Llengua catalana 2
D I C TAT S
243
P R E PA R AT S
Llengua catalana 2
U N I TAT 1 . E L
245
PUNT
Sense saber com, l’Arnau es va trobar assegut a taula al costat del rei Jaume I. Mig meravellat, mig atemorit, escoltava i callava. Com que tothom menjava i sentia un rau-rau al ventre, va agafar el braó de xai que tenia al davant i hi va clavar queixalada sense deixar de parar atenció al que deien el rei i els cavallers. I així va saber que acabaven de conquerir l’illa de Mallorca i que pensaven repoblar-la amb pagesos de l’Empordà. En sentir anomenar l’Empordà, va recordar el seu poble i la seva família que el devien esperar per dinar. Sobtadament va sentir que es convertia en una bola d’energia i, gairebé sense transició, entrava a casa seva tot dient: «Em sembla que avui no tinc gaire gana». Preparació: Copia el text del dictat, encercla i numera tots els punts i digues quina funció té cada un.
U N I TAT 2 . L A
COMA I EL PUNT I COMA
El mirabajà l’anomenem també «flor de nit» o «meravella de nit» perquè durant el dia té les flors tancades; s’obren al vespre, discretament, es tanquen al matí i es panseixen prop de migdia; n’hi ha tantes, però, a cada planta, que no ens adonem que no són les mateixes. Des del mes de juny fins que arriba el fred, perfuma les nits als jardins i a les terrasses; també creix al camp, sovint arrambada a les parets de les cases o a les vores dels camins. De color blanc, groc o rosa viu, les flors del mirabajà posen una nota de color allà on són, quan arriba el capvespre. Preparació: Copia el text, encercla les comes amb un color; els punts i comes amb un altre, i els punts amb un tercer color; després llegeix-lo en veu alta respectant bé el ritme que marquen aquests signes de puntuació.
Llengua catalana 2
246
U N I TAT 3 . E L S
DOS PUNTS I ELS PUNTS SUSPENSIUS
Com que havíem previst anar a la platja, vaig començar a preparar-ho tot: les tovalloles, el para-sol, la crema protectora, els peus d’ànec, les ulleres d’immersió… Quan ho vaig tenir tot a punt, vaig anar l’eixida a buscar la mare que recollia la roba estesa. No la hi vaig trobar, la panera de la roba neta era a terra, buida, i l’estenedor ple… Vaig cridar: «Mare!?», però no vaig rebre resposta. La vaig buscar per tot el pis, cambra per cambra: no res, ningú, tot era buit i silenciós… Tot d’una, vaig sentir les claus a la porta. Vaig anar al rebedor de puntetes… i vaig trobar la mare que entrava amb el diari a la mà: «Amb aquest sol tan lleganyós, anar a la platja…», em va dir, «potser ho hauríem de deixar per a demà…». Preparació: Encercla els dos punts amb un color i els punts suspensius amb un altre. Explica quina funció tenen en cada cas.
U N I TAT 4 . E L S
G U I O N S , E L S PA R È N T E S I S I L E S C O M E T E S
Pel carnaval, la meva germana es va disfressar de Bruixa Avorrida (com la dels llibres de Les Tres Bessones). Duia un mussol a la mà (un mussol de mentida, és clar) i parlava amb tothom que passava: —On és, l’Anna? On és, l’Helena? On és, la Teresa? —els preguntava. —No ho sé —contestaven alguns—; no les hem vist. —Em sembla que han anat a ajudar en Harry Potter —feien broma uns altres. I ella (que és molt comedianta) es passejava per la festa imitant les positures i ganyotes habituals de la bruixa, tot dient: «Sóc la Bruixa Avorrida, amiga de totes les criatures!». Preparació: Copia el text, encercla amb colors diferents els guions, els parèntesis i les cometes, i explica per a què serveix cada un dels signes en cada cas.
Llengua catalana 2
U N I TAT 5 . E L – – – – – – – – – – –
G U I O N E T I E L P U N T V O L AT
La libèl·lula o espiadimonis és un insecte que neix a l’aigua. De qui té la cara rodona en diem cara-rodó. D’una cosa sense importància en diem bagatel·la. Gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre tenen trenta-un dies. El goril·la és el més gros de tots els micos. El Marroc és un estat situat a l’extrem nord-occidental de l’Àfrica. Una ombrel·la és un para-sol petit, de senyora. El para-xocs serveix per protegir el cotxe dels xocs de poca importància. El cargol és un mol·lusc, com els musclos i les ostres. La franel·la és un teixit de llana, per rentar-la s’ha de fer servir aigua tèbia. Una carretel·la és un carruatge de quatre rodes, amb quatre seients i una capota que es pot abaixar.
Preparació: Encercla amb un color les paraules que duen guionet i amb un altre les que duen punt volat i escriu tantes frases com vulguis per tal d’utilitzar-les totes.
U N I TAT 6 . E L S – – – – – – – – – – – – – –
SIGNES D’ADMIRACIÓ I D’INTERROGACIÓ
Tothom a taula! Però… si és molt aviat! Que no has vist l’hora que és? Alça! Que de pressa ha passat l’estona! Carme! Marina! A dinar! Vols dur la sopa a taula, si us plau? Sopa! Que no feies fricandó? Sí, però de primer hi ha sopa. Au, mengeu… Ja he acabat, vaig a buscar el fricandó? Quina oloreta més bona! Ep, ep, no te’l quedis, fes passar la plata! En queda una mica més? I les postres? Crema cremada! Nyam-nyam…
Preparació: Classifica les frases que duen un signe d’admiració o d’interrogació en un quadre com aquest: Expressen admiració Expressen sorpresa Expressen exclamació Expressen un crit Expressen pregunta directa
247
Llengua catalana 2
248
U N I TAT 7 . L A
P U N T U A C I Ó I L’ E N T O N A C I Ó
La comtessa està asseguda, viudeta igual! La comtessa està asseguda al seu palau. Se li presenta a la cambra, valga’m Déu, val! Se li presenta a la cambra el comte Arnau. Tot cobert de roges flames, ai quin espant! Tot cobert de roges flames, valga’m Déu, val! —Tota sola feu la vetlla, muller lleial? Tota sola feu la vetlla, viudeta igual? —No la faig jo tota sola, comte l’Arnau, no la faig jo tota sola, valga’m Déu, val! —Qui teniu per companyia, muller lleial? Qui teniu per companyia, viudeta igual? —Déu i la Verge Maria, comte l’Arnau; Déu i la Verge Maria, valga’m Déu, val! —On teniu les vostres filles, muller lleial? On teniu les vostres filles, viudeta igual? —A la cambra són que broden, comte l’Arnau, a la cambra són que broden seda i estam. Preparació: Encercla els diversos signes de puntuació de la cançó i explica’n la funció.
U N I T A T 8 . L’ A P Ò S T R O F
I EL GUIONET EN ELS PRONOMS
– Volia comprar-me una samarreta al mercat però no vaig trobar-ne cap que em fes el pes. Vaig pensar que potser n’hi hauria de més boniques la setmana vinent. – Quan va arribar la meva germana, vaig preguntar-li si havia anat a inscriure’s al concurs de patinatge. – L’àvia havia promès fer-nos canelons per dinar i nosaltres vam anar-hi d’hora per ajudar-la. – Com que ell no vol moure’s del lloc on és, no podem posar-hi el banc i haurem d’asseure’ns a l’altra banda. – Van treure’s els abrics i van penjar-los al rebedor per no oblidar-se’n quan marxessin. Preparació: Escriu una frase amb cada grup de paraules destacades.
Llengua catalana 2
U N I T A T 9 . L’ A C C E N T U A C I Ó Quan vam entrar a la sala, el primer que vam veure va ser una impressora i un escàner nous. Lògicament, tots volíem ser els primers, si no els únics, a fer-los servir. La Mònica, la professora d’informàtica, ens va demanar que ràpidament cadascú segués davant d’un ordinador, l’engeguéssim, obríssim la carpeta de les imatges i que cada un triés les imatges que li calien per preparar el tema que havia escollit. Jo volia fer un treball monogràfic sobre els indis d’Amèrica i havia dut una munió de revistes amb uns articles interessantíssims i unes fotografies fantàstiques. Com que era el que havia dut més documentació, la professora em va permetre que estrenés els aparells. Preparació: Encercla les paraules del text que duen accent i escriu tantes frases com et calgui per tal de fer-les servir totes.
U N I TAT 1 0 . L A – – – – – – – – – –
D I È R E S I I E L S C O N TA C T E S V O C À L I C S
La Lluïsa explica històries increïbles. Els meus veïns són suïssos. Caldrà que canviïs les rajoles que es mouen. Encara que no et suïn els peus cal que et canviïs els mitjons. La noia va trobar la casa en un estat ruïnós. Volen que creï una associació amb gent de tots els països. Digues al Raül que no s’amoïni. L’Eloïsa ens ha traduït la carta de la Brigitte. Cal que rumieu una mica i reduïu les despeses. Mentre vigilava el fricandó que coïa, rentava el raïm a l’aigüera.
Preparació: Escriu tantes frases com et calgui per tal d’utilitzar totes les paraules destacades.
249
Llengua catalana 2
250
U N I TAT 1 1 . E L S
ACCENTS DIACRÍTICS
Quan vam visitar el monestir budista de Panillo, a la Ribagorça aragonesa, em va fer la sensació que el Pirineu havia esdevingut l’Himàlaia. Havia llegit que Himàlaia vol dir ‘prop d’on viuen els déus’ i vaig pensar que la nostra muntanya també mereixia aquest nom. Quan vam entrar al temple, només s’hi sentia el murmuri del rés de deu lames que pregaven per la pau del món. La remor suau d’aquella cantarella em feia venir son. En sortir, mon pare i jo vam parlar de la diferència entre aquell temple amb tants colors i les esglésies que vam veure quan vam fer la Ruta del Romànic, itinerari que passa per Taüll, Boí, Erill-la-vall, Durro, Barruera, Cóll, Cardet… Realment les esglésies romànes són molt més austeres, amb la pedra vista i aquells campanars tan alts que si els mires gaire estona al final et fa mal el coll. Preparació: Copia les paraules destacades del text i escriu al costat el significat de cadascuna.
U N I TAT 1 2 . L E S
LLETRES MUDES
Pa torrat amb mantega El pa torrat i la mantega solen anar sovint plegats i ens els mengem de bona gana, molt més si són ben ensucrats. Tenen un gust que, en barrejar-se, resulta encara més plaent, tant és així que cada dia en menja arreu qui sap la gent.
Per esmorzar van de primera, ja no cal dir per berenar, i a totes hores sempre donen plaer complet al paladar. M IQUEL M ARTÍ I P OL
Preparació: Llegeix el poema en veu alta parant atenció a aquelles paraules que duen una lletra que no pronunciem. Després copia el text en el teu quadern i encercla aquestes paraules.