Falla Av. Josep Pay 2023

Edita:

´Associació Cultural Falla Av. Josep Pau.

Portada:

Valeria Osca Carrascosa, 1 any d’edat.

Coordinació:

Inma Cebrián, Toni Lluís.

Fotos:

Carmen Mª Oliver, Toni Casterà, Arxiu fotogràfic de la Falla, Artur Martínez (La Fúmiga).

Assessorament lingüístic: Rebeca Chorro.

Col·laboracions literàries i falleres: Toni Lluís, Lídia Carrascosa, Inma Cebrián, Enric Xavier Ferrús, Artur Martínez, Tessa C. Martin, Juan García Estelles, Salva Montalvá, Ana Mompó, Mireia Almansa, Francesc Olaso, Jorge Díaz.

Il·lustracions conte Fotosíntesi del Somriure: Aitana Morales, Mauro Garrigues, Elsa Arrufat, Laia Marzo, Leire Llinares, Pablo Garrigues, Luís Morales, Vera Arrufat, Ariadna Martínez, Aitana Rosell, Claudia Llinares i Noa Parra.

Maquetació i impressió: Rafa Cebrián.

Reclamacions i citacions judicials: Rubén Llinares Peiró

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

I… per què no Fotosíntesi?

El títol del llibret d’enguany ens ha fet traslladar-nos a aquella classe de vesprada, en la que la mestra llegia de manera monòtona la pàgina d’eixe dia: «Fotosíntesis. Alimento y reproducción de las plantas».

En el meu cas, em recorde fent un esforç per seguir la lectura amb el dit, per si d’un moment a un altre la mestra se’n adonava que la meua imaginació m’havia traslladat al camp del meu iaio i estava arrancant agrets i traent-los el suquet. Així i tot el concepte em quedà clar: aigua, sol i sals minerals.

Estos anys en els quals hem hagut de parar (sobra anomenar el motiu) ens han ensenyat que d’igual manera que en la natura, en la festa, també ens necessitem els uns als altres. Tots formem part de la mateixa Fotosíntesi, la que alimenta les falles: fallers, falleres, músics, pirotècnies, artistes, indumentaristes, perruqueries, floristeries, forns, carnisseries, cuiners, (...) publicitats. Però també il·lusions... eixes que se sostenen en voler fer cada any millor que l’anterior i que ens fan créixer i millorar.

Per tot això dir-vos que sou la nostra aigua, el nostre sol i les nostres sals minerals i volem que això continue sent així.

Formes tu part de la nostra Fotosíntesi?

Pot ser haja oblidat anomenar a algú, i ja demane disculpes per això. Però no, als nostres polítics no he oblidat anomenar-los. Eixos mereixen «menció especial».

Inma Cebrián

Salutació del president

Fallers i falleres, amics i veïns!

Des de la visibilitat que em dona ser President de la millor falla d’Alzira, de la Ribera, del món sencer, m’adrece a vosaltres per a desitjar-vos que passeu unes bones Falles de 2023.

Este llibret que teniu a les mans i on predomina el nostre color corporatiu, el verd, condensa el treball i el sacrifici de tota la comissió de l’Av. Josep Pau al llarg d’este últim any. Vos convide a participar i a disfrutar de la FESTA DE LES FALLES en companyia de GERARD, un enorme President Infantil, i d’eixes dos grandíssimes Falleres Majors com són NURIA i ARIADNA.

Gogeu de la bellesa dels nostres monuments, obra del nostre artista de capçalera, l’amic JUANJO SALOM, el major du per títol ESSÈNCIES i l’Infantil MARINA. No hi ha cap dubte que les dos falles seran memorables, com sempre.

Espere i desitge que este siga un any inoblidable i fructífer d’amistat, festa, civisme faller i si pot ser també de Premis.

Som una falla activa, cada dia més nombrosa, orgullosa del seu Llibret entranyable i familiar, dels seus grups de Teatre gran i infantil, una falla lluitadora en tots els concursos i certàmens als que ens presentem, siguen les paelles del Sector, un concurs d’Instagram, els Jocs de Saló o allà on hi haja que competir esportivament per realçar el nom de la FALLA JOSEP PAU.

A tots els que ho feu possible, gràcies, moltes gràcies. Especialment als veïns i col·laboradors, anunciants, fallers d’honor i familiars que confieu en nosaltres i que ens doneu suport incondicional.

A tots vosaltres: Moltíssimes gràcies!

BONES FALLES DE 2023 I VISCA LA FALLA AV. JOSEP PAU!

Vostre amic,

Rubén Llinares Peiró

A la Fallera Major

Nuria Alonso Mompo ´

En passar les falles, vingueres al món un tres d’abril quan esclaten les flors i era el teu somni, el teu somni etern, ser Fallera Major, fent fugir a l’hivern.

De rotunda bellesa, flor de taronger amb l’argent de la lluna, la carícia del vent, la mirada moruna, la mel en la veu la cadència sincera d’allò que ja és.

Hui ja és realitat el que havia de ser, eres guapa fallera l’espill on s’admira dels teus ulls el somriure, el somriure d’Alzira.

Tota Alzira en mirar-te passar es complau: NURIA ALONSO MOMPÓ, la Fallera Major de la vella AVINGUDA del gran JOSEP PAU.

Toni Lluís

Salutació del president infantil

P renc la paraula com a R epresentant Infantil de la Falla Avinguda Josep Pau per a

E nviar una gran

S alutació a tots i totes, especialment a Rubén com a President

I a Nuria i a Ariadna com a Falleres Majors,

D esitjant que les pròximes Festes Josefines siguen inoblidables i

E specials, com ho seran de segur, per a Ariadna i per a mi.

N o hi ha cosa que m’agrade més que anar a la Falla i fer pinya en el T eatre, disfressar-nos per al Ral·li

I per a la Cavalcada, els primers nervis per al

N omenament i les temàtiques de la

F esta Zero. La del Sector,

A mb la germanor de les falles veïnes, sense oblidar la N ostra Presentació, quan

T ots els fallers omplin el seu

I nterior perquè s’han posat el seu estimat vestit guardat mesos a l’armari.

L a Crida amb l’entrega de les claus de la Ciutat,

G audir dels sopars dels divendres i

E star amb els amics, desfilar amb els

R amells per a oferir-los a la Nostra Patrona, sentir emoció i

A legria en el lliurament dels Premis,

R iure i riure, passar-ho bé a la Festa Infantil i a les

D espertaes, tirar coets, traques, menjar xocolate i l’esmorzar al Casal.

L a tradició de les Xarangues,

L es coreografies dels Pasdobles i l’enyorada

O lor a pólvora que ens

P ersegueix tot l’any.

I sols em queda convidar a tots i a totes, especialment als xiquets i xiquetes a

G audir d’aquestes Falles sense perdre’s cap acte.

A nar a la Plantà i passar-ho bé ballant al

R itme de la música als Playbacks, gaudir de l’espontaneïtat dels

C antaors a les Albaes

I per últim,

A cudir a la Cremà com a colofó de la nostra Festa.

Gerard Llop i García

VISCA LA FALLA AVINGUDA JOSEP PAU I VISCA ALZIRA FALLERA

A la Fallera Major Infantil

Ariadna Matinez Iborra ´

Un vint d’octubre nasqueres omplint la vida dels teus pares. Conec molt poques falleres que senten tant com tu les flames.

Els teus ullets són purs i tendres, alegre i dolça la mirada, la teua cara, espill de l’alba i el foc et corre per les venes.

No hi ha fallera, filla meua, com tu, sentida i somiadora, sentint la llàgrima quan cau.

Amor faller, sentida ofrena, ARIADNA MARTÍNEZ IBORRA

Reineta Infantil de JOSEP PAU.

Toni Lluís

Monument gran

JUANJO SALOM

Explicació de la falla gran

Ací estem perquè ací som, devots a més no poder d’un gran artista faller, el famós JUANJO SALOM, artista de capçalera d’esta comissió fallera.

Ell ens aporta evidències del seu art i el seu bon fer amb un monument faller que es titula enguany ESSÈNCIES lluint al nostre carrer.

Essències, perfums i flaires quan ja ve la primavera van escampant-se pels aires, besant Alzira sencera amb la flor del taronger o la flor del gessamí, que besa el cel matiner des de l’alba del matí.

Però ai! Quin desgavell quan el dolç perfum s’eleva i una ferum de budell ens porta l’olor a ceba que fa que ens entre un rampell.

Això sí que és col·lisió entre el verger alzireny i la pudor a albelló, la ceba de l’estació i la caguera que té algú de l’ajuntament, si en fer-se la votació, esperant allò que ve amb l’escrutini imminent, perdera el seu butacó i se´n anara al carrer, deixant de tocar poder. Xe! Quina desil·lusió!

Però anem ja sense por a entrar en matèria fina, puix crec que tenim ofici per afirmar sense por que el perfum, com s’endevina, va sorgir entre els egipcis en els temps de l’antigor.

Els egipcis amb espenta perfumaven com si res des d’una mòmia pudenta als calçotets de Ramsés.

Lema: Essències

Artista: Juanjo Salom

Versos: Toni Lluís

Construïen com a exemple les piràmides famoses i resaven als seus temples a uns déus amb caps de raboses, caps de falcó i altres coses.

El temps egipci passà però planteu bé l’orella, a Alzira, cau de raboses, la gran obra és la canal al barranc de la Casella que ací no l’ha fet Ramsés i desaigua... res de res.

Com no és Ramsés i és Pascual, si vols desaigua a poal que en les Basses ja està ple gràcies al gran faraó.

El perfum consistorial començà a oldre a albelló el dia que ací es multà a la nostra comissió, per deixar unes horetes baix la pluja torrencial i no poder desmuntar, després de passar les festes, l’estructura i l’envelat a la porta del casal.

Un perfum hui fa pudor, el perfum sancionador. Ja sentim vindre la parca, la sanció d’ocupació d’una via són cent euros, però ix algun jerarca i diu cent no! Ací sis-cents euros i ara en lloc d’ocupació, com són fallers de solvència, serà per desobediència, segons digué el gran ca... pità que la denúncia ens posà. I com som tant conseqüents, pagant-ho prompte tres-cents.

Veges tu si açò fa olor!

L’alcalde replega flors en el dia de l’ofrena, després ens posen sancions perquè tot els dona pena.

Som bons per a fer faena, per a que ells vinguen lluint a cada presentació, representant i exhibint que ells sempre són els millors.

I ara va i després resulta que replegades les flors, ens estaquen una multa.

Això sí que fa pudor!

En la Fira comercial que tancava una avinguda de totes la principal i tenint tota l´ajuda, la bloquegen com si res, dos o tres dies de més, perquè ho manà algú de pes però als fallers va i resulta que ens estaquen una multa.

Fa pudor i és l’evidència a perfum de prepotència. I s’olora en el ambient: La culpa? L’Ajuntament.

Entre albellons en ponent el poble extasiat admira eixa canal on plovent, regolfa el tarquim pudent, passejant barris d’Alzira i l’aigua entrant per les cases.

I què fa l’Ajuntament? L’autoritat de “més pes”? El “canalet” de les Basses, fotos plenes de carasses, autobombo i res de res.

Però tampoc busques més. Que si és l’oposició fa olor a camisa vella, els uns en liquidació, els altres plantant l’orella a la mínima ocasió per xuplar de la mamella, fent-ho tot en un muntó.

Esperen la primavera per oldre de nou les flors o guanyar la votació. I qui espera, desespera huit anys en l’oposició.

Hi ha un partit on porten boç, discurs vinagre ordinari, els del nom de diccionari, espai no et peguen un mos amb son discurs incendiari com si algú estigués rabiós.

Després estan els pepers que si fan olor a Elena no és pel tambor de sabó, si no per ser el primer dels grups de l’oposició als que els altres feien bo.

Però realment PP vol dir sense més raons Partit de la “Punyalà” o A Palacios Posarem, des de dalt i per collons, tirant el recanvi al fem, quatre anys més d’oposició.

José Luís o Jose Andrés a vore quin d’ells pot més, mentre rinyen entre ells perquè a algú l’ix dels budells de governar res de res. Ciutadans i ciutadanes fins ací açò els ha arribat, com per un art d’encanteri entre repic de campanes, mentre sona un requiescat, fan perfum a cementeri puix la cosa s’ha acabat.

I els polítics hui s’olora tots fan olor a alcanfor, no es queda ningú a la vora.

I ja no saps que és pitjor si que tornen els d’abans, o seguim de figa en flor i “pastissos catalans” que hui estan en entredit, puix el pastís s’ha enrancit, el poder ja els fa pudor i van a eixir entre plors, puix porten de candidat a u que va d’ecologista, posat al cap de la llista i l’alcalde se n’ha anat.

Ves busca qui t’ha pegat! La dolçaina s’ha acabat.

També fa pudor ací cert aroma a cert veí.

Senyors, senyores, amics, en la falla en la que escric, ens arriba un aire gros, un perfum prou embafós que ací sempre es repetix el del gran “Veí Culós” que és u que té el cul tan gros, que el seu perfum portentós, entre pudent i flatós, cada any és més graciós. Però tapant-nos el nas no anem a fer-li ni cas.

I si parlem de les flors del perfum a primavera o a la pólvora fallera, perfum de traques, coets amb l’essència vertadera de les carcasses al vent, hi ha uns fallers molt satisfets, la nova Junta Local: Seran olors virginals o de riu quan fa ponent? Ho sabrem en un moment.

Allò primer que ol la festa és que amb el nou candidat van al costat sis o set que per allí ja han passat amb dos o tres presidents.

Així que l’olor a fresc no era tanta com pareix i més bé és pudor a peix el que alguns estem olent.

I si la Junta rejunta allò que el temps separà, com del tall ixen esqueixos, la Junta renova el cap però allí estan els mateixos que abans s’omplien el pap, a poc a poc que tu ho lligues, amb Muñoz com amb Bohígues.

Les ganes de desfilar de lluir, de ser i estar, enganxen hui com la grifa i hi ha qui tasta una volta l’olor a escenari vell, a vellut roig i a catifa, unfla el pit i ja no solta el formigueig del budell, del Gran Teatre la llotja i entre rancis cartapells senyeres, flocs, corbatins, es creu tocat pel destí quan açò fa olor a vell.

Si voleu saber més coses, lletges, boniques i grosses d’essència pura un allau no ho penseu més i vingueu: Avinguda Josep Pau, al costat del mausoleu, allí on tenim el casal que de la falla és la seu i on esteu tots convidats, l’explicació s’ha acabat!

Monument infantil

JUANJO SALOM

Explicació de la falla infantil

Lema: Marina

Artista: Juanjo Salom

Versos: Toni Lluís

La Falla de Josep Pau en la vessant infantil seguix pegant en el clau amb molta gràcia i estil.

Puix el seu lema és MARINA i en ella ha doblat bé el llom com tot el món endevina el grandiós JUANJO SALOM.

Un pirata és qui sosté les sirenes del remat, el defensor que fa el bé protegint la humanitat.

El pirata és qui defén el cicle de l’aigua pura, qui millor lluita i entén com cuidar de la natura.

Les sirenes representen totes les dones valentes.

Portadores de la vida des del remat alimenten donant-nos ànim, atentes, movent la cua de peix, puix com pertoca i pareix és l’origen de la vida la mar salada i MARINA.

La científica figura, farmacèutica incansable, fa entre assaig i provatura l’anàlisi constatable de que l’aigua ací és potable.

L’aigua brollant de l’aixeta -el símbol de nostra fallaapareix en la falleta com el guió bé ens detalla.

Estireu bé la cadena, no la deixeu enganxada, puix l’aigua no es malbarata quan la cisterna està plena.

Compte amb les tovalloletes que deixen el cul fresquet, però embossen mig desfetes les baixants d’un vàter ple.

Llança-les al fem com sempre, no les tires al forat, que el vàter queda embossat i també pot ser que es trenque.

Alzira depén del riu i el riu d’Alzira depén, puix del Xúquer es desprèn la vida i tot el que és viu amb les aigües quan reguem.

Tenim ací un mirador, enveja de la comarca, i el Xúquer “devastador” amb un pescador en barca.

El pingüí al cercle polar encara que no té fred no para de tremolar preocupant-se pel desgel.

Si el cicle de l’aigua pura entre tots l’anem cuidant, garantim que la natura ens seguisca alimentant.

Per això xiquet, xiqueta, ací et volem conscienciar, des de la nostra falleta a tota la humanitat, garantint un bé essencial per al cicle de la vida, com l’aigua dolça i MARINA des de la base al remat.

Puix és per nosaltres clau i ací fem pedagogia a la FALLA JOSEP PAU anant a més cada dia.

Vos esperem en el cau! Aplaudiu si us ha agradat i si no... Adéu cacau! L’explicació s’ha acabat.

Junta directiva 2023

PRESIDENT D’HONOR:

ARTURO RAFAEL MARTÍNEZ RODRIGO

PRESIDENT:

RUBÉN LLINARES PEIRÓ

FALLERA MAJOR:

NURIA ALONSO MOMPÓ

VICEPRESIDENT PRIMER. MONUMENTS, SUBMINISTRES:

VICENT JORDÁN SARIÓ

VICEPRESIDENT SEGON. COORDINADOR. ÀREA

ECONÒMICA:

ARTURO RAFAEL MARTINEZ RODRIGO

VICEPRESIDENT TERCER. ÀREA CULTURA:

ANTONI LLUÍS MARTÍNEZ FURIÓ

VICEPRESIDENT QUART ÀREA FESTES:

AGUSTÍN MARTÍNEZ CABALLERO

VICEPRESIDENT CINQUÉ. ÀREA RELACIONS EXTERNES:

SECTOR, JLF, COMPRES:

VÍCTOR VILLALBA PELLICER

VICEPRESIDENT SISÉ: ÀREA PROTOCOL: DESFILADES,

XARANGA:

ALFONSO OLIVER NAVARRO

DELEGAT DE FESTES:

JOSEP OSCA SELLENS

DELEGACIÓ DE FESTES:

CORAL RUBIO JIMÉNEZ

AGUSTIN GARRIGUES GONZALEZ

LAURA CARASCOSA MOMPÓ

SECRETARI GENERAL:

JOSÉ ANTONIO BOTIJA BOTIJA

SECRETÀRIA D’ACTES:

MARGARITA SABATER CUELLO

VICESECRETÀRIA:

LAURA ULL ORIENTE

DELEGAT DE PRESENTACIÓ:

PEDRO FRANCISCO ANDRÉS OLIVER

DELEGAT DE MONUMENT:

VICENTE PICOT CALATAYUD

VICEDELEGADA DE MONUMENTS:

CARMEN SERRA OLIVER

DELEGAT DE JURATS DE FALLA:

TOMÁS PELLICER TORRES

DELEGATS DE SUBMINISTRAMENTS:

BERNARDO CARRASCOSA ESPAÑA

MANOLO ROSTOLL GARCÍA

JAVIER LAIRÓN GONZÁLEZ

DELEGADA DE CENSOS I RECOMPENSES:

LIDIA CARRASCOSA MOMPÓ

VICEDELEGADA DE CENSOS I RECOMPENSES:

Mª ANGELES MOMPÓ APARISI

DELEGADA DE JUNTA LOCAL FALLERA:

Mª DOLORES MARTÍNEZ SÁNCHEZ

VICEDELEGADES DE JLF:

SUSANA MARTÍNEZ MARZO

BEATRIZ VICENT MARTÍNEZ

JAVIER CHOVÁ PEIRÓ

DELEGADA DE CULTURA:

REBECA CHORRO RAMÍREZ

DELEGADES DEL LLIBRET:

CARMEN MARÍA OLIVER NAVARRO

INMACULADA CEBRIÁN FUERTES

ANTONIO CASTERA LUCAS

TRESORER:

ÀNGEL CEDIEL CASTILLO

COMPTADORA:

ISABEL MARTÍNEZ MARTÍ

DELEGAT D’INFANTILS:

SERGIO GARRIGUES GONZÁLEZ

DELEGAT DEL SECTOR:

JAIME TELLO LUÍS

DELEGAT DE TEATRE:

JORGE DÍAZ ROLDÁN

DELEGADA DE TEATRE INFANTIL:

MARÍA JOSÉ LAHOZ COLOMER

DELEGADA DE CAVALCADA:

LUCÍA BOTIJA LÓPEZ-PINTOR

DELEGACIÓ DE CAVALCADA:

GEMMA JORDÁN LÓPEZ

DELEGAT DE LOTERIES:

AGUSTÍN ARRUFAT PELLICER

VICEDELEGADA DE LOTERIES:

YASMHINA LLEÓ RAYA

PEPI FRESQUET JUAN

DELEGAT DE PIROTÈCNIA:

JUAN BRU TORTAJADA

DELEGATS JURÍDICS:

PEDRO LÓPEZ CAÑADA

MARIA LLOP PERUCHO

DELEGADES DE PASDOBLE:

IRENE OLIVER SABATER

ALBA BOTIJA LÓPEZ-PINTOR

XOFER SEGURETAT DEL PRESIDENT:

LUÍS MORALES GIRBÉS

Vocals

ALBACETE ALMIÑANA, AINHOA

ALBELDA ROVIRA, SAMUEL

ALMIÑANA GAY, VANESSA

ALONSO I MOMPO, CLARA

ALONSO PEPIOL, MARIA

ANDRÉS COLLADO, NÚRIA

ANDRÉS SÁNCHEZ, PEDRO

ARNANDIS SILVESTRE, ANNA

BAUTISTA CALATAYUD, MIREIA

BELDA GIMÉNEZ, EVA

BELDA GIMÉNEZ, MILA

BLASCO SANTAMARIA, CLAUDIA

BLASCO VIVO, GEMA

BLASCO VIVO, RAUL

BLAY LANGA, SARA

BLAY PEREZ, JOSEP

BOSCÀ NAVARRO, Mª DOLORES

BOSCÀ NAVARRO, PAULA

BOTIJA BOTIJA, ANA LUCÍA

BUENDÍA BLASCO, VERÓNICA

CANDEL ROMERO, IRIS

CARBONELL BERNABÉ, MARGARITA

CARRERES GARCÍA, ROSER

CARRILLO VEGA, ENRIQUE

CARRIÓ MONTAGUD, JULIA

CEDIEL CEBRIÁN, NATALIA

CERDÁN GAY, JESÚS

CLIMENT BLASCO, ADRIÁN

CLIMENT GARRIDO, BERNAT

CLIMENT GARRIDO, CHELO

CLIMENT GARRIDO, MARÍA ISABEL

CUELLO LLINARES, MAITE

DASÍ FAYOS, ELENA

DOMENECH MARTÍNEZ, ANDREA

DOMENECH MONTAGUD, MARÍA JOSÉ

DOMENECH MONTAGUD, NARDI

ENRÍQUEZ OLIVER, LUCÍA

ESCRIVÁ PÉREZ, ENRIQUE

ESCRIVÁ VIVÓ, ENRIQUE

FERRIZ MAÑAS, VÍCTOR

FRANCÉS DOMENECH, LAURA

FRANCÉS DOMENECH, SILVIA

FURIÓ HERRERA, JOSÉ LUIS

FUSTER ARNANDIS, JOSEP

GAMERO NAVARRO, MARÍA LORENA

GARCÍA CANO, BERNARDO

GARCÍA CANO, RICARDO

GARCÍA HERRERO, VANESSA

GIL SELFA, ELENA

GONZÁLEZ FRANCÉS, JUAN MANUEL

IBORRA BOLUDA, LUCÍA

IÑIGO LAHOZ, MURTA

LANGA PRIETO, AMPARO

LASLOUNI MIMOUNI, RAYANE

LLINARES PEIRÓ, NADIA ESTHER

LLOP GORDILLO, JUAN BAUTISTA

LLOPIS BENAVENT, NURIA

LÓPEZ CLIMENT, MARC

LÓPEZ NAVALÓN, GLORIA

LÓPEZ-PINTOR BENAVENT, CONSUELO

LÓPEZ VIVES, SILVANA

LORENTE ROMAGUERA, DEVIN DARIO

MARCO PALAO, VERÓNICA

MARÍ GALÁN, DANIEL

MARTÍ CALATAYUD, RUBEN

MARTÍNEZ CLIMENT, DIEGO

MARTÍNEZ MARTÍ, BEATRIZ

MARTÍNEZ MARTÍ, ISABEL

MARTÍNEZ MARZO, SUSANA

MARTÍNEZ RODRIGO, MILAGROS

MARTÍNEZ SAMPABLO, REBECA

MARTÍNEZ SERENA, GAL·LA

MARZO MOMPÓ, MARISA

MARZO MOMPÓ, SUSANA

MÉNDEZ FERNÁNDEZ, RAFA

MÍNGUEZ GARCÍA, JOSÉ EZEQUIEL

MIRALLES PÉREZ, MARCOS

MONTALVÁ MUÑOZ, SALVA

MOYANO UREÑA, CRISTIAN

NAVARRO GARCÍA, ANTONIA

OLASO LATORRE, FRANCESC

OLASO VICENT, FRANCESC

OLIVER FERRER, SALVADOR

OLIVER BELDA, LUCÍA

OLIVER SABATER, SARA

ORIOLA DOMENECH, NÚRIA

ORIOLA MARTÍNEZ, RAFAEL

ORTS PUIG, SERGIO

PARRA MÉNDEZ, JUAN ANTONIO

PAU CARBONELL, MARGARITA

PAU CARBONELL, PATRICIA

PAU RODRÍGUEZ, ERNESTO

PELLICER GARCÍA, MARÍA PILAR

PÉREZ FRANCÉS, CLARA

PÉREZ GARCÍA, CONSUELO

PÉREZ HURTADO, AMPARO

PÉREZ RUBIO, INMA

PÉREZ VÁZQUEZ, PAOLA

PERUCHO SANJUAN, ENCARNA

RAMÓN CARRERES, ALEX

RODRÍGUEZ GUILLERÓN, LUCAS

ROIG LANDETE, ANA ISABEL

ROIG LANDETE, LAURA

ROSELL GUZMÁN, CAROLINA

RUÍZ BOSCÁ, ANDREU

RUÍZ PINTOR, ANDRÉS

SÁNCHEZ BERROCAL, AMALIA

SANTAMARÍA AZORÍN, ÁGUEDA

SAURINA ESTRUCH, MARÍA VICTORIA

SELFA CEPEDA, CLADA

SELFA MARÍN, LUCÍA

SERRA OLIVER, PAULA

TEROL CASTERÁ, CRISTINA

TEROL CASTERÁ, LUCRECIA

TORRES GIMÉNEZ, CARLA

TUDELA CHORDÁ, FRANCISCO

TUDELA GAMERO, CAROLINA

TUDELA GAMERO, JOSÉ FRANCISCO

ULL SORIANO, DAVID

VALERO RUBIO, MARÍA AMPARO

VALIENTE GIMÉNEZ, CELIA

VAYÁ SEMPERE, ELIÁN

VICENT CORREDOR, JUAN MIGUEL

VICENT MARTÍNEZ, MILANA

VIDAL LLOPIS, BLANCA

VIDAL VALLÉS, IKER JORGE

VILA BULEO, ANDREA

VILLALBA BELDA, MIREIA

VILLENA GARCÍA, DAVINIA

VIVÓ PALOMARES, JUANI

FERNANDA PÉREZ, LUISA

VIVEROS TOBAR, SANDRA M.

PLA GIL, JOSÉ FRANCISCO

VALENZUELA HORTELANO, JULIÁN

TRUJILLO ROMERO, JESÚS

SERRANO MARTÍNEZ, VICENTE

PONCE BLECIA, LAURA

FRESQUET CORTABARRA, ENRIQUE

SOLER CASESNOVES, DANIEL

VILLALBA BELDA, VÍCTOR

BEYA ARROYO, CARLES

SOLER CASESNOVES, CRISTINA

CRESPO FUERTES, JAVIER

CASTELLANOS MARTÍNEZ, SERGIO

VIVAS CLIMENT, BORJA

MARÍN-ROIG ZOZAYA, JORGE

TORRES MARINER, MIGUEL ÁNGEL

CUCARELLA SIFRE, BERNAT

VALERO ARTACHO, ANA MARÍA

SANCHIS GARCÍA, SALVADOR A.

ZARAGOZA ZAYAS, MARTA

FAJARDO PONS, JOSÉ LUÍS

MOTELL GIL, JAVIER

DAZA MOTERO, JAVIER

PÉREZ ALMELA, EDUARDO

Cens-Comissió 2023 infantil

PRESIDENT:

GERARD LLOP GARCÍA

FALLERA MAJOR INFANTIL:

ARIADNA MARTÍNEZ IBORRA

VOCALS:

ALBACETE ALMIÑANA, NEREA

ANDRÉS SELFA, MAURO

ARRUFAT LLEÓ, ELSA

ARRUFAT LLEÓ, VERA

BALLESTER PAU, ELISA

BLASCO SANTAMARÍA, AARÓN

CABRERA GADEA, MARCOS

CARRILLO CUELLO, CARMEN

CARRILLO CUELLO, MARTÍN

CEDIEL FERRAGUD, STELLA

CLIMENT BLASCO, PAULA

COLOMER MARTÍNEZ, ISABEL

COLOMER MARTÍNEZ, MARTA

DÍAZ ROIG, AURORA

DÍAZ ROIG, ISABEL

ESCRIVÁ ROIG, GUILLEM

ESCRIVÁ ROIG, XAVI

FERRIZ PAU, VÍCTOR

GARCÍA MARTÍNEZ, AITANA

GARCÍA PELLICER, INÉS

GARCÍA PELLICER, LAURA

GARRIGUES ARNANDIS, MAURO

GARRIGUES ARNANDIS, PABLO

GARRIGUES VALERO, MARINA

GONZÁLEZ BLAY, MARÍA

ÍÑIGO LAHOZ, PAU

LAIRÓN BOTIJA, ANDREU

LAIRÓN BOTIJA, NEUS

LÓPEZ CLIMENT, CARLES

LLINARES GARCÍA, CLAUDIA

LLINARES GARCÍA, LEIRE

LLOP GARCÍA, LLUM

MARTÍ PÉREZ, ALEX

MARTÍ PÉREZ, CARLES

MARTÍ PÉREZ, JOAN

MARTÍNEZ CLIMENT, LEIRE

MARZO BLANCO, LAIA

MÍNGUEZ VIDAL, MARCOS

MÍNGUEZ VIDAL, NICOLÁS

MORALES FÁBREGUES, AITANA

MORALES FÁBREGUES, LUÍS

OLIVER BELDA, AITANA

ORIOLA DOMENECH, HELENA

OSCA CARRASCOSA, VALERIA

PARRA MARTÍNEZ, NOA

PAU JIMÉNEZ, AINA

PELLICER PÉREZ, ÁLVARO

ROSELL FERRER, AITANA

RUIZ BOSCÁ, CARLA

SIFRE ESCRIVÁ, LUCÍA

SIFRE ESCRIVÁ, SOFÍA

ULL SAURINA, MARTA

TELLO CARRERES, MARÍA

TELLO CARRERES, MARTINA

Recompenses 2023

COET D’ARGENT

SOFÍA SIFRE ESCRIVÁ

LEIRE LLINARES GARCÍA

NEREA ALBACETE ALMIÑANA

MARINA GARRIGUES VALERO

CLAUDIA LLINARES GARCÍA

COET D’OR

NICOLÁS MÍNGUEZ VIDAL

FLAMA D’ARGENT I MURTA

RAÚL BLASCO VIVÓ

BERNAT CLIMENT GARRIDO

GAL·LA MARTÍNEZ SERENA

CARLA TORRES GIMÉNEZ

REBECA MARTÍNEZ SAMPABLO

SARA BLAY LANGA

GLORIA LÓPEZ NAVALÓN

FLAMA D’OR

MARÍA CONSUELO PÉREZ GARCÍA

MARGARITA CARBONELL BERNABÉ

ROSER CARRERES GARCÍA

CONSUELO CLIMENT GARRIDO

FLAMA D’OR i murta

CAROLINA ROSELL GUZMÁN

YASMHINA LLEÓ RAYA

FLAMA D’OR, murta i brillants

SALVADOR OLIVER FERRER

SUSANA MARZO MOMPÓ

ENRIQUE ESCRIVÁ PÉREZ

MANOLO ROSTOLL GARCÍA

MILANA VICENT MARTÍNEZ

ÁNGELES MOMPÓ APARISI

MARISA MARZO MOMPÓ

Lídia Carrascosa Mompó Delegada de Censos i Recompenses

Programa de festes

4 de març de 2023

A les 18:00 hores. Missa en memòria dels fallers difunts. En acabar, desfilada fins l’Ajuntament, on des del balcó es farà el lliurament dels premis dels dos Ninots Indultats de les FALLES 2023 (gran i infantil). Enguany com és any electoral, segur que vorem més ninots que de costum. A continuació, des del mateix balcó, la tradicional CRIDA a càrrec de les Falleres Majors d’Alzira.

5 de març de 2023

A les 10:00 hores, FESTA INFANTIL A LA FALLA, patrocinada per les famílies d’ARIADNA i GERARD. I com és costum farem paella a càrrec dels representants infantils.

10 de març de 2023

A les 23:45 hores, INAUGURACIÓ DE L’ENVELAT DE FALLES “LA CARPA”. I tradicionals ALBAES. La inauguració de l’envelat està condicionada a que la magnificent generositat dels camarades regidors del Politburó d’Alzira i la Milícia Local autoritzen el muntatge en les dates previstes, cosa que a dos mesos de les eleccions seria molt recomanable a fi d’evitar que esta mateixa nit anem a cantar albaes políticament incorrectes a la porta de l’Ajuntament.

11 de març de

2023

A les 18:00 hores Cavalcada Multicolor. Com és tradicional en la falla, ens hidratarem –com de costum solem fer- abans d’entrar al recorregut

oficial. Eixirem tots i totes pixadets de casa. I en finalitzar la desfilada es tornarà a obrir la veda, ja camí del casal. El tema de la cavalcada, segur que serà interessantíssim i digne d’estudi pels antropòlegs en passar tres o quatre segles. Els arqueòlegs descobriran mòmies amb els ditets apegats amb silicona blanca de pistola tèrmica segelladora.

Per la nit, DISCOMÒBIL amb l’amic Martí i tot el que passe per allí.

12

de març de 2023

CONCURS DE TRUITES I POSTRES per a dinar al casal.

Si tenim l’envelat muntat i per tant l’escenari, a la vesprada TRADICIONAL FESTIVAL DE PLAY BACKS, CORS I DANSES. Si no tenim envelat ni escenari ja vorem com i quan fer els play backs.

16

de març de 2023

A les 08:00 hores PLANTÀ OFICIAL DELS MONUMENTS GRAN I INFANTIL. Estarem tot el dia al casal currant de valent. Per la nit, a les 22:00 hores Sopar de Plantà, a càrrec de la comissió.

17

de març de 2023

A les 08:00 hores Despertà. En finalitzar, esmorzar al Casal i posteriorment Cercavila i visita a les diferents comissions falleres, conclourem a la mascletà com és normal.

A les 14:30 hores, Dinar.

A les 17:30 hores formació i eixida al Lliurament de premis.

A les 22:00 hores Sopar de primer dia de falles, a càrrec i per cortesia de NURIA i RUBÉN.

BALL AMB EL GRUP JAM

18 de març de 2023

A les 08:00 hores Despertà. En finalitzar, esmorzar al Casal i posteriorment Cercavila i visita a les diferents comissions falleres. De nou mascletà.

A les 14:30 hores, Dinar.

A les 17:30 hores com a molt tard, eixida a l’Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch, patrona de la ciutat d’Alzira i a Sant Josep patró de la festa fallera.

A les 22:00 hores Sopar del Segon dia de Falles de Pa i Porta, com cada any. Ball fins la matinada i posterior ARRÓS CALDÓS oficiat pels habituals cuiners de l’Orde de la Cullera de Fusta.

19 de març de 2023 (Sant Josep)

Felicitarem a tots els Joseps, Peps, Pepes, Pepicos, Pepis, Maria Josés, Maria Josepes, Josepines, Josepaulins, Joses, Joselitos, Pepiquetes i qualsevol altra derivació onomàstica del nostre patró fusterià.

A les 08:00 hores Despertà. En finalitzar, esmorzar al Casal i posteriorment Cercavila i visita a les diferents comissions falleres del nostre sector. Desfilada conjunta del Sector Eixample-Carrer de la Muntanya. I de nou mascletà de la que hi haja.

A les 14:30 hores, Dinar.

A les 17:30 hores com a molt, eixida a la desfilada del pasdoble.

A partir de les 21:00 hores, i tal i com ho organitze la Junta Local Fallera i el Reial Cos de Bombers de la Ribera Alta determine, procedirem a cremar en successiu orde la Falleta Infantil i posteriorment la Falla Gran, dient-los fins l’any que ve amb llàgrimes a les galtes i els peus unflats com si tinguérem la gota.

PD: La Junta Directiva, delegada per la comissió, es reserva el dret de modificar, ampliar i/o variar qualsevol dada d’este programa per causes de força major i/o d’organització, a instància de la Junta Local Fallera d’Alzira, l’Ajuntament o el Govern Autonòmic de Transilvània.

Comissió

Passatemps infantils

Sudoku faller

Completa les caselles amb estos dibuixos, tenint en compte que no han d’estar repetits en la meteixa fila ni columna.

Sopa de lletres

Busca en la sopa de lletres les següents paraules relacionades amb la teua falla.

RUBÉN

GERARD

COET

FOTOSÍNTESI

MASCLETÀ

MARINA

FALLES

ARIADNA

SARGANTANA

BUNYOLS

ESSÈNCIES

NURIA

Paleta de colors

Quins colors haurà utilizat l'artiste faller Juanjo Salom?

Pinta els ninots de la teua falleta infantil com més t'agraden a tu.

Paleta de colors

Quins colors haurà utilizat l'artiste faller Juanjo Salom?

Pinta els ninots de la teua falleta infantil com més t'agraden a tu.

El joc de diferències

Troba les cinc diferències de la nostra fallera

El joc de diferències

Troba les cinc diferències del nostre faller

Fotosíntesi del somriure

ENRIC XAVIER FERRÚS FAYOS

A la meua neboda Ariadna, qui sempre té a punt un somriure per a tots, al seu president Gerard i a tota la Comissió Infantil de l’Av. Josep Pau

Conte per als menuts i els no tant menuts.

Hola, soc Pere i tinc 10 anys. Vos vaig a contar una història que d’haver sigut veritat, haguera canviat el sentit de la vida tal com la coneixem. Diuen que el somriure és la medicina que tot ho sana, i jo sobre este fet tinc els meus dubtes. Jutgeu vosaltres mateixos les meues paraules al final de la història.

Jo visc en un poble que antigament era una meravella. Era pròsper gràcies a l’agricultura i la ramaderia que abundava en la zona i la indústria que es generava d’elles com el cuir i la llana. La gent era feliç i això es palpava en l’ambient ,en els carrers. Eren els bons temps i es tenia de tot. Tots en el poble eren amics o almenys coneguts i vivien en harmonia.

Tot açò jo no ho puc testimoniar però així m’ho han contat. La realitat hui en dia és una altra i és la que conec. El poble està afonat, a causa de la misèria i el poc treball a conseqüència del transcurs d’una llarga sequera, que jo no vaig conéixer per la meua curta edat i a la posterior seqüència de malalties que van minvar molt la població.

Durant eixos anys, molts van ser els essers estimats que van desaparèixer per unes circumstàncies o altres de la vida quotidiana del poble. Això i l’actual situació de crisi fa que la gent del poble visca davall d’un mantell de tristesa sense igual. La tristesa en la gent era tal, que els dies i les hores passaven a pas de caragol. No hi havia il·lusió per res i es vivia amb la sensació d’ofec. Déu sap que haurem fet!

Era un dia normal com tots, a les huit del matí em va despertar ma mare com si la fi del món estigués cridant a la porta de la meua habitació.

- Pere! O t’alces o vindrà ton pare a fer-ho i ja coneixes com és ell.

Quan nomenava a mon pare és perquè ja era el tercer o quart intent de despertar-me i és quan d’un bot m’alçava. Reconec que em costava esforç despertar-me tots els matins. Quan vaig baixar a la cuina, la taula ja estava parada. Estaven tots en taula, mon pare, ma mare i la meua germaneta Anna de 3 anys. El desdejuni des de feia temps era prou lleuger: un got de llet rebaixada amb aigua i pa per a mullar. Era l’única forma de reblanir-lo perquè pareixien rosegons, de durs que estaven. La conversació en la taula era nul·la i l’alegria en les cares dels meus pares brillava per la seua absència. Un dia més mon pare se n’aniria a buscar treball. L’única que pareixia aliena al mal ambient que regnava en casa era la meua germaneta que amb el pa mullat en la llet es dedicava a fer manualitats, en compte de menjar-se’l.

Vaig beure la llet d’un glop i vaig eixir xiulant cap a l’escola per no arribar tard com quasi sempre. Ma mare va agafar el rosegó de pa que no em vaig menjar amb la llet i m’ho va embolicar amb un moniato torrat en un paper de periòdic per a l’esmorzar.

- Adéu pare, un bes mare, adéu Anneta.

- No vingues tard -comentà la meua mare al mateix temps que replegava la taula-.

De camí al col·legi, vaig passar per davant de la pescateria i a la porta estava el senyor Tomás, el pescater, agranant com de costum: -Bon dia Sr. Tomás.

Com era habitual va fer com si no em veiés. La cara és el reflex de l’ànima i l’ànima de les persones d’este poble transmetien tristesa, com si la vida per a ells no tingués cap sentit. I així d’alegre va ser la salutació quan em vaig creuar amb el fruiter i el forner.

Vaig arribar a l’altura de casa Marta, la meua amiga i companya de taula en l’escola. Marta era una xica riallera i divertida i anàvem tots els dies junts fins a l’escola. Ella estava sempre rient i veia la part positiva de tot el que ocorria ja fora bo o roí. Marta realitzava tot el camí fins a l’escola corrent i botant al meu voltant, la qual cosa em posava dels nervis. Eixe dia va entropessar amb una pedra i va anar a parar a un toll. Sense poder-se alçar va començar a riure’s sense parar. Qualsevol altra xiqueta estaria plorant però ella no. Es va alçar i va parar de riure, es va replegar la falda i la va escórrer fins a desprendre l’última gota d’aigua. En la falda li va quedar una taca de fang a la qual no li va donar importància. A l’arribada a l’escola, tots els xiquets es van adonar de l’estat en què estava el vestit de Marta, però ningú va fer cap de cas. En circumstàncies normals això haguera sigut motiu de burla o bromes. Al cap i a la fi som xiquets i això és normal entre nosaltres. Però fins els xiquets en este poble havien adquirit la tristesa dels seus pares perquè no havien conegut un altre estat d’ànim.

Ja en classe, Xavier, el professor, dissertava sobre l’art romànic (era dels professors que avorrien per ofici). L’aula pareixia un concurs nacional de badalls. Les classes es feien interminables i el temps de pati no era molt millor. Els xiquets no jugaven entre ells, ni parlaven a penes i ni tan se vol es barallaven. Allò pareixia un pati de morts vivents.

I així eren els dies al meu poble, grisos, tristos i avorrits. Les hores es feien eternes en un poble on la gent no es relacionava, els xiquets no eixien al parc, el bar de poble estava buit i els carrers deserts.

Una nit més, ma mare havia fet per a sopar creïlles bollides. Era l’única cosa que no faltava en una casa. A vegades com a extra l’acompanyava amb un ou bollit, però no va ser aquella nit. Estàvem tots callats i mon pare va trencar el silenci:

Aitana Morales Fábregues 6 anys.

Mauro Garrigues Arnandis 3 anys.

- Hui tampoc he trobat treball en cap lloc, estic fart.

- Per què no et passes per la fabrica de llanes i preguntes allí? –va dir ma mare-.

- Demà passaré, per provar no perd res -va dir mon pare amb molt de desànim-.

Amb un nuc en la gola s’alça de la taula i es retirà al saló, possiblement perquè no el veiérem plorar. La meua germaneta seguia aliena a tot el que ocorria en aquella casa. Vaig ajudar a replegar la taula a ma mare i me’n vaig anar a la meua habitació, preocupat per vore a mon pare en eixe estat de desesperació. No sabia com, però havia de fer alguna cosa per solucionar esta situació. Vaig apagar la llum per a meditar a fosques fins que em vaig adormir sense cap idea.

L’endemà va transcórrer amb certa normalitat. A l’eixida del col·legi i de volta a casa vaig passar per la plaça del poble i me’n recorde que era dia de mercat. Estava tota la plaça plena de parades. Em cridà l’atenció una tartana al centre de la plaça, on un mercader damunt d’un tamboret, en veu alta, oferia els seus productes a no més de quatre persones que estaven al voltant escoltantlo amb poc d’entusiasme. En el seu catàleg de productes, oferia un elixir que garantia el somriure per a tota la vida. La gent que l’escoltava, avorrida i incrèdula pels productes que venia el mercader, va anar desapareixent a poc a poc, fins que el mercader es va quedar sol. Vaig aprofitar per a acostarme i preguntar-li al mercader per l’efectivitat de l’elixir.

- Sr. Mercader, eixe elixir com vostè diu fa riure a la gent de veritat?

- Així és jovenet, fins trencar-te el pit de riure i pixar-te damunt.

- Si és així, vostè per què no en pren? Perquè no pareix vostè riure molt.

- Perquè jo em prenc el treball molt seriosament i si no pare de riure no podria parlar per a vendre els meus productes. Cal ser responsable i encara que està bé somriure a la vida, esta no cal prendre-se-la a broma.

- I quin preu té l’ampolleta?

- Quatre cèntims, molt barat si tens en compte que fer riure a la gent no té preu.

- Ni cal que ho diga. Ja volguera jo fer riure a tot el poble -vaig pensar, quan se’m va ocórrer una idea-.

Me’n vaig anar corrent a casa i sense passar per la cuina a saludar a ma mare, vaig anar directament a la meua habitació a buscar unes monedes que tenia guardades. Eren diners que em deixava el bo del ratolinet Pérez, davall del meu coixí cada vegada que em queia una dent.

Elsa Arrufat Lleó 6 anys. Laia Marzo Blanco 11 anys.

Quan vaig tornar a la plaça, el mercader estava replegant ja la tartana i em vaig acostar a ell: - Vull una ampolleta de l’elixir dels somriures-.

El mercader sorprès es va girar i en vore que era jo una altra vegada, em va dir:

- I quina necessitat té un xiquet com tu d’este elixir? Si els xiquets sempre esteu rient.

- No s’ho pense, en este poble fan falta una bona dosi de somriures, rialles i alegria.

- Bo! Tu sabràs. La meua faena és vendre però t’advertisc que faces un consum responsable de l’elixir. Amb unes gotetes és prou i si abuses, et pots morir de tant de riure i penedir-te’n després.

- No passe ànsia, sabré utilitzar-lo amb moderació.

Ja tenia l’elixir i ara l’objectiu era molt senzill, contagiar a tot el poble amb esta substància. I la forma de fer-ho era molt senzilla, els faria arribar l’elixir a totes les cases a través de l’aigua. Tan sols hauria de tirar l’elixir al pou del poble i tota l’aigua quedaria contaminada i la gent contagiada.

Així que eixa mateixa vesprada, vaig agafar l’elixir i me’n vaig anar fins al pou que estava als afores del poble, vaig guaitar per la boca del pou i no arribava a vore la profunditat que tenia. Vaig destapar l’ampolleta i vaig abocar la meitat del contingut. Vaig dubtar un moment i vaig pensar en tot el que em va dir el mercader, que fera un consum responsable de l’elixir i al final vaig decidir tirar tot el contingut de l’ampolleta, això si amb molta responsabilitat.

- Que Déu em perdone -vaig pensar i me’n vaig anar corrents a casa perquè s’havia fet de nit i era hora de sopar-.

Durant el sopar estava nerviós de pensar el que havia fet i ma mare m’ho va notar.

- Et trobes bé Pere? No has menjat res -em va dir ma mare-.

- Res. Només és que em trobe cansat -vaig dir-. Crec que me’n vaig a dormir ja.

Els meus pares van beure aigua durant el sopar amb total normalitat. Jo no em vaig atrevir a provar-la. Volia ser el primer testimoni de l’efectivitat de l’elixir. Però els meus pares eixa nit no pareixien estar molt somrients, tot el contrari. La meua germaneta seguia aliena a tot el que ocorria, com de costum.

Leire Llinares García 11 anys. Pablo Garrigues Arnandis 6 anys.

Me’n vaig anar a dormir amb els meus propis dubtes sobre l’efectivitat de l’elixir i vaig acabar pensant que probablement haurien de passar uns dies perquè l’aigua causés efecte a totes les cases del poble.

Eixa nit a penes vaig poder dormir, pensant en les possibles conseqüències del que havia fet amb l’aigua del pou.

Quan ma mare va entrar per la porta de la meua habitació per a despertar-me, jo seguia despert. Ma mare em va somriure i em deixà perplex. No sé si realment li va fer gràcia que ja estigues despert o que l’elixir del somriure va començar a fer-li efecte.

Quan vaig baixar a la cuina, mon pare ja estava prenent-se el seu café rescalfat. Em va fer l’ullet i va somriure. Crec que vaig fer cara de circumstància perquè no era normal que mon pare em donara el bon dia tan dolçament.

Ja de camí a l’escola, em vaig creuar amb molta gent que pareixien estar alterats i podia distingir entre la remor veus i moltes rialles. Al meu pas per la pescateria, estava en el portal el senyor pescater, Tomás, amb el fruiter. Els dos trencant-se de riure cada vegada que passava qualsevol persona i el mateix van fer amb mi. Però no els vaig fer ni cas.

Marta m’estava esperant al seu jardí com de costum, però vaig notar una cosa molt rara en ella, no corria, ni botava i per un dia no estava somrient. Mes bé estava estupefacta observant com tota la gent en el carrer estava descontrolada.

- La gent s’ha tornat boja -em va dir Marta espantada-.

- No, simplement estan contents.

- I alterats -em va replicar-. I també agressius -va afegir-.

- Serà la falta de costum d’estar contents -li vaig dir-.

Ens vam entretindre tant, observant la gent que arribarem tard a classe. Quan entrarem a l’aula ens vam adonar que les úniques persones normals allí érem Marta i jo. Els alumnes estaven rient de forma estrident, literalment. No sabíem de que. Dos xics estaven barallant-se a punyades al mateix temps que reien. Altres escrivien en la pissarra coses obscenes mentre es reien.

Vera Arrufat Lleó 3 anys.

Luís Morales Fábregues 12 anys.

Però el més fort, va ser vore el professor En Xavier, animant-los que no deixaren de fer favades, subjectant-se la panxa amb una mà i donant punyades damunt de la taula amb l’altra cridant: -No pareu, ha ha ha ha ha! Collonut! Ha ha ha ha ha... Qui faça la gamberrada més gran li pose bona nota, ha ha! En la meua vida m’ho he passat tant bé.

Vaig començar a pensar que allò no va ser molt bona idea i que em vaig passar en la dosi o almenys jo no tenia eixe concepte de riure. El fet que per a passar-ho bé calia tractar-se els uns als altres sense respecte igual que a les coses no augurava res bo. Quan tots es van adonar de la nostra presència, Marta i jo ens vam aterrir i eixirem corrents d’allí quan un dels alumnes va cridar:

- A per ells! Ha ha ha ha ha ha… No correu ganduls!

Ens aventuràrem pels carrers del poble sense parar de córrer amb la idea de perdre de vista la tropa d’alumnes que ens seguia. Quan arribàrem a la plaça del poble no cabia ni un agulla. Estava abarrotada de gent que no parava de riure. Aquella estampa era d’una pel·lícula de por o de ciència ficció, quan de sobte vaig divisar un columna de fum que pintava de gris el cel per la part superior del campanar del poble.

- Eixe fum ve del teu carrer? -em preguntà Marta-.

- Això pareix. Corre anem-hi a vore que és.

Continuàrem sortejant la gent i arribàrem al meu carrer. La gent cridant a riallades estava amuntonada al bell mig del carrer i ens barrava el pas. Em preguntava quin espectacle estarien veient que els provocava tantes riallades. Amb totes les meues forces, vaig agafar la mà de Marta i em vaig obrir pas entre la multitud fins a arribar a primera fila. Em vaig quedar de pedra quan em vaig adonar que la columna de fum eixia de ma casa. Ma casa s’estava cremant i per a més inri mon pare i ma mare amb la meua germana al braç, estaven tots tres pixant-se de riure.

Açò no és tot. Els bombers, en compte d’intentar sufocar el foc de ma casa, gaudien arruixant amb aigua els allí presents com si de la cremà d’una falla es tractara i el públic present incitant-los a que ho feren.

Aitana Rosell Ferrer 10 anys. Ariadna Martínez Iborra 12 anys.

- No hi ha prou, no hi ha prou -cridaven tots junts-.

Davant l’estampa i veient les conseqüències del que jo havia provocat, em vaig sentir culpable de tot el que al meu poble estava passant. En qüestió de segons vaig notar que se’m va fer tot fosc. De sobte les meues cames no responien i vaig caure a terra, les orelles em cremaven i notava com alguna cosa amb força em tirava d’elles i una veu com del cel que em deia:

- Vinga gandul, alça’t cagant llets, o sabràs el que és bo!

- Ui! Ja va, ja va -vaig dir queixant-me sense saber qui em parlava i on estava-.

Quan vaig obrir els ulls vaig entendre el que ocorria. Ma mare davant diversos intents fallats sense aconseguir alçar-me per a anar al col·legi, va enviar a mon pare com havia promès tantes vegades. Però vos assegure que mai m’havia alegrat tant de vore mon pare perquè em va despertar del pitjor malson que havia tingut mai.

Vaig eixir d’un bot del llit i li vaig donar una abraçada a mon pare i d’agraïment li vaig brindar un somriure que em va eixir de l’ànima i no d’un elixir com pretenia en el meu somni. Me n’adoní que el somriure, l’alegria ha de ser espontània com a resposta a un estat de felicitat i no imposada com jo volia. El somriure forçat pot ser manipulat tornant-se en riallota per a ofendre, burlar-se, aterrir, odiar o per a ridiculitzar altres persones.

Teniu tots i totes clar que l’única forma de contagiar el somriure és començant a somriure un mateix. Açò només s’aconsegueix necessitant menys del que la vida mateixa et brinda. En quant desitgeu allò inabastable no aconseguireu mai ser feliços i per tant no podreu somriure en la vida.

Eixe mateix matí i després de l’abraçada a mon pare vaig aconseguir fer-lo riure per primera vegada. Va començar una nova vida en ma casa i vam saber amb el temps contagiar al poble. Començaran de nou els bons temps.

Claudia Llinares García 6 anys.

Noa Parra Martínez 6 anys.

Per què fotosíntesi?

Inma Cebrián entrevista a Artur Martínez Marzo de la Fúmiga

Si parlem de fotosíntesi no podia faltar en aquest llibret, la visió d’un músic alzireny que, no sols ha treballat el concepte de fotosíntesi, si no que a més en aquesta falla té les seues arrels falleres i familiars.

Parlem amb Artur Martínez líder del grup de música valencià La Fúmiga que en un àlbum de capçalera de tots els membres d’aquesta comissió, abordava precisament el concepte que anima tot el nostre llibret.

Com que no paren en torreta, hem agafat al vol a Artur i encetem ací una breu entrevista, que més bé és una conversa entre amics.

-El títol de l’últim disc de la Fúmiga es Fotosíntesi. Què és la fotosíntesi per a vosaltres?

Artur: -Fotosíntesi parla del canvi necessari per a totes les persones, però també del canvi que hem buscat com a grup, trobar-nos a nosaltres mateixos, trobar el nostre lloc, on la gent ens ha col·locat i sempre hem pensat que les persones hem d’estar en contínua fotosíntesi perquè si sempre som la mateixa persona, no evolucionem i no està de més canviar les fulles, tornar a créixer inclús permetre’ns caure, aprofitant com sempre diem la llum pròpia i la de la nostra gent.

-Aleshores, la Fúmiga sou Fotosíntesi? Com encaixeu?

A: - Sempre hem parlat de la llum com alguna cosa metafòrica i a la vegada no, perquè sempre som de naturalesa mediterrània molt lligats a la llum i a tot allò que comporta i la fotosíntesi si alguna cosa necessita precisament és això. Per a nosaltres la llum són moltes coses, la llum és casa, la llum és amics, la llum és parella, la llum és família, la llum és tot allò que al cap i a la fi et fa un poc més feliç. Així que per la fotosíntesi contínua.

-Durant molts anys heu format part d’una manera o altra de la Fotosíntesi de la nostra falla. Com a fallers que sou, perquè es porta en la sang: Què creus que necessita una falla per a que tot funcione, s’alimente, encaixe...?

A: - Si en algun lloc la paraula fotosíntesi queda al 100% reflectida és a la Falla Avinguda Josep Pau per molts motius, perquè hem crescut ahí com a persones i perquè precisament la fotosíntesi de La Fúmiga també molta part d’ella passa ahí.

Les nostres llavors, mai millor dit, apareixen a la Falla, al carrer de la Muntanya i a poc a poc, quan la Fúmiga comença a crear-se i fem la transició a eixe projecte d’escenari que a dies d’ara dóna tantes alegries. Diguem que un dels primers llocs on nosaltres tinguérem l’oportunitat de fer allò que preteníem fer, va ser a la Falla durant més d’un any quan eixe envelat estava ple de gom a gom de gent. I nosaltres no sabíem el que anava passar, però diguem que si que ahí tenim un poc la llavor i l’arrel i totes eixes coses que no oblidem mai.

Respecte a la segona part de la pregunta. Bé jo no soc ningú per a dir com tindria que funcionar una falla, perquè no tinc ni idea, però vist des de la distància o des de la curta distància, sempre he pensat que en una organització amb tantíssima gent i amb tantíssimes sensibilitats distintes pel que fa a la manera de viure una festa, que cadascú la viu de la manera que considera, el que més es necessita és empatia i sobretot, que jo sempre seré un ferm defensor de tot això, un baixar tensions i llevar-li transcendència a coses que no la tenen. A partir d’ahí construir sempre és més senzill.

-Per últim, com a músics. Quin és el paper que té la música en la festa? O dit d’una altra manera: Quina funció té la música en la fotosíntesi fallera?

A: - La música al País Valencià i a les seues festes i tradicions crec que té un paper crucial. Pot ser està mal que jo ho diga, però crec que és una cosa en la que valencians i valencianes tenim un consens. No s’entenen unes falles sense les seues xarangues, així com tampoc s’entenen unes Magdalenes sense les seues bandes o unes festes de Moros i Cristians sense les seues bandes, fent les entraes. Així que la música forma part de la festa i d’alguna manera queda integrada en tot allò. I és molt bo tindre música festiva perquè parla molt de com vivim els valencians i valencianes les nostres tradicions.

Gràcies, Artur. De sobra està dir que la Falla Avinguda Josep Pau sempre serà la vostra casa. Vos desitgem moltes voltes al sol dalt dels escenaris i que no s’apague mai la flama.

Foto-síntesi

Vos faré la síntesi perfecta de la foto de manera molt oberta.

Al llibret saludava abans l’alcalde, però a fi de divertir al respectable hem pensat posar estos versets que en llegir-los vos mantinguen ben desperts.

El passat vint de març i unes vint hores, l’Ajuntament ens denuncià i en conseqüència, ho pagàrem ben pagat, sense demores, per haver comés desobediència.

Per això i sense ànim guerriller, per poder pagar aquells diners i a fi d’estalviar tinta i paper, no ferint, ni volent ferir cap ego, enguany no eixirà en estos papers la il·lustríssima figura de Don Diego.

Toni Lluís

La Fotosíntesi

La naturalesa és meravellosa, sorprenent, a vegades aterridora. Des d'un volcà a un cuc. Des d'un huracà fins a una flor. I per això, ningú dubta que hem d’aprendre d’ella.

Prenem, per exemple, la fotosíntesi. Quin gran procés la fotosíntesi! Aquella xicoteta planta que arrela entre altres plantes i que converteix la llum del sol i el que pot obtenir de la terra en energia per a créixer, enfortir-se… No fa soroll, no notem la seua presència i, no obstant això, és capaç de produir oxigen i, amb el temps, donar fruits i alimentar-nos.

Com aquell polític que creix entre nosaltres. Fent la fotosíntesi, absorbint l’energia de tots el que l’envoltaven i mostrant el seu somriure estudiat. Convertint la confiança dels votants i les dietes assignades per a fer contactes, posicionar-se, engrandir-se… És el verd lluent a la vista i el marró més trist en el més profund. És necessari i a la vegada no ho és. En les ombres, altres han compost la partitura i ell també l’interpreta.

Que gran procés la política! Un polític entre milers de persones no fa soroll, no notem la seua presència i no obstant això és capaç de fer promeses electorals i, amb el temps, governar. Fins i tot, arribat el moment, podem… podem… bo. Sempre podem fer-la servir d'abonament, no crec que els polítics tinguen bon sabor.

Tessa C. Martín

Fotosíntesi del foc i la polvora

Molt abans de conéixer-se la pólvora, hi ha molts manuscrits i receptes per a la fabricació dels focs artificials, cosa aquesta possible mitjançant la utilització del salnitre o com comunament se'n deia “neu de la Xina”, encara que es desconeixien els seus efectes i propietats.

En un dels llibres de Marco Greco que tractava sobre el tema, es troben diverses receptes de com preparar aquests focs, en ell, es diu entre altres coses, “prenga's una part de colofònia, una altra de sofre viu……una altra part de salnitre, es polvoritzen i després de polvoritzats es mesclen i es dissolen en oli de llinosa. La mescla que s'obté es col·loca en tubs o canyes, s'encenen o donen foc per un extrem i finalment volaren cap al lloc que es vulga, així com aquest existeixen altres sistemes de com fer artefactes pirotècnics”.

En una obra escrita per Eddnn Hassan Alzammah a la fi del segle XIII, es troben curiosíssimes receptes per a produir diversos efectes de focs artificials; alguns d'ells els detallem a continuació a causa del seu interés.

• Flor de Gesmiler, composta per: salnitre, 10 parts en pes, sofre carbó i finalment llimadures de ferro.

• ⦁Flor experimentada la qual està composta per: salnitre, sofre, carbó i llimadures.

Altres experiències o composicions a destacar, de la citada obra són “llum de lluna”, “Cigrons”, “nova llum de lluna”, “volants” etc ……així com noves composicions com a “estreles”, vapors de colors, garlandes, ceptres de colors, palmeres, glòries, sols, ventalls i un llarg etc…

Escriptors d'antany van recopilar sobre aquest tema, com Lorraiz, Ozanan i altres. Tots ells van donar a conéixer la curiositat d'algunes receptes per a la

producció dels focs artificials, a tall d'exemple se cita a Audot i el seu llibre L'art dels focs artificials publicat l'any 1885.

La pirotècnia en el regne de València i en uns altres d'influència per proximitat com va ser el de Múrcia i Aragó, compten els escrits fent esment i freqüents descripcions dels focs artificials, que feien les delícies del poble. Van ser els Aragonesos, Valencians i Murcians els qui van portar a Itàlia i a altres països el

gust de celebrar les festes amb parenceries pirotècniques. Però ells ho havien aprés abans dels àrabs, els qui havien fet renàixer els focs artificials, fabricant coets, traques i llums de colors.

En València queda molt arrelada aquesta afició que tenien els àrabs, de tal manera que fins i tot en l'actualitat no hi ha cap festa que no comporte el tret de focs artifici. L'afició a aquests menesters li ve al valencià de la influència de la cultura àrab, que es prolongue després de conquistada la ciutat de València l'any 1238.

Al principi es duien a terme aquests focs amb efectes estàtics, ben posats o situats en edificacions com a monuments o en estructures de fusta formant i recreant vertaders conjunts amb diferents formes al·legòriques, recreant vertaders jardins de fantasia, arbres i plantes, com a xiprers, palmeres, joncs……etc, vertaders paradisos efímers, donant-li vida amb efectes de foc, que diríem com una vertadera FOTOSÍNTESIS però al revés, recreant palaus de fantasia, amb columnes de cristall, aquesta forma de focs s´ anomenats Barrocs, són en sí focs de proximitat, perquè el públic està situat prop d'aquests. Aquestes façanes de foc estàtic les quals recreen moments màgics, aquest foc efímer, que sorprén, emociona i que ens transporta a mons insospitats d'elevació espiritual.

Quan aquests mateixos focs eren situats, al costat de rierols, llacs, o estanys d'aigua, eren molt més vistosos i sorprenents ...doncs en reflectir-se en l'aigua creaven un efecte molt més meravellós, a aquesta classe de focs se'ls anomena focs arabescos o de jardí, per la seua espectacularitat i efecte produït per les espurnes diamantines que emanaven dels coets. A aquest efecte se'ls sumaven uns altres, que feien encara més meravellós el quadre, aprofitant la foscor de la nit i prenent com a llenç l'espai del cel, recreant un quadre que amb multitud de coets voladors llançats alhora, pintant tapissos engalanats , reemplaçant, les aquarel·les per multitud d'espurnes de diferents colors, …jardins de fantasia, recreant oasis de vertaderes palmeres, de daurats plomalls, deixant entreveure els seus fruits, arribant amb les seues branques i fulles a cobrir l'espai fins a arribar al sòl, com a exemple posaré la famosa palmera de foc que es llança per a la festa de la Verge de l'Assumpció d´Elx, que és llançada des de la terrassa de la basílica d'Elx, o la palmera que és llançada des del castell de Santa Bàrbara d'Alacant com a fi de les festes de Sant Joan,…..tant l'una com l'altra estan compostes per milers de coets llançats a la mateixa vegada omplint el cel.

El pirotècnic, com autèntic nigromant, sempre ha buscat imitar a la natura, entendre-la…però com a geni creador, de flors de foc, els dona formes de foc, per això en molts escrits són reconeguts i parlen d'ells, com els autèntics jardiners del foc.

Juan Garcia Estelles *President de FEDERCRE

Fotosíntesi d una falla ´

Una colla d’amics alzirenys tingué la il·lusió de celebrar la seua particular festa fallera, mostrant un monument infantil en l’antic carrer de la Muntanya. Les edats de tots ells, compreses entre els dotze i tretze anys, no van ser un obstacle. Pepe Aparisi -el més obstinat en aquella ideapropagà la seua voluntat entre la seua jovenalla, entre altres, estava Arturo Martínez. La Falla Doctor Ferran va ser l’aparador on mirar, ja que era la comissió més propera on tots ells havien tingut el primer contacte amb les falles. El 1966, Pepe Aparisi i Arturo Martínez, entre altres, col·locaren el primer bloc de la història de l’ara Falla Avinguda Josep Pau exhibint <<El Taronger>>, el primer monument infantil de la història de la comissió. Salvador Soria va ser l’artista faller responsable. Mentres que, Maria Lluïsa Marzo Mompó va ser nomenada la primera Fallera Major Infantil registrada de la comissió.

Després de la primera experiència, els xavalets intentaren repetir la festa any rere any. De fet, entre les diferents possibilitats, organitzaren una reunió amb la Falla Pere Esplugues, però sense resultat. Malgrat la voluntat i les diverses vies, no hi hagué èxit. No obstant això, concentraren tots els seus esforços en un ambiciós projecte de gegantesques dimensions. Arturo Martínez, Pepe Aparisi i la resta del grup decidiren fundar una comissió fallera. La seua intenció era crear un agradable espai compartit per amics, amics d´amics, famílies, i familiars de familiars. L’alegre esmorzar matiner a la taula; l’encarregat de la paella rebent les continuades bromes de quatre xafarders espectadors; el caràcter ritual de beure la transparent beguda del dimoni valencià; les ferotges mossegues d’ungles durant el Lliurament de Premis; la solemnitat processional de l’Ofrena de Flors; i per acabar, la càrrega d’emocions trobades, entre la tristesa i l’alegria en la Cremà. En definitiva, una jovenalla tenia la voluntat de gaudir de tots aquells moments tan representatius i tradicionals de la festa fallera anualment.

Ara bé, el procés de constitució va ser un camí llarg, no exempt de dificultats. La formació d’una falla necessita dotar a l’ens social primitiu d’un conjunt d’elements bàsics que generen la identitat d’una comissió. Primerament, Junta Local demanava tot un compendi de documentació legal que, la jovenalla recopilà i presentà davant la institució. Després, on fer les reunions? La fusteria d’Eusebio Marzo (pare de Marisa i Susana Marzo) acollí les primeres reunions. I després en el Bar Loyola, on l’amo del bar, Nacio, va ser faller de la comissió. El Bar Loyola estava ubicat tot just enfront de l’actual cantó on està Mobles Chordà.

El disseny de l’estendard va ser una tasca creativa, que necessità de diferents esbossos i retocs fins aconseguir l’actual emblema. La figura de Josep Pau Margantoni va ser clau en este aspecte. Tots els amics acordaren retre homenatge a l’enginyer responsable de subministrar l’aigua del seu pou particular fins les terres de la vall de la Murta. La seua importància està reflectida amb la font present a l’estendard, i la recepció del seu nom a l’actual avinguda de la falla.

A més a més, Arturo Martínez i la resta realitzaren diferents viatges a València -concretament al carrer Tucuman-, on encarregaren les insígnies falleres. Els desplaçaments per tot arreu del País Valencià van ser una activitat normal, justificada per necessitats falleres. Per exemple, contractar els serveis d’una banda musical. En paraules d’Arturo Martínez: Recorde que per a buscar una xaranga movíem el cul anant-nos-en pels pobles, anant a Societats Musicals, a veure quina Societat Musical ens podia

fer una xaranga. Ens anàvem a sopar a Énguera i després anàvem a la Societat Musical a buscar al ‘’jefe’’ o al director. Que no tréiem trellat, anàvem a un altre poble. Així funcionava.

Convé destacar que la presència d’adults va influir fortament en la seua constitució, així com el seu manteniment posterior. El 1970, aquella colla d’amics tenia entre setze i dèsset anys encara, doncs l’ajuda de persones madures els aportà confiança i seguretat per continuar endavant amb el projecte de la comissió. Entre les persones que sobrepassaven la majoria d’edat hi estava Eusebio Marzo; Alfredo Oltra, qui va ser el primer President de la comissió; i el fill d’este últim, que va ser primer Delegat de Festes de la comissió, i Delegat de Festes de Junta Local. Al remat, la tasca conjunta d’adults i joventut va fer possible la fundació de la comissió.

Com a resultat de la superació de totes les pedres inimaginables, el 7 d’abril de 1970 va fundar-se la Falla Avinguda Josep Pau. No debades, la gran càrrega simbòlica d’esta data ha generat una consciència col·lectiva compartida entre jotapaueres i jotapauers. Així doncs, la materialització d’un complex projecte, i sense celebrar la festa alhora, reforça encara més un sentiment proper a la falla. És a dir, augmenta l’orgull

i el coratge innegable de totes aquelles persones lluitadores per un somni fet realitat. Susana Marzo -germana xicoteta de Marisa- va ser nomenada la primera Fallera Major de la història de la comissió.

La Falla Avinguda Josep Pau continuà celebrant les falles any rere any. Ara bé, entre 1976 i 1980, els integrants de la comissió decidiren prendre un break. No estem davant d’una desaparició i refundació posterior, sinó una interrupció temporal. Les diferents situacions personals impossibilitaren la celebració de la festa, així com el seu funcionament anual. El compliment del Servei Militar Obligatori i les diferents núpcies van ser els principals motius. A banda, necessitaven un descans. A hores d’ara, el pagament d’una quota mensual per part de tots els membres d’una falla possibilita el seu sosteniment econòmic. No obstant això, en els anys seixanta i setanta, les comissions eren finançades d’una manera distinta. Setmanalment, repartien loteria entre els integrants, que s’havia de vendre i liquidar-se a finals de la mateixa setmana. Esta preocupació repetida durant 52 setmanes provocà un esgotament mental important.

Pepe Aparisi, enamorat empedreït de les falles, tornà a pegar la pallissa a Arturo i companyia. Les situacions més estables d’aquella jovenalla, ja convertida en cabals adults treballadors, propicià un desenfrenat ressorgiment de la comissió. Com a mostra, el 1981, la falla guanyà el I Premi en 2a Secció, ascendint a la primera categoria. Entre la pantanà de 1982 i la riuada de 1987, Arturo Martínez va repetir el càrrec de President. A l’hora de gestionar una comissió, Arturo afirma L’experiència fa mestres (...) Pense que sempre cal utilitzar, o vore l’experiència que hi ha, o veure què hi ha. Si m’interessa ho agafe i si no, no ho agafe (...) És

un crim perquè hi ha coses que estan ahí que si creus que funcionen, no les lleves.

La contrastada trajectòria fallera d’Arturo Martínez no ha quedat en blanc. El 2010, Arturo Martínez va ser nomenat President d’Honor de la comissió, per tota una vida dedicada a les falles, i concretament a la Falla Avinguda Josep Pau. La seua extraordinària contribució ha sigut el resultat d’una complexa cascada de caigudes, pujades, caigudes, i novament pujades. No ha sigut fàcil tampoc, ja que una falla comporta moltes coses que la gent no s’entera. La gent no ho sap. I ho sap el que està passant-ho i com no vols fracassar perquè vols que funcione pues has de fer el que siga perquè funcione. Els fallers són agents socials de salvaguarda d’una tradició festiva amb arrels que es remunten fins el segle XVIII. Arturo Martínez és un agent de salvaguarda, però també un paradigma del veritable sentiment faller. Un exemple de com la constància, l’esforç, el sacrifici i un poquet de festa -no tot serà treball- erigeix una comunitat de persones dispostes a arrimar el muscle per un estendard, un himne, un monument. En definitiva, per una falla, la Falla Avinguda Josep Pau.

Salva Montalvá Muñoz *faller de la Falla Av. Josep Pau Graduat en Història i Màster de Patrimoni Cultural per la UV.

Fotosíntesi d una fallera de trellat ´

Guapa i bona xiqueta des de xicoteta, orgull dels seus pares i sempre la més fallera, així eres tu, Nuri, filla meua. Els teus ulls oberts ho deien tot, des de bebè en sentir el teu plor de reclam, ulls ben oberts, allí estava ta mare, desvivint-se per tu. No em deixaves ni a sol, ni a ombra, però sempre eixos ulls vius, com dos sols de mirada intel·ligent i de flama fallera sempre estaven pendents de mi i estan ahí.

Ton pare, Clara i jo volem que sigues la més feliç, que disfrutes com en la vida, de tot allò que la vida t’ha regalat unit al teu desig i al teu esforç de dona lluitadora i responsable.

Recorde les teues paraules: “Quan acabe la carrera i aprove l’oposició la primera cosa que faré, abans de comprar-me un pis, és ser Fallera Major”. Puix era el teu somni des de ben menuda quan ja volgueres ser Fallera Major Infantil i les circumstàncies no ho van fer possible.

Hui el teu somni és realitat i encara que sembla que això del somni, sone a conte de fades o a història típica de Fallera Major, jo que he vetlat la teua son i el teu descans, jo que t’he tingut dormint als braços puc donar fe que és veritat. Havies de ser Fallera Major i Fallera Major eres hui.

Dus la banda creuada del teu anhel sobre el pit amb el 2023 brodat en fil d’or i la fonteta del carrer de la Muntanya, el brollador de Margantoni, entre taronges i flames, l’escut d’Alzira, l’amor per la festa de les falles i per l’Avinguda Josep Pau on t’has criat, on entre les parets de la vella casa dels “abuelitos” has viscut entre jocs infantils i secrets de jove fallera adolescent, t’has fet gran i has compartit amb les teues cosines i amigues l’anhel, el desig que ara és, l’amor per la teua falla, la falla on nasqueres a la vida aquell 3 d’abril de 1995, acabat de celebrar el seu vinti-cinc aniversari.

Enhorabona filla! Enhorabona Nuri! Eres una gran Fallera Major per voluntat, per constància i per vocació. Et desitgem tota la felicitat del món, ton pare, Clara i jo.

Ana Mompó Aparisi

Fotosintesí de la seda

Hola Ariadna, Potser estigues un poc sorpresa de vore que siga jo la que et dedique unes paraules, però com que en tan poc de temps hem agafat tanta confiança, no vaig dubtar ni dues vegades quan m´ho van proposar. Bé, estic ací per recordar-te un poc el que ha sigut un camí llarg però divertit per a arribar al moment en el que tanta il·lusió esperaves per lluir el teu vestit de valenciana, el dia de la teua presentació.

El dia que anaves a saber el color de la teua tela, portaves una idea fixa en el cap, volies un color blau claret i empenyada estaves en el blau claret. Al final et vaig fer canviar de paréixer ja que el color blau claret el du tot el món i jo volia que destacares entre totes, i no amb un blau claret, si no amb el teu blau, amb el blau Ariadna.

Per experiència sé que no voldries elegir qualsevol color, si no el teu color perquè hi ha un no sé que en el cabet de les Falleres Majors que pensem que hi ha una tela que porta el nostre nom. Recorde amb estima com els ulls et brillaven quan veieres la teua tela baix la llum del sol per primera vegada, i com l’agafaves amb les mans amb un impuls d´endur-te-la a casa. Eixa sensació era la que volia que arribares a sentir, eixa sensació de tindre una tela pròpia, la sensació de com si hagueres donat instruccions per crear-la.

Necessitàrem un segon dia per anar a per les cintes, detalls i teles per al teu segon i tercer vestit, i va ser un dia exasperant ja que ens va fer falta recórrer tota València per trobar exactament el que volies. La tela i les cintes del teu vestit gris les trobarem de seguida, però per trobar les cintes i la tela per a la falda rosa va ser realment difícil. La falda color rosa era la més especial de totes perquè tenia molta historia darrere. Eixa falda que va lluir ta tia, Patri, l’any 1989 quan va ser Fallera Major Infantil de la Falla Sant Joan i enguany tocava que la tornares a lluir tu. Em contares que en un primer moment la tela no et convència molt però el resultat final et va agradar més del que podies imaginar.

El pas més important després d’haver elegit les teles, cintes, folres, adreços, sabates, pintes i manteletes, era imaginar-se els vestits acabats, però: Qui era la indumentarista? Dipositares tota la teua confiança i expressares totes les teues idees a qui seria la teua indumentarista, a la que tenia la major responsabilitat i la teua il·lusió en les seues mans, ma mare. Ma mare, Àngels, va ser Fallera Major de la falla els anys 2002 i 2003, dos anys consecutius. Quina coincidència no? I a la vegada: Que bonic! Com diuen, tot es queda a casa, en este cas, a la falla. Ella sabia millor que ningú el que tenia que fer amb la teua tela per fer-te lluir com la regina que eres. Ha sigut tot un privilegi vore durant dos mesos com a poc a poc un somni anava fent-se realitat, com el teu moment anava apropantse cada vegada més. El primer que es va quedar fet va ser la falda de la teua tela i ahí ja començava tot. De seguida va vindre la confecció del teu segon i tercer vestit, però faltaven les proves per seguir en el procés de confecció. Les proves va ser el més dur per a tu, però no per als teus pares, Lucia i Toni, els que t’han ajudat a fer este somni realitat. Els teus pares, en les proves, estaven meravellats, de vore a la seua xiqueta amb els vestits que marcarien el seu regnat. Encara que tu estaves esgotada d’estar de peu tanta estona, els teus pares es dedicaven a fer-te fotos i admirar-te, emocionats.

El dia que vàrem muntar l’exposició dels vestits a ta casa, es respirava un aire d’il·lusió i de ganes per este any. Quan tot estava perfecte, els tres, els teus pares i tu, es vàreu quedar mirant-ho amb uns ulls plens d’entusiasme. Ahí, vaig tindre l’oportunitat de vore la família fallera que sou, i que tots tres, pares i filla, compartiu eixe sentiment tant fort que vos unix, el faller. Eixe dia tenieu un somriure a la cara, i cada vegada que passàveu per davant del saló, no podíeu evitar pegar una miradeta al que estava allí exposat.

El primer dia que lluïres el teu vestit va ser el dia de l´imposició de bandes. Lluïres com mai, pujant les escales del Gran Teatre per rebre una de les coses més

esperades d’enguany, la banda que t’acredita com a Fallera Major Infantil de Josep Pau. La teua cara brillava per si soles, expressant il·lusió i nerviosisme pel moment. El pròxim acte en el que et ficaries el teu vestit seria en el de la teua presentació i tan sols per això ja tenies ganes de que arribara i ací estem, en l’encapçalament d’un somni que tan sols acaba de començar.

A partir d’ara ja va tot seguidet: actes, presentacions i el més esperat, l’arribada del màgic mes de març, l’arribada de les falles. Primer serà la crida i de seguida tres dies que passaran tan de pressa que no tindràs temps d’assimilar tot el que passa. Obriràs l’armari dels vestits de fallera per no tancarlo en tres intensos dies fins la nit de la cremà. A mida que es comprimix la traca aniran venint al teu cap tots els records d’enguany i finalment quan arribe el final, eixa llagrimeta que reflectirà la llum de la flama mentre es crema la falla que no podrà evitar caure per la teua cara. Però eixos trages, sempre seran eterns com l’any que vares ser Fallera Major Infantil de la Falla Josep Pau. I qui sap? Pot ser quan sigues major tindràs que tornar-los a utilitzar. Açò és tan sols el començament del que serà per sempre el teu any en que se’t quedarà cada moment gravat a la retina i al cor per fer que la llum dels teus trages i dels teus ulls mai s’apague.

Mireia Almansa Martínez

El teatre i la llum

Henry Lewis, Jonathan Sayer i Henry Shields són els autors de la comèdia que representaren els nostres actors adults, una adaptació d'Assassinat en la Mansió Haversham i retitulada  per a l’ocasió “Una funció desastrosa”. Cal dir també que James Matthew Barry és l'autor de Peter Pan, l'obra representada pels infantils.

Una volta l'autor dóna a llum la seua obra, aquesta no torna mai a ser com era. En cada interpretació adquireix nous matisos. Cada volta que un actor treballa un personatge on un director adapta el llibret, li estan aportant profunditat, la fan adulta, és a dir, la presenten en societat. L'obra enriqueix al poble i el poble a l'obra, perquè  cada volta que es torne a representar serà diferent. Per què? Perquè els actors, la direcció i fins i tot l'equip tècnic són éssers vius i transmeten la seua vitalitat a tot allò que toquen. Sense voler, deixen la seua empremta personal al personatge des del moment en què ixen a l'escenari.

No ocorre el mateix amb el cine que sempre és igual, ja que està enregistrat, encara que pot canviar la interpretació de l'espectador. El teatre està viu, no és una entitat tancada. Els diàlegs, les mirades, els gestos, el context, tot es pot canviar, d’aquesta forma mai serà la mateixa obra. És com la vida que vivim que per molt que t'esforces no podràs viure dues situacions de la mateixa manera, perquè entre altres coses, tu no seràs ja el mateix.

Deia Schoppenhauer que en el moment en què contemples la bellesa, t'oblides de la teua existència,  a l'estar tan centrat en l'experiència externa, desapareix tant la sensació de temporalitat com el sentit del temps. Aquesta expressió dona raó del que va ocórrer al Gran teatre de la nostra ciutat; les obres estaven molt treballades, els actors tan ben preparats, els equips hi havien construït un ambient tan convenient que l'espectador sols havia de deturar el seu temps per a deixar que l'escena ocorreguera al seu voltant. Certament vam tindre aquest parèntesi temporal durant les obres que els nostres actors, grans i menuts junt als equips ens van regalar.

Nosaltres, els espectadors, vivíem en casa de Wendy, volàvem gràcies a la nostra encantadora i guardonada Campaneta, jugàvem a ser infants a l'Illa de Mai Més i lluitàvem acarnissadament contra el també guardonat Capità Hook, el qual amb la seua personalitat omplia l'escenari. Per tant, no sols el temps s’aturava en el Gran Teatre, sinó que els espectadors vam deixar de ser nosaltres mateixos incitats a imaginar i gairebé sentir que érem una altra persona.

Qui volia ser sirena ho podia aconseguir, qui volia volar com Peter no es sentia limitat per l'espai, ja no hi havia humans a la sala, sols personatges, tots plegats, durant una estona indefinida transmutàrem les nostres vides per a convertir-nos en personatges de ficció, de la ficció que ens servien davant dels ulls.

Com ja s'ha dit en aquest llibret, la fotosíntesi és un procés químic que consisteix en la transformació que assoleix un ésser viu mitjançant l'energia de la llum. Però ací estem parlant de teatre, aleshores em permetreu una metàfora. Per què no pot ser aquesta llum la de la intel·ligència? Aquella  que converteix una idea argumental en un objecte literari, la de qui transforma aquest objecte en matèria escènica, però que és matèria morta encara. És l'actor qui, amb la seua intel·ligència interpretativa, fa que un paper cobre vida, com una mena de transformació substancial. L'actor fica el cos, però també fica les expressions que li són pròpies, la passió, els gestos i tot allò que el conforma com ésser humà. Fica la seua singularitat al paper. Un actor no es deixa a casa el que és per a actuar; a l'escenari pugen amb ell totes les seues conviccions, valors, manies i formes de concebre el món.

En l'obra dels adults, el públic no havíem de traslladar-nos a cap lloc per a participar perquè érem personatges involuntaris. Els actors es passejaven pel pati de butaques preguntant i fent alçar als actors sobrevinguts. any ens presentaven una antiobra amb antiherois en la que tot funciona quan tot ix malament. És una contradicció, ho sé, deixeu que m'explique. Pot estar quelcom caòtic meticulosament programat?, poden estar els diàlegs perfectament DES-sincronitzats? Aquesta és la màgia de l'obra d'enguany, perquè isquera mal havia d'eixir perfecte; i d'aquesta manera va ocórrer a l'escenari.

Sense cap dubte, els tres autors d'Assessinat en la Mansió Haversham, hagueren d'escorcollar en les seues ments per a convertir la idea en caos, però l'exercici interpretatiu dels actors, que han de fer-ho bé perquè semble tot una calamitat, és un treball magistral.

Les dues obres han sigut meravelloses i el públic les hi ha premiat com es mereixen. Evidentment és un treball coral i no es pot entendre aïllant moments, tot i això, sí que voldria referir-me a un moment especialment sublim de cadascuna de les obres. Per una banda, a l’obra infantil ressaltaré el moment en què Elsa es queda sola al mig de l'escenari, endolla el seu vestit de fada i sense dir paraula és capaç d'hipnotitzar a tot el pati de butaques, per altra banda a l'obra dels adults, em va semblar impagable veure a Marga “eixir rodant” de dins d'un rellotge de peu.

Enhorabona!!!

Francesc Olaso Latorre *Faller, filòsof i dolçainer

Palmarés teatre

GRUPS DE TEATRE DE LA FALLA AV. JOSEP PAU

GRUP ADULT:

L’adaptació de l’obra “Una funció desastrosa” representada pels adults i amb la col·laboració en matèria d’escenografia per l’equip habitual, encapçalat per Javier Lairón González, s’ha endut els següents premis:

-MILLOR OBRA 2023 (PRIMER PREMI)

-MILLOR ESCENOGRAFÍA

-MILLOR VESTUARI

-MILLOR ACTOR PRINCIPAL: José Botija Botija

-MILLOR ACTRIU PRINCIPAL: Marga Sabater Cuello

-MILLOR ACTOR SECUNDARI: Pedro Andrés Sánchez

A més d’això Jorge Díaz Roldán i Alfonso Oliver Navarro van ser nominats a Millor Actor Secundari, sent que les nominacions en esta categoria les va acaparar la nostra comissió ja que el tercer en discòrdia va ser el guanyador; Pedro Andrés Sánchez.

Palmarés teatre

GRUPS DE TEATRE DE LA FALLA AV. JOSEP PAU

GRUP INFANTIL:

Amb l’adaptació del clàssic “Peter Pan” dirigida per María José Lahoz Colomer, la col·laboració del grup de pares i mares dels actors i actius infantils que elaboraren el decorat, escenografia i vestuari, s’ha endut els següents premis:

-MILLOR OBRA INFANTIL 2023 (PRIMER PREMI)

-MILLOR ESCENOGRAFÍA

-MILLOR VESTUARI

-MILLOR ACTOR SECUNDARI: Xavi Escrivá Roig

-MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA: Elsa Arrufat Lleó

A banda: Gerard Llop García, el nostre President Infantil, va estar nonimat a Millor Actor Infantil, Ariadna Martínez Iborra, la nostra Fallera Major Infantil, va estar nominada a Millor Actriu Infantil i els fallerets, Guillem Escrivá Roig i Helena Oriola Domenech estigueren nominats a Millor Actor Secundari Infantil i Millor Actriu Secundària Infantil respectivament.

Jorge Díaz Roldán Delegació de Teatre

Fotosíntesi fallera? Comprar al comerç local!

La comissió està agraïda, m’ho ha dit el President, als amics que sense mida s’anuncien al llibret.

Sou les cases comercials el veïnat en persona. I qui compre en l’AMAZONa, pot anar a fer la mà.