1
© 2021 OAM Junta Local Fallera de Torrent. Edita: Ajuntament de Torrent OAM Junta Local Fallera de Torrent Alcalde de Torrent: Jesús Ros i Piles Coordinaciò: OAM Junta Local Fallera de Torrent Portada: Amparo Requena i Serrano Disseny i maquetació: Andrea Linares Fem Marketing Valencia Impressió i gestió publicitària: OAM Junta Local Fallera de Torrent
I CERTAMEN DE MICRORELATS En llengua valenciana
MODALITAT INFANTIL
SOMNIA EN SER UNA GRAN VIOLINISTA Somnia en ser una gran violinista. Estem parlant d’Empar, una ninot de falla a la qual el seu pare, l’artista faller, li deia que havia de tocar el piano. Ella no volia, per això, cada nit canviava el seu piano per un violí de fusta. L’artista, en assabentar-se cada matí del succeït, li va advertir que si ho tornava a fer es quedaria sense estar en la seua falla. Però Empar no es rendiria. Anava a aconseguir que el seu pare li deixara tocar el seu instrument desitjat. Ella pensava que si el foc l’havia de cremar que fora fent el que més amava. Finalment, després d’escoltar-la l’artista li va convertir en una gran violinista i Empar va ser molt feliç per sempre. Cada u és cada u, l’artista era l’artista, Empar era Empar, tots som com som i ningú pot canviar-ho. Ningú pot canviar la forma de ser d’altra persona.
Adriana Martínez Lizondo Falla de la Plaça
9
NO DEIXES DE SOMNIAR Somnia en ser una gran violinista, Clara és una xiqueta de 10 anys, des de que tenia 4 anyets volia tocar el violí, però a ningú de la seua família li agradava la música, de fet pensaven que era una perduda de temps. Clara es quedava en el menjador cada dia, quan anava a dinar amb els seus amics veien un corredor que els cridava molt l’atenció. Un dia decidiren anar a mirar el que hi havia al final d’eixe corredor. Hi havia una sala que estava plena de tota classe d’instruments musicals. Cadascú agafà un instrument, Clara agafà el violí. Assajaren moltíssim i amb el permís del director varen fer un concert, Clara es va lluir amb el violí, a partir d’aquell dia els seus pares la recolzaren i es va convertir en una violinista famosa.
Lucia Mora Santandreu Falla Sedavi
10
EL VIOLINISTA AMAGAT Somia en ser un gran violinista Robert era un xiquet rialler, feliç i sobretot creatiu, sempre tenia un projecte en el cap que acabava elaborant, és un xiquet fantàstic. Un dia qualsevol em va demanar un violí, jo vaig comprarse’l, mai l’havia utilitzat. Però, 5 mesos desprès quan tornava a casa, vaig sentir el fi so d’un violí tocant música de grans artistes com Bach, Beethoven, Mozart.... Em quedí 1 hora escoltant com el meu fill era un violinista excel·lent l’altura de qualsevol altre. Entrí a casa secant-me les llàgrimes i vaig parlar, em va dir que duia tocant des que se’l vaig comprar. Des de eixe dia em despertava amb obres de Bizet, Rigoletto, al so d’un suau instrument dut pels àngels. I mira’l ara en Berlín donant l’últim concert de la seua carrera davant de 1200 espectadors.
Javier Arenas Villar Falla Cami Reial
11
Somia en ser una gran violinista, eixes paraules es repeteixen en el cap del millor director del món. Tot això va començar fa unes setmanes; el gran director i violinista, anomenat Guillem Del Val, va fer unes audicions per reclutar violinistes per a la seua orquestra. El primer candidat no va ser un gran expert, així és que no era l’ indicat. Guillem va cridar al seu representant, ell li va dir que tenia una xiqueta que va nàixer sense el sentit de la vista però això no li va parar, per a ser la millor. Al següent dia Guillem es va alçar molt prompte per a preparar-se per a les audicions. Quan va entrar al saló d’actes, la melodia que eixia d’aquell violí, ni ell mateix podria mai interpretar-la amb tanta maestria. Eixes mans eren de Lucía, una xiqueta de dotze anys que somia en ser una gran violinista.
Leire Villar Martínez Falla Camí Reial
12
Somniava en ser una gran violinista, quan va tindre un violí molt especial. Tot va començar un dia normal i corrent, quan DJ estava veient fotos antigues de quan l’adoptaren. Amb tan sols 14 anys va decidir anar-se’n de casa perquè estava indignada. Quan estava disposada a anar-se’n per la porta va veure una foto seua amb els seus pares i li van vindre un muntó de records, i es replantejà quedar-se. Però, de sobte, es va tornar en la foto de la seua adopció i al final va decidir anar-se’n. Quan escapava va anar a creuar una carretera, no es va donar compte que anava a creuar un cotxe, però, de sobte, un home misteriós es va interposar i va aconseguir salvar-la. L’home va morir i DJ es va posar a investigar i resultà ser... Son pare! I es va assabentar que li deixà una herència... Lucia Marsilla Rubio Falla San Valeriano
13
MODALITAT MAJOR
Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte. I així és, perquè al llarg de la vida se’ns posa a prova. Cal triar entre opcions que no sempre ens agraden o les més favorables. S’ha de prendre decisions que no afavoreixen a tots, però simplement el fet de prendre-les ja suposa una decisió de risc; si és a nivell personal i la jugada ix malament et penediràs de no haver triat l’altra opció i si al contrari, ix bé, penses “la meua intuició no falla”, però… si és una decisió de la qual depén un grup, qui la decideix ha de prendre cartes en l’assumpte, perquè ha d’assumir una decisió que potser no siga de l’agrat de tots, però ell o ella pensa que és la correcta. La veritat és que no és fàcil, jugar eixa partida quan representes un col·lectiu i la gent no mostra empatia...
Inma Martinez Avellán Falla Àngel del Alcázar 16
Abans o després cal prendre cartes en l´assumpte. Una frase. Un sentimient. Una premonició. Música, Flama, Pólvora, Monuments, part fonamental del que vam ser, som i serem. Simfonia de masclets: emoció d´adults, rialla de menuts; tornarà a inundar els nostres carrers junt amb la nostra alegria. Falleres majors: també tornarà la vostra (i nostra) emoció al cantó de l´església de l´Assumpció. Perquè ara és moment de reviscolar i no oblidar l´esperit d´aquells fallers que van lluitar per tornar les falles a Torrent després de la Tombà del 57. Treballem per recuperar les nostres tradicions. Lluitem per salvar les nostres falles. Preguem per tornar a viure amb devoció la setmana fallera. Ara, és el moment. Estic segura, ara més que mai.
Sara Aparicio Contreras Falla Àngel del Alcázar 17
“Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte” Eixa advertència no deixava de ressonar al seu cap. Sabia que no havia sigut una bona decisió entrar en aquell local, menys encara acceptar jugar eixa partida. Les cartes ja estaven damunt de la taula, cadascú havia agafat les seues, faltava ella. De primeres, semblava un joc inofensiu. Almenys, ho semblava. Va omplir els seus pulmons en l’aire ple de fum d’aquell local, intentant que alguna escletxa d’oxigen la omplira de valor. Va agafar les seues cartes i, en veure-les, va respirar tranquil·la. “Tranquil·la, aquesta nit eixiràs en vida d’ací”. El que ignorava és que no només afectava la seua jugada, sinó que la seua supervivència depenia de les cartes que hagueren tret els altres 5 jugadors. Era una xica jove, inexperta i havia sigut enganyada. Era la primera vegada que jugava, i pel que sembla, l’última.
Celeste Herraiz Falla Antoni Pardo
18
Abans o després cal pendre cartes en l’assumpte, i trobar el següent pas. Abans i després, els dos ho sabien. Ell havia passat el dia caminant. Tot havia acabat, no podia fer més que moure’s sense direcció, sense pensar. Després de quilòmetres, ressonà el clauer amb força i va obrir la porta. Es gità i passà les hores mirant el sostre, més blanc que mai… Ella no podia deixar de somriure, hui tot començava junts. Feia minuts havien tingut el primer bes i havia sigut perfecte. Pujà les escales ràpidament, arribà fins a la terrassa i passà les hores mirant el cel, amb més llum que mai... La mateixa parella, en dos moments diferents. Ell després, ella abans. En despertar, els dos somreien, ell irònicament; ella, involuntàriament. La carta ja estava voltejada, i hi havia omplit dos ments d’un destí oposat. Ficaren el mateix peu a terra i donaren un pas endavant.
Ernest Ruiz Cotillas Falla Antoni Pardo
19
AUTOBÚS Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte. Cada vegada la fondària del problema se’n fa més profunda. Desconec per quin mecanisme a (… pausa d’un segon…) l’ascensor li dic autobús. Si més no, el litigi no el tinc massa amb la confusió sinó més bé amb el parèntesi. Amb eixa suspensió que em cal per a triar-ne la paraula correcta i no la que em dicta la ment. És un míssil contra la línia de flotació del meu orgull. Em remena l’ànima. Devalle als inferns cada vegada que he de pensar un instant per a dir-ne: (… pausa d’un segon…) Ascensor. Eixe lapse em martafalla la… -Disculpa… Ehh… Crec que l’aut… l’ascensor ha arribat a la teua planta.
Pronunciat així, des d’una mirada tan suggestiva la meua preocupació és redueix a una menudesa… Però ara cal prendre cartes en altre assumpte fora d’aquest (…sense pausa…) ascensor.
Miguel Ángel Gascón Falla Avinguda
20
A TARD D’HORA Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte. Però això serà si les trobem. El desgavell és tan gran que, fins i tot, les cartes han desaparegut engolides pel turó de documents, rècords de participació, premis de consolació o censos que s’amunteguen dins del despatx. Un despatx que no sembla una porquera, és la porquera per definició. Una cort de bacons, un tancat de verros, una foranca de brutícia… En definitiva: Un cau de merda. Cal prendre cartes en l’assumpte, precisament, per les cartes. Cal trobar-les. Hem de poder parar taula i jugar al truc. Emparellar predres i cacaus. Rosegar cacaus i pedres. Rosegar-los i malparlar en cada mà fins que la gola s’eixugue. I trobar-ne el remei contra tot allò eixut en la cassalla. Cal prendre cartes en l’assumpte. N’és indefugible. Essencial. Això o joc fora, doncs, sense cassalla no hi ha falla.
Miguel Ángel Gascón Falla Avinguda
21
Abans o després cal pendre cartes en l´assumpte, va decidir Mara. No podia suportar l´abandó i maltractament animal. Una nit anava a tirar el fem, quan va escoltar plorar dins d´una bossa, era un gosset indefens molt xicotet. Tobby es va convertir en el seu fidel amic, en part de la seua família i l´amava incondicionalment. Mara no entenia com la gent adoptava o comprava un animalet i quan creixia l´abandonava com un trasto vell o per gaudir de vacances. Tindre un animal suposa cuidar-lo per vida, és una responsabilitat i necessita afecte, temps per jugar, passejar, atenció... Mara en un extens terreny dels seus avis va fer un refugi amb l´ajuda de donacions i va lluitar intensament per trobar famílies que donaren un bon llar i amor a tots els animalets segons les seues necessitats.
Esther Giménez Martínez Falla Sedavi
22
Abans o després cal pendre cartes en l´assumpte, li va dir Miguel al seu germà molt cabrejat. La seua cunyada era més mesquina que una serp que s’arrossega pel camp. Era tan ambiciosa que per a aconseguir tot el que volia era capaç de tot inclosa la infidelitat. Havia seduït a l´advocat de la família per a augmentar el seu patrimoni i esbrinar el secret de la família del qual procedia la fortuna. El secret era la fórmula magistral de la millor cassalla de tota la terreta valenciana. L´advocat es va adonar compte de la manipulació que estava patint i li ho explicà a la família. Entre tots li tendeixen una trampa i cau en ella, li fan agafar una fórmula de rentavaixella. Ella pensant que és la correcta inverteix tot el que havia estalviat durant tota la seua vida i per recelosa s’arruïna.
Jose Vte. Giménez Beleña Falla Sedavi
23
BASTA Abans o després cal pendre cartes en l’assumpte. Millor ara que lamentar-ho després, va pensar preocupat Alex. Les rialles de la seua amiga Miranda havien passat a desconsolades llàgrimes. Semblava massa atabalada, ja que sempre és caia i lesionava. L’esclavitud havia sigut abolida, doncs Miranda era esclava, presonera, morta en vida. Era molt fallera i ara mai podia gaudir del món faller, ni passar en ofrena davant de la seua volguda Mare de Déu. La bèstia li havia buidat el compte, partit el cor i aniquilat la seua irresistible personalitat. Els alegres ulls blaus de Miranda eren ara rojos de tant plorar. No podia parlar ni veure a ningú. Tenia molta por. Malgrat això, Alex va aconseguir colar-se al seu treball i feu que denunciara. Ara Miranda és feliç, està amb la família, amics i amigues. Té llibertat, falla i l’amor verdader. Mª Amparo Martínez Tronch Falla Sedavi
24
D’ALGUNA MANERA Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte. El cas és que ja no podem retardar-ho més. De tant en tant, la vida et sotmet a unes proves que venen sense manual d’instruccions. I no t’ofereix més alternativa que la d’improvisar com un adolescent davant el seu primer bes d’amor. D’alguna manera hauré d’oblidar-te. Ho vam intentar amb totes les nostres forces fins a l’alba. Però navegar contra corrent suposa remar en va. Tancat per enderrocament, així em sent jo sense tu. I ara m’adone que aquelles xicotetes coses van ser les responsables que la nostra flama romanguera viva. Espere comptar amb tu perquè en un futur no molt llunyà, aquella flama brille amb més força encara si cap. Però de moment, per molt que vulga no és fàcil, ja saps. I res més, i res més, a penes res més falles 2020.
Sergi Giménez López Falla Ramón y Cajal
25
PARTIDA GUANYADA Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte, encara que semblen perduts els quatre reis, les forces i les espases. Sota la llum vermella ballen al so de la pólvora vint-iquatre soldats prescindibles. Quatre cavallers contemplen la baralla de lluny mentre els patges els suggereixen deu raons per les quals no tacar-se les sabates daurades. Des de la mateixa habitació, els quatre reis juguen la partida. Una bala perduda trenca el fil que controla un soldat. Amics i enemics es desfan de les cadenes fetes d’or i copes a canvi de bastons. Mentre, les espases tremolen en escoltar el so de la llibertat apropant-se al costat de milers que abans hi van lluitar pels reis que ara preguen agenollats. Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte, encara que hagen perdut els quatre reis, l’esperança i les espases. Tot i que l’única llibertat per la qual lluitar siga la mateixa vida. Carla Perez Frias Falla Zaragoza-Parc Central
26
LA MÚSICA DONA VIDA Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte. La vida d’Adrià gira al voltant d’un anell de tristor. Una malformació al nàixer el deixà cec. Sempre trist, apagat, em negue a veure-lo així, se’m parteix l’ànima, és tan bona persona. Alguna cosa havia de fer perquè brollara un somriure en ell. Amb 10 anys tots mereixem ser feliços. Aleshores se’m va ocórrer. Els seus ulls estan apagats, però, la resta de sentits no. La vida està plena d’oportunitats, pensi en dur-lo a un concert de música clàssica. Cada instrument que escoltava reflectia una brillantor de llum en la seua cara. L’enigmàtic só d’un violí, la dolçor d’una flauta, el suau campaneig d’un triangle, el rebombori d’uns platells. Tots ells provocaven en ell una explosió d’alegria. I ara, cada vegada que Adrià és posa trist, es perd entre les meravelloses notes que la música li brinda.
Loli Villar Gascó Falla Cami Reial
27
Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte. I va penjar. Va ser l’última vegada que vaig parlar amb ella. Sabia que a l’hotel, podria trobar-se amb l’amant del seu marit. Però no li importava... Úrsula només volia parlar i arribar a un acord... Per què va haver d’acabar així? -La xica va començar a plorar. L’inspector la va mirar amb tendresa. Feia només unes hores que la seua germana havia sigut trobada assassinada i el marit suposadament s’havia suïcidat. Què trist! -va pensar. Tan trist com aqueix dia tan hivernal. Tot anava a joc. Una xica tan jove morir així. Li recordava a la seua fila... Va mirar per la finestra de la comissaria. Tot nevat. Entre el blanc ressaltaven les botes roges de la germana allunyant-se cap al seu cotxe. L’últim que Úrsula va veure de la seua assassina.
Gema Lopez Porras Falla San Valeriano 28
Abans o després cal pendre cartes en l’assumpte. Quan veus que unes amigues de la infància deixen de parlar-se, per un malentés. Com tots els dissabtes, tocava passeig amb les amigues, ens anàvem arreplegant casa per casa, en les quals tocava retoc estètic, per a veure’ns més vistoses. Quan ja estàvem totes, ens disposem a donar el típic passeig per l’avinguda del poble, això si, sense deixar de passar per “Flor de Lys” per un berenar molt dolç, braç de gitano farcit de nata, umm. Tornem a l’avinguda a parlar de les nostres coses i dels xics que ens encreuem en el camí, en eixe moment em ve a la ment que ens falta el comentari d’una amiga que està lluny d’ací. Em trac el “Motorola” de la butxaca i faig una crida i li’l done a l’amiga que tinc a la meua dreta...
Isabel Rubio Martínez Falla San Valeriano 29
LA GÀBIA OBERTA Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte, duia hores elegint flors. Un colibrí descansà sobre una Gardènia i de sobte, recordà. Bloquejat al carrer. Un taxi va ser la salvació. -Destí? El so de “twiter” el baixà dels núvols. -Residència Coloma Blanca. Sense saber el nom, com preguntava per l’habitació? Un pardalet volà cap al llit buit. La soledat l’angoixà fins que el teuladí el tragué al jardí. -Ja m’has trobat. Els ocells t’han indicat? -Prompte volaran d’aquesta gàbia fins a desaparéixer. El millor és no recordar perquè discutirem. Pixons fugien, trencant el silenci. Darrere corria la infermera. -Marcial, hui no em contes res? -Fa molt creàrem històries. Fem l’última? Alhora, encreuaren les cames i tiraren l’esquena arrere. Aquell banc com a escenari, fulles de banda sonora i oronetes al cos de ball del seu últim musical. -El conte de hui el traurem a volar entre els dos. Amparo Requena Serrano Falla Lope de Rueda i Verge del Puig 30
QUÒRUM Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte, farts de discussions i embarbussaments, sense solució. Cavil·laven els Déus. Guanyava la proposta a l’estiu, la calor calma. La pujada de to d’algun interlocutor, despertà als avorrits. De tot havia d’haver-hi per a arribar a una solució equànime i democràtica. -No saben ni en quina època de l’any estan! Urgia marcar un fet que ho canviara tot i donara punt final a tal desorientació. El jove parlà: -A falta de calor, es provoca. Al fred hivern, la llar calma. Ancians, poregosos del seu impuls, dubtaven, però no aguantaven aquell temps incert. Aquella humanitat confusa. -Què proposes? -Donem-los calor quan més ho necessiten. El foc els reconfortarà. Una bona foguera reclamarà els seus esforços, treballaran units i serà una festa. Agrairan la sensació de cremar junts el passat. Renàixer aquest ritual cada any els tornarà a unir.
Amparo Requena Serrano Falla Lope de Rueda i Verge del Puig 31
VENTRES DE DIFERENTS TERRES -Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte. Arriba l’hora. Aquestes aigües ja no es gaudeixen. A l’altre costat les cançonetes i paraules reconfortants donen pas a sorolls estranys, a veus nervioses i que no reconeguem. -No estem junts, però connectem d’alguna manera. De sobte, t’he perdut. -Jo tampoc puc sentir-te. Un esclafit atronador ha trencat aquesta pau i després... crits, rialles, i veus estranyes. La curiositat arrossega. -La meua pau també ha patit un tro. Els crits estan, però ací, les rialles no les trobe. Dubte si creuar a l’altra banda serà encertat. -La decisió està pressa. Cal abandonar aquestes aigües, ací comença el camí cap al gran mar que creuaràs per a poder ajuntar-se. El teu soroll és d’un país en guerra i el meu tro sona a festa. Arribarà el dia de compartir-la amb tu. Ara no queda més remei que nàixer.
Amparo Requena Serrano Falla Lope de Rueda i Verge del Puig 32
COMPARTIR L’AROMA DE L’ESCLAT. Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte. Andreu li tenia por a l’olor de pólvora. Des de xiquet, un olfacte massa sensible li entretallava la respiració. Somniava a passejar entre l’olor d’una mascletà. Ara ja és ancià i es lamenta de dur l’obligada mascareta, mentre altres oloraven i compartien l’aroma de l’esclat. En cadira de rodes, pròxim a la seua mort, va decidir enfrontar-se al seu enemic i en un descuit de les cuidadores, isqué al balcó de la residència. Una simfonia d’explosions agitava el seu feble cor, alhora que la brisa espessa i perfumada li colpejà el rostre, fet volar l’ànima més alt que un ocell. Era migdia d’un 19 de març. Va volar entre els vapors de palmeres de foc que esclataven brillants. La seua llum no cremava, l’elevaven més i més alt, guiant la seua ànima amb el vent impregnat de pólvora cap al seu paradís.
Emilio Galarza Carrascosa Falla Lope de Rueda i Verge del Puig 33
LES SABATES DE ROCIO Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte. Un matí assolellat de febrer note com les mans del meu artesà em separen del cristall de l’aparador. Ja puc albirar els ulls brillants de Rocío. Ja llig en la seua cara l’experiència de portar-me als seus peus recorrent els carrers de Torrent. La il·lusió abraça a molts com nosaltres, amb ganes d’envair de felicitat el mes de març, amb ganes de viure experiències úniques i mai oblidades. Però l’infortuni ha volgut que un núvol negre de malaltia i desconcert s’instal·le sobre el nostre destí. Es paralitza la nostra vida, s’instal·la el dubte del futur. Què passarà demà amb les nostres Falles? Escolte com tothom pren cartes en l’assumpte, tothom opina. Ací en l’armari, aquest trist parell de sabates es queda esperant a caminar al so dels masclets que esclataran als peus de la Verge.
Leandro Cerrillo Ruiz Falla Lope de Rueda i Verge del Puig 34
BOGERIES “Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte”. És l’últim que em va dir, i eixa proposició se’m repetia una i altra vegada al cap. Vaig anar-me’n a dormir, però no podia pensar en res més que no fora ella, era un ultimàtum, no hi havia pas enrere; o ara o mai, això “d’abans o després”... tots sabíem que no era al peu de la lletra, volia actuar i volia ja, però com feia per presentar-la a casa? Bogeries. No era capaç d’esmentar un tema com el de l’amor LGTBI a casa, pot ser la meua família no voldria saber res més després d’aquella notícia, però després de tres anys amagades més que un deure era una necessitat. Vaig armar-me de valor, vaig omplir-me de força com no ho havia fet, començava a ferme il·lusió i així va ser com el meu pare va deixar de parlar-me, però vaig trobar-me.
Sara Aguado Romero Falla Lope de Rueda i Verge del Puig 35
BATECS Abans o després, cal prendre cartes en l’assumpte. Volen que ens acovardim i que no alcem la veu. Volen apagar la flama de la revolució. El que no saben és que aquesta flama no cap en una paraula. Que no és la grandària, sinó la intensitat, i per molt que ens esclafen, sempre bategarà. Perquè un cor gran s’ompli amb poc, i que som molts i anem per tots. La partida està començada, les cartes repartides. Juguem.
Belén Bollas Rodríguez Falla Lope de Rueda i Verge del Puig
36
MIRA(T) Abans o després, cal prendre cartes en l’assumpte. No pots ignorar-ho. No pots deixar-ho passar sense mes. Vine, asseu-te, ací, just enfront. Destapa el mirall, per favor. T’agrada el que veus? Ja ho sé. És complicat, estrany, diferent. Però té quelcom que atrau. Veritat? Sé valent. Alça el cap. Fes-ho, mira’t. Eres el més valuós que veuràs mai. L’As de la baralla de la teua vida.
Belén Bollas Rodríguez Falla Lope de Rueda i Verge del Puig
37
EL POLS DE LA POR Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte, semblava mantindre una conversa en algú, en veu alta es plantejava qüestions que feien cobrar vida al problema que envoltava el seu cap dia i nit. No sabia per quin camí anar, com reaccionar, trencava alguna cosa dintre seu cada cop que semblava trobar una solució. I no volia pensar més, però, com pots fugir d’allò que va nugat a tu?, no pots, no pots fugir de la teua pròpia ombra. Inclòs a la foscor de la seua habitació de matinada, la bèstia s’acostava a ella i les pors li retombaven al cap. L’endemà es mira a l’espill i torna a repetir-se “Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte”, trenca el cristall amb un cop de puny, i crida, el canvi comença en estimarte, i amb una telefonada acaba amb ell, ja no ha de fugir més.
Lucía Sangüesa Romero Falla Lope de Rueda i Verge del Puig
38
TORNAREM Abans o després cal prendre cartes en l’assumpte, però aquesta llum no pot apagar-se. Quants sentiments i emocions vivim durant quatre dies, que culminen en cendres la nit del 19 de març. Sentiments que durant una intensa i curta setmana, et fan evadir-te de tot, furtem totes les hores de son possible per aprofitar cada segon al màxim… Però a la fi, per molt que ens agradaría detenir el temps, sempre acaba. En un obrir i tancar d’ulls, només queda el consol de pensar que dins de 360 dies tornarà a arribar els millors dies de l’any. Cada any una setmana nova, però sempre igual de màgica i cadascuna deixa en nosaltres moments que perduraran sempre al nostre cor. No podem oblidar eixos records, no podem deixar que la llum s’apague. Llum, música, pólvora, color, flama, somnis…FALLES, tornarem i açò haurà sigut tan sols, un mal somni. Sonia Hurtado Gómez Falla Lope de Rueda i Verge del Puig
39