831213 _ 0008-0013.qxd
15/3/07
17:06
Página 8
Introducció: la geografia i la feina del geògraf 1. Què és la geografia? La geografia és la ciència que estudia l’espai terrestre. Una de les classificacions més comunes divideix la geografia en dues branques: la geografia regional, que estudia les característiques que singularitzen les diferents regions de la Terra, i la geografia general, que busca establir els principis generals a partir de l’anàlisi regional.
GEOGRAFIA FÍSICA • CLIMATOLOGIA. Estudi del clima • GEOMORFOLOGIA. Estudi del relleu • BIOGEOGRAFIA. Estudi dels éssers vius i com es distribueixen en l’espai • HIDROGRAFIA. Estudi de l’aigua
G E O G R AF I A G E N E R AL GEOGRAFIA HUMANA • DEMOGRAFIA. Estudi de la població • RURAL. Estudi del camp i les seves activitats
La geografia general se subdivideix, al seu torn, en dues: la geografia física i la geografia humana (doc. 1).
• URBANA. Estudi de les ciutats
• La geografia física se centra en l’estudi dels elements naturals (relleu, aigües, climes, vegetació, sòls, etc.), les relacions entre ells i les diferències que presenten en funció del lloc i l’època. Però també analitza les relacions entre la natura i els éssers humans.
• CULTURAL. Estudi de les àrees culturals
• La geografia humana estudia els aspectes humans d’un indret: com es distribueix la població, quines característiques presenta, quines activitats econòmiques du a terme, com s’organitzen els estats, quins motius n’expliquen el diferent grau de desenvolupament, etc.
• ECONOMIA. Estudi de les activitats econòmiques • GEOPOLÍTICA. Estudi de l’organització dels estats
Doc. 1 Branques de la geografia. Per què es conreen aquests productes i no uns altres?
Per investigar, el geògraf recorre a diferents fonts d’informació: observació personal directa, enquestes, estadístiques, mapes, gràfics, imatges de satèl·lit i fotografies aèries (docs. 4, 5 i 6).
2. Per a què serveix la geografia? Sovint, la geografia es considera una ciència fonamentalment descriptiva que es limita a localitzar i descriure un seguit d’elements, com ara sistemes muntanyosos, rius o poblacions. De tota manera, la geografia és molt més que això. És una ciència que mira de comprendre l’espai en la seva totalitat, els processos que determinen l’existència de llocs amb característiques diferents i les relacions que s’hi estableixen. Per això, tots els esdeveniments que tenen una dimensió espacial poden ser objecte d’estudi de la ciència geogràfica, que n’analitzarà les causes, les conseqüències i, en la mesura que sigui possible, establirà previsions per al futur (docs. 2 i 3). El coneixement geogràfic dels diferents indrets ens ajudarà a pensar i actuar amb més bon criteri, a tenir una actitud més oberta amb cultures diferents de la nostra, a comprendre determinats comportaments i a valorar el patrimoni natural i cultural del món.
8
Doc. 2 Agricultors a Liendo (Cantàbria).
Com és que aquestes persones han emigrat dels seus llocs d’origen?
Doc. 3 Barca amb emigrants subsaharians que arriben a la costa de Gran Canària.
831213 _ 0008-0013.qxd
15/3/07
17:06
Página 9
Interpretar una fotografia aèria Una fotografia aèria és una imatge que ha estat presa des d’un avió.
A
Podem trobar fotografies aèries en blanc i negre, en color real i en «fals color». En aquestes últimes, la vegetació, per exemple, es mostra en tons rogencs. Els contrastos tonals (com ara les diferents gammes de grisos de les imatges en blanc i negre) i les textures ofereixen informació interessant al geògraf sobre els elements de l’espai fotografiat. Les fotografies aèries presenten algunes distorsions a causa del moviment de l’avió, de la inclinació i les lents de la càmera i del desnivell del relleu. Aquestes distorsions es poden corregir mitjançant uns aparells anomenats restituïdors, que donen com a resultat unes imatges planes igual de precises que un mapa i que reben el nom d’ortofotografies (doc. 4). Per això, a partir de les ortofotografies es fan mapes i amidaments correctes. Per interpretar una fotografia aèria:
Doc. 4 Ortofotografia de la ciutat de Lleida.
B
1. Observa atentament la imatge. És un espai natural o humanitzat? Rural o urbà? 2. Identifica els elements més destacats del paisatge, tant físics (el relleu, la vegetació, els cursos fluvials, etc.) com humans (les poblacions, les infraestructures viàries, etc.). 3. Descriu com són aquests elements (si el relleu és accidentat o pla, si l’hàbitat és concentrat o dispers, la forma i la mida de les parcel·les agràries, els cultius que hi ha, l’extensió i l’aspecte d’una ciutat, etc.). 4. Explica la transformació que ha patit el paisatge natural, mirant sempre d’analitzar-ne les causes i les conseqüències a partir del coneixement que tens sobre aquell espai. 5. Avalua els aspectes positius i negatius, que, segons el teu parer, ha representat el canvi.
Doc. 5 Arenal d’es Castell (Menorca) l’any 1968.
C
Sempre que sigui possible, cal que comparis dues fotografies del mateix lloc preses en dates diferents. Així podràs comprovar l’evolució d’aquell espai en el temps. Per exemple, pots veure si la desforestació ha avançat, si s’ha produït un procés d’urbanització o quin ha estat l’impacte mediambiental causat per la instal·lació d’una central hidroelèctrica o d’una gran superfície comercial.
1. ●●● Observa les fotografies B i C, i fes-ne un comentari.
Doc. 6 Arenal d’es Castell (Menorca) l’any 2001.
9
831213 _ 0008-0013.qxd
15/3/07
17:06
Página 10
3. El mapa: una eina
fonamental del geògraf Un mapa és una representació plana d’una part o del total de la superfície terrestre (docs. 7 i 8). Per al geògraf, el mapa és una eina de treball bàsica. Carretera principal
Podem diferenciar dos tipus principals de mapes: el topogràfic i el temàtic.
Carretera secundària Camí
• El mapa topogràfic ofereix informació variada. Fonamentalment informa sobre el relleu d’un lloc, però també sobre altres aspectes del medi físic (com ara cursos fluvials i vegetació) i de l’activitat humana (com ara nuclis de població, carreteres, línies ferroviàries i límits administratius).
Casa o edifici habitable Edifici no habitable Cementeri. Ermita Pou, font Molí Límit municipal
• El mapa temàtic representa la distribució espacial d’un aspecte geogràfic concret. Hi ha tants mapes temàtics com temes diferents es representin: la densitat de població, la producció econòmica, la xarxa urbana, el trànsit de mercaderies, el tipus de sòls, el temps atmosfèric, etc.
ESCALA
1: 25.000
Doc. 7 Mapa topogràfic.
En els mapes es distingeixen diferents elements, com ara la xarxa de coordenades geogràfiques, l’escala i la llegenda. El símbol d’orientació. Assenyala el nord del mapa. Si aquest símbol no hi apareix, el nord correspon a la part superior del mapa.
El títol. En un mapa temàtic, el títol ens diu quin aspecte geogràfic es mostra. En un mapa topogràfic, el títol sol coincidir amb el nucli de població principal que hi apareix; això ens serveix per localitzar la zona representada.
2º
DENSITAT DE POBLACIÓ
Santiago de Compostel·la
Oviedo PRINCIPAT D’ASTÚRIES GALÍCIA
0º
N
CANTÀBRIA PAÍS Santander BASC Vitòria
E
O Pamplona
S
C. F. DE NAVARRA C A S T E L L A Logronyo LA RIOJA I LLEÓ Saragossa Valladolid ARAGÓ
42 º
4º
2º
42 º
CATALUNYA Barcelona
COMUNITAT DE MADRID 40 º
Madrid
40 º
Toledo EXTREMADURA Mérida
La xarxa de coordenades geogràfiques. En els mapes hi apareix dibuixada la xarxa geogràfica formada per paral·lels i meridians, que indiquen els valors de latitud i longitud.
COMUNITAT València
CASTELLALA MANXA
38 º
ANDALUSIA
Palma
VALENCIANA
IL L E S B A L E A RS 38 º
REGIÓ DE Múrcia MÚRCIA
ESCALA 1:25.000 0
Sevilla
36º
2,5 km
5 km
MELILLA
Més de 300 Meridi ano de Green wich
De 190 a 300
14º
16º
18º
La llegenda. Explica el significat dels signes i els colors.
Menys de 85
CANÀRIES Santa Cruz de Tenerife
10
18º
Capital d’estat Capital de comunitat autònoma
Las Palmas de 28º Gran Canaria
28º 16º
14º
L’escala. Indica, de manera gràfica o numèrica, l’equivalència entre una distància amidada sobre el mapa i aquesta mateixa distància amidada sobre el terreny.
DENSITAT DE POBLACIÓ (en habitants per km2)
CEUTA
De 85 a 190
Doc. 8 Elements d’un mapa.
La toponímia. Identifica els indrets i els edificis més destacats.
4º
2º
0º
2º
831213 _ 0008-0013.qxd
15/3/07
17:06
Página 11
Situar un lloc per les coordenades geogràfiques La xarxa geogràfica està formada per línies imaginàries, denominades meridians i paral·lels, que serveixen per localitzar amb exactitud qualsevol punt de la Terra. • Els meridians són semicercles imaginaris que uneixen els pols Nord i Sud. El més important és el meridià de Greenwich, que es considera el meridià 0º. La longitud ens diu a quants graus a l’oest (O) o a l’est (E) del meridià de Greenwich es troba un lloc. • Els paral·lels són cercles imaginaris perpendiculars als meridians. El cercle més gran és l’equador, que divideix la Terra en dues meitats o hemisferis iguals. L’equador es considera el paral·lel 0º. La latitud ens indica a quants graus cap al nord (N) o cap al sud (S) hi ha un lloc respecte de l’equador.
2. ●● Observa el document 8 i respon les preguntes. • Entre quins graus de latitud nord se situa la Península ibèrica? La seva longitud és est, oest, o totes dues coses? • Tots els llocs per on passa un mateix paral·lel tenen la mateixa latitud? I la mateixa longitud? • Indica les coordenades geogràfiques aproximades de la ciutat de Toledo. 3. ●● Consulta un atles i esbrina quina ciutat hi ha a 40º 43’ N, 74º 01’ O.
Interpretar una llegenda En els mapes, la informació es representa amb diferents símbols: colors, línies, punts, dibuixos, etc. Aquests símbols es recullen a la llegenda. Per elaborar una llegenda cal seguir unes normes establertes: els signes han de ser clars i senzills; els cursos i les masses d’aigua es dibuixen de color blau, i la vegetació, de color verd; normalment, els símbols es presenten seguint un ordre.
4. ● Imagina’t que t’han encarregat fer el mapa d’una localitat i ara en dissenyes la llegenda. Com representaries... • un hospital? • un aeroport? • una església? • una escola? • un parc? • un estany? • un camp de futbol? • una estació de tren? 5. ●● Observa la llegenda del document 7. • Diries que compleix les normes? • Trobes a faltar cap signe que hauria d’aparèixer a la llegenda? Indica’l i explica’n el significat.
Calcular distàncies amb l’escala L’escala d’un mapa ens permet saber la distància en línia recta que separa dos llocs en la realitat. L’escala ens diu quina és l’equivalència entre una distància amidada sobre el mapa i aquesta mateixa distància en la realitat. En el mapa del document 7, l’escala és 1:50.000; això significa que 1 cm amidat sobre el mapa equival a 50.000 cm en el terreny. L’escala es pot expressar de dues maneres: Escala numèrica Escala gràfica
0,5 km
7. ●●● Esbrina la distància real que separa l’església de Sant Joan i Sant Esteve i cal Cucut en el document 7. • Amida amb un regle la distància que hi ha entre els dos indrets. Són 5 cm. • Aplica una «regla de tres» per esbrinar l’equivalència entre aquests centímetres del mapa i la realitat. La x representa la distància real que vols saber. 11 Si…
1 cm 5 cm
50.000 x
Aleshores...
x=
50.000 ⫻ 5 1
x = ……… cm
ESCALA 1:50.000 0
6. ●● Compara les escales dels documents 7 i 8. Són gràfiques o numèriques? Quin significat tenen?
1 km
• Les distàncies se solen expressar en quilòmetres. Quants quilòmetres separen Sant Joan i Sant Esteve i cal Cucut en la realitat? ………… cm = ……… km
11
831213 _ 0008-0013.qxd
15/3/07
17:06
Página 12
4. El gràfic: una altra eina bàsica Un gràfic és una representació de dades numèriques. Per exemple, el podem fer servir per mostrar la pujada del preu de la benzina, l’evolució de les vendes de videoconsoles o el percentatge de vots obtingut pels diferents partits polítics en unes eleccions. De ben segur que deus haver vist molts gràfics en llibres, diaris, revistes i altres publicacions, fins i tot a la televisió. Els geògrafs també fan servir gràfics per visualitzar els resultats dels seus estudis. Un gràfic ens permet percebre millor l’evolució d’una dada en el temps, i també les relacions entre diversos aspectes. Hi ha molts tipus de gràfics. Els més habituals són els gràfics de línies, els gràfics de barres i els gràfics sectorials.
Quan hagis d’elaborar un gràfic... • Fes servir dades procedents de fonts fiables. Sempre que sigui possible, recorre a les dades facilitades per institucions oficials o de prestigi reconegut. • Si tens moltes dades, escull-ne només unes quantes per representar-les; si no, el gràfic perdrà claredat. • Tingues en compte els valors màxim i mínim per establir l’escala del gràfic. • Un cop acabat, no et descuidis d’incloure-hi el títol, la llegenda (si has fet servir diferents colors o trames) i la font de les dades.
Construir i interpretar un gràfic de línies El gràfic de línies representa el valor d’una variable mitjançant línies que es tracen en un eix de coordenades. Aquest tipus de representació s’utilitza principalment per reflectir l’evolució d’una dada o variable durant un període de temps. La unitat de mesura varia segons el tema: ºC de temperatura, mm de precipitacions, milions de persones, milers d’euros, tones d’arròs, etc. En aquest cas, són punts.
El títol indica el tema de què tracta el gràfic.
Puntuació obtinguda per Fernando Alonso en el Mundial de Fórmula I (2005) (en punts) 140 120
80 60
Tots els valors o punts representats s’uneixen fins a formar una línia.
40 20 0 st rà Ma lia là Ba isia Sa h n rei Ma n Es rino pa Mò nya na Eu co ro p C Es an a ta ad ts à Un F its Re ran gn ça Al e U em nit a Ho nya ng Tu ria rq ui Ità a Bè lia lg ic Br a as il Ja pó Xi na
A la part superior es marca el valor més alt. Sovint, per no atapeir el gràfic, només es marquen alguns dels valors establint intervals regulars: de deu en deu, de mil en mil, etc.
100
Au
En l’eix vertical, l’eix d’ordenades o Y, s’hi posen els valors que pren la variable que es representa. Poden ser xifres absolutes o percentatges.
Els valors que té la variable en cada moment s’assenyalen amb un punt en la intersecció dels dos eixos.
Total punts : 133
En l’eix horitzontal, anomenat eix d’abscisses o X, normalment es marca el període de temps considerat (anys, mesos, etc.). En aquest cas, cada gran premi es correspon amb una setmana de l’any.
Per interpretar un gràfic lineal, fixa’t en: • La tendència general de la variable al llarg del període de temps considerat: si la línia puja, baixa o roman estable. • Les oscil·lacions que mostra la línia. Mira sempre d’explicar, de manera raonada, les causes i les conseqüències d’aquestes pujades i baixades a partir dels coneixements que tens sobre l’aspecte analitzat.
12
8. ● Interpreta el gràfic lineal sobre l’evolució de Fernando Alonso en el campionat del 2005. • Com és la corba: ascendent, descendent o estable? • Què vol dir això?
831213 _ 0008-0013.qxd
15/3/07
17:06
Página 13
Construir i interpretar un gràfic de barres El gràfic de barres es fa servir per comparar un mateix fenomen entre llocs, anys o categories diferents.
9. ●● Amb un gràfic de barres, representa la renda mitjana per habitant d’aquests països de la Unió Europea.
Cada barra tindrà una longitud corresponent al valor que representa.
En un eix se situen
Les dades es els valors numèrics. representen Es divideix l’espai de manera proporcional. mitjançant barres sobre un eix de coordenades. Totes les barres estan separades per la mateixa distància i tenen la mateixa amplada, però l’alçada és proporcional a la quantitat que representen.
País
Puntuació de les primeres escuderies de Fórmula I. Any 2005 (en punts) 200
191
182
160
120
Per interpretar els gràfics de barres, identifica a quines categories corresponen els valors més alts i els més baixos i explica els motius d’aquestes diferències.
100 88
80
66
40
0 Renault
McLarenMercedes
Ferrari
Toyota
Wiliams BMW
A l’altre eix es dibuixen les barres i s’indica què representen.
PIB per càpita 2004 (en $)
Irlanda
31.900
Alemanya
28.700
Luxemburg
58.900
Portugal
17.900
Espanya
23.300
Letònia
11.500
Polònia
12.000
República Txeca
16.800
Hongria
14.900
10. ●● Comenta les diferències entre els valors.
Construir i interpretar un gràfic sectorial El gràfic sectorial es fa servir per representar una distribució. Consisteix en un cercle o un semicercle que es divideix en tantes porcions o sectors com elements vulguem representar. Les dades es donen en percentatges. A cada percentatge li correspon una porció de la circumferència. Per interpretar un gràfic sectorial, has de valorar la importància que té cadascun dels elements, segons la proporció que ocupa en el gràfic. Després, mira d’explicar les causes d’aquesta distribució i les conseqüències que deu tenir. 11. ●● Elabora un gràfic sectorial de la Xina i un altre de Bèlgica amb les dades següents. Compara’ls. Població ocupada
Xina
Bèlgica
Agricultura
49 %
1,3 %
Indústria
22 %
24,5 %
Serveis
29 %
74,2 %
EXEMPLE RESOLT Ara elaborarem un gràfic sectorial circular sobre la distribució de punts en el Mundial de Fórmula 1 del 2005. 1. Calcula el percentatge que correspon a cada element. Ho pots fer aplicant una senzilla Si… «regla de tres». 738 100 % Si el 100 % dels punts són 738, els 133 punts aconseguits per 133 x Alonso representen un percentatge del 18 %. 2. Amb una altra «regla de tres», calcula els graus de circumferència que corresponen a cada percentatge. El 100 % són els 360º de la circumferència. A quants graus equival el 18 % dels punts obtinguts per Alonso? Si… 100 % 18 %
Aleshores... 360° x
18 x 360 x= 100 x = 65°
Aleshores... x=
133 x 100 738
x = 18 %
3. Amb un transportador d’angles, trasllada els valors en graus a la circumferència. Un radi traçat a l’atzar et pot servir de punt de partida.
Resta de pilots 30%
Alonso 18%
Raikkonen Trulli 15% 5% M.Schumacher R. Schumacher 9% 6% Montoya Fisichella 8% 8%
Escriu què representa cada sector. Pinta cada sector d’un color per facilitar-ne la lectura.
13