REVISTA JORNADA POÈTICA SINÉS?TÈSIA

Recull dels poemes recitats a la Jornada Poètica i documentacions dels processos portats a terme a les aules.

INDEX 

Combinació dels poemes Escolteu aquest silenci d’en Joan Brossa i En busca de mis sentidos alienados d’en Miguel Herrero, interpretació i muntatge poema visual en viu a càrrec de 1rA.



Combinació dels poemes Veniu i La força dels teus ulls d’en Marc Freixas, interpretats amb expressió corporal Hipnotitzant a càrrec dels alumnes de 6è C.



Fragment del poema Salveu-me els ulls d’en Miquel Martí i Pol a càrrec de P3B



Poema basat en El llibre negre dels colors a càrrec de 3rA.



El silenci és... de Nona Carme a càrrec de 4t A.



Cançó Vestida de nit composada per Càstor Pérez Diz a càrrec de 2nB.



Poema de creació pròpia Silencis i sorolls de colors a càrrec de 1rB.



Poema de creació pròpia inspirat en el conte Així és el meu cor a càrrec de P4A.



Fragment del poema Si parlo dels teus ulls d’en Miquel Martí i Pol a càrrec de P3 A.



Poema de creació pròpia inspirat en el llibre El sisè sentit de Laia de Ahumada a càrrec de 4t B.



Bàlsam pel meu cor, poema de creació pròpia inspirat en el poema He après de la Isabel Ribera i Carné a càrrec de 5èB .



Poema inspirat en el llibre il·lustrat Mamà de Mariana Ruiz Johnson a càrrec de P4B.



En una cajita de fósforos de Mª Elena Walsh a càrrec de P5A.



Endreça de la Joana Raspall a càrrec de P5B.



Poema de creació pròpia inspirat en el llibre il·lustrat Un gran dia de nada de Beatrice Alemagna a càrrec de 3r B.



Poema de creació pròpia partint del poema Enseñarás a volar de Teresa de Calcuta a càrrec de 2nA.



Poema de creació pròpia Tu pequeño gran tesoro a càrrec de 5è A.



Nina de Miraguano de Pau Riba a càrrec de 6èA.



Llarg poema dedicat a Miquel Martí i Pol d’en Marc Freixas a càrrec de les mestres.



Saboreando el futuro con la esencia del pasado a càrrec de 6è B.

Joan Brossa A partir de la nostra

REALITAT a l’aula, hem

treballat el silenci i la no paraula. Amb l’ajuda de la figura de Joan Brossa, hem après que també es poden fer POEMES VISUALS. És a dir, SENSE PARAULES.

Parlem de les nostres pors i les deixem sortir mitjançant L’EXPRESSIÓ CORPORAL

Per finalment, TANCAR-LES dins d’una gàbia.

MOLT DIRÉ CALLANT AQUEST POEMA, QUE EL SILENCI S’EMPORTI LA PARAULA A LA PROFUNDITAT.

JOAN BROSSA En busca de mis sentidos alienados llegué de pronto a ver el ruido de los truenos y a palpar la etérea melodía de la luna.

Los acordes de jazz de un saxofón transformaron mi pupila en un caleidoscopio Todo queda en la mixtura de mis sentidos que oyen lo que huelen y miran lo que tocan porque otra vez, sin previo aviso, la vista, el tacto y el olfato, el gusto y el oído se fusionan en una explosión de sensaciones que perturba la coherencia de lo que llaman real.

Miguel Herrero Villavieja

Veniu Veniu a veure'm per entremig de la mirada.

Notareu que la paraula em surt dels ulls, i sabreu, amb gratitud, que acabarà a la boca per trobar una sortida digna.

I quan vingueu a rebre el poema que vol trobar-vos per plaer, entendreu que tot això que escric és per portar la vostra tendresa enganxada amb cada vers, i també a cada veu que us vol tenir amb amor.

Marc Freixas

POESIA

ART

CIÈNCIA

La força dels teus ulls És en els ulls sense veure-hi on trepitges fort al tendre rostre de l'amic fidel, que et porta, et guia en el passeig més íntim i sincer cap a llocs imaginaris plens de tota tu.

La màgia necessària reviu la teva vida de tendresa i el cor agraeix aquest esforç...

La força dels teus ulls que sense veure-hi regalen imatges d'esperança a tots els que encara avui no tenen una boca per menjar ni per somriure.

Marc Freixas

Assaborint els colors dels sentits Fem una aproximació a la sinestèsia a través dels colors

i

els

diferents

sentits.

Treballem sobre el nostre retrat.

De quin color t’agradaria veure les coses Blau, com la platja i les onades?

De quin color t’agradaria olorar les coses? Groc perquè el sol fa olor de groc.

De quin color t’agraden les paraules?

Vermelles

com “mama” i “beso” De quin color t’agrada la música? Groga, perquè es

la

música

que

fa

dormir als “bebes”.

P-3 B

Salveu-me els ulls Salveu-me els ulls, Quan ja no em quedi res.

Salveu-me la mirada, Que no es perdi.

Pel ulls conec, i estimo, i crec, i sé, i puc sentir, i tocar, i escriure, i créixer, fins a l’altura màgica del gest.

Pels ulls puc sortir en fora, i beure llum.

Salveu-me els ulls Quan ja no em quedi res.

Miquel Martí i Pol

El conte amb textures

En Tomàs no pot veure els colors.

Per a ell representen milers d’olors, de sabors, de sons i d’emocions

El llibre negre dels colors Segons Tomàs, el color groc té gust a mostassa, però és suau com les plomes dels pollets.

El vermell és àcid com la maduixa i dolç com la síndria, però fa mal quan treu el cap per la rascada del seu genoll.

El color cafè cruix sota els seus peus quan les fulles són seques. Unes vegades fa olor de xocolata i unes altres vegades fa molta pudor.

Diu en Tomàs que el blau és el color del cel quan el sol li escalfa el seu cap.

En canvi, el cel es torna de color blanc si els núvols decideixen tapar-lo i comença a ploure.

Però si el sol treu el cap per veure caure l’aigua, tots els colors surten a pintar un arc de sant Martí.

Per a en Tomàs, si no fa sol l’aigua no és gran cosa, no té color, ni gust, ni olor.

Ell diu que el color verd fa olor de gespa acabada de tallar i té gust de gelat de llimona.

I el negre és el rei dels colors. És suau com la seda quan la seva mare l’abraça i l’acarona amb els seus cabells.

A en Tomàs li agraden tots els colors, perquè els sent, els olora, els toca i els assaboreix.

Menena Cottin

SI LEN CI

El silenci és…

Saps què...el silenci plora?

Saps què...el silenci canta? i que a voltes, de tendresa, és un bes lleu a la galta?

Saps què ... el silenci angoixa?

Saps què... el silenci calma? i què, amb certa freqüència, ens sedueix i ens enganya?

Saps què... el silenci fereix?

Saps què... el silenci mata? i saps què ens encén el pit amb punyent fibló de ràbia?

Saps què... el silenci rosega?

Saps que... el silenci aflama? i saps què és un foll desig que no coneix cap muralla? És un bressol sense infant és una font que no raja, és la fi d'un llarg camí i és... abocar-se a l'alba.

No el bressolis quan fereix, abraça't a ell quan calma i amb serenor decideix quan rosega, quan aflama.

I si veus que, amb dolcesa, vol seduir-te i t'enganya, no et neguitegis, no dubtis, no li facis cas, DECANTA'L.

Fragment d’un poema de Nona Carme

Experimentem les sensacions del mar “El mar es un antiguo lenguaje que ya no alcanzo a descifrar.”

Jorge Luis Borges

El poema ens parla d’una havanera...

Què és una havanera?

Busquem al diccionari el seu significat…

Uns músics en ho expliquen i ens toquen en directe.

Vestida de nit Pinto les notes d'una havanera blava com l'aigua d'un mar antic.

Blanca d'escuma, dolça com l'aire, gris de gavines, daurada d'imatges, vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules, que omplin els versos sense neguit.

Els pins m'abracen, sento com callen, el vent s'emporta tot l'horitzó.

Si pogués fer-me escata i amagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, d'aquest món d'enyorança, amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom Si pogués enfilar-me a l'onada més alta i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyella totes les cales i amb petxines fer-lis un bressol

Pintem poesia Sovint relacionem paraules amb imatges i, segurament, algun cop

hem tancat els ulls mentre escoltem música i hem deixat volar la nostra imaginació. Ara bé, ho hem provat amb un poema?

Hem tancat els ulls, hem escoltat el nostre poema i hem posat sobre el

paper allò que ha aparegut en el nostre cap

Silencis i sorolls de colors LA BALDUFA DE LA NIT BALLA SOBRE LA LLUM DE LA LLUNA QUE HA TROBAT UN LLOC BEN EIXERIT ON FER SILENCIS DE MEL I ESCUMA.

APAGADA LA NIT S’ESCOLTA LA CRIDA DE LES PRIMERES LLUMS ESCAPANT I FUGINT A CADA VOLTA.

SURT EL SOL ENÈRGIC I ANIMAT FENT SOROLLS VERMELLS I DE COLOR GRANA ESCALFANT LES OMBRES QUE HAN BUSCAT UN RACONET ON NO PASSAR GANA.

POSEM COLOR A LES EMOCIONS Els colors tenen poders màgics. Transformen percepcions en accions reals. Poden despertar-nos moltes emocions: alegria, tristesa, por, ràbia… Hem viatjat pel món dels colors i les emocions a través del conte “Així és el meu cor”.

“Les vivències emocionals són el motor de la nostra vida i de les nostres relacions i, en conseqüència, també ho haurien de ser a l'educació. En aquest sentit, educar emocionalment significa impulsar el creixement emocional dels infants, afavorir el seu desenvolupament integral com a persones.”

Silvia Palou (2004)

AIXÍ ÉS EL MEU COR QUAN ESTIC CONTENT SOC DOLÇ COM UN CARAMEL, I EL MEU COR SEMBLA UN ESTEL BRILLANT DALT DEL CEL. PERÒ SI ESTIC ENFADAT EL MEU COR RONDINA, SEMBLA QUE ESTÀ A PUNT D’EXPLOTAR COM UN GLOBUS MOLT INFLAT. EL COR EM BATEGA DE PRESSA, TOT ÉS A LES FOSQUES, OMBRES I SOROLL PER TOT ARREU, NOMÉS VEIG FANTASMES I MONSTRES!

UN ELEFANT GEGANT ES COLA AL MEU COR, QUAN SENTO MOLTA TRISTOR, OCUPA TANT DE LLOC QUE LES LLÀGRIMES CAUEN A POC A POC. SI PENSO EN COSES BONIQUES MARXA LA TRISTOR, ÉS COM SI ARRIBÉS EL SOL AL MEU COR I BROTESSIN PLANTES I FLORS. I EL VOSTRE COR, COM ÉS??

Adaptació de l’àlbum il·lustrat “Així és el meu cor”

SI PARLO DELS TEUS ULLS Si parlo dels teus ulls em fa ressò.

Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fa ressò.

Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fa ressò.

Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fa ressò.

Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Adaptació de “Si parlo dels teus ulls” Miquel Martí i Pol

Ens deixem emportar per la mĂşsica, els colors, els sabors, les sensacions, ...

Algun cop he sentit coses dins meu que costen d’explicar.

A tu també et passa?

Si és així, ja deus saber de que et parlo. Ens podem entendre sense paraules, però sovint ens cal posar-ne per explicar el que sentim. És el que farem ara, posarem paraules aquell sentit que ens ajuda a sentir amb tot el cos el que passa per dins nostre.

Quan tu em parles malament M’atrapes a l’hivern.

Em dones un petó I saps que em transmets emoció.

La foscor de l’hivern Una teulada immensa que ocupa el cel Em sento sol, agarrotat, Necessito ajuda, estic atrapat

Dolç com una flor, A vegades petit, Assaboreixo el seu sentit.

D’altres ben grans, Sonen a l’alçada d’un gegant.

Penso en desgràcies Que em poden passar Busco un refugi on poder-me amagar

Les abraçades que pressionen són una habitació segura Quan el meu cor es troba sense cabuda.

Insults contra les parets Ataquen com si fossin ben certs

La ràbia no em deixa pensar Dins una gàbia, no puc actuar.

Si tu em faltes el respecte És com si el món paralitzes el meu efecte

Paraules reconfortants Fletxes de rialles penetrants.

Ulls rius de llàgrimes persones sense ànima.

Sentir el batec d’una roca La respiració d’una onada i la veu del vent...

S’ha fet fosc Si no fos per la lluna Estaria sol.

Descobrir que estimo i que m’estimen

Sento calidesa interior Que em guia com un far perquè no em perdi; Que em diu que allò que faig està ben fet; Que em fa sentir que jo, les altres persones, els animals, els arbres, la terra, la lluna... tot, tot està relacionat i és on ha de ser, al seu lloc, en pau... HO HEU SENTIT???

Creació pròpia 4tB

El sisè “M’ajuda a sentir amb tot el cos el que passa per dins meu”

Al llarg d’aquests dies hem anat veient què és la sinestèsia a través de lectures,

vídeos i activitats d’experimentació.

Hem descobert que hi ha un tipus de sinestèsia que s’anomena “Tacte-Mirall”: persones que tenen una empatia extrema, senten allò que sent l’altre en el seu propi cos. A partir d’això, parlem de l’empatia, de les relacions i de la importància de cuidar-nos.

Llegim el poema He après de la Isabel Ribera i parlem: hi ha moments en què necessitem, per diverses raons, el suport d’alguna altra persona. El consol que es dóna en algunes relacions ens ajuda a aconseguir més benestar, d’alguna manera ens treu un pes que ens fa sentir millors, ens alleugera emocionalment i ens fa veure les coses d’una altra manera. Això, ens va portar a engegar una conversa sobre relacions que són bàlsam per a nosaltres i ens va sorgir el repte d’escriure’n un poema.

Bàlsam pel meu cor M'has ensenyat a escoltar-te, a veure el món assaborint els colors, a viure sense l'aspra por.

La tristesa m'ajudes a deixar d'olorar en mirar-te em fas somiar, ballar, cantar...

Els teus petons són bàlsam pel meu cor.

Em sento unida a tu com una pluja d’amor.

Connectem amb la dolça mirada com si totes les paraules fossin oblidades.

El teu càlid olor de bosc calma la rasposa ràbia del meu fons.

Amb el teu silenciós cos em cuides com un tresor.

M’acompanyes de la mà i oloro el moviment del mar.

La teva acollidora abraçada deixa sense alè la meva ànima amagada.

Quan tu em mires sento el batec del teu cor, com un tarda que amansa la calor.

Amb tu, he après que hi ha relacions que són bàlsam.

Viatgers i viatgeres del temps (poema de creació pròpia)

Tu pots confiar, jo puc confiar amb la teva amorosa veu ens podem retrobar.

MARE LA MARE

ÉS TANTES COSES... ÉS UNA CASA RODONA, RONDINAIRE I RECONFORTANT. ÉS UN CENTRE FELIÇ,

SEGUR I RADIANT.

EM VA DUR AL MÓN, PETIT I TOT NU. SEMPRE EM NODREIX AMB ALLÒ MÉS PUR. ELS OCELLS CANTEN QUAN ESTÀ CONTENTA. I QUAN S’ENFADA

LA MARE ÉS TEMPESTA.

TEIXEIX CANTS, CONTES, CASTELLS A L’ARENA ELS ESTELS I EL SOL I LA LLUNA PLENA. ÉS COM UN RIU

SI UN FILL ES PERD. I QUAN EL TROBA, ÉS EL BOSC MÉS VERD. LA MARE ÉS TANTES COSES...

AMAGA

UNIVERSOS.

P4B “

Extret del àlbum il·lustrat “ MAMA” de Mariana Ruiz Johnson”

VINCLE Retrat “La meva mare”

CASA

“ Una mare? Uff...és una persona, fa moltes coses...i la mama per mi és feliç. Fa les coses d’una mama, explica contes, treballa...bueno, els pares també treballen” Bet, 5 anys

“El cor d’una mare no és només un múscul que

batega sense parar. És un lloc extraordinari on passen coses extraordinàries. El cor d’una mare està lligat al cor de cada fill per un fil molt prim, gairebé invisible”

AMOR

interrelació dels sentits

o la

SinÉs?tèsia

UN APRENENTATGE SENSE EMOCIONS S’ OBLIDA PERÒ UN APRENENTATGE AMB EMOCIONS S’ INTEGRA

EN UNA CAJITA DE FÓSFOROS

En una cajita de fósforos

“Basura”, dirán, “cachivaches,

se pueden guardar muchas cosas.

no sé por qué juntan todo esto”.

Un rayo de sol, por ejemplo, (pero hay que encerrarlo muy rápido, si no, se lo come la sombra).

Un poco de copo de nieve, quizá una moneda de luna, botones del traje del viento, y mucho, muchísimo más.

Les voy a contar un secreto: En una cajita de fósforos yo tengo guardada una lágrima, y nadie, por suerte la ve,

No importa, que ustedes y yo

igual seguiremos guardando palitos, pelusas, botones, tachuelas, virutas de lápiz, carozos, tapitas, papeles, piolín, carreteles, trapitos,

hilachas, cascotes y bichos.

En una cajita de fósforos se pueden guardar muchas cosas.

Las cosas no tienen mamá.

Es claro que ya no me sirve, Es cierto que está muy gastada.

Lo sé, pero qué voy a hacer, tirarla me da mucha lástima, Tal vez las personas mayores no entiendan jamás de tesoros.

MARIA ELENA WALSH

ENDREÇA PUJARÉ AL CEL BLAU A COLLIR PARAULES PER UNA ESCALETA TALLADA EN EL VENT. ÉS, CADA GRAÓ, UNA MANYOC DE BOIRA; A CADA REPLÀ HI BRILLA UNA ESTEL. ELS CANTS DELS OCELLS HI FAN DE BARANA; AROMES DE FLORS HI POSEN DOSSER. ESPREU-ME A BAIX: TORNARÉ AMB LES MANS CURULLES DE SOMNIS, I US ELS DONARÉ.

JOANA RASPALL

PINTURA SINESTÈSICA

C treballant ARTÍSTICAMENT

involucrant diferents SENTITS

EN ESE GRAN DÍA DE NADA

Las gotas golpeaban mi espalda, como piedras de color esmeralda. me sentía como un árbol perdido, adentrado en el mundo del olvido.

En ese gran día de nada, vi caracoles gigantes, que explicaban secretos muy interesantes. me atreví a tocarles sus preciosas antenas, y eran blanditas como las magdalenas.

A lo largo de todo ese camino descubro colores, olores, sonidos, que despiertan todos mis sentidos y me hacen recordar a mi abuelo querido.

En ese gran día de nada, la tierra se puso a brillar, tesoros luminosos que parecían saltar, granos, granitos, semillas, raíces y bayas, destacaban en mis manos, como la arena en la playa.

En ese momento algo me deslumbró, eran preciosos y brillantes rayos de sol. caían del cielo cual estrellas fugaces y mi corazón latió como nunca antes.

Entonces decidí trepar a un árbol y mirar a lo lejos.

Respirar el aire e hinchar los pulmones.

Beberme la lluvia como un animal.

Observar los insectos desconocidos y hablar con un pájaro, Chapotear en un charco y salpicarlo todo.

Recoger piedras lisas y transparentes y mirar el mundo que brillaba a través.

Descubrir los olores de la naturaleza que nos rodea.

Escuchar los colores de las plantas y los animales.

Adaptació del llibre “Un gran día de Nada” de Beatrice Alemagna. 3rB

ENSENYARÀS A VOLAR

“Sento el blanc de la neu recordant al meu germà esquiant” Rubén.

“Sento el vermell de les estones quan jugo amb el meu germà” Fernando.

“Oloro la companyia del meu pare quan faig construccions de lego”Marco.

“Sento el vermell de l’amor quan la meva mare està amb mi” Ariadna.

“Amb la meva mare toco el blau del cel” Paula.

“El joc de l’oca tenia gust a victòria quan la meva àvia jugava amb mi” Eire.

“Sento l’alegria groga de la meva família” Biel.

“Sento un cor de colors quan els meus pares m’abracen” Clàudia.

“Sento que la meva germana fa olor a rock and roll” Elsa.

“Escolto les flors quan jugo amb la meva àvia” Norah.

“Sento el rosa al veure als meus pares caminant quan estan contents” Jake.

“Sento el taronja del camí a la plaça veient al meu pare caminar” Dani.

“Sento el vermell quan el meu germà s’enfada” Telma.

“Sento el verd de les tardes en patinet amb la meva família” Hugo.

“Oloro les notes musicals al voltant del meu germà” Yerai.

“Toco el gol de la victòria dedicat als meus avis” Jan. “Oloro el vermell de la pizza quan cuino amb la meva mare” Maty.

“Sento el color morat en els dibuixos compartits amb la meva mare” Dúnia.

“Sento el vermell en el record de la meva família” Carol.

“Penso en blau quan jugo en el papa” Sergi.

“El vermell de les notes musicals fan bellugar-se als meus germans” Bruno.

“Escolto colors quan estic amb la meva família a la muntanya” Alex.

“Sento les tardes blaves quan de petit jugava amb la meva mare” Dárek.

“Oloro el verd del parc quan jugo amb la meva germana” Desireé.

SinEs?tèsia

Taller dels sentits.

Què és la sinestèsia?

Música i art.

Expressem amb el cos!

Treballem la rima, els sentits, i l’escriptura a partir de la sinestèsia.

ELS TRESORS DE LA VIDA A partir del nom de la classe, Els tresors de la vida, vam veure que no tenia un significat únic, sinó que depenia de cada persona, arribant a la conclusió que nosaltres, com a persones, som essencials per a algú, per a la nostra família.

Per tant, hem volgut crear un poema dedicat a les nostres famílies per agrair tot l’amor que rebem de les nostres mares i els nostres pares, perquè elles i ells són el nostre TRESOR.

TU PEQUEÑO GRAN TESORO Para ti soy importante, tú que me quieres me entiendes.

Cuando me haces cosquillas exploto de alegría, y piensas que soy el brillo de tu vida.

El amor que os ofrezco es ardiente como el fuego.

Siempre estas a mi lado cada vez que me enfado.

Si estoy triste me abrazas y con tu calor me atrapas.

Si me caigo tú estás para levantarme y siempre dispuesta a ayudarme.

Tus palabras me calman los temores de la noche en la cama.

Contigo me siento más fuerte que suerte la mía de tenerte.

Vivir a vuestro lado es un sueño hecho regalo, con mi alegría os brindo cada día dándoos las gracias por darme la vida.

Procura mantindre algun desig incomplert i sempre purs els orificis del cor: ulls, boca, nas i orelles i estigues contenta.

A partir d’aquest poema cantat de Pau Riba hem parlat del creixement personal, de l’estima , de l’autoestima, i de fer-se gran sense perdre la il·lusió.

La poesia ens ha permés veure el món a través d’altres colors, sentir-lo amb un tacte diferent i olorar-lo amb altra fragància, per intentar arribar directament al cor.

I després… Silenci.

Nina de Miraguano La Maria s'adorm, i a fora el vent l'abraçola.

'Rum, rum' entre les branques una remor com de mar.

La Maria s'adorm i desitjos i encanteris amagats a la panxa d'una nina li bressolen la son.

Que el llit es converteixi en un mar esbarriat i els llençols en veles de paper d'arròs i se t'endugui un aeri oceà de peixos alats i llagostes d'ales d'aigua i que després, sentint el vertigen de ser gota d'aigua freda de pluja caiguis i et facis amiga dels calabotins i us passeu el que queda de nit xarrant i mirant les estrelles des de sota l'aigua.

Que no et facis vella sense fer-te gran que no et facis gran sense créixer, que no perdis la inèrcia del somriure, que no oblidis la urgència del moment, que sentis que formes part d'una tribu.

Que no et senti dir mai: "sí, sóc aquesta mandrosa acumulació d'errors", i que entenguis que estimar és estimar involuntàriament, imperfectament, inevitablement i que si t'enamores d'algú t'entrebanquis contínuament pel seu nom i que et digui: "t'estimo, però no ho sé escriure" que no siguis com tota aquesta gent que fa la veu trista per telèfon que si plores notis que el torrent de llàgrimes et neteja Que arribi l'hivern a la primera de la vida i que recordis que tots parim pels ulls que la gent és i s'és el que s'és qui et fan ser com s'és.

Que la memòria no et sigui massa fràgil i et sàpiga donar contínuament a llum i que estimis i et deixis estimar que sovint és la lliçó més difícil d'aprendre i després, silenci.

Sigues només un infant que fa escarbots mantigues la teva innocència lluny de l'abast dels adults i que no et venguis mai per una droga de tranquil·litat per una punyalada amable per una tendra esgarrapada als llavis i no siguis mai per ningú i que ningú sigui per tu.

Procura mantindre algun desig incomplert i sempre purs els orificis del cor: ulls, boca, nas i orelles i estigues contenta.

SABOREANDO EL FUTURO CON LA ESENCIA DELPASADO

9 Jornadas Poéticas a tu lado.

Sinestesia en el recuerdo, conexión con el pasado.

Palabras frescas, olor dulce del público aquí sentado.

Nuestro poema os dejamos, sinestesia en el recuerdo, esencia de nuestro pasado.

Alteraba sentimientos nuestra Jornada primogénita.

Cosquilleo e ilusión, el canon del violín al corazón.

Confusión con el Ramón, ¿era él nuestro poeta Miquel Martí i Pol? “Fideus a la cassola” Nuestro primer poema.

Saboreamos la vergüenza y los nervios por primera vez.

Jornada Poética de la mano de la Elionor

Recuerdos de infantil, sentimientos de cuando nos quedamos en el cole a dormir.

Temores, contradicciones, energía en estado puro.

Objetivo de aquella noche: Ver las constelaciones y los planetas ¿Qué siente una estrella?

Alegría, tristeza, melancolía ¿Qué sentimos los niños?

Sorpresa, amor, Ilusión

Nuestras emociones convertidas en renglones.

En miradas, en temores, en colores que se escapan.

Conexión con el pasado “Xarxa-entramat” Uno a uno, mano a mano nos enredamos con alegría para escucharnos.

Una red que nos conecta, nos acoge y nos enseña.

Trabajando en equipo.

Conectados, conectados, NOS CONECTAMOS

“Les dones” Poema que recitamos por las calles de Barberà.

Poema por la igualdad.

Juana de Arco (VALOR) Frida Khalo (IMAGINACIÓN)

Victor Catalá (SECRETO) Gloria Fuertes (ALEGRÍA) Lottie Dood (DEPORTISTA) Mujeres todas ellas luchadoras, sensibles, creativas, dulces, científicas, comprometidas!!!

Las que fueron, las que están, las que vendrán.

El tercer 19 de un año color intenso, 2018.

La penúltima jornada de ya crecidos muchachos que por el futuro, tocan los miedos.

Jornada Poética cinematográfica.

Poema creado por la joven poesía.

Recitando la historia de un viajero corazón, que sin rumbo navegaba con el latir de su alma melancolía dulce al recordarte “Petit Cor”

Pasado, presente, futuro Todo forma nuestra esencia.

Pasado, presente, futuro Todo queda conectado.

GRACIAS QUERIDO PÚBLICO POR CAMINAR SIEMPRE A NUESTRO LADO.