JOIER D’HERÈNCIA
AGRAÏMENTS: Jordi Borràs Joiers Guillem Borràs
G U I L L E M B O R R À S
Antic alumne de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona
Guanyador del 1r Premi Enjoia’t Orfebres FAD
Treballa juntament amb el seu germà, Jordi Borràs, al taller que tenen situat al C/Portalet, frontera entre el Casc Antic i el centre de Tarragona.
GUILLEM I ARLET
Després d’observar-lo a ell i a la seva manera de treballar. Després de veure l’Arlet trastejant pel taller. Després de buscar ojectes inusuals i veure’n de quotidians. Abandona la seva fidel estellera per respondre’ns unes preguntes.
Quan i com vas començar en el món de la joieria? Jo vinc de família de joiers. Des de ben petit ja voltava al taller del meu pare, i a poc a poc i sense donar-me’n compte ja estava fent joies pel meu propi compte. Com li està passant a l’Arlet (filla del joier)? Sí, sí! Exacte! Et consideres artista com a joier? Sí, sí que m’ho consider-ho. Tot i que dins de la joieria hi han altres feines paral·leles a la de crear noves peces, com per exemple, polir o repassar, que se les considera tasques més tècniques, també hi ha la tasca de crear noves peces, per la qual es necessita sensibilitat dins d’aquesta vessant més artística. Per tant, consideres la joieria art? Crec que art ho és tot. Si tu a qualsevol li dediques un esforç emocional i intel·lectual, estàs fent art.
treballant. El propi fet de desenvolupar idees, crear-ne de noves, fins i tot solucionar problemes tècnics, porta a crear. Quin paper ocupa dins de la teva vida, crear? Crear per mi és la part més maca, no estar fent sempre el mateix, evolucionar i desenvolupar, et fa descobrir moltes coses. Com a procés creatiu, que és el primer què fas quan et ve una idea al cap? Dibuixar. Dibuixar et proporciona moltes formes, i em serveix per tindre una idea general de la peça que estic creant, encara que sigui en dues dimensions. A més a més, dibuixar té moltes coses positives, com per exemple, ajuda a proporcionar. També es podrien crear peces de manera experimental, però d’aquesta manera t’arrisques a perdre molt de temps. Quin ambient necessites per crear? L’ambient de treball. La mateixa feina i treball són els que et porten d’un lloc a un altre.
Què és el que et mou a crear?
I quan crees les peces, penses en teu públic?
Crec que tothom tá alguna aptitud artística, la que es va desenvolupant a mesura que la vas
Sí. Tot i que en l’època d’estudiant creava peces més experimentals, en el moment en què es
passa a la vessant professional, continues fent coses que tu mateix, com artista, et convencin, ja que sinó és molt difícil vendre-les, fent que també agradi al públic.
vingut clients que m’han dit que la joieria no els hi agrada, però aquella peça que hi ha a l’aparador sí, i jo llavors, els hi responc: sí que t’agrada la joieria, és qüestió de trobar allò que t’agrada.
Estàs en contacte amb altres artistes de la teva generació?
Doneu a conèixer l’obra d’alguna manera (internet, xarxes socials...)?
Sí, amb el el Vladimir o el Toni. Amb alguns companys de l’Escola ens anem reunint de manera periòdica i anem xerrant i compantint diferents visions.
Sí, ara ens estan fent una pàgina web, i també tenim un compte a Facebook, però no és una qüestió a la qual li dediquem molt de temps... Ara per ara comptem amb un nombre raonable de clients, és per això que no donem a conèixer la nostra obra de manera exhaustiva utilitzant aquestes eines. També creiem que si ho féssim potser la demanda d’encàrrecs que podriem arribar a tindre no la podriem assolir.
Quins han estat els autors que més t’han influenciat? Molts, i de qualsevol matèria. Sobretot avui en dia amb la gran base de dades que hi ha a Internet, només obrir un ordenador, ja reps molta informació i també pots accedir a la que t’interessa. I a més a més a informació de qualsevol part del món. Hi ha alguna idea que vulgueu transmetre a partir de la teva, o vostra, obra? Depèn... depèn de la peça. La joieria té moltes limitacions, tècnicament per exemple. De cara als clients s’ha de fer peces que es puguin dur, això no treu que a elles se’ls hi pugui atorgar un aire modern o plàstic. Ara que m’anomenes els clients... Amb la situació social i econòmica actual, és possible viure de la joieria? Tot i la crisi que hi hagut i que està havent, la joieria no és una cosa que estigui de moda, però sí que és possible, és més, nosaltres, hi estem vivint. Hem adaptat les peces al context. De vegades han
Quan consideres o considereu que l’obra o la peça està acabada? Per mi l’obra o la peça està acabada, a part de que els aspectes tècnics mínims estiguin ben resolts, quan assoleixo l’objectiu que m’havia marcat, és a dir, que la peça quedi tal i com l’havia dibuixada. Quin paper juga la tècnica? La tècnica és importàntissima. Moltes vegades es pot dibuixar o dissenyar una peça, que després a nivell tècnic sigui inviable, tot i això també es busca la manera, tècnicament parlant, de dur a terme aquella peça, fent-li petites modificacions. Treballeu amb col·laboradors? Sí, com ja he dit dins de la joieria hi han d’altres oficis paral·lels, com el gravat, l’engastat, rodiats, banys...
Quina autocrítica faries de la teva obra? En tot cas faria una autocrítica peça per peça. De vegades les peces no encaixen estèticament amb mi o amb nosaltres, tot i que proucro i procurem que sí que encaixin amb nosaltres Quina és o són les obres més significatives? Quina creus que és lateva millor obra o peça? No crec que en tingui cap de millor o de pitjor, simplement en tinc moltes que recordo amb molt de carinyo les peces que vaig fer a l’Escola, les peces que he presentat als concursos, com per exemple les que vaig presentar als concursos del FAD (Foment de les Arts Decoratives). També recordo les joies del Gegant i la Geganta del Carrer del Cos de Bóu de Tarragona. També hi peces que no les recordo amb tant d’entusiasme (entre rialles)... Quina obra és? Un encàrrec que li van fer al meu pare i que el Jordi i jo el vam ajudar. És el baldequí per a la Custòdia del Corpus de la Catedral de Tarragona, és una obre d’estil modernista de dos metres d’alçada i cinguanta quilos de pes. Actualment es troba a la Sala Capitular del Museu Diocesà de Tarragona. Hi vam estar quasi un any treballant...
Si ens hi fixem bé i baixant tot el Carrer Major de Tarragona fins al vostre taller, en trobem tres més de tallers més de joieria, com s’afronta aquesta competència? No ho vec ben bé com competència, cada taller té el seu propi estil amb les seves obres. Però anoment-ho així, la competència dins de l’ofici de la joieria et fa espavilar molt. Per exemple, si de tres persones que entren a la botiga (possibles clients) no en torna cap, llavors és quan penses... pot ser m’hauria d’espavilar... Podria dir que la competència et fa treballar més per innovar, dibuxar, crear... Seguint el matei recorregut que t’he esmentat ara, tots els tallers de joieria que trobem, al capdavant d’ells i trobem homes... quin creus que és el motiu, si a l’Escola també hi estudien dones? La veritat és mai hi havia pensat...però sí que és cert el que hem dius, però també conec a moltes joieres que són dones. També és cert que, tot i no semblar-ho, la joieria és un ofici que requereix força, però crec que tant homes com dones estan igual de capacitats per fer-ho. Les dones també tenen més gust i sensibilitat. Ben bé, no se per quin motiu és...
Com creus que ha estat la teva evolució artística? L’evolució com a artista crec que és una etapa que no s’acaba mai. Comença en el moment en què tens una inquietud i comences a treballar en ella. Quan ets més joves ets més impulsiu, i més atrevit a l’hora de crear. A mesura que passen els anys, l’experiència viscuda juga un paper molt important en les noves peces que vas creant. Actualment en què estàs o esteu treballant? La manera que tinc i tenim de treballar al nostre taller podria dir que és una manera involuntària, ja que per sort o per desgràcia moltes vegades són els clients els que ens demanen dissenys únics, i a partir d’aquestes peces, creem petites coleccions, agafem idees, formes...
EDICIÓ I FOTOGRAFIES: Anna Bertran Barceló
COLLARET
COLLARET