Cultura
25
20 octubre 2013
«Acabar la missa dominical amb goigs és un comiat alegre» Nora Vela, membre de la Junta directiva de l’associació Amics dels Goigs Miquel Àngel Codina Doctora en Filosofia i Lletres, Nora Vela és professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Forma part de la Junta directiva de l’associació Amics dels Goigs. Al nostre setmanari publica des de fa uns quants anys la secció «El món dels goigs» amb el propòsit de donar a conèixer als lectors aquestes composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Quins són els objectius principals de l’associació Amics dels Goigs? Com diuen els seus estatuts, fomentar la difusió, el cant i la dignificació dels goigs, tenint sempre present el seu caràcter religiós i tradicional. Per aconseguir-ho volem promoure’n l’edició, estimular-ne l’estudi i difondre’n la realitat a través d’actes culturals. També pensem que la cooperació amb tots els sectors implicats és també una fita dels nostres objectius i forma part dels nostres desigs. Quina és la seva tasca dins de l’entitat? Com a associada, tinc una militància curta, però, com a entusiasta dels goigs, l’afició em ve de lluny. De petita, els cantava a la parròquia del Remei de Caldes d’Estrac. Quan els vaig estudiar a Filologia Romànica, se’m va obrir tot el món d’interessos que els envolta: literaris, corals, religiosos, patrimonials, tipogràfics, històrics, antropològics… De moment, a l’entitat porto la vocalia de publicacions juntament amb tots els meus companys de la Junta. Publiquem una vintena de goigs cada any i més de la meitat provenen de demandes de parròquies, oratoris, col·lectius patrimonials, associacions professionals, iniciatives particulars… També editem un butlletí trimestral. I a Catalunya Cristiana publiquem una secció que es titula «El món dels goigs». Com definiria els goigs? Són, per damunt de tot, composicions poètiques semipopulars, en el sentit que s’han difós tant per la via oral com per la via impresa, destinades a ser cantades col·lectivament en lloança de les mil i una devocions escampades per tot l’àmbit dels Països Catalans. Tenen una versificació i una mètrica molt concreta que la saviesa popular ha perpetuat en estrofes molt senzilles i motivadores, però que també poetes reconeguts han volgut cultivar: Pere Serafí, Verdaguer, Maragall, Carner… Uns gravats valuosos i melodies idònies acompanyen tradicionalment les impressions d’aquests preciosos fulls. Cal reivindicar aquesta manifestació viva de la religiositat popular catalana? Jo diria que s’hauria de reinventar el seu càntic, el seu ús. No s’ha deixat mai de cantar en actes religiosos perquè el cant agermana el grup que l’entona i estimula la pregària col·lectiva. Fins i tot, antigament, el cant religiós també es ballava. Per exemple, encara queden
totes les estrofes: usualment s’entonen les seleccionades, dues o tres, i la tornada final, és clar. Acabar cantant, quin plaer! Jo encara recordo allò de «Mare del Remei sagrada / valgui’ns vostra protecció»… i cap a casa! Amics dels Goigs té una pàgina web (www.assocamicsdelsgoigs. blogspot.com.es). Què hi poden trobar els internautes? La pàgina és una autèntica enciclopèdia dels goigs. La part central està dedicada a les notícies informatives del moment, tant si es refereixen a les nostres activitats, com a actes religiosos o aplecs populars on els goigs tenen presència activa. Es renova contínuament. La columna de la dreta recull des de les dades que permeten localitzar-nos per obtenir detalls o gestionar les subscripcions fins a tot un seguit d’informacions culturals, com textos en línia erudits, enllaços magnífics, connexions amb altres institucions gogistes o un índex de recuperació de la informació continguda. A la part superior dos vincles obren immediatament els goigs publicats per nosaltres des de l’edició d’aquest blog o els nostres butlletins a text complet. Tenim cura de l’estètica, ja que és la fulls de goigs amb divinos o cobles de carta de presentació dels nostres goigs. la Passió que a Sant Vicenç de Torelló Per ser soci d’Amics dels Goigs, cal emcada any es dansen i l’espectacle resulta plenar una butlleta, que es pot trobar a impressionant. Durant molt de temps la la pàgina web, o trucar-nos per telèfon missa del diumenge s’acabava tot canal 933 212 164 (dimecres a la tarda). tant dues o tres estrofes dels goigs del Com animaria la gent a apuntarlloc (mai sencers, que són molt llargs). s’hi? Per què no seguir, o retornar, aquest Hi pot haver diversos sectors socicostum? Les tornades es repeteixen als interessats. Per damunt de tot col· amb facilitat i no costa gens aprendreleccionistes, tant els veterans com els se-les. I sortir de l’església cantant… és més recents. Els primers per la seva set un goig i una festa! insaciable d’aconseguir aquell full que Els goigs poden ser considerats encara no han trobat, i els nous per una forma de pregària? anar aprenent l’art amb tota comodiNo va ser sant Agustí qui va dir allò tat. Crec que els responsables d’arxius de bis orat qui cantat («qui caneclesiàstics, rectories, oratoris, ta prega dues vegades»)? Tots monestirs... hi podrien trobar els els goigs incorporen l’esquema goigs patrimonials del seu àmd’una pregària: una invocació, bit, ja sigui per cantar devocions una glossa de la devoció i una actuals o conèixer històries antisúplica d’ajut o d’intercessió dagues vinculades a elles, i també vant de Déu. I quan això es fa per encarregar-nos-en de nous. cantant s’allarguen les síl·labes Els docents també trobaran que saluden, que enalteixen, —descobriran!— temàtiques que preguen... I ja se sap que per desenvolupar treballs de el ritme de la música traspassa recerques sobre temes literaris, tots els espais i predisposa els antropològics, religiosos, artísinvocats a atendre els precs. tics, musicals… I els molts amics, Tot i que els seus orígens que sabem que existeixen, dels es remunten a l’edat mitgoigs trobaran entre nosaltres la jana, creu que continuen forma d’enriquir el seu horitzó tenint vigència avui dia? cultural. I tant! Oi que s’entonen encaQuins són els avantatra els himnes, els rèquiems, les ges de ser soci d’Amics dels nadales o les caramelles segons Goigs? el cas o l’època litúrgica? Doncs Rebre les publicacions sense acabar la missa dominical amb haver-les de demanar ni cercar, goigs és un comiat alegre i tratenir accés a un arxiu extraordidicional. Ja sé que potser resulta nari de goigs originals, antics i més «modern» un gospel, però moderns, conèixer notícies sobre aquest ritme sí que necessita intercanvi de goigs, de trobaassaigs. En canvi, la tonada dels des... tot enmig d’un ambient de goigs és tan nostra que s’aprèn cordialitat que els nostres goigs de seguida, i pot portar o no estimulen a través dels valors acompanyament instrumental. «Goigs a llaor de l’arcàngel sant Gabriel», patró dels que transmeten les seves planes Torno a insistir que no cal cantar Amics dels Goigs. atractives i suggeridores.
«La pàgina web d’Amics dels Goigs és una autèntica enciclopèdia dels goigs»