A
M AGAZINE
L A B O R AT O R I P E R E X P E R I M E N TA R
LA CUINA I L’ART Giuseppe Arcimboldo
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ............ 2-3
ANÀLISIS..................4-39
PROJECTE FINAL........40-49
D E TA L L . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 0 - 7 5
M AT E R I A L S . . . . . . . . . . . . . . . 7 6 - 7 7
SIMULACIÓ 3D...........78-85
TIPOLOGIA...............86-89
REFERENTS...............90-93
BIBLIOGRAFIA..........94-95
2
Introducció M
magazine
que
és
recopila
una
el
revista
procés
de
treball del disseny d’un laboratori ideat
per per
experimentar a
nens
de
primària.
És
un
projecte
Fundació na,
amb
senyar
Miró la
una
d’aperendre
ceat de
per
Barcelo-
finalitat altre a
la
la
d’en-
manera mainada
a partir de la expermientació i el treball en equip.
3
4
ANÀLISIS 5
6
Fundació Miró Va
ser
construida
el
1975
per l’Arquitecte Josep Lluís Sert com espai de referència ser
de
l'obra
de
construït
Miró.
després
Va de
l’èxit de la gran exposició de
Miró
a
Barcelona
el
1968. Es va voler construir un espai/museu
per
fomentar
el
coneixement i la difusió de l’art
contemporani
en
les
seves diferents vessants.
7
8
Josep Lluís Sert Nascut
a
Barcelona,
(1902-1983). Principal
representant
de
l’arquitectura Racionalista i m e b r e d e l g r u p G AT C PA C .
Durant
tota
la
seva
joven-
tud (1927) treballa amb Le C o r b u s i e r, q u e é s q u i l i e n senya les formes rectes, la planta
lliure,
els
colors
clars i purs i la mesura del m o d u l o r,
empleada
a
la
construcció de la Fundació Miró. Ja
a
la
funda
el
seva grup
maduresa d’arquitec-
t e s r a c i o n a l i s t e s G AT C PA C , amb la finalitat de aportar a la nova arquitectura funcionalitat, la
llum
l’acer nous
importància
natural, com
i
a
el
de
ferro
i
materials
l’organització
es-
tructurista de l’edifici. Gran
facinació
per
a
la
tradició Mediterràni, crean plantes que recorden a les cases
romanes
amb
els
p a t i s i n t e r i o r.
9
10
L’Edifici Ledifici
va
ser
innagurat
l’any 1975 i apmliat el 1986 per
Jaume
van
les
Freixa
seves
conser-
formes
volu-
metriques i juxtaposició de moduls. L’edifici està totalment integrat
a
la
muntanya
de
Montjuic. Utiliza gran
el
formigó
part
de
armat
les
a
façanes
exteriors. En el seu interior la
llum
natural
paper
molt
juga
un
important,
entran per la zona superior de
les
voltes
sales de
gràcies
canó
a
que
les
crear
amnb petites obertures als costats. L’espai els
s’ordena
patis
creant
un
comença mateix
interiors
gràcies alhora
recorregut i
punt
acaba sense
en
que un
repetir
espais.
11
Aigüa 0,6 l/s
ES ES CU OF TU LTU DI 727 ERT MO RA A 6 NU BA RC ME EL NT ON A
ESTANY
7
electricitat 3,2KW
8
ARQUETA ESTANY
16
PATI NORD 378,00m2 electricitat 32KW
6
9 10
5
12
ES
FO CU 105 NT LTU 08 DE RA ME RC
UR
I
ES DO CU 130 NA LTU RA 08
ES DO CU 105 NA LTU RA 15
ES DO CU 105 NA LTU RA 14
ES DO CU 105 NA LTU RA 16
electricitat 8KW
PATI de l'OLIVERA 240,00m2
3
PATI del GARROFER 240,00m2
ES DO CU 130 NA LTU 05
RA
BOTIGA
electricitat 8KW electricitat 8KW
Aigüa 0,6 l/s
0
HALL 360,00m2
LLIBRERIA WC DONES WC HOMES
DESPATX LLIBRERIA
WC MINUS.
electricitat 8KW
1
electricitat 3,2KW
CABINA AUDITORI 22,80m2
RF-60
2
Aigüa 0,2 l/s
RF-60
PATI DEL XIPRES
ES CU PO LTU 737 RT A RA 8 I
4
11
RF-60
electricitat 3,2KW
ES PE CU RS LTU 130 ON RA 06 AT GE
RF-120
ESPAI TALLER 100,00m2
Rampa acceso pl. primera
RF-120
OFICINES ADMINISTRACIÓ 135,50m2
RF-60
nd . 8%
ESCALA 13,70m2
pe
PL. BAIXA
Rampa acceso FJM
Aigüa 0,6 l/s
Pend. 8%
CU 4 Ale LTU 105 s RA 13
8%
ES
PUNT DE REUNIÓ
E.R S GA
MARQUESINA BUS URBA
.M.
A.M AIG . ÜA
E.T F.E . Nº1 .C.
S.A 015 .
12 AV. MIRAMAR
Entrades de llum natural En tot l’edifici hi ha obertures
clàssiques,
però
també utilitza les voltes de canó per crear finestres laterals
superiors
porcionen
una
que llum
proindi-
recte que ajuda a mantenir les
sales
neutres
i
d’exposicions
llestes
per
expo-
sar qualsevol tipus d’obra.
13
Aigüa 0,6 l/s
ES ES CU OF TU LTU DI 727 ERT MO RA A 6 NU BA RC ME EL NT ON A
ESTANY
7
electricitat 3,2KW
8
ARQUETA ESTANY
16
PATI NORD 378,00m2 electricitat 32KW
6
9 10
5
12
ES
FO CU 105 NT LTU 08 DE RA ME RC
UR
I
ES DO CU 130 NA LTU RA 08
ES DO CU 105 NA LTU RA 15
ES DO CU 105 NA LTU RA 14
ES DO CU 105 NA LTU RA 16
electricitat 8KW
PATI de l'OLIVERA 240,00m2
3
PATI del GARROFER 240,00m2
ES DO CU 130 NA LTU 05
RA
BOTIGA
electricitat 8KW electricitat 8KW
Aigüa 0,6 l/s
0
HALL 360,00m2
LLIBRERIA WC DONES WC HOMES
DESPATX LLIBRERIA
WC MINUS.
electricitat 8KW
1
electricitat 3,2KW
CABINA AUDITORI 22,80m2
RF-60
2
Aigüa 0,2 l/s
RF-60
PATI DEL XIPRES
ES CU PO LTU 737 RT A RA 8 I
4
11
RF-60
electricitat 3,2KW
ES PE CU RS LTU 130 ON RA 06 AT GE
RF-120
ESPAI TALLER 100,00m2
Rampa acceso pl. primera
RF-120
OFICINES ADMINISTRACIÓ 135,50m2
RF-60
nd . 8%
ESCALA 13,70m2
pe
PL. BAIXA
Rampa acceso FJM
Aigüa 0,6 l/s
Pend. 8%
CU 4 Ale LTU 105 s RA 13
8%
ES
PUNT DE REUNIÓ
E.R S GA
MARQUESINA BUS URBA
.M.
A.M AIG . ÜA
E.T F.E . Nº1 .C.
S.A 015 .
14
AV. MIRAMAR
Intensitat de llum natural La llumnatural és la principal representat de l’edifici de les la
Sert.És
entrades, seva
estem on
important però
intensitat parlan
s’hi
i
saber també més
si
d’un
edifici
exposen
obres
solem
veure
d’art.
No
gaires
obertures
museus
perque
la
en
els
llum
na-
tural fa mal ve els quadres, i
fins
a
perillosa
sert
punt
però
en
pot
ser
aqeust
cas s’estudia perque és un dels punts més interessants de la seva arquitectura.
15
Aigüa 0,6 l/s
ES ES CU OF TU LTU DI 727 ERT MO RA A 6 NU BA RC ME EL NT ON A
ESTANY
7
electricitat 3,2KW
8
ARQUETA ESTANY
16
PATI NORD 378,00m2 electricitat 32KW
6
9 10
5
ES FO CU 105 NT LTU 08 DE RA ME RC
12
UR
I
ES DO CU 130 NA LTU RA 08
ES DO CU 105 NA LTU RA 15
ES DO CU 105 NA LTU RA 14
ES DO CU 105 NA LTU RA 16
electricitat 8KW
PATI de l'OLIVERA 240,00m2
3
PATI del GARROFER 240,00m2
ES DO CU 130 NA LTU RA 05 BOTIGA
electricitat 8KW electricitat 8KW
Aigüa 0,6 l/s
0
HALL 360,00m2
LLIBRERIA WC DONES WC HOMES
DESPATX LLIBRERIA
WC MINUS.
electricitat 8KW
1
electricitat 3,2KW
CABINA AUDITORI 22,80m2
RF-60
2
Aigüa 0,2 l/s
RF-60
PATI DEL XIPRES
ES CU PO LTU 737 RT A RA 8 I
4
11
RF-60
electricitat 3,2KW
ES PE CU RS LTU 130 ON RA 06 AT GE
RF-120
ESPAI TALLER 100,00m2
Rampa acceso pl. primera
RF-120
Pend. 8%
. 8% nd
PL. BAIXA
RF-60
ESCALA 13,70m2
pe
Aigüa 0,6 l/s
Rampa acceso FJM
ES CU 4 Ale LTU 105 s RA 13
8%
OFICINES ADMINISTRACIÓ 135,50m2
PUNT DE REUNIÓ
E.R S GA
16
MARQUESINA BUS URBA
.M.
A.M AIG . ÜA
E.T F.E . Nº1 .C.
S.A 015 .
R e c o r r e g u t 01 El primer recorregut el fant les
persones
ment
que
volen
unica-
visitar
el
museu. Entren i urten per a la
mateix
repetin
aporta espais,
però
mai
l’aqrqui-
tecte ho va pensar tot per crear recorregut.
17
Aigüa 0,6 l/s
ES ES CU OF TU LTU DI 727 ERT MO RA A 6 NU BA RC ME EL NT ON A
ESTANY
7
electricitat 3,2KW
8
ARQUETA ESTANY
16
PATI NORD 378,00m2 electricitat 32KW
6
9 10
5
12
ES
FO CU 105 NT LTU 08 DE RA ME RC
UR
I
ES DO CU 130 NA LTU RA 08
ES DO CU 105 NA LTU RA 15
ES DO CU 105 NA LTU RA 14
ES DO CU 105 NA LTU RA 16
electricitat 8KW
PATI de l'OLIVERA 240,00m2
3
PATI del GARROFER 240,00m2
ES DO CU 130 NA LTU 05
RA
BOTIGA
electricitat 8KW electricitat 8KW
Aigüa 0,6 l/s
0
HALL 360,00m2
LLIBRERIA WC DONES WC HOMES
DESPATX LLIBRERIA
WC MINUS.
electricitat 8KW
1
electricitat 3,2KW
CABINA AUDITORI 22,80m2
RF-60
2
Aigüa 0,2 l/s
RF-60
PATI DEL XIPRES
ES CU PO LTU 737 RT A RA 8 I
4
11
RF-60
electricitat 3,2KW
ES PE CU RS LTU 130 ON RA 06 AT GE
RF-120
ESPAI TALLER 100,00m2
Rampa acceso pl. primera
RF-120
RF-60
nd
. 8%
ESCALA 13,70m2
pe
PL. BAIXA
Rampa acceso FJM
Aigüa 0,6 l/s
Pend. 8%
ES CU 4 Ale LTU 105 s RA 13
8%
OFICINES ADMINISTRACIÓ 135,50m2
PUNT DE REUNIÓ
E.R S GA
MARQUESINA BUS URBA
.M.
A.M AIG . ÜA
E.T F.E . Nº1 .C.
S.A 015 .
18 AV. MIRAMAR
Recorregut 02 El segon recorregut el fant les
persones
que
unica-
ment anar a consultar a la bibliotca No xap
i
a
la
obstrueixen moment
entrar
van
contraria
que
llibreria. el
ja en
pas
en
que
al
direcci贸 el
visitant
del museu.
19
Aigüa 0,6 l/s
ES ES CU OF TU LTU DI 727 ERT MO RA A 6 NU BA RC ME EL NT ON A
ESTANY
7
electricitat 3,2KW
8
ARQUETA ESTANY
16
PATI NORD 378,00m2 electricitat 32KW
6
9 10
5
ES FO CU 105 NT LTU 08 DE RA ME RC
12
UR
I
ES DO CU 130 NA LTU RA 08
ES DO CU 105 NA LTU RA 15
ES DO CU 105 NA LTU RA 14
ES DO CU 105 NA LTU RA 16
electricitat 8KW
PATI de l'OLIVERA 240,00m2
3
PATI del GARROFER 240,00m2
ES DO CU 130 NA LTU RA 05 BOTIGA
electricitat 8KW electricitat 8KW
Aigüa 0,6 l/s
0
HALL 360,00m2
LLIBRERIA WC DONES WC HOMES
DESPATX LLIBRERIA
WC MINUS.
electricitat 8KW
1
electricitat 3,2KW
CABINA AUDITORI 22,80m2
RF-60
2
Aigüa 0,2 l/s
RF-60
PATI DEL XIPRES
ES CU PO LTU 737 RT A RA 8 I
4
11
RF-60
electricitat 3,2KW
ES PE CU RS LTU 130 ON RA 06 AT GE
RF-120
ESPAI TALLER 100,00m2
Rampa acceso pl. primera
RF-120
RF-60
nd . 8%
ESCALA 13,70m2
pe
PL. BAIXA
Rampa acceso FJM
Aigüa 0,6 l/s
Pend. 8%
ES CU 4 Ale LTU 105 s RA 13
8%
OFICINES ADMINISTRACIÓ 135,50m2
PUNT DE REUNIÓ
E.R S GA
MARQUESINA BUS URBA
.M.
A.M AIG . ÜA
E.T F.E . Nº1 .C.
S.A 015 .
20
AV. MIRAMAR
Interior/ exterior La
relació
interior
exterior
és molt important en la tradició mediterrània i això és un
altre
Sert
punt
treballa.
formes
en
els
Crear
agradables
que unes que
s’integren en la natura i en la
forma
de
la
muntanya
de Montjuic.
21
22
Patis interiors Els
patis
interios
ajuden
aquesta relació entre inter i o r i e x t e r i o r, c r e a n u n d i nenisme i focus de llum natural.
Ajuden
a
ordenar
l’esoai i a que l’edifici respiri
i
no
pesi
tan
visual-
ment.
23
24
La La
Cuina l’Art cuina
cada
i
cop
té
més
ressò, anys enrere era una simple
feina
(mares)
però
de
dones
avui
dia
la
cosa ha canviat, evolucionat
per
deres
bé,
creant
obres
verda-
d’art,
i
rege-
lant experiències noves. Personalment m’agrada experimentar i la cuina és un dels meus punts febles, no m’apassiona triga, i
però
l’explosió
textures
arribar
a
que crear
si
m’in-
de
sabors
es
poden
són
molt
més que uns simples plats. En conclusió si la cuina ha evolucionat,
l’espai
pot
quedar
enrere,
que
després
encara
no
de ha
poden
anys
acabat
d’haver
de
com fet.
presentar
es
crec
tants
desenvolupar-se hauria
no
ho
No
es
autènti-
ques obres d’art pel que fa als
plats,
cuina
però
rudimentària
funcional. cuina
amb
és
Av u i molt
més
i dia que
una poc la un
lloc per crear receptes, és un espai de reunions, d’ensenyances,
experièncie,
etc. 25
26
L’Usuari L’usuari
d’aquest
projecte
són els nens de 5 a 10 anys. He creat
un espai per l’ex-
perimentació, però amb el propositd’arribar a una ensenyança de l’infant. L'infant
per
creatiu,
és
naturalesa durant
el
és seu
creixement que a causa de l’educació que rep a casa i
a
l’escola
pectiva ment a
la
seva
canvia.
Actual-
l’educació
canviar
pers-
comença
però
encara
vivim en una societat on el nen
ha
reptes,
d’assolir si
no
uns
progressa
adequadament, és deslluït. Aquest
fet
és
el
que
vull
reflectir en el disseny de la cuina/ laboratori, amb elements diversos que intensifiquin
les
ganes
d’aprengenerant
dre
de
l’infant,
així
un
doble
aprenentat-
ge, ja que ells mateixos en poder experimentar amb el m e n j a r, els
s’
introdueixen
hàbits
en
alimentaris
i
alhora aprenen unes regles de amb ve
convivència, els amb
cuina,
seus no
sigui
companys
l’entorn
que
ja
és
de la
o la
seva
classe però si un lloc molt similar i amb molts perills.
27
1.Taula rectangular 63x80x75cm (dues persones) 2.Taula quadrada 85x85x75cm (quatre persones)
2
3
3.Taula rectangular 160x85x75cm (sis persones) 4.Taula rodona
125cm
(sis persones) 5
5.Taula plegable 180x120cm (sis persones)
Cuina
amb
illeta
central
a
1,20m
dos altures. Cuina elèctrica 60x60cm i cinc armaris modulars 60x60
1
2
3
4
1. 45x35 cm. 2. 60x50 cm. 3. 120x60 cm. 4. 145x60 cm.
28
Disseny Universal Per
crear
un
bon
disseny
sempre em de pensar en el disseny universal, que consisteix
en
crear
equipa-
ments per tot tipus de persones, ja siguin infants o adults, tats.
o
Tots
amb
discapasi-
s’han
de
sentir
agust amb el producte.
Per
això
vestigar
abans totes
s’han les
din-
mesures
estàndars
possibles
existeixen
per
que
poder-les
apropiar al teu disseny.
29
30
Concepte El camaleó és l’animal que millor
es
camufla.
Són
fa-
mosos per la seva habilitat de
cambiar
segons
les
en
es
què
colors
de
color
circumstanices trobin.
Amb
indiquen
el
els seu
estat d’ànim.
El meu projecte es basa en la
integració
del
moble
dins l’espai i el camuflatje d’ell
mateix,
calaixos ments.
i
És
amagant
altres a
els
comparti-
prtir
del
color
que l’espai queda ordenat.
L’arquitectura regeix s i m i l a r,
per
de
un
integran
Sert
es
concepte l’edifici
de la Fundació en el paisatje de la muntanya de Montjuic.
31
tencat
32
obert
Primers croquis Els primers croquis recullen el concepte, la funcionalitat,
la
polivalencia
i
el
disseny universal. A partir d’aqui el projecte comença a tenir forma.
33
Aigüa 0,6 l/s
ES ES CU OF TU LTU DI 727 ERT MO RA A 6 NU BA RC ME EL NT ON A
ESTANY
7
electricitat 3,2KW
8
ARQUETA ESTANY
16
PATI NORD 378,00m2 electricitat 32KW
6
9 10
5
ES FO CU 105 NT LTU 08 DE RA ME RC
12
UR I
ES DO CU 130 NA LTU RA 08
ES DO CU 105 NA LTU RA 15
ES DO CU 105 NA LTU RA 14
ES DO CU 105 NA LTU RA 16
electricitat 8KW
PATI de l'OLIVERA 240,00m2
3
PATI del GARROFER 240,00m2
ES DO CU 130 NA LTU 05
RA
BOTIGA
electricitat 8KW electricitat 8KW
Aigüa 0,6 l/s
0
HALL 360,00m2
LLIBRERIA WC DONES WC HOMES
DESPATX LLIBRERIA
WC MINUS.
electricitat 8KW
1
electricitat 3,2KW
CABINA AUDITORI 22,80m2
RF-60
2
Aigüa 0,2 l/s
RF-60
PATI DEL XIPRES
ES CU PO LTU 737 RT A RA 8 I
4
11
RF-60
electricitat 3,2KW
ES PE CU RS LTU 130 ON RA 06 AT GE
RF-120
ESPAI TALLER 100,00m2
Rampa acceso pl. primera
RF-120
OFICINES ADMINISTRACIÓ 135,50m2
RF-60
. 8%
ESCALA 13,70m2
pe nd
PL. BAIXA
Rampa acceso FJM
Aigüa 0,6 l/s
Pend. 8%
CU 4 Ale LTU 105 s RA 13
8%
ES
PUNT DE REUNIÓ
S GA
E.R .M.
MARQUESINA BUS URBA
A.M AIG . ÜA
E.T F.E . Nº1 .C.
S.A 015 .
AV. MIRAMAR
34
Empla莽ament La la
proposta planta
es
baixa
localitza de
la
a
Fun-
daci贸 Mir贸 concretament a la cafeteria.
35
Distribució inical
ES DO CU NA LT UR 51 A 6
MENJADOR 2 16 cadires
RESTAURANT
JARDI PUBLIC
10
36
1:100
PA R C P Ú B L I C
TERRASSA
Distribució proposada
Primera proposta Les
taules
de
la
cafeteria
desepareixen i en tot l’espai
s’hi
col·loquen
una
illeta central, una zona de j o c i u n e s p a i p e r t r e b a l l a r. També altre ha
el
els
zona
lavabos de
cuina
microones,
el
i
una on
hi
forn
i
altres utensilis necessaris.
37
38
Renders d’estudi
39
40
PROJECTE FINAL 41
42 1:100
Planta distribució La
distribució
punts
diferents,
cafeteria da
final
no
ja
que
queda
completament
té
aboli-
sinó
després
d’observar
realment
l’espai
la
que que
era
molt
gran vaig decidir que calia fer
el
laboratori
culinari
només en una part de l’habitació. part
Va i g
que
per
escollir
m’anava
satisfer
les
la
millor
meves
ne-
cessitats de disseny. A la zona central s’hi troba la
illeta
principal
on
la
monitora de taller ensenya les
classes,
els
alumnes
es
posen al seu voltant, en els dos
mobles
tangular
de
que
planta
rec-
serveixen
de
taula i emmagatzematge, a l’altre
costat
troben
les
de
l'illa
piques
s’hi i
el
lavabo. A la zona d’entrada
hi
final zada
ha una pel
un
penjador
i
al
estructura
utilit-
descans
dels
nens. 43
1:100
1:100
1:100
44
Alçats Altres equips secundaris de la
distribució
són
la
zona
de cuina situada al costat de
l’hort
i
que
l’elaboració
serveix
dels
per
plats,
ja
que està dotada de pica, i electrodomèstics
necessa-
r i s p e r c u i n a r.
Els
tamborets
reixen són
en
el
utilitzats
que
apa-
primer
alçat
de
seient
i
taula a la vegada complint amb ja un
el
que
disseny quan
adult
alhora
estan
s’hi
un
universal,
pot
infant
tancats seure
pot
i
estar
cuinant.
Un altre element secundari serien pengen
les del
utilitzades
barres sostre per
que
que són
penjar-hi
utensilis de cuina.
45
1:100
1:100
1:100
1:100
46
47
Caldera mixta
120
48
1:100
01:1
Senajament
49
50
D E TA L L 51
1:100
1:10
1:25
52
Seients desmontables 1:25 Cada
circumferència
partida quatre nens
o
ve
parts poden
està
en
dos
o
als
quals
en els
desmuntar
i
jugar amb elles o seure en els
seus
tructura
vuits. està
Tota
feta
l’es-
d'espu-
ma, això fa que quan està tota
muntada
també
s’hi
pugui transitar per sobre.
1:25
53
10
1:100
Aïllament tèrmic
Càmara d’aire
Guix
Gero (28x13,5 cm)
Morter
Paviment
Maó foredat (30x7cm)
54 1:20
Penjadors Es
troben
porta
al
costat
d’entrada.
de
la
L’estruc-
tura circular simplement és una
1:2
pleix
decoració, cap
segueix dels
no
funció
la
seients
com-
sinó
mateixa
que línia
desmuntables.
Està feta de fusta massissa i
va
encastada
a
la
paret
amb uns ganxos.
55 1:2
1:1
56
Funcionament penjadors El
detall
constructiu
penjadors
utilitza
dels
un
fun-
cionament molt simple. En
pressionar
(lleugerament el
detall)
del
els
costat
la
barra
pintada
en
maquetismes
queden
total-
ment plans i ajuden al desplaçament
d’aquesta.
Quan arriba al final les palanques queden
es
tornen
encastades
a
obrir en
els
dos forats, fen que el penjador
quedi
amagat
i
només obrir-lo quan es necessiti.
La
circumferència
simplement tura
per
és
una
estruc-
suportar
aquest
maquinisme.
57
1:20
58
5:1
El cub flexible Aquest roure
moble està
satisfer
de
fusta
dissenyat
les
de per
necessitats
de
disseny universal.
Pot
ser
què
la
nen
un
tamboret
professora
més
seure,
alt
s’hi
alhora
s'aixequen
o
els
per
ve
un
pugui laterals
creant
unes
taules que poden ser utilitzades
per
l'elaboració
de
plats del més petit.
També per aprofitar l’espai el
coixí
treure
i
de en
dalt el
es
seu
una
pot
interior
s’hi
troba
palangana
per
emmagatzemar
estris
de cuina o altres elements, alhora
fent
del
coixí
un
altre seient en el terra pels més petits.
59
1:10
1:10
60
Secció detall del funciona-
1:10 1:10
ment
del
del
lateral
tes
de
cub.
Les
estan
recober-
plàstic
que
treure
alhora
de
jar-ho.
La
l’interior treure
zones
es
nete-
palangana també
per
pot
es
facilitar
de pot la
neteja i el moviment d’objectes.
1:10
1:10
61
1:5
1:20 62
1:10
La
maneta
per
les
plaques
laterals
de
ferro
i
a
aguantar
la
seria
punta
hi
aniria un ganxo que s’agafaria a la part inferior amb una
petita
obertura
aguantar-se. nisme
fàcil
petit
És
per
pugui
un què
per
maquiel
fer-ho
nen ell
mateix. I per què aquestes tres estructures quedin no
ven
pugui
estan
que
fan
de
plats
subjectades moure’s
baixades
en
i
quan la
part
inferior hi ha un imant que ajuda a la subjecció.
63
1:50
64
sat una idea diferent. La forma és la mateixa la pica q tapada amb la fusta que funciona com un calaix. En re-la en queda una taula de 70 cm d’altura on el nen petit pot treballar-hi veu el que la monitora està ensen El sistema de la taula consta d'una placa de fusta lle que té les potes subjectades a la part inferior, am simple moviment d’estirar les potes e posen el seu llo
ueda treumés yant. ugera b un c. Per
Illeta central De
fusta
lacada
en
taron-
ja. És la que ajuda a distribuir
l’espai
mobles
més
i
un
dels
importants,
ja
que serà utilitzat contínuament
per
la
monitora
de
c a d a t a l l e r. P e r s e g u i r a m b el
concepte
del
camuflat-
ge l’única part vista de la illeta
és
la
d’inducció.
vitroceràmica La
pica
totalment
amagada
superfície
de
queda per
la
treball
aquest cop de fusta vista i que té una doble funcionalitat. Per seguir amb el disseny
universal
taula gant
pot la
aquesta
quedar-se
pica
a
una
amaaltura
de 90 cm o ve en ser estirada
es
converteix
en
una
taula de 60 cm.
65
sat una idea diferent. La forma és la mateixa la pica queda tapada amb la fusta que funciona com un calaix. En treure-la en queda una taula de 70 cm d’altura on el nen més petit pot treballar-hi veu el que la monitora està ensenyant. El sistema de la taula consta d'una placa de fusta lleugera que té les potes subjectades a la part inferior, amb un simple moviment d’estirar les potes e posen el seu lloc. Per cinta que le s abraça i queden més ven subjectades.
Cinta que potes. Uti de la taul
Secció de
1:50
Alçat frontal
66
Alçat late
e ajuda a subjectar les ilitzant velcro. (part inferior la planta)
e les potes
La taula en treure-la de la illeta desprèn les potes, és la
superfície
les
aguanta.
alhora
de
més
fàcil
una
cinta
de
s’hi
posar
tar-les
millor al
potes
I
ha
que
potes
taula
l'illa
seu
que
perquè
guardar-la
quatre
Les
de
sigui
col·locat
només
s’ha
agafant
les
per i
subjec-
guardar lloc
serien
la
inicial. d ’ a c e r,
d’aquesta manera no pesarien.
eral
67
1:20
68
1:5
1:20
La torre La
torre,
és
el
moble
on
s’hi troben les taules a diferents
nivells
xos.
un
En
i
els
principi
calaiva
ser
dissenyada per ser unes estanteries tar
però
l’espai
mateix seny
seguir
concepte
universal
corporar dos
i
per
d’elles
s’hi
quatre a
aprofiamb de
el
dis-
van
in-
taules,
nivells
dife-
rents.
69
Alรงat frontal
1:20
70
Cinta que ajuda a subjectar les potes. Utilitzant velcro. (part inferior de la taula planta)
Secció de les potes
El maquinisme de funcionament
és
el
tradicional.
Només cal dir que calaixos i taules utilitzen el mateix. I
també
que
en
tenen
afegir els
una
cubs
que les
igual taules
superfície
de
plàstic que es treu per netejar
millor
el
plat
i
pugui
ser reutilitzable.
Alçat lateral
71
vigueta Paviment pis superior
1:10
Forjat
Fals sostre
1:10
72
Penja paelles Una de les altres estructures del disseny del laboratori culinari és l’estructura que
penja
tracta cm
de
de
del vuit
sostre, barres
diàmetre
que
es
de
4
van
subjectades al fals sostre.
73
1:5
74
L’
estructura
és
regulable,
cada
barra
pot
gar-se,
depenen
allar-
de
l’altu-
ra de la persona que la utilitzi. Aquesta estructura es troba
a
la
central paelles
per i
zona
de
l'illa
penjar-hi
altres
les
utensilis
i
també a les dues torres on s’hi
troben
les
taules
per
què els alumnes quan estiguin cuinant puguin tenir a mà
les
forquilles
i
gani-
vets.
75
Fusta de roure utilitzada en els mobles i en el recobriment dels envans(lavabo)
Vinil utilitzat al terra, higiènic i net. I espuma de poliuretano per les circumferències i altres complaments.
76
Materials finals
77
78
SIMULACIÓ 3D 79
80
Simulació de l’espai incorporant
materials,
colors,
textures i formes volumètriques.
V I D E O R E N D E R E S PA I h t t p s : / / w w w . y o u t u b e . com/watch?v=2SjSI6hTe28
VIDEORENDER MOVIMENT h t t p s : / / w w w . y o u t u b e . c
o
m
/
w
a
t
c
h
?
-
v = y WA 2 w H g 1 O b k
81
82
83
84
Ve r i f i c a c i ó partir
de
de
l’usuari
a
videorenders,
explican el moviment i funcionament de cada moble.
85
86
TIPOLOGIA 87
88
Diferents
tipologies
cuina
amb
però
concepte flexible Amb es
polivalència
el
camuflatge.
i
poden
dues
arribar
racionals
una
mateix
la
aquestes
cions
un
de
idees
a
solu-
per
idear
cuina/laboratori
l’alumne
on
experimenti.
Si
tenim un espai flexible, ens podem
organitzar
millor
i
molt
depenguen
del
taller que es realitzi es pot utilitzar tant un moble com l'altre. En Segon lloc si camuflem alguns tics,
dels
els
electrodomès-
infants
ja
no
ho
veuran com una cuina sinó com
una
zona
de
perimentació,
i
evites
que
puguin
fer
acabar punts
pots
cap
i
a
tots
ja
és
el
es per
aquests
aconseguir
fi
ex-
també
I
universal la
i
nens
mal.
amb
disseny
els
joc
un
que
al
més
im-
portant.
M I N A C I O L O M A R C O N AT O & Z A P PA B U L T H A U P S A N T O S M U R R AY M I T C H E L L
89
90
REFERENTS 91
92
BWM ARCHITEKTEN
Bradley Studios
Nacasa & partners
Jump studio
Tots els referents parteixen de
la
idea
del
c o l o r.
El
color ajuda a ordenar l’espai
i
nen
si
nen
al
ser
sent
molt agust.
necessita
visual
el
Quan
el
ordenar
el
que ha desordenat és fàcil per
ell
color
perquè
sap
quin
mirant
el
objecte
va
amb quin i no és difícil ordenar
l’espai
com
se’l
havia trobat. Per exemple si treu un cub vermell d’una caixa vermella
després
guardar-la, que
el
serà ja
vermell
més que va
fàcil sabrà
amb
el
vermell perquè són iguals.
93
94
BIBLIOGRAFIA Fernández, M., (2015). “Heart la alianza de los Adrià y el Cirque du Soleil en Ibiza” en Revista Gastroeconomy [En Línea]12 de febrer de 2015. Disponible a: h t t p : / / w w w . g a s t r o e c o n o m y . c o m / 2 0 1 5 / 0 2 / h e a r t - l a - a l i a n za-de-los-adria-y-cirque-du-soleil-en-ibiza/ Emilia, Reggio. (1995). “La inteligencia se construye usándola” a Revistes Zeroseis i Bambini. [En línia]. Bergamo, disponible a:https://books.google.es/books?id=UmBu4Gcmqv g C & p g = P A 1 2 2 & l p g = PA 1 2 2 & d q = l a + e x p e r i e n c i a + d e + c o c i n a r & s o u r c e = b l & o t s = s 7 7 A i f 3 D k q & s i g = v R 1 Z s D A z O O B h o K VA jDIn9A1iRPM&hl=es&sa=X&ei=Ark_VbrJEoXYU7O jgdgD&sqi=2&ved=0CCYQ6AEwAQ#v=onepage “Las diez claves de la educación en Finlandia” en Aula Planeta [En Línia] 22 gener 2015, Madrid.Consultat el 28 d’abril de 2015. Disponible a: http://www.aulaplaneta.com/2015/01/22/notic i a s s o b r e e d u c a Fundació Joan Miró. (2003). “Fundació Miró , l’edifici” [En línia]. Barcelona, disponible a:http://www.fundaciomiro-bcn.org/fundacio_edifici.php?idioma=6 [Consultat el dia 25 maig de 2015] Riol, E., (2014). “Ocho edificios de Sert en Barcelona” en el Diari El País [En Línia] 9 de febrer de 2014. Disponible a:http://elviajero.elpais.com/elviajero/2014/03/18/actualidad/1395182325_659358.html [consultat el dia 30 maig de 2015] Grcstudio. (2014). “Catálgo Forografía Fundació Miró” [En línia]. Barcelona, disponible a:http://www.grcstudio.es/catalog/fotografia/#all[Consultat el dia 31 maig de 2015] Carbajal, J., (1995) “Proyectos y dirección de obras de decoración”, Simbología gráfica específica. Catilla la Mancha. Disponible a: htt p s : / / e a a d i p r o y e c t o s . f i l e s . w o r d p r e s s . com/2011/11/simbologia.pdf (Consultat 2 juny de 2015 95
Revista dissenyada per ÀNGELA TORNAFOCH