allioli 240 extra congres

Allioli

INTERSINDICAL VALENCIANA

Quaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 240 - Extra XI congrés - abril 2011 STEPV-Iv · Juan de Mena, 18, 46008 València. · 963919147 · ISSN: 1576-0197 · DIPÒSIT LEGAL: V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/075

XI Congrés Alboraia-València, 10, 11 i 12 de juny

STEPV és ta casa

Vine al sindicat de l’ensenyament

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

2 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

Anem de congrés Els dies 10, 11 i 12 de juny, a Alboraia-València, celebrarem el XI Congrés d'STEPV-Iv. Els darrers quatre anys han estat intensos. Hem acumulat una gran activitat sindical en tots els sectors que ha tingut el reconeixement de les treballadores i els treballadors de l’ensenyament en les passades eleccions sindicals. STEPV és la casa de l’ensenyament, de tota l’afiliació, però també de tot l’ensenyament.

Ara anem de congrés i hem de parlar, debatre i decidir com incorporem eixa realitat en les estructures sindicals, alhora que actualitzem el nostre

discurs en relació a la política educativa del moment actual.

Les propostes que genere el procés congressual t’arribaran al teu domicili, però també hi seràn a l’espai de l’afiliació (espai.intersindical.org) on podràs accedir amb el teu nom d’usuari i contrassenya.

Però allò més important és comptar amb la teua participació i presència al llarg dels debats previstos, des de les assemblees d’abril i maig fins els dies del congrés.

Vine i participa, STEPV és ta casa.

ASSEMBLEES DEL XI CONGRES Primera ronda

Segona ronda

Alacant

Dimecres 13 abril Dimecres 25 maig Seu del Sindicat. Glorieta Vte. Mogica, 5

18 h.5

Alcoi

Dimecres 13 abril Dimecres 25 maig Seu del Sindicat. Oliver,1-5ª-dreta

18 h.

Algorfa

Dijous 14 abril

Dijous 26 maig

C.P. Cervantes.

18 h.

Novelda

Dijous 14 abril

Dijous 26 maig

IES Azorin

18h.

Elx

Dijous 14 abril

Dijous 26 maig

Seu del sindicat

La Vila Joiosa Dilluns 11 abril

Dimarts 24 maig

C.P. La Hispanitat.

18 h.

Dénia

Dijous 14 abril

Dijous 26 maig

C.P. L'Alfàs.

18 h.

Castelló

Dimecres 13 abril Dijous 26 maig

Seu del Sindicat. Marqués de Valverde, 8 17,30 h.

Benicarló

Dimecres 13 abril Dijous 26 maig

Seu del Sindicat. Pl. Ajuntament, 3

17.30 h.

Alzira

Dijous 14 abril

Seu del Sindicat. A. Luis Suñer, 28-16

18 h.

Gandia

Dimecres 13 abril Dimarts 24 maig

Seu del Sindicat. S. Pasqual, 13-1

17,30 h.

Llíria

Dimecres 13 abril Dimecres 25 maig C.P. Sant Miquel

17,30 h.

Ontinyent

Dimecres 13 abril Dimecres 25 maig C.P. Lluís Vives

17.30 h.

Requena

Dijous 14 abril

17,30 h.

Sagunt-Port

Dimecres 13 abril Dimecres 25 maig Local sindical .

València

Dimecres 13 abril Dimecres 25 maig Seu del Sindicat. Juan de Mena, 18

18 h.

Xàtiva

Dimecres 13 abril Dimarts 24 maig

17,30 h.

Dimarts 24 maig

Dijous 26 maig

Maximilià Thous, 121.

C.P. Lucio Gil Antic S. Vicent Ferrer.

Seu del Sindicat. Portal del Lleó, 8-2n

18 h.

18 h.

tota la informació en espai.intersindical.org

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 3

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

Resolució del Consell Nacional - STEPV-Iv El Consell Nacional d'STEPV-Iv, reunit a la ciutat de València en sessió ordinària, celebrada el 12 de febrer de 2011, en compliment del que estableixen els Estatuts ACORDA: 1. Convocar l'XI Congrés d’STEPV - Itersindical

Valenciana.

2. Aprovar la proposta de Reglament que figura com a Annex I en aquesta resolució.

3. Delegar en el Secretariat Nacional perquè concrete la proposta organitzativa que figura en l'Annex II, sense perjuí de la validesa dels acords que, sobre aquesta qüestió, haja pres aquest Consell Nacional.

ANNEX I. REGLAMENT DEL XI CONGRÉS Article 1. L'XI Congrés se celebrarà entre els dies 10, 11 i 12 de juny de 2011 a la ciutat de València ( L'Horta ). Començarà a les 12h del dia 10 de juny i acabarà a les 13h del dia 12 de juny. El període de debat començarà des del mateix moment de la publicació de les ponències, el contingut de les quals es donarà a conèixer al conjunt de l'afiliació.

Article 2. L'ordre del dia de l'XI Congrés serà el següent: - Aprovació del Reglament congressual.

- Elecció de la Mesa del Congrés.

- Informe del Secretariat Nacional. Valoració i votació, si escau.

- Ponències: - Actualització carta financera.

- Organització. Modificació Estatuts.

- Universitat.

- Política educativa.

- Resolucions.

- Elecció dels òrgans de representació.

Article 3. El debat es realitzarà en cada Unió Comarcal, segons les normes de funcionament reconegudes, assegurant la difusió de les ponències, documents i esmenes al conjunt de l'afiliació. Es faran, si més no, dues rondes de reunions congressuals: la primera, entre el 11 i el 15 d'abril de 2011; la segona, del 23 al 27 de maig de 2011.

Es publicaran totes les esmenes presentades en la primera ronda, que seran distribuïdes a tota l'afiliació i seran debatudes en la segona .

Passaran a debat de l'XI Congrés totes les esmenes que en la primera o segona ronda d'assemblees obtinguen un 20% dels vots presents en les assemblees comarcals convocades o siguen presentades pel Secretariat Nacional.

Article 4. Tot grup de persones afiliades que ho desitge tindrà dret a presentar una proposta d'agrupa-

ment o tendència, per a la qual cosa el Secretariat Nacional en garantirà la publicitat i difusió, tot convocant reunions obertes de persones afiliades, si així és sol·licitat. L'agrupament o tendència quedarà automàticament constituït si: a) se subscriu per 100 persones afiliades al sindicat, si més no. b) se subscriu pel 40% dels membres del Secretariat Nacional, si més no.

Article 5. Totes les persones afiliades tenen dret a reunir-se autònomament per a l'elaboració d'esmenes o projectes de resolució.

Article 6. Tindran dret a vot, així com a ser persones electores, totes les persones delegades a l'XI Congrés i podran ser elegibles totes les persones afiliades a l'STEPV-Iv. Article 7. L'elecció de persones delegades es realitzarà en llistes obertes. Si existiren agrupaments o tendències tindran dret a representació proporcional.

Correspon a les unions i assemblees comarcals establir els criteris d'adscripció de persones delegades, així com la seua elecció, tot garantint-se, en l'àmbit de cada Unió Intercomarcal, la presència de tots els sectors. Correspon una persona delegada per cada 60 persones afiliades o fracció. Són membres de ple dret del Congrés les persones integrants del Secretariat Nacional.

Cada Unió Comarcal o assemblea elaborarà una acta de la seua constitució amb indicació del nom, nombre d'assistents, ponències i temes tractats i esmenes que passen amb indicació del percentatge de vots. Les persones delegades al Congrés es triaran en les assemblees congressuals convocades, amb la data límit del 27 de maig de 2011.

Article 8. En l'XI Congrés es constituirà una

4 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

Comissió de Credencials, integrada per una persona de cada Unió Intercomarcal, la qual facilitarà, amb la prèvia comprovació de la seua inclusió en el llistat de persones delegades l'acreditació corresponent.

Article 9. El Ple de l'XI Congrés quedarà constituït, en primera convocatòria, amb la presència de les dues terceres parts de les persones membres de ple dret, i en segona convocatòria, mitja hora més tard, amb la presència de la meitat més una d'elles. A proposta de la Mesa i, no obstant el que diu l'article 1, el Ple podrà modificar l'hora d'acabament del Congrés.

Article 10. L'XI Congrés funcionarà en plenari i en comissions.

Les decisions es prendran per majoria absoluta dels membres de ple dret inscrits en el Congrés, en primera votació, i per majoria simple en la segona. Si en la segona votació el nombre d'abstencions és la majoria simple, tornarà a debatre's, en torn tancat amb una veu a favor i una altra en contra-, el punt votat. Després d'aquest debat s'aprovarà o rebutjarà per majoria simple de "SÍ" o "NO".

Article 11. Les persones ponents podran assumir les esmenes que consideren oportunes, les quals, si cap persona no s'hi pronuncia en contra, quedarien incorporades a la ponència. Aquelles esmenes que no foren assumides per la ponència seran debatudes i votades pel Ple. També seran debatudes i votades pel Ple aquelles parts de la ponència original que assumisca una o més d'una persona del Ple, una vegada que la ponència haja acceptat esmenes que la modifiquen.

Acabada la votació de les esmenes, se sometrà a votació global el document resultant.

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

Article 12. Els documents congressuals que impliquen definició sobre línia d'acció sindical hauran de presentar-se fins al 10 de maig de 2011, un mes abans del Congrés, amb prèvia aprovació de la inclusió pel Consell Nacional o pel Secretariat Nacional.

Les propostes de resolució que no impliquen definició sobre línia d'acció sindical podran presentar-se fins a les 19 h del dia anterior a la cloenda del Congrés.

Article 13. El Secretariat Nacional tindrà, durant el Congrés, les següents funcions: - procedir a l'obertura del Congrés - presentar aquest reglament al Ple del Congrés i sotmetre'l a votació global - fer una proposta de Mesa del Congrés i procedir amb el mecanisme d'elecció.

- elegida la Mesa del Congrés, el Secretariat Nacional presentarà un informe i cessarà en la funció representativa del sindicat.

Article 14. La Mesa del Congrés té com a funció dirigir tots els debats, sotmetre a votació els temes a decidir i moderar-ne el desenvolupament.

Representa al sindicat durant el Congrés i podrà ser revocada a proposta d'un terç de les persones congressistes, si així ho decidira el Ple. La Mesa farà una proposta de distribució dels treballs i d'horaris.

La Mesa haurà de tindre una composició paritària i ha d'estar composta per persones de les diferents unions intercomarcals, així com dels sectors. La Mesa estarà composta per 7 persones, de les quals una exercirà la Presidència, una altra la Secretaria i les altres hi ocuparan plaça de vocals. Correspon a la Mesa resoldre totes aquelles incidències que es puguen produir durant el desenvolupament del Congrés.

ANNEX II. ORGANITZACIÓ DEL XI CONGRÉS 1.- Correspon al Secretariat Nacional: a) Fer una proposta de ponències i resolucions, entre les quals figuraran: el reglament del Congrés; l'informe del Secretariat Nacional; les ponències i resolucions, sense perjuí del que aprove el Consell Nacional i encomanarne l'elaboració a persones afiliades al sindicat,.

b) Proposar la composició de: la Comissió Preparatòria, la Comissió de Credencials, la Comissió de Resolucions, la Comissió de Candidatures i la Mesa del Congrés.

2. Correspon a l'XI Congrés: establir la composició del Secretariat Nacional, de la Comissió de Garanties i Conflictes, i de la Comissió de Control Administratiu.

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 5

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

Carta financera La Carta Financera es concep com un instrument per a regular el funcionament administratiu i financer, tenint com a objectiu primordial aconseguir l'autonomia financera, tant del Secretariat Nacional com de les tres Unions Intercomarcals.

Amb aquesta finalitat, si més no, es formulen, a més, els següents objectius: 1. Mantenir l’estructura organitzativa d' STEPV. 2. Garantir el funcionament dels seus òrgans.

3. Garantir l’acció sindical del sindicat.

4. Consolidar i expandir el model sindical de l'STEPV a tot arreu del País Valencià.

A) CRITERIS D'ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA Òrgans de gestió STEPV-Iv, en compliment de la legislació fiscal actual, te una única comptabilitat que globalitza els següents òrgans de gestió en què s'estructura: el Secretariat Nacional i les Unions Intercomarcals d'Alacant, Castelló i València.

Cadascun d'aquests òrgans de gestió tindrà el seu propi pressupost, que haurà de ser aprovat, junt al balanç anual, pel primer Consell Nacional de l'any corresponent.

Les Unions Comarcals seran ateses econòmicament des del pressupost de les Unions Intercomarcals i les estructures sectorials ho seran, bé des de les Unions Intercomarcals, bé des del Secretariat Nacional, en funció de l’àmbit de l’activitat de que es tracte.

Comissió econòmica Hi haurà una comissió econòmica d'STEPV-Iv, composada per les o els responsables de finances de cadascuna de les Unions Intercomarcals i la persona responsable de finances del Secretariat Nacional la qual té les funcions d'homogeneïtzar i coordinar els criteris econòmics dels distints àmbits de gestió.

B) DELS INGRESSOS I LA SEUA DISTRIBUCIÓ Els ingressos pels quals es financia STEPV-Iv, són: - Quotes d'afiliació.

- Subvencions públiques per criteris de representativitat.

- Subvencions ocasionals en funció de la nostra participació en activitats concretes.

- Ingressos atípics (loteries, bons, quotes extraordinàries...).

- Donacions.

La distribució d'aquests ingressos es realitzarà mitjançant el pressupost anual, atenent els objectius previstos en aquesta Carta Financera.

- Cadascuna de les Unions Intercomarcals ingressarà les quotes corresponents a la seua afiliació, transvasant al Secretariat Nacional el 45% d’aquestes, una vegada descomptat un 8% en concepte d’impagats. A més a més, podran organitzar activitats per tal d’obtenir ingressos atípics que complementen el seu pressupost, amb la finalitat de ser autosuficients.

El Secretariat Nacional, a més del 45% de les quotes d’afiliació, ingressarà totes les subvencions institucionals, tant les corresponents a la representativitat obtinguda per la participació en les eleccions sindicals com altres, així com els ingressos atípics generats per activitats organitzades en l'àmbit del País Valencià.

A final de cada exercici econòmic, les Unions Intercomarcals transvasaran al Secretariat Nacional una part del seu superà-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59

vit anual, si n'hi hagués.

Pel que fa a les donacions, seran gestionades pel Secretariat Nacional una vegada siguen acceptades pel Consell Nacional.

Si per qualsevol raó algun dels quatre òrgans de gestió veiés col·lapsat el seu funcionament per falta de recursos econòmics, mitjançant l’estudi econòmic corresponent, el Consell Nacional o, en el seu defecte, el Secretariat Nacional, podrà aprovar les fórmules necessaries per a superar l’esmentada situació.

Pel que fa a les possibles quotes extres o derrames entre l'afiliació, sols podran ser proposades pel Secretariat Nacional al Consell Nacional per a la seua aprovació per raons d’extrema necessitat econòmica del sindicat. En aquest cas, haurà de ser justificada la situació econòmica, així com la quantificació de la quota i la utilització de la mateixa.

Si per raons estructurals o conjunturals calguera contractar personal, açò es realitzarà per part d’STEPV-Iv, després de l'estudi de la seua viabilitat econòmica.

C) DEL PATRIMONI STEPV-iv ha adquirit diversos bens immobles a les ciutats de Castelló, Alacant i València. Aquest patrimoni s’ha adquirit a nom d'STEPV-iv, que es qui te la personalitat jurídica per poder fer-ho.

Per tal de procurar la capitalització del sindicat, amb l'objectiu de mantenir la seua autonomia política i financera, als pressupostos dels quatre òrgans de gestió figura una partida de capitalització (anomenada Fons de Patrimoni) que va incrementant-se cada any en funció de les disponibilitats econòmiques.

Com a norma general, el Secretariat Nacional reserva un 4,5 % i cada Unió Intercomarcal reserva un 10% del seu respectiu pressupost. El Consell Nacional en cada exercici econòmic aprovarà les reserves oportunes.

Les adquisicions de nou patrimoni i la fòrmula del seu finançament serà aprovada pel Consell Nacional, a proposta del Secretariat Nacional.

D) DE LA QUOTA D'AFILIACIÓ STEPV-Iv té tres tipus de quotes de l'afiliació, en funció dels ingressos del treballador o treballadora, afiliat o afiliada, quedant establida, a partir de gener del 2011, segons els següents criteris: a) Per a les treballadores o treballadors aturades o aturats, i jubilats o jubilades, la quota serà de 14 euros semestrals. b) Per als treballadors o treballadores amb un salari igual o menor al doble del salari mínim interprofessional, la quota serà de 32 euros semestrals. c) Per als treballadors o treballadores amb un salari superior al doble del salari mínim interprofessional, la quota serà de 52 euros semestrals.

La quota es cobrarà als afiliats i afiliades semestralment, en el mes de gener i en el mes de juliol de cada any.

La quota de l'afiliació podrà ser revisada anualment en funció de l’IPC i les necessitats del sindicat. Cas de no revisar-se durant un o diversos anys, la revisió subsegüent es podrà fer en funció de l’IPC acumulat. L'increment de la quota de l'afiliació serà aprovat pel Consell Nacional junt al pressupost de l'any corresponent.

6 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

Ponència Universitats 1.- La Universitat 1.1- La Universitat i la seua autonomia 1.2- Els estudis universitaris 1.3- El finançament de les universitats 1.4. El personal docent i investigador (PDI) 1.5- El personal d'administració i serveis (PAS) 1.6- La implantació de l’Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) 1.7- Universitats privades.

1.- La Universitat La universitat constitueix l’últim esglaó del sistema educatiu reglat. El sistema universitari valencià consta de cinc universitats públiques: Universitat de València- Estudi General (UV), Universitat Politècnica de València (UPV), Universitat d’Alacant (UA), Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH), més dues privades: Universitat CEU Cardenal Herrera (UCH-CEU) i Universitat Catòlica de València San Vicent Màrtir (UCV).

Les universitats públiques són una peça fonamental i motor per al progrés tant econòmic, com social i cultural del País Valencià. (1) En la ponència farem un recorregut per la realitat universitària, analitzarem el paper de l'STEPV-Iv en aquest àmbit, i establirem eixos de treball que orienten la nostra tasca en les universitats valencianes.

1.1.- La Universitat i la seua autonomia Com expressa l'article 2.1 de la LOU, “Les universitats estan dotades de personalitat jurídica i desenvolupen les seues funcions en règim d'autonomia i coordinació entre totes elles”. Aquesta autonomia confereix a les universitats una gran capacitat de decisió per dur endavant les seues tasques de creació, desenvolupament, transmissió i crítica de la ciència, de la tècnica i de la cultura.

Per tant, a l'empara d'aquesta autonomia les uni-

2.- L'STEPV-Iv a les universitats valencianes 2.1- Universitats públiques 2.1.1- Anàlisi del procés d'implantació i conclusions 2.1.2- Perspectives 2.1.3- Eixos d'intervenció 2.2- Universitats privades 2.2.1- Anàlisi del procés d’implantació i conclusions 2.2.2- Perspectives i eixos d’intervenció

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37

versitats intervenen en aspectes tan importants com són l'elaboració dels seus propis estatuts; l'elecció dels seus òrgans de govern i representació; la creació d'estructures específiques que actuen com a suport de la investigació i de la docència; l'elaboració i aprovació dels plans d'estudi i investigació; la selecció, formació i promoció del PDI i del PAS; l'admissió, règim de permanència i verificació de coneixements de l'estudiantat; etc.

Així doncs, les universitats, en virtut de la seua autonomia queden com a Institució, fora del quefer electoral que determina el caire polític del Ministeri d'Educació o del govern autonòmic. La seua capacitat d'autoorganització queda protegida jurídicament.

No obstant això hem d'advertir que, a diferència de comunitats autònomes que tenen una sola Universitat amb diferents campus (per exemple a Castella-La Manxa), al nostre País Valencià existeix una pluralitat d'universitats al llarg del territori, sovint amb una excessiva competència entre elles, amb diferents ràtios de tot tipus, precisament amb el suport jurídic del concepte d'autonomia universitària.

En efecte, açò està àmpliament reconegut, com apunten els informes de la CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas): “dentro de la mejoría general, las asimetrías se han ampliado, y algunos sistemas como el ya señalado del País Vasco y el de Canarias, presentan síntomas de debilidad muy acusados [...] los rasgos y características que presenta el sector globalmente no es de aplicación a las partes: ni a cada sistema universitario regional, ni a cada institución en particular” (2) L'autonomia de què gaudeixen les universitats

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

públiques valencianes es veu a mig termini realment amenaçada si s'apliquen les mesures proposades en l'informe, encarregat pel Ministeri d'Educació i Ciència, anomenat “Estrategia Universidad 2015. La gobernanza de la Universidad y sus entidades de investigación e innovación”. (3) Aquest document-esborrany presenta en les pàgines 10 a 15 una sèrie de tendències en universitats de certs països, i cap a les quals (segons els signants del document) caldria anar avançant, adaptant-les a la realitat espanyola. Per exemple la tendència a comptar amb una Junta de Govern amb creixent presència de membres externs a la Universitat (amb l'excusa d'acabar amb l'endogàmia de les universitats), escollits individualment (se suposa que no representarien a la institució / empresa d'on provinguen) en funció de la seua rellevància social, els seus coneixements i aptituds, i podrien ser elegits, proposats o designats pels òrgans col·legiats universitaris o per la Conselleria corresponent. Entre les funcions més rellevants d'aquesta Junta de Govern estaria la de designar (i destituir) al rector o rectora, directament o d'entre els nominats o nominades pels òrgans col·legiats de la universitat. En alguns països, el rector o rectora designat pot no ser membre de la universitat, o fins i tot procedir d'un país estranger. També la Junta de Govern s'ocuparia de determinar la missió i visió estratègica de la universitat, aprovar els pressupostos, exercir el control sobre els òrgans executius, assegurar-se que es complisquen els objectius acordats ... És a dir, hi ha una tendència a que la Junta de Govern tinga més atribucions que les que solien tenir històricament aquests òrgans.

Una altra tendència és a enfortir el poder dels òrgans executius (l'equip de gestió), amb major autonomia, autoritat i marge de maniobra... per a complir amb els objectius marcats per la Junta de Govern (en detriment dels òrgans representatius com ara el Claustre). L'equip rectoral podria designar els degans i deganes de facultat i aquests als directors i directores de departament i centres d'investigació; la qual cosa significaria una organització amb menys democràcia interna.

Pel que fa al finançament, el País Valencià es troba ja immers en la tendència a finançar les universitats amb fons públics en funció del seu rendiment.

En altres aspectes econòmics, hi ha la tendència a establir contractes més flexibles, amb retribucions també més flexibles (fins i tot les retribucions del rector o rectora podrien estar subjectes a les condicions del mercat).

Tot apunta que es vol caminar cap al model universitari nord-americà per tal de facilitar la rapidesa en la presa de decisions, sense necessitat de consens per part dels membres electes de la comunitat universitària en òrgans com ara el Claustre.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 7

1.2.- Els estudis universitaris Els estudis universitaris estan intrínsecament relacionats amb la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior. El canvi de les llicenciatures de cinc anys als nous graus de quatre anys (240 crèdits) és, sense dubte, el que més afecta a l’estructura dels estudis universitaris, però no és l’únic. Els graus són “ensenyaments bàsics i de formació general que preparen per a l’exercici d’activitats professionals”. Moltes carreres continuaran després amb màsters que impliquen una especialització.

Com a complement dels estudis de grau hi ha la possibilitat d’estudiar un màster que té una durada variable, normalment entre 60 i 120 crèdits. El segon i tercer cicles estan integrats en els Programes Oficials de Postgrau (POP) i són, respectivament, el Màster i el Doctorat. Aquests cicles condueixen als títols oficials de Màster i de Doctor o Doctora.

Un exemple concret en la Universitat de València: • Branca d'Arts i Humanitats (9 graus) • Branca de Ciències (7 graus) • Branca de Ciències de la Salut (10 graus) • Branca de Ciències Socials i Jurídiques (23 graus) • Branca d'Enginyeria i Arquitectura (6 graus) Resulta cridanera la quantitat de màsters (102 màsters oficials i 71 programes de doctorat, només a la Universitat de València) que hi ha, en proporció als estudis de grau, que encara conviuen amb els programes de doctorat en extinció.

1.3.- El finançament de les universitats El finançament de les universitats públiques valencianes correspon en la part més important a les transferències provinents de la Generalitat Valenciana. En efecte, la partida d'ingressos per taxes acadèmiques representen al voltant del 15% dels ingressos de les universitats, mentre que l'aportació de la Generalitat Valenciana se situa al voltant del 80%.

Tocant a la problemàtica financera, una de les conclusions del ja referit informe de la CRUE és que l'evolució del finançament de les universitats públiques ha augmentat el finançament públic en detriment de les taxes universitàries, en passar del 77,67% al 80,52%, la qual cosa implica una major dependència econòmica dels equips de govern de les universitats públiques valencianes respecte de la Generalitat Valenciana.

Respecte al finançament cal recordar que recentment es va produir una falta de pagament d'obligacions reconegudes per la pròpia Generalitat envers les universitats públiques valencianes. Aquest fet va deixar les universitats en una situació financera

8 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

difícil, i que la Conselleria va “solucionar” perllongant l'import del deute (al voltant del 900 milions d'euros) fins a l'any 2023.

Aquest entrebanc financer va portar a les universitats a endeutar-se per a fer front a les seues obligacions, amb la qual cosa la Generalitat Valenciana –va desviar deute propi adjudicant-lo a les universitats–. I per això l'STEPV va fer una ferma denúncia on vam qualificar aquesta actitud com a deixadesa institucional.

D'altra banda, cal dir que s'ha signat un nou sistema de finançament per als anys 2010-2017, el qual introdueix canvis substancials en les formulacions i en els criteris que havien determinat la distribució del finançament públic a les diferents universitats fins ara. El nou model planteja un canvi profund, en un horitzó de vuit anys, on el finançament per resultats assolirà el 72% del finançament universitari total. Cadascuna de les universitats percebrà el seu finançament en funció dels serveis universitaris lliurats: docents, d'investigació transferència i innovació, i el finançament millorarà si la quantitat i la qualitat dels esmentats serveis s'incrementa; empitjorarà si evoluciona en sentit contrari.

STEPV-Iv continuarà reivindicant un progressiu augment del finançament de les universitats públiques per a passar de l'1,1% del PIB actualment destinat al finançament de l'educació superior en Espanya, a l'1,5% del PIB que es destina al conjunt dels països europeus.

1.4.- El personal docent i investigador (PDI) Amb la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d'Universitats (LOMLOU), les figures contractuals de PDI funcionari no han canviat bàsicament, ja que l’extinció d’algunes figures, com la de Professor Titular d’Escola Universitària, ja estava prevista abans.

Les figures laborals, contràriament, s’han multiplicat -ajudant, ajudant doctor, col·laborador (doctor), contractat doctor i associats-. I això fa encara més complex el panorama, atesa la heterogeneïtat existent en les figures d’investigador i becaris.

Aquestes figures estan previstes en l’esborrany de l’Estatut del PDI i el Projecte de Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, presentat en el Congrés dels Diputats, i publicat en el Butlletí Oficial de les Corts Generals el 28 de maig de 2010.

En aquests esborranys també apareix recollida la jornada laboral d’una professora o d’un professor a temps complet, que serà de 14 hores setmanals dividida en 8 hores lectives presencials i 6 d’atenció a l’alumnat, encara que es consideren activitats no tan sols la docència a l’aula, sinó l’activitat docent general, la qual cosa planteja el problema del recompte total de la tasca docent. Les altres tas-

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ques són la investigació i la transferència de coneixements.

La carrera docent i investigadora, i la seua avaluació és uns dels problemes que no estan resolts. La proposta del programa Docentia i les agències i mètodes d’avaluació han estat una font incessant de problemes per la seua disparitat de criteris, com també la negació de sexennis d’investigació per mancança de fons.

1.5.- El personal d'administració i serveis (PAS) El PAS en les universitats públiques valencianes suposa un col·lectiu de 5477 persones, distribuïdes de la següent manera: Grups Persones A (A1) 775 B (A2) 850 C ( C1) 2509 D (C2) 1258 E 85 El PAS suposa l'esquelet administratiu en el que es recolza tant l'acció docent i investigadora com totes aquelles activitats que possibiliten la vida diària dels campus, centres, departaments, grups d'investigació, instituts universitaris, etc.

Del PAS l'Informe de la CRUE sobre 2010 afirma: “La plantilla de administración y servicios, ha seguido la pauta proporcional a la del profesorado, manteniendo la proporcionalidad del 60% del mismo. Esta ponderación se encuentra todavía alejada de la situación de los países con sistemas universitarios más intensivos en actividad investigadora, donde dicha proporción está en valores del 100%. ello no obstante, hay que tener en cuenta que dicha relación se elevaría rápidamente si se produjera una disminución de la plantilla de profesorado al mejorar la eficiencia de la oferta de estudios, por lo que preventivamente las universidades deberían también limitar el crecimiento de las plantillas de personal de administración y servicios, a la espera de que se produzca la adecuación de las de profesorado. Sin embargo, resulta urgente proceder a aumentar la participación que tiene los grupos/categorías más cualificados (A1) en el total de las plantillas de personal de administración y servicios, puesto que de continuar en los actuales niveles (11,22%) difícilmente se podrá avanzar en la profesionalización de la gestión institucional que, hoy por hoy, está en gran medida residenciada en académicos que operan con un elevado grado de amateurismo” (4) Aquest últim apunt ens pot ajudar al conjunt de l'STEPV-Iv a conèixer millor la diferència entre el PAS de les universitats públiques i el PAS que coneixen el conjunt dels docents d'ensenyament no universitari.

En aquest sentit cal assenyalar que el PAS negocia les seues condicions de treball en la mesa negociadora de cada universitat, juntament amb el PDI, raó per la qual el PAS de la Universitat mai s'haja plan-

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

tejat pertànyer a cap altre sindicat de la Intersindical Valenciana que no siga l'STEPV. A més d'aquesta dimensió de negociació de les condicions de treball en cada universitat del País Valencià que ha produït diferències per a mateixos grups de titulació, el PAS té presència, diguem-ne institucional, en diferents espais com ara els consells de departament, el Claustre i les comissions del qual es deriven, el Consell de Govern, la Junta Electoral, etc. Aquesta presència institucional ha de ser aprofitada d'una banda per a la defensa de la universitat davant dels atacs del govern valencià, i d'altra pressionar a les pròpies universitats amb reivindicacions genèriques del PAS.

1.6.- La implantació de l’Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) Ara que han passat alguns anys des que s'ha engegat l'EEES és moment de començar a fer-ne una valoració de la seua implantació al nostre país, que ve marcada pel context de la crisi econòmica mundial i un període de recessió. On han quedat els propòsits i les reivindicacions?

1. La Universitat, que no és una fàbrica d’expedir títols, ha de seguir sent un espai de producció, transmissió, difusió i crítica del coneixement.

Precisament a les tasques docents i d’investigació s’afegeixen les de transferència de coneixements i gestió. La jornada laboral de 37,5 hores per al PDI és una utopia.

2. L’aprovació de titulacions s’ha de desvincular de criteris mercantilistes i economicistes, i ha de valorar, com es feia fins ara, la importància del coneixement per a la formació científica, cultural i humanística.

3. El finançament ha de permetre dur a terme el procés de convergència amb garanties, sense perjuí de la qualitat de l’ensenyament. El finançament, garantit per l’estat, ha d’adequar-se progressivament als pressupostos dels països capdavanters de la Unió Europea. No es pot fer una reforma de cost zero. El retall del finançament ha començat pel pressupost i amb l’excusa de la crisi ha afectat directament a la butxaca dels funcionaris, en clara vulneració dels drets dels treballadors sense precedents en l’època democràtica.

4. L’Estat ha de garantir el caràcter públic de tots els estudis universitaris, evitar la privatització i possibilitar l’accés de tots els sectors socials en igualtat de condicions, amb una adequada política de beques públiques, també per als estudis de màster. Reclamem l’augment de la dotació de les beques i que es faciliten els requisits d’accés, especialment en els màsters oficials. Els préstecs per a estudis no han d’impedir ni substituir, en cap supòsit, l’augment progressiu de les beques públiques.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 9

5. Sobre la conversió de l’actual Curs d'Adaptació Pedagògica (CAP) en un màster de 60 crèdits europeus —1500 hores—, cal reclamar que l’accés a aquesta nova modalitat no ha de suposar cap barrera selectiva de caire econòmic per als graduats. El màster privat ha de tindre les mateixes condicions que el públic.

6. Les universitats privades no s’han de finançar amb fons públics. Exigim un control de les administracions a aquests centres amb la finalitat de garantir el compliment dels requisits exigits per llei per a la implantació d’estudis i el desenvolupament de l’ensenyament i la investigació. No s'ha de permetre la utilització de serveis públics com per exemple, els centres de salut i els hospitals, per part de les universitats privades.

7. Cal implementar un sistema objectiu d’avaluació de la qualitat de les titulacions de tot el sistema universitari.

8. Els plans de actualització i formació s’han de negociar amb els representants dels treballadors i les treballadores, PDI i PAS, per a garantir l’adequació a la metodologia i les tasques exigides per la convergència europea.

9. La investigació no ha d’estar supeditada exclusivament a l’aplicabilitat immediata i a les demandes i els interessos de les empreses.

10. S’ha d’avançar en la reducció efectiva de la ràtio estudiantat-professorat, tant en les classes teòriques com en altres sessions presencials —seminaris, tutories, pràctiques...—, reduir la càrrega docent del PDI —amb les diverses funcions que realitzen: docència, investigació i gestió— i reconèixer les noves tasques que exigeix l’adaptació de l’ensenyament a una metodologia centrada en l’aprenentatge dels estudiants.

11. L’estatut del professorat i l’estatut de l’investigador i del personal d’administració i serveis, adequats a la nova situació i a les noves exigències professionals. Aquests estatuts han de considerar els punts següents: a) L’adaptació a l’EEES ha de suposar també la progressiva homologació retributiva del PDI i el PAS. b) Cal possibilitar l’intercanvi i una autèntica mobilitat de tot el personal que treballa a la universitat. c) El dret a la negociació col·lectiva del PDI i el PAS ha de regular les condicions de treball, l’homologació salarial i l’accés a l’estabilitat laboral. d) El treball del PDI i el PAS s’ha de desenvolupar en unes condiciones de treball dignes, que respecten els drets reconeguts per la legislació general, laboral i l’específica del funcionariat públic. e) S'ha de vetlar pel compliment de la llei en matèria de salut laboral, integració d’estudiants amb necessitats educatives especials, integració d’immigrants, etc. f) Cal garantir la conciliació de la vida laboral i personal. g) S’han d’impulsar polítiques d’igualtat entre les

10 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

dones i els homes. h) S’ha d’incentivar la jubilació anticipada.

1.7.- Universitats privades.

Emparades per la LOU, les universitats privades han anat guanyant terreny en l’àmbit del estudis superiors i s’han convertit en una mena de tercer sector. Al País Valencià la complicitat del govern del PP ha afavorit de manera descarada la seua expansió mitjançant acords de col·laboració, ajudes econòmiques, aprovació de titulacions o cessió de terrenys o locals públics, com és el cas de la Universitat Catòlica de València San Vicent Màrtir.

Llevat de les universitats catòliques promogudes directament per l’Estat Vaticà —com és el cas de la Universidad Pontificia de Salamanca— aquests centres universitaris necessiten l’aprovació dels parlaments autonòmics i l’autorització dels governs de la respectiva comunitat autònoma.

L’aprovació per part de les autoritats no és incondicional i, pel que fa a la llibertat de càtedra i els drets sindicals, està subjecta a l’estricta observança del manament constitucional. Però, tot i que les universitats privades no poden fer ús de la seua autonomia al marge de la legislació laboral i els preceptes constitucionals, en la pràctica no sempre ho fan. La manca de respecte al pluralisme ideològic i la inobservança dels drets laborals són dos eixos claus que dificulten l’acció sindical a aquests centres. La mateixa llei preveu la possibilitat de revocació del reconeixement d’una universitat privada si la institució incompleix els requisits i els compromisos a què estan obligades, però els poders públics es fan els cecs i no exerceixen les seues facultats de vigilància.

D’altra banda, la naturalesa de les universitats privades té una vessant empresarial que les aboca plenament en la lògica de l’economia de mercat. En aquests centres, la productivitat, la competitivitat i la rendibilitat, eixos al voltant dels quals oscil·la la política universitària, coexisteixen amb idearis generalment conservadors I confessionals. En aquest marc, les condicions laborals de les treballadores i els treballadors s’emmarquen en convenis sectorials com el XIè Conveni d’àmbit estatal per als centres d’educació universitària i investigació, actualment pendent d’actualització.

L’articulació de l’acció sindical de l’STEPV en les universitats privades —condicionades per la dualitat universitat / empresa privada— determina un marc estratègic que se situa a cavall entre les àrees d’Ensenyament Privat i d’Universitats.

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

2.- L'STEPV-Iv a les universitats valencianes 2.1.- Universitats públiques 2.1.1.- Anàlisi del procés d'implantació i conclusions Cronologia de la implantació: En 1990 es presenta la 1ª llista electoral (de PDI) de l'STEPV-Iv a la Universitat de València. Però no serà fins el 2002 que l'STEPV-Iv presenta llistes en els tres òrgans: Junta de PAS, Junta de PDI i Comitè d'Empresa en quatre de les cinc universitats públiques valencianes (Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universitat Jaume I i Universitat d'Alacant). Fins 2002 la situació de les universitats públiques valencianes era d'una hegemonia gairebé total dels sindicats CCOO i UGT, i un desconeixement, tant al PAS com al PDI, del nostre sindicat. En aquest període les mobilitzacions i accions de protesta són gairebé inexistents. La prioritat per a l'STEPV-Iv era donar a conèixer el caire assembleari del sindicat i les nostres propostes, per a la qual cosa publicàrem diversos butlletins informatius sense una periodicitat fixa. Aquest desavantatge, en haver arribat els últims a l'acció sindical en les universitats públiques valencianes, ha anat deixant-se enrere en cada convocatòria electoral, situant-nos en una millor posició. Cal recordar ací que la universitat on tenim presència des de fa més temps -la Universitat de València- hem guanyat per segona vegada en el PAS (tant funcionari com laboral) i hem millorat els nostres resultats en el PDI. També cal senyalar que hem superat dues crisis, tot i que per motius ben diferents, a la Universitat Jaume I i a la Universitat Politècnica de València.

L'STEPV-Iv en les universitats públiques valencianes és avui una realitat, amb 51 delegats/des,i 4 seus cedides per les universitats per a la seua activitat.

Per tercera vegada consecutiva a la Universitat de València tenim la presidència de la Junta de Personal d'Administració i Serveis, i hem augmentat el nombre de representants al Claustre en el conjunt de les universitats públiques, i que de nou tenim en la Universitat de València dos membres del PAS (d'un total de tres per a tota la Universitat) al Consell de Govern, així com l'únic representant del PAS al Consell Social de la Universitat de València.

Des del sector d'Universitats de l'STEPV hem impulsat també el sector a nivell Confederal. organitzant les 1es. Jornades Confederals d'Universitat celebrades a la Universitat de València i que han tingut continuïtat amb les segones i les terceres celebrades a la UCLM en Albacete i la Universidad

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

de MúrciaHem de remarcar també el treball sindical desenvolupat des de les seccions sindicals de l'STEPV-Iv de les universitats públiques valencianes, en referència a les contrates de serveis externs. En efecte, en la Universitat d'Alacant s'ha treballat afiliant a l'STICS-Iv a companyes i companys de seguretat, a la Universitat Jaume I l'STICS-Iv ha guanyat les eleccions sindicals en el sector de l'hostaleria i, a la Universitat de València hem guanyat dos comitès d'empresa en el sector de neteja (Benilimp SL i Soldene, amb 250 i 60 treballadores respectivament), i 1 delegat d'un total de 1 en l'empresa de jardineria, i 1 delegat en la de seguretat (GEBISA), ambdós del Campus de Burjassot-Paterna. En aquest sector de seguretat ara anem a ampliar la representativitat al Campus de Tarongers.

2.1.2.- Perspectives Les perspectives es deriven del que dèiem en el punt anterior: hem millorat els resultats en cada convocatòria electoral. En efecte, l'STEPV-Iv a les universitats públiques valencianes ja no és desconegut ni un nou vingut, mercè a la nostra lluita constant en un àmbit poc combatiu i ja copat majoritàriament per CCOO i UGT, ara l’STEPV-Iv gaudeix d'un major ressò i recolzament a la nostra acció sindical.

Les seccions sindicals de l'STEPV-Iv a les universitats són diferents en lo referent a la seua implantació, nombre d'alliberats i alliberades, nombre d'afiliats i afiliades (tot i que l'afiliació a le universitats és escandalosament baixa), vinculació en el conjunt del sindicat, la presència als òrgans de representació,etc. Així com diferències en l'experiència sindical o política dels alliberats/des. En general les distintes seccions sindicals estan nodrides d'una combinació de persones amb major o menor experiència prèvia en qualsevol organització; tret que garanteix la continuïtat a mig termini.

Les perspectives des del punt de vista electoral continuen sent bones, però queden algunes qüestions en les que hem de treballar més i millor, com ara enfortir i dotar de major debat el nostre Secretariat Nacional d'Universitats, aconseguir una major taxa d'afiliació o formar llistes per primera vegada a la Universitat Miguel Hernández.

Així mateix la perspectiva de millorar l'atenció al treball en el conjunt del PDI ens obligarà a buscar la millor de les solucions, davant la pèrdua dels companys Toni Viñas i Xavi Gómez, com també la pèrdua d'alguna persona alliberada pels retalls imposats pel conseller d'Educació de la Generalitat Valenciana.

2.1.3.- Eixos d'intervenció a) Vigilància del desenvolupament del procés d'im-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 11

plantació de l'EEES, amb una incidència especial en la postura del secretariat nacional d'Universitats, i ratificada pel Consell Nacional de l'STEPV-Iv). b) Lluita contra la reforma laboral i el retall de les pensions, i programació d'actes de debat als campus. c) Lluita contra la llei de pressupostes de 2011 i contra el Decret 3/2010 de la Generalitat Valenciana, les quals afecten directament els nostres salaris, així com les de les treballadores i treballadors de les fundacions públiques d) Defensa d'una major presència i oferta de docència en valencià a les universitats, tant públiques com privades. e) Atenció especial al govern de les universitats públiques valencianes, on tot apunta a un increment del poder dels consells socials, i que amb l'excusa d'ampliar la veu de la societat civil al si de les universitats, es pretén retallar l'autonomia universitària de manera progressiva. f) Incrementar l'acció institucional, sobretot amb les eleccions a Claustre. Propugnar candidatures amb gent no domesticada per l'equip de direcció de les universitats. g) Millorar l'acció sindical pròpia en el segment de PDI funcionari i laboral, amb l'organització d'actes com la Jornada sobre implantació de l'EEES, del proppassat 15 d’octubre h) Millorar la revista l'Allioli universitats, i si és possible, dotar-lo d'una periodicitat semestral i) Millorar els aspectes organitzatius del sector en tot allò que preveuen els estatuts de l’STEPV, major vinculació amb les intercomarcals, incrementar l'afiliació i augmentar els debats interns

2.2.- Universitats privades 2.2.1.- Anàlisi del procés d’implantació i conclusions Encara que hi ha persones afiliades a l’STEPV en les dues universitats privades més importants del País Valencià —la Universitat Catòlica de València San Vicent Màrtir i la Universitat CEU Cardenal Herrera—, les trajectòries als darrers anys han estat desiguals. Pel que fa a la Catòlica, l’acció sindical s’ha diluït per la manca d’unitat entre les distintes organitzacions sindicals, un fet que afavoreix extraordinàriament l’èxit de les pressions de l’empresa.

La dinàmica d’intervenció de l’STEPV a la CEUUCH ha estat molt diferent. Des de 2001, el Centre d'Estudis Universitari San Pablo CEU, amb titulacions adscrites a la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València i la Universitat d'Alacant, es va convertir en la Universitat

12 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

Cardenal Herrera, que ara compta amb prop de 800 treballadors i treballadors contractats. L’empresa és propietat de la Fundació San Pablo CEU, amb seu a Madrid. Al País Valencià, la fundació té centres a Montcada, Alfara del Patriarca,València i Elx. En aquests deu anys han canviat moltes coses en la institució, i no precisament en favor de les condicions laborals i les llibertats acadèmiques. A l'empara de la LOU, la fundació promotora, l'Associació Catòlica de Propagandistes, ostenta un poder quasi absolut en la presa de decisions acadèmiques, el que ha convertit la comunitat universitària en una organització fortament jerarquitzada i desproveïda de vies de participació democràtica.

Tant el professorat com el personal d'administració i serveis han vist com el seu paper en l'estructura organitzativa de la universitat s'ha traduït en un simulacre de representativitat, contaminat per l'absència de drets i d'estabilitat laboral. Als treballadors i les treballadores se'ls exigeix respecte a les directrius imposades per un patronat que en la pràctica els tracta com a assalariats sense vot i amb por a usar la pròpia veu.

Però en els últims anys la política acadèmica i laboral de la UCH-CEU ha estat fortament contestada dins i fora de la institució. Hi ha distintes sentències judicials condemnatòries a l'empresa, incloent-hi la nul·litat de dos acomiadaments de treballadors per vulneració de drets fonamentals. També són nombrosos els advertiments i les denúncies formulades pel comitè d'empresa de la universitat, per la falta de transparència i per irregularitats en la gestió.

El súmmum d’aquesta situació es va produir l’any 2007, quan els responsables de la Fundació van informar d’una greu crisi econòmica deguda a la pèssima actuació d’aleshores màxim responsable de la institució, Alfonso Coronel de Palma, vinculat amb l’estafa de Eurobank, que va eixir del CEU per a accedir directament a la presidència de la Cadena COPE. L'empresa va anunciar algunes mesures, com la congelació de salaris i les amortitzacions de llocs de treball, que van ser rebutjades pels representants dels treballadors. El comitè d'empresa de la UCH-CEU va exigir llavors una condemna explícita i simbòlica de l'acció de l'anterior president, així com una informació detallada de la situació econòmica de la fundació.

Les treballadores i els treballadors encara esperen una resposta. Perquè la transparència no ha estat precisament el punt fort de la institució. El 2009 la plantilla es va assabentar a través de la premsa, que el nou president, Alfredo Dagnino, així com la pròpia fundació, estaven relacionats amb ramificacions de la trama Gürtel (“El presidente del CEU es socio de Michavila y la Fundación San Pablo forma part de Mediamed”, Levante-EMV, 22/2/2009).

La diferència amb l’anterior direcció va ser la major intensitat en l’alineació del CEU amb els sector

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

més conservadors de la Església catòlica i de l’espectre polític i mediàtic, com ara Intereconomia.

L’interès de Dagnino per constituir una força política catòlica va condicionar la projecció externa de la UCH, va comprometre el seu prestigi i la seua viabilitat econòmica.

Recentment, en novembre de 2010, les eleccions al sí de l’Associació Catòlica de Propagandistes, organització gestora de la fundació van palesar el malestar d’una part dels associats per l'esdevenir de la institució. Després d’una campanya no exempta de tensions entre els dos blocs que s’hi van formar —el fonamentalista i el moderat—es va imposar Carlos Romero. El nou president, amb un tarannà més moderat que els anteriors i connectat amb l’esperit inicial de la fundació, ha anunciat la desvinculació del projecte políticomediàtic de l’anterior president.

En qualsevol cas, el canvi de titularitat mai no ha suposat més autonomia en la gestió i l’organització de la universitat valenciana respecte a la direcció de la fundació. En 2001, l'equip directiu que va dur el centre valencià a la seua consolidació com a universitat privada i que presumia de mantenir una distància i una identitat pròpia respecte a les altres obres de la fundació, va ser desmantellat i substituït per una altra direcció imposada des de Madrid.

Des de llavors, la centralització de les decisions organitzatives i acadèmiques és quasi absoluta fins al punt que la identitat i el compromís de la institució en el context valencià han quedat pràcticament difuminats. Servisca com exemple el tractament donat per la UCH-CEU a la llengua pròpia del País Valencià: des de 2001 s'ha anat desmantellant l'àrea de Valencià —de quatre docents a un sol— i s'han retallat les activitats, les funcions i les hores de docència. Els nous plans anuncien ara l'obligatorietat de cursar algunes matèries en anglès, mentre que el coneixement i l’ús del valencià es tolera com un fet residual. El reconeixement d'aquest idioma en les normes d'organització de la nova UCH-CEU és merament nominal i obeeix més a un requisit formal —per a tramitar l'aprovació de la universitat privada en les Corts Valencianes— que a un compromís real amb la societat a la qual hauria de servir.

No és l'única contradicció d'una de les institucions educatives més importants —al País Valencià, és l'empresa del sector amb la plantilla més nombrosa— que es presenta respectuosa amb principis constitucionals com la llibertat de consciència, la llibertat de càtedra o les llibertats ideològiques i sindicals, però que les tensiona en la pràctica a través d'una estructura que potencia una violència organitzativa insuportable per als seus treballadors i treballadores. És en aquest context on l'acció sindical ha d'articular discursos i pràctiques que possibiliten l'acció conjunta i efectiva en defensa dels drets i llibertats de les persones que treballen

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

en la UCH-CEU. En 2001, persones afiliades al STEPV van promoure junt a treballadores i treballadors afiliats a altres sindicats de classe i independents les primeres eleccions al comitè d'empresa, unes eleccions que van guanyar àmpliament amb una candidatura unitària. El Grup de Treballadors (GT) es va enfrontar llavors a l’altra opció sindical impulsada per la direcció de l'empresa. El mateix GT va obtindre també el suport majoritari en 2005. En 2010, es va constituir una coalició entre STEPV, CCOO i UGT (GTCEU), que va ser la segona opció més votada.

L’actual comitè d'empresa està integrat per 4 delegats del CSIF, 6 de GTCEU i 7 de la nova candidatura “independent” constituïda amb la inequívoca benedicció de la cúpula de l’empresa.

2.2.2.- Perspectives i eixos d’intervenció La nova direcció de la fundació, triada amb un escassíssim marge de vots, planteja un gir inesperat en la deriva ultracatòlica de l’anterior president, una circumstància que ha generat expectatives entre treballadors i les treballadores de la UCH que aspiren a que la institució respecte la pluralitat ideològica. Tot això coincideix amb la posada en marxa de un pla estratègic anunciat pel rector de la UCH per tal de corregir el pèssim diagnòstic de la situació de la institució pel que fa a la gestió, projecció externa i percepció dels treballadors i les treballadores.

Aquest diagnòstic es fa ressò de moltes reivindicacions que els representants sindicals han assenyalat des de fa deu anys. Tot i la timidesa de les mesures que s’han anunciat per la direcció, l’actual conjuntura planteja una oportunitat per a aconseguir millores en la política acadèmica i en les condicions laborals. En qualsevol cas, queda molt per a fer en la institució, perquè no és gens fàcil canviar una cultura de gestió universitària i empresarial que ha intentat instal·lar-se durant molt de temps.

Les propostes de l’STEPV i del GTCEU al pla estratègic de l’empresa se centren en exigir l’estabilitat laboral per als treballadors i les treballadores de tots els col·lectius, una correcció immediata de la progressiva precarització del treball, un augment de la plantilla del PAS, un sistema adient de promoció professional, una taula de negociació salarial i unes mesures que garantisquen les llibertats de càtedra i d’investigació.

Necessitem articular una xarxa de comunicació no només interna entre la UCH i les demés centres de la Fundació, sinó també que ens connecte amb treballadors i treballadores d’altres universitats i centres educatius públics i privats. En aquest sentit hem creat un blog http://coaliciongtceu.wordpress.com/ que ens permet donar a conèixer la nostra acció sindical.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 13

El repte de GTCEU com a plataforma plural i unitària és immens ja que suposa seguir nadant a contra corrent, no només dels interessos d'una direcció conservadora, sinó de les inèrcies paralitzadores i acomodatícies que per por, ignorància o desànim, posen en risc l'acció col·lectiva.

Per tot això la unitat dels sindicats de classe en el pròxim període continua sent fonamental per a assegurar una representació sòlida i efectiva en les universitats privades. En aquest escenari urgeix bastir, amb el màxim grau d'acord del col·lectiu i el suport de les organitzacions sindicals, unes pràctiques renovades amb les quals puguen seguir sentint-se identificats la major part dels treballadors i les treballadores del sector.

NOTES (1) José Manuel Pastor i Francisco Pérez, La contribución socioeconómica de las universidades públicas valencianas, Universitat de València, 2009 (2) La universidad en cifras 2010, CRUE. (3) Estrategia Universidad 2015. La gobernanza de la Universidad y sus entidades de investigación e innovación, informe que signen Patricia Botín (Fundación CyD) i Federico Gutiérrez Solana (CRUE) (4) La universidad en cifras 2010, CRUE.

14 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

Ponència política educativa L'exercici de la docència en el segle XI: El professorat compromés amb una educació inclusiva i de qualitat 1. Apunts per a definir l'ètica professional del professorat.

1.1. Característiques de les professions.

1.2. Els valors de l'ètica cívica.

1.3. L'ensenyament en un context de diversitat cultural.

1.4. Bens interns i externs en l'exercici professional.

1.5. Formar ciutadans actius.

1.6. Actituds del professorat davant l'alumnat.

2. La formació inicial i contínua del professorat d'educació infantil, primària i secundària.

2.1. Un plantejament global sobre formació, accés i desenvolupament professional.

2.2. Formació inicial, pràctica docent i formació permanent: un camí d'anar i tornar.

2.3. Cap a un Cos Únic, l'experiència d'altres països.

2.4. La formació permanent, formació en centres i els CEFIRE. 3. L'accés a la docència en els centres educatius públics.

3.1. Un nou perfil del professorat.

3.2. Criteris per a la selecció del professorat.

3.3. Un sistema de tres fases. L'acreditació de les competències per a l'aptitud docent.

4. Carrera professional i avaluació del professorat en l'ensenyament públic.

4.1. Etapes en la carrera professional.

4.2. Avaluació del professorat.

5. El professorat de l'ensenyament privat.

5.1. El professorat i els canvis legislatius dels darrers 35 anys.

5.2. Legislació que regula les condicions laborals del professorat d'ensenyament privat.

5.3. Centres privats concertats i centres no concertats.

5.4. Una resposta sindical a la situació actual del professorat.

6. Un compromís amb la igualtat, una proposta de treball.

Introducció El nostre compromís simultani amb l'educació com a servei públic i amb el professorat forma part de la nostra identitat.

A l'eixida del franquisme, la necessitat de construir una democràcia engegà tota mena d'iniciatives col·lectives animades per la il·lusió de poder d'accedir a una vida millor en tots els ordres de la vida, públic i privat, de recobrar la condició de ciutadans i ciutadanes. Així, a la regeneració de la cosa pública en tots els àmbits (polític, sindical, cívic, cultural...), s'afegí la construcció de noves estructures i institucions imprescindibles per a articular un funcionament democràtic de la societat, a partir del reconeixement explícit i jurídic dels drets humans, polítics i ciutadans.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

L'educació i la seua re-construcció institucional no va ser cap excepció, tot i que en determinats aspectes, se'ns va fer esperar molt. Per exemple, no serà fins 1985 (deu anys després de la mort del dictador, set des de l'aprovació de la Constitució) que entrarà en vigor la LODE per tal d'estructurar el sistema educatiu d'acord a paràmetres democràtics participatius i modernitzadors. I encara caldrà esperar a 1987 per a que es celebren les primeres eleccions sindicals de l'ensenyament, malgrat la necessitat objectiva d'haver de representar el professorat en la negociació d'un munt d'aspectes cabdals d'eixa mateixa democratització i modernització del sistema educatiu. Més dilatat va ser el procés mitjançant el qual es van transferir les competències en matèria educativa des del govern central als respectius governs autonòmics. Si en el cas valencià es va produir, excep-

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

cionalment, en 1983 (com estava previst en el cas de les nacionalitats històriques), no es va cloure per al conjunt de les Comunitats Autònomes fins a 2000. En tots els casos van concórrer un cúmul de circumstàncies polítiques, amb la seua corresponent projecció social i específicament educativa, que apareixen referides en les publicacions sindicals de l'època i, més recentment, en el llibre 35 anys fent camí... (2010), el primer intent d'aproximació a la història de l'STEPV a través del testimoni d'alguns dels seus protagonistes, principalment de la primera generació d'ensenyants i sindicalistes que van posar les bases del sindicat d'avui.

Sobre el model de “treballadora i treballador de l'ensenyament” que volíem aconseguir des del mateix naixement del sindicat hi trobarem un fum de testimonis documentals ben eloqüents.

Hem reunit tot seguit alguns trets que ens semblen molt representatius, amb el ben entés que de cap manera esgoten les possibilitats de completar-los.

Ja des dels antecedents presindicals, la nostra gent creia en l'escola com a element transformador de la realitat social. Lluitaven per la dignificació social i econòmica del professorat i desitjaven una escola on l'alumnat fóra l'autèntic protagonista de l'educació. La consideració que teoria i pràctica han d'anar unides, com la reflexió i l'acció, va marcar la manera de fer pròpia d'un sindicat que, a més de treballar per a la consecució d'una millor situació laboral i professional dels treballadors i treballadores de l'ensenyament, també ha fet seus els principis de la renovació pedagògica i els reptes de la transformació social. Igualment, la consecució d'una escola valenciana en organització, continguts i llengua havia sigut per a molts tasca prioritària i continuaria sent-ho.

En definitiva, sempre hem afirmat que la defensa conseqüent dels interessos dels ensenyants va lligada a la transformació de l'escola: l'escola com a servei públic, en el marc d'una educació als servei dels éssers humans. En la mesura que les treballadores i els treballadors de l'ensenyament són fills i filles d'uns determinats models d'ensenyament-aprenentatge, que no són, precisament, fruit de l'escola alliberadora i potenciadora, llevat que aprenguen altres maneres de ser, pensar i sentir, no podrem incorporar canvis significatius en la nostra vida professional. Això ens du, necessàriament, a apostar per la formació del professorat. És una necessitat troncal, vertebradora de l'acció docent. En suma, la transformació de la societat - i, per tant, de l'escola- provinent del franquisme precisava de la construcció d'una nova mentalitat per a ensenyar nous continguts i

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 15

amb mètodes ben diferents, d'un nou perfil docent que només es podia construir afegint als anhels democràtics les raons professionals (les competències, diríem avui) que només pot aportar la formació.

No ens estendrem més a caracteritzar el model professional que volíem construir aleshores.

Ens sembla que la vigència d'aquells objectius és, encara avui, plena, perquè tots ells pertanyen al que podem considerar al moll de l'os: un professional de l'ensenyament que va més enllà de l'estrictament professional, perquè només que amb determinats canvis socials és possible el canvi de l'escola per a que aquesta eduque en la igualtat, el respecte i estiga al servei de l'alumnat, de la seua formació integral com a persona, per oferir-li la millor formació possible.

Les polítiques educatives actuals demanen una resposta.

Mentre el Ministeri d'Educació viu una certa paràlisi just quan acaba el període d'implantació de la LOE, les Comunitats Autònomes venen protagonitzant des del curs passat la iniciativa en matèria educativa. Es tracta, en la majoria de casos, de polítiques educatives directament tretes del receptari neoliberal, potser esperonades pels mitjans de comunicació, tant per l'efecte d'una lectura interessada i parcial dels informes internacionals (fonamentalment, PISA) com pel que passa al centre de l'imperi.

Recordem que als EUA s'està produint un fort debat social sobre la causalitat en els resultats acadèmics. Un sector de l'administració Obama advoca directament per restringir la qüestió a una sola causa: el professorat. Així que ja han començat els acomiadaments vinculats als baixos rendiments de l'alumnat.

Sense arribar, de moment, a aquests disbarats, la mà d'alguns responsables polítics estén el seu índex cap al professorat, al mateix temps que obvia parlar de polítiques educatives errònies, pressupostos a la baixa, avanç de la privatització, desatenció de les desigualtats socioeconòmiques, erosió de la democràcia escolar, sistema de selecció vuitcentista, una formació inicial aliena a l'exercici real de la docència, o d'una formació permanent allunyada de les vertaderes necessitats dels centres, en bona mesura trivial, conseqüència del sistema de sexennis.

Els governs més conservadors ens entretenen amb lleis per a reforçar l'autoritat del professorat perquè, argumenten, els problemes de l'educació d'avui en dia es solucionen amb una sort de revival, consistent a retornar l'autoritat perduda als docents i a exigir més disciplina als

16 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

discents. Hi ha lleis d'autoritat a Madrid, a la Regió Murciana, Galícia i a La Rioja. I a casa nostra, la que ha imposat Font de Mora, sense ni una ni mitja de les propostes que se li van fer tant des del Consell Escolar com des de Les Corts. Però també n'hi ha qui ha trobat la pedra filosofal posant el professorat sota sospita: pretenen vincular les retribucions del professorat als resultats acadèmics de l'alumnat. Amb açò ens estan dient que, per a que l'alumnat puga arribar a obtenir els millors resultats possibles, cal “comprar” abans la voluntat del professorat perquè, si no, aquest no farà tot el que calga pel seu alumnat.

El Parlament català, però, ja hi va anar molt més lluny. Amb la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), el sistema públic d'educació, definit fins ara com un tot, passa a gestionar els centres per a la clara competència entre si. Per això, el model de direcció que estableix descarta xarxes, treball en equip i corresponsabilitat en la gestió i concentra totes les funcions en una sola persona: el director o la directora. La LEC mira més cap als resultats, els rànquing, l'eficiència, que cap a la igualtat d'oportunitats, la millora de la qualitat de tot el sistema públic i l'ensenyament entès com un dret universal.

Siga com siga, la insatisfacció amb el funcionament del sistema educatiu obeeix a qüestions tan reals com: − Un índex d'abandonament i de fracàs escolar molt alt: un terç de la població escolar no acaba l'etapa obligatòria. − La funció compensadora de l'educació està en qüestió des del moment que la variable que millor prediu el rendiment acadèmic de l'alumnat continua sent el nivell cultural i els estudis dels seus pares i tutors. − La poca rellevància de gran part del coneixement que s’aprèn en la institució escolar, especialment del coneixement aplicat, del coneixement crític, de les capacitats creatives, del coneixement que organitza la manera de pensar, d'actuar i de sentir dels ciutadans i ciutadanes.

Així, doncs, si parlem d'allò que cal canviar, la investigació educativa ja ha posat de manifest les mancances del model pedagògic dominant: sobrecàrrega de continguts, molt fragmentats i desvinculats dels problemes rellevants de la vida d'avui, tractats amb metodologies passives, academicistes, segons una organització del temps i dels espais pensats per a un aprenentatge mecànic, amb recursos poc atractius i allunyats dels mitjans que estan presents en la vida dels estudiants. A més, segueix imperant un model d'avaluació, l'objectiu de la qual és la qualificació i no el coneixement de les dificultats dels estudiants, molt lluny de l'avaluació

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

formativa que condueix a trobar les solucions adequades als problemes d'aprenentatge.

En aquest punt, cabria afegir que el desenvolupament accelerat en infraestructures educatives que calgué escometre a partir de l'extensió de l'escolarització obligatòria en aplicació de la LOGSE ens ha llegat centres massa grans, difícils de governar, moltes vegades amb ràtios massa altes per a poder atendre la gran diversitat de l'alumnat, al que s’afegeix, en els últims temps, una clara reculada de la vida democràtica, amb escassa participació de la comunitat educativa i molt especialment del propi alumnat.

Des del nostre punt de vista, els canvis necessaris per a superar aquestes dificultats demanen actuacions de gran profunditat i, sobretot, una acció sostinguda, perquè els autèntics canvis en matèria educativa així ho requereixen. El curt termini, ací, no du enlloc. I qualsevol estratègia no és vàlida. Per exemple, ara que tant es parla de recuperar l'autoritat perduda pel professorat, cal dir alt i clar que, ja que tendim a reproduir el model en el qual se’ns ha format, té una gran importància que es promoga una formació inicial i permanent innovadora i de qualitat.

Naturalment, res d'açò seria possible si no exigim dels governs coherència, de manera que qui diu apostar per l'educació, ha de saber que això és incompatible amb les retallades de la despesa pública en aquesta matèria. També ho és qualsevol mesura que pose en perill o minve la qualitat dels serveis socials bàsics, doncs els efectes esperables seran una falta de cohesió social que, inevitablement, augmentaria les dificultats en el sistema educatiu.

Cal, per tant, intentar contestar polítiques educatives que considerem errònies o insatisfactòries sense defugir en cap moment la responsabilitat del professorat, adjudicant a cadascú allò que li pertoca: a la política, la política educativa; als pressupostos, els mitjans; a les famílies i a la societat, els valors; al professorat, el conjunt de sabers, valors i actituds que contribueixen o entrebanquen que l'alumnat reba la millor educació possible.

No vivim una situació històrica excepcional com la de la transició. Però la democràcia que vivim, la patim com una “normalitat” manifestament millorable, insuportable per a milers de famílies que freguen la pobresa o la hi viuen de ple, inadmissible per a la majoria del jovent, en l'atur i sense perspectives d'aconseguir un treball digne. Ho hem de tenir present a l'hora de redefinir el paper del professorat. I ho hem de fer tenint en compte la resta d'actors i de factors que estan condicionant la qualitat del sistema educatiu. El context és força advers: ens

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

veiem en la imperiosa necessitat de defensar amb dents i ungles les condicions de la jubilació, a lluitar contra l'augment de ràtios i a defensar els avanços en les plantilles, a oposar-nos a tantes retallades en serveis públics.

I, pitjor encara, les que es posaran en marxa.

Però sobre tot, a defensar el respecte a la negociació col·lectiva que tant ens ha costat d'aconseguir.

Per a nosaltres, l'equitat ha de guiar la consecució de la qualitat en l'ensenyament, la qual ha de ser directament proporcional a la igualtat d'oportunitats, el factor clau de progrés, per superar els condicionaments socioeconòmics d'origen familiar, avui encara, el principal factor que determina els resultats acadèmics.

L'exercici de la docència ha de superar falsos debats com ara instrucció o educació, convivència o resultats acadèmics, amb el convenciment que la docència és una activitat ben complexa que només poden exercir de manera satisfactòria professionals amb una formació molt sòlida i amb una actitud molt pròxima a les necessitats de l'alumnat.

D'açò tracta aquesta ponència.

1. Una aproximació a l'ètica professional del professorat 1.1. Característiques de les professions Les professions son institucions socials amb una llarga història. Són ocupacions especialitzades establertes per la societat, considerades valuoses i sotmeses a certes normes jurídiques que regulen l'accés i el seu exercici. Seguint Adela Cortina (1), es tracta d'activitats ocupacionals amb alguns trets comuns de les quals també participa la docència: − Una professió es una activitat humana social mitjançant la qual es presta un servei específic a la societat, generalment, de forma institucionalitzada. La docència s'exerceix avui, aclaparadorament, des d'un marc força institucional com és la institució escolar. − La professió se sol veure per la societat com una vocació i, per tant, s'espera del professional que s'hi dedique a la seua tasca amb una certa generositat i desinterès. La docència és una de les professions a la qual se li atribueix un alt grau vocacional. − En conseqüència, s'espera dels professionals en general, i dels docents en particular, que no exercisquen la seua professió únicament per

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 17

obtenir guanys, ja que la professió és un tipus d'activitat adreçada a afavorir la col·lectivitat.

En aquest sentit, convé distingir entre la finalitat de la professió, per la qual cobra sentit, i els interessos subjectius de les persones que l'exerceixen. Tot i que sempre serà legítim desenvolupar una activitat remunerada per guanyar diners, adquirir poder sobre la pròpia vida, etc, la meta de la professió no és la de proporcionar aquestes recompenses, sinó la de prestar un servei de qualitat a la comunitat. D'ací que el o la professional, ha d'assumir els objectius propis de la professió per mantenir-se dignament dintre de la mateixa. En el cas de la docència, s'espera del professorat que proporcione, honestament, la millor formació possible al seu alumnat, sense haver d'estar mesurant tot el temps els serveis prestats. − Els i les professionals exerceixen la seua professió de manera estable i obtenen a canvi un mitjà per viure. El professorat sol exercir la docència com una dedicació exclusiva, perquè fer-ho així li permet de poder viure, si més no en els països amb una economia més desenvolupada. − Les i els professionals formen col·lectius que tracten d'obtenir un control sobre el servei que presten, allunyant a qualsevol que hi vulga intervindre sense accedir prèviament a la professió tot complint els requisits establerts. En el cas de l'ensenyament, aquesta característica no s'acompleix de manera tan rígida com en altres professions, com ara la sanitària.

Afortunadament, no existeix l'obligació de la col·legiació per exercir la docència, de manera que la lluita contra l'intrusisme l'assumeix la pròpia Administració. Només hi quedaria al marge allò de les classes particulars. − S'accedeix a l'exercici de la professió mitjançant un llarg procés de capacitació, amb uns estudis clarament reglats, com així ocorre en el cas de la docència. − Els i les professionals reclamen una àmplia autonomia a l'hora de realitzar l'exercici de la seua professió. Un bon i una bona professional sap fer la seua pròpia anàlisi del que necessita la persona concreta que es beneficiarà de la seua tasca i qui decideix l'estratègia i els mitjans adequats per a prestar el servei, sempre amb la contrapartida que el públic té dret a reclamar si resulta perjudicat per l'activitat professional. En el cas de l'ensenyament, l'autonomia personal es manifesta en l'anomenada “llibertat de càtedra” que no és, ho sabem ben bé, il·limitada, no pot ser-ho, perquè, per exemple, no es poden tolerar conductes èticament inacceptables. − Les i els professionals han d'assumir la seua responsabilitat pels seus actes professionals,

18 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

per les seues decisions, una conseqüència lògica del tret anterior: a la llibertat de càtedra li correspon la responsabilitat docent, és a dir, la disponibilitat per a mostrar, si així es demana, quines decisions es prendran en el seu moment i per quines raons.

Una ètica professional adient als temps actuals, tenint en compte el grau de consciència moral aconseguit per la societat, ha de poder orientar l'acció de les persones interessades a ser bons i bones professionals, en el dobleg sentit de ser tècnicament capaços i al mateix temps moralment íntegres en el desenvolupament de la seua tasca professional.

En definitiva, i seguint Emilio Martínez Navarro (2), ser un i una professional excel·lent significa ser al mateix temps competent i íntegre, per a la qual cosa cal reunir tres requisits bàsics: estar ben informat en l'àmbit de la seua professió, prendre decisions assenyades durant l'exercici de la mateixa, i mostrar uns sentiments morals congruents amb l'activitat que es realitza. Per exemple, en el cas del professorat, ha de mostrar empatia, afecte i una bona dosi de coratge.

1.2. Els valors de l'ètica cívica En les societats caracteritzades per una gran diversitat de grups ideològics, l'ètica d'una professió ha de partir d'uns valors de convivència, d'una ètica cívica compartida: valors com ara la llibertat, la igualtat, la solidaritat, el respecte i l'actitud de diàleg, el que, en definitiva, es prendre's seriosament els drets humans, tal i com els entenem en l'actualitat. Perquè ja no és suficient en apel·lar solament al que considerem unes bones pràctiques professionals, sinó que cal incloure també el respecte als drets dels usuaris i usuàries, i d'altres col·lectius afectats per l'exercici de la professió. Les societats pluralistes, mitjançant els valors de l'ètica cívica, exigeixen que ens reconeguem mútuament com a persones, és a dir, com a una interlocució vàlida. Per això, qualsevol professional ha de tenir en compte el punt de vista de les persones afectades per la seua tasca professional, no per a plegar-se a qualsevol demanda, sinó per a adaptar l'exercici de la professió a aquelles exigències que avui es consideren justes segons els valors esmentats. Totes i tots recordem quina actitud predominant (autoritària, paternalista, condescendent...) mostrava una bona part del professorat envers l'alumnat i les seues famílies quan calia discutir alguna de les seues decisions, actituds que, si bé no han desaparegut del tot, són incompatibles amb la participació de tots els sectors de la comunitat educativa que estableix l'ordena-

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ment legal actual, precisament perquè la societat així ho ha exigit.

L'ètica cívica compartida no és una més de les propostes ètiques que donen sentit a una vida plena de les persones, no és una ètica grupal, sinó un conjunt de valors compartits per tots i cadascun dels diferents grups des del seu propi punt de vista. És a dir, dins dels valors que defensen cadascuna de les alternatives ètiques existents, sempre hi ha el respecte actiu, la llibertat, la solidaritat i l'actitud de diàleg, tot renunciant a la violència. Si no s'afegeix a aquesta relació la justícia social és perquè aquest es considera un valor molt més complex que els anteriors, resultat de la seua posada en pràctica. De manera que per a incrementar la justícia social, cal promoure els valors de l'ètica cívica.

En una societat pluralista moderna, l'adopció dels valors de l'ètica cívica per part del professorat per a la seua pràctica professional en cap cas s'ha de considerar que va en perjudici de que puguen practicar la seua pròpia ètica de vida plena i, fins i tot, la puguen mostrar com a exemple - mai com a imposició- per a que l'alumnat la puga compartir. Aquest és el principi saludable sobre el qual descansa l'exercici de la “llibertat de càtedra”, tan car per a la professió docent.

L'ensenyament en un context de diversitat cultural.

En les societats obertes i plurals conviuen diversos grups culturals que, sovint, poden oferir la seua pròpia proposta ètica. Mentre aquestes diferents propostes compartisquen els valors bàsics de l'ètica cívica que permeten la convivència i la construcció d'una societat capaç de progressar en la justícia social, les discrepàncies i els conflictes es poden canalitzar mitjançant el diàleg, sempre que es compte amb un marc de respecte mutu, d'exercici de la llibertat, d'igualtat i de solidaritat. Però si es tracta de grups culturals que rebutgen alguns dels valors que conformen l'ètica cívica compartida, el problema és més complex.

En la societat plural no tot és permissible, hi ha comportaments inacceptables. Hi ha, sobretot, dos tipus de conflictes que es poden generar: que un grup pretenga dominar o eliminar altres grups o que, internament, es vulguen imposar restriccions opressives als propis membres d'un grup. Davant el primer tipus de risc, la societat ha de poder reaccionar protegint la seguretat de tots i totes, fent ús dels mitjans legals i materials que siguen necessaris, però sense trair el marc definit pels valors bàsics de l'ètica cívica. En el segon cas, quan es volen

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

restringir certes llibertats als membres del grup, la societat ha de reaccionar donant garanties que tots els membres de tots els grups culturals poden conèixer l'existència d'altres propostes de vida; totes les persones han de poder ponderar quines opcions ètiques són les que prefereixen, per poder elegir lliurement.

El professorat es pot veure seriosament compromès davant d'algunes d'aquestes situacions. Aleshores, quan s'haja restablert la llibertat dels membres al si dels grups, encara caldrà establir un seriós diàleg intercultural basat en el coneixement mutu per a trobar solucions raonables als problemes de convivència, un diàleg que ha de partir de la constatació que, històricament, tots els grups evolucionen, canvien, interaccionen, no són entitats tancades ni es mantenen homogènies i estàtiques. Els grups estan formats per persones i les persones solen tenir problemes comuns que requereixen solucions comunes. En aquest diàleg, el professorat té un gran paper a jugar, sempre que sàpiga distingir entre peculiaritats culturals legítimes i abusos arbitraris disfressats de tradició, i mediar per a poder trobar elements que ens apropen, front als que ens allunyen.

1.3. Bens interns i externs en l'exercici professional A més dels valors compartits de l'ètica cívica, cada professió defineix aquelles finalitats que li són pròpies. Així, l'ensenyament ha de procurar la formació de persones cultes i crítiques, com la medicina ha de promoure la salud de les persones o l'arquitectura ha de proporcionar habitatges segurs per a les persones i adequats per a les activitats socials. I açò sense perjudici que quan les persones exerceixen honestament una professió també hi puguen accedir, com a conseqüència, a determinats bens externs a la pròpia professió, tant si es tracta d'un reconeixement públic com d'una remuneració en diners.

No pertanyen al moll de la professió, en tot cas són mitjans que contribueixen a aconseguir els bens interns. Totes i tots sabem que l'escassa valoració social de l'ensenyament influeix molt negativament en la possibilitat d'aconseguir uns bons resultats perquè la cosa va tot just al revés.

El compromís que cal demanar dels i de les professionals és amb els bens interns, els que donen sentit a l'activitat professional. Per exemple, enriquir-se és una opció lícita en la nostra societat, però no pot ser la raó per la qual s'exercisca professionalment la política.

Més aviat la perverteix. Només s'abasta l'ex-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 19

cel·lència professional quan es practica el compromís amb els bens interns de la professió i, per tant, desapareix el fenomen de la corrupció.

Amb tot, però, en l'ensenyament, com en qualsevol professió, els ben externs no es limiten a ser un simple afegit. Més poder i capacitat per a eixamplar l'horitzó professional, augment dels ingressos, reconeixement entre iguals, hi són, també, necessaris, perquè exercir una professió de forma heroica i precària impedeix exercir-la plenament i això afecta de manera important l'alumnat. Una formació deficient, la dedicació parcial, manca de reconeixement, de recursos, no cal dir la manca de drets, entrebanquen seriosament l'ensenyament. Per això també és un deure ètic l'exigència dels bens externs que mereixen els professionals de l'ensenyament, en la mesura justa en cada moment històric. D'ací la importància del paper dels sindicats, en tant que representen legítimament el col·lectiu docent, per a aconseguir millores justes en l'assignació de bens externs.

Des d'un punt de vista institucional, els bens interns de la professió docent els podem trobar formulats com a objectius de cada etapa educativa en la legislació vigent. Hi trobarem, per tant, les implicacions ètiques en la base legislativa que informa l'activitat docent.

Globalment considerats, els bens interns de l'ensenyament els podem reunir en una formulació flexible com aquesta: una completa educació dels subjectes, a partir d'oferir la millor formació possible per a que es puguen desenvolupar com a persones crítiques, creatives i solidàries, com a professionals competents i com a ciutadanes i ciutadans cultes i compromesos amb el bé comú. La LOE, al seu torn, estableix en el seu preàmbul que té com a objectiu adequar la regulació legal de l'educació no universitària a la realitat actual d'Espanya sota els principis de la qualitat de l'educació per a tot l'alumnat, l'equitat que garanteixi la igualtat d'oportunitats, la transmissió i efectivitat de valors que afavoreixin la llibertat, responsabilitat, tolerància, igualtat, respecte i justícia, etcètera. Lluny de considerar-los com a llocs comuns, per al compliment d'aquests objectius es demana no sols un fort compromís professional, també un coratge que es posarà a prova en moltes ocasions i, sense dubte, unes actituds amb un fort component emocional i afectiu.

1.4. Formar ciutadans i ciutadanes actius Dels bens interns de l'educació, cal destacar la formació per a exercir la ciutadania. Les persones ho som en tant que éssers socials. En

20 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

aquest sentit, es pot dir que el professorat fem un paper de mediació entre la família i la societat. Les societats avançades no sostenen complexos sistemes educatius al servei de la família, com ens volen fer creure, encara, els sectors més reaccionaris del món educatiu (no a l'escola laica, no al coneixement dels drets democràtics i constitucionals, no a l'educació sexual, no als fonaments dels plurilingüisme...). Les societats democràtiques sostenen l'ensenyament per a servir la pròpia societat, tot fent compatible el bé personal i el comunitari, en cap cas per a benefici d'unes determinades persones o famílies en particular.

Certament, l'ensenyament també contribueix a transmetre i reproduir patrons culturals i discursos ideològics que interessen les classes dominants. Però, en tot cas, aquestes no ho fan en règim de monopoli, han de confrontar-se amb altres alternatives, les que representen la ciutadania interessada en l'educació per a la pau, en la desaparició del sexisme, en la protecció dels drets humans, en un sistema econòmic al servei de la majoria i la sostenibilitat planetària, en la cultura popular, en l'ús social de la pròpia llengua, en el dret a la participació...

Tot serà possible mentre conservem la pluralitat. D'ací que l'ensenyament, com a servei públic, ha de ser laic, és a dir, en l'àmbit escolar no ha d'intervindre cap organització religiosa o de cap altra ideologia particular.

L'ensenyament de dogmes o el proselitisme han de quedar fora dels centres d'ensenyament públic. Com a garantia de pluralitat.

Si l'ensenyament renuncia a formar individus actius, participatius i compromesos amb el bé comú, contribueix decisivament a corrompre la pròpia societat. Una societat despreocupada de l'espai públic paga un preu molt alt en injustícia i deshumanització. Així, un compromís bàsic de l'ensenyament com a servei públic és la formació d’una ciutadania activa. Els interessos privats dels qui contracten professionals de l'ensenyament no poden tindre prioritat sobre els interessos generals de la societat. Molt menys encara els interessos partidistes de qui ocupe el poder polític. La professió docent té un primer compromís amb la igualtat ciutadana i la cultura democràtica que la sustenta, i l'ensenyament, té com a bé intern la transmissió d'eixa cultura. Però és que, a més, formar una ciutadania activa és la manera de mantenir i de perfeccionar una societat pluralista, oberta, respectuosa, en la qual la professió docent cobra sentit. Per massa reiterat, no cal insistir en la decisiva contribució de l'ensenyament a la formació de professionals competents, és a dir, ciutadans i ciutadanes actius, doncs com professionals competents, no poden viure d'es-

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

quenes als problemes comuns, bé siguen econòmics, polítics, culturals, ecològics...

1.5. Actituds del professorat davant l'alumnat Quan el bé intern de l'ensenyament és que l'alumnat es forme de la manera més completa possible, l'actitud de servei a l'alumnat és una condició necessària per a aconseguir-ho. Sense aquesta actitud oberta a cooperar amb l'alumnat en tot allò que necessite per a aprendre no es crea el clima de confiança que facilita la millor formació. Òbviament, no es tracta d'accedir a tots els requeriments de cada alumna o alumne, que poden ser excessius o injustificats, ni d'estar sempre disponible. No es pot envair la vida personal com tampoc no cal limitar la relació exclusivament a temps i espais legals.

N'hi ha que també són adequats dins la jornada laboral del professorat.

La docència és una de les professions d'ajuda a l'altre, com la medicina o el treball social, en la qual qui es beneficia del servei prestat ha de posar molt de la seua part, ha de col·laborar per a que es produïsca la finalitat que es vol aconseguir. És així com l'actitud de servei esdevé una actitud de cooperació per a reforçar l'acció d'aprendre la qual cosa té una clara conseqüència a l'hora de triar la metodologia: l'alumnat és un subjecte actiu i no un receptor passiu.

La desigualtat de saber i poder de partida que presideix la relació entre professorat i alumnat no lleva per a que s'haja d'adoptar una actitud d'igualtat moral que assegure per a l'alumnat un tracte respectuós i considerat. La dignitat personal no depén del saber ni de la debilitat o fortalesa dels individus. Està èticament proscrit que el professorat tracte a l'alumnat amb menyspreu, manipulació o arbitrarietat, com a qualsevol altra persona. El professorat es troba sovint que el seu alumnat, bé per la seua curta edat i manca d'experiència, bé per influència del seu entorn, no té encara una maduresa moral elemental, ni tan sols fa ús del que, col·loquialment, anomenem una bona educació.

Això dóna peu a situacions conflictives, difícils d'abordar, tot i que requereixen una immediata resposta segons un codi pactat al si de la comunitat educativa. Amb tot, aquesta desigualtat de fet exigeix una igualtat moral, també per raons pedagògiques: per a que l'alumne i l'alumna esdevinguen persones madures, autònomes i educades en el sentit més ple de la paraula, se'ls ha de tractar com si ja ho foren, per a que construïsquen una imatge interior positiva, de persona amb la mateixa dignitat que la professora o el mestre. L'autorespecte i l’autoestima són béns primaris que tota persona necessita

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

per a desenvolupar un projecte de vida raonable.

Aquesta igual dignitat es desplega en altres actituds que li van de la mà. Per a que l'alumna i l'alumne es desenvolupen com a persones autònomes sabem que els hem de tractar amb respecte, cura i afecte. Haver d'imposar sancions a conductes inapropiades no mai és una manca de respecte, sempre que siguen adequades i estiguen dins de certs límits. El respecte implica també ajudar a aconseguir objectius legítims i no necessàriament filtrats pels valors del professorat que ha de donar aquest suport. Això seria adoctrinament i podria suposar una instrumentalització de l'alumnat en funció de les preferències particulars. Com afirma Adela Cortina, el respecte actiu comporta la generositat d'ajudar a l'altre a ser allò que vol ser, sempre que es tracte d'objectius èticament acceptables.

La cura i la sol·licitud en la relació professoratalumnat significa que aquell pose tota l'atenció i l'esforç que requerisca l'alumnat per a que tinga èxit. Si el professorat no cerca l'atenció individualitzada, una actitud d'acollida i l'empatia amb l'alumnat, serà quasi impossible que els estudiants reaccionen davant l'ensenyament amb un aprenentatge eficaç.

Tot i la diferència de responsabilitat entre professorat i alumnat, s'ha de dir que també l'alumne ha d'assolir una certa ètica en la seua relació amb el professor i professora que li dedica el seu esforç. Es tracta d'una relació entre dues persones i, per tant, no funcionarà si només una d'elles fa perquè funcione. El professorat ha de recordar a l'alumnat, amb els fets més que no amb paraules, que l'actitud ètica que li correspon és la de reconéixer que el professor s'ha guanyat la seua autoritat, pel seu saber i per la seua maduresa moral. Quan no té lloc aquest reconeixement, la relació professor-alumne es mostra profundament deteriorada, el que suposa un repte professional per al professorat. Un repte en el qual no s'ha de trobar sol. Companys i companyes de tasca, centre i administració han de bastir l'entramat de recursos necessaris per a que ho aconseguisca.

(1) Adela Cortina (1997): Ciudadanos del mundo.

Hacia una teoría de la ciudadania.Alianza. Madrid.

(2) Emilio Martínez Navarro (2010): Ética profesional de los profesores. Desglée De Brouwer, S.A. Bilbao.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 21

2. La formació inicial i contínua del professorat d'educació infantil, primària i secundària.

2.1. Un plantejament global sobre formació, accés i desenvolupament professional.

Quan fa 35 anys el professorat més compromès amb la renovació pedagògica va donar el pas de fundar STEPV, ja vam reclamar un profund canvi en la formació inicial i contínua, l'accés a la funció pública i el model de desenvolupament professional que hauria de formar part del sistema públic educatiu. Des de llavors, STEPV està treballant per a aconseguir avançar en un sistema integral on la formació inicial, l'accés i la formació permanent servisquen de marc per a un professorat competent, motivat, ben considerat socialment i predisposat a la renovació pedagògica. Per a avançar cap a aquests objectius, el marc en el qual ens movem no és el més adequat. S'han comès errors que, al nostre judici, no formen part de l'anàlisi que hauria de precedir un canvi significatiu: a) Pensar que les prescripcions normatives canviarien la cultura organitzativa, formativa i pedagògica dels i les docents. Lleis, decrets, ordres, plans i programes imposats, quan no mera propaganda que no mai passa de la fase experimental, estan servint de poc; màxim quan l'avaluació dels mateixos o brilla per la seua absència o simplement intenta justificar la norma a pesar que la realitat dels centres indique el contrari. b) Haver apostat per un model que ha separat la formació inicial (encarregada a la Universitat), l'accés (amb un fort protagonisme de les acadèmies privades), un període de pràctiques descurades (que descansa en un cos d'inspecció que no orienta, ni controla ni avalua segons uns objectius clars) i una formació permanent centrada en el sexennis (que no serveix per a liderar processos de renovació ni genera il·lusió pedagògica en els centres). c) El manteniment del sistema d'oposició i concurs pur (només s'acudeix a models més comprensius per a situacions extraordinàries) s'ha demostrat poc eficaç per a la selecció d'un professorat veritablement vocacional i compromès amb la labor docent, a més de ser un sistema arcaic i desmotivador que acaba amb les il·lusions del professorat jove.

22 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

d) Haver fomentat indiscriminadament la “meritocràcia”, ja siga per a superar el concurs oposició, per a vincular-la a conceptes salarials com els sexennis o a la mobilitat en el concurs general de trasllats. D'aquesta manera, s'ha desvirtuat el veritable objectiu de la formació permanent, ha dut a que el professorat s'interesse més pels punts que necessita per a la seua vida administrativa que per la utilitat i la qualitat de la mateixa formació.

Res de tot això s'ha avaluat i tanmateix sonen amb insistència propòsits de canvi que no passen de ser anuncis, més o menys espontanis, sorgits al caliu de debats provocats més pel ressò de certes notícies que per estudis assenyats i dirigits a un objectiu ben definit. La comunitat educativa, i la societat en general, està esperant a saber fins a quin punt les administracions educatives estan disposades a posar tots els mitjans necessaris per a produir una veritable transformació en l'educació. No oblidem que només les societats que hi han apostat decididament són les que millors resultats socials, i no sols acadèmics, estan tenint.

2.2. Formació inicial, pràctica docent i formació permanent: un camí d'anar i tornar.

Hi ha un ampli consens en la comunitat educativa sobre que la formació inicial, la pràctica docent i la formació permanent són part d'un imprescindible diàleg entre teoria i pràctica i que necessàriament han de retroalimentar-se.

No obstant això, les polítiques de gestió educativa que s'han desenvolupat han anat compartimentant i desconnectant cada element. De fet, ens trobem amb la paradoxa que existeix un professorat universitari encarregat de la formació del nou professorat que manca de pràctica docent en els nivells educatius per als quals prepara al seu alumnat. Alhora, hi ha professionals d'infantil, primària i secundària que no valoren el que poden aportar altres àmbits educatius o d'investigació. Mentre, els CEFIRE estan més preocupats per complir formalment els seus plans de formació que per generar veritables dinàmiques formatives en els centres. Tot plegat, no és responsabilitat professional de qui treballen a cada lloc perquè el sistema, amb el seu desenvolupament normatiu, no posa fàcil la coordinació i la col·laboració mútua. Darrerament, la Conselleria d'Educació ho ha posat encara més difícil, ordenant un control aferrissat de les possibles col·laboracions interinstitucionals que tinguen com a escenari els centres educatius.

Per tot això, cal acabar amb el divorci entre la Universitat i l'Escola, entre formació continua i

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

necessitats dels centres escolars. Un bon exemple és la incongruència que suposa que les especialitats requerides en els centres d'infantil i primària segons la LOE no tinga el seu reflex en els plans d'estudis i les titulacions que les universitats han dissenyat per al cos de mestres, més enllà del que anomenem mencions. Aquesta disfunció entre el que la universitat desenvolupa i el que les administracions educatives requereixen, s'ha topat amb la incapacitat d'asseure en una taula les universitats i les administracions educatives per a coordinar la formació inicial i la que el professorat necessita per a incorporar-se al sistema.

Un altre dels punts essencials és una necessària revisió del Màster d'Ensenyament Secundari. Ens temem que en la seua planificació han influït més els aspectes organitzatius interns de cada universitat que pedagògics i formatius. Cal que el pes i la direcció del Màster recaiga en el professorat expert en didàctica, psicologia i ciències de l'educació.

Especialment interessant seria el desenvolupament de la disposició addicional vint-i-setena de la Llei Orgànica 6/2001, d'Universitats, que permetria que professorat amb experiència de tots els nivells educatius participaren de manera activa en la formació inicial. Si ens marquem com a objectiu un sistema educatiu que estenga passarel·les entre el món universitari i la docència directa no universitària (i viceversa), haurem donat un pas important cap al futur.

2.3. Cap a un Cos Únic, l'experiència d'altres països.

El sistema educatiu és complex i necessita personal fortament preparat. En aquest camí, podem aprendre d'aquells països que van apostar per un model comprensiu de la professió docent. Són experiències que se centren en un professorat amb una titulació homologable entre tots els nivells educatius. STEPV sempre ha considerat necessari trencar la falsa premissa que aposta per un model on a menor edat de l'alumnat, menor és la titulació/formació del professorat. Com la psicologia ens informa, la formació en els primers nivells és essencial per al futur educatiu de l'alumnat. És el moment d'apostar per polítiques valentes. El nou disseny dels estudis universitaris, fruit de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, ha posat a les nostres mans la possibilitat de que el professorat d'Infantil, el de Primària i el de Secundària compartisquen una titulació equiparable, la de grau, el que significa una forta formació científic-didàctica homologable als estàndards dels països europeus de major èxit escolar, amb especial atenció a les pràctiques

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

del màster de formació del professorat.

2.4. La formació permanent, formació en centres i CEFIRE. Molt es parla de la importància de la formació permanent del professorat. No obstant això, segons el parer de la nostra organització, no s'estan fent les coses bé, el què es pot percebre en: a) Una formació basada en la voluntarietat. La formació permanent no està dintre de la rutina del professorat. A diferència d'altres professions altament qualificades, el professorat valencià viu immers en un model que no facilita l'actualització científico-didàctica. La majoria de les propostes formatives es realitzen fora de l'horari de treball, després de la jornada laboral i gairebé sempre a costa del temps lliure del professorat, sense tindre en compte la conciliació de la vida personal i laboral, quan sabem que les dones són, normalment, les que menys possibilitats tenen de realitzar cursos de formació per les tasques de cura que tenen assignades socialment. En aquestes condicions, ni l'administració pot exigir, ni el professional es veu personalment implicat en la formació que precisa per a la seua tasca. b) Una aposta per la meritocràcia formativa. En lloc de posar els mitjans que animen a la participació en la renovació pedagògica, l'administració s'ha centrat a bescanviar hores de formació per punts i mèrits. A més, aquest model ha promogut l'aparició d'ofertes (especialment on line) sustentades per la iniciativa privada, sindicats i associacions que no passarien els mínims estàndards de qualitat o d’interès educatiu. D'aquest fenomen se'n deriven greus conseqüències per a la qualitat educativa. Ni els propis CEFIRE se n'han lliurat, doncs els professionals dels quals es queixen, cada vegada més, del baix interès dels assistents als cursos, preocupats sobretot per obtenir els punts necessaris de la manera més ràpida possible.

S'ha creat un cercle viciós que s'ha de trencar: els punts són necessaris, qualsevol cosa te'ls proporciona.

El cercle viciós romandrà mentre el model continue aliè a les necessitats dels centres educatius i allunyat del que demanda el context.

STEPV sempre ha defensat que la formació permanent ha de ser pública, democràtica quan al seu accés i la concreció de l'oferta, i dependre de l'administració educativa. Per això ens vam oposar a la reforma dels CEFIRE consistent a desmantellar un model participatiu per a convertir-los en estructures allunyades dels centres (algunes, fins i tot, físicament). Cal una reforma dels centres de professorat perquè

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 23

siguen considerats com un servei educatiu inserit en els centres. Per a això cal descentralitzar i crear una xarxa d'assessors i assessores altament qualificats, amb centres de referència als quals han de pertànyer i la funció dels quals siga la d'atendre i dinamitzar les necessitats formatives sorgides de la pràctica diària. c) El fracàs del disseny piramidal de la formació. Des de fa molt de temps, veiem com l'administració educativa decideix unilateralment les línies formatives. Els plans i programes dictats des dels despatxos de Campanar han anat incorporant-se a la vida dels centres més formalment que per produir un veritable canvi pedagògic. Si a això li afegim els canvis normatius, la falta de claredat a l'hora d'apostar per ells i el descrèdit que existeix per la manera d'engegar-los, s'ha aconseguit que el professorat no s'haja involucrat i que entre aquells que ho han fet, molts es mostren desil·lusionats.

Aquest no és el camí que ajuda a canviar el model d'escola.

3. L'accés a la funció pública docent 3.1. Un nou perfil del professorat L'Ensenyament Públic va lligat a un perfil del professorat compromés amb la seua professió, un professorat que investiga i reflexiona sobre la seua pràctica, que la teoritza i que actua de manera activa i creativa en un determinat context no exempt de complexitat. Es tracta d'un professional amb capacitat per a prendre decisions des de criteris personals i autònoms. Per acostar-se a aquest model ideal cal desenvolupar un conjunt de mesures que recuperen el prestigi de la funció docent i la millora de les condicions de treball del professorat, entre altres qüestions. STEPV ha reivindicat que cal superar la falsa concepció de que el professorat és un simple executor tècnic de les prescripcions d'altres. Qüestionem l'actual concepció fragmentària del currículum i creiem que cal potenciar la flexibilitat dels programes i promoure l'experimentació i adopció de projectes curriculars alternatius promovent i facilitant la difusió de les experiències i materials dels grups, seminaris i moviments de renovació pedagògica (MRP).

Per a això, cal millorar substancialment les condicions laborals en què s'exerceix la docència: nombre màxim d'alumnes per docent, reconeixement professional i econòmic, reforç de personal d'administració i serveis en els

24 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

centres de totes les etapes, descàrrega progressiva d'hores lectives a partir dels 55 anys, jubilació, desenvolupament professional per a l'assumpció de projectes innovadors i per a accedir a totes les etapes educatives al llarg de la vida professional.

El model alternatiu d'Ensenyament Públic que defenem cal construir-lo mitjançant la reflexió, l'intercanvi d'experiències i el debat professional i social. Hui, aquesta reflexió, ens retorna l'oportunitat de plantejar que la professió docent s'exercisca des del cos únic d'ensenyants. Amb la titulació de grau com a formació inicial per a l'exercici de la docència en tots els trams no universitaris i tenint en compte l'experiència obtinguda amb la confluència, en un mateix centre, de mestres i professorat de secundària, podem afirmar que un únic cos docent és el que s'adequa més bé a la realitat actual.

3.2. Criteris per a la selecció del professorat En el moment actual, STEPV continua reivindicant la modificació de l'actual sistema d'accés a la funció docent per atraure a la docència a les persones millor preparades, més aptes i amb millors condicions per a l'exercici de la docència, i reforçant les garanties d'objectivitat, mèrit i capacitat en els processos d'ingrés en els cossos docents. Podem sintetitzar les tasques bàsiques del treball docent en quatre tipus de competències bàsiques: a) Saber definir metes i finalitats en relació amb l'aprenentatge dels estudiants. b) Dominar els continguts des d'un punt de vista científic, didàctic i social. c) Saber posar en acció seqüències d'activitats, tasques i recursos que promoguen un aprenentatge durador i de qualitat. d) Saber obtindre informació rigorosa sobre com està funcionant l'aprenentatge i l'ensenyament per prendre decisions que retroalimenten el procés.

A això hauríem d'afegir, almenys, tres actituds bàsiques: a) Obertura cap al treball cooperatiu entre companys i companyes. b) Predisposició cap a la gestió compartida de l'educació dels menors amb mares, pares i altres professionals. c) Compromís amb la formació permanent i la innovació.

El sistema d'accés s'ha de centrar més en aquestes competències professionals i en les aptituds per a l'acompliment de la docència en els diferents perfils professionals que requereixen les diferents etapes educatives. Per això,

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

s'ha de preveure un marc global amb diferents concrecions per a cada un dels perfils professionals. És fonamental la preparació i selecció objectiva del personal que haja de conformar les comissions de selecció o tribunals per poder garantir que la seua composició responga també a criteris objectius, de mèrit i competència professional, amb una preparació i temps suficient per a poder desenvolupar el procés de selecció en condicions òptimes.

3.3. Un sistema de tres fases.

L'acreditació de les competències per a l'aptitud docent.

Tres són els elements d'aquest procés: a) Fase inicial: comprén una prova escrita relacionada amb la didàctica i les competències bàsiques del nivell o etapa educativa a què es presenta, una prova d'aptitud i entrevistes el contingut rellevant de les quals comprendria una situació de grup, amb implicacions de caràcter didàctic per garantir la selecció de persones que han de comptar amb valors, creences, compromisos, tacte i sensibilitat, maduresa emocional i altruisme social, coneixements sòlids i capacitats amb les quals operar, críticament i reflexivament, en contextos i amb estudiants singulars.

L'administració del sistema educatiu valencià provoca que hi haja un alt percentatge de professorat interí. Aquest professorat ha accedit ja a la funció docent valenciana a través de les borses de treball, on ha acreditat la seua formació inicial i que compleix els requisits legals per a exercir l'ensenyament. Per aquesta raó, el procés de selecció ha de tindre en compte l'accés diferenciat del personal interí i valorar-ne adequadament la pràctica docent i la prestació de serveis.

El professorat interí “competiria” amb ell mateix i no amb la resta de candidats i candidates i es convalidaria opcionalment aquesta fase per la certificació I de competències per a l'aptitud docent (3), derivada del procés d'avaluació docent del seu exercici professional docent anterior, i una puntuació sobre els serveis prestats en la docència, com a funcionari interí. b) Fase de concurs: inclou la valoració de l'experiència prèvia què hauria d'arribar al màxim legal possible, la formació permanent i formació inicial amb especial atenció a la qualificació obtinguda en les pràctiques de màster de formació del professorat. El pes d'aquesta fase serviria per a completar la qualificació final mitjançant la ponderació de la puntuació total. c) Fase de pràctiques: remunerades i amb una durada d'un curs escolar. En el transcurs d'a-

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

questes es realitzaria un procés d'avaluació docent per obtindre la certificació I de competències per a l'aptitud docent. Estaria exempt d'aquesta fase el professorat interí que ja estiguera treballant i en possessió de la certificació I de competències per a l'aptitud docent.

S'hauria de tenir en compte, com temps real de pràctiques, el permís de maternitat de les professores, sense haver de recuperar el temps de durada d’aquest permís.

Durant el temps de pràctiques el professorat que accedeix al sistema rebria l'orientació i el suport d'un tutor o una tutora, proposats pel claustre i nomenats per la direcció del centre.

També han de realitzar accions formatives per a obtindre un coneixement en profunditat dels aspectes propis de la professió docent (metodològics, psicopedagògics, de relació, mediació i comunicació, així com legals i administratius).

Aquestes activitats s'han de dur a terme a través de projectes específics i contextualitzats, tenint en compte la necessitat de personalització de les vies i oferir oportunitats opcionals per a millorar les habilitats de les TIC i el coneixement de llengües estrangeres i també amb la perspectiva d'aconseguir les certificacions reconegudes internacionalment.

Al final de l'any acadèmic, el professorat en pràctiques ha d'elaborar un informe sobre les activitats i experiències de formació dutes a terme i ha d'exposar-ho a la comissió per a l'avaluació de les pràctiques docents.

4. Carrera professional i avaluació del professorat en l'ensenyament públic.

4.1. Etapes en la carrera professional.

La reivindicació històrica d'STEPV ha sigut la consecució del cos únic d'ensenyants dins l'organització de la funció pública. En l'actualitat, després de la reforma dels ensenyaments universitaris creiem que és el moment de negociar-ne l'abast i extensió a totes les persones que es dediquen a l'ensenyament no universitari. Amb un únic cos de docents, el professorat decidiria dedicar-se a un nivell educatiu o altre, més per afinitats i aptituds que per l'estatus social o per motius salarials. Açò és el que ocorre a països com ara Finlàndia, Suècia o Noruega.

Per altra banda, l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (Llei 7/2007 publicada en el BOE del 13 d'abril) és, ara com ara, l'única normativa que

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 25

estableix l'itinerari professional del funcionariat, ja que quedà en suspens l'any 2008 la negociació de l'Estatut Bàsic Docent. En aquesta legislació s'estableix que la carrera professional és el conjunt ordenat d'oportunitats d'ascens i expectatives de progrés professional conforme als principis d'igualtat, mèrit i capacitat. La definició és molt àmplia i ambigua i dependrà de la forma en què l'administració pública valenciana promoga l'actualització i el perfeccionament de la qualificació professional del funcionariat de carrera de l'ensenyament.

En aquest sentit, serà cabdal la implementació dels Plans d’Igualtat i Concilia que donen una oportunitat real d’igualtat en la promoció professional tant a homes com a dones.

Entenem la carrera professional com la integració del desenvolupament professional amb la formació permanent i defensem que tots dos conceptes no han d'anar necessàriament lligats al binomi avaluació-retribucions del professorat perquè una cosa és l'avaluació, entesa com un instrument per a millorar, per a posar de relleu allò que és satisfactori i el que requereix d'un compromís per a superar-ho, i altra premiar amb incentius econòmics el que són obligacions ineludibles.

El model retributiu ha de comprendre un seguit de conceptes salarials que servisquen per a reflectir les diferents situacions professionals del professorat al llarg de la seua carrera professional, però no marcar una jerarquització o una gradació classificatòria derivada de l'avaluació d'elements de la pràctica professional.

Aquest model retributiu ha de ser objecte de negociació independent de la carrera professional i establir-se amb respecte al principi general d'igualtat de salaris per a treballs iguals, amb conceptes salarials bàsics comuns, amb la compensació que corresponga en aquelles dedicacions o llocs que exigeixen responsabilitats diferents o l'antiguitat. Els conceptes salarials bàsics han de fer atractiva la professió docent i millorar la imatge social del professorat, però no han de ser posats en relació directa amb canvis en la qualitat de l'ensenyament.

En el model actual existeixen diferències econòmiques del professorat valencià marcades pels sexennis, diferències que continuarien existint en un sistema de graus com el previst en els esborranys que es van presentar en el seu moment per part del Ministeri d'Educació.

Des d'STEPVno estem d'acord amb el sistema de sexennis, ja que està lligat amb caràcter voluntari a la formació permanent, igual que ens oposem a un sistema de graus lligats a l'avaluació de la pràctica professional.

Creiem que la carrera professional ha de ser un instrument per a millorar l'educació i, per tant,

26 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

la pràctica docent, i ha d'establir-se en relació amb els nomenaments que, per als diferents tipus de llocs de treball, el professorat pot exercir durant el temps que romanga en la docència. La carrera professional ha d'anar acompanyada de polítiques i actuacions relacionades amb l'accés, la formació i socialització inicial del nou professorat, la formació permanent, el model retributiu, l'actuació professional de la inspecció d'educació o el desenvolupament d'avaluacions externes, els concursos de trasllats o les comissions de servei.

Per a STEPV la carrera docent consta de tres etapes professionals importants: 1. Nomenaments com a funcionaris interins.

Després d'obtindre la formació inicial suficient que l'acredita per a la pràctica professional, a l'inici de la seua carrera docent, al professorat se li ofereix un nomenament com a funcionari interí en un lloc vacant, de substitució o de programa temporal. L'accés a aquests llocs es realitza mitjançant concursos que respecten els principis de mèrits, igualtat, capacitat i publicitat, on es valora el currículum de formació inicial, amb especial atenció a la qualificació obtinguda en les pràctiques del màster de formació del professorat i l'experiència prèvia.

Durant el temps com a professorat interí podria realitzar el procés d'avaluació docent per obtindre la certificació I de competències per a l'aptitud docent. Cas de no fer-ho així, per a l'accés a la condició de funcionari de carrera, hauria de seguir tot el procés de selecció anterior.

2. Nomenament amb caràcter permanent.

Després de la superació del procés de selecció s'accedirà a un lloc de treball de la funció pública docent per a l'acompliment de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent com a funcionari o funcionària de carrera.

3. Nomenaments per a promoció interna. El professorat pot optar al llarg de la seua pràctica professional a la promoció interna dins el sistema educatiu. Aquesta promoció pot ser per: a) Adquisició de noves especialitats docents.

Mitjançant processos de concursos basats en els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i transparència es podrà adquirir una nova especialitat docent (infantil, primària, secundària, FP, EE.EE. ) que, una vegada adquirida, servisca per a ocupar altres llocs de treball. b) Nomenament per a un càrrec determinat amb una durada temporal. Un nomenament per a un càrrec determinat dins de l'organització dels centres educatius (càrrecs en l'equip directiu) i de l'administració educativa valenciana (assessories CEFIRE, un lloc de l'organigrama de l'administració) suposa una promoció.

L'accés ha de fer-se mitjançant concursos de

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

selecció basats en els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i transparència. c) Nomenaments per a l'accés a un càrrec determinat permanent. L'accés a la inspecció, a catedràtics/catedràtiques i a la docència universitària ha de considerar-se com a promoció interna i realitzar-se mitjançant concursos de selecció basats en els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i transparència.

En tots els concursos de promoció es valoraran, entre altres, els següents criteris generals: el reconeixement de la funció tutorial; la participació d'equips docents en projectes conjunts de millora de l'activitat didàctica a l'aula, de la vida del centre i la realització de la corresponent avaluació; la participació en projectes d'experimentació, investigació o innovació educativa i la corresponent avaluació; l'avaluació de la formació contínua; l'assumpció de tasques i responsabilitats complementàries; la implicació en la millora de l'ensenyament i del rendiment de l'alumnat; la major dedicació; l'exercici de càrrecs directius i en els supòsits que es determinen per a la valoració del treball desenvolupat fora de l'aula.

4.2. Avaluació del professorat L'avaluació docent és un dret i un deure del professorat. La regulació del seu desenvolupament ha de fer-se, per tant, entorn de procediments democràtics i participatius, i no ha d'estar dirigida a la consecució d'incentius econòmics. Tenim experiències molt negatives a Espanya (sexennis) i Europa (Portugal, per no anar més lluny) com per creure que amb aquest sistema es millora l'educació. Si amb el sistema de sexennis s'ha fomentat una formació del professorat desigual i allunyada de la reflexió i la millora de la pràctica docent, amb l'avaluació docent pot ocórrer el mateix si es considera voluntària i comporta la consecució de determinades millores retributives.

Hi ha una forta pressió per a implantar en el sistema educatiu valencià les regles de joc de l'oferta i la demanda impulsades per ideologies neoliberals i conservadores que s'avenen perfectament amb el programa del Partit Popular, adreçades a una regulació i control exhaustiu dels centres i del professorat al què cabria afegir l'oferta de la seua gestió a empreses privades.

Des d'STEPV impulsarem la negociació d'un model propi i específic de l'àmbit educatiu, per a la innovació, desenvolupament i investigació.

No creiem que l'avaluació docent ha de significar necessàriament un examen del professorat o dels ensenyaments que imparteix o dels resultats que obtenen els estudiants. Entenem

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

que en l'avaluació docent s'ha de comptar amb la participació activa del professorat en el seu desenvolupament i aplicació i que el seu objectiu ha de ser aconseguir i conservar al millor professorat en els centres educatius públics.

Trobem que el procés d'avaluació docent ha de basar-se en els principis de professionalitat, imparcialitat, objectivitat i transparència i ha de servir per a impulsar millores en els models d'aprenentatge i ensenyament, així com noves estratègies pedagògiques i didàctiques. Això suposa la promoció de la investigació, la reflexió i la millora contínua dels processos educatius potenciant els equips tutorials i fomentant el treball cooperatiu.

L'avaluació docent ha de ser sistemàtica i promoure's per l'equip directiu dins dels claustres.

Aquests processos d'avaluació han d'integrarse en el projecte educatiu del centre amb discussions anuals sobre el funcionament escolar amb les valoracions pertinents aprofitant els processos d'elaboració de la memòria anual del centre i de la corresponent programació general anual. Els resultats d'aquests debats han de servir per a avaluar l'assoliment de les finalitats i objectius fixats, així com per a determinar les necessitats que té el professorat per poder implementar plans de millora. La cultura de l'avaluació ha de formar part de l'organització i el funcionament dels centres i ser una oportunitat tant per al desenvolupament professional i la potenciació d'aprenentatges docents com la millora de l'ensenyament.

Una avaluació docent ha de reconèixer tant el treball individual com la col·laboració i el treball en equip del professorat i no se pot descontextualitzar del mateix centre educatiu on es treballa. Els resultats d'aquesta han de conformar l'elaboració de plans de millora que segons els resultats poden anar dirigits a la formació contínua del professorat en aquells aspectes a millorar o a la dotació de recursos complementaris per part de l'administració que compense i done suport a la recerca de solucions a les carències detectades. Avaluació i formació han de complementar l'actuació de l'equip directiu i del claustre de professors i professores.

Dins d'aquest procés d'avaluació docent, l'avaluació del treball individual del professorat implicaria les diferents funcions que el professorat exerceix, tant les inherents al seu lloc de treball com les assumides voluntàriament. Les dimensions que s'abordarien serien tres: el procés d'ensenyament i aprenentatge; la participació i implicació activa en la vida del centre; les relacions professionals de col·laboració amb els companys i companyes o altres professionals i agents socials.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 27

Aquesta avaluació, més que a establir recompenses econòmiques, hauria de servir per a millorar la seua motivació interna i les seues bones pràctiques, i no considerar-se com a mèrit el just compliment dels deures propis del lloc de treball. Les formes de dur-la a terme podria comprendre procediments diversos com: qualificacions estandarditzades dels estudiants, observació de les classes, avaluació entre iguals, autoavaluacions, entrevistes, dossiers de docència…

El model que plantegem serviria per a obtindre les certificacions I i II (3) de competències per a l'aptitud docent les quals es farien servir tant per a l'accés com per a la participació en els processos de promoció interna, tant a càrrecs temporals com a permanents, i per a actuar en la tutorització de pràctiques de formació inicial i d'accés i en les comissions de selecció inicial del professorat o la coordinació de projectes d'innovació.

(3) Les certificacions I i II de competències per a l'aptitud docent que nosaltres presentem com a resultat dels processos indefugibles d'avaluació (en compliment d'allò establert a l'article 20 de l'EBEP), tenen un valor instrumental, intervenen per accedir a la condició de funcionari de carrera i a la promoció interna, però no atorguen millores salarials per si soles.

5. El professorat de l'ensenyament privat: centres privats concertats i centres no concertats.

5.1. El professorat i els canvis legislatius dels darrers 35 anys.

Amb la Llei General d'Educació de 1970 s'obriren les portes dels centres privats a molt de professorat per l'ampliació de l'escolarització obligatòria fins als 14 anys. De la mà d'un nombrós col·lectiu també hi va entrar una gran diversitat. No hi va haver tria generalitzada perquè no hi havien tants mestres especialitzats al mercat laboral. Aquesta situació va durar fins al començament de la dècada dels vuitanta.

Amb la LODE (1985), on s'afirma la llibertat d'ensenyament al costat de la llibertat dels pares a elegir formació religiosa o moral per als seus fills i filles, la llibertat de càtedra i la llibertat de consciència, alhora que es garanteix la llibertat de creació de centres escolars, així com una ajuda dels poders públics, comen-

28 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

ça la concertació dels centres privats en els trams obligatoris. Aquest fet provoca un procés d'homologació de les condicions laborals, si més no salarials, amb el professorat de l'ensenyament públic. Però al mateix temps, comença l'activitat de control per part dels titulars d'aquests centres que aplega a la contractació del professorat al temps que es creen noves agrupacions empresarials com “Educació i Gestió” i la FECEVAL. El desenvolupament normatiu de la LODE ens va deixar millores com el pagament delegat dels salaris del professorat per part de l'Administració educativa, l’abonament de les vacances, la garantia d’alta en la seguretat social, així com, una major estabilitat en el treball. Per contra, el pagament delegat ha dificultat la negociació col·lectiva perquè l’Administració fixa els increments salarials sense negociar-los amb els sindicats, al mateix temps que les patronals continuen perpetuantse en la idea de no millorar les condicions de treball del PAS (Personal d'Administració i Serveis). Recordem que aquest personal rep el seu sou de la partida “d’altres despeses” que directament cobren les patronals de l’Administració.

I tanmateix, 25 anys des que es va aprovar la LODE, molts dels objectius que es va marcar la llei no s'han assolit en els centres privats concertats, com ara: a) El servei educatiu continua sense ser gratuït: les patronals burlen la proclamada gratuïtat amb les "classes complementàries", activitats extraescolars, cursets d'estiu, etc., cobrant-les a les famílies, fora del control de l'Administració la major part de les vegades, o mitjançant les AMPA. b) La jornada lectiva dels centres privats concertats és major que la dels centres de titularitat pública, competint així de forma deslleial, a costa de les condicions laborals dels treballadors i treballadores. c) Continua el control ideològic del professorat, mitjançant el contracte laboral que fa directament el titular i no el consell escolar del centre. Tampoc hi ha una transparència en l'oferta d'ocupació, ans al contrari, en molts casos, en el moment de la contractació es coarta la llibertat de càtedra.

Amb la LOGSE (1990), el professorat de les escoles concertades augmenta (l'escolarització obligatòria s'estén fins als 16 anys) al temps que fent totes les etapes educatives es cursen en un mateix centre, en contrast amb el professorat dels centres públics, on es destria l'alumnat entre Educació Infantil i Primària en col·legis i ESO i postobligatòria en instituts.

Aquest fet provoca que augmente la demanda

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

de matrícula en els centres concertats per part de les famílies.

Amb la LOCE (2002) i les seues concessions a l'ensenyament religiós, comença un fort control d'entrada del professorat en els centres concertats confessionals, adscrits a la gran patronal Educació i Gestió, però també en els diocesans. Es demana certificat del rector de l'església, es prioritza pertànyer a ordres o grups com ara “Kikos”, Opus Dei, Legionarios de Cristo Rey, Organitzacions juvenils religioses, llars parroquials etc...

Amb la LOE (2006), es tanca el cercle en els centres religiosos i pràcticament només es contracta professorat prèviament vinculat a la religió catòlica: “Aquí sólo maestros católicos, apostólicos y romanos”, amb la corresponent titulació de la DEI (declaració de idoneïtat).

Davant d'aquesta situació, només ens queda, a més de fer acció sindical en els centres concertats no confessionals i en les cooperatives, intentar crear consciència de classe i esperit de resistència en els treballadors i treballadores dels centres religiosos que tinguen a bé compartir les nostres propostes i valorar la defensa incondicional que fem de les seues condicions de treball.

5.2. Legislació que regula les condicions laborals del professorat d'ensenyament privat.

Actualment, uns 15.000 treballadors i treballadores de l'ensenyament, repartits per tot el País Valencià, pertanyen als tres-cents seixanta-huit centres de titularitat privada que mantenen un concert amb els poders públics. El concert -el finançament amb diners públics de l'activitat educativa- comprén els salaris dels docents, així com les despeses de funcionament.

La legislació bàsica que regula la situació de tot aquest professorat és la següent: a) Estatut dels Treballadors. b) Els diversos convenis col·lectius. c) Els acords autonòmics a tres bandes: administracions, patronals i sindicats. d) Acords entre patronals i organitzacions sindicals del sector. a) L’Estatut dels Treballadors és la llei que regula, amb caràcter general, les condicions laborals dels treballadors i treballadores contractats per qualsevol empresa privada de tot l’Estat. Afecta, per tant, als docents d’ensenyament privat. Cap treballador i treballadora pot tenir unes condicions de treball que estiguen per sota del que marca l’Estatut. Aquesta llei regula els tipus de contractes, jornada de treball, vacances, mobilitat funcional, excedèn-

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

cies, acomiadaments, faltes, sancions, drets de representació col·lectiva, òrgans de representació, negociació col·lectiva de convenis, etc. b) Els convenis són la norma específica aplicada al personal dels centres privats concertats.

Els convenis col·lectius són pactes entre les patronals i els sindicats més representatius del sector. Regulen les condicions laborals: jornada, contractes, permisos, vacances, etc. Els salaris que afecten als treballadors i les treballadores en formen part, d'aquests convenis.

Poden millorar el que marca l’Estatut, però no mai empitjorar-ho.

En el cas de l'ensenyament privat concertat, coexisteixen dotze convenis col·lectius que es corresponen amb la tipologia respectiva de centres: concertats, d’educació especial, de menors, d’universitats, etc. Hi ha diferències en les condicions laborals regulades pels diferents convenis, tant pel que fa a condicions de treball, com a salarials. Per exemple: la jornada lectiva d’un mestre o mestra en un centre concertat és de 25 hores lectives setmanals, la d’un docent d’acadèmia és de 30 hores, i la d’un mestre d'escola infantil de 32 hores. És importantíssim conèixer el conveni d’aplicació de cada docent.

Per a qualsevol cosa que no estiga regulada en els convenis, caldrà tirar mà de l’Estatut dels Treballadors. c) Hi ha acords vigents entre l'Administració educativa, les principals patronals i les cinc organitzacions sindicals del sector (FSIE, USO, FETE-UGT, CC.OO i STEPV) als quals s'arriba en les meses de negociació de l'àmbit autonòmic. Aquests acords només apareixen en els convenis d'ensenyament concertat i en educació especial. Per a la resta dels convenis del sector no existeixen meses de negociació.

Aquests acords suposen millores en les condicions laborals, salarials i de plantilles.

El requisit per a estar presents en les meses de negociació és l’obtenció d’un mínim del 10% de representants en les eleccions sindicals.

Actualment, per cada 25 delegats/des, l’Administració concedeix un cup de permanent sindical. d) Per a finalitzar, tenim les reunions amb les patronals, a les quals, fins ara, hem assistit tots els sindicats representatius d’ensenyament privat. En aquestes reunions tractem temes tan importants com els salaris del personal del PAS (Personal d'Administració i Serveis) o com la formació dels docents. Si arribem a acords concrets, podem introduir-los a posteriori per a tractar-los en les reunions de la Comissió de Seguiment de l'anomenat Document sobre Implantació de la Reforma Educativa en centres concertats. Aquest document és un acord signat en 1996 per les patro-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 29

nals, Administració i sindicats, per a la implantació de la reforma educativa de la LOGSE, en matèria de recol·locació de professorat, formació, planificació de la xarxa de centres, retribucions, etc.

5.3. Centres privats concertats i centres no concertats.

Els tres-cents seixanta-huit centres d'ensenyament privat concertat i no concertat al País Valencià es distribueixen entre titularitats variades: predominen els centres de titularitat confessional catòlica (Educació i Gestió, escoles diocesanes) en contrast amb la resta de l'Estat, on predominen els centres d'empreses no confessionals dedicades a l'ensenyament (FECEVAL).

Els centres privats concertats representen el 97% del total dels centres de titularitat privada.

Fem-ne un repàs.

Per una banda, hi ha els centres la titularitat dels quals correspon a ordres religioses. Són al voltant del 40% dels que tenen concert i treballen amb un ideari marcat per aquests objectius: “Els nostres centres han sigut, són i seran plataformes d'evangelització on es procura que l'alumnat integre la seua vida, la seua cultura i la seua fe”. Clar i ras: amb diners públics dedicats al sosteniment d'un servei públic no es pot fer proselitisme d'una confessió religiosa.

També entre els confessionals estan els centres diocesans que pertanyen a l'arquebisbat, al voltant del 20% dels concertats. Segons el que disposa l'article 2 dels estatuts de la fundació que regula aquests centres (el seu òrgan de gestió, presidit per l'arquebisbe), tenen com a finalitat “l'apostolat a través d'una pedagogia i pastoral educativa, basada en els principis de la doctrina catòlica”. Aquesta fundació coordina i recolza aquesta labor dels col·legis diocesans, amb assessorament continu proporcionat en reunions amb els equips directius, convivències, trobades etc.

També hi ha els centres que són cooperatives.

Representen al voltant del 12% dels centres concertats. El seu pensament educatiu es construeix lligat a les experiències en les aules i, per tant, connectat a les necessitats i característiques de l'alumnat. Naixen al voltat de la dècada dels setanta, en bona mesura per iniciativa de grups socials que tenen la necessitat d'una escola democràtica que no troben enlloc.

Són temps difícils, però il·lusionants, i van construint una escola a cavall entre utopia i realitat. Les cooperatives s'agrupen en UCEV, un espai on té lloc la reflexió de manera permanent. Actualment, hi ha un intent d'atraure tots els treballadors i treballadores del centre a for-

30 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

mar part de la cooperativa, per aconseguir una millor integració en el seu programa educatiu.

Entre els concertats tenim també els centres que són societats limitades, al voltant del 23% dels concertats. S'agrupen en la Federació de Centres d'Ensenyança de València (FECEVAL), on conviuen amb altres centres que no estan sostinguts amb fons públics. Així defenen els interessos col·lectius o individuals dels seus associats i formen part de tots els fòrums i òrgans que tenen a veure amb l'ensenyament i l'educació. Són, realment, els empresaris de l'educació.

Finalment, hi ha els centres lligats a Fomento de Centros de Enseñanza S.A., un grup que representa un 2%. Estan lligats a Educació i Gestió, però amb un caire religiós particular: Opus Dei. Per altra banda, tenim els centres privats no concertats. Representen el 3% de tots els centres de titularitat privada. Són quasi tots adscrits a FECEVAL. Hi tenen un conveni col·lectiu diferent i més baix en condicions laborals per al professorat.

5.4. Una resposta sindical a la situació actual del professorat.

Tot aquest paradigma podria explicar els resultats de les eleccions sindicals on dos sindicats pròxims a les patronals ostenten més del cinquanta per cent dels delegats (FSIE 45%, USO 25%), repartint-se el trenta per cent restant entre els sindicats de classe (CCOO, UGT i STEPV).

Aquest fet ens motiva a pensar que el camí electoral sindical per a les properes eleccions pot ser presentar-se les tres organitzacions sindicals de classe juntes o deixar que en cada empresa d'ensenyament privat sostinguda amb fons públics es presente sols un sindicat de classe recolzat pels altres dos, segons la implantació de cadascun.

Cas de no haver aliança entre la força de treball i la cultura sindical de classe, només quedaria continuar fent l'acció sindical per separat, la qual cosa vol dir que la lluita per aconseguir delegats i delegades es farà entre els tres sindicats minoritaris, provocant desencant, desil·lusió i frustració en el nostre possible electorat davant la impossibilitat d’abastar la representativitat desitjada, amb la seua conseqüent abstenció.

Per altra banda, està molt estés entre els companys i companyes que només es fa ús dels sindicats quan tenen un problema greu, habitualment de tipus laboral. Per això ha sigut més fàcil que el desprestigi sindical haja arrelat en una bona part de la societat, i per tant, dintre de

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

l’ensenyament privat, el que ens afecta molt directament.

En l’actual model social, on el col·lectivisme no té una consideració favorable, l’individualisme imperant allunya les posicions de les parts teòricament interessades a estar properes: treballadors i treballadores d’un costat i els sindicats de l’altre.

La superació d'aquesta tendència, tot i ser un objectiu complicat que supera les nostres pròpies forces, hauria de ser un punt programàtic a dur endavant, encara que els fruits arribaren, molt probablement, en una minsa quantitat i no a curt termini: capgirar aquesta percepció individualitzada dels problemes per una consciència novament col·lectiva serà tasca feixuga.

També s’hauria de replantejar l’acció sindical de manera que incrementàrem esforços en tot allò que suposa una reeducació sindical del personal. Hem de ser conscients de que les noves incorporacions al món laboral estan lluny dels postulats del sindicalisme degut a l’absència de cultura social i familiar en aquest aspecte. Ja que no farem la revolució ni guanyarem les eleccions, almenys sembrem llavors.

6. Un compromís amb la igualtat, una proposta de treball.

Algunes idees sobre un visió de gènere per a política educativa: Amb mirada de dona, amb mirada transversal Cap reflexió pot estar completa si no incorpora la mirada de gènere a les nostres propostes sobre una política educativa per al futur. Cap reflexió pot estar completa sense la mirada transversal que ens ajude a aconseguir la igualtat de gènere. Per a nosaltres i per al nostre alumnat.

Una frase pronunciada per la filòsofa francesa Simone de Beauvoir, el 1949: “una dona no naix, sinó que es fa” va despertar l’interès d’experts i expertes en sociologia i antropologia per investigar l’evolució humana a través d’una perspectiva de gènere. I va ser així com als anys 60 s’acabà d’encunyar el terme igualtat de gènere.

Un nou concepte que ens va obrir noves perspectives. Entenem per igualtat de gènere la condició de ser iguals homes i dones en les possibilitats de desenvolupament personal i en la capacitat de prendre decisions, per la qual cosa els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i d’homes són igualment considerats, valorats i afavorits.

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

A la 4t Conferència Mundial sobre la Dona en Beijing s’encunyà el concepte de «transversalitat de gènere» (gender mainstreaming) com un procés per avaluar les implicacions sobre dones i homes de qualsevol acció prevista, incloent-hi la legislació, les polítiques o els programes, en qualsevol àmbit i en tots els nivells.

L’intent és aconseguir que les experiències i preocupacions de les dones i els homes formen part integrant del disseny, l’aplicació, el seguiment i l’avaluació de les polítiques i els programes en totes les esferes polítiques, econòmiques i socials, de tal manera que les dones i els homes es beneficien en condicions d’igualtat i s’evite que la desigualtat es perpetue. L’objectiu final és arribar a la igualtat de gènere.

Els canvis socials i estructurals que fan que el principi d’igualtat siga una realitat és el que es coneix amb el terme de mainstreaming de gènere o transversalitat. Així, és necessari que incorporem a les nostres reflexions i propostes una perspectiva de gènere per a l’educació, tindre en compte el gènere tindrà un impacte positiu per a la igualtat de gènere. Les nostres experiències com a docents i les nostres preocupacions les haurem de revisar des de la transversalitat. Al nostre sistema educatiu un 65% dels ensenyants són dones, i un 50% del nostre alumnat en els trams obligatoris també.

Haurem de començar a repensar-nos i a repensar el sistema educatiu des de la perspectiva que es marcà a la Conferència de Beijing. No podem defugir el repte.

Si tenim la certesa que gràcies a l’educació aconseguirem un món millor, hem d’aprofundir en la nostra visió de gènere, perquè per la igualtat ja hem apostat.

Uns quants interrogants se’ns presenten per als quals haurem d’elaborar col·lectivament una resposta: Qüestió 1: Tenim un diagnòstic de quina és la situació actual en matèria d’igualtat del sistema educatiu valencià? Sense saber on ens trobem, com podem fixar una actuació que ens permeta arribar a l’objectiu de plena igualtat entre les treballadores i els treballadors i entre l’alumnat?

Qüestió 2: En les aules, amb el nostre alumnat, tenim present la desigualtat de la qual partim nosaltres i ells i elles?

Qüestió 3: Coneixem els acords internacionals, les lleis de l’estat o autonòmiques que parlen sobre igualtat, sobre les dones? Sabem com ens afecten en el nostre camp de treball?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 31

Qüestió 4: La violència de gènere està present en les centres educatius. Entre el professorat? Entre l’alumnat? Entre el PAS? I si ho està, com es tracta, detecta i combat?

Qüestió 5: La diversitat cultural i religiosa al sí del sistema exigeix el coneixement de la situació de les dones de les diferents cultures: sabem com abordar eixes diferències?

Qüestió 6: La jornada de treball, la conciliació de la vida familiar, l’atenció a menors i ancians, el repartiment desigual del treball de casa, les diferents situacions de partida de les pròpies dones, professores i/o alumnes sabem com volem resoldre-les?

Qüestió 7: Sabem si els continguts curriculars s’expliquen des d’una visió crítica, des d’una visió de gènere que mostre la realitat des d’una perspectiva diferent? Perquè si la mirada no es canvia, poca cosa canviarà.

Un compromís per la igualtat, una proposta de treball Aquesta ponència sobre professorat vol obrir un compromís de treball per tots els interrogants que queden sense resposta. Plantejar com una necessitat indefugible que el sindicat ha d’obrir el debat i la reflexió i per a fer-ho ha de convocar una conferència en un any de termini per tancar algunes preguntes i obrir-ne de noves. Si com deia Simon de Simone de Beauvoir, el 1949: “una dona no naix, sinó que es fa” nosaltres, docents, som plenament conscients que en bona part es fa a l’escola.

32 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

Ponència Organització 1. INTRODUCCIÓ.

2. ELECCIONS SINDICALS. 2.1. Ensenyament públic no universitari.

2.2. Universitats Valencianes.

2.3. Ensenyament privat 3. ESTRUCTURES I ÒRGANS SINDICALS. 4. FORMACIÓ 5. POLITIQUES D'IGUALTAT DE GÈNERE. 6. INTERSINDICAL VALENCIANA 7. CONFEDERACIÓ STES 8. INTERNACIONAL 9. MODIFICACIÓ ESTATUTS

1. Introducció L’XI Congrés ha de servir per reflexionar sobre la nostra política educativa, el nostre model sindical i la nostra pràctica sindical i organitzativa. No és la primera vegada que ho fem, ho hem fet en els congressos anteriors, en les escoles sindicals i en diverses jornades de reflexió, però ara hem de revisar i acordar les noves línies estratègiques d’actuació i organització que han de regir el sindicat en els propers 4 anys.

El document que presentem ara pretén fer una anàlisi dels diversos assumptes que han tingut rellevància en els darrers anys per extraure així unes conclusions que servisquen per encarar els nous reptes que se'ns plantegen.

Entre els assumptes que desenvoluparem en aquesta ponència estan: les eleccions sindicals de 2010 / 2011; la política formativa del sindicat; el funcionament dels seus òrgans; les polítiques d’igualtat de gènere; el nostre paper com a impulsors de la Intersindical Valenciana, la nostra presència a la Confederació dels STES i la nostra política internacional. Com a conseqüència de les reflexions, es proposaran diverses mesures d'actuació i la corresponent modificació dels estatuts.

2. Eleccions sindicals El Sindicat ha guanyat les eleccions sindicals en el conjunt de l'ensenyament públic valencià, des d'infantil a la Universitat. Hem obtingut 124 delegades i delegats, un 25,56% de la representació en el sector públic. Superem amplament, en nombre de vots, al segon sindicat que és CCOO-PV. Nosaltres

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37

tenim un total de 15.771 vots, el 38,37%.

En totes les eleccions celebrades hem estat el primer sindicat en nombre de vots malgrat no ser-ho en delegades i delegats a causa del sistema electoral vigent. Una mostra d’açò és que les universitats valencianes trien 314 delegades/ts amb una participació de 6.340 persones i, per contra, el sector públic no universitari amb una participació de 34.624 persones tria 171 delegades/ts. És evident que la desproporció entre els dos sectors és manifestament desfavoridora envers les eleccions de pública no universitària.

Malgrat açò, el Sindicat ha continuat mantenint l’hegemonia històrica en la pública no universitària –hem obtingut 73 de les 171 delegades /ts– i ha l'augmentat elecció rere elecció la seua posició en sector universitari –hem obtingut 51 de les 314 delegades /ts–.

Amb tot açò hem acurtat considerablement la diferència entre el primer sindicat i la nostra organització a pesar que el sindicat té escassa presència en la UA i nul·la en la UMH.

2.1. Ensenyament públic no universitari.

STEPV ha guanyat per setena vegada les eleccions sindicals en l'ensenyament públic no universitari.

El Sindicat augmenta el seu nombre de delegades i delegats i passa de 70 a 73, i de 13.675 vots a 14.619 vots, és a dir, hem tingut un augment de 944 vots. Tot i aixó, s'ha produït una pèrdua de representativitat en baixar el percentatge de vots un 2,6%.

Aquest fet es deu a que en 2006 el vots als sindicats va ser de 30.523 i en el 2010 ha estat de 34.624 vots.

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

S'ha produït un augment de vots a candidatures sindicals de 4.101 vots. L'augment de vots s'ha repartit de la següent manera: CSIF guanya 2.288 vots, STEPV guanya 944 vots, UGT 555, ANPE 272 i CCOO 191. La nova situació provoca que el Sindicat perda representativitat en la Mesa Sectorial d'Educació, ja que aquests resultats fan que la CSIF torne a estar en la Mesa Sectorial.

El Sindicat té una presència superior al 40% en totes tres unions intercomarcals. A València tenim un 43,91%; a Alacant un 40,42% i a Castelló el 41,21%. A més, la nostra presència és prou uniforme en tot el territori i en tots els sectors. Hem aconseguit aquesta nova victòria electoral mantenint la nostra hegemonia en el sector, malgrat l'assajament que hem patit, tant l'organització com les persones que estan afiliades. Una situació generada no només per les actuacions de l'Administració Educativa valenciana, sinó per l'acció conjunta de la resta dels sindicats que han treballat coordinadament contra nosaltres. Uns, l'Administració, i d'altres, els sindicats, han fracassat en aquesta política, ja que hem tornat a guanyar i a doblar en nombre de vots i delegats/des el segon sindicat.

Aquesta victòria electoral, per tant, té més valor a causa de l'alta participació del professorat que dóna una major legitimitat al moviment sindical a l'ensenyament i, especialment, a nosaltres en haver-hi guanyat.

Els resultats electorals, per reiterats, posen de relleu el treball sindical realitzat històricament. És evident que, una vegada més, ha estat reconegut pel professorat que ha anat a votar-nos. Però també cal assenyalar que, per primera vegada, s'ha trencat la tendència percentual ascendent que hem mantingut en totes les eleccions anteriors.

Per això, cal analitzar els motius, prendre les mesures oportunes per evitar que torne a passar.

Cal reforçar el nostre treball, impulsar la participació de les persones afiliades en la vida sindical i crear i potenciar les estructures sectorials i territorials previstes en els nostres estatuts, així com millorar la seua coordinació i cohesió i augmentar la nostra afiliació en tots els àmbits sectorial i territorials.

2.2. Universitats valencianes.

El Sindicat ha aconseguit un total de 51 delegats/es d'un total de 314, resultat que suposa un 16,24% de representació. Tenim presència en quatre de les cinc universitats: Universitat Politècnica de València, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat de València – Estudi General i Universitat d'Alacant. La tendència ha sigut elecció rere elecció, augmentar la nostra implantació, presència i reconeixement en l'àmbit universitari valencià. La valoració dels resultats electorals i del treball sindical dels darrers quatre anys és, per

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 33

tant, positiva.

L'any 2002 va ser el primer en què es vam presentar en totes les circumscripcions electorals de les universitats valencianes: Personal Docent i Investigador (PDI), Personal d'Administració i Serveis (PAS) funcionari i laboral. Tanmateix encara no ho hem pogut fer en la UMH. També tenim una presència en la Universitat Cardenal Herrera, a través d'una candidatura unitària del sector progressista. La nostra acció sindical universitària es complementa amb el treball en les contractes: neteja, hostaleria, seguretat privada, jardineria...

Un altre element que cal considerar és la falta d'una Mesa Sectorial de les Universitats Públiques Valencianes. Aquest fet, unit a que els àmbits institucionals (Consell de Govern, Claustres, Comissions de Treball, Departaments, Comissió de Professorat, Comissió de Disciplina, Juntes de Facultat, Departaments... ) vénen a fer determinades funcions atribuïdes als àmbits de representació sindical, provoca que una part del personal que hi treballa, especialment el PDI, no considere necessària ni l'afiliació ni la representació sindical, ja que “negocia” les seues condicions laborals en uns àmbits que no són els sindicals.

STEPV considera que la Mesa Sectorial d'Universitats és necessària per poder negociar un Conveni Col·lectiu d'àmbit valencià per al personal laboral de totes les universitats valencianes i també per ampliar el decret “Forner” sobre el complement específic autonòmic. En no estar constituïda aquesta Mesa, tenim dificultats per engegar una acció sindical comuna a les cinc universitats públiques valencianes ja que, a més de la situació que hem esmentat, en cada universitat hi ha constituïda una Mesa Negociadora que engloba tot el personal: PDI i PAS funcionari i laboral. Per tant, hem d'intervindre en quatre àmbits negociadors diferents, amb unes condicions laborals i unes plantilles específiques. Per tot això, el Sindicat ha d'apostar no sols per augmentar la seua presència en els òrgans de representació sindical, sinó també per tindre presència en els àmbits institucionals universitaris referits anteriorment.

Per tant, cal dissenyar estratègies per: 1. Consolidar i millorar la nostra implantació en el conjunt de les universitats valencianes.

2. Donar suport a la secció sindical de l'UA per enfortir-la.

3. Constituir la secció sindical en la UMH d'Elx. 4. Reforçar el paper del SN d'Universitats en la direcció política i sindical del sector per cohesionar el treball, l'organització i l'acció sindical de les seccions sindicals.

5. Establir els procediments per a una major coordinació entre el sector de les universitats i la resta del STEPV, tant en els àmbits intercomarcals com nacionals.

34 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

2.3. Ensenyament Privat.

La majoria de les eleccions sindicals de l'ensenyament privat acabaran a principi de juny. En el mateix congrés del Sindicat estarem en condicions de fer una valoració dels resultats electorals. La valoració que podem fer, en aquest moment del procés electoral, és que està essent més dificultós que els anteriors per les actuacions de les patronals de l'ensenyament privat que pretenen impedir que tinguem presència en les meses de negociació i en el sector.

Per tant, caldrà esperar a tindre els resultats definitius per fer les corresponents valoracions i prendre les decisions adients per encarar el proper període congressual i electoral.

3. Estructures i òrgans sindicals En els dos congressos anteriors, el IX i el X, vam reflexionar amplament sobre les nostres estructures organitzatives: Unions Comarcals, Unions Intercomarcals, Secretariats Intercomarcals, Consell Nacional i Secretariat Nacional. També sobre la participació, la formació, els serveis, els nous perfils de treball, les persones permanents sindicals, el repartiment de responsabilitats o les polítiques d'igualtat de gènere dintre del sindicat.

Ara, en aquest XI Congrés, cal revisar les conclusions, decidir sobre la seua vigència i grau de compliment i prendre els acords per encarar els propers anys. Una de les primeres conclusions que podem avançar ara és que aquelles reflexions i acords continuen essent vàlids en la seua major part.

El nostre model sindical basat en la participació de les persones afiliades i del personal del sector, l'assemblea com a espai de decisió, la presa de decisions de manera participativa i democràtica, el funcionament col·legiat dels òrgans, el treball en equip, el manteniment d'unes estructures obertes a les diferents sensibilitats, la pluralitat del sindicat... són algunes de les nostres senyals d'identitat que cal mantindre. Però és cert que la seua posada en pràctica no està exempta de disfuncions i problemes de caràcter intern i extern.

Les disfuncions internes, una vegada detectades, caldrà corregir-les i posar en pràctica les reflexions, els acords dels òrgans i els preceptes estatutaris. Aquesta aposta no serà fàcil, de fet, en els dos darrers congressos es van acordar diverses propostes organitzatives que encara cal posar en funcionament en diversos graus: constitució dels nuclis sindicals, millorar la relació entre les diverses estructures i òrgans sindicals, constitució de les Unions Comarcals, creació de grups de treball i

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

seminaris per dinamitzar l'acció sindical i la intervenció sociopolítica, les activitats de formació específica per a les persones permanents, la programació d'activitats comarcals i/o supracomarcals, la vertebració de les comarques centrals, augmentar el grau de fidelització de l'afiliació...

Ara, hem d'apostar per dissenyar plans de treball aprovats pels òrgans sindicals que ho possibiliten.

El nous òrgans de direcció triats en el Congrés tindran un repte important: donar compliment als acords presos en matèria organitzativa.

Per altra part, en els darrers anys hem observat un descens en la participació del personal del sector i de la nostra afiliació en la vida sindical. Aquesta manca de participació també s'observa en el conjunt de la societat. Açò representa un entrebanc per a dur a la pràctica el model sindical que representem. Una organització com la nostra es ressenteix més fàcilment per aquesta situació que les organitzacions basades en estructures piramidals i fortament jerarquitzades.

Per això, en aquest context de manca de participació, atacs de les administracions i de les patronals al sindicalisme, retallades de les hores sindicals, descrèdit del moviment sindical per la pràctica burocratitzada i claudicant dels sindicats majoritaris en el món del treball, amb l'aparició de noves eines d'informació i comunicació, de xarxes socials que mantenen al personal constantment informat, hem de reflexionar sobre el paper del nostre sindical i de la nostra pràctica.

La situació social, sindical i educativa ha afavorit que el pes del sindicat, la tasca del dia a dia, haja recaigut sobre un grup reduït de persones que han concentrat la presa de decisions i presència en els òrgans sindicals. Un exemple d'açò és la composició i l'assistència als òrgans sindicals que, en un percentatge molt elevat, es concentra en persones alliberades, bé actuals o del passat, mentre que el nombre de persones noves que s'incorporen a la vida sindical és escàs.

Si volem que el nostre model sindical, participatiu i assembleari, perdure en el temps, s'enfortisca, siga el pal de paller de Intersindical Valenciana, cal potenciar les pràctiques sindicals i organitzatives que faciliten la participació de la nostra base social, tant de les persones afiliades com les no afiliades del nostre entorn més proper. Una participació que cònjuge tres elements: la recuperació de l'assemblea com un espai d'informació, debat i decisió; l'apropament a les persones afiliades i als centres de treball; i la utilització de les noves tecnologies de la informació i comunicació.

El Sindicat s'estructura en Unions Comarcals (UC) en les quals totes les persones afiliades a qualsevol dels sectors poden participar per prendre decisions sobre els assumptes que afecten a la seua comarca o al seu sector. En els darrers anys, en les convocatòries de les UC, hem comprovat que la

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

participació ha estat escassa, llevat de comptades situacions excepcionals. La majoria de les reunions comarcals responen a convocatòries prèvies als òrgans sindicals, com els Consells Nacionals, o són informatives sobre assumptes professionals, com les convocatòries dels concursos o de les adjudicacions. És a dir, es fan reunions per donar compliment als estatuts o són reunions de caràcter informatiu, però han perdut el caràcter de debat i presa de decisions sobre els assumptes que els són propis, com a sector o com a territori, que les haurien de caracteritzar.

Per altra part, cal posar de relleu que amb la diversitat de sectors que conformen actualment el sindicat, les reunions comarcals no siguen atractives ni motiven la participació quan l'ordre del dia se centra en temes de gestió o d'un sol sector de l'ensenyament, quasi sempre de l'ensenyament públic no universitari.

Per a dinamitzar les UC i potenciar la seua constitució, amb l'objectiu d'enfortir i cohesionar el sindicat, cal que les reunions siguen periòdiques i que es convoquen per a analitzar i prendre decisions sobre els assumptes educatius que afecten la comarca i al conjunt del país, i que tinguen en compte la intersectorialitat del sindicat. Per fer efectiu açò, el proper SN haurà de presentar al Consell Nacional un pla de treball que responga a aquest objectiu.

Paral·lelament a la participació de la nostra afiliació a través de les UC, cal treballar per constituir una xarxa de la nostra militància als centres de treball en tots els àmbits de l'ensenyament: universitat, ensenyament privat i públic no universitari.

L'experiència ens demostra que en aquells centres on la nostra afiliació és més activa, els resultats de l'acció sindical i de les eleccions sindicals són òptims. A més, la reducció de les hores de dedicació sindical, raó per la qual en el curs 2010-11 ja hem patit una reducció molt important de permanents sindicals, fan molt necessari que aquesta xarxa s'active per garantir la continuïtat del nostre treball, que es tant com dir en defensa d'un ensenyament de qualitat i del personal que hi treballa.

Per teixir aquesta xarxa cal establir els nuclis sindicals de centre, persones militants que dinamitzen el debat educatiu i laboral en les centres i serveis universitaris, instituts i escoles, i que posen el sindicat en contacte directe amb els centres de treball i el personal del sector.

Per fer realitat el funcionament dels nuclis sindicals cal que: − Les persones permanents de l’STEPV mantinguen la seua vinculació amb el seu centre de treball i amb la seua UC. − Existisca un cens de la nostra militància més activa en cada centre, localitat i comarca. Les persones que formen part dels òrgans sindicals comarcals, intercomarcals, de representació

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 35

sindical o educativa (consells escolars, per exemple), càrrecs directius o aquelles persones afiliades que volen mantindre un compromís amb el sindicat són els nuclis sindicals de referència. − Les persones que són delegades de les Juntes de Personal i dels Comitès de Salut Laboral de l'ensenyament públic, universitari i no universitari, i les que són delegades de personal i dels comitès d'empresa de l'ensenyament privat dediquen les hores sindicals a les tasques sindicals aprovades pel òrgans de direcció nacionals o sectorials del Sindicat. − Hi haja una bona coordinació de la nostra representació en els Consells Escolars Municipals. Aquesta representació ha d'estar triada per l'assemblea de persones afiliades de la localitat de la qual ha de ser portaveu en tot el que fa a les propostes de caràcter local, així de les propostes decidides pels òrgans del sindicat, en el CEM respectiu.

Des dels òrgans sindicals cal que s'organitze i programe la coordinació entre aquesta xarxa de nuclis sindicals i els diferents òrgans sindicals sectorials i/o territorials per optimitzar tant els recursos com per garantir el transvasament de la informació en tots els sentits. Ha de ser una obligació de totes les persones permanents sindicals arreplegar i gestionar la informació i fer arribar aquesta informació permanentment a la xarxa de nuclis i permanents sindicals. Només si els proveïm d'informació diària i actualitzada podran convertir-se en el referent del seu centre i de la seua comarca. Les noves tecnologies ens han de servir per facilitar la feina.

La Unió Intercomarcal (UI) està configurada per les persones afiliades a cadascuna de les Unions Comarcals.

Les UI tenen un Secretariat Intercomarcal, que és l'òrgan de direcció del Sindicat en aquest àmbit, on estan representades les diferents comarques, així com els diferents sectors, mitjançant la participació de les persones delegades de les Juntes de Personal, comitès de salut laboral, comitès d’empresa, Seccions Sindicals i els equips de permanents sindicals. El funcionament actual dels Secretariats Intercomarcals es veu condicionat per factors com ara: − La manca de participació de les persones afiliades en les UC i, conseqüentment, la delegació de funcions en les persones alliberades. − La dificultat que suposa articular la diversitat dels sectors que conviuen en l'organització. − La preeminència dels assumptes dels sector d'ensenyament públic no universitari en l'ordre del dia de les reunions, atesa la seua major implantació en l'estructura comarcal.

Per raons com aquestes, la presència d'afiliació vinculada als sectors d'universitat i d'ensenyament privat, així com de persones afiliades que no siguen

36 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

permanents ni membres de les JP, sol ser escassa en els SI. Hem d'apostar per potenciar el paper dels SI. Per fer-ho viable cal, en primer lloc, que els reglaments de funcionament asseguren la seua composició a partir dels tres sectors, de persones que provinguen tant dels òrgans de representació com de les unions comarcals. Caldrà fixar també el seu organigrama, així com definir-ne les competències, de manera que es clarifiquen el repartiment de tasques i responsabilitats entre les persones que en formen part.

El CN és el màxim òrgan entre congressos. Té, entre les seues competències, les de decidir i planificar la línia sindical. La seua composició està determinada pels Estatuts: una representació de les UC, el SN en ple i una representació dels sectors.

Precisament, la novetat aprovada en els darrers congressos va ser la introducció de la representació directa dels sectors, amb persones triades pels Secretariats Nacionals de sector, per adequar la composició del CN a la nostra realitat sindical, novetat que no s'ha posat en funcionament encara i que caldrà fer realitat en les properes convocatòries.

La major part de les persones que composen el CN són triades per les UC les quals han d'assegurar la continuïtat de la seua pròpia representació. Fins ara, s'ha garantit més amb la presència dels permanents sindicals que amb l'afiliació de la comarca. S'ha evidenciat que sovint, en diferents comarques, no s'han triat la totalitat de les persones que les han de representar, segons la quantitat d'afiliació, ni tampoc la seua continuïtat. Per això, és un objectiu de treball per al nou període assegurar que la totalitat de les comarques i els secretariats de cada sector trien la seua representació al complet, que siga degudament establerta i que tinga continuïtat.

A més, es proposen tres canvis que afecten la composició i funcionament del Consell Nacional, canvis que responen a l'objectiu de garantir la seua estabilitat i continuïtat, així com la seua autonomia respecte al SN, ja que, entre les seues funcions, ha de controlar la seua activitat i garantir el compliment dels acords del propi CN: Primer: Una part del CN s'elegirà pel Congrés Nacional, en concret quinze persones que podran ser revocades pel propi CN. Segon: Cada sector elegirà cinc persones per representar-lo en el CN que podran ser revocades pels òrgans sectorials que les han triades.

Tercer: per garantir la seua continuïtat, així com la seua autonomia respecte del SN, el Consell Nacional triarà una Mesa que ostentarà la seua representació durant el període congressual, vetlarà pel seu funcionament i convocarà les sessions ordinàries i extraordinàries en base a

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

les disposicions previstes en els Estatuts. La Mesa del Consell Nacional estarà composta per cinc persones que no podran formar part del Secretariat Nacional. Aquesta podrà ser revocada totalment o parcial pel Consell Nacional.

El Secretariat Nacional és l'òrgan de gestió, representació i direcció del sindicat. En el darrer congrés es va triar un SN ample, els membres del qual oferien una marcada diferència pel que fa a la seua experiència sindical. La composició actual del SN difereix en una part important del que va ser triat en el darrer congrés. Diverses persones hi han deixat de pertànyer per motius de diversa índole.

Entre aquestes absències, lamentem profundament la mort d'Antoni Viñas, Doménec Ortolà, Mingo, i de Xavi Gómez, tres companys tan estimats com importants per a la nostra organització als quals volem retre un homenatge des d'aquest mateix moment i en nom del conjunt del sindicat.

Per altra banda, s'han produït canvis en la coordinació de moltes de les àrees i sectors, com ara Acció Sindical, Salut Laboral, Ensenyament privat, Universitat i Política Educativa.

A més, hem procedit a modificar l'organigrama sindical i al repartiment de les tasques, modificant la composició de les àrees de treball i del propi SN i hem concentrat, en menys persones la mateixa feina per a que al final l'acció del sindicat se'n ressentirà el mínim possible.

Les modificacions explicades en la composició del SN i les retallades de les hores sindicals han obligat a modificar la composició de les àrees de treball i del propi SN, la qual cosa ha entrebancat, que no impedit, la nostra feina.

I tot ha ocorregut quan el SN ha hagut de fer front a una legislatura sindical i política intensa en tots els àmbits: una política educativa contrària a l'ensenyament públic, amb fortes retallades en el sector que estan afectant a les plantilles i a la qualitat de l'ensenyament; el control polític i ideològic del sistema educatiu valencià per part de l'Administració Educativa; la involució en l'ensenyament en valencià; la mort del Consell Escolar Valencià que hem contribuït a crear, històricament, els sectors de la comunitat educativa per ser recreat i ocupat estrafolàriament per una Administració exemple de sectarisme i política partidista... A tot açò, hem hagut de sumar la política de retallades en els drets laborals, socials i econòmics del conjunt de les treballadores i treballadors, que s'ha concretat en el pla d'ajust, la retallada dels salaris, la reforma laboral i la retallada de les pensions.

Podem afirmar que tots aquests fets adversos han dificultat la planificació i programació de la nostra tasca, com també podem assegurar que el SN i la totalitat dels òrgans sindicals han estat capaços de donar eixida a aquesta situació eficaçment.

Atenent els Estatuts, correspon al Congrés Nacional o, en el seu defecte, al Consell Nacional,

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

determinar la composició del Secretariat Nacional tenint en compte la representació territorial, sectorial i de gènere. La seua composició ha de garantir el compliment de les seues funcions per a la qual cosa s'estructura en àrees de treball. Els seus membres treballaran de forma col·legiada i incorporaran a la tasca sindical persones que no pertanyen al SN. Tenint en compte tot el que s'ha exposat, la ponència proposa al Congrés Nacional que el SN el formen 13 persones. Així mateix, es proposa que aquest s'estructure en les següents àrees de treball: Organització, Administració i Finances, Acció Sindical, Política Educativa i Política Lingüística, Serveis Jurídics, Polítiques d'Igualtat de Gènere, Comunicació i Publicacions, Formació i Salut Laboral.

També que el SN es dote d'un òrgan coordinador la funció del qual siga vetllar per l'execució dels acords i decisions del propi SN. Aquest estarà composat per un mínim de tres persones i un màxim de cinc triades d'entre les persones del SN. El CN haurà de ratificar la seua composició.

Els sectors que composen el Sindicat tenen autonomia, en el marc dels acords congressuals o dels que s'hagen pres pels òrgans sindicals competents, per decidir la seua política sindical i laboral específica. Per fer-ho viable, s'organitzen mitjançant la constitució del Secretariat de sector i d'un Ple Nacional del sector.

El congrés aposta per aprofundir en l'autonomia dels sectors quan al disseny de les seues polítiques específiques, sempre dintre dels marcs que estableixen els actuals estatuts.

Per això, cal que cada sector elabore les seues línies d'acció sindical específiques, un reglament de funcionament dels seus òrgans que garantisca la seua funcionalitat i els procediments per garantir una coordinació real i efectiva amb les òrgans intercomarcals i nacionals del Sindicat. Es proposa mantindre els actuals tres sectors constituïts: Ensenyament Privat, Ensenyament Públic no universitari i Universitats.

4. Formació En primer lloc cal que tinguem en compte que la formació del STEPV forma part d'una àrea específica del nostre sindicat i que té com a instrument per a la realització de les seues activitats l'ESCOLA SINDICAL DE FORMACIÓ MELCHOR BOTELLA que és l'òrgan de formació de la Intersindical Valenciana. L'Escola Sindical dirigeix les seues accions a la globalitat dels sindicats que la conformen.

La ponència proposa que l'àrea de Formació del STEPV tinga autonomia. Per fer-ho possible, es proposarà anualment un pressupost que es desti-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 37

narà a la formació interna del sindicat en funció de les prioritats previstes pel Secretariat Nacional i ratificades al primer Consell Nacional de l'any.

A més, la persona que coordine aquesta àrea no ha de ser necessàriament la persona que dirigeix l'ESFMB ni tampoc la persona que coordina la formació en el Secretariat de la Intersindical Valenciana. Per altra part, per configurar aquesta àrea, proposar les accions formatives i descentralitzar els plans de formació en les Unions Intercomarcals cada Secretariat Intercomarcal nomenarà una persona que coordine aquesta àrea.

Pel que fa a STEPV, hem de ressenyar en primer lloc, l'actitud entrebancadora de la nostra activitat formativa que està tenint amb nosaltres l'administració educativa. En aquest cas, hem estat “castigats”, al mateix temps que els MRP i alguna altra organització, per ser crítics amb les actuacions de l'Administració Educativa.

Tenint en compte la nova situació resultat de la legislació que ha anat apareixent en aquests darrers anys, cal establir una sèrie de premisses a tenir en compte per a l'organització del nostre trebal: − No havent-hi subvencions directes a les activitats de formació, ha de ser el sindicat que financie les seues accions. Tot i això no es descarta la recerca de noves fonts de finançament. − La validesa administrativa de les accions formatives ha de ser clara i transparent per tal que les persones que decidisquen participar en les nostres activitats de formació coneguen el reconeixement que hi tindran. − S'han de diversificar les entitats que homologuen les nostres accions. − S'establirà una coordinació amb la resta dels sindicats de la confederació de STEs per participar en plans de formació estatals.

Quant als fonaments dels plans de formació cal tenir en compte: − La formació permanent dels treballadors i treballadores li pertoca a l'empresa, és a dir, en el nostre cas a la Conselleria d'Educació, a les universitats i a les patronals. − Així, l'àrea de Formació del STEPV té entre les seues funcions proposar a l'Administració Educativa propostes per la formació del professorat. Per aixó, el sindicat té interés a participar, en la mesura de les seues possibilitats, en el control del correcte funcionament de la xarxa de CEFIRES. Aquesta tasca ha d'estar recolzada per part del professorat que és qui ha de vetllar i exigir-li l'atenció de les seues necessitats a l’administració educativa. − Els nostres plans de formació han de buscar, segons la postura que adoptem davant les línies dissenyades per l'administració, propostes convergents o divergents o complementaris però en cap cas substitutives.

38 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

− La formació va dirigida a totes les persones interessades en els temes tractats amb continguts que reforcen la perspectiva que tenim sobre política educativa, el model d'ensenyament que defensem i la millora de les condicions laborals del personal que hi treballa. − El compromís amb els Moviments de Renovació Pedagògica, tal com ho aprovaren en la declaració de Xàtiva de juny de 2004 . − El compromís amb la nostra identitat nacional i, especialment, amb la nostra llengua i la nostra cultura.

Els tres àmbits en què estem treballant i proposem continuar fent-ho són: − La formació interna. Aquesta es fa a través de jornades, seminaris i escoles sindicals on es tracten aspectes conjunturals. Està adreçada a la nostra afiliació encara que està oberta a les persones interessades. − La formació sobre acció sindical, política educativa o model educatiu. Aquesta es fa a través de jornades monogràfiques on es tracta algun aspecte educatiu d'especial rellevància sobre el qual el consideren que cal reflexionar. − La formació dirigida a col·lectius que tenen dificultats per participar en els plans de formació institucionals ( persones aturades, interines, persones que desitgen treballar en la docència).

Podem distingir dues modalitats: - Cursos generals. Són aquells cursos que, tot i tenir validesa dins de qualsevol convocatòria, no estan directament dirigits a la preparació de les proves d'accés a les administracions públiques.

- Cursos de preparació per a l'accés a la funció pública. Són aquells cursos que donen eines que ajuden a les persones matriculades per preparar-se per participar en les proves d'accés. Poden ser específics sobre algun aspecte pedagògic novedós o més generals sobre tècniques dirigides a la superació d’una prova. Els continguts contemplaran els principis pedagògics sobre els quals s'assenta el nostre model educatiu.

El Pla de Formació s’ha d'avaluar sobre els beneficis globals de les persones que hi participen i del conjunt del sindicat. Cal que estiga dirigit a aconseguir una millora qualitativa en la formació de la nostra afiliació i en estendre el nostre model educatiu i sindical en tot el sector de l'ensenyament.

Les accions formatives, tot i que han de ser econòmicament assumibles, no han d'estar subjectes a paràmetres exclusivament econòmics. Al costat de la quantitat (persones assistents i ponents, hores, etc.) està la qualitat que es mesura en la interrelació entre els continguts difosos i els objectius sindicals previstos. Això significa un cost econòmic del qual hem de ser conscients.

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

5. Polítiques d’igualtat de gènere L'anterior Congrés Nacional, STEPV-Iv va aprovar la creació de l'Àrea de Polítiques d'Igualtat de Gènere i va emmarcar els objectius per als quatre anys següents.

L’actual congrés, és el moment de fer l’avaluació del treball realitzat, de revisar el grau d’acompliment dels objectius marcats i d’acordar quines han de ser les actuacions a partir d’aquest congrés.

Abans de començar, però, cal recordar que el sindicat va decidir no dedicar una persona a temps complet que assumirà aquesta àrea, cosa que ha dificultat no sols el treball sinó també la coordinació.

No obstant això, per aconseguir alguns dels objectius marcats hem treballat conjunta i coordinadament amb l'Àrea de la Dona de la Intersindical Valenciana, objectius com promoure la formació, la reflexió i la recerca amb perspectiva de gènere i respondre, tant en clau interna i com externa, al marc legislatiu actual a nivell estatal i autonòmic.

Pel que fa a la resta d’objectius cal dir que: - Apostem per mantindré la línia de treball de la formació planificada després d’haver superat les dificultats que hem tingut per portar endavant alguns dels cursos proposats.

- Hem treballat, en clau interna i externa, les llistes de les persones que depenen de les administracions educatives per fer la desagregació de dades per sexe, cosa que ha facilitat la nostra feina i ens ha donat recursos per poder orientar les nostres actuacions. Aquesta tasca ha de tindre una continuïtat periòdica.

- El sindicat continua reivindicant que la Conselleria d'Educació elabore i pose en marxa els Plans Integrals de Igualtat, perquè considerem és una obligació de les administracions públiques la seua aplicació, el seguiment i la posterior avaluació.

De cara al futur, sense deixar de banda les línies de treball enumerades anteriorment, considerem que cal recordar alguns dels objectius de l’anterior ponència i incorporar-ne de nous, com ara: − Fer una diagnosi quantitativa i qualitativa sobre l'estat de la igualtat en la nostra organització, en tots els òrgans de decisió, en les meses de negociació i en les pràctiques quotidianes. − Iniciar una estratègia de comunicació interna sobre les polítiques de transversalitat de gènere entre les diferents àrees del nostre sindicat − Revisar de forma metodològica els materials educatius i curriculars al llarg d’aquesta legislatura. − Continuar lluitant per la igualtat de gènere i d’oportunitats per a totes les dones i els homes que treballen en les institucions educatives, tant docents com no docents.

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

Per fer-ho viable proposem: − La descentralització de l'Àrea de Polítiques d’Igualtat de Gènere, amb la creació de tres subcomissions, una per cada Intercomarcal per poder ampliar el radi d'acció i aconseguir una participació més democràtica de totes les persones afiliades. Aquestes subcomissions convocaran assemblees una vegada cada trimestre en un horari que siga compatible amb la jornada laboral de les treballadores i treballadors. − La comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere serà l’encarregada d’elaborar i proposar el Pla de treball de l’Àrea que es debatrà posteriorment en les assemblees de les intercomarcals i en el SN. Es reunirà una vegada, com a mínim, cada trimestre per posar en comú els treballs de cada subcomissió i elaborar, a la fi del curs, la memòria de l’Àrea.

També convocarà les reunions de l'Assemblea General de Polítiques d’Igualtat de Gènere. − Potenciar el treball a desenvolupar en l’Àrea de Polítiques d’Igualtat de Gènere fins arribar al mateix nivell que la resta d’Àrees del nostre sindicat per tal de facilitar l’avanç tant a nivell intern i extern. − El repartiment de les tasques i l’assoliment real de les responsabilitats dins de l’Àrea i en la interrelació amb la resta de les àrees de treball del sindicat per a dur endavant els objectius dels Plans de Treball en el propers quatre anys.

6. Intersindical Valenciana STEPV és un dels sindicats fundadors de la Intersindical Valenciana. La Intersindical Valenciana és una confederació de sindicats que mantenen la seua sobirania pròpia. Aquesta va ser constituïda l'any 2002 a la ciutat de València. Des d'aleshores s'ha modificat tant la seua composició com el seu funcionament.

En aquest moment són 9 els sindicats que en formen part: Administracions i Serveis Públics (STAS), Sanitat (Intersindical Salut), Ensenyament (STEPV), Metall (STM), Indústria, el Comerç i els Serveis (STICS), Ferroviari (SF-i), Col·lectiu Autònom de Treballadores i Treballadors del País Valencià (CAT-PV), transport, Treballadors per la Unitat de Classe (TUC) i Interins de la Generalitat Valenciana (IGEVA).

A més, en el marc de la confederació està constituïda la Intersindical Jove, formada per joves dels diferents sindicats i futurs treballadors i treballadores, així com el Sindicat de Persones Pensionistes i Jubilades. La Intersindical Valenciana disposa de diverses estructures que assumeixen tasques específiques com l'Escola Sindical de Formació Melchor Botella, les àrees de

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 39

la Dona, de Salut Laboral i Medi Ambient, o les recentment creades d'Estudis i de Moviments Socials.

En aquest XI Congrés, STEPV reafirma la seua aposta per impulsar la Intersindical Valenciana com un espai sindical plural i democràtic, participatiu, autònom i assembleari, nacional i de classe, solidari, feminista, internacionalista, que lluita per la normalització plena de la nostra llengua i cultura i perquè s'aprofundisca en l'autogovern del País Valencià. Una organització que pretén ocupar un espai sindical propi i convertir-se en una alternativa sindical per a molts treballadors i treballadores valencianes, des del compromís amb els reptes de la societat del segle XXI. Per a nosaltres, el treball que ha fet la Intersindical Valenciana –per defensar un model productiu i social propi que avance cap l'establiment d'un marc valencià de relacions laborals–, ha estat positiu. A més, la tasca realitzada s’ha fet sense deixar de banda la defensa dels drets laborals, socials i econòmics de les treballadores i treballadors valencians, incloses les persones nouvingudes al nostre país. Aquest treball s’estructura sobre el manteniment i potenciació d’uns serveis públics de qualitat que siguen garantia d’un model social que combata les desigualtats socials, de classe i de gènere, i que promoga el dret a una vivenda digna, a la salut, a una educació pública de qualitat, a la salut en el treball…

Per això, cal mantindre la nostra implicació i el nostre treball en la Intersindical Valenciana per continuar ampliant la seua implantació sectorial i territorial, especialment en les comarques del Nord i del Sud, en les empreses privades i en el teixit social valencià i convertir-la així en un clar referent per a les treballadores i treballadors i de la societat valenciana. La nostra participació en les mobilitzacions contra el pla d'ajust, les retallades salarials, la reforma laboral i de les pensions ha estat un bon exemple que la Intersindical Valenciana és una organització de referència per a la classe treballadora.

Per garantir que aquesta siga una realitat hem de dedicar persones i recursos a l'estructura de la Intersindical Valenciana, al disseny de les seues polítiques, a les tasques que aproven el seus òrgans i a la participació activa, tant de la seua direcció com de la seua base afiliada, en les diverses àrees de treball i en les estructures creades recentment com la Intersindical Jove, el Sindicat de Persones Pensionistes i Jubilades o la Intersindical Solidària.

Les decisions polítiques en matèria econòmica, laboral i social es decideixen no només en el País Valencià. El govern espanyol i els organismes europeus prenen decisions que afecten les treballadores i treballadors valencians i el conjunt de la societat valenciana. Exemples recents han estat la

40 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

retallada de les pensions o la reforma laboral aprovades pel govern espanyol.

STEPV considera necessari incidir en les polítiques laborals i educatives estatals i europees. Per això, a través de la Intersindical Valenciana, forma part de la Confederació Intersindical i del seu sector de l'ensenyament, la Confederació de STEs. La Confederació Intersindical és una confederació que agrupa intersindicals i sindicats de base territorial del conjunt de l'Estat, que respecta la seua pluralitat nacional, cultural i lingüística i que manté el centre de decisió en els territoris.

Des del STEPV considerem vigent vàlid eixe model que va ser aprovat en el congrés constituent i que és hereu de l'antiga UCSTE. Un model que garanteix la sobirania plena de l'STEPV i de la Intersindical Valenciana en la determinació de la seua política sindical. Mentre aquest model continue vigent defensarem que la Intersindical Valenciana estiga present en la Confederació Intersindical.

En cas que el model de la Confederació Intersindical es desvirtue per qualsevol motiu proposarem que la Intersindical Valenciana redefinesca la seua actual vinculació amb la Confederació Intersindical, sense renunciar a renunciar a intervindre en la política estatal o europea: Per altra part, STEPV també valora positivament els protocols signats i el treball unitari que portem endavant entre la Intersindical Valenciana, la Intersindical Alternativa de Catalunya i l'STEIIntersindical de les Illes Balears. Açò ha possibilitat, no només, un treball amb les altres dues intersindicals sinó també un treball conjunt entre l'STEPV, la USTEC-STES i l'STEi, un treball que haurem d'ampliar en els propers anys.

7. Confederació STEs La Confederació d'STEs forma part, com a sector de l'ensenyament, de la Confederació Intersindical.

Els sectors constituïts en la nova Confederació Intersindical tenen autonomia sindical i organitzativa en el seu àmbit de treball. El Sindicat forma part des de la seua creació de la Confederació d'STEs, des del moment en què es va constituir amb el nom d'UCSTE. Des de la creació de la UCSTE, fins ara, han canviat moltes coses, l'estat espanyol ha consolidat un procés de transferències de les competències no sols de matèria educativa, sinó també de funció pública, de polítiques actives d'ocupació... a les comunitats autònomes.

Per altra part, hem entrat a formar part de la Unió Europea, un fet que també ha afectat la sobirania de l'estat espanyol ja que ha hagut de cedir alguna de les seues competències als organismes europeus.

Per tant, tenim un model d'estat diferent a l'estat

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

centralista que hi havia abans de la descentralització motivada per la creació de les autonomies i per la nostra incorporació a la UE. Tanmateix, determinades polítiques educatives, laborals, socials o que tenen a veure amb les administracions públiques continuen decidint-se a Madrid. Algunes fins i tot es decideixen en els organismes internacionals com ara l’FMI, l’OMC... Sense oblidar els europeus.

La Confederació d'STEs és una bona eina per poder incidir en les polítiques educatives que es dissenyen per part del govern espanyol. Per això, des de l’STEPV considerem que cal continuar formant part d'aquesta confederació, sempre que es donen les condicions que hem apuntat en l'epígraf anterior que fa referència a la Confederació Intersindical. A més a més, cal afegir que les relacions entre els diferents sindicats que formen part han d'estar presidides per la lleialtat, el respecte i la reciprocitat en el treball. Si continuen donant-se totes aquestes circumstàncies, nosaltres apostarem, com ho hem fet sempre, pel treball en els STEs en la línia d'aconseguir una major coordinació de les actuacions per augmentar la seua incidència en el debat de la política educativa estatal.

Per fer possible tot açò ens hem d'implicar en la seua direcció com hem fet al llarg de la història i, més recentment, en els darrers dos anys, en els quals hem incorporat persones de l’STEPV en tasques de direcció confederals.

8. Internacional En els últims anys hem estat veient com la globalització neoliberal està espentant els sindicats a donar més importància a la dimensió internacional de la seua acció sindical. Es per això del major esforç que estem donant a aquest treball.

No obstant, aquest esforç està encara limitat per la poca capacitat d'acció internacional efectiva que els sindicats posseïxen, la qual cosa posa també en primer pla la necessitat d'avançar a articular noves formes de solidaritat internacional com a element clau per a revertir els processos d'erosió dels drets laborals en el marc de la globalització neoliberal.

Fomentar el debat i les discussions entre les organitzacions sindicals de diferents països es doncs tasca fonamental.

Però, a més a més, els nous fronts de contestació social enfront de la globalització generen un context favorable per a la renovació i revitalització dels sindicats i per a trobar noves vies d'eixida a la crisi en buscant aliances amb altres moviments i sectors socials hui allunyats del sindicalisme.

Els sindicats han de buscar, també a nivell internacional, una major relació amb els moviments socials en general i en particular amb les iniciatives del moviment “antiglobalització” . Per a això han de superar la limitació de l'acció sindical lligada al

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

treball productiu i defensar també les reivindicacions que afecten al camp de la reproducció social, implicant-se en la lluita en defensa dels drets nacionals, del medi ambient, els drets humans, serveis públics i altres drets socials.

Les relacions internacionals de l’STEPV les fem directament a través de les confederacions de les quals formem part: Intersindical Valenciana, Confederació Intersindical i dintre d'aquesta a través dels STEs, en funció de la temàtica a tractar.

STEs forma part de la Internacional de l'Educació, de la Xarxa Europea de Sindicats, Xarxa d'Educació del Fòrum Social Europeu i del Fòrum Mundial de l'Educació. Per tant, STEPV té presència, via STEs, en aquests àmbits educatius, uns de caràcter institucional, com la IE, i d'altres de caràcter participatiu, reivindicatiu i transformador. A més, també té relacions amb diverses xarxes o plataformes sindicals com ara: la Confederació d'Educadors Americans, la Internacional de l'Educació d'Amèrica Llatina... i amb sindicats d'Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.

La Confederació Intersindical manté contactes, encara que incipients per la seua recent constitució, en diversos àmbits internacionals, com la Xarxa Europea de Sindicats Alternatius i de Base, que integra sindicats combatius del continent.

També ha participat en les diverses convocatòries del Fòrum Social Europeu i en diverses xarxes internacionals de caràcter general o sectorial.

Intersindical Valenciana també ha apostat per mantindre contactes en l'àmbit internacional en diversos assumptes. Hem participat en la creació de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles i en les activitats que ha organitzat des de la seua creació, entre les quals cal destacar la presència en l’FSM de Dakar..

Des de l’STEPV hem participat en diverses xarxes i fòrums internacionals bé representant a les diverses confederacions sindicals o bé directament.

També tenim establertes relacions amb sindicats de l'educació o entitats educatives de diversos països.

Finalment, hem estat presents en diverses trobades internacionals a partir de la nostra relació amb la IAC o l'STEI-i.

Per nosaltres, tal com indicàvem, és necessari impulsar el treball en l'àmbit internacional. Hem assenyalat en aquesta mateixa ponència que molts dels assumptes que ens afecten com treballadores i treballadors en general i, com persones vinculades laboralment als serveis públics i a l'educació, tenen a veure amb les polítiques dissenyades pels organismes internacionals. Per això, cal que el moviment sindical aprofite les xarxes internacionals per donar les respostes adequades en cada moment. Es tracta de dotar de contingut la nostra presència internacional per afavorir els processos de lluita, mobilització, reflexió i elaboració d'alter-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 41

natives que facen possible fer front a les polítiques aprovades per organismes com l’FMI, l’OMC o la UE. També hem de treballar per crear i enfortir les nostres relacions internacionals bilaterals o multilaterals amb sindicats i entitats educatives d'arreu del món, tant dels països del nostre entorn més proper com Europa i els països de la Mediterrània com dels més allunyats geogràficament com són els d'Amèrica o Àsia. Hem de dedicar una especial atenció a les relacions amb les organitzacions de les nacions sense estat o amb llengua pròpia com per exemple les organitzacions kurdes, palestines o sahrauís.

Açò, ho hem de seguir fent, com fins ara, en els diversos àmbits, en el marc de les confederacions de les quals formen part i amb veu pròpia. Per ferho hem de destinar persones i recursos econòmics en els nostres pressupostos. A més cal garantir que les relacions internacionals tinguen continuïtat, es mantinguen amb fluïdesa amb intercanvis d'informació, de publicacions, d'assistència a les trobades i fòrums, en funció de les nostres disponibilitats econòmiques, o a través dels contactes personals o virtuals a través de les xarxes socials i dels nous recursos tecnològics.

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

42 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

Modificació d’estatuts En roig, les propostes de modificació.

ESTATUTS VIGENTS CAPÍTOL I: DENOMINACIÓ, ÀMBITS I DOMICILI SOCIAL Article 1.‑ Tot acollint-se a la Llei 19/79 de l'1 d'Abril (RD 1.522/ 77), de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical, Llei 11/85 de l'Estatut dels Treballadors, Llei 8/80 i de la Llei d'Òrgans de Representació, Determinació de les Condicions de Treball i Participació del Personal al Servei de les Administracions Públiques, Llei 9/87 i Llei 7/90, així com de les normes internacionals sobre la Llibertat Sindical, totes elles reguladores dels drets sindicals, es constitueix, per temps indefinit, el SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ- INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv).

Article 2.‑ El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià- Intersindical Valenciana està integrat per les distintes Unions Comarcals, sectors i Seccions Sindicals existents en els diferents territoris i comarques del País Valencià, cadascun dels quals està integrat pel conjunt de l'afiliació dels diversos sectors dels treballadors i de les treballadores existents en cada comarca o àmbit territorial o funcional. Els criteris de constitució, així com el seu reconeixement correspondrà al Consell nacional.

Article 3.‑ El seu àmbit territorial està constituït per la totalitat de les comarques que conformen el País Valencià.

Article 4.‑ l’STEPV-Iv abasta, en l'àmbit professional, a tots els treballadors i treballadores de l'ensenyament, de la resta de serveis públics i de qualsevol altre sector del món del treball, que lliurement s'afilien, tant si treballen com si estan en situació d'atur forçós, així com jubilació o en situació d'excedència. No existirà cap tipus de discriminació en funció del sexe ni de les creences polítiques, religioses o filosòfiques. l’STEPV-Iv, acceptarà l'adhesió de futurs treballadors i treballadores i estudiarà les relacions amb d'altres col·lectius autònoms.

Article 5.‑ 1.- l’STEPV-Iv és membre de ple dret de la Federació de Sindicats de Treballadors i Treballadores del País Valencià (Federació d’STPV-Iv), participa en els òrgans de direcció d'aquesta, accepta els seus Estatuts i té plena autonomia en l'aplicació de la línia sindical aprovada en Congrés per la Federació d’STPV-Iv. Així mateix, té total sobirania per a l'elaboració de la pròpia línia i tàctica sindical i de la seua política educativa.

2.- l’STEPV-Iv és membre de ple dret, a través de la Federació de Sindicats de Treballadors i Treballadores del País Valencià (Federació d’STPV-Iv), de la Intersindical Valenciana (IV), participa en els òrgans de direcció d'aquesta, accepta els seus Estatuts i té plena autonomia en l'aplicació de la línia sindical aprovada en Congrés per la Intersindical Valenciana (IV). Així mateix, té total sobirania per a l'elaboració de la pròpia línia i tàctica sindical i de la seua política educativa.

3.- l’STEPV-Iv és membre de ple dret, a través de la Federació de Sindicats de Treballadors i Treballadores del País Valencià (Federació d’STPV-Iv) i de la Intersindical Valenciana, de la Confederació de Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament, Confederació d'STEs, (STEs), participa en els òrgans de direcció d'aquesta, accepta els seus Estatuts i té plena autonomia

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53

Modificació Article 5.

Substitució de l’epígraf 5.1. per la següent redacció: 1. STEPV-Iv és membre de ple dret de la Intersindical Valenciana participa en els òrgans de direcció d'aquesta, accepta els seus Estatuts i té plena autonomia en l'aplicació de la línia sindical aprovada en Congrés per la Intersindical Valenciana. Així mateix, té total sobirania per a l'elaboració de la pròpia línia i tàctica sindical i de la seua política educativa.

- Modificación Artículo 5.

Sustitución del epígrafe 5.1. Por la siguiente redacción: 1. STEPV-Iv es miembro de pleno derecho de la Intersindical Valenciana participa en los órganos de dirección de esta, acepta sus Estatutos y tiene plena autonomía en la aplicación de la línea sindical aprobada en Congreso por la Intersindical Valenciana.

Asimismo, tiene total soberanía para la elaboración de la propia línea y táctica sindical y de su política educativa.

Supressió Article 5.2.

- Supresión Artículo 5.2.

Modificació Article 5.3.

Substitució per la següent redacció: 3.1. STEPV-Iv és membre de ple dret, a través de la Intersindical Valenciana, de la Confederació Intersindical, participa en els òrgans de direcció d'aquesta, accepta els seus Estatuts i té plena autonomia en l'aplicació de la línia sindical

- Modificación Artículo 5.3.

Substitución por la siguiente redacción: 3.1. STEPV-Iv es miembro de pleno derecho, a través de la Intersindical Valenciana, de la Confederación Intersindical, participa en los órganos de dirección de esta, acepta sus Estatutos y tiene plena autonomía en la aplicación de la línea

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

en l'aplicació de la línia sindical aprovada en Congrés per la Confederació d'STEs. Així mateix, té total sobirania per a l'elaboració de la pròpia línia i tàctica sindical i de la seua política educativa en l'àmbit del País Valencià.

4.- l’STEPV-Iv gaudeix de personalitat jurídica plena.

Article 6.‑ La seu social de l’STEPV-Iv s'estableix a la ciutat de València, carrer Juan de Mena nº 14- baix, sense perjudici d'obrir tantes seus i locals com es consideren necessàries per al desenvolupament de la seua activitat. El Consell Nacional podrà acordar en qualsevol moment el canvi de domicili a qualsevol altre lloc del País Valencià.

CAPÍTOL II: CARACTERÍSTIQUES. Article 7.‑ l’STEPV-Iv, com a sindicat de classe.

1.‑ És un Sindicat constituït per treballadors i treballadores que defensa les reivindicacions de la classe obrera.

2.‑ Té com a objectiu lluitar per aconseguir canviar les actuals relacions d'explotació i substituir‑les per unes noves relacions socials alliberadores. En definitiva, la consecució d'una societat sense persones opressores ni oprimides.

3.‑ Lluita per aconseguir la unitat de tots els treballadors i treballadores.

Article 8.‑ Autònom.

Autofinançat per la base afiliada, les subvencions que legalment li corresponen i els recursos que puga generar sempre que no contradiguen els Estatuts. És independent de les diferents Administracions, de la Patronal i de qualsevol organització o institució social, sindical, política o religiosa.

Article 9.‑ l’STEPV-Iv, com a sindicat nacional.

1.- Reconeix la realitat nacional del País Valencià.

2.- Treballa pel ple exercici de l'autogovern, lluitant per l'assoliment del dret a l'autodeterminació del País Valencià, en la perspectiva d'aconseguir la plena sobirania nacional.

3.- Respecta i potencia l'estructura comarcal, tot atenent a la realitat de cadascuna de les comarques. Per això, els òrgans comarcals gaudeixen d'autonomia, sense perjudici de la unitat del País Valencià.

4.- La llengua pròpia de l’STEPV-Iv és el valencià, entés des de la unitat de la llengua catalana, en tant que col·lectiu identificat amb la societat de la qual procedeix i en la qual s’hi insereix. El valencià ha de vertebrar l’acció sindical, per què ha de vehicular la comunicació col·lectiva. A les zones castellano-parlants adoptarà criteris flexibles que garantisquen la possibilitat d’aqueixa comunicació. Tot açò sense perjudici del respecte als drets lingüístics individuals assumits pel sindicat. El Sindicat establirà lligams amb sindicats de classe de territoris que tenen la llengua catalana com a pròpia a fi de refermar la vertebració de la comunitat lingüística i cultural comuna.

5.- L’STEPV-Iv té plena sobirania sindical. A partir d'ella, decideix pertànyer a la Federació de Sindicats de Treballadors i Treballadores del País Valencià (Federació d’STPV-Iv), i a través d’ella, a la Confederació de Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament, Confederació d'STEs (STEs), a la Intersindical Valenciana (IV). Podrà adherir-se, vincularse o integrar-se en organitzacions sindicals del mateix o diferent àmbit territorial i/o funcional i podrà federarse, confederar-se o adherir-se a altres sindicats, col·lectius o grups de treballadors i treballadores de la forma que s’establisca en els presents estatuts, igualment podrà formar coalicions amb d’altres organitzacions sindicals. Així mateix podrà adherir-se, vincularse o integrar-se en organitzacions d’àmbit internacional. l’STEPV-Iv es troba vinculat a la Internacional de l’Educació mitjançant la Confederació d’STEs. Article 10.‑ l’STEPV-Iv, com a sindicat unitari.

1.- Accepta al seu si la pluralitat ideològica de tots els

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 43

aprovada en Congrés per la Confederació Intersindical.

3.2. Participa en amb plena sobirania en l'estructura sectorial de l'ensenyament de la Confederació Intersindical anomenada Confederació de STEs. Així mateix, té total sobirania per a l'elaboració de la pròpia línia i tàctica sindical i de la seua política educativa en l'àmbit del País Valencià.

sindical aprobada en Congreso por la Confederación Intersindical.

3.2. Participa en con plena soberanía en la estructura sectorial de la enseñanza de la Confederación Intersindical llamada Confederación de STEs. Asimismo, tiene total soberanía para la elaboración de la propia línea y táctica sindical y de su política educativa en el ámbito del País Valencià.

Modificació Article 9.4.

Afegir: Especialment amb la USTEC-STES (Catalunya) i l'STEi (Illes Balears). A més, establirà relacions amb entitats socials i culturals del nostre àmbit lingüístic.

- Modificación Artículo 9.4.

Añadir: Especialmente con la USTEC-STES (Catalunya) y el STEI (Illes Balears). Además, establecerá relaciones con entidades sociales y culturales de nuestro ámbito lingüístico.

Modificació Article 9.5.

L’STEPV-Iv té plena sobirania sindical. A partir d'ella, decideix pertànyer a la Intersindical Valenciana (IV) i a través d'aquesta a la Confederació Intersindical. Podrà adherir-se, vincular-se o integrar-se en organitzacions sindicals del mateix o diferent àmbit territorial i/o funcional i podrà federar-se, confederar-se o adherir-se a altres sindicats, col·lectius o grups de treballadors i treballadores de la forma que s’establisca en els presents estatuts, igualment podrà formar coalicions amb d’altres organitzacions sindicals. Així mateix podrà adherir-se, vincular-se o integrar-se en organitzacions o xarxes d’àmbit internacional directament o a través de les Confederacions de les quals forma part.

- Modificación Artículo 9.5.

El STEPV-Iv tiene plena soberanía sindical. A partir de ella, decide pertenecer a la Intersindical Valenciana (IV) y a través de ésta a la Confederación Intersindical.

Podrá adherirse, vincularse o integrarse en organizaciones sindicales del mismo o diferente ámbito territorial y / o funcional y podrá federarse, confederarse o adherirse a otros sindicatos, colectivos o grupos de trabajadores y trabajadoras de la forma que se establezca en los presentes estatutos, igualmente podrá formar coaliciones con otras organizaciones sindicales. Asimismo podrá adherirse, vincularse o integrarse en organizaciones o redes de ámbito internacional directamente o a través de las Confederaciones de las que forma parte.

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

44 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

corrents democràtics que hi sorgisquen.

2.- Reconeix els corrents d'opinió existents al seu si i potencia que, mitjançant el coneixement i discussió de tots els possibles plantejaments, es puga arribar a constituir alternatives unitàries. Per al seu reconeixement, les tendències han de representar el 10% de l'afiliació en l'àmbit en què s'hi manifesten.

3.- Busca acords i unitat d'acció amb la resta dels sindicats de classe amb el propòsit de superar progressivament les divergències existents, caminant cap a formes d'unitat cada vegada més àmplies.

4.- Quan la unitat sindical, en un marc unitari, democràtic, assembleari i de classe, siga una possibilitat real, l’STEPV-Iv participarà en el procés de constitució de la central unitària de tots els treballadors i treballadores i s'hi integrarà.

Art. 11.‑ Assembleari, perquè: Les assemblees són els òrgans de decisió sindical, en les quals el conjunt de l'afiliació, proposen, debaten i decideixen sobre qualsevol acció o alternativa, podent delegar la seua funció decisòria a d'altres òrgans representatius, els quals assumiran el deure de decidir per aquests segons el que queda establert en aquests estatuts.

Cada assemblea decidirà autònomament els criteris d'actuació de les seues persones representants, que estaran supeditats a les crítiques i decisions de la base afiliada, en els distints nivells, la qual els podrà revocar.

L’STEPV-Iv, en els seus distints àmbits territorials impulsarà assemblees de tots els treballadors i treballadores (de l'ensenyament i d’altres sectors) com a mitjà per reforçar la unitat i participació. Així mateix promourà la representació unitària i directa dels treballadors i les treballadores.

Seguint aquesta línia defensarà sempre i farà pràctica del seu funcionament autònom la negociació mixta. Així mateix, en moments de lluita, convocarà assemblees generals decisòries i reconsiderarà les seues pròpies decisions prèvies quan les assemblees siguen discrepants. l’STEPV-Iv, no es vincularà a les decisions d'assemblees si aquestes contradiuen els seus estatuts i/o el model sindical que representa.

En cap cas l'existència de representants sindicals haurà de suposar per a l'afiliació l'oblit dels seus drets i del deure de participar activament en qualsevol procés de decisió sindical.

Es potenciarà la participació activa de la base afiliada, així com la presència activa d'aquesta.

Art.12.‑ Democràtic.

Segons el criteri de "cada persona afiliada una veu i un vot", qualsevol afiliat o afiliada participa en les activitats sindicals en igualtat de drets que la resta, bé personalment, bé mitjançant delegats i delegades.

En tots els òrgans sindicals es garantirà als seus membres la plena llibertat d'expressió sobre els temes en debat, així com el respecte a les posicions particulars o col·lectives al si del sindicat.

En l'ordre del dia d'una reunió o assemblea, s'inclouran preceptivament els assumptes que siguen avalats pel 10% d'aquells que per dret formen part d'ella, excepte en els casos concrets en què aquests estatuts determinen un altre percentatge.

Es potenciarà la discussió i el debat entre tota la base afiliada, amb l'objectiu que qualsevol membre del sindicat adquirisca la formació sindical suficient que el capacite per a desenvolupar càrrecs de responsabilitat a tots els nivells.

Prèviament a qualsevol decisió o elecció s'obrirà un debat per a que es palesen les diferents postures o es manifeste el suport de candidatures. S'hauran de sotmetre a debat les posicions col·lectives a les quals donen suport un 10% de l'afiliació o dels membres dels organismes de què es tracte.

Constituït un òrgan sindical, les decisions es prendran en els casos ordinaris per majoria simple, si no és que el major nombre de vots correspon a les abstencions.

Quan la quarta part de membres de l'òrgan de decisió els consideren extraordinaris, o els estatuts els esta-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

Modificació Article 12. 9.

Segon punt i seguit. Cas de presentar-se diverses candidatures, els llocs es cobriran mitjançant un repartiment proporcional als vots obtinguts per cada candidatura.

- Modificación Artículo 12. 9.

Segundo punto y seguido. En caso de presentarse varias candidaturas, los puestos se cubrirán mediante un reparto proporcional a los votos obtenidos por cada candidatura.

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

blisca com a tals, les decisions es prendran per majoria dels dos terços.

Les decisions sindicals vinculen totes les persones afectades.

Tots els càrrecs sindicals són coberts per elecció i són revocables en cada moment per qui va fer l'elecció en el mateix àmbit en que van ésser elegits o en altres àmbits sempre que estiguen previstos als Estatuts.

Com a norma general, les eleccions es realitzaran mitjançant el sistema de llista única oberta. Cada persona electora votarà com a màxim el 75 per cent dels llocs a cobrir; resultant elegit qui obtinga més vots. Cas que siguen presentades diverses llistes, els llocs es cobriran mitjançant el sistema de llistes obertes i repartiment proporcional. Quan el nombre de càrrecs a elegir coincidisca amb el nombre de candidats/es, la votació serà global.

Es potenciarà el control de la base afiliada sobre l'actuació dels càrrecs sindicals en l'execució dels manaments rebuts. Aquest control es realitzarà en les assemblees d'afiliació que es faran una vegada al trimestre com a mínim.

Art. 13.‑ Reivindicatiu.

Reivindicatiu dels interessos econòmics, laborals, professionals i sociopolítics de les treballadores i treballadors (de l'ensenyament i d’altres sectors), tant del País Valencià, com de la resta de l'Estat.

Reivindicatiu de l'Escola Pública, Popular i Valenciana, d'un ensenyament que estiga íntimament lligat als interessos i necessitats de la classe treballadora i, en general, de totes les reivindicacions que té plantejada l'educació en el País Valencià i en l'Estat.

Art. 14.‑ Socio-polític.

Assumeix, a més a més de reivindicar la millora de les condicions laborals, la defensa de les qüestions político‑socials que afecten els treballadors i les treballadores, tot potenciant l'establiment de les més amples relacions amb tots els sectors populars en la perspectiva de suprimir qualsevol discriminació o explotació, construint una societat sense persones opressores ni oprimides.

Busca la participació dels pares i mares, alumnes, treballadors i treballadores, docents i no docents, i forces populars de l'entorn, per a la consecució d'una gestió democràtica dels centres.

Lluita per la inserció d'una manera real i eficaç dels centres educatius, en particular, i dels serveis públics en general, en la realitat del País Valencià, tot tenint en compte les peculiaritats de cada localitat i comarca.

Investiga sobre la realitat del País Valencià en els seus diversos aspectes, amb la finalitat d'elaborar la seua pròpia política educativa. Aquesta, es debatrà entre l'afiliació, si més no, una vegada cada trimestre.

Buscarà la coordinació amb d’altres sindicats, associacions i tot tipus d'organitzacions polítiques i socials que lluiten per la consecució d'una societat més justa, d’uns serveis públics que compensen les desigualtats socials i d’una Escola Pública, Popular i Valenciana. Per això, també s'implicarà de forma activa en l'activitat de la Federació de MRPs del País Valencià i de la Federació Escola Valenciana, així com en la d'altres moviments que tinguen els mateixos objectius, tot i respectant l’autonomia d’aquestes organitzacions.

Lluitarà contra el “mercat” com a màxima expressió de les relacions socials i econòmiques i contra la privatització dels serveis públics valencians. Afavorirà dins del sindicat i lluitarà per una societat en què predominen les relacions solidàries i la comunicació interpersonal enfront de l’individualisme i l’exclusió social.

CAPÍTOL III: FINALITATS. Art. 15.‑ Són finalitats del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià Intersindical Valenciana: La defensa dels interessos econòmics - tot respectant que «a igual treball, correspon igual salari»- i sociopolítics dels treballadors i treballadores (de l'ensenya-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 45

Modificació Article 13.2.

Reivindicatiu de l'Escola Pública, Popular i Valenciana, que incorpore el model d'una Universitat Pública i Democràtica, d'un ensenyament que estiga íntimament lligat als interessos i necessitats de la classe treballadora i, en general, de totes les reivindicacions que té plantejada l'educació en el País Valencià i en l'Estat.

Modificació Article 14.2.

Busca la participació dels pares i mares, alumnes, treballadors i treballadores, docents i Personal d'Administració i Serveis Educatius, i forces populars de l'entorn, per a la consecució d'una gestió democràtica dels centres.

Modificació Article 14.4.

Investiga sobre la realitat del País Valencià en els seus diversos aspectes, amb la finalitat d'elaborar la seua pròpia política educativa i universitària.

Aquesta, es debatrà entre l'afiliació, si més no, una vegada cada trimestre.

- Modificació Article 14. 5.

Buscarà la coordinació amb d’altres sindicats, associacions i tot tipus d'organitzacions polítiques i socials que lluiten per la consecució d'una societat més justa, d’uns serveis públics que compensen les desigualtats socials, d’una Escola Pública, Popular i Valenciana que incorpore un model de Universitat Pública i Democràtica. Per això, també s'implicarà de forma activa en l'activitat de la Federació de MRPs del País Valencià, de la Federació Escola Valenciana i del sindicalisme estudiantil, així com en la d'altres moviments que tinguen els mateixos objectius, tot i respectant l’autonomia d’aquestes organitzacions.

- Afegir a l'Article 15.1.

“I l’eliminació i reducció dels riscos laborals, impulsant una política preventiva que entenga el treball com una font de

- Modificación Artículo 13.2.

Reivindicativo de la Escuela Pública, Popular y Valenciana, que incorpore el modelo de una Universidad Pública y Democrática, de una enseñanza que esté íntimamente ligado a los intereses y necesidades de la clase trabajadora y, en general, de todas las reivindicaciones que tiene planteada la educación en el País Valencià y en el Estado.

- Modificación Artículo 14.2.

Busca la participación de los padres y madres, alumnos, trabajadores y trabajadoras, docentes y Personal de Administración y Servicios Educativos, y fuerzas populares del entorno, para la consecución de una gestión democrática de los centros.

Modificación Artículo 14.4.

Investiga sobre la realidad del País Valencià en sus diversos aspectos, con la finalidad de elaborar su propia política educativa y universitaria. Esta, se debatirá entre la afiliación, al menos, una vez cada trimestre.

- Modificación Artículo 14. 5.

Buscará la coordinación con otros sindicatos, asociaciones y todo tipo de organizaciones políticas y sociales que luchan por la consecución de una sociedad más justa, de unos servicios públicos que compensen las desigualdades sociales, de una Escuela Pública, Popular y Valenciana que incorpore un modelo de Universidad Pública y Democrática. Por ello, también se implicará de forma activa en la actividad de la Federació de MRPs del País Valencià, de la Federació Escola Valenciana y del sindicalismo estudiantil, así como en la de otros movimientos que tengan los mismos objetivos, respetando la autonomía de estas organizaciones.

- Añadir al Artículo 15.1.

"Y la eliminación y reducción de los riesgos laborales, impulsando una política preventiva que entienda el trabajo como

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

46 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

ment i d’altres sectors), la lluita per la millora de les condicions de vida i treball, així com la dignificació de la seua situació social.

Aconseguir la desaparició de qualsevol tipus de discriminació, tant per raó de la divisió en múltiples categories laborals i administratives, com per raons ideològiques i de sexe.

Donada la situació discriminada de la dona, lluitarà contra totes les opressions específiques a què està sotmesa, tant laborals, professionals i jurídiques, com sexuals i educatives. En aquesta línia, s'assumeix la necessitat de la coeducació, la urgència d'eliminar els rols establerts per raó de sexe a l'hora d'impartir l'ensenyament, la lluita contra la transmissió dels valors masclistes que fomenten l'agressivitat i competitivitat en els alumnes i la submissió i passivitat en les alumnes, així com la consecució d'una educació sexual lliure de prejudicis i tabús.

Aconseguir la desaparició de penalitzacions o represàlies al dret que té la persona a exercir la seua manera de viure.

Lluitar per la plena ocupació i contra la subocupació i pluriocupació.

Aconseguir el reconeixement del dret a la participació i control dels treballadors i treballadores de l’ensenyament i de la resta de sectors, en tot allò que afecte a les polítiques adreçades als ciutadans tant a nivell estatal com a nivell de País Valencià, així com en les distintes comarques i municipis.

Aconseguir el reconeixement de tots els drets sindicals, entre els qual té especial i fonamental relleu el dret a la negociació col·lectiva.

Conquerir un ensenyament públic, gratuït, obligatori, democràtic, no discriminatori, en règim de coeducació, científic i crític, pluralista, aconfessional i de qualitat, finançat amb fons públics, gestionat democràticament i adaptat a la realitat social, cultural, històrica i lingüística del País Valencià.

Aconseguir una escolarització total, adequada i gratuïta des dels zero fins els setze anys, per a la qual cosa s'hauran d'establir escoles infantils en tots els pobles i ciutats. L'obligatorietat d'assistència s'iniciarà als tres anys.

Aconseguir una legislació que reconega plenament i eficaçment l'autogovern del País Valencià en el marc del qual, es normalitze una escola autònoma que faça pròpia la llengua i la cultura del País Valencià.

Combatre tota legislació contrària als treballadors i treballadores i reclamar lleis que reconeguen els drets conquerits per la classe obrera.

Investigar sobre mètodes i continguts i promoure i organitzar tot tipus d'activitats tendents a la millora de la qualitat dels serveis públics i a la formació i actualització dels treballadors i treballadores, tant del professorat de l’ensenyament com de la resta de sectors dels serveis públics.

Donar suport als MRPs i a la Federació Escola Valenciana en tant que estiguen compromesos en la consecució de l'Escola Pública, Popular i Valenciana.

Buscar la unitat amb la resta dels treballadors i treballadores per a conseguir solidàriament els més amplis nivells de llibertat i democràcia, en el camí cap a la consecució d'una societat en què el treball siga element alliberador i on no existisca l'explotació.

Lluitar per uns serveis públics valencians gestionats des de l’eficàcia i la racionalitat, allunyats de la burocràcia i que garantisquen als ciutadans el reconeixement i exercici dels seus drets.

Art. 16.‑ En la consecució d'aquestes finalitats, es buscarà unificar esforços i criteris pensant en la unitat d'acció de tots els treballadors i treballadores.

CAPÍTOL IV: DRETS I DEURES DE LES PERSONES AFILIADES Art. 17.‑ Tota persona afiliada, té dret a: Expressar‑se lliurement a tots els nivells.

Elegir i ser elegida per a qualsevol òrgan sindical, segons els estatuts o reglament de règim intern.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

benestar físic, psíquic i social”

una fuente de bienestar físico, psíquico y social"

Modificació Article 15.6.

Aconseguir el reconeixement del dret a la participació i control dels treballadors i treballadores de l’ensenyament i de la resta de sectors, en tot allò que afecte a les polítiques adreçades als ciutadans en l'àmbit europeu, estatal i valencià, així com en les distintes comarques i municipis.

- Modificación Artículo 15.6.

Conseguir el reconocimiento del derecho a la participación y control de los trabajadores y trabajadoras de la enseñanza y del resto de sectores, en todo aquello que afecte a las políticas dirigidas a los ciudadanos en el ámbito europeo, estatal y valenciano, así como en las distintas comarcas y municipios.

Modificació Article 15.12.

Investigar sobre mètodes i continguts i promoure i organitzar tot tipus d'activitats tendents a la millora de la qualitat dels serveis públics i a la formació i actualització dels treballadors i treballadores, tant del professorat i del Personal d'Administració i Serveis Educatius com de la resta de sectors dels serveis públics.

- Modificación Artículo 15.12.

Investigar sobre métodos y contenidos y promover y organizar todo tipo de actividades tendentes a la mejora de la calidad de los servicios públicos y a la formación y actualización de los trabajadores y trabajadoras, tanto del profesorado y del Personal de Administración y Servicios Educativos como del resto de sectores de los servicios públicos.

- Modificació Article 15. 13.

Donar suport als MRPs, a la Federació Escola Valenciana i al sindicalisme estudiantil en tant que estiguen compromesos en la consecució de l'Escola Pública, Popular i Valenciana i d'una Universitat Pública i Democràtica

- Modificación Artículo 15. 13.

Apoyar a los MRPs, a la Federació Escola Valenciana y al sindicalismo estudiantil en tanto que estén comprometidos en la consecución de la Escuela Pública, Popular y Valenciana y de una Universidad Pública y Democrática.

Article 15. Afegir un apartat 16.

“Aconseguir una societat i una ciutadania critiques. Per fer-ho possible es fomentarà la crítica com expressió de recerca d'aquelles interpretacions, fets i explicacions que més s'ajusten a la realitat. Conseqüentment afavorirà la crítica positiva en els òrgans del sindicat”.

- Articulo 15. Añadir un apartado 16.

"Conseguir una sociedad y una ciudadanía criticas. Para hacerlo posible se fomentará la crítica como expresión de búsqueda de aquellas interpretaciones, hechos y explicaciones que más se ajustan a la realidad.

Consecuentemente favorecerá la crítica positiva en los órganos del sindicato”.

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

Decidir amb el seu vot en tot el que afecte la vida sindical i el seu nivell de representativitat.

Rebre les prestacions i serveis que s'establisquen.

Que les seues propostes siguen incloses en l'ordre del dia dels òrgans del sindicat, ajustant‑se als criteris de funcionament que en el seu àmbit s'establisquen.

Participar en la planificació, elaboració, control i execució de les distintes activitats que es realitzen.

Ser informada puntualment de la marxa de les activitats sindicals.

Rebre assessorament jurídic i laboral.

Participar en l'elaboració democràtica de les plataformes reivindicatives, tot i comptant amb l'opinió del conjunt dels treballadors i treballadores.

Recórrer a la Comissió de Garanties i Conflictes en cas de conflicte amb qualsevol membre o òrgan del sindicat.

Rebre una formació sindical sobre les finalitats, organització i funcionament de l’STEPV-Iv. Les Escoles sindicals són un dels mitjans del sindicat per dur a terme aquesta formació.

Art. 18.‑ Són deures de tota persona afiliada: Satisfer la quota sindical.

Participar activament en la marxa i gestió sindical, assistint a les assemblees i reunions del òrgans als quals pertanya i complint els compromisos adquirits.

No utilitzar l’STEPV-Iv en contra de les seues finalitats.

Respectar i complir el que s'estableix als Estatuts.

Acceptar els càrrecs representatius per als quals siga elegida, sempre que no hi haja hagut una renúncia prèvia i aquesta haja estat acceptada per l'assemblea o òrgan elector.

Defensar i lluitar per la unitat sindical i per tots els objectius que es marca l’STEPV-Iv. Vigilar per a que en tot moment es complisquen les decisions preses pels òrgans sindicals, defensant la línia sindical establerta en els Congressos.

Art. 19.‑ El fet de no satisfer la quota sindical durant un any, suposarà la pèrdua automàtica de la condició de persona afiliada. També seran motiu de la pèrdua de la condició aquells supòsits que determine el Consell Nacional, a proposta del Secretariat Nacional, en base a allò que s'estableix en l'article anterior.

Art. 20.‑ Les persones permanents sindicals de l’STEPV-Iv, són afiliades que treballen al servei del sindicat: Seran elegides per l'últim Consell Nacional de cada curs. La distribució comarcal i sectorial dels equips de permanents sindicals, així com les seues responsabilitats al si de cadascuna de les Unions Intercomarcals, seran proposades pel respectiu Consell Intercomarcal o, en el seu defecte, pel Secretariat Intercomarcal i aprovades pel Secretariat Nacional. L’elecció de permanents sindicals s’ha de fer sobre la base de les necessitats específiques del sindicat en la seua globalitat, el perfil derivat de les mateixes i els mecanismes concrets d’elecció democràtica. En aquest sentit es tindrà en compte la proposta del Consell Comarcal si han de desplegar activitats sindicals de caràcter comarcal, o del Ple Intercomarcal del seu sector si han de desplegar activitats sindicals de sector.

No han de perdre la representativitat en els òrgans o comarques a què pertanyen, i mantindran les responsabilitats que això supose.

Hauran de garantir les tasques derivades del funcionament regular de l’STEPV-Iv, de les Unions Intercomarcals i de les estructures sectorials i comarcals.

Per a la seua elecció primarà la participació regular en els nuclis sindicals, Consell Nacional, òrgans comarcals i intercomarcals, sectorials, jornades sindicals,...

Hauran d'assistir a les reunions dels Consells de les Unions Intercomarcals i al Consell Nacional.

Ho seran per períodes anuals, revisables pel Consell Nacional, el qual podrà prorrogar aquest període.

Cal una incorporació progressiva de dones als equips de

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 47

Modificació Article 20. Primer guionet.

Seran elegides per l'últim Consell Nacional de cada curs o, en el seu defecte, pel Secretariat Nacional. La distribució comarcal i sectorial dels equips de permanents sindicals, així com les seues responsabilitats al si de cadascuna de les Unions Intercomarcals, seran proposades pel Secretariat Intercomarcal, pel Secretariat Nacional del sector o per les Seccions Sindicals i aprovades pel Secretariat Nacional. L’elecció de permanents sindicals s’ha de fer sobre la base de les necessitats específiques del sindicat en la seua globalitat, el perfil derivat de les mateixes i els mecanismes concrets d’elecció democràtica. En aquest sentit es tindrà en compte la proposta de la Unió Comarcal si han de desplegar activitats sindicals de caràcter comarcal, o del Ple Intercomarcal del seu sector si han de desplegar activitats sindicals de sector.

Modificació Article 20. 5é guionet.

Hauran d'assistir a les reunions

Modificación Artículo 20.

Primer guioncito.

Serán elegidas por el último Consell Nacional de cada curso o, en su defecto, por el Secretariat Nacional. La distribución comarcal y sectorial de los equipos de permanentes sindicales, así como sus responsabilidades en el seno de cada una de las Uniones Intercomarcales, serán propuestas por el Secretariado Intercomarcal, por el Secretariat Nacional del sector o por las Secciones Sindicales y aprobadas por el Secretariat Nacional. La elección de permanentes sindicales se realizará sobre la base de las necesidades específicas del sindicato en su globalidad, el perfil derivado de las mismas y los mecanismos concretos de elección democrática. En este sentido se tendrá en cuenta la propuesta de la Unió Comarcal si tienen que desarrollar actividades sindicales de carácter comarcal, o del Ple Intercomarcal de su sector si tienen que desarrollar actividades sindicales de sector.

- Modificación Artículo 20. 5º guioncito.

Deberán asistir a las reuniones

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

48 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

permanents sindicals a fi d’aconseguir una representació equilibrada de dones i homes en l’estructura del Sindicat.

CAPÍTOL V: DELS ÒRGANS SINDICALS Art. 21.‑ Les persones afiliades a l’STEPV-Iv s'agruparan en els distints nivells territorials i funcionals en Unions Comarcals i Seccions Sindicals. Aquesta distribució podrà concretar-se en la creació dels nuclis sindicals com a element dinamitzador de l’acció sindical. El Congrés Nacional o el Consell Nacional, si s'escau, concretarà l'ordenació del territori.

Art. 22.‑ Existiran els següents òrgans sindicals: 1.‑ Assemblees Generals, en els distints nivells territorials i funcionals.

2.‑ Seccions Sindicals, en els distints nivells territorials i funcionals. Plens Nacionals de Sector, en els distints nivells territorials i funcionals.

3.‑ Consells, en els distints nivells territorials. El Consell Nacional, es constituirà segons els termes establerts en l'article 26.

4.‑ Secretariats, en els distints nivells territorials i sectorials. Seran elegits per l'Assemblea Comarcal els Secretariats Comarcals, pel Consell Intercomarcal el Secretariat Intercomarcal, pel Ple Nacional de sector el Secretariat de Sector, i pel Congrés, o pel Consell Nacional si s’escau, el Secretariat Nacional. El Secretariat Nacional, es constituirà segons els termes establerts en l'article 27. En tots els òrgans elegits se procurarà garantir el criteri de renovació dels seus membres. Cal una incorporació progressiva de dones als Secretariats a fi d’aconseguir una representació equilibrada de dones i homes en l’estructura del Sindicat 5.‑ El Congrés, segons els termes establerts en l'article 25.

6.‑ La Gestora: extraordinàriament, quan no resulte elegit el Secretariat Nacional, existirà una Gestora.

Art. 23.‑ Els òrgans sindicals la composició i funcions dels quals no s'establisquen expressament en aquests Estatuts, es constituiran segons els criteris organitzatius que decidesca el Congrés Nacional o, si de cas hi manca, el Consell Nacional, tot partint dels criteris bàsics establerts en les característiques sindicals, per decisió autònoma de l'afiliació de cada àmbit territorial o funcional. Les certificacions dels acords adoptats per un òrgan seran expedides per aquelles persones que actuen com a membres de la Secretaria i Presidència en l'esmentada sessió.

Art. 24.‑ La Unió Comarcal està configurada pel conjunt de persones que treballen en una comarca, incloent-hi el/la permanent o permanents sindicals responsables de la comarca, amb independència del sector. Al seu si s’estructuren els nuclis sindicals en que s’haja decidit subdividir l’afiliació, ja siguen de naturalesa sectorial o territorial. En funció d’aquestes característiques es configurarà el Secretariat Comarcal.

La Unió Intercomarcal està configurada per les persones integrades a cadascuna de les Unions Comarcals.

Es dotarà d’un Secretariat Intercomarcal, en el qual estaran representades les diferents comarques, així com els diferents sectors, mitjançant la participació de les persones delegades de les Juntes de Personal, comitès d’empresa i Seccions Sindicals, i dels equips de permanents sindicals, tot en la proporció que s’establisca en el Reglament de cada Unió.

En tots els àmbits territorials, es constituiran tantes comissions de treball com demande l'acció sindical, que podran tindre un caràcter continuat o conjuntural.

Podran ser convocades pels Secretariats per a assistir a les seues reunions amb veu i sense vot.

Art. 25.‑ El Congrés Nacional.

1.- És el màxim òrgan de debat i decisió de l’STEPV-Iv. 2.- Estarà constituït per persones delegades elegides en cada Unió Comarcal, coordinades intercomarcal-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

dels òrgans intercomarcals i al Consell Nacional amb veu però sense vot en cas de no haver estat triat com a membres dels òrgans segons els procediments establerts en els presents estatuts.

de los órganos intercomarcales y al Consell Nacional con voz pero sin voto en caso de no haber sido elegido como miembros de los órganos según los procedimientos establecidos en los presentes estatutos.

Afegir un paràgraf al final de l'article 24.

“Paral·lelament a la participació de la nostra afiliació a través de les UC, s'organitzarà una xarxa de la nostra militància als centres de treball en tots els àmbits de l'ensenyament: universitat, ensenyament privat i públic no universitari.

Per teixir aquesta xarxa cal establir els nuclis sindicals de centre, persones militants que dinamitzen el debat educatiu i laboral en les centres i serveis universitaris, instituts i escoles, i que posen el sindicat en contacte directe amb els centres de treball i el personal del sector.

El Secretariat Nacional i de sector programaran i organitzaran la coordinació entre aquesta xarxa de nuclis sindi-

Añadir un parágrafo al final del Artículo 24.

"Paralelamente a la participación de nuestra afiliación a través de las UC, se organizará una red de nuestra militancia en los centros de trabajo en todos los ámbitos de la enseñanza: universidad, enseñanza privada y pública no universitaria. Para tejer esta red es necesario establecer los núcleos sindicales de centro, personas militantes que dinamizan el debate educativo y laboral en los centros y servicios universitarios, institutos y escuelas, y que ponen el sindicato en contacto directo con los centros de trabajo y el personal del sector El Secretariat Nacional y de sector programarán y organizarán la coordinación entre esta red de núcleos sindicales y

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

ment, en base als criteris de composició establerts en funció del nombre d'afiliacions pel Consell Nacional.

3.- De forma ordinària, serà convocat cada quatre anys pel Consell Nacional, i amb una antelació mínima de tres mesos. En la convocatòria, s'inclourà la proporció afiliació/congressista, l'ordre del dia, la seua durada, les ponències cas que n'hi hagués i el projecte de reglament intern del Congrés.

4.- De forma extraordinària es reunirà convocat pel Consell Nacional, o a instància del 25% de la base afiliada o un terç de les Unions Comarcals. En la petició, indicaran els temes a tractar. La convocatòria s'haurà de realitzar amb una antelació mínima d'un mes i s'hi haurà d'incloure el mateix que s'ha indicat per a la convocatòria ordinària.

5.- Ambdues convocatòries es realitzaran tenint en compte les següents normes: 5.1.‑ El projecte de Reglament del Congrés determinarà les credencials que hagen de presentar les persones delegades i la forma de comprovar‑les, l'ordre del dia, els requisits per a modificar‑lo, mètode de treball i procediment per a arribar a decisions, tant sobre les Ponències com sobre les Resolucions que es puguen presentar. Sobre ell, es decidirà una vegada s'haja obert el Congrés.

5.2.‑ Les persones afiliades podran presentar esmenes o aportacions als documents que acompanyen la convocatòria després de conèixer-los i debatre'ls sindicalment.

5.3.‑ Els òrgans representatius de l’STEPV-Iv garantiran que les esmenes i aportacions arriben al Secretariat Nacional, el qual les recopilarà i garantirà que siguen conegudes per la base afiliada per al seu debat.

5.4.‑ L'elecció de persones delegades es realitzarà un cop debatudes les esmenes en cada Unió Comarcal.

6.‑ Seran funcions del Congrés: 6.1.‑ Aprovar o rectificar els Estatuts de l’STEPV-Iv i concedir els poders de representació que calguen.

6.2.‑ Decidir l'orientació de l'acció sindical.

6.3.‑ Establir els criteris organitzatius.

6.4.‑ Aprovar la carta financera.

6.5.‑ Determinar l'orientació política‑sindical.

6.6.‑ Establir els criteris de composició del Secretariat Nacional i del Consell Nacional.

6.7.‑ Elegir el Secretariat Nacional o, si s'escau, una Gestora, la Comissió de Garanties i Conflictes i la Comissió de Control Administratiu.

6.8 Decidir l’adhesió, vinculació o integració en organitzacions sindicals del mateix o distint àmbit territorial i/o funcional i la federació, confederació o adhesió a altres sindicats, col·lectius o grups de treballadors. Així mateix decideix l’adhesió, vinculació o integració en organitzacions d'àmbit internacional.

6.9.‑ Decidir la possible dissolució de l’STEPV-Iv. 7.- Els documents aprovats pel Congrés, es donaran a conèixer a tota la base afiliada en el termini màxim d'un mes després de la seua celebració.

8.- Harmonitzar en la mesura possible la renovació dels membres del Secretariat Nacional i la direcció adequada del sindicat per aquest, per arribar a fer realitat els articles 20 i 27 d’aquests Estatuts.

Art. 26.‑ El Consell Nacional. .1 És el màxim òrgan de govern i administració de l'STEPV-Iv entre congressos. Per al seu funcionament es dotarà d’un reglament de règim intern. .2 Estarà integrat per: - Les persones representants de cada Unió Comarcal en base a una proporció d’1/100, tot i garantint que cada comarca tindrà, al menys, un representant. Les restes s’agruparan per Intercomarcals i cada Secretariat Intercomarcal decidirà la seua atribució.

- Els membres del Secretariat Nacional del Sindicat - Representants dels Secretariats Nacionals de cada sector nomenats a l’efecte en una proporció que no superarà el 20% dels membres del Consell Nacional, i que, com a mínim, serà una persona de cada sector i Intercomarcal, en un número total no inferior a nou.

3.- Cada Unió Intercomarcal, coordinant les Unions

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 49

cals i els diferents òrgans sindicals sectorials i/o territorials”

los diferentes órganos sindicales sectoriales y/o territoriales"

Modificació Article 25.6.7.

Elegir el Secretariat Nacional o, si s'escau, una Gestora, la Comissió de Garanties i Conflictes i la Comissió de Control Administratiu i la representació del Consell Nacional prevista en els Estatuts.

- Modificación Artículo 25.6.7.

Elegir el Secretariat Nacional o, en su caso, una Gestora, la Comissió de Garanties i Conflictes y la Comissió de Control Administratiu y la representación del Consell Nacional prevista en los Estatutos.

Modificació Article 26. 2.

Consell Nacional Estarà integrat per: - Les persones representants de cada Unió Comarcal en base a una proporció d’1/100, tot i garantint que cada comarca tindrà, al menys, un representant. Les restes s’agruparan per Intercomarcals i cada Secretariat Intercomarcal decidirà la seua atribució.

- Els membres del Secretariat Nacional del Sindicat - 5 persones triades per cadas-

Modificación Artículo 26. 2.

Consell Nacional Estará integrado por: - Las personas representantes de cada Unió Comarcal en base a una proporción de 1/100, garantizando que cada comarca tendrá, al menos, un representante. Los restos se agruparán por Intercomarcales y cada Secr. Intercomarcal decidirá su atribución.

- Los miembros del Secretariat Nacional del Sindicato - 5 personas elegidas por cada

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

50 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

Comarcals, que la integren, arbitrarà el procediment d'elecció de les seues persones representants en el Consell Nacional, i hauran d'assegurar, en tot cas, la continuïtat d'aquesta representació. A tal efecte, l'acta del Consell Nacional arreplegarà les persones delegades que continuaran en les seues funcions fins la convocatòria del següent Consell Nacional. En tot moment es mantindrà la revocabilitat de tots els membres, conforme als Estatuts. Cal una incorporació progressiva de dones al Consell Nacional a fi d’aconseguir una representació equilibrada de dones i homes en l’estructura del Sindicat. .-4 Quedarà constituït, per a prendre decisions, amb els dos terços dels seus membres en primera convocatòria i, mitja hora després, amb la meitat més un dels seus membres, en segona. .-5 Es reunirà amb caràcter ordinari, convocat pel Secretariat Nacional, una vegada al trimestre durant cada curs, i haurà de ser convocat, amb la indicació de l'ordre del dia, amb una antelació mínima de vint dies. .-6 Es reunirà extraordinàriament, convocat pel Secretariat Nacional, per decisió pròpia o a instància d'un terç dels membres del Consell Nacional, amb una antelació mínima de setanta‑dues hores, tot indicant l'ordre del dia elaborat pel Secretariat Nacional o per aquelles persones que hagen demanat la convocatòria. .-7 Les seues funcions, sempre en la línia marcada pel Congrés, seran les següents: 7.1.‑ Convocar el Congrés Nacional, segons el que s'ha indicat en l'article anterior.

7.2.‑ Complir i fer complir les directrius generals aprovades en el Congrés Nacional.

7.3.‑ Ordenar el cessament de tots o d'algun dels membres del Secretariat Nacional, per incompliment de les seues funcions, quan ho sol·licite una majoria de dos terços. Per al cessament de tots els membres del Secretariat Nacional, haurà de prosperar una moció de censura, fruit del debat comarcal, presentada com a mínim per un terç del nombre d'assistents a l'últim Consell Nacional, que mai podran ser menys de vuit. La moció es realitzarà en un Consell extraordinari en el qual, a més a més, s'inclourà com a punt de l'ordre del dia, l'elecció d'un nou Secretariat.

7.4.‑ Cobrir, amb algun dels seus membres, les baixes del Secretariat Nacional. Podrà procedir a renovar-lo totalment o parcial i, si s’escau, podrà fer adaptacions en el nombre de components afavorint la major representativitat possible en cada moment.

7.5.‑ Ordenar el cessament d'algun dels seus membres, per incompliment de les seues funcions, quan ho sol·licite una majoria de dos terços.

7.6.‑ Ordenar activitats al Secretariat Nacional, controlar la realització de les seues funcions ‑sense perjudici de les que siguen competència de la Comissió de Garanties i Conflictes i de la de Control Administratiu‑ i sancionar les seus actuacions.

7.7.‑ Coordinar l'activitat sindical i elevar propostes als afiliats i afiliades a partir de les arreplegades en les Unions Comarcals i Intercomarcals. Aquestes últimes hauran de presentar‑se al Consell Nacional acompanyades dels vots obtinguts.

7.8.‑ Decidir l'orientació sindical, els seues objectius immediats i les accions necessàries per aconseguir‑los: de manera ordinària, una vegada realitzat el debat en les Unions Comarcals o Intercomarcals o en els Plens Nacionals de cada sector; de forma extraordinària en aquells assumptes que per la seua importància o urgència necessiten resposta immediata.

7.9.‑ Planificar l'activitat sindical, potenciar l'eficaç organització sindical, aprovar els pressupostos i ajustar‑ne les quotes.

7.10.- Ratificar la constitució i composició, si s’escau, dels Secretariats Nacionals de sector.

7.11.- Decidir la formació de coalicions amb altres organitzacions sindicals.

8.- Les persones membres del Consell Nacional podran ser revocats dels seus càrrecs per decisió de la base afiliada per la qual foren triats o a iniciativa pròpia. En tot cas, s'explicaran les raons de la renovació.

9.- Es realitzaran actes de cada reunió i s'informarà

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

cun dels Secretariats Nacionals de sector nomenades a l’efecte.

Per al seu nomenament es tindran en compte criteris de gènere i de territorialitat.

- 15 persones triades directament pel Congrés Nacional.

uno de los Secretariados Nacionales de sector nombradas al efecto. Para su nombramiento se tendrán en cuenta criterios de género y de territorialidad.

- 15 personas elegidas directamente por el Congreso Nacional

Modificació Article 26.3.

Cada Unió Intercomarcal, coordinant les Unions Comarcals, que la integren, arbitrarà el procediment d'elecció de les seues persones representants en el Consell Nacional, i hauran d'assegurar, en tot cas, la continuïtat anual d'aquesta representació. A tal efecte, l'acta del Consell Nacional arreplegarà les persones delegades que continuaran en les seues funcions fins la convocatòria del següent Consell Nacional.

En tot moment es mantindrà la revocabilitat de tots els membres, conforme als Estatuts.

Cal una incorporació progressiva de dones al Consell Nacional a fi d’aconseguir una representació equilibrada de dones i homes en l’estructura del Sindicat.

- Modificación Artículo 26.3.

Cada Unió Intercomarcal, coordinando las Uniones Comarcales, que la integran, arbitrará el procedimiento de elección de sus representantes en el Consell Nacional, y deberán asegurar, en todo caso, la continuidad anual de esta representación. A tal efecto, el acta del Consell Nacional recogerá las personas delegadas que continuarán en sus funciones hasta la convocatoria del siguiente Consell Nacional. En todo momento se mantendrá la revocabilidad de todos los miembros, conforme a los Estatutos. Hay una incorporación progresiva de mujeres en el Consell Nacional a fin de lograr una representación equilibrada de mujeres y hombres en la estructura del Sindicato.

Modificació articles 26.5. i 26.6.

5. Es reunirà amb caràcter ordinari, convocat per la Mesa del Consell, a proposta del Secretariat Nacional, una vegada al trimestre durant cada curs, i haurà de ser convocat, amb la indicació de l'ordre del dia, amb una antelació mínima de vint dies.

6. Es reunirà extraordinàriament, convocat per la Mesa del Consell Nacional, a proposta del Secretariat Nacional, per acord de la Mesa, per decisió pròpia o a instància d'un terç dels membres del Consell Nacional, amb una antelació mínima de setanta-dues hores, tot indicant l'ordre del dia elaborat pel Secretariat Nacional o per aquelles persones que hagen demanat la convocatòria.

- Modificación Artículos 26.5. y 26.6.

5. Se reunirá con carácter ordinario, convocado por la Mesa del Consell, a propuesta del Secretariat Nacional, una vez al trimestre durante cada curso, y deberá ser convocado, con la indicación del orden del día, con una antelación mínima de veinte días 6. Se reunirá extraordinariamente, convocado por la Mesa del Consell Nacional, a propuesta del Secretariat Nacional, por acuerdo de la Mesa, por decisión propia o a instancia de un tercio de los miembros del Consell Nacional, con una antelación mínima de setenta y dos horas, todo indicando el orden del día elaborado por el Secretariat Nacional o por aquellas personas que hayan pedido la convocatoria.

Afegir un nou epígraf a l'article 26: Cobrir les baixes dels membres del Consell Nacional triats directament pel Congrés Nacional.

- Añadir un nuevo epígrafe al Artículo 26: Cubrir las bajas de los miembros del Consell Nacional elegidos directamente por el Congreso Nacional.

Afegir un nou epígraf a l'article 26:

- Añadir un nuevo epígrafe al Artículo 26:

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

puntualment la base afiliada.

10.- Concedir a membres del Secretariat Nacional, o a la Gestora si s'escau, de manera indistinta i solidària, els poders de representació necessaris, per a fer efectiu allò establert en l'article 27, i en especial el seu apartat 6.2. També podrà atorgar els poders que calga a les persones designades per cada Secretariat Intercomarcal. Així mateix, i en el període entre congressos, podrà realitzar les adaptacions estatutàries obligades per imposició o normativa legal i per assegurar el funcionament dels òrgans sindicals.

Art. 27.‑ Secretariat Nacional.

1.- És l'òrgan de gestió, representació i direcció de l’STEPV-Iv entre les reunions del Consell Nacional.

2.- És elegit pel Congrés, o el Consell Nacional en el seu defecte, el qual determina la seua composició i nombre de membres, tot atenent a una adequada representació territorial i sectorial i que en qualsevol cas permeta abastir la complexitat de l’organització. l’STEPV-Iv treballarà per dotar els seus òrgans sindicals de la màxima capacitat representativa del conjunt de comarques i sectors. És per això que des de les Unions Comarcals, Intercomarcals i estructures sectorials es treballarà per eixamplar la participació en els òrgans sindicals. El Consell Nacional assegurarà la concordança entre els nivells de participació dels òrgans comarcals, intercomarcals i sectorials, per una part, i el Secretariat Nacional, per una altra.

Cal una incorporació progressiva de dones al Secretariat Nacional a fi d’aconseguir una representació equilibrada de dones i homes en l’estructura del Sindicat.

3.- Es reunirà amb caràcter ordinari, segons un calendari anual de reunions i autoconvocant‑se en cada reunió per a la següent previ un avançament dels assumptes a tractar. L'ordre del dia, s'ultimarà a partir de les propostes de les Unions Comarcals o dels membres del Secretariat segons allò establert en el seu reglament de règim intern.

4.- Extraordinàriament, es reunirà sempre que ho exigisca la dinàmica sindical o a petició d'un terç dels seus membres o dels del Consell Nacional, els quals indicaran l'ordre del dia. Es convocarà segons s’establisca en el reglament de règim intern.

5.- Al seu si, s’organitzaran les següents Àrees: - Organització.

- Acció sindical.

- Política educativa - Gestió Administrativa i Finances.

- Formació i Investigació.

- Dona.

- Comunicació (compartida amb la Federació) En l'Àrea d’Organització s’adscriurà un nombre suficient de persones per a assegurar, a més de les tasques que li són pròpies, la coordinació de la resta de les Àrees, així com de les intercomarcals. A les Àrees s’haurà d’adscriure qualsevol membre dels Secretariats dels diferents àmbits i del Consell Nacional.

A més de les Àrees, el Secretariat Nacional dirigirà els serveis interns i externs del Sindicat (premsa, publicacions, telemàtica, serveis jurídics...), igualment el Secretariat Nacional decidirà quina persona o persones són responsables de les relacions institucionals.

Dins de cada Àrea es podran constituir comissions de Treball amb la finalitat de fer estudis i aportar documentació per a les propostes i actuació de l’Àrea i especialment per a afavorir la integració de les afiliades i afiliats que vulguen col·laborar en els assumptes específics de cada una de les Àrees.

El Consell Nacional podrà crear noves àrees, suprimir alguna de les existents o fusionar en una nova aquelles que considere oportú.

Són les seues funcions: 6.1.‑ Representar l'STEPV-Iv en els òrgans de la Confederació d'STEs, sense prejudici de poder compartir aquesta representació amb altres organitzacions de la Intersindical Valenciana.

6.2.‑ Representar oficialment l'STEPV-Iv a tots els efectes legals, administratius o judicials en la forma que

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 51

Per garantir la seua autonomia envers el SN i la seua continuïtat, el Consell Nacional triarà, una Mesa que ostentarà la seua representació, vetllarà pel seu funcionament i convocarà les sessions ordinàries i extraordinàries en base a les disposicions previstes en els Estatuts. La Mesa del Consell Nacional estarà composta per cinc persones que no podran formar part del Secretariat Nacional. Per la seua elecció es tindrà en compte criteris territorialitat, sectorialitat i de gènere. Aquesta podrà ser revocada pel propi CN per votació de dos terços de les persones assistents,

Para garantizar su autonomía hacia el SN y su continuidad, el Consell Nacional elegirá, una Mesa que ostentará su representación, velará por su funcionamiento y convocará las sesiones ordinarias y extraordinarias en base a las disposiciones previstas en los Estatutos.

La Mesa del Consell Nacional estará compuesta por cinco personas que no podrán formar parte del Secretariat Nacional. Para su elección se tendrá en cuenta criterios territorialidad, sectorialidad y de género. Esta podrá ser revocada por el propio CN por votación de dos tercios de las personas asistentes,

Modificació Article 26.7.7.

Coordinar l'activitat sindical i elevar propostes als afiliats i afiliades a partir de les arreplegades en les Unions Comarcals, Intercomarcals o Secretariats Nacionals del sector. Aquestes hauran de presentar-se al Consell Nacional acompanyades dels vots obtinguts.

- Modificación Artículo 26.7.7.

Coordinar la actividad sindical y elevar propuestas a los afiliados y afiliadas a partir de las recogidas en las Uniones Comarcales, Intercomarcales o Secretariados Nacionales del sector. Estas deberán presentarse al Consell Nacional acompañadas de los votos obtenidos.

Afegir un epígraf 26. 7.11.

Elegir i revocar la Mesa del Consell. La seua elecció es farà mitjançant votació secreta i per la seua revocació caldrà la votació majoritària de les persones assistents al CN.

- Añadir un nuevo epígrafe 26.

7.11.

Elegir y revocar la Mesa del Consell. Su elección se hará mediante votación secreta y por su revocación será necesaria la votación mayoritaria de las personas asistentes al CN.

Modificació Article 27.5.

Al seu si, s’organitzaran diferents àrees de treball que seran creades a proposta del Congrés Nacional o pel propi Secretariat Nacional. En aquest darrer cas la proposta del SN haurà de ser ratificada pel Consell Nacional que podrà crear noves àrees, suprimir alguna de les existents o fusionar en una nova aquelles que considere oportú.

Les Àrees de treball estaran coordinades per persones del SN i en aquestes s'adscriuran persones dels sectors i de les intercomarcals per garantir el seu funcionament i la incorporació de les persones afiliades que vulguen col·laborar en els assumptes específics de cada una de les Àrees.

En l'Àrea d’Organització s’adscriurà un nombre suficient de persones per a assegurar, a més de les tasques que li són pròpies, la coordinació de la resta de les Àrees, així com de

- Modificación Artículo 27.5.

En su seno, se organizarán diferentes áreas de trabajo que serán creadas a propuesta del Congreso Nacional o por el propio Secretariat Nacional. En este último caso la propuesta del SN deberá ser ratificada por el Consell Nacional que podrá crear nuevas áreas, suprimir alguna de las existentes o fusionar en una nueva aquellas que considere oportuno.

Las Áreas de trabajo estarán coordinadas por personas del SN y en estas se adscribirán personas de los sectores y de las intercomarcales para garantizar su funcionamiento y la incorporación de las personas afiliadas que deseen colaborar en los asuntos específicos de cada una de las Áreas En el Área de Organización se adscribirá un número suficiente de personas para asegurar, además de las tareas que le son propias, la coordinación del

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

52 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

siga determinada pel Congrés, o en el seu defecte, pel Consell Nacional.

6.3.‑ Dirigir i coordinar els secretariats de cada sector.

6.4.‑ Dirigir i coordinar les comissions de treball que es creen.

6.5.‑ Elaborar propostes dirigides al Consell Nacional o directament a l'afiliació.

6.6.‑ Executar allò ordenat pel Consell Nacional.

6.7.‑ Convocar el Consell Nacional.

6.8.‑ Elegir les persones responsables de cada Àrea del Secretariat i els càrrecs que dimanen de la seua organització interna.

6.9.‑ Informar dels acords del Consell Nacional i dels propis, així com d'aquells assumptes d'interés sindical.

6.10.‑ Contractar personal administratiu i proposar al Consell Nacional que alguna persona afiliada es dedique temporalment i exclusivament a coordinar l'activitat sindical.

No podran formar part del Secretariat Nacional les persones que siguen alts càrrecs públics de l'Administració Autonòmica o de l'Estat, les persones afiliades que formen part dels Parlaments i aquelles que tinguen responsabilitats a nivell de secretaries o superiors dels òrgans de direcció dels partits polítics.

Els membres del Secretariat Nacional que gaudisquen de la condició de permanent sindical, podran ser-ho durant el període per al qual han estat elegits.

Cal fer compatible la necessària renovació amb la continuïtat del treball polític, per a la qual cosa haurà que desenvolupar les tasques de formació, la participació i la incorporació a la vida sindical d’afiliats i afiliades des dels diferents àmbits territorials i/o sectorials.

Art. 28.‑ Extraordinàriament, quan no resulte elegit el Secretariat Nacional, es triarà una Gestora. Realitzarà provisionalment les funcions del Secretariat Nacional fins la realització del Congrés o Consell Nacional extraordinari en el qual se'n trie un de nou. El nombre de membres de la Gestora i el procediment d'elecció d'aquests serà establert pel Congrés, o el Consell Nacional en el seu defecte.

Art. 29.‑ Per tal de garantir la coordinació dels òrgans sindicals de l’STEPV-Iv entres si i d'aquests amb la Confederació d'STEs: 1.‑ Les persones membres del Secretariat Nacional, formaran part del Consell de la seua Unió Intercomarcal, podran assistir al Ple Intercomarcal del seu sector, i seran membres nats del Secretariat Nacional del seu sector.

2.‑ Les persones representants de l’STEPV-Iv que hagen de formar part del Secretariat Confederal de la Confederació d'STEs, seran membres nats del Secretariat Nacional. Les persones representants de l’STEPV-Iv en els òrgans confederals votaran d'acord amb la postura majoritària del STEPV-Iv, definint-se aquesta, si cal, per la pròpia delegació.

3.‑ Serà causa de baixa automàtica en un Secretariat tindre tres faltes consecutives a les seues reunions ordinàries o cinc no consecutives durant un any.

CAPÍTOL VI: DELS SECTORS. Art. 30.‑ Els diversos sectors s'organitzaran per tractar la seua problemàtica específica, tenint per a açò autonomia, sense prejudici d'allò establert en aquests Estatuts o pel Congrés Nacional. El Congrés Nacional, o el Consell Nacional, en el seu defecte, podrà crear i/o suprimir els diferents sectors, si el treball sindical així ho aconsella, o si els treballadors i treballadores afiliats així ho demanen.

El seu funcionament estarà limitat al tractament de la seua problemàtica específica i participaran en la presa de decisions generals mitjançant els mecanismes establerts per la Unió Intercomarcal, el Secretariat Nacional, el Consell Nacional o el Congrés.

La coordinació dels diferents sectors ha d’adaptar-se a l’estructura territorial comarcal, intercomarcal i nacional, garantint, si més no, la connexió periòdica i planificada a nivell de Secretariat Intercomarcal, sense prejudici de les seues competències per determinar la línia

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

les intercomarcals.

resto de las Áreas, así como de las intercomarcales.

Modificació Article 27.7.

No podran formar part del Secretariat Nacional les persones que siguen alts càrrecs públics de l'Administració Local, Autonòmica o de l'Estat, les persones afiliades que formen part dels Parlaments i aquelles que tinguen responsabilitats a nivell de secretaries o superiors dels òrgans de direcció dels partits polítics.

- Modificación Artículo 27.7.

No podrán formar parte del Secretariat Nacional las personas que sean altos cargos públicos de la Administración Local, Autonómica o del Estado, las personas afiliadas que forman parte de los Parlamentos y aquellas que tengan responsabilidades a nivel de secretarías o superiores de los órganos de dirección los partidos políticos.

Modificació Article 30. Segon paràgraf.

El seu funcionament estarà limitat al tractament de la seua problemàtica específica i participaran en la presa de decisions generals mitjançant els mecanismes establerts pel Secretariat Intercomarcal, el Secretariat Nacional, el Consell Nacional o el Congrés.

Modificación Artículo 30.

Segundo parágrafo.

Su funcionamiento estará limitado al tratamiento de su problemática específica y participarán en la toma de decisiones generales mediante los mecanismos establecidos por el Secretariat Intercomarcal, el Secretariat Nacional, el Consell Nacional o el Congreso.

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

d’acció sindical pròpia, sota la direcció i coordinació del Secretariat Nacional.

El funcionament de les estructures territorials i sectorials haurà d'estar coordinat pel Secretariat Nacional, tant pel que fa a criteris de funcionament i prestació de serveis i per fer-ho compatible amb les disponibilitats econòmiques del sindicat.

Art. 31.‑ 1.- Es constituiran, si més no, els sectors següents: - Sector d’Ensenyament Privat, - Sector d’Ensenyament Públic no Universitari, i - Sector d’Universitat.

2.- El Sector d’Ensenyament Privat comprén totes les persones afiliades a l’STEPV-Iv que treballen o hagen treballat en els centres d’ensenyament de qualsevol nivell acadèmic la propietat dels quals no siga pública, així com aquells que, a pesar de ser-ho, estiguen integrats en convenis d’ensenyament privat.

3.- El Sector d’Ensenyament Públic no Universitari comprén totes les persones afiliades a l’STEPV-Iv que treballen o hagen treballat en tasques docents en els centres d’ensenyament d’Educació Infantil i Primària, Secundària, Batxillerat, FP, Ensenyaments Especialitzats, així com +qualsevol altre ensenyament, quan aquests siguen prestats per l’Administració Pública.

4.- El Sector d’Universitat comprén totes les persones afiliades a l’STEPV-Iv que treballen o hagen treballat en les Universitats Públiques Valencianes i altres de caràcter públic que operen en el País Valencià, tant en qualitat de Personal d’Administració i Serveis (PAS), bé funcionari, bé laboral, com en qualitat de Personal Docent i Investigador (PDI).

5.- El Consell Nacional regularà les relacions i connexions dels sectors que comparteixen l’espai en el sistema educatiu.

6.- A partir dels criteris organitzatius fixats pel Congrés, s'estructurarà, a nivell de País Valencià, el Secretariat i el Ple Nacional de cada sector, si s’escau aquesta estructura podrà ser també de caràcter Intercomarcal o Comarcal. El Ple Nacional del Sector tindrà com a funció, si més no, elaborar una proposta d'acció sindical i elevar-la al Consell Nacional per a la seua aprovació. El Ple del Sector es reunirà, abans del Consell Nacional d'inici de curs, per tal d'elaborar el seu pla de treball anual. El Consell Nacional concretarà els criteris i elaborarà un reglament de règim intern.

CAPÍTOL VII: ESTRUCTURES ESPECIALS. Art. 32.‑ Les treballadores i treballadors (de l'ensenyament i d’altres sectors) en situació d'atur, el personal interí, jubilat..., en funció de la seua extensió i de la particularitat de la seua problemàtica, podran organitzar‑se dintre l'STEPV-Iv, segons els criteris establerts pel Consell Nacional, amb autonomia per a reunir‑se com a tals, a tots els nivells, amb l'objectiu d'aconseguir una major eficàcia en les seues reivindicacions. La seua activitat estarà coordinada pel Secretariat Nacional o pel Secretariat Intercomarcal segons l’àmbit de la seua actuació.

Art. 33.‑ Les estructures especials tindran necessàriament un caràcter flexible, gaudint del suport, fins i tot econòmic, del conjunt del Sindicat, que faça possible el desenvolupament de les seues activitats.

Art. 34.‑ Les estructures especials, estaran coordinades amb els moviments democràtics del seu entorn que assumisquen la seua problemàtica específica i elaboraran propostes dirigides als òrgans sindicals.

CAPÍTOL VIII: COMISSIÓ DE CONTROL ADMINISTRATIU I COMISSIÓ DE GARANTIES I CONFLICTES. Art. 35.‑ La Comissió de Control Administratiu, serà elegida pel Congrés i estarà integrada, al menys, per tres membres, que seran cadascun d'una Unió Intercomarcal diferent. La seua funció serà la de con-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

ALLIOLI 240 - ABRIL 2011 / 53

Modificació Article 31.3.

El Sector d’Ensenyament Públic no Universitari comprèn totes les persones afiliades a l’STEPV-Iv que treballen o hagen treballat en els centres d’ensenyament d’Educació Infantil i Primària, Ed. Especial, Secundària, Batxillerat, FP, Formació de Persones Adultes, Ensenyaments Especialitzats, així com qualsevol altre ensenyament, quan aquests siguen prestats per l’Administració Pública.

- Modificación Artículo 31.3.

El Sector de Enseñanza Pública no Universitaria comprende todas las personas afiliadas STEPV-Iv que trabajen o hayan trabajado en los centros de enseñanza de Educación Infantil y Primaria, Ed.Especial, Secundaria, Bachillerato, FP, Formación de Personas Adultas, Enseñanzas Especializadas, así como cualquier otra enseñanza, cuando éstos sean prestados por la Administración Pública.

Modificació Article 31.4.

El Sector d’Universitat comprèn totes les persones afiliades a l’STEPV-Iv que treballen o hagen treballat en les Universitats Públiques Valencianes i altres de caràcter públic que operen en el País Valencià, tant en qualitat de Personal d’Administració i Serveis (PAS), bé funcionari, bé laboral, com en qualitat de Personal Docent i Investigador (PDI). També s'integraran en aquest sector les persones afiliades que treballen a les Universitats Privades.

- Modificación Artículo 31.4.

El Sector de Universidad comprende todas las personas afiliadas STEPV-Iv que trabajen o hayan trabajado en las Universidades Públicas Valencianas y otras de carácter público que operan en el País Valenciano, tanto en calidad de Personal de Administración y Servicios (PAS) , bien funcionario, bien laboral, como en calidad de Personal Docente e Investigador (PDI). También se integrarán en este sector las personas afiliadas que trabajan en las Universidades Privadas

Modificació Article 34.

Les estructures especials, estaran coordinades amb la resta de sindicats i estructures de la Intersindical Valenciana i amb els moviments socials del seu entorn que assumisquen la seua problemàtica específica i elaboraran propostes dirigides als òrgans sindicals.

Modificación Artículo 34.

Las estructuras especiales, estarán coordinadas con el resto de sindicatos y estructuras de la Intersindical Valenciana y con los movimientos sociales de su entorno que asuman su problemática específica y elaborarán propuestas dirigidas a los órganos sindicales.

EXTRA XI CONGRES. STEPV, LA CASA DE L’ENSENYAMENT

54 / ALLIOLI 240 - ABRIL 2011

trolar el funcionament administratiu i financer dels òrgans de l'STEPV-Iv. Anualment presentarà al Consell Nacional un informe. Sotmetrà al Congrés un balanç del seu treball. Els seus membres, no podran formar part del Secretariat Nacional.

Art. 36.‑ La Comissió de Garanties i Conflictes, serà triada pel Congrés i estarà integrada per tres membres.

La seua funció consistirà en atendre qualsevol reclamació de membres o òrgans de l'STEPV-Iv contra acords o actuacions d'altres persones afiliades o òrgans. En tot cas, haurà de garantir que les decisions del Consell i del Secretariat Nacional estiguen en la línia marcada pel Congrés. Deixarà constància davant el Consell Nacional de les anormalitats que detecte o d'aquelles de les quals reba denúncia. Introduirà en l'ordre del dia del Consell o del Secretariat Nacional els punts que dimanen de la seua funció. Presentarà un informe al Congrés. Els seus membres, no podran pertànyer ni al Secretariat ni al Consell Nacional.

CAPÍTOL IX: PATRIMONI I QUOTES. Art. 37.‑ El Congrés Nacional aprovarà la carta financera, on s'arrepleguen els criteris d'organització econòmica i financera de l'STEPV-Iv. l’STEPV-Iv és una organització sense ànim de lucre. El destí dels seus recursos econòmics serà financiar les despeses derivades del seu propi funcionament i activitat com organització sindical. La carta financera podrà preveure la cessió de la gestió dels recursos econòmics del sindicat a la Federació d’STPV-Iv.” Art. 38.‑ L'STEPV-Iv, no compta amb cap patrimoni fundacional, es proveeix de recursos financers amb la quota de l'afiliació fixada pel Consell Nacional. Podrà adquirir el patrimoni que necessite per assegurar el seu funcionament. L'STEPV-Iv, podrà dotar‑se d'altres recursos econòmics per qualsevol altra activitat que la llei permeta. D'igual manera podrà percebre i exigirà les subvencions, ajudes o fons legalment establerts.

Art. 39.‑ L'STEPV-Iv, reclama el seu dret a que li siga tornada la part que li correspon del Patrimoni Sindical del Sindicat Vertical, pagat amb les quotes dels treballadors i treballadores de l'ensenyament. També reclama la que li corresponga dels organismes para‑estatals d'afiliació forçosa durant el règim franquista. Així mateix reclama el dret a obtenir la cessió de patrimoni per a ús sindical en les mateixes condicions que la resta de sindicats "representatius".

CAPÍTOL X: DISSOLUCIÓ DE L'STEPV-Iv. Art. 40.‑ L'STEPV-Iv, podrà dissoldre's per decisió del Congrés Nacional, sempre que voten favorablement un nombre de persones delegades que representen, si més no, els dos terços de la base afiliada. Al Congrés en què s’acorde la dissolució s’aprovarà el destí que corresponga als béns i patrimoni del sindicat, aplicant-se, en tot cas, la legislació vigent en el moment de la dissolució.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA Es cedeix la gestió dels recursos econòmics a la Federació d’STPV-Iv fins el proper Congrés del Sindicat.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

Modificació Article 37.

El Congrés Nacional aprovarà la carta financera, on s'arrepleguen els criteris d'organització econòmica i financera de l'STEPV-Iv. L’STEPV-Iv és una organització sense ànim de lucre. El destí dels seus recursos econòmics serà finançar les despeses derivades del seu propi funcionament i activitat com organització sindical. La carta financera podrà preveure la cessió de la gestió dels recursos econòmics del sindicat a la Intersindical Valenciana.

Modificación Artículo 37.

El Congreso Nacional aprobará la carta financiera, donde se recogen los criterios de organización económica y financiera del STEPV-Iv. El STEPV-Iv es una organización sin ánimo de lucro. El destino de sus recursos económicos será financiar los gastos derivados de su propio funcionamiento y actividad como organización sindical. La carta financiera podrá prever la cesión de la gestión de los recursos económicos del sindicato en la Intersindical Valenciana

Supressió de la Disposició TRANSITÒRIA ÚNICA.

Supresión de la Disposición TRANSITÒRIA ÚNICA.