

8. Los Maestros del apartado B podran acudir al concurso general con el derecho preferente a zona establecído en el actual Real Decreto.

9. Las actuales habílitaciones serà vàlidas para las àreas de Educación Secundaria. Las plazas de Tecnologia y Educación Plàstica seran ocupadas por profesores del cuerpo de Secundaria.

10. Los maestros desplazados podran ocupar provisionalmente, si así lo desean, las vacantes del 12-14 que resulten después del proceso del punto 6 en los Institutos de Secundaria, eligiendo en los actos públicos que se convoquen en el mes de septiembre.

SUPLEMENT / 7

N.S85

MOBILITZACIONS EN LA PRIVADA La situació en què es troba el sector de l'ensenyament concertat és dramàtica; encara que aquesta afirmació semble una exageració, una anàlisi de la situació actual i les perspectives de futur ens demostra que no és irreal. *Per una part, tenim la situació del Conveni, que ja tots coneixeu, impugnat i pendent de sentència, amb moltes possibilitats que quan es conega aquesta siga impugnada en el Suprem. Això voldria dir que estaríem no menys de dos anys sense Conveni. Però, a més a més, quan ja pensàvem que estava clar el pagament dels endarreriments dels anys 92 i 93 apareix la Conselleria fent una interpretació de la legislació tan "imaginativa" que no assumeix la desviació de l'IPC de l'any 91 (perquè es va negociar en el MEC), i els increments de la quota patronal a la Seguretat Social dels anys 92 i 93 els fa repercutir sobre els salaris dels treballadors (perquè no es va modificar el mòdul de concert). *Però no sols és el Conveni i les seues repercussions; també enguany els Acords que tenim signats amb l'Administració (Centres en Crisi i Analogia Retributiva) s'acaben, caldrà negociar uns nous, i la voluntat negociadora tant de l'Administració com de les Patronals és nul.la.

*Si ens fixem en la situació dels afectats de Centres en Crisi veurem que la realitat és patètica. Hi ha uns 24 treballadors/es de la "crisi" de l'any 91 (a alguns dels quals ja se'ls ha acabat la prestació per desocupació) i una vintena de l'any 92 que no s'han recol.locat, ja que les Patronals estan incomplint l'Acord de l'any 91.

No s'ha recol.locat cap treballador en vacants de plantilla, i ja tenim en portes la supressió d ' u n i t a t s d'enguany. L'Acord de Centres en Crisi s'acaba en setembre i es prorrogaria un any més si no es denuncia, però Restem en situació de deixar que es prorrogue amb l'incompliment de les Patronals?, <,estem en situació de denunciar-ho sense donar una contestació contundent als incompliments?, £en quines perspectives afrontaríem la negociació d'un nou?. *Pel que fa a l'Acord d'analogia retributiva de l'any 88, s'acaba en l'any 93 i en realitat no s'ha acomplert l'objectiu inicial, tot i que el MEC fa la interpretació que vol de l'Acord (no ens aplica el nou sistema retributiu dels funcionaris docents, interpreta que l'any 93 només és l'últim trimestre, etc.). Però, a més a més, des de l'any passat la Conselleria té assumides les transferències econòmiques pel que fa l'Ensenya-

Profesorado

ment Privat (fixa els mòduls de concerts) i per tant el MEC ja no negocia per a tes CCAA amb competències plenes. *Ens falta parlar de l'aplicació de la LOGSE, i en aquest tema són tantes les incògnites que qualsevol cosa que diguérem no deixaria de ser una mera especulació, amb més o menys realitat.

Com veieu, l'afirmació del principi no hi era gratuïta.

Des de l'STE-PV pensem que la situació és suficientment greu com per a plantejar mobilitzacions en el Sector, mobilitzacions que han de tindré una doble vessant; per una part, obrir un debat entre els treballadors que ens permetesca eixir de la situació d'apatia i falta de reacció en què ens trobem, i per altra, que possibilite l'apertura de vies de negociació, que només poden ser autonòmiques, que ens facen veure amb quelcom de claretat el futur.

Des d'aquesta perspectiva és com hem plantejat, junt a CCOO i FSIE (la resta no han volgut), el calendari de mobilitzacions que ja coneixeu, i us demanem que li doneu suport i el defenseu en el vostre Centre. Pot ser una de les últimes oportunitats per alçar el cap.

tècnica de FP

£Futuro incierto?

A los maestros y maestras industriales que en la actualidad y desde hace anos imparten la asignatura de "Pràcticas", en cualquiera de las especialidades de Formación Profesional, la Ley de Ordenación General del Sistema Educativo (LOGSE) nos reserva la mayor de las sorpresas.

Han pasado siete anos sin que ni Ministerio ni Conselleria convoquen oposiciones para cubrir de forma definitiva las plazas que ahora mismo ocupamos como profesorado interino, acrecentando de esta manera la dificultad para acceder a la función pública.

Después de este período de tiempo, la Ley, en su transitòria quinta, nos da un plazo màxim o de tres convocatorias, las tres primeras a partir de su entrada en vigor, para que podamos desempeíïar nuestra actual tarea en calídad de funcionarios. Una vez transcurridas estàs convocatorias, todo aquel que no haya superado las pruebas quedarà inhabililado para seguir presentàndose a posteriores convocatorias, puesto que la nueva Ley no reconoce nuestra titulación como vàlida.

Todo podria salir perfeclamente si en las tres convocatorias se pudiera

ofertar el número suficiente de plazas para absorber no solo al profesorado interino exístente sinó también a gran cantidad de profesionales en el turno libre.

De momento no ha sido así: En la primera convocatòria se ofertaron 38 plazas, claramente insuficientes si se 'liene en cuenta que solo el número de profesorado interino era de 650, aproximadamente. En la segunda oferta fueron 42, y nos tememos que en la tercera convocatòria la oferta serà parecida o incluso inferior.

Però no es esto solo lo que mà's nos preocupa, sinó el hecho de que se nos haya utilizado durante anos y ahora se nos cierre cualquier posibilidad de acceso con nuestra actual titulación porque desde el diseno de la Reforma se haya decidido que los mas idóneos para ensenar una profesión y ensenarla bien no somos los maeslros industrial es.

Pensamos que de las muchas contradicciones e incoherencias cometidas en la ensenanza ninguna ha alacado de forma tan directa y brutal a esle colectivo docente de la Formación Profesional, màxime cuando la imagen del maestro industrial ha estado implícita dentro y a lo largo

de esta etapa de la ensenanza, hasla el punto de no concebirse una formación técnico-profesional cualificada sín la participación de esle cotectivo.

El valor y la magnitud de la tarea llevada a cabo por estos profesionales han sido sobradamente probados hasla ahora, y sin embargo estan siendo seriamente golpeados en aras a una interpretación interesada (primando una litulación sobre olra) y a una adaptación mal entendida denlro del mapa de la Reforma.

Fent camí El passat dijous 18 de febrer es va celebrar a l'IFP de Conselleria una Assemblea de Mestres de Taller, convocada pels sindicats STE-PV, CC OO i FETE-UGT per a presentar la plataforma reivindicativa conjunta.

Des de l'STE-PV mostrem la nostra satisfacció per la nombrosa assistència.

Els treballadors que imparteixen docència als centres d'FP com a Mestres de Taller es troben actualment en una situació difícil perquè la

LOGSE e x i g e i x per a i m p a r t i r docència en l'ESO la titulació de diplomatura o llicenciatura. Així, aquest col·lectiu ha estat elaborant conjuntament amb el professoral de tecnologia el disseny curricular de l ' a s s i g n a t u r a de Tecnologia de l'ESO, i en molts casos impartint-la.

Ara, des de la LOGSE, no se'ls deixa accedir a les places de Tecnologia per no estar en possessió de la titulació escaient.

A més d'aquesta problemàtica, que afecta a la totalitat dels Mestres

de Taller, hem de considerar el col·lectiu de professorat interí, que pateix tant la manca d'estabilitat en el lloc de treball com la impossibilitat de poder presentar-se a oposicions, no tan sols per la poca Oferta d'Ocupació Pública, sinó també perquè no tenen la titulació exigida.

Un altre problema és la situació actual que està vivint l'FP al País Valencià, ja que desconeixem totalment el Mapa Escolar Í la distribució de Cicles Formatius per zones i especialitats.

La Conselleria incumple su compromiso de "nunca pagar menos que el MEC" ENSENANZA CONCERTADA En la reunión de S indi catos/Patro n al es/Conselleria mantenida el pasado dia 23 de febrero, la Conselleria de Educación nos informo de los incrementos salariales del ano 92 y 93 que asume para abonar en febrero (pago complementario correspondiente a 1993) y marzo (pago complementario correspondiente a 1992).

De los datos aportades por la Conselleria se desprende una diferencia mensual para el ano 92 con respecto del territorio MEC de: Dif. mensual

EGB/EE BUP/COU FP1 Tit. FP1 Agr. FP2 Tit. FP2 Agr.

-2.381 -4.001 -6.825 -6.079 -4.226 -3.907

Dif. anual

x x x x x x

14 14 14 14 14 14

-33.334 pts.

-56.014 pts.

-95.550 pts.

-85.106 pts.

-59.164 pts.

-54.698 pts.

Con respecto al ano 1993, las diferencias son, para el período enero/agosto, las siguientes:

EGB/EE BUP/COU FP1 Tit. FP1 Agr. FP2 Tit. FP2 Agr.

-512 -601 -630 -539 -600 -549

x x x x x x

9 9 9 9 9 9

-4.609 pts.

-5.409 pts.

-5.445 pts.

-4.851 pts.

-5.400 pts.

-4.941 pts.

Estàs diferencias se deben a dos causas: por una parte, la Conselleria de Educación no asume la negociación MEC/Sindicatos respecto de la desviación del IPC del ano 1991, y que suponía un incremento del 0'7% sobre el salario bruto, y por otra, parece ser que hace repercutir sobre los salarios de los trabajadores los incrementos que durante los anos 92 y 93 ha sufrido la cuota patronal a la Seguridad Social.

Para el STE-PV es inadmisible la interpretación que la Conselleria de Educación hace de la legislación vigente y de los acuerdos a que se llega en las Mesas Sindicales, acuerdos que incumple sistemàticamente. Pedimos a la Conselleria de Educación el abono inmediato de estàs diferencias, así como la apertura de negociaciones sobre analogia retributiva. Negociaciones que si se hubieran dado el ano pasado, tal como pedimos reileradamente, ahora no nos encontraríamos en esta situación.

Sant Josep, el sant amb més "caché" del País Valencià Fa poc més d'un any que l'Honorable Conseller de Cultura, Educació i Ciència ens sorprenia, a la Comunitat Educativa en particular i a tota la societat en general, amb les seues declaracions als mitjans de comunicació sobre l'experimentació del descans inteitrimeslral que s'havia introduït a! mes de febrer per una proposta del Consell Escolar V a l e n c i à .

"Mai més tornarien a haver períodes de descans Íntertrimestrals."

No cal dir que la proposta va ser perfectament raonada des d'una perspectiva pedagògica i consensuada per totes les institucions representades en aqueix òrgan de participació. Els dies lectius eren els mateixos del curs anterior, però s'intentava començar a introduir criteris de racionalitat i flexibilitat en un calendari escolar dels més rígids coneguts.

Doncs bé, un any després, sense atendre les recomanacions del Consell Escolar Valencià, en contra dels criteris Í les raons esgrimides pel Consell Escolar Municipal de Valèn-

cia i incomplint l'Ordre de Calendari per a! curs 92-93, li "regala" un dia més de vacances als estudiants de "l'àrea metropolitana de l'Horta" perquè puguen gaudir amb tota la intensitat que es mereixen de les falles valencianes. ^Com li pensarà explicar ara l'Honorable Sr. Conseller als alacantins, als castellonencs, als oriolans o als d'Almoines (per posar alguns exemples) que Sant Josep té mes "caché" que els seus sants o santes i, per tant, els centres han d'estar tancats més dies per commemorar l'efemèride com cal? És lamentable tornar a comprovar com la política educativa de la Conselleria de Cultura, Educació J Ciència no té cap base pedagògica per a les seues decisions i sols sap atendre a les pressions de no volem saber qui. Que Sant Josep li ho pague!

S / SUPLEMENT

Balanç del procés de mobilitzacions sobre els pressupostos

Els pocs diners per al 1993 La Llei de Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'exercici de 1993 ja està aprovada per les Corts Valencianes, amb els vots favorables del Grup Parlamentari Socialista i els vots en contra del Grup Popular, Unió Valenciana i Esquerra Unida. Precisament, aquest esborrany de Pressupostos va provocar una convocatòria de dos dies de vaga per part de l'STE-PV i altres sindicats en tota la funció pública, tant pel seu caràcter restrictiu com pel trencament del dret a la negociació col·lectiva.

Importància dels pressupostos en l'acció sindical La política fiscal es l'arma més clàssica utilitzada pels governs per i n t e r v i n d r e en l'economia, Í el seu principiï! i n s t r u m e n t es la Llei de Pressupostos. El Pressuposi és un i n s t r u m e n t comptable que. sota la forma d ' u n acte legislatiu, i m p l i c a una previsió i autorització d'ingressos i despeses públics durant un any.

Però també és un instrument polític d'importància capital.

Els paràmetres macroeconomies actuals van en la línia de les recomanacions de l'OCDE i cl Pla de Convergència de Maastricht: cl dèficit pressupostari públic no podrà excedir cl 3% del PIB, reducció de la inflació a laxes dels països europeus més desenvolupats, augmenl de la productivitat, etc. Evidentment, són els signes d'una política neoliberal que ni tan sols els governs socialdemòcrates han d e i x a t d ' a p l i c a r amb major o menor intensitat. Per tant, estem davant uns pressupostos restrictius que afecten a les nostres condicions de treball: retribucions, relacions laborals, estabilitat d'interins i interines, oferta d'ocupació, etc., Í al pcrcenlaige dedicat a l'Educació i la Cultura.

d'STEs signarà un Manifest unitari que anava en la línia de la Campanya de Pressupostos 93, i que altres sindicats ens proposaren convocar vaga els dies 26 de n o v e m b r e i 15 de desembre, amb una campanya ja dissenyada i concretada, fidel al nostre model sindical, va elaborar un document per a presentar-lo a tol el professoral i a la resta de la funció pública, per tal de prendre la darrera decisió.

Amb la decisió favorable de les Assemblees, es van concretar tant les accions unitàries com les pròpies de l'STE-PV, entre les quals cal assenyalar Ics propostes d'esmenes fetes a tots els grups p a r l a m e n t a r i s i cl seguiment durant l'aprovació dels Pressupostos a les Corts Valencianes.

Les esmenes presentades van ser: 1. Esmena retribuliva contra la pèrdua del poder adquisitiu Í el manteniment de la clàusula de revisió salarial.

2. Manteniment de l'exempció de taxes universitàries en els termes que figurava lïns ara.

3. Increment de la partida pressupostària dedicada a la Formació i

Perfeccionament del Professorat, ja que la pressupostada (increment del 0'97%) és insuficient en un any on l'objectiu prioritari segons la pròpia Llei és la implantació d ' u n Pla de Formació del Professorat al País Valencià.

4. Manteniment dels 260 milions pera l'Educació Infantil.

5. Dotacions necessàries per a l'EPA. 6. Esmena política sobre substitucions, per lal d'incremenlar la dotació suficient (quota).

7. Desaparició de l'obligatorietat d ' i m p a r t i r assignatures afins i, per tanl, mesures que permeten 100 llocs de treball més.

8. Augment i habilitació de crèdits necessaris per a infrastructura i estat de conservació de centres.

9. Demanem l ' I ' l % del PIB per a la Universitat, especialment per a dotacions en infrastructura i construcció dels campus universitaris.

La participació: causes La participació en les dues convocatòries de vaga no fou majoritària, segons les nostres dades de seguim e n t , f, Ço m es pot explicar un seguiment "minoritari" davant una convocatòria "unitària" per banda de tots els sindicats? i,Quines són les causes que expliquen una baixa participació?

Des de l'STE-PV pensem que hi ha dos tipus de causes:

- Externes 1. Intcriorització del concepte de crisi. En la societat ha calat la idea que travessem una difícil situació econòmica.

2. Assumpció de la situació de "privilegi" funcionaria!. L'estabilitat es percep com un p r i v i l e g i en un moment d'inestabilitat i augmenl de la precarictat en el treball.

3. Dissensió sobre cl tipus de convocatòria pel que fa als destinataris.

Vaga General: sí o no? Hi ha condicions?

4. Avanç del procés desmobilitzador que recorre tol cl c o n j u n t de capes assalariades. Evolució l'individualisme.

5. Campanya en contra als mitjans de comunicació. Una vaga que apareix com "impopular" per a la resta dels sectors del món del treball.

- Internes 1. Es tracta d'una convocatòria de les "cúpules sindicals", sense dcbal p r e v i . _ n i c a m e n t nosaltres f e m aquest debat sense, aconseguir una alta participació.

2. Sexennis pagats- docents desmobilitzats. L'aplicació del nou sistema r e l r i b u t i u fa que [ ' a u g m e n l r c t r i b u l i u dels f u n c i o n a r i s docents esüga per damunt del de la resta dels funcionaris. No hem d'oblidar que la resta de s i n d i c a t s són s i g n a n t s d'aquest sistema rctributiu i ho presentaren com un triomf sindical.

3. L'Acord de Modernització de la Generalitat Valenciana, signat el 4 de setembre, té un efecte "cjesmobi-

El 17 d'oclubre de 1992, el Consell Nacional de l'STE-PV decidia una Campanya sobre els Pressupostos del 93 per a INCIDIR en la scua discussió i aprovació, i CREAR OPINIÓ, remarcant la correlació entre pressupostos Í qualitat dels serveis públics, en estc cas concret l'ensenyament. Volíem afavorir la confluència de tots els sectors de la comunitat educativa en una jornada de lluita. En el debat al si del Consell Nacional, també va quedar clar que l'objectiu no havia de ser únicament i bàsica la modificació dels Pressupostos del 93, s i n ó a llarg t e r m i n í : desenvolupament de la LOGSE amb un f i n a n ç a m e n t s u f i c i e n t (6% del PIB).

Els resultats respecte a la relació sindicats/treballadors

Els mateixos pressupostos d'Educació generen els problemes inevitables objecte de la nostra acció sindical per al que resta de curs: <^Quc passa amb I ' l '8% de fons addicionals per al funeionariat de la Generalitat Valenciana? Hi haurà més substitucions per al 93? En quines condicions s'aplicarà el Pla de Formació Permanent del Professorat? S'acomplirà l'Acord d'Analogia Relribuliva?...

El d e s e n v o l u p a m e n t de tantes coses pendents en Educació generarà de segur noves l l u i t e s amb marcs més o menys unitaris. Que els resultats signen millors depèn de tothom.

El Secretariat Nacional de l'STEPV, després que la Confederació

La Confederación de STEs ha convoeado unas Jornadas de Personal Laboral de todo el Estació para unificar el trabajo que desdc los difcrentes sindicatos se eslíí realizando en los últimos meses.

Las diferentes situaciones en que se encuentra este sector disperso en múltiples Convenios y dependientede diferenles Administracíones (Cenlral, Autonòmica, Municipal...), asícomo las prespectivas de reconversión a que està siendo sometido, hacen necesario marcar unos objetivos y estratègia comunes.

Si lenéis interès en participar o conocer las conclusiones, poneros en conlaclo con el Sindicato.

És obvi que la capacitat adquisitiva dels empleats públics minvarà des d'ara mateix, i tanmateix s'ha perdut una conquesta important com era la clàusula de revisió salarial.

Per altra banda, cl pressupost dedical a Educació no ens acosta més a la mitjana europea del 6% del PIB; recordem que l'increment del 8'26% per a enguany és part d'un compromís a n t e r i o r en el p a g a m e n t del segon sexenni i, per tant, el desenvolupament de la reforma es veu seriosament compromès.

T ara què?

Proposta i decisió de In convocatòria de vaga

Confederación de STEs Zaragoza, 6-7 de marxo

Els resultats respecte als objectius

Tampoc no ha servil a q u e s t a mobilització per a refermar la relació. Pareix prou clar que el personal no ha donat molt de crèdit a una convocatòria que per ser unitària s'hauria d'haver considerat amb major entusiasme.

No hem estat contestats amb arguments contraposats als nostres. Més bé s'ha ignorat una convocalòria que resultava, si més no, incòmoda.

Campanya Pressupostos del 93

Jornadas de personal laboral

lilzador", ja que des d'un principi es presenta com la solució per ai PV, afirmant que les restriccions no ens afectaran.

4. Els descomptes de vaga no agraden a ningú i, encara que és evident l'agressió que suposen els Pressupostos, e i x e pas de c o m p r o m í s mobilitzador és difícil donar-lo.

5. Situació de l'ensenyament. Des de les mobilitzacions del 88, quan un sindical no signa acords es dedica a desacreditar-los, m i n i m i t z a n t e l s avanços i maximilzant els dèficits, provocant així una desindicalització moll periliosa. Podem afirmar que la majoria del professorat eslà convençut que l l u i t a r no serveix per a res i que qualsevol millora no respon a la lluita sindical i apareix com "caiguda del cel".

Fer I desfer, la faena c/e/ moto/afer

Fons addicionals que no vorem el professorat Cada passa que fem cap a "L'homologació" del nostre salari ens la desfan amb fons dels quals som exclosos.

El DOGV del 22 de febrer publica les quanlilats que cobrarà el funeionariat de l'Administració de la Generalitat com a conseqüència de l'acord de 4 de setembre del 92 de "Modernització de l'Administració..." Aquest acord establia un fons de l'I'8% de la massa salarial bruiadel 91 a distribuir entre els diferents sectors, segons acords als quals s'havia d'arribaren les Meses Sectorials.

Ara s'ha publicat l'Acord de la Mesa Sectorial cle Funció Pública.

Les retribucions de Sanitat van per un camí propi. I l'Ensenyament?

De nou, com abans. Els sexennis són per a homologar-nos... però sembla que també van a servir per a "compensar-nos" pels fons que es van a repartir entre la resta de funcionaris.

De nou, com abans: el col·lectiu més nombrós de la Funció Pública ens quedem fora. Per què?

EXTRA 8 DE MARC / 9

"LECTURAS EJEMPLARES"

Anos 50

Materials per a Coeducar Aquest curs i els vinents els eenlres tenen que anar elaborant cl PROJECTE EDUCATIU i el PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE. Us oferim a continuació un llistat de materials que podeu consultar o demanar al Sindicat que segurament us seran útils per aquesta tasca.

• REVISTA ESPAIS DIDÀCTICS. NUM. 4. HIVERN 1992: "L'Escola: espais per la Coeducació?"

"Dossier de Coeducació".

GALÀXIA D'EDICIONS. C/ Vives Liern, 9-1-la. 46()07-VAI,ENCIA

TLFN. 96/380 26 02.

i A

• R E C O M A N A C I O N S PER A E L A B O R A R UN PROJECTE EDUCATIU I CURRICULAR DE CENTRI- AMB CRITERIS COfiDUCAT1US. Grup de Coeducació del MRP ESCOLA D ' E S T I U DEL PVTERRHS DEL SUD. CT Miguel de Cervantes. Avda. Eerrocarril. 50. 03202 ELX. TLFN. 96/54571 65.

• PONÈNCIES DE LES ill JORNADES INTERNACIONALS DE COEDUCACIÓ: LA ENSENAN/A DE LAS MATEMATICAS Y LAS C1ENCIAS EXPER1MENTALES. CONSELLERIA DE CULTURA. INSTITUT VALENCIÀ DE LA DONA. 1991.

• MATERIALS DE LES IV JORNADES INTERNACIONALS DE COEDUCACIÓ: L'EDUCACIÓ FÍSICA I L'ESPORT. Les ponències editades encara no ens han arribat, però disposem d ' u n s q u a n t s materials ai Sindicat.

• MATERIALS DEL CONGRESO DE COEDUCACION E M Í LIA PARDO BA/AN. MADRID. Desembre de 1992. l l i ha materials sobre: -Sexismo y Kefonna, de Bcgona Salcedo.

-l-'onutición laiciïi! del Profesorado y Coeflucacitvt. t'armen Garcia Colmenarcs.

• MATERIALS PER ELABORAR UNITATS DIDÀCTIQUES PER AL 8 DE MARÇ: -LES DONES I LA GUERRA. -EL RACISME I LES DONES. -LES DONES EN ELS DIFERENTS CONTINENTS. Recopilació tela per L'ORGANIT/ACK) DE DONES DE LA CONFEDERACIÓ D'STEs. Els materials estan en les seus del Sindicat.

LECCION 5.° A M I STA D

La amistad es un lazo que nos une con otras nínas.

A las buenas amigas las queremos mucho y ellas nos quieren a nosoíras.

Las amigas son necesarias. Però hemos de tener mucho cuidado en la eleccíón de amigas. Las buscaremos entre aquellas nínas que son buenas, aplicades, limpios, respetuosas y alegres.

Situació de les dones alliberades en el sindicat

Darrere i davant, davant i darrere, sense voluntat d'avançar t Aquesta seria la frase que millor definiria la situació de ies dones a l l i b e r a d e s s i n d i c a l s , que s i m p l e m e n t per la seua c o n d i c i ó de "DONA" són susceptibles de quedar embarassades en un moment o altre de la seua vida personal o professional.

En el moment actual, en què Ics dones estem incorporant-nos cada vegada més a la vida política, sindical, en definitiva a la vida pública, encara patim situacions de greu agravi comparatiu.

Cal explicar, i explicaren veu molt alta, que actualment, i a diferència del que ha passat en èpoques anteriors, les dones alliberades sindicals que disfruten de la seua baixa maternal no gaudeixen del dret de ser substituïdes.

En a l g u n a ocasió, i fruit de determinats acords que determinats equips polítics de la nostra Conselleria s'han atrevit a prendre, les dones alliberades sindicals a l'ensenyament hem estat durant 16 setmanes substituïdes per companys o companyes designats-designades per les distintes organitzacions.

Caldria que ens paràrem un minut a pensar i fàcilment ens donaríem compte que aquesta situació necessàriament ha de causar un immens malestar en aquelles dones que estant en aquesta situació veuen com les seues companyes i companys es carreguen de treball a l'assumir la seua absència.

Limpieza de la casa, ayudando a la mamà. Luego, la labor. El encaje de bolillo...

Así hasta que da la hora de còrner.

Ha sonado el timbre de la puerta. Es papa que viene de la oficina. Corre Mari-Pili y abre, pues siempre quiere ser ella quien le de eï primer beso.

- Í Hola, papaíto!

Y a còrner.

LAS

s sahp *-

t LECCION 8.° DEBERES Y RELACIONES CON LOS HERMANOS Respetaremos y obedeceremos a nuestros hermanos mayores, y ayudaremos a los hermanos mas pequefiitos, síendo comprensivas con los defectos que pudieran tener.

NO FIQUEM MKS ENTREBANCS. DISCRIMINEM, PF.RO POSITIVAMENT De poc aprofita que la Conselleria d'Educació i Ciència publique a través de diferents serveis i en paper satinat de molt pes determinats Plans d'Igualtat i que posteriorment no rcgulc i inclús ignore aquestes situacions.

Tots i totes podem tindré apendicitis, un mal de fetge, o simplement un esquinç, però únicament les dones PARIM.

NO CASTIGUEM AQUEST FET.

ï O /EXTRA 8 DE MARC

N.5 85

Les dones decidim

6: Pel dret de les ei escollir el mètode per avortar Des del moviment f'eminisla hem denunciat les limitacions de l'actual despenalització de l'avortament pels greus problemes socials ijue està creant, tant a Ics doncs que volen inic rrompre l'embaràs com al persona! sanitari que els rcali!/a.

Les dades estadístiques són elo qüenls: al País Valencià, duran! l'any ') I, dels 6.968 avortaments, només s ' h a n p r a c t i c a t I 16 als h o s p i t a l s públics, és a d i r l'7% d'avortaments; vora un 40% de Ics dones menors de 15 a n y s han avortat d u r a n t aquest any, i més de !a meitat no han acudit mai a un ecntre de planificació f'ami liar.

H Í h a j u d i c i s p e n d e n t s a l País V a l e n c i à , com són als melges Paco Valero i .lavier Vives, un d ' e l l s pei u n a denúncia de Pro-Vida.

Qm- no hi ha voluntat política per paí'l del G o v e r n per a resoldre ei lema ho demostra l'avantprojecte de Codi P e n a l , o n c o n t i n u a c o n í e m planl-se ravorlaniem com a delicte.

a sagnar cl dia després de la presa de la p a s t i l l a , Í l ' e x p u l s i ó del t e i x i t embrionari acostuma a ser el mateix dia que es va prendre la Prostaglandina; cl fluix que produeix és una mica superior al d ' u n a menstruació norm a l . El dolor que produeix és moll s u b j e c t i u Í variable d ' u n e s doncs a altres, però es pot considerar similar al d ' u n a regla. Altres efectes que pot p r o d u i r són angúnies o v ò m i t s , no massa importants, però si molestos.

També pol pujar la febre unes definies. El producte es melabolil/,a rapi damenl i és eliminat per l'organisme en un parell de dies.

l'NA NOVA OPCIÓ l'KK A LLS ÜONKS.

Tiiia dona que es tracte amb corticoides d u r a n t un període de t e m p s bastant llarg.

Problemes en la coagulació de la sang.

Dones majors de 35 a n y s i dones fumadores.

Podem dir que aquest mètode permet a les dones tenir més opcions a l'hora de decidir q u i n a forma d'intervenció d'embaràs li resulta m e i n s problemàtica.

Creiem que cal l e g a l i l / a r la R U 4X6-1-PG. però aquesta legalització ha d'anar acompanyada per la garantia de poder-se practicar l ' a s p i r a c i ó o raspal si la RU fallarà.

L ' a s p i r a c i ó o p r e s a de la Rl! s ' h a u r i a de realit/ar als centres de p l a n i f i c a c i ó f a m i l i a r o c e n t r e s de salut públics.

Cal fonamentalment la normalització del dret a l'avortament al Codi Penal, la seua realització a centres sanitaris públics i a decisió única de la dona.

Des de la n o s i r a d e f e n s a de l'avortament com a decisió única de la dona, pensem que la Rl 1-486, com a mèlode d'interrupció voluntària de l'embaràs no desitjat, ha de I c g a l i l /ar-se a l'Estat Espanyol í ha d'ofc n r se a les dones d i n s de la \ a r x a sanitària pública.

La necessitat de comercialització ite la p í n d o l a R U - 4 8 6 a Llistat Espanyol va ser demanada pels organ i t z a d o r s i ponents de la .(ornada, avalant aquesta demanda en els èxits obtinguis a diferents països d'Europ a , fonamentalment a F r a n c a i Anglaterra.

A l'Estat Espanyol aquesta píndola va ser m o t i u d'assaigs c l í n i c s a tres h o s p i t a l s p ú b l i c s : l ' H o s p i t a l Genera! de València, l ' H o s p i t a l del Mar de B a r c e l o n a i a l ' H o s p i t a l Severa Ochoa de I ,egancs.

De les 160 doncs que es van sot-

Contrudiccicuis ;i l'ús dt> la pastilla

Embaràs superior als 50 dies d'amcnorrea, contant sempre des de la data de l ' ú l t i m a regla.

Sospita d'embaràs exlraulen.

Insuficiència r e n a l , suprarcnal o hepàtica.

metre a l'assaig als Ires hospitals, cl 95% aconseguiren la interrupció de l ' e m b a r à s satisfactòriament. En un 4% dels embarassos va ser necessari r e a l i l / a r u n a . aspiració o raspal, ja que s'havia produït la interrupció de la gestació sense e x p u l s i ó o amb expulsió incompleta.

E! laboratori que té l'exclusiva de la comercialització tic la RU-486 ( R u s s e l l L J e r a f ) posa c o n d i c i o n s a l'hora de d i s t r i b u i r la píndola en un país: que la l l e i d'avortament s i g a clara Í no cree p o l è m i c a i que el ministre de Sanitat ho dcmanc. Ací a l'Estat Espanyol no es donen cap deies dues condicions.

A l-Vanca 90.000 dones han u t i l i t /al aquest mètode des de 1987.

En aquest país ia píndola esta dis ponible únicament als centres acreditats públics o privats. No esta disponible a les farmàcies.

Desprès de 8 dies de reflexió.

- Després d'una entrevista social.

Després de confirmació escrita de petició d'avortament.

•• En dones residents a I-'ranca ires mesos.

- En centres acreditats p ú b l i c s o privats.

Noves condemnes per L a s a l a segona d e l T r i b u n a l Suprem va confirmar, a principis d ' a n y , la sentència i m p o s a d a per P Audiència Provincial de Màlaga al 1990. Aquesta sentència condemnava a 7 anys de presó i 7 anys d ' i n h a b i l i t a c i ó al ginecòleg Gcrman Saez de Santamaría i a Valero Antonio Edeíaque López per un "delicte d'avortament". També ha estat condemnada la dona Inmaculada Jiméne/., a la que se li va practicar l'avortament, i el seu m a r i t , Pedró Juslo Collantes. a dos mesos de presó.

Tant a M à l a g a com a d i f e r e n t s lloes de l'Estat Espanyol s'estan fent actes d e s o l i d a r i t a t , a i x í c o m u n a a r r e p l e g a d a m a s s i v a de s i g n a t u r e s d e m a n a n t L i n d u U üe la t o t a l i t a t de les penes de presó, mulles, i n h a b i l i t a ció...

Demanem l ' i n d u l t , encara que pensem que no es tracta d ' u n a con ducta d e l i c t i v a , per la situació d'injustícia que s'ha creat degut a la despenalització de l'avortament que patim, i que afecta tant a la dona que

va decidir i n t e r r o m p r e l ' e m b a r à s com als sanitaris que van intervindre en aquest acte mèdic.

Demanem també que l'avortament deixe de ser un delicte i que siga considerat com un acte mèdic més, contemplat dins de la xarxa pública i a decisió única de la dona.

Pes de les organitzacions fcminis tes no d e i x a r e m de r e c l a m a r més informació i educació sexual als centres educatius i també que les dones puguem decidir el m'Etode anticonceptiu que volem. És necessària la legalització i comercialització de la píndola R U - 4 8 n . com un m ' L t o d e més.

CONTINUEN KLS JUDICIS PER AVORTAMENT P o s s i b l e m e n t al mes de m a r c tindrà lloc a Múrcia el judici contra el ginecòleg Francisco Valero i la p s i q u i a t r a Concha Pastor. Tols dos estan acusats d'avortament il·legal amb l e s i o n s i r e s u l t a t de m o r t .

L'avortament es va fer a l'Hospital

General de Múrcia al febrer de 1-990.

La Conselleria de Sanitat de Múrcia va obrir una investigació i no va trobar indicis de negligència. El fiscal va ordenar arxivar el cas, però davant de la denúncia de Pro-Vida el jutge va encetar e! judici oral i els demanen 10 anys de presó i 10 d ' i n h a b i l i lació i SO milions de pessetes de m u l la. D a v a n t d'això ei fiscal demana l'absolució.

A Castelló hi ha un j u d i c i pendent. El ginecòleg J a v i e r V i v e s va ser acusat pel fiscal de Castelló, d ' u n avortament il.legal amb lesions.

L'avortament es va fer a la clínica A c u a r i o , de C a s t e l l ó a l ' a b r i l de 1992. J a v i e r Vives eslà en l l i b e r t a t p r o v i s i o n a l , i li demanen de I (> a IS a n \ s de presó i 3 m i l i o n s de pessetes tic mulla. S'ha presental un recurs a l'Audiència Provincial i està pendent de resolució.

Des de les d i f e r e n t s o r g a n i t z a cions socials, sindicals i polítiques estem demanant el sobreseïment dels judicis pendents.

COM ACTUA LA RU-486 E s u n a m o l è c u l a capaç d ' i n t e rrompre- un embaràs sense imervenció q u i r ú r g i c a . Es l i m i t a a i m p e d i r que l'organisme conservc l'embrió.

Es una a n l i h o r m o n a que s'oposa a l'efecte de la progesierona, que és l'hormona indispensable per al mant e n i m e n t de l'embaràs.

La presa de la K U va acompanyada d'una xicoleta dosi de Prostagland i n a . A q u e s t a és una molècula que actua sobre tots els músculs llisos de l'organisme i en p a r t i c u l a r sobre la matriu, on provoca contraccions, ajudant així a l'expulsió de l'embrió.

La majoria de les dones comencen

EXTRA 8 Df MARÇ / ï I

85

Diccionari ideològic feminista lr

' £-ï >-•'

Iniciem en aquest número del S de Març una secció nova dedicada al coneixement d'algunes paraules rcdcfinidcs des d'una perspectiva diferent, la de les dones. Aquestes definicions són del llibre de Victòria Sau "Diccionario Idcológico Feminista", publicat en l'editorial 1CARIA,1990, FEMINISME: Enleinades en fer feminisme, les dones feministes no s'han preocupat massa en definir-lo.

En el Diccionario (patriarcal) Iliistmdo de la Lengua la veu feminisme és definida lleugerament així: "Doctrina social que eoncede a la inujer igual capacidad y los mismos dcrechos que a los hombres". Així de breu, falsa i tendenciosa l'assum e i x l ' A c a d è m i a de ía Lcngua (patriarcal). La pròpia definició incorre en allò contra el que cl feminisme lluita: considerar la millora suprema és elevar a la dona a la categoria de l'home com ser modèlic, i suprimir o d i s s i m u l a r qualsevol imatge de la dona que la presenle com un ser actiu, ama de la seua pròpia lluita. El Diccionario (patriarcal) Larousse diu: "Feminismo: Tendència a mejorar la posición de !a mujer en la socicdad". En un article feminista del que són autores Annc i Jacqueline es llegeix: "El icminismo es la toma de conciencia por la mujer de la opresión que padece. Una opresión que no es solo e c o n ò m i c a , j u r í d i c a y sexual, sinó sobre todo psicològica."

(Vàries: La liberación de la mujer, ano ce.ro). No totes les feministes estarien d'acord amb aquesta última.

Una definició global, que pot reunir totes les tendències que es manifesten al si del feminisme, podria .ser la següent: El feminisme és un m o v i m e n t social i polític que s'inicia formalment a finals del segle XVIII -sense adoptar encara eixa denominació- i que suposa la presa de consciència de les doncs, com a grup o col·lectiu h u m à , de l'opressió, dominació i e x p l o t a c i ó de què han estat i són objecte per part del c o l · l e c t i u de barons al si del patriarcat sola les seues distintes fases històriques de model de producció, la qual cosa les mou a l'acció per a l'alliberament del seu sexe amb loies les transformacions de la societat que a q u e l l a necessita.

M a r c u s c d i u que c l m o v i m e n t feminista actua a dos nivells: un, el de la l l u i t a per a aconseguir la igualtat c o m p l e t a en l'economia, en la societat i en ta cultura; l'altre, "més enllà de la igualtat", íc com a contingut la contrucció d'una societat en la que quede s u p e r a d a la dicotomia h o m c - d o n a . u n a sociclat a m b u n principi nou i distint ("Marxismo y fetninismo"). En una línia de pensament pareguda M. Godelier reconeix que: "Ens orientem cap a unes relacions socials sense referència en el passat". ("Los orígcncs de la dominación masculina.")

De .1. R. Evans (Las fciuinistas) agafe la h i s t ò r i a dei t e r m e feminisme, sorgit primer a França (feminisme) i adoptat a Anglaterra a partir de 1890 (feminism) en substitució de womanish ("mujerismo"). A Espanya la paraula feminisme apareix en la bibliografia en 1899, amb el llibre d'Adolfo Posada: Feminismo, com així heu fa constar Aurora Díaz-Plaja en "La mujer y los libros". Encara que les doncs havien començat a escriure sobre les dones {com Josefa Amar i Concepción Arenal, per exemple), van ser obra de

EVOLUT10N OF MAN...

andwoman.

179!: Olympia de Gouges publica "Los Derechos de la Mujer y la Ciudadana", rèplica femenina Í feminista de "La Declaración de los Derechos del Hombre" (1789), que no incloïa a la dona. De Gouges demana també l'abolició del mairimoni i la scua substitució per un "Contracte social" entre home i dona en paritat de drets.

Els orígens del feminisme com a 1791: S'obrin clubs femenins en moviment col·lectiu de dones s'ha de els que les dones discuteixen sobre ia situar en l ' i n i c i de la Revolució Fran- situació política i sobre la scua pròpia cesa. De entre els nombrosos Cahiers situació com a dones. de doleances (Quaderns de queixes) Agost 1792: S ' o b t é l a l l e i d e l que es p u b l i c a r e n aleshores per divorci. l'anunci de convocatòria dels Estats S e t e m b r e 1792: Les dones ja Generals, alguns es feien ressò de poden ser t e s t i m o n i s en el registre queixes femenines, encara que P. M. civil.

Duhct només en garanteix dos com a La situació canvia en I793:.luny escrits per les pròpies dones, ansioses 1793. de canviar en molts aspectes la scua Les dones són excloses dels drets situació. En la Biblioteca Nacional de polítics.

París poden c o n s u l t a r - s e a q u e s t s Octubre 1793: S'ordena q u e es opuscles, que daten del 1788. Sullcdisolguen els clubs f e m e n i n s . No rol a s s e n y a l a t a m b é l ' o p u s c l e poden reunir-sé al carrer més de cinc d'Olympia de Gouges "Lelre au pcu- dones juntes. pli'" ( anterior a la "Declaració dels Novembre 1793: Són guillotinad n - i s de la d o n a i la c i u t a d a n a " , des Olympia de Gouges i una impord'aquesta mateixa autora (líisioire de tant l l u i t a d o r a de la Revolució, la hi ï'ri'i'st' /''ciucnine cu l-'nincc} . senyora Roland. Unes altres dones '"1 balanç de l'estat de coses pel són encarcelades. q í'a a la dona en la R e v o l u c i ó M a i g 1795: Es p r o h i b e i x a Ics Fi icesa ens dóna una idea de quina dones assistir a les assemblees polítien ia situació en aquell moment: ques.

Quinze anys més tard el Codi de En 1789 es publica un document anònim adreçat al Rei, titulat Pétition N a p o l e ó , i m i t a t després per t o t a des femmes du Tiers Etat au Roi, en Europa, converteix cl matrimoni de què es demana cl dret a la instrucció nou en un contracte desigual, exigint Í a l'obtenció d'una ocupació per evi- en cl seu article 312 Y obediència de tar la prostitució i per poder educar ia dona al m a r i t Í c o n c e d i n t - l i el millor els fills. divorci-sols en el cas que aquest porI in j u l i o l de 1790 el marqués de tarà a la scua concubina al domicili Condorcct, defensor de la c a u s a conjugal. "El poder marital s'exerf e m e n i n a , escriu un a r t i c l e sobre ceix amb rigor sobre les persones i l ' a d m i s s i ó de les doncs al dret de e l s b e n s d e l ' e s p o s a a l m a t e i x Ciutadania. Demanava el vot -encara temps", diu Simone de Beauvoir. ccnsilari, no el sufragi universal- i el En tant que burgesa, la Revolució dret a l'educació i al t r e b a l l per a Francesa no podia donar satisfacció a elles. les demandes de les doncs, les quals barons els primers títols que contenien la polèmica paraula, ja que en 1901 Romera Navarro ix en defensa del sexe femení contra el sexisme de l'autor de La infe.rioridad mental de la mujer amb el següent l!ibrc:£/wíiyo de una filosofia feminista: refutación a Mochius.

entraren en el segle XIX nugadcs de peus i mans, però amb una experiència política pròpia que ja no permitiria que Ics coses tornaren a ser exactament igual que abans perquè havia començat una lluita.

En 1792, paral·lelament als successos de França, a Anglaterra una altra dona, Mary Vollstonc Kraft, va escriure i va publicar un llibre titulat Vindicaeión de los derechos de la mujer. Dret al treball, a l'educació, emancipació econòmica, paritat de models, són sol·licitats Í raonats amb profunditat en cl llibre.

El segon pas i m p o r t a n t es va donar ais Estats Units. En 1848, en la població de Sèneca Falls, de Testat de Nova York, es va llegir la "Declaració de Sèneca Falls", redactada per Lucretia Mott i Elisabeth Cady Stanton. ulilil/anl com a model un document anterior dehm als homes i que tampoc les i n c l o ï a : la Declaració d'Independència dels Estats Units.

L'opressió de les lleis, que dificulta l'activitat cultural, social, familiar i política de Ics dones, fa que es parle més de "drets de les dones" que de (Vntinismc pròpiament dit.

En 1S48, representants del socialisme utòpic s'ocuparen del problema femení i en cl seu p r o j e c t e d'una societat justa i feliç incloïen a la scua manera la participació de la dona.

Altres socialistes, com Proudhon, no sols no foren simpatil/ants del feminisme, sinó que lluitaren obertamcnt contra la dona.

Amb la divulgació del socialisme científic de Marx i Engcls sembla que s'ha arribat a una solució del problema f e m e n í . A q u e s t a corrent d i v i d e i x , per l a m , a les doncs en obreres i burgeses. Alguns drets, com el de la propietat i el de poder administrar els seus béns. són propis de les propietàries però no afecten a les

asalariadcs; les doncs que volen cl divorci per a alliberar-se d'un marit que les deixa arruïnades pensen que l'obrera ha de ser pacient amb el seu, encara que li pegue al tornar de la fàbrica. En aquestes condicions la lluita pel socialisme es converteix en lluita dominant i el feminisme independent és vist com a sospitós de reaccionari.

La l l u i t a pel s u f r a g i f e m e n í cobreix cl final del segle XIX i els primers anys del XX. A continuació el moviment anarquista es preocupa també del problema de les dones.

En la primera meitat del segle XX el feminisme és ja una força v i v a .

Però, a mes de r e i v i n d i c a r "drets iguals", s'analitza la sexualitat, l'economia, els afectes, la vida quotidiana, cl treball domèstic, el perquè de la prostitució. El feminisme es replanteja totes les qüestions i comprèn a tots els sers humans, qualsevol que siga el seu sexe.

A continuació es fan algunes definicions més concretes de les corrents de pensament a què ha donat lloc el moviment feminista.

Feminisme burgès. Es reformista i no revolucionari. Es conforma amb conscguir per a les doncs Ics mateixes oportunitats que els homes, sense qüestionar-se el model sòcio-econòmic vigent.

Feminisme mfra^iata. Va ser una forma de feminisme burgès, ja que es va concentrar en la lluita pel vot com si el vol i el sistema parlamentari occidental foren la solució definitiva als problemes del món.

Feminisme catòlic. Les dones catòliques lluiten per una major consideració de la dona, però sense apartar-la de la l l a r i la família com a principals centres de r e a l i t z a c i ó .

Lluiten també pel seu dret a assistir als Concilis, pel dret a ser ordenades sacerdots, i per una millora de l'status de les monges.

Feminisme soc i a I i si a. H s el d'aquelles doncs que militant en par lits socialistes o comunistes heu fan a la mateixa vegada en alguna organització feminista o s'organitzen dintre del seu propi partit i per a qüestions específicament femenines, separades dels homes, als que porten després les seues conclusions per a que el partit les assumisca.

Feminisme radical. El feminisme r a d i c a l pensa q u e l e s doncs h a n d'organit/ar-se solcs, sense homes, perquè la lluita va dirigida contra les i n s t i t u c i o n s del patriarcat que e l l s representen. S'accepta la participació paral·lela de barons arilipatriareals.

F e m i n i s m e homosexual. Es l'organització feminista de les dones lesbianes, les quals lluiten bàsicament pel diví a una vida privada i una sexualitat sens ingerències de l'Estat i l'autoritat, però que assumeixen també la resta de p u n t s del f e m i n i s m e radical.

F e m i n i s m e de la diferència.

Aquestes f e m i n i s t e s r e i v i n d i q u e n aquelles qualitats femenines que pensen poden ser congènitament pròpies de la dona, com la s e n s i b i l i t a t , la intuïció, menor agressivitat, ctc.

El feminisme és cl pas de les dones del ser en si al ser per a s'r, és la seua entrada en la Història com a s u b j e c t e de la m a t e i x a ; dóna una alternativa a la societat patriarcal.

El feminisme vindica el lloc de la dona, tant des del reconeixement del que pot haver de diferent entre els individus d ' u n i altre sexe com des de la i g u a l t a t en drets i d i g n i t a t humana.

12 / EXTRA 8 DE MARC

SEXO Y FILOSOFIA. Sobre "Ml'.JER" > "PODKR".

AniL'liïi Valctírcel líd. AiiLhropos, liarcdona, 19 ( >1.

Aquest l l i b r e ahordn el tenia del sexe com ,1 c o n s t r u c c i ó n o r m í i t i v a .

I.ii idea iie la iguallal, present en el fonament de les nostres societats p o l í t i q u e s i de Ics nostres urjïumenuïeiuns 1 m o r a l s , s'ha construït a partir de la diferència s e x u a l i les seues repercussions. Conèixer q u i n lloe ocupa el sexe en la imatge del món és Lina de Ics c l a u s interpretatives l'orles del pensament. Parlar de sexe és parlar de poder.

També en filosofia hi ha un iacloï sexual i cl pensament del poder no és comú als dos sexes: el sexe determina els e s p a i s ( p ú b l i c i p r i v a t ) i els temps de cada ser h u m à . Aquest assaig a n a l i l / a alguns p u n t s calents del d c h a i ilona-pocler i i n t e n t a sol v e n t a r a l i ï u n s cqufvocs que són fre qiienls cu ell: és legítim parlar d'una essenciainal femenina'.', es pol sostenir l ' u i m o c i s m c d e l poder?,és e l f e m i n i s m e n u a teoria política?

A q u e s i e s t u d i a n a l i l / a corn i per què la peiccpció ideològica essència l i s t a del i.'ciiciic "dona" és inseparable dels espais de poder aeotuls per a cada sexe i de les relacions de poder que cl'. ;

\

Llibres del mes FILOSOFIA Y GKNKRO: IDENTHMDES FEMKNINAS. l·'hw liirulés. Cel·la Amorós, l·'rançoisc Collin, Lima Mitraro, Mercè Otero, Rosa Rius Editorial PAMIFI.A. Argitali·ixwi, Pamplona, 1992 Aquest v o l u m r e u n e i x a diferents autores amb l'objecte de reflexionar cl nexe entre el pensament Ülosòlie i la f e m i n i t a t .

L'na primera aproximació consistiria en rcalit/ar una crítica a la concepció androecnlnea de la raó domin a n t en la H i s t ò r i a de la f i l o s o f i a o c c i d e n t a l . Hem de dir que aquest enfoca ment del tema no és cl domin a n t en e l c o n j u n t d e t r e b a l l s q u e r e c u l l aquest llibre.

A q u e s t s escrits han estat conleecionals dintre del marc del "Seminari Lilosolia i Cïènere", organit/al per la F a c u l t a t de Filosofia de la U n i \ e r sital de Barcelona, amb la f i n a l i t a t de recuperar i estudiar els textos on es manifesta la producció filosòfica de les dones.

LA MIÍ.IER TRANS<;RKSORA Mizruhi, !..

Kd. Kmi'L'í!. Col. "Reflexiones".

Barcelona

M A R R U X O S A TRAVKS Dli

I.ASMI H;RF,S. l'úlima Mt'i'tiixsi l'Àlidoiu-'s di·l Orientc \ del Medita-rúnt». Madrid, 1991 l / o b j e c l c ifaquesl llibre, segons la scua a u t o r a , és t r e n c a r el s i l e n c i a n c e s t r a l de les doncs, qualsevol que sigu la scua jusliheaeio.

Com apareix Marroc a través del discurs de les dones? Ks tracta d ' u n Marroc f a m i l i a r , el del discurs masculí, n pel contrari e's un Marroc desconegut'.' Q u i n s són cK punts i sisle mes de referència del discurs femení1.' Són els mateixos que els del dis curs masculí'.' Quins són els proble mes i q u i n e s Ics l l u i t e s que sorgeixen en cl d i s c u r s f e m e n í com crucials, que j u s t i f i q u e n una v i d a i l'eslructu ren?

Falima Mernissi intenta respondre a totes aquestes qüestions a través de les e n t r e v i s t e s realit/ades a diferents dones.

Per a la m a j o r i a de dones marroq u i n e s la seua v i d a es c e n t r a en la l l u i t a pel pa. Guarnar se la v i d a és la preocupació f o n a m e n t a l i la raó de l ' e x i s t è n c i a . Les dones són els agents econòmics que l l u i l e n contra la pobresa. I , n u r i la inseguretat.

Les ,i >i nïacions de ics entrevistes es situen en dos n i v e l l s : i ) Ei de ics pcrcepi. i i n i s : la d i f e r è n c i a e n t r e la percepció m a s c u l i n a i la f e m e n i n a del món ' . a eslat sempre impossible de d e l i n u i . i r en la societat marroquina a causa del silenci femení.

2)Kn ei p l à n o l de la r e a l i t a t : es tracta H ' i i V n t i i ï c a r les ruptures que s'han p M " U n ' t en la condició femenina d u t . i i !s últims decennis.

L i l i a n a M i / r a h i es una psicòloga a r g e n t i n a de origen sefardita que nos CLicnla siis expcricncias como m n j e i y conin psicòloga. LI l i l m i consta de dos parles, una p n m e i a sobre el carn bio y la ambivalència, en la que desde un p i m i o de s i s i a psicoanalílico e x p l i c a las c r i s i s de la m i t a d de !a \ i d a v las t'urmas de enlrenlarse a ellas.'

I;ii la segunda pa n e hacc un anàlisis de los cambios neeesarios de las mujcres que quiercn i n i c i a r o que han i n i c i a d u un prnceso de autoconoeimienio y creación personal de su pròpia e x i s t è n c i a .

Por tralarse de un I i liró casi aulob i o g r à l i e o , però l i a l a d o desde una òptica teòrica, su lectura es amena > muy i n t e r c s a n l e . Os lo recomenda mos.

Kl contingut d'aquests textos s'ha d ' e n t e n d r e com la c o n t r i b u c i ó a a q u e s l p r o j e c t e de reconstruir la història de les dones filòsofes.

No es tracta d ' i n t e n t a r donar una resposta a la p r e g u n t a "què és una dona?"; de! que es irada és de dci.\'íii'-lc\ /iiir/ar: p e r q u è ens d i g n e n "qui" són o qui eren.

La reconstrucció de la historia de les dones filòsofes ha de possibilitar la rcafirnutció de les doncs del passat i també la configuració de la i d e n t i l a l de les dones del present.

Lis textos que arreplega aquesl volum són els següents: - Iluniiah Ari'iK/i: In acción v lo düdn. Francoisc Collin.

- Suhn I u auitiriíltui fcincuinei.

Luisa Mtiraro.

I M >1 Ki No;.; ,11'nlti: n n a \'n. in(/iiit'fci llei Rt'HtK'iniicnto. Kosa Rius Catcll. /)(' "l,il CÍI1tl<XÍ

t ' ï ' /Í/.S < l l U I H I \ "

ni ".\xmv'n> i/c /</> <ltttnit\". MITCI' Otero Vidal. l·i'minismo, tlit.\iríii·i(>tt \ I/H'M> (finia l'onul·ilica. Cèlia Amorós.

Revistes CANHLORKL. Niím.

2M24. Invierno/Primavera de 1902. 244 p;íüs.

iNS'rrru'i'o im CI/LTURA J U A N (in ALBI;RT DirUIAClON PROVIN a AL UB Ai,K 'ANTE. - U l í l · ' L K X I O N L S SOHK1-: EL GENERO" Conticnc arlictilos de filusolïa ("cua Amorós-, lilcrafura Margarilu liorja. Isahcl Rohlcs. elc.-. ihiijcr y ciència, sociologia, elc. Muy buena prcscnlación. Puctle sei p tnuy interesante para trahajar a fondo el lema de la inujcr.

Recordatoris CAL SEGUIR ENDAVANT! Fncara que recordem: -A les 20.000 dones i xiquetes bòsnies violades.

I ens preguntem: - Hs considerarà herois als homes/soldats que ho feren?

- Els posaran guardons i es sentiran orgullosos?

- Necessitaran tractament psiquiàtric?

- I elles?

- Totes elles anaven provocant?

- Anaven armades?

- Kren l'enemic que ataea?

Certament, no hi ha cap diferència entre les accions realil/adcs per individus afiliats o pels milers d'homes legitimats pels interessos dels estais d'arreu del món.

QUEDA MOLT PER EER. MALGRAT TOT, CAL SEGUIR ENDAVANT!