UNS QUANTS CONTES DE 5è B
ELS ANIMALS BOJOS Una nit d’estiu, en un poblet molt petit, estaven fent un espectacle de circ, i el van interrompre un lleó i un gat. El lleó era ferotge però babau com un gatet i el gat poruc però llest, amb la pell tacada com un tigre i molt rodanxó . La gent es va espantar molt, i van començar a cridar . Va venir la policia i els treballadors del zoo se’ls van endur, però no al zoo, se’ls van endur a un espectacle de màgia . A l'espectacle de màgia,els van fer pujar a l’ escenari i els dos es van esverar molt . La gent es va preguntar què feien aquests animalots allà a l’escenari i els van començar a contemplar i a petar de riure. Al final els van enviar tots dos al carrer. Tristos i abandonats, se’n van anar corrent i escoltant com la gent es petava de riure . Al cap d’un temps, un dia es van tornar trobar a la plaça de la Puntaire, que estava al costat de l’escola Sant Martí , es van perdonar i es van fer una abraçada . A partir d’aquell dia van ser els millors amics del món.
ADRIÀ I MAX
El misteri del detectiu privat Hi havia una vegada un detectiu que es deia Leiton, era valent, rodanxó molt llest i decidit. Tenia vint i quatre anys, buscava misteris; sempre portava una jaqueta marro com la sorra del desert i pantalons negres com la gola d’un llop. El seu acompanyant Luk era poruc,una mica llest, tenia onze anys, sempre portava una jaqueta blava i uns pantalons negres. Un dia a casa, en Luk es va despertar de la migdiada, va baixar a la cuina i el seu berenar no estava, va anar a la habitació dels deus pares i no estaven. A sobre el llit hi havia una nota que deia que si volien veure els seus pares tenien que porta mil euros a la brossa de la plaça . Va trucar al professor Leiton i li va dir tot el que havia passat. El diumenge a la plaça Luk i Liton van trobar una altre nota del ascesi que deia que tindrien d anar a dalt del rellotge ban pujar i avia una porta tancada. Havia tres trossos: un tenia forma de sol l’altre de lluna i l’últim de estrella, a la porta i avien tres forats a la pota els ban col·locar les peces i la porta es va obrir i avia un home, després el van atrapar, li van treure la mascara i van veure que era un criminal molt buscat per la policia que és deia Pol, li van caure dos anys de presó i al costat avia els pares de`n Luk. Conte contat conta acabat.
Adrià i Ramon
Jan, Arnau I Mar .C
Un dia d’estiu molt assolellat, tres cosins, anomenats: Arnau, Mar i Jan estaven jugant a l’ordinador. L’Arnau era un nen molt entremaliat, tenia els ulls verds com la menta,la Mar era una nena molt llesta i estudiosa,i en Jan era un nen molt cursi i perfilat. Els tres cosins es van quedar a dormir a casa de l’Arnau. L’Arnau va fer un ensurt tan gros a en Jan que la Mar es va despertar i va caure sota el llit. En Jan va atansar el llit a la paret i es van trobar un forat tridimensional al terra.
En Jan era un nen molt dròpol ,tan dròpol ,que va caure dins. La Mar va intentar estirar-lo però no el podia treure, i l’Arnau i la Mar van entrar, i van anar a investigar l’entorn. El primer que van veure va ser una mena de món de les llaminadures i en Jan va veure un cartell que posava GOMIMÓN .Van començar a caminar i van trobar una muntanya que semblava una Coca-Cola, hi havia una porta i hi van entrar. Van trobar un xiclet que els hi va dir si podia anar amb ells. El xiclet es deia Xiclit i se’n van anar junts. Al cap d’una estona van veure una casa que s’assemblava a un núvol de llaminadura .Hi havia una porta rodona i d’allà va sortir una piruleta, que es deia Piru, els hi va dir si podia anar amb ells i també li van dir que sí. Van seguir caminant,la Mar va dir que estava molt cansada i van decidir parar. Es van asseure en uns bancs de sidral i en Jan va pensar que seria millor tornar a casa .
Al cap d’una estona, la Mar va veure un forat que s’obria al final del camí , tots van començar a córrer cap al forat i van veure que era el túnel per tornar a casa . Tots s’hi van llençar, es van doblegar, capgirar, i de cop i volta estaven a la seva llar, a casa l’Arnau. Tot era com abans, estaven a la seva habitació, jugant, semblava que haguessin estat molts dies al país meravellós i dolç de GOMIMÓN. Però allà semblava tot igual com si el temps no hagués passat, com si tot s’hagués aturat.
Fi!
Un dia d’estiu molt calorós, una família se’n van anar a Mèxic a passar les vacances. En Pau era un nen ros amb els ulls verds com un a vòmit de puré de espinacs, tenia les celles molt peludes i era molt bo .El seu germà Auger tenia els cabells marrons i negres com l’atzabeja ,tenia els ulls marrons com la terra i el seu caràcter era molt carinyós i sempre feia moixaines.
Quan se’n van anar L’Auger i en Pau van estar molt contens perquè estaven apunt d’arribar a l’avió i viatjar a Mèxic. Quan van arribar a Mèxic en Pau i l’Auger van agafar el seu equipatge i se’n van anar al seu bungalou de 5 estrelles amb jacuzzí. Van deixar tot l’equipatge i van començar a preparar-ho tot. La mare els hi va dir que anessin a buscar el pa. Al cap d’una estona un rapinyaire va raptar els nens perquè va veure el seu bungalou i es va pensar que eren rics, opulents i ell no suportava els rics perquè quan ell era jove van agafar la seva novia se’n va anar amb una família rica per poder viure súper bé i no acabar sense diners.
Quan va arribar al seu cau que no era molt bo però a ell li agradava molt perquè és on es van conèixer ell i la seva novia per això és especial .Quant van arribar al seu cau en Pau i l’Auger li van dir que no eren rics i que estaven a Mèxic de vacances que ells no havien fet mai res maligne, eren molt bons nens i que no matarien ni a una mosca perquè estimaven molt els animals i a les persones. A les hores el lladre va estar rumiat fins que els va deixar lliure. I van menjar anissos i tots feliços.
Auger i Pau
Fa molt de temps, hi havia quatre amics que vivien a la ciutat de Barcelona, es deien: Laura , Marc, Ona i Eric. La Laura tenia els ulls blaus, tenia els cabell castanys com una castanya,i era primeta i alta . Era esquerpa ho tot. En Marc tenia els ulls de color marró, tenia els cabells de color rossos, era eficient i molt carinyos . L’Ona tenia els ulls de color verd com la primera fulla de primavera ,tenia els cabells rossos ,era primeta i una mica baixeta , era molt tímida . L’Eric tenia els ulls de color negre com el carbó, tenia els cabells de color atzabeja era primet i baixet, era manyac i tenia por de tot. Un dia d’estiu en Marc, la Laura,l’Ona i l’Eric ,van anar a fer una volta per la seva ciutat Barcelona ,era fosc i és van trobar una escola abandonada i en Marc deia: Entrem, entrem!!!- L’Eric deia: -No millor que no. Al final van entrar, van trobar coses molt velles que feia anys que estaven allà i també una cosa molt interessant què era un tresor ple d’or. Van seguir buscant i van trobar a una persona morta i és van espantar molt i a les hores en Marc i a l’Ona els hi va venir pipi i a les hores van trobar un lavabo van veure una granota de tres caps a la tassa del bater i quan van veure la granota no van tenir més pipi i desprès van anar a investigar més coses com per exemple la sala del director i que era tota fosca i freda,l’aula ers tota humida i el menjador estava tot brut i era tot vell i totes era molt interessant. Quan van acabar de investigar l’escola van anar ha casa de l’Ona i els hi van explicar en els pares de l’Ona però els pares de l’Ona no s’ho van creure i després van començar a jugar a la wii a un joc
que es diu “ Just dance 4 “ i a les hores desde aquell dia tan avorrit ara s’ha convertit en un dia molt divertit. Desprès tots van anar a casa den Marc i els hi van dir en els pares den Marc i tampoc s’els van creure i els altres van anar a casa seva a dir-li això de l’escola abandonada i tampoc no s’ho van creure cap dels pares. A les hores quan tots esta ven a casa seva de pas en Marc els hi va dir: -Us voleu cadar a sopar i ha dormir a casa la meva avia i tots li van dir : -Vale,que farem dema? Ell va dir: -Dema farem una gimcana perquè serà el meu aniversari i faré una festa . L’endemà tots es van divertir molt i no volien tornar ha casa seva. Conte, contat conte ,acabat.
Joan Maria i Martí Bosch
Operació catipén Era una tarda d’hivern plujosa i envaïda pels núvols negres. En Sergi un noi amb una petita boca , els cabells amb cresta atzabeja i alt com un pi va sortir del d’institut més prestigiós de Londres junt amb la Chloe, una noia rossa amb uns ulls blaus com el cel d’estiu i presumint amb uns pantalons d’agulla daurats , una camiseta bàsica i amb unes sabates de talo. Van anar a un cafè de la vora d’institut i es van posar a degustar el te de les cinc acompanyat amb un croissant. De cop i volta va entrar un senyor escortat amb un grup d’ homes amb ulleres de sol i vestits amb esmòquing que l’acompanyaven . Portaven una revista, amb un retolador de color blau safir .Es va atansar a la taula de la Chloe i en Sergi , els hi va subratllar un anunci de la portada en el qual posava “dance floor” presenta un càsting que tindrà lloc en el plató. Necessitem vuit ballarins/es, per més informació visita la nostre web. En Sergi i la Chloe es van mirar, van mirar a l’home i es van posar a cridar . Era el productor del programa de ball més admirat del món . Li van preguntar per què els havia vingut a buscar just a ells .La resposta va ser eficient, els hi va respondre que un ocellet l’hi havia suggerit que ells eren uns molt bons ballarins de dansa moderna . va anar dient que l’endemà a les nou en punt de la nit, a l’estudi on es gravava el programa , haurien que anar maquillats i vestits amb el seu millor “look “ . Així ho van fer, l ‘endemà es van anar a retrobar en el plató per fer el càsting . Van sortir de l’escenari no gaire contents. No els havien agafat . Se’n van anar no gaire contents del plató ,van cridar a un taxi , i els va dur fins a l’exclusiva urbanització on vivia la Chloe. Van
arribar a la mansió i van agafar una pissarra que tenia el pare de la Chloe per quan feia congressos, van començar a planejar un pla per poder entrar en el programa . La Chloe es va vestir amb un meravellós vestit de la seva mare i es va tapar amb una gavardina de color beix i en Sergi igual però amb una camisa i uns pantalons del pare de la Chloe . Van demanar en el pare de la Chloe si podrien agafar el seu vint - i cinquè cotxe i el pare els hi va dir que si . Van veure unes bombes fètides que estaven guardades en el maleter del cotxe les van posar en un bolsó, un cop allà es van colar per el conducte de la ventilació que va ser on va començar la operació catipén van trobar un conducte que duia a la tramoia del programa . Estaven gravant en directe quan van saltar i es van col·locar el mig de l’escenari van tirar les bombes fètides i tothom va sortir en Sergi es va atansar en el que posava la musica i li va dir que poses alguna cosa de musica. Es van treure la gavardina i van començar a ballar . Quedeu agafats van ser les paraules que van sentir la Chloe i en Sergi . Ara el programa guanya un dineral gràcies a la Chloe i en Sergi . Van viure feliços i van menjar anissos.
Hi havia una vegada uns nois, que és deien Edgar i Joel i eren molt amics, l’Edgar era un noi amb el cabell atzabeja, nerviós i ràpid,en Joel era un noi amb ulls blaus i unes cames bastant curtes i era bastant amable i simpàtic.
Un dia van anar a la muntanya i van trobar un hotel a es va atansar al porter que era un esquelet. L’esquelet ens va donar la clau a nosaltres de l’habitació numero set el pis mes alt de tots on es trobaven els set dimonis de l’hotel. Quan es van instal·lar a l’habitació es van trobar amb els set dimonis i ens vam amagar.
El dimoni que es deia Rodrick sens va menjar però l’Edgar i en Joel van ser llestos i van anar a l’estomac que era més rodanxó que una pilota,el dimoni va explotar i vam sortir vius de l’explosió. Ens vam posar molt contens i vam fer una festa a la muntanya ens ho vam passar molt be.
Edgar i Joel
Marc i Eloi
Hi havia una vegada, dos nois i una noia que es deien Sheldon, Howar i la Eymi. En Sheldon era un noi molt llest, els seus cabells eren marrons com les fulles de la tardor, era un superdotat que volia ser astronauta. En Howar era un noi imbècil, estúpid, ximple, cresti i idiota i era un fanàtic d’Star trek, l’Eymi era una noia rodanxona que li agradava cuinar, jugar a mario brosh i llegir còmics de la guerra de les galàxies. Un dia plujós i ennegrit, els va trocar la Nasa per anar a fer les proves astronòmiques. Les van aprovar i se’n van anar junts a l’espai. Quant anaven volant per l’espai, la nau sals hi va espatllar i van caure en un planeta anomenat Astrogash. Tot estava desert, nomes hi havia 4 naus escaldades i socarrimades. Es van passar hores i hores rondant per aquell planetadesconegut i desert, fins que van trobar un palau on hi havia unes enormes lletres que deien benvinguts a Astrogash. Tothom, quan els va veure es preguntaven: què i fan aquests foresters aquí? Llavors va sortir el rei i els hi va dir als seus soldats que els tanquessin en una cel·la a dalt de la torre més alta del palau, era una cel.la fastigosa: hi havia teranyines, un munt de rates i moltes coses més. Van passar dies i dies i una nit d’estiu una nau va aterrar al capdamunt de la seva torre, de cop en Sheldon, que tenia una oïda molt fina, va sentir com una perforadora perforava algú i cada cop s’acostava més i més a ells, de cop va sortir un extraterrestre de la paret, era taronja amb taques verdes com els mocs d’un ogre constipat, tres ulls i quatre cabells al cap. Els hi va dir: -Ells també em va fer presoner, però vaig aconseguir sortir i he jurat que salvaria a tothom que s’hi quedes atrapat, seguiu-me que Molt a prop d’aquí hi ha un portal que porta a la Terra. Quan van arribar la Nasa els va felicitar per haver trobat un nou planeta. Vet aquí un gos i vet aquí un gat i aquest conte s’ha acabat.
Laia i Míriam
LA CASA ENIGMÀTICA En una ciutat molt allunyada, anomenada New York, uns nois que es deien Dídac i Marc estaven molt avorrits. En Dídac era molt guapo, afable,llest i d’ulls blaus com el cel per la tarda, el seu nas afuat petit i com una patata. En Marc era prim, moreno, decidit i a l’hora poruc i feia molt el pallasso. La Marina era la més guapa de tot el grup, era molt amable i a l’hora llesta i popular. La Mar era curiosa, simpàtica,intel·ligent, morena amb els cabells molts llargs i li agradava passar por. Fins que un dia van trucar a la Marina i a la Mar. Van estar parlant i van decidir quedar a la plaça. Quan havien arribat, van anar per un camí que es deia, el camí dels colls: i van veure que també posava la casa enigmàtica. Van anar cap a la direcció de la casa enigmàtica i quan van arribar es van quedar, bocabadats, era de nit i no s’havien tornar cap a casa doncs, en Marc va tindre una idea que era entrar a la casa, i la Marina i la Mar, van dir que no era bona idea,així que ho van fer a votacions en Dídac i en Marc van votar que entressin i la Mar i la Marina que no era bona idea. Però, al final van entrar i van trobar coses molt rares, com una nau espacial, uns micos menjant verdura i cocos. També van veure unes habitacions amb llit de matrimoni i armaris enormes. Però la Mar no volia dormir amb en Marc, i en Marc es va enfadar molt, La Marina si que volia dormir amb en Dídac, i la Mar va decidir dormir amb els micos i sopar cocos que a ella li agradaven una mica. Quan ja van acabar tots de sopar, se’n van anar a dormir. Quan tots es van llevar van veure que en Marc havia desaparegut i el van començar a buscar però no el van trobar .Tots es van començar a preocupar i en Dídac, li va fer un petó a la Marina, la Marina es va emprenyar perquè no era un bon moment, i van començar a barallar-se, fins que la Mar va dir prou !!!! pareu de barallar-vos que així no es soluciona res, tenim que trobar en Marc.
Finalment el van trobar a la platja prenent el sol, la Mar, la Marina i en Dídac van pensar que feia aquí. En Marc va mirar a la Mar amb cara de pena, i la Marina es va enfadar però després es va solucionar fent-se tots una abraçada. Van tornar a la casa enigmàtica i es van quedar a viure allà . I si aquest conté no es veritat es mentida.
Clara Soler Lara Parera
Les aventures de la goma Nona Hola, sóc la goma Nona, sóc de color rosa i tinc els ulls blaus com el mar en una tarda molt tranquil·la, soc molt eficient i m’agraden les aventures com la que ara us explicaré, que va passar a Venècia, una ciutat d’ Itàlia. Això em va passar fa uns anys, jo estava dins la motxilla d’un nen, en Joan, que era ben tòtil i precisament no li queia gaire bé. Ell tornava de l’escola i aquell dia m’havia fet treballar molt. Portava la motxilla oberta i vaig caure a terra, ell se’n va adonar, em va mirar i va marxar deixant-me al terra palplantada, em va decebre molt! Va passar tota la tarda, anava passant gent pel meu costat i ningú em feia gens de cas. De cop, va començar a caure un diluvi, a ploure a bots i barrals, l’aigua baixava tant fort pel carrer que me’n vaig anar rodolant per les clavegueres i vaig anar a parar a les ones del mar que em van arrossegar fins la sorra de la platja. Vaig passar-hi tota la nit. L’endemà al matí, que ja plovia menys, em vaig despertar i els meus ulls brillants van veure una nena xopa, amb un paraigua de flors que corria cap a mi, em venia a buscar, quina il·lusió!! Però en realitat vaig veure que anava a buscar el seu gatet. Llavors també em va agafar a mi. Es deia Fiore, tenia els cabells pèl-rojos com una posta de sol, els ulls verds maragda i la cara pigada. Em va agafar, i va començar a fer-me magarrufes i moixaines i al seu gatet també. Vam marxar tots tres cap a casa. La Fiore i jo ens vam fer tant amics que ara visc amb ella, el seu gatet i els seus pares. Ah! I a en Joan es va quedar sense goma però li va ser ben igual, a ell tant li feia, perquè jo no li importava gens ni mica.
El misteri del passadís secret
Hi havia un vegada, dos nens, en Martí i la Queralt. En Martí era un nen aventurer, impacient i una mica ximple. Tenia el cabells negrencs com el carbó. La Queralt era una nena flemàtica i una mica poruga, tenia els cabells rossos com fils d’or. Un dia estaven a casa seva i van anar a jugar a la seva habitació . En Martí va trobar un botó que hi havia darrera l’armari. Els seus pares van retirar l’armari per treure la pols, i la Queralt es va repenjar a la paret i va prémer el botó sense voler. Llavors se’ls hi va obrir la paret. Van entrar i van veure que era un passadís secret. La Queralt tenia una mica de por perquè estava tot fosc, i de cop se’ls hi va tancar . Van haver de creuar tot el passadís. Quan estaven a punt de sortir van sentir unes passes , de cop i volta se’ls hi va atansar una enorme bèstia borralluda i fètida. Van començar a córrer fins una porta que hi havia al final del passadís. Aquella porta estava tancada amb clau. Van recórrer tots els camins d'aquella cova misteriosa. Van seguir caminant i al final del passadís van veure una llum de color vermell. Van veure aquella claror i van voler anar. Tots dos van veure que estaven a Hawaii, es van estirar tots dos a la sorra de la platja i els van convidar un refresc fet de coco. Al cap d’una estona van marxar cap el passadís secret i van caminar durant hores i hores. Quan van tornar a casa seva van veure que tot estava igual. Era com si el temps s’agüés aturat.
Marina i Anna.
Les aventures de l’Eric, l’Alicia i en Marc Un dia de tardor ple de núvols i emboirat, la classe de 4t B de l’escola Can Vellet van anar de colònies. En aquest grup hi havia tres nens que eren molt amics, entre ells sempre passaven coses. Eren l’Alicia, en Marc i l’Eric. L’Alicia era una nena esquerpa, d’ulls blaus, morena, el cabell ros, prima, alta i de 10 anys. En Marc era valent, forçut, d’ulls verds, de cabell atzabeja, alt, prim i també de 10 anys. L’Eric era un nen rodanxó, carinyós, golafre, d’ulls negres, el cabell vermellós i encara que no ho semblés ,tenia 10 anys.
Quan van arribar, els monitors els hi van dir que farien una gimcana al bosc per grups. Els grups eren de tres persones, l’Alicia, en Marc i l’Eric anaven al mateix grup. A la gimcana hi havien proves, enigmes, preguntes etc. A la cinquena pregunta la van fallar i llavors van anar pel camí equivocat. L’Eric cada cop estava més espantat, l’Alicia i en Marc estaven ben vermells d’en riure-se’n de l’Eric. En Marc es va entrebancar, es va repenjar d’una branca i d’e sobte es va obrir un túnel sota terra, l’Alicia i en Marc van caure. Estaven molt espantats, i no sabien que fer. L’Eric es va tirar perquè estava molt espantat i perquè no volia està sol. L’entrada del túnel es va tancar. Van sentir un soroll !!! Tots tres es pensaven que era la panxa de l’Eric , però eren unes serps verinoses. Tots tres van marxa súper ràpid endinsant-se en el túnel. Cap el final del túnel hi havia dos passadissos. L’Alicia va proposar anar per la dreta. Però l’Eric va dir cap a l’esquerra. En Marc va dir: - Anem cap a la dreta perquè el túnel de l’esquerra amb fa molta mala pinta.
D’e sobta van surti més serps per el túnel de l’esquerra. Van surti corren, van entra el túnel de la dreta. Van entrar en una porta del final del túnel,la porta donava a la casa de colònies. El cel es va enfosquí, van trobar els seus companys i els i van explicar tota la seva aventura. L’endemà van marxar de la casa de colònies per anar a l’escola Can Vellet. I s’ho van passar CONTE CONTAT CONTE ACABAT !!! molt bé. Fi !