TROP Sectorials NUM-9

I N F O R M E D E L E S P R I N C I PA L S T E N D È N C I E S E N E L

FUTUR DELS POLÍGONS INDUSTRIALS E N E L M A RC D E L’ E C O N O M I A M E T RO P O L I TA N A

C O N T I N G U T S D E L’ I N F O R M E

0. PRESENTACIÓ

3

1. EL SECTOR EN XIFRES

5

2. COMPOSICIÓ DEL SECTOR

8

3. PRINCIPALS TENDÈNCIES

11

4. PRINCIPALS REPTES

15

5. BIBLIOGRAFIA

19

0. Presentació

I N T RO D U C C I Ó FA C T O R S D E L O C A L I T Z A C I Ó

3

I N T RO D U C C I Ó competeixen a nivell mundial. En aquest context, disposar de sòl industrial i bones comunicacions a les xarxes de distribució són factors que per les empreses poden resultar insuficients per atraureles i satisfer les seves necessitats.

Els polígons industrials són àrees especialitzades on s’hi localitzen empreses i industries segons una planificació urbanística prèvia. Es tracta d’àrees que conformen espais físics on s’allotja actualment la major part del teixit industrial del país.

En aquest sentit, els territoris han de posicionar-se i apostar per economies basades en nous models productius, organitzatius i de redistribució de recursos cada cop més vinculats al coneixement, al talent mòbil, a la sostenibilitat o a la cooperació entre organitzacions.

Aquests espais són generadors de riquesa, ocupació i milloren substancialment la major part d’indicadors socioeconòmics de l’àmbit territorial on estan ubicats. És per això que, des de les administracions públiques, a totes les escales (municipal, metropolitana, comarcal, regional, nacional i estatal) conjuntament amb altres agents dels territori, es promouen múltiples actuacions per generar espais que afavoreixin la captació d’empreses al seu àmbit territorial i per potenciar un procés de reindustrialització en els seus respectius àmbits d’actuació.

Les ciutats i els territoris han de definir noves estratègies i projectes per esdevenir més atractives, cohesionades i sostenibles en els àmbits social, econòmic i ambiental.

Aquests nous models de desenvolupament estan generant noves necessitats a les empreses, que amplien la seva llista de factors a considerar a l’hora de localitzar-se en un indret determinat. Els nous factors de localització estan relacionats amb la oferta de serveis, la capacitat de captar talent o les oportunitats de col·laboració i sinèrgies amb altres empreses de l’entorn [2].

Les administracions públiques promouen múltiples actuacions per afavorir la captació d’empreses i potenciar un procés de reindustrialització dels seus respectius àmbits d’actuació En aquest sentit, els polígons industrials per la seva configuració urbanística ofereixen diversos elements que poden resultar avantatjosos per a la captació d’empreses.

Tradicionalment, els principals factors que les empreses consideren que els aporten avantatges competitives, tenen a veure amb la disponibilitat d’espai a preus competitius que generalment ofereixen els polígons i les bones comunicacions i accessibilitat a les xarxes de distribució [1].

Aquest informe destaca la necessitat de reformular i millorar els polígons industrials existents a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per fer-ho s’analitza la realitat dels polígons i els possibles canvis inherents en la transformació que s’està produint en el model productiu, organitzatiu i de redistribució dels recursos. Considerant també els canvis en el planejament físic, incorporant-hi, com a rellevants, les dimensions econòmica, social i mediambiental implicades en el procés de transformació.

Ara bé, en un entorn ràpidament canviant i globalitzat com l’actual, els territoris i les ciutats

FA C T O R S D E L O C A L I T Z A C I Ó . . . ... que tradicionalment les empreses consideren competitius:

... que cada vegada més les empreses consideren que els aporta competitivitat:

-

Disponibilitat d’espai a preus competitius

-

Oferta de serveis específics pel desenvolupament de l’activitat econòmica: telecomunicacions, etc.

-

Bones comunicacions i accessibilitat a les xarxes de distribució

-

Entorn agradable

-

Imatge i marca territorial

-

Oportunitats de captar talent

-

Col·laboració i sinèrgies amb altres organitzacions de l’entorn

-

Proximitat a nuclis urbans de gran consum

4

1. EL SECTOR EN XIFRES

Eix B-23 Eix C-31 sud Eix C-32 Eix Zona Franca Eix C-31 nord Eix B-30

E S TA T D E L A U R B A N I T Z A C I Ó I G R A U D ’ A C T I V I TA T R E L A C I Ó A M B E L N U C L I U R B À I A C C E S S I B I I TA T AU TOC O N T E N C I Ó I AU TOS U F I C I È N C I A

5

E S TA T D E L A U R B A N I T Z A C I Ó I G R A U D ’ A C T I V I TA T ESTAT DE LA URBANITZACIÓ

GRAU D’ACTIVITAT Activitat fins al 20% Activitat entre el 20 i el 40% Activitat entre el 40 i el 60% Activitat entre el 60 i el 80% Activitat superior al 80%

Sense dades Molt deficient Deficient Normal Bo Excel∙lent

Eix C-32

Eix C-32

Eix Zona Franca

Eix Zona Franca

Mapa 1: Estat de la urbanització dels polígons de l’àrea metropolitana de Barcelona [3]

Mapa 2: Grau d’activitat dels polígons de l’àrea metropolitana [3]

L’Àrea Metropolitana de Barcelona compta amb un total de 254 polígons industrials repartits en diversos municipis. El 45% d’aquests polígons presenten un estat d’urbanització bo o excel·lent. I es disposa d’un 35% de polígons que encara tenen àrees pendents de construcció, i que per tant ofereixen possibilitats d’expansió [2].

Dels 254 polígons de l’àrea metropolitana, 114 es troben en un bon estat d’urbanització. I d’aquests, n’hi ha 36 amb àrees que encara estan pendents de construcció

25%

Eix C‐31 Sud Eix C‐32 Eix Zona Franca

17% 31%

Eix C‐31 Nord Eix B‐30

Els altres eixos de la conurbació urbana de Barcelona del costat Llobregat, -Zona Franca, C31 sud i C-32- també presenten indicadors elevats de grau d’activitat, generalment, superior al 60%.

A la vegada que en general es troben en un bon estat d’urbanització.

Els eixos de la Zona Franca i la B-23 presenten un grau d’activitat superior al 70% 45

69 47

52 16

9%

Gràfic 2: Hectàrees ocupades pels diferents eixos industrials considerats (vegeu esquema pàgina 5). Font: Elaboració pròpia.

Estat de la urbanització

25

Eix B‐23

12%

6%

L’àmbit de l’eix B-23 és el que presenta més polígons amb un grau d’activitat elevat (superior al 80%). Tot i així, únicament un 36% dels polígons d’aquest àmbit es considera que estan en un bon estat d’urbanització.

Gràfic 1: Representació numèrica del Mapa 1.

Font: Polígons d’activitat econòmic a l’AMB,2015 [3]

Àrea ocupada pels PAE (ha)

L’àrea compresa entre Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès de l’eix B-30, és la zona que presenta polígons amb un menor percentatge d’activitat econòmica (per sota del 40%). Tot i així, és un dels àmbits amb les millors zones urbanitzades, amb gairebé un 60% de zones bones o excel·lents.

Per últim, l’entorn de la C-31 nord presenta un percentatge de zones en mala urbanització superior al 70%. Hi ha fins a 14 polígons que es consideren deficients o, inclús, molt deficients.

6

R E L A C I Ó A M B E L N U C L I U R B À I A C C E S S I B I I TA T RELACIÓ AMB ELS NUCLIS URBANS

SERVEIS DE TRANSPORT PÚBLIC Parades de transport públic

Integrat Agregat Segregat

(parades fins a 500m dels sectors)

Eix C-32

Eix Zona Franca Mapa 3: Relació entre els polígons i els nuclis urbans [3]

Els polígons de l’àrea metropolitana més propers a la ciutat de Barcelona són els que presenten un major grau d’integració amb els nuclis urbans.

Aquest factor va acompanyat d’un millor servei de transport públic i, conseqüentment, d’un bona accessibilitat. Els polígons més segregats i menys comunicats amb transport públic, de l’entorn de la ciutat de Barcelona, són els que estan situats a l’altre costat de la ronda litoral de l’eix de la Zona Franca.

Mapa 4: Parades de transport públic als polígons industrials [3]

serveis de transport públic. Això també succeeix a la zona superior de l’eix de la B-23, concretament, prop de Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal.

9%

28% 31%

15% 18%

22%

25%

51% 48%

83%

48% 18% 24%

78% 22%

Eix B‐23

Eix C‐31 sud

sense informació

Eix C‐32

Deficient

31%

28%

22%

A escala metropolitana, els polígons que presenten un nivell de segregació més elevat respecte els nuclis urbans són els de l’eix B-30. A la vegada que la zona de Sant Cugat del Vallès i, en especial, Cerdanyola del Vallès, disposen de poca oferta de

Port

Millorable

Eix C‐31 nord Acceptable

Eix B‐30

Bona

Molt bona

Gràfic 3: Accessibilitat dels polígons industrials metropolitans .

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Quadern 6 del Pacte Industrial de la RMB [2]

AU TOC O N T E N C I Ó I AU TOS U F I C I È N C I A L’autocontenció és la capacitat d’un municipi per retenir la població ocupada resident (Població ocupada i resident al municipi respecte el total de població ocupada del municipi) L’autosuficiència és la capacitat d’un municipi d’ocupar els seus llocs de treball amb la població que hi resideix (població ocupada que resideix i treballa al municipi respecte els llocs de treball del municipi).

A l’àrea metropolitana, generalment, tant l’autocontenció com l’autosuficiència acostumen a presentar valors al voltant del 50%. La major part dels municipis metropolitans tenen més capacitat d’autocontenció que d’autosuficiència. Això indica que la població resident no és suficient per cobrir l’oferta laboral de les empreses de la zona. Ara bé, hi ha alguns municipis en què això no es compleix.

Per exemple, el cas de Barcelona, on l’autocontenció és del 82% mentre que

l’autosuficiència és del 65%. Això implica que un 35% dels llocs laborals de la ciutat són ocupats per habitants d’altres poblacions. El mateix passa a municipis com Sant Just Desvern, Sant Adrià del Besòs o Cerdanyola del Vallès.

Un altre aspecte a destacar és el d’aquells municipis on existeix un grau d’autosuficiència molt elevat tot i no presentar una gran autocontenció. És el cas de Badalona on l’autocontenció és del 50% mentre que l’autosuficiència és del 70%. El mateix succeeix en municipis com Viladecans, Sant Vicenç dels Horts o Santa Coloma de Gramenet. És destacable també el fet que a municipis petits propers a Barcelona, la capacitat d’autocontenció és menor que a la resta de municipis. Generalment, aquest valor acostuma a ser superior al 40%. És el cas per exemple d’Esplugues del Llobregat amb un valor d’autocontenció del 25% o de Sant Just Desvern del 30% [2].

7

2. COMPOSICIÓ DEL SECTOR

1 . S I T UAC I Ó AC T UA L D E L S P O L Í G O N S I N D U S T R I A L S DETERIORAMENT DELS POLÍGONS INDUSTRIALS

2 . PA L A N Q U E S D E C A N V I (1) MIXTURA D’USOS (2) E-COMMERCE (3) TRANSICIÓ ENERGÈTICA (4) INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES (5) MOBILITAT (6) DENSITAT ESPACIAL DE LA DEMANDA

8

1 . S I T UAC I Ó AC T UA L D E L S P O L Í G O N S I N D U S T R I A L S Després de les intenses transformacions socials i econòmiques del segle XX, l’expulsió dels usos industrials de la ciutat tradicional i la seva concentració en polígons industrials segregats ha estat un dels principals impactes en la configuració territorial de les àrees urbanes. Primer es va produir amb un objectiu higienista i posteriorment per raons d’especialització espacial.

Davant d’aquest model productiu heretat del segle passat els polígons industrials es troben en una disjuntiva: A.

Conflictes en la coexistència en els usos del sòl.

Per un costat aquest model productiu evidencia la incapacitat per fer conviure les diferents activitats, residencials i industrials, sense resoldre els conflictes derivats de la seva coexistència.

B.

Necessitat de no aïllar la industria per a la millora de la seva competitivitat.

Per l’altre cal reconèixer l’existència de raons socials, econòmiques, polítiques i morals en la defensa de l’activitat industrial i de la seva potenciació.

En aquest sentit, resulta prioritari incidir en l’exigència de la millora de les condicions de productivitat i de treball, en un nou marc de compatibilitat d’usos i d’un entorn urbanístic renovat que afavoreixi la incorporació, de manera equilibrada, dels usos complementaris (serveis a la producció) a la pròpia activitat productiva, i la potenciació d’entorns mixtos d’integració espacial, tant a l’interior dels mateixos polígons com en relació amb els nuclis urbans pròxims, en una relació espacial adequada i proporcional amb la residència. [4] En aquesta línia, caldrà reequipar, millorar i canviar els polígons industrials per tal d’integrarlos en els sistemes urbans i recuperar la sostenibilitat del model. Actualment, estan apareixent diversos factors de canvi que poden servir de palanca per resoldre els inconvenients que genera l’actual model de dispersió. Aquests factors poden contribuir a reordenar els polígons industrials i a dissenyar nous processos de dinamització econòmica de les ciutats [5].

DETERIORAMENT DELS POLÍGONS INDUSTRIALS Durant els últims anys, a causa de la crisi econòmica i de la reconversió industrial paral·lela, hi ha hagut un apreciable deteriorament i estancament dels polígons industrials a Catalunya. Ho observem en : •

La infraestructura urbana, que va esdevenint progressivament obsoleta per la seva inadequació a les noves exigències.

•

La manca d’accions per a l’eficiència energètica conjunta del polígon.

•

L’existència de naus industrials buides o d’edificis encara en ús, però amb manifestes necessitats de rehabilitació.

•

La deficient interconnexió dels centres urbans, especialment en l’àmbit del transport públic o de la mobilitat alternativa, amb els districtes industrials.

•

La manca de plans d’adequació dels serveis urbans d’aquests espais ciutadans a la seva activitat productiva: residus, electricitat, aigua, gas, vapor, etc.

•

El desplegament lent de les xarxes de comunicació TIC i dels nous serveis intel·ligents associats.

9

2 . PA L A N Q U E S D E C A N V I A continuació es mostren possibles factors que poden esdevenir palanques de canvi en el model productiu i la configuració dels polígons industrials.

Tots aquests factors poden suposar una oportunitat per activar nous processos de

transformació i actualització de les àrees industrials a l’àrea metropolitana, amb l’objectiu de difuminar les fronteres entre els nuclis urbans i els polígons industrials [5]:

(1)

(2)

MIXTURA D’USOS

E-COMMERCE

Les intervencions urbanístiques basades en la mixtura d’usos prenen cada cop més un protagonisme destacat. El cas d’èxit més clar i proper és el del 22@ que partint de la planificació urbanística ha permès crear 93.000 llocs de treball gràcies a la integració d’activitats econòmiques amb el teixit residencial.

El seu ritme de creixement en els darrers anys augura un canvi radical en la manera de comercialitzar molts bens de consum en els propers anys. Amb la nova logística està emergint una nova xarxa de repartiment capil·lar cap als nuclis urbans. Aquesta nova lògica planteja nous requeriments als polígons industrials existents.

(3)

(4)

TRANSICIÓ ENERGÈTICA

INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES

El fet de que la major part dels polígons industrials disposin de sòl i de sol, fa que aquests espais puguin jugar un paper important en el desenvolupament del nou model energètic. Aquest nou model requerirà reservar part de l’espai urbà i industrial per a la producció i emmagatzematge de l’energia de manera que es pugui distribuir de forma més intel·ligent

La creixent automatització de processos de fabricació tindrà un impacte important en el model productiu. Per exemple amb la impressió 3D es podran construir petites series de peces d’alta precisió de forma neta i descentralitzada, sense necessitat de concentrar la producció en una gran nau industrial d’un polígon segregat. Això contribueix a ajustar localitzacions i dimensions de producció i emmagatzematge

(5)

(6)

MOBILITAT

DENSITAT ESPACIAL DE LA DEMANDA

L’aparició de nous hàbits i noves fórmules de treball ha modificat en part la mobilitat quotidiana, en termes d’intensitat i de distribució horària. Molts desplaçaments tenen com a destí un polígon industrial i generen una gran necessitat de transport. Amb noves fórmules com el teletreball, la qüestió canvia substancialment, igual com podria passar si es racionalitzessin els horaris laborals.

Una mobilitat sostenible i eficient necessita una certa densitat espacial de la demanda. Cal desenvolupar doncs models territorials que afavoreixin una ocupació i aprofitament del sòl més intensos, també per a les activitats productives.

Això pot implicar noves tipologies d’edificis industrials, amb naus de 2, 3 o 4 plantes.

10

3. TENDÈNCIES

Models de gestió intel∙ligent

PROVA PILOT D'SMART PAE AL P O L Í G O N D E L A L L A N A A R U B Í

C E N T R E V I R T U A L D’ENERGIA I N T E G R A D A E N U N P O L Í G O N I N D U S T R I A L A MUNIC

LOW‐ENERGY INDUSTRIAL U R B A N P A R K A VILADECANS

Models de cooperació industrial

FOMENT DE L’ECONOMIA COL∙LABORATIVA ALS POLÍGONS DE BARBERÀ DEL VALLÈS I SABADELL

ECONOMIA C I R C U L A R A L A C I U T A T D E NORRKÖPING

SIMBIOSI INDUSTRIAL ALS POLÍGONS DE KALUNDBURG (DINAMARCA)

HANGZHOU BLOCKCHAIN INDUSTRIAL PARK

SINERGIES TERRASSA: FINESTRETA Ú N I C A D E S E R V E I S P E R A L E S I N D Ú S T R I E S

TAULA DE MOBILITAT SOSTENIBLE ALS POLÍGONS DE SARAGOSSA

Models d’impuls del desenvolupa ment industrial

11

MODELS DE GESTIÓ INTEL·LIGENT El desenvolupament dels polígons d’activitat econòmica implica la creació de nous serveis capaços de donar solució a les necessitats empresarials. La oferta de nous serveis es pot veure com una oportunitat per les empreses i per les administracions per establir plataformes que permetin un ús més sostenible i un gestió més eficient dels recursos disponibles en un territori.

1. Prova pilot d’SMART PAE al polígon de La Llana a Rubí L’any 2014, l’ajuntament de Rubí va posar en marxa una prova pilot per millorar els serveis elèctrics i de telecomunicació del polígon industrial La Llana. La mesura es va iniciar amb un canvi de l’enllumenat públic i la instal·lació de fibra òptica de connexió de fins a 100 MB [6]. Alguns estudis realitzats asseguraven un període d’amortització inferior als dos anys i auguraven un estalvi de fins el 20% en energia i del 40% en telecomunicacions.

La prova pilot va ser un projecte col·laboratiu entre els ens locals, les empreses del polígon i la Universitat Politècnica de Catalunya, la qual es va encarregar de gestionar la implementació de la prova. La iniciativa, emmarcada dins del projecte Rubí Brilla, va ser considerada un èxit per totes les parts implicades. Així doncs, s’ha estès a 10 polígons més de la zona. Actualment, el projecte compta amb més de 100.000€ d’inversió acumulats i s’ha plantejat nous reptes de cara l’any 2020 en l’àmbit de les energies renovables, l’eficiència energètica i la comunicació i cooperació empresarial [7].

2. Centre virtual d’energia integrada en un polígon industrial a Munic La companyia elèctrica Stadtwerke München i l’empresa Siemens [8] van acordar col·laborar en la implementació d’un centre virtual d’energia per tal d’augmentar la fiabilitat en la planificació i la previsió del consum energètic. El projecte consistia en agrupar diverses fonts d’energia distribuïda i gestionar-les com una única instal·lació mitjançant un sistema TIC.

El Big Data juntament amb tècniques d’anàlisi de dades, permeten entendre de forma més precisa el comportament i les necessitats del consum elèctric de les indústries.

A part de les plantes de generació elèctrica convencionals, el sistema integra fonts d’energia renovable: 5 centrals hidroelèctriques, 5 parcs eòlics, plaques fotovoltaiques, centrals geotèrmiques i de biogàs de la zona. D’aquesta manera s’augmenta l’eficiència energètica del polígon i es pot donar suport a la xarxa en moments puntuals d’excés de demanda.

3. Low-Energy Viladecans

Industrial

Urban-Park

a

L’ajuntament de Viladecans està impulsant mesures per consolidar i millorar la competitivitat d’un polígon antic proper al nucli urbà. Després de l’adhesió al projecte europeu EU-Urbact II, amb una subvenció de més de 50.000 €, l’ajuntament pretén rehabilitar i adequar urbanísticament la zona especialitzant-se en la gestió intel·ligent de l’energia amb mitjans TIC. D’aquesta forma, es busca convertir el polígon en un districte de baixa energia com a factor diferencial i afegit per l’augment de la competitivitat del territori i l’atracció de nous agents d’activitat econòmica. Amb aquestes mesures no només es pretén millorar el teixit empresarial sense incrementar el consum de sòl, sinó també fomentar la sostenibilitat ambiental i millorar la qualitat de vida dels ciutadans [9].

12

M O D E L S D E C O O P E R AC I Ó INDUSTRIAL El futur dels polígons industrials es troba en la seva capacitat de realitzar els seus processos de manera més eficient. La sinèrgia entre empreses d’un mateix PAE, l’ús de recursos compartits i la reutilització de residus, són alguns dels elements que ajuden a disminuir despeses i rendibilitzar processos. A més a més, la implementació de models d’economia circular redueixen l’impacte ambiental i, alhora, fomenta la simbiosi entre nuclis urbans i polígons.

1. Foment de l’economia colꞏlaborativa als polígons de Barberà del Vallès i Sabadell Com s’ha comentat anteriorment, la simbiosi industrial és una de les principals tendències en la reducció de residus i l’augment de productivitat en polígons industrials. Amb la idea de fomentar aquests processos col·laboratius, els ajuntaments de Sabadell i Barberà del Vallès han iniciat un pla estratègic per fomentar l’associacionisme i simbiosi en les 2.500 empreses repartides en 10 polígons de la zona. Els ajuntaments actuen com a eix vertebrador entre indústries. El pla proposa crear un equip de tècnics i divulgadors que s’entrevistin i inspeccionin els processos de les diverses empreses. Un cop analitzat el teixit empresarial, l’equip ha de diagnosticar casos de bona praxi i possibles col·laboracions per tal de comunicar-ho a les companyies pertinents. A més a més, els ajuntaments s’han d’encarregar de organitzar exposicions i jornades formatives en l’àmbit de la simbiosi industrial per tal que els treballadors comprenguin la importància de la mesura. Així es pretén dinamitzar el territori i generar nous llocs de treball [10].

2. Economia circular a la ciutat de Norrköping La ciutat sueca de Norrköping ha aconseguit millorar la sostenibilitat territorial a partir de plans estratègics que integren la indústria i les zones urbanes. Amb la intenció de reduir l’impacte ecològic de les empreses i intentar reaprofitar els residus generats, les institucions governamentals de Norrköping van optar per facilitar el consum de biomassa procedent dels boscos municipals com a matèria primera per a la central elèctrica situada al polígon. Amb aquesta mesura, també es va facilitar que una planta d’etanol annexa a la central es beneficies dels vapors generats a la central elèctrica per augmentar la seva producció.

Alhora, dels residus de la planta d’etanol se’n beneficia el port, la indústria farmacèutica i agrònoma situades en el mateix polígon industrial.

Paral·lelament, la pròpia ciutat es beneficia de l’energia i dels productes generats en aquesta zona, reutilitzant, per exemple, residus com a fertilitzants ecològics pels parcs. [11] Després d’uns anys de funcionament, la inciativa ha aconseguit reduir l’impacte ambiental del polígon, així com també les emissions de gasos d’efecte hivernacle [12]. També s’ha millorat l’aprofitament de recursos. A més a més, la població de Norrköping valora de forma més positiva l’existència del polígon.

3. Simbiosi Industrial Kalundborg (Dinamarca)

als

polígons

de

Els polígons industrials de la ciutat danesa de Kalundborg són referents en l’àmbit de la simbiosi industrial. Des de fa més de 20 anys, les diverses empreses de la zona intercanvien residus materials, energia sobrant i informació per tal de reduir costos de producció així com també l’impacte ambiental. De forma espontània i per iniciativa privada, les indústries del territori van començar a implementar aquest nou model econòmic, un model referent que altres zones han intentat imitar. S’estima que entre totes les indústries de Kalundborg s’han arribat a estalviar fins a més de 250 milions d’euros en els seus 25 anys de trajectòria.

Un exemple de simbiosi seria el de la central elèctrica del polígon que dona la calor sobrant a una piscifactoria. Aquesta, al seu temps, cedeix els seus fangs perquè agricultors de la zona els usin de fertilitzant. Alhora, els vapors de la central tèrmica van a parar a una indústria farmacèutica que cedeix part dels seus residus a una fàbrica de guix. [13]

13

MODELS D’IMPULS DEL D E S E N V O L U PA M E N T I N D U S T R I A L El paper de l’administració pública és clau en el bon funcionament dels polígons industrials. Les demandes i necessitats de les empreses han anat creixent en els darrers anys. Gestionar aquestes demandes de forma àgil i eficient millorant la relació entre entitats públiques i privades beneficia a les empreses i a la vegada impulsa la innovació i la inversió.

1. Hangzhou Blockchain industrial park L’evolució de polígons industrials a parcs tecnològics i districtes d’innovació –com el cas pioner del 22@ de Barcelona- serà una tendència creixent els propers anys segons indica la UNIDO (United Nations Industrial Development Organization). Cada vegada són més les ciutats que aposten per integrar zones amb un desenvolupament específic, on es potencia la creació d'indústries d’un sector particular. Un dels principals avantatges, és que permet facilitar l’impuls de mesures concretes per afavorir el progrés de determinats sectors econòmics.

Per exemple també s’està duent a terme un model de desenvolupament urbà i sectorial en un polígon industrial de Hangzhou [14], a la Xina. En aquest indret s’està afavorint el creixement d’empreses lligades al sector del Blockchain i les criptomònades a partir d’estratègies de planificació urbana. La zona pretén ser una incubadora d’startups i captar talent per esdevenir una potència mundial en aquest sector.

2. Sinèrgies Terrassa: finestreta única de serveis per a les indústries En diversos polígons industrials, les administracions públiques competents ofereixen el servei de finestreta única, amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament empresarial. Aquest servei es basa principalment en la creació de la figura d’un interlocutor entre els ens públics i les entitats privades per tal d’agilitzar tràmits i peticions. Per exemple és el cas de l’ajuntament de Terrassa que està implementant el servei de finestreta única en alguns polígons del municipi per tal de millorar les relacions empresaajuntament.

A la vegada, a través d’aquest servei també s’impulsen tallers i seminaris per fomentar la cooperació empresarial per incrementar la competitivitat territorial del municipi [7].

Fruit d’aquest servei, va néixer Sinèrgies Terrassa [11]. Es tracta d’una iniciativa impulsada per empresaris locals que té com a objectiu principal crear una xarxa de cooperació entre les diverses indústries dels polígons industrials de la zona.

Actualment hi ha més de 5.000 empreses repartides en 16 polígons que estan adherides a aquest servei. La valoració que en fan tant les empreses com l’ajuntament és positiva. S’ha augmentat la confiança del sector i s’ha fomentat el creixement de la cooperació i l’associacionisme, fet que s’ha traduït en un avanç tecnològic comú en el territori.

3. Taula de mobilitat sostenible als polígons a Saragossa L’ajuntament de Saragossa ha impulsat la creació d’una taula de debat entre diversos actors del sector per parlar sobre la mobilitat sostenible en polígons i zones comercials a l’àrea metropolitana de la ciutat [15].

Segons un estudi de l’Institut sindical de Treball, Ambient i Salut, un 49% dels desplaçaments a zones industrials es realitza en transport privat. Es calcula també que diàriament es realitzen 316.000 desplaçaments cap a l’àrea metropolitana. Aquest números exposen el problema que suposa per l'entorn, tant en termes ambientals com de congestió derivada del trànsit de vehicles. Amb una aposta per la millora de les infraestructures, l’augment del transport públic, campanyes de conscienciació i mesures concretes, la capital aragonesa pretén posar solució a un problema que afecta a gran part de les ciutats.

14

4. PRINCIPALS REPTES

1.

MILLORAR LES ZONES PRODUCTIVES DEL SISTEMA M E T R O P O L I T À D ’ A C T I V I TA T S E C O N Ò M I Q U E S

2.

M I L L O R A R L’ E F I C I È N C I A E N E L F U N C I O N A M E N T D E L E S ÀREES INDUSTRIALS

3.

A F R O N TA R E L G A P C R E I X E N T E N T R E L ’ O F E R TA D E S E R V E I S M U N I C I PA L S I L E S N E C E S S I TA T S E M P R E S A R I A L S

4.

E N T I TA T S E S P E C I A L I T Z A D E S E N L A G E S T I Ó D E L S POLÍGONS

15

R E P T E 1 : M I L LO R A R L E S Z O N E S P RO D U C T I V E S D E L S I S T E M A M E T R O P O L I T À D ’ AC T I V I TAT S E C O N Ò M I Q U E S A l’any 2018, des de la Taula de reactivació econòmica i reindustrialització de l’àrea metropolitana de Barcelona es van elaborar un seguit de propostes orientades a promoure l’activitat econòmica. Per fer-ho, la Taula es va fer operativa mitjançant la creació de 7 grups de treball que van estar integrats per agents socials i econòmics, persones expertes en l’àmbit de treball del grup i membres de l’equip de l’AMB. Cada grup va tractar un dels següents àmbits [16]: 1.

Una indústria posicionada per a la nova revolució industrial.

2.

Capital humà per a la reactivació: respondre als reptes d’ocupació, formació i productivitat.

3.

Innovació i coneixement, reactivació econòmica.

4.

Economia cooperativa, social i solidària per a un nou entorn social i econòmic.

5.

Infraestructures de mobilitat i transport, i serveis bàsics d’energia i de subministraments per a la reactivació econòmica.

motors

de

A.

Impulsar directrius en l’àmbit metropolità per avançar en la identificació i coordinació dels àmbits industrials. Entre els quals s’inclouen actuacions orientades a millorar la ordenació, gestió i promoció de les àrees indistrials i de les xarxes d’infraestructures energètiques, mediambientals i de telecomunicacions.

B.

Desplegar directrius en l’àmbit industrial metropolità per enfortir-lo i desenvoluparlo. Hi destaquen les actuacions orientades a atendre la configuració d’espais d’oportunitat per a la localització d’equipaments en àrees estratègiques i avaluar les necessitats logístiques d’aquests àmbits.

C.

Desenvolupar directrius en l’àmbit dels assentaments i de les trames urbanes per reforçar-los amb una adequació de les infraestructures urbanístiques i de serveis.

Les actuacions estan orientades a revisar els paràmetres urbanístics de les condicions de parcel·lació de les illes industrials

la

6.

Infraestructures de telecomunicacions per a la igualtat i la competitivitat.

7.

Planificació urbanística per transformació de la indústria.

a

En el marc de l’àmbit 7 es van proposar les següents directrius urbanístiques per a la millora dels assentaments productius del sistema metropolità d’activitats econòmiques:

la

R E P T E 2 : M I L L O R A R L’ E F I C I È N C I A E N E L F U N C I O N A M E N T D E LES ÀREES INDUSTRIALS Amb el desenvolupament de les noves tecnologies, s’ha obert un ampli ventall de noves oportunitats per a les empreses i, en conseqüència, els polígons s’han d’adaptar a les noves necessitats. El creixement del Big Data i de Internet de les coses ha suposat un increment de les dades disponibles i de les capacitats d’actuació i de presa de decisions. Ara bé, aquestes noves oportunitats encara no estan integrades en la gestió de la majoria dels polígons industrials.

Per tal d’optimitzar l’ús d’aquestes tècniques en els polígons industrials és necessari promoure nous models de gestió basats en la col·laboració entre empreses d’un mateix polígon. D’aquesta manera és possible assolir un grau d’activitat més sostenible i fer més eficaços els processos industrials de les empreses [17].

A través d’aquest model basat en la col·laboració tots els actors implicats de forma directa o indirecta obtenen avantatges competitives. Les

administracions publiques perquè els permet gestionar els recursos de manera més eficient i les empreses dels polígons perquè es beneficien de . serveis més eficients i de major qualitat per el desenvolupament de la seva activitat econòmica Alguns dels possibles beneficis dels nous models col·laboratius són: •

Desenvolupament de l’activitat de forma més sostenible

•

Millora de la relació ciutat-polígon

•

Millora de les infraestructures i de la mobilitat

•

Ús més eficient de l’energia i els recursos

•

Augment de la competitivitat de les empreses

•

Personalització de serveis a sectors determinats dins d’una zona industrial per fomentar el seu creixement

16

R E P T E 3 : A F R O N TA R E L G A P C R E I X E N T E N T R E L ’ O F E R TA D E S E R V E I S M U N I C I PA L S I L E S N E C E S S I TAT S E M P R E S A R I A L S El desenvolupament dels polígons industrials no ha anat sempre acompanyat per una evolució en el planejament urbanístic dels municipis. Això en certa manera ha contribuït a que, actualment, existeixi una gran diferència, gap, entre el que les empreses demanen als ens públics i el que aquests poden oferir. En ocasions, els òrgans

municipals, que són els que tenen un coneixement més profund de la realitat del seu territori, no disposen de competències per cobrir la demanda, per part de les empreses, d’un seguit de serveis fonamental per a la creació d’entorns segurs, competitius, dinàmics i generadors de riquesa [18].

COMPETÈNCIES MUNICIPALS

NECESSITATS EMPRESARIALS MAJORITÀRIAMENT NO COBERTES

Tots els polígons: Enllumenat públic, recollida de residus, neteja viària, proveïment domiciliari d’aigua potable, clavegueram i pavimentació de les vies públiques.

Relació àgil amb l’administració pública Infraestructura de fibra òptica i futures aplicacions 5G Recursos i espais compartits per diversos usos: formació, logística, etc.

Municipis de més de 5.000 habitants, a més: Parc públic i tractament de residus

Plataformes de col·laboració Eines de comunicació i màrqueting

Municipis amb més de 50.000 habitants, a més: Transport col·lectiu urbà i protecció del medi ambient

Evolució competències municipals

Atracció de noves inversions Gestió integral dels recursos del polígon Etc.

IMPULS D’ÒRGANS ECONÒMICA

DE

GESTIÓ

Aquestes mancances han contribuït en bona mesura a que històricament s’hagin establert aliances i col·laboracions impulsades principalment per agents del sector privat. Tot i així en els darrers anys estan apareixent noves iniciatives més enfocades al desenvolupament

I

DINAMITZACIÓ

DE

L’ACTIVITAT

territorial que provenen dels organismes públics.

En aquest apartat se’n destaquen tres que tenen com a objectiu dinamitzar i optimitzar els recursos de les activitats econòmiques des de perspectives diverses: Els clústers, els BIDs i la Finestreta única

Iniciativa pública

Iniciativa privada CLÚSTERS SECTORIALS

BUSINESS IMPREVEMENT BUSINESS IMPREVEMENT DISTRICTS

FINESTRETA ÚNICA

Associació entre diverses empreses d’un mateix sector econòmic per teixir aliances entre els diferents agents del sector i així afavorir el seu desenvolupament i impacte en l’economia.

Aliança entre diferents agents per desenvolupar l’activitat econòmica des d’una perspectiva territorial. En aquest cas la col·laboració es produeix entre empreses instal·lades en una mateixa àrea.

Servei que s’ofereix a les empreses d’un mateix polígon o àrea industrial, generalment per part d’un organisme públic, per centralitzar recursos, serveis o tràmits vinculats a l’activitat econòmica de l’àmbit.

17

R E P T E 4 : E N T I TAT S E S P E C I A L I T Z A D E S E N L A G E S T I Ó D E L S POLÍGONS La dispersió territorial i l’augment de la complexitat en les necessitats empresarials esdevé un repte important per a la gestió dels polígons industrials.

Anteriorment, s’ha parlat de diversos projectes i iniciatives implementades fins a l’actualitat que faciliten en certa manera la gestió dels polígons industrials. La majoria d’elles tenen com a denominador comú que han necessitat col·laboració i cooperació entre agents públics i privats per poder desenvolupar-les. És per això que cada vegada esdevé més necessari potenciar el desenvolupament d’entitats i organismes que treballin de forma exclusiva en la gestió de polígons industrials.

PRINCIPALS POLÍGONS

CARACTERÍSTIQUES

L’opció més estesa habitualment és la de les entitats de gestió de polígons industrials públiques de caràcter local i municipal focalitzades en única zona industrial. No obstant, en determinats indrets existeixen entitats més sofisticades, amb un model de col·laboració públic-privada per a la creació,

Punt de referència Servei d’atenció i punt de contacte de referència per a resoldre les problemàtiques habituals de les empreses instal·lades.

Manteniment Manteniment de l’espai públic: senyalització, asfaltat, jardineria, serveis bàsics d’aigua, gas i electricitat, etc.

Serveis comuns Desenvolupament de serveis comuns, aprofitant les sinèrgies entre l’activitat de les empreses, per tal de permetre el seu accés a un major ventall de serveis amb un major grau de qualitat o profunditat, com per exemple serveis de promoció, seguretat a la zona industrial, gestió de residus o espais compartits, o desenvolupament d’infraestructures.

Aquest model de gestió exclusiva ja s’està desenvolupant en diversos polígons industrials del nostre territori (i d’arreu del món) i principalment permet:

DE

•

Fomentar la cooperació empresarial

•

Millorar l’eficiència en la gestió

•

Impulsar l’economia circular i el desenvolupament sostenible

•

Potenciar la simbiosi entre empreses, polígons i municipis

•

Aconseguir una visió holística del polígon industrial

LES

ENTITATS

DE

GESTIÓ

DELS

desenvolupament i gestió de diverses zones industrials properes, incloent el desplegament d’una oferta de serveis comuns.

En general el tipus de serveis que ofereixen aquestes entitats a les empreses instal·lades als polígons industrials són els següents [19]:

Posada en contacte Posada en contacte amb els agents locals i regionals en matèria de desenvolupament econòmic.

Incentius econòmics Incentius econòmics en matèria de reducció d’impostos, desgravacions per inversió en actius i maquinària industrial, etc.

Simplificació administrativa Simplificació administrativa i suport per a la minimització de traves administratives i abreujament de terminis en l’obtenció de llicències.

Infraestructura tecnològica Desenvolupament com banda ampla

d’infraestructura

tecnològica

18

PRINCIPALS REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES [1] BARKENO: Zonas de actividad económica inteligentes (iZAE) 4.0 (Juny 2015) https://es.slideshare.net/Barkeno/presentacin-sil-smart-zae

[2] PACTE INUDSTRIAL DE LA RMB. Quadern 6: (2011). Disponible a: http://www.pacteindustrial.org/public/docs/notebooks/pacte_q6.pdf

[3] AMB. Polígons d’activitat econòmica i productiva a l’AMB (2015). Disponible a: http://www3.amb.cat/repositori/Estudis%20territorials/PAEP_informe_2015r.pdf

[4] PUMARES, R. Diagnosi del problema i visió holística de la dinamització i millora dels PAE (Gener 2017). Disponible a: https://drive.google.com/file/d/0B_dR1R_j4lncYllIMHlDSGdsNW8/view

[5] LITA. Jornada Refabricat 2017: Estratègies i tecnologies per al FUTUR dels espais urbans de la indústria a Catalunya (Gener 2017). Disponible a: http://www.refabricat.net/wp-content/uploads/2017/12/revista-interactiva-refabricat-2.pdf

[6] AJUNTAMENT DE RUBÍ. Prova pilot d’Smart PAE al polígon de la Llana (2015). Disponible a: https://www.rubi.cat/ca/ajuntament/projectes-estrategics/rubibrilla/rubi-brilla-industrial/peticio-de-suport-tecnologic-de-la-upc-1

[7] PACTE INDUSTRIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. Guia d’iniciatives locals cap a la transició energètica als polígons industrials (Juny 2016). Disponible a: https://www.cambrabcn.org/documents/20182/414773/Guia+d%E2%80%99iniciatives+locals+cap+a+la+transici%C3%B3+energ%C3%A8tica+als+pol%C3%ADgon s+industrials.pdf/3886f531-0e57-4959-964a-ab3679f008a2

[8] SIEMENS. Stadtwerke München ans Siemens jointly start up virtual power plant.(2012). Disponible a: https://www.siemens.com/press/en/pressrelease/?press=/en/pressrelease/2012/infrastructure-cities/smart-grid/icsg201204017.htm

[9] LINKKÖPING UNIVERSITY. Industrial Symbiosis in Sweden (2015). Disponible a: http://www.industriellekologi.se/symbiosis/norrkoping.html

[10] AJUNTAMENT DE BARBERÀ DEL VALLÈS. Simbiosi Industrial: Foment de l’economia col·laborativa als polígons de Barberà del Vallès i Sabadell (Novembre 2015). Disponible a: http://www.bdv.cat/noticies/simbiosi-industrial-foment-de-leconomia-collaborativa-als-poligons-de-barbera-del-valles-i [11] XAVI IRIBARREN. Sinèrgies Terrassa https://sites.google.com/site/terrassasinergies/home

(Novembre 2015). Disponible a:

[12] LINKKÖPING UNIVERSITY. Industrial Symbiosis in Sweden (2015). Disponible a: http://www.industriellekologi.se/symbiosis/norrkoping.html

[13] KALUNDBORG SYMBIOSIS. Partnership between nine public and private companies in Kalundborg (Març 2019).

Disponible a: http://www.symbiosis.dk/en/

[14] REAL ESTATE STRATEGIES. Should business trends drive the need for industry specific Parks (Agost 2018).

Disponible a: http://www.strategieslgp.com/en/news/2018/08/03/should-business-trends-drive-the-need-for-industry-specific-parks

[15] NEXOBÚS.COM. Nace la mesa de movilidad sostenible a los polígonos (Abril 2018). Disponible a: http://www.nexotrans.com/noticia/90350/NEXOBUS/Nace-la-Mesa-de-Movilidad-Sostenible-a-los-Poligonos.html

[16] AMB. Estratègia per a la reactivació econòmica i la reindustrialització metropolitana de Barcelona (2018). Disponible a: https://docs.amb.cat/alfresco/api/-default-/public/alfresco/versions/1/nodes/36cd3cec-3030-4f27-859f8c3ba631e93f/content/Estrategia_reactivacio_eco_industria.pdf?attachment=false&mimeType=application/pdf&sizeInBytes=16711485

[17] IESE BUSINESS SCHOOL. El futuro de los polígonos industriales: II Jornada de Gestión Pública organizada por la Diputación de Barcelona y el PPP for Cities. Disponible a: https://media.iese.edu/upload/NOTIElfuturodelospolgonosindustriales.pdf

[18] Jover A., Morell M. EL FUTUR DELS POLÍGONS INDUSTRIALS (juny de 2016). Disponible a: https://www.molletvalles.cat/assets/Documents/20405_ConferenciaAgustiJover.pdf

[19] AMB. Benchmarking internacional de models de gestió de polígons a les àrees metropolitanes (Dersembre 2016).

Disponible a: https://docs.amb.cat/alfresco/api/-default-/public/alfresco/versions/1/nodes/6f6be4a3-9219-4368-9d4f1568e116de65/content/AMB_benchmarking_models_industrials.pdf?attachment=false&mimeType=application/pdf&sizeInBytes=1787577

19