fitxa 1 Els éssers vius C
Unitat 1
Nom:
Data:
1. Observa aquestes dues fotografies d’un ésser humà i d’un animal. A continuació, digues quines són les coses que poden fer tots dos i les coses que només pot fer cadascun d’ells.
2. Defineix les característiques comunes dels éssers vius i il·lustra-les amb un dibuix.
1. naixement
2.
3. reproducció
4.
fitxa 2 Les funcions de l’ésser humà C
Unitat 1
Nom:
Data:
1. Elabora una llista dels cinc invents que creguis que han estat més importants per a la vida de l’ésser humà i raona-ho.
2. Escriu quatre casos en què realitzis la funció de relació (amb un animal, una persona, una planta i un objecte).
3. Relaciona l’acció que passa en cada frase amb la funció vital que hi correspon: La Mercè menja un plat de sopa • El Joan i la Maria juguen a pilota • El Miquel i la Laia han tingut el primer fill • El Marc ha recollit les pilotes del pati •
funció de relació funció de nutrició funció de reproducció
4. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F). a) b) c) d) e) f) g) h) i)
L’ésser humà és intel·ligent i és capaç de parlar i escriure. Els éssers inerts neixen però no creixen ni moren. L’ull intervé en la funció de relació. Les persones, els animals i les plantes només tenen en comú que es reprodueixen. Els éssers vius poden ser fabricats per l’ésser humà (plantes cultivades) o formar part de la natura (boscos). L’aparell circulatori intervé en la funció de reproducció. La vellesa és una característica contrària a la lletjor. La infància és la primera etapa de la vida. L’aparell digestiu intervé en la funció de nutrició.
C
C
fitxa 1 Els ossos Unitat 2
Nom:
Data:
1. Completa:
2. Què passaria si no tinguéssim ossos? I si no tinguéssim articulacions?
3. Marca l’opció correcta: L’aparell locomotor està format per: a) ossos i músculs b) un conjunt d’ossos, músculs i articulacions c) un conjunt d’articulacions
C
C
fitxa 2 Els músculs i les articulacions Unitat 2
Nom:
Data:
1. Completa:
2. Fes aquests moviments i relaciona’ls amb les articulacions corresponents: Escriu •
• genoll
Salta •
• colze
Llança una pilota amb la mà •
• canell
Fes bola amb el braç •
• espatlla
C
C
fitxa 1 El sentit de la vista i de l’oïda Unitat 3
Nom:
Data:
1. Explica quins sentits utilitzes per conèixer el món que t’envolta. ■ ■ ■ ■ ■
2. Relaciona cada part de l’ull amb la seva funció: Aturen la caiguda de gotes de suor o d’aigua • Produeixen llàgrimes que mantenen humida la superfície de l’ull • Replecs que hi ha sota les celles • Eviten que entri pols o sorra als ulls • Obertura del centre de l’iris, per on entra la llum •
• pestanyes • pupil·la • cella • glàndula lacrimal • parpelles
3. Completa:
4. Per a què serveix la cera de l’orella? T’han tret mai un tap de cera?
C
C
fitxa 2 El sentit del gust i de l’olfacte Unitat 3
Nom:
Data:
1. Completa:
2. Relaciona aquestes situacions amb olors agradables o desagradables:
bona olor
mala olor
R
R
fitxa 1 Prevenció d’accidents Unitat 4
Nom:
Data:
1. Digues quins problemes poden tenir aquests nens i nenes i com es poden prevenir.
2. Llegeix aquest text. Per conèixer el funcionament del nostre cos i tenir-ne cura quan alguna cosa no funciona, algunes persones s’han dedicat a observar-lo amb atenció. Així va ser com van aparèixer els primers metges. Un dels primers que coneixem és Hipòcrates, que va viure fa uns 2.000 anys a la Grècia antiga. Ell va recollir per escrit tots els seus coneixements i els va transmetre a altres metges. Un altre metge important va ser Galè, metge dels gladiadors de l’època de l’Imperi romà. • Busca informació sobre aquests dos metges, Hipòcrates i Galè, i completa’n les fitxes. Nom: Hipòcrates
Nom: Galè
Època en què va viure:
Època en què va viure:
Tasques i descobriments realitzats:
Tasques i descobriments realitzats:
• Coneixes altres metges o metgesses que hagin descobert coses importants? Fes-ne la fitxa d’un.
R
R
fitxa 2 Els perills a casa Unitat 4
Nom:
Data:
1. Digues quins perills corren a casa els nens i les nenes següents.
Per què són perilloses aquestes situacions? Què se n’hauria de canviar? 1
➝
2
➝
3
➝
4
➝
5
➝
6
➝
C
C
fitxa 1 Distingir els animals Unitat 5
Nom:
Data:
1. Escriu, a sota de cada animal, a quin grup pertany d’acord amb la seva alimentació.
2. En cada grup hi ha un animal que pertany a una altra família. Troba’l, encercla’l i torna’l a escriure. a) sardina, foca, mico, balena b) lleó, gallina, elefant, ésser humà c) pantera, vaca, conill, cavall d) granota, àguila, voltor, canari e) tauró, vaca, salmó, sardina f) pop, colom, oreneta, pardal g) tauró, pantera, conill, girafa
A
A
fitxa 2 Tenir un animal a casa Unitat 5
Nom:
Data:
1. En una campanya publicitària, la Generalitat de Catalunya oferia aquest qüestionari per saber si la persona que es plantejava tenir un animal a casa hi estava capacitada o no.
SI PENSES TENIR UN ANIMAL DE COMPANYIA, EL QÜESTIONARI SEGÜENT T’AJUDARÀ A COMPROVAR SI ETS CAPAÇ DE TENIR-LO SÍ Tota la teva família hi està d’acord? Identificaràs amb un microxip el teu gos o gat i el censaràs? A casa teva tindrà l’espai apropiat? Estàs disposat a fer de mestre/a d’un alumne/a poc avantatjat/ada? Netejaràs la brutícia que ocasioni al carrer? Aniràs sempre a comprar-li el menjar adequat? T’encarregaràs de la seva higiene? El portaràs al veterinari i et faràs càrrec del cost econòmic que comporta? Si és un gos, el trauràs a passejar cada dia, faci el temps que faci? Quan es faci gran, el cuidaràs com el primer dia? Tens capacitat d’estimar i comprometre’t?
NO
C
C
fitxa 1 Com són les plantes Unitat 6
Nom:
Data:
1. En aquestes frases hi ha paraules que estan equivocades. Troba-les, corregeix-les i escriu-les correctament. a) Les plantes no són éssers vius. Neixen, creixen, es reprodueixen i viuen.
b) Les plantes, per poder viure, necessiten aigua, llum, minerals i pol·lució de l’aire.
c) L’arrel subjecta la planta a terra i transforma la saba bruta en aliment.
d) Algunes plantes tenen flor, la qual es converteix en fulla i en surt la llavor.
2. Omple els buits amb les paraules corresponents. a) De la flor es forma el b) Quan la
, en el qual trobem la llavor. arriba a terra, si les condicions de llum i d’
quades, podrà
, és a dir, començar a créixer una nova planta.
c) La planta tornarà a fer i unes noves
són les ade-
i, d’aquesta, en tornarà a sortir un nou .
3. Ordena els passos que cal seguir per preparar una infusió i explica’ls amb les teves paraules.
1) Es posa a escalfar aigua en un pot. 2) 3) 4)
C
C
fitxa 1 El Sol Unitat 7
Nom:
Data:
1. Relaciona cada fotografia amb el fenomen corresponent.
eclipsi de Lluna eclipsi de Sol
Ara respon a aquestes preguntes: • Per què creus que es produeix un eclipsi de Lluna?
• I un eclipsi de Sol?
• Quins efectes té l’eclipsi de Sol en la vida humana?
C
C
fitxa 2 El dia i la nit Unitat 7
Nom:
Data:
1. Compara aquests dos paisatges.
Elabora una llista dels elements que et facin pensar per què en una il·lustració és de dia i en l’altra, de nit. Fixa’t també en l’activitat que hi realitza l’ésser humà. En la primera il·lustració és de
En la segona il·lustració és de
perquè
perquè
R
R
fitxa 3 Efectes sobre la Terra Unitat 7
Nom:
Data:
1. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F). • El Sol il·lumina la Terra nit i dia. • La Lluna il·lumina la Terra a la nit. • Si mirem directament el Sol ens podem danyar els ulls. • La Lluna provoca les marees dels oceans. • El moviment de translació no té cap relació amb les estacions de l’any. • La Lluna provoca els canvis de temperatura de la Terra. • El Sol escalfa la Terra i la Lluna.
2. Omple aquests buits amb les paraules corresponents. a) Quan en una zona de la Terra no arriben els raigs del Sol, és de b) Quan els raigs de Sol sí que la il.luminen, és de c) Aquest fenomen s’esdevé gràcies al moviment de
. . de la Terra.
d) De la mateixa manera, les estacions de l’any es produeixen gràcies al moviment de la Terra.
3. Resol aquesta endevinalla: Una senyora molt ensenyorada plena de brillants i tota estelada. És
de
C
C
fitxa 1 Com és l’aigua Unitat 8
Nom:
Data:
1. Relaciona aquests dibuixos amb l’estat de l’aigua corresponent.
SÒLID
LÍQUID
GASÓS
2. Omple els espais en blanc. a) Quan l’aigua es glaça, es torna
.
b) Quan el vapor d’aigua es refreda, es torna c) El gel, quan s’escalfa, es torna d) L’aigua, quan s’escalfa, es torna
. . .
r
R
fitxa 2 La importància de l’aigua Unitat 8
Nom:
Data:
1. Als deserts no plou gairebé mai i el cel sempre és net de núvols. El clima és molt sec. Sabries explicar, tot pensant en el cicle de l’aigua, per què no s’hi formen núvols?
foto desert
2. Indica si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F). a) L’aigua és de color blau. b) És millor banyar-se que dutxar-se. c) L’aigua sempre és líquida. d) A la Terra sempre hi ha la mateixa quantitat d’aigua. e) No hem de tancar l’aixeta quan ens rentem les dents. 3. Com creus que canviaria la vida de la teva família si hi hagués restriccions d’aigua a la teva localitat?
R
C
fitxa 1 La llum i el so Unitat 9
Nom:
Data:
1. Busca en la sopa de lletres cinc paraules que has après en aquest tema. G T I M B R E
R Q F O R T G
E F X N P D F
U I T U G A J
O N E S Z V C
2. Relaciona.
La llum es mou
El so es mou
•
•
en ones circulars.
•
molt de pressa.
•
bastant de pressa
•
en línia recta.
•
3. Digues de quina qualitat del so parlem en cada cas. a) Les tecles més agudes del piano són a la banda dreta. b) En Joan té una veu molt vibrant i fosca. c) L’equip de música sonava molt fort.
4. Completa: Hi ha dos tipus de cossos lluminosos: els Els
i les
Alguns exemples de
i els
són cossos lluminosos artificials són
. . .
A
A
fitxa 2 Un experiment Unitat 9
Nom:
Data:
1. Experimenta! LA LLUM ES MOU EN LÍNIA RECTA MATERIAL NECESSARI: • cartó • una espelma • llumins
• tisores de punta rodona • un regle • llapis
a) b) c) d)
Retalla un cartó en tres trossos quadrats d’uns 15 cm de costat. Fes al mig de cada cartó un forat quadrat de 2,5 cm, de manera que puguis mirar a través seu. Fes un plec en un extrem de cada cartó de 2,5 cm, de manera que s’aguantin drets. Col·loca’ls alineats. Posa una espelma encesa al final de l’últim cartó. Pensa que l’has de poder veure a través dels forats que has fet. e) Mou un dels tres trossos de cartó uns 2,5 cm. Comprovaràs que no pots veure l’espelma. Ara completa aquesta oració: Quan
un dels tres trossos de cartó, no veiem l’espelma perquè la llum d’aquesta es mou en
línia
, topa amb el cartó que hem mogut i no pot arribar als nostres
2. Digues si els objectes següents són transparents, opacs o translúcids: a) finestra de casa b) garrafa d’aigua
➝
➝
c) lents de contacte d) porta de fusta e) cortina fina
➝
➝
➝
f) cortina gruixuda
➝
3. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F): a) El so és una forma d’energia que es produeix quan un cos crema. b) Quan la llum rebota contra un cos opac, no veiem cap ombra perquè cap raig travessa el cos. c) El fluorescent és un cos lluminós artificial. d) La llum es mou més ràpid que el so.
.
C
C
fitxa 1 Els materials Unitat 10
Nom:
Data:
1. Indica si els materials següents, que es fan servir per fabricar roba, són naturals o artificials. natural
artificial
cotó seda llana lli 2. Classifica els materials naturals següents segons que siguin d’origen vegetal, animal o mineral. vegetal
animal
or lli llana suro carbó cuir 3. Digues si les frases següents són vertaderes (V) o falses (F). a) El suro és un material lleuger. b) El formigó és un material fràgil. c) El vidre és un material resistent. d) El filferro és un material flexible. 4. Digues quin és l’origen d’aquests materials.
mineral
R
R
fitxa 2 Les propietats dels materials Unitat 10
Nom:
Data:
1. La majoria de materials metàl·lics, com el ferro i el coure, són sòlids. N’hi ha un, però, que és líquid: el mercuri. Busca’l al diccionari i esbrina’n les propietats.
2. Esbrina quins materials fem servir per fabricar els estris següents. a) una llibreta: b) un càntir: c) un rellotge de sorra: d) una llanterna:
3. Pensa si els materials següents suren en l’aigua o s’hi enfonsen. sura en l’aigua vidre plàstic fusta ferro cartó coure suro
s’hi enfonsa
A
A
fitxa 3 Un experiment Unitat 10
Nom:
Data:
1. Experimenta! CONSTRUÏM UN EXTINTOR
MATERIAL NECESSARI: • una espelma • llumins • una ampolla petita de vidre
• • • •
una palleta per beure plastilina vinagre bicarbonat
Molts extintors contenen un gas anomenat diòxid de carboni, que té la propietat d’apagar el foc.Ara obtindrem aquest gas barrejant vinagre amb bicarbonat i el projectarem damunt la flama d’una espelma. Segueix els passos següents i veuràs què succeeix: a) Construeix amb plastilina un tap per a l’ampolla i fes-hi passar pel mig la palleta per beure. b) Encén l’espelma amb els llumins. c) Aboca dins l’ampolla el vinagre i una mica de bicarbonat i tapa-la de seguida amb el tap que has construït. d) Enfoca l’espelma cap a la palleta i veuràs com la flama s’apaga. Ara completa aquestes oracions: a) El gas que hem obtingut quan hem barrejat el
amb el bicarbonat surt per la palleta per
beure. b) El gas desplaça l’aire necessari perquè l’espelma pugui continuar cremant i, com que no és combustible, la flama. c) Molts extintors funcionen d’aquesta manera. Acostumen a envasar aquest gas en forma sòlida i, en aquest estat, s’anomena neu carbònica. Així doncs, en estat cobreix del tot la flama.
2. Relaciona cada material amb el seu ús: petroli argila marbre cuir
• • • •
• • • •
construcció de taulells de cuina confecció de bosses obtenció d’energia construcció de maons
encara és més eficaç, perquè
R
R
fitxa 1 La calor i els seus efectes Unitat 11
Nom:
Data:
1. Amb quina cullera hauries de remenar una sopa fumejant per no cremar-te gens? Marca la resposta correcta i explica per què. amb una cullera de plàstic amb una cullera de fusta amb una cullera d’acer
2. Busca en la sopa de lletres quatre aparells elèctrics que proporcionen calor quan funcionen.
Q E R M C F D F D A S S E C A D O R E T U E
J
S L R Z
X U H B
I
J
S N R
C F B O M B E T A U A N A D E M V T
3. Llegeix aquesta descripció del peix anomenat saltabardissa i contesta les preguntes. La saltabardissa és un peix de cap gros, amb esquelet ossi i unes aletes pectorals molt carnoses. Aquest peix pot saltar amb l’ajut de les aletes d’un estany a l’altre en èpoques seques.
a) Què passa als estanys en èpoques seques i molt caloroses?
b) Quina part del cos de la saltabardissa s’ha adaptat a la manca d’aigua?
c) Què passaria si la saltabardissa no tingués aquestes aletes?
A
A
fitxa 2 Un experiment Unitat 11
Nom:
Data:
1. Experimenta! UNA CASSOLA DE PAPER MATERIAL NECESSARI: • • • •
paper de filtre gruixut en forma de filtre de cafetera espelma tres peus o suport metàl·lic aigua
Ja saps que el paper es crema en contacte amb una flama; per aquesta raó, el títol d’aquest experiment segurament et deu sorprendre. Però la ciència és, molt sovint, sorprenent i divertida. Comprova-ho! Segueix aquests passos: a Agafa un paper gruixut circular i col·loca’l a sobre d’un suport metàl·lic. b) Col·loca-hi a sota l’espelma apagada. c) Omple la cavitat de paper amb aigua i encén l’espelma. d) Al cap de força estona, la flama arribarà a fer bullir l’aigua, però sense cremar el paper. e) Apaga l’espelma abans que s’hagi evaporat tota l’aigua.
Ara completa l’explicació d’aquest fet tan sorprenent: a) En aquest esperiment estan en contacte els tres elements necessaris perquè hi pugui haver foc: oxigen, calor i un material
.
b) Malgrat tot, el paper no es crema. Això es deu al fet que la calor que guanya el paper, l’absorbeix l’aigua, de manera que la temperatura de l’aigua
cada vegada més.
c) Quan la temperatura de l’aigua arribi a 100 graus, l’aigua començarà a
. En aquest moment,
la temperatura de l’aigua ja no pujarà més fins que s’hagi evaporat tot la que hi hem posat en començar. d) Com que la temperatura no supera els 100 graus, el paper no pot pugui cremar, necessita molta més calor.
. Perquè el paper es
R
C
fitxa 1 Les mesures Unitat 12
Nom:
Data:
1. Completa. a) Un camió gros ben carregat pesa entorn de quaranta
.
b) Una garrafa de cinc litres d’aigua pesa cinc
.
c) Una càpsula d’antibiòtic pesa cinc-cents d) Sis talls de pernil dolç pesen cent
. .
2. Amb la roda mètrica que has construït, has mesurat la distància de la classe al lavabo i has comptat 240 voltes. A quants metres està situat el lavabo?
3. Una capsa de sabates té les mides següents: 40 cm de llargada, 10 cm d’amplada i 10 cm de gruix. Digues, sense mesurar-les, de quina d’aquestes capses parlem.
A Parlem de la capsa
B .
4. Ordena els rellotges segons l’hora que marquen.
C
FEM MEMÒRIA
Nom:
Data:
1. Digues en quina etapa de la vida es troba cada persona del dibuix.
2. Dibuixa un rèptil i un mamífer.
FEM MEMÒRIA
Nom:
Data:
3. Completa amb els cinc sentits. sentit vista
4. Busca elements que no pertanyin a l’hivern.
òrgan
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 1
Nom:
Data:
1. Completa. L’home i la dona són éssers les plantes:
,
que tenen unes característiques en comú amb els animals i , es
i
.
2. Relaciona cada etapa de la vida amb la fotografia corresponent.
infància •
joventut •
maduresa •
vellesa •
3. Explica cadascuna de les funcions vitals. Les funcions vitals dels éssers vius són: a) funció de relació: b) funció de nutrició: c) funció de reproducció:
QUÈ HEM APRÈS?
Nom:
UNITAT 2
Data:
1. Classifica els principals ossos del cos. crani, húmer, omòplat, peroné, radi, cúbit, clavícula, costelles, fèmur cap
tronc
extremitats
2. Ens hem equivocat a l’hora d’elaborar aquests esquemes. Ens pots ajudar a identificar quins ossos i músculs no estan ben indicats?
estern
quadríceps crani bessons
tíbia
tríceps
fèmur
bíceps
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 2
Nom:
Data:
3. Completa. Hi ha tres tipus d’ossos: plans, os pla:
; os curt:
i
. Escriu-ne un exemple de cadascun: ; os llarg:
4. Escriu en cada etiqueta el nom de l’articulació corresponent. espatlla, genoll, canell, maluc, colze, turmell
5. Explica quines són les funcions principals de l’esquelet.
QUÈ HEM APRÈS?
Nom:
UNITAT 3
Data:
1. Digues quins són els cinc sentits que et permeten conèixer el món que t’envolta. Escriu un exemple d’allò que pots percebre amb cadascun. a) b) c) d) e)
2. Escriu el nom de les parts de l’ull. pupil·la, glàndula lacrimal, parpella, pestanyes, iris
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 3
Nom:
Data:
3. Completa. a) El sentit de la vista ens permet percebre la llum, les
,
i la mida de
.
b) El sentit de l’oïda ens permet percebre
.
c) L’olfacte és el sentit que ens permet percebre les
agradables i desagradables del
món que ens envolta. d) El gust és el sentit que ens permet distingir
.
e) El tacte ens permet percebre la forma
, la
dels objectes.
4. Relaciona aquests òrgans amb el sentit i la sensació que els corresponen. sentit: tacte / vista / olfacte / oïda / gust sensació: duresa / color / àcid / soroll / pudor sentit
sensació
orella nas ull llengua pell
5. Encercla els elements que pots percebre amb el sentit del tacte. • ampolla
• aire
• roba
• música
• salat
• llibre
• dolç
• poma
• llapis
• llum
• taula
• temps
i la
UNITAT 4
QUÈ HEM APRÈS?
Nom:
Data:
1. Escriu les normes bàsiques que has de seguir per tenir cura de la salut de la pell.
2. Completa aquestes frases. a) Hem de caminar amb b)
i el cap ben drets.
és una activitat que ens ajuda a créixer forts i sans, perquè enforteix la i estimula el sistema nerviós.
c) S’ha de dormir entre
hores perquè el cos pugui descansar.
3. Relaciona. La pell s’encarrega de: protegir • impedir que s’evapori •
• l’aigua que tenim dins el cos • els músculs i els ossos dels raigs solars
fer de barrera •
• la temperatura del cos
ajudar a mantenir •
• a l’entrada de microbis
4. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).
V Convé rentar-se les orelles sense que ens hi entri aigua. És bo escoltar la música molt forta amb auriculars. Cal prendre el sol quan els raigs són menys intensos. En seure, l’esquena ha d’estar ben recta i els peus no han de tocar a terra. Cal rentar-se les mans cada cop que anem al lavabo.
F
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 5
Nom:
Data:
1. Quines són les quatre accions que defineixen els animals com a éssers vius?
2. Indica a sota de cada animal si és ovípar o vivípar.
3. Relaciona.
herbívor
carnívor
omnívor
•
•
vaca
•
lleó
•
ànec
•
cérvol
•
ós
•
cocodril
•
•
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 5
Nom:
Data:
4. Omple aquest requadre. sardina
tigre
àguila
les seves extremitats són tenen el cos cobert de el medi on viuen és
5. Digues quins d’aquests animals són salvatges, quins de companyia i quins de granja. gallina, gos, lleó, porc, elefant, canari, girafa, tauró, conill, balena, gat, ovella, hàmster, vaca, periquito
salvatges
domèstic
6. Escriu oracions combinant aquestes paraules. a) vaca/herbívor/terrestre
b) llop/carnívor/salvatge
c) gallina/ovípar/de granja
de granja
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 6
Nom:
Data:
1. Escriu el nom de cinc productes que obtenim de les plantes. Indica’n també la planta.
a) b) c) d) e) 2. Assenyala quina part d’aquestes plantes ens mengem.
arrel
tija
fulles
fruit
llavor
enciam gira-sol patata presseguer tomaquera api pastanaga 3. Les plantes són éssers vius? Quina és la diferència bàsica entre les plantes i els animals?
4. Relaciona aquestes parts de la planta amb la seva funció: arrel
tija
fulles
•
•
•
•
transforma l’aliment
•
condueix l’aliment
•
absorbeix els aliments
•
sosté dreta la planta
•
subjecta la planta a terra
QUÈ HEM APRÈS?
Nom:
UNITAT 6
Data:
5. Explica, omplint aquests buits, com s’alimenten les plantes. Les
absorbeixen del terra aigua i altres substàncies que anomenem
per la
i arriba a les fulles. Les
.Aquesta passa
són les encarregades de transformar-la en
,
és a dir, en aliment, i de tornar-la a distribuir per tota la planta perquè pugui viure.
6. Escriu el nom de les parts de la flor.
7. Omple els requadres buits amb aquestes paraules, de manera que en resulti el cicle de la reproducció d’una planta. planta nova, germinació, fruit, flor
llavor
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 7
Nom:
Data:
1. Omple aquests espais amb les paraules corresponents. il·lumina, vida, rotació, escalfor, translació,Terra, estrella, Sol, dos, Lluna a) La
és el nom del planeta on vivim.
b) El Sol és l’
que tenim més a prop. Ens
c) Sense el Sol a la Terra no hi hauria d) La Terra té e) La
.
.
moviments: el de
que consisteix a girar al voltant del
i ens dóna
, ja que gira sobre ella mateixa, i el de
,
.
triga 28 dies a fer una volta a la Terra.
2. Escriu, a sota de cada dibuix, el nom de la fase lunar a què correspon.
3. Indica amb una creu a què es refereix cada frase de l’esquerra. atmosfera Ens protegeix dels meteorits. Té continents. És l’únic planeta del sistema que té vida. La Terra gira al seu voltant. Ens permet veure el cel de color blau. És format per gasos. Gira al voltant del Sol. Ens protegeix dels raigs solars. Ens il·lumina i ens escalfa.
Terra
Sol
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 8
Nom:
Data:
1. Resol aquests mots encreuats. a) Estat en què es troba l’aigua del mar. b) Paraula que usem per dir que l’aigua no té color. c) Gas que fa possible que hi hagi vida a la Terra. d) Capa d’aire que envolta la Terra. e) Moviment horitzontal de l’aire.
d e
a
c
b
2. Relaciona amb fletxes les columnes següents.
inodora
•
•
no té color
incolora
•
•
gel
insípida
•
•
no fa olor
sòlid
•
•
pluja
líquid
•
•
vapor d’aigua
gasós
•
•
no té gust
QUÈ HEM APRÈS?
Nom:
UNITAT 8
Data:
3. Observa el dibuix i identifica les activitats que creus que embruten o malgasten aigua i les que n’estalvien.
a) Activitats que embruten o malgasten aigua:
b) Activitats que estalvien aigua:
4. Indica si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F).
V L’aire i el vent són la mateixa cosa. El vent és l’aire quan està quiet. L’aire no el podem notar mai. Quan l’aire s’escalfa, té tendència a pujar. L’aire no ocupa espai i no pesa gens.
F
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 9
Nom:
Data:
1. Completa els espais buits amb les paraules següents. llanterna, naturals, energia, estrella, artificials a) La llum és una forma d’
.
b) Els cossos lluminosos que emeten llum pròpia des de fa milions d’anys s’anomenen cossos lluminosos . c) Els cossos lluminosos que emeten llum perquè els hem dissenyat amb aquesta finalitat s’anomenen cossos lluminosos
.
d) Una
és un cos lluminós natural.
e) Una
és un cos lluminós artificial.
2. Explica en què es diferencien els cossos transparents, opacs i translúcids.
3. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). a) Perquè la llum es reflecteixi, ha de rebotar en un cos opac. b) La llum no arriba darrere els cossos transparents i, per tant, hi veiem ombra. c) Quan la llum travessa l’aigua, perd velocitat i canvia de direcció. d) Els raigs ultraviolats són molt beneficiosos per a la pel.
4. Relaciona cada afirmació amb la paraula que correspon. Es mou més ràpid que el so. Perd força quan es mou. Si rebota, en diem eco. Es mou en línia recta.
• • • •
•
llum
•
so
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 9
Nom:
Data:
5. Fixa’t com sona una flauta i indica, en cada cas, de quina qualitat parlem.
so de la flauta
intensitat
to
timbre
La flauta sona molt estrident. La flauta sona molt fort. La flauta sona molt aguda.
6. Completa. a) La propietat del so que ens permet diferenciar els sons en forts i fluixos és b) La propietat del so que ens permet diferenciar els sons en aguts i greus és
. .
c) La propietat del so que ens permet diferenciar dos sons que tinguin la mateixa intensitat i to s’anomena
.
7. Quan parlem amb algú que està situat en un espai exterior i allunyat, li hem de parlar més fort que si parlem amb algú que és en un lloc tancat i proper. Saps per què? a) Li he de parlar més fort perquè el so es mou més lent quan fa fred. b) Li he de parlar més fort perquè el so perd força quan es mou i, a més, es dispersa pertot arreu si no pot rebotar en cap paret. c) Li he de parlar més fort perquè les ones reboten i hi ha eco. d) Li he de parlar més fort perquè, d’aquesta manera, tinc cura de la meva veu. La resposta correcta és la:
.
8. Explica què cal fer per no patir trastorns en la veu.
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 10
Nom:
Data:
1. Completa els espais buits amb les paraules següents. bronze, artificials, natural, vegetal, mineral, animal a) Els materials que fabriquem els humans s’anomenen materials b) El ferro és un material
perquè el trobem a la natura.
c) El cotó i el suro són materials naturals d’origen d) El
.
.
és un material artificial, perquè l’obtenim barrejant coure i estany.
e) El cuir i la seda són materials naturals d’origen f) El carbó i el petroli són materials naturals d’origen
. .
2. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). V Els cossos sòlids tenen forma pròpia. El ferro, el coure i el plàstic són cossos gasosos. Els cossos líquids tenen forma pròpia. L’aigua, l’alcohol i l’oli són cossos líquids. Els cossos sòlids tendeixen a ocupar tot l’espai possible. L’oxigen, el butà i l’hidrogen són cossos gasosos. La fusta i l’argent són cosso líquids. Els cossos gasosos tenen forma pròpia.
3. Com anomenem aquests materials? a) Els líquids que llisquen molt poc. viscosos aigualits b) Els sòlids que aguanten cops molt forts. fràgils resistents c) Els gasos que pugen cap al sostre. lleugers pesants d) Els sòlids que es poden ratllar amb l’ungla. tous
durs
F
QUÈ HEM APRÈS?
Nom:
UNITAT 10
Data:
4. Completa els espais buits amb les paraules mescla o dissolució. a) Si afegim sal a l’aigua i ho remenem, no podem distingir els dos materials; per això diem que la barreja és una
.
b) Si afegim oli a l’aigua i ho remenem, podem distingir els dos materials; per això diem que la barreja és una
.
c) Si afegim sorra a l’aigua i ho remenem, podem distingir els dos materials; per això diem que la barreja és una
.
d) Si afegim cafè a l’aigua i ho remenem, no podem distingir els dos materials; per això diem que la barreja és una
.
5. Ordena aquestes frases perquè el raonament tingui sentit i, després, torna-les a escriure. a) Ho remeno amb una cullera perquè el material es barregi amb l’aigua. b) Si puc diferenciar a ull nu l’aigua i el material, la barreja és una mescla. c) Afegeixo un material a un recipient amb aigua. d) Si no puc diferenciar a ull nu l’aigua i el material, la barreja és una dissolució. L’ordre correcte seria el següent: 1r ➞ 2n ➞ 3r ➞ 4t ➞ 6. Inventa’t una barreja de substàncies perquè en resulti una mescla, i una altra perquè en resulti una dissolució. mescla ➞ dissolució➞
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 10
Nom:
Data:
7. Digues en quin d’aquests recipients podem trobar un gas. hi ha gas bombona de butà llauna de refresc de cola ampolla d’oli esprai matamosques llauna d’olives pot de desodorant bombona d’oxigen ampolla de llet
8. Quin material faries servir en cada cas? a) Per edificar una casa: carbó
cera
argila
vidre
ferro
fusta
ceràmica
b) Per obtenir energia: carbó c) Per construir un llapis: seda
d) Per construir una teulada: seda
marbre
pissarra
carbó
marbre
e) Per tallar una escultura: silici
f) Per fabricar algunes parts d’un ordinador: ferro
silici
vidre
cera
seda
g) Per fer un vestit: vidre
no hi ha gas
QUÈ HEM APRÈS?
Nom:
UNITAT 11
Data:
1. Completa els espais buits amb les paraules següents. carbó, energia, calor, oxigen a) La calor és una forma d’
perquè pot produir canvis en els materials i en els éssers vius.
b) Perquè hi pugui haver foc calen tres elements: un combustible, molta calor i c) Obtenim calor cremant materials combustibles com la llenya, el
. , la gasolina o el gas
natural. d) Hi ha molts electrodomèstics que desprenen
: les estufes elèctriques, els forns elèctrics,
etc.
2. Per què, quan piquem un clau amb un martell, aquest s’escalfa?
3. Ordena aquestes temperatures de més baixa a més elevada. a) dia d’estiu a Catalunya: 35 graus (35 ºC) b) aigua bullint: 100 graus (100 ºC) c) aigua congelada: 0 graus (0 ºC) d) nit d’hivern a Catalunya: 2 graus (2 ºC) 1 2 3 4
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 11
Nom:
Data:
4. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). V
F
El termòmetre clínic serveix per mesurar el temps atmosfèric. El cos més calent dóna calor al cos més fred. S’arriba a l’equilibri tèrmic quan dos metalls es dilaten. El ferro és un bon conductor de la calor.
5. Completa: a) Quan un cos líquid s’escalfa pot passar a estat
, és a dir, es pot evaporar.
b) Quan un cos líquid es refreda pot passar a estat c) Quan un cos sòlid s’escalfa pot passar a estat
, és a dir, es pot solidificar. , és a dir, es pot fondre.
d) Quan un cos gasós es refreda pot passar a estat
, és a dir, es pot condensar.
6. Segur que alguna vegada has afegit aigua a la sopa perquè es refredés més ràpid. Quin d’aquests tres gots plens d’aigua t’aniria millor per refredar la sopa més ràpidament? Per què? 50 graus
10 graus
M’aniria millor el got que té l’aigua a
20 graus
graus, perquè
7. Completa l’esquema: es fon
sòlid
líquid
gas
QUÈ HEM APRÈS?
Nom:
UNITAT 12
Data:
1. Completa: a) Quan diem que un cotxe pesa 1.000 quilograms, en mesurem el
.
b) Quan diem que la part més llarga d’un full fa 30 centímetres, en mesurem la c) Quan diem que en una garrafa caben 5 litres, en mesurem la
.
d) Quan diem que són dos quarts de nou del vespre, mesurem
.
.
2. Quins instruments fem servir per mesurar el pes?
3. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). V El centímetre és una unitat de mesura de capacitat. Un rectangle no té gruix. Un full de paper no té amplada. La millor eina per mesurar la distància de Barcelona a París és una cinta mètrica. La millor eina per mesurar el gruix d’un clau és un peu de rei.
4. Ordena els objectes següents de més a menys capacitat: una piscina, un got, una olla, una cullera 1r: 2n: 3r: 4t:
F
QUÈ HEM APRÈS?
UNITAT 12
Data:
Nom:
5. Dibuixa les busques que falten perquè els rellotges indiquin les hores corresponents.
les nou en punt
dos quarts de vuit
tres quarts de tres
un quart de cinc
6. Col·loca els nombres que falten perquè els rellotges indiquin les hores corresponents:
10: dos quarts d’onze del matí
1 :30
18:
dos quarts de tres de la tarda les sis de la tarda
22: tres quarts d’onze de la nit
7. Col·loca cada mot en la columna corresponent. metre, recipient graduat, peu de rei, rellotge, bàscula, centilitre, segon, gram, minut, litre, roda mètrica, balança, la proveta, el calendari, el quilogram, el regle
el pes
la llargada, l’amplada i el gruix
la capacitat
el temps
QUÈ EN SABEM?
Nom:
UNITATS 1, 2, 3, 4
Data:
1. Escriu el nom i pinta de colors diferents els diversos aparells encarregats de les funcions vitals en els humans.
2. Completa les definicions dels aparells següents. a) L’aparell
permet que, a través dels
, l’oxigen arribi a la sang i doni energia
al cos. b) L’aparell
transforma els aliments perquè puguin passar a la sang.
c) L’aparell
distribueix per tot el cos, a través de la sang, les substàncies necessàries per
viure. d) L’aparell
elimina totes aquelles substàncies que el cos no necessita.
QUÈ EN SABEM?
UNITATS 5, 6, 7, 8
Nom:
Data:
1. Encercla les característiques que corresponguin a cada animal.
ovípar
herbívor
ovípar
herbívor
vivípar
carnívor
vivípar
carnívor
omnívor
omnívor
aquàtic
salvatge
aquàtic
salvatge
terrestre
domèstic
terrestre
domèstic
volador
de granja
volador
de granja
2. Relaciona. Sol • translació • rotació • atmosfera •
• 24 hores • estrella • capa formada per gasos • satèl·lit de la Terra
Terra •
• estacions
Lluna •
• planeta
QUÈ EN SABEM?
UNITATS 5, 6, 7, 8
Nom:
Data:
3. Escriu dos exemples per a cada estat de la matèria.
sòlid
líquid
gasós
4. Completa aquestes explicacions i, després, relaciona-les amb el dibuix corresponent:
Omple un pot de vidre amb cotó fluix o paper assecant humit. Posa-hi la de mongeta o de llentia.
•
•
Veuràs com, al cap d’uns dies, la llavor s’infla i la pell es trenca. Observa com en surt una molt petita.
•
•
•
•
•
•
Fixa’t que poc després comença a créixer una molt petita, i que en surten les primeres .
Quan la ja estigui ben desenvolupada i les primeres ja hagin crescut del tot, transplanta-la a un perquè continuï desenvolupant-se
QUÈ EN SABEM?
UNITATS 9, 10, 11, 12
Nom:
Data:
1. Respon. a) En què es diferencien els cossos transparents, translúcids i opacs?
b) Quines són les tres propietats que ens permeten distingir els sons?
c) Què es desplaça a més velocitat, el so o la llum?
d) Digues un exemple de cos lluminós natural i un altre d’artificial.
2. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). a) El cuir i la seda són materials d’origen natural. b) L’aigua és un material d’origen artificial. c) Els cossos sòlids no tenen forma pròpia. d) L’oli, la llet i l’aigua són cossos líquids. e) Els cossos gasosos ocupen tot l’espai possible. f) Si barregem sucre i aigua, el sucre es confon amb l’aigua. g) Si barregem oli i aigua, l’oli es confon amb l’aigua.
3. Relaciona cada objecte amb el tipus de material amb què està fet. regle de fusta •
• rellotge de plàstic
material natural ampolla de vidre •
• mànec de bronze
material artificial samarreta de cotó •
• camisa de seda
QUÈ EN SABEM?
UNITATS 9, 10, 11, 12
Nom:
Data:
4. Completa. a) Quan l’aigua s’escalfa pot passar a estat
, és a dir, es pot evaporar.
b) Quan l’aigua es refreda pot passar a estat
, és a dir, es pot solidificar.
c) Quan la mantega s’escalfa pot passar a estat
, és a dir, es pot fondre.
d) Quan el vapor d’aigua es refreda pot passar a estat
, és a dir, es pot condensar.
5. Completa. a) Una persona pesa uns 60
.
b) Dins un bric de llet sol haver-hi 1
de llet.
c) Entre Barcelona i Madrid hi ha uns 600
.
d) Per escalfar la llet dins el forn de microones, trigo uns 2 e) Aquest full de paper té una amplada d’uns 20 f) Un vol de Barcelona a París triga unes 2
6. Quines magnituds mesuren aquests instruments? a) balança b) regle c) rellotge d) recipient graduat e) calendari f) proveta g) peu de rei h) cronòmetre i) bàscula
. .
.