PONÈNCIA MARC XI CONGRÉS JSPV

PONÈNCIA IDEOLÒGICA

1. UN NOU TEMPS PER AL SOCIALISME JOVE AL PAÍS VALENCIÀ.

2. Joves Socialistes i la seua acció en l'actualitat: 3. El resultat electoral de les últimes eleccions autonòmiques i municipals, fan més adequat, si és possible, replantejar els elements polítics essencials que JSPV ha de fixar-se per als pròxims anys. I l'XI Congrés Nacional Ordinari és el marc ideal per a impulsar este nou enfocament.

4. Durant les dos últimes dècades les polítiques de joventut i l'ideari de JSPV han experimentat diferents enfocaments, diferents perspectives d'interpretació. Els 90 van arrancar amb la culminació de la cessió de les competències en matèria de joventut a les comunitats autònomes. Moltes ja les tenien des de feia anys, i altres ja les exercien de ‘facto' a través de diversos organismes autònoms, en el nostre cas, l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), creat pels Socialistes en la segona mitat de la dècada dels huitanta.

5. Junt amb esta nova arquitectura institucional van sorgir els Consells de la Joventut, creats a l'abric d'una nova concepció de les polítiques de la joventut que concedia a la societat civil juvenil un paper protagonista en el disseny i l'execució de les polítiques de què eren receptors.

6. JSPV va exercir en esta etapa un paper proactiu en la construcció de la nova arquitectura juvenil i en l'impuls del teixit associatiu i dels consells de la joventut.

7. Després de l'agitació institucional dels últims huitanta, arriba una etapa d'estabilització institucional que prioritza l'harmonització de tot l'entramat institucional i la millora en la coordinació de les seues accions per a la consecució de fins específics per a la joventut.

8. Naixen així els plans integrals de joventut, que suposen el verdader tret d'eixida en la consecució de verdaderes polítiques dirigides específicament al col·lectiu dels jóvens. A Espanya anàvem amb molt de retard, i vam aprendre molt de l'experiència d'organitzacions juvenils socialistes i socialdemòcrates del nostre entorn europeu.

9. Paral·lelament, el sorgiment de les regidories de joventut en els ajuntaments democràtics va consolidar una perspectiva d'acostament de les polítiques de joventut als seus destinataris directes. Es va produir una verdadera eclosió de l'associacionisme juvenil, tal vegada amb l'herència (tardana, per raons òbvies) dels moviments socials reivindicatius sorgits en tot Europa durant la dècada dels 70. Bé podria dir-se que l'esperit del 68 va arribar a la Comunitat Valenciana en la dècada dels 80, amb una miqueta més de deu anys de retard, i amb uns clixés estètics i per tant polítics que miraven molt a la nova cultura under madrilenya. Siga com siga es van inscriure en el cens de l'IVAJ els primers moviments juvenils feministes, ecologistes, culturals, sindicals i polítics: la transició democràtica ha culminat.

10. I van sorgir també els consells de la joventut, com a intermediaris d'eixe teixit associatiu juvenil (hui devastat) i les administracions, especialment les regidories de joventut. Este fenomen va nàixer amb els primers noranta i va ser ensopint-se a poc a poc al llarg de tota la dècada, potser perquè es va sofisticar menys que els jóvens a qui representava.

11. L'IVAJ ha servit per a acostar la problemàtica específica de la joventut a l'administració autonòmica, però hui, potser per desinterés, patix de la necessària potència política com per a mamprendre els seus objectius. I molt possiblement la falta de suport públic al Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana li resta molta potència política.

12. Hui s'imposa un nou enfocament en les polítiques de joventut. La diversificació del moviment associatiu experimentada durant l'última dècada, d'una banda, junt amb la importància que han adquirit les noves formes de participació, especialment les que troben en Internet i en les noves tecnologies i xarxes socials, el seu vehicle de mobilització, ens obliguen a repensar la nostra acció política. Este nou enfocament és la conseqüència lògica de l'evolució de JSPV en la realitat política valenciana.

13. En el nostre nou enfocament el qüestionament del liberalisme polític adquirix rellevància. Hui és més necessari que mai qüestionar les arbitrarietats que el mercat i la crisi econòmica que travessa nostre país ha imprés en la realitat juvenil valenciana, així com pensar noves fórmules que permeten incrementar la democratització i participació de les nostres institucions polítiques.

14. L'accés al sistema educatiu en condicions d'igualtat, l'accés a un lloc de treball en condicions dignes, la preservació del nostre medi natural per al gaudi de les posteriors generacions de jóvens, l'exclusió de tota una generació de valencians –la nostra- del bé social de la vivenda, el fre a la inversió en innovació i desenvolupament tecnològic són alguns dels reptes que hem de prioritzar en l'acció política de l'organització.

15. Nous reptes, noves respostes 16. JSPV és una organització centenària que ha sabut mantindre amb el transcurs dels anys els seus principals valors. La lluita per la igualtat entre els jóvens i l'eradicació de diferències socials, la transformació del paper actiu que han d'exercir les dones jóvens en la nostra societat, l'impuls a la participació com a vehicle emancipatorio dels jóvens, l'aposta per un model polític crític i autoreflexiu en el que les organitzacions de classe exercisquen un paper rellevant, i en definitiva, l'assumpció per part dels governs de la problemàtica específica del col·lectiu juvenil han sigut i continuen sent els nostres principals reptes. Però JSPV no s'aferra a un model polític estàtic, sinó que evoluciona al mateix ritme que evoluciona la societat juvenil valenciana.

17. Hui les perspectives de futur i de millora de qualitat de vida de la joventut valenciana depenen en gran manera de la capacitat d'innovació que en matèria d'ocupació, formació i de tecnologia siga capaç d'escometre El Govern Autonòmic. La dreta valenciana ha exercit una posició de lideratge autocomplaent durant les dos últimes legislatures, desatenent als problemes creixents derivats de l'augment de la desocupació juvenil, però la veritat és que les oportunitats de creixement i millora de les condicions de vida i laborals dels jóvens aconseguides durant el govern del J.L. Rodríguez Zapatero estan sent oblidades i eliminades pels governs del partit popular.

18. Hui la creixent demanda d'oci alternatiu i menys costós per part de la joventut valenciana ha determinat en gran manera el missatge polític de les forces polítiques antagòniques en les Corts Valencianes.

19. Els grans esdeveniments esportius, les multimilionàries inversions de capital en parcs destinats a l'oci, els casos de corrupció i desviació de fons públics, l'assumpció de deute públic destinat a l'amortització de les dites inversions i el protagonisme que les dites actuacions han tingut en la política valenciana durant l'última legislatura exigixen una presa en consideració per la nostra part.

JSPV recolza les inversions destinades a ampliar l'oferta cultural de què disfruten els jóvens de la nostra comunitat. Sobretot quan suposa la creació d'ocupació juvenil.

20. Els socialistes vam ser pioners a la Comunitat Valenciana a l'hora d'escometre grans projectes, que van comptar amb el rebuig de l'oposició conservadora. El disseny d'estos ha d'escometre's sempre que supose l'obtenció de beneficis i no de pèrdues i es faça comptant amb la gent jove.

21. UNA ECONOMIA MÉS HUMANA 22. Joves Socialistes creiem en el desenvolupament social del País Valencià com el més estret compromís del mateix amb el seu propi futur. Un compromís que ha d'establir-se des del sentit comú i que ha d'aplicar-se des de la valentia de les nostres idees.

23. Per això, JSPV assumix la seua responsabilitat amb el futur de la societat valenciana plantejant com a prioritat fer de la fortalesa econòmica valenciana la nostra més valuosa herència.

24. Per desgràcia, eixa mateixa herència es troba actualment en un degradat estat després d'una irresponsable gestió econòmica de la dreta valenciana.

25. El Model Econòmic del PP és un model que durant l'última dècada s'ha basat a explotar urbanísticament el nostre litoral, sense respectar cap criteri. D'esta manera han abandonant qualsevol altra font de finançament, apartant la nostra agricultura i la nostra indústria de l'esquema econòmic valencià, sense cap tipus d'incentius per a la instal·lació de nous sectors productius en la nostra terra, i cap política dirigida a la innovació, el desenvolupament i la investigació, condemnant a la Comunitat a dependre exclusivament de la rajola i del turisme (cada vegada més abandonat) com a únics recursos.

26. Després de 16 anys de Govern de la dreta en el Consell, ens trobem davant d'un País Valencià que ha multiplicat el seu deute per 8, superant la bascosa xifra dels 2432 milions de €uros de dèficit anuals i sent incapaços de complir amb els compromisos de reducció del dèficit.

27. En l'època de bonança, quan els ingressos eren molt nombrosos el govern del partit popular gastó el que teníem i molt mes. I no sols gastó més del que es disposava, si no que a més va fer una mala inversió de què ara no obtenim cap fruit ni benefici que no siguen deutes.

28. És per això pel que Joves Socialistes proposa subscriure un sòlid compromís amb la societat valenciana amb polítiques econòmiques sostenibles i competitives, enfront de la clara política del “formigó i només formigó” que han mantingut els Governs de Camps i Fabra.

29. Donada el deute adquirit pel Consell, JSPV entenem i compartim que és necessari realitzar polítiques d'ajust per a tractar de disminuir el màxim possible el dèficit. Però no consentirem que els retalls es facen en servicis socials i

educació. Actualment hi ha nombrosos gastos innecessaris i amb molta menys incidència social, adquirits pel partit popular de la CV que suposarien l'estalvi de milions d'euros.

30. Des de JSPV entenem que és intolerable que els ciutadans hàgem de patir el balafiament i malbaratament mantingut durant els anys de govern del partit popular. Retallar en servicis com a educació o sanitat és un atac directe a la intel·ligència dels i les valencianes.

31. La nefasta gestió dels Governs de Camps i Fabra ha suposat la desaparició del sector financer valencià. La gestió irresponsable dels Consells d'Administració, moltes vegades encoratjats pel poder polític per a contribuir al finançament dels plans faraònics de la Genralitat, s'ha traduït en la pèrdua de les nostres institucions financeres com el Banc de València, la CAM o l'absorció de Bancaixa per Caixa Madrid.

32. Joves Socialistes proposem la creació d'una Banca Pública Valenciana que permeta recolzar el reequilibre dels comptes públics de la Generalitat i resoldre els problemes de liquiditat de l'administració. Una institució que recolze també la creació de llocs de treball, aportant crèdit i liquiditat a les xicotetes i mitjanes empreses, especialment a aquelles noves iniciatives empresarials promogudes per jóvens.

33. Des de Joves Socialistes reclamem també una revisió del sistema de finançament autonòmic. El País Valencià és un dels territoris més perjudicats per l'actual sistema. Si bé l'última reforma va suposar una millora respecte a la pactada per Aznar i Zaplana, JSPV creiem que s'ha de buscar un sistema de finançament que ens equipara a la mitjana de l'Estat.

34. Som el present i el futur del cor econòmic de la nostra terra, un cor de la roïna salut del qual són responsables aquells que no ho han sabut cuidar i que no obstant heretarem els jóvens estiga en l'estat que estiga. Joves Socialistes no vol un País Valencià hipotecat per al futur, si no un llegat econòmic saludable per a les i els valencians, al qual s'unisca el nostre ric llegat històric, cultural i social.

35. MAJOR PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA 36. Durant els últims temps hem pogut comprovar com la societat ha anat acumulant una enorme desafecció cap a les institucions polítiques.

37. La crisi econòmica i social, és hui també una crisi de confiança en el sistema.

Els i les ciutadanes, perceben que les institucions democràtiques estan sent superades i controlades pels poders financers.

38. JSPV hem d'estar a l'avantguarda quant a les propostes que busquen augmentar la participació, la democratització del sistema, i així, tornar recuperar la confiança en les nostres institucions, i sobretot, establir un nou marc de relacions entre estes i la ciutadania.

39. Joves Socialistes defenem que les nostres institucions representatives – Talls Generals, Corts Valencianes, Diputacions i Ajuntaments – establisquen mecanismes per a la incorporació del ‘escó ciutadà'.

40. També proposem que es flexibilitzen les condicions per a plantejar Iniciatives Legislatives Populars en l'àmbit estatal, autonòmic, i que en l'àmbit municipal, es puguen plantejar mocions ciutadanes.

41. JSPV proposem que es permeta la celebració de referèndums vinculants per a aquelles matèries que compten amb un respatler mínim d'un 5% dels majors de 16 anys 42. PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT 43. L'educació és pilar bàsic de tota societat, en especial per al socialisme. Al llarg de tota la seua història ha sigut l'arma principal per a l'emancipació de les persones, per a aconseguir els majors nivells de llibertat, per a transformar el món, per a resoldre les desigualtats i fer més justes les societats.

44. Des de JSPV entenem com a premissa que l'educació ha de ser pública i laica, garantint el dret a l'elecció d'educació per part dels poders públics, com arreplega la Constitució Espanyola.

45. L'Educació és per a JSPV un instrument i un mecanisme eficaç de correcció de desigualtats prioritari per a la societat i la concepció de l'Estat de Benestar que tenim i defenem.

46. Com a element de transformació de la societat, permet afrontar i corregir les disfuncions que provoca el sistema capitalista en què vivim, aconseguint que esta siga més justa, oberta i tolerant, on la igualtat d'oportunitats i la justícia social siga una realitat palpable.

47. Però no sols hem d'entendre l'educació com una inversió de futur que permet augmentar el nivell de vida i la competitivitat del nostre país, sinó també com una forma de realització personal, un mig perquè ens enriquim culturalment i aconseguir així una societat comprensiva i solidària, però, al seu torn, crítica i participativa.

48. Per tot açò, des de JSPV hem d'oferir i demandar totes aquelles accions perquè el model de benestar que busquem garantisca les condicions necessàries per a l'accés al sistema educatiu de tots els sectors socials en idèntiques condicions, independentment de la situació econòmica en què es troben. Però no sols exigint eixes accions, sinó també que l'educació pública siga completa i de qualitat.

49. El mapa escolar autonòmic ha de ser coherent amb la diversitat geogràfica de les seues zones, els seus senyals d'identitat i les seues possibilitats de finançament, realitzant una adequada planificació lingüística. En este aspecte, ha de potenciar-se la normalització i integració del valencià en les aules, establint mesures que garantisquen realment el dret a rebre educació en valencià.

50. Les polítiques desenvolupades per la dreta en estos últims en el País Valencià han suposat un deteriorament permanent del servici públic d'educació.

Exemple d'això és la falta d'oferta pública en els municipis valencians, junt amb els barracons crònics que existixen en algunes poblacions. Per a la seua eliminació, des de JSPV proposem l'elaboració d'un Pla d'eradicació del “barraquismo” escolar, amb dotació pressupostària que assegure les

infraestructures necessàries per a estendre-la a tota la demanda d'escolarització en la xarxa pública, tant en col·legis com instituts públics.

51. L'espai per al diàleg i la busca de solucions conjuntes als problemes del sector educatiu entre totes les parts afectades és el Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, i els distints Consells Escolars de cada centre. JSPV entenem que és necessari impulsar estos òrgans de participació per a tractar d'acostar postures entre pares i mares, professors i professores, govern i per descomptat, estudiants.

52. Joves Socialistes aposta per una educació publica, de qualitat i per a tots i totes. Per això, ens oposem frontalment la política de degradació de l'ensenyança pública practicada pel PPCV, que afavorix a l'ensenyança privada i privada-concertada.

53. L'educació ha de ser connexió i fomentada sobre els valors bàsics de la societat, respectant la igualtat de sexes, de races, ètnies i cultures, integrant-la tota ella en una educació model on es perseguisca l'augment de qualitat i de principis i els valors de l'individu en tots els nivells educatius.

54. Prova d'això ha sigut la implantació pel Govern de l'assignatura Educació per a la ciutadania, que ha de servir per a inculcar els valors i principis constitucionals, i actituds que ha de tindre un ciutadà crític i participatiu, que també és responsable amb la seua salut i el seu entorn social, cultural, polític, econòmic i mediambiental.

55. JSPV considerem que Educació per a la ciutadania era una assignatura que té com a principal objectiu la transmissió de valors fonamentals en una societat democràtica i avançada com són el respecte a la igualtat entre hòmens i dones, el respecte a què és diferent o la tolerància, tots ells valors arreplegats en la Declaració Universal per als Drets Humans, i que la nostra Constitució arreplega amb l'exprés mandat als poders públics fomentar i divulgar. Per això considerem un error la seua eliminació i defendrem la volta d'esta assignatura als col·legis i instituts.

56. A més, des de Joves Socialistes defenem un augment de la quantitat i quantia de les beques de caràcter general i no una reducció de les mateixes com està fent el govern del PP. Les beques són el recurs més important que garantix la igualtat d'oportunitats entre els estudiants i l'element corrector d'un sistema educatiu que contempla l'educació pública i privada.

57. També és necessari reduir els requisits necessaris per a la seua obtenció, ja que molts d'ells són completament innecessaris i només servixen per a dificultar els tràmits. Hem d'exigir un augment del nombre de beques en tots els nivells del sistema educatiu i equiparar-ho a la mitjana de la resta d'Estats membres de la Unió Europea.

58. Una altra de les tasques pendents pel govern autonòmic del PP ha sigut la inclusió de les noves tecnologies en el sistema educatiu, ja que resulten imprescindibles per a la formació dels estudiants en la crida “societat digital”.

Per tant, des de JSPV considerem que un dels principals deures dels responsables educatius ha de ser garantir l'accés de tots els estudiants a estos mitjans en igualtat de condicions, impulsant mesures dotades pressupostàriament per a la incorporació de tots els jóvens en la societat de la informació. Creiem, en definitiva, en una educació pública que aposte per les

noves tecnologies i proveïsca als estudiants amb coneixements necessaris per a la seua vida laboral i professional.

59. D'altra banda, la formació professional és l'instrument necessari per a la millora de l'empleabilitat així com la millora permanent dels treballadors. Per a això, és necessari disposar d'una gestió integral de la formació professional, una formació que aglutine els actuals sistemes, reglada, permanent i contínua, per a millorar el teixit productiu del País Valencià. Per això, des de JSPV afirmem que la formació professional és una prioritat de caràcter estratègic.

60. Ha de donar-se una oferta real de cicles formatius de Formació Professional, és a dir, no sols en paper, sinó també en places i recursos materials, i una distribució adequada pel territori, cobrint les demandes dels i les estudiants. La Formació Professional ha de ser l'alternativa de futur d'especialització i de la Universitat; per això, JSPV ha d'apostar clarament per la formació professional com a fórmula educativa alternativa al batxillerat, per als alumnes que no desitgen cursar el mateix.

61. JSPV volem i apostem per universitats públiques, científiques i de qualitat, demandant en el seu àmbit majors inversions en I+D+i públiques perquè creiem que ha de ser l'administració autonòmica la que vetle perquè este servici essencial puga estar a l'abast de tot el món i no de determinats sectors, i, per tant, que ningú haja de supeditar el seu futur acadèmic per raons econòmiques i, per consegüent, el futur d'una societat de progrés.

62. Per a això, es requerix un major suport a la investigació i una millora de les condicions del professorat perquè les universitats valencianes puguen escometre amb èxit el procés de convergència en l'Espai Europeu d'Educació Superior.

63. El món universitari no sols ha de ser respectat sinó també se li haurà d'atorgar un sistema tal de finançament que permeta, d'una banda, comptar amb l'oferta d'ensenyança pública superior completa i de qualitat; i, per l'altre, permetre-li una autonomia universitària real.

64. És inadmissible que a les universitats públiques valencianes no se'ls pague allò que s'ha previst en els Pressupostos de la Generalitat. Això repercutix directament en la qualitat de la nostra ensenyança superior, ja que els impagaments es traduïxen en retalls en els pressupostos de les universitats i pagaments d'interessos milionaris a les entitats financeres.

65. Finalment, quant a la formació avançada, les reformes relacionades amb la incorporació a l'Espai Europeu d'Educació Superior han de servir per a socialitzar els títols de postgrau, sense que es perda la qualitat i prestigi dels mateixos. És a dir, cal crear una xarxa de títols de postgraus públics amb ajudes públiques per a la seua realització i amb preus públics taxats.

66. Esta formació avançada és un nou concepte que els jóvens socialistes introduïm en la societat. Suposa la posada en contacte dels mons acadèmic, laboral, científic, de la innovació, social i de l'empresa, ja que la problemàtica del mercat laboral ens porta a una formació més especialitzada a la que tenim dret tots els jóvens sense cap distinció.

67. En conclusió, JSPV defenem un model d'educació com a servici públic a què qualsevol persona té dret, on es perseguisca l'augment de qualitat i el foment

de principis i valors de l'individu. I exigim que els fons públics financen l'educació pública i no la privada com està ocorrent en algunes comunitats autònomes governades pel PP. 68. L'ASSOCIACIONISME COM A INSTRUMENT DE LA SOCIETAT

69. El paper d'associacionisme valencià és clau en la detecció de les prioritats de la joventut i en la formulació de les respostes que a estes hagen de plantejarse. El CJCV s'ha configurat durant les últimes dècades com una ferramenta imprescindible en la intermediació entre l'administració i la joventut valenciana.

Amb els temps que corren, és mes necessari si és possible que participem de forma molt activa en la labor d'esta entitat i escoltar i recolzar les necessitats dels i les jóvens valencians.

70. L'onada de governs conservadors en la Comunitat Valenciana ha propiciat un cert declivi en l'associacionisme juvenil. El nombre d'associacions juvenils i el seu protagonisme social i polític ha decrescut al mateix ritme que augmentava la pressió exercida pel PP sobre les entitats. Però açò no pot seguir així, hem de donar-li un nou impuls, hem de ser un baló d'oxigen per a, amb una forma dinàmica i coherent de treballar, ajudar a tota la xarxa d'associacionisme juvenil de la Comunitat Valenciana a fer-se escoltar i reivindicar les seues necessitats.

71. L'asfíxia pressupostària que ha augmentat amb la crisi econòmica arribant a eliminar subvencions que abans existien, el clientelisme polític i una cultura associativa basada en la dominació no han assentat bé a l'associacionisme juvenil ni als seus associats. Junt amb això, l'establiment gradual d'una xarxa clientelar d'associacions pròximes al partit popular que copen les subvencions públiques fan que hui perille el model de participació social que encarna amb la seua existència el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana.

72. El CJCV requerix hui un major impuls i un major estímul per part de les organitzacions polítiques, totes sense excepció, els que li deuen la lleialtat que mereix l'òrgan aglutinador del teixit associatiu viu, i per descomptat nosaltres seguirem donant-se'l.

73. Amb independència del seu signe, el CJCV representa per als socialistes un valor en si mateix. És la consagració del model de participació social que hem impulsat des de fa més de dos dècades. És un espai molt important en el model de participació social que perseguix JSPV. Però seria un error considerar-ho l'únic espai de participació social.

74. Junt amb ell, la presència en les Universitats (que discorre al marge de l'estructura formal del CJCV), en els moviments socials alternatius, en el jove moviment veïnal (alié a la Comunitat Valenciana al CJCV), i inclús en els ciberforos i en els blogs, constituïxen hui els principals vectors de mobilització i conscienciació de la ciutadania jove. Prioritàriament, hem de ser capaços de desplegar les nostres posicions en aquells espais participatius que concentren la major atenció per part de la joventut valenciana, com per exemple les xarxes socials.

75. Un altre aspecte crucial en l'acció institucional de Joves Socialistes ho configuren les regidories de joventut i molt significadament la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. No ens conformem amb el paper cabaler que la majoria conservadora en la Federació li concedix a les polítiques juvenils.

76. Com tampoc ens conformem amb el paper residual que li corresponen a moltes regidories de joventut. És crucial per a la millora de la qualitat de vida de milers de jóvens en la nostra Comunitat que tots els alcaldes i alcaldesses prenguen consciència de la rellevància política que tenen les regidories de joventut, verdaderes protagonistes en l'execució i la planificació coordinada de l'ideari de joventuts socialistes.

77. Finalment, la presència activa en els fòrums ciutadans reivindicatius ha de propiciar-se precisament per a afinar la nostra comunicació amb la problemàtica específica de la gent jove. Interpretar correctament les demandes dels ciutadans més jóvens, acostar-los als nostres plantejaments i poder explicar la nostra posició en diversos temes és una tasca que l'organització en el seu conjunt no ha de descuidar en els pròxims anys.

78. L'OCUPACIÓ JOVE I DE QUALITAT, UNA NECESSITAT

79. a. La qualitat en l'ocupació: el signe de progrés en l'economia global 80. En una economia productiva com la valenciana, oberta i competitiva, el valor formatiu (qualificació) dels seus treballadors determina en gran manera les perspectives de creixement. La reivindicació una oferta laboral de major qualitat per als jóvens no és un capritx arbitrari de les organitzacions de l'esquerra; constituïx un ingredient essencial en l'enfortiment d'un creixement econòmic mantingut i sostenible.

81. Un mercat laboral estable és sinònim d'una economia més productiva i més competitiva; una economia incapaç de generar ocupació estable per als jóvens és una economia vulnerable, a mercé dels fluxos econòmics externs i, en conseqüència, dependent.

82. La necessària adequació de l'oferta formativa a les necessitats laborals de la nostra economia productiva exigix un alt grau d'especialització als jóvens treballadors que busquen el seu primera ocupació a la Comunitat Valenciana.

83. La immersió de la contractació juvenil està generant molts desajustos en el nostre model de creixement. Els socialistes hem de denunciar i combatre les situacions d'exclusió laboral que patixen aquells jóvens que es veuen espentats a acceptar ocupacions submergides, sense drets i sense alternativa d'elecció, és a dir, sense llibertat en la seua decisió.

84. Estes situacions, que afecten d'una manera sensible al col·lectiu dels jóvens immigrants, i especialment en les comarques de l'interior de la nostra comunitat, han de ser mitigades d'arrel. I en l'arrel d'esta problemàtica es troba el model de creixement econòmic impulsat per la dreta en la nostra Comunitat.

85. Un model de creixement econòmic fruit de la falta d'inversions públiques en innovació, qualitat i desenvolupament dels nostres sectors productius, que ha fet pivotar l'atenció de l'administració autonòmica en el sector de la construcció quasi exclusivament, i que ha descuidat elements essencials per a la nostra economia com la formació professional específica dels treballadors i treballadores, el reciclatge, l'adaptació tecnològica de les nostres empreses o l'alfabetització digital.

86. El PAVACE, subscrit amb les principals plataformes sindicals de la Comunitat Valenciana, s'ha demostrat insuficient per a conferir un nou impuls a la realitat laboral a la Comunitat Valenciana, a pesar que el cicle econòmic positiu que travessa tot el Sud d'Europa està fent possible que altres regions d'Espanya creuen més ocupació i de millor qualitat.

87. La reforma laboral que va impulsar El Govern d'Espanya i els sindicats ha possibilitat un increment del 60% en la contractació indefinida en el conjunt d'Espanya, consolant més d'1,2 milions de noves ocupacions indefinides.

88. No té res a veure amb la reforma laboral que ha aprovat el govern del partit popular amb el Sr. Rajoy al front, que a groso mode el que fomenta és l'acomiadament lliure. Esta reforma laboral és un atac directe als drets dels treballadors.

89. L'elevació del salari mínim interprofessional durant tota esta legislatura, mampresa pel Govern de Zapatero, ha suposat un estímul per a milers de jóvens valencians.

90. Però l'administració autonòmica desperdicia oportunitats de creixement que podrien situar-nos al capdavant d'Espanya en número d'afiliats a la seguretat social.

91. En la Comunitat Valenciana es creguen menys llocs de treball que en la resta d'Espanya i la remuneració és també menor. La duració dels contractes, la remuneració neta dels mateixos, les possibilitats de conciliació amb la vida familiar dels jóvens, la seguretat en el treball, la formació contínua dels treballadors en tots els trams d'edat i la seua participació en el diàleg social a través dels sindicats de classe són els objectius essencials que Joves Socialistes incorpora en el seu ideari polític per a afrontar, amb majors garanties d'èxit per als treballadors i treballadors jóvens, els reptes que planteja la nostra economia global.

92. b) L'eradicació de la discriminació sexual laboral.

93. La diferenciació salarial entre els hòmens i les dones jóvens a la Comunitat Valenciana (situada entorn del 40%) és, lamentablement, una altra de les característiques del nostre model econòmic.

94. Les diferents recomanacions de la Comissió Europea (programa EQUAL) així com la pressió exercida pels col·lectius feministes durant quasi tres dècades ha cristal·litzat en un nou model de relacions laborals més habitable. Este model ara es veu profundament afectat per una reforma laboral injusta i per una abolició dels avanços aconseguits en igualtat en l'última dècada.

95. Però sens dubte una de les qüestions pendents on del mode més arbitrari perviuen esquemes productius propis de la Revolució Industrial és el relatiu a la remuneració de les dones jóvens a la Comunitat Valenciana.

96. La màxima de “al mateix treball, el mateix sou” està encara lluny d'haver-se aconseguit en la totalitat de les Comarques del País Valencià. I esta diferència salarial s'accentua especialment en les comarques amb major taxa de desocupació.

97. Paradoxalment, la plena incorporació de la dona al sistema educatiu en tots els seus nivells no ha propiciat la plena incorporació de les dones en la nostra economia.

98. L'elit econòmica valenciana ha absorbit mà d'obra femenina en les últimes dècades però assumint costos salarials per davall del mercat. Per tant, el nivell salarial continuarà estant subvalorat fins que no s'aconseguisca la plena equiparació entre sexes.

99. El País Valencià ha de ser un dels principals motors econòmics espanyols.

Som sense cap dubte un poble imprescindible i entenem com a prioritat el fet que els nostres ciutadans col·laboren per mitjà de la seua labor diària a este objectiu.

100.

Per a això hem de marcar-nos el Plena Ocupació en el País Valencià com un element imprescindible en la consecució d'este objectiu. Esta ocupació és prioritària per la contribució que comporta a l'Estat del Benestar del poble valencià i per l'aportació que suposa per a l'administració el fet que el ciutadà puga assumir amb major tranquil·litat este repte.

101.

Actualment som una de les comunitats autònomes amb menor gasto privat, és a dir, els valencians gastem cada vegada menys en la nostra vida diària. Açò suposa que l'activitat econòmica es veja minvada considerablement respecte a altres entorns pel fet que cada vegada és més difícil tirar endavant a una empresa en esta comunitat.

102.

El nostre objectiu ha de ser oferir a les empreses valencianes l'estabilitat que requerixen perquè d'esta manera puguen reactivar l'economia sense temor al fracàs. Ja que si este temor existix, també hi ha el risc que eixes empreses trenquen i per tot el que això comporta.

103.

L'AutoOcupació ha de ser un altre dels nostres més importants pilars, ja que d'esta manera regenerarem els distints models ocupacionals amb innovacions empresarials i amb una competitivitat renovada.

104.

Hem d'incentivar eixe autoocupació per mitjà de polítiques que amenitzen la constitució d'empreses; per mitjà d'ajudes que afavorisquen el seu desenvolupament immediat i per mitjà d'un decidit suport als autònoms més jóvens perquè d'esta manera puguen començar el seu progrés econòmic, i per tant, també puguen col·laborar en la creació d'ocupació al País Valencià.

105.

D'altra banda, un dels nostres fronts diaris ha de ser l'accés dels jóvens estudiants al seu primer ocupació. Hem d'impulsar polítiques i accions que afavorisquen la contractació estable dels jóvens valencians, per a això insistirem en l'aplicació de forts beneficis fiscals a aquelles empreses que ho facen sempre que no incentiven la temporalitat.

106.

A més afavorirem la informació en les Universitats i en Centres Escorares sobre contractació i creació d'empreses.

107.

108.

LA PAU COM A OBJECTIU FONAMENTAL

Vivim en un barri acomodat del veïnatge universal. Amb els recursos que desperdiciem en un any podrien formar-se generacions senceres de jóvens de països en via de desenvolupament. El nostre planeta gasta 4 milions

d'Euros al dia en armament mentres moren 6.000 xiquets al dia d'una malaltia que cada vegada es dóna amb més freqüència: la fam.

109.

Però desgraciadament la fam ja no sols és exclusiva de països en via de desenvolupament. Amb la crisi econòmica que travessa actualment el nostre país cada vegada mes famílies tenen dificultats per a arribar a fi de mes, i pitjor encara, cada vegada hi ha mes gent que està per davall del llindar de pobresa i no té ni per a menjar.

110.

Les guerres actuals constituïxen el principal obstacle per al progres i l'avanç sostingut de tots els pobles. L'aliança de civilitzacions impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero entronca amb la tradició pacifista del moviment juvenil obrer al País Valencià i en la resta del món. La consecució d'una cultura de la pau és, sens dubte, un dels reptes del nostre temps. JSPV vol impulsar entre la joventut valenciana esta cultura de la Paz.

111.

Hui, qualsevol de nosaltres té accés a una quantitat d'informació inabastable. Internet ens oferix informació en temps real del que succeïx en qualsevol lloc del món, per remot que este siga. Les noves tecnologies i les xarxes socials han mostrat una nova cara de la realitat; podem veure el món des de la nostra habitació, contemplar tota la seua grandesa i tota la seua misèria.

112.

Podem escodrinyar la maldat de l'home i la seua bondat, les desigualtats que existixen en les societats que domina, o el paper que reserva a les dones a Àfrica o en Orient Mitjà. Tot això i molt més roman latent en l'ordinador de ta casa, o de la biblioteca, o de l'Institut, o del teu cosí.

113.

Hui qualsevol pot veure el món en el seu conjunt, però no hem de perdre la nostra capacitat de sorpresa davant d'allò que és repugnant, davant d'allò que és intolerable.

114.

Com la guerra. Existixen en Espanyol 1.420.000 entrades en google per al terme “venda d'armes”. La xifra creix exponencialment si introduïm més llengües en el buscador. La guerra continua sent la principal qüestió, el principal repte del nostre temps.

115.

Tomás Meabe va concebre a les Joventuts Socialistes com un organització pacifista. Una organització aglutinada entorn de la utopia d'un món sense guerres, un món on els jóvens no hagen d'anar a combatre en guerres il·legals i absurdes.

116.

Aplaudim la decisió de retirar les tropes d'Iraq. Aplaudim la decisió de tots aquells països que ho han fet després. Aplaudim el sosteniment de la Paz i la legalitat internacional i l'enfortiment d'una nova cultura de la Paz. 117.

Creiem en la resolució pacífica dels conflictes, en la fraternitat de les nacions i dels pobles, en la cooperació internacional com a únic vehicle per a la consecució d'una societat més justa, més pareguda a la que veiem els Socialistes quan tanquem els ulls i imaginem un món perfecte.

118.

L'ecopacifisme ha de continuar sent el nostre principal senyal identitari.

Som conscients que les nostres actuacions en les nostres comarques i en els nostres pobles i ciutats tenen repercussions en tot el món.

119.

Volem ser una organització que contribuïsca al desenvolupament sostenible, a l'eradicació de la pobresa, a la preservació de l'entorn natural del que han de viure centenars de generacions de jóvens després de nosaltres.

Volem una cultura per a la Paz, i no sols un món previngut per a la guerra.

120.

LA IGUALTAT ÉS LA NOSTRA BANDERA

121.

Uns dels senyals d'identitat del socialisme és la lluita per la igualtat i la llibertat de cada persona, premissa bàsica que va situar als i les jóvens com a acció preferent en les polítiques del govern de J.L. Rodriguez Zapatero.

122.

Les polítiques socials van ser prioritàries durant el govern del PSOE, però ara, amb Rajoy en la Moncloa es veuen clarament amenaçades. Van ser aprovades lleis que suposen la modernització i ampliació tant de drets com de benestar per als ciutadans i ciutadanes, estem davant d'una nova revolució social de les dones: la modificació de la llei del Divorci, la llei de Dependència, la llei integral contra la Violència de Gènere, la llei de l'avortament, i la llei d'Igualtat suposen la garantia d'efectivitat real de drets que inclús estant reconeguts en la Constitució, no eren plenament efectius, és la història de la igualtat, una lluita silenciosa de moltes dones, amb conseqüències transcendentals. No hem de permetre en cap concepte que es de ni un pas arrere respecte al fins ara aconseguit en matèria d'igualtat.

123.

Però este esforç en progrés social del que l'Estat ha sigut un dels actors principals, passa per la responsabilitat del Govern Valencià en la seua correcta aplicació, per açò exigim l'impuls i desenvolupament d'estes mesures de forma igualitària en l'àmbit de tot el territori de la Comunitat Valenciana.

124.

Exigim un compromís amb l'impuls de la democràcia paritària, amb presència i participació equitativa de la dona en la vida política i social i en la presa de decisions, la busca de la perspectiva de gènere en tots els àmbits, quelcom que ens apliquem per a la nostra pròpia Organització.

125.

De la mateixa manera potenciem la millora de l'accés dels i les jóvens a la informació en salut sexual i reproductiva amb un augment dels dispositius sanitaris. Exigim una regulació actualitzada del dret a l'avortament que s'adeqüe a la realitat, així com critiquem la dificultat d'accés i el lliure arbitri per a ser dispensada la píndola del dia després o altres mètodes anticonceptius.

126.

A més volem ressaltar la influència que els mitjans de comunicació exercixen en la societat i el deteriorament democràtic que suposa la manipulació de determinats mitjans de comunicació públics convertint-se en full de ruta de determinats partits polítics que no s'ajusta a la realitat de la societat.

Exigim donar una imatge més plural de les dones i els i les jóvens en els mitjans de comunicació.

127.

Un dels principals problemes que ens afecten i hem de combatre, és la violència de gènere, una violència masclista que mata a moltes dones i que no entén edat, ni de classes, creences o cultura, és un problema social les causes del qual estan encara molt arrelades en la societat.

128.

Com demostren les xifres, la posada en marxa d'una llei amb què és més fàcil denunciar, que atorga major protecció a les víctimes i dóna major capacitat d'actuació a la justícia, no és prou, resulta imprescindible la implicació tant de tots els ciutadans i ciutadanes, com els agents socials i administracions

per a aconseguir una verdadera igualtat entre dones i hòmens, tenint especial atenció en els i les jóvens, perquè segons els estudis, la majoria de dones que patixen violència de gènere, ja la suportaven en gran manera des del festeig.

129.

La Comunitat Valenciana ha d'avançar en igualtat, i per a això considerem essencial l'educació en valors com a base de la formació en ciutadania, llibertat i igualtat d'oportunitats.

130.

Fomentarem un debat sincer en la societat sobre la situació legal de la prostitució, així com una de les nostres prioritats serà la denúncia del tràfic i la tracta de dones amb fins d'explotació sexual.

131.

En la Comunitat Valenciana, si tant dones com hòmens estan per davall dels sous mitjans respecte al total d'autonomies, especial menció requerixen les dones, que respecte als hòmens cobren un 45'5% menys. Les dones patixen més desocupació, major precarietat laboral i encara tenint una millor formació, esta no es traduïx en els llocs que ocupa. Resulta essencial una major implicació per a reduir esta discriminació de les dones valencianes, tant per part de les empreses com de les administracions públiques.

132.

A tot açò se li afig una doble discriminació, la de ser dona i a més jove, a les que se sumen les dos problemàtiques pròpies de la joventut i del gènere, presència i participació en la societat, ocupació, educació, imatge en els mitjans de comunicació, sexualitat.

133.

Per tant considerem necessari un canvi radical en les polítiques d'igualtat de la Comunitat Valenciana, un major compromís, implicació i efectivitat, per a garantir els drets bàsics que realment eradiquen les desigualtats entre persones.

134.

URBANISME SOSTENIBLE, VIVENDA ASSEQUIBLE

135.

Un dels majors reptes a què s'enfronten els i les jóvens hui en dia és el de la seua emancipació. En este repte els i les jóvens troben dos obstacles: les condicions laborals precàriament i conseqüentment la incertesa laboral, d'una banda, i l'increment exponencial que ha experimentat el preu del sòl i de la vivenda com a conseqüència del liberalisme polític mamprés pels successius governs conservadors.

136.

Des del PP s'ha ignorat esta problemàtica, ja que ells han sigut els promotors de l'actual situació del mercat immobiliari. Des de joventuts socialistes entenem que s'han de realitzar polítiques per a aconseguir una major facilitat dels jóvens per a accedir a la vivenda.

137.

Entenem que un bon camí per a aconseguir-ho va ser la posada en marxa de la renda bàsica d'emancipació implantada pel ministeri de vivenda quan Carme Chacón era ministra i que el govern de Mariano Rajoy ha eliminat, obligant així molts jóvens a tindre que tornar a casa dels seus pares.

138.

A més és necessari exigir que es respecten els percentatges de vivenda social a construir al realitzar qualsevol actuació urbanística. Procurant que la gestió i adjudicació de les mateixes siga realitzada per les administracions competents i no pels propis promotors, exigint a estes administracions que el procés d'adjudicació siga just.

139.

La preservació del nostre entorn

140.

Fruit del model urbanístic promogut pel PP, el nostre entorn ha patit grans canvis. Des de Joves Socialistes creiem necessari que es realitze un desenvolupament urbanístic tenint en compte la preservació de l'entorn així haurem d'instar que tots els projectes porten el corresponent informe sobre el seu impacte en l'entorn. A més proposant que estos informes siguen vinculants i en el cas de no aconseguir tal informe que el projecte es paralitze.

141. És necessari que les actuacions que es realitzen hui en dia no hipotequen l'entorn que es trobaren futures generacions.

142.

Cap a un model urbà sostenible

143.

Des de JSPV entenem que el desenvolupament urbanístic és necessari per al desenvolupament d'una zona, però este s'ha de realitzar de manera que minimitze l'impacte.

144.

Així a més de la defensa de l'entorn, hem de fer insistència en què este desenvolupament es realitze de forma ordenada, en les zones que no impliquen risc, i que siga possible el dotar'l de tots els servicis necessaris.

145.

En una Comunitat on el problema de l'aigua és real, és necessari no fer un abús de l'urbanisme sense assegurar l'abastiment d'estos projectes.

146.

LA CULTURA ÉS UNA MICA MÉS QUE OCI

147.

La cultura és un bé a promocionar, fomentar i protegir, i molt especialment en el País Valencià, la cultura autòctona.

148.

Els successius governs del PP en la CV han desmantellat el teixit cultural autòcton, de tradició i herència democràtica des de la Transició i consolidat durant la dècada dels 80.

149.

Grups de teatre, cantautors, directors de cine, dissenyadors, escriptors, dibuixants de còmic, etc…van agitar i van sacsar les consciències durant els 70 i 80 reclamant llibertat.

150.

Els governs socialistes van recolzar estes manifestacions de cultura autòctona i van acostar el PV a les realitats culturals europees que ens eren pròximes.

151.

La cultura valenciana es va projectar al món a través de noves infraestructures que constituïen per si mateixes, senyals d'identitat: l'Institut Valencià d'Art Modern, referent mundial de l'art d'avantguarda, hui en desús; el Palau de la Música; la Mostra de Cinema de la Mediterrània o el Festival de Cine d'Alfàs del Pi. En la majoria dels pobles i ciutats es van construir Casas de Cultura, Auditoris o Espais Polivalents. La cultura era valenciana i era desacomplexada.

152.

El PP té una concepció elitista de la cultura. Per als governs del PP, cultura és construir un Palau dels Arts on es programa òpera a preus desorbitats, mentres se censura a aquells que usen la nostra llengua a Canal 9.

153.

JSPV esta a favor de recolzar la cultura autòctona i als que la fan possible: artistes, dissenyadors, músics, actors, creadors, han de tindre el suport del govern autonòmic per a poder dedicar-se a l'acte creador sense condicions ni problemes econòmics. El mercat no pot regular la cultura, perquè llavors, s'acaba la cultura i comença la mercaderia.

154.

JSPV reclamarà la creació d'Espais d'Art Jove, on els jóvens artistes valencians puguen desenvolupar les seues creacions amb el suport de l'Administració. Estos Espais facilitaran el lloc, els materials i els recursos necessaris per a executar les idees dels artistes jóvens.

155.

Demanem la creació d'un Institut d'Art Jove, amb les funcions de qualsevol museu modern: adquisició d'obres, exhibicions, publicacions, etc… dels artistes jóvens valencians, fent una labor de difusió i mecenatge.

156.

La cultura d'un poble es manifesta bàsicament a través de la llengua.

Una manera de parlar és una manera de pensar.

157.

El valencià és una de les dos llengües oficials del PV. Però de les dos, és la més dèbil i la que necessita una major protecció i normalització en el seu ús. L'Estatut d'Autonomia diu que l'Administració ha d'ocupar-se del seu foment i defensa.

158.

La veritat és que durant els anys de govern del PP, el valencià ha sigut minorizado i arraconat fins nivells incompatibles amb la supervivència. Hui per hui el seu ús és testimonial en la televisió pública valenciana i en l'Administració.

159.

JSPV ha de col·laborar amb la recuperació de la nostra llengua dins de les seues possibilitats i segons la realitat lingüística de les comarques del PV.

160.

S'ha d'afavorir l'ús del valencià en un mitjà tan important com és el cine.

Es fomentarà el doblatge al valencià. L'administració ajudarà als actors de doblatge i als exhibidors. Les sales hauran d'oferir una quota de cine en valencià.

161.

Es regularà per llei beneficis als anunciants que utilitzen el valencià en els seus anuncis comercials.

162.

Demanem que es promoga la música en valencià a través de subvencions directes a les companyies discogràfiques que graven, editen i publiquen discos en la nostra llengua.

163.

Es crearà un circuit d'actuacions en directe amb ajudes als locals que programen música en valencià en directe. La Radiotelevisió Valenciana haurà de programar una quota de música en valencià del menys el 50%.

164.

Una de les grans deficiències dels valencians és l'analfabetisme en la seua pròpia llengua. Es fomentarà l'aparició de diaris gratuïts en valencià, de revistes i lectures infantils. L'Administració ha de recolzar la publicació de llibres en la nostra llengua amb avantatges per a les editorials. Les biblioteques públiques hauran de comptar amb una quota de llibres en valencià i hauran de fomentar la seua lectura.

165.

MAJORS OPCIONS PER A DISFRUTAR EL TEMPS LLIURE

166.

Els governs del PP en la GV durant les últimes legislatures han portat un deteriorament de l'oci i el temps lliure, reduint-ho a un simple fet consumista.

Per al PP fomentar l'oci i el recreació es reduïx a construir àrees comercials de grans superfícies als afores de les ciutats on les famílies acudixen en massa (i amb cotxe, clar) a passar el cap de setmana gastant alegrement.

167.

Els jóvens que ixen a matar el seu temps lliure es frustren perquè tot el que li'ls oferix en eixos llocs s'ha de pagar.

168.

Açò fomenta una competitivitat que no és bona per al desenvolupament personal i emocional de la joventut.

169.

L'oci i el temps lliure ha de servir també per a formar ciutadans solidaris, amb gust per la diferència i el treball en equip.

170.

Hui les biblioteques públiques estan obertes a la nit per als estudiants perquè JSPV així ho va demanar en una antiga reivindicació nostra. Hui demanem Espais d'Oci Jove on els jóvens puguen acudir a reunir-se amb gent de la seua edat i xarrar de les seues coses sense necessitat consumir res, com els clubs de jubilats.

171.

Els Espais d'Oci Jove deurien comptar amb una programació cultural, formativa i de recreació per a diferents franges d'edat, i haurien d'estar assistits per tècnics i personal qualificat que intervinguera davant de l'aparició de conflictes i que complira una labor d'integració dels desfavorits o de la gent amb dependències que no pot disfrutar d'un oci “normal” per les causes que siguen.

172.

Els EOJ disposaran de recursos pedagògics que coadjuvaran a la formació de jóvens tolerants, solidaris i ecològicament sostenibles.

173.

Els EOJ hauran d'estar especialment presents en les poblacions xicotetes o de l'entorn rural, on resulta més difícil encara per als jóvens, trobar opcions d'oci.

174.

PER UNA SANITAT DE QUALITAT

175.

a. Els trastorns alimentaris:

176.

L'anorèxia i la bulímia són dos malalties que cada dia patixen més persones jóvens. Açò no és més que un reflex de la societat consumista i de cànons preestablits en la que vivim.

177.

Els i les jóvens intenten imitar un model físic irreal i perjudicial per a la seua salut. Hem de lluitar per la creació d'unitats funcionals de tractament específic d'estes malalties incorporades a les unitats de salut mental, a més del foment de Centres de Dia. 178.

Els i les jóvens socialistes reclamem els mitjans i mesures necessàries per al seu tractament i prevenció. És una malaltia psicològica de què cap jove està lliure i se li ha de donar la rellevància que té.

179.

Hem de lluitar contra el model que s'imposa com a ideal i cànon de bellesa de dona extremadament prima en molts mitjans de comunicació, desfilades de moda, publicitat, especialment si van dirigits a xiquets 180.

Especial atenció hem de tindre amb l'obesitat, però sobretot en l'obesitat infantil, trastorn alimentari alarmantment creixent en la nostra societat.

181.

Hem de fomentar la nostra rica i variada dieta mediterrània i potenciar la practica d'alguna activitat física per a millorar la salut dels nostres jóvens. A més ha d'augmentar el nombre de nutricionistes en el sistema públic sanitari; i hem d'apostar sense por pel foment d'aliments provinents de cultius biològics 182. És cada vegada major el nombre de casos de jóvens addictes a les drogues que necessiten tractament per a superar les seues addiccions i les seqüeles que estes deixen. L'administració pública ha de ser conscient d'això, i en compte de disminuir les ajudes a este col·lectiu, dotar-los dels mitjans necessaris per al seu rehabiltación.

183.

b) Interrupció voluntària de l'embaràs.

184.

La interrupció voluntària de l'embaràs és un dels temes que com a jóvens socialistes hem de prioritzar. Ningú qüestiona que la interrupció voluntària de l'embaràs és una de les decisions més traumàtiques que pot prendre una dona o una parella en la seua vida. Per tot el que això implica i per ser la futura responsable de tot el que succeïsca, ha de ser ella qui prenga la decisió. El seu entorn ha d'estar per a recolzar-la siga quin siga la seua decisió.

185.

Per tot això no hem de permetre que altres siguen els que decidisquen per les dones. No hem de donar ni un pas arrere en drets i autonomia de la dona. La modificació o abolició de la llei de l'avortament posada en marxa pel govern de Rajoy és un error i un atac directe a la llibertat de la dona.

186.

Tota dona que es trobe davant de la decisió d'interrompre voluntàriament el seu embaràs haurà de rebre assistència psicològica gratuïta abans, durant i després de la presa de la seua decisió definitiva. I JSPV reivindicarà en tot moment eixe dret. Per a JSPV la interrupció voluntària i gratuïta de l'embaràs ha de ser un dret de tota dona.

187.

c) La infertilitat

188.

Si bé en els primers anys de joventut i sexualitat ningú es planteja la possibilitat de tindre fills, esta situació canvia amb el temps. Ens trobem actualment davant d'un 17% de parelles heterosexuals que no poden concebre per diversos problemes. Evidentment, la majoria d'estes parelles són jóvens.

Proposem la gratuïtat dels tractaments de fertilitat i fecundació "in vitro", així com una assistència psicològica, necessària en estos casos, també gratuïta 189.

d) El VIH

190.

La SIDA és una de les causes de mortalitat més alta entre la joventut.

Esta frase tan rotunda no és més que la constatació que els i les jóvens no tenim una conscienciació adequada sobre el tema. El 80% dels i les jóvens diem conéixer esta problemàtica, però només el 39% ens sentim conscienciats a l'hora de mantindre pràctiques sexuals i per tant posem les mesures oportunes per a evitar la transmissió del VIH.

191.

Els i les jóvens socialistes creiem necessari que des d'edats molt primerenques, es duga a terme una formació contínua, adequada a cada etapa de la infància, en les escoles i instituts, de caràcter sexual. L'educació sexual ha de ser lliure i oberta a totes les seues variants, la considerem essencial en el desenvolupament de qualsevol persona, perquè esta es desenvolupe de forma integral i adequada. Entenem que la sexualitat és un factor fonamental del desenvolupament del xiquet.

192.

En concret, esta formació hauria d'anar encaminada a l'eliminació d'absurds estereotips que persistixen en la societat, a formar una sexualitat d'elecció personal en cada xiquet adolescent i a la correcta pràctica de la sexualitat, on han de tindre una expressa importància la utilització adequada de mètodes anticonceptius i la prevenció de malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats.

193.

La prevenció de la transmissió del VIH deu ser prioritària entre la joventut; només si adoptem les mesures necessàries per a la seua prevenció, aconseguirem atallar esta epidèmia. Demanem el reconeixement legal de què qui port el VIH siga declarat com a malalt crònic per a proporcionar la gratuïtat dels medicaments. A més exigim el respecte absolut a les persones que patixen esta malaltia, així com una major implicació per part de les distintes Administracions Públiques.

194. És necessari que l'administració duga a terme campanyes de conscienciació i prevenció d'ETS (malalties de transmissió sexual) en els diferents instituts i col·legis de la Comunitat Valenciana, així com el repartiment gratuït de preservatius i mètodes anticonceptius adequats.

195.

e) Les Drogues

196.

JSPV recolza l'ús terapèutic de determinades drogues i la possible legalització, amb criteris de control del seu consum. També així es contribuiria a l'eradicació de la màfia de la droga. A més hem d'aconseguir que la societat no criminalitze als jóvens pel seu consum 197.

S'ha d'aconseguir que els tractaments als i les drogodependents siguen enterament gratuïts i que es posen en marxa els programes més avançats, com el tractament dels heroïnòmans crònics amb heroïna autèntica, a la que se li controla la seua qualitat i que està donant resultats sorprenents en altres països del nostre entorn.

198.

Entenem que la drogoaddicció ha de ser tractada com una malaltia més i per tant les administracions públiques han de cobrir-la i atendre-la en la seua totalitat en centres de rehabilitació adequats i suficients en número.

199.

Si no és d'esta manera, ens trobarem amb la situació actual: els drogoaddictes les famílies dels quals tenen recursos econòmics suficients per a pagar centres de rehabilitació privats poden recuperar-se, mentres que aquells que les seues famílies no se'ls poden costejar, seguixen enganxats fins al dia de la seua mort, però no sols s'ha de prestar atenció a la drogoaddicció com a malaltia, sinó que se l'ha d'enfocar des de la prevenció com a objectiu principal.

Des d'una perspectiva educativa per a ensenyar sobre la seua existència, perjuís i problemàtica.

200.

AJUDAR AL DESENVOLUPAMENT DELS MÉS DESFAVORITS

201.

JSPV és una organització socialista que crega en la llibertat i la justícia social com a ferramenta de desenvolupament.

202.

Des d'eixa perspectiva, JSPV aposta per la defensa d'un enfocament econòmic que limite la tendència cap a les desigualtats i per un procés globalitzador que no destruïsca el concepte d'equitat i solidaritat.

203.

Rebutgem, per tant, aquelles operacions especulatives responsables del sistema actual que ens porta irremissiblement cap a l'exclusió i la pobresa.

204.

L'administració autonòmica ha de ser peça clau en el procés transformador, il·lusionant a la ciutadania i implicant-la en el procés de canvi.

Els poders públics han de marcar els seus eixos d'actuació amb transparència i criteris de qualitat. El seu paper no pot ser únicament el de repartidors de diners.

205.

El mode de participació que demanem passa per eliminar la disparitat d'esforços, incloent la denúncia, la innovació i l'avaluació de resultats amb criteris de qualitat.

206.

El PV s'ha convertit estos últims anys en compte d'acollida d'immigrants.

Esta nova realitat ens fa plantejar-nos que l'ajuda al desenvolupament ha de dur-se a terme a doble escala: una global, actuant en els països d'eixida de persones, i una altra local, centrada en l'ajuda més bàsica per als nouvinguts i la seua integració en la societat d'acollida.

207.

Apostem per la visibilitat de la dona com a eix protagonista del futur dels pobles oprimits. Demanem una major participació de les dones en els òrgans de decisió del món associatiu valencià, on la majoria són dones, però les decisions les prenen majoritàriament hòmens.

208.

Demanem d'una vegada per sempre que es destine el 0'7% del PIB a l'ajuda al desenvolupament, marcant una línia creixent d'objectius econòmics més ambiciosos.

209.

JSPV reclama un comerç just i un consum responsable, així com una educació de base per a la transformació social.

210.

Demanem un major control administratiu sobre aquelles empreses que es lucren emparant-se en criteris de cooperació, així com l'eliminació dels crèdits FAD, que beneficien a les classes dominants dels països empobrits.

211.

Condonació del deute externa. Actualment, els països que reben ajudes al desenvolupament invertixen el 80% del que reben a pagar deute anterior.

212.

Cal replantejar-se un sistema que condemna a estar eternament endeutats als països que necessiten ajudes.

213.

No ens cansarem mai de demanar la reducció del gasto militar i l'aplicació de la Taxa Tobin.

214.

Apostem definitivament per la cooperació entesa com la capacitat dels pobles per a triar i orientar el seu propi futur.

215.

PROTEGIM I MIMEM LA NOSTRA LLENGUA

216.

Respecte a la política lingüística al País Valencià, el valencià i el castellà, formen part de la realitat valenciana estructural, són dos llengües compartides pels ciutadans; no obstant, en la pràctica i amb este govern autonòmic, la seua situació –tant de respecte al seu coneixement com al seu ús i promoció en tots els àmbits de la societat- és desigual. Al mateix temps, i en els últims anys conviuen amb el conjunt nombroso de llengües amb què arriben les persones de diferents procedències.

217.

Joves socialistes considera molt positiva la Llei d'ús i ensenyança del valencià, però considerem que ha de ser revisada i actualitzada al moment social actual, després d'una llarga aplicació en les escoles, instituts, universitats, etc.

218.

JSPV té com a objectiu recuperar àmbits d'ús i potenciar els valors que impliquen conéixer el valencià, tenint en compte la realitat social actual, amb la integració de persones de distints idiomes, en una societat plurilingüe; sense que això implique cap renúncia de la seua identitat originària, perquè considerem que el coneixement d'altres llengües i altres pautes de comportament social, cultural és un enriquiment personal i col·lectiu.

219.

Des de JSPV reclamem una millora i un foment de l'ús i coneixement del valencià en aquelles persones que tinguen un desconeixement total o parcial.

Així, també exigim una major potenciació de l'ús del valencià en altres sectors de la societat, públics i privats, sobretot, en l'àmbit de les Administracions Públiques.

220.

Per tot això, hem d'aconseguir que el valencià, en el seu territori d'ús, aconseguisca els nivells de presència, coneixement i ús necessari en el País Valencià, consolidant el valencià com un instrument de prestigi, d'identificació col·lectiva, de patrimoni comú i de llengua de cultura i de futur, així com una ferramenta útil de comunicació en tots els àmbits, tant públics com privats, i de cohesió social en el marc d'una realitat plurilingüe.

221.

Per a això, hem d'implantar programes, accions i mesures de dinamització i normalització lingüística, i al mateix temps destinar els recursos necessaris perquè es complisquen les obligacions que l'Estatut d'Autonomia establix als poders públics i la resta d'agents de la societat, garantint els drets lingüístics i l'equilibri de la situació de desnivell que patix el valencià.

PONÈNCIA ESTRATÈGICA

222.

INTRODUCCIÓ

223.

Este document és la base del debat en l'XI Congrès Nacional de Joves Socialistes del País Valencià. Les seues conclusions seran la guia per a la nostra organització en el futur.

224.

La crisi econòmica internacional està provocant canvis en el món sencer. A hores d'ara s'està reconfigurant tot el nostre entorn econòmic, social, laboral, polític, etc. El món d'ací a uns anys no s'assemblarà al què estem vivint ara.

225.

La crisi i les seues conseqüències, significada sobretot en l'escandalosa taxa de desocupació juvenil, està llastant a tota una generació que observa amb escepticisme el futur, preveient que per primera vegada en dècades la seua situació no millorarà respecte a què van viure els seus pares.

226.

Després de quasi vint anys de governs del PP en la Comunitat Valenciana, som líders en desocupació juvenil, fracàs escolar, deute amb les Universitats Públiques, dèficit en atenció sanitària… Estem a la cua en ràtio d'ordinadors per alumnes en els Col·legis Públics, a la cua en inversió en I+D+i, a la cua en la ràtio de llits hospitalaris per habitants…

227.

La Comunitat Valenciana ha sigut el laboratori de les polítiques que el govern presidit per Mariano Rajoy està aplicant. Polítiques que retallen drets, servicis bàsics i que estan fent que el nostre país retrocedisca, almenys, una dècada.

228.

La nova Llei de Salut Sexual i Reproductiva, la Renda Bàsica d'Emancipació, la Llei de Matrimoni Homosexual, l'augment de la dotació per a beques, garantir les beques com un dret universal, o la Llei de Dependència són alguns dels èxits socials de l'últim govern socialista que el PP s'està carregant en a penes uns mesos.

229.

Els socialistes no hem sabut donar respostes a les demandes que planteja la ciutadania. Almenys així ho reflectixen les eleccions que des de 1999 li atorguen la majoria absoluta al PP en Corts Valencianes. El desastre en les eleccions municipals de maig del 2011 ha portat al PP a governar en 8 dels 10 principals municipis del País Valencià.

230.

Joves Socialistes del País Valencià ha de posar-se al front de les reivindicacions de les i els jóvens de la Comunitat Valenciana. A poc a poc la societat va despertant de la letargia en què pareixia estar immersa. Les protestes se succeïxen al llarg i ample de la Comunitat Valenciana.

231.

Des de Joves Socialistes del País Valencià recolzarem les reivindicacions justes i pacífiques, estarem del costat dels desprotegits i reclamarem en el carrer que s'escolte a la ciutadania.

232.

Ens toca replantejar el nostre mode d'actuar. Ens ho reclama la ciutadania, farta que en alguns àmbits els polítics no responguen a les seues peticions (com indiquen els successius baròmetres del CIS), que s'organitza en moviments socials com els del 15-M. L'acció a peu de carrer és bàsica, hem de tornar a estar en tots els àmbits on estan els jóvens.

233.

LA NOSTRA MILITÀNCIA ÉS EL NOSTRE MUSCUL

234.

Joves Socialistes del País Valencià és una organització juvenil política que aspira a representar a la majoria de jóvens progressistes. La nostra organització, si bé autònoma en el seu funcionament, està estretament vinculada amb el PSPV-PSOE. 235.

No podem oblidar el nostre paper com a organització juvenil política autònoma que ha d'aspirar a créixer i funcionar de manera eficient i eficaç. Una organització que no oblida la nostra centenària història, que lluita pel progres sense oblidar el passat.

236.

Si per quelcom destaca Joves Socialistes del País Valencià és per tindre una militància activa i implicada. La nostra militància és el nostre verdader tresor. Impregna de vida les Agrupacions Municipals i sense ells no s'entendria JSPV. És imprescindible, per tant, mantindre una xarxa de comunicació entre totes les agrupacions locals que servisca com a instrument de coordinació entre elles.

237.

La nostra Organització ha de ser capaç de moure's al mateix compàs que els esdeveniments socials del País Valencià, amb el mateix ritme que la ciutadania valenciana s'adapta a ells i amb idèntica velocitat a la qual avança.

Però per a açò és necessari que JSPV funcione, que romanga alerta i amb la mirada posada en la societat valenciana, que mantinga les constants vitals estables i que prenga el pols diari a la societat valenciana.

238. És fonamental tindre una militància implicada i es fa necessari dotar-la de mecanismes de participació i acció. Les tecnologies de la informació i de la comunicació ens permeten d'una manera àgil, ràpida, efectiva i barata articular mecanismes de coordinació entre tots els militants. Però no són suficients.

239.

Per a fer-nos sentir és imprescindible que siguem més militants. Com a objectiu fonamental, estarà el mamprendre una campanya per a estendre la nostra organització allà on no estiguem presents. Com més veus parlen, com més mans treballen, JSPV creixerà com a organització.

240.

LA FORMACIÓ DELS MILITANTS COM A PRIMER OBJECTIU

241.

S'ha d'insistir en la bona formació de tots i cada un dels nostres militants, únicament d'esta manera podrem mantindre una organització consistent, coherent i unida entorn d'un discurs homogeni.

242.

Per açò JSPV té l'obligació de convertir-se en una verdadera escola de formació política. Per a aconseguir-ho, JSPV mostrarà predisposició i col·laboració cap a qualsevol activitat formativa, procedisca de l'àmbit que procedisca. No sols potenciant la seua activitat més emblemàtica, l'Escola d'Estiu Olof Palme, sinó potenciant Jornades monogràfiques per a tractar tant aspectes polítics com aspectes institucionals.

243. És ací on s'ha d'incidir en major grau, perquè la formació és el millor instrument que pot tindre l'Agrupació Local tant per a enriquir a l'Organització amb propostes de qualitat com per a dinamitzar-se i fer-se notar en la societat.

244.

LA CIUTADANIA JOVE ÉS L'EIX DE LA NOSTRA ACCIÓ

245.

Els jóvens han sigut, i continuen sent, les primeres víctimes de les polítiques que ha aplicat el PP a la Comunitat Valenciana des de fa 16 anys.

246.

Tots els servicis públics estan sent portats al desastre. El desmantellament d'un teixit de prestacions que són imprescindibles per als jóvens valencians està fent que les nostres oportunitats es vegen cada vegada més minvades.

247.

Hem de lluitar perquè no es retall ni un més dels drets que legítimament ens corresponen i exigir a les Administracions Públiques que posen a la nostra disposició els servicis que precisem perquè cada jove elabore el seu pla de vida, amb el menor nombre d'obstacles possibles.

248.

Joves Socialistes del País Valencià té un pes i una representació institucional, sobretot a nivells municipals, indubtable. Açò fa que podem posar en pràctica les nostres propostes, dissenyades per nosaltres mateixos.

249.

L'Agrupació Local és l'àmbit més pròxim a cada un dels jóvens. La interacció amb els responsables en matèria de polítiques de joventut en els Ajuntaments (siga en el govern, siga en l'oposició) s'antulla fonamental.

250.

Necessitem fer un esforç important en la coordinació dels regidors.

Estos, a més, han d'estar ben informats i assessorats per l'organització en tot moment. Per a aconseguir-ho creiem que és necessari impulsar no sols la creació d'una base de dades dels càrrecs institucionals militants de JSPV. També potenciarem el Fòrum Municipal Jove, una iniciativa que va ser molt beneficiosa i que s'hauria de dur a terme almenys una vegada a l'any per a coordinar les línies mestres en polítiques de joventut i per a compartir experiències entre els responsables municipals.

251.

Tot este treball no ha d'anar encaminat a dirigir, sinó a coordinar i a facilitar que la informació arribe a tots els militants de JSPV i simpatitzants de l'organització.

252.

ASSOCIACIONISME: ELS NOSTRES REFERENTS EN LA SOCIETAT

253.

JSPV és una organització juvenil que aglutina als jóvens progressistes del País Valencià i, per tant, hem de ser part activa del procés associatiu de la nostra Comunitat.

254.

Joves Socialistes ha de treballar a consolidar un moviment associatiu fort i crític. Formant part de la xarxa d'associacions juvenils que s'estén per tota la Comunitat Valenciana.

255. És imprescindible que militants de JSPV formen part d'estes associacions amb l'objectiu de donar a conéixer les nostres idees i propostes per als i les jóvens valencians.

256.

Joves Socialistes del País Valencià ha de tindre una presència constant dins del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana.

257.

Esta presència no sols deu ser l'aportació de capital humà si no també aportant idees i iniciatives.

258.

Les relacions interassociatives amb altres organitzacions juvenils ens ajudaran a veure la realitat d'altres col·lectius. I així, entendre millor les necessitats i preocupacions de la joventut valenciana.

259.

No hem de consentir que s'oblide que gràcies a què els governs socialistes de Joan Lerma i Felipe González ho van promoure hi ha els Consells de la Joventut.

260.

El nostre suport al Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana és inequívoc. Lluitarem per la seua pervivència ja que és la base d'una ciutadania jove implicada, lluitadora i amb major maduresa democràtica.

261.

On hi haja una agrupació local de JSPV s'ha de promoure la creació d'un Consell de la Joventut Local si este no existira i formar part d'ell si ja existira prèviament.

262.

Els consells locals de la joventut han de convertir-se en els intermediaris vàlids entre els jóvens i les administracions locals.

263.

No podem ni hem de consentir les intromissions i faltes de respecte que els governs del PP han demostrat cap als Consells de la Joventut Locals. Per a això, des de la participació activa dins dels consells de la joventut locals, farem públic i demostrarem a la joventut el menyspreu que sent el partit popular cap este col·lectiu.

264.

ELS CENTRES EDUCATIUS, PEDRERA I CENTRE D'ACCIÓ

265.

Si hi ha un àmbit d'actuació que ha de correspondre a l'organització eixa ha de ser la participació en les universitats i instituts valencians.

266.

CAMPUS JOVE

267.

Les Universitats són espais oberts a la reflexió, espais oberts al desenvolupament d'un esperit crític.

268.

Campus Jove és un referent de les i els estudiants progressistes valencians. És l'associació de representació estudiantil més consolidada dins de l'àmbit autonòmic.

269.

Està implantada en la Universitat de València, en la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat d'Alacant. Sent, en els tres casos, el màxim referent estudiantil.

270.

Campus Jove és l'associació estudiantil universitària amb la ideologia i model de treball que s'assembla més a la de JSPV. Per això hem de col·laborar en la consecució d'uns objectius comuns.

271.

Campus Jove és el nostre instrument per a demanar una universitat pública, de qualitat i en valencià.

272.

Devem col·laborar perquè els tres Campus Jove establits s'interrelacionen i puguen formar una coordinadora en País Valencià que els permeta col·laborar, conjuntament amb JSPV, per a millorar les condicions dels/es universitaris/es que estudien en les nostres Universitats.

273.

INSTITUT JOVE

274.

Institut Jove és una associació d'estudiants d'ensenyança secundària que tenen objectius comuns.

275.

Esta associació ha d'estar present en tots els instituts d'ensenyança secundària, defenent una educació pública i de qualitat. Defenent també l'ús del valencià com a llengua pròpia.

276.

LA DEFENSA DELS TREBALLADORS EN TEMPS DURS

277.

Per a Joves Socialistes del País Valencià, els sindicats són importants ja que són el mode d'arribar als jóvens treballadors i són ells el seu referent quant a reivindicacions laborals.

278.

Hem de consolidar una relació estable amb la nostra organització germana, la UGT. Hem d'iniciar un procés que genere una cultura sindical entre els jóvens, començant pels nostres militants.

279.

A més, els i les militants també podran militar en altres sindicats de classe.

280.

MILITÀNCIA 2.0: XARXES SOCIALS, BLOGS, WEBS, WIKIS…

281. És impossible entendre l'acció política l'any 2012 sense prestar atenció a la revolució que ha provocat la completa implantació de les tecnologies de la comunicació i de la informació en la nostra vida quotidiana.

282.

Les xarxes mòbils han facilitat la comunicació i els més jóvens són els que millor i més ràpid s'han adaptat a este nou llenguatge. Els moviments que demanden major democràcia en els països del Nord d'Àfrica i en Orient Pròxim, per exemple, han tingut un impuls vital gràcies a les xarxes socials.

283.

Les xarxes socials deuen ser un element essencial per a la difusió de les nostres idees, per a explicar les nostres accions, per a atraure a nous militants a la nostra organització i per a canalitzar el nostre missatge, fent-ho ràpidament extensible a un gran nombre de persones, tant militants com simpatitzants.

284.

JSPV ha d'estar present en el nombre més gran possible de xarxes socials, blogs, pàgines web; sempre que convinguen a la nostra organització i siga adequat per a la nostra acció política. L'actualització constant, l'atenció que apliquem en els continguts i disseny dels nostres sites ens garantirà ser referents per a la ciutadania jove en Internet.

285.

Per a això hem de dotar els nostres militants i simpatitzants de les “armes” necessàries per a enfrontar-se al procel·lós món de les xarxes socials, no podem deixar que s'enfronten per si sols a la tremenda maquinària mediàtica que la dreta té muntada. Hem de ser un “exèrcit” ben organitzat per a combatre a la dreta.

286.

La senzillesa d'ús i el reduït cost ens porten a la temptació que ens centrem en l'ús d'estes tecnologies en detriment de l'acció política presencial,

però mai un dispositiu tecnològic pot substituir a les iniciatives que realitzem cara a cara amb els jóvens.

287.

UNA MAJOR VISIBILITAT

288.

Hi ha una màxima en política que és tremendament injusta: “El treball que no es veu, és treball que no s'ha realitzat”. Per a trencar amb esta afirmació JSPV ha de tindre una major presència en els mitjans de comunicació.

289.

A pesar d'alguns avanços, com l'assistència en tertúlies celebrades en diversos mitjans de comunicació, JSPV continua sent pràcticament invisible als mitjans de comunicació tradicionals.

290.

La nostra organització deu saber generar continguts que tinguen difusió en els mitjans del nostre àmbit. Sabem fer-ho. Les nostres idees i la nostra acció és argument més que suficient per a donar la cara. No podem anar a l'esclat de notícies i de notes de premsa generades per altres organitzacions.

Un gabinet de premsa propi es fa imprescindible.

291.

Però tan important com la visibilitat de cara a la societat és la visibilitat per part de la nostra militància. Les notícies deuen ser conegudes pels nostres afiliats. Cada un dels integrants de JSPV són portaveus de la nostra organització.

292.

NO ESTEM SOLS, LA SOLIDARITAT COM A NECESSITAT

293.

Sobra recordar que som més de 6.000 milions de persones les que habitem este planeta. Quasi la mitat de la humanitat viu amb menys de 2 dòlars al dia, és a dir, són pobres. Les taxes de pobresa són altíssimes.

294.

Per fortuna vivim en la part del món on més avanços tenim. Això ens deu implicar en la millora de condicions de vida d'aquells sers humans que pitjor ho estan passant.

295.

Per això la solidaritat ha de ser el màxim valor a explotar per JSPV. La crisi no pot ni ha de ser l'excusa que permeta que s'augmenten els patiments d'aquells les condicions dels quals estan a anys-llum de ser tan sols dignes.

296.

El nostre compromís amb la solidaritat es redobla en estos temps.

Deixar en l'estacada a qui menys possibilitats tenen és condemnar-los a un futur molt més precari.

PONÈNCIA ESTATUTÀRIA

297.

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.

298.

Article 1. De l’autonomia de Joves Socialistes.

299.

Joves Socialistes del País Valencià (d’ara endavant JSPV) es constituïx com l'organització juvenil dels socialistes valencians i de la seua organització política, el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), arreplegant la tradició del socialisme jove valencià.

300.

Joves Socialistes del País Valencià té autonomia política, organitzativa i administrativa en la relació i consecució dels seus fins, disposant per a això dels seus propis òrgans de direcció i control.

301.

Article 2. Dels Objectius i programes.

302.

Joves Socialistes del País Valencià és l'organització juvenil dels homes i dones joves que aspiren a la seua completa realització personal a través de la transformació de la societat, per a convertir-la en una societat lliure, igualitària, solidària, justa i en pau que lluita pel progrés dels pobles.

303.

Els seus objectius i programes són els fixats en la seua declaració de principis i resolucions dels seus Congressos.

304.

Article 3. Denominació i símbol.

305.

La nostra denominació és la de Joves Socialistes del País Valencià i les nostres sigles són JSPV. Les Agrupacions Provincial,Comarcals i locals podran utilitzar junt amb Joves Socialistes i les sigles JSPV la denominació de la seua provincia, comarca o localitat.

306.

Internament nostres símbols són l’estrella i el puny, i la rosa roja, ambdós amb les quatre barres roges sobre fons groc. També es podrà utilitzar com a símbol el colom de la pau i les sigles JSPV. 307.

Externament els nostres símbols per a aconseguir una major uniformitat i aconseguir ser identificats de manera més clara pels/es joves valencians/es seran dos recuadres rojos, un amb l’estrella i el puny, i l'altre amb les sigles JSPV, podent en este últim afegir-li el nom de l'Agrupació Comarcal o Local.

308.

Article 4. Domicili social.

309.

El domicili social de JSPV queda establida en la ciutat de València, designant la Comissió Executiva Nacional la seua ubicació concreta dins d'esta ciutat.En cualsevol cas i sempre que siga posible economicament, la CEN garantirá l’independecia física de lórganització respecte del partit.

310.

Article 5. Fins.

311.

Les i els membres de JSPV pretenen:

312.

Contribuir a l'aprofundiment de la democràcia com a millor instrument per a crear una societat més lliure, més justa i solidària. I el que volem fer treballant per a superar les desigualtats socials, divulgant els valors del socialisme democràtic contribuint a la creació d'un esperit crític, participatiu i solidari, especialment entre els/les més joves.

313.

Contribuir al debat permanent dels valors del socialisme democràtic, especialment des de la seua organització política al País Valencià, el PSPVPSOE, aportant nostra visió crítica i compromesa, així com la nostra òptica de generació de joves nascuts plenament en democràcia.

314.

Contribuir a la necessària modernització dels partits polítics i els moviments socials, com a instruments de participació de les i els ciutadans en els assumptes públics, facilitant l'accés actiu i crític dels ciutadans més joves.

315.

JSPV ha de mediar entre els/es joves valencians i les institucions que els representen, així com servir per a arreplegar les idees i inquietuds d'estos i ajudar al posterior desenvolupament.

316.

Realitzar i coordinar especialment les polítiques que afecten directament els/es joves Valencians/nes, dissenyar la política de joventut progressista a dur a terme en l'àmbit valencià i la política general en col·laboració amb el PSPVPSOE. 317.

Transmetre els ideals del socialisme democràtic en els distints fòrums de participación ciutadana com a forma d'aprofundiment democràtica de la nostra organització socialista en la societat.

318.

JSPV lluita per estendre al màxim la democràcia en tots els àmbits de la societat. La participació del nombre més gran de persones en les decisions polítiques és la millor garantia d'unes mesures progressistes. Creguem en una societat civil vertebrada, aliena a intrusismes manipuladors, compromesa amb el progrés i conscient de la seua responsabilitat. En la mesura que la democràcia s'estén, el socialisme s’enforteix.

319.

JSPV haurà de ser impulsora d'un moviment cap a la unificació de criteris amb els ltres partits d'esquerres. El futur d'una societat igualitària, solidària i en particular el utur de l'estat del benestar està condicionat per la unitat de l'esquerra. Eixa unitat deu omençar per les bases i, com a joves socialistes que som tenim en les nostres mans que la dita unitat arribe en un futur. Hem de demostrar que, sent una de les generacions millor preparades, som capaços d'acostar-nos i treballar amb altres forces plítiques d'esquerres.

320.

Article 6. Els principis.

321.

JSPV s'inspira en els principis següents:

322.

La democràcia i el respecte a la pluralitat com a forma de participació interna i externa de tots els/les afiliats/des en l'organització.

323.

El respecte a la llibertat de consciència i a la llibertat d'expressió en el si de l'organització de cada un dels seus afiliats/des.

324.

La garantia de total llibertat de discussió interna, podent mantindre criteris discrepants amb les decisions adoptades sense trencar la unitat d'acció davant de la societat, i emparant-li a l'afiliat/da la facultat d'intentar canviar, pels mecanismes estatutaris, les decisions majoritàries.

325.

La concepció nacional de l'organització, la seua voluntat de vertebració entorn de la realitat cultural i política del País Valencià, i la seua participació

federal i autònoma en les JSE, com referent de les nostres opinions a nivell estatal.

326.

El compliment de les decisions adoptades pels òrgans competents de JSPV. 327.

Article 7. De la limitació de mandats.

328.

S’estableix una limitació de dos mandats consecutius com a màxim per a una mateixa responsabilitat executiva en els diferents nivells territorials.

329.

Article 8. Del pagament de les quotes per a l'exercici del dret de sufragi passiu.

330.

Tots els afiliats/des de Joves Socialistes que formen part de candidatures per a qualsevol òrgan executiu o de representació, hauran d'estar al corrent del pagament de quotes i acreditar la seua conformitat amb la dita candidatura.

331.

Article 9. De l'elecció dels òrgans de representació.

332.

Els òrgans de representació s'han de triar d’acord amb la legislació vigent.

333.

A més hauran de seguir els criteris següents:

334.

ÒRGANS EXECUTIUS I DE GARANTIES:

335.

Seran triats pel sistema de vot majoritari els òrgans següents:

336.

La Comissió Executiva Nacional.

337.

El Comitè de Garanties.

338.

Les Comissions Executiva Locals.

339.

Les Comissions Executives Comarcals.

340.

Les Comissions Executives Provincials

341.

ÒRGANS DE DECISIÓ I CONTROL:

342.

Dels delegats/des i representants triats pels òrgans nacionals.

343.

Seran triats per mitjà del sistema proporcional de llistes tancades i bloquejades, a l'efecte de garantir el pluralisme i que les minories puguen participar activament i eficaçment corresponsabilitzant-se en les decisions de JSPV, els delegats i representants següents: 344.

Els/les membres del Comitè Nacional triats en el Congrés Nacional.

345.

Els/les delegats/des al Congrés Federal de JSE.

346.

Els/les delegats/des al Comitè Federal de JSE.

347.

Els/les delegats/des al Congrés Nacional del PSPV-PSOE.

348.

Els/les delegats/des al Comitè Nacional del PSPV-PSOE.

349.

La minoria que obtinga com a mínim un 20 % dels vots vàlids a candidatura tindrà una representació proporcional d'estos. En el cas que existint més de dos llistes cap obtinga majoria, la més votada tindrà dret a una representació del 50% més un delegat, repartint-se la resta proporcionalment entre les altres candidatures que hagen superat el 20%.

350.

Dels delegats/des i representants triats per les Assemblees Locals.

351.

Seran triats per mitjà del sistema proporcional de llistes tancades i bloquejades, a fi de garantir el pluralisme i que les minories puguen participar activament i eficaçment corresponsabilitzant-se en les decisions de JSPV. Els delegats següents: 352.

Els/les delegats/des al Congrés Nacional de JSPV

353.

Els/les delegats/des al Comitè Nacional de JSPV.

354.

Els/les delegats/des als Congressos Comarcals de JSPV.

355.

Els/les delegats/des als Comitès Comarcals de JSPV.

356.

La minoria que obtinga com a mínim un 20 % dels vots vàlids a candidatura tindrà una representació proporcional d'estos. En el cas que existint més de dos llistes cap obtinga majoria, la més votada tindrà dret a una representació del 50% més un delegat, repartint-se la resta proporcionalment entre les altres candidatures que hagen superat el 20%.

357.

TÍTOL II. DELS I LES AFILIATS/DES

358.

Article 10. De l'accés a Joves Socialistes.

359.

JSPV està formada per tots aquells joves que accedisquen lliurement a ella i complisquen les normes arreplegades en estos estatuts. Els afiliats/des de JSPV no podran pertànyer a un altre partit que no siga el PSPV-PSOE. 360.

Article 11. De l'afiliació

361.

L'edat mínima per a afiliar-se a la nostra organització és la de catorze anys i la máxima és fins als trenta anys, ambdós inclusivament, amb independència de la responsabilitat que s'ocupe, llevat que estiga convocat congrés o Assemblea corresponent.

362.

La sol·licitud d'afiliació s'omplirà personalment en l'Agrupació local a la que el militant desitge desenvolupar la seua activitat política, si no n'hi ha a l'Agrupació Comarcal, si no n’hi ha a la Agrupació Provincial i en última instància a la CEN. En un termini màxim de set dies es publicaran en el tauler d'anuncis, el nom i els cognoms d l’afiliat/ada a no ser que aquest manifestara la seua disconfotmitat amb aquesta mesura per cualsevol raó motivada y aceptada per la CEL, en aquest cas será necesari informar a la militancia de la nova afiliació per una altra vía. Si transcorreguts quinze dies des de la seua exposició no haguera cap al·legació, l'alta serà automàtica, havent d'informar-

se de la mateixa en la primera assemblea que se celebre, sense perjuí perquè el sol·licitant puga participar en l'activitat de l'Agrupació.

363.

El nou afiliat/da podrà efectuar la retirada de carnet una vegada passats els tràmits reglamentaris. Junt amb el carnet se li facilitarà l’adreça web on es podrà descarregar una copia dels actuals estatuts, així com un catàleg d'àrees orgàniques o associatives, de les que el nou afiliat podrá seleccionar aquelles que desitge constituïsca la base del seu compromís.

364.

En cas de presentació d'al·legacions a les sol·licituds d'afiliació, la Comissió Executiva Local elaborarà un informe, sentides ambdós parts, que es presentarà en primera instància en la primera Assemblea ordinària de l'Agrupació i, en segona, per aquells companys que ho estimen oportú al Comitè de Garanties.

365.

Article 12. Drets dels/les afiliats/des

366.

Participar activament, amb veu i amb vot, en la vida interna de l'organització, defenent en el si de JSPV qualsevol plantejament que faça referència al camp específic de l'organització, siga o no majoritari.

367.

Rebre de l'organització la informació i formació política que millor permeta col·laborar en la consecució dels objectius de JSPV, així com el dret a ser consultats sobre els grans temes en què esta prenga postura.

368.

Ser elector/a i elegible per a qualsevol càrrec de l'organització, segons les disposicions d'estos estatuts, controlant el treball dels òrgans responsables de l'organització.

369.

Utilitzar els mitjans de l'organització i reunir-se en els locals de la mateixa, d'acord amb les disposicions establides a este efecte.

370.

Rebre la solidaritat de l'organització en cas de persecució o represàlies per defendre els ideals de JSPV, sempre que es procedisca de mode legal i moral.

371.

Cap afiliat/da de JSPV podrà ser desposseït dels seus drets, si no és en virtut de les decisions preses pels òrgans competents, seguits els tràmits reglamentaris i sempre amb audiència prèvia de l'interessat/da.

372.

Els/les membres de les Comissions Executives en els diferents nivells podran participar amb veu en tots els òrgans de nivell territorial inferior.

373.

La utilització confidencial de les seues dades personals.

374.

Rebre el seu corresponent carnet, en el mínim termini possible.

375.

Article 13. Deures dels i les afiliats/des

376.

El sentit de la responsabilitat en totes les actuacions que desenvolupe en els diferents àmbits de JSPV. 377.

Esforçar-se constantment per elevar el nivell polític i ideològic propi adoptant una postura oberta i crítica, al mateix temps que integradora.

378.

Aportar tot el que es puga per al desenvolupament de l'organització, a través de la participació en els grups de treball de les Agrupacions i la presència en moviments socials progressistes.

379.

Abonar puntualment les quotes i notificar qualsevol canvi referent a les dades que obren en la fitxa d'afiliació.

380.

Ser un element de cohesió entre la societat i l'organització política. És un deure nostre acostar-nos més a la societat i fer arribar les seues opinions i els seus problemes al partit que ens representa en les eleccions, el PSPVPSOE. 381.

Article 14. Canvi de residencia

382.

Tot afiliat/da de JSPV que trasllade la seua residència o lloc habitual d'activitat de l'àrea d'una Agrupació a una altra, podrà sol·licitar el seu trasllat a esta, havent d'informar en la primera Assemblea ordinària.

383.

Article 15. Motius de sanció.

384.

L'afiliat/da que falte als principis bàsics del programa, als acords o a les resolucions de JSPV, faça declaracions públiques que puguen deteriorar la imatge de l'organització, cometa actes notòriament greus en la disciplina, cas calúmnies o insults contra companys/nyes i no complisca les obligacions que a tots els membres imposen els presents estatuts, serà sancionat amb mesures que poden arribar a l'expulsió, previ tràmits reglamentaris i mitjançant una decisió del Comitè de Garanties.

385.

L'afiliat/da que dega més de tres mesos de cotització perdrà el seu dret de vot en tots els nivells de l'organització. I l'afiliat/da que dega més de sis mesos perdrà la seua condició d'afiliat/da de ple dret, adquirint el caràcter de simpatitzant prèvia notificació a l'interessat/da.

386.

TÍTOL III. DE L'ESTRUCTURA TERRITORIAL DE JSPV

387.

Article 16. Dels diferents tipus d'Agrupacions.

388.

JSPV està constituïda Comarcals i Provincials.

territorialment

389.

Capítol I. De l'Agrupació Local (AL.)

390.

Article 17. Agrupació Local

per

Agrupacions

Locals,

391.

El nombre mínim per a constituir una Agrupació Local és de tres afiliats/des.

392.

L'assemblea constituent de l'Agrupació Local estarà composta per tots/s els/les joves que expressen el seu desig de formar part i hagen omplit degudament la fitxa oficial d'afiliació de l'Organització. L'esmentada Assemblea triarà un mínim de tres càrrecs (Secretaria General, Secretaria d'Organització i Secretaria d'Administració). En l'Assemblea Constituent ha d'estar present el secretari general de JSPV o un representant de la CEN en qui este haja delegat, que certifique la correcta realització de la mateixa i firma l'acta de constitució de la nova Agrupació Local de JSPV.

393.

L'Agrupació Local és la unitat bàsica de l'estructura de JSPV. El seu àmbit d'actuació és el municipi, podent establir-se Agrupacions de Districte en municipis de més de 100.000 habitants, prèvia resolució de l'Assemblea Local d'eixe municipi, que establirà el seu règim de funcionament i ubicació.

394.

Els òrgans de l'Agrupació Local són l'Assemblea Local, la Comissió Executiva Local i els Grups de Treball Locals.

395.

Article 18. De l'Assemblea Local

396. És el marc bàsic de participació de JSPV i aplica la seua política general a la vida local.

397.

Està composta per tots/s els/les afiliats/des de l'Agrupació Local.

398.

Les seues funcions són:

399.

Fixar els objectius de JSPV en l'àmbit local.

400.

Servir de marc de trobada i reflexió entre els/s afiliats/des així com de fòrum natural d'informació i consulta.

401.

Triar representants de l'Agrupació Local als òrgans de JSPV i del PSPVPSOE 402.

Es reunix ordinàriament cada sis mesos convocat per la Comissió Executiva Local i, extraordinàriament, per a la renovació d'esta després de cada Congrés Nacional, Provincial i/o Comarcal, en un termini màxim de tres mesos a la finalització d'estos.

403.

Les Assemblees ordinàries i extraordinàries podran convocar-se en el termini establit per a això en el present Reglament per algun o alguns dels següents mitjos: 404.

Per correu postal a tots els militants que apareguen en el cens oficial.

405.

Per correu electrònic, sempre que les adreces de correu siguen les quals hagen assenyalat els i les militants en la seua fitxa d'afiliació o, posteriorment, al Comitè Local.

406.

Per qualsevol altre mitjà que permeta tenir constància fefaent de la recepció de la convocatòria per part dels/as militants.

407.

En qualsevol cas, la convocatòria de les Assemblees haurien d'anunciar-se visiblement en la seu de l'Agrupació i en la pàgina web de la mateixa, si les hagués. En el cas que no s'anunciaran en la seu o en la pàgina web de l'Agrupació, aquest fet no suposarà raó per a la impugnació de la convocatòria d'una assemblea.

408.

Les convocatòries realitzades per missatge curt al mòbil de l'afiliat seran considerades com un reforç de la convocatòria però mai com únic mètode vàlid.

409.

Article 19. De la Comissió Executiva Local (C.E.L.)

410.

La Comissió Executiva Local és l'òrgan executiu de l'Agrupació i aplica la política definida per JSPV i l'Assemblea local, per la que és triada i davant de la qual respon de la seua gestió en Assemblees ordinàries que es convocaran per a este fi dos vegades al any, sent convocada d'ofici per l'òrgan superior no complit el dit termini.

411.

Està composta com a mínim per un Secretari/a General, un Secretari/a d'Organització i un Secretari/a d'Administració.

412.

Es reuneix convocada pel seu Secretari/a General o per la majoria dels seus membres. Les decisions s'adoptaran per majoria simple dels membres presents.

413.

Perquè les decisions adoptades siguen vàlides es requereix que tots els membres hagen sigut notificats de la reunió, i la presència de la meitat més un dels membres en primera convocatoria i un terç en segona convocatoria.

414.

Les seues funcions són:

415.

Vetllar pels drets d'informació, consulta i formació dels/les afiliats/des.

416.

Coordinar el treball dels/les afiliats/des en moviments socials.

417.

Expressar l'opinió de la seua Assemblea davant de JSPV, el PSPVPSOE, l'opinió pública i els/es joves valencians/s en particular.

418.

Convocar les Assemblees.

419.

Article 20. Dels Grups de Treball Locals. (G.T.L.)

420.

Són els òrgans de treball de l'Agrupació Local d'acord amb els objectius fixats per JSPV i l'Assemblea Local.

421.

Està compost per tots/s els/les afiliats/des i simpatitzants de l'Agrupació Local que s'inscriguen en ell, tenint dret a ser informats de les reunions i activitats que realitza el grup, el qual es reuneix convocat pel seu coordinador o per la majoria dels seus membres.

422.

La funció dels G.T.L. és vetllar pel desenvolupament de l'objecte de la seua constitució, elaborant informes, realitzant activitats i coordinant la presència sectorial d’afiliats/des en referents associatius.

423.

Article 21. Del secretari general Local i dels Grups de Treball Locals.

424.

Funcions del Secretari/a General Local. És el responsable i portaveu de l'Agrupació Local, havent de vetllar pels drets dels/les afiliats/des davant de la resta de l'estructura de JSPV i el PSPV-PSOE. Convoca la Comissió Executiva Local.

425.

Funcions dels coordinadors dels Grups de Treball Locals. Són els responsables de les convocatòries i els treballs del Grup de Treball Local que li ha triat, actuant de portaveu del seu Grup de Treball Local davant de la Comissió Executiva Local i els Grups de Treball Comarcals.

426.

Capitol II. De l'Agrupació Comarcal (A. C.)

427.

Article 22. De l'Agrupació Comarcal

428.

L'Agrupació Comarcal és el nivell intermedi de coordinació i participació de l'estructura de JSPV. La divisió de comarcal de JSPV està formada per les comarques històriques del País Valencià, o per l'agregació d'estes seguint l'anterior estructura del PSPV-PSOE. 429.

L'Agrupació Comarcal estarà formada per tres Agrupacions Locals com a mínim.

430.

Els òrgans de l'Agrupació Comarcal són el Congrés Comarcal, el Comité Comarcal, la Comissió Executiva Comarcal i els grups de Treball Comarcals.

431.

Article 23 Del Congrés Comarcal

432.

És l'òrgan sobirà de l'Agrupació Comarcal

433.

Està constituït per:

434.

Membres nats, amb veu i sense vot:

435.

La Comissió Executiva Comarcal

436.

Els Secretaris/es Generals Comarcals

437.

Membres electes:

438.

Els delegats/des de les agrupacions Locals triats en les Assemblees. El número de delegats/des serà fixat proporcionalment basant-se en el barem que establisca el Comité Comarcal a proposta de la Comissió Executiva Comarcal

439.

Es reunix ordinàriament després de cada Congrés Nacional Ordinari, en un termini de temps no superior a tres mesos, convocat per la Comissió Executiva Comarcal amb una antelació de dos mesos i, extraordinàriament, a petició de la mitat més una de les Agrupacions i sempre que representen el 51 % dels/les afiliats/des de la comarca.

440.

La Comissió Executiva Comarcal remetrà a les Agrupacions Locals la ponència del Congrés, així com el seu informe de gestió amb un mes d'antelació.

441.

Són funcions del Congrés Comarcal:

442.

Fixar els objectius de JSPV en el seu nivell

443.

Triar i renovar a la Comissió Executiva Comarcal

444.

Debatre la gestió de la Comissió Executiva Comarcal.

445.

Article 24. Del Comité Comarcal (C.C)

446.

És el màxim òrgan de l'Agrupació Comarcal entre Congrés i Congrés.

447.

Està constituït per:

448.

Membres nats:

449.

La Comissió Executiva Comarcal

450.

Els Secretaris/es Generals Locals

451.

Membres triats:

452.

Els delegats/des triats/des per les Agrupacions Locals basant-se en el barem establit en els estatuts comarcals.

453.

Es reunix amb caràcter ordinari cada sis mesos convocat pel Comité Comarcal. Amb caràcter extraordinari serà convocat per la Comissió Executiva Comarcal quan ho estime convenient, o bé, quan ho sol·licite un terç de les Agrupacions Locals que representen un 33% dels/les afiliats/des de l'Agrupació Comarcal.

454.

El Comité serà dirigit per una Taula (president/a, vicepresident/a i secretari/a) triada a este efecte en el Congrés Comarcal.

455.

Són funcions del Comité Comarcal:

456.

5.1 Definir la política de l'agrupació Comarcal entre Congressos Comarcals.

457.

5.2 Examinar la gestió de la Comissió Executiva Comarcal, aprovar-la o rebutjar-la, cobrint els seus vacants. Quan les vacants afecten el Secretari/a General o a la mitat més un de la Comissió Executiva Comarcal, una gestora convocarà congrés Comarcal Extraordinari.

458.

5.3 Triar els delegats/des als òrgans de JSPV.

459.

Article 25. De la Comissió Executiva Comarcal (C.E.C.)

460. És l'òrgan executiu de l'Agrupació Comarcal d'acord amb els objectius fixats per JSPV i el Congrés Comarcal.

461.

Està composta per un Secretari/a General, un Secretari/a d'organització i un Secretari/a d'Administració com a mínim.

462.

Es reunix convocada pel Secretari/a General o per la majoria dels seus membres, amb una periodicitat no superior al mes.

463.

Són les seues funcions:

464.

Coordinar els servicis de l'estructura Nacional i Provincial de JSPV cap als/les afiliats/des de l'Agrupació Comarcal 465.

Coordinar conjuntament amb els/les Secretaris/es Generals, els recursos polítics i humans de les Agrupacions Locals de la Comarca, així com el treball dels seus afiliats/des en moviments socials.

466.

Promoure la constitució d'Agrupacions Locals noves

467.

Expressar l'opinió del Congrés i del Comité Comarcal davant de JSPV, l'opinió pública i els/les jóvens en particular.

468.

Col·laborar amb l'estructura Nacional i Provincial per a facilitar i millorar la comunicació de les mateixes.

469.

Article 26. Dels Grups de Treball Comarcals

470.

Les Agrupacions Locals podran crear Grups de Treball en el seu àmbit d'acord amb els objectius fixats pel Congrés comarcal.

471.

La funció dels G.T.L. és vetlar pel desenvolupament de l'objecte de la seua constitució, elaborant informes, realitzant activitats i coordinant la presència sectorial d'afiliats/des en referents associatius.

472.

Article 27. Funcions del secretari general Comarcal.

473. És el responsable i portaveu de l'Agrupació Comarcal, vela pels drets dels/les afiliats/des davant de la resta de l'estructura de JSPV i el PSPV-PSOE. 474.

Convoca la Comissió Executiva Comarcal.

475.

Article 28. De la constitució de Comarques de JSPV.

476.

Cada Comarca de JSPV deurà comptar amb almenys tres agrupacions locals i per a la seua constitució es regirà pels presents estatuts així com pels dictàmens de la Secretaria Nacional d'Organització.

477.

La Secretaria d'Organització proposarà a la CEN un coordinador comarcal d'organització amb tal de fomentar la vertebració de la comarca.

478.

La convocatòria del Congrés constituent d'una Agrupació Comarcal correspondrà a la Comissió Gestora Comarcal, triada a este efecte, per la Secretaria Federal d'Organització a proposta de la Secretaria Nacional d'Organització, en virtut a l'article 26.2 del Reglament Federal de Garanties Estatutàries de JSE.

479.

La Comissió Gestora Comarcal estarà composta per membres de les Agrupacions Locals de la Comarca.

480.

El Congrés Constituent serà convocat conjuntament per la Comissió Gestora i la Secretaria Nacional d'Organització. A ell hauran de ser convocades totes les Agrupacions Locals de JSPV vàlidament constituïdes amb almenys un mes d'antelació.

481.

Capítol III. De l'Agrupació Provincials(A.P.)

482.

Article 29. Agrupació Provincial

483.

Les Agrupacions locals hauran de constituir-se en Agrupacions Comarcals i alhora en Agrupacions Provincials.

484.

L’Agrupació Provincial estará constituida per totes les Agrupacions Locals adscrites a eixa demarcació administrativa provincial.

485.

Article 30. Del Congrés Provincial.

486.

És l'òrgan sobirà de l'Agrupació Provincial

487.

Està constituït per:

488.

Membres nats, amb veu i sense vot:

489.

La Comissió Executiva Provincial

490.

Membres electes:

491.

Els delegats/des de les agrupacions Locals triats en les Assemblees. El nombre de delegats/des serà fixat proporcionalment basant-se en el barem que establisca el Comitè Provincial a proposta de la Comissió Executiva Provincial.

492.

Es reuneix ordinàriament després de cada Congrés Nacional Ordinari, en un termini de temps no superior a tres mesos, convocat per la Comissió Executiva Provincial amb una antelació de dos mesos i, extraordinàriament, a petició de la meitat més una de les Agrupacions i sempre que representen el 51 % dels/les afiliats/des de la provincia.

493.

La Comissió Executiva Provincial remetrà a les Agrupacions Locals la ponència del Congrés, així com el seu informe de gestió amb un mes d'antelació.

494.

Són funcions del Congrés Provincial

495.

Fixar els objectius de JSPV en el seu nivell

496.

Triar i renovar a la Comissió Executiva Provincial

497.

Triar als/les delegats/des de la A.Provincial al Comitè Provincial del PSPV-PSOE. 498.

Triar als/les delegats/des de la A.Provincial al Comitè Nacional del JSPV. 499.

Debatre la gestió de la Comissió Executiva Provincial.

500.

Article 31. Del Comitè Provincial (C.P)

501.

És el màxim òrgan de l'Agrupació Provincial entre Congrés i Congrés.

502.

Està constituït per:

503.

Membres nats:

504.

La Comissió Executiva Provincial

505.

Els Secretaris/es Generals Locals

506.

Els/les Delegats/des al Comitè Provincial del PSPV-PSOE

507.

Membres triats :

508.

Els delegats/des triats/des per les Agrupacions Locals basant-se en el barem establit en els estatuts Provincials.

509.

Es reuneix amb caràcter ordinari cada sis mesos convocat pel Comitè Provincial. Amb caràcter extraordinari serà convocat per la Comissió Executiva Provincial quan ho estime convenient, o bé, quan ho sol·licite un terç de les Agrupacions Locals que representen un 33% dels/les afiliats/des de l'Agrupació Provincial.

510.

El Comitè serà dirigit per una Taula (president/a, vicepresident/a i secretari/a) triada a este efecte en el Congrés Provincial .

511.

Són funcions del Comitè Provincial:

512.

Definir la política de l'agrupació Provincial entre Congressos Provincials.

513.

Examinar la gestió de la Comissió Executiva Provincials, aprovar-la o rebutjar-la, cobrint els seus vacants. Quan les vacants afecten el Secretari/a General o a la meitat més un de la Comissió Executiva Provincial, una gestora convocarà congrés Comarcal Extraordinari.

514.

Triar els delegats/des al Congrés Provincial del PSPV-PSOE

515.

Triar els delegats/des als òrgans de JSPV.

516.

Article 32. De la Comissió Executiva Provincial (C.E.P.)

517. És l'òrgan executiu de l'Agrupació Provincial d'acord amb els objectius fixats per JSPV i el Congrés Provincial.

518.

Està composta per un Secretari/a General, un Secretari/a d'organització i un Secretari/a d'Administració com a mínim.

519.

Es reuneix convocada pel Secretari/a General o per la majoria dels seus membres, amb una periodicitat no superior al mes.

520.

Són les seues funcions:

521.

Coordinar els servicis de l'estructura Nacional de JSPV cap als/les afiliats/des de l'Agrupació Provincial 522.

Coordinar conjuntament amb els/les Secretaris/es Generals, els recursos polítics i humans de les Agrupacions Comarcals de la Provincial, així com el treball dels seus afiliats/des en moviments socials.

523.

Promoure la constitució d'Agrupacions Locals i comarcals noves

524.

Expressar l'opinió del Congrés i del Comitè Provincial davant de JSPV, el PSPV-PSOE, l'opinió pública i els/les joves en particular.

525.

Col·laborar amb l'estructura Nacional per a facilitar i millorar la comunicació de les mateixes.

526.

Article 33. Dels Grups de Treball Provincials

527.

Les Agrupacions Locals y Comarcals podran crear Grups de Treball en el seu àmbit d'acord amb els objectius fixats pel Congrés Provincials.

528.

La funció dels G.T.P. és vetllar pel desenvolupament de l'objecte de la seua constitució, elaborant informes, realitzant activitats i coordinant la presència sectorial d'afiliats/des en referents associatius.

529.

Article 34. Funcions del secretari general Provincial.

530. És el responsable i portaveu de l'Agrupació Provincial, vetlla pels drets dels/les afiliats/des davant de la resta de l'estructura de JSPV i el PSPV-PSOE. 531.

Convoca la Comissió Executiva Provincial.

532.

TITOL III: De les Gestores de les Agrupacions Locals Comarcals i Provincials.

533.

Article 35. De les Gestores Locals.

534.

En els casos estatutàriament previstos en els que s’ha de nombrar una gestora d’Agrupació Local, la seua corresponent Agrupació Comarcal realitzarà una proposta de gestora amb un nombre de membres imparell. Aquesta proposta serà remesa a la CEN.

535.

Article 36. De les Gestores Comarcals.

536.

En els casos estatutàriament previstos en els que s’ha de nombrar una gestora d’Agrupació Comarcal, la Comissió Executiva Provincial realitzarà una proposta de Gestora amb un nombre de membres impar. Aquesta proposta serà remitida a la CEF 537.

Article 37. De les Gestores Provincials.

538.

En els casos estatutàriament previstos en els que s’ha de nombrar una gestora d’Agrupació Provincial, la Comissió Executiva Nacional realitzarà una proposta de Gestora amb un nombre de membres imparell. Aquesta proposta serà remesa a la CEN.

539.

TÍTOL IV. DE L'ESTRUCTURA NACIONAL DE JSPV

540.

Article 38. Dels Òrgans Nacionals.

541.

L'estructura nacional de JSPV esta constituïda pel Congrés Nacional, el Comitè Nacional, la Comissió Executiva Nacional, el Consell Polític Territorial, la Comissió Revisora de Comptes i el Comitè de Garanties.

542.

Article 39. Congrés Nacional

543.

És l'òrgan sobirà de JSPV

544.

El Congrés és l’òrgan sobirà de JSPV, estant constituït per els/les delegats/des de les Agrupacions Locals de les respectives Agrupacions Provincials.

545.

L’elecció de la delegació s’efectuarà pels òrgans corresponents de les Agrupacions Locals, seran elegits mitjançant el sistema proporcional, en llistes tancades i bloquejades, i incloent un nombre de suplents al menys igual a un terç dels delegats a elegir. Seran elegits pel Comitè Provincial.

546.

A l’hora de determinar el nombre de delegats i delegades al Congrés es seguirà la següent distribució: dos terços proporcional al nombre de militants de cada AP i un terç distribuït en igual nombre entre les Agrupacions Provincials.

547.

El Congrés esta constituït per:

548.

Membres nats: en veu però sense vot

549.

La Comissió Executiva Nacional.

550.

El Comitè de Garanties.

551.

La Mesa del Comitè Nacional.

552.

Els/es Secretaris/es Generals Provincials.

553.

Els/les delegats/des al Comitè Federal de JSE.

554.

Els/les delegats/des al Comitè Nacional del PSPV-PSOE

555.

Membres triats, amb veu i vot.

556.

Es reuneix amb caràcter ordinari entre el tercer i quart any, convocat pel Comitè Nacional a proposta de la Comissió Executiva Nacional, amb un mínim de tres mesos d'antelació. I, extraordinàriament, quan el convoque el Comitè Nacional a proposta de la Comissió Executiva Nacional o a petició de la meitat mes una de les Agrupacions locals, sempre que representen mes del 51% dels afiliats de JSPV. 557.

Dos mesos abans, el Comitè Nacional enviarà a totes les Agrupacions Locals i Provincials, la ponència marc i memòria de la seua gestió. Esta memòria contindrà un breu informe de les activitats de la Comissió Executiva Nacional.

558.

El Congrés no es declara constituït fins que no estiguen presents la meitat més un dels/es delegats/des.

559.

Article 40. De les competències del Congrés Nacional.

560.

Definir els principis i fixar els programes de JSPV, establir la línia política i assenyalar l'estratègia de l'organització.

561.

Triar la Comissió Executiva Nacional, el Comitè de Garanties, les/vos membres del Comitè Nacional de JSPV, els/es delegats/des al Comitè Federal de JSE i els/es delegats/des de JSPV al Comitè Nacional del PSPV-PSOE, per

mitjà de votación secreta i nominal dels/es delegats/des entre les candidatures presentades.

562.

Debatre i jutjar la gestió de la Comissió Executiva Nacional, Comitè Nacional, Comitè de Garanties, dels/es delegats/des al Comitè Federal de JSE, i dels/es delegats/des de JSPV al Comitè Nacional del PSPV-PSOE. 563.

L'elaboració de la ponència marc per al Congrés correspondrà a una comissió triada a este efecte pel Comitè Nacional.

564.

Com a òrgan sobirà de JSPV, el Congrés Nacional podrà decidir sobre qualsevol altra matèria.

565.

Capítol II. Del Comitè Nacional (C.N.)

566.

Article 41. Comitè Nacional.

567. És el màxim òrgan de representació de l'estructura territorial de JSPV i de coordinació de la seua estructura nacional entre Congrés i Congrés.

568.

Article 42. Membres del Comitè Nacional

569.

El Comitè Nacional estarà constituït per:

570.

La Mesa del Comitè Nacional, que estarà constituït per 5 membres: President, un vicepresident, un secretari de paraula i dos secretaris d’acta.

571.

La Comissió Executiva Nacional, sense vot en la valoració de la seua gestió.

572.

Els/les secretaris/es Generals Provincials.

573.

Els/les delegats/des al Comitè Federal de JSE.

574.

Els/les delegats/des al Comitè Nacional del PSPV-PSOE.

575.

Setanta cinc (75) membres elegits durant el Congrés Nacional de JSPV.

576.

Cent vint-i-cinc (125) elegits per els Comitès Provincials repartits proporcionalment al número d’afiliats que tinga cada Agrupació Provincials trenta (30) dies abans de convocar-se el Comitè Nacional.

577.

Es reuneix cada sis mesos com a màxim, sent convocat per la Taula Permanent amb caràcter ordinari. La gestió de la Comissió Executiva Nacional serà discutida en Comitè Nacional ordinari cada sis mesos com a màxim.

Podrà ser convocat amb caràcter extraordinari quan ho decidisca la Taula del Comitè Nacional a proposta de la Comissió Executiva Nacional o quan ho sol·liciten la majoria dels seus membres.

578.

Article 43. De les competències del Comitè Nacional

579.

Definir la política de JSPV entre Congrés i Congrés.

580.

Examinar la gestió de la Comissió Executiva Comarcal, Comitè de Garanties i, aprovar-la o rebutjar-la, cobrint els seus vacants. Quan les vacants

afecten la secretària general de la Comissió Executiva Nacional o a la meitat mes un dels seus membres, el Comitè Nacional convocara Congrés Nacional extraordinari per a l'elecció d'una nova Comissió Executiva Nacional.

581.

Elaborar conjuntament amb el PSPV-PSOE les línies fonamentals de la política electoral del partit per a la joventut.

582.

Elaborar el seu propi reglament de funcionament, així com el reglament de procediment en matèria de conflictes, i ratificar els reglaments interns de les Agrupacions Comarcals.

583.

Triar i renovar d'entre els seus membres vicepresident/a i secretari/a de la Taula Permanent.

un/a

president/a,

584.

Aprovar els pressupostos anuals de JSPV i, si és el cas, els extraordinaris així com tota la modificació pressupostària.

585.

Atendre a altres competències no específicament atribuïdes a altres òrgans de l'organització.

586.

Triar els/es delegats/des al Congrés de JSE i els/es delegats/des de JSPV al Congrés Nacional del PSPV-PSOE. 587.

Convocar el Congrés Nacional. Aprovar les normes que regulen el procés congressual previ i el reglament de funcionament del Congrés Nacional.

588.

Capítol III. De la Comissió Executiva Nacional (C.E.N)

589.

Article 44. Comissió Executiva Nacional.

590. És l'òrgan de direcció política de JSPV d'acord amb els objectius fixats pel Congrés Nacional i el Comitè Nacional.

591.

Esta formada per un/a Secretari/a General, un/a Secretari/a d’Organització, un/a Secretari d’Administració, i els/es Secretaris/es d'àrea i Vocals que es determinen en el Congrés, quedant configurada en la seua totalitat per un mínim de quinze membres 592.

Es reuneix convocada pel/la Secretari/a General o per la majoria dels seus membres, amb una periodicitat no superior al mes. Les decisions s'adoptaran per majoria simple dels membres presents. Perquè les decisions adoptades siguen vàlides es requereix que tots els membres hagen sigut notificats de la reunió, i quòrum de la meitat mes u.

593.

Article 45. Funcions de la Comissió Executiva Nacional.

594.

Les relacions amb altres grups polítics i socials a nivell del País Valencià.

595.

Dirigir la prestació dels servicis de l'estructura nacional cap a els/les afiliats/des de JSPV. 596.

Promoure la constitució d'Agrupacions Locals noves, així com la reactivació d'Agrupacions locals que estant constituïdes passen per un període d'inactivitat.

597.

Coordinar conjuntament amb els/es Secretaris/es Comarcals els recursos polítics i humans de les Agrupacions Comarcals, així com el treball dels seus afiliats en moviments socials.

598.

L'Administració dels béns de l'organització.

599.

Expressar l'opinió de JSPV davant de JSE, el PSPV-PSOE i l'opinió publica.

600.

La realització de totes les activitats que siguen necessàries, en tots els aspectes, per al compliment dels fins de l'organització nivell del País Valencià.

601.

Garantir les resolucions del Congrés Nacional.

602.

Article 46. Del Secretari/a General de JSPV.

603.

Funcions del /la Secretari/a General de JSPV:

604. És el màxim responsable de la direcció política de JSPV i el seu portaveu.

605.

Convoca i presideix les reunions de la Comissió Executiva Nacional.

606.

Vetlla pels drets de les/vos afiliades/vos davant de la resta de l'estructura de JSPV i el PSPV-PSOE. 607.

Presenta l'informe el Comitè Nacional en nom de la C.E.N, llevat que s'adopte un altre acord per a sessions concretes.

608.

Representa a Joves Socialistes davant de la C.E.N. del PSPV-PSOE.

609.

Article 47. Del/la Secretari/a d’Organització de JSPV:

610.

Custòdia el registre d'actes, convocatòries i correspondència del Congrés Nacional, Comitè Nacional. Comissió Executiva Nacional i Comitè de Garanties.

611.

És el responsable del cens de JSPV

612.

És el màxim responsable de la vertebració territorial de JSPV.

613.

Article 48: Dels/les Secretaris/es d’àrea de la C.E.N.

614.

Actuen com a principals responsables de cada àrea. Les competències de les diferents àrees han de ser aprovades en la reunió de la Comissió Executiva Nacional i es concretaran al Reglament de funcionament intern aprovat per la CEN 615.

Article 49: Del reglament de funcionament intern de la Comissió Executiva Nacional.

616.

La Comissió Executiva Nacional podrà dotar-se d’un reglament de funcionament intern en el que es determinarà el seu funcionament i es permenoritzarà les concretes funcions de les diferents Secretaries de la CEN.

617.

El Reglament de funcionament intern es proposarà pel Secretàri d’Organització per a la seua valoració i aprovació en una de les sessions ordinàries de la Comissió Executiva Nacional.

618.

Capítol IV. Del Consell Polític Territorial

619.

Article 50. Consell Polític Territorial.

620.

Esta compost pels/es Secretaris/es Generals Provincials, els /es Coordinadors/es Comarcals de JSPV, el secretari General i les Secretàries d'àrea de la Comissió Executiva Nacional i la Comissió Executiva Nacional, el/la President/a del Comitè Nacional i el/la President/a de la Comissió de Garanties.

621.

Este Òrgan serà consultat en tots aquells temes en què la CEN tinga problemes per a determinar postures definitives. La seua funció serà la de debatre els temes proposats i traure conclusions que seran elevades a la CEN. 622.

Es reunirà com a mínim amb una periodicitat de tres mesos, o quan el convoque la CEN, La CEN exposarà en cada reunió el seu calendari d'actuacions.

623.

Capítol V. Del Comitè de Garanties (C.G)

624.

Article 51. Comitè de Garanties.

625. És l'Òrgan de resolució dels conflictes en matèria disciplinària i d'inspecció de la correcta administració dels recursos de JSPV.

626.

La Comissió Nacional de Garanties controlarà la gestió econòmica de les Agrupacions Locals. Les Agrupacions Locals hauran de remetre a la Comissió Nacional de Garanties el balanç econòmic anual. La Comissió Nacional de Garanties realitzarà la tasca de seguiment dels comptes de les Agrupacions Locals i els prestarà l'assessorament necessari.

627.

Esta compost per cinc membres, triats en el Congrés Nacional, garantit per mitjà del reglament del Congrés que cada un dels membres correspon a distintes comarques i que no podrà exercir càrrec orgànic en cap nivell territorial de JSPV i de JSE. 628.

Es reuneix convocat per la majoria dels seus membres o a petició del Comitè Nacional i sempre que existisca remissió d'un expedient per un òrgan competent o per sol·licitud de tramitació per part d'un/a afiliat/da.

629.

L'acceptació o no d'un expedient per part del Comitè de Garanties es resoldrà en un termini no superior a quinze dies. Si en el moment de la recepció d'un expedient este tinga defectes de forma o procediment es comunicarà als interessats a fi que siguen esmenats. Si transcorregut el termini no succeïra, la Comissió arxivarà l'expedient.

630.

El Comitè de Garanties resoldrà els expedients durant un tramite no superior a dos mesos des de la seua recepció.

631.

El Comitè de Garanties resol els expedients instruïts d'acord amb les normes estatutàries. El Comitè Nacional podrà elaborar el reglament del Comitè de Garanties i, si no n'hi ha, es regirà pel reglament del Comitè Federal de Garanties en el no establit pels presents estatuts.

632.

Les decisions adoptades podran ser recorregudes davant del Comitè Federal de Garanties.

633.

El Comitè de Garanties haurà d'elevar l'informe de les seues actuacions davant del Comitè Nacional, ja es tracte de procediments sancionadors o d'informe dels comptes de l'organització.

634.

TÍTOL V. DELS RECURSOS DE JSPV

635.

Article 52. Són recursos de JSPV

636.

Les quotes dels seus afiliats/des.

637.

Les aportacions del PSPV-PSOE

638.

Les subvencions d'organismes públics o privats.

639.

Els provinents de la gestió del seu patrimoni.

640.

Article 53. De les quotes dels/s afiliats/des.

641.

Tots/s els/s afiliats/des a JSPV estan obligats a estar al corrent del pagament de les Quotes.

642.

El sistema de quotes de JSPV serà el de domiciliació bancària.

Tots/s'els militants estan obligats a domiciliar la seua quota, excepte els menors d'edat que podran realitzar el pagament en l'entitat bancària, previ a la seua sol·licitud a la CEN. 643.

El /L'afiliat/da que dega més de sis mesos perdrà la seua condició d'afiliat/da de ple dret, adquirint el caràcter de simpatitzant, prèvia notificació a l'interessat per correu certificat o mitjà a través del qual quede constància de la notificació. En este cas tornarà a adquirir la condició d'afiliat/da de ple dret de forma automàtica quan abone el seu deute dins dels quatre mesos següents a la notificació.

644.

Les Agrupacions començaran a cotitzar als tres mesos de la seua constitució.

645.

Les Agrupacions Locals que deguen sis mesos de quotes perdran el dret de vot en el primer Comitè Nacional i les que deguen mes de dotze seran donades de baixa en el següent Comitè Nacional.

646.

Per a la constitució de les Agrupacions Locals donades de baixa per deute de quotes serà necessari l'abonament previ de la part proporcional de la deute dels/es militants que vullguen formar part de la nova Agrupació i ja formaven part de què es va donar de baixa.

647.

La quota mínima serà la que establisca JSE. Cada Agrupació Provincial i Local podran ampliar la quota dels seus militants mitjançant un acord en Comitè Provincial o Assemblea Local.

648.

Article 54. Del repartiment proporcional dels recursos de JSPV per al desenvolupament d’activitats electorals.

649.

Els recursos de JSPV hauran de repetir-se de manera proporcional entre els tres territoris que composes el País Valencià per al desenvolupament de les activitats pròpies de les campanyes electorals.

650.

S’haurà de consignar una partida pressupostària de reserva de fons per a campanyes electorals, que se repartirà per província en funció del percentatge de delegats que de cada província participen als Comitès Nacionals.

651.

Els fons corresponents a cada província seran gestionats pels Comitès Electorals Provincials de JSPV baix la supervisió directa dels respectius Consells Territorials Provincials.

652.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

653.

Primera: Es recomana als afiliats/des a JSPV que siguen estudiants, la seua participació en organitzacions estudiantils progressistes, especialment en Institut Jove y Campus Jove.

654.

Segona: Des de JSPV devem fomentar la doble militància dels nostres afiliats/des en el PSPV-PSOE.

655.

Tercera: Es recomana a les Agrupacions Locals de JSPV col·laborar amb ONG's afins al projectes socialista i amb les de caràcter progresista, especialment en Solidaritat Internacional.

656.

Quarta: Es recomana als/es militants assalariats la seua afiliació a organitzacions sindicals de classe, especialment a la Unió General de Treballadors del País Valencià (UGT-PV).

657.

Cinquena: Els òrgans nacionals vetllaran pel compliment dels terminis de convocatòries previstos per als Congressos, Comitès o Assemblees dels distints nivells territorials.

658.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

659.

Primera: S’estableix que la Comissió Executiva Nacional haurà de convocar els tres congressos constituents provincials. Disposarà d’un període màxim de 6 mesos per a que es celebren els tres congressos.

660.

Segona: Serà l’Executiva Nacional qui redactarà els estatuts i la resolució política per aprovar en aquestos Congressos Provincials.

661.

662.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única: Queden derogades totes les normes estatutàries i reglaments elaborades amb anterioritat als presents estatuts.

663.

664.

DISPOSICIÓ FINAL

Única: JSPV no podrà ser dissolta mentre existisquen tres Agrupacions Locals o bé cinquanta afiliats/des disposats a mantindre. En cas contrari el seu patrimoni passarà a les Joventuts Socialistes d'Espanya.