TERRITORI RONDES. 11 idees i propostes al voltant de les Rondes de Barcelona i el seu entorn

TERRITORI RONDES 11 idees i propostes al voltant de les Rondes de Barcelona i el seu entorn Edició: Barcelona Regional Autors: Josep Parcerisa · Álvaro Clua; Caterina Figuerola · Jordi Claret; Pich Architects · Built Architecture; Territorisxlm; Barcelona Regional; estudio Herreros · Mariona Benedito; Batlle i Roig; Arturo Frediani; Jaime Coll · Judith Leclerc; Miriam García -Landlab Laboratorio de Paisajes; Maria Rubert · Alex Giménez Disseny Gràfic i Coordinació de la col·lecció: Álvaro Clua Impressió: LLAR Digital SL Maig de 2019 © 2019, els autors Les imatges que tenen autoria pròpia es troben citades al peu corresponent ISBN: 978-84-120246-9-2

Barcelona Regional (ed.)

TERRITORI RONDES 11 idees i propostes al voltant de les Rondes de Barcelona i el seu entorn

Fa més de 25 anys que les Rondes fan la seva funció d’enginy arterial que connecta territoris.

Però les Rondes són també uns barris i uns paisatges afectats pel pas d’aquesta imponent infraestructura: és el territori Rondes. Un espai que, des dels Jocs Olímpics, ha estat objecte d’estudi i de transformació, i on permanentment s’han abocat noves perspectives. Els darrers anys, Barcelona Regional ha elaborat quatre grans estratègies (l’Agenda Besòs, el Pla Litoral, l’Estratègia del Delta del Llobregat i Barris de muntanya-Collserola) que agrupen diversos projectes amb la Ronda com a eix vertebrador.

Una selecció d’aquests projectes es recull al llibre “Rondes Barcelona. Present i Futur”, publicat amb motiu dels 25 anys de Barcelona Regional.

El llibre proposa una anàlisi polièdrica de les Rondes i inclou projectes, dades objectives i subjectives sobre les Rondes, així com la crònica de la iniciativa acadèmica anomenada Des-cobrir les Rondes.

Aquest llibre-resum de la col·lecció Territori Rondes és un pas més en aquesta reflexió. Les 11 propostes aquí presentades tenen com a objectiu exemplificar el potencial estratègic d’aquest territori per a donar resposta a problemes persistents i a oportunitats que exigeix la metròpoli: la urgència habitacional, el canvi climàtic, la mobilitat i la re-definició de la relació de la ciutat amb el territori que l’envolta.

GRAN VIA AL LÍMIT és una doble proposta per donar sentit als extrems de l’avinguda mestra de Barcelona.

Allà on la Gran Via creua els dos rius que entornen la metròpoli i les condicions urbanes es debiliten, imaginar nous escenaris esdevé imprescindible.

Aquest llibre explica una nova manera d’arribar al parc del Besòs i com fundar un nou barri al Delta del Llobregat.

Josep Parcerisa Álvaro Clua amb la col·laboració de Javier Morera, arquitecte Assistència de producció: Maria Sant, estudiant ETSAB

GRAN VIA AL LÍMIT

1 11

GRAN VIA AL LÍMIT Idees dibuixades per integrar el parc del Besòs i establir un barri metropolità al Llobregat

Parc 7,5Ha

jana Via Tra

El nou parc de la Gran Via s’estén sobre 7,5 Ha en una disposició que, des de la Via Trajana, suma les àrees de vials del nus i les que s’obren fins al nou Tanatori de Sant Adrià al carrer Carretera de Mataró.

Carr er C

arre

tera d

eM

atar ó

à

dri

Ta

A St. ori nat

18

TERRITORI RONDES

GRAN VIA AL LÍMIT

19

Pujant per la Catalana, la perspectiva dels passos sota els viaductes de l’autopista de Mataró produeix des del parc fluvial un efecte grandiós gràcies a la descomposició del mur i les noves terrasses del parc. L’aigua entretinguda multiplica la vegetació de ribera i convida a creuar pels nous guals inundables.

20

TERRITORI RONDES

Proposta per establir un nou barri metropolità al Llobregat

Javier Morera - MArqEtsab, 2018

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

EL PRAT DE LLOBREGAT

ZONA FRANCA

El principal obstacle per imaginar la Gran Via a ponent és el nus viari amb la B-10. A diferència del nus al riu Besòs, aquest és més massis i impenetrable, on únicament un fil peatonal empostissat ha aconseguit amb esforç fer evidents els escassos 800 metres entre Bellvitge i el riu Llobregat i els 1200 metres fins les primeres cases del Prat del Llobregat.

Tan propers i tan allunyats (!).

Es proposa convertir aquesta distància en una oportunitat urbanística i ambiental d’escala metropolitana.

GRAN VIA AL LÍMIT

21

El nus C31 / B10 està molt pròxim al nus B10 / B20 i les autopistes C31 i B20 són dos traçats arterials quasi paral·lels que vehiculen fluxes des de Castelldefels / aeroport a la ciutat central. La B20 està cridada a canalitzar-los mentre que la C31 pot reservar-se per solucions futures més integrades o experimentals.

Com a conseqüència convé adscriure al règim arterial segregat només aquells enllaços viaris imprescindibles.

Diagrama de canals arterials actualment existents...

Nus 20,8Ha L’impacte del nus viari de la B-10 es fa evident en aquesta fotografia. Com reconfigurar aquest artefacte propi de les perifèries urbanes per tal d’encaixarlo amb nous requeriments d’urbanitat i connectivitat sense afectar els fluxes arterials?

... i proposta de simplificació de nus viari (vermell) i noves vies urbanes (groc)

22

TERRITORI RONDES

Repensar el nus de la Gran Via amb la B-10 fa possible un nou Pla Màster on es proposa: - la formació d’un parc agrícola que multipliqui les previsions del PDU de L’H. fent-lo extensible fins el riu i cap a Almeda - Cornellà (verd) - la definició d’un nou barri (vermell) que apunti al Prat des de Bellvitge, identificat a través d’una nova Avinguda en diagonal.

- reordenació del sostre d’activitats previst als tres sectors del PDU de L’H amb una clara opció per caracteritzar la Gran Via com a eix de referència metropolità (groc).

Aquest projecte considera de forma integrada els teixits aquí identificats en groc i vermell, per tal de construir un nou districte amb mixticitat d´usos i que incorpori una política decidida de nou habitatge públic o cooperatiu.

EL PRAT DE LLOBREGAT

Aquesta superposició de la proposta sobre el PDU L’H mostra com la nova ordenació proposada recomposa l’edificabilitat prevista i dóna pautes per resoldre la seva relació amb el Llobregat.

En lloc d’una ordenació autoreferida i escampada, el Pla Màster proposa encaixar els teixits de nova creació amb els nous grans eixos territorials: Gran Via / Nova avinguda en diagonal / Feixa Llarga / l’Avinguda Paral·lela al Ferrocarril.

24

TERRITORI RONDES

Viadu cte d e

AVI N

GUD AP ARA

la Via

L·LE

LA

AL

FER

de Cam

ROC A

RRI

L

vista

ions pre

GRAN VIA AL LÍMIT

25

Simulació d’una mirada des del cor del nou barri, situat a l’extrem però encara dins del terme municipal de l’Hospitalet.

A l’altra banda del riu, el Prat de Llobregat.

Projectar el cobriment de la Ronda entre el Baró de Viver i Bon Pastor ofereix l’oportunitat d’una intervenció d’escala metropolitana per la seva mida i posició. A més a més de consolidar una façana límit de Barcelona i de guanyar un espai per a un passeig fluvial al front del Besòs, obliga a posar damunt la taula qüestions fonamentals pel futur de la ciutat com és la manca d’habitatge assequible, la relació amb una infraestructura viària de gran impacte però necessària, la mobilitat interurbana, la producció industrial a la ciutat, l’espai públic de gran escala i les noves formes de construir.

Repensar la infraestructura és un dels grans reptes de la ciutat contemporània. Proposem que la Ronda pugui esdevenir una infraestructura capaç d’assumir nous rols i de relacionar-se d’una nova forma amb la ciutat compacta.

Caterina Figuerola Jordi Claret amb la col·laboració de Raül Avilla Col·laboradors de despatx: Alicia Fernández, Frederic Villagrasa Estructura: BEST Costales-Jaén Pressupost: Xairó Associats Infografia: Squares-Josep Alcover Maqueta: Mohamed El Jaanin

2

VIURE AL BESÒS Estudi de la façana fluvial barcelonina del Besòs

28

TERRITORI RONDES

Repensem la relació infraestructura- habitatge - producció - parc fluvial

Donat un projecte teòric de cobriment de la ronda per l’arquitecte David Bravo...

Proposem...

Una ciutat amable que prioritzi usos de proximitat, transport públic i mobilitat a peu.

Una intervenció verda donant continuïtat al Parc Metropolità del Besòs.

Convivència de diversos usos, model de ciutat mixt en activitats, i escales: la infraestructura i el barri.

Mantenir l’ús industrial del polígon.

Millor connectivitat transversal: ponts per a vianants connecten les dues ciutats per sobre del Besòs.

Millor connectivitat metropolitana: estació intercanviadora de troleibús que formi part d’una nova xarxa.

Nous sòls que responen a un ús productiu de petits tallers i d’habitatges 100% HPO. Un sistema obert adaptable en moltes formalitzacions. Aquest estudi és una de les exemplificacions possibles.

Actuació per fases per facilitar-ne l’execució. No s’interromp el trànsit per la ronda en cap moment durant la construcció.

Construcció entre mitgeres, promocions d’escala petita per promoure les empreses locals.

Tècniques constructives i materials amb el menor impacte ambiental possible.

Cap a una infraestructura capaç.

La ronda és una màquina d’habitar.

VIURE AL BESÒS

29

Dades numèriques Solar recuperat: 45.000m2

1km de passeig fluvial 22.000m2 de espai públic

131 mill.€ plataforma ronda

137.000m3 de producció

14 mill. € sostre productiu

17.000m2 tallers/ equipaments

12 mill. € execució tallers

solar per 1.400 habitatges

0 € plataforma habitatges

105.000m2 HPO

114 mill. € execució habitatges

Estratègia de connectivitat Connexió longitudinal Baró de Viver amb Bon Pastor Connexió transversal Barcelona i Santa Coloma Execució sense aturar funcionament polígon i Ronda Presència del verd en l’espai públic i comunitari Node metropolità Connexió metropolitana d’escala territorial Estació de troleibús de la via circumval·lar Besòs-Llobregat Intercanviador amb transport interurbà 6 fases d’unitats d’actuació Possibilitat d’execució per fases autònomes Sistema obert adaptable a diferents situacions urbanes Construcció entre mitgeres, promocions d’escala petita Estructura prefabricada per al nous sòls Estructura de murs fusta per els habitatges Habitatge Creixement significatiu parc habitatge assequible 100% HPO amb diferents règims de tinença Tots els habitatges miren al polígon i al riu El sistema admet noves formes d’habitar Es recupera la tipologia d’habitatge-taller

Una nova mirada del que pot ser un polígon industrial dins del context urbà contemporani més enllà del model industrial clàssic. Fer compatible el teixit productiu al centre de la ciutat tot creant noves tipologies funcionals que estimulin el polígon industrial del Torrent de l’Estadella per transformar-lo en un nou barri, lligat a Sant Andreu i al Bon Pastor, connectat amb el futur parc lineal de La Sagrera. El projecte respon a cinc vectors: (1) reciclar les traces del parcel·lari existent, (2) consolidar el potencial de les infraestructures del lloc introduint nous nodes d’autosuficiència, (3) estimular un teixit alveolar, (4) introduir noves capes d’activitat per a un barri productiu mixt, (5) tot sense modificar la normativa urbanística vigent.

Pich Architects Felip Pich-Aguilera i Teresa Batlle www.picharchitects.com

Built Architecture Jaime Batlle, Diana Carbonell i Ignacio Arizu www.built.cat Col·laboradors: Jennifer Álvarez, (Built Architecture) Nino Mgeladze, Lucciana Viteri (UIC School of Architecture)

Pich Architects Built Architecture

PORT DE L’ESTADELLA

Antizoning per a una ciutat productiva

La Plataforma del Zoo és un espai de 12,3 Ha situat al litoral, on estava prevista la construcció del zoo marí.

El present estudi obre la porta a la reprogramació d’aquest àmbit, responent a la voluntat de connectar Barcelona amb el mar i d’oferir activitats vinculades amb l’aigua. Es busca reformular el model de waterfront de la ciutat per a afavorir una mixtura i cohesió social.

Aquest document proposa la recuperació de la maritimitat de Barcelona desde quatre estratègies de reprogramació en quatre escenaris temporals diferents.

Laia Grau Balagueró Mònica Beguer Jornet Territorisxlm Amb la col·laboració de Teodora Kraleva, Laura Belenguer, Miquel Benedito, Pol Clusella, Helena Cruz, Míriam Robles

4 BARCELONA CIUTAT MARÍTIMA Estratègies de reprogramació de la plataforma del Zoo marí

Sembla impossible, però el Passeig Marítim de Barcelona, referent internacional per la seva obertura al mar, finalitza en dues grans esplanades, ambdues ocupades per usos privatius en l’actualitat: la primera, per cotxes, i la segona s‘utilitza puntualment per a grans esdeveniments. Aquesta és la situació del front marítim de Sant Martí: un total de 1 hectàrees a primera línia de mar, encara per definir i incorporar a l’imaginari col·lectiu.

El projecte, per encàrrec i amb el seguiment de l’Ajuntament de Barcelona (Model Urbà. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona) proposa la transformació de l’aparcament en un parc lineal arran de mar que es perllonga fins al Fòrum per a millorar la resiliència de la costa vers els efectes del canvi climàtic i reactivar un nou model de vinculació de la ciutat amb el seu litoral.

Barcelona Regional Projecte realitzat per encàrrec i amb el seguiment de l’Ajuntament de Barcelona (Model Urbà. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona).

5

Barcelona Regional

DE PARKING

A PARC El nou passeig marĂ­tim de Llevant

70

Un parc arran del mar

TERRITORI RONDES

DE PARKING A PARC

71

La configuració del parc passa per la creació d’una gran pineda litoral de grans geometries verdes que incorpori espais equipats amb un passeig principal a primera línia de mar i un carril bici al costat muntanya, creant un nou paisatge litoral. Aquesta morfologia s’estén per la plataforma i cap al Fòrum amb variacions al llarg de la línia de costa.

Els molls de Marina i Mestral conformen el diedre amb el qual el Port Olímpic es relaciona amb la ciutat, continuant la seva trama urbana i resolent els seus programes més intensos i urbans.

Aquest projecte proposa la transformació d’aquests enclavaments en un complex d’activitats relatives a la condició marítima de Barcelona, des de les més lúdiques dels solàriums del Moll de Marina a les més científiques del Museu de les Ciències del Mar, passant pel Mercat / Fira d’aficions del moll de Mestral. Amb tot això, el Port Olímpic s’entrega als ciutadans convertit en un espai públic més de la trama urbana, inclusiu, socialitzador i multiprogramat. Tots els programes aquí exposats tenen quatre dimensions superposades: la trobada entre les persones, l’educació, l’oci i la generació de nous formats d’economia blava.

estudio Herreros Mariona Benedito amb la col·laboració de Martha Sosa Dias, Gabriela Barrera, Beatriz Salinas, avier Isart, Miquel Benedito

6 PORT PLAÇA Propostes de programació i ordenació urbana en l’àmbit del Moll de Marina i Mestral del Port Olímpic de Barcelona

94

TERRITORI RONDES

Museu Ciències del Mar

Museu Ciències del Mar

Complex Aquàtic

PORT PLAร A

95

Connexiรณ Marina - Mestral

Connexiรณ Plaรงa Mestral - Platja

Complex AquĂ tic

PASSOS CAP AL MAR: Noves oportunitats per a millorar la connectivitat ciutat – Ciutadella – mar analitza el paper que poden jugar els espais lliures de la Ciutadella i el seu entorn per tal de recuperar la connexió amb el mar.

A través de l’estudi del Passeig de Circumval·lació, la platja de vies i el Parc Zoològic, es planteja una proposta que es pot desenvolupar per fases i que permeti el perllongament del tramvia al Passeig de Circumval·lació generant una nova centralitat metropolitana entre l’Eixample, Ciutat Vella, la Ciutadella i la Barceloneta.

Batlle i Roig Arquitectura, SLP - Enric Batlle, Joan Roig i Iván Sánchez amb la col·laboració de: Clàudia Amías, Alberto González, Berta Vilar, Livia Valentini, Carmen Guerrero i Laura Florentín

7 PASSOS CAP AL MAR Noves oportunitats per a millorar la connectivitat de la ciutat - Ciutadella - mar

106

TERRITORI RONDES

Proposta

El perllongament del tramvia pel nou Passeig de Circumval·lació esdevé un element clau per a la centralitat, ja que connecta l’Eixample, Ciutat Vella, Sant Martí i la Barceloneta a través de la Ciutadella.

PASSOS CAP AL MAR

107

108

TERRITORI RONDES

PASSOS CAP AL MAR

109

Barcelona -que porta més d’un segle lamentant-se de la manca de zones verdes- no sap que té el seu propi “Central Park” a tocar de Ciutat Vella. El Parc de Montjuïc, ai las, no és capaç d’arribar a la ciutat, ni la ciutat de pujar-ne espontàniament. La muntanya tampoc es pot vorejar pel litoral ni circumval·lar per dalt.

QUATRE HISTÒRIES DE MONTJUÏC és l’anticipació utòpica de sengles escenaris on la muntanya ha esdevingut un autèntic paisatge quotidià. Tant de bo serveixin per a realimentar els corresponents processos participatius i per a inspirar els projectes derivats!

Arturo Frediani amb la col·laboració de Lara Alcaina, Miriam del Castillo, Joaquim Domènech, Ana Rodríguez, Jaime Salazar, arquitectes

8

QUATRE HISTÒRIES DE MONTJUÏC Estratègies per al vessant marítim de la muntanya

114

TERRITORI RONDES

Les dues desconnexions de Montjuïc La culpa no és, com hom pugui arribar a pensar, purament geogràfica, perqu la muntanya està envoltada per barris populosos per totes bandes menys pel port. i ont u c no és c ntrica, és bàsicament per la falta de connexió entre els seus dos barris litorals, i tanmateix per la manca de connexió entre la ciutat circumdant i el mateix parc.

D’una banda les infraestructures del vessant litoral de la muntanya aixequen una barrera entre la Ciutat ella i es arines, els dos barris més poblats de arcelona. a Ronda del itoral, el port i les vies del tren fragmenten el paisatge i impedeixen l’encreuament de vianants, bicicletes i transport públic.

D’una altra, les raons que ont u c sigui un parc urbà desconnectat de la ciutat són complexes, no sent el desnivell la més important ni la seva hist ria la menys. Existeixen parcs urbans reeixits en muntanyes semblants, per són paisatges que baixen i s’escampen per la ciutat, mentre que a arcelona és la ciutat la que grimpa pel seu pendent i la urbanitza.

Les dues desconnexions que fan de Montjuïc una muntanya perifèrica són, en resum, la desconnexió horitzontal entre els seus barris litorals, i la desconnexió vertical entre el parc i la ciutat.

QUATRE HISTÒRIES DE MONTJUÏC

Propostes es propostes per al vessant litoral de ontu c que aqu presentem en format de c mic són totes elles experi ncies encara impossibles. asse os amb bicicleta, recorreguts a peu, tra ectes amb autobús i ascensos amb escales mecàniques que responen estrat gicament a aquestes dues discontinu tats en la forma i en el temps.

Les nostres propostes treballen:

1. La connexió per als vianants, ciclable i de transport públic pel port entre Colom i el Passeig de la Zona Franca.

115

2. Què fer amb el tauler de la Ronda Litoral quan quedi obsolet d’acord amb un hipotètic escenari futur.

I, complementàriament:

3. Unes escales mecàniques que uneixin de manera efectiva la ciutat vella amb la cota interessant de Montjuïc.

4. La possibilitat de tancar un recorregut al voltant de la muntanya de Montjuïc, a aquesta mateixa cota interessant per als vianants i ciclable.

TERRITORI RONDES

Actuació 3 Escales mecàniques Des del centre de la ciutat fins a la cota interessant de Montjuïc, a Miramar Entenem per cota interessant aquella estreta fran a d’alçades, en concret entre i metres sobre el nivell del mar, ben comunicada per l’eix de l’Av. iramar/Av. de l’Estadi, en la qual s’acumulen la ma or part dels equipaments de la muntanya de ont u c. o és la primera vegada que es proposa un remuntador mecànic en el lloc on la muntanya s’aboca sobre la costa. ert i e Corbusier van dibuixar el un ascensor des del orrot fins al castell en el context del seu la acià.

Forgas Arquitectes han proposat en temps relativament recents unes escales mecàniques en

l’emplaçament que ocuparien les sim triques a les de Forestier, aix com un ascensor que assoleix la cota de la terminal del telef ric.

En la nostra opinió tots dos remuntadors confien, com a ho va fer el mateix Forestier, en qu el vianant arribarà a la vertical de l’esplanada de iramar de manera natural. osaltres no estem d’acord, a que tant les escales de Forestier com les de Forgas arrenquen d’un lloc a massa apartat del pols quotidià de la ciutat. s de cabdal importància, en la nostra opinió, que les escales mecàniques parteixin d’un lloc bulliciós de la ciutat - oble ec- i s’adaptin de manera natural al relleu que ascendeix des del l mit litoral mentre s’acosten gradualment a la plataforma de iramar, a cota .

unt on la nova escala mecànica es creua amb el cam de terra que porta als ardins Costa i lobera.

QUATRE HISTÒRIES DE MONTJUÏC

A difer ncia de les de Forestier a l’esquerra de la imatge les noves escales mecàniques s’apropen a la ciutat.

El vest bul de la muntanya cobreix completament l’actual aparcament dels bombers en primer pla .

TERRITORI RONDES

Actuació 4 Circumval·lació de Montjuïc Actualment no es pot circumval·lar la muntanya de ont u c. Aquest és un dels més grans hàndicaps del ma or parc urbà de arcelona.

Aix és degut al fet que no existeix cap recorregut en el vessant litoral -la cara oculta - de la muntanya.

La nostra proposta inclou un tram de recorregut per als vianants i ciclable que, partint de la plataforma de iramar ens porti fins al Far de ont u c i futur Centre d’Interpretació de ont u c i d’aqu a la cota alta del cementiri de ont u c a un lloc des d’on hom pugui connectar novament amb la cara visible de la muntanya, per a aix tancar un cercle avui impossible.

Es tracta d’un recorregut esc nic per a bicicletes i vianants que aprofita parcialment una antiga senda que unia el castell amb el far, el pendent mit à del qual no supera el . sa dir, es tracta d’un recorregut confortable tant per als vianants com per a les bicicletes.

erspectiva a ria de la primera meitat del recorregut. ara i iriam estan a punt de prendre la segona de les corbes. Els vianants creuen per sota del carril bici. El seu recorregut roman sempre a la part baixa del vessant mentre que el ciclable , m es situa a l’alta per motius de seguretat. a il·luminació del tra ecte és sempre indirecta amb ruixadors de murals dirigits al terra per a respectar l’espai natural tot tenint cura de la seguretat de la usuària.

L’objectiu de l’estudi és el de retrobar la identitat del lloc i la maritimitat dels usos que han de configurar el futur espai cívic i urbà del Moll de Sant Bertran, al peu del Morrot. Proposem 6 actuacions que permetin generar una ciutat ‘pluridimensional’, un lloc amb potencial per generar múltiples activitats marítimes, mai tancades, un lloc en evolució: • Re-Programar les Naus de Sant Bertran en Escola del Mar i l’edifici de Correus en habitatges socials • Re-Habitar el Port. Apropar Poble Sec a primera línia • Re-Urbanitzar el Port, eliminar tanques, recuperar espai públic ple d’activitats • Re-Definir el perfil del front marítim, compatible amb activitats nàutiques • Re-Naturalitzar la plataforma alliberada pel soterrament de la ronda • Re-Connectar els circuits de golondrines, els carrers de Poble Sec i Miramar

Jaime Coll · Judith Leclerc, COLL-LECLERC, Arquitectos SLP amb la col·laboració de Carla Blanch, Manuel Giró, David Mesa

9 A PRIMERA LÍNIA Estudi de la connexió cívica i viària als horts de Sant Beltran

TERRITORI RONDES

35 fitxes

52

venció

Estratègies d’intervenció

r / banyar-se / passejar a peu i en barca / ar Als anys 40 l’escullera era m s un escenari pícnic amb taules, pesca amb molls de fusta, ar/ terra era porós i no era un cul-de-sac ja que amb les olondrines. PROPOSEM redefinir el límit ertran per permetre aquestes activitats de manera denada.

ar i Cel dinar musclos i sardina sobre el Restaura t observar / revetlles d’estiu.

PROPOSEM recuperar un organitzat er dinar al costat del mar amb productes del mar.

A PRIMERA LÍNIA

Estratègies d’intervenció

ar i 1933.

Cel Restaurant P cnic.

Estudi de la connexió cívica i viària als horts de Sant Bertran

53

Estratègies d’intervenció

ar i Cel dinar musclosRestaura i sardinat sobre ar i Cel el mar dinar / musclos i sardina sobre el mar / Restaura t observar / revetlles d’estiu. PROPOSEM observar recuperar / revetlles un d’estiu. espai PROPOSEM recuperar un espai organitzat er dinar al costat del mar amb organitzat producteserdel dinar mar. al costat del mar amb productes del mar.

mar / espai

Restaurant

Restaurant

ar i Cel

Porta Coeli

Restaurant ar i Cel Restaurant Porta Coeli

Restaurant Porta Coeli

Vista Vista del far del de l’escullera far de amb l’escullera la teVista del far de amb l’escullera laamb tela tear i Cel. 1950’s. rrassaar i Cel. ar 1950’s. i Cel. 1950’s. rrassa rrassa del restaurant del restaurant del restaurant

Plataformes de pesca Bany

< scullera. 1956.

18 17

Esq. Pescadors, 1970.

Dta. Banyistes, 1950.

ar i Cel + Porta Coeli

Far i

Any de construcció

1926-88 Far i Restaurant

Arquitecte

-

Arquitecte

-

Web referència

-

Web referència

-

Far, restauració

Variació temp. usos

Far, restauració Variació temp. usos

Catalogació/Protecció

-

Catalogació/Protecció

-

Diagnosi

Passeig de l’Escullera és un lloc indissociable de ció el 1904 arran d’un projecte que va dissenyar ant part de la vida dels habitants del port i la ciutat. òria en els anys quaranta del segle passat, quan ar musclos i sardines a l’emblemàtic restaurant quez Montalbán va esmentar en una de les seves

fi dels anys cinquanta, l escullera es va convertir ccedir en cotxe, però fa temps que els vehicles teot arribar en cotxe fins al començament de l’espigó s d’allà al costat del mar.

té cinc quilòmetres de longitud i, després de nvertit en un lloc perfecte per a molts ar elo a at ) a alguns pescadors. (

ar i Cel ; 1970-00 Restaurant Porta Coeli

% superfície en ús

60

Far, restauració

Diagnosi Va ser a l’any 1926 quan, un cop enllestides Va ser a les l’anyobres 1926del quan, nou un farcop queenllestides tancava elles obres del nou far que tancava el , que aviat trencaones del port, es va obrir a la seva trencaones base un del bar-restaurant, port, es va obrir el ara ilaCel seva base un bar-restaurant, el ar i Cel , que aviat va començar a fer-se popular entre els va barcelonins. començar a Per fer-se arribar-hi popularcalia entreferels una barcelonins. llarga Per arribar-hi calia fer una llarga passejada fins a l’extrem de l’escullerapassejada o agafar un finsdels a l’extrem vaixellsde del’escullera transport col o agafar lectiu un dels vaixells de transport col lectiu (aleshores coneguts com gaviotas ) que(aleshores sortien des coneguts del Portal com de la gaviotas Pau. ) que sortien des del Portal de la Pau.

Coeli . recuperat amb el nom de Porta Coeli .

Acabada la Guerra el far va ser refet i elAcabada restaurant la Guerra recuperat el far amb vaelser nom refet dei Porta el restaurant Musclos i sardines eren els plats més populars.

Musclos iPescadors, sardines eren parelles els plats i algun mésturista populars. n’eren Pescadors, parelles i algun turista n’eren els clients m s habituals. Arribar-hi continuava els clients suposant m s habituals. un llarg passeig.

Arribar-hiNomés continuava gràcies suposant un llarg passeig. Només gràcies a les populars golondrines i gaviotas a, que les populars continuaven golondrines tenint el iseu gaviotas final de , que trajecte continuaven tenint el seu final de trajecte allà mateix, es podia assegurar unaallà mínima mateix, clientela. es podia Excepcionalment assegurar unadurant mínima lesclientela. Excepcionalment durant les revetlles de l’estiu (Sant Joan, Sant Pererevetlles i Sant Jaume) de l’estiu el restaurant (Sant Joan,romania Sant Pere obert i Sant totaJaume) la el restaurant romania obert tota la nit i s’hi organitzaven balls amb orquestra nitsobre i s’hi organitzaven la terrassa que balls hi havia amb orquestra sota el far.sobre la terrassa que hi havia sota el far.

A partir de 1959 els cotxes ja van poder arribar al final del trencaones, amb la qual cosa el negoci se’n va beneficiar considerablement. El 1967 les autoritats portuàries van acordar l’enderrocament del far (desaparegut definitivament el 1968), per tal d’allargar el dic del trencaones. Fou aleshores quan els propietaris van haver de reformular el negoci i aixecar un nou Porta Coeli . Els canvis que va comportar la Barcelona Olímpica van suposar però, l’inici de la decadència del Porta Coeli . Va tancar el 2000.

A partir de 1959 els cotxes ja van poderAarribar partir al definal 1959 del elstrencaones, cotxes ja van amb poder la qual arribar cosaalelfinal del trencaones, amb la qual cosa el negoci se’n va beneficiar considerablement. negoci Else’n 1967vales beneficiar autoritatsconsiderablement. portuàries van acordar El 1967 les autoritats portuàries van acordar l’enderrocament del far (desaparegut definitivament l’enderrocament el 1968), del farper (desaparegut tal d’allargar definitivament el dic del el 1968), per tal d’allargar el dic del trencaones. Fou aleshores quan els propietaris trencaones.van Fouhaver aleshores de reformular quan els elpropietaris negoci i van haver de reformular el negoci i que va Barcelona . Els canvis Olímpica que van va comportar la Barcelona Olímpica van aixecar un nou Porta Coeli . Els canvis aixecar uncomportar nou Porta laCoeli suposar però, l’inici de la decadència del suposar però,. Va l’inici de laeldecadència del Porta Coeli . Va tancar el 2000.

Porta Coeli tancar 2000.

35 fitxes.

< <

<

Interior Interior del restaurant del restaurant ar i Cel. 1925.

Interior ar del restaurant i Cel.ar1925. i Cel. 1925.

Detall Detall d’unad’una postal del restaurant postal del Detallrestaurant d’una postal del restaurant Porta Coeli.

Porta Porta CoeliCoeli . .

-

% superfície en ús

Acabada la Guerra el far va ser refet i el restaurant recuperat amb el nom de Porta Coeli .

Musclos i sardines eren els plats més populars. Pescadors, parelles i algun turista n’eren els clients m s habituals. Arribar-hi continuava suposant un llarg passeig. Només gràcies a les populars golondrines i gaviotas , que continuaven tenint el seu final de trajecte allà mateix, es podia assegurar una mínima clientela. Excepcionalment durant les revetlles de l’estiu (Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume) el restaurant romania obert tota la nit i s’hi organitzaven balls amb orquestra sobre la terrassa que hi havia sota el far.

A PRIMERA LÍNIA

Estratègies d’intervenció

Catalogació/Protecció

Va ser a l’any 1926 quan, un cop enllestides les obres del nou far que tancava Diagnosi el ar i Cel , que aviat trencaones del port, es va obrir a la seva base un bar-restaurant, el va començar a fer-se popular entre els barcelonins. Per arribar-hi calia fer una llarga passejada fins a l’extrem de l’escullera o agafar un dels vaixells de transport col lectiu (aleshores coneguts com gaviotas ) que sortien des del Portal de la Pau.

ESTUDI DE LA CONNEXIÓ CIVICA I VIARIA ALS HORTS DE SANT BERTRAN Febrer 2019

enció

ar i Cel + Porta Coeli

ar i Cel ; 1970-00 Restaurant Porta Coeli ar i Cel ; 1970-00 Restaurant Porta Coeli 1926-88 FarAny i Restaurant 1926-88 Far i Restaurant de construcció -

-

% superfície en ús

exió del peu de l’escala de Forestier amb el Moll de forma més fluïda, parant atenció a l’accessibilitat i ana de la solució.

17 ar i Cel + Porta Coeli Far i

Any de construcció Arquitecte

Web referència Variació temp. usos

<

Far i

<<

<

Passeig de l’

17

ESTUDI DE BERTRAN LA CONNEXIÓ CIVICA ESTUDI I VIARIADE ALS LAHORTS CONNEXIÓ DE SANT CIVICA BERTRAN I VIARIA ALS HORTS DE SANT Identitat i Història ESTUDI DE LA CONNEXIÓ CIVICA I VIARIA ALS HORTS DE SANT 35BERTRAN fitxes.

Identitat 35 fitxes. Identitat i Història i Història 35 fitxes. Identitat i Història Febrer 2019 Febrer 2019 Febrer 2019

M4

Estudi de la connexió cívica i viària als horts de Sant Bertran

61

M4

70

A PRIMERA LÍNIA

Estudi de la connexió cívica i viària als horts de Sant Bertran

M4 M4

71

Estratègies d’intervenció

Proposem la connexió del peu de l’escala Proposem de Forestier la connexió amb eldel Moll peu dede l’escala de Forestier amb el Moll de Sant Bertran d’una forma més fluïda, parant Sant Bertran atenciód’una a l’accessibilitat forma més fluïda, i parant atenció a l’accessibilitat i a la integració urbana de la solució. a la integració urbana de la solució.

Vista Vista del projecte del projecte de les escales de Vistales del projecte escales de les escales Forestier.

Forestier.

Forestier.

< <

<

27

HotelEscala Forestier Plaça de l’Armada

Escala Forestier

Pla Bosch i Aymerich

Escala Forestier

Any de construcció

1919-1929Any de construcció

1919-1929

Arquitecte

J.C.N.Forestier, N.M. Rubió i Tudurí Arquitecte

de construcció J.C.N.Forestier, N.M.Any Rubió i Tudurí

Estil

Noucentista Estil

Web referència

Catalogació/Protecció % superfície en ús Diagnosi

<<

Plaça de l’Armada

21

Escala Forestier

gà a Forestier el projecte de Miramar. Aquest Variació ur- temp. usos sc de Boulogne de París, autor del parc de María nos Aires de 1925, entre les seves obres més coés a Miramar de forma més raonable i econòmica Font i Sagnier, amb menys edificis i més jardineria. ’obelisc superior es contraposa amb l’esgraonada

deconstru t.

Hotel

22 21

tt

a ora at ie o Web te referència

Noucentista ell e e t tt a ora te

Arquitecte atWeb ie o ellreferència e e t

<

Jardins Jardins de Miramar, de Miramar, Jardins de Miramar, segon segon projecte.1923. projecte.1923. segon projecte.1923.

Escala Forestier

Esq. Esq. Itinerari Itinerari actual. actual.

Esq. Itinerari actual.

Dta. Dta. IniciInici de l’escala de Forestier. l’escala Dta.Forestier.

Inici de l’escala Forestier.

Estat Estat actual. actual.

Estat actual.

1966

27 26

26

Pla Montjuïc: Bonet, Bohigas,Pla Martorell Montjuïc: Bonet, Bohigas, Martorell

Any de construcció

1964-1969 Any de construcció

Arquitecte

Antoni Bonet, Josep Martorell, Oriol Bohigas Antoni Bonet, Josep Martorell, Oriol Bohigas Arquitecte

Josep Maria Bosch i Aymerich

Web referència

-

-

Variació temp. usos

Projecte (noVariació realitzat)temp. usos

Projecte (no realitzat) temp.

Jardins: “Fou Josep Cambó Jardins: a Forestier “Fou Josep el Variació projecte Cambó qui de Miramar. encarregà Aquest a Forestier ur-usos el projecte de Miramar. Aquest urVariació temp. usosqui encarregà banista i paisatgista, conservador del banista Bosc dei paisatgista, Boulogne de conservador París, autor del del Bosc parc de Boulogne María de París, autor del parc-de María Catalogació/Protecció Luisa de Sevilla i coautor del Pla de Buenos Luisa de Aires Sevilla de 1925, i coautor entre delles Plaseves de Buenos obres més Airescode 1925, entre les seves obres més co% superfície en ús negudes, resolgué el problema de l’accés negudes, a Miramar resolgué de el forma problema més raonable de l’accés i econòmica a Miramar de forma més raonable i econòmica

Web referència

1964-1969 Projecte (no realitzat)

Catalogació/Protecció

-

Catalogació/Protecció

-

superfície/ % en ús

-

superfície/ % en ús

-

Diagnosi

Aquest projecte estava condicionat per Aquest la situació projecte topogràfica estava on condicionat s’anava aper implantar. la situació Per topogràfica on s’anava a implantar. Per Diagnosi una banda, la muntanya i per l’altra la vista una banda, a la Mediterrània. la muntanyaLai per primera l’altraetapa la vista consistia a la Mediterrània. La primera etapa consistia en la creació d’un barri residencial que en mantingués la creacióels d’un seus barri vincles residencial amb laque ciutat mantingués i alhora els seus vincles amb la ciutat i alhora aprofités les vistes al mar. aprofités les vistes al mar.

projecte d’urbanització que Bosch i Aymerich plantejà per a la vessant de mar de la Diagnosi que el projecte encarregat prèviamentque a Font el projecte i Sagnier, encarregat amb menys prèviament edificis i més a Font jardineria. i Sagnier, amb menys edificis i més El jardineria. mun-tanya de Montjuïc segueix la línia dels plantejaments del Pla Bonet. De la mateixa L’axialitat vertical central subratllada per L’axialitat l’obeliscvertical superior central es contraposa subratllada amb perl’esgraonada l’obelisc superior es contraposa amb l’esgraonada manera que Bonet, Bosch i Aymerich cus les torres amb un sòcol paral·lel a la ronda, per horitzontalitat de les terrasses” horitzontalitat de les terrasses” tal d’establir un front continu. La principal diferència en aquest cas rau en una menor C (Béns amb elements d’interès) C (Béns amb elements d’interès) Catalogació/Protecció dispersió dels habitatges, que es condensen en tipologies de torre més compactes, 100 100 % superfície en ús seguint els models especulatius de fronts marítims amb els que s’han desenvolupat altres àrees del nostre litoral. Per altra banda, el projecte d’Aymerich es restringeix a la El projecteDiagnosi original es troba parcialment El projecte deconstru original t. es troba parcialment deconstru t. part baixa de la muntanya, amb una única via de servei com a punt de connexió entre les edificacions.

El caràcter general del barri provenia d’un El caràcter sòcol de general blocs del continus barri provenia paral·lels d’un a la Ronda sòcol de blocs continus paral·lels a la Ronda Litoral. Al capdamunt de la vessant es situava Litoral. Al un capdamunt extens conjunt de la terrassat. vessant Es es buscava situava un unextens conjunt terrassat. Es buscava un barri que no fos aliè a la vida urbana existent barri que perno mitjà fos de alièl’establiment a la vida urbana de plantes existent baixes per mitjà de l’establiment de plantes baixes comercials en carrers i places, evitant una comercials zonificació en carrers rígida d’usos. i places, Amb evitant això una es pretenia zonificació rígida d’usos. Amb això es pretenia recrear la situació de les antigues ciutats recrear europees. la situació de les antigues ciutats europees.

ESTUDI DE LA CONNEXIÓ CIVICA I VIARIA ALS HORTS DE SANT ESTUDI DE BERTRAN LA CONNEXIÓ CIVICA ESTUDI I VIARIA DE ALS LA CONNEXIÓ HORTS DECIVICA SANT BERTRAN I VIARIA ALS HORTS DE SANT BERTRAN ESTUDI DE LA CONNEXIÓ CIVICA I VIARIA ALS HORTS DE SANT ESTUDI DE BERTRAN LA CONNEXIÓ CIVICAESTUDI I VIARIADE ALS LAHORTS CONNEXIÓ DE SANT CIVICA BERTRAN I VIARIA ALS HORTS DE SANT 35 fitxes.

Identitat 35BERTRAN fitxes.

Identitat 35 fitxes. Identitat i Història i Història 35 fitxes. Identitat i Història 35 fitxes. Identitat i Història i Història 35 fitxes. Identitat i Història Febrer 2019 Febrer 2019 Febrer 2019 Febrer 2019 Febrer 2019 Febrer 2019

M4

M4 M4

M4

M4 M4

A PRIMERA LÍNIA

Diagnòstic: 01

05

es noves construccions estan especialitzades funcionalment, no tenen mescla d’usos i per tant serveixen per a una activitat concreta, dif cilment reprogramables, amb horari limitat, i a llats de l’accés públic: noves terminals de creuers, oficines del port, zona de contenidors i grues, arina del ort ell.

aixa qualitat dels edificis portuaris: les darreres construccions que es pot considerar que tenen qualitat com per a conservar-se són les aus de ant ertran. A partir dels anys les construccions són més i més industrials.

02

ul·la accessibilitat a les infraestructures portuàries. Grues, contenidors, escullera, magatzems, pescadors, llot a, dic sec, arina del ort ell. El port està totalment sectoritzat i a llat de la ciutat.

o són edificis sist mics, connectats a les xarxes de transports: les terminals de creuers necessiten els taxis a l’escullera, el mateix a la terminal de Grimaldi, la torre de aume I no té aturada...

03 o són edificis de morfologia h brida: l’Hotel Vela és simplement un hotel, el Desigual podria estar en un pol gon, els restaurants han desaparegut de la plat a de la arceloneta, de l’escullera...

04 aixa qualitat arquitect nica dels edificis públics. El port ha patit enderrocs sistemàtics de tots els edificis, que no s’han substitu t o on s’han constru t peces amb baixa qualitat. Començant per l’hotel niversal del actual asseig de Colom de Dom nech i ontaner, o el Club ar tim de agnier, probablement les peces més valuoses, els enderrocs del Club àutic flotant, les terminals ar times de alears, els anys de ant ebastià, el Far i els restaurants de l’escullera, el embulls i tot l’emmagatzematge del ort ell i oll de arcelona, tot aix ha desfigurat, trencat la coher ncia de les ordenacions del i .

06

07 aixa qualitat dels espais públics. i en el i la ciutat configurava el port, avui dia és un territori franc, lloc de vehicles de transport, grans rotondes, duanes, i abs ncia total de passeigs.

08 erfil mar tim que no permet apropar-se a l’aigua. Excepte al oll de la Fusta i el aremàgnum, tot el ort ell i escullera, està separat de l’aigua per bancs, baranes, barreres.

09 Discontinu tat en els circuits. Actualment el telef ric és un mit à de transport per a turistes, el mateix que les golondrines que fan un circuit obert, sense parades. Ara la golondrina s’anuncia com el mit à per veure arcelona des del mar o anar a veure els creuers . i bé aix pot tenir inter s tur stic, creiem que ha desnaturalitzat el seu origen.

10 Observatoris mal situats: miradors no públics Hotel Vela , terrasses lluny del mar, passeig amb poc inter s escullera actual i nova marina .

TERRITORI RONDES

Proposem Proposem 6 actuacions que permetin generar, tal i com entenia la ciutat Vázquez Montalbán, una ciutat “pluridimensional”, un lloc ric en “franges de percepció” amb potencial per generar múltiples activitats marítimes, mai tancades, un lloc en constant canvi, en evolució: 01 Re-Programar els edificis Re-activar els edificis existents del port amb programes h brids, amb qualitats dels edificis clàssics que hem explicat en les fitxes i en l’Atles Tipològic: qualitats espaials proporcions , bioclimàtiques, de confort, de materials.

La re-programació considerarà grans terrasses, façanes al sud amb ardins d’hivern i grans finestrals, façanes a nord més urbanes, edificis de programa i morfologia h brida, sist mics, ben connectats amb la ciutat i el port. a. Naus de Sant Bertran roposem el trasllat de l’IE Consell de Cent a les naus del oll de ant ertran, aprofitant les grans llums i la posició estrat gica en front del mar per fundar la nova Escola del ar. uxtaposem al programa de l’Escola, l’Escola de Formació de arxaire i altres locals demanats per les entitats del port per a reunir educació amb formació i diversió. ubstitu m la façana opaca per una transparent, més mar tima, una vitrina.

Una segona opció és mantenir les naus o part de les naus de ant ertran com part del circuit muse stic del , per exemple magatzems visitables del museu diversos museus segueixen aquesta tend ncia de magatzem visitables , doncs de fet a hi ha un vaixell d’ poca actualment. Aix crearia una xarxa de llocs on el mateix lloc és part del museu, tal i com ha fet el useu d’ ist ria de arcelona A. D’aquesta manera les naus de ant ertran crearien un pol cap al sud que es podria complementar amb visites a vaixells i oficis mariners.

b. Edifici de Correus roposem convertir l’edifici de correus en un edifici h brid amb una planta baixa que absorbeix tot el trànsit de visitants de la Rambla i el oble ec, i una planta primera i segona habitades pels habitants del ort, re-allotats entorn a un gran atri central bioclimàtic i una coberta/terrassa mirador cap al oll de onent.

02 Re-Habitar al port Es restableix la connexió visual al mar eliminant els edificis d’habitatges del asseig . Carner que a més a més no assoleixen els criteris d’habitabilitat vigents. a. Es proposa re-ubicar els seus habitants, molt arrelats a la mar, en les plantes superior de l’edifici de correus, a comentat al punt anterior. b. roposem edificar el front de oble ec amb habitatges en mig d’un parc, estirant el teixit urbà fins a conformar el passeig mar tim de oble ec. D’aquesta manera, transformem els ardins de alter en amin en un ard habitat.

03 Re-Urbanitzar el port artim de l’estudi de Barcelona Regional per la reforma de la Ronda itoral al pas pel orrot: transformació de la Ronda actual en una via urbana amb transport públic i passeig per vianants i soterrament dels dos carrils per sota del oll de ant ertran i modificació de la rotonda actual de a Carbonera per transformar-la en una plaça urbana.

Aquest punt de partida permet re-urbanitzar l’àrea del oll de ant ertran i que passi a formar part de la ciutat, és a dir, dotar-la d’urbanitat segons les seg ents actuacions: a. Es restableix la connexió directa amb el mar proposant l’eliminació de les Terminals dels Ferrys i de l’aparcament ad acent i possible trasllat al contradic, que ocasionalment a fan servir per a aquest fi. ’estudi de la recent remodelació exitosa del ort ell de arsella ens suggereix una eliminació de les barreres f siques i visuals en primera l nia de mar i un tractament unitari de l’espai recuperat. a tro-

A PRIMERA LÍNIA bada de la ciutat amb la mar ha de ser un l mit molt més porós, com ho era abans. b. Eliminació de les tanques provisionals en front de l’edifici d’ isenda per permetre la connexió visual del oll de ant ertran des de Colom. c. a mida del oll de ant ertran és excessiva pel que proposem edificar una gran p rgola, lleugera, un umbracle desprogramat per acollir esdeveniments especials Barcelona World Race , mercats temporals... d. egons hem indicat a l’Atles Pintoresc, al port hi ha elements que malgrat no són grans edificis, ni estan catalogats, s’han de mantenir com elements amb una forta identitat mar tima: vegetació palmeres, ombús s mbols r tols , escultures, visuals veure i apropar-se al mar sense barreres , materials llambordes sota el paviment al oll de la Fusta o activitats pesca, bany, rem, navegació .

0 Re-Definir la morfologia del perfil marítim. Mullar el litoral a. robada amb el mar. ’operació exitosa de la gran plaça de l’ pera en el port d’ slo o del asseig ar tim de lora a Albània tenen un element en comú: la trobada directa de l’espai públic amb l’aigua, mit ançant un suau pendent slo o escales corregudes lora . er tant, proposem modificar la secció del oll de ant ertran amb una gran escalinata/rampa que permeti men ar, observar, banyar-se, passe ar a peu i en barca, embarcar, pescar, de manera simultània per ordenada. b. roposem mantenir les estructures de passeres elevades d’accés als Ferrys que propicien unes vistes ins lites i úniques de arcelona.

Recuperar aquest llarg rafal, molt lleuger al llarg del moll, de manera similar a la Grande ombri re de arsella. c. Activitats nàutiques: com a contrapunt a les platges de ant iquel i ant ebastià, saturades, es proposa oferir una s rie d’activitats d’esbar o: natació, aya , etc. na proposta de continuar el passeig fins a l’aigua. renent com a referent els banys de Faaborg, Dinamarca, es proposa una estructura en forma de fingers de fusta, formant petites zones protegides pel

bany o aya alterant el perfil rectilinear actual del moll. d. Activitats culturals. otenciar les festes mar times i les visites a vaixells, que tot el port sigui un escenari del , com a succeeix amb el useu de ist ria de la Ciutat, catalogant el que hi ha i planificar el que pot hi haver.

05 Re-Naturalitzar el port roposem re-naturalitzar la nova plataforma alliberada pel soterrament de la ronda i l’enderroc dels blocs d’habitatges continuant el verd de ont u c fins al oll de ant ertran que donat la seva bona orientació i protecció dels vents per ont u c, recupera el microclima inicial dels horts de ant ertran i actua com a continuació i terminació del corredor verd de ont u c. Aquest espai ha d’estar dotat de micro-espais de qualitat que permetin activitats de caire divers com ocs infantils, espais d’estada i contemplació, espais per a activitats esportives tipus ioga o espais de passe ada.

06 Re-Connectar el port a. illorar el circuit de les golondrines, oferir punts d’aturada interessants, plante ar-ho com a transport públic com s’ha dit del telef ric. b. Connectar els carrers amb el port: prolongant el carrer d’Albareda fins al nou asseig ar tim. ermetre també travessar la planta baixa de l’edifici de correus per eliminar aquesta barrera visual. c. Connectar la baixada de iramar amb els olls de ant ertran. ’ha de pu ar ràpid amb dos escales mecàniques i un mirador en trinxera per baixar per les escales de Forestier. Des del peu de les escales de Forestier, es proposa construir un edifici connector acabant el nou asseig ar tim en front del oble ec i enllaçant el visitant directament amb el oll de ant ertran. d. roposar un trànsit limitat a m/h en el nou tram del asseig ar tim de oble ec.

De la mateixa manera que la ciutat de Barcelona no es pot entendre sense el seu litoral, sense el seu origen portuari, el seu futur estarà marcat per la seva capacitat per a gestionar els imprevisibles efectes del canvi climàtic en aquest espai singular. El front litoral comprès entre la Barceloneta, les platges de la ciutat i l’entorn del Besòs és el tram de costa més identitari i amb major intensitat d’ús. Encara que els escenaris relatius a l’efecte del canvi climàtic en aquest front marítim per a l’any 2100 no són concloents, ja que estan subjectes a les dinàmiques globals relacionades amb la mitigació de l’escalfament global, diferents estudis posen de manifest que en els pròxims an s es produiran intenses modificacions en fenòmens d’origen climàtic relacionats amb el mar. Lluny d’assumir aquestes dinàmiques climàtiques com un risc, es proposa utilitzar-les com una oportunitat per a reconciliar la relació de la ciutat i els seus habitants amb el mar.

Miriam García García - Land Lab, Laboratorio de Paisajes S.L. Col·laboradors: Daniel LeBouhris, Lena Cissé, Manuel Esteban Álvarez, María Moure, Paola Cuitiva, Sathika Jienjaroonsri Agraïments a Jorge Guillén (ICM-CSIC)

10 LA REINVENCIÓ DE LA COSTA 2100: Escenaris de canvi climàtic de la costa metropolitana de Barcelona

Costa de Barcelona 2018.

Al borde del mar

Costa de Barcelona 2100.

Entre la tierra y el mar

148

TERRITORI RONDES

LA REINVENCIÓN DE LA COSTA

Lexicón para la resiliencia 2100

Escenarios de cambio climático de la Costa Metropolitana de Barcelona © LandLab, Laboratorio de Paisajes, 2019

149

El treball Escenaris de Futur al Litoral de Barcelona a partir de la nova delimitació de la Zona Marítimo-Terrestre té per objectiu millorar la relació de la ciutat amb el mar des del Port fins a la Tèrmica.

Les mesures s’articulen al voltant de quatre arguments específics -Més Barcelonetes, Més Espigons, Més Rambles, Men s Ronda- i dos arguments generals -Més ombra/Més arbres i Més usos al litoral-, i es concreten en: Un ordre general parcel·lari que permetrà construir un front més domèstic, més variat en les formes i en les activitats i més proper a les oportunitats que el litoral ofereix.

Una acció coordinada de proteccions i espigons, per adaptar el front litoral de la ciutat als requeriments del canvi climàtic.

La reducció del pes i espai dedicat al cotxe, desmuntant el feix viari que encotilla el litoral i obrint noves connexions per resoldre l’accés des dels barris pròxims.

I una sèrie de mesures generals per millorar les condicions ambientals, permeabilitzant el sòl i multiplicant la plantació sistemàtica.

Maria Rubert de Ventós · Alex Giménez Imirizaldu amb Elena Imirizaldu Azpiroz Amb la col·laboració de Cruz Criollo, arquitecte, estudiant Màster UPC i estudiants Pol Gaynés, Olga Martín i Javier Solórzano; Etsab, UPC.

11 ESCENARIS DE FUTUR LITORAL DE BARCELONA Nova ZMT Zona Marítimo-Terrestre

152

TERRITORI RONDES

Introducció Aquest treball elabora propostes de transformació futura pel litoral de Llevant de arcelona, des del orrot fins a les xemeneies de ant Adrià.

La nova delimitació de la ZMT, ampliant els espais litorals cedits a la ciutat per la concessió ol mpica Cofereix la possibilitat de transformar aquests espais i adaptar-los a les actuals contingències.

Els escenaris de futur parteixen de dues consideracions:

1. Cal adaptar la ciutat als requeriments del canvi climàtic, és a dir: considerar els espais lliures com espais d’estructura general i en continu tat i reduir dràsticament la presència del cotxe al centre i multiplicar els sistemes de transport col·lectiu i el transport ferroviari per mercaderies.

2. La continu tat de l’edificat és clau per aconseguir organitzar teixits urbans coherents i còmodes que organitzin barris. Espais dedicats a vialitat i la seva derivada -aparcaments-, i altres espais en desús poden acollir serveis i superfícies útils per residències i altres dotacions que contribueixin a organitzar una estructura litoral més inclusiva i pròxima.

Continuïtat al Fòrum 2019 / RdV / GI

ESCENARIS DE FUTUR AL LITORAL

153

Objectius Generals 1

illorar la relació dels barris pr xims amb el litoral.

L’accés al litoral des dels barris es veu trencada per múltiples i variades condicions: carrers tallats, recintes - la Ciutadella o el Cementiri de Poble Nou-, però també el centre comercial Diagonal Mar que talla la continuïtat del carrer Puigcerdà o el conjunt de blocs entorn el parc Diagonal ar, -paquets de grans edificis que es constitueixen en àmbits infranque ables-, simplement edificis que bloquegen la continuïtat de carrers com els que fan front a la Diagonal i impedeixen el pas dels carrers Agricultura i reball.

La barrera més contundent és, sens dubte, la B10 o Ronda Litoral que segmenta i dificulta el creuament en el darrer tram. El feix de carrils de cotxes - o més en alguns punts- que s’ha de travessar fins arribar al mar ha de reduir-se al m nim, és a dir: dos, com és habitual en condicions de fronts litorals arreu.

Detectar i resoldre aquestes disrupcions és un dels objectius primers del treball.

2 Millorar l’accessibilitat i fer més continus i permeables longitudinalment els espais lliures i els parcs. Els amplis espais d’aparcament són l’oportunitat per introduir nous usos.

3 Millorar l’accessibilitat de l’àmbit i també general de tot Barcelona, a partir de recuperar connexions trencades.

3.1-Enllaçar Morrot amb França sobre rails, una acció de petita escala però de gran envergadura que tindrà efectes multiplicadors sobre la mobilitat de la metròpolis perquè permet incorporar una nova travessera que vincula el Maresme amb Port, Aeroport i enllà.

L’espai entre Motors i la Ronda Litoral a la Zona Franca permet organitzar nous intercanvis en una posició cèntrica de la Metròpolis.

Amb aquest enllaç convé plantejar la unió de les línies de Metro 3 i 4 des de Drassanes a Barceloneta.

3.2-Introduir un nou bus H20 travesser que permeti alliberar de vehicles tot el litoral, com s’ha fet a tantes poblacions. ’ , o un nou tramvia, o un sistema eficient alternatiu, reforça aquesta connexió transversal del ferrocarril des de ona França i aral·lel fins a Avda. aristany a adalona i enllà.

3.3-Noves vies ciclistes. na estructura de noves vies exprés transversals s’afegeixen a la xarxa ciclista capil·lar a cada carrer, per tal de fer més eficient aquest sistema de transport.

4 Incorporar criteris generals que contribueixin a millorar les condicions ambientals.

Permeabilitzar el sòl i establir una pauta de plantació sistemàtica -cada vuit metres un arbre- , d’espècies compatibles amb medis amb alta salinitat - tamarius, acàcies, ficus, eucaliptus, etc.