97

Page 1

ÈPOCA IV-N. 5 97-MARÇ 95 Fet amb paper reciclat

Edita: STEPV Director: Joan Blanco Paz. Coordinació: Vicent Esteve Montalvà Coordinació d'aquest número: Isabel Fernandez, Pilar Gonsàlves, M.- Lluïsa Rada i Asumpció Boix Administració, redacció i publicitat: Avgda. Pius XII. 1, esc. 3-8. 46009 València. Tel. 3486699. Fax: 348 53 48 Imprimeix: BC Artés Gràficas. S. A. Cambrils. 8. Tel. 3650450 Depòsit jegal: V-1.454-1981 Franqueig concertat: 46/75

QUADERNS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ U NTIRCülfURALITAÏ SS TAMBÉ SOUMUTAT

• Dona Í nova adscripció del professorat • Mujer y tecnologia en la E SO

Pàgina 2 • La mujer gitana, de la tradición a la

revotución •Dones magrebines Pàgina 3 Un acercamiento a la realidad de las mujeres guatemaltecas Pàgina 4

o o o

LAS DESIGUALDADES SON US QUE DEBEN REDUCIRSE, NO US DIFERENCIAS

SUPLEMENT "Diagnòstic del sexisme en els centres educatius. Curs 93/94 SUPLEMENTO "Para una educacíón no sexista |Coeducaciónl

Declaració de l'Organització de Dones de la Confederació d'STEs

20 anys treballant, i seguim... Enguany, el 8 de març, les organitzacions, associacions Í col·lectius feministes de l'Estat Espanyol, a més de celebrar el Dia Internacional de les Dones, també recordem que s'acompleixen 20 anys des que es va materialitzar per primera vegada la convocatòria d'aquest dia d'acció, lluita i reivindicació, els orígens del qual es remonten a 191 I . i que és ignorat per la major part dels llibres de text degut a que la història de les dones sol estar silenciada. L'Organització de Dones de la Confederació d'STEs, a l'igual que la resta de Ics organitzacions feministes, solem aportar cada K de març en el nostre àmbit de treball -en el cas nostre, els centres educatius- informació, propostes de treball, alternatives-.., per impulsar la parlicipació de les dones i afavorir que, a més d'eixir al carrer eixe dia. la nostra actitud, cl nostre treball, la nostra manera d'organitzar-nos..., impedesca que la nostra història continue silenciant-se la resta de dies. En aquests vint anys s'han produït significatius canvis en la societat, però els canvis no sempre signifiquen avanços ni conquestes consolidades. Cap avanç social s'aconsegueix sense la pressió organiï/ada. i aquesta pressió exercida ens ha fet avançar, però encara queden aspiracions í drets sense fer-se efectius per a una gran part de les dones. Es per això que després de 20 anys continuem... - E x i g i n t que no es donen passes enrera en els drets i condicions de les dones, avançant cap als elements de progrés com a con ira pro posta al model social que s'oferla i que \^ des del deieriorameiH guvemamenta] pels casos de corrupció, l ' a t u r i la destrucció d'ocupació, per la implicació d'alts càrrecs guvernamentals en terrorisme d'Esial. i que anuncien com a recanvi mes probable la consolidació del neoliberalismc. - Teixint la solidarital des dels diferents espais als quals progressivament ens anem incorporant: en els partits polítics, en els sindicats, en les diferents professions, ocupades tradicionalment per varoiis, per a des d'eixe entramat, des del qual afianeem relacions de suport entre dones, puguem formular valors alternatius als actualment predominants: solidaritat, autonomia, llibertat, equilibri, respecte...

- Formant part activa de les diferents plataformes, constituïdes per a donar respostes contundents a qui propicia, i legitima amb el seu suport, els resultats de la reforma laboral. - Denunciant totes aquelles actuacions o situacions que suposen discriminació per a les dones, com ara el cas de l'històrica reivindicació de "a treball igual, salari igual", jaqué, segons un recent estudi del Ministeri d'Afers Socials, a l'Estat Espanyol, Ics dones cobren un 20f-í menys per les mateixes funcions. - Col.laborant amb les nostres aportacions personals i organitzatives amb altres grups i institucions en lots els àmbits de la nostra societat. 1 en el món de l'ensenyament treballem en l'elaboració, difusió i foment de materials, amb la celebració de jornades i trobades, que servesquen per a erradicar les manifestacions sexisles en la nostra societat, reivindicant una formació del professorat adequada, per a que la coeducació siga una realitat en tols els nivells educatius, per a que l'orientació que donem al nostre alumnat i les matèries que formen part del currículum tingueu en compte l'anàlisulel gènere, per a que l'educació afectiva-sexual no siga anecdòtica o motiu de lliçó ocasional, per a que la participació en hi gestió dels centres siga de veritat democràtica i les nostres funcions no continuen sent csleriotipades. - Contribuint a la solidaritat amb les dones d'altres pobles, races, ètnies... - Instant a que des de tots els poders s'articulen mecanismes d'informació, prevenció i ajuda en els casos de maltractament. - Reivindicant que l'àmbit d'allò que és públic no esliga ocupat i monopolit/.al per un sol gènere, i que el món d'allò que és privat siga traslladat a l'esfera pública. La nostra organització va a continuar treballant, amb d'altres organitzacions, des d'una perspectiva progressista, en les accions que calguen per aglutinar esforços per superar desequilibris, desigualtats, per a que la diversitat siga acceptada, i per tols aquells plantejaments que siguen elements essencials en un Estat de Benestar.

La pressió social provocada pels desequilibris econòmics als països del tercer món, majoritàriament nordafricans i sudamericanfi, però també europeus» ha fet que I" feia? Í7.spm'i)ol haja passai de ser un Hoc d'evaitT.·trió n i;t;rtu; un (ió reo.'pïo; 1 M x ò ha h i s que dins de tot l'Estat es troben persones de molta distinta procedència ètnica i cultural. A més, el poble gitano, des de sempre al país, és encara objecte de discriminació per raó de la seua vaca. AqutMa situació fa Necessària .ïa.posítd-ï eíríüiü'Aü, d'mï.:s poïi'ii emigrants i grups cínics, que repare fes carències socials. laborals i formatives, amb una especial atenció a la dona. Si els varons corren el risc de ser discriminats per procedir d 'al·lres cultures o ètnies» per a .($'$ düuoV; '.•• >í •ser'·'·'fiotok;' ' per ser dona ï per ser "'distinta \ No oblidem que» generalment, les dones emigrants vénen de societats en les quals, amb iota n o r m a l i t a t , són excloses de l'educació i estan sotmeses al servilisme i a í 'explotació. • Corn. a domr-v vio podem -toíe-; fíir'que í;i nostra wçïetai [wllonjVKf. ;it}U>:s'í,.< ' i í U K i r i í í ncr ,;i. ^ip dona. També, t dins del terreny de IViktcitekK et nostre paper és sumamcnt impòriaiH, .sobretot si ! c i t : < n i-v •,_•-,.'> rspit 1 qiti.; ou i:i nuijo ' ;,! ( ! • , : ': , :";,:;. :! . . ! • ; r-' :í!i,.;^i

',!(!<.';..'.',;(,•,.,;.;', '':• 'U'. 'í' ''!'!! í i í i f i ï o !!!.,:•;• '•: ,..'• ' :'••', •", d'-1 ',',. ' i;;:;''-!'; -»., Wis 1 ..', P-.'/,. : • ; : • . • " i u j j 1 . ' , (K'·iu···. t!',." í:. :seiííi oda í per ic raons que ho ít'ii") ok adults: c .ïiqiies, culti!1 rals, racials, snvi-aiv,, (

v obícefiu serà. doncs, itar qu •

.ií;

..'i..'

í, LIS doues hem de numííVsíar també e! nostre refiïs cap a tuds paíersafistes í cap a iotes aquelles posicions que entengnnï

N ei, ; • , ' • - • (;'!••;•• J..:í c. .; •,•; í v

coneixement mul u s podem avançar en la convivència intercultural.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.