087bis Extra V Congrés

a l'ensenyament

ÈPOCA IV Extra Octubre 93 Fet amb paper reciclat Edita: STE País Valencià.

Director: Joan Blanco.

Alacant: Orense, 3. E. Dta. 03003 Alacant. Tel. 522 80 88 Castelló: PI. País Valencià, 6, 3.e 12002 Castelló. Tel. 20 68 27 València: Avgda. Pius XII, 1, esc. 3-8.

46009 València. Tel. 348 66 99 Administració, redacció i publicitat: Avgda. Pius XII, 1, esc. 3-8. 46009 València. Tel. 348 66 99. Fax: 348 53 48 Imprimeix: BC Artés Gràficas, S. A. Cambrils, 8. Tel. 365 04 50 Depòsit legal: V-1.454-1981.

Tiratge: 9.000 exemplars.

Guardamar del Segura S&K Maig 1992

Companyes i companys de l'STE-PV Us presentem amb un excés de retard, que esperem pugueu disculpar, les conclusions del nostre V Congrés.

El V Congrés va suposar una passa més en la important consolidació que l'STE-PV ha conegut els darrers anys, tant en allò que f a referència a l'increment de l'afiliació i la participació, com de suport entre el conjunt dels treballadors i les treballadores de l'ensenyament.

Potser els textos aprovats hauran perdut una part de la seua vigència, provocada pels continus canvis en el sistema educatiu, però, sens dubte, continuen sent una referència vàlida per emmarcar la nostra acció sindical.

Alguns dels documents del Congrés ja han aparegut en les nostres publicacions, com és el cas del que es va aprovar per a debatre en les Escoles d'Estiu del 92, i d'altres, com el que fa referència a la Inspecció Educativa, seran publicats en un proper número de la nostra revista «All-i-Oli», ja que el Congrés va remetre a una discussió posterior.

Conjuntament amb aquestes conclusions publiquem els nostres Estatuts, una vegada modificats amb les incorporacions derivades dels debats congressuals.

La present publicació té un valor especial. Es tracta de la primera vegada que les conclusions d'un Congrés són publicades íntegrament i conjunta.

Per acabar, rebeu una cordial salutació i fins al VI Congrés.

Salut i moltes gràcies.

Setembre 1993 Secretariat Nacional de l'STE-PV

INDEX Informe del Secretariat Nacional Ponència de Model Sindical Ponència d'Organització Carta Financiera Ponència d'Ensenyament Secundari Ponència d'Ensenyament Privat Ponència de Política Educativa El nostre model d'Escola Pública, hui Renovació pedagògica i formació permanent El nostre model de jornada escolar Ponència d'Ensenyament Universitari....

3 6 13 17 18 26 28 28 30 31 33

.

Resolucions Normalització lingüística L'Educació de Persones Adultes Sobre la ponència de Política Educativa Sobre la realitat de la LOGSE Sobre l'àrea de moviments socials Contra el racisme i la xenofòbia Sobre el nou sistema retributiu Sobre borses de treball del professorat interí Sobre la Prestació Social Substitutòria Sobre el servei militar i la insubmissió Sobre el Sàhara Davant la Vaga General del 28 de maig

,

,

36 37 38 38 39 39 39 39 39 39 39 40

INFORME DEL SECRETARIAT NACIONAL Salut i bon dia. En nom del Secretariat Nacional us done la Benvinguda al nostre Ve Congrés.

Sens dubte qualsevol Congrés té personalitat pròpia. Un Congrés sempre és important pel que suposa de fer balanç del treball realitzat i marcar la línia a desenvolupar els anys vinents. Però per a nosaltres aquest Congrés en té una significació especial. Molts fets que d'antuvi han estat motiu de preocupació i de reflexió per al Sindicat han transcorregut en aquest període. Hem viscut l'alegria de la reunificació de la Confederació. Hem celebrat la consolidació de l'STE-PV després de les darreres eleccions sindicals. Hem vist créixer notablement l'afiliació. La Reforma ja no és un projecte en l'horitzó, sinó una realitat quotidiana, amb totes les seues contradiccions.

S'han creat mecanismes, encara limitats, per a possibilitar la participació dels diferents sectors de la Comunitat Educativa. Al mateix temps hem tingut que aprendre a desenvolupar la nostra acció des de la soledat que ha suposat la desviació dels marcs legítims de negociació cap a d'altres aliens als treballadors de l'ensenyament. Aquest no és un Congrés més. Tenim per davant una nova situació que exigeix una reflexió profunda, perquè d'aquest Congrés depèn, definitivament, sense interrupcions, la consolidació d'una opció progressista per a l'ensenyament, i que treballe, des de la nostra modesta sectorialitat, per fer possible una societat més justa i solidària.

El darrer Congrés, a finals del 88, es donava en un marc ben diferent. Acabàvem d'eixir de les primeres eleccions sindicals a l'ensenyament públic. Havíem viscut una Vaga que va marcar la vida dels centres i que va crear una profunda divisió entre el professorat que encara avui és observable a l'ensenyament.

D'aquesta vaga, i dels resultats obtinguts en els acords que li posaren terme, van eixir moltes coses positives. D'aquesta manera el IV Congrés va tractar de manera extensa del desenvolupament d'aquells acords. Uns acords que, en allò fonamental, van ser copiats mesos després a Madrid. El Congrés va discutir molts dels temes que al llarg d'aquests anys han estat centre de debat: l'accés a la funció pública, l'estructura de les retribucions, la jornada escolar, la formació del professorat, l'estructura del sistema educatiu en la perspectiva de la LOGSE, etc.

Però el IV Congrés també va tractar de la situació que es vivia en els centres, del concepte de la participació, de la nostra manera d'entendre l'assemblearisme, de la frustració i el desencís d'àmplies capes del professorat, sobretot als Ensenyaments Mitjans; de les dificultats de sindicalitzar un sector tan dispers, tan particularitzat des de les diferents visions individuals.

En aquest marc el Secretariat va encetar un treball, si més no, delicat, en ocasions esgotador. Un breu repàs permetrà valorar la globalitat d'aquest treball:

Conveni, postura que ja està repetint-se a l'actual negociació, la lluita pel Conveni Autonòmic, l'analogia retributiva i les lluites que la reconversió del sector ha provocat i que fins ara han donat resultats positius amb la signatura dels diferents Acords de Centres en Crisi entre l'Administració i els Sindicats.

En aquest sentit la nostra postura ha estat dura però a la fi clarificadora i ha guanyat audiència entre el professorat; no és possible 2. LA VAGA GENERAL una alternativa a la recol.locació que provinEl 14 de Desembre del 88 vam participar ga en exclusivitat de la Conselleria. La soluen la Vaga general. Aquesta vaga va ser una ció deu de vindré, en la part més important, expressió majoritària dels treballadors de des- del propi sector; no és possible garantir content cap a una política econòmica que l'estabilitat del professorat sense contemplar entenien que no era la seua. El 14-D també va les vacants que en ell es generen.

Un dels temes a lamentar en l'ensenyament donar pas a altres iniciatives, com la PSP i la ISP, que és cert que han portat millores evi- privat és la ruptura de la UTEP, última tempdents per als treballadors, entre altres el fun- tativa de treball unitari estable en un sector en cionariat, però que també han servit perquè el el qual la forta reconversió i la duresa de la capital acumulat amb tant esforç haja estat patronal fan més necessaris encara els utilitzat per a consolidar l'exclusivisme en la esforços unitaris. negociació, vulnerant d'aquesta manera la voluntat dels que feren possible aquella mobi- 4. LA PARTICIPACIÓ lització. dir les marginacions del nostre sector -públic i privat- de les negociacions i dels acords de la Mesa General. L'exclusió del professorat de la primera revisió salarial, la no consolidació de determinades retribucions a diferència de la resta del funcionariat, la política d'aplicació de bufandes,., han estat denunciades per l'STE-PV.

EDUCATIVA

1. LA FUNCIÓ PÚBLICA El nostre sindicat, que ja en el mateix Congrés tingué que fer una concentració davant la Conselleria d'Administració Pública, ha desenvolupat un treball en solitari per a impe-

3. L'ENSENYAMENT PRIVAT L'Ensenyament Privat ha viscut un període dur motivat per la postura intransigent de la patronal al voltant de les negociacions del

Sens dubte uns dels apartats al qual hem dedicat més esforços és al de desenvolupar una línia de treball que fera possible la confluència dels diferents sectors de la Comunitat Educativa a partir dels Consells Escolars

de Centre, del Consell Escolar Valencià i, sobretot, i com a novetat del període, dels Consells Escolars Municipals. Una bona mostra d'açò és el fet que les dues principals Jornades Sindicals realitzades han estat dedicades en exclusiva a aquests òrgans municipals, una l'any 89 i una altra més recent, a aquest mateix curs. Malgrat això hem de reconèixer les dificultats per a regularitzar la xarxa de representants en aquests Consells, motivat en bona part per les encara escasses competències que gaudeixen i la falta de voluntat, quan no el boicot més grotesc, per part d'alguns Ajuntaments. Pensem que la confluència dels diferents sectors de la Comunitat Educativa ha estat, malgrat tot, positiva i hem assistit a una revitalització dels treballs duts a terme des del Consell Escolar Valencià.

5. L'ACCÉS I EL PROFESSORAT INTERÍ L'any 89 es van obrir noves bosses de treball. Aquest sector ha crescut de manera imparable fins arribar als quasi 7.000 interins i interines en Primària i Secundària. Aquest fet ha provocat diverses mobilitzacions per a aconseguir la plenitud dels drets laborals, com ara la formació, i la millora de les condicions de treball per a qui ocupa la situació més dura i inestable de tot el sistema educatiu. En aquest marc s'ha donat la qüestió de l'accés, tema que encara està pendent d'una solució definitiva. És evident que aquest no és el sistema d'accés que defensem, tampoc és el millor, i per això hem defensat que calia buscar un sistema diferent i que no crearà falses expectatives. Però el que sí hem defensat és el dret de qualsevol treballador o treballadora a lluitar per l'estabilitat en el seu lloc de treball; hem lluitat pel dret que tenen a convertir els llocs de treball d'eventuals en fixes.

I és per això que aquest professorat s'ha mobilitzat i ell, i només que ell, és qui s'ha guanyat una certa estabilitat i un parcial reconeixement del temps treballat. També en relació a l'accés, la nostra orientació ha estat no crear enfrontaments entre col·lectius, no oposar els drets d'uns front als dels altres, però també sense enganyar a ningú ni oferint-le unes expectatives que en realitat no existeixen si no és des de la lluita per augmentar els recursos destinats a l'educació i el conseqüent augment de plantilles.

6. ELS CONCURSOS DE TRASLLATS Els concursos de trasllats, tant a l'EGB com als Ensenyaments Mitjants, han suposat un gran treball per part del sindicat. Una part a la negociació, a la qual s'han dedicat innombrables i eternes hores que tothom recordarà, i una altra a explicar-li al professorat el Nou Sistema. La connexió amb el professorat ha estat molt important, ja que es tractava d'un sistema força diferenciat amb el tradicional. Un fet a destacar és l'incompliment del MEC dels termes en què es va acordar el suport sindical a la modificació: el concurs directament a centre. Un incompliment que a la fi la pròpia Administració ha tingut que corregir. Un altre fet significatiu és la 4

impossibilitat que l'Administració reconeguéra l'experiència com a principi d'habilitació, la qual cosa, unida als problemes relatius a l'adscripció i en concret els errors en la forma en què es va fer l'adscripció a la modalitat lingüística, ha desdibuixat gran part dels avanços que el nou sistema aportava a la millora de la qualitat de l'ensenyament i dels quals encara estem fermament convençuts.

Per una altra part, la intransigència de l'Administració Central en mantindré un barem absurd i injust en els Ensenyaments Mitjans pot provocar notables distorsions en el futur en aquest sector.

llarg del País de l'Ensenyament en Valencià.

La situació d'aquest, limitat encara, ha millorat notablement i una bona prova són la quantitat d'Escoles i Instituts que ho han establert, la major quantitat de recursos destinats per l'Administració, la massivitat de les Trobades d'Escoles en Valencià i l'heterogeneïtat de forces que li donen suport. Una situació no excel.lent però que avança lentament i ferma.

7. L'APLICACIÓ DE LA LOGSE

Aquesta Campanya de la Confederació és sens dubte un dels majors lastres que arrastra el Sindicat i que l'actual Secretariat Nacional no ha estat capaç d'impulsar adequadament.

Es tracta d'una campanya que té per objectiu desplegar un ampli treball dirigit al conjunt de la Comunitat Educativa, en especial els pares i les mares i el professorat, mitjançant el repartiment d'uns "bitllets per a la millora de l'educació", la col·locació de cartells, l'organització de debats, amb l'objectiu de prestigiar el fet educatiu assenyalant les idees mínimes per tal de fer possible una educació de qualitat. Es tracta, en definitiva, de situar l'educació com un fet que ha de ser valorat socialment, atorgant-li un paper rellevant en les tasques de la societat. El fet que siga un sindicat, el nostre, el que es planteja una campanya d'aquesta magnitud ha de servir per a fer realitat la nostra forma d'entendre l'ensenyament i les nostres responsabilitats socials.

Per tant, caldria reprendre el treball realitzat fins ara i donar-li una nova dimensió.

És evident que el nostre sindicat s'ha manifestat públicament partidari d'una Reforma a l'Ensenyament. En aquest cas s'han donat avanços significatius. Però moltes vegades només ha estat assumint per part de l'Administració el llenguatge del sector progressista i no la globalitat de les reivindicacions. És per això que l'any 90 es va convocar una Vaga que duïa com a lema "Per una Reforma Progressista", perquè hem vist com el MEC ha retrocedit en molts dels plantejaments inicials i ha cedit a les pressions dels sectors més conservadors. A aquest problema s'afegeixen les reduccions en les previsions inicials de financiació, que poden convertir els elements més positius en paper mullat.

Dins del marc de l'aplicació de la LOGSE, hem assistit a un retrocés important d'algunes reivindicacions històriques dels sectors progressistes de l'ensenyament i en concret de tot això que ens acostava al Cos Únic i les mesures que envolten l'anomenat Nou Sistema Retributiu, el qual sota la justificació de buscar una major dedicació del professorat introdueix clars elements regressius, com l'estructura de les retribucions -més que la quantitat d'aquestes-, la vinculació entre retribució i formació, i una orientació parcial de la formació permanent.

Altres aspectes del desplegament de la LOGSE als quals encara no ens hem referit presenten un balanç negatiu: com l'accés a la condició de catedràtic, la mobilitat entre cossos, el decret d'especialitats d'EE MM. D'altra banda, està pendent l'esperada negociació de la Jornada i el Calendari, l'estructuració dels departaments d'orientació i dels SPEs, etc. En altres aspectes el desplegament de la LOGSE ha tingut elements més positius, com les jubilacions avançades, els decrets de mínims, etc.

Però fins i tot les millors aportacions de la LOGSE es mantenen pendents d'un fil i amenaçades d'insuficient financiació. També hem d'assenyalar la inseguretat que crea entre el professorat el desconeixement de temes tan importants com el Mapa Escolar i la futura xarxa de centres, així com els mecanismes d'integració de cossos i les reestructuracions que mitjançant la supressió i/o modificació de llocs de treball comportarà, com ja ho ha fet els darrers anys.

8. LESESCÇLESEN VALENCIÀ Un altre apartat en el qual s'han dedicat molts esforços ha estat el desplegament al

9. LA CAMPANYA DE REVALORACIÓ SOCIAL DEL TREBALL DOCENT

10. ELS ALTRES TEMES Però també n'hi ha altres temes que hem de recordar, com les campanyes per la retirada dels parallamps radioactius, la gratuïtat i el dret a les vivendes de mestres, sobretot a les zones rurals i de difícil adquisició, en relació a la qual vam guanyar davant els tribunals; vam aconseguir que els tribunals d'oposició no estigueren composats únicament per persones de les anomenades capitals de província; hem organitzat vàries Jornades Sindicals en relació als E n s e n y a m e n t s Mitjans, la darrera de les quals -la de mestres de taller-, va ser tot un èxit; en la qual participaren més de 70 companys i companyes, hem promogut l'organització de Jornades de la Dona i la publicació d'AH-i-Oli extres coincidint amb el 8 de Març, la modificació de la normativa en relació amb la responsabilitat civil del professorat, la gratuïtat de la matrícula en la Universitat, la lluita del professorat provisional per un sistema més just de col·locació, el desplegament dels SPEs, l'Educació de Persones Adultes, i els drets i lloc de treball del professorat de l'Educació Infantil, i sobretot les campanyes per a erradicar eixa lacra de l'ensenyament que suposen les substitucions no cobertes i que limiten contínuament la vida dels centres.

11. L'ALTRA FORMA DE VIURE EL SINDICALISME No voldríem passar per alt tot un treball desplegat en molts altres temes que no hem agrupat anteriorment i que caldria mencionar

per la significació que tenen dins la nostra concepció de no fer un sindicalisme estret i parcial. Es tracta d'allò que moltes vegades hem anomenat LES ALTRES FORMES DE FER SINDICALISME. Elements com la participació en els Moviments de Renovació Pedagògica (MRPs), als quals respectem i donem suport com a expressió autònoma de la reflexió sobre el fet educatiu; el treball per fer de la coeducació en l'Escola una eina d'alliberament i d'eliminació dels rols sexistes; la participació en les iniciatives per la igualtat d'oportunitats i d'alliberament de la dona; la participació en iniciatives socials, com la lluita per la Pau, contra el racisme, les discriminacions, la solidaritat entre els pobles; el suport a les lluites d'altres sectors de treballadors; el treball antimilitarista; la lluita per una terra més neta i habitable, com la que hem desenvolupat en aquesta comarca que hui ens acull al voltant del sanejament del riu Segura, i tantes més a les quals des de la nostra xicoteta aportació hem contribuït i ho continuarem fent.

Estem segurs que ens deixarem moltes, però malgrat l'extensió no volíem fer una relació exhaustiva, sinó presentar una idea globalitzada d'allò que és el treball quotidià i que sovint no s'endevina des de cada sector.

Com hem assenyalat al començament, n'hi ha en aquest període alguns fets força significatius i que han actuat com a eix vertebrador de gran part de la nostra acció: ** En primer lloc tenim la convocatòria de les eleccions sindicals. Per a sorpresa de molts, FSTE-PV va tornar a quedar en primer lloc. El nostre percentatge de votants està prou consolidat respecte les primeres i no pot parlar-se de l'STE-PV com a una opció efímera. Ans al contrari, una part significativa del professorat confia en la nostra opció, i en el cas d'Ensenyament Privat, malgrat la desaparició de la UTEP, hem quasi duplicat els delegats. Per primera vegada hem presentat llista a la Universitat, on som ja una alternativa real i que compta amb les simpaties d'una part del professorat. Com a conseqüència de les eleccions ocupem les tres Presidències i dos Secretaries de les Juntes de Personal Docent No Universitari, però les quasi nul.les competències d'aquestes impossibiliten un treball més continuat i coordinat a nivell de País Valencià. Es tracta d'una bona mostra d ' u n treball que cal millorar i dedicar esforços, ja que la nostra responsabilitat és gran. ** En segon lloc està la reunificació de la Confederació i la creació en Juny del 90 de la Confederació d'STEs. Els esforços que des del Secretariat Nacional s'han dedicat a fer-la possible han estat determinants moltes vegades. Des de fa rnolts anys, pràcticament des

que existien dues Confederacions, vam afirmar la inutilitat de la ruptura i vam apostar que era possible una opció unificada i una convivència entre els diferents STEs. Des del III Congrés hem desplegat totes les iniciatives imaginables per avançar cap a la unitat. I hui, davant d'aquest Congrés, podem oferir uns resultats clarament enriquidors. És cert que la Confederació d'avui ja no és la del passat. És cert que l'estructura dels sindicats que la composem ha millorat notablement. També és cert que de vegades sorgeixen dificultats, cada vegada menys, com a conseqüència del seu pluralisme i la diversitat de les diferents realitats nacionals i regionals dels sindicats que la composen. Però sobretot és cert que l'existència de la Confederació demostra que és possible articular una opció sindical que des del respecte a la sobirania i l'autonomia de cada sindicat servesca per fer avançar l'opció progressista a l'ensenyament i que compte amb el suport dels sectors més conscients del professorat. Avui la Confederació gaudeix de bona salut, i això ha de ser motiu de joia per a nosaltres. De la mateixa manera que valorem el treball que desplega la Comissió Tècnica, un conjunt de companys i companyes que abandonant la pròpia casa han assumit la no sempre grata tasca de dur des de Madrid el treball quotidià de la Confederació. I en especial aquest Secretariat Nacional vol fer menció del nostre company Melchor Botella, l'incombustible Melchor, eixa "pluma àgil" que inundava de papers el sindicat i que ara ha canviat el seu ELX pel barri d'Embajadores, a Madrid. A ell, a ells i elles, el nostre reconeixement. ** En .tercer lloc tenim la pròpia situació interna del sindicat. Com analitzàvem al Consell Nacional de Pego, la nostra situació ha millorat notablement; en aquest període l'afiliació s'ha incrementat en un 110%, noves Unions Comarcals s'han creat, som una alternativa real a l'ensenyament, amb una audiència considerable i en creixement. Publiquem una revista -l'All-i-Oli- que és una experiència única al País Valencià. Però aquest debat també va posar de manifest les nostres mancances en la mesura que hem de donar resposta a problemes que abans no existien.

Hem de millorar gran part del nostre treball a les comarques, als diferents sectors, regularitzar definitivament la nostra premsa.

Molts més elements d'anàlisi i de reflexió haurien de figurar en aquest informe però estem ben segurs que els podreu trobar als quaderns de ponències que teniu a les vostres mans. En aquests quaderns hem de destacar tres ponències: en primer lloc, la que analitza l'actual situació creada,en el món sindical, dins i fora de l'ensenyament, com a conseqüència dels fets ocorreguts els darrers anys i que proposa fórmules organitzatives relacionades amb aquesta nova situació. En segon

lloc, la que analitza la configuració de l'Ensenyament Secundari des de la perspectiva de reestructuració dels actuals trams educatius. I en tercer lloc la que proposa una alternativa de treball a eixe nou sector que és la Universitat.

A més a més, en un altre bloc figura tot un seguit d'aportacions que si bé no són noves com a tema de reflexió, sí que necessiten una revisió per tal de garantir la seua vigència.

Companyes i companys: Amb molt esforç, però també amb molta il·lusió, els sectors educatius més actius hem aconseguit en recent passat aportar les iniciatives i alternatives, teòriques i pràctiques, que han permès anar avançant en un projecte d'Escola Pública, Popular i Valenciana que encara, i malgrat els evidents avanços dels darrers anys, li falta per fer-se realitat. Assistim a un moment important de confusionisme i de desmotivació, que afecta de forma més directa als sectors que més han treballat per transformar el sistema educatiu. El poder administratiu i polític ha assumit una part del missatge teòric, però ha oblidat altres qüestions estructurals i provocant divisió, competitivitat, individualisme entre el professorat, com a part dels valors que es fomenten des d'aquesta societat. És, doncs, una responsabilitat de les organitzacions i de les persones compromeses reflexionar i intentar recuperar la iniciativa dels sectors educatius progressistes. Treballem per un rearme ideològic que possibilite el pensament autònom del professorat, un avanç qualitatiu del paper de l'educació com a servei públic bàsic per al progrés d'un poble, i una major valoració social del treball docent, reconeguent la seua impossibilitat de provocar en exclusiva una transformació positiva en els xiquets i xiquetes dels nostres centres, que incidesca en una societat més feliç, justa i solidària.

Per últim, fer una crida a debatre amb força i bona salut en aquest Congrés. Les ponències, les esmenes i les resolucions són moltes i les hores poques; haurem de reservar temps per a divertir-se un poc, i qui s'anime també per a ballar.

Són encara molts els objectius a aconseguir, les "xicotetes i grans utopies" per les quals lluitar. Moltes raons per a reflexionar en un Congrés, per a parlar en els centres, per a recuperar la paraula i l'acció, per a mantenir les nostres velles i noves utopies.

Perquè com d'una cançó de Serrat arreplega el nostre company Melchor en un recent article: "Sin utopías estamos en manos de lo que el poder quiera imponernos en cada momento; sin utopías la vida seria un ensayo para la muerte ".

Salut i BON CONGRÉS. Secretariat Nacional de l'STE-PV

PONÈNCIA MODEL SINDICAL PRESENT I FUTUR DELSINDICALISME A L'ENSENYAMENT L'li de Maig del 91 van celebrar un Consell Nacional Extraordinari a Pego, en el qual es va debatre un document anomenat "L'Organització de l'STE-PV". En aquest debat es va posar de manifest que el sindicat havia d'adequar les seues estructures a la realitat del moment. Constatàvem el creixement del nostre sindicat, però també que havia que "normalitzar" aquest creixement per a que no es diluirà, ni diluirà el propi sindicat. El debat havia de servir, en les seues concrecions organitzatives, per a establir el marc de discussió del Congrés, ja que era aquest el que devia adoptar decisions sobre les fórmules organitzatives enfundo d'un debat més global.

A hores d'ara, però, no és aquest l'únic marc; cal destacar que no es tracta de fer un debat apressat, irreflexiu, no tenim cap pressa per arribar a cap lloc, però sí que volem posar les condicions per a que la contínua reflexió interna que ha caracteritzat a aquest sindicat -en la mesura que connecte amb les preocupacions del medi que ens envolta- no s'improvise en funció de les necessitats quotidianes, i que siga valorat des de cadascuna de les particularitats que ens situen com a força social, majoritària a l'ensenyament.

Al mateix temps hem d'assenyalar que no es tracta d'un debat sobre V immediat futur, sinó una reflexió i presa de posició sobre el paper del sindicalisme en la societat.

MES ENLLÀ DE L'ENSENYAMENT, UN DEBAT SOCIAL Els esdeveniments ocorreguts a l'àmbit internacional en els darrers mesos (en el "tercer món", l'ex-Europa de l'Est, la unificació europea i la reestructuració dels àmbits de decisió...), a l'àmbit sindical després del 14-D -i tant en les opcions anomenades "majoritàries" com en la resta-...., han provocat l'inici d'un debat que no es preveu curt, ni efímer, sobre el paper dels moviments socials, i en concret sobre el paper del sindicalisme en la societat, la seua força, representativitat, incidència..., en la qual tothom va prenint posicions amb més o menys celeritat.

MÉS ENLLÀ DEL PV, UN DEBAT CONFEDERAL No estem davant d'un debat que ha de dur l'STE-PV. Es tracta d'un debat que hauran de dur també la resta de sindicats de la Confederació, cadascun dels quals des de la seua situació, diversitat i realitat pròpia, ja que diversa és també la realitat de les diferents nacionalitats i regions de l'Estat.

MÉS ENLLÀ DE LA CONCRECIÓ, UN DEBAT IDEOLÒGIC En efecte, la present ponència deu servir per a situar en el terme de les idees la valoració del nivell en què es troba la nostra raó de ser com a força social. Proposem 4 línies de reflexió: - Quina societat?. - quin ensenyament? - Quin sindicalisme? - Quina pràctica sindical?

Una vegada situat el marc analitzarem la història més recent:

Les eleccions sindicals i la consolidació de l'actual mapa sindical L'STE-PV es va constituir en la primera força sindical l'any 87. També l'any 90. Però aquesta "majoria" ho ha estat en unes condicions particulars:

* Augment considerable de l'abstenció Fenomen, si més no, preocupant pel que suposa a la ^participació en l'acció sindical quotidiana. És clar que una part important del professorat, després de l'alta participació del 87 i les conseqüències de la vaga del 88, no se sent representada per cap opció sindical.

Deuríem no pensar que el major nivell d'abs-

tenció suposa irremeiablement una despreocupació dels problemes de l'ensenyament per part d'aquest professorat. Sembla més clar que l'abstenció és deguda a la poca confiança de que votant es participa en un fet col·lectiu que servirà per alguna cosa. Aquest fet, juntament amb la manca d'una autèntica negociació col·lectiva i la relativa poca afiliació dels sindicats, representa un clar símptoma de que realment participar servirà per a que l'opinió del professorat serà tinguda en compte.

Aquest fet no és uniforme, afecta de forma desigual uns sectors respecte dels altres, menor a l'EGB, ensenyament privat, major a l'Ensenyament secundari públic, Universitat... Els exemples més significatius d'aquesta abstenció es troben a Madrid i Barcelona, on no va votar més del 50% del professorat. * Consolidació dels sindicats ja existents (exceptuant CGT i USO a nivell estatal) És evident que cada sindicat controla una part de la confiança del professorat, amb un substracte molt fidel i un altre que fluctua.

Aquest últim sector és el que justifica una major artificialitat en la diferenciació sindical com a única fornia de créixer i eixamplar cada opció sindical. Un fet prou perillós que ressalta les diferències per damunt de les afinitats i que no s'entén des del professorat. Tendència combinada amb un baix nivell de vida sindical als centres, que en moltes ocasions tendeix a agrupar totes les opcions sindicals sota l'epígraf "els sindicats". L'obsessió de CC OO per demostrar la utilitat de la seua "majoria sindical" a nivell estatal en tot el desplegament de la LOGSÉ i la desviació de temes cap a les anomenades "Meses de la PSP", juntament amb els recels de la resta de sindicats -inclòs el nostre-, en són un bon exemple. * Desplaçament de la negociació cap a les Meses de la PSP Des de la vaga del 14-D aquesta Plataforma s'ha constituït més en un model de negociació caracteritzat per l'exclusivisme i monopoli de la negociació que en una articulació de les reivindicacions dels treballadors a través de plataformes unitàries. Servesca com exemple l'ensenyament, on després de reunions conjuntes a nivell estatal de CC OOUGT-STEs es va preferir prescindir de la nostra presència, restringint la possibilitat d'un bloc progressista a l'ensenyament, i optar per un model de negociació dels grans aparells. El mateix podríem dir de la PSP a l'àmbit de la Funció Pública Valenciana. * Tu decideixes Tal i com vam valorar després de les eleccions, el destacar el fet participatiu i la capacitat d'incidència en les decisions per part del professorat ha constitïit un del fets més valorat per aquest a l'hora d'optar per nosaltres.

La situació de l'STE-PV Com es va posar de manifest al Consell Nacional de Pego, la situació de l'STE-PV ha millorat. El gran augment de l'afiliació, la major participació -encara que amb desnivells-, l'augment dels recursos, el relleu en els òrgans sindicals, l'extensió a altres sectors...

Però també tots aquests fets van ser analitzats des d'una altra perspectiva: que era necessari articular un sistema de funcionament adequat a la nova situació, "normalitzar" el creixement, trobar els punts d'equilibri entre els

diferents sectors i el conjunt de l'afiliació. En definitiva, la tasca més important era regular l'alternància en la participació dels diferents òrgans sindicals per a que aquesta millora rellevant del sindicat no suposarà desvirtuar precisament aquells trets característics del nostre model, que eren els que ens havien portat a aquesta millor situació.

La situació de la Confederació És evident que la unificació UCSTE-STEC va acabar amb una situació anòmala: més que 2 confederacions diferents, érem 2 organitzacions amb una base territorial no coincident, que representava al mateix sector en llocs diferents. La unificació va suposar una fita rellevant per als treballadors i treballadores de l'ensenyament. Es tornava a unir el model sindical que més havia caracteritzat la transició, l'etapa més participativa i més rica en debat de l'ensenyament, i que a més havia incidit de manera irreversible en una pràctica sindical que feia de la participació la base de l'acció sindical en l'ensenyament.

Hui la Confederació té un acceptable nivell de funcionament, no exempt de problemes derivats del seu caràcter unitari, plural i de les diferents realitats nacionals. Possiblement tinga el major nivell de treball confedera! de la seua recent història, al temps que compta amb una major extensió (exceptuant el cas d'Extremadura), amb uns sindicats consolidats que han trencat l'antiga estructura "provincial" per una altra més homogènia i unitària. El repte ho té en augmentar l'esperit i l'estructura confederal per a incidir positivament en els processos de l'ensenyament.

La situació de l'Administració També en l'Administració s'han donat canvis significatius que no cal passar per alt. Els canvis dels anteriors equips de l'Estat, i del PV, han modificat una part important de les estructures de l'Administració, de forma que hui podem afirmar que la Conselleria i el MEC han reduït la seua capacitat d'actuació "autònoma", per a basar més les seues actuacions en funció d'una política més institucionalitzada i més depenent d'altres àmbits de decisió. La qual cosa ha suposat, tant a l'ensenyament com a d'altres àmbits, un fre al procés de desenvolupament autonòmic.

Bona prova d'això és la poca o gairebé nul·la maniobrabihtat de les CC AA amb competències plenes en educació, en un desenvolupament propi de la Reforma Educativa. La Conselleria d'Educació ja no és una mena de doble poder -pels recursos a l'abast-, la qual cosa ha provocat un ritme diferent per a respondre als problemes de gestió, així com una major dependència i seguidisme de les decisions del MEC. Així, la Conferència Sectorial d'Educació, on estan representades totes les administracions educatives, ha servit de coartada per a no dur endavant una política pròpia en matèria educativa.

La situació de la resta de sindicats * De l'ensenyament: Com ja hem analitzat anteriorment, estem en una situació relativament consolidada quant als espais sindicals a nivell de vot o simpatia sindical. No obstant això el sindicalisme a l'ensen-

yament no aconseguix estabilitzar, mitjançant l'afiliació, el sector que simpatitza amb aquest. És veritat que la mitjana d'afiliació és més elevada que en altres sectors (al voltant d'un 25%), però és reduïda en relació amb la major dinàmica sindical del sector i a una major connexió sindicats-treballadors. Aquest fet provoca una major dependència de la propaganda i diferenciació sindical -en ocasions força artificialque d'una acció sindical positiva basada en les estructures sindicals pròpies i en l'elaboració autònoma de les línies d'acció sindical. En termes generals, es viu "pensant" en les eleccions i massa vegades s'actua en virtut de les suposades rendabilitats que vindran.

Aquest darrer fet ha de ser corregit en allò que respecta a l'STE-PV, ja que en bona part s'haurien de fixar més en la nostra situació de consolidació vot-afiliació -prop d'un 50%; i la preocupació de sindicalitzar l'altre 50%. És en aquesta perspectiva "sindicalitzadora" en la qual tindríem que basar la forma en la qual ens dirigim a la resta de treballadors i treballadores representats per altres opcions sindicals, però sobretot d'aquells sectors que hui no es veuen representats per cap. * De la resta de sectors: - En la funció i/o empresa pública.

- En la resta de sectors.

Podríem haver agrupat el sindicalisme fora de l'ensenyament en un únic bloc, però no es troben en la mateixa situació. Tradicionalment els treballadors i treballadores han buscat en l'acció sindical i l'afiliació la millora de les condicions laborals i de vida. Històricament aquesta posició ha estat lligada a la participació en la vida sindical. Però la búsqueda de millors condicions de vida també ha portat als sindicats a organitzar altres activitats, com en el passat els economats obrers, les cooperatives, les societats d'esplai..., i aquest fet hui conegut com "els serveis" ha donat pas a una major dependència d'aquest a l'hora de valorar l'afiliació a un sindicat que el simple fet de respondre a les necessitats per les quals va nàixer el moviment sindical. En efecte, una vegada que els sindicats cobreixen un mínims per al conjunt dels treballadors, amb independència de la seua afiliació, a través de la negociació de convenis, representació institucional..., conjuntament amb la disminució de la participació quotidiana, ha produït l'aparició de grans aparells sindicals, que sovint depenen exclusivament del salari sindical per a cobrir les seues necessitats -la qual cosa comporta una gran "fidelitat" a l'estructura orgànica-, que ha burocratitzat molt la vida sindical i que depèn en excés de les ajudes institucionals i els ingressos pels "serveis" per a mantindré's. Així, els tradicionals "serveis" han donat pas a altres més rendables i comercials. Aquesta paradoxa explica més la forta competència sindical, i la carrera per tenir més delegats, que qualsevol altra i sòlida explicació. La "guerra dels pre-avisos" entre CC OO i UGT n'és un bon exemple. És per això que els sindicats han guanyat "espai institucional" però han perdut representativitat i incidència.

Representativitat, perquè l'afiliació està molt per sota d'altres moments històrics i fins i tot en molts sectors que creixen dia a dia, com el sector serveis, quasi nul·la, i també perquè no se sent integrada en les estructures sindicals ordinàries.

I incidència, perquè, malgrat la major presència institucional, han reduït la força

sobre les patronals i fins i tot el respecte dels treballadors. Matisarem aquesta darrera afirmació: És evident que la negociació d'un conveni sols acabar en una millor situació dels treballadors, però els sindicats sovint són incapaços de fer-los complir a les patronals i també que tenen dificultats per a actuar amb autoritat davant dels treballadors. Per exemple, signar una reducció de jornada en un conveni no és estrany que acabe en una major possibilitat de realitzar hores extres. Aquesta falta d'incidència es materialitza molt més a l'hora d'abordar problemes estructurals de la societat, com la lluita contra l'atur, el treball en precari, el treball "negre"...

Aquests problemes, però, no són exclusiva de les gran centrals sindicals sinó, amb diferents graus, del conjunt del sindicalisme.

Hem diferenciat la Funció Pública i/o empresa pública perquè en la mesura que la patronal és l'Administració confereix un major paper institucional als sindicats, que fa que malgrat la relativament inexistència de negociació col.lectiva -almenys en els termes en què es dóna en altres sectors- tinguen una major capacitat de pressió. No cal oblidar que les dos úniques Vagues Generals fetes en els darrers anys ho han estat contra l'Administració. Una Administració que fonamenta el seu poder en el menor desgastament electoral possible.

La situació internacional * Políticament. La nova situació Una nova situació internacional ha estat configurant-se els darrers anys.

Per una part, els EE UU han monopolitzat el pla internacional, assentant-se en el paper de gendarme de la situació mundial i elaborant perilloses propostes de "Nuevo Orden Internacional", que en el terreny econòmic haurien de garantir, encara més, la internacionalització de l'economia i la dependència de les grans companyies multinacionals. Aquesta política ha dedicat esforços "especials" per acabar amb els símbols de la solidaritat internacional (Nicaragua...), per acabar amb les aventures imperialistes que no foren les seues (Guerra del Golf), per sometre els organismes internacionals (ONU, UNESCO...), en un intent de convèncer que res escapa a la seua llarga mà.

D'altra banda, tota una època històrica ha desaparegut amb la desmembració dels "sistemes de l'Est", que durant tants anys s'havien convertit en l'exemple de gran part de l'esquerra i del món sindical. La notable crisi ideològica provocada per la desaparició del model, la transformació per la via d'urgència dels vells representants de la més pura tradició estalinista, així com les mateixes estructures de poder, l'oportunitat d'expressió dels sentiments nacionals tant de temps "uniformitzats", l'efervescència política..., han provocat l'augment, si més no, d'un confusionisme que amb moltes dificultats deixa pas a la reflexió racionalitzada dins i fora d'aquests països.

La construcció de l'Europa és el tercer factor a tenir en compte. Aquesta nova Europa s'hauria de constituir en una Europa dels pobles, amb democràcia en el seu Parlament, que ha d'assumir els poders tradicionals, i al Govern, que el controlarà el Parlament, i amb una nova redefinició de l'a solidaritat dels 8

pobles que la composen. Tanmateix els intents de reorganització a l'Europa capitalista constitueixen, en les condicions en què estan desenvolupant-se , un atemptat a les condicions de vida de les classes treballadores dels països i regions més endarrerits, així com un retrocés en valors humans positius, com ara la igualtat o la solidaritat. En la mesura de les nostres forces ens oposarem a la construcció d'una Europa concebuda com una mena de club de rics, insolidària amb els països menys desenvolupats i les seues gents, i que no tinga com a base de la seua constitució els pobles i els estats que avui la constitueixen.

Tots tres han provocat una onada de reflexions i, si més no, de confusió on el "sàlvese quien pueda" ideològic determina gran part de les actuacions col·lectives. En l'àmbit de l'Estat Espanyol s'han depositat força esperances en la millora de les condicions dels treballadors, ja que al dependre de normatives comunitàries, i ser millor les condicions d'altres estats, es presuposa que automàticament milloraran les d'ací. * Sindicalment. Unitat-diversitat sindical A nivell sindical la situació internacional està obligant a redefinir els espais sindicals, possibilitant el diàleg i la confluència d'organitzacions que fins ara a penes tenien relacions de compromís, i en el cas europeu a l'obertura de debats, si més no, en tots aquells estats on la divisió fonamentada en la fidelitat a un projecte polític superior (model llatí o mediterrani) havia configurat Confederacions -i/o sindicats sectorials- força diferenciades. * A l'ensenyament. Les organitzacions internacionals Aquest debat ha arribat amb força a les organitzacions de l'ensenyament, sector on els sindicats sectorials tenen una presència majoritària. Tradicionalment els sindicats han estat vinculats internacionalment a tres opcions: - FISE. Agrupa(-va) els sindicats de països de l'Est, amb una forta presència del "tercer món" i quasi en exclusivitat els països àrabs.

La URSS, la RDA i Txecoslovàquia marcaven la línia. Tenia la seu a Berlín (Or.). Pràcticament desapareguda, només la voluntat de la CGT francesa, que ha traslladat la seu a París, li dóna una mínima cobertura. Va fer propostes urgents d'unitat a una altra organització internacional (la CMOPE) en el moment de crisi a l'Est, que va ser ambiguament contestades.

- SPEI. Pertany a la CIOSL i és una de es organitzacions internacionals més antigues al ser l'hereva dels sindicats lligats a la Segona Internacional.

- CMOPE (Conferència Mundial d'Organitzacions del Professorat). Agrupa a la majoria d'organitzacions del professorat, encara que molts sindicats ho són també d'altres àmbits de la funció pública o semblants (sanitat, FP, informació...). Va nàixer com a alternativa a la FISE i l'SPEI. Es la més representativa. Els membres més significatius ho són de països industrialitzats, sovint només d'ensenyament, i que han destacat no sols en el seu àmbit sinó en tot tipus de campanyes socials (anti-racistes, solidaritat internacional, feministes...).

Actualment n'hi ha seriosos intents de confluència. Moltes de les organitzacions són membres de més d'una internacional.

El debat ideològic * Políticament No volem ser pretenciosos en aquest apartat, però si que hauríem de reflexionar el marc actual de definició d'alguns dels valors que han format part del bagatge teòric dels sectors progressistes històricament. Estem parlant dels conceptes de Llibertat, Igualtat, Solidaritat. I això per què hem tractat d'enmarcar la nostra acció en l'ensenyament des d'una perspectiva més global i no immediatista. * Sindicalment. Quina consciència?

Perquè, com hem posat de manifest, el moviment sindical ha de discutir el paper que com a moviment social vol ocupar en la societat. Si no és així els sindicats estan condemnats a ser la suma de realitats sindicals sectorials inconnexes, a buscar l'objectiu en la supervivència i a "pivotar" en excés sobre els aparells sindicals i les macro-ofertes de serveis. * A nivell de l'ensenyament Perquè darrerament està desapareguent una part de la consciència que va fer de l'ensenyament una eina transformadora. La cada vegada més constatable obsessió pels resultats a curt termini, la individualitat en les actuacions -com els problemes per a la gestió democràtica dels centres-, la tecnificació del fet educatiu desprovist de tota reflexió... * Sindicalment a l'ensenyament Perquè estan accentuant-se les tendències centrífugues entre diferents sectors del professorat. No s'investiguen els camins de confluència. Es remarca el fet diferencial com a garantia de supervivència. Els aparells sindicals s'imposen. La voluntat dels treballadors cada vegada compta menys. L'acció sindical es professionalitza en el sentit més negatiu del terme: buscant la solució parcial i immediata. És com si s'hagués assumit de sobte tota la ideologia de la lliure competència, del lliure comerç. Com si d'operacions mercantils es tractarà! Això provoca dinàmiques cada vegada més sectàries i enfrontades entre les organitzacions sindicals, però també entre els treballadors en els centres. Cada actuació necessita d'entrada el seu "heroi" i el seu "traïdor", amb regles de joc moltes vegades brutes i grosseres. Aquesta dinàmica, que va tindré l'expressió més genuïna en la Vaga del 88, ha situat el moviment sindical en les cotes més baixes d'actuació unitària en la seua curta existència.

Evidentment sempre trobarem explicacions més o menys sòlides, amb diferents nivells de responsabilitat, però mentrestant l'espiral continua el seu ritme i esguita a tots els sindicats. I així no anem enlloc.

EL DEBAT SOBRE EL FUTUR DEL SINDICALISME Tot el debat anterior no seria de suficient actualitat si no fos per un altre fet conegut: la unitat d'acció sindical entre CC OO i UGT i la possibilitat d'una unitat orgànica en un plac prudent de temps. Aquest debat, fins ara només una probabilitat per les altures, ha provocat un altre entre les bases i els quadres intermedis d'ambdues centrals, així com en la resta d'espais sindicals amb independència de l'àmbit en què actuen. No pensem que siga

un fet a curt termini, però sí que podem afirmar que alguns fets ja han ocorregut: igualació d'algunes estructures orgàniques, coordinació d'alguns serveis, quotes... I fins i tot en alguns casos ja s'ha produït una reestructuració sindical parcial, com a Galícia mitjançant la coalició CIGA (a partir de la INTG i CXTG).

** L'alternativa d'unitat orgànica de CC OO-UGT - Tota una vida d'enfrontaments La perspectiva d'unitat ve marcada per una llarga etapa d'enfrontament que si ha estat agra entre les direccions confederals en els mitjans de comunicació, més greu ha estat conveni a conveni, empresa a empresa, amb resultats difícilment recuperables i que no permeten dur uns ritmes més ràpids que pogueren provocar desercions en ambdues centrals.

- Després del 14-D. La PSP. La 1SP Aquest etern enfrontament va donar pas a la primera iniciativa global en molts anys: el 14-D. És clar que les dos centrals necessitaven la mobilització. L'ocasió va ser el Pla d'Ocupació Juvenil (del qual ningú ja s'en recorda), però efectivament no va ser l'única.

El 14-D va posar de manifest que era possible treballar conjuntament sobre la base d'una plataforma mobilitzadora. Almenys per un dia l'enfrontament i despreci diari es va convertir en treball unitari. Era possible! Si més no, havien estat tocats molts dels estereotips escoltats per boca d'uns i altres: "el sindicat comunista" o "la dreta sindical". La vaga va ser un èxit, però en les manifestacions -més reduïdes- es va observar un fet curiós: no eren els més joves -el leiv motif de la convocatòria- la majoria dels que hi eren, sinó la part més organitzada dels treballadors, els quadres sindicals, la base afiliada..., que aquell dia es sentien "orgullosos" dels seus sindicats. I en aquesta "festa", no cal oblidar-ho, es sentien solidaris i a gust els membres de les altres opcions que no eren CC OO i UGT. - L'exercici de l'autonomia sindical Un altre fet a destacar, i que explica en part el 14-D, és l'exercici de l'autonomia sindical en uns termes no coneguts fins ara. No es pot afirmar, com en el passat, que aquestes centrals siguen la "correja de transmissió" d'altres opcions polítiques. És clar que existeixen afinitats, però també ho és el fet que la dependència d'altres moments no existeix.

- El model de negociació. El bloqueig de les altres opcions Aquesta unitat d'acció ha volgut consolidar un model exclusiu de negociació en aquells àmbits en què no existia cap organisme de consulta o decisió (a nivell institucional), però també en aquells que per Llei ho tenien.

S'ha utilitzat la força d'una vaga general en la qual cadascú va posar el seu granet per a intentar arraconar i bloquejar aquelles forces sindicals que no foren CC OO i UGT. Aquest bloqueig, que en res ha beneficiat als treballadors ha creat tensions que devien haver estat innecessàries.

- eE marc internacional. La CES La Confederació Europea de Sindicats agrupa a la majoria de sindicats progressistes

i és una organització consultiva de les estructures polítiques comunes europees. Des d'aquesta posició privilegiada es tracta d'incidir en l'elaboració de les normatives comunitàries en matèries laborals, protecció social... Fins ara només UGT i ELA-STV n'eren membres. UGT sempre havia bloquejat l'entrada de CC OO, que per fi ha entrat.

Un àmbit nou on poden coincidir en un treball unitari que a més a més coincideix amb l'esmentada internacionalització de les normatives.

** La reestructuració de la resta d'espais sindicals El panorama sindical progressista fora dels grans sindicats estatals s'agrupa en dos grans corrents, sense que la classificació siga exclusiva, ja que sovint comparteixen les dues definicions: - El sindicalisme "nacional" Amb una realitat molt dispersa, exceptuant Galícia i Euskadi, ha estat incapaç de constituir-se en alternativa a les centrals clàssiques de l'Estat.

A Galícia s'ha consolidat després de constituir-se la coalició CIGA, majoritària a l'ensenyament i altres sectors, amb més d'un 25% de representativitat. Aquesta consolidació ha estat possible després d'un procés unitari entre les centrals INTG i CXTG, que, malgrat tenir al voltant d'un 20% de representativitat en el darrer període electoral, no havien superat per separat la barrera del 15% per a ser considerades representatives a la Comunitat Autònoma.

A Euskadi està representada per dues opcions: ELA-STV, primera força sindical de la Comunitat Autònoma, i LAB, que representa un 10%. Estan consolidades i el seu percentatge és prou estable.

A Canàries persisteixen dues opcions, la CANC i el SOC que malgrat tenir un relatiu nivell d'incidència han estat incapaces de encetar vies de confluència, impossibilitant llur representativitat.

A Catalunya existeix una dispersió total, amb petites opcions aïllades i vinculades a opcions polítiques determinades. L'experiència de la CSC (Confederació Sindical de Catalunya) va acabar en trencament, integrant-se un grup en la CONC (Comissió Obrera Nacional de Catalunya); fins i tot a l'ensenyament, on en les primeres eleccions van obtenir una relativa presència, l'han perduda. Altres opcions són encara més minoritàries, com la COS, el TUC... Únicament a l'àmbit de la Funció Pública Catalana existeix una opció -la coalició CATAC-USTECrepresentativa d'eixos sectors. La forta heterogeneïtat per a posar-se d'acord en una única opció, unit al fet que aquest espai nacional ha estat tradicionalment ocupat per la CONC, les ha impossibilitat configurar-se en alternativa mínimament creïble.

A Andalusia estaria representada per opcions com el SOC, les opcions vinculades a les CUT (Candidatures Unitàries de Treballadors) o els restos d'altres opcions de caràcter estatal. Té una situació semblant a la de Catalunya. És totalment improbable que pugan constituir una alternativa confedera! diferenciada.

- El sindicalisme de "l'esquerra sindical"

En la major part dels casos està representat per restos d'anteriors organitzacions, com la CSUT, el SU..., expulsats o escindits de CC 00 (el Corrent d'Esquerra Sindical en Astúries, la Izquierda Sindical de Banca, el TUC, ESK-CUIS a Euskadi...) o UGT (l'esquerra sindical alavesa...) i la COT. Tenen uns espais consolidats però també la seua heterogeneït les impossibilita establir un marc d'actuació conjunta. Si exceptuem el cas de la CGT, no tenen una perspectiva d'acció coordinada al conjunt de l'Estat. La major part d'aquest sector està perfectament integrat en les estructures de les grans centrals, en la major part en CC OO, i amb nul.la voluntat d'encetar cap aventura.

- El model "sindicat de l'ensenyament" Esta representat per la Confederació d'STEs i agrupa sindicats del conjunt de l'Estat. La seua clau està en l'equilibri entre les diferents realitats nacionals i/o regionals a través d'una estructura que confereix la total sobirania a cada sindicat dins d'un marc confedera!. Ha consolidat una part important de l'espai sindical de l'ensenyament i a moltes zones de l'Estat manté bones relacions amb d'altres forces sindicals nacionals i/o de l'esquerra sindical.

PROBLEMES DELS TRES MODELS BÀSICS - La unitat orgànica CC OO-UGT Aquesta perspectiva hem d'analitzar que no és immediata i que de fet existeixen molts problemes per a fer-se efectiva, però és una possibilitat real, que connecta amb el desig de gran part dels treballadors, també de l'ensenyament.

- Els problemes (en CC OO, en UGT, en les altres opcions sindicals) La majoria dels problemes són derivats de: -Les referències polítiques. UGT comparteix molts pressupostos amb la perspectiva del socialisme i del PSOE, i fins i tot comparteix gran part de la infrastructura (les Cases del Poble) i d'una estructura històricament paral.lela (el PSOE va nàixer de la reflexió sindical). CC OO, en canvi, va tindré un naixement auspiciat per una força política (el PCE) per a incidir en el món sindical i ha depès, en el passat, excessivament d'ella.

Problemes que si bé ja no es situen en la mateixa dimensió que en el passat encara es mantenen vius i són objecte de baralles internes entre els diferents corrents que composen cadascun del sindicats. Hui no podem parlar d'unes CC OO p una UGT monolítiques ideològicament. És ben conegut que sectors d'una organització coincideixen més amb d'altres de la segona que amb sectors de la pròpia central. I a l'inrevés.

- La pràctica sindical. Els diferents ritmes amb la ruptura amb la política de pacte social 1 corresponsabilització amb les polítiques econòmiques del Govern han produït constants baralles entre ambdós sindicats, agreujades a més per les contradiccions generades per la timidesa d'eixa ruptura. Es pot afirmar que a partir dels anys 86/87, degut a la coincidència d'una major crítica a la política econòmica del Govern, eixes tensions han tendit a minvar.

- Què aporta de nou?, en què s'avança?

• la macrocentral i la incidència sindical.

La possibilitat de concentrar més forces per a la mobilització i la negociació, per a que es respecten els acords, per a millorar la imatge social, per a oferir millors fórmules organitzatives i possibilitar l'afiliació de nous sectors que ara no es veuen representats i no prenen posició per cap d'ells. A més de la capacitat d'elaboració d'estudis i el disseny de polítiques sindicals que necessiten de molts recursos, així com la incidència en l'elaboració de les macro-polítiques socials en un moment de major internacionalització de les normatives bàsiques.

• L'etern debat de la unitat. La unitat és cercada per la majoria de les gents de les classes treballadores com un bé en si mateix.

Nosaltres compartim eixa visió unitària superadora d'antigues divisions d'origen divers.

• Els serveis. La perspectiva d'oferir nous i millors serveis pot ser important en la mesura que els treballadors busquen en els sindicats solucions a d'altres problemes (vivenda, plans de pensions, viatges...) que no són estrictament els reivindicatius.

- Què retrocedeix?

• La major centralització. En la mesura que una central més gran necessita majors nivells de centralització i d'aparells moltes vegades desvinculats de l'acció sindical, amb els consegüents perills de major burocratització, professionalització i desideologització.

• L'ajut institucional. Dependència dels serveis. Un major aparell necessita més diners, alliberats, recursos..., i fa que es depenga cada vegada més dels ingressos dels serveis que fa que aquestos puguen perdre la perspectiva d'abaratament de productes per a entrar en l'obtenció de cada vegada majors plusvàlues per al manteniment de les estructures. Així com l'ajut institucional (diners, alliberats, patrimoni sindical, infrastructures...), sense el qual no es podrien mantenir, i que ha provocat greus situacions internes (deutes a la Seguretat Social, pagament als treballadors propis...). Cada vegada més les quotes són un element quasi simbòlic per a cobrir les necessitats i la debilitat en la participació interna i l'oferta al servei de l'afiliació impossibilita l'augment d'aquestes i la dependència de factors externs.

• La incidència sindical. O política? La incidència no pot convertir-se en un factor de primer ordre en la mesura que debatre la major incidència sobrepassaria el debat sindical i caldria situar-lo en aquelles esferes -les polítiques- que suposadament donaríem més garanties d'incidència: els partits, el Parlament...

• Qui pot opinar? És un debat tancat i d'altures? Però tal vegada el previsiblement major problema vinga de que el debat no siga participatiu, no aplegue al conjunt de la afiliació i no afiliació i que faça d'aquest projecte només un debat de laboratori, per les altures, on només participaria en el disseny un. nombre reduït de persones, quedant per a la resta la possibilitat d'afegir-se o no. D'aquesta manera es perdria l'ocasió d'encetar un debat social que retorne al sindicalisme el protagonisme de ser la representació genuïna dels treballadors, que sindicalitze a eixe enorme col·lectiu de des-afiliats que "passen" dels sindicats. De ser així, també es perdria la possibilitat d'aportar experiències sindicals alta-

10

ment positives per als treballadors i que han aportat al sindicalisme uns nivells de connexió sindicats-treballadors enriquidors.

- El model nacional i/o d'esquerra sindical L'anàlisi dels problemes d'aquest model són més de probabilitat de la seua existència que d'un debat sobre les seues virtuts o defectes. Senzillament, a hores d'ara no n'hi ha cap corrent política ni sindical organitzada significativa que estiga interessada ni tinga voluntat de construir una autèntica opció sindical nacional i alternativa a les dues centrals sindicals "majoritàries" i que no tinga cap dependència orgànica de Madrid. Si bé existeix al País Valencià una altra organització sindical amb característiques i objectius semblants a la nostra en el sector agrícola i ramader, la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià. La majoria dels sectors que hi podrien estar interessats estan integrats en reduïts col.lectius força heterogenis, a sindicats com CC OO, o simplement a cap opció organitzada.

- El model confederat dels STEs. El paper de l'STE-PV Els nostres problemes són, per una part, els mateixos de qualsevol sindicat (representativitat, incidència...) però agreujats en la mesura que actuem en un únic sector. D'altra banda, són la necessitat de dedicar esforços a combatre la bel·ligerància d'altres opcions sindicals i/o l'Administració i les patronals, però sobretot la necessitat de trobar recanvis als òrgans interns i augmentar la participació.

Només amb grans dosis de compromís és possible afrontar els problemes quotidians.

LA UNITAT SINDICAL AVUI Des de sempre el debat de la Unitat Sindical ha estat centre de les nostres reflexions i una vella aspiració de tots els treballadors i treballadores. La forma en què vam nàixer n'és un bon exemple. Però la unitat sempre ha estat vista com una cosa quasi impossible pels referents tan diferenciats de cadascuna de les opcions. Fins i tot a l'ensenyament una part important de la nostra raó de ser s'ha justificat en gran mesura com l'única garantia de que algun dia fóra possible aquesta unitat. En efecte, sempre hem reivindicat la necessària confluència del sector progressista, tant en l'ensenyament públic com en el privat, com l'única forma de defensar els drets dels treballadors i treballadores i de fer avançar un concepte progressista d'Escola i fortament lligat al medi que ens envolta. Segons aquesta perspectiva, la unitat únicament podria fer-se realitat en el marc d'una opció com la nostra, que feia del seu caràcter sobirà, unitari i pluralista el model més apropiat. Quinze anys després hem de valorar aquestes afirmacions. iCal configurar nous espais sindicals? iTambé a l'ensenyament?

- La perspectiva històrica. Creació dels moviments unitaris a l'ensenyament. Els nostres referents estatutaris L'any 76, l'ampli moviment assembleari que es va estructurar a partir de les assemblees de centre, zona i generals, així com les coordinadores, tenien com a lema la creació

d'un canal representatiu, democràtic, independent i com a expressió més genuïna de la unitat sindical.

Les primeres lluites van centrar-se en el professorat interí i els PNNs, i l'expressió més alta va ser el boicot a les oposicions de l'any 77, que havia estat precedit, també a l'EGB, de l'elecció de representants provisionals i provincials.

Moltes de les claus per analitzar el mapa sindical actual cal buscar-les en el naixement d'aquest fenomen assembleari. La coordinadora va tindré una major implantació en les zones amb major nombre de professorat interí, coincidents normalment amb les zones més poblades de l'Estat, i agrupava a la pràctica totalitat de sectors progressistes. En altres zones havia un menor nucli progressista i el professorat majoritàriament donava suport a l'organització del SEM (Servicio Espanol del Magisterio) que amb el temps es transformaria, en gran part, en ANPE. La transició política, amb uns corrents polítics molt polaritzats i sovint sectaritzats entre ells, va trencar aquest marc unitari i es va obrir una "carrera" entre el sector progressista per configurar un ampli ventall sindical (UGT, CC OO, USO, CSUT, SU, CNT, Sindicats nacionalistes...). Després de desestimar la idea de crear un col·legi professional i després que tots els sindicats encetaren l'afiliació en el sector de l'ensenyament, el moviment assembleari es decantà per la constitució dels diferents STEs, per a donar continuïtat i estabilitat al mateix. En la majoria dels casos naixen com a sindicats provincials i/o de sector (EGB, E. Privat, Secundària...). La federació d'aquests sindicats dóna com a resultat la constitució de la UCSTE, que celebrà el primer Congrés el Gener del 79 a Madrid. Cal ressaltar també que la major part dels seus membres tenen una implantació majoritària a l'EGB, encara que una part també la té a EE MM i Privada.

Van passant els anys i algunes d'aquestes opcions desapareixen i s'integren majoritàriament en la UCSTE (SU, CSUT) que actua com el sindicat unitari de l'ensenyament.

Aquesta desitjada perspectiva -recomposar el bloc progressista- és durant molts anys un dels símbols més significatius del nostre model. De fet, les resolucions sobre unitat sindicals són la secció més habitual de les ponències dels congressos. L'única proposta unitària que funcionarà des del 82 fins al 90 és la UTEP -entre CC OO, UCSTE i independents- a l'ensenyament privat.

- Què diuen els nostres estatuts? La preocupació per la unitat és ben palesa en els estatuts. Així, l'article 10, sobre el caràcter unitari del sindicat, parla d'acceptar "la pluralitat ideològica de tots els corrents democràtics", de "reconèixer els corrents d'opinió", de "buscar acords i unitat d'acció amb la resta dels sindicats de classe amb el propòsit de superar progressivament les divergències existents, caminant cap a fórmules d'unitat cada vegada més àmplies", i fins i tot inclou: "quan la unitat sindical, en un marc unitari, democràtic, assembleari i de classe, siga una possibilitat real, l'STE-PV participarà en el procés de constitució de la central unitària de tots els treballadors i s'hi integrarà".

- El 11 Congrés de l'STE-PV (1983). En aquest Congrés s'aprova per unanimitat un text elaborat per una Comissió d'Enllaç, formada per representants de l'STE-PV i de la FE de CCOO, en la que figuran les bases i

característiques per a constituir un únic sindicat (la UTEPV). Aquest document, tanmateix, no és refrendat per CC OO i es paralitza el procés d'unitat.

- El debat del tercer Congrés de l'STE-PV. El debat ve marcat sobre les possibilitats de futur de l'STE-PV i la UCSTE, que celebren alhora els seus Congressos a Guardamar i on és recent el Congrés dels sindicats d'UCSTE que es reuneix a Marbella, on es consuma l'existència de dues Confederacions. Aquesta situació es mantindrà fins a l'any 90. En aquest tercer Congrés, 10 dels 13 textos publicats en la primera edició de ponències corresponen a aportacions sobre el model i la unitat sindical.

- La proposta d'unitat sindical de la UCSTE l'any 87. Aquest any l'STE-PV i la UCSTE aproven una resolució - "La Unitat Sindical és possible"- que es remiteix als Congressos que celebren CC OO i UGT i on es fa una proposta detallada i concreta per a encetar un procés participatiu i no limitat a les afiliacions de les tres confederacions, que conduesca a presentar, davant la immediata convocatòria de les primeres eleccions sindicals, una única opció progressista a l'ensenyament.

- Després del 87. Però les eleccions sindicals i la necessitat d'afirmar els espais de cada opció possibiliten el camí de ressaltar els trets diferenciadors de cadascun dels sindicats per a que es traduesquen en resultats electorals. La lluita per ser la "primera central" entre CC OO i UGT i la necessitat de sumar delegats, així com la necessitat de la resta de sindicats, entre ells el nostre, de guanyar-se la representativitat (e\ famós 10%), determinen una línia d'actuacions on cada opció busca la consolidació del seu espai. La pràctica desenvolupada en la vaga del 88, en la negociació de la LOGSE (sistema retributiu, accés a la funció pública, formació...), situa les relacions entre els sindicats en el seu pitjor moment.

Amb la renúncia de CC OO a mantenir la UTEP s'acaba l'única experiència estable de treball unitari que encara es mantenia.

- La unitat d'acció sindical en l'any 92.

Després del 14-D i en l'elaboració d'una Plataforma Sindical Prioritària (PSP) a l'ensenyament participen CC OO, UGT, STEC i UCSTE, que mantenim un calendari de reunions per a presentar una proposta global, unitària i progressista en el sector. Aquestes reunions són desconvocades per CC OO i UGT, sense que fins ara s'haja donat una explicació.

En aquest període CC OO ens ha enviat dues propostes d'unitat, una general i una altra en privada, que es poden resumir en la màxima "o estàis conmigo o estàis contra mi" ,proposant la pura i simple integració. A partir d'elles ha desenvolupat una línia totalment bel·ligerant per impedir-nos accedir a Meses i foros de decissió i negociació, i fins i tot, com en privada i Universitat, de les convocatòries unitàries.

Per contra, en el darrer període FETEUGT ha t i n g u t una posició més "intel·ligent", no bel·ligerant, i hem pogut coincidir en una part important de l'acció sindical -cas del conveni de privada, professorat interí, accés...-. Això provoca situacions contradictòries per a molta de la nostra afiliació, que no acaba d'entendre com amb la gent que tenim més sintonia a l'hora de desenvolupar el nostre treball des d'una òptica de progrés ens és més difícil posar-

nos d'acord al terreny estrictament sindical.

Conjuntament les tres confederacions no hem arribat a mantindré una unitat d'acció global, sobre tot pel suport per part de CCOO, i en menor mesura d'UGT, a la política practicada tant des del MEC com des de la Conselleria en el desplegament de la LOGSE. Malgrat això hem mantingut una posició comuna en determinats aspectes de la negociació del concurs de trasllats en secundària, condició de catedràtic... Acords reduits però que demostren la possibilitat d'un treball que podria ser més ric.

LES APORTACIONS DEL NOSTRE MODEL SINDICAL - Al món sindical. És evident que l'STE-PV i la Confederació STEs vivim el sindicalisme des de l'ensenyament, però també ho és que des d'aquest àmbit hem col·laborat aportant noves idees a la pràctica sindical. Alguna de les característiques del nostre model, i l'esforç per mantindre-les vives, s'han mostrat vàlides per a que l'ensenyament siga un dels sectors, amb diferència, més sindicalitzats, amb major connexió sindicats-treballadors, i on s'ha estès una pràctica que ha fet dels treballadors -afiliats o no- subjectes actius en la presa de decisions. L'esperit assembleari, malgrat no tenir un desenvolupament estable, ha estat el motor d'una major participació i ha generat una major confiança del sector en l'acció sindical. Altres elements que hi figuren en els nostres estatuts són també la clau de la nostra presència i deurien formar part d'un model a estendre i a imitar per altres forces sindicals.

Un sindicat de classe. Que malgrat ser sectorial no ha descuidat la perspectiva social a la qual pertany, i que ha fet d'aquesta perspectiva bandera per a dur actuacions col·lectives en la manera d'entendre el concepte d'ensenyament.

Un sindicat sobirà i autònom. Que depèn únicament de les seues estructures i que pren les seues decisions amb total llibertat, sent conscient de que és aquesta llibertat la que li permet auto-regular-se i actuar coherentment i amb independència.

Un sindicat nacional. Perquè només des de la perspectiva social que li envolta pot ser capaç d'entendre les diferents realitats i ser capaç d'actuar com a motor de la recuperació nacional.

Un sindicat pluralista i unitari. Que respectant les diferents pluralitats ideològiques reflexiona permanentment per superar les d i v i s i o n s entre el sector progressista de l'ensenyament i la societat.

Un sindicat democràtic. Perquè al llarg de la seua existència ha lluitat per garantir -al si del sindicat i fora d'ell- la lliure expressió i el respecte a totes les posicions mitjançant el debat permanent.

Un sindicat reivindicatiu. Des de la doble vessant de defensa dels drets de treballadors i treballadores i d'una visió global del concepte d'Escola Pública, Popular i Valenciana.

Un sindicat sociopolític. Perquè malgrat actuar des del sector de l'ensenyament ha aportat proves suficients d'assumpció de lligams amb d'altres sectors socials, dins del marc escolar (pares i mares, alumnat...) i fora d'ell (moviments socials...).

Un sindicat d'homes i dones compromesos amb la lluita per acabar amb les discrimina-

cions patides per les treballadores de l'ensenyament dins i fora de l'escola. Generador d'opinions i accions que potencien una igualtat real entre les dones i els homes de la nostra societat, un sindicat feminista.

- Al concepte de solidaritat entre les persones i els pobles. Des de la nostra manera de viure el compromís amb la societat l'acció sindical a l'ensenyament no ha constituït l'únic aspecte a destacar de la nostra pràctica.

La nostra altra manera de viure el sindicalisme ens ha portat a entendre el compromís des d'altres camps socials que envolten el sector.

Per a nosaltres també es fa sindicalisme treballant en els MRPs, en la normalització lingüística, en la lluita contra tota forma de discriminació, per la pau, per la conservació de la natura..., activitats que sobrepassen l'estret marc d'actuació sindical i al qual hem dedicat molts esforços.

QUINA ES LA REALITAT DEL NOSTRE SINDICALISME Hem analitzat fins ara el nostre sindicat en relació al marc global del sindicalisme.

Aquest debat obert al si de l'STE-PV deuria servir per a redefinir l'actualitat del nostre projecte des de les diferents perspectives que ací s'han tractat. Voldríem incidir, si més no, en un aspecte central que pot constituir la clau del nostre èxit o fracàs. Es tracta de la participació, dels recanvis en el conjunt dels òrgans sindicals. Com analitzem en la segona part d'aquesta ponència -la proposta organitzativa-, no cal únicament definir-se per la validesa del nostre model, de les seues aportacions, de la correcció de les propostes sindicals i/o pedagògiques. És necessari valorar quins esforços -personals i col·lectius- estem en condicions d'aportar. Si no és així el debat estarà incomplet i serà incorrecte.

QUINA REALITAT VOLEM? LA VOLEM ASSUMIR? PODEM? Però en aquest Ve Congrés no hem de definir l'actualitat del nostre projecte des d'una perspectiva organitzativista. Hem de valorar l'actualitat de les nostres alternatives a problemes tan importants com l'atur, la situació de l'Escola Pública, la valoració social de l'ensenyament... I també com ens plantegem la forma d'incidir en les altres forces sindicals, en els companys i companyes que no es veuen representats per cap sindicat. Eix és el repte de l'STE-PV com a sindicat majoritari.

Eixa és la nostra major responsabilitat que no devem oblidar.

LA PROPOSTA DE L'STE-PV Segons l'anàlisi que hem fet, l'objectiu priori tari de l'STE-PV deuria ser una aposta decisiva per sindic?litzar el sector, per eixamplar la participació individual i col·lectiva, i per això un element clau seria el respecte i l'extensió d'aquelles característiques que ens situen com a primera força sindical en afiliació a l'ensenyament. En conseqüència s'haurien de donar les condicions polítiques i organitzatives necessàries, les línies de les quals són proposades en VAnnex I d'aquesta ponència, al qual ens remitim.

11

Però també l'extensió del sindicalisme progressista a l'ensenyament ens fa necessari adreçar-se no únicament als treballadors i treballadores no afiliades i desencisats dels sindicats, sinó al conjunt organitzat en altres opcions progressistes, perquè l'actual situació ni és positiva, ni s'entén, ni la comparteix la majoria de treballadors i treballadores. Cal doncs fer esforços per concretar plans d'acció sindical conjunta i proposar fórmules organitzatives que les concreten.

Aquest possible treball unitari no deurà qüestionar aquelles característiques que han fet de l'ensenyament un sector on les tradicions participatives i la capacitat d'incidència en les decisions del professorat gaudeixen de les majors simpaties. En aquest sentit, l'STEPV es dirigirà i intentarà incidir en els debats permanents sobre el futur del sindicalisme fent defensa dels trets que ens han caracteritzat. Dins i fora de l'ensenyament. Perquè hem de ser conscients que els valors als quals ens referim no s'esgoten al nostre sector, sinó que són igualment vàlids per a la resta. La lluita contra el desencís, la inhibició de la majoria dels treballadors i treballadores..., així ho aconsellen. La nostra és una experiència que té molt que aportar a aquest debat.

PROPOSTA PER A LA UNITAT SINDICAL 1. La unitat és la base essencial per a consolidar a l'ensenyament un sindicalisme capaç de defensar amb eficàcia les reivindicacions del professorat, i també la base necessària per a fer realitat una educació superadora de les desigualtats i d'avanç progressista al servei dels treballadors i treballadores.

2. Les passades i actuals discrepàncies poden ser reals però no lo suficientment abismals per a que no puguen coexistir, defensarse i expressar-se al si d'una mateixa organització sindical. És possible la presència de postures discrepants dins d'un sindicalisme unitari que garanteix el seu funcionament intern i el seu pluralisme i respecta les diferents posicions sobre els problemes de la societat i/o de l'ensenyament.

3. Les condicions actuals de consolidació dels respectius espais electorals fan innecessària la lluita per sumar delegats o delegades a una opció determinada.

4. Això no obstant, l'STE-PV treballarà per la consolidació i extensió de les seues estructures, treballant per continuar sent el sindicat majoritari, no sols a l'ensenyament públic, sinó també per millorar la seua incidència als ensenyaments privat i universitari, així com l'extensió a altres sectors amb escassa o nul.la incidència.

5. Proposaríem un debat entre tots els treballadors i treballadores a partir d'un acord entre aquelles organitzacions sindicals que hi participen i que concloga en un procés constituent d'una nova opció que siga capaç de vertebrar als sectors ja afiliats, així com aquells que encara no es veuen representats. Aquest procés orgànic d'unitat sindical hauria de vindré precedit d'acords d'unitat d'acció sindical.

Actuarien com a base de la proposta les garanties de funcionament democràtic intern, el caràcter participatiu, el respecte a la realitat nacional, la vinculació amb la resta de treballadors i treballadores...

12

PONÈNCIA D'ORGANITZACIÓ L'li de Maig del 91 es va reunir el Consell Nacional per a tractar "L'Organització de l'STE-PV". Es tractava d'aprofundir en la reflexió de la nova situació creada després de les eleccions, la transformació del sistema educatiu, emmarcar aquest debat en un model com el nostre, que exigeix i es fonamenta en un compromís col.lectiu.

Aquell debat es situava en el nivell de les reflexions, però exceptuant la proposta de nou Secretariat Nacional no tenia més pretensions quant a la presa de decisions. Ara es tracta de convertir gran part d'aquelles reflexions en decisions. Per això, una gran part d'aquesta ponència és només una reedició d'aquella.

1. REFLEXIONS PRÈVIES L'STE-PV s'ha consolidat com a primera força sindical. Des de l'anterior Congrés fins ara l'afiliació s'ha duplicat. Mantenim una part important de la vida sindical. El nivell de simpatia pel nostre projecte de sectors cada vegada més amples de l'ensenyament ha augmentat. Disposem d'una infrastructura de la qual mai havíem gaudit... Però l'estructura interna del sindicat (permanents sindicals, locals, mitjans), la presència en tots els camps de l'educació, l'atenció al conjunt de les necessitats de l'afiliació..., encara no és suficient. És més, en determinats aspectes el desenvolupament del sindicat no sols no ha tingut efectes multiplicadors, sinó a l'inrevés: la participació de l'afiliació i el compromís de les companyes i companys que en altres moments han jugat un paper destacat és insuficient.

D'altra banda, i malgrat aquesta extensió i consolidació, les temptatives per marginar el sindicat són constants, per l'existència d'una legislació injusta i antidemocràtica i per la bel·ligerància per part d'alguna opció sindical que "aferrant-se" a aquesta legislació impossibilita qualsevol acord i s'esforça perquè l'STE-PV deixe d'existir.

Hem de reflexionar internament per tal que el nostre projecte sindical isca enfortit en la nova situació creada. Per a que cada afiliat o afiliada, amb independència de la seua situació, puga aportar segons la seua disponibilitat.

2. ELEMENTS D'EIXIDA Abans de les anteriors eleccions sindicals aquest sindical, coincidint amb la ruptura de la Confederació va passar la seua "travessia del desert". La incertesa dominava la vida sindica] i només un reduït nucli de persones estaven vinculades a una participació i seguiment directes de l'acció sindical. El manteniment de l'Ensenyament Privat va suposar un alè per a la resta. Els permanents sindicals eran clarament insuficients per a garantir una dinàmica sindical per ells mateixos, però en contrapartida el conjunt del professorat "feia servir" molt poc el sindicat, no el gastava sinó en reduïdes ocasions. L'Administració va castigar el sindicat deixant-lo fora de negociacions (època de la Mesa de Presidència) i del repartiment de subvencion i alliberacions sindicals. Es va intentar conformar un model sindical on només es pensava en UGTCC OOCSIF. Podem dir que només amb el nostre esforç vam aguantar la situació i vam eixir, contra tots, endavant.

Posteriorment es van celebrar les primeres

eleccions sindicals al sector públic i vam constituir-nos en primera força sindical. En conseqüència es va reconèixer la nostra representativitat i vam accedir als mitjans que fins aquell moment se'ns havien negat (alliberacions). Així, el personal a "servei exclusiu" del sindicat va créixer més ràpidament que la demanda de l'afiliació i del professorat, i per tant d'una forma desordenada. Per posar un símil: era com si una empresa buscarà primer una plantilla i després s'ocuparà de quin treball havien de fer.

Paral·lelament es produïa un cansament de moltes persones significatives, que van ser "la primera generació" de quadres sindicals, allunyant-se d'un compromís directe. També es produïen canvis en els interessos professionals i personals. Les noves afiliacions no sempre, i per a compensar, assumien la dinàmica de treball que necessitava el nostre model i que contemplen els estatuts, encara que aquest model era compartit i acceptat com a propi.

A l'augmentar els nostres mitjans humans (alliberacions) i materials (més ingressos per l'augment de l'afiliació) es delega cada vegada

més en els "professionals del sindicat" la tasca diària de fer el seguiment de l'acció sindical, professionalitzant, doncs, el nostre model.

A i x ò crea un desfase entre "allò que volem" i el que fem per fer-lo possible dia a dia. El nostre model íntegrament és "recuperat" per l'afiliació en moments dinàmics sindicalment (mobilitzacions diverses, períodes congressuals, èpoques de gran mobilitat del professorat, negociacions...) però no en la gestió diària. En aquests moments l'afiliació sembla que delega l'observància del model en un nucli reduït de persones.

Per una altra part, s'ha produït un considerable relleu sindical que afectaria als i les permanents sindicals i membres de secretariats (nacional, intercomarcals, comarcals), però d'una forma "no ordenada" i sense que els mecanismes de formació sindical permanent hagen tingut un desenvolupament paral·lel efectiu. I això tant en la necessària adequació als canvis legislatius de l'educació i del món laboral com al nivell d'assimilació i vivenciació dels fets que comporten un model sindical diferenciat d'altres organitzacions sindicals.

13

2.1. COM ES, A HORES D'ARA, EL NOSTRE SINDICAT La situació actual del sindicat respon a 3 blocs de persones: 1. Nucli "històric", format per l'afiliació corresponent als anys 76-80. Una gran part es vincula al sindicat de manera passiva. Representa al voltant del 30%. Continua molt actiu en determinades comarques i/o sectors.

2. Nucli intermedi, corresponent als anys 80-86. És més desigual. Representa al voltant del 20%.

3. Nucli "nou", format pel tram 86-92. Està format per l'afiliació que ha entrat a l'ensenyament, s'ha afiliat en aquesta època o ha recuperat l'afiliació. És el sector més nombrós (50%), i en moltes comarques el més actiu, formant la majoria dels òrgans del sindicat. Però és també el menys "expert" i on es produeixen situacions més desiguals.

Podem afirmar, doncs, que efectivament està produint-se un relleu al si del sindicat i hem de garantir que aquest es fa en unes condicions òptimes. Aquesta dualitat estancament-renovació, depèn com es resolga, servirà per crear situacions conflictives o un procés "normalitzat" de participació ordinària (funcionament regular en assemblees comarcals i/o comissions de treball) i extraordinària (en els diferents òrgans, com a permanents sindicals...). És clar que hem d'apostar pel desenvolupament "normalitzat" en el futur, per un procés regular de renovació i alternància al si del sindicat, però abans hem de prendre decisions que afecten al futur.

3. QUIN FUTUR? 3.1. DE L'AFILIACIÓ D'una part, els nostres Estatuts parlen en l'article 18.2 que entre els DEURES està "participar activament en la marxa i gestió sindical, assistint a les assemblees i reunions dels quals pertanya i complint els compromisos adquirits". Però les tendències actuals en la societat de búsqueda d'eixides individuals front a les col·lectives, dinàmica que afecta molt a l'ensenyament, no afavoreixen aquesta participació.

Entenem que l'afiliació accepta, i assumeix, el nostre model sindical. El que no podem dir amb la mateixa intensitat és que està disposat a dur-lo de manera quotidiana. És clar que una part de l'afiliació ho és perquè necessita un sindicat que li resolga els problemes quotidians. Una altra que no acceptaria un altre model però que no es compromet i deixa als òrgans sindicals com a "garantes" del seguiment d'aquest model, i de vegades deposita aquesta confiança en el compromís de membres significatius del sindicat. I després està el sector que, diríem, "practica" de forma continuada l'esperit dels estatuts.

El sector més ample és, evidentment, el segon. És el sector que interpreta que la correcció del model està per damunt d'una pràctica quotidiana massiva. És com si no participar en reunions periòdiques de poble o barri, de treball, d'associacions d'esplai, de moviments culturals..., significarà necessàriament qüestionar les "formes democràtiques" de funcionament de la societat. Per això, en conjuntures "apropiades": mobilitzacions, períodes de negociació..., la participació és

14

mes elevada que en períodes de refluix. Des d'aquesta perspectiva no es qüestiona el model però, és clar, tampoc ix molt afavorit.

Trobar l'equilibri, buscar l'alternància en la participació, tot i respectar les dinàmiques i situacions individuals, és el nostre treball.

3.2. DELS EQUIPS DE PERMANENTS SINDICALS Des de la fundació del sindicat va actuar com a principi l'eliminació de qualsevol procés d'organització que ens portarà a l'existència de "buròcrates", entenent aquests com a companyes i companys que deixant el centre es dedicaren a temps complet al treball sindicat. Quinze anys després la situació ha canviat, existeix un destacat grup de persones dedicades a aquest treball i, a més a més, la demanda és major.

Segons l'article 20: "Els alliberats de l'STE-PV (Permanents sindicals) són afiliats i afiliades que treballen al servei del sindicat: - Seran elegits pel Consell Nacional a proposta d'un Consell Comarcal o Intercomarcal.

No han de perdre la representativitat en els òrgans o comarques a què pertanyen i mantindran les responsabilitats que això supose.

- Hauran d'assistir a les reunions de les Unions Intercomarcals i al Consell Nacional.

- Ho seran per un període mínim d'un any, revisable, i un màxim de tres consecutius.

Quan les condicions ho aconsellen i així s'acorde per dos terços del Consell Nacional, aquest període podrà prorrogar-se per un termini determinat."

Si a les aportacions del punt 3.1 li afegim l'art. 20 i els relacionem, haurem d'observar que aquest article pot impedir l'estabilitat dels equips de treball. Equips que, per les raons abans esmentades, és laboriós crear.

D'altra banda, tampoc pot servir de coartada per a impedir les necessàries renovacions que justificàvem anteriorment.

3.3. DELS ÒRGANS SINDICALS - Assemblees Generals.

- Seccions Sindicals. Membres de Juntes de Personal i Comitès d'Empresa.

- Consells: Nacional, Intercomarcal, Comarcal.

- Congrés Nacional.

- Sectors: Secretaries de Sector i Ple Nacional.

- Estructures especials.

- Secretariats: Nacional, Intercomarcal, Comarcal.

- Òrgans de la Confederació.

Aquest és un resum d'allò que arrepleguen els estatuts. És evident que alguns tenen un funcionament normalitzat i d'altres estan per desenvolupar o tenen un funcionament irregular en el temps, limitat a determinats processos.

Per tal de garantir i facilitar la participació de tota l'afiliació als òrgans sindicals i fer ús dels diferents drets i serveis sindicals s'elaborarà i difondrà una Guia Pràctica de Participació i Drets Sindicals, la qual contemple els reglaments i organització de tots els òrgans sindicals (composició, funcions, reunions, mecanismes d'accés als òrgans, com fer propostes), la carta financera, els serveis exactes que ofereix el sindicat i la forma d'accés (als arxius, col·laboració, fotocòpies, fax, als òrgans d'expressió).

4. DEL SINDICAT Des de fa anys vam optar per un funcionament a nivell de PV, en el qual la sobirania partia de les estructures comarcals com a entitat bàsica. N'hi ha, però, estructures d'àmbit intercomarcal (secretariats, Juntes de Personal, seccions sindicals...).

Cal, partint de la realitat quotidiana, apostar per reforçar els òrgans nacionals, i d'entre ells el Consell Nacional, fent més operatiu el funcionament. No es tracta de reproduir una suma d'Intercomarcals.

Des d'aquesta perspectiva cal desenvolupar el treball en les Juntes de Personal, seccions sindicals i Comitès d'Empresa, en els qual tenim una gran responsabilitat i hem d'actuar coordinadament.

5. PROPOSTES DE FUNCIONAMENT 5.1. DE L'AFILIACIÓ El nostre objectiu seria augmentar la participació i vinculació de l'afiliació partint i respectant la seua, molta o poca, disponibilitat i circumstàncies.

Cal dinamitzar els nuclis sindicals de centre i/o municipi, comarca o sector. Aquest nucli sindical l'entenem com el conjunt de afiliats i afiliades del sindicat en un àmbit determinat. Per tal, proposem: - En cada comarca i/o sector es determinaran els diferents nuclis sindicals en què es subdivideix l'afiliació.

- Es triaran coordinadors/es en cada àmbit.

- Cal garantir la utilització del crèdit horari de membres de Juntes de Personal i Seccions Sindicals i delegats/adés de personal i Comitès d'Empresa, intentant garantir que totes les comarques en disposen i que es coordina dins d'un pla de treball intercomarcal.

- S'establirà un calendari de reunions fixes sobre temes laborals-sindicals.

- Es concretaran les tasques dels coordinadors i coordinadores de centre i/o municipi.

Com per exemple: passar avisos, convocatòries, informació a la resta d'afiliació. Ser portaveu del sindicat en el centre. Coordinar l'acció sindical, campanyes sobres les substitucions, recolocació centres en crisi, reval.loració del treball docent. Assegurar la presència dels comunicats del sindicat al tauler d'anuncis i a la resta del claustre. Arreplegar el sentir dels companys i companyes davant els problemes i fer-ho arribar a la resta del sindicat...

- Organització anual d'una escola de formació nuclis-seccions sindicals . Una altra forma d'estructurar la participació. Els nuclis sindicals podran estar composats per totes les persones que treballen en un determinat subsector. Aquesta subdivisió serà més necessària en aquelles comarques amb gran quantitat d'afiliació.

5.2. DELS ÒRGANS I EQUIPS DE PERMANENTS SINDICALS - Els permanents sindicals ho seran per períodes congressuals i/o electorals, amb un màxim de dos períodes. Cal fèf una distribució de tasques i responsabilitats individuals, intentant rendabilitzàr lès"càiràíc;!terístiques

personals i/o l'experiència acumulada en un camp concret. L'elecció de permanents sindicals s'haurà de fer sobre la base de les necessitats específiques del sindicat en cada etapa, el perfil derivat de les mateixes i els mecanismes concrets d'elecció democràtica, com per exemple: haver estat membre el curs anterior i haver participat regularment al Consell Nacional i/o qualsevol altre òrgan intercomarcal, així com a les Jornades Sindicals. Els permanents sindicals ho podran ser, si així ho aconsella la necessitat de cobrir mínims, al 50%. Es modifica la redacció de l'article 20 dels Estatuts per aquest nou redactat: "Els permanents sindicals de l'STE-PV són afiliats i afiliades que treballen al servei del sindicat: a) Seran elegits pel darrer Consell Nacional de cada curs escolar, a proposta del Consell Comarcal de la seua comarca si han d'acomplir activitats sindicals de caràcter comarcal, 0 bé del Ple Intercomarcal del seu sector si han d'acomplir activitats sindicals de sector.

No han de perdre la representativitat en els òrgans comarcals o sectorials a què pertanyen 1 mantindran les responsabilitats que això supose. b) La distribució comarcal i sectorial dels equips de permanents sindicals, així com les seues responsabilitats al si de cada Unió Intercomarcal seran proposades pel respectiu Consell Intercomarcal i aprovades pel Secretariat Nacional. c) Hauran d'assistir a les reunions dels Consells de les Unions Intercomarcals i al Consell Nacional. d) Ho seran per un període mínim d'un any, revisable pel Consell Nacional, el qual podrà prorrogar aquest període per dos terços dels seus vots. El màxim serà de dos períodes electotrals o congressuals."

- Es modifica la redacció de l'article 22.4 dels Estatuts, que quedarà redactat així: "Secretariats, en els diferents nivells territorials. Seran elegits per l'Assemblea Comarcal els Secretariats Comarcals, pel Consell Intercomarcal el Secretariat Intercomarcal, i pel Congrés el Secretariat Nacional.

- Es modifica l'article 29.2 del Estatuts, que quedarà redactat així: "Les persones representants de l'STE-PV que hagen de formar part del Secretariat Confedera! d'STEs hauran de ser membres del Secretariat Nacional. Els representants de l'STE-PV als diferents òrgans confedrals votaran d'acord amb la postura majoritària de l'STE-PV, definintse aquesta, si s'escau, per la mateixa delegació."

- Cadascun dels i de les membres dels òrgans i permanents sindicals hauran d'estar adscrits a alguna de les àrees en què s'estructurarà el Secretariat Nacional i algun dels àmbits organitzatius. Les àrees vindran determinades des del Consell Nacional, on també estaran adscrits els seus membres.

- Organització d'escoles de formació específiques.

- Generalització de les Secretaries de Formació.

- Determinació, en els diferents àmbits, de responsables de la participació en altres moviments socials.

- La pràctica actual garanteix la nominalitat del Secretariat Nacional, Congressos, i determinats secretariats d'entitat inferior, la qual cosa serveix per a garantir: - La continuïtat en el seguiment del treball sindical.

- Que funcionen com escoles de sindicalistes.

- Que tinguen un funcionament regular.

Caldria mantenir una característica: les reunions dels òrg;;ns han d'estar obertes a la participació de qualsevol afiliat o afiliada, i per tant han de garantir el funcionament regular (calendari).

- Quant al Secretariat Nacional: cal concretar el funcionament que marquen els estatuts.

No necessàriament han d'estar alliberats tots els seus membres. Si és així, el màxim òrgan del sindicat pot estar composat per membres joves, però també inexperts, ja que al ser limitada la permanència com a permanent sindical es priva a l'organització de continuïtat i experiència. En conseqüència, comportaria un nucli format per permanents sindicals que actuaria com a permanent, i d'altre no.

Cal triar el Secretariat Nacional alhora que el Congrés determina la seua responsabilitat en l'òrgan, i no només en funció de la "representativitat" en abstracte, territorialitat, sectorialitat.

NUCLIS < », ASSEMBLEES -^-CONSELLS SINDICALS COMARCALS INTERCOMARCALS (Centre-municipi À Secret. Inter. comarca-sector) CONSELL NACIONAL Secret. Nac. Comis. Treball

6. PROPOSTA D'ÀREES I COMISSIONS DE TREBALL DEL SECRETARIAT I CONSELL NACIONAL Aquests òrgans s'estructurarien en àrees i actuaria com coordinador/a un membre del Secretariat Nacional des de l'àrea d'Organització. En conseqüència es modifica el redactat de l'article 27.5 dels Estatuts, que queda així: "Al seu si s'organitzaran les àrees d'Organització, Política Educativa i Acció Sindical, amb una persona coordinadora en cadascuna d'elles. A l'àrea d'Organització s'adscriurà un nombre de persones suficient per assegurar, a més de l'atenció a les seues funcions pròpies, la coordinació de la resta d'àrees, així com la de les Intercomarcals. A les àrees ha d'estar adscrit qualsevol membre dels secretariats dels diferents àmbits i del Consell Nacional.

6.1. ÀREA

D'ORGANITZACIÓ

Tasques: - Estructurar la relació polític-sindicalorganitzativa.

- Potenciar la relació sindicat-treballadors, comarques-centres de treball, STE-PV-Confederació.

- Reforçar els sectors.

- Treballar pel creixement del sindicat potenciant campanyes d'afiliació.

- Regular l'oferta de serveis sindicals.

- Garantir el seguiment de la formació sindical en tots els àmbits.

- Potenciar la consolidació dels secretariats

dels diferents òrgans i assegurar la coordinació intercomarcal.

- Coordinar les àrees d'informació externa (relacions amb la premsa).

- Estructurar la premsa dins del sindicat (All·i-Oli, revistes intercomarcals, revista d'informació interna, Fulls Informatius externs....).

- Coordinar l'administració interna (finances, arxius d'afiliació, seguiment del Diaris Oficials, correspondència, registres...).

- Coordinació de l'arxiu general.

- Assegurar les relacions institucionals i el seguiment (Meses de Negociació, entitats sindicals, culturals, cíviques...).

- Coordinació dels gabinets jurídics.

- Coordinació dels equips d'estudis i assessorament legal dels diferents àmbits.

En aquesta àrea, i amb un funcionament específic, s'inclouria \'All-i-Oli i els altres mitjans d'expressió i la Sub-àrea de Formació.

6.2. ÀREA D'ACCIÓ SINDICAL Es tractaria d'estructurar-la en funció del futur disseny de la realitat educativa, i en concret: — ENSENYAMENT PÚBLIC: a) Educació Infantil. b) Àrea de Primària. c) Àrea de Secundària.

- L'ensenyament secundari obligatori.

- El batxillerat.

- La formació professional específica. d) Àrea Universitària.

— ENSENYAMENT PRIVAT I PERSONAL LABORAL. — FORMACIÓ DEL PROFESSORAT I SERVEIS EXTERNS: CEPs, SPEs, EPA, Compensatòria.

6.3. ÀREA DE POLÍTICA EDUCATIVA S'agruparien en quatre blocs: — DESENVOLUPAMENT DE LA LOGSE. Dins d'aquesta sub-àrea estaria també integrat el seguiment i coordinació dels MRPs i Escoles d'Estiu, la formació del professorat.

— PARTICIPACIÓ SOCIAL I INSTITUCIONAL. Inclou Consell Escolar Valencià, Consells Escolars Municipals, integració, serveis complementaris, E. Compensatòria, Escola Rural.

— NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. — ÀREA DE DONA I MOVIMENTS SOCIALS. Per a que el seu funcionament estiga assegurat haurà d'haver una persona en el Secretariat Nacional que coordine les activitats proposades des de les comarques. Al mateix temps, cal que en cada Unió Intercomarcal i en cada comarca hi haja una persona que coordine totes les activitats, debats, propostes. Les tasques fonamentals sobre les quals es treballarà en aquesta àrea són: a) Impulsar la participació de les dones en la dinàmica sindical, analitzant els factors que la dificulten i fent propostes per "humanitzar"

15

el treball sindical: horaris de reunions, repartiment de tasques. b) Preparar i proposar temes específics per a que es tracten en les assemblees de l'afiliació, per anar superant l'actual divisió en gèneres de la societat, en el món educatiu i sindical.

Com a primer pas, els Estatuts i les publicacions de l'STE-PV estaran redactats de manera no sexista.

6.4. ÀREA DE JOVENTUT, OCUPACIÓ, ATUR I FORMACIÓ

nil", informant puntualment de les convocatòries específiques per a la joventut.

Estaria encarregada de: - Beques de col·laboració amb sindicats per treball específic entre l'afiliació aturada.

- Gestionar un "Punt d'Informació Juve-

- Plans de formació específics.

- Voluntarietat Sindical.

- Acció sindical a aturats i aturades.

- Participació als Consells de la Joventut i col·laboració amb organitzacions juvenils progressistes (estudiants).

ANNEX 1: LA PREMSA ALL-1- OLI Tradicionalment l'STE-PV ha publicat la seua revista.

Una revista que hui és quasi decana en els mitjans de comunicació generals del PV i pionera i decana entre els de l'ensenyament. Representa un dels capitals més importants del sindicat, al temps que aporta una bona dosi de prestigi. És, sens dubte, l'eina que garanteix l'arribada puntual de la visió del sindicat davant els treballadors i treballadores de l'ensenyament, alhora que coordina i fa coherent l'activitat sindical. Des d'aquest òrgans centrem els debats entre el professorat i ajuda a la formació sindical. És la forma en què la veu del sindicat arriba a tots els racons del P.V. També és, per tant, la manera de "patinar" més evident i amb més repercussió.

Des d'aquesta perspectiva cal garantir, com no s'ha fet en el passat, els esforços necessaris mitjançant: - Seguiment de la periodicitat, redacció, publicitat, corresponsalies, subscripcions.

- Comitè de redacció.

- Dotació dels recursos humans i materials adients amb un evident criteri de prioritat sobre altres.

- Pressupostos diferenciats i separats des que s'aproven.

ALTRES ÒRGANS D'EXPRESSIÓ - Moltes vegades hem notat la falta d'un mecanisme "àgil" d'informació que arribe a tots els membres, com a mínim dels membres dels diferents òrgans arreu del PV. Proposem la creació d'un full d'informació interna dirigit als membres dels diferents òrgans comarcals i/o sectorials, que intentaria assegurar la informació quotidiana que no és possible, per les dimensions, donar en una reunió quinzenal i/o mensual, alhora que garanteix que tothom té la mateixa capacitat de participació i decisió. Mitjançant aquests òrgans estaria garantida la informació al conjunt de l'afiliació.

- Hem de garantir l'edició centralitzada dels Fulls Informatius (legalitzant la seua capçalera), com una forma d'arribar als centres amb informacions puntuals que no poden esperar a l'eixida del següent número d'All-i-OH. - Edició de la col·lecció dels Quaderns de Formació, amb temes legislatius així com referents al model sindical. Es tractaria de donar tràmit a aquells treballs que es fan des de les secretaries d'àrea però que no tenen una difusió ampla.

- Recopilació i edició de dossiers de premsa.

16

IIE

la

cfc

CARTA FINANCERA Des de l'anterior Congrés fins ara, l'STEPV, sense perdre la seua estructura organitzativa en base a tres Unions Intercomarcals vertebrades mitjançant i'òrgan polític de direcció que és el Secretariat Nacional, ha evolucionat cap a una major estructuració a nivell nacional, on el SN ha assumit un paper de major protagonisme en la direcció de l'acció sindical, situació aquesta que ha generat unes majors necessitats econòmiques per part d'aquest òrgan.

Aquesta realitat fa que l'actual Carta Financera es plantege des de la racionalització dels recursos, per a aconseguir que tant les Unions Intercomarcals com el Secretariat Nacional tinguen al seu abast els mitjans econòmics necessaris per a fer possible el desenvolupament de la seua tasca sindical sense tindré que trasvassar fons d'una estructura a altra, com ha ocorregut els darrers anys, sinó tan sols en situacions excepcionals.

A) CRITERIS D'ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA Els ingressos que actualment té l'STE-PV són els següents: • Quotes d'afiliació.

• Subvencions públiques per criteris de representativitat.

• Subvencions ocasionals en funció d'activitats concretes.

• Ingressos atípics (loteries...).

La distribució d'aquests ingressos proposem que es realitze en funció dels següents criteris: • Cadascuna de les Unions Intercomarcals ingressarà les quotes corresponents als seus afiliats, trasvassant al Secretariat Nacional un 40% d'aquestes. A més a més podran organitzar qualsevol activitat per tal d'obtenir ingressos atípics que complementen el seu pressupost, amb la finalitat de ser autosuficients.

• El Secretariat Nacional ingressarà, a més del 40% de les quotes d'afiliació, totes les subvencions institucionals, tant les corresponents a la representativitat com altres, i els ingressos atípics generats per activitats organitzades a nivell de País.

• El balanç anual i el pressupost, tant de les tres Unions Intercomarcals com del Secretariat Nacional, serà aprovat pel Consell Nacional o en el seu defecte pel Secretariat Nacional.

• Si per qualsevol raó algun dels quatre òrgans de gestió es veiés col·lapsat el seu funcionament per falta de recursos econòmics, mitjançant l'estudi econòmic corresponent, el Consell Nacional o el Secretariat Nacional, en el seu defecte, podrà aprovar el trasvassament de fons necessaris per a salvar aquesta situació.

• Hi haurà una comissió econòmica de l'STE-PV, composada pels responsables de finances de les tres Unions Intercomarcals i del Secretariat Nacional, que s'encarregarà d'homogeneïtzar els criteris econòmics de les quatre estructures de gestió i de presentar tant el balanç anual com el pressupost per a la

seua aprovació per part del Consell Nacional o Secretariat Nacional.

B) PRESSUPOST • Es mantindrà la situació actual de pressupostos per anys naturals, amb cobrament de les quotes d'afiliació els mesos de Gener i Juliol.

• Pel que fa a l'All-i-Oli, que fins ara havia figurat com una partida pressupostària del Secretariat Nacional, i des de la perspectiva de garantir l'eixida regular i d'aconseguir la seua autofinanciació per la via de la publicitat, el que comporta el cobrament de l'IVA, cal dotar-lo d'una estructura legal i financera independent, però lligada al Secretariat Nacional, que possibilitarà la seua regularització, passant a tenir un pressupost propi, que seria aprovat pel Consell Nacional, s'abastiria dels ingressos per publicitat i de les subvencions que des de l'STE-PV se li donaren en concepte de subscripció de l'afiliació. En tant que la publicitat fóra capaç de cobrir el pressupost, les subvencions de l'STE-PV s'anirien reduint.

C) QUOTA D'AFILIACIÓ Des que en l'any 88 es va fixar la quota d'afiliació per l'anterior Congrés fins ara només s'ha produït una pujada de la quota, en un J 0%, l'any 90. És clar que la pujada de l'IPC corresponent a aquest període ha sigut molt superior, al

voltant d'un 22%, però també és clar que els increments salarials dels treballadors i treballadores de l'ensenyament han sigut molt superiors.

Al mateix temps, el nivell d'activitat sindical de l'STE-PV és molt més elevat que el que teníem en aquell moment, les despeses confederals s'han multiplicat per sis, YAll-iOli que abans s'enviava amb segells d'una pesseta ara costa 17, els gabinets jurídics han multiplicat per quatre el seu cost, s'ha obert la seu d'Alzira, d'Alcoi, etc.; és a dir, que el creixement experimentat i l'increment de l'activitat sindical han deixat desfasada l'actual quota d'afiliació.

Front aquesta situació, els darrers dos anys ens hem vist obligats a passar quotes extraordinàries per tal de poder mantenir el ritme del Sindicat. És per això que s'acorda actualitzar la quota d'afiliació a les següents quantitats: • 750 ptes./mes amb caràcter general, mantenint una quota especial de 500 ptes. per als treballadors i treballadores que cobren menys del doble del salari mínim interprofessional.

Els aturats i les aturades aportaran una quota de 1.000 pessetes semestrals, amb l'objectiu d'augmentar amb aquesta organització els seus vincles.

• La quota d'afiliació podrà revisar-se anualment en funció de l'increment de l'IPC i de les necessitats del Sindicat; la possible variació anual haurà de ser aprovada pel Consell Nacional.

17

PONÈNCIA D'ENSENYAMENT SECUNDARI 1. INTRODUCCIÓ.

2. LA REFORMA EDUCATIVA DELS EE.MM. 2.1. El Model de la Reforma.

2.2. El professorat d'EE.MM i la Reforma.

3. EL DESENVOLUPAMENT JURÍDIC DE LA LOGSE EN EE.MM. 1. Curs 90-91.

2. Curs 91-92.

4. ELS GRANS TEMES DE LA REFORMA EN EE MM. 4.1. L'ENSENYAMENT SECUNDARI OBLIGATORI. 4. LA. L'articulació dels cossos. a. Bases legislatives. b. Problemàtica. c. Repercussions en les condicions econòmiques i laborals.

4.1 .B. Els reptes de la LOGSE. a. Consideracions prèvies. b. Possibilitats del professorat/reptes.

4.2. SOBRE EL BATXILLERAT. 4.3. ELS CICLES DE FORMACIÓ PROFESSIONAL ESPECÍFICA. 4.4. EL PROFESSORAT TÈCNIC DE FORMACIÓ PROFESSIONAL. 5. SUPERAR DUES CONTRADICCIONS BÀSIQUES PER A AVANÇAR EN L'ESCOLA PÚBLICA. 6. DEFINICIÓ DE L'ESTRATÈGIA.

1. INTRODUCCIÓ El IV Congrés de l'STE-PV va suposar una fita en els Ensenyaments Mitjans en la nostra organització. Efectivament, junt al replantejament crític de les ponències presentades, va haver un manament d'obrir un ampli debat al si d'aquesta organització, que permetera aprofundir adequadament els temes bàsics de l'acció sindical.

Aquest compromís es va fer efectiu a través de les convocatòries de les I, II i III JORNADES D'ENSENYAMENTS MITJANS. Per altra part, es va convocar la JORNADA UCSTE-STEC AL VOLTANT D'EE MM. A més a més, l'extensió de l'afiliació ha suposat una sensible consolidació del nostre sindicat en el sector, de manera que permet emprendre amb cert optimisme les tasques que l'STE-PV ha de desenvolupar en el futur de l'ensenyament secundari.

Aquesta ponència, a més de ser formalment la del Ve Congrés, vol ser també un instrument de treball, ja que pretén generar un ampli debat i posicionament dels treballadors i treballadores de l'ensenyament secundari en defensa del nostre model d'escola pública valenciana.

2. LA REFORMA EDUCATIVA DELS ENSENYAMENTS MITJANS

vament, recuperar i caracteritzar aspectes importants d'aquesta pel que fa a EE MM. 2.1. A) AVANÇOS EN SECUNDÀRIA És important l'existència d'aquesta Llei.

Estableix almenys sobre el paper avanços destacats de transformació del sistema educatiu, que han estat reivindicats des de fa temps per les organitzacions progressistes. Així, destaquem: * La recerca de major relació entre educació i ocupació. * Major igualtat d'oportunitats. * Mesures per a una major qualitat de l'ensenyament. * La defensa d'un sistema educatiu més democràtic i de justícia social, i en concret: * L'ampliació de l'ensenyament bàsic obligatori en dos anys. * L'organització del cicle intermig d'ESO i el que comprèn. * La supressió de la duplicitat de canals d'escolarització que existeix als catorze anys en FP i BUP. * La inclusió de la Formació Professional de Base i de la Formació Professional Específica dins de l'Ensenyament Secundari, i reformar-les en profunditat. * La incorporació dels ensenyaments especialitzats en el Sistema reglat. * La introducció de canvis curriculars en diferents nivells, canvis metodològics i de titulacions.

2.1. EL MODEL DE REFORMA Partint de l'anàlisi global que l'STE-PV té elaborat sobre la Reforma, ací volem, exclusi-

18

2.1.B) LÍMITS DE LA REFORMA Ara bé, la realitat dels centres (els conflic-

tes recents en l'ensenyament, la ideologització del discurs del poder davant d'altres reformes, etc.) aconsella aprofundir en aquestes anàlisis prèvies per a escometre amb garanties les repercussions de la LOGSE en Secundària i en el professorat.

Efectivament, els avanços no s'assoleixen tan sols per la declaració dels objectius (malgrat que han de ser valorats davant altres opcions que parteixen de la progressiva desqualificació i, si estiguera a l'abast, fos possible l'eliminació de l'escola pública).

Fins i tot aquestos haurien d'explicitar-se; per exemple, què s'entén per caràcter democràtic? Per a nosaltres tindrà aquest caràcter si és capaç de donar passos reals per a disoldre les barreres de classe que en el present utilitzen a l'escola per a sancionar i justificar la reproducció del treball manual i intel.lect.ua], i per a eliminar el fracàs escolar, mitjançant el qual "s'exclouen del sistema educatiu els grups socials amb menor capacitat econòmica i amb cultures diferents a la dominant".

Definicions com ara la recerca de democràcia i justícia social junt a la justificació d'inversions educatives necessàries per a una adequada readaptació, són objectius difícilment compatibles -com ens mostren recents anàlisis dels sistemes educatius europeus- i ens inciten a sondejar algunes contradiccions que poden ser límits del model proposat o si més no caracteritzar-lo. Així: * L'absència d'una autèntica participació del professorat i de la resta de la comunitat educativa ha impedit que els sectors educatius

es pogueren expressar sobre la reforma que cal, les finalitats a les quals ha de servir, així com també a quins interessos i a quina cultura.

Com que no existeix una demanda, ans al contrari, opcions diverses segons els interessos. * S'ha de clarificar aviat un tòpic de tota reforma: la dissociació entre educació i ocupació, la supressió de la qual és desitjada per tots, però una vegada més apareix la idea que la responsabilitat és de l'escola i dels individus i no pas de les diferències estructurals del sistema educatiu i del món del treball (efectivament, de l'economia, que, com és cega, no pot ser responsable de res). Per tot açò, l'adequació deixa de ser un problema de les institucions democràtiques i econòmiques, per a resoldre's mitjançant una recerca individual ferotge on la titulació és un arma cultural per a la lluita. * El temps permetrà avaluar també d'altres elements: l'extensió de l'obligatorietat fins els 16 anys pot suposar una autèntica fita social, o el procés de socialització que es realitza en el món del treball es decante ara cap al sistema educatiu, senzillament per les creixents dificultats d'accés al mercat de treball; o que la individualització que es pregona en la Reforma, com a element dinamitzador de l'alumnat, no siga altra cosa que fer més versàtil la força de treball per a la lluita en un mercat sobre el qual l'educació té molt poques possibilitats d'intervenir-hi. * Efectivament, un altre element que pot qüestionar la Reforma és la insuficiència de mitjans econòmics. En alguns països europeus han destinat a les reformes educatives el 6% del PIB, mentres que ací s'està destinant un 3'6% d'aquest; no són bon presagi, per exemple, els problemes ocasionats per l'ordre d'inici de curs o la falta (sic) de recursos per a cobrir substitucions, o els paranys del sistema retributiu... * Una altra contradicció de fons és la congelació de les condicions que haurien de permetre la integració en la xarxa pública dels centres privats que ho sol·liciten.

Es consolida, per tant, la triple xarxa educativa i no es desitja modificar aquesta imatge social: una de "masses", on conviuen la marginalitat i el deteriorament; d'altres "d'èlit", on es busca l'eficàcia al marge d'interferències socioculturals.

El model dual, impecablement democràtic a nivell formal, resulta profundament desigual i discriminatori en la realitat. La igualtat d'oportunitats esdevé un concepte buit front a les desigualtats estructurals no reconegudes.

Resulta encobridor d'interessos poc clars "tractar igual als qui de fet són desiguals".

Una dada més: l'Administració, conscient del paper social que li pertoca, en el sentit de cobrir el 35% de l'oferta, no té escrúpols a crear situacions de precarietat entre el professorat de la privada concertada, amb disposicions transitòries que exigeixen sol·licitar cada curs el concert concedit l'any anterior.

2.1. C) LES EXIGÈNCIES QUE LA REFORMA COMPORTA PER AL PROFESSORAT Un dels elements en què més esment fa la Reforma és el paper i les funcions assignades al professorat.

D'ací se'n dedueix el reconeixement de la professionalitat i del seu prestigi, vinculat tot açò a l'autonomia amb la qual pot exercir el seu treball.

No hi analitzarem els entrebancs a aquesta autonomia professional, sinó la prevenció

sorgida de la lectura d'aquelles funcions. Es a dir, volem evitar que sota el pretext de reforçar el docent es puga emmarcar la seua tasca en unes condicions de treball que el desplacen encara més. Com? De fet, el marc global és exigent en un doble aspecte: * La intensificació que suposa la sobrecàrrega de funcions que se li encomanen, així com la demanda de noves aptituds i vessants professionals. * L'extensió dels horaris provocada per la indefinició del temps real de treball (la circular d'enguany augmenta l'horari lectiu) i el manteniment de jornades partides, doble torn i, en algun cas, matí, vesprada i nit. El temps escaient i el descans indispensable són condicions òbvies per a treballar bé. * Concretem aquesta intensificació: el professorat ha de ser expert i amb una qualificació d'acord amb les funcions i rendiments que se li atribueixen, la qual cosa ha d'implicar plans específics de formació i actualització que el preparen per a l'activitat escolar i dotar-lo així de recursos professionals; al mateix temps, cal capacitar-lo per al desenvolupament, com ara l'orientació escolar, l'avaluació contínua i integrada dels rendiments escolars i fins i tot del seu propi treball.

En aquest sentit, es redefineixen funcions, integrant en el plànol teòric el conjunt d'estratègies i iniciatives que un bon sector del professorat ha reivindicat en els darrers temps: "l'objectiu és crear consens entre aquest sector i la seua autoconcepció".

Aquest professorat ha detectat en la LOGSE una barreja de diversos mètodes pedagògics, la qual s'ha interpretat com una estratègia per a que apareguen les experiències i creences heterogènies de diferents col·lectius: així tots poden veure reflectides les seues aspiracions culturals, mentres crea confusió i apaivagament de conflictes.

Encara hi ha més, cal tenir: - Iniciativa personal o col·lectiva per a realitzar innovacions i/o adaptacions curriculars.

- Aconseguir un equilibri entre comprensió i atenció particular a les diferents individualitats dins de l'aula.

- Un conjunt d'elements que permeten la intervenció autònoma en Faula: respondre a les exigències del coneixement disciplinar i interdisciplinar; diagnosticar la situació d'aprenentatge de l'individu i grup; fomentar i experimentar estratègies metodològiques i d'avaluació...

No es tracta d'afeixugar amb més elements.

Però aquestes tasques s'han de realitzar no en un procés on es prioritzen aquestes i s'assumisquen amb les ajudes adequades, sinó en la implantació de la Reforma.

Tot açò comporta un control del nostre temps, que haurà de ser il·limitat per a ser capaços de donar la mínima resposta... Sols falta que, damunt, se'ns responsabilitze si l'Escola Pública no funciona.

Quines repercussions pot tenir tot açò en el professorat? És previsible que el professorat reba acríticament tot allò que li ve donat des de fora de la seua pròpia experiència (materials, receptes, estratègies), com a ajudes necessàries front a les dures condicions que s'esdevenen.

Des de l'origen es pot estimular la doble moral: sota l'aparença de compliment d'horaris i obligacions s'amagaran la desmoralització, la desgana, l'angoixa i la frustració. Açò no evitarà que es dispare la participació en

cursos i cursets... que permetran cobrar sexennis a curt termini i, a mitjà termini, acumular credencials que si no repercuteixen en la millora del propi treball, almenys serviran per a situar-se en condicions de participar en la carrera de la jerarquització.

No pretenem dramatitzar, i encara menys dogmatitzar sobre les repercussions, ja que, de fet, tot depèn d'un bon nombre de factors, on l'actitud prèvia del professorat és definitiva. Tanmateix no podem deixar de banda les condicions globals descrites.

2.2. EL PROFESSORAT D'EE MM I LA REFORMA Per començar, no es pot simplificar l'anàlisi d'allò que pensen els treballadors i treballadores d'EE MM; la diversitat de postures ens dóna un ampli ventall: des de qui valora necessària la Reforma i coincideix en el seu contingut, fins la veu contrària als seus interessos, sense descartar la indiferència d'un bon nombre d'ensenyants; en tot cas la major part denuncia falta d'informació.

La diversitat no ve provocada sols per l'anàlisi teòrica, sinó que també prové de l'experiència docent més o menys llarga; d'aquesta destaquem els següents elements: 2.2.a) L'ambient que l'Administració està creant a l'ensenyament * Per una banda, la falta de reconeixement social i econòmica de la tasca docent. Recordem el joc demagògic dels responsables del Govern en l'any 88, ja que varen presentar les nostres reivindicacions com antisocials i antiprogressistes. * Per altra banda, les negatives condicions de treball que s'han imposat en l'ensenyament (segurament també en la resta de sectors). Quasi tots els guanys s'han aconseguit a canvi de mobilitzacions, com per exemple: la pintura d'un centre, l'eliminació d'afins, etc.

2.2.b) La tensió en l'exercici professional * La relació professorat/alumnat, que és un dels aspectes que més ens pot satisfer, constitueix moltes vegades una de les majors fons de malestar; el termòmetre bàsic per a la valoració del nostre treball per part de la comunitat educativa, definit com "la capacitat per a fer progressar el nostre alumnat i l'habilitat per a aconseguir-ho sense alterar l'ordre a l'aula, cal afrontar-lo individualment, sense que importe massa els recursos que es posseeixen ni la qualitat de la nostra formació inicial. No es pot suposar que el professorat aconsegueix sempre, mitjançant l'aprenentatge, tot allò que se li demana; per açò apareix la inhibició, quan no la discontinuïtat en l'esforç o, si s'implica personalment i se sent insatisfet, problemes de salut. * Ens manca un model organitzatiu escaient i flexible, que proporcione mecanismes d'anàlisi i resolució de conflictes. * Front a qui considera la nostra professió creativa i enriquidora, hi ha una bona part del professorat que ha canviat l'entusiasme pel malestar i la frustració, ja que la considera d'escassa rellevància per al desenvolupament personal.

19

2.2.c) La recerca d'espai docent propi en els EE MM ha estat un element important en la configuració de les seues actituds * El fet de no consolidar un bloc progressista capaç de resituar el professorat davant el canvi social i educatiu. Ací, podríem parlar de les actituds sindicals i de sectarismes. * La consolidació de l'autonomia universitària allunya el professorat d'EE MM del de la Universitat, augmenta tant les diferències de salari com de prestigi social. Açò comporta la pèrdua d'expectatives d'accés, prou tancades des de sempre. * Les conquestes del sector d'EGB arran de la pròpia situació en el sistema educatiu, el considerable nombre d'aquest sector, la voluntat superior d'organització, s'ha vist per alguns sectors de secundària com la mal anomenada amenaça de "l'egebeització", i sentida com una pèrdua de nivell acadèmic de l'alumnat. Juntament tot açò s'ha creat la necessitat d'una aliança mútua per a aconseguir un major reconeixement social i econòmic. Les relacions generades per aquest procés han creat confusionisme entre ambdós sectors.

Tot el que hem dit no ha impedit que un bon nombre d'ensenyants es comprometen dia a dia en activitats extraescolars, grups d'investigació de tutories, d'avaluació, intercanvis, plantejaments de direccions en la recerca de l'ambient idoni, etc.

També és important arreplegar la valoració, moltes vegades negativa, de grups que han participat en l'experimentació de la Reforma, alguns dels quals, malgrat l'actitud de l'Administració, hi continuen.

Tots aquestos condicionaments no fan sinó incidir en una consideració que ens sembla inqüestionable, que dels EE MM depèn, en bona mesura, la preparació per a la vida activa de la joventut. És el nostre deure, per tant, lluitar per aconseguir les millors condicions laborals i també educatives, de manera que es puguen anar superant tots els condicionants esmentats, que fan perillar la necessària incidència del nostre col·lectiu en la configuració del nou sistema educatiu.

A l'hora de definir estratègies hauríem d'analitzar quins grans reptes se'ns presenten i, prèviament, ser conscients de com s'ha desenvolupat el desplegament legislatiu de la LOGSE.

3. DESENVOLUPAMENT LEGISLATIU DE LA LOGSE EN L'ENSENYAMENT SECUNDARI 3.1. CURS 90/91 3.1.a) Jubilacions anticipades És aquesta una vella reivindicació a hores d'ara fallida perquè la quantia de la jubilació i de les indemnitzacions eren insuficients i no es mantenien d'altres drets sindicals; tant és així que la pròpia Administració ha hagut de pujar unilateralment les indemnitzacions per al 92; no obstant això, el sindicat CC OO va signar en solitari l'acord.

3.1.b) Accés L'STE-PV ha defensat amb rotunditat

20

l'estabilitat en el lloc de treball; és un objectiu sindical bàsic de lluita contra l'atur, però és el camí per a satisfer necessitats del sistema educatiu no cobertes per l'Administració.

El mecanisme que ha vertebrat la relació entre ambdues parts ha estat un acord entre tots els implicats i l'Administració, basat en l'acceptació d'un barem fruit del qual existeixen llistes de borsa de treball i d'interins, que suposen l'establiment d'un principi de racionalitat important.

El treball s'ha convertit en un bé escàs i l'Administració ha buscat no comprometre's amb pactes d'estabilitat per als treballadors/treballadores (de fet, avui existeix un bon nombre de docents d'EE MM al País Valencià que tot i haver treballat en el curs 89/90 i/o en el 90/91 no han treballat en el curs actual en algunes especialitats, amb la qual cosa l'Administració ha incomplit acords que ja eren limitats).

L'Administració només ha volgut'entendre l'estabilitat en el marc de l'accés a la funció pública. Açò va motivar que es buscaren fórmules escaients per a l'accés, que per a la nostra confederació era el concurs de mèrits: des de fa molts anys estem convençuts que l'oposició no és un mecanisme just, coherent, ni capaç de mesurar objectivament capacitats i coneixements.

Tanmateix, l'Administració busca, de nou, suport sindical i troba amb CC OO i ANPE el marc adequat per a legislar el concurs-oposició, que semblava que anava a permetre l'accés a un bon nombre de personal interí, alhora que en deixava fora del sistema a milers i generava una profunda divisió entre els qui treballaven i els qui no. És evident que aquest no és el sistema d'accés que defensem, tampoc és el millor, i per això hem defensat que calia buscar un sistema diferent i que no crearà falses expectatives. Però el que fi hem defensat és el dret de qualsevol treballador o treballadora a lluitar per l'estabilitat en el seu lloc de treball; hem lluitat pel dret que tenen a convertir els llocs de treball d'eventuals en fixes. I és per això que aquest professorat s'ha mobilitzat i ell, i només que ell, és qui s'ha guanyat una certa estabilitat i un parcial reconeixement del temps treballat. També en relació a l'accés la nostra orientació ha estat no crear enfrontaments entre col·lectius, no oposar els drets d'uns front als dels altres, però també sense enganyar a ningú ni oferint-li unes expectatives que en realitat no existeixen si no és des de la lluita per augmentar els recursos destinats a educació i el consegüent augment de plantilles.

En aquest marc s'ha dictat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de València, que ha estat recorreguda amb el suport de l'STE-PV davant el Tribunal Suprem.

Cal crear en EE MM la suficient solidaritat i superar invocacions pseudo-intel.lectuals de falses qualitats en l'ensenyament, per a aconseguir ja acabar amb aquest problema secular de sobreexplotació.

Si es confirma que els mecanismes d'accés fan fora a centenars de professors i professores o es pacten aquestos treballadors com a "usar i tirar", l'STE-PV exigirà contractes fixos per al professorat a partir de 3 anys de servei en l'Administració.

3.1.c) La mobilitat entre els cossos Junt al posicionament de la nostra Confederació d'STEs per un concurs de mèrits com

a mètode de mobilitat (d'EGB a EEMM i d'EEMM a Universitat), negat per la signatura de l'Administració amb ANPE i CCOO, volem clarificar dues qüestions sobre açò: - Entenem que la mobilitat entre sectors és un dret del professorat; seria allò que en l'Administració pública s'entén per "promoció interna".

Ara bé, volem destacar que només se'n parla i s'aplica precisament quan li interessa a l'administració. No podem acceptar veritats a mitges: quins mecanismes de mobilitat real existeixen .entre EE MM i Universitat?, quant de professorat pot utilitzar-ho amb èxit?; estava pensada aquesta mobilitat del B a l'A per al Cos de Mestres de Taller d'FP?, en quin nombre?

- I és que, efectivament, hi ha més coses: existeix una profunda ideologització i falsejament d'aquesta qüestió. Amb el discurs sobre el tema, avui es pretén indirectament una autèntica reconversió; no es pretén la mobilitat del professorat d'EGB per ell mateix, sinó utilitzar-la per a deixar de contractar professorat interí d'EE MM o per a no haver d'augmentar l'oferta pública d'ocupació. No obstant això, quotidianament veiem com les necessitats de l'ensenyament primari no estan cobertes; i a més a més tots els anys existeixen supressions d'unitats, que són més crues en zones rurals.

3.1.d) La condició de catedràtic i catedràtica 1. No entenem com es pot donar suport a aquesta figura. S'elimina el cos de catedràtics en un apartat de la LOGSE i en el següent se'n crea la "condició". És això una resposta a demandes educatives? Si és així, hem de definir els perfils adients i elaborar els barems.

2. Creiem que és un nou mecanisme per a desunir el professorat de secundària i emparar-se així en l'aspiració del professorat de tindré millor salari.

3. Ara és el moment, abans que no es resolga la primera convocatòria, de determinar amb claredat si volem que aquesta condició es convertisca en cos o no i, per tant, de posicionar-nos sobre les funcions que han d'acompanyar la "condició".

4. Curiosament, l'Administració central i l'autonòmica separa la convocatòria de les funcions a desenvolupar; els aspectes que l'acompanyen volen "negociar-los" en un altre marc futur, el de l'"estructura orgànica dels centres". La Confederació d'STEs, CC OO i UGT se n'anaren de la mesa de negociació per la dissociació que plantejà el MEC. L'STE-PV s'ha posicionat amb força per: - L'elecció democràtica del cap de seminari per i d'entre els membres del seminari.

- Que l'elecció de torn, grup i curs es faça per consens i atenent a criteris pedagògics i, si no és possible, es prioritze un criteri de petició que combine l'antiguitat en el centre i en el cos.

- Que l'opció sobre nivells educatius (ESO/Batxillerat/Cicles Formatius) no estiga condicionada per aquesta "condició", sinó pel procediment explicitat.

3.2. CURS 91/92 3.2.A) Decret d'especialitats de secundària * No es mamprenen els cicles formatius de la Formació Professional Específica, ni les seues especialitats ni, per tant, l'adscripció

del professorat a aquestes, amb la incertesa que açò genera. * S'impossibilita que els Mestres de Taller, PTFP, puguen adscriure's a l'àrea de tecnologia en l'ESO i genera de fet el trencament d'aquest cos, ja que determina la possibilitat a uns quants, els qui tinguen determinades titulacions (per cert, diferents a les que s'exigeixen per a l'ingrés en aqueix cos), de poder-ho fer durant els quatre primers anys (jdesprés no, perquè es decideix que és una plaça del cos de secundària!). * D'altra banda, l'addicional 5.3 permet, amb la confusió calculada, les assignatures afins (sancionant-les ja per a grec i tecnologia). * A més a més es planteja la possibilitat d'horari lectiu al professorat de "psicologia i pedagogia" en optatives sense determinar; no es recull, definitivament, la reflaxió del professorat de filosofia pel que fa al bloc "la vida moral i la reflexió ètica".

3.2.B) Nova estructura del batxillerat En dues sessions la determinaren, com ja passà en la condició de catedràtic. * Considerem negatiu que es reculla l'oferta del doble idioma; com es fa en tots els països europeus, s'haurien de considerar les alternatives a les contradictòries EATP-2 idioma proposades pel professorat de francès. * Lamentem que en un estat definit constitucionalment com "aconfesional" hi haja una oferta obligada de tots els centres de l'assignatura de Religió, i ja barrocament pintoresc que siguen els pares o mares de l'alumnat de 16/17 anys els qui decidesquen per ells; així mateix, és lamentable que s'oferte una hora d'estudi com a alternativa a la Religió. * Així mateix, lamentem que un estat que constitucionalment reconeix la seua pluralitat lingüística, cultural i de nacionalitats no haja realitzat una oferta obligatòria per a l'aprenentatge d'una de les altres llengües pròpies en aquelles nacionalitats que sols tenen el castellà com a pròpia, afavorint d'eixa manera la no interculturalització de les diverses nacionalitats estatals.

3.2.C) Concurs de trasllats d'EE MM per a enguany No existeix acord Administració-sindicats.

UGT, CC OO i la Confederació d'STEs volen matisar els punts dels càrrecs de direcció, no accepten la puntuació als catedràtics i demanen que tot el qui ho desitge puga concursar enguany, després de l'aplicació del Decret d'Especialitats, que tampoc s'ha acordat.

S'aconsegueix que es valore al professorat en expectativa de destinació i que puga romandre en la seua CA Queda pendent de negociar l'ordre marc de concurs per al curs pròxim.

3.2.D) Departaments d'orientació La negociació d'aquest punt s'ha d'emmarcar dins de la regulació dels SPEs. La Conselleria ha presentat tres esborranys sobre l'estructura d'aquests serveis, sense que fins ara estiga definida.

La postura que hem defensat és la presència a tots els centres de secundària d'uns equips psico-sociocopedagògics -composats per tècnics de treball social, psicòlegs, pedagogs, logopedes...-, que formarien part amb els tutors i l'equip directiu del Departament d'Orientació.

3.2.E) Nou sistema retributiu. País Valencià Sobre l'estructura del territori MEC basada en l'enginy del que s'ha anomenat "sexennis"

es negocià la concreció per al professorat valencià. L'STE-PV no va signar aquest acord per dos motius fonamentals: 1. Com ja s'ha dit, basat en l'oportunisme d'una situació de deshomologació i pèrdua de capacitat adquisitiva del professorat, es va introduir un sistema que fóra per a molts anys, generador de diferències salarials importants entre el professorat. No podem acceptar sindicalment diferències com cent mil pessetes (sexenni més triennis) per un mateix horari i treball. No ens encabotarem a fonamentar que eren possibles altres fórmules de "dignificar" la funció docent, perquè ho han demostrat els nostres companys canaris (encara que la postura de l'STE-PV eh la negociació prèvia amb la resta de sindicats no va ser l'aplicació mecànica d'aquest acord). Ens sorprèn, una vegada més, la manca de voluntat política i l'actuació de pacte, a vegades permanent, de forces sindicals. Malgrat tots els esforços per part del nostre sindicat va ser impossible arribar a acords unitaris amb la resta d'organitzacions sindicals. I totes, excepte la nostra, van signar un acord que obria el ventall salarial desmesuradament i que castigava excessivament al professorat d'EE MM. 2. Però no s'ha valorat suficientment les repercussions de vincular la Formació del Professorat a eixos "sexennis".

Ens preocupa, especialment, la Formació del Professorat i les dinàmiques que ja hem vist iniciar-se. Aquesta Formació ha d'estar al servei de les carències del professorat, que no es poden planificar burocràticament, sinó en contacte amb la situació personal i professional d'aquest col·lectiu. L'objectiu que hauria d'assolir el Pla de Formació ha de ser donar suport a la pràctica educativa, entesa no sols individualment, sinó com a necessitat col·lectiva: així, el claustre, el seminari..., han de poder determinar també quines activitats de formació són necessàries i qui ha de realitzaries mitjançant una planificació democràtica a curt termini i que no siga excloent de ningú.

També ens preocupa que l'Administració no regule aquesta Formació dins de la jornada laboral (horari lectiu i no lectiu).

Totes aquestes raons motivaren el nostre rebuig a l'acord; però que quede clar que això no suposa abandonament o desprestigi per a la Formació; el nostre compromís amb l'ensenyament exigirà ser conseqüents i cercar qualsevol pretext per a avançar en la direcció esmentada.

4. ELS GRANS TEMES DE LA REFORMA EN ELS ENSENYAMENTS MITJANS 4.1. L'ENSENYAMENT SECUNDARI OBLIGATORI 4.1.a. L'ARTICULACIÓ DELS COSSOS a. Bases legislatives a) L'Addicional lOa. de la LOGSE estableix que: - El Cos de Mestres exercirà les seues funcions en l'educació infantil i primària.

- El Cos de Professors d'Ensenyament Secundari ho farà en l'ESO, en el Batxillerat i en la Formació Professional.

- El Cos de Professors Tècnics d'FP, en l'FP específica i en les condicions a establir en l'ESO i en el Batxillerat. b) El Reial Decret d'Especialitats de Secundària (1.701/1991, de 29 de novembre) permet que a places catalogades del Cos de Secundària puguen adscriure's Professorat Tècnic d'FP amb determinades titulacions i en el termini de quatre anys (tot i excloent la resta). c) Aquest Reial Decret deixa pendent l'adscripció del Professorat del Cos de Secundària que prové del Cos de Professorat Numerari de Maestria Industrial, pel que fa a les especialitats de l'FP específica, amb matisacions en la Disposició Transitòria Segona. d) El Reial Decret 1.007/1991, de 14 de juny, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims, junt al RD 1.701, restringeix les funcions del Professorat Tècnic d'FP i els relega a "llocs específics de les especialitats que es determinen en els programes de diversificació curricular", entre d'altres funcions: e) En la Transitòria Quarta de la LOGSE s'estableix que: - El professorat d'EGB podrà romandre indefinidament en el primer cicle de l'ESO. - Al llarg de deu anys les vacants del primer cicle de l'ESO continuaran oferint-se al Cos de Mestres.

- Fins a 1996 les vacants del concurs de trasllats en el Ir. cicle de l'ESO s'inclouran en l'oferta d'ocupació pública per a l'ingrés del Cos de Mestres. b. Problemàtica És evident la coexistència en aquesta etapa de l'ESO de professorat del Cos de Mestres (llicenciats o no, amb oposicions aprovades al Cos de Secundària o no), també del Cos de Secundària (bé de l'extingit Cos d'Agregats, bé del també extingit Cos de Maestria Industrial) i finalment, del Cos de Professorat Tècnic d'FP, en les condicions especials abans esmentades. A més, es preveu que una part del professorat de Secundària obtinga la condició de catedràtic o catedràtica.

Sembla que en la varietat està el gust...

Si tenim en compte que la LOGSE aposta per una "etapa amb caràcter integrador de la diversitat..." (diversitat d'alumnat), allò més coherent és que aquesta etapa s'ubique en un mateix centre i, si no es vol ser irracional, amb un equip docent homogeni.

De la teoria a la pràctica: tot aquest professorat, on, quan i en quines condicions exercirà la docència? Certament, qui ha generat aquestes condicions hauria de tenir una gran preocupació per resoldre la situació dibuixada. Per la nostra part, no aprofitarem l'ocasió per a argumentar que la nostra alternativa de Cos Únic, basat en una formació inicial única, la llicenciatura articulada en un tronc comú, més una especialització relacionada amb l'etapa, àrea, assignatura..., és la més justa. c. Repercussions a) Econòmiques En principi tot el sector sindical progressista defenia, no fa molt de temps, algunes orientacions senzilles: - Calia aconseguir la màxima preparació en la formació inicial del professorat des de les Escoles Infantils fins a la Universitat, precisament perquè no es prioritzava cap etapa, ja que totes tenien sentit propi en el procés educatiu.

21

Com a conseqüència, ara ens hauríem de negar a que el professorat d'EGB que impartisca ESO obtinga el nivell 24, com s'ha fet a Andalusia. Senzillament, trenca la unitat del Cos de Mestres i confirma la tesi que a major edat de l'alumnat, més salari i menys horari. * Per altra banda, qui no ha defensat allò de "a igual treball, igual salari"? Defendre açò avui, després dels sexennis, semblarà fora de lloc; però, curiosament, qui els ha signat ho argumenta així a Andalusia. * El tema no acaba ací: el sistema de sexennis ha introduït tanta diferenciació econòmica que resultarà difícil trobar un espai comú des del qual fer reivindicacions col·lectives. És difícil demanar igual treball si es cobra ben diferent. A més, tothom ha admès que es pague més a uns que a d'altres; fins i tot hi ha qui ho defensa a costa d'altres. És a dir, no es tracta que el professorat ha de cobrar el valor final (5é sexenni), sinó que s'entenga com a una gran conquesta que, per a arribar-hi, han de passar prou anys o, fins i tot, una eternitat per als més joves. Gran quantitat de treballadors de privada, funcionaris amb poca antiguitat o professorat interí ho denunciaren contínuament. Però si mal queda el profesorat jove a l'EGB, a l'ensenyament secundari més d'un 63% només en té un sexenni o cap -sobretot a FFP-. Aquest, doncs, no ha estat un bon acord en general, i en particular per als més novells i professorat interí.

Quant majors siguen les diferències major serà el malestar entre el professorat d'un mateix equip docent amb unes mateixes condicions de treball.

Caldrà buscar les eixides quan es plantege el problema, però ara cal reflexionar de forma oberta i situar la problemàtica. Nosaltres aportem: 1. Cal un acord entre el professorat, entre els sindicats, que impedesca dinamitar l'Escola Pública i permeta tenir una incidència front l'Administració. Per tant, caldrà, des de la tolerància, plantejar-se objectius assumits globalment.

2. Les propostes tindrien que ser escalonades en el temps, dins de l'aplicació de la LOGSE, per les implicacions econòmiques que suposarien. Així: l a Etapa. De caràcter immediat.

-Manteniment de les retribucions dels catedràtics i catedràtiques anteriors a 1991; cap modificació que altere els drets adquirits pel col·lectiu.

-Immediat acompliment de l'Acord d'Analogia Retributiva del professorat de l'Ensenyament Privat.

2a Etapa.

-Nivell 26 per a la condició de.catedràtic.

Elecció de la Caporalia de Seminari. y Etapa.

-Nivell 26 per a tot el professorat de Secundària.

-Nivell 24 per a tots els mestres que imparteixen l'ESO. -Complement Específic per a la condició de catedràtic.

4a Etapa.

-Nivell 24 per a tot el professorat d'E. Infantil i Primària.

-Ampliació del percentatge de condició de catedràtic.

-Reconeixement dels sexennis per atot el professorat interí.

5a Etapa.

-Reconeixement del nivell 26 per a tot el 22

cos de mestres. Afavorir els mecanismes necessaris per tal que els i les mestres que ho desitgen puguen assolir el grau de llicenciatura i el reconeixement dels grups corresponents. b. Altres repercussions en les condicions laborals Horari/jornada, calendari, ràtio.

Horaris: Es constata una diferència notable entre els diferents cossos: més a les Escoles Infantils i menor a la Universitat. A l'Ensenyament Privat els topes horaris fan saltar qualsevol previsió racional. L'entrada de la Reforma seria el moment adequat per a clarificar d'una vegada la Jornada.

Els criteris haurien de venir marcats per: * La reducció de la jornada laboral de 37'5 h. a 35 h., reivindicació del conjunt dels assalariats i treballadors de tots els sectors de la producció. * La distribució de l'horari ha de ser coherent amb les exigències de la LOGSE. En principi caldria una reducció de l'horari lectiu, sobretot en l'Ensenyament Privat.

De nou caldria buscar unes condicions de treball similars per a equips docents homogenis d'un mateix centre.

La distribució de la jornada determina en gran mesura les condicions laborals. Proposem, de forma oberta, el següent model de distribució per als EE MM: a. Atenció a l'alumnat 1. Classes de l'assignatura-currículum oficial 12 h 2. Tutoria amb aiumnes-assemblea " setmanal 1h 3. Pràctiques delaboratoriTbiblioteca.'''' ' * Recuperació-reforc-desboblament. * Atenció individualitzada. * Activitats educatives fora del pla d'estudis (revista, teatre) ._2±_ Total 15 h'

amb la Comunitat Educativa, a més del tema anterior, els resultats dels exàmens de setembre. Aquest tema es viu com una amenaça per a l'alumnat, com una possibilitat que se'ls vol llevar. Com a mostra, observeu els aprovats d'una comarca valenciana: entre un 3% i un 7'45% del total de l'alumnat presentat. Des del nostre punt de vista caldria fer una nova convocatòria, però no necessàriament després de l'estiu, i caldria evitar també el desori d'inici de curs, ja que en 15 dies s'ha d'arreplegar la matriculació, organitzar grups, passar per inspecció, fer dos Claustres, adjudicar vacants als interins, presentar-se al centre, etc. * RATIOS: Als centres es viu aquest problema com a prioritari. No és possible compaginar la filosofia de la Reforma amb el nombre d'alumnes actual. A més caldria fixar unes fites de 120 alumnes i 4 grups màxim, en assignatures amb grups de 2/3 h. setmanals.

La reiteració d'un tema suposa, de vegades, un element decoratiu; no s'ha de consentir que passen els anys sense introduir modificacions.

La ràtio ha de ser un objectiu immediat.

La Disposició Addicional 3a.3 de la LOGSE la Resolució 187/11 de les Corts Valencianes, aprovada per la Comissió d'Educació, parlen d'aquesta reducció en un període de temps. Mentres, l'ordre d'inici de curs de l'any passat era una negació explícita d'aquestes promeses en mantenir els 40 alumnes.

Proposarem als Claustres un posicionament clar al respecte, amb l'objectiu d'iniciar amb l'Administració una negociació amb garanties. Com a mínim exigirem la següent reducció progressiva de la ràtio (atès que en el 94/95 s'ha d'iniciar el primer d'ESO): CURS 1992/93, 36 ALUMNES MÀXIM CURS 1993/94, 33 ALUMNES MAXIM RFPTFS T>F T 'FNSFNYAMFNT ^ ^Sm OBLIGATORI

a. Consideracions prèvies - De l'anàlisi atenta de l'articulat de la LOGSE (17-24) referida a l'ESO, així com del "Reial Decret pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims" i del "Decret pel qual s'estableix el currículum de l'E.S.O. a la Comunitat Valenciana" ben bé podríem reconsiderar allò 1uese'n diu en les "exigències que la Reforma comporta per al professorat".

No caracteritzarem ací l'ESO, doncs ens interessa clarificar sindicalment els çeptes que suposa la nova situació.

Prèviament, volem dir: * La paradoxa que suposa emprar un llenguatge progressista i l'absència de voluntat política per a propiciar un debat en profunditat amb el professorat. * El professorat ha de fer un esforç per a exigir les condicions laborals i de formació c. Tasques fora del centre que asseguren els ponts que comuniquen la teoria l a 1. Preparació classes, elaboració i pràctica. material 3h * Per a^lra banda, no s'ha de transigir amb la 2. Seguiment ï 'avaluació-anà'iisï treball possible irresponsabilitat de l'Administraalumnat 3 h. ció de generar expectatives socials educatives 3. Seguiment evolució individual....!

1 h. i a 1>hora frustrar-les per manca de mitjans i 4. Coordin. centres entorn-intercanvis.... 1 h. recursos. rr~ * Si el canvi inherent a la teoria de la LOGSE és Jornada laboral, total 35 h. ' '"' realment assumit per l'Administració, * CALENDARI: Us remetem a l'estudi de ha de ser-ho als diferents àmbits territorials la nostra organització que va ser presentat al ( local > comarcal...) i s'han de potenciar els Consell Escolar Valencià, basat en esplais mecanismes escaients de participació social, La intertrimestrals, sobre la base del trimestre Reforma Educativa modifica fonamennatural talment l'Ensenyament Secundari, i especialA més d'aquest estudi, proposem estudiar ment 1ESO 11 EP.

b. Tasques al centre 1. Tutoria pares/mares-r. equip directiu-coord 1 h.

2. Reunió tutors/departament , orientació 1 h.

3. Coordinació equip educatiu (nivell-curs) 1 h.

4. Coordinació àrea/assignatura-reunió seminari ,...."

1 h.

5. Guàrdies/Consell Escolar/reunió equip directiu 2 h.

6. Sessió d'Avaluació 1 h.

7. Claustres/reunió professorat 2 h.

8. Avaluació del centre 1 h.

9. Formació del Professorat 2 h.

12 hPermanència en centre, màxim 27 h. " "

L'extensió de l'ESO fins els setze anys i la possibilitat de romandre-hi fins els 18 és un dels aspectes més importants i fonamentals d'aquesta Llei.

D'altra banda, tot el món sembla que està d'acord en que el més positiu d'aquesta ampliació de l'escolaritat radica "en que s'uneix a la garantia d'una educació comprensiva i diversificada" i, per això a l'eliminació en aquesta de canals paral·lels d'escolarització reglada; per suposat que, amb totes les crítiques que es vulga, l'STE-PV participa d'aquesta opinió. b. Possibilitats del professorat/reptes És evident que el període educatiu de l'ESO és extraordinàriament important. Com ho és l'Ensenyament Mitjà: el paper i l'espai d'aquest dependrà en bona mesura de les possibilitats d'afrontar tres grans reptes.

1. La capacitat de fer una opció política clara sobre el model/tipus d'educació. * Hi ha institucions socials que formulen els seus propis objectius i aconsegueixen que la societat els respecte com a tals. L'educació no pot presentar objectius propis , autònoms, i si ho fa el seu discurs és feble; els seus objectius els extrau en funció de les presumptes necessitats de l'Estat, de l'economia i de l'entramat de la societat que l'envolta. Aleshores es legitima i es converteix en imprescindible. * Tanmateix, el fet que l'educació no puga ni haja de tindré objectius autònoms no significa que no els pugam tindré els educadors; des d'ací pensem que "l'educador té el dret i el deure de contribuir a fomentar els futurs membres actius de la societat en funció d'una imatge de la societat no com és, sinó com ha de ser". * La LOGSE planteja una Reforma concreta que potencia un tipus de societat, encara que no explícitament. Avui creí que el professorat d'EE MM, i no únicament aquest, independentment de la valoració que es faça de la Reforma, ha de posicionar-se amb claretat sobre el model de societat; en el ben entès que no es tracta d'opcions polítiques concretes, ni que aspirem a coincidir amb tot el professorat.

Sí que creiem convenient, però, que hi haja un posicionament clar que alhora permeta un aplec de voluntats, el més majoritari possible, en defensa de l'escola pública valenciana. En concret: **Que tot l'alumnat en període d'escolarització obligatòria tinga les mateixes oportunitats d'accés a la cultura dins dels centres; d'adquirir un bagatge comú d'experiències educatives amb la fi de desenvolupar un conjunt semblant de capacitats. **Que el currículum, lluny de ser un element de discriminació cultural i social, actue, tant com puga, com un mecanisme compensador de les desigualtats amb les quals l'alumnat accedeix a la cultura (que no pot estar vinculada a una opció cultural dominant); açò suposa atendre no només les diferències de personalitat, sinó també integrar la diversitat fruit de situacions sòcioeconòmiques diferents. **Que es reconega la pluralitat cultural de les diferents realitats nacionals, com enriquidora, i, per tant, la pertanyença i la identificació amb la nostra cultura. **Que siga gestionada democràticament, buscant l'elaboració i consens col·lectiu; que busque la transformació d'aquesta societat en una sociatat més justa, més alliberada, solidària i lliure.

2. Està en disposició d'aprofitar les nostres experiències i d'investigar els mecanismes d'aprenentatge i, si s'escau, superar metodologies tradicionals. En concret: **Exigir la formació del professorat bassant-se en la nostra pràctica, tot aportant les diferents visions/teories sobre l'aprenentatge: tradicional/comprensió bancària de l'ensenyament, la psicologista-pedagogicista i els corrents crítics de la psicologia evolutiva. **Superar en l'ESO l'escisió actual entre el món cognoscitiu i el de valors i actituds. **La possibilitat de superar mecanismes de selecció, enfortint pràctiques curriculars basades en la cooperació i una cultura escolar oberta a l'entorn com a font de significació.

3. Aconseguir produir i utilitzar materials propis per a establir una nova relació amb el saber.

Uns dels problemes que més ens preocupen és esdevenir aliats passius de l'Estat per a convertir l'ensenyament públic en un ensenyament de baixa qualitat; "baixar nivells" seria l'objectiu que se'ns proposa. De fet, se sol silenciar que en l'ESO s'estableixen àrees; per a molts de nosaltres, açò suposa degradar l'ensenyament.

Tanmateix, volem plantejar: a) Que, en l'actualitat, l'eix entorn al qual funcionen els instituts, no és la realitat de l'alumnat i la seua evolució sinó les assignatures del pla d'estudis mitjançant aquestes es transmeteixen els coneixements estructurats des de la Universitat i al seu voltant s'organitzen els centres, els horaris, els espais i les activitats per a l'aprenentatge.

Cal aprofundir les relacions entre saber acadèmic i saber popular i afavorir la construcció del coneixement a partir de l'experiència, l'anàlisi i la investigació, tot des de contextos significatius socialment i emocional. És des d'una realitat no parcialitzada en disciplines des d'on es pot construir el coneixement científic que contenen. Açò comporta un treball en equip i una flexibilització de comunicacions. b) S'ha de produir materials i publicar-los com un element bàsic del funcionament proposat; ha de ser un material que supere anàlisis simplistes i explique la complexitat del procés racional i científic. Suposa també un mitjà positiu per al desenvolupament de l'autonomia professional i escapar així, ni que siga parcialment, als controls que s'exerceixen a través dels instruments llibres de text, etc.

Resten molts altres temes importants per aclarir i àdhuc per conèixer la significació que l'Administració atribueix a les seues pròpies paraules ("avaluació integrada", per exemple).

Tota l'anàlisi del fracàs escolar, present sota fórmules com ara la "diversificació curricular" per als alumnes majors de setze anys i els "programes de garanties socials" per a qui no assolisca els objectius de l'ESO, queda pendent d'aprofundir. Aquests programes constituiran el "Mòdul I", els quals no estan dissenyats, ni es coneix el seu contingut, ubicació o durada, ni tampoc a càrrec de qui es realitzaran.

4.2. SOBRE EL BATXILLERAT Assenyalarem algun tret del nou batxillerat, el qual no es modifica, aparentment, tant com l'ESO. 1. Desapareix el COU, però es manté la

prova de selectivitat al final del Batxillerat.

Estem en contra d'aquesta prova restrictiva perquè implica també desconfiança i prevenció front la tasca dels professionals que han eixit de les aules de la Universitat.

2. Entenem que optar per una modalitat del batxillerat no ha de determinar un procés irreversible; per tant, s'han d'estudiar les convalidacions escaients.

3. Sorprèn que per al Batxillerat no es faça cap indicació sobre la metodologia més adequada.

4. Entenem que el desenrotllament curricular s'ha fet pobrament, la qual cosa no és coherent amb l'esforç financer i pedagògic que suposarà acollir un major nombre d'alumnat en aquest nivell.

5. La proximitat a la Universitat i la inexistència de relació entre ambdues pot tancar perspectives al batxillerat.

4.3. ELS CICLES DE FORMACIÓ PROFESSIONAL ESPECÍFICA La Formació Professional es transforma totalment en la LOGSE; desapareix l'actual estructura i s'estableix una nova FP de base en l'ESO i en batxillerat- i una d'específica que comprèn dos graus: el mitjà i el superior.

L'experimentació de l'FP específica, vertebrada a través de mòduls, ha estat definitivament superada pels nous plantejaments dels cicles formatius, continguts en el "Pla de Reforma d'FP".

La Reforma es basa en l'elaboració d'un nou catàleg de títols d'FP de grau mitjà i superior, adaptat a les necessitats reals de qualificació del mercat de treball i a l'adaptació permanent d'aquestos a les noves demandes.

El mecanisme que es proposa és el següent: a) Estudi i caracterització dels sectors productius, que s'acabarà en novembre de 1992, a càrrec de l'INEM i de les CC AA. b) Identificació de les necessitats de qualificació i definició dels perfils professionals dels títols. c) Identificació dels sabers i definició de l'especificació de cada títol.

Coincidim en la necessitat que hi haja una formació general i professional de base que permeta incorporar aquests sabers instrumentals a la cultura de l'alumnat.

Així mateix, FP específica ha de servir per a preparar adequadament per a la inserció laboral; la preparació polivalent i d'àmplia base científico-tècnica és necessària front la rapidesa del canvi tecnològic i la complexitat per a definir perfils professionals nítids.

No obstant això, la pràctica actual als centres d"FP no respon a les grans línies teòriques. L'Administració no està recollint les experiències modulars; els tutors de pràctiques en alternança tenen dificultats reals, tant per a trobar empreses com per a estructurar positivament el contingut de les pràctiques...

La reforma de l'FP exigeix, junt a bons dissenys teòrics vinculats a necessitats concretes, crear vies que permeten desenvoluparlos: l'Administració haurà de signar convenis amb empreses, aprofitar l'experiència dels tutors per a dissenyar l'orientació i la pràctica; les funcions de tutors d'empresa s'han de marcar des dels plans educatius dels centres i del tutor que s'assigne.

23

Malgrat les crítiques a la formació professional ocupacional, ha ocupat un paper important per als sectors socials que buscaven incorporar coneixements pràctics per les mancances educatives. El nou sistema de formació professional hauria d'estar obert a la reinserció educativa de la població adulta i treballadora.

Des de l'STE-PV volem matisar alguns elements del desenvolupament de la nova FP. 1. No existeix definició d'objectius generals que, expressats en termes de capacitats, puguen servir de referència a tots els dissenys curriculars. La qual cosa pot suposar tan sols un afany de buscar perfils capaços d'adequar la formació al sistema productiu, però amb carències importants en la formació humana que impedisca a l'alumnat una incorporació crítica al món del treball.

2. Les condicions de treball del professorat no poden modificar-se sense més; la constant crida a la requalificació i a la polivalència, així com la previsible modificació de cicles formatius per a adequar-los a necessitats canviants, exigeix clarificar quins mecanismes de formació permanent han d'adoptar-se i en quines condicions ha de produir-se la requalificació.

3. És necessària la participació de la comunitat educativa en la determinació dels cicles formatius en cada centre i comarca, de forma que responguen a una planificació adequada.

4.4. EL PROFESSORAT TÈCNIC DE FORMACIÓ PROFESSIONAL L'Addicional lOa. de la LOGSE integra els funcionaris Mestres de Taller al nou cos de Professors Tècnics de Formació Professional, el qual desenvoluparà les-seues funcions tant a la Formació Professional Específica com a la Formació Professional de Base (ESO i Batxillerat) en les condicions que s'establesquen.

El Reial Decret 1.701/1991, pel qual s'estableixen les especialitats en el cos de Professorat d'Ensenyament Secundari, determina que només el Professorat Tècnic de Formació Professional (PTFP) que tinga la titulació d'Enginyer Tècnic o Arquitecte Tècnic podrà adscriure's a l'Àrea de Tecnologia de l'ESO (FP de base), mentre que la resta de Professorat Tècnic de Formació Professional podrà donar classe d'aquesta Àrea en la mesura que cap professor de secundària o PTFP amb la titulació exigida ho demane.

Paradoxal situació on s'utilitza un col.lectiu de funcionaria! per a impartir classe (cobrir les necessitats del sistema educatiu) però no són admesos per a optar i adscriure's a una plaça.

Per altra part, encara no s'ha publicat el Decret d'Especialitats de la Formació Professional Específica, amb tot allò que suposa d'inseguretat per a un cos que veu amenaçada la seua destinació per allò que pot suposar de mobilitat el caràcter modular de la nova Formació Professional. A més a més, el malestar ve motivat per la inconcreció del currículum d'aquesta nova FP, que planteja una clara reconversió del sector (rames que desapareixen, nous continguts curriculars, nou tipus d'alumnat, etc.).

Per tal d'afrontar aquesta problemàtica, proposem les següents reivindicacions: 24

1. Adscripció de tot el Professorat Tècnic de Formació Professional a les especialitats de l'FP específica, sense altre requisit que l'exigit per a l'accés al cos de Mestres de Taller.

2. El PTFP ocuparà llocs de treball docent a l'FP específica i a l'Ensenyament Secundari (12-18).

3. Les vacants de Tecnologia impartides en l'actualitat pel PTFP no hauran d'eixir a concurs ni a oferta pública d'ocupació, mentre no es clarifique la ubicació concreta d'aquest col.lectiu. Amb anterioritat a cada concurs de trasllats del cos de secundària s'habilitaran procediments per a l'adscripció a l'Àrea de Tecnologia del PTFP. 4. Que es negocie immediatament el Decret d'Especialitats propi dels Mòduls Professionals de grau mitjà i superior, on ha de quedar clar quins d'aquests mòduls i matèries s'adjudiquen a cadascú, la qual cosa suposa que hi haja una autèntica negociació sindical per a evitar qualsevol vulneració al dret a la mobilitat voluntària; no podem acceptar arbitraris desplaçaments del professorat que signifiquen la inestabilitat en el centre i lloc de treball.

5. L'Administració ha de garantir al PTFP que els possibles canvis d'especialitat siguen negociats, arbitrant-se mecanismes que combinen l'experiència i la formació permanent.

L'adequació a la LOGSE no pot suposar la supressió indiscriminada de places.

6. Manifestem el nostre total rebuig al limitadíssim nombre de places ofertades per l'Administració per al curs 92/93, quan la mateixa Administració sap perfectament que necessitarà d'aquest professorat en el futur immediat. No es pot admetre que al mateix temps que hom està contractant professorat interí se'l duga a un carreró sense eixida, ja que la LOGSE impedeix presentar-se a les oposicions a un ampli percentatge a partir de 1993. A més a més, l'actual Decret d'Accés impossibilita que el professorat sense experiència laboral de dos anys o 18 mesos com professorat interí es puga presentar a les oposicions actuals.

5. SUPERAR LES CÇNTRADICCIONS BÀSIQUES PER A AVANÇAR EN L'ESCOLA PÚBLICA La Reforma educativa serà més aparent que real si els sectors progressistes d'aquesta no reforcen les seues posicions actuals. Prestigiar l'Escola Pública implica capacitat per a resoldre positivament dues contradiccions actuals: 1. El discurs de la política educativa i la pràctica de la política econòmica de l'Administració.

Ningú discuteix l'extraordinari paper de l'Estat en l'educació. Els països comunitaris han desenvolupat múltiples reformes educatives en les dècades passades amb fortes inversions; en l'Estat Espanyol no ha hagut una Llei de Finançament de la Reforma i la memòria econòmica ha distat molt d'aquell tan reivindicat 6% PIB. Malgrat tot açò, el Pla de Convergència parla de reducció de la despesa pública en l'Administració central i en les CC.AA. Independentment d'aquest Pla, cal dir que

aquesta reducció ha estat plantejada en països europeus (OCDE, Observer, 148 -octubre/desembre 1987) en termes d'un 20% en els propers 50 anys, com a conseqüència d'una reformulació del paper de l'Estat en Educació, en la qual no sols apareixen qüestionats els pressupostos del "neotaylorisme" ( ^Quins resultats han produït les inversions milionàries), tot i cercant establir d'altres prioritats, sinó que s'entreveuen denúncies de la incapacitat de l'Estat per a dispensar satisfactòriament el servei públic que suposa l'ensenyament.

I els governs coincideixen bàsicament, no sols els conservadors, en la necessitat de cercar eixide,: entre les quals podem destacar: empresa privada i privatització.

En aquest context, apareix un discurs de política educativa que teoritza al voltant de la Reforma educativa i obri expectatives àmplies, i més en els ensenyaments mitjans, difícilment creïbles.

Per altra part, les matisacions a les inversions econòmiques en educació es plantegen en les Corts amb la discussió dels pressupostos. No estaria de més repassar quines esmenes han presentat els principals grups de l'oposició al País Valencià per a adonar-se'n de les notables restriccions que planteja la possible alternativa política actual.

El model d'escola que s'impose dependrà, entre d'altres factors, de la capacitat per a imposar les inversions que cobrisquen necessitats educatives bàsiques. En Secundària assenyalarem les següents: a) La progressiva disminució de la ràtio.

No pot acceptar-se la massificació fins el 94/97, quan s'establisca l'ESO i el Batxillerat /Cicles Formatius de la Reforma. b) Hi ha una sèrie de mesures urgents que no s'acompleixen avui: * Necessitat de cobrir substitucions i augmentar progressivament la quota de les dotacions (en un punt per al curs pròxim). * Augment de dotacions per a desdoblar pràctiques. * Reducció de l'horari lectiu i negociació de la jornada laboral. * Dotacions a ajuntaments per a que aquestos puguen desenvolupar un paper actiu en l'educació (vesprades) en relació a les activitats no reglades pel currículum oficial. * Augment de plantilles que impedesca la imposició d'afins, disminució de ràtios, gestió democràtica, formació en jornada laboral, pla de normalització lingüística en jornada laboral, etc. c) Creació de les infrastructures adequades per a dur a terme la Reforma Educativa.

Implica una tasca primordial: * Centres existents: estat d'aquestos, reformes necessàries, pla de confecció, publicitat i engegament. * Creació de centres necessaris per a desenvolupar la LOGSE; planificació de la xarxa de centres; disseny participatiu del tipus de centre. * Caldrà una política compensatòria en la creació de més mitjans als centres educatius, dotant més als centres ubicats als llocs menys afavorits. d) Ampliació d'inversions per a dotació de mitjans i materials didàctics: especial atenció a la dotació dels seminaris (elaboració de materials didàctics...), a les aules de taller de tecnologia en l'ESO, a gimnasos i a la creació d'infrestructura necessària per als batxillerats i cicles formatius (sobretot en zones de dèbil teixit industrial).

2. El segon element que l'STE-PV ha d'impulsar és una major vertebració social de l'educació, en dues línies: A) Al centre de treball, per a cercar una major cohesió del conjunt d'agents educatius: • Solidaritat amb el professorat que més problemes té: • La situació del professorat d'FP està per definir.

• La reconversió de mestres de taller exigirà definició.

• El paper del personal divers es pot desdibuixar.

• Qualsevol altra situació que puga ser injusta: des del professorat d'Educació Física en concurs de trasllats passats fins i tot la del professorat amb problemes forts.

• Capacitat de definir amb claredat el paper que l'acte educatiu i el centre educatiu ha de suposar per als joves: • Potenciar la participació i la crítica.

• Definir relacions basades en el respecte mutu.

• Importància de les activitats culturals.

• La informació dels problemes socials (des de la drogadicció fins allò que es plantege com a centre d'interès: atur...); així, cal cercar punts de referència plurals.

• Replantejar la tutoria amb funcions tècniques importants.

• Prestigiar els Consells Escolars de Centre com a òrgans d'autèntica participació i cercar

ampliar les seues competències.

• Valorar el significat i l'engegament dels projectes de centre.

B) Al lloc d'ubicació del centre: obrir el centre a l'entorn, possibilitar la utilització de les seues instal.lacions, fomentar el contacte amb associacions jovenívoles, de pares i amb els ajuntaments, connectar el centre amb les empreses i institucions útils (INEM) a les finalitats educatives.

Moltes d'aquestes funcions s'han desenvolupat en base a l'esforç personal del professorat o de l'equip de direcció. Avui fa falta que tinguen el seu espai propi en els horaris. I així convé situar què correspon a qui (el professorat no és tècnic de tot, ni ho ha d'assumir tot); en concret haurà de determinar les funcions dels equips d'orientació, de l'equip de tutors, coordinació de seminaris, etc.

6. DEFINICIÓ D'ESTRATÈGIA Després del que s'ha dit, l'STE-PV creu necessari establir mecanismes concrets que permeten al sector adoptar la seua pròpia estratègia per incidir en la concreció de la LOGSE als EE MM. 1. Aconseguir la cohesió del sector dels EE MM:

a) Redefinir el propi espai i paper dels EE MM al conjunt del sistema educatiu. b) Propiciar un debat entre el professorat, amb la fi d'analitzar i criticar la LOGSE, els seus problemes i reptes. c) Controlar el procés d'implantació de la LOGSE, no sols en les exigències que impliquen al professorat, sinó en la definició de tasques a desenvolupar.

2. Aconseguir la unificació de forces dis; perses: a) Superar la burocratització que impedeix l'aproximació del professorat als processos de negociació i decisió. b) Potenciar el pronunciament del professorat en relació amb el model d'Escola Pública Valenciana. c) Confluir Sindicats, MRPs i professorat.

3. Creació de nuclis de professorat preocupats per: a) Dur endavant el debat al seu centre. b) Impulsar la recuperació del paper del claustre com element fonamental d'actuació. c) Delimitar línies d'actuació davant la resta de sectors educatius i institucions representatives.

4. Coordinació de centres i sindicalització del sector, que permeta recuperar la incidència davant les Administracions i Patronals.

25

PONÈNCIA: ESCOLA PUBLICA/ESCOLA PRIVADA L'ALTERNATIVA DE L'STE-PV Tradicionalment una gran part del sistema educatiu ha estat en mans de la iniciativa privada, de l'Església o aconfessional; fins i tot sectors progressistes de la societat, en determinats moments, han recorregut al sistema privat (ikastoles, cooperatives populars, etc.).

Al llarg del franquisme, i sobretot al període "desarrollista" dels 60, sorgeixen a les barriades populars de les ciutats una gran quantitat de centres privats per a cobrir la manca d'infrastructura educativa i que amb unes instal·lacions inadequades van permetre escolaritzar una gran part de la demanda aleshores existent. Centres que, lluny de ser el clàssic centre privat d'èlit, han acollit al llarg de la seua existència a les classes més populars, realitzant una funció social, i que són els que més estan patint a hores d'ara la crisi del sector.

La Llei General d'Educació, que va marcar l'obligatorietat de l'educació fins als 14 anys, lluny de crear una infrastructura de qualitat, es va servir dels centres ja existents, mantenint i autoritzant un gran nombre de centres amb clares deficiències d'infrastructura, tant entre els de titularitat pública com privada, amb la finalitat d'escolaritzar tota la població.

Aquesta obligatorietat de l'escolarització fins els 14 anys va provocar l'aparició dels centres subvencionats, creant-se d'aquesta manera, per primera vegada, una xarxa privada mantinguda amb fons públics, posant les bases de l'actual sistema educatiu, estructurat al voltant d'una xarxa triple: • Centres de titularitat pública.

• Centres subvencionats (avui concertats).

• Centres privats.

Amb l'arribada de la democràcia, l'aprovació de la Constitució i posteriorment de l'Estatut de Centres, lluny d'avançar cap al nostre model d'Escola Pública, es van consolidar els centres d'iniciativa privada, remarcant encara més el seu caràcter en possibilitar-los tindré un "ideari".

La LODE, malgrat totes les prevencions i rebuig que va suscitar entre els sectors progressistes de la societat, que hagueren volgut majors avanços democràtics en la legislació educativa, va fer concebre esperances de que, amb el seu desenvolupament, es superaria la postració en què l'Estatut de Centres havia deixat el projecte d'Escola Pública, possibilitant avanços cap a ell.

El Govern socialista, que ja va fer concessions a la dreta amb el reconeixement de la triple xarxa i decretant una composició dels Consells Escolars de Centre clarament decantada en favor dels titulars, no ha demostrat una decidida voluntat d'aprofundir en la democratització dels centres educatius; ans al contrari, ha mantingut, d'ençà l'aprovació de la LODE, una actitud podríem dir inhibida, buidant de contingut i atribucions els Consells Escolars de Centre, de forma que ara mateix la participació és més formal que real.

Si amb el recolzament social d'aleshores el PSOE no va ser capaç de desenvolupar la LODE d'una forma progressista i que avançarà cap a l'Escola Pública, és raonable pensar

26

que ni ara ni a curt termini va a fer-ho, i prova d'això és l'aprovació de la LOGSE. Més encara, si en un futur el PSOE perguera la majoria, un govern de coalició amb la dreta o de dretes acabaria amb facilitat amb els minsos avanços de la LODE -prova d'això és la situació de l'ensenyament privat en les CC AA amb competències plenes en educació i amb governs de dreta-, perquè entre d'altres mals aquesta llei ha tingut la virtut de no calar en la societat, ja que ha estat contestada tant des de la dreta com des dels sectors progressistes.

En l'àmbit de l'Ensenyament Privat, la LODE i el seu desenvolupament normatiu van aportar algunes novetats que mereixen una anàlisi encara que breu; Respecte als treballadors, cal ressaltar el pagament delegat dels salaris, la qual cosa ha suposat alguna millora, com ara la garantia del cobrament, l'abonament de les vacances, garantia d'alta en Seguretat Social, la disminució dels contractes temporals i la major estabilitat en el treball.

Per un altre costat, aquesta fórmula de pagament delegat ha complicat la negociació col.lectiva; així, per una part l'Administració fixa els increments salarials en els PGE sense negociar-los amb els sindicats (llevat de la part corresponent Analogia Retributiva), i per una altra les Patronals són les interlocutores en els temes de condicions laborals. D'aquesta

forma es produeixen distorsions en la negociació, com s'ha pogut apreciar en els darrers anys, en què les Patronals només estan disposades a millorar les condicions de treball si l'Administració ho assumeix, i si de cas les han modificades, després l'Administració no ho ha volgut assumir (plus d'insularitat, reducció d'una hora lectiva en el 87, etc.).

La LODE va portar el sistema de concerts, en substitució de les subvencions. Els concerts van accelerar el procés de tancament d'unitats als centres que no acomplien les mínimes condicions d'infrastructura, fet que si per una part sembla raonable, porta per una altra la pèrdua d'un nombre gran de llocs de treball, encara que aquesta situació s'ha resolt en gran part, fins ara, amb els anomenats Acords de Centres en Crisi, que han permès la recol.locació d'uns 3.500 treballadors a tot l'Estat.

Malgrat això, molts dels objectius que es va marcar la LODE no s'han assolit als Centres Concertats, com ara: • El servei educatiu continua sense ser gratuït: les patronals burlen la proclamada gratuïtat de la LODE amb les "classes complementàries", extraescolars, cursets d'estiu, etc., cobrant-les a les famílies, fora del control de l'Administració en la major part de les vegades, mitjançant les APAs (fenomen que també s'està donant en alguns Centres de titularitat pública).

• La ràtio dels Centres Concertats és major que la dels Centres de titularitat pública; es continua escolaritzant més que a l'ensenyament estatal, vulnerant el dret dels alumnes a ser iguals en el seu procés d'aprenentatge.

• La jornada lectiva dels Centres Concertats és major que la dels Centres de titularitat Pública, competint així de forma desleial, amb l'ensenyament estatal a costa de les condicions laborals dels treballadors.

• Continua el control ideològic del professorat mitjançant el contrat laboral, que fa directament el titular i no el Consell Escolar del Centre. Tampoc l'oferta d'ocupació es fa pública en la majoria dels casos. Així mateix, l'ideari del Centre, del qual la LODE només diu que ha d'ésser conegut pels pares, se'ls fa signar, en molts casos, abans de la matriculació, utilitzant-lo a més a més per a coartar la llibertat de càtedra.

• La democratització dels Centres Concertats és avui una utopia, perquè la llei dóna majoria al titular en la composició del Consell Escolar de Centre i, a més a més, no estableix un procés realment democràtic d'elecció. Així mateix, no li dóna competències per a que la participació siga real, sinó tan sols formal.

• L'admissió d'alumnes també es burlada sistemàticament pels titulars, escolaritzant en pre-escolar lliurement, ja que no és un nivell concertat i no està subjecte a la normativa, i promovent automàticament a aquests alumnes als nivells obligatoris.

I tot açò és així perquè l'Administració ho permet, bé no legislant de manera progressista, bé inhibint-se davant l'incompliment de la legislació per part dels Centres Concertats.

L'entrada en vigència de la LOGSE no canvia res substancialment, sinó més bé consolida el model ja existent o àdhuc l'empitjora: • Es manté la triple xarxa.

• Concertació dels nivells obligatoris (ara fins els 16 anys).

• Possibilita la concertació o subvenció del pre-escolar.

• Manté i accentua la reconversió del sector, continuant els centres de menor tamany sent els més afectats per la crisi, mentre que els grans centres, quasi tots religiosos, es mantindran.

L'evolució del sistema educatiu, dirigida per les successives legislacions, ha portat a que actualment el 60% siga de titularitat pública, mentre que el 40% restant siga de titularitat privada (concertada o no). Encara que és previsible que aquests percentatges canvien amb l'aplicació de la LOGSE, donada la crisi de la concertada, no serà de forma substancial.

Aquesta realitat, tant des del punt de vista sindical com sociopolític, deu ser assumida per la nostra organització, per a plantejar alternatives que siguen capaces de generar un canvi cap al nostre model d'Escola Pública. És adient recordar ací la ponència "L'Escola Pública que volem", aprovada fa dos anys al Congrés constituent de la Confederació de STEs, perquè estem en el perill continu de confondre "el nostre model d'Escola Pública" amb l'actual "escola de titularitat pública".

Des d'aquesta perspectiva cal obrir un debat que permeta, per un costat, que s'expresse la diversitat de posicions existents, però, per un altre, que demostre la incapacitat i dificultat que la nostra organització ha tin-

gut en avançar cap al nostre model d'escola.

Un debat que ens permeta demostrar que les limitacions que tenen els diferents projectes educatius no estan tan sols a l'àmbit polític, sinó a la mateixa societat.

El debat, fins ara, i quan s'ha donat, no tan sols dins de la nostra organització, sinó a tota la societat, ha estat molt condicionat pels interessos immediats de cada sector, generant propostes que impossibilitaven, moltes vegades, l'existència d'aspectes comuns o compartits. Ha estat un debat que s'ha basat sovint en reduccionismes i exclusivismes que han impedit plantejar els problemes en la seua vertadera dimensió i que en eixa mateixa mida han dificultat la possibilitat d'avançar.

Així, el debat al voltant del caràcter públic o privat de l'ensenyament, lluny d'haver-se centrat en un debat de models educatius integradors, models articulats al voltant de l'interés públic de l'ensenyament, s'ha reduït a una discussió estrictament jurídica referida fonamentalment al tema de la titularitat del centre.

Aquest reduccionisme, que ve de lluny i que la LODE ha consolidat en la societat, actua en contra del tractament de l'ensenyament com un dret fonamental de la persona i que per això la seua provisió ha de tindré la consideració d'un vertader servei públic.

Un debat que ha operat en contra de la creació d'una única xarxa educativa de caràcter públic a partir de la confluència de les dues xarxes mantingudes amb fons públics; ans al contrari; ha consolidat un sistema educatiu dividit i fragmentat en xarxes educatives que representen interessos educativament confrontats i socialment segregadors.

En definitiva, seguim amb un sistema educatiu la qual estructura bàsica continua sense respondre en el seu conjunt als criteris d'un servei d'interès públic.

Front a aquesta situació, la nostra organització ha de ser capaç de generar una política global per a tot el col·lectiu de treballadors de l'ensenyament, buscant alternatives que permeten avançar cap a una escola concertada que es transforme en servei públic com a primer pas de la consecució d'una xarxa única.

I açò ha de ser així perquè si nosaltres mateixos no assumim la possibilitat d'avançar cap al nostre model d'escola des de la realitat actual, difícilment podrem incidir positivament en el professorat i en el conjunt de la societat per a generar els canvis que facen avançar les nostres posicions.

Des del punt de vista estrictament sindical, si l'STE-PV no assumeix el creixement de l'ensenyament privat al seu si, així com la potenciació i consolidació del mateix a la resta de STEs, difícilment, per no dir impossible, podrem avançar cap al nostre model d'escola, doncs això suposaria deixar un 40% del sistema educatiu fora de la nostra acció sindical i sociopolítica, abandonant-lo en mans de sindicats grocs (FSIE i USO) o possibilistes (UGT i CC OO), que en cap moment estan disposats a lluitar per l'escola pública. Amb això, a més a més, la nostra organització quedaria reduïda en la seua implantació als treballadors de l'Administració Educativa, i dintre d'ells a una mínima presència, quasi nul.la en laborals i Universitat i amb greus problemes en el sector d'EE MM. Això podria ser el principi de la fi.

A més a més, entre els treballadors de l'ensenyament privat, sobretot en la concertada, hi ha importants col·lectius que creuen en el nostre model autònom i assembleari; prova

d'això n'és tant l'afiliació que hi havia als nostres orígens com els actuals resultats electorals, que malgrat la precarietat amb què ens vam presentar, podem quantificar entre 500 i 6.000 els votants de les nostres candidatures en tot l'Estat i uns 2.000 al PV. Candidatures que s'han presentat sota un programa coherent tant amb el nostre model sindical com amb el nostre model d'escola.

LA NOSTRA ALTERNATIVA Des de la base de la realitat actual i del marc jurídic que la suporta, així com de la nostra incapacitat per a trencar-la, hem de llançar les nostres propostes imaginatives que des de dins de l'actual sistema educatiu ens permetan avançar cap al nostre objectiu final, el nostre model d'escola, i que, a més a més, tinguen la virtut d'il.lusionar al conjunt dels treballadors de l'ensenyament.

L'objectiu de la nostra proposta ha de ser crear el marc adequat per a que els centres educatius mantinguts amb fons públics puguen estructurar-se al voltant d'una única xarxa educativa integradora i de caràcter públic, tal i com està definida a la nostra ponència congressual.

En un primer moment, l'actual, caldrà treballar des dels diversos àmbits als quals hi som (Consells Escolars d'Estat, CC AA i Municipals, Meses Sectorials, Meses Negociadores, Centres en Crisi, Publicacions, etc.) al voltant de plantejaments d'homologació funcional dels Centres concertats amb els de titularitat pública, exigint l'Administració l'acurat compliment de la normativa que ella mateixa ha fixat: • Admissió d'alumnes.

• Calendari i jornada escolar.

• Activitats complementàries.

• Equiparació de plantilles.

• Equiparació salarial.

• Garanties del lliure exercici de la llibertat de càtedra.

• Respecte a la llibertat de consciència dels alumnes, etc.

Al mateix temps, cal exigir els canvis en la normativa que avui regula el sistema educatiu, en aquells aspectes que entrebanquen l'avanç cap al nostre model d'escola i que fonamentalment afecten a la composició i atribucions dels Consells Escolars dels Centres concertats i al mecanisme de contractació en l'escola concertada. Per a açò cal fer arribar les nostres propostes tant als Grups Parlamentaris com a les Administracions Educatives.

Finalment, convé no oblidar que prèviament a la implantació de la LOGSE ha de donar-se la negociació de l'anomenat "mapa escolar", i si prenim compte del volum que representa l'ensenyament concertat dins del sistema educatiu, es pot concloure fàcilment que en la planificació del futur sistema educatiu ha de contemplar-se la concertada, ja que si no fóra així és impossible planificar la gratuïtat de l'ensenyament obligatori. Això vol dir que ens trobem en un moment adequat per a avançar en els nostres objectius, però també que si perdem aquest "últim vagó" la nostra alternativa d'escola pública pot entrar en "via morta" durant molts anys. Si ja vam perdre altres "vagons" del tren de l'ensenyament (Cos únic, model d'accés, nou sistema retributiu, etc.), fem el possible per no perdre aquest.

27

PONÈNCIA DE POLÍTICA EDUCATIVA I. EL NOSTRE MODEL D'ESCOLA PÚBLICA AVUI 1. El debat sobre l'Escola.

2. Els trets que defineixen el nostre model d'Escola Pública.

3. La concreció del nostre model durant la discussió de la LOGSE. 4. L'última temptativa dels STEs abans de l'aprovació parlamentària de la LOGSE. 5. Després de l'aprovació de la LOGSE. 6. L'alternativa dels STEs per frenar el deteriorament de l'ensenyament.

7. Quines alternatives tenim?

II. RENOVACIÓ PEDAGÒGICA I FORMACIÓ PERMANENT AL PAÍS VALENCIÀ 1. Introducció.

2. Quin professorat?

3. Els nivells de desenvolupament professional.

4. L'organització del PTU i el paper de les institucions.

5. Els MRPs i les Escoles d'Estiu.

III. ANNEX A LA PONÈNCIA: "EL NOSTRE MODEL DE JORNADA ESCOLAR" Introducció.

Jornada laboral del professorat.

Plantilla de personal.

Finançament d'aquest model organitzatiu i de jornada.

Posada en pràctica del model.

I. EL NOSTRE MODEL D'ESCOLA PÚBLICA AVUÏ 1. EL DEBAT SOBRE L'ESCOLA Considerada l'educació com a element bàsic en la construcció social, es concreten, a l'inici de la dècada dels 80, importants demandes socials que pretenen la democratització i la qualitat de l'ensenyament.

La resposta insatisfactòria del poder polític es concreta en els programes renovats de l'EGB, en la tímida obtura d'un procés de reforma del conjunt del sistema educatiu i en la repetida inhibició davant de qualsevol situació que poguera suposar un avanç però que comportarà algun conflicte.

Superada la fase del debat, en la qual es va apostar per una escola "constructiva" superadora del model "transmissiu", a principis dels 80, els ensenyants progressistes iniciàrem un procés d'elaboració de les bases pedagògiques del mode) d'ESCOLA PÚBLICA i de qualitat.

Davant d'aquestes propostes, l'objectiu de l'Administració ha estat adequar el Sistema Educatiu a les necessitats de la producció i modernitzar el sistema per homologar-lo als de la CEE. Modernització del sistema sense transformació en profunditat, allunyant-se d'un model d'Escola Pública de democràcia

28

participativa que poguera assentar les bases educatives que incideixen en la transformació de l'actual societat en una altra més humana i igualitària.

Fonamentalment s'intentà acontentar a l'Església i a la Patronal de l'Ensenyament privat. La LODE va servir per a això. Els altres fronts de la reforma educativa varen ser la LRU, la LMRFP i l'intent d'Estatut del Professorat, la creació dels CEPs, la Integració i l'Educació Compensatòria i finalment la LOGSE.

2. ELS TRETS QUE DEFINEIXEN EL NOSTRE MODEL D'ESCOLA PÚBLICA - Escola de caràcter públic. Que supere tant l'estatalització com la privatització de l'escola.

- Gratuïta i sense cap discriminació social.

La gratuïtat ha d'arribar a tots els nivells educatius i inclourà tant l'escolarització com tots els elements necessaris per a realitzar una pràctica educativa correcta.

- Gestionada democràticament a tots els nivells. La planificació de l'estructura, continguts i mètodes educatius ha d'ésser decidida amb la participació activa de totes les forces socials afectades en l'ensenyament i molt especialment pels estaments directament implicats en el procés educatiu, cadascú en les seues respectives competències.

- Ideològicament pluralista i laica.

- Arrelada en la realitat cultural i sociopolítica immediata.

- Científica, activa i per a la vida.

- Impartida en un tronc únic i per un cos únic d'ensenyants.

- Coeducadora i per tant superadora de qualsevol tipus de desigualtat.

- Creadora de persones íntegres, que siguen capaces d'enfrontar-se amb la vida com un tot.

3. LA CONCRECIÓ DEL NOSTRE MODEL DURANT LA DISCUSSIÓ DE LA LOGSE Ja des de la presentació de la PROPOSTA PER AL DEBAT en el 87, feta per Maravall, aleshores ministre d'Educació, el posicionament dels STEs fou clar en la defensa del model d'Escola Pública. Serà interessant que recordem quines foren les principals reivindicacions que abanderàrem durant tot el període de debat: - Reconeixement del Cos Únic d'Ensenyants, amb una formació inicial de llicenciatura per a tot el professorat, i garantir així un mateix nivell de formació pedagògica i científica i possibilitar una valoració econòmica, social i laboral no discriminatòria de la tasca docent en qualsevol nivell educatiu.

- Garantia que la formació permanent fóra obligatòria per a tot el professorat, dintre de l'horari lectiu, com a una necessitat del Sistema Educatiu, i lligada al centre com unitat de renovació pedagògica.

- Supressió real de la doble titulació en finalitzar l'Educació Secundària Obligatòria i la selectivitat universitària.

- Garantia de condicions adequades i gratuïtat al llarg de tota l'Educació Infantil, així com oferta suficient de places públiques per poder atendre tota la demanda sense ampliar els concerts als centres privats.

- Eliminació de l'oposició com sistema d'accés i substitució per un concurs en el qual es valore prioritàriament l'experiència i la capacitat de treball docent.

- Regulació de les condicions que permetesquen la integració a la xarxa pública dels centres privats que ho sol·liciten, i garantir el control dels fons públics i el funcionament democràtic dels centres concertats.

- Supressió de l'obligatorietat per als centres de qualsevol matèria confessional com a exigència d'un ensenyament científic i laic.

- Possibilitar la modificació progressista de la LODE per eixamplar les competències dels Consells Escolars, i equiparar els Consells de centres concertats als públics, permitint una major descentralització de la gestió educativa.

- Contemplar la problemàtica diferenciada i l'atenció especial a l'escola rural i impulsar el seu desenvolupament integral mitjançant un pla d'escolarització que contemple tots els serveis necessaris.

- Millorar el tractament del finançament per a garantir la qualitat del sistema educatiu: superació i creació d'infrastructures de centres, reducció de les ràtios alumnat-aula, increment del professorat assegurant les especialitats, personal administratiu i auxiliar per a l'educació primària i infantil, així com la dotació de serveis de menjador, transport, etc.

En definitiva, contemplar xifres reals de despeses públiques dedicades a educació (6% del PIB anual) i no xifres relatives o comparatives respecte a països comunitaris.

4. L'ÚLTIMA TEMPTATIVA DELS STEs ABANS DE L'APROVACIÓ PARLAMENTÀRIA DE LA LOGSE El 13 de febrer del 90 el MEC presentava en el Consell Escolar d'Estat l'avantprojecte LOGSE. S'iniciava així l'etapa de major repercussió pública d'aquesta llei, per l'acostumada repercussió informativa que tingueren les reaccions dels sectors confessionals i de dretes, que, de la mateixa manera que varen fer amb la LODE, prengueren la iniciativa social i política, utilitzant l'estratègia de "la millor defensa és un bon atac" per a consolidar i incrementar els seus privilegis educatius.

Als sectors progressistes pareixia que no ens importava la Llei o que érem incapaços de superar l'estat d'apatia existent, al qual va contribuir la idea, potenciada també des d'algunes organitzacions sindicals, de que es tractava d'una llei molt progressista ("Pacte de desenvolupament de l'Acord de novembre del 88" -Acords del MEC-) i que, per tant, se li havia de donar suport en tots els seus termes, sense que s'hagueren posat els mitjans per a que els implicats la debatiren i es pronunciaren abans de ser aprovada pel Govern, sense esperar que una vegada en el Parlament

passarà a dependre de la correlació de forces polítiques. Aquesta estratègia va afavorir la desmobilització i la passivitat.

Com resposta per intentar trencar l'apatia del professorat i traure les nostres reivindicacions a l'opinió pública, les federacions UCSTE-STEC llancen conjuntament la campanya "ENS JUGUEM EL FUTUR", amb l'enviament a tots els centres de l'Estat d'un mural amb els aspectes que consideràvem més negatius per poder avançar cap a l'Escola Pública, una plataforma reivindicativa i una campanya de mobilitzacions per a que es contemplaren les nostres reivindicacions abans que s'aprovarà la llei, amb una proposta de vaga els dies 28 i 29 de març de 1990.

Un estudi comparatiu del contingut de l'avantprojecte i del projecte aprovat pel Consell de Ministres del 30 de març per a la seua tramitació parlamentària indica que aquest conté evidents millores, que amb seguretat haurien estat majors si s'hagués produït una pressió més forta. Entre les millores cal destacar: - El major contingut de l'"exposició de motius".

- La memòria econòmica que acompanya al text.

- La inclusió de la Formació Professional en l'Ensenyament Secundari.

- L'oferta de places públiques per a l'Educació Infantil.

- Els mòduls de garantia social formativa per als alumnes que no aconseguísquen el Graduat en Secundària Obligatòria.

- L'eliminació del Cos de Catedràtics (encara que es mantinga com a "condició").

- La modificació de la Transitòria d'Accés (encara insuficient).

- La possibilitat que els i les mestres impartisquen indefinidament el cicle 12-14.

- La modificació del sistema de promoció pel de mobilitat en millors condicions.

- La introducció de plans específics per a facilitar l'obtenció de llicenciatures a mestres d'EGB i de Taller.

- La regulació del dret a la jubilació anticipada.

Tot i reconèixer els avanços, hem de recordar que una gran part de les reivindicacions històriques del professorat progressista es quedaren pel camí; així, la LOGSE va consagrar definitivament, entre altres coses: - La triple xarxa de centres.

- El finançament d'empreses privades amb fons públics.

- Òrgans de gestió i representació sense autonomia real.

- Multiplicitat de cossos docents i titulacions diferents per a l'accés a la docència.

- Manteniment de la Religió obligatòria per als centres.

- Oposició com a única forma d'accés.

- Discrimina a les cultures i llengües pròpies dels pobles i nacionalitats de l'Estat Espanyol.

- En la realitat manté la doble titulació en acabar l'ESO i la selectivitat per a l'accés a la Universitat.

5. DESPRÈS DE L'APROVACIÓ DE LA LOGSE És fàcil constatar com en els últims anys l'ensenyament està essent torpedejat greument en la seua línia de flotació. Sembla com si l'Administració educativa hagués orques-

trat un minuciós pla per anar degradant amb presses i sense pauses l'ensenyament públic.

Sembla com si un dels seus objectius fos desencisar dia rere dia el professorat més compromès amb l'educació i crispar els ànims de tots els claustres per l'enduriment cada vegada major de les condicions de treball. Així, hi ha alguns trets que hi poden il·lustrar a la perfecció la radiografia del temps present: - La potenciació indiscriminada de qualsevol treball que no tinga relació directa amb l'alumnat.

Així, mitjançant complements més elevats mentre menys té a veure el treball amb les aules (càrrecs directius, assessories, inspecció, Serveis Territorials, Conselleria...), assistim per una banda a una "cursa d'obstacles" cap a l'eixida de les aules, i per una altra banda a l'aïllament i burocratització dels equips directius, amb la qual cosa cada vegada, ens allunyem més de la gestió col·legiada i democràtica dels centres.

- L'angoixa que ha creat en el professorat la pròpia LOGSE i la reconversió que ha de suposar.

El nou concurs de trasllats d'EGB i els seus processos d'habilitació i adscripció a llocs de treball generaren i continuen generant en molts claustres fortes tensions, per la manera que es varen portar a terme i per la sensació subjacent que té el professorat que darrere de tot el procés hi ha quelcom més amagat.

El procés anual de supressions i transformacions d'unitats sense que l'Administració tinga una planificació global del sistema (mapa escolar) i fent-se sense cap consulta sindical (almenys a l'STE-PV); el desconeixement de les repercussions reals de la transformació del 7é i 8é d'EGB en primer i segon de l'ESO fan que el professorat es trobe totalment insegur en el seu lloc de treball.

- L'exasperació que l'Administració està generant amb l'enduriment de les condicions laborals.

L'ordre de principi de curs, que degradava descaradament les condicions de treball tant a l'EGB com als EE MM; la vaga de l'ensenyament concertat per la recol.locació del professorat de centres en crisi i l'acompliment dels acords sobre analogia retributiva i la vaga del transport escolar marcaven l'inici del curs 9192. Un inici no massa diferent als inicis dels darrers cursos, però amb la significació afegida que la Reforma es posava en marxa i no sembla que començarà amb els millors auguris.

La tardança en cobrir moltes substitucions i l'aturada cíclica pels febrer en la contractació i per tant, en el cobriment de les baixes és un mal endèmic dels últims anys que continua sense tindré una solució satisfactòria. Així com l'augment de la ràtio en alguns nivells.

L'actitud fiscalitzant de la inspecció tornant a les que pensàvem ja extingides pràctiques d'entrar a les aules per controlar com ho fa el professorat i demanar fins a l'últim document.

I per si no hi havia prou, en desembre la Conselleria i els sindicats ANPE, CC OO, CSIF i FETE-UGT, arriben a un acord retributiu que fa molt més difícil, si cal, al professorat progressista acostar-nos al nostre model d'Escola Pública. A més a més de l'obertura del ventall salarial basada en la gerontocràcia, se'ns fa caure en uns dels pitjors paranys contra la millora de la qualitat de l'ensenyament i el reconeixement professional: la vin-

culació de la formació permanent a la millora retributiva i els augments no linials.

Aquesta filosofia implica considerar la formació permanent com una bossa d'hores de treball que, independentment de criteris d'incidència en la transformació de la pràctica docent, servirà per a justificar davant la societat una millora retributiva del professorat i donar per tancada així la reivindicació històrica de l'homologació retributiva i del reconeixement social del treball docent.

A més a més, es concreta un model incentivador individualista, en el qual l'Administració dirà què és formació "homologada" i què no és formació "homologada", el qual es vol justificar socialment sota l'expressió "el professorat és el motor de la Reforma" i que ha de "formar-se" per a fer-la. I a qui es forme se li pagarà l'esforç.

Encara que la gran majoria érem conscients del parany que aquest raonament amagava, les actituds dels sindicats signants (més val això que no res!) provocaren la passivitat i la inhibició d'un sector important del professorat. Això va suposar una justificació del PSOE davant la societat per a presentar la Reforma com quelcom de responsabilitat exclusiva del professorat.

Els sindicats signants de l'acord pareix que oblidaren que la formació permanent és un dret de tothom i que, per a poder parlar de deures, s'han d'aconseguir prèviament les condicions laborals que permetesquen garantir aquesta formació amb un mínim de qualitat.

Per il·lustrar el que diem sols cal recordar la recent convocatòria de cursos institucionals ofertada després de la signatura de l'acord retributiu: "curs de formació i informació de primària" que s'ha fet sense les més mínimes garanties de qualitat i amb una manca de planificació i respecte vers el professorat que són esgarrifants: - Discriminava a tot el professorat interí de l'ensenyament públic i al professorat amb contractes temporals en l'ensenyament concertat.

- Gran part de les places ofertades s'havien de cobrir obligatòriament per membres dels equips directius.

- Castigava el professorat d'escoles unitàries a no poder-ho realitzar i l'obliga a fer-ho en estiu.

- Sobrecarregava els companys i companyes del professorat participant, perquè la part de curs a realitzar dintre de l'horari lectiu no era coberta amb substituts o bé s'havia de deixar d'atendre tasques de coordinació, preparació o la no impartició d'algunes assignatures (Educació Física, Plàstica, atenció a l'alumnat amb dificultats...) per a anar a cobrir les absències. A més de les dificultats per a les zones rurals i la situació de la dona.

- Qualsevol assessor o assessora ha servit per impartir-lo, fos o no dels cicles inicial o mitjà, estigués o no preparat.

6. L'ALTERNATIVA DELS STEs PER FRENAR EL DETERIORAMENT DE L'ENSENYAMENT La nostra alternativa per intentar contrarestar el progressiu deteriorament de l'ensenyament es va concretar l'any 91 en el disseny i llançament de la campanya "PER LA REVA-

29

LORACIO SOCIAL DEL TREBALL DOCENT", els objectius de la qual eren: - Fer de l'Educació una prioritat: - Sensibilitzar a la societat i als poders públics.

- Augment de les inversions educatives (6% del PIB).

- Millora de les dotacions humanes i materials dels centres.

- Revalorar el treball docent: - Aturar la degradació de l'ensenyament.

- Il·lusionar el professorat en el seu treball i en la consecució d'una autèntica Reforma Progressista - Aconseguir un salari just i adequat a la importància del treball docent.

- Demanar una formació inicial científica i superior, entroncada amb una formació contínua al llarg de tota la vida professional.

- Adequar la jornada laboral perquè permeta atendre les tasques de formació permanent, coordinació, etc., amb la conseqüent reducció de l'horari lectiu.

- Garantir unes condicions de treball dignes, estables i sense discriminacions.

- Una educació per una societat més justa i democràtica: - Generalitzar una forma d'ensenyar més activa, cooperativa i humana.

- Incentivar la participació de pares, mares i de la societat en general als centres educatius.

La campanya va tindré diferents ritmes en les distintes zones de l'Estat i fins i tot del PV. L'objectiu d'encetar el debat social al voltant de l'ensenyament i revalorar el nostre treball no anà molt més enllà de l'enviament als centres del cartell anunciador de la campanya, el repartiment d'alguns díptics "Un bitllet per al futur", on invitàvem a un ampli debat social al voltant de 10 propostes per a millorar la qualitat de l'ensenyament, i a alguns articles sobre el tema. Semblava que en aquells moments i per les dinàmiques sindicals endiablades que portaven la campanya ens vinguera "un poc gran" i anava ajornantse per a millors moments.

7. QUINES ALTERNATIVES TENIM? Encara que la situació no és d'allò més afalagadora, hem de ser capaços de trobar camins des d'on poder incidir tant en el desenvolupament dels decrets de la LOGSE com en la planificació del propi sistema. És el moment de reorganitzar el sector progressista de l'ensenyament que encara creu en el model d'Escola Pública i Valenciana i llançar-nos amb força cap a la revaloració del treball docent.

Seguint aquesta línia, considerem que s'ha de reestructurar la campanya "Per la revaloració del treball docent" i amb els objectius que es marcaren al seu moment, que considerem plenament vigents, fer-la una acció prioritària per al proper curs.

Tanmateix serà convenient que continuem lluitant per aconseguir reivindicacions encara pendents i assolibles, com ara: - Possibilitat per a discutir la Reforma en els centres: temps i espai dins l'horari de permanència en el centre.

- Negociació d'una nova concepció de JORNADA ESCOLAR, que permeta horaris flexibles i diferents per a l'alumnat i el professorat.

- Autonomia real dels centres a l'hora 30

d'elaborar i utilitzar materials alternatius.

- Autonomia organitzativa per als centres que vulguen dotar-se d'altres mitjans de gestió diferents dels equips "legals".

II. RENOVACIÓ PEDAGÒGICA I FORMACIÓ PERMANENT AL PAÍS VALENCIÀ

reflexiu" puga ser una realitat (reducció i flexibilització de l'horari lectiu, substitució de conceptes antiquats, com ara el de permanència al centre, pels de distribució de la jornada entre temps reals i operatius -docència, tutoria, organització del centre, formació, estudi i preparació de les classes, etc.-)i Es tracta, en definitiva, d'una revaloració social de la funció docent amb totes les funcions que implica.

1. INTRODUCCIÓ

2. QUIN PROFESSORAT?

El nostre sindicat coincideix amb els Moviments de Renovació Pedagògica en la defensa d'un professorat investigador del conjunt de processos d'ensenyament-aprenentatge que es produeixen a l'aula, facilitador de l'aprenentatge significatiu dels seus/seues alumnes, ens duu a la necessitat de plantejar uns principis orientadors de les tasques -implícites a la funció docent- de formació permanent. Així doncs, hem de superar l'oblit que per part del professorat sol donar-se en els dissenys de models de formació. Una diversitat que hem d'entendre com el ritme diferent que cada professor o professora té per a canviar les seues concepcions sobre l'educació o per incorporar-se als processos de formació que el poden conduir a aquest canvi i que implica la necessitat de propostes diferents de formació permanent segons el nivell de desenvolupament professional (investigador, agent curricular, innovador o, simplement, interessat pel canvi).

Però si la necessitat de contemplar el respecte a aquesta diversitat és un principi bàsic, la necessitat d'enfortir les idees d'autonomia i autoorganització no és menor. Un professorat al qual no se li potencia l'autonomia, la capacitat d'autoorganització, que no se sent, en definitiva, agent de canvi, serà molt difícil que s'hi incorpore. Però, sobretot, serà més difícil encara que siga capaç de fer un enfocament col·lectiu de transformació, de treball amb altres professionals en un context escolar concret i, per tant, lligat a una acció i una pràctica docent concretes; és a dir, de fer un treball de reflexió real en i sobre la pràctica.

Una altra de les idees en què coincidim és en la necessitat d'un assessorament extern. La necessitat que aquest treball es puga desenvolupar en grups professionals mixtes d'intervenció/ investigació.

La superació de la idea de l'"expert" front a la del treball cooperatiu queda superada per les experiències recents d'alguns centres de professors o alguns departaments universitaris, en els quals "els experts" superen el concepte tradicional de formació i s'incorporen al model de "professorat facilitador", interessat a impulsar el treball cooperatiu, la investigació i l'intercanvi entre la teoria i la pràctica quotidiana de l'aula.

No podem oblidar -i d'açò és del que solen fugir gran part dels debats sobre els models de formació- que tot canvi referit al model de formació del professorat ha de partir d'una clara modificació de les actuals condicions laborals d'aquest col·lectiu; d'un viratge de la concepció institucional de la investigació, que no és una tasca exclusiva dels experts i que, per tant, ha d'estar a l'abast d'aquells que dediquen la major part del seu temps a la docència; que cal que es produesquen canvis en les actuals situacions administratives per tal que el model de "professor investigador

La informació amb què sol funcionar el professorat suposa un coneixement tàcit distint del que procedeix de les ciències de l'educació i d'altres disciplines científiques.

La simplificació és evident, i per això veiem que, en molts casos, els continguts són l'eix estructurat de la pràctica i com solen ser presentats com a unitats absolutes de veritat: s'aprèn mitjançant l'atenció, la retenció i la fixació de continguts en la memòria, etc.

Pensem que són aquestes concepcions les que han de mobilitzar el procés de formació, i per aconseguir-ho cal superar la situació actual, un panorama en el qual conviuen dos models de formació permanent: el científicotècnic, que sol allunyar-se de la realitat de l'escola i/o la transformació critica d'aquesta realitat, i el model centrat en el professor i en la seua experiència pràctica, que sol ser espontània, ingènua o voluntarista.

Donem el nostre suport al model de Plans Territorials Unitaris (PTU) que defensen els MRPs, perquè pretén consolidar un model organitzatiu que supera la situació actual. El PTU pretén ser un model de formació del professorat coherent en els aspectes metodològics i organitzatiu s, que permeta adoptar un enfocament constructivista basat en el tractament de problemes per tal d'afavorir un coneixement professional de referència en els plànols cognitiu, procedimental i actitudinal.

Un model que es base en la participació democràtica en la dinàmica de les activitats, des del disseny als processos de gestió i avaluació. Però, sobretot, un model que, per la seua vinculació al territori (la comarca), partesca de les necessitats dels centres i dels diferents nivells de desenvolupament professional que s'hi donen.

3. ELS NIVELLS DE DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL En un PTU cal articular diferents programes de formació, segons els nivells de desenvolupament professional que es vulguen dinamitzar. D'aquesta manera, per exemple, la nostra proposta podria generalitzar els següents eixos d'intervenció: - Dinamització. Dirigit al professorat que té un interès incipient en el canvi. Les jornades, conferències, cursos d'iniciació, etc., tenen com a objectiu central el canvi d'actitud dels participants (crear noves expectatives, fomentar l'interès per eixir de la rutina, etc.) per, a partir d'ací, incorporar-los a d'altres activitats.

- Suport a la innovació. El professorat innovador ja està clarament interessat en canviar la seua pràctica docent. Els cursos extensius i els seminaris amb assessorament que proposem per a aquest nivell, cal que alternen

els moments presencials de treball -durant els quals els participants i els assessors treballen ensems fora del marc escolar dissenyant i preparant activitats d'innovació- i els no presencials al centre -que serveixen per a aplicar i experimentar allò que ha estat dissenyat prèviament-. La possibilitat que el disseny afavoresca l'assessorament directe en l'aula enriquirà el procés perquè proporcionarà una major informació per a poder contrastar.

- Experimentació curricular. Hi ha professorat que ja es planteja un increment de tasca pel que fa a la innovació i no s'identifiquen amb el paper de tècnic educatiu que reprodueix currículums externs. No obstant això, pensem que necessiten -i solen manifestar-ho- assessors-facilitadors o investigadors que afavoresquen el seu debat o el seu treball.

- Investigació escolar. El professorat investigador, a més de ser un agent actiu del disseny i del desenvolupament del currículum, es planteja la conveniència de realitzar aportacions per a la construcció de la teoria de l'ensenyament. Per tant, la seua formació es nodreix de la participació en projectes enquadrats en programes més amples d'investigació educativa. En aquest nivell, la formació és autodirigida o heterodirigida per un equip i, bàsicament, necessita dels mitjans materials i organitzatius que fan possible el seu treball.

4. L'ORGANITZACIÓ DEL PTU I EL PAPER DE LES INSTITUCIONS Ja hem reconegut en múltiples ocasions que la formació permanent del professorat és un dret i un deure de tots els treballadors i treballadores de l'ensenyament. És per això que és precisament l'Administració qui ha de garantir aquest dret i fer possible aquest deure, finançant els mitjans i els recursos que hi calguen. La racionalització posterior, la planificació i el desenvolupament perquè puga arribar a tots els ensenyants en actiu i cobrir llurs diverses necessitats de formació dins un model coherent és també una qüestió fonamental.

Nosaltres pensem que l'elaboració d'un Pla Unitari de Formació, emmarcat en l'estructura de PTU, fa possible aquest procés.

El Pla Unitari de Formació és un acord general de model de formació que, coordinat per l'Administració, parteix del consens entre les necessitats del sistema detectades per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i les detectades pels sindicats, MRPs, serveis de formació de les universitats i la representació dels CEPs, els quals, al seu torn, representen les necessitats plantejades a les comarques pels centres i els seminaris permanents.

La participació en aquest pla unitari suposa la col·laboració de tots aquests col·lectius en la programació, seguiment i avaluació del model acordat.

L'Administració educativa ha de garantir que el model unitari que s'acorde -i que pensem que ha de contemplar els criteris de diferents modalitats i condicions de formació de què parlem en aquest document- tindrà el finançament suficient per a poder desenvolupar-se descentralitzadament durant un període raonable (tres anys, per exemple). A partir de la distribució dels mitjans materials, humans i econòmics, ha de donar autonomia per al seu desenvolupament territorial (comarcal) per

mitjà d'unes determinades estructures -que encara poden ser els CEPs si es frenen els recents intents de burocratitzar l'estructura i retallar l'autonomia-. Pensem que els consells de direcció dils CEPs, una vegada siguen corregides les deficiències de constitució i funcionament (passar a ser vertaderament representatius dels centres i seminaris permanents que funcionen, ampliació a organismes de control social amb la incorporació de la representació municipal, sindicats i MRPs representatius en la zona, etc.), hauran de ser qui acorden el Pla Unitari de Zona (comarca) i gestionen -per mitjà de l'equip tècnicopedagògic del CEP- el seu funcionament.

nal, Intercomarcals...) ha de ser un dels objectius prioritaris per al proper període.

III. EL NOSTRE MODEL DE JORNADA ESCOLAR

L'educació en els últims anys ha generat multitud de problemes en els centres respecte a la seua estructuració i organització per a fer front, d'una part, als canvis socials i, d'una altra, a la demanda paral·lela de qualitat d'ensenyament.

La implantació de la LOGSE porta inexorablement una nova ORGANITZACIÓ ESCOLAR flexible i, dintre d'ella, la JORNADA és una variable més, sense que per 5. ELS MRPs I LES ESCOLES ella mateixa tinga un pes fonamental en el rendiment de l'alumnat. No obstant això, no D'ESTIU hi ha dubte que una Jornada Escolar establerHistòricament des de l'STE-PV hem defen- ta autònomament per decisió democràtica de sat i enfortit els MRPs com organitzacions les comunitats educatives i acompanyada progressistes, autònomes i unitàries de les tre- d'un aprofitament major de la infrastructura balladores i treballadors crítics de l'ensenya- escolar, millora en les condicions de treball, ment, organitzacions que sempre hem defen- més professorat i personal en els centres, sat com necessàries per avançar cap a una major dotació escolar i una oferta suficient Escola Popular i Valenciana. d'activitats extracurriculars complementàries, L'arribada del PSOE al poder va provocar serà un instrument important que millore la una crisi dels MRPs i les seues activitats qualitat de l'ensenyament i redunde en benep ú b l i q u e s més conegudes, les Escoles fici de l'alumnat, professorat, personal no d'Estiu. Aquesta crisi, deguda en gran part a docent i comunitat educativa en general.

L'STE-PV no defensa un model de Jornada que l'Administració va assumir les activitats de reciclatge que fins aquell moment havien Continuada sense més, com una simple reidesenrotllat subsidiàriament els MRPs, a més vindicació laboral de tall corporativista, sinó de tot el que suposava amb el caramel del dins d'un nou model d'ORGANITZACIÓ "canvi", l'apropiació en els discursos del ESCOLAR que puga donar resposta a totes llenguatge renovador. Durant aquest període, les necessitats educatives plantejades al si de i mentres alguns MRPs reflexionaven sobre la la Comunitat Educativa. seua trajectòria i començaven a resituar el seu L'STE-PV considera que en eixa NOVA espai, altres es deixaven estimar pel poder o ORGANITZACIÓ ESCOLAR -l'Administraprovocaven amb la seua indefinició que al si ció implícitament l'està exigint amb la Refordels sindicats es pensarà crear MRPs com si' ma Educativa- deu partir de les següents premisses: d'una secció sindical més es tractarà.

Avui, a set anys d'aquell moment, la recu1. L'autonomia de les Comunitats Educatiperació dels MRPs és un fet inqüestionable. ves per a establir, per decisió democràtica de El model de les Escoles d'Estiu torna a ser un tots els sectors, el tipus de jornada que per al espai de debat i crítica educativa, i els MRPs seu centre consideren més escaient. es consoliden organitzativament a diversos 2. L'horari dels i les treballadores no té nivells fins constituir una Confederació esta- perquè coincidir amb el de l'alumnat ni amb tal que els diferencie d'altres estructures, com el del centre. les que impulsaren diversos sindicats o asso3. Els centres han de permanèixer oberts ciacions corporatives. matí i vesprada, ofertant tots els serveis Històricament, les relacions MRPs-STE- necessaris.

PV han estat estretament lligades. Formem 4. L'Administració ha d'estendre l'oferta part de la seua història i ells de la nostra. de menjadors escolars a tots els centres que Hem defensat el seu caràcter unitari, malgrat ho sol·liciten, atesos per personal específic. que més d'una vegada hem hagut d'assumir a 5. Les distintes administracions públiques soles la seua continuïtat. Malgrat tot, pensem han de garantir a tots els centres el finançaque encara hem d'actualitzar el nostre treball ment corresponent a les activitats extracurriamb els MRPs. No es tracta tan sols d'impul- culars, culturals i esportives que necessiten. sar la celebració de les Escoles d'Estiu, o de 6. Ha de garantir-se la igualtat d'oportunidefensar el seu reconeixement davant l'opinió tats educatives a tots els xiquets i xiquetes, pública, altres sindicats o l'Administració. ofertant més a qui menys té.

Consolidar els MRPs passa avui per convèn7. Han de millorar-se les condicions de trecer a les nostres afiliades i afiliats a incorpo- ball del professorat, personal especialitzat i rar-se als seus grups i seminaris permanents; personal no docent, per a optimitzar i traure a que les companyes i companys que formen el major rendiment a la seua tasca. part de grups i seminaris o grups adscrits als Hem d'aconseguir que l'Administració CEPs no limiten el seu debat intern a la dis- revise la jornada laboral del professorat des cussió tècnico-didàctica i el marc organitzatiu de la perspectiva de la seua Formació Permaque ofereixen els CEPs. nent. El caràcter singular, crític i creador de Incorporar els seminaris didàctics al debat i l'activitat en l'aula i de la pràctica docent en el treball de la pedagogia crítica que es desen- general, així com la necessitat no sols de volupa dins dels MRPs és una tasca fonamen- comprendre i interpretar la realitat, sinó tal per enfortir aquests i caminar cap a l'Esco- d'intervindre sobre ella, requereixen el desenla Pública, Popular i Valenciana. Planificar volupament d'un tipus de coneixement proaquest treball des de les secretaries de política fessional peculiar i complex, i la contínua i educativa a tots els nivells (Secretariat Nacio- permanent reelaboració i anàlisi crític.

31

La Formació Permanent del Professorat /s'ha de realitzar en horari lectiu i amb una distribució que permeta, entre altres coses, el : treball en equip i la reelaboració i anàlisi sobre la pròpia labor educativa.

L'objectiu no ha de ser altre que el reconeixement al dret de les Comunitats Educatives a establir el tipus de jornada que desitge.

HORARI ESCOLAR DE L'ALUMNAT I CURRÍCULUM A DESENVOLUPAR L'horari escolar de l'alumnat, en la seua durada i distribució, ha de buscar el màxim aprofitament i rendiment. Açò es possibilita mitjançant: .

- Adequada conjunció de períodes de treball amb períodes de descans.

- Metodologia, dins i fora de l'aula, activa, científica i investigadora, superadora de la mera transmissió i recepció passives.

A títol orientatiu, la durada de l'horari escolar podria ser: - De 22 hores i mitja a 25 hores setmanals per a les matèries curriculars establertes amb caràcter general per l'Administració Educativa i que denominem "reglades". En un tipus de Jornada Continuada serien de 4 hores i mitja a 5 diàries, desenrotllades de 9 a 13'30 de 9 a 14 hores.

- De 10 hores setmanals a 12 hores i mitja per a activitats "no reglades" (culturals, artístiques, esportives, recreatives, musicals, etc.), en funció de les necessitats i interessos de cada Comunitat, desenrotllades de 16 a 18 hores.

La distribució del temps ha de superar l'actual mecànica horària de períodes rígids de 45, 50 o 60 minuts, buscant períodes més amples i flexibles necessaris en una metodologia activa. Els períodes de descans, variables en durada i nombre, s'han d'adaptar a l'edat dels xiquets i xiquetes.

Cada comunitat educativa ha de tindré la capacitat i competència per a establir en el seu Pla de Centre la distribució concreta de l'horari.

L'activitat escolar es desenvoluparà bé en centres escolars, bé en centres o instal·lacions depenents de l'Administració Autònoma o Local, o en instal·lacions depenents d'entitats col·laboradores.

Per a optimitzar el rendiment, unes mateixes instal·lacions podrien acollir per a activitats "no reglades" a l'alumnat de diversos centres educatius.

JORNADA LABORAL DEL PROFESSORAT La jornada laboral del professorat serà de 35 hores setmanals, desglossades de la següent manera:

32

- 30 hores de permanència en el centre, diferenciades en: a) Docència directa, de 15 a 18 hores. b) Treball Docent no directe, distribuït en - 12 a 15 hores per a perfeccionament -dins o fora del centre-, coordinació d'equips, departaments i cicles, planificació i revisió del treball, elaboració col.lectiva o individual, avaluació, reunions d'òrgans col·legiats, tutories, atenció a pares i mares...

- 5 hores de treball fora del centre, dirigit a la preparació de les activitats de la docència directa.

PLANTILLA DE PERSONAL El personal que s'ha d'incrementar, sobre l'actual dependent de l'Administració Educativa, ha de ser variat: tant mestres com personal especialitzat i personal d'administració i serveis. Serà proveït bé per l'Administració Educativa, bé per altres conselleries o l'Administració Local.

Tot el personal que ocupe llocs de treballs de característiques similars, siga quina siga la seua dependència administrativa o laboral, tindrà les mateixes condicions salarials i laborals. Qui desenvolupe una jornada inferior a l'establerta amb caràcter general tindrà la corresponent reducció proporcional d'havers.

Tant el professorat com el personal especialitzat i el personal no docent o de serveis formarà part (tindrà la seua representació) als òrgans col·legiats dels centres. A l'igual que en l'actualitat, aquest personal, junt a la resta de sectors de la comunitat educativa (alumnat, pares i mares...), portarà a terme la planificació d'activitats, plasmada en el Pla de Centre, i la seua avaluació en la Memòria final de curs.

FINANÇAMENT D'AQUEST MODEL ORGANITZATIU IDE JORNADA E) finançament de l'activitat educativa en aquest model organitzatiu s'ha de realitzar per l'Administració, donat el seu caràcter de servei públic.

El finançament pot seguir una doble via: - Directa, per part de l'Administració Educativa.

- Indirecta, per part d'altres Conselleries mitjançant els oportuns convenis. S'ha d'assegurar per part de l'Administració la transferència suficient de fons als Ajuntaments que, per la seua manca de recursos, no pugnen cobrir altres serveis que aquells als que legalment estan obligats.

El finançament provenient de les distintes Conselleries és necessari per a: a) Dotar de la infrastructura (instal·lacions, personal i mitjans materials) precisa

per a satisfer les necessitats derivades de les activitats "reglades" comun es i de les "no reglades" fixades per cada Comunitat Educativa. b) Dotar de menjadors escolars, i de la dotació econòmica necessària, a tots els centres que ho sol·liciten, i del personal necessari per a atendre-los, de forma que no siga el professorat el qui cobresca aquest servei.

L'Administració Educativa com a tal haurà de proveir el finançament suplementari que permeta l'augment de plantilles per possibilitar la reducció generalitzada de l'horari lectiu del professorat, l'ampliació del professorat de suport (1 per cada 5 unitats), l'ampliació de la quota de substitucions fins assolir el 7% de la plantilla, la reducció específica de l'horari de docència directa per al professorat de més de 50 anys, la generalització a tots els centres de totes les especialitats, i el capítol dedicat a perfeccionament i formació de tot el professorat actual.

El cost econòmic d'aquest model d'organització, independentment del tipus de jornada que cada comunitat educativa autònomament establesca, és important. No obstant això, avançar cap a ell fins aconseguir al menys un 6% del PIB és una obligació de qualsevol Estat Democràtic i una necessitat ineludible si volem que l'aplicació de la LOGSE no es quede en una simple reforma administrativa. Òbviament els criteris que han de guiar el finançament proposat han de ser: - Aprofitament màxim de tots els recursos que dediquen les distintes Administracions a activitats educatives o culturals per a la infantesa i la joventut.

- Augment dels recursos destinats al servei públic educatiu.

- Garantia que no es produesquen discriminacions en l'ús d'aquest servei educatiu. S'ha de corregir la injustícia derivada de que centres escolars que reben alumnat de medis sòcio-econòmics més alts puguen resoldre millor l'atenció a l'alumnat en activitats "extracurriculars".

POSADA EN PRÀCTICA DEL MODEL - L'Administració Educativa, tras la negociació corresponent, establirà el marc normatiu que possibilite l'organització escolar en jornada continuada o d'altre tipus a les Comunitats Educatives que democràticament ho decidesquen.

- El Consell Escolar de cada centre, amb la participació de tots els sectors, elaborarà el projecte global d'activitats i ho plasmarà al seu Pla de Centre.

- Cada Consell Escolar Municipal establirà criteris comuns per a tot el municipi i organitzarà l'ús dels recursos per a tots els centres i alumnat.

PER UN NOU SINDICALISME EN LA UNIVERSITAT L'INICI I LA VOLUNTAT Sota aquest lema el nostre Sindicat presentà la seua candidatura a la Junta de Personal Docent i Investigador de la Universitat de València en les proppassades Eleccions Sindicals.

L'organització va fer un esforç important en fer el pas de presentar el seu model també a l'àmbit de l'ensenyament universitari, àmbit que fins aleshores no havia format part de la seua pràctica sindical quotidiana. La decisió, si bé precipitada pels esdeveniments i no suficientment debatuda en aquell moment al si de l'organització, era necessària per a un sindicat que com el nostre té la voluntat d'estar present en tot el cicle educatiu, donant alternatives globals.

La Universitat ha de ser una part més de la nostra concepció sindical si tenim la voluntat de continuar sent el sindicat majoritari a l'ensenyament, i no únicament a l'ensenyament públic no universitari.

En tot cas, hem d'explicar que en el moment de les eleccions només ens vam proposar presentar candidatura de l'STE-PV en una de les tres universitats -ara ja en són quatre- que aleshores existien al País Valencià.

Les raons fonamentals de començar el nostre treball a la Universitat de València van ser que al si d'aquesta universitat existia un nucli de gent afiliada al nostre sindicat i que intuíem que existia un sector important de gent que podia ser receptiu al nostre missatge.

Perquè hem de tenir present que ja feia anys que la nostra gent havia estat present -de forma més palesa i organitzada a la Universitat de València-, des d'altres plataformes i/o a títol individual, en la vida universitària, dinamitzant les pràctiques democràtiques i aprofundint en el model d'Universitat pública, arrelada a la realitat social i nacional del País Valencià, i compromesa en la defensa i l'exercici dels valors de la pau, la tolerància, la crítica i la protecció del medi natural, participant activament en el Bloc Progressista, defensant les seues Bases Programàtiques, i donant-li suport com a model unitari d'organització progressista a la Universitat, tot i mantenint la independència crítica en el seguiment de la gestió.

El resultat de les eleccions -més d'un 10% de vots i 3 delegats en la junta de PDI- així ens ho demostrà i ha marcat la fita inicial de la nostra compareixença organitzada en aquest sector.

I tornem al principi el model sindical que representem s'ha afiançat ja en altres sectors del món educatiu, però era i és un nou model sindical a la Universitat, que com a tal es presentava i apostava pel treball sindical. Era un repte, és un repte. Les dificultats i els entrebancs, no només els interns -explicables i superables- sinó fonamentalment els externs, els promoguts per d'altres organitzacions sindicals que s'anomenen "unitàries i de classe" però que no dubten en recórrer a un boicot sectari i poc democràtic abans, durant i després de les eleccions, no han de fer sinó encoratjar-nos en el nostre afany.

Fer una proposta de treball sindical en la

Universitat, per a un sindicat com el nostre ha de ser un avanç important de reflexió interna i externa. Encetar un procés d'actuació sindical a la Universitat des de coordenades que no són habituals a l'àmbit en què treballem ens obliga a exposar les línies fonamentals que van a regir les nostres tasques.

CONSIDERACIÓ UNITÀRIA DEL PROCÉS EDUCATIU Una d'aquestes línies és la consideració unitària del procés educatiu. Malgrat que teòricament- alguns col·lectius i sindicats progressistes plantegen les seues estratègies basant-se en aquest principi, un dels trets de la pràctica sindical quotidiana és l'absolut oblit, fomentat i assolit per l'Administració, que els treballadors i treballadores de l'Ensenyament participen en un procés els components bàsics del qual són idèntics, tot i acceptant les lògiques variants. Aquest abisme entre pràctica i teoria posa de manifest tendències corporativistes que s'evidencien, per exemple, en la manca de previsions en relació a la promoció ordinària de treballadors d'un nivell a un altre, o la falta de coordinació dels diferents sectors en les mobilitzacions, i posa de manifest en definitiva una visió parcial i com a tal incompleta de la realitat educativa.

EN DEFENSA DE L'AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA Des d'una profunda crítica a l'actual sistema de representació sindical i funcionament institucional, cal manifestar que en tot cas la nostra activitat es defineix en defensa de l'autonomia universitària i per l'aprofundiment i ampliació real de competències per part de la Generalitat Valenciana, per tal que puguen ser negociades amb la Conselleria totes aquelles qüestions de l'àmbit universitari de trascendència sindical, de tal manera que s'hi cree un mecanisme que evite situacions absurdes emparades sota el pretexte de l'autonomia universitària, com ara l'ampliació de plantilles, canvi de categoria del personal, etc., temes que més bé depenen dels pressupostos de la Generalitat que de la voluntat de la pròpia Universitat.

UN MODEL DE FUNCIONAMENT DEMOCRÀTIC I ASSEMBLEARI L'STE-PV s'ha caracteritzat des de la seua fundació per mantenir un model de funcionament democràtic, assembleari i decididament antiburocràtic, i açò no sols en allò referent

33

als mecanismes interns de presa de decisions, sinó també -i sobretot- en el sentit de plegar la seua activitat a les inquietuds de les treballadores i treballadors, afavorint i potenciant les decisions assembleàries dels diferents col·lectius, tractant així d'evitar tota actitud sectària i d'exclusió que des de posicions suposadament progressistes es puguen manifestar.

PARTICIPACIÓ POLÍTICOSOCIAL EN LA UNIVERSITAT Enllaçant amb el model de funcionament exposat i en relació a problemes no estrictament sindicals però de trascendència políticosocial que indubtablement ens afecten com a treballadors i ciutadans, creiem que al voltant de la nostra posició sindical és possible i altament escaient la reflexió i l'exposició de línies d'actuació en la universitat, relacionades críticament i amb una actitud constructiva i enriquidora amb col·lectius com els actualment existents al si del Bloc de la Universitat de València per una Universitat Pública i Valenciana. Un dels trets diferenciadors del món universitari mercè de la seua autonomia organitzativa és la participació de tots els seus membres en l'elecció dels seus propis òrgans de govern personals i col.lectius; és per això que també hem d'estar presents activament en aquests àmbits de participació.

EL NOSTRE COMPROMÍS AMB EL PAÍS VALENCIÀ Finalment, cal dir que per a nosaltres l'indefugible problema de la normalització lingüística s'ha d'entendre des del reconeixement del català com la nostra llengua de cultura, de la nostra cultura nacional, la utilització de la qual ha d'abastar no sols l'àmbit de la comunicació quotidiana col·loquial o administrativa sinó també la tasca docent i investigadora i la pròpia producció científica. Estem organitzats en el territori del País Valencià, treballem per la llibertat nacional del nostre poble i mantenim una confederació amb els companys dels STEs de les altres nacionalitats i regions de l'Estat Espanyol.

ELS RESULTATS I EL BALANÇ Els nostres resultats electorals en la Universitat de València els hem de considerar bons i alhora hem de celebrar que els altres sindicats de classe hagen mantingut les seues posicions, tot entenent que amb els nostres resultats es confirma allò que des de l'STEPV anunciàvem: hem introduït a la universitat un model sindical que dinamitzarà per l'esquerra l'esforç unitari de tots i totes els qui hem optat per una Universitat pública, democràtica, anti-jeràrquica, de qualitat, crítica i valenciana.

Hem de valorar positivament els resultats de les eleccions sindicals de 1990 perquè han significat més d'un 10% de vots, aconseguint tindré presència en totes els centres i campus que conformaven aleshores la Universitat de València -Castelló encara en formava part-, tres delegats en Junta de P.D.I., constitució d'una Secció Sindical, augment de l'afiliació...! tot això malgrat el poc de temps amb 34

que acaràrem el repte, la manca d'infrastructura de l'STE a la Universitat, la forta infraestructura de la resta de sindicats, l'actitud entrebancadora de CC OO, i un cert ambient d'escepticisme (el vot "útil" a CC OO ha funcionat entre gent que pot treballar amb nosaltres), i el poc d'interès que les eleccions sindicals tenen en la Universitat, on l'abstenció supera el 60%.

Tot açò ens ha de transmetre satisfacció i il.lusió per al treball futur, perquè hem consolidat un grup inicial de gent amb ganes de treballar, perquè hi ha hagut gent que s'ha anat animant durant el procés i gent que s'ha animat en veure els resultats. Ara el problema és de consolidació i d'ampliació, i no únicament a la Universitat de València.

Hem de mantindré l'activitat sindical.

Podem créixer -hem de veure com- i tenim i hem de buscar un espai en la resta d'universitats valencianes.

Des de la nostra perspectiva els factors que han influït en els resultats aconseguits per l'STE-PV en aquestes eleccions sindicals han estat fonamentalment el fet de presentar-nos com un sindicat nacionalista amb un model assembleari i autònom, però també la composició de la nostra llista, la gent que formava part de la nostra candidatura, perquè hem de tenir present que l'àmbit universitari és un àmbit reduït on tothom es coneix, i probablement la novetat que la nostra opció representava.

En tot cas, i per al futur, no podem oblidar que som un sector dèbil que s'ha de reforçar, i que ho som tant internament com externa.

De les quatre universitats valencianes només estem representats en una. Si bé mantenim activitat sindical de forma no esporàdica també en la Universitat Jaume I en la qual encara no s'han fet eleccions sindicals per ser de nova creació.

També hem de parlar de la nostra situació en d'altres àmbits de representació sindical.

A nivell de País Valencià, hem de dir que la Mesa sectorial d'Universitats encara no s'ha constituït. L'única Mesa que existeix s'ha constituït dintre de la Universitat de València en la qual, passades les eleccions del 90 i entenent que tal com marca la llei hi tenim dret a participar, hem demanat diverses vegades estar presents -només ho estan CCOO i UGT- i sempre ens hem trobat amb la negativa de CC OO. A nivell estatal està constituïda la Mesa de Negociació amb el MEC. Si bé en la Universitat la major part de problemes s'acaren en el marc de cadascuna gràcies a l'autonomia tutelada-de què gaudeixen, hi ha qüestions que encara es decideixen a Madrid i són qüestions importantíssimes com el model retributiu del professorat i el procés de reforma del capítol de professorat de la LRU. És per això que, en el marc de les Jornades de Professorat Universitari que vam fer l'any passat a La Laguna, vam veure la necessitat de plantejar davant del MEC i de la resta de sindicats la nostra participació en l'esmentada Mesa. A hores d'ara ja s'ha fet la demanda; la resposta del MEC va ser que traslladaria la nostra demanda a la Mesa, la resposta de CC OO en l'Assemblea Estatal de Delegats de Juntes de PDI (Madrid, abril 1991) va ser de rebuig total d'aqueixa possibilitat.

Sobre el balanç de la nostra activitat, només pot ser que positiu, atenent la nostra situació. Des que hem començat el treball sindical a la Universitat hem intentat no desen-

tendre res, ni a nivell intern ni extern. Hem treballat a la Junta de PDI de la Universitat de València, però també al seu Claustre. Hem posat en marxa un Full Informatiu intentant que arribe la informació i les nostres posicions al professorat de les quatre universitats valencianes; hem promogut recursos contra l'aplicació del Decret de Retribucions, i en aquest sentit hem participat confederalment en la darrera trobada de Juntes de PDI des d'una posició molt crítica no només contra l'aplicació del decret, sinó contra el mateix decret; vam organitzar un grup de treball a la darrera Escola d'Estiu, sobre "La renovació pedagògica, també a la Universitat"; vam participar activament en la Convocatòria per la Pau de la Universitat de València nascuda arran de la Guerra del Golf; hem seguit de molt a prop la posada en marxa de la Universitat Jaume I, fent propostes progressistes i unitàries per a la participació sindical en aquesta universitat; hem participat i promogut la coordinació interna amb la resta del sector dintre de la Confederació STEs, trobada d'Abril de 1990 en La Laguna; hem llançat la Campanya per la Revaloració Social del Treball Docent i Investigador i confluït en una Campanya per la defensa de la Universitat Pública amb d'altres organitzacions i sectors (Personal d'administració i serveis, alumnat...).

Molt ens queda per fer; tenim, no obstant, la voluntat i la il.lusió.

EL FUTUR I LES PROPOSTES Importants debats hi ha ara mateix plantejats en el món universitari, als quals tenim l'obligació de donar resposta, sense perdre de vista que la defensa de l'autonomia de la Universitat és eix fonamental de la nostra visió, i que la Universitat que volem ha de ser pública i valenciana.

Els debats plantejats són en realitat els que no va voler tancar la LRU, i els que la seua aplicació ha desenvolupat, afegint-hi els que s'obrin també amb la posada en marxa de la LOGSE i la manca de coordinació d'ambdues reformes, una per acabar, l'altra per començar.

Debats que van des de quina ha de ser la formació inicial del professorat universitari i no universitari; quina ha de ser la participació de la Universitat en la formació permanent i el reciclatge del professorat no universitari; què passa amb les retribucions del professorat universitari, excessivament jerarquitzat i deshomologat; forma o no part de la funció pública l'ensenyament, com es concreta; s'està privatitzant la Universitat pública per manca de finançament; la creació d'universitats privades, és necessària?, és complementària?, passarà com en la resta de nivells educatius?, és aquesta la solució a la massificació de les universitat públiques?; la reforma dels Plans d'Estudis, serà reforma sense diners?, només un canvi de noms?; les universitats valencianes avançaran camí en la seua coordinació des del País Valencià?, es coordinaran amb les universitats de les Illes i de Catalunya?, s'hauran de coordinar només des d'un marc estatal?; amb la reforma de professorat que proposa el MEC, podrem avançar en la creació de la figura de "professorat propi"?, s'acabarà la precarització del treball del professorat associat?, el professo-

rat interí millorarà les seues condicions de treball?; hi haurà una política de beques per a la investigació des de la Universitat?, des de la Generalitat Valenciana?, només des del Ministeri?; com acabarem amb la massificació de les universitats?, serà possible una ràtio de 40?; serà possible la normalització lingüística a la Universitat? a totes o només a alguna? la docència en català?; podrem decidir des de les institucions valencianes (Conselleria, Universitat, consells socials) què ens interessa investigar?... És ben evident que necessitem temps per al debat, per a la reflexió. Els interrogants s'han d'anar tancant amb la participació de tothom.

En tot cas, fet e) balanç i vistes les perspectives de futur que podem tindré, sí que volem avançar algunes línies d'intervenció que haurem de seguir.

POLÍTICA UNIVERSITÀRIA La política educativa en la universitat en els darrers anys ha vingut condicionada per la posada en marxa i desenvolupament de la LRU, una llei que el propi Govern central pretén ara reformar.

Com ja hem manifestat, des de la nostra perspectiva, nacionalista i progressista, entenem que la LRU no ha resolt alguns del problemes fonamentals i heretats que suporta la Universitat: l'autonomia universitària, la democratització de l'accés i del funcionament de la Universitat, la relació amb la societat, l'arrelament al medi -aspecte fonamental en el tema de la llengua pròpia-, i la reestructuració de les plantilles docents. Tanmateix considerem escaient fer-ne una breu caracterització:

Sobre la privatització Aquesta llei en permetre la privatització de la universitat i l'aplicació de mesures selectives en l'accés als estudis superiors, consagra una estructuració elitista d'aquests. La política desplegada pel PSOE ha reforçat l'eiitisme: pujada de les taxes acadèmiques, aplicació de la selectivitat i "numerus clausus"; d'una banda insuficient cobertura de beques i ajudes a l'estudi, de l'altra la potenciació d'universitats privades; avanç greu de la privatització de la Universitat pública, permetent que es posen a disposició d'interessos privats els recursos humans i materials de la Universitat pública.

Sobre l'autonomia S'ha accedit a una autonomia excessivament tutelada. L'Estat s'ha reservat importants competències en ensenyament superior: des de la fixació de les retribucions del professorat fins a la definició d'una part important dels continguts del nous plans d'estudi. A més a més, l'ambigüitat en la definició de les competències en matèria universitària de les Comunitats Autònomes ha generat importants disfuncions.

Així mateix, amb la reforma de la LRU que ara se'ns proposa el PSOE pretén limitar encara més l'autonomia de cada universitat per a configurar la seua plantilla docent, sobretot pel que a l'accés i al finançament de les retribucions.

En un altre tema, per a nosaltres fonamental, com és la reforma dels plans d'estudi, la nostra participació ha estat tan limitada que serà molt difícil que els estudis que s'impartesquen s'adapten veritablement a les necessitats de la realitat valenciana.

Per a nosaltres la creació de la figura de "professorat propi" possibilitaria, finalment, l'exercici real de l'autonomia universitària en matèria de professorat; només aleshores cada universitat podria decidir per e'ia mateixa l'estructura i tamany de la seua plantilla, amb la importància que açò té per a poder donar una resposta flexible a la demanda que en matèria de docència i investigació li planteja la societat.

Sobre la participació La reestructuració dels òrgans de participació que s'ha fet no ha deixat de ser una democratització formal -que no real- de la vida interna de les universitats. S'ha dificultat així tant el funcionament eficaç i dinàmic com la participació real dels distints agents de la comunitat universitària, que entenem massa limitada en el cas del PAS i de l'alumnat, i excessivament privilegiada en el cas d'alguns sectors del professorat.

Sobre les plantilles docents La reestructuració de les plantilles docents ha fracassat. La sacralització i legitimació del model funcionarial com a única via d'accés a l'estabilitat, així com els intents de potenciar la jerarquització econòmica del professorat, han portat a un agreujament dels problemes històrics, de forma que no només no s'han eliminat diferències com les existents entre escoles universitàries i facultats, o entre numeraris i contractats, sinó que se n'han creat de noves per la via dels complements introduïts en el sistema retributiu.

Una política que es vulga progressista, nacionalista, en definitiva transformadora de la situació actual, ha de propugnar l'organització i mobilització de la comunitat universitària i la societat valenciana al voltant d'un model d'Universitat diferent, que ha de tindré els següents trets:

UNIVERSITAT PUBLICA Entenem la Universitat com un servei de la societat i per a la societat, açò tant pel que fa al seu finançament com pel que fa al control que sobre la seua tasca s'exerceix. És per això que rebutgem tots els intents de privatització, els retalls al seu finançament, entenent que s'ha de garantir un finançament públic integral per a les universitats.

Pública també, perquè la seua tasca principal ha de ser el compromís amb la societat que la finança però des d'una òptica de progrés i de canvi d'aqueixa societat.

Pública, per a tractar de millorar les oportunitats d'accés a l'ensenyament superior. Per això, és necessari eliminar totes les barreres selectives implícites i explícites que remeten, en última instància, a la discriminació social.

UNIVERSITAT DEMOCRÀTICA Defensem la plena democratització del saber i de la ciència, la tècnica i l'art i, en concret, de tots els òrgans de gestió i govern de la Universitat, com a garantia per a una major participació. Reclamem una major presència i protagonisme de l'alumnat i del personal d'administració i serveis, que també conformen la comunitat Universitària.

Entenent que la Universitat pública valenciana ha d'estar al servei del poble valencià i per tant integrada en la seua dinàmica social, creiem necessari que s'amplie la participació a d'altres organitzacions, ara excloses, en els Consell Socials, que com a òrgans de participació de la societat en l'ensenyament superior també han de reforçar els seus vincles amb els òrgans interns de la universitat, i reobrir el debat sobre les seues funcions. Alhora que entenem com a molt necessària la creació d'un Consell Social Universitari a nivell de País Valencià.

UNIVERSITAT VALENCIANA Aprofundint en la idea d'integració en la dinàmica social, és necessària la coordinació de les quatre universitats valencianes i el desenvolupament d'una política unitària en l'ensenyament superior en el País Valencià, perquè entenem que les universitats valencianes s'han de coordinar des del País Valencià i també, han de reforçar els seus vincles amb la resta d'universitats amb les quals comparteixen llengua i cultura, les universitats de les Illes i de Catalunya. Hem d'anar avançant en el projecte d'Universitat Pública Valenciana que defensem.

La Universitat ha de ser un agent dinàmic en la normalització de la nostra llengua. La institució universitària té un paper fonamental en el desenvolupament de la cultura i la llengua d'un poble, per la seua posició social juga un destacat paper a l'hora de prestigiar determinats usos de la llengua (científics, administratius...) que són fonamentals per al desenvolupament ple de les funcions socials de la llengua. És per això que la Universitat valenciana ha d'afavorir i potenciar el català com a llengua universitària. La Universitat valenciana ha d'afavorir que el valencià siga llengua vehicular en la seua administració, però també en la seua docència i en la seua investigació.

En aquest context advers que hem caracteritzat, de privatització i precarització econòmica de les universitats, així com d'incertesa davant la reforma dels plans d'estudi i de la pròpia LRU, s'haurà d'emmarcar l'acció sindical de l'STE-PV, que haurà d'atendre preferentment a la situació dels col.lectius menys afavorits (professorat contractat, becaris... ), a les millores de salaris i pensions, a la consolidació i ampliació de la plantilla docent i a la revaloració i millora de la docència i la investigació.

35

RESOLUCIONS NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA La PLANIFICACIÓ que reclamem ha d'atendre en l'àmbit educatiu actuacions com ara les següents: ensenyament del valencià a Des de la seua fundació el nostre sindicat La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, les zones castellano-parlants amb un tractaha estat compromès amb la recuperació del valencià i ha treballat per a que açò fóra una juntament amb la normativa legal que la ment específic, expansió de l'ensenyament en realitat. De fet, la defensa de la llengua ha desenvolupa, és el marc jurídic i, alhora, valencià en primària i secundària als centres estat un dels trets definidors de l'STE-PV, del l'instrument de què disposem per a impulsar públics i als centres privats, catalogació de llocs de treball, normativa específica per a qual tots en tenim consciència perquè s'arrela el procés de normalització lingüística.

Tanmateix no ha tingut la força normalitza- secundària, desplegament de l'aplicació a en la nostra acció sindical.

Dit açò, també hem de dir que si bé els dora que un ampli sector social demanava, i a l'àmbit universitari, suport econòmic i de principis més generals de defensa i compro- més a més el seu desplegament ha resultat recursos per al professorat i els centres que mís amb la nostra llengua ens han servit de una eina complicada d'utilitzar i no tan pro- fan ensenyament en valencià, desaparició de marc per a desplegar el nostre treball diari, no ductiva com la situació del valencià necessita. tots els entrebancs legals a una efectiva norTant pel seu contingut com pel seu desple- malització del valencià com a llengua vehicuhem sabut concretar-los amb l'agilitat que necessitava i necessita la situació educativa, gament, la LUEV és una llei que regula certs lar de l'ensenyament, Pla de Normalització social i política que a partir de l'aprovació de usos del valencià però no és una llei de nor- Lingüística als centres per afavorir l'ús del valencià en la seua vida interna, revisió i aval'Estatut d'Autonomia s'ha generat al País malització lingüística. luació del pla de reciclatge per al professorat, Valencià.

Al costat de la bondat d'intencions que la disseny d'un Pla de Formació Específic pel El sindicat necessita aprofundir en la política lingüística pròpia si vol atendre correcta- Llei manifesta, dominen les deficiències en que fa al valencià i la seua didàctica. ment la situació que se'n deriva de dos fets l'articulació de mesures operatives, llacunes La Reforma Educativa en el País Valencià fonamentals: per una part, és el sindicat majo- decisives i omissions greus. Exemples ben ha de consolidar definitivament la presència ritari de l'ensenyament al País Valencià, la significatius del que diem són: la despropor- del valencià com a llengua pròpia de l'ensequal cosa ens obliga a donar resposta i a fer ció entre la declaració del valencià com a nyament al llarg de totes les etapes i cicles propostes, i per altra banda, la Llei d'Ús llengua pròpia "de la Generalitat i de la seua educatius, obligatoris i post-obligatoris, des enceta un procés i emmarca un camí del qual Administració pública, de l'Administració de l'escola infantil a la universitat. Açò s'ha local i de les altres corporacions..." i àdhuc de fer de forma progressiva, amb ritmes i formem part estigam o no d'acord.

De tot el que s'ha dit fins ara se'n deriva la com a llengua oficial del País i la regulació metodologies diferents per als diferents cicles necessitat de fer una anàlisi del desplegament de les actuacions corresponents; la inexistèn- i les diferents realitats educatives. normatiu i de l'aplicació de la LUEV, tant pel cia d'una entitat, institució, organisme, que Pel que fa a la incidència de la LUEV en que fa a l'ús social de la llengua com a la siga l'encarregada de fixar la norma; es carre- d'altres àmbits de la societat valenciana el introducció del valencià a l'àmbit educatiu, a ga la incidència de la Llei fonamentalment resultat és prou més decebedor. De fet, la partir de la qual bastir tot un seguit de pro- sobre un sector determinat: l'ensenyament; la poca "valencianització" de la societat només postes que configuren la nostra acció sindical. Llei és un recull dels drets lingüístics dels s'ha fet en àmbits pròxims a les institucions, Entenem que a partir d'ara l'àmbit educatiu valencians valenciano-parlants, en tant que sobreto, a les de caire cultural. serà l'àmbit de la Reforma, que també serà la drets individuals, i obvia el conflicte lingüísEls mitjans de comunicació, un altre objecnova estructura amb la qual es definirà el tic com a situació col·lectiva, per la qual cosa, tiu de la LUEV, mereixen un comentari a paper del valencià a l'ensenyament. Reforma en obviar el problema, no entra a resoldre'l. part. Malgrat la creació de la RTVV, amb una Cas a part és la contribució que es fa al forta inversió econòmica, la decisiva influèni valencià apareixen íntimament lligats.

La situació sociolingüística valenciana, Secessionisme Lingüístic, no només per no cia dels mitjans de comunicació en la nostra caracteritzada pel Conflicte Lingüístic, que reconèixer la unitat de la llengua i el seu nom societat, les expectatives favorables a l'ús del podríem resumir com la substitució quasi científic, el català, sinó també per arribar a valencià en aquest mitjà, els resultats van en consumada del valencià pel castellà, i la con- usar, i per tant legitimar, l'expressió "llengua direcció contrària a la que marca la pròpia sideració del català al PV com a llengua valenciana" en el text de la Llei.

Llei de creació d'aquests mitjans, sobretot en Malgrat tot, la Llei ha fet possible que el el cas de la televisió, que ha mamprés una minoritzada, ens aboca o a la substitució total del valencià o a l'aposta per un procés de nor- valencià com a assignatura entrarà de forma castellanització galopant i progressiva de la malització que redrece el valencià a tots els generalitzada a totes les escoles del País seua programació, amb les conseqüències que Valencià i ha donat cobertura legal a la inicia- això comporta no només sobre el públic, sinó àmbits d'ús.

No hi ha dubte que el nostre sindicat està i tiva de pares, mares i professorat per a esten- també sobre activitats econòmiques colateha d'estar fortament compromès amb la nor- dre el valencià com a llengua vehicular de rals, com ara el doblatge, la publicitat..., en malització, entesa no només com un procés l'ensenyament. definitiva, sobre el món productiu, que, així, Aquest fet no respon, en absolut, a una pla- es substrau del procés de normalització. És social extern en si mateix, sinó com un procés intern que el faça coherent i el convertesca en nificació elaborada i dirigida des de l'Admi- clar que la Televisió Valenciana complirà el nistració, l'actuació de la qual s'ha caracterit- paper per al qual es va crear si és una televiuna eina de normalització social.

Al mateix temps, som conscients que sense zat per la IMPROVISACIÓ, el "deixar fer" o, sió íntegrament en valencià. una major coordinació entre les administra- en el pitjor del casos, entrebancar la iniciativa En el camp de la premsa escrita només cions autonòmiques dels països que tenim la de la comunitat educativa. podem parlar de revistes i d'excepcions Hem d'exigir a l'Administració el desple- (Camacuc, Boom, El Temps), i pel que fa a la llengua catalana com a comuna serà impensable una autèntica normalització. Per això cal gament màxim de les possibilitats d'actuació ràdio, s'obri Canal 9 i es tanca Ràdio 4; és empentar l'Administració valenciana per tal contingudes en la LUEV, i que ho faça mit- ben eloqüent. que coordine esforços a partir de la Direcció jançant una PLANIFICACIÓ que comence L'altra iniciativa institucional, la creació de General de Política Lingüística amb l'Admi- pels objectius, continue per definir els models la qual provocà una certa expectativa, va ser nistració catalana i balear, tant pel que fa educatius adients i explicite els recursos la creació d'una Direcció General de Política referència al camp educatiu com pel que fa humans i materials amb la seua corresponent Lingüística. Ara bé, ni el joc que ocupa dins dotació pressupostària. referència al nivell d'ús de la llengua.

CAP A LA NORMALITAT

36

LA LUEV I EL SEU DESPLEGAMENT

de l'estructura del Gover Valencià com a part de la Conselleria de Cultura és el més adequat per a una Direcció General que ha de coordinar tota l'activitat del Govern en matèria de llengua, ni el pressupost que gestiona pot atendre els objectius que hauria d'acomplir.

Aquesta Direcció General ha d'estar adscrita a Presidència, amb un pressupost suficient per a portar endavant actuacions que impliquen a totes les Conselleries i a les seues actuacions institucionals.

No deixa de ser una paradoxa que l'Administració encarregue enquestes sobre ús del valencià, el resultat de les quals assenyala clarament expectatives favorables a l'increment de l'ús, i al mateix temps, que d'açò se'n deriven actuacions com les que acabem de descriure. A més a més d'una paradoxa, és una mostra que la LUEV no està servint per a planificar la normalització del valencià amb

objectius ben clars, si no és que hi ha "objectius ocults" que s'adiuen amb aquesta política.

escrites fetes com a sindicat han de ser en .valencià, en l ' à m b i t intern sempre, i en l'àmbit extern també, excepció feta de la nostra actuació a les zones castellano-parlants, on adoptarem criteris flexibles que garantesquen la possibilitat d'aqueixa comunicació.

EL SINDICAT COM A EINA DE Tot açò sense perjudici del respecte dels drets lingüístics individuals assumits pel nosNORMALITZACIÓ tre sindicat.

Mitjançant aquesta declaració, el conjunt El sindicat és coherent amb la seua pròpia del sindicat defineix el seu objectiu de noracció sindical quan aplica internament allò malització, per a assolir el qual inicia un proque diu sobre la normalització del valencià. cés irreversible i progressiu, que és, al mateix En conseqüència, la llengua pròpia de temps, la seua aportació a un projecte més l'STE-PV és el valencià, en tant que col·lec- global, el subjecte del qual és la societat tiu identificat amb la societat de la qual pro- valenciana. cedeix i en la qual s'hi insereix. El valencià El Congrés delega en el Secretariat Nacioha de vertebrar la nostra acció sindical, per- nal per a que es concrete la línia d'acció sinquè ha de vehicular la comunicació col·lecti- dical quant a la política lingüística pròpia; va. aquesta s'articularà després d'un procés de Açò significa que les comunicacions orals i debat intern al llarg d'aquest any.

SOBRE L'EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES I. CAL UNA LLEI D'ADULTS A l'igual que han fet ? I tres comunitats autònomes amb plenes competències educatives (Andalusia, Catalunya, Galícia..), cal la promulgació d'una Llei d'Educació de Persones Adultes al País Valencià.

Aquesta LLEI hauria de recollir la filosofia expressada en el Marc curricitlar per a l'Educació de Persones Adultes al País Valencià, a més de servir de referència per a totes les actuacions derivades de la Formació de persones adultes.

Necessàriament la Ley comportaria l'establiment d'un finaçament per a poder desenvolupar-la.

Caldria que la Llei crearà l'Institut Valencià d'Educació de Persones Adultes, com a una superestructura operativa que coordinarà totes les institucions i/o iniciatives que tinguen relació amb aquest tema, en qualsevol dels seus aspectes formatius, acadèmic, ocupacional o de participació i inserció social.

Els centres haurien de contemplar-se com a vertaders dinamitzadors dels projectes educatius de base territorial (PBT) i han d'intervindre necessàriament en les actuacions locals de desenvolupament comunitari.

II. SOBRE ELS PROGRAMES MUNICIPALS La inclusió dels Programes Municipals com a centres públics d'Educació de Persones Adultes en el marc de la futura Llei de l'EPA, haurà de garantir tota una sèrie de mesures que milloren les condicions del professorat i dels centres. Mentre no es promulgue la Llei demanem l'adopció de forma inmediata de les següents mesures: - Estabilitat del professorat, mitjançant un contracte de treball estable per a tot el professorat dels programes municipals per paí't dels Ajuntaments.

- Contractació o provisió de places per concurs públic de : mèrits, segons les condicions que establesca la futura Llei.

- Equiparació econòmica i laboral del pro-

fessorat dels programes municipals amb la resta del mateix nivell de funcions.

- Control per part de la Conselleria de tot el sistema de contractació del professorat, i vetllar per l'aplicació dels drets laborals d'aquest.

- Que la subvenció de la Conselleria estiga en funció del nombre d'activitats i/o alumnat, així com del cens de la població.

- Que s'eixample l'oferta d'activitats a tots els torns possibles (matí, vesprada i nit), amb el consegüent augment de la plantilla del professorat.

- Dotació de material didàctic per part de la Conselleria.

- Construcció d'edificis propis dins d'un complee sociocultural, mitjançant el previ conveni entre la Conselleria, la Diputació i els Ajuntaments.

- No discriminació del professorat dels programes municipals en els Plans de Formació del Professorat.

III. DESENVOLUPAMENT DE LA LOGSE A) SOBRE LA NOVA SITUACIÓ SÒCIO-EDUCATIVA - Els centres, que fins ara estan capacitats per atorgar el títol de Graduat Escolar, han de seguir exercint la seua funció adaptant-se al nou nivell en formació bàsica establint per la LOGSE, el Graduat en Secundària Obligatòria. Per tant, els actuals centres de formació bàsica de persones adultes, han d'ampliar la seua oferta actual al Graduat en Secundària Obligatòria amb avaluació contínua.

- Es també l'hora de plantejar-se una oferta presencial adaptada a les persones adultes que permetesca obtenir les altres titulacions o situacions previstes en la LOGSE. En concret, cal l'adopció de mesures administratives que possibiliten iniciar experiències, a nivell comarcal, d'algunes línies de Batxillerat i de Formació Professional específiques per a persones adultes, i de preparació a les diverses proves d'accés al Batxillerat, als Mòduls 2 i 3

d'FP i a la Universitat (majors de 20, 23 i 25 anys).

- Cal, igualment, iniciar experiències de Formació Professional Ocupacional, tal i com contempla la LOGSE, i desenvolupar una normativa específica.

- Com a conseqüència dels apartats anteriors, caldria una adaptació i diversificació del Nou Marc Curricular a la nova situació sòcio-educativa creada, introduint en l'avaluació del sistema de crèdits.

B) SOBRE ELS CENTRES D'EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES - El Centre ha de convertir-se en un element dinamitzador dels Projectes Educatius de Base Territorial o sectorial.

- En els centres haurien d'intervenir equips multiprofessionals, mestres, persones llicenciades, animadores socioculturals, de treball social, de mestres de taller, de psicopedagogia.

C) SOBRE EL PROFESSORAT D'ADULTS - En primer lloc, hem de manifestar la nostra disconformitat amb el fet que la LOGSE no haja recollit la reivindicació del Cos Únic Docent, la qual cosa ha impedit solucionar molts dels problemes que afecten a l'ensenyament.

- Fins que no siga realitat el Cos Únic Docent, i en tant que qui ha de signar les actes del Graduat en Educació Secundària han de ser persones llicenciades o equivalents (Articles 24.1 i 54.2) i, en el cas de centres depenents directament de l'Administració educativa, hauran de pertànyer al Cos de Professorat d'Ensenyament Secundari (Disposició Addicional 10.1), reivindiquem la mobilitat entre els cossos docents.

- En conseqüència amb el punt anterior, les persones mestres d'EPA, amb la titulació requerida, han de poder accedir al Cos de Professorat d'Ensenyament Secundari mitjançant un Concurs de Mèrits.

37

- El professorat d'aquests centres, que supere el concurs esmentat en l'apartat anterior i accedesca a) Cos d'Ensenyament Secundari, ha de poder romandre en la seua destinació actual, sense importar l'especialitat a què haja estat adscrit.

- Les persones mestres amb destinació definitiva en un centre de persones adultes hauran de poder impartir indefinidament el primer cicle de la Secundària Obligatòria, tal i com indica la disposició transitòria quarta de la LOGSE. - L'Admistració educativa ha de crear l'Especialitat en EPA i reconèixer l'habilitació en aquesta especialitat al professorat amb la suficient experiència en els centres d'EPA. - Les noves diplomatures plantegen noves possibilitats de formació inicial per als educadors i educadores d'EPA. La diplomatura d'Educació Social podria constituir la titulació requerida en un futur.

- Les persones llicenciades que es preparen per a la docència en formació bàsica d'EPA hauran d'especialitzar-se didàcticament mitjançant un curs o opció específica de qualificació pedagògica.

- Tot el professorat adscrit a un centre d'EPA ha de tenir les mateixes condicions de treball (horari, possibilitat d'accedir a càrrecs directius o de coordinació...), sense importar el cos a què pertanyen. Aquestes condicions vindran assenyalades en l'Ordre de Funcionament dels Centres d'EPA. - S'ha d'aclarir i normalitzar definitivament el sistema de provisió de places dels centres d'EPA, tot regulant el concurs de trasllats dins d'aquest ensenyament específic.

IV. SOLUCIÓ A LA PROBLEMÀTICA ACTUAL DELS CENTRES I DEL PROFESSORAT A) SOBRE ELS CENTRES - Subvencions econòmiques d'acord amb el nombre de grups atesos.

- Construcció i ampliació de Centres d'EPA, en els llocs que ho necessiten, amb la següent infrastructura, un mínim de 4 aules de 50 m2, un mínim de 4 aules-seminari, biblioteca, saló d'actes multiusos, sala de professorat, sala de l'Associació d'Alumnat, direcció, secretaria, sala de màquines i servei de guarderia infantil.

- Ubicació dels centres a crear formant part d'un complex sociocultural més ample (tipus centre cívico-social ) i en punts geogràfics que faciliten l'accés de la població de l'àrea d'influència.

- Renovació de les dotacions actuals dels centres. La renovació ha de fer-se atenent al període de vida de cada material i a les necessitats pròpies de cada centre.

- Eliminació de les barreres arquitectòniques que dificulten l'accés de les persones disminuïdes físiques als centres.

B) SOBRE LES PLANTILLES DEL PROFESSORAT - Classificació dels centres pel nombre de

38

grups atesos, la qual cosa significaria que el nombre d'unitats fóra el doble que el del professorat en plantilla i implicaria subvencions adequades als centres i cobrament dels complements específics de càrrecs unipersonals.

- Horari de docència directa de 18 hores amb reducció als càrrecs unipersonals, aplicable també als càrrecs de coordinació dels departaments preceptius.

- Creació d'una plantilla de professorat de suport en la Comarca, que cobriria les necessitats de les diferents zones i centres, afavorint d'aquesta manera la igualtat d'oportunitats de les persones adultes.

- Creació d'equips multiprofessionals en els centres, que incloguen la intervenció d'animació sociocultural, treball social, mestres de taller i personal dels SPEs. - Coordinació dels centres d'EPA amb els Equips Socials de Base.

- Dotació de Personal d'Administració i Serveis als centres.

- Creació i reducció horària de la figura de la Coordinació Comarcal per part de l'Administració.

- Augment de plantilles tenint en compte les especialitats i les necessitats reals de cada centre. Concretament, en tots els centres han d'haver dos professors o professores per cadascuna de les especialitats de la formació instrumental, per tal d'atendre adequadament als torns de matí, vesprada i nit.

V. ALTRES RESOLUCIONS 1. Donada l'especificitat dels centres ubicats a les zones rurals, considerem necessari que es contemple la situació particular d'aquests centres, dintre de la nova regulació que s'ha de fer de l'EPA. Així mateix, assumim les aportacions que des d'aquests centres siguen elaborades.

2. Per tal d'abordar tota la problemàtica del sector, proposem la creació d'una MESA DE L'EDUCACIÓ DE LES PERSONES ADULTES, on participen totes les organitzacions interessades en l'EPA, amb la finalitat de ser la interlocutora davant les diferents Administracions Públiques.

Aquesta MESA s'hauria de constituir al primer trimestre del curs 1992-93.

AL VOLTANT DE LA PONÈNCIA DE POLÍTICA EDUCATIVA Creiem que no es pot demanar més del que estan fent els companys i companyes del Secretariat Nacional, a més del que fan les persones que han realitzat les ponències. Però ens veiem en la impossibilitat de poder realitzar un estudi mitjanament profund de tot el material que s'ha preparat-elaborat per al V CONGRéS en tan poc de temps i més encara poder debatre-ho a la comarca amb un mínim d'assistència de militants i de temps tot allò que se'ns presenta.

Dit açò, cal acceptar de "bon grat" i amb bona intencionalitat tots els esforços que s'han fet per poder tenir a les nostres mans i de manera molt ben presentada els materials de treball per al V CONGRÉS. Això mereix, des de les bases, una cordial felicitació a les persones que ho han dut a terme.

Però, queden qüestions que apareixen en les ponències que es deurien debatre i clarificar molt, doncs ens sembla que es donen com a DOGMA, i d'això s'haurà de parlar quan tinguem realment temps.

Qüestions com Escola: - Ideologia pluralista i laica.

- Arrelada en la realitat cultural i sociopolítica immediata.

- Científica.

- Per a la vida.

- Coeducadora.

Fem referència a aquestes afirmacions, les quals ratllen o poden ratllar el model filosòfic, perquè el/la/els/les ponents els incorporen com a "TRETS QUE DEFINEIXEN EL NOSTRE MODEL D'ESCOLA PÚBLICA".

Com que els ponents les fan com a definitòries del "NOSTRE" model sindical, caldria una clara definició d'eixes afirmacions que poden tenir diverses connotacions segons s'entenguen.

LA REALITAT DE LA LOGSE

Sempre suposant que el partit en el poder en l'actualitat seguirà governant durant molts i molts anys.

El seu ministre d'Economia, fa pocs mesos, va dir que s'ha de reduir la Inflació al 3'5% abans del 1996.

Cal preguntar-se qui pagarà aquesta reducció.

- Es contractaran més professionals de l'ensenyament?

- Ens jubilaran més prompte amb certa dignitat?

- Es dissenyarà un Pla de Formació mitjanament digne i eficaç?

- Es faran bones construccions escolars?

- S'ampliaran o milloraran materialment les que hi ha?

- Reposaran el material vell?

- Es disposarà als Centres de: - material de reproducció per a fer dissenys

curriculars de Comarca, Centre, Aula?

- dotació econòmica per a realitzar materials curriculars per a l'alumnat?

- S'il.lusionarà al professorat o buscaran nous models més subtils de repressió?

- Seran capaços de privatitzar l'ensenyament públic?

- No han estat capaços de dividir-nos?

- Suposem que encara ens van a dividir més?

- Quan un vot d'un professional de l'ensenyament serà igual a qualsevol dels altres funcionaris dels sectors minoritaris de les diverses administracions? (No cal recordar que els ensenyants som el 51 % del funcionaria!.)

- Quan hi haurà un sistema eficaç per a poder cobrir les baixes als centres?

- Quan serà gratuït el material, com ho és als països "normals" de la CEE? - Quan serem capaços d'entendre que, a més de les millores del treball, millores de l'ensenyament, millores a un material humà (alumnat), minores a una societat en general, també SOM TREBALLADORS I TREBALLADORES I HEM DE LLUITAR PEL "PA" DELS NOSTRES FILLS I FILLES i cobrar allò que ens pertoca econòmicament?

- Quan serem un Sindicat de Treballadors i Treballadores del País Valencià?

- Quan deixarem d'intentar arreglar una Reforma que no és la nostra?

Si pensem un poc encara trobarem moltes més preguntes.

L'ÀREA DE MOVIMENTS SOCIALS "L'àrea de moviments socials promourà i assegurarà la coordinació dels afiliats i afiliades, membres d'ONGs i altres organitzacions de solidaritat, per tal d'impulsar campanyes, edició de materials, intercanvis, etc., entre el conjunt de l'afiliació i la resta del professorat."

CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA, I EN SOLIDARITAT AMB LA SITUACIÓ DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES ESTRANGERS La situació d'aquests treballadors i treballadores posa de manifest la gran insolidaritat de la nostra societat i les seues institucions, al mateix temps que significa una provocació per als que estem per la conquista de la Pau, la Justícia, la solidaritat i el respecte als drets humans.

Els treballadors i les treballadores estrangers, especialment els extra-comunitaris, formen part dels sectors més pobres i deprimits del moviment obrer. Aquest fet ens porta a un conjunt de conseqüències i exigències per a totes les organitzacions sindicals que defensen els drets dels treballadors i les treballadores.

Hui més que mai el sindicalisme ha de desenvolupar, davant aquesta dramàtica situa-

ció, un valor tradicional dins del moviment obrer: la solidaritat. Un valor que ha de concretar-se entre els seus afiliats, entre el conjunt del món obrer, a nivell internacional.

No podem tancar-nos dins del nostre "ghetto" de falsa riquesa, construït sobre la pobresa d'altres pobles i nacions.

Per tot açò, l'STE-PV: - Assumirà com a propis els problemes d'aquests treballadors i treballadores.

- Acollirà i defensarà les seues reivindicacions, donant suport les denúncies i campanyes que siguen programades en la seua defensa, incloent aquestes reivindicacions entre les propostes d'acció del sindicat i participant en plataformes de solidaritat que es creen.

- Combatrà amb la seua afiliació en l'escola i en la societat les actituds i pràctiques discriminatòries, racistes i insolidàries i de rebuig a què siguen sotmesos.

- Exigirà als Governs i Parlaments l'impuls de polítiques integradores en diferents camps socials, contra les actituds racistes, així com mesures concretes desenvolupades en programes educatius, culturals, socials.

regulades les formes d'accés a funcionariat i interinatge en el territori MEC, que signifiquen en la pràctica deixar sense treball a tots els companys i companyes en situació laboral precària (professorat sense estabilitat), per al curs 92/93, i de la totalitat del col·lectiu per al curs 93/94. A més que uns companys i companyes que han demostrat la seua validesa al llarg d'anys de docència i en condicions laborals precàries tinguen que demostrar la seua capacitat any rere any, en proves en les quals gran quantitat de factors (subjectivitat dels tribunals, estats anímics, atzar en el sorteig dels temes, etc.) poden fer que es queden sense treball el curs vinent.

El Ve Congrés de l'STE-PV fa una crida a tot el col·lectiu implicat, a tots els treballadors i treballadores de l'ensenyament i a tota la societat educativa en general a que demostren, de la forma més contundent possible, el seu rebuig a aquesta mena de "despido libre", que va en prejudici de la qualitat de l'ensenyament, donat que fa que el professorat interí tinga com a fi prioritari preparar les oposicions per a poder continuar treballant i no en atendre les necessitats de l'alumnat.

SOBRE EL NOU SISTEMA |LA PRESTACIÓ SOCIAL RETRIBUTIU BsUBSTITUTÒRIA (PSS) Davant l'acord del Nou Sistema Retributiu, on es contempla al punt 11 del capítol III dels acords la possibilitat d'ofertar activitats de Formació Permanent als sindicats; la necessitat d'oferir plans de formació per tal d'implementar la nostra acció sindical i perfilar la nostra alternativa en política educativa; la necessitat de qualificar i dinamitzar el sector d'aturats i aturades, i donada la demanda detectada per part de l'afiliació per tal que l'STE-PV oferesca i/o dinamitze plans específics i autònoms de formació, i en desplegament d'allò contemplat al punt 12 de l'art. 15 dels Estatuts de l'STE-PV, resolem: - Que s'inicie al final d'aquest curs un procés d'informació/debat sobre: a) La conveniència d'assumir responsabilitats en aquesta àrea. b) Que aquest debat siga planificat per tal de realitzar-lo i concloure'l el primer trimestre del curs proper, i implique al major nombre d'afiliació, professorat i MRPs. c) Que l'acord, en cas que fos possible, implique inexcusablement un pla de cursos a desplegar durant l'any 93, la viabilitat econòmica i mínims organitzatius (permanents sindicals responsables, comissions de treball estables, convenis econòmics -Conselleria d'Educació, Joventut-).

SOBRE LA CONVOCATÒRIA D'OPOSICIONS I BORSES DE TREBALL DEL PROFESSORAT INTERÍ El Ve Congrés de l'STE-PV mostra el seu rebuig a la norma final de la convocatòria de mestres i l'apartat 12 de la convocatòria als diferents grups del professorat de secundària de les ordres de 5 de Maig, per les quals són

L'STE-PV considera discriminatòria la Prestació Social Substitutòria per als joves Objectors de Consciència (més duració que el Servei Militar, règim disciplinari militaritzat) i sensibles als problemes d'atur que encara pateix la societat en general i, en particular, el sector de l'ensenyament, denunciem i denunciarem la PSS en la mesura que reste llocs de treball necessaris per a la societat, i per tant aquest sindicat no acollirà prestacionistes.

SOBRE EL SERVEI MILITAR I LA INSUBMISSIÓ L'STE-PV, partidari de la solució pacífica dels conflictes, i compartint l'aspiració de l'erradicació del militarisme com a institució, està d'acord amb la desaparició del Servei Militar Obligatori, dels exèrcits i dels aparells i valors militars .

Per tant, mostrem la nostra simpatia i solidaritat per la insubmissió, protagonitzada per joves i organitzacions que aspiren a les finalitats esmentades.

L'STE-PV donarà suport els insubmissos, tot i defensant que no siguen discriminats laboralment per mantenir aquesta decisió.

SOBRE EL SÀHARA L'STE-PV manifesta la seua solidaritat amb la lluita i l'aspiració del poble saharaui del seu dret a l'autodeterminació, l'exercici de la seua sobirania i la resolució pacífica del seu conflicte amb el regne marroquí. Denunciem les interferències d'aquest govern al pla 39

de pau aprovat per l'ONU i reclamem la celebració immediata i amb garanties del Referèndum.

A part de comunicar aquesta resolució a l'ONU, al Govern espanyol, tot i exigint-li una política més decidida en contra de les pressions del Govern marroquí, a l'ambaixada marroquina i al Front Polisari, aquest Congrés s'adhereix a la Campanya "Un dia del teu salari per al Front Polisari" (salari net mensual/30 dies a ingressar als comptes corrents oberts a l'efecte) i la difondrà entre la seua afiliació i la resta del professorat.

DAVANT LA VAGA DEL DÍA 28 DE MAIG El Ve Congrés de l'STE-PV, reunit a Guardamar els dies 8, 9, i 10 de Maig, acorda CONVOCAR unitàriament amb CC OO, UGT i quants sindicats confluïsquen en la convocatòria de VAGA de tots els sectors de l'ensenyament, contra el Decret que modifica i redueix les prestacions per desocupació.

El Ve Congrés entén que el decret sobre cobertura de desocupació és una de les majors agressions del Govern contra la classe treballadora, colpejant en aquest cas als sectors més desfavorits i amb menys possibilitats de defensa i organització: els aturats i les aturades. En un país amb una elevada tasa d'atur i un altíssim percentatge de treball en precari, el retall en les prestacions és una autèntica provocació social. El Decret afectarà a més del 50% dels contractes que s'efectuen en el PV que són inferiors a sis mesos i a una economia basada en una mà d'obra barata i desregularitzada, de la qual no són responsables els treballadors i les treballadores.

El Ve Congrés valora que el Decret de

40

desocupació és part d'un paquet de mesures antipopulars del Govern, del qual són part les privatitzacions dels serveis públics, i altres que restrenyen les llibertats, com l'anomenada "Llei Corcuera" i la projectada Llei que retalla el Dret de Vaga.

Per al Ve Congrés ni Maastricht, ni interessos de falses modernitzacions poden posar en qüestió la necessitat de millorar prestacions a aturats i aturades, ja que en aquest cas s'estaria aprofundint molt més en la bossa de pobresa de la nostra societat.

El Ve Congres rebutja el Decret aprovat pel Consell de Ministres i ratificat amb posterioritat pel Parlament amb els vots del PSOE, PNV i CIU; i açò perquè no es pot argumentar la falta de liquidesa per abonar els pagaments i l'ampliació fins a un bilió de pessetes del pressupost reservat per a l'INEM degut a la política d'ocupació i contractació temporal. Aquesta política de destrucció de l'ocupació fixa, precarització i contractació temporal ha estat practicada i potenciada pels Governs Central i Autonòmic durant molts anys. En l'ensenyament públic s'han afavorit contractacions que han provocat que en aquests moments tinguem més de 25,000 afectats en l'Estat i més de 3.000 al nostre País per no alcançar contractes d'un any de durada. El Decret afectarà també a milers de treballadors i treballadores de l'Ensenyament Privat, dels Governs Autònoms, Diputacions i Ajuntaments que realitzen el seu treball com a laborals d'infraestructura, educació de persones adultes, escoles infantils...

El Ve Congrés de l'STE-PV fa una crida al conjunt dels treballadors i treballadores de l'ensenyament a participar en les Assemblees que es convocaran per a donar suport a la Vaga General. El 28 de Maig serà un data històrica en la qual el professorat deu compartir la lluita amb el conjunt de la classe treballadora per a detenir "el decretazo" i avançar cap a un ordre social més solidari.