Qüestionari Mata Hari -inspirat en el famós qüestionari , de Marcel Proust, sobre la personalitat de les persones-
La pel·lícula que mai recomanaries Solia dir Bazin que fins i tot les pitjors pel·lícules tenen alguna cosa a rescatar, i que les bones ho són en essència per algun instant màgic, així que el cine sempre mereix la pena. Doblatge o subtítols? Doblatge (amb excepcions puntuals). No sóc cap nazi de la V.O.S.E. ni m’agraden els “postureos” intel·lectualoides.
Iván Bort
Va néixer a Castelló el 1982, és doctor europeu en Ciènces de la Comunicació, llicenciat en Comunicació Audiovisual i en Publicitat i Relacions Públiques. És el coordinador del grau de Publicitat i Relacions Públiques al Centre d’Estudis Superiors Alberta Giménez, a Palma, on imparteix classes sobre cinema. És soci de l’Associació Espanyola d’Investigació de la Comunicació i forma part del comitè editorial de les Guías para ver y analizar cine. El principal aspecte de la teva personalitat La il·lusió El teu somni frustrat La crítica professional de cine Quina banda sonora posaries al teu dia a dia? Depén del dia, clar… Revivre de Gérard Maset de Holy Motors (Léos Carax, 2012), In dreams de Roy Orbison de Terciopelo azul (Blue Velvet, David Lynch, 1986) o fins i tot el Yumeji’s Theme de Shigeru Umebayashi de Deseando amar (Fa yeung nin wa, Wong Kar-Wai, 2000).
Una pel·lícula sobrevalorada Moltes, però de les recents: Una mente maravillosa (A Beautiful Mind, Ron Howard, 2001) o Shakespeare enamorado (Shakespeare in love, John Madden, 1998). Una pel·lícula infravalorada Eyes Wide Shut (Stanley Kubrick, 1999) Un lloc on t’agradaria viure Manhattan Un/a director/a de cine Impossible triar-ne un: ¿Kubrick? ¿Hitchcock? ¿Carax? ¿Fincher? Un/a escriptor/a Roland Barthes Un grup de música M’encanta Nino Bravo (supose que per mon pare). M’han dit que em paresc físicament a… Richard Dreyfuss a Tiburón (Jaws, Steven Spielberg, 1975) Si no fossis Iván Bort qui voldries ser? Un d’aquells personatges enigmàtics, hipnòtics, nocturns i silenciosos del cinema, com el Jeff Costello de El silencio de un hombre (Le Samoraï, Jean-Pierre Melville, 1967) o el Titta di Girolamo de Las consecuencias del amor (Le conseguenze dell’amore, Paolo Sorrentino, 2004). El teu lema preferit “Vive como si no hubiera un mañana, porque no lo hay” (Don Draper, Mad Men).
I el mes que ve... sotmetrem al Qüestionari Mata Hari el professor Jaime Vázquez