FITXES CONEIXEMENT MEDI CINQUÈ by recursos educatius

PRIMÀRIA

Fitxes de reforç Fitxa 1 Fitxa 2 Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7 Fitxa 8 Fitxa 9 Fitxa 10 Fitxa 11 Fitxa 12 Fitxa 13 Fitxa 14 Fitxa 15 Fitxa 16 Fitxa 17 Fitxa 18 Fitxa 19 Fitxa 20 Fitxa 21 Fitxa 22 Fitxa 23 Fitxa 24 Fitxa 25 Fitxa 26 Fitxa 27 Fitxa 28 Fitxa 29 Fitxa 30

El procés digestiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 La respiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 L’excreció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 La sang i l’aparell circulatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 La funció de relació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 El sistema nerviós. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 El sistema nerviós i els moviments. . . . . . . . . . . . . . . 9 La coordinació interna. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 L’estructura de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 L’escorça canvia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 El sistema solar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 L’univers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 La nutrició en els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 El medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 La protecció del medi ambient. . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Les propietats de la matèria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Les mescles i les substàncies pures. . . . . . . . . . . . . 20 Els canvis d’estat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Els canvis químics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 El moviment i la velocitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 La força de la gravetat i el moviment. . . . . . . . . . . . 24 Les màquines simples. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Les unitats de relleu de Catalunya. Les terres del nord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 El relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Els rius de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Llacs, embassaments i canals de Catalunya . . . . . 29 El clima a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 La Catalunya humida. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 La Catalunya seca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

REFORÇ I AMPLIACIÓ

Coneixement del medi Fitxa 31 Fitxa 32 Fitxa 33 Fitxa 34 Fitxa 35 Fitxa 36 Fitxa 37 Fitxa 38 Fitxa 39 Fitxa 40 Fitxa 41 Fitxa 42 Fitxa 43 Fitxa 44 Fitxa 45 Fitxa 46

La població de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La població i el sector primari a Catalunya. . . . . . . El sector secundari a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . El sector terciari a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . El paleolític. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El neolític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’edat dels metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El territori de Catalunya a la prehistòria. . . . . . . . . . Ibers, celtes i colonitzadors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els romans i Hispània. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El territori de Catalunya a l’edat antiga . . . . . . . . . . El començament de l’edat mitjana. . . . . . . . . . . . . . El final de l’edat mitjana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La vida a Al-Andalus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La vida als regnes cristians. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El territori de Catalunya en l’edat mitjana . . . . . . . .

33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

Fitxes d’ampliació Fitxa 1 El factor Rh. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 2 Diferents maneres de veure el món. . . . . . . . . . . . . Fitxa 3 Les erupcions volcàniques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 4 Ecosistemes en perill. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 5 Eureka, el principi d'Arquimedes . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 6 Newton i les pomes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 7 Un gran parc a l'Alt Pirineu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 8 Essències per combatre la calor. . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 9 Els primers agricultors i ramaders . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 10 Els nostres avantpassats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fitxa 11 L'exèrcit romá i els seus campaments. . . . . . . . . . . Fitxa 12 El camí de Sant Jaume. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

49 51 53 55 57 59 61 63 65 67 69 71

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

Grup Promotor Santillana

Reforç i ampliació Coneixement del medi 5 és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana Educación S. L., sota la direcció de José Tomás Henao i M. Àngels Andrés Casamiquela. Textos: A. Rodríguez, A. Sánchez-Ramal Il·lustració: J. Baeza i C. Molinas Edició: Marta Ballester, Gemma Comas, Mar García, Sílvia Jofresa, Anna Sagristà i Anna Sánchez-Ramal Composició i muntatge: Equip editorial Grup Promotor / Santillana, Serveis editorials track 20 Cartografia: José Luis Gil i Adolf Vallejo Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas Fotografia: A. R. Pérez; C. Jiménez / photoAlquimia; J. M.ª Escudero; J. Oster; S. Padura; PHOTODISC; MUSEO NACIONAL DEL PRADO / Laboratorio del Museo del Prado / © MUSEO DEL PRADO MADRID - DERECHOS RESERVADOS. PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓN TOTAL O PARCIAL; PHOTOTHÈQUE DU MUSÉE DE L'HOMME, PARÍS; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA

CP: 130328 Dipòsit legal: Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la propietat intel·lectual correspon a Santillana. Als usuaris legítims només els està permès fer-ne fotocòpies per fer-les servir com a material d’aula. Està prohibida qualsevol utilització fora dels usos permesos, especialment si té finalitat comercial.

Reforç

El procés digestiu

Nom

Data

Recorda ●

El procés digestiu consisteix en la transformació dels aliments per aconseguir-ne els nutrients. Es du a terme a l’aparell digestiu.

●

La primera fase d’aquest procés és la digestió, que comença a la boca, on es trituren i s’empassen els aliments; després, van circulant al llarg del tub digestiu fins a arribar a l’estómac, on els sucs gàstrics els transformen en una massa pastosa, el quil.

●

Després de la digestió, es produeix l’absorció, que té lloc a l’intestí prim; en aquesta fase els nutrients passen a la sang.

●

El procés digestiu acaba amb l’eliminació de les restes, que comprèn la formació dels excrements a l’intestí gros i la seva expulsió per l’anus.

1. Completa l’esquema.

que consisteix en la digestió

que consisteix en

El procés digestiu comprèn...

que consisteix en

2. Respon les preguntes següents. ●

En quina part del procés digestiu intervé l’intestí prim?

●

Què són els excrements? On es formen?

3. Completa el text. Els aliments contenen El procés

que el nostre organisme necessita. consisteix en la

dels aliments perquè

dels excrements. 3

Reforç

La respiració

Nom

Data

Recorda ●

La respiració permet obtenir oxigen de l’aire i expulsar diòxid de carboni. Aquest procés el realitza l’aparell respiratori, que està format per:

– les vies respiratòries, constituïdes per la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis i els bronquíols, que són els conductes pels quals entra l’aire; – els pulmons, que són dos òrgans esponjosos que obtenen l’oxigen de l’aire i expulsen el diòxid de carboni. ●

La respiració té dos moviments:

– la inspiració, quan l’aire entra als pulmons i l’oxigen que conté passa a la sang; – l’expiració, que és la sortida de l’aire dels pulmons.

1. Digues de quin òrgan es tracta en cada cas i explica’n la funció en la respiració.

2. Observa els dibuixos i ratlla la paraula que no correspongui. A

El nen està inspirant/expirant aire.

Els pulmons estan inflats/desinflats.

Reforç

L’excreció

Nom

Data

Recorda ●

L’excreció és la funció que s’encarrega d’eliminar, a través de l’orina i la suor, les substàncies de rebuig que hi ha a la sang.

●

L’aparell excretor està format pels òrgans següents:

–e ls ronyons, que s’encarreguen de filtrar la sang i retenir les substàncies de rebuig per formar l’orina; – la bufeta de l’orina, on s’acumula l’orina fins que és expulsada; – els urèters, que comuniquen els ronyons amb la bufeta; – la uretra, a través de la qual s’expulsa l’orina de l’organisme. – l es glàndules sudorípares, que s’encarreguen d’eliminar substàncies de rebuig a través de la suor.

1. Retola l’esquema amb les paraules següents. RONYONS

BUFETA

URÈTERS

2. Completa les oracions. L’

●

és la funció que s’encarrega d’eliminar de l’organisme

les substàncies de i la La

●

de la sang a través de l’ . de l’orina és l’òrgan on s’acumula l’

fins que és expulsada. Els

●

comuniquen els ronyons amb la

Reforç

La sang i l’aparell circulatori

Nom

Data

Recuerda Recorda ●

La sang és un líquid vermell que transporta i recull diverses substàncies –nutrients, oxigen i substàncies de rebuig– per tot el nostre cos.

●

El cor és l’òrgan que s’encarrega d’impulsar el recorregut de la sang pel cos mitjançant els batecs.

●

La sang circula pels vasos sanguinis, que poden ser: artèries, que transporten la sang des del cor fins als altres òrgans del cos; venes, que tornen la sang al cor, i capil·lars, que són els vasos més fins i que comuniquen les artèries i les venes.

●

La sang du a terme un doble recorregut per l’aparell circulatori:

–E n la circulació pulmonar, la sang surt del cor per les artèries pulmonars i hi torna per les venes pulmonars després d’agafar oxigen. – En la circulació general, la sang carregada d’oxigen surt del cor per l’artèria aorta. En aquest recorregut recull i reparteix per tot el cos els nutrients, s’allibera de les substàncies de rebuig i torna al cor per les venes caves.

1. Completa les definicions següents. ●

és un líquid vermell que transporta i

●

és l’òrgan que s’encarrega d’impulsar el

, per tot el nostre cos. de la sang pel cos.

2. Retola el dibuix amb les paraules següents. COR ARTÈRIA CAPILARS VENES

3. Llegeix el text i subratlla’n les parts incorrectes. Després, copia’l correctament. ●

Als pulmons, la sang es carrega d’oxigen i torna al fetge per les venes caves. En la circulació general, la sang carregada d’oxigen torna al cor per l’artèria aorta.

Reforç

La funció de relació

Nom

Data

Recorda ●

La funció de relació comprèn tots els processos mitjançant els quals un ésser viu es relaciona amb els altres éssers i amb el medi que l’envolta. El sistema nerviós coordina els aparells i els sistemes que intervenen en aquesta funció.

●

Els òrgans dels sentits capten la informació de l’exterior i la transformen en impulsos elèctrics, que s’envien al sistema nerviós perquè aquest ordeni una resposta.

●

També tenim receptors interns, que s’encarreguen d’informar el sistema nerviós de tot allò que passa a l’interior del nostre cos.

1. Dibuixa l’òrgan corresponent a cada sentit.

VISTA

GUST

OÏDA

OLFACTE

2. Explica de quina manera aquestes persones fan la funció de relació.

Reforç

El sistema nerviós

Nom

Data

Recorda ●

El sistema nerviós rep i analitza la informació de l’entorn i del propi cos, i s’encarrega d’ordenar una resposta adequada. Està format per:

–E l sistema nerviós central, que està constituït per l’encèfal i la medul·la espinal, que s’encarrega sobretot de les respostes involuntàries. – Les parts de l’encèfal són el cervell, el cerebel i el bulb raquidi. –E l sistema nerviós perifèric, que està format pels nervis, que són unes fibres que arriben a tots els racons del cos i que s’encarreguen de transmetre la informació.

1. Observa el dibuix d’un moviment voluntari i completa les oracions. 1. El nen capta la informació a través dels 2. Els 3. El

transmeten la informació al

. .

decideix xutar la pilota amb el peu i ordena

als

de la cama que es contreguin.

4. Els nervis transmeten la informació als de la cama. 5. Els músculs es contreuen i la cama ■

Ara, respon les preguntes següents. ●

Com decideix el nen xutar la pilota, conscientment o sense adonar-se’n?

●

Quina part del sistema nerviós ordena una resposta?

2. Escriu.

●

Què són els nervis? Quina funció tenen?

●

Quines parts formen l’encèfal?

Reforç

El sistema nerviós i els moviments

Nom

Data

Recorda

Podem fer dos tipus de moviments: ●

Els moviments voluntaris són aquells que fem perquè volem, com per exemple córrer. En aquests moviments, l’encèfal rep informació i envia un senyal als nervis motors per originar una resposta en el cos.

●

Els moviments reflexos són aquells que duem a terme molt ràpidament i sense ser-ne conscients, com ara apartar un dit d’una flama. En aquest tipus de moviment, és la medul·la espinal la que rep la informació i ordena una resposta.

1. Observa el dibuix d’un moviment reflex i completa les oracions. 1. La nena capta la informació a través del . 2. Els

transmeten la informació.

3. La

s’encarrega d’ordenar

una resposta. 4. Els nervis transmeten la informació als del braç. 5. Els músculs es contreuen i la nena . ■

Ara, respon les preguntes següents. ●

Com capta la nena informació quan acosta el dit a la flama? Quina informació capta?

●

Quina part del sistema nerviós ordena una resposta?

2. Relaciona. moviments reflexos

medul·la espinal ●

●

encèfal ●

●

moviments voluntaris 9

Reforç

La coordinació interna

Nom

Data

Recorda ●

Moltes funcions del nostre cos, com ara el batec del cor o la respiració, són realitzades per músculs involuntaris, que treballen sense que hi intervinguem de manera conscient o, fins i tot, mentre dormim.

●

Altres processos són controlats pel sistema endocrí, que s’encarrega de produir hormones, unes substàncies químiques que serveixen per regular funcions com ara el creixement o l’embaràs. Les glàndules endocrines segreguen aquestes hormones; cada glàndula segrega un tipus concret d’hormona. El pàncrees, per exemple, segrega la insulina, que regula la quantitat de sucre que circula pel nostre organisme.

1. A la pell tenim molts músculs petits que, quan es contreuen, fan que se’ns posi la pell de gallina. Són voluntaris o involuntaris? Com ho saps?

2. Anomena els òrgans del sistema endocrí i les substàncies que produeixen.

3. Indica quins dels processos següents tenen relació amb la coordinació interna (CI) i quins amb els moviments voluntaris (MV). La nostra temperatura es manté constant. Es produeix saliva quan mirem un aliment que ens agrada. Correm per arribar puntuals a classe. 4. Completa les oracions. ●

El sistema nerviós dirigeix el funcionament intern del cos mitjançant els músculs i el sistema

●

Seria molt greu que els músculs involuntaris deixessin de funcionar perquè

Reforç

L’estructura de la Terra

Nom

Data

Recorda

A la Terra es distingeixen diverses capes: ●

geosfera: és la part rocosa del nostre planeta. Es divideix en escorça, mantell i nucli.

●

hidrosfera: és el conjunt de l’aigua del planeta.

●

atmosfera: és la capa més externa del planeta i està formada per aire. Les capes inferiors de l’atmosfera són la troposfera i l’estratosfera.

1. Completa l’esquema de les parts del nostre planeta. nucli

atmosfera

mantell

escorça

troposfera

geosfera

hidrosfera

estratosfera

2. Indica a quina part de la Terra pertanyen els elements següents. ●

L’aigua d’un riu.

●

Les roques d’una muntanya. c

●

L’aire que respirem.

3. On està situada la capa d’ozó? Quina funció té? Explica-ho.

Reforç

L’escorça canvia

Nom

Data

Recorda ●

L’escorça terrestre està formada per roques.

●

Les roques es desgasten i es trenquen, i les restes, amb l’ajuda de l’acció dels éssers vius, donen lloc al sòl.

●

En l’escorça terrestre es donen els processos d’erosió, transport i sedimentació.

1. Observa els dibuixos i relaciona’ls amb els textos. A

1. Les roques es trenquen.

2. L’aigua s’introdueix a les esquerdes de les roques.

3. L’aigua es glaça i augmenta de volum.

■ Ara, explica com l’acció de l’aigua de la pluja trenca les roques.

2. Ordena els processos següents. El vent transporta els materials erosionats. Els materials se sedimenten al peu de la muntanya. El vent i l’aigua erosionen la muntanya. 3. Escriu un exemple de cada cas. Rius i torrents

Vent

Mar

Erosió Transport Sedimentació

Reforç

El sistema solar

Nom

Data

Recorda

El sistema solar està format pel Sol, els planetes, els planetes nans i els cossos petits, que són els asteroides i els cometes.

1. Llegeix les definicions i escriu el concepte al qual es refereixen. ●

●

Conjunt format pel Sol i tots els astres que giren al seu voltant.

Astre gran esfèric que gira al voltant del Sol seguint una òrbita.

Cos petit de forma irregular que gira al voltant del Sol.

Astre glaçat que gira al voltant del Sol amb una òrbita el·líptica molt allargada.

2. Completa l’esquema. Sistema solar

Planetes interiors

Planetes exteriors

●

Planetes nans ●

3. Subratlla els dos errors que hi ha en aquest text. Després, copia’l correctament.

Els meteorits són cossos petits, com grans de pols, que arriben a la Terra i s’incendien en xocar amb l’atmosfera. Els estels fugac, os són cossos més grans que arriben a la superfície sense cremar-se del tot. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Reforç

L’univers

Nom

Data

Recorda ●

Els estels són grans esferes de gas que emeten energia en forma de llum i calor.

●

Les constel·lacions són grups d’estels que es veuen pròxims en una regió del cel.

●

Les galàxies són agrupacions d’estels, juntament amb pols i gas. El sistema solar està situat a la Via Làctia.

1. Completa aquesta taula sobre les propietats del Sol. El Sol Color

Mida

Lluminositat

Brillantor

2. És el mateix una constel·lació que una galàxia? Explica’n les diferències.

3. Completa el text.

Les

són agrupacions de milers o milions d’estels,

juntament amb fragments de roca i gas. Segons la forma poden ser

El sistema solar està situat en una galàxia espiral anomenada . Nosaltres ens troben en un dels brac, os d’aquesta galàxia, forc,a lluny del centre. 14

Reforç

Els ecosistemes

Nom

Data

Recorda ●

Un ecosistema està format per un medi físic i una comunitat d’éssers vius.

●

Els éssers vius d’un ecosistema es relacionen entre ells i també amb el medi.

●

l medi físic determina els éssers vius que poden viure en l’ecosistema, E i els éssers vius modifiquen el medi físic.

1. Completa les oracions. ●

Un ecosistema està format pel que hi habiten.

i pels

●

Els ésser vius d’un ecosistema es relacionen entre ells i també amb el

●

Els éssers vius poden

el medi on viuen.

2. Observa el dibuix i respon les preguntes.

●

Quins elements formen aquest ecosistema?

●

Quins éssers vius habiten en aquest ecosistema?

●

Hi podria viure una girafa, en aquest ecosistema? Per què?

●

Com modifiquen aquest ecosistema les persones?

Reforç

La nutrició en els ecosistemes

Nom

Data

Recorda ●

En un ecosistema, uns éssers vius s’alimenten dels altres:

– Les plantes són productores, perquè es fabriquen l’aliment. –E ls consumidors són tots els éssers que s’han de buscar l’aliment, i poden ser consumidors primaris, secundaris o terciaris. ●

Les relacions d’alimentació en un ecosistema es representen mitjançant cadenes i xarxes alimentàries.

1. Numera de l’1 al 4 aquests éssers vius perquè formin una cadena alimentària.

■ Ara, escriu a sota de cada dibuix productor, consumidor primari, consumidor secundari i consumidor terciari, segons correspongui. 2. Posa dos exemples d’éssers vius en cada cas: ●

Consumidors primaris

●

Consumidors secundaris

●

Consumidors terciaris

3. Respon les preguntes següents: ●

En l’ecosistema d’un hort, qui són els productors? I els consumidors?

●

En l’ecosistema marí, qui són els productors?

4. Completa el text amb aquestes paraules. xarxes

alimentàries

espècie

cadenes

En un ecosistema existeixen moltes diferents, i una mateixa

pot formar part de diverses. Per això,

per representar millor les relacions es fan servir 16

Reforç

El medi ambient

Nom

Data

Recorda ●

El nostre medi ambient està format per tot allò que afecta la nostra vida: l’atmosfera, l’aigua, el clima, la resta d’éssers vius, etc.

●

Els éssers humans modifiquem el medi on vivim i podem arribar a causar-hi greus problemes amb les nostres activitats, com ara la contaminació, l’escalfament global, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat.

1. Enumera sis elements que formin part del teu medi ambient. 1.

2. Escriu una oració amb cada parella de paraules. desforestació – urbanitzacions

combustibles – clima

3. Digues quines de les activitats que es veuen en la imatge modifiquen el medi ambient.

4. Explica per què la desaparició d’una espècie animal o vegetal dins un ecosistema pot ser un problema greu.

Reforç

La protecció del medi ambient

Nom

Data

Recorda ●

El nostre deure és protegir el medi ambient on vivim. Podem contribuir-hi estalviant aigua, electricitat i combustible, dipositant les deixalles i els residus als llocs adequats, així com respectant la flora i la fauna.

●

Les autoritats contribueixen a protegir el medi ambient amb la declaració d’espais protegits.

1. Digues quines de les actituds següents serveixen per protegir el medi ambient i quines el perjudiquen. 1

2. Respon les preguntes.

●

De quina manera poden les autoritats protegir la fauna i la flora?

●

Quines activitats canviaries per ajudar a protegir el medi ambient?

●

Què és una espècie en perill d’extinció?

Reforç

Les propietats de la matèria

Nom

Data

Recorda

Els cossos de l’univers estan formats per matèria, i la matèria, per àtoms. La matèria té dos tipus de propietats: ●

Propietats generals, que són comunes a tot el que està fet de matèria. Per exemple, la massa, el volum i la temperatura.

●

Propietats característiques, que són les que varien d’unes substàncies a unes altres i ens permeten distingir-les. Per exemple, el color, la duresa, la densitat...

1. Escriu massa, volum o densitat, segons que correspongui. ●

és la relació entre la massa i el volum.

●

indica la quantitat de matèria que té un cos.

●

és l’espai que ocupa una certa quantitat de matèria.

●

i el

són propietats generals

de la matèria. ●

és una propietat característica de la matèria.

2. Completa l’esquema. La matèria

Propietats

●

es mesura en ●

●

densitat 19

Reforç

Les mescles i les substàncies pures

Nom

Data

Recorda

La matèria es pot presentar com a substància pura o com a mescla. Les mescles poden ser: ●

heterogènies, si se’n poden distingir els components;

●

homogènies, si no se’n poden distingir els components.

Per separar les mescles s’utilitzen diversos mètodes, per exemple: filtració, decantació, separació magnètica o evaporació.

1. Escriu C, si l’afirmació és certa, o F, si és falsa. A continuació, escriu corregides les falses. Totes les mescles estan formades per diverses substàncies pures. Totes les substàncies pures són mescles homogènies. Els aliatges són mescles heterogènies.

2. Com separaries els components de les mescles següents? Tria el sistema que creguis més convenient i explica per què. ●

Mescla d’aigua i serradures.

Filtració.

Decantació.

Evaporació.

Decantació.

Evaporació.

Decantació.

Evaporació.

Perquè

●

Mescla d’oli i aigua. Filtració.

Perquè

●

Mescla d’aigua i sal. Filtració.

Perquè

Reforç

Els canvis d’estat

Nom

Data

Recorda

Quan la matèria passa d’un estat a un altre té lloc un canvi d’estat. Els canvis d’estat són la fusió, la vaporització, la condensació, la solidificació, la sublimació i la sublimació inversa.

1. Identifica cada canvi d’estat i localitza’l en la sopa de lletres. ●

Pas de gas a líquid.

●

Pas de líquid a gas de manera lenta i a una temperatura inferior a la d’ebullició.

●

Pas de sòlid a gas sense passar per líquid.

●

Pas de sòlid a líquid.

c c c

●

Pas de líquid a gas de manera ràpida assolint una certa temperatura que és fixa per a cada substància.

Ó N

V M U

A W G

U W Q

Ó D

D M

X M Z

C W R

D Ó

G O

M B

Ó N

O N D

2. En què consisteix la solidificació? Explica-ho i escriu-ne un exemple.

Reforç

Els canvis químics

Nom

Data

Recorda

Els canvis químics o reaccions químiques són els canvis en què unes substàncies es transformen en unes altres de diferents. Algunes reaccions químiques són l’oxidació, la combustió, la fotosíntesi i la respiració cel·lular.

1. Què és un canvi químic? Explica-ho amb un exemple.

2. Observa aquestes dues situacions. Després, respon les preguntes.

●

Què els passa als glaçons al cap d’una estona?

●

És possible que l’aigua es converteixi en glaç?

●

I el glaç en aigua líquida?

●

La fusta es pot transformar en cendra?

●

I la cendra en fusta?

●

En quina de les dues situacions ha tingut lloc un canvi químic? Per què?

Reforç

El moviment i la velocitat

Nom

Data

Recorda ●

Els cossos estan aturats si una força hi actua a sobre.

●

Un cos en moviment es desplaça en línia recta sense variar la velocitat fins que una altra força no actua a sobre.

●

La força del fregament actua sobre els cossos en moviment i els frena.

●

La velocitat indica la rapidesa amb què es mou un cos. Es calcula dividint l’espai que recorre el cos entre el temps en què ho fa.

1. Respon les preguntes. ●

Què fa que els cossos es moguin o s’aturin?

●

Què indica la velocitat?

2. Descriu el que passa en el dibuix. moviment

força de fregament

3. Llegeix l’enunciat i resol el problema.

Si un cotxe tarda 4 hores a recórrer 300 quilòmetres, a quina velocitat va?

Reforç

La força de la gravetat i el moviment

Nom

Data

Recorda

La gravetat és la força que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfície de la Terra. La força de la gravetat frena els objectes que es mouen cap amunt i accelera els que es mouen cap avall.

1. Ratlla la paraula falsa i, després, escriu l’oració correcta. ●

La força de

fregament

gravetat

és la força que fa que els cossos siguin

atrets cap a la superfície de la Terra.

●

Quan es deixa caure una pilota, la força de la gravetat fa que la pilota vagi cap

amunt

avall

2. Indica, en cada il·lustració, quines fletxes representen la força de la gravetat. Després, explica què passa en cada cas. A

Reforç

Les màquines simples

Nom

Data

Recorda

Les principals màquines simples són la roda, la politja, el pla inclinat i la palanca. ●

La roda disminueix la força de fregament.

●

La politja canvia la direcció d’una força.

●

La palanca i el pla inclinat permeten aplicar forces més petites que si no es fessin servir.

1. Ordena les lletres i descobreix la utilitat de les màquines següents. acnvira al irdcecói ed al ofarç

c Politja: erf nau atcsa tiuitalztn enmsy çorfa

c Palanca: isdinumri al roçfa ed refamgnte

c Roda: leearv àrcegresu tuitilanzt senym aorfç

c Pla inclinat: 2. Encercla segons la clau. Després, escriu el tipus de palanca que és. verd

Palanca de

punt de suport

gènere.

Palanca de

vermell

gènere.

força

Palanca de

gènere. 25

Reforç

Les unitats de relleu de Catalunya. Les terres del nord

24 Nom

Data

Recorda

Catalunya està situada al nord-est peninsular i limita al nord amb França i Andorra, al sud amb la Comunitat Valenciana, a l’oest amb Aragó i a l’est amb el mar Mediterrani. El relleu de Catalunya és molt variat i s’organitza en quatre grans unitats: el Pirineu, la serralada Transversal, la depressió Central i el Sistema Mediterrani. El Pirineu està dividit en el Pirineu axial i el Prepirineu.

1. Completa el mapa de Catalunya i assenyala-hi els límits territorials i les quatre grans unitats de relleu.

2. Completa el text a partir de l’esquema. El Pirineu Pirineu axial Pica d’Estats ●

Prepirineu

Besiberri

Pedraforca

està dividit en dues subunitats:

. El

n’és l’eix principal i està format

per muntanyes grans i escarpades com la ●

Boumort

i el

és un conjunt de serres paral·leles situades al sud

del

com ara el

i el

Reforç

El relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya

25 Nom

Data

Recorda

Al centre de Catalunya hi ha la depressió Central, una zona molt àmplia situada entre els Pirineus, la serralada Transversal i la serralada Prelitoral. El Sistema Mediterrani està format per les serralades Prelitoral i Litoral, que discorren paral·leles a la costa, la depressió Prelitoral i les planes litorals. La costa catalana s’estén del nord-est al sud i té un relleu variat amb trams de costa alta i trams de costa baixa.

1. Situa en el mapa les unitats de relleu del requadre. depressió Central – Pirineus – serralada Transversal – serralada Prelitoral – serralada Litoral – depressió Prelitoral – planes litorals

2. Escriu els accidents del relleu de la llista en la columna que correspon. illes Medes

Costa alta

Costa baixa i deltaica

Reforç

Els rius de Catalunya

Nom

Data

Recorda

Els rius de Catalunya tenen un curs, un cabal i un règim molt desigual perquè depenen de la proximitat al mar, del relleu i del clima. Els rius de Catalunya s’agrupen en tres xarxes fluvials: la de l’Ebre, la del Pirineu-Mediterrani i la mediterrània.

1. Escriu tres oracions combinant els textos dels tres requadres. la longitud del curs, – el cabal, – el règim,

que és la variació de la quantitat d’aigua d’un riu al llarg de l’any. que és el recorregut que fa un riu. que és la quantitat d’aigua que porta un riu.

El relleu influeix en – El clima influeix en 1.

2. Completa la taula amb els rius del requadre. Besòs

Ebre

Fluvià

Noguera Pallaresa Xarxa de l’Ebre

Foix Segre

Francolí Ter

Llobregat Tordera

Xarxa Pirineu-Mediterrani

Muga

Valira Xarxa mediterrània

Reforç

Llacs, embassaments i canals de Catalunya

Nom

Data

Recorda

A Catalunya, a més de les aigües superficials dels rius, hi ha la del mar i també les dels llacs, els aiguamolls, els canals i els embassaments. Els embassaments són molt importants perquè permeten regular la despesa d’aigua que s’utilitza per a consum humà, produir electricitat i fer activitats esportives.

1. Relaciona les columnes. Terreny pla inundat a causa de l’aigua del mar d’una manera permanent. llac Acumulació natural d’aigua en una depressió de terreny.

aiguamoll

canal

Acumulació artificial d’aigua en el curs d’un riu.

embassament Llit artificial que es construeix per desviar l’aigua d’un riu i portar-la fins als camps de conreu.

2. Ordena les lletres i escriu el nom de les aigües superficials següents. llac canal embassament aiguamolls

sablonye

lergul

sasquude

pàrmode

Llac de

c c c 29

Reforç

El clima a Catalunya

Nom

Data

Recorda

El clima és l’estat de l’atmosfera que es repeteix en un lloc al llarg de molts anys i es defineix per les temperatures, les precipitacions i els vents. La distància al mar, el relleu i la proximitat a l’equador són els factors que influeixen en el clima. A Catalunya hi ha quatre tipus de clima: mediterrani litoral, mediterrani d’interior, d’alta muntanya i atlàntic.

1. Escriu quin factor influeix en el clima de cada zona. ●

Una zona que té temperatures menys constrastades que les de l’interior. ●

Una zona que rep amb més intensitat els rajos solars. ●

Una zona que té temperatures més baixes perquè està a gran altitud. 2. Escriu el tipus de clima que es defineix. ●

: els hiverns són freds i els estius,

calorosos, i es donen tres varietats: humit, sec i extremat, segons com són les precipitacions. ●

: els hiverns són molt llargs i freds,

i els estius frescos i suaus. Les precipitacions són força abundants i hi neva sovint. ●

: els hiverns són molt freds i els estius,

frescos. Les precipitacions són molt abundants pels vents humits que vénen de l’oceà Atlàntic. ●

: les temperatures són suaus

a la primavera i a la tardor; els estius són calorosos, però no gaire; els hiverns són freds, però no gaire a causa de la influència del mar. 30

Reforç

La Catalunya humida

Nom

Data

Recorda

La Catalunya humida comprèn les terres del Pirineu, de la serralada Transversal i de la serralada Prelitoral, que són zones on les precipitacions són abundants. En aquestes zones el paisatge és molt verd i es pot classificar en dos tipus segons l’altura: el paisatge d’alta muntanya i el paisatge de muntanya mitjana humida.

1. Marca les opcions correctes. ●

●

A la Catalunya humida les precipitacions superen els... 700 mm anuals

500 mm anuals

200 mm anuals

En el paisatge d’alta muntanya gairebé no hi ha vegetació entre els... 1.600 i 2.300 m

2.300 i 2.500 m

2.500 i 3.000 m

El paisatge de muntanya mitjana humida se situa entre els... 1.600 i 1.800 m

800 i 1.600 m

600 i 1.200 m

2. Escriu les plantes del requadre en la columna corresponent. faig avet pi negre ginebró bedoll esbarzer neret roure Paisatge d’alta muntanya

pi roig saüc

Paisatge de muntanya mitjana humida

Reforç

La Catalunya seca

Nom

Data

Recorda

La Catalunya seca comprèn part de les terres de la serralada Litoral, part de les de la serralada Prelitoral i part de les de les comarques interiors de plana, que són zones on les precipitacions són molt escasses, sobretot a l’estiu. En aquestes zones hi ha dos tipus de paisatge: el del litoral i prelitoral i el de les comarques interiors seques.

1. Escriu C, si és cert, i F, si és fals. Després, torna a escriure les oracions falses de manera correcta. A la Catalunya seca les precipitacions no arriben als 500 mm anuals, i la vegetació i la fauna s’han adaptat a la calor i la sequera. El paisatge de la Catalunya seca és típicament mediterrani, amb arbres i arbustos de fulla caduca, petita, endurida i moltes amb punxes. El litoral català és un dels paisatges que ha patit més transformacions a causa de les activitats econòmiques i la gran concentració de població.

2. Uneix amb fletxes.

alzina surera

pi pinyoner

alzina carrasca

màquia de garric

màquia de margalló

màquina d’arçot

canyissar

pollancre

Paisatge litoral i prelitoral

P aisatge de les comarques interiors seques

Reforç

La població de Catalunya

Nom

Data

Recorda

Actualment, la població de Catalunya és de més de set milions d’habitants. La població de Catalunya ha augmentat els darrers anys perquè el creixement natural i el creixement migratori són positius. La població de Catalunya es reparteix de forma desigual, de manera que hi ha més densitat de població a les ciutats i a les comarques de la costa que a les comarques d’interior i muntanya.

1. Forma per a cada pregunta la resposta correcta. el nombre d’habitants que hi ha a cada quilòmetre quadrat de superficie.

Per què el creixement natural és positiu? És

la immigració és superior a l’emigració.

Què és la densitat de població? Perquè Per què el creixement migratori és positiu?

la natalitat és superior a la mortalitat.

2. Escriu les comarques del requadre en la columna que els correspon. el Pallars Sobirà – el Tarragonès – el Priorat – el Vallès Occidental el Maresme – el Baix Llobregat – el Gironès – el Segrià el Barcelonès – l’Alt Urgell – la Cerdanya Les comarques més poblades

Les comarques força poblades

Les comarques menys poblades

Reforç

La població i el sector primari a Catalunya

Nom

Data

Recorda

El 5 % de la població activa de Catalunya treballa en el sector primari, que comprèn les activitats econòmiques de l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la mineria i la silvicultura. La ramaderia i l’agricultura de secà són les activitats econòmiques principals del sector primari a Catalunya. 1. Ratlla el producte que no correspon en cada columna. agricultura de secà

agricultura de regadiu

blat

poma

ametlla

arròs

carxofa

tomàquet

oliva

ceba

mongeta

prèssec

raïm

ordi

2. Marca les opcions correctes. ●

●

La ramaderia es localitza a les terres de la Catalunya d’interior i la Catalunya... seca

activa

humida

La ramaderia estabulada o intensiva és la més... porcina

productiva

bovina

En la ramaderia extensiva el bestiar... pastura a l’aire lliure

es cria en granges

es cria en estables

Dos dels ports de pesca més important de Catalunya són els de... Súria i Blanes

Vic i Arenys

Reforç

El sector secundari a Catalunya

Nom

Data

Recorda

El 25 % de la població activa de Catalunya treballa en el sector secundari, que comprèn les activitats econòmiques de la construcció i les industrials. Les indústries que ocupen més persones a Catalunya són la química, la dels metalls, l’agroalimentària, la de les noves tecnologies, la de la construcció i la tèxtil, que es concentren a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Camp, el Tarragonès, el Gironès i el Segrià. 1. Observa les fotografies i marca les opcions correctes. ●

La fotografia correspon a la indústria: tèxtil agroalimentària

●

que produeix: embotits llaminadures

●

La fotografia correspon a la indústria: química de la construcció

●

que elabora: llet i derivats medicaments

●

La fotografia correspon a la indústria: dels metalls de les noves teconologies

●

que fabrica: components d’informàtica electrodomèstics

Reforç

El sector terciari a Catalunya

Nom

Data

Recorda

El 70 % de la població activa de Catalunya treballa en el sector terciari, que comprèn les activitats econòmiques dedicades als serveis (sanitat, educació, administració, finances, comunicació, turisme, comerç i transport). Els serveis més importants a Catalunya són el turisme, el comerç i els transports terrestres, marítims i aeris de persones i mercaderies. 1. Escriu de quin tipus de turisme es tracta. ●

: se centra en ciutats com ara Barcelona,

amb un ric patrimoni històric i artístic. ●

: és el que ocupa més persones

i es localitza a la costa mediterrània en municipis com ara Cadaqués. ●

: es desenvolupa a tot Catalunya, sobretot

a les àrees de muntanya com ara la vall d’Aran. 2. Relaciona les columnes.

Comerç interior

Catalunya exporta maquinària, vehicles de motor i productes d’alimentació, i importa combustibles, productes químics i d’alimentació.

Comerç exterior

Catalunya envasa productes alimentaris que es venen a Catalunya mateix o en altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol.

3. Escriu un exemple de cada tipus de transport a Catalunya.

●

terrestre:

●

marítim:

●

Reforç

El paleolític

Nom

Data

Recorda ●

La prehistòria és la primera etapa de la història i es divideix en paleolític, neolític i edat dels metalls.

●

En el paleolític els éssers humans eren nòmades, vivien a l’aire lliure, en coves o cabanes senzilles, i eren caçadors i recol·lectors. S’organitzaven en tribus. Fabricaven eines amb pedra i ossos. Pintaven animals a les parets de les coves i feien petites escultures.

1. Relaciona les columnes i escriu tres oracions. ... des de l’aparició de l’ésser humà fins a la invenció de l’escriptura.

La prehistòria és...

... en tres etapes: paleolític, neolític i edat dels metalls.

La prehistòria va... La prehistòria es divideix...

... la primera etapa de la història i la més llarga.

●

2. Completa el text amb les paraules que hi falten. Al paleolític, els éssers humans s’alimentaven del que trobaven en la natura. Pescaven, cac, aven i

fruits. Aquests homes i dones eren

, que eren petits grups amb ossos d’animals i pintaven

. 37

Reforç

El neolític

Nom

Data

Recorda

El neolític és la segona etapa de la prehistòria. En aquest període els éssers humans es van fer agricultors i ramaders, i van construir llogarets; fabricaven eines amb pedra polida, feien teixits i ceràmica, i pintaven escenes amb figures esquemàtiques.

1. Completa amb algunes de les característiques dels éssers humans del neolític. Al paleolític els éssers humans eren...

Al neolític els éssers humans eren...

Nòmades

●

Recol·lectors

●

Caçadors

●

● ● ●

2. Observa la pintura. Després, respon les preguntes.

És una pintura del paleolític? Com ho saps?

●

A quina època pertany? Per què t’ho sembla?

●

3. Relaciona les tres columnes. pedra polida

pedra colpejada 38

paleolític

neolític

Reforç

L’edat dels metalls

Nom

Data

Recorda

A l’edat dels metalls els éssers humans van començar a fabricar objectes de metall. Alguns llogarets es van convertir en ciutats. Es van fer grans invents, com ara la roda, la vela i l’arada. Els éssers humans d’aquesta època van construir monuments megalítics.

1. Observa la línia del temps i digues per què és incorrecta. Prehistòria Edat dels metalls Fa 1.000.000 d’anys.

Neolític Fa uns 7.000 anys.

Paleolític

Fa uns 6.000 anys.

2. Escriu paleolític, neolític o edat dels metalls, segons que correspongui. Els éssers humans vivien en ciutats.

Els éssers humans vivien en llogarets.

Els éssers humans vivien en coves.

Eren caçadors i recol·lectors.

Eren agricultors i ramaders.

Eren comerciants, guerrers, artesans.

Van inventar la roda.

Van fer pintures esquemàtiques.

Van fer pintures amb volum aprofitant els sortints de les roques.

Treballaven amb pedra polida.

Treballaven amb metalls.

Treballaven amb pedra colpejada.

● ● ● ● ● ● ● ● ●

● ● ●

Reforç

El territori de Catalunya en la prehistòria

Nom

Data

Recorda

En el territori que ocupa actualment Catalunya s’han trobat restes de les tres etapes de la prehistòria. Del paleolític s’han trobat armes de caça, eines de treball fetes d’os i pedra i pintures a les parets de les coves. Del neolític destaquen les restes de ceràmica decorades amb impressions de petxines i els dòlmens i els menhirs. De l’edat dels metalls s’han trobat forns, vasos campaniformes, ceràmica i eines de bronze i ferro. 1. Escriu l’etapa de la prehistòria a la qual pertany cada troballa. ●

Pintura rupestre realista.

●

Vas campaniforme.

●

Ceràmica per a les cendres d’un difunt.

●

Fragment de ceràmica amb marques de petxines.

●

Eines de pedra i os per treballar la fusta, cavar o escorxar animals.

2. Completa les oracions amb la informació que falta. ●

Els primers pobladors del territori de Catalunya es van instal·lar en coves i tendes a l’aire lliure a prop dels rius .

●

A Catalunya s’han trobat a les parets de coves i balmes pintures del paleolític, com ara les del .

●

A Catalunya, a partir de les restes trobades pels arqueòlegs, s’han reconstruït dues cabanes i un graner a .

Reforç

Ibers, celtes i colonitzadors

Nom

Data

Recorda

En el primer mil·lenni abans de Crist, la Península estava habitada pels ibers, assentats a la costa mediterrània, i els celtes, assentats a l’interior i a la costa atlàntica. A través del Mediterrani van arribar a la Península els pobles colonitzadors: fenicis, grecs i cartaginesos.

1. Pinta el mapa segons la clau. Després, respon les preguntes.

NSE

ATLÀNTIC

zona celta

vermell

mar Cantàbric LUCENSES S CÀNTABRES ASTUR S ON SC US VA E N CC SO VA LU B AREVACS VETONS CA RP E EDETANS LUSITANS

ANS IET

N TA

MAR

OR CÈLTICS

zona ibera

CONTESTANS

TURDETANS

OCEÀ

blau

ET AN

AN BASTET

MEDITERRANI

zona celta i celtibera zona ibera

Quina part de la Península ocupaven els pobles ibers? I els celtes?

●

127683iberos y celtas Escriu el nom de tres pobles ibers i el nom de tres pobles celtes.

●

2. Localitza en la sopa de lletres el nom de tres pobles colonitzadors i una de les colònies que van fundar cadascun d’aquests pobles. Després, escriu-los. A

G D G

O D

V M S

O M A

H G

O H

G O N O

●

O M

●

T 41

Reforç

Els romans a Hispània

Nom

Data

Recorda

La conquesta romana de la Península va començar l’any 218 aC i va acabar el 19 aC. Els romans van organitzar Hispània en províncies, i hi van imposar les lleis romanes, van estendre-hi l’ús del llatí, van fundar-hi ciutats i van introduir-hi el cristianisme.

1. Escriu la paraula a què es refereixen les definicions següents. Barreja de pedres, ciment i sorra usada pels romans com a material de construcció.

Llengua parlada pels romans.

Adopció dels costums dels romans.

Nom de les guerres en què es van enfrontar els romans i els cartaginesos.

Cadascuna de les divisions territorials de la Hispània romana.

Nom d’una província romana d’Hispània.

Nom amb què els romans van anomenar el territori de la península Ibèrica.

Persona que no té llibertat i pertany a una altra.

●

● ● ●

●

● ●

●

2. Completa aquest text sobre la Hispània romana.

Fa més de 2.000 anys, els romans van derrotar els i van envair la península Ibèrica, que van anomenar . Els romans van organitzar el territori en

A més, van implantar-hi la seva llengua, el

la seva cultura, les seves lleis i els seus costums. Aquest procés es coneix com a

Els romans eren uns constructors excel·lents. Construïen amb dos nous materials: el ciment i el els terres i les parets amb pintures o 42

Reforç

El territori de Catalunya a l’edat antiga

Nom

Data

Recorda

El territori de Catalunya a l’edat antiga l’habitaven diferents tribus d’ibers abans de l’arribada dels grecs i de la conquesta romana. Els grecs hi van fundar Empúries i van introduir nous elements, com ara el torn, la moneda i la manera de construir i ordenar l’espai. Els romans van fer de Tàrraco la ciutat més important de Catalunya i hi van construir ciutats, vil·les i calçades.

1. Relaciona la tribu d’ibers i el lloc que habitaven de Catalunya. Indigets

●

El Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Penedès.

Ilergets c

●

L’Empordà i la Selva.

Ausetans c

●

Les terres del curs final de l’Ebre.

Lacetans

●

Les planes de Lleida.

Laietans c

●

El Bages i el Solsonès.

Ilercavons c

●

El pla de Barcelona, el Vallès i el Maresme.

Cossetans c

●

Osona.

2. Escriu les construccions del requadre en la columna que correspon. acròpolis - fòrum - àgora - domus calçada - aqüeducte - muralles

Construccions gregues

Construccions romanes

Reforç

El començament de l’edat mitjana

Nom

Data

Recorda

En el segle v, els visigots es van establir a la Península i van fundar-hi un regne amb capital a Toledo.

●

L’any 711, els musulmans van envair el regne visigòtic. Van organitzar Al-Andalus com un emirat i, més tard, com un califat. Al mateix temps, els cristians del nord de la Península es van organitzar en regnes i comtats.

●

1. Ratlla la resposta incorrecta. Després, copia l’oració completa. Els visigots eren un poble...

a. germànic.

b. musulmà.

La capital del regne visigòtic va ser...

a. Còrdova.

b. Toledo.

●

2. Completa amb la data en què van tenir lloc els fets següents. Després, ordena’ls amb 1, 2 i 3. L’any

, l’emir Abderraman III va adoptar el títol de califa i va inaugurar

el califat de Còrdova. L’any

, el príncep Abderraman I es va proclamar emir independent

i Al-Andalus es va separar de Damasc. L’any

, els musulmans van envair la Península i van instaurar-hi un emirat,

és a dir, una província que depenia del califa de Damasc. 3. Enumera els regnes o comtats cristians que es van formar a la Península al principi de l’edat mitjana.

Zona cantàbrica

Pirineus

5 5

Regne d’Astúries, que més tard es va anomenar

●

La part oriental del regne de Lleó, que més tard es va convertir

●

en el

●

Comptats

●

que van acabar formant el regne

●

Reforç

El final de l’edat mitjana

Nom

Data

Recorda ●

En el segle XI, Al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes i el califat va desaparèixer.

●

Els regnes cristians es van anar unint i van lluitar contra els musulmans per ampliar les seves fronteres.

●

Els Reis Catòlics van conquerir l’últim regne musulmà, el de Granada, el 1492.

1. Relaciona cada territori amb el lloc que ocupava. Després, respon les preguntes.

Corona d’Aragó

AT L Á N T I CO

Mar Cantábrico

REINO DE LEÓN

REINO DE

DE ARAGÓN

Navarra

REINO

Corona de Castella

DE PORTUGAL

CASTILLA

Portugal eo

Regne de Granada

ALMOHADES

OCÉANO

●

REINO DE NAVARRA CORONA

te di

án

e rM Ma Territoris Territorioscristians cristianos Territoriosmusulmans musulmanes Territoris

Quins eren els regnes cristians? I els musulmans?

127683territorios cristianos y reino de Granada ●

Què eren els regnes de taifes?

●

Quin va ser l’últim regne musulmà de la Península?

●

Quan es van unir les corones de Castella i Aragó?

●

Qui va conquerir el regne de Granada?

●

Quina època es representa en aquest mapa? Com ho saps?

Reforç

La vida a Al-Andalus

Nom

Data

Recorda

La societat d’Al-Andalus estava formada per persones de diferents religions: musulmans, muladís, mossàrabs i jueus.

●

La majoria de la població vivia a les ciutats, on es van construir edificis amb materials pobres, però amb molta decoració.

●

1. Esbrina de quina paraula es tracta. Cristià d’Al-Andalus que havia adoptat la religió musulmana.

Cristià d’Al-Andalus que continuava practicant la religió cristiana.

Part principal de les ciutats d’Al-Andalus.

Zona de mercat de les ciutats d’Al-Andalus.

●

● ●

2. Indica quin tipus d’arc és cadascun. Després, respon la pregunta.

Per què creus que aquests tipus d’arcs s’anomenen així?

●

3. Observa aquesta fotografia de l’interior de la mesquita de Còrdova i descriu com és. Explica com està decorada, quins materials creus que s’han utilitzat, quina funció tenia aquest edifici...

Reforç

La vida als regnes cristians

Nom

Data

Recorda ●

La societat en els regnes cristians es dividia en privilegiats i no privilegiats.

●

En aquesta època es van construir edificis romànics i gòtics:

–E ls edificis romànics tenien poca alçada i uns murs de pedra molt gruixuts, on s’obrien poques finestres. –E ls edificis gòtics eren alts, amb murs més prims en els quals s’obrien grans portes i finestres amb arcs de forma apuntada.

1. Completa l’esquema. LA SOCIETAT EN ELS REGNES CRISTIANS

●

● ●

2. Observa la fotografia i escriu romànic o gòtic, segons que correspongui.

■ Ara, explica les diferències entre les construccions romàniques i les gòtiques.

Reforç

El territori de Catalunya en l’edat mitjana

Nom

Data

Recorda

En l’època dels visigots el territori que ocupa Catalunya era molt insegur i els habitants fugien de les ciutats al camp. En l’època dels musulmans Catalunya va quedar dividida en dos zones: la Catalunya Vella, sota el domini cristià, i la Catalunya Nova, sota el domini dels musulmans. La Catalunya Vella formava part de la Marca Hispànica i el territori s’organitzava en comtats. En temps de la corona d’Aragó, Catalunya va viure una època de prosperitat. A Catalunya els testimonis de l’art visigòtic són escassos; de la cultura islàmica les mostres es concentren a la Catalunya Nova: a Lleida, Balaguer i Tortosa, principalment; en zones del Pirineu i en els nuclis antics de ciutats de Catalunya es conserven moltes construccions romàniques i gòtiques.

1. Marca les opcions correctes. ●

dels visigots

dels musulmans

dels cristians

●

La Catalunya Vella i la Catalunya Nova estaven dividides...

pels Pirineus

pel riu Besòs

pel riu Llobregat

●

Guifré el Pelòs era un comte català cristià que es va enfrontar als...

musulmans

visigots

francs

●

Tàrraco va ser una de les poques ciutats que va perviure en temps...

Tres de les ciutats més grans de la corona d’Aragó eren,...

Barcelona, Perpinyà i València

Girona, Besalú i Montblanc

Ampliació

1 Nom

Data

El factor Rh Tot i que la sang de totes les persones té els mateixos components (glòbuls blancs, plaquetes, plasma i glòbuls vermells), el tipus de sang varia d’una persona a una altra. La majoria de gent pertany a un dels quatre grans grups: A, B, AB o O, i la pertinenc, a a un grup o a un altre depèn de les proteïnes que hi ha en els glòbuls vermells i en el plasma en el qual floten. Una persona només pot donar i rebre sang de persones del seu mateix grup sanguini. Les persones amb grup sanguini O, tanmateix, són anomenades donants universals, ja que la seva sang no provoca rebuig en cap receptor. De la mateixa manera, les persones amb sang del tipus AB són receptors universals, és a dir, poden rebre sang de tots els grups. Els glòbuls vermells d’algunes persones contenen una proteïna anomenada factor Rh. Es diu que aquestes persones tenen Rh positiu (Rh+). Si no tenen aquesta proteïna, tenen un Rh negatiu (Rh–), i només poden rebre sang del tipus Rh–, com la seva. Igual que el color dels cabells o dels ulls, també heretem el tipus sanguini dels nostres pares. El factor Rh també varia segons el lloc d’origen d’una determinada població. Per exemple, gairebé tots els indis del Perú tenen sang del tipus O i a l’Àsia central el tipus B és el més comú. 1. Llegeix el text i respon. Quins són els principals components de la sang?

●

Quins grups sanguinis hi ha?

●

Què és un donant universal? I un receptor universal?

●

2. Quin és el teu grup sanguini? I el teu factor Rh?

3. Pensa i respon. De quins donants podries rebre sang en una transfusió?

●

A quines persones podries donar sang?

●

4. Escriu la paraula corresponent a cada definició. hematòleg

hemopatia

hematoma

●

Malaltia de la sang.

●

Metge especialitzat en l’estudi de la sang.

●

Sortida de la sang dels vasos sanguinis quan es produeix una ferida.

●

Taca de color morat o groguenc que es produeix a la pell a causa d’un cop.

●

Pigment vermell que es troba en els glòbuls vermells i que serveix per transportar l’oxigen.

■

hemorràgia

hemoglobina

Ara, respon. Què creus que significa el prefix hemo-, hema-?

●

5. Saps què és un banc de sang? Busca’n informació i respon. Després, escriu per què creus que és important donar sang.

Ampliació

2 Nom

Data

Diferents maneres de veure el món Gairebé tots els animals tenen òrgans que els permeten captar la llum i percebre imatges del món que els envolta, però presenten diferències curioses i importants. En els ulls existeixen dos tipus de cèl·lules receptores de llum: Els cons permeten la visió en colors i una bona resolució de la imatge, però necessiten llum per poder funcionar.

●

Els bastons funcionen fins i tot amb poca llum, però ofereixen una resolució molt més baixa.

●

Els animals de visió diürna, com els éssers humans, tenen molts més cons Dibuix de cons i bastons dins que bastons; quan és fosc, hi veiem pitjor que altres animals, però a can- la retina de l'ull humà. vi tenim una bona resolució de la imatge. Els animals nocturns, en canvi, tenen més bastons que cons i necessiten tenir ulls d’una mida més gran. Els iris i les pupil·les també varien molt. Les pupil·les de les persones són rodones, mentre que les dels felins tenen forma de clivella vertical. Altres animals, com la cabra o el pop, tenen pupil·les amb forma de clivella horitzontal. D’aquesta manera, el parpelleig no altera la seva visió. Però les pupil·les més estranyes del regne animal pertanyen a la sèpia, ja que tenen forma de W. Els ocells rapinyaires són els animals que tenen més agudesa visual. És molt gran l’àrea del cervell que destinen a interpretar els estímuls visuals; a més, tenen pupil·les molt grans i un elevat nombre de cons i bastons a la part central de la retina, de manera que hi poden veure amb molta nitidesa fins i tot a molta distància. Molts invertebrats, com els insectes, tenen ulls compostos. El seu «ull» està format per nombrosos ulls microscòpics, els ocels. Cada ocel és un ull complet i independent format per unes poques cèl·lules. Els ocels s’uneixen constituint una espècie de mosaic i cadascun aporta una informació puntual. El sistema nerviós rep tota aquesta informació i n’elabora una sola imatge.

1. Defineix les paraules següents. con:

●

bastó:

●

ocel:

●

2. Pensa i explica. ●

El mussol és un animal de costums nocturns. Quins tipus de cèl·lules deuen ser més abundants en els seus ulls, els cons o els bastons? Per què?

●

L’àguila és un dels animals que hi pot veure millor. Per a què utilitza aquesta qualitat? Com deuen ser els seus ulls?

3. Relaciona cada ull amb l’ésser viu corresponent.

4. Utilitza la clau per desxifrar el missatge secret.

Ampliació

3 Nom

Data

Les erupcions volcàniques Segur que al cinema o a la televisió has vist alguna imatge relacionada amb els volcans o amb les erupcions volcàniques, aquells moments en què unes muntanyes pacífiques es converteixen en ferotges brolladors de lava. Tal com ja saps, l’activitat dels volcans és molt variable. Hi ha volcans tremendament actius, que entren sovint en erupció. Uns altres són molt més tranquils i alternen períodes de repòs amb d’altres d’erupcions més o menys intenses. N’hi ha que estan «adormits», és a dir, que no tenen activitat, però que no es creu que estiguin extingits. I n’hi ha que es poden considerar extingits. Segons com tingui lloc l’erupció, els volcans es classifiquen en quatre grups: Hawaià. No es produeixen explosions i la lava que s’expulsa és fluïda, llisca suaument pels vessants i aconsegueix ocupar una gran extensió. Per exemple, els volcans de les illes de l’oceà Pacífic.

●

Estrombolià. La lava que s’expulsa també és fluïda, encara que no tant com en el tipus hawaià, ni tampoc aconsegueix ocupar tanta extensió. A més, es produeixen explosions petites però freqüents. Per exemple, el volcà Stromboli, a Itàlia.

●

Vulcanià. Provoca erupcions violentes que llancen grans núvols de cendres. El magma que s’expulsa per la xemeneia és molt viscós, no flueix amb facilitat i se solidifica amb rapidesa. Per exemple, el volcà Etna, a Itàlia.

●

Peleà. Les erupcions són molt violentes perquè el magma que puja per la xemeneia és molt dens, se solidifica amb molta rapidesa, i arriba a obstruir el cràter. L’enorme pressió dels gasos que no troben sortida aixeca aquest tap, que s’eleva i forma una gran erupció. Per exemple, el volcà Montagne Pélée, a Martinica.

●

1. De què tracta el text? Llegeix-lo i resumeix-lo.

2. Observa els dibuixos i escriu quin tipus de volcà és en funció de l’erupció.

caviunal

laepe

waahia

terolomisba

3. Explica la diferència que hi ha entre lava i magma.

4. Els antics romans tenien un déu que anomenaven Vulcà. Esbrina qui era Vulcà i completa la fitxa.

●

Déu del

●

Fill de

●

Marit de

●

Vivia sota el

■ Ara, busca informació sobre el quadre. Quin títol té? Quin personatge ès Vulcà? Qui el va pintar? A quin museu es troba?

●

Ampliació

4 Nom

Data

Ecosistemes en perill En tot el planeta, tant a la terra com al mar, hi ha ecosistemes sencers que es troben en greu perill d’extinció. Aquests són alguns dels ecosistemes més rics i també més amenac, ats del planeta. mar de Bering

Sibèria llac Baikal

litoral mediterrani muntanyes Rocalloses

selva de Guinea oceà Índic

Madagascar

selva de Libèria selva amazònica

Ciutat del Cap

mar de Bering: al nord del Pacífic, zona de reproducció de la balena grisa. ● muntanyes Rocalloses: bosc boreal de fulla perenne, un dels paisatges més característics de l’Amèrica del Nord. ● Madagascar: una de les flores i faunes més riques i estranyes del planeta. ● Sibèria: la taigà és un dels boscos naturals més extensos del món. ● Amazònia: aquestes selves contenen centenars d’espècies vegetals i animals exclusives. ●

litoral mediterrani: un ecosistema amb una gran diversitat, especialment de plantes, ocells i insectes. ● oceà Índic: hi ha els esculls de corall més grans del planeta. ● llac Baikal: és el llac més gran de l’Àsia, conté el 20 % de les aigües dolces del planeta. ● selves equatorials de l’Àfrica occidental: amb espècies tan rares com l’hipopòtam nan o l’ocapi. ● garriga del Cap: més de vuit mil espècies vegetals úniques i els insectes més extraordinaris del planeta. ●

1. Quina informació ens aporta el mapa?

2. Localitza Catalunya en el mapamundi. Hi ha algun ecosistema en perill en aquesta àrea del planeta? Quin?

3. Investiga i elabora un breu informe d’un ecosistema proper al lloc on vius. Afegeix-hi imatges extretes de la premsa o fins i tot dibuixos fets per tu. Ecosistema:

●

Localització:

●

Éssers vius:

●

Medi físic:

●

Tipus de contaminació que pateix:

●

4. Completa els mots encreuats. 1. Pèrdua de la coberta vegetal. 2. Riu més llarg de l’Amèrica del Sud. 3. Oceà on es troben importants esculls coral·lins. 4. Mar del nord del Pacífic molt ric en recursos pesquers. 5. Llac de gran extensió al sud de Sibèria. 6. Bosc natural molt extens que hi ha a Sibèria. 56

1. 2. 6.

3. 4. 5.

Ampliació

5 Nom

Data

Eureka, el principi d’Arquimedes Hieró, rei de Siracusa (Sicília) fa més de 2.200 anys, estava molt amoïnat: havia rebut una corona feta pel seu orfebre utilitzant un lingot d’or pur que Hieró li havia donat amb aquest objectiu.

Hieró va fer cridar Arquimedes, que era l’home més savi de la ciutat. Pots descobrir si la corona és tota d’or sense fer-la malbé? No ho sé... Hi ha d’haver alguna solució.

La corona pesava exactament el mateix que el lingot, però Hieró sospitava que l’orfebre s’havia quedat amb una part de l’or i havia barrejat a l’aliatge altres metalls menys valuosos.

Una setmana després, mentre prenia un bany, Arquimedes va trobar la solució.

Arquimedes va fer que introduïssin la corona en un recipient amb aigua i en un altre recipient igual una altra corona d’or pur de la mateixa massa.

Eureka! Ho he trobat! Tinc la solució.

Observa l’aigua que vessa el cossi... Tenies raó, Hieró, et volien enganyar.

1. Llegeix les preguntes, pensa-hi i marca la resposta correcta. Si et cal, busca mès informació. ●

Per què Arquimedes va arribar a la conclusió que l’orfebre havia enganyat Hieró? Perquè l’aigua havia pujat més de nivell que en l’altre. Perquè en tots dos cossis l’aigua havia arribat al mateix nivell.

En què es basava la conclusió d’Arquimedes?

●

En el fet que, en variar la forma d’un cos, també en varia el volum. En el fet que dues masses iguals d’una mateixa substància tenen el mateix volum, independentment de la forma que tinguin. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

2. Per què és més petit el bloc de plom que el de suro si tots dos tenen la mateixa massa? SURO 1 kg PLOM 1 kg

3. Observa els dibuixos i explica per què no són correctes.

■ Esbrina la densitat de l’anell sabent que té una massa de 30 g i un volum d’1,5 cm3.

4. Busca informació i respon les preguntes. Qui era Arquimedes? On va néixer?

●

Quines van ser les contribucions més importants que va fer al món de la ciència?

●

Què significa la paraula eureka?

●

Ampliació

6 Nom

Data

Newton i les pomes Hi ha molts esdeveniments de la història en què la realitat i la ficció van plegades i es poden arribar a confondre. Aquestés el cas del descobriment de la llei de la gravitació universal. La llegenda explica que Isaac Newton estava reposant sota una pomera quan, de sobte, una poma va caure d’aquell arbre. Simplement la caiguda d’aquesta poma va servir a Newton per formular una de les lleis físiques universals més importants. Gràcies a la poma, el científic anglès es va adonar que existeix una forc, a de la Terra que atreu cap a ella tots els objectes: la gravetat.

1. Llegeix el text, busca més informació i respon les preguntes. Qui va ser Isaac Newton?

●

Què és la força de la gravetat?

●

Per què la caiguda de la poma li va suggerir a Newton la llei de la gravetat?

●

2. Llegeix aquesta notícia relacionada amb la pomera que va inspirar Isaac Newton. 21 de setembre de 2006

La poma de l’arbre de Newton ha caigut al pas de l’huracà Gordon Al voltant de les 10 del matí, coincidint amb una forta ratxa de vent, ha caigut a terra l’únic fruit que havia donat aquest any la pomera de Newton, plantada al davant de la Casa de les Ciències a la Corunya. mc2prensa A diferència de la poma que va inspirar la llei de la gravitació universal al científic anglès, la que penjava de l’arbre plantat al costat de la Casa de les Ciències no es va desplomar verticalment en direcció al centre de la Terra, sinó que va aparèixer a certa distància del peu de l’arbre, com a conseqüència de les fortes ratxes de vent associades al pas de l’huracà Gordon [...]. El tipus de caiguda observat avui és, sens dubte, un moviment forc, at, modificat per una forc, a diferent. El Gordon ha deixat la seva anècdota: recordeu que la gravetat no és l’única forc, a que hi ha a la Terra.

■ Quines altres forces a més de la de la gravetat coneixes? Pensa-hi i escriu-ne el nom.

3. Les pomes han estat protagonistes d’esdeveniments històrics i llegendes. Informa’t i relaciona cada poma amb la seva història. Després, respon les preguntes. Poma d’Eva

Llei de la gravitació universal.

Poma de Paris

Guerra de Troia.

Poma de Newton

Expulsió del paradís.

Poma de Guillem Tell

Independència de Suïssa.

Coneixes algun conte en què la poma sigui protagonista? Quin?

●

Per cert, quin tipus de planta és la pomera?

●

Ampliació

7 Nom

Data

Un gran parc a l’Alt Pirineu El Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP), creat l’1 d’agost de l’any 2003, comprèn bona part del Pirineu axial, l’eix principal del Pirineu català. Es troba situat entre la Val d’Aran i el Principat d’Andorra i s’estén per quinze municipis de les comarques del Pallars Sobirà i de l’Alt Urgell. És el parc més extens de Catalunya, només la seva superfície representa una tercera part de tots els parcs naturals de Catalunya. Entre les muntanyes grans i escarpades inclou la Pica d’Estats, el cim més alt del territori català, amb 3.143 metres d’alc, ada. El parc recull les aigües dels rius Segre i Noguera Pallaresa, que pertanyen a la xarxa fluvial de l’Ebre. En un mapa físic de Catalunya es pot observar que l’àrea protegida que ocupa el parc natural, si es mira d’oest a est, té una forma geogràfica que recorda una ona de mar, gegant.

1. Respon les preguntes. Quan va ser creat el Parc Natural de l’Alt Pirineu?

●

Quina unitat de relleu comprèn bona part del parc natural?

●

Com és que el Parc Natural de l’Alt Pirineu és el més extens de Catalunya?

●

Quina muntanya i quins rius es localitzen al parc natural?

●

2. Consulta un mapa d’espais naturals de Catalunya i acoloreix l’àrea que ocupa el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

2.000 m 1.000 m 600 m 200 m 0m límit d’espai natural

3. Busca informació i escriu el nom de les comarques i els quinze municipis per on s’estén el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Ampliació

8 Nom

Data

Essències per combatre la calor La Catalunya seca comprèn les terres de la serralada Litoral i Prelitoral i les de les comarques interiors de plana. En aquests paisatges hi ha plantes capaces de sobreviure en condicions molt ingrates, perquè s’adapten a la sequedat i tenen recursos per conservar la poca aigua que reben. Són exemples d’aquest tipus de plantes el romaní, la farigola i l’estepa. Aquestes plantes comparteixen una sèrie de característiques: • els agrada el sol, • s’adapten molt bé als períodes de sequera als estius, i • són aromàtiques perquè produeixen essències, unes substàncies olioses i intensament oloroses. Els científics han observat que la producció d’essències està lligada a l’adaptació de la planta a la calor i la sequera, perquè redueix la funció de transpiració de la planta, és a dir, evita la pèrdua de gran part de l’aigua que ha absorbit la planta. 1. Respon les preguntes. Quines plantes s’adapten molt bé a la sequera i la calor?

●

Quines característiques comparteixen aquestes plantes?

●

Per què la producció d’essències està lligada a l’adaptació d’aquestes plantes a la calor i la sequera?

●

2. Observa el mapa i encercla les zones on és probable trobar plantes com el romaní, la farigola i l’estepa.

Viella

FRANÇA ANDORRA Sort

Puigcerdà Figueres Olot

ARAGÓ

Berga

Tremp

Girona Solsona Vic

Manresa Lleida

Tàrrega

Granollers Igualada

Terrassa

Barcelona

Valls

Gandesa

Tarragona

m a r

verd fosc

prats d'alta muntanya

verd mig

arbres de fulla perenne

verd clar

arbres de fulla caduca

taronja

Tortosa

rosa

conreus

groc

altres paisatges

lila

límit entre la Catalunya humida i seca

zona urbana

escala 0 23

COMUNITAT VALENCIANA

quilòmetres

matollar, arbust i garriga

3. Busca informació i dibuixa una mata de romaní, una de farigola i una d’estepa.

Ampliació

9 Nom

Data

Els primers agricultors i ramaders L’agricultura i la ramaderia són activitats econòmiques del sector primari en les quals actualment treballen molt poques persones. Però no sempre ha estat així..., fa molts milers d’anys, l’agricultura i la ramaderia eren activitats que ocupaven tots els membres d’una tribu, i gràcies a l’agricultura els éssers humans van aconseguir passar de ser nòmades a sedentaris. Els primers éssers humans eren cac, adors i havien de desplac, arse i canviar de lloc sovint quan perseguien els animals de cac, a. Tot i que més tard van aconseguir domesticar els animals, van continuar sent nòmades perquè quan s’esgotaven els recursos o canviava l’estació de l’any, havien de conduir els ramats cap a nous terrenys de pastura. Després d’inventar la ramaderia, els éssers humans van inventar l’agricultura i van aconseguir domesticar les plantes també. És difícil de saber com va succeir perquè no n’hi ha cap registre, però als éssers humans se’ls va ocórrer plantar llavors, deixar-les germinar, fer créixer les plantes regant-les, deixar-ne madurar els fruits i recol·lectar-los per fer-los servir com a aliment. L’agricultura va permetre als éssers humans establir-se en un lloc fix i crear els primers poblats; va fer disminuir la fam i la mortalitat causada per la desnutrició, ja què amb l’agricultura es podien mantenir més membres d’una tribu, etc., i tot això va contribuir a un augment progressiu de la població.

1. Escriu amb les teves paraules el significat de les paraules següents. Consulta el diccionari. nòmada:

●

sedentari:

●

2. Respon les preguntes. Per què després de domesticar els animals, els éssers humans van continuar sent nòmades?

●

Què va permetre l’agricultura als éssers humans?

●

3. Defineix el tipus d’agricultura i ramaderia que hi ha a Catalunya avui dia. Conreus de

●

Conreus de

●

Ramaderia

●

Ramaderia

●

Ampliació

10 Nom

Data

Els nostres avantpassats L’ésser humà actual és producte d’una lenta evolució. El nostre primer avantpassat té un antiguitat d’uns 5 milions d’anys, és l’Australopithecus. Caminava dret.

●

Fa uns 3 milions d’anys va aparèixer l’Homo habilis. Caminava dret, vivia en petits nuclis familiars, es dedicava a la cac, a i a la recol·lecció i va comenc, ar a fabricar eines.

●

Fa 1.600.000 anys va aparèixer l’Homo erectus. Tenia unes proporcions corporals semblants a les actuals, i podia arribar a mesurar 180 cm d’alc, ada. Era omnívor i probablement cac, ador. Va fer un gran descobriment: el foc.

●

L’Homo antecessor va viure fa 800.000 anys. Era cac, ador i recol·lector, i utilitzava eines d’os i fusta. Les restes d’aquesta espècie s’han trobat a Atapuerca (Castella i Lleó).

●

Fa uns 150.000 anys va aparèixer l’Homo neanderthalensis. Va ser el primer ésser humà que va comenc, ar a enterrar els morts.

●

Posteriorment, va sorgir l’Homo sapiens sapiens o home de Cromanyó, que és l’espècie a la qual pertanyem. Va aparèixer fa aproximadament 130.000 anys. Es va fer sedentari, va inventar l’agricultura i la ramaderia, i va fer les primeres manifestacions artístiques.

●

1. Llegeix el text i marca la resposta correcta. Va començar a fabricar eines de pedra:

●

Homo erectus

Homo sapiens sapiens

Homo habilis Va deixar de ser nòmada:

●

Homo erectus

Homo sapiens sapiens

Homo neandertalensis Va descobrir el foc:

●

Homo sapiens sapiens

Homo antecessor

Homo erectus

2. Amb quina etapa de la prehistòria relacionaries l’Homo antecessor? Per què?

3. Relaciona cada espècie d’Homo amb el significat del seu nom i amb l’època en què va aparèixer. Homo habilis

humà dret

fa 3 milions d’anys

Homo antecessor

humà que pensa

fa 800.000 anys

Homo sapiens sapiens

humà antecesor o pioner

fa 150.000 anys

Homo erectus

humà hàbil

fa 1.600.000 anys

4. Quina espècie d’Homo pot ser? Observa el dibuix i explica per què.

5. Completa la línia del temps amb el nom de l’espècie humana corresponent.

5.000.000 d’anys

3.000.000 d’anys

1.600.000 d’anys

800.000 anys

130.000 anys

Ampliació

11 Nom

Data

L’exèrcit romà i els seus campaments Fa més de 2.000 anys, Roma es va convertir en un imperi. Va arribar a dominar el Mediterrani, part de l’Europa Central i, fins i tot, el seu poder va arribar fins a les illes Britàniques. La seva forc, a es va basar fonamentalment en un exèrcit entrenat i experimentat, molt superior al dels seus rivals. L’exèrcit romà estava molt estructurat i en l’etapa imperial estava format per sis legions d’uns 5.300 soldats cadascuna. Cada legió estava dirigida per un legat militar i estava dividida en deu cohorts. Les cohorts tenien uns sis-cents homes cadascuna, al capdavant de les quals hi havia un tribú militar. Al seu torn, les cohorts estaven formades per tres maniples, d’uns dos-cents legionaris cadascun, i cada maniple estava format per dues centúries. El comandament de les centúries i els maniples era a càrrec dels centurions. 1. Llegeix i completa la llegenda amb els noms de cadascuna de les parts de l’exèrcit romà que hi ha representada a l’esquema.

2. Relaciona. Lorica: cuirassa.

Scutum: escut.

Pilum: llança.

Galea: casc.

Gladius: espasa.

Greba: peça que cobria les cames.

3. Observa com era un campament de l’exèrcit romà. Praetorium

Porta decumana

Porta principalis Tentoria dextra Intervallum

Fossa

Porta praetoria

Porta principalis siniestra

Via praetoria Vallum Via principalis

■ Ara, escriu la paraula que correspon a cada definició.

●

Forat excavat per protegir el campament.

●

Espai entre les tendes i el vallum que facilitava l’entrada i la sortida dels soldats.

●

Pavelló del general.

●

Palissada.

●

Tendes dels soldats.

●

Porta orientada a l’oest.

●

Via que travessava el campament de nord a sud.

●

Porta orientada a l’est.

●

Via que travessava el campament d’est a oest.

●

Porta orientada al sud.

Ampliació

12 Nom

Data

El camí de Sant Jaume A l’edat mitjana, els llocs on es conservaven relíquies dels sants cristians van atreure un gran nombre de pelegrins i viatgers. Els principals centres de pelegrinatge van ser Jerusalem, escenari de la passió i la mort de Jesús; Roma, seu del papat i del martiri de sant Pere, i, més tard, Compostel·la, on al principi del segle ix es va creure que s’havia trobat el sepulcre de l’apòstol Jaume. Ben aviat, encoratjats pels reis i per l’Església, van arribar a Compostel·la pelegrins de tot Europa, que trobaven allotjament i hospitalitat en els monestirs i en els nombrosos hospitals i fondes que havien anat sorgint al llarg del camí fins a Santiago. El camí de Sant Jaume va tenir moltes rutes des de l’edat mitjana, per exemple: ●

●

l camí francès: partia de Saint Jean E Pied de Port (Franc, a) i, travessant Navarra, la Rioja, Castella i Lleó, arribava fins a Compostel·la. l camí del nord: corria paral·lel a la E cornisa cantàbrica, des del País Basc fins a Astúries. l camí primitiu: corria des d’AstúriE es fins a Lugo per enllac, ar amb l’última part del camí francès. a via de la plata: sortia d’Andalusia L i travessava Extremadura i Castella i Lleó fins a arribar a Galícia.

Quan els pelegrins arribaven a Compostel·la, entraven a la catedral per l’entrada occidental, anomenada el pòrtic de la Glòria. 1. Llegeix el text i respon les preguntes. Quins van ser els principals centres de pelegrinatge durant l’edat mitjana?

●

Per què acudien a aquests llocs, els pelegrins?

●

2. Què és una relíquia? Esbrina-ho i explica-ho.

3. Marca en el mapa els diferents camins de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, segons la clau de colors.

vermell

Camí francès.

blau

Camí del nord.

verd

Camí primitiu.

groc

Via de la plata.

4. Observa les parts del pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la. 127683Camino de Santiago

timpà

arquivoltes

columna mainell

■ Ara, escriu C, si l’oració és certa, o F, si és falsa. Les arquivoltes són les motllures que decoren un arc. El mainell és la columna que divideix en dos el buit d’una porta. El timpà és l’espai decorat delimitat per les arquivoltes. Les columnes són els elements verticals que sostenen el pes d’un edifici. 72

Solucions Reforç 1: El procés digestiu 1. El procés digestiu comprèn: ● la digestió, que consisteix en la descomposició dels aliments per poder obtenir-ne els nutrients. ● l’absorció, que consisteix en el pas dels nutrients a la sang. ● l’eliminació de les restes, que consisteix en la formació dels excrements a partir de les restes de la digestió i la seva expulsió per l’anus. 2. ● L’intestí prim intervé durant l’absorció dels nutrients. ● Els excrements són una massa molt espessa que es forma a l’intestí gros a partir de les restes de la digestió i que s’elimina de l’organisme per l’anus. 3. Els aliments contenen nutrients que el nostre organisme necessita. El procés digestiu consisteix en la transformació dels aliments perquè puguem obtenir-ne els nutrients necessaris. Consta de tres fases: digestió, absorció dels nutrients i eliminació dels excrements.

ls urèters comuniquen els ronyons E amb la bufeta. 3. L’excreció és l’eliminació de substàncies de rebuig de la sang.

Reforç 2: La respiració 1. Pulmons: són dos òrgans esponjosos que obtenen oxigen de l’aire i expulsen diòxid de carboni. Bronquis: són els conductes pels quals l’aire inspirat arriba als alvèols pulmonars. 2. A: El nen està expirant aire. Els pulmons estan desinflats. B: El nen està inspirant aire. Els pulmons estan inflats.

Reforç 6: El sistema nerviós 1. 1. E l nen capta la informació a través dels ulls. 2. Els nervis transmeten la informació al cervell. 3. E l cervell decideix xutar la pilota amb el peu i ordena als músculs de la cama que es contreguin. 4. E ls nervis transmeten la informació als músculs de la cama. 5. E ls músculs es contreuen i la cama es mou i xuta la pilota. ● El nen decideix xutar la pilota conscientment. ● La part del sistema nerviós que ordena una resposta és el cervell. ● 2. Els nervis són fibres que arriben a tots els racons del cos i que s’encarreguen de transmetre la informació.

Reforç 3: L’excreció 1. Resposta gràfica (R. G.). Vegeu pàg. 18 del llibre del alumne. 2. ● L’excreció és la funció que s’encarrega d’eliminar de l’organisme les substàncies de rebuig de la sang a través de l’orina i la suor. ● La bufeta de l’orina és l’òrgan on s’acumula l’orina fins que és expulsada. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

●

Reforç 4: La sang i l’aparell circulatori 1. ● La sang és un líquid vermell que transporta oxigen, nutrients i substàncies de rebuig per tot el nostre cos. ● El cor és l’òrgan que s’encarrega d’impulsar el recorregut de la sang pel cos. 2. R. G. Vegeu pàg. 20 del llibre del alumne. 3. Als pulmons, la sang es carrega d’oxigen i torna al cor per les venes pulmonars. En la circulació general, la sang carregada d’oxigen torna al cor per les venes caves. Reforç 5: La funció de relació 1. R. G. 2. Resposta model (R. M.). ● Els òrgans dels sentits, en aquest cas l’oïda, comuniquen a la nena que el telèfon sona. ● Els òrgans dels sentits, com la vista i el tacte, avisen el nen que plou i per això obre el paraigua.

●

L es parts de l’encèfal són el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

Reforç 7: El sistema nerviós i els moviments 1. 1. La nena capta la informació a través del sentit del tacte. 2. Els nervis sensitius transmeten la informació. 3. La medul·la espinal s’encarrega d’ordenar una resposta. 4. Els nervis transmeten la informació als músculs del braç. 5. Els músculs es contreuen i la nena aparta el braç. ● La nena capta la informació mitjançant els òrgans dels sentits. Capta que la flama crema. ● La part del sistema nerviós que ordena una resposta és la medul·la espinal. 2. medul·la espinal moviments reflexos. encèfal moviments voluntaris. Reforç 8: La coordinació interna 1. Són músculs involuntaris. Perquè treballen sense que hi intervinguem de manera conscient. 2. Els òrgans del sistema endocrí són les glàndules endocrines. Segreguen una sèrie de substàncies anomenades hormones; cada tipus d’hormona controla una funció diferent de l’organisme. 3. ● La nostra temperatura es manté constant: coordinació interna (CI). ● Es produeix saliva quan mirem un aliment que ens agrada: coordinació interna (CI). ● Correm per arribar puntuals a classe: moviments voluntaris (MV). 4. ● El sistema nerviós dirigeix el funcionament intern del cos mitjançant els músculs involuntaris i el sistema endocrí. ● Seria molt greu que els músculs involuntaris deixessin de funcionar perquè moltes funcions del cos no es farien, com ara la respiració, el batec cardíac, el control de la temperatura corporal, etc. Reforç 9: L’estructura de la Terra 1. R. G. Vegeu pàg. 42 i 43 del llibre del alumne.

2. Hidrosfera. Geosfera. Atmosfera. 3. La capa d’ozó es troba a la part alta de l’estratosfera. L’ozó és un gas que actua com una barrera contra els rajos ultraviolats que arriben del Sol i que resulten perjudicials per als éssers vius. Reforç 10: L’escorça canvia 1. A2, B3 i C1. L’aigua de pluja s’introdueix a les esquerdes de les roques. Quan baixa la temperatura, aquesta aigua es transforma en glaç, que ocupa més volum que l’aigua i fa que es trenqui la roca. 2. 1. El vent i l’aigua erosionen la muntanya. 2. E l vent transporta els materials erosionats. 3. E ls materials se sedimenten al peu de la muntanya. 3. R. M. Rius i torrents

Rius i torrents

Les aigües del riu van desgastant el llit per on corren.

Vent

El vent arrossega el sòl quan no està protegit per la vegetació i està molt sec.

Mar

El mar colpeja les roques d’un penya-segat i les va desgastant a poc a poc. Transport

Rius i torrents

Les aigües del riu transporten els materials erosionats.

Vent

El vent transporta els materials erosionats.

Mar

Les aigües del mar transporten els materials erosionats. Sedimentació

Rius i torrents

Els materials erosionats es dipositen a la superfície i s’hi acumulen. Així, els rius formen deltes a la desembocadura.

Vent

Els materials erosionats es dipositen a la superfície i s’hi acumulen. Així, el vent forma dunes als deserts i a les costes.

Mar

Reforç 11: El sistema solar 1. Sistema solar. Planeta. Asteroide Cometa. 2. Sistema solar Planetes interiors ● Mercuri ● Venus ● Terra ● Mart Planetes exteriors ● Júpiter ● Saturn ● Urà ● Neptú Planetes nans ● Plutó 3. Els estels fugaços són cossos petits, com grans de pols, que arriben a la Terra i s’incendien en xocar amb l’atmosfera. Els meteorits són cossos més grans que arriben a la superfície sense cremar-se del tot. Reforç 12: L’univers 1. Color

Groc

Mida

Mitjana

El Sol Lluminositat El Sol és l’astre més lluminós del firmament.

Brillantor El Sol és l’astre més brillant del firmament.

2. Una constel·lació és un grup d’estels que es veuen pròxims en una regió del cel. Les galàxies són agrupacions de milers o milions d’estels, juntament amb fragments de roca i gas. 3. Les galàxies són agrupacions de milers o milions d’estels, juntament amb fragments de roca i gas. Segons la forma poden ser el·líptiques, espirals o irregulars. El sistema solar està situat en una galàxia espiral anomenada Via Làctia. Nosaltres ens trobem en un dels braços d’aquesta galàxia, força lluny del centre. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Reforç 13: Els ecosistemes 1. ● Un ecosistema està format pel medi físic i pels èssers vius que hi habiten. ● Els ésser vius d’un ecosistema es relacionen entre ells i també amb el medi. ● Els éssers vius poden modificar el medi on viuen. 2. ● Aquest ecosistema està format pel medi físic (mar, gel i roques) i pels éssers vius que hi viuen. ● En aquests ecosistema hi habiten persones, foques, peixos, morses i gavines. ● No, una girafa no pot viure en aquest ecosistema perquè no hi ha vegetació, que és el seu aliment, i perquè no és un animal adaptat als climes freds. ● Els éssers vius modifiquen l’ecosistema construint iglús amb el gel o foradant el sòl per poder pescar. Reforç 14: La nutrició en els ecosistemes 1. 1. Herba, productor. 2. Saltamartí, consumidor primari. 3. Ratolí, consumidor secundari. 4. Guineu, consumidor terciari. 2. R. M. ● Consumidors primaris: pugó, ovella. ● Consumidors secundaris: granota, senglar. ● Consumidors terciaris: tigre, ésser humà. 3. ● A l’ecosistema d’un hort, els productors són les plantes i els consumidors, els éssers humans i els animals que se n’aprofiten, els cargols, per exemple. ● A l’ecosistema marí, els productors són les algues. 4. En un ecosistema existeixen moltes cadenes alimentàries diferents, i una mateixa espècie pot formar part de diverses. Per això, per representar millor les relacions es fan servir xarxes alimentàries. Reforç 15: El medi ambient 1. R. M. Els nens han d’anotar coses que facin referència a la resta d’éssers vius del seu

entorn, a l’entorn físic (construccions, parcs, boscos, etc.) i a aspectes com el clima, les precipitacions, etc. 2. R. M. ● La construcció d’urbanitzacions sovint requereix talar zones d’arbres i és una de les causes de la desforestació. ● El consum excessiu de combustibles fòssils és una de les causes de la contaminació de l’aire i de l’escalfament del clima. 3. Modifiquen el medi ambient les tasques agrícoles, com el tractor del dibuix que llaura la terra, la construcció de tanques per separar els terrenys, la construcció d’edificis, carrers i carreteres, les línies elèctriques, la cria d’animals, etc. 4. La desaparició d’una espècie animal o vegetal dins un ecosistema pot representar un problema greu perquè tots els éssers formen part d’alguna cadena alimentària i, en desaparèixer una espècie concreta, també en resulten afectades les espècies que se n’alimenten. Reforç 16: La protecció del medi ambient 1. (De dalt a baix i d’esquerra a dreta) 1: el perjudiquen; 2: el protegeixen; 3: el protegeixen; 4: el perjudiquen; 5: el perjudiquen; 6: el protegeixen; 7: el protegeixen; 8: el perjudiquen; 9: el perjudiquen; 10: el protegeixen; 11: el perjudiquen; 12: el perjudiquen. 2. ● Les autoritats poden protegir la fauna i la flora mitjançant la declaració d’espais protegits. ● Resposta lliure (R. Ll.). ● Una espècie en perill d’extinció és aquella de la qual queden molt pocs exemplars en el seu hàbitat natural. Un exemple d’espècie en perill d’extinció força conegut és el linx ibèric. Reforç 17: Les propietats de la matèria 1. Densitat. Massa. Volum. Massa, volum. Densitat.

2. La matèria Propietats generals Massa Volum Temperatura es mesura en: quilograms o grams litres o mil·lilitres Propietats característiques ● color ● transparència ● duresa ● densitat Reforç 18: Les mescles i les substàncies pures 1. C. F. Totes les substàncies pures estan formades per un sol tipus de matèria. F. Els aliatges són mescles homogènies. 2. Filtració: perquè amb aquest sistema es poden separar mescles heterogènies d’un sòlid amb un líquid. Decantació: perquè amb aquest sistema es poden separar mescles heterogènies de substàncies amb densitat diferent. Evaporació: perquè amb aquest sistema es poden separar mescles homogènies. Reforç 19: Els canvis d’estat 1. Condensació. Evaporació. Sublimació. Fusió. Ebullició. 2. La solidificació és el pas de líquid a sòlid. Té lloc a la mateixa temperatura que la fusió. Per exemple, quan es congela l’aigua i es formen glaçons. Reforç 20: Els canvis químics 1. Un canvi químic és la transformació d’una substància en una altra de diferent. R. M. Per exemple el ferro s’oxida a l’intempèrie i forma el rovell. 2. Els glaçons, al cap d’una estona, es fonen. Sí, és possible. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

També és possible. Sí, la fusta es pot transformar en cendra. No, la cendra no es pot transformar en fusta. Ha tingut lloc un canvi químic en la situació en què s’ha cremat fusta. Perquè una substància s’ha transformat en una altra, i aquest procés no es pot tornar enrere. Reforç 21: El moviment i la velocitat 1. Els cossos es mouen o s’aturen quan una força hi actua a sobre. La velocitat ens indica la rapidesa amb què es mou un cos. 2. La pilota s’està movent, encara que a poc a poc va perdent velocitat a causa de la força de fregament. La força de fregament és la que exerceix el terra per on es desplaça la pilota, i és una força amb una direcció contrària a la del moviment, cosa que fa que la pilota s’aturi. 3. 300 : 4 5 75. La velocitat és de 75 quilòmetres a l’hora. Reforç 22: La força de la gravetat i el moviment 1. La força de gravetat és la força que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfície de la Terra. Quan es deixa caure una pilota, la força de la gravetat fa que la pilota vagi cap avall. 2. R.G. Vegeu pàg. 94 i 95. A. En llançar una pilota cap amunt li comuniquem una velocitat cap amunt. Però quan deixem anar la pilota, la força de la gravetat comença a frenar-la i la pilota perd velocitat fins que s’atura al punt més alt. A partir de llavors, la gravetat fa que es comenci a moure cap avall i que la velocitat vagi augmentant fins que arriba a terra. B. En llançar la pilota cap amunt li comuniquem una velocitat cap endavant. Però, al mateix temps, la gravetat hi exerceix una força cap avall. Per tant, en el moment en què deixem anar la pilota, la gravetat fa © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

que es comenci a moure cap avall, cada vegada amb més velocitat. El resultat d’aquests dos moviments, cap endavant i cap avall, és que la pilota es desplaça seguint una trajectòria corba. Reforç 23: Les màquines simples 1. Politja: Canviar la direcció de la força. Palanca: Fer una tasca utilitzant menys força. Roda: Disminuir la força de fregament. Pla inclinat: Elevar càrregues utilitzant menys força. 2. R. G. Vegeu pàg. 97 del llibre del alumne. Palanca de 3r gènere. Palanca de 2n gènere. Palanca de 1r gènere. Reforç 24: Les unitats de relleu de Catalunya. Les terres del nord 1. R. G. Vegeu pàg. 104 del llibre del alumne. 2. El Pirineu està dividit en dues subunitats: el Pirineu axial i el Prepirineu. El Pirineu axial n’és l’eix principal i està format per muntanyes grans i escarpades com la Pica d’Estats i el Besiberri. El Prepirineu és un conjunt de serres paral·leles situades al sud del Pirineu axial com ara el Pedraforca i el Boumort. Reforç 25: El relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya 1. R. G. Vegeu pàg. 104 del llibre del alumne. 2. Costa alta

Costa baixa i deltaica

cap de Creus

golf de Roses

cap de Begur

golf de Sant Jordi

illes Medes

delta del Llobregat

Reforç 26: Els rius de Catalunya 1. El relleu influeix en la longitud del curs, que és el recorregut que fa un riu. El clima influeix en el cabal, que és la quantitat d’aigua que porta un riu. El clima influeix en el règim, que és la variació de la quantitat d’aigua d’un riu al llarg de l’any.

Xarxa de l’Ebre

Xarxa Pirineu-Mediterrani

Xarxa mediterrània

Ebre

Ter

Tordera

Segre

Fluvià

Besòs

Noguera Pallaresa

Llobregat

Foix

Valira

Muga

Francolí

Reforç 27: Llacs, embassaments i canals de Catalunya 1. llac - acumulació natural d’aigua en una depressió de terreny. aiguamoll - terreny pla inundat a causa de l’aigua del mar d’una manera permanent. canal - llit artificial que es construeix per desviar l’aigua d’un riu i portar-la fins els camps de conreu. embassament - acumulació artificial d’aigua en el curs d’un riu. 2. llac: Banyoles canal: Urgell embas-sament: Susqueda aiguamolls: Empordà Reforç 28: El clima a Catalunya 1. La proximitat del mar La proximitat a l’equador El relleu 2. Clima mediterrani d’interior Clima d’alta muntanya Clima atlàntic Clima mediterrani litoral

Reforç 30: La Catalunya seca 1. F / F / C A la Catalunya seca les precipitacions no arriben als 700 mm anuals, i la vegetació i la fauna s’han adaptat a la calor i la sequera. El paisatge de la Catalunya seca és típicament mediterrani amb arbres i arbustos de fulla perenne, petita, endurida i moltes amb punxes. 2. Paisatge litoral i prelitoral: alzina surera, pi pinyoner, màquia de margalló, canyissar, pollancre. Paisatge de les comarques interiors seques: alzina carrasca, màquia de garric, màquina d’arçot. Reforç 31: La població de Catalunya 1. Per què el creixement natural és positiu? – Perquè la natalitat és superior a la mortalitat. Què és la densitat de població? – És el nombre d’habitants que hi ha en cada quilòmetre quadrat de superfície. Per què el creixement migratori és positiu? – Perquè la immigració és superior a l’emigració. 2. Les comarques Les comarques Les comarques més poblades força poblades menys poblades

Reforç 29: La Catalunya humida 1. 700 mm anuals 2.500 i 3.000 m 800 i 1.600 m 2. Paisatge d’alta Paisatge de muntanya

3. R. M. El paisatge de l’alta muntanya varia molt amb l’alçada i passa de la roca nua al prat alpí i del prat al bosc d’alta muntanya. En canvi, el paisatge de muntanya mitjana humida té un sol tipus de bosc característic.

muntanya

mitjana humida

pi negre

faig

bedoll

roure

avet

pi roig

neret

esbarzer

ginebró

saüc

el Barcelonès

el Garraf

el Pallars Sobirà

el Maresme

el Tarragonès

el Priorat

el Baix Llobregat

el Gironès

l’Alt Urgell

el Vallès Occidental

el Segrià

la Cerdanya

Reforç 32: La població i el sector primari a Catalunya 1. agricultura de secà: blat, ametlla, oliva, raïm (no correspon la carxofa). agricultura de regadiu: poma, arròs, tomàquet, ceba, prèssec (no correspon l’ordi). © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

2. humida productiva pastura a l’aire lliure Vilanova i la Geltrú i Roses Reforç 33: El sector secundari a Catalunya 1. La fotografia correspon a la indústria: agroalimentària que produeix: embotits. La fotografia correspon a la indústria: química que elabora: medicaments. La fotografia correspon a la indústria: de les noves tecnologies que fabrica: components d’informàtica. Reforç 34: El sector terciari a Catalunya 1. turisme cultural o de lleure turisme de costa turisme rural 2. Comerç interior – Catalunya envasa productes alimentaris que es venen a Catalunya mateix o en altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Comerç exterior – Catalunya exporta maquinària, vehicles de motor i productes d’alimentació; i importa combustibles, productes químics i d’alimentació. 3. R. M. terrestre: persones que es desplacen en trens per vies de ferrocarril. marítim: mercaderies que es desplacen en vaixells per rutes marítimes. aeri: turistes que es desplacen en avió per rutes aèries. Reforç 35: El paleolític 1. La prehistòria és la primera etapa de la història i la més llarga. La prehistòria va des de l’aparició de l’ésser humà fins a la invenció de l’escriptura. La prehistòria es divideix en tres etapes: paleolític, neolític i edat dels metalls. 2. En el paleolític, els éssers humans s’alimentaven del que trobaven en la natura. Pescaven, caçaven i recol·lectaven fruits. Aquests homes i dones nòmades, anaven d’un lloc a un altre i vivien agrupats en tribus, que eren petits grups formats per diverses famílies. Fabricaven eines © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

amb ossos d’animals i pintaven l’interior de les coves. Reforç 36: El neolític 1. Sedentaris. Agricultors. Ramaders. 2. R.M. Aquesta pintura no és del paleolític perquè en aquest període se solien pintar animals aïllats que dotaven de volum aprofitant els sortints de la roca. Aquesta pintura pertany a l’època del neolític perquè apareixen grups d’éssers humans dibuixats de manera molt esquemàtica. 3. Pedra polida – neolític – es fregava repetidament una pedra en la ranura que feien en una altra. Pedra colpejada – paleolític – es colpejava una pedra amb una altra fins a donar-li forma. Reforç 37: L’edat dels metalls 1. Aquesta línia del temps és incorrecta perquè les etapes de la prehistòria estan desordenades. La primera etapa és el paleolític, fa 1.000.000 d’anys; la segona, el neolític, fa 7.000 anys, i la tercera, l’edat dels metalls, fa 6.000 anys. 2. Edat dels metalls. Neolític. Paleolític. Paleolític. Neolític. Edat dels metalls. Edat dels metalls. Neolític. Paleolític. Neolític. Edat dels metalls. Paleolític. Reforç 38: El territori de Catalunya en la prehistòria 1. Pintura rupestre realista. – paleolític. Vas campaniforme. – edat dels metalls.

Ceràmica per a les cendres d’un difunt. – edat dels metalls. Fragment de ceràmica amb marques de petxines. – neolític. Eines de pedra i os per treballar la fusta, cavar o escorxar animals. – paleolític. 2. ● Els primers pobladors del territori de Catalunya es van instal·lar en coves i tendes a l’aire lliure a prop dels rius Fluvià, Ter i Segre. ● A Catalunya s’han trobat a les parets de coves i balmes pintures del paleolític com les del Cogul (les Garrigues), Ulldecona (Montsià) o Montblanc (Conca de Barberà). ● A Catalunya a partir de les restes trobades pels arqueòlegs s’hi han reconstruit dues cabanes i un graner a Banyoles, al poblat neolític de La Draga. Reforç 39: Ibers, celtes i colonitzadors 1 R. G. Vegeu pàg. 166 del llibre del alumne. Els pobles ibers ocupaven el sud i l’est de la Península. Els celtes ocupaven les terres de la Meseta i de la costa atlàntica. R. M. Ibers: laietans, contestants i bastetants. Celtes: vascons, càntabres i asturs. 2. Fenicis > Gadir. Grecs > Sagunt. Cartaginesos > Cartago Nova. Reforç 40: Els romans a Hispània 1. Formigó. Llatí. Romanització. Púniques. Província. R.M. Bètica (a qualsevol de les altres quatre). Hispània. Esclau. 2. cartaginesos. Hispània. províncies. llatí. romanització.

formigó. mosaics. Reforç 41: El territori de Catalunya a l’edat antiga 1. Indigets - L’Empordà i la Selva. Ilergets - Les planes de Lleida. Ausetans - Osona. Lacetans - El Bages i el Solsonès. Laietans - El pla de Barcelona, el Vallès i el Maresme. Ilercavons - Les terres del curs final de l’Ebre. Cossetans - Camp de Tarragona, Conca de Barberà i el Penedès. 2.

Construccions gregues

Construccions romanes

acròpolis

fòrum

àgora

domus

muralles

calçada

aqüeducte

muralles

Reforç 42: El començament de l’edat mitjana 1. Els visigots eren un poble germànic. La capital del regne visigòtic va ser Toledo. 2. 3. L ’any 929, l’emir Abderraman III va adoptar el títol de califa i va inaugurar el califat de Còrdova. 2. L ’any 756, el príncep Abderraman I es va proclamar emir independent i Al-Andalus es va separar de Damasc. 1. L ’any 711, els musulmans van envair la Península i van instaurar-hi un emirat, és a dir, una província que depenia del califa de Damasc. 3. Zona cantàbrica: ● Regne d’Astúries, que més tard es va anomenar regne de Lleó. ● La part oriental del regne de Lleó es va convertir en el regne de Castella. Pirineus: ● Regne de Navarra. ● Comtats aragonesos que van acabar formant el regne d’Aragó. ● Comptats catalans. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Reforç 43: El final de l’edat mitjana 1. R. G. Vegeu mapes pàg. 180 i 188. Els regnes cristians eren Portugal, Navarra, la corona d’Aragó i la corona de Castella. El regne musulmà era el regne de Granada. Petits regnes en què es va dividir Al-Andalus. El regne de Granada. Es van unir el 1479 amb el matrimoni d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó. El regne de Granada va ser conquerit pels Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó. Aquest mapa és del final de l’edat mitjana, perquè els territoris cristians ocupen pràcticament tota la Península i els territoris musulmans queden reduïts a una petita zona del sud. Reforç 44: La vida a Al-Andalus 1. Muladí. Mossàrab. Medina. Soc. 2. Arc de mig punt o de mtja circunferència. Arc de ferradura. Arc apuntat. Aquests arcs s’anomenen així per la forma que tenen. 3. R. Ll. Reforç 45: La vida als regnes cristians 1. La societat en els regnes cristians privilegiats ● nobles ● clergat no privilegiats ● pagesos ● artesans ● comerciants 2. Romànic. Els edificis romànics tenien poca alçada i uns murs de pedra molt gruixuts, amb poques finestres, per això l’interior era fosc. Les portes i les finestres tenien forma d’arc de mig punt. Els edificis gòtics eren alts. Els murs eren més fins i s’hi obrien grans portes © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

i finestres amb arcs de forma apuntada. Les finestres es decoraven amb vitralls de colors. Reforç 46: El territori de Catalunya en l’edat mitjana 1. dels visigots pel riu Llobregat musulmans Barcelona, Perpinyà i València Ampliació 1: El factor Rh 1. ● Els principals components de la sang són els glòbuls blancs, les plaquetes, el plasma i els glòbuls vermells. ● Els grups sanguinis són A, B, AB i O. ● Un donant universal és aquella persona la sang de la qual no provoca rebuig en cap receptor, com els portadors del tipus O. Un receptor universal és aquella persona que pot rebre sang de tots els tipus, com per exemple les persones amb el tipus AB. 2. R. Ll. 3. R. Ll. 4. ● Malaltia de la sang. hemopatia. ● Metge especialitzat en l’estudi de la sang. hematòleg. ● Sortida de la sang dels vasos sanguinis quan es produeix una ferida. hemorràgia. ● Taca de color morat o groguenc que es produeix a la pell a causa d’un cop. hematoma. ● Pigment vermell que es troba en els glòbuls vermells i que serveix per transportar l’oxigen. hemoglobina. ■ El prefix hemo-, hema- significa ‘sang’. 5. Un banc de sang és un lloc dedicat a recol·lectar, emmagatzemar, processar i subministrar sang. Ampliació 2: Diferents maneres de veure el món 1. ● con: cèl·lula receptora de llum que permet la visió en colors i una bona resolució de la imatge. ● bastó: cèl·lula receptora de llum que aporta una resolució baixa

de la imatge, però que és capaç de funcionar amb molt poca llum. ● ocel: cadascun dels ulls complets formats per molt poques cèl·lules que, unit a molts altres ocels, constitueix un ull compost com el de moltes espècies d’insectes. ● 2. El mussol té més bastons que cons a la retina perquè els bastons funcionen fins i tot amb molt poca llum i és un animal nocturn. ● L’àguila utilitza la vista per albirar les seves preses a grans distàncies. Els seus ulls tenen pupil·les molt grans i un elevat nombre de cons i bastons a la part central de la retina. 3. A4 / B1 / C2 / D3. 4. Els cons i els bastons són cèl·lules receptores de llum. Ampliació 3: Les erupcions volcàniques 1. R. M. Els volcans no són tots iguals ni tenen el mateix tipus d’activitat. N’hi ha de molt actius, és a dir, que entren sovint en erupció. N’hi ha que alternen períodes de repòs amb uns altres d’erupció. Fins i tot n’hi ha que estan «adormits», és a dir, que no tenen activitat, però no estan del tot extingits. I també n’hi ha que es poden considerar extingits. Segons com tingui lloc l’erupció, els volcans es poden classificar en quatre grups: hawaià, estrombolià, vulcanià, peleà. 2. Vulcanià, peleà, hawaià, estrombolià. 3. El magma és el material que es troba a l’interior de la Terra, a una temperatura altíssima; i la lava és el nom que rep el magma quan ha sortit a la superfície. 4. Déu del foc i dels metalls. Fill de Júpiter i de Juno. Marit de Venus. Vivia sota el volcà Etna. ■ L a farga de Vulcà. El segon de l’esquerra. Diego Rodríguez de Silva i Velázquez. Al Museo del Prado de Madrid. Ampliació 4: Ecosistemes en perill 1. El mapa aporta informació sobre quins són els ecosistemes que corren més perill de desaparèixer en el món.

2. Sí, hi ha el litoral mediterrani, on es troba el bosc mediterrani, un ecosistema que corre un greu perill de desaparèixer. 3. R. Ll. 4. 1. desforestació 2. Amazones 3. Índic 4. Bering 5. Baikal 6. taigà Ampliació 5: Eureka 1. Perquè l’aigua havia pujat mès de nivell en un cossi que en l’altre. En el fet que dues masses iguals d’una mateixa substància tenen el mateix volum, independentment de la forma que tinguin. 2. És més petit el bloc de plom perquè la densitat del plom ès molt mès alta que la del suro, per això ocupa menys espai que el suro. 3. La il·lustració és incorrecta perquè en introduir l’anell a la proveta el nivell o altura del líquid hauria de pujar i no baixar, com es veu en la il·lustració. ■ 30: 1,5 = 20. La densitat de l’anell és de 20 gr / cm3. 4. R. M. Arquimedes va ser un matemàtic, físic i enginyer grec que va néixer a Siracusa (Itàlia) l’any 287 aC. R. M. Va descobrir i va formular el principi que duu el seu nom i se li atribueixen diversos invents, com ara un mètode per determinar el pes específic dels cossos, un planetari mecànic, la roda dentada, el cargol sense fi... La paraula eureka significa ‘ho he trobat’ i s’utilitza quan es troba o descobreix alguna cosa que es busca amb molt interès o esforç. Ampliació 6: Newton i les pomes 1. Isaac Newton va ser un dels científics més grans de tots els temps, que va fer aportacions en molts camps de la ciència, com ara la física, la matemàtica o la química. Newton és un dels pares del càlcul matemàtic; va estudiar fenòmens © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

relacionats amb la llum i l’òptica, va formular les lleis del moviment i va proposar la llei de la gravitació universal. La seva gran obra és Philosophiae naturalis principia mathematica, més coneguda com Principia. La força de la gravetat és la força que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfície de la Terra. R.M. Perquè si totes les coses quan cauen van a para a terra ès perquè hi ha una força dins de la terra que les atrau. 2. R. M. La força de fregament, la força d’atracció d’un imant, la inèrcia, forces de contacte... 3. Poma d’Eva: expulsió del paradís. Poma de Paris: guerra de Troia. Poma de Newton: llei de la gravitació universal. Poma de Guillem Tell: independència de Suïssa.

●

R. M. Blancaneu i els set nans. L a pomera és un arbre de fulla caduca que fa flors i produeix fruits: les pomes.

Ampliació 7: Un gran parc a l’Alt Pirineu 1. El Parc Natural de l’Alt Pirineu va ser creat l’1 d’agost de l’any 2003. La unitat de relleu que comprèn bona part del parc natural és el Pirineu axial, l’eix principal del Pirineu català. Perquè només la seva superficie representa una tercera part de tots els parcs naturals de Catalunya. La Pica d’Estats i els rius Segre i Noguera Pallaresa. 2. R. G. (És el parc més gran que es veu a dalt a l’esquerra) 3. Comarca del Pallars Sobirà. Municipis: Alins, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingeta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia, Vall de Cardós. Comarca de l’Alt Urgell. Municipis: Montferrer i Castelbò, i Les valls de Valira. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Ampliació 8: Essències per combatre la calor 1. el romaní, la farigola i l’estepa. Els agrada el sol, s’adapten molt bé als períodes de sequera als estius, i són aromàtiques perquè produeixen essències. Perquè una de les funcions de la producció d’essències és la de reduir la transpiració en la planta, és a dir, evitar que s’elimini gran part de l’aigua que ha absorbit la planta. 2. R. G. Es troben especialment a les zones de matollar. 3. R. G. Ampliació 9: Els primers agricultors i ramaders 1. R. M. nòmada: es diu de la persona o grup de persones que no viuen sempre al mateix lloc, que van d’un costat a l’altre. sedentari: es diu dels grups de persones o d’animals que sempre viuen al mateix lloc. 2. Perquè quan s’esgotaven els recursos o canviava l’estació de l’any, havien de conduir els ramats cap a nous camps de pastura. Establir-se en un lloc fix i crear els primers poblats; disminuir la fam i la mortalitat causada per la fam, ja què amb l’agricultura es podia mantenir a més membres d’una tribu, etc., i contribuir a un augment progressiu de la població. 3. Conreus de secà: els cereals (blat i ordi), vinya, olivera, fruits secs i ferratges per alimentar el bestiar. Conreus de regadiu: els arbres fruiters (pomeres i presseguers); les hortalisses, en menys proporció (enciams, carxofes, mongetes i cebes); i el conreu de l’arròs. Ramaderia estabulada o intensiva: el bestiar es cria en granges i estables, és la més productiva (sobretot porcí i aviram, i també oví i boví). Ramaderia extensiva: el bestiar pastura a l’aire lliure, pero és poc productiva (boví i oví).

Ampliació 10: Els nostres avantpassats 1. Homo habilis. Homo sapiens sapiens. Homo erectus. 2. L’Homo antecessor es relacionaria amb el paleolític, perquè els éssers humans en aquesta època eren recol·lectors i caçadors. 3. Homo habilis c Humà hàbil c fa tres millions d’anys. Homo antecessor c humà antecessor o pioner c fa 800.000 anys. Homo sapiens sapiens c humà que pensa c fa 150.000 anys. Homo erectus c humà dret c fa 1.600.000 anys. 4. És l’Homo erectus, ja que duu una torxa a la mà i aquesta espècie va ser la que va descobrir i va començar a utilitzar el foc. 5. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Australopitecus, Homo erectus, Homo antecessor, Homo sapiens, Homo habilis, Homo Neardentalis. Ampliació 11: L’exèrcit romà i els seus campaments 1. Gris molt fosc: legió. Gris fosc: cohort. Gris clar: maniple. Blanc: centúria.

2. R. G. 3. Fossa. Intervallum. Praetorium. Vallum. Tentoria. Porta decumana. Via principalis. Porta praetoria. Via praetoria. Porta principalis sinestra. Ampliació 12: El camí de Sant Jaume 1. Jerusalem, Roma i Santiago de Compostel·la. Perquè en aquests llocs havien passat fets molt importants per als cristians. Per exemple, Jerusalem va ser l’escenari de la passió i la mort de Jesús; Roma era i és la seu del papat i del martiri de sant Pere, i a Santiago de Compostel·la es va trobar el sepulcre de l’apòstol Jaume. 2. Una relíquia és un objecte o una resta que té gran valor perquè ha pertangut a algú que es considera important. La relíquia de Santiago de Compostel·la és el cos de l’apòstol. 3. R. G. 4. C, C, C, C.