BIBLIOTEQUES ESCOLARS de Sant Joan Despí contes col∙laboratius Sant Jordi 2015
INICI: CRP Baix Llobregat 5 NUS: 3r A de l’escola Roser Capdevila tutor: Albert Vesperines DESENLLAÇ: 3r A de l’escola Sant Francesc tutora: Gemma Bou
La meva àvia Roseta és especial. Molt especial. Li agrada fer mitja, sempre té a les mans dues agulles llargues que no para de moure, xicxac, xicxac, mentre passa d’una a l’altra un fil. I ho fa ràpid, ràpid, depressa, depressa. Mentre em pregunta les taules de multiplicar (la del 7 no em queda, de cap de les maneres) Ho sap fer sense ni tan sols mirar! Ja ho he dit que la meva àvia és una crack? Doncs sí, se sap totes les taules, pot multiplicar de cap quarantacinc per trentaquatre (s’escriu així: 45 X 34), i pot fer tota mena de coses amb les seves dues agulles fantàstiques. Jerseis, mitjons, gorres, mantes per al sofà, guants… i bufandes. Sobretot li agrada trenar bufandes perquè així fa servir madeixes de colors diferents. Els cabdells de les llanes de colors la persegueixen per casa, com si fossin cadells de gos lligadets a la punta d’un cordill. I és que la meva àvia mai no s’està quieta, aquesta és l’altra. Al meu pare el posa una mica nerviós aquesta habilitat de la meva àvia (ell no en diu habilitat, ell en diu dèria), jo crec que és perquè l’àvia ens omple els armaris de peces de roba fetes de llanes i fils cridaners. I perquè té la casa plena de bolics de fils. A mi m’encanta. Però el meu pare ho troba poc seriós. Vols que vagi a treballar amb aquest jersei que té una màniga taronja i una altra de verda? li diu a la meva mare, de vegades Què t’has begut també l’enteniment? Això de “també” ho diu perquè pensa que l’àvia Roseta està una mica pirada. El meu pare fa de dependent en una ferreteria, que és com una botiga molt gran on et venen des d’una escala
plegable de tres metres (s’escriu així: 3 m) fins a un cargol de dos centímetres (s’escriu així: 2 cm), i està convençut que si portes un jersei de color lila amb una flor groga al mig del pit no pots vendre una màquina per fer forats a la paret. No és seriós! repeteix sempre el meu pare. Jo crec que és molt divertit repeteixo sempre jo. D’altres vegades també diu que, per culpa de l’àvia, sembla que anem tots disfressats, com si sempre fos Carnestoltes. Potser té raó. La meva àvia somriu a tothora i pensa que és festa cada dia. A mi m’ha explicat el seu secret: sempre està contenta perquè va vestida amb roba de coloraines! Avui m’ha regalat una superbufanda, vermella amb molts serrells de colors: la bufanda de la taula del 7. Posatela i ja veuràs m’ha dit misteriosament.
El meu primer pensament va ser: ara em multiplicaré per set i sortiran 7 nois iguals que jo. S’escriu així (Marc x 7). Per cert, no m’he presentat, em dic Marc i tinc 8 anys. Però no va ser així. Me la vaig posar i, de sobte, podia dir la taula del set de memòria, saltejada, a l’inrevés i de totes les maneres que volguéssiu imaginar. Realment aquella bufanda era màgica. Àvia, com és possible??? – Vaig preguntarli jo.
Ai Marc, hi ha coses que tu no saps i que potser ja és hora que t’expliqui. L’àvia em va explicar que abans treballava en un laboratori. I que en aquest laboratori van aconseguir fer una tela completament invisible. Aquesta tela tenia la capacitat d’ajudar al nostre cervell a recordar aquelles coses que sempre se’ns obliden. Es per això que quan te la poses, pots dir la taula del 7 em va dir l’àvia. Em va explicar que si necessita un trosset d’aquesta tela, s’apropa al laboratori i n’agafa una mica. Em va dir també que aquella tela no durava per sempre i que, tard o d’hora, s’acabaria desgastant. Estava entusiasmat, per fi sabia la taula del 7. Vaig anar a l’escola amb la meva bufanda pensant en el control de la taula del 7 que ens havia posat la mestra. Vaig treure un 10!!! Els meus amics i amigues es van quedar molt sorpresos. Com t’ho has fet? Em va preguntar la Maria, una bona amiga meva. Té, posa’t la meva bufanda. Ja veuràs.
La Maria es va posar la bufanda i de sobte, podia multiplicar qualsevol número. Va al∙lucinar. Segur que amb aquesta bufanda podries anar fins a Mart, saltar molt alt, caminar per l’aire o fins i tot, esclafar monstres!!! A la Maria li agradaven molt les històries fantàstiques. Vaig demanarli que em guardés el secret, que no volia que ningú sabés el que amagava la meva bufanda màgica. I així va ser. La Maria no va dir res a ningú. Van anar passant els dies i els mesos. Sempre que anava a l’escola portava la meva bufanda amb mi. Però tal i com em va avisar la meva àvia, aquella tela invisible s’anava desgastant. I jo havia descuidat de repassar la taula del 7 sense la bufanda i cada vegada em costava més recordarla. Un dia, la mestra, ens va fer apuntar un control de repàs de totes les taules. Seria l’últim de tot el curs. En arribar a casa, em va dir el meu pare: Marc, has vist la tele? Han dit que a partir de demà farà moltíssima calor. No creus que ja va sent hora que et treguis aquesta bufanda? Jo em vaig quedar molt espantat. Què faré ara sense la bufanda??? Feia molt dies que no estudiava les taules, no havia pensat que arribaria l’estiu, i ja no podria portarla. Vaig anar a parlar amb l’àvia i li vaig dir que em fes una altra peça de roba per poder recordar la taula del 7 ja que no passaria a quart sense saber les taules. Tampoc podria ni dividir, ni fer multiplicacions... perquè saber les taules és
importantíssim! L’àvia em va dir que em faria una gorra amb la tela transparent, així aprovaria l’examen. Va estar tota la nit cosint pobreta, i l’endemà al matí ja tenia la meva gorra màgica, i podia anar tranquil a l’escola. Vaig caminar cap a l’escola saltant contentíssim, pensat que tenint una àvia com la meva, no em caldria tornar a estudiar cap taula. Cada vegada que tingués una nova feina per aprendre, li diria a l’àvia que em fes una peça de roba nova amb la tela transparent , i així aprovaria com si res. Quan vaig arribar a l’escola vaig fer l’examen i vaig treure un 10. Quina sort!!! La meva pensada es faria realitat!!! Jo no caldria estudiar mai més! Quan vaig arribar a casa, li vaig explicar a l’àvia el meu pla, però em va explicar una cosa que em va deixar bocabadat: Marc, no existeix cap tela transparent! Eren una gorra i una bufanda normals i corrents, només t’he dit que eren màgiques perquè tinguessis més confiança amb tu mateix. No existia cap tela màgica, l’àvia m’havia dit allò de la tela transparent perquè tingués més confiança amb mi mateix, i saber que puc aprendre la taula del 7 i qualsevol cosa que em proposi, mentre ho cregui de veritat.