Intersindical Quaderns sindicals del País Valencià · núm. 68 · Època IV · Juny 2018
Acabar amb la precarietat, canviar les polítiques laborals
Millorem el treball, millorem els salaris Intersindical Valenciana aposta per sumar voluntats en una àmplia mobilització ciutadana per a exigir un canvi immediat de les polítiques d’ocupació i de redistribució equitativa de la renda. Tots els indicadors oficials coincideixen: a l’Estat espanyol, els increments salarials pactats en conveni des de 2011 fins a 2017, comparats amb la variació de l’IPC, aparenten reflectir un empat tècnic. Es tracta d’una impressió enganyosa perquè, tot i que des de l’inici de la crisi, les retribucions han estat congelades, les dades dels convenis col·lectius
no incorporen tota la massa salarial. Des de 2008, el salari mitjà s’ha incrementat un 5% mentre que l’IPC ha augmentat més del doble, un 13,7%. Clar i ras: en deu anys les retribucions han perdut un 8,7% de capacitat adquisitiva. Des d’un prisma social, les conclusions són encara més punyents. El salari mitjà no representa la realitat laboral: l’enquesta d’estructura salarial de 2015 de l’INE, situava el salari mitjà en 23.106 euros bruts, tot i que la meitat de les persones treballadores percep menys de 19.466 euros i el salari més freqüent se situa
en 16.798. Aquestes dades, que es mantenen pràcticament invariables, palesen una estructura salarial molt injusta: més de la meitat dels treballadors i treballadores subsisteixen en una situació de precarietat absoluta. A més, queden invisibilitzades les 3.800.000 de persones que, en haver perdut un lloc de treball o no haver accedit mai al mercat laboral, disposen d’una minsa o nul·la capacitat adquisitiva. La radiografia salarial i social seria ben distinta sense els condicionaments d’un marc legislatiu com la reforma laboral que ha facilitat l’aco-
miadament de milions de persones del seus llocs de treball i ha permés noves contractacions amb salaris un 23% més baixos. El canvi normatiu també ha provocat que proliferen unes relacions laborals precàries basades en la temporalitat i el temps parcial, amb fórmules de subcontractació d’empreses multiservei. La crisi només ha sigut l’excusa per a aplicar una reforma laboral amb ànim de permanència que institucionalitza la precarietat laboral. En aquest escenari, el País Valencià necessita un marc de relacions laborals més garantista perquè, si
millora el treball milloraran les retribucions. L’ocupació a casa nostra té unes especificitats que requereixen unes polítiques específiques: la taxa valenciana de desocupació és superior a la de l’Estat mentre que els nostres salaris s’hi situen 160 euros per davall. Disposar d’una autonomia efectiva per a dissenyar les polítiques laborals –incentius a la contractació estable, salari mínim digne i garanties socials– permetria eludir la nefasta reforma laboral i millorar el model productiu valencià, amb efectes positius tant en l’ocupació com en les condicions laborals.
50 anys després de Maig del 68: final de cicle?
La desvinculació dels salaris públics de l’IPC
El fals debat sobre el sistema públic de pensions
8 de Març 2018: Aprendre de la vaga feminista
Lliçons de la Marxa per la Renda Bàsica
>pàg. 2
>pàg. 3
>pàg. 5
>pàg. 12
>pàg. 15