PROJECTE DE L’ÀNTIC EGIPTE
CURS 3r
Tutora : AMPARO SOLER CAMBRA
El territori egipci Fa 5.000 anys, al nord-est de l’Àfrica, a Egipte, va néixer una civilització sorprenent. L’antic egipte.: el NIL.
La vida d’aquest país on depèn del riu. Si el riu no hagués existit, el poble egipci mai no hauria construït ni palaus ni temples i no hauria els tresors.
El territori egipci
La vall del Nil •
El desert és la Terra roja i la vall del Nil la terra negra. Cada estiu el riu es desbordava durant 3 mesos, inundant tota la vall. La crescuda era fonamental per la supervivència del país.
El Nil, els primers habitants van instal·lar-se prop del riu per poder treballar les seves terres. Després, sota les ordres dels faraons, van construir ciutats i monuments També comerciaven a través del riu.
Dependència del Nil Inundació
Collita
Sega
El faraó El faraó era un rei tot poderós i considerat com un déu El seu poder era immens: cap d’estat, cap religiós i comandant de l’exèrcit. El faraó decidia la construcció dels temples. El títol de faraó es transmetia de pares a fills. La reina tenia el títol de Gran Esposa. Ramsés II, que va regnar 67 anys
Als presoners se’ls obligava a anar a l’exèrcit o a fer treballs forçats
La reina Hatseptsut, l’única faraona
El faraó
En l’acte de la coronació, el faraó rebia les insígnies de la reialesa: •Dos objectes encreuats al pit simbolitzaven la força: l’assot i el ceptre. ceptre •Al front hi duia una cobra femella amb el coll inflats per espantar l’enemic •La barbeta és postissa. •Al cap duia el nemes, nemes una peça de roba de ratlles blanques i blaves que li arribava a les espatlles. El faraó s’exercitava en l’ofici de les armes des de petit, practicant el tir amb arc o caçant lleons al desert. A vegades podia comandar els arquers i la infanteria en les batalles, dret sobre el carro.
Vestit i costums
Els egipcis vestien, es pentinaven i es maquillaven molt acuradament. Els dies de festa les dones es mostraven amb una gran elegància, amb llargs vestits de lli prisat i amb perruques amb trenes. Els homes s’untaven amb olis perfumats i es pintaven els ulls. També es posaven joies que els servien d’ornament i d’amulets. Anaven ben afaitats i duien una perruca curta. El tapall, lligat a la cintura, podia ser prisat o no, encreuat, curt o llarg segons les èpoques. Els dies de cada dia, les dones es posaven un vestit llarg i estret i els homes un tapall curt.
La casa •
•
• • • • • • •
Les cases dels camperols eren molt senzilles i formaven poblats. Les parets eren de maons de fang sec i les finestres les feien molt petites perquè no entrés la calor. Les cases dels rics eren grans i luxoses i estaven envoltades de jardins amb estanys, flors oloroses i vinyes emparrades. Al vespre prenien la fresca a fora, a la terrassa. Els criats eren els qui preparaven els menjars a la cuina. La il·luminació s’obtenia amb llums d’oli. A les cambres hi havia cofres per a guardar la roba. També hi havia un llit amb un reposacaps de fusta que feia de coixí. Els nens i els criats dormien sobre estores, a terra. Els nens tenien joguines de fusta, de metall, de llavors,... Les persones grans també jugaven, com s’ha vist en pintures i relleus. Tenien molts jocs de taula.
Els déus •
Els antics egipcis creien amb molts déus que per ells eren éssers superiors que garantien l’ordre del món, el benestar i totes les activitats humanes.
•
Els déus tenien aspectes molts variats; alguns adoptaven formes d’animals perquè els primers egipcis adoraven els animals.
•
Vivien en el més enllà i en la terra vivien en els temples.
•
Osiris era el déu dels morts i tenia cos de mòmia i pell verda. Prometia una vida nova d’ultratomba.
Els déus
Alguns déus d’Egipte: RA. És el déu del Sol. Osiris És el déu dels morts. Maat És la deessa de la justícia. Thot és el déu de la lluna i de la ciència, inventor de l'escriptura i del calendari. Per tant és el protector dels escribes. Hathor És la deessa de l’amor i de l’alegria, de la dansa i de la música. És l’esposa d’Horus i és representada com una vaca amb collar o també com una dona amb banyes de vaca que emmarquen una esfera solar.
Els déus
Anubis era el protector dels embalsamadors i el que vetllava pel repòs dels difunts i en garantia la conservació del seu cos gràcies a la momificació. El representaven generalment com un gran xacal negre, ajagut, fent de guardià de les tombes.
Horus es considerava l’avantpassat de tots els faraons ja que es creia que era l'únic i veritable rei d’Egipte després de vèncer al seu rival Seth.
Els temples • •
• •
• •
Els temples egipcis eren construccions gegantines on vivien els déus. A la cambra més secreta, on només hi podien entrar els faraons i els sacerdots de més alta categoria, un cofre protegia l’estàtua del déu.
Es donava culte als déus amb la finalitat que asseguressin l’ordre i l’harmonia del món. Cada matí, un sacerdot despertava l’estàtua del déu i la vestia. Després li cremava encens i li donava aliments com ofrena. Al vespre el preparaven per dormir. Els sacerdots que estaven al servei del temple eren un grup molt poderós i fins i tot s’havien enfrontat, alguna vegada, amb els faraons.
RAMSES ll • •
L’educació del príncep Ramsès II va néixer a finals del segle XIV aC. El seu pare, el faraó Sethi I li va ensenyar l’ofici militar. El va iniciar en les tàctiques militars, la caça i la pesca. A l’escola de palau, els mestres li van ensenyar també càlcul, música, geografia i escriptura.
•
Ramsès II, faraó En morir el seu pare el va succeir i va ser coronat faraó als 25 anys. Les terres, els homes i els animals del país li pertanyien. Al principi del seu regnat va desenvolupar diverses campanyes militars ja que volia recuperar els territoris que havia perdut, anteriorment, Egipte. Un cop signada la pau, Ramsès II va aixecar monuments per tot Egipte per demostrar la seva força. Va construir fins i tot la seva pròpia capital, Pi Ramsès, al nord d’Egipte i també va fer edificar el seu temple funerari, el Ramesseum, al centre del país. Al sud, a Núbia, va fer construir un conjunt de temples monumentals: Abu Simbel. Un déu viu Ramsès II volia ser adorat com un déu viu. Va manar decorar els monuments amb estàtues colossals. A Abu Simbel, hi ha una estàtua del faraó envoltat per divinitats.
• • • • • • •
Ramsés II i la seva esposa, Nefertari La seva vida familiar •
Ramsès II va tenir, com era costum, moltes dones i molts fills, fins a 100. • Amb la reina Nefertari, la seva esposa favorita, va tenir un fill, el que feia número tretze, i que després el va succeir amb el nom de Minepthan. • Ramsès II va regnar sobre Egipte durant 67 anys i a la seva mort, va ser enterrat a la vall dels Reis.
Supervivència i momificació •
•
Els egipcis creien en la supervivència de l’ànima, i per que el faraó pogués arribar al món dels déus es embalsamaven. El cos s’embalsamava de manera que quedés intacte. Setanta dies més tard s’embolicava amb tires de roba. Un cop momificat es posava en uns sarcòfags que encaixaven els uns dins dels altres. Finalment s’enterrava Vasos funeraris que contenien les vísceres del difunt. Es guardaven dins la tomba, al costat del sarcòfag.
Supervivència i momificació • • •
De primer el cos s’assecava amb , una mena de sal, i després s’omplia de substàncies aromàtiques i resina. Després s’embolicava amb fines tires de lli entre les que hi posaven amulets. Un cop la mòmia estava ja dins del sarcòfag, els sacerdots li posaven al costat el Llibre dels Morts, on hi havia les fórmules màgiques escrites en rotlles de papir, per ajudar el difunt quan es presentés davant el tribunal d’Osiris.
EGIPTE, EL PAÍS DELS DÉUS CRONOLOGIA Apareixen els Vers el 3.000 primers aC jeroglífics Els faraons fan Vers el 2.500 construir aC piràmides Regnat del jove 1352-1243 aC faraó Tutankamon 1.279-1213 aC 30 aC
El faraó Ramsés II regna a Egipte Mor Cleopatra, reina d’Egipte
Una mòmia per al més enllà • • • • • •
La mort no era la fi de tot per als egipcis. Després de la mort començava una nova vida al país dels déus. Però el cos del mort havia d’estar sempre ben conservat: s’havia de momificar. CAP EL MÓN DELS MORTS Els egipcis creien que el món dels morts era a l’esquerra del Nil, per on es pon el sol. Allí, els egipcis rics construïen les seves tombes. També era el lloc on transportaven amb vaixell els morts per momificar-los Després de netejar bé el mort, els embalsamadors li treien les vísceres: pulmons, intestins, estómac i cervell. El cor no el tocaven ja que creien que era on residia la intel·ligència i els sentiments
ELS ÒRGANS DE LA VIDA
EMBALSAMADORS
Una mòmia per al més enllà • •
ELS VASOS CANOPIS Els òrgans que treien es posaven en quatre atuells: els vasos canopis. Cada un tenia una tapa amb el cap d’un déu. Els vasos es guardaven dintre d’un cofre, prop del mort.
• •
EL NATRÓ(sal) Després es tapava el mort amb natró, una sal dessecant. 70 dies després, els embalsamadors omplien el cos de tela.
• •
L’EMBOLCALLAMENT Per embolicar el cos amb cintes de lli impregnades amb resina tardaven 15 dies. Entremig de les benes es posaven amulets per protegir el mort. Damunt del cor posaven un escarabat de pedra, símbol de vida.
Una mòmia per al més enllà • •
EL SARCÒFAG Posaven a la cara del mort una màscara que era el retrat de la persona. Després es ficava la mòmia en un sarcòfag, un taüt de fusta.
• •
EL SEGUICI FINS LA TOMBA La família i els amics del mort duien la mòmia fins la tomba. Els sacerdots resaven oracions. Uns criats duien els objectes que havien de posar a la tomba per poder gaudir d’una vida confortable al més enllà: aliments, mobles, objectes de neteja,...
Tombes •
•
Els faraons reposaven en tombes adients a la seva importància. A l’Imperi Antic es van construir enormes muntanyes de pedra al límits amb el desert i en zones allunyades de les inundacions: les piràmides. piràmides No era fàcil arribar a la cambra del faraó, on hi havia el sarcòfag envoltat d'enormes i valuosos tresors. Un laberint de passadissos en dificultava l’arribada.
Tombes •
Amb el temps la forma de les piràmides es va anar perfeccionant i les parets cada cop eren més llises i més altes.
•
La perfecció màxima es va assolir cap al 2250 aC a Gizeh, on es van construir les piràmides dels faraons Kheops, Kefren i Mikerinos. La de Kheops fa 146 m. D’alçada i van caldre més de dos milions de blocs de pedra
Tombes •
•
La tomba del jove rei Tutankamon es va descobrir l’any 1922 per l’anglès Howard Carter i estava intacta. Els tresors que acumulava eren tan extraordinaris que van caldre 10 anys per inventariar, transportar i restaurar-los, ja que sobrepassaven els 10.000 objectes de valor que atapeïen les quatre cambres de la tomba. Hi havia carros, llits, barques en miniatura, un tron, un matamosques,... El més valuós eren les 140 joies repartides entre les tires de lli de la mòmia i la meravellosa màscara funerària d’or massís que li cobria el cap.
Esquema de la Cambra funerària de Tutankamon
Cofre de Tutankamon xapat amb or i plata.
Tron amb incrustacions de pedres fines i pasta de vidre, també de Tutankamon.
Tombes • A Egipte es creia en la supervivència després de la mort, fet que va donar una gran importància als ritus i a les construccions funeràries. • Les primeres piràmides eren esglaonades; va ser després quan van adquirir la seva forma característica. Tot hi estava extremadament cuidat: la talla els blocs de pedra, l'orientació, les proporcions i la invulnerabilitat. • El conjunt funerari més espectacular es l'integrat per les piràmides de Keops, de 146,70 metres d'altura, Kefrèn, amb la famosa esfinx del faraó, Micerinos i sis més de petites, a més de temples funeraris com ara el de Gizeh, a onze quilòmetres del Caire.
Esquema d'una piràmide Compartim ents de descàrrega
La secció esquemàtica d'una piràmide ens permet conèixer la sèrie laberíntica d'escales, passadissos, Cambra del Entrada cambres i falsos corredors i, d'altra banda, rei comprovar que aquests recintes interiors tan complexos no són sinó una complicació del disseny de les mastabes, en els quals s'inspiren. La cambra del rei, amb uns quants pisos, i la de la reina, en un nivell inferior, tenien una accessibilitat molt difícil. Pou Cambra de la Cambra reina subterrània
Escriptura egĂpcia Jean-Francois Champollion (1790-1832
Pedra de Rosetta La pedra Rosetta està composta per tres parts: una en caràcters jeroglífics, una altra en egipci demòtic i la tercera en grec. Això va permetre al francès Champollion, a l'any 1.822, desxifrar per primera vegada l'escriptura jeroglífica. En aquest joc s’ha d'esbrinar la xifra, de l’1 al 10 (o fraccions en el nivell 3), representada per cada caràcter jeroglífic.
Escriptura jeroglífica Jeroglífica, emprada en inscripcions de monuments i decoració. Era un tipus d’escriptura sagrada, "escriptura de la paraula de déu" i es feia servir en sarcòfags, tombes, monuments i escultures i es representava amb gran detall. Tot i que algunes persones, a més dels escribes, la sabien llegir i escriure, l’escriptura jeroglífica era la més desconeguda i estava reservada a molt pocs.