ELS PLANETES

ELS PLANETES

SERGI CASADEMUNT FREIXAS 6è A

ÍNDEX          

Característiques generals Planetes del sistema solar Mercuri Venus Terra Mart Júpiter Saturn Urà Neptú

QUE ÉS UN PLANETA? 

  



   

Un planeta és un astre que gira al voltant d’una estrella. La Terra és un planeta que gira al voltant del Sol. Els planetes no tenen llum pròpia.

Es divideixen en dos grups : els terrestres i els jovians.

Els terrestres són els quatre més interns del sistema solar Mercuri, Venus, la Terra i Mart s’anomenen terrestres perquè tenen una superfície rocosa i compacta com la Terra.

Presenten característiques molt diferents per la seva distancia respecte al Sol Tenen gairebé forma esfèrica.

Fan diferents moviments: rotació i translació Es van formar fa uns 4.500 milions d’anys.

El nostre sistema solar està format per un estel mitjà anomenat Sol i pels següents planetes:

Urà Neptú

Mart

Saturn

Terra

Mercuri

Júpiter Venus

EL SISTEMA SOLAR

MERCURI És el planeta més proper al Sol i el segon més petit del Sistema Solar. És menor que la Terra, però més gran que la Lluna.

Si ens situéssim sobre Mercuri, el Sol ens semblaria dues vegades i mitja més gran. El cel, però, el veuríem sempre negre, perquè no hi ha una atmosfera que pugui dispersar la llum.

Els romans li van posar el nom del missatger dels déus per què es movia més ràpid que els altres planetes. Dóna la volta al Sol en menys de tres mesos.

En canvi, gira lentament sobre el seu eix, un cop cada 58 dies i mig. Abans ho feia més ràpid, però la influència del Sol l'ha anat frenant.

Quan un costat de Mercuri és de cara al Sol, arriba a temperatures superiors als 425 ºC. Les zones a l’ombra baixen fins als 170 sota zero. Els pols es mantenen sempre molt freds. Això fa pensar que hi pot haver aigua (congelada, és clar).

La superfície de Mercuri és semblant a la de la Lluna. El paisatge és ple de cràters i esquerdes, en mig de marques ocasionades pels impactes dels meteorits.

La presència de camp magnètic indica que té un nucli metàl·lic, parcialment líquid. La seva alta densitat, la mateixa que la Terra, fa pensar que aquest nucli ocupa gairebé la meitat del volum del planeta.

Dades sobre Mercuri Mida radi equatorial Distància mitjana al Sol Dia: període de rotació sobre l'eix Any: òrbita al voltant del Sol Temperatura superficial mitjana Gravetat superficial a l'equador

La Terra 2.440 km.

57.910.000 km.

1.404 hores 87,97 dies 179 º C 2,78 m/s 2

6.378 km.

149.600.000 km.

23,93 hores 365,256 dies 15 º C 9,78 m/s 2

VENUS És el segon planeta del Sistema Solar i el més semblant a la Terra per la seva mida, massa, densitat i volum. Tots dos es van formar a la mateixa època, a partir de la mateixa nebulosa.

Venus és, però, ben diferent de la Terra. No té oceans i la seva pesada atmosfera provoca un efecte hivernacle que eleva la temperatura fins als 480 ºC. És abrasador.

Els primers astrònoms pensaven que Venus eren dos cossos diferents perquè, de vegades es veu una mica abans de sortir el Sol i, d’altres, just després de la posta.

Venus gira sobre el seu eix molt lentament i en sentit contrari al dels altres planetes. El Sol surt per l’oest i es pon per l’est. El dia venusià dura més que l’any.

La superfície de Venus és relativament jove, entre 300 i 500 milions d'anys. Té amplíssimes planures, travessades per enormes rius de lava, i algunes muntanyes.

Hi ha molts volcans. El 85% del planeta està cobert per roca volcànica. La lava ha creat solcs, alguns ben llargs. N’hi ha un de 7.000 km.

També hi ha cràters dels impactes dels meteorits. Només dels grans, perquè els petits es desfan en l’espassa atmosfera.

Les fotos mostren el terreny brillant, com si fos moll. Però Venus no pot tenir aigua líquida, a causa de l'elevada temperatura. La lluentor la provoquen compostos metàl·lics.

Dades sobre Venus Mida: radi equatorial Distància mitjana al Sol Dia: període de rotació sobre l'eix Any: òrbita al voltant del Sol Temperatura superficial mitjana Gravetat superficial a l'equador

La Terra 6.052 km.

108.200.000 km.

-243 dies 224,7 dies 482 º C 8,87 m/s 2

6.378 km.

149.600.000 km.

23,93 hores 365,256 dies 15 º C 9,78 m/s 2

LA TERRA







     

La Terra gira sobre ella mateixa en 24 hores,es a dir un dia. La zona on arriben els raigs del sol és de dia i a l’altre part com no li toca es de nit.

Des de l’espai la Terra es veu blava perquè l’aigua dels oceans cobreix la majoria de la superfície.

A la Terra també hi ha cràters d’impacte (com aquest, al Canadà, amb els marges coberts de neu).No n’hi ha gaires perquè l’escorça terrestre es jove, es regenera.

Distància mitjana al Sol: 150 milions de km.

Diàmetre 12.756 km.

Durada d’un dia 24 hores.

Durada d’un any 365,25 dies Temperatura superficial: -70 º C a + 55º C Tamany: radi equatorial 6.378 km.

Nombre dels satèl·lits: 1, la Lluna.

5è

Distància mitjana al Sol

149.600.000 km.

3er.

Dia: període de rotació sobre l'eix

23,93 hores

5è.

Any: òrbita al voltant del Sol

365,256 dies

3er.

Temperatura superficial mitjana

15 º C

7è.

Gravetat superficial a l'equador

9,78 m/s2

5è.

MART És el quart planeta del Sistema Solar. Conegut com el planeta roig pels seus tons rosats, els romans li van posar el nom del deu de la guerra.

Té una atmosfera molt fina, formada principalment per diòxid de carboni, que es congela alternativament en cadascun dels pols. Conté només un 0,03% d’aigua, mil vegades menys que la Terra.

Els estudis demostren que Mart va tenir una atmosfera més compacta, amb núvols i precipitacions que formaven rius. Sobre la superfície s’endevinen solcs, illes i costes.

Les grans diferències de temperatura provoquen vents forts. L’erosió del sòl ajuda a formar tempestes de pols i sorra que degraden encara més la superfície.

Abans de l’exploració espacial, es pensava que Mart podia tenir vida. Les observacions han demostrat que no en té, encara que en podria haver tingut en un passat llunyà.

En les condicions actual, Mart es esterilitzant, és a dir, no pot tenir vida. El seu sòl és sec i oxidant. A més, rep del Sol massa rajos ultraviolats.

Té dos satèl·lits, Fobos i Deimos. Són petits i giren ràpid prop del planeta. Això va dificultar el seu descobriment a través dels telescopis.

Fobos té poc més de 13 Km. pel costat més llarg. Gira a 9.380 Km. del centre, és a dir, a menys de 6.000 Km. de la superfície, cada 7 hores i mitja. Deimos és la meitat de Fobos i gira a 23.460 Km. del centre en poc més de 30 hores.

Dades sobre Mart

Mida: radi equatorial Distància mitjana al Sol Dia: període de rotació sobre l'eix Any: òrbita al voltant del Sol Temperatura superficial mitjana Gravetat superficial a l'equador

3.397 km.

227.940.000 km.

24,62 hores 686,98 dies -63 º C 3,72 m/s 2

La Terra

6.378 km.

149.600.000 km.

23,93 hores 365,256 dies 15 º C 9,78 m/s 2

JÚPITER

És el planeta més gran del Sistema Solar, té més matèria que tots els altres planetes junts i el seu volum és mil vegades el de la Terra.

Té un tènue sistema d’anells, invisible des de la Terra. També té 16 satèl·lits. Quatre d’ells van ser descoberts per Galileu al 1610. Era la primera vegada que algú observava el cel amb un telescopi.

Júpiter té una composició semblant a la del Sol, formada per hidrogen i heli, amb petites quantitats d’amoníac, metà, vapor d’aigua i altres compostos.

Fa la rotació més ràpida entre tots els planetes i té una atmosfera complicada, amb núvols i tempestes. Per això mostra franges de diversos colors i algunes taques.

La Gran Taca Roja es una tempesta fortíssima, més gran que el diàmetre de la Terra, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 Km/h.

Els anells de Júpiter són molt més senzills que els de Saturn. Estan formats per partícules de pols llançades a l’espai quan els meteorits xoquen amb les llunes interiors.

Tant els anells com les llunes de Júpiter es mouen dins d’un enorme globus de radiació atrapat en la magnetosfera, el camp magnètic del planeta.

Aquest camp magnètic, que només arriba entre els 3 i 7 milions de km. en direcció al Sol, es projecta en direcció contrària més de 750 milions de km., fins arribar a l’òrbita de Saturn.

Dades sobre Júpiter Mida: radi equatorial Distància mitjana al Sol Dia: període de rotació sobre l'eix Any: òrbita al voltant del Sol Temperatura superficial mitjana Gravetat superficial a l'equador

La Terra 71.492 km.

778.330.000 km.

9,84 hores 11,86 anys -120 º C 22,88 m/s 2

6.378 km.

149.600.000 km.

23,93 hores 1 any 15 º C 9,78 m/s 2

LES LLUNES DE JÚPITER Fa 400 anys, Galileu va dirigir el seu telescopi casolà cap a Júpiter i va veure que l’acompanyaven tres puntets. Va continuar mirant i, quatre dies més tard, en va descobrir un altre. No podien ser estrelles, perquè havia observat que giraven a l'entorn del planeta. Eren satèl·lits, i, fins aleshores, no es coneixia cap altre planeta que en tingués (tret del nostre, és clar).

Després s'han descobert 12 llunes més, totes petites, fins completar el total de 16. Les naus Voyager van estudiar i fotografiar el sistema de Júpiter al 1979. Finalment, al 1996 s’engegà un nou projecte per tal d'observar Júpiter i les seves llunes una bona temporada. El projecte, naturalment, es diu Galileu Ganímedes És el satèl·lit més gran de Júpiter i també del Sistema Solar, amb 5.262 Km. de diàmetre, més gran que Plutó i que Mercuri. Gira a una distància 1.070.000 Km. del planeta en poc més de set dies. Sembla que té un nucli rocós, un mantell d’aigua gelada i una escorça de roca i gel, amb muntanyes, valls, cràters i rius de lava.

Calisto Té un diàmetre de 4.800 km., gairebé igual que Mercuri, i gira a 1.883.000 Km. de Júpiter, cada 17 dies. És el satèl·lit amb més cràters del Sistema Solar. Està format, a parts iguals, per roca i aigua gelada. L’oceà gelat dissimula els cràters. És el que té la densitat més baixa dels quatre satèl·lits de Galileu.

Io Io té 3.630 Km. de diàmetre i gira a 421.000 Km. de Júpiter en poc més d’un dia i mig. La seva òrbita es veu afectada pel camp magnètic de Júpiter i per la proximitat d'Europa i Ganímedes. És un món de roca amb molta activitat volcànica. La seva temperatura global és de -143ºC, però té una zona, un llac de lava, amb 17ºC. Europa Té 3.138 Km. de diàmetre. La seva òrbita es situa entre Io i Ganímedes, a 671.000 Km. del planeta. Fa una volta cada tres dies i mig. L’aspecte d'Europa és el d'una bola gelada amb línies marcades sobre la superfície. Probablement són fractures de l'escorça que s'han tornat a omplir d'aigua i s'han gelat.

SATURN 

  

Saturn és troba gairebé al doble de distancia de la Terra que Júpiter. Té unes dimensions tan grans que és visible a ull nu deu mesos l’any. Els anells no es poden aprecia gaire definidament amb augments menors de 20x0 30x. Es fa més difícil localitzar-hi Tità, l’única de les 18 llunes de Saturn que és visible amb binocles.

Distancia al Sol: 1.427 milions de km.

Diàmetre: 120.536 km.

Temps de rotació al voltant del sol: 29,46 anys.

URÀ 

 





  

Te forma esfèrica però molt aplanada, és el setè planeta des de el Sol i el tercer més gran del sistema solar.

Va ser el primer, que es va descobrir gracies al telescopi.

La atmosfera esta formada per hidrogen , metà i altres hidrocarburs. El metà absorbeix la llum vermella, per això reflecteix el tons blaus i verds.

Està inclinat i el equador fa casi angle recte amb la trajectòria de la seva orbita, això fa que en alguns moments la part més calenta encarada al sol fos un dels pols.

La distancia al Sol es el doble que la de Saturn , està tant lluny que des de Urà , el Sol sembla una estrella petita.

Té una brillantor com la de Júpiter i Saturn.

Té un sistema d’anells amb una família de llunes.

Urà el va descobrir William Herschel en 1781. Hi ha més de 5.000 estrelles més brillants que ell.

Nucli Raggio 7.500 km

Atmosfera Sppessore 7.500 km Mantello Sppessore 10.500 km

LES LLUNES DE URÀ

En el cell d'Urà no hi ha planetes brillants. Saturn, el més proper, sembla una estrella pàl·lida. Però hi ha cinc objectes que brillen més que Saturn. Són les cinc llunes grans. A més, n’hi ha 10 més amb diàmetres per sota dels 170 Km., que giren molt a prop del planeta entre 25.000 i 60.000 Km. de la superfície Titània És la lluna més gran d'Urà, amb 1.580 Km. de diàmetre. Està coberta per petits cràters i roques molt rugoses, amb falles que indiquen que les forces internes han modelat la seva superfície. La seva òrbita passa a 436.000 Km. del centre d'Urà. Dóna una volta cada 8 dies i 17 hores.

Oberó Es caracteritza per una superfície gelada, coberta de cràters, alguns d'una mida considerable. Té reflexos brillants en alguns llocs, igual que Calisto, la lluna de Júpiter.

El seu diàmetre és de 1.523 Km. i gira a l'entorn d'Urà a una distància mitjana de 582.600 Km. en 13 dies i 11 hores.

Umbriel Diàmetre: 1.170 Km.

Distància: 266.000 Km.

Ariel Diàmetre: 1.156 Km.

Distància: 191.000 Km.

Miranda Diàmetre: 480 Km. Distància: 130.000 Km.

NEPTÚ És el planeta més exterior dels gegants gasosos i el primer que fou descobert gràcies a prediccions matemàtiques.

L'interior és roca fosa amb aigua, metà i amoníac líquids. L'exterior és hidrogen, heli, vapor d'aigua i metà, que li dóna el color blau. És un planeta dinàmic, amb taques que recorden les tempestes de Júpiter. La més gran, anomenada Gran Taca Fosca, tenia una mida similar al de la Terra, però al 1994 va desaparèixer i, després, se n'ha format una altra.

Els vents més forts de qualsevol planeta del Sistema Solar són els de Neptú. Molts d'ells bufen en sentit contrari al de rotació. Prop de la Gran Taca Fosca s'han mesurat vents de 2.000 Km/h.

La nau Voyager II es va apropar a Neptú l'any 1989 i el va fotografiar. Va descobrir sis de les vuit llunes que té i va confirmar l'existència d'anells.

Neptú té un sistema de quatre anells estrets, primets i molt tènues, difícils de distingir amb els telescopis terrestres. S'han format a partir de partícules de pols, arrencades de les llunes interiors pels impactes de meteorits petits.

A l'atmosfera de Neptú s'arriba a temperatures de 260 ºC sota zero. Els núvols, de metà congelat, canvien amb molta rapidesa. La foto de la dreta mostra els canvis que va detectar el Voyager II en un període de només 18 hores.

La distància que ens separa de Neptú es pot entendre millor amb dues dades: una nau ha de fer un viatge de dotze anys per arribar-hi i, quan hi és, els seus missatges triguen més de quatre hores per tornar a la Terra.

Dades sobre Neptú

Mida: radi equatorial Distància mitjana al Sol Dia: període de rotació sobre l'eix Any: òrbita al voltant del Sol Temperatura superficial mitjana Gravetat superficial a l'equador

24.746 km.

4.504.300.000 km.

16,11 hores 164,8 anys -200 º C 11 m/s 2

La Terra

6.378 km.

149.600.000 km.

23,93 hores 1 any 15 º C 9,78 m/s 2

LA LLUNA DE NEPTÚ Des de Neptú, el Sol és molt lluny, 30 vegades més que la Terra, i només sembla un puntet molt brillant. Tots els altres planetes són entre ell i el Sol, a distàncies enormes, de manera que no es veuen.

Però hi ha una cosa més. El 10 d’octubre de 1846, menys de tres setmanes després del descobriment de Neptú, l’astrònom William Lassell va descobrir que tenia un satèl·lit, i brillava més que els dos satèl·lits d'Urà coneguts fins aleshores.

Tritó Té un diàmetre de 2.700 Km. i gira a 355.000 Km. del planeta en poc menys de 6 dies. Té dues característiques que el fan especial: és l’únic satèl·lit gran que gira en direcció contrària a la rotació del seu planeta i és l’objecte del Sistema Solar on s’ha mesurat la temperatura mitjana més freda, 235 ºC sota zero.

FI