Llibret Falla Colonia2016

Falla Colonia

Aldaia, Marรง 2016

Edita: Falla Colonia Direcció: Vicent Carcelén i Folgado Autor: Anna Comes i Tinaut i David Garcia i Guzmán Col·laboració: :Inma Guzmán i Boils, Emilio Sánchez i Andrés, Anna Carcelén i Folgado, Verònica Meseguer i Martínez, Francesc Algaba i Ventoso Portada: Anna Comes i Tinaut Publicitat: Xuso Gusmán i Boils Poeta del llibret: Joan Chenoll i Gonzàlez Artista Falla Gran: Pere Baenas i García Artista Falla Infantil: Josep Badía i Roca Imprimeix: Arts Gràfiques García Besó, S.L. L’Horta Sud-València Acompanyament Musical: Banda de Quart de Poblet i Colla de Tabalet i Dolçaina d’Aldaia “El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.”

3

Índex Paraules President A la comissió de la falla Paraules Fallera Major 2016 Himne de la falla Aniversaris del Mercats de València Falla Gran 2016 Junta Directiva Vocals Col·laboradors i Col·laboradores Abonats Acomiadament Helena Fallera Major 2016 Cort d’Honor Entrevista Fallera Major 2016 A la Cort d’Honor 125 Aniversari, Batalla de Flors Recompenses J.C.F 50 Aniversari, Ciutat Fallera Grup de teatre i play-backs Apropòsit Faller Nomenament Firma de contracte Proclamació Presentació Invitacions Fallers d’Honor Representants J.L.

4 5 6 7 8 16 26 29 30 30 31 32 35 36 38 40 46 48 56 58 72 73 74 75 76 79 80

Paraules Presidents infantils 2016 Paraules Fallera Major infantil 2016 Comissió infantil Cort d’Honor infantil Recompenses infantils J.C.F. Falla Infantil 2016 Fallera Major Infantil 2016 Entrevista FMI 2016 Entrevista presidents infantils 2016 Acomiadament Jaume Acomiadament Daniela Grup play-backs infantils Conte Juga i aprèn Selfis coloniers Història gràfica Programma de festes Himne Regional

83 84 85 86 87 88 96 98 100 102 103 104 105 108 109 110 115 118

4

Paraules del President Ja estem en falles !

Fallers i amics, per segon any consecutiu em dirigeix a tots vosaltres com a President d´esta gran comissió. És un orgull representar amb el meu càrrec a tots els Coloniers. Vull agrair a tots els fallers i especialment a tota la Junta Directiva el seu treball per mantenir a la nostra falla en el lloc més alt. Per suposat, donar-vos les gràcies per continuar amb l´esforç de seguir al nostre cens a pesar de la situació econòmica que encara travessem: als fallers, als fallers d´honor i les empreses col·laboradores.

A Helena, Jaume i Daniela dir-vos que heu sigut uns dignes representants i que ha sigut un plaer compartir amb vosaltres el passat exercici. Vos vull molt i em tindreu sempre.

M’agradaria felicitar als protagonistes d´enguany: Espe, Cristina, Vicent i Pau. Enguany doblement especial per tindre als meus fills com a Presidents Infantils. Estic molt content de compartir amb els quatre este meravellós any amb les nostres famílies. La nostra falla està treballant per a que tingueu un any inoblidable.

Convidar-vos des d’estes pàgines, Coloniers, amics i falles germanes a gaudir d´aquesta meravellosa festa que són LES FALLES, Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Junts millorarem i enaltirem més, si cap, la nostra festa.

M´acomiade dient-vos que com sempre, les nostres portes estan obertes per a tots, que gaudiu de tots els actes que tenim preparats i que espere estar a l´altura d´esta GRAN COMISSIÓ: LA COLONIA. El vostre President, Vicent Carcelén i Folgado

A la comissió de la falla Decàleg del bon faller:

Per la festa sentiment, respecte a tota la gent, viure sempre en harmonia i la festa amb alegria.

No tindre por al treball, estar disposat a ajudar, en falles no cansar-se mai i al màxim participar.

Tindre sempre present Que s’ha d’honrar a València Plantant un bon monument Que omplirà al barri d’essència.

Mostrar per la festa passió, Seguir les nostres tradicions, Formar part d’una comissió Sense dubtes ni condicions.

Els fallers d’aquesta falla Porten la festa en el cor.

Ni en València ni en Aldaia Hi ha una comissió millor.

Aquesta és la solució Per formar una gran falla: Tindre la comissió De la Colònia d’Aldaia.

I.G.B.

5

6

Paraules de la Fallera Major 2016 Benvolguts fallers : Enguany tinc l´honor d´escriure-vos com a Fallera Major de La Colonia, falla de la qual estic molt orgullosa i en la que em sent volguda per tots els fallers que la formen.

M’agradaria donar les gràcies especialment al meu home i als meus fills que dia rere dia els tinc al meu costat i que sense ells açò no haguera sigut possible.

Com no, recordar en estes paraules al meu President Vicent i a la seua dona, Susana, per tota l´ajuda que em donen i pel seu meravellós treball per fer aquest any inoblidable.

No vull oblidar-me dels meus Presidents Infantils, Pau i Vicent, els meus volguts xiquets incansables i de la meua xiqueta dolça com ninguna, Cristina, una regina preciosa.

Per últim volguera dir que m´agradaria que tot el món gaudisca d´aquesta festa fallera a la que esteu tots convidats.

Visquen les falles i visca la Falla La Colonia.

Espe Cavero i Rochina Fallera Major 2016

Himne de la falla Nostra gran festa fallera en els pobles ha arrelat fallers en gran solera les comissions han format En fe e il·lusió han lograt el seu prestigi elevar i en poc temps han arribat a la cim poder pujar.

Mes hi ha una sens igual que en fe lluita i treballa en busca d’un ideal: el trionf de la seua falla.

I este és son Crit Faller que llançen el món senser.

Ni en els pobles ni en València hi ha una comissió de falla del prestigi i senyoralla, ni que tinga l’excel·lència de la Colonia d’Aldaia.

I com molts trionfs lograràn son Crit sempre llançaràn: Ni en els pobles ni en València hi ha una comissió de falla del prestigi i senyoralla, ni que tinga l’excel·lència de la Colonia d’Aldaia.

R.S.G.

7

8

Aniversaris en els Mercats de València

Autor: David García

100 Aniversari del Mercat de Colón

El Mercat de Colón de València compleix la respectable xifra de 100 anys. Tot un segle de vida entre els valencians i valencianes que han vist créixer, desenvolupar-se i reinventar-se a aquest mercat que ha format part de la vida de tots els habitants de la ciutat de València.

Inaugurat la nit anterior al Dia de Nadal de l’any 1916 prompte es va convertir en un vertader símbol del creixement de la ciutat. Va ser la gran referència de l’eixample de València amb l’objectiu de convertir-se en una gran ciutat, tal i com la coneixem actualment. D’aquesta manera ho va concebre l’arquitecte i gran impulsor del projecte, Francisco de Mora i Berenguer, tot i que mai imaginava que deixaria un autèntic punt de rencontre i un dels edificis més destacats en la història arquitectònica de València.

Tant és així que actualment el Mercat de Colón compta amb la categoria de Monument Nacional i és un dels edificis modernistes més ben considerats de tota Espanya. I açò és possible perquè l’arquitecte va saber combinar a la perfecció la necessitat d’un edifici d’aquestes característiques prop del centre històric de València. El que antigament es coneixia com Districte del Teatre, format pels carrers Colón i Russafa, Cirilo Amorós, Hernán Cortés, i els carrers Pizarro i Isabel la Catòlica, va ser el lloc triat per a ficar en marxa el projecte d’aquest centenari mercat. La ubicació no va ser triada a l’atzar, ja que es va decidir arran del projecte presentat a l’any 1887 i conegut com el Primer Eixample de la ciutat de València.

Tant és així que, paradoxalment, l’actual Mercat de Colón es situa al mateix lloc que va ocupar el seu dia la coneguda com Plaça del primer Eixample.

El mercat al que estem fem referència pel seu 100 aniversari va néixer fruit de la insistència dels propietaris i veïns de la zona de l’esmentat Districte, ja que no tenien al seu abast cap zona comercial on poder fer les seues compres ni desenvolupar part de la vida social que la ciutat demandava. D’altra banda, amb el projecte de construcció del mercat s’evitaria la venda ambulant que rodejava els carrers que hem mencionat anteriorment. I és que fins el 1916, any en que es va inaugurar el mercat, les necessitats de productes bàsics havien de satisfer-se visitant altres mercats, com el de Russafa, molt més allunyats del centre neuràlgic del Districte del Teatre.

Tanta era la necessitat de la construcció d’un espai comercial comú per als habitants de la zona, que la inauguració va ser, segons els diaris locals de l’època, digna de recordar. Era el dia 24 de desembre de 1916 quan, definitivament, el Mercat de Colón obria les seues portes i els preparatius van estar a l’altura d’un esdeveniment d’aquestes característiques, tan important per a la societat d’aquell temps. Conten que de la Plaça de Bous va eixir una cavalcada formada per la Guardia Municipal a cavall, acompanyada de la música que interpretaven els timbals i clarinets. A la comissió s’unien els venedors del mercat, aquells que anaven a inaugurar una nova font de comerç a la zona. De la cavalcada també formava part la reina de les Festes, acompanyada per tota la seua cort d’Honor, a l’estil purament faller que hui en dia coneixem.

Mercat de Col贸n

10 I és que les Falles, la festa més important de la nostra ciutat, també estan presents al Mercat de Colón. Potser no a simple vista, però si un s’apropa al mercat i respira l’ambient que hi ha tant dins de les instal·lacions com al voltant, la festa fallera també és protagonista d’aquest emblemàtic edifici. Als elements decoratius dels pilars i columnes del mercat, com poden ser els frescos o la utilització del mètode del trencadís – també conegut com a mosaic –, podem trobar elements representatius de la vida i cultura valenciana. Amb elements decoratius formats per ferro, ceràmica o vidre, l’ornamentació del Mercat de Colón està plena de motius relacionats amb la cultura autòctona: l’Horta, les taronges, els pescadors i com no, les falles.

A més, si eixim fora de les instal·lacions a través de qualsevol de les seues eixides – recordem que es tracta d’un mercat obert, motiu que el fa encara més especial – també podem comprovar que la festa fallera està present. A escassos metres d’on es troba el mercat hi ha diverses comissions falleres que omplen de llum, color i soroll els carrers que envolten l’edifici.

Una d’elles és la falla Conde Salvatierra-Cirilo Amorós, que va néixer solament uns anys després de la inauguració del Mercat. Alguna de les necessitats dels consumidors i habitants de la zona havien estat satisfetes, i l’augment de vida social i cultural va provocar que foren moltes les persones i associacions les que es llançaren a l’aventura de plantar un monument faller. La primera falla es va plantar, al voltant del Mercat de Colón, l’any 1921. De fet, la denominació d’aquesta comissió durant els seus primers anys de vida era la de Falla Mercat de Colón, nom que va canviar a principis dels anys 40. De fet, enguany el monument d’aquesta comissió és un homenatge al centenari d’aquest mercat, que ha vist néixer, créixer i desenvolupar-se una comissió fallera des dels seus inicis fins a l’actualitat. Tant és així que la presentació dels seus esbossos per als monuments d’aquest exercici 2015-2016 el van realitzar dins del propi Mercat de Colón.

Però hi ha altres comissions que s’emmarquen als voltants de les instal·lacions del mercat. La Falla Grabador EsteveCirilo Amorós es troba a 200 metres de l’edifici i l’ambient que es respira durant el mes de març no deixa cap dubte de que el Mercat de Colón s’impregna de la festa fallera quasi des dels seus inicis.

Però també els turistes, molt nombrosos durant els dies que dura la nostra festa, poden visitar el Mercat de Colón per gaudir d’un altra de les costums falleres per excel·lència: els bunyols. Els diferents establiments de l’edifici ofereixen la possibilitat de degustar un dels plats típics de la cultura fallera acompanyat d’una bona tassa de xocolata i d’un marc quasi immillorable molt prop del centre neuràlgic de la ciutat de València.

Però tot i que ara el Mercat de Colón és un dels centres neuràlgics de la ciutat de València i s’ha convertit amb els anys amb un referent des del punt de vista comercial i social, la seua història ha estat marcada pels contrastos. Com ja hem dit abans, tant la seua inauguració com els seus primers anys van ser tot un èxit, fruit de la demanda que la ciutat reclamava a crits. Però amb el pas dels anys el Mercat va entrar en una certa decadència, fins arribar a finals del segle passat. Molts dels comerciants que tenien les seues paradetes quasi des de la inauguració o aquelles tendes que havien

Mercat de Col贸n

Mercat d’Aldaia

13 passat de pares a fills van anar desapareixent, ja que la falta de manteniment de l’edifici va fer que molts clients decidiren optar per altres opcions més enllà del Mercat de Colón.

La situació del mercat demanava un gir per tal de recuperar allò que el va fer important a principis de segles, ara fa 100 anys. Després d’una profunda remodelació de l’establiment, que va finalitzar l’any 2003, el Mercat de Colón ha recuperat el seu color i la seua importància dins de la societat i la cultura valencianes. La rehabilitació de l’edifici es va fer pensant en els nous temps i les noves necessitats de la societat i, amb la seua nova cara i la nova oferta que podem trobar, podem parlar d’un mercat propi del segle XXI. Tant és així que en la actualitat, el Mercat de Colón és el primer mercat gourmet de la ciutat de València. Si visitem el mercat podem trobar una nova oferta gastronòmica adaptada als nostres temps: una orxateria tradicional, una biocafeteria, cerveseries amb productes estrangers i infinitat de restaurants que ofereixen productes de gran qualitat, dotant de gran prestigi el privilegiat espai del Mercat de Colón tant per a ciutadans locals com per als turistes, un dels grans referents econòmics de la ciutat. Però si alguna cosa crida l’atenció i dóna encara més encant a l’edifici, és que junt a tots els nous establiments que trobem ara a la superfície del mercat, encara podem trobar negocis que resisteixen als 100 anys de vida. En son tres: una xarcuteria delicatessen, una floristeria i una peixateria. Aquests tres negocis conviuen amb la nova oferta i els nous temps després de 100 anys al peu del canó, mantenint-se vius de la mateixa manera que ho ha fet el mercat durant el seu segle de vida.

30 Aniversari del Mercat d’Aldaia El Mercat d’Aldaia també està d’aniversari Un altre que enguany compleix anys, encara que no arriba a la xifra del de Colón, és un altre mercat que a nosaltres, els habitants d’Aldaia, ens pilla ben a prop. Sí, segurament molts dels que llegiu ara aquestes línies no sabíeu que el nostre mercat, el Mercat Municipal d’Aldaia, està enguany d’aniversari. 30, ni més ni menys, son els anys que aquest establiment compleix entre nosaltres des de la seua inauguració l’any 1985.

Molts dels que esteu davant d’aquest llibret sabreu bé la història del nostre mercat. Altres coneixeran algun detall i altres potser no sàpiguen ben bé de quina manera ha evolucionat l’establiment en aquestes tres dècades. La seua inauguració també va ser fruit de l’evolució que va patir el nostre poble a la dècada dels 80. La industrialització va fer-se present i el comerç de seguida va necessitar d’un lloc on es poguera realitzar aquest intercanvi de mercaderies. És per això que el Mercat Municipal es va alçar, amb una estructura moderna per aquella època, i que enguany encara es conserva quasi intacta, tot i les continues remodelacions que han servit per millorar cada vegada més l’edifici.

Dins dels seus corredors, hui en dia podem trobar vora 40 negocis, i alguns altres a l’exterior. El Mercat Municipal

14 d’Aldaia respira bon ambient i et fa sentir com a casa. Els venedors son amics, familiars i t’atenen com un més de la família. D’aquesta manera el comerç local creix i els vincles entre tots els ciutadans és més fort.

A més, el Mercat d’Aldaia compta, des de l’any 2010, amb el guardó de Mercat Excel·lent en nivell de plata que atorga la Conselleria d’Indústria, Comerç i Innovació, convertint-lo en el primer mercat en obtenir aquest premi en tota la Comunitat Valenciana.

Pel que fa a la festa que més ens importa a nosaltres, els valencians, el nostre mercat també respira la festa fallera per tots els costats.

Dins seu, al xicotet espai que ocupa el Teatre del Mercat, s’han fet presentacions i proclamacions, obres de teatre i infinitat d’actes relacionats amb les falles. En els nostres dies segueix utilitzant-se per escollir a les Falleres Majors del poble d’Aldaia, i de segur que seguirà sent un punt de trobada important per a totes les comissions.

I qui no té en ment algun que altre passa-carrer per dins dels passadissos del Mercat. La pluja, la gran enemiga de les falles, de vegades no ha pogut parar l’esperit faller de tots els que senten la festa i, com va succeir l’any passat, molts fallers han acabat buscant un refugi on poder fer que la música sonara i que les falleres i fallers pogueren passar-ho igual de bé que ho fan durant un passa-carrer habitual.

En definitiva, dos mercats especials, cadascun en el seu lloc, que amb el pas dels anys s’han convertit en autèntics referents de la cultura i la societat de cadascuna de les seues poblacions. Han estat clars vertebradors de la cultura i de la vida valenciana, i com no, han sigut grans protagonistes de la festa que més agrada i emociona a tots els valencians: les falles.

Artista: Pere Baenas i GarcĂ­a Lema: Contrastos

Falla Gran 2016 EL CONTRAST DE CADA DIA VA ENTRE NEFAST I ALEGRIA.

La falla enguany du el lema de Contrast, un lema que resulta fabulós, més en veure què figura dins l’esbós pot ser un lema alegre, ¡o prou nefast!

No parla de monedes, (creu i cara) ni res que es relacione en cap de joc, ens parla de manera neta i clara del “Contrast Antagònic” que no és poc.

Així he de tractar del blanc o negre, de ser salvatge o ser civilitzat, de sumir-se en tristor o estar alegre, de la vida... o la Universitat.

Si no m’ix massa bé lo de l’antònim i és una porqueria este llibret, faré com molts poetes abans han fet i firmaré el mateix posant “Anònim”.

Un autor eixe “Anònim” molt famós que va escriure de tot sense parar; novel·les, cites, versos i afanyós ¡en els sobrets de sucre que hi ha al bar!

Així que ara veurem el que m’inspira la musa, puix segons l’escrit i fet i el ritme dels acords que té la lira, ¡pot ser açò l’antònim d’un llibret!

D’ALEGRIA O DE NEFAST, LA FALLA MARCA EL CONTRAST. Un contrast va composat de creu i cara, per més que alguna d’elles mai les veus, però si al matrimoni se compara pot mostrar una cara... ¡i tres creus!

(Que contant-les solen ser: ¡sogra, cunyada i muller!)

17 També tenim en dansa pobre i ric, un contrast per desgràcia molt freqüent, que el pobre de diners busca un pessic i el ric va unflant el seu compte corrent.

(Que el pobre faça, és normal, l’euromilió setmanal.)

Es troba entre els contrastes més estranys aquell que enfronta a dos en moment crític i que es sol repetir en quatre anys: ¡quan te demana el vot cada polític!

(Que d’amor t’ofrena tot, ¡fins que li dones el vot!)

Està la relació mascle i femella, exemple d’un contrast ben col·locat, puix tot lo que segur l’agrada a d’ella a l’home li fastidia en quantitat.

(Ella sol fer-li la col, quan televisen futbol.)

Voràs també el contrast de “grossa-prima” que les dones accepten en excés, puix perdre dos menjars ella s’estima pel fet que pot baixar dos talles més.

(I pareix pel fet fructífer... ¡¡el triple!! de Claudia Schiffer!)

Però seguim avant, passem d’escena, vegem en la memòria que han posat, i si ens pareix bé i val la pena podem fer dels “Contrastes” un tractat.

(Puix del fet voltors-coloms, podem omplir, ¡quatre toms!)

COM EL DOLÇAINER S’ATESTA QUE ACÍ ANEM DE FESTA EN FESTA. En esta Espanya tan nostra -que alguns volen retallar-, el fer festes se demostra que és un fet prou singular.

18 Que a la mínima ocasió el poble se manifesta llançant com a invocació crits de: ¡festa, festa i festa!

Tens també en la nostra terra que es fan, tant hui com abans, inclús festes de la guerra entre moros i cristians.

La base fon religiosa, però sempre passa ací que el poble pensa altra cosa i canvia el seu destí.

Tens també a Sant Fermí, on els que no volen bous no s’acosten per allí per si li tallen els…sous.)

Així tens a Sant Josep vivint entre borumballes, que va caure dins del cep ¡i se crearen les falles!

Tens a la Setmana Santa per un religiós motiu, en que la gent se decanta ¡per a fer un pont festiu!

Tens la nit de Sant Silvestre El canvi d’any que equival, ¡a una setmana campestre en una casa rural!

També estan les Creus de Maig, (però estes, segons m’han dit, per a provar un ensaig les oculta el Tripartit.)

Tens als Reis Macs de l’Orient portant regals i il·lusió, (més hui n’hi ha d’ajuntament que els disfressa de floró.)

(O tres Magues que ens presenta brillants com si foren astres, semblant a les germanastres de la dolça Cenicienta.)

Front a tanta varietat hi ha alguna gent que no creu que per unanimitat: ¡en totes es menja i beu!

Aixina Espanya sencera beu de la mateixa font, i si la festa és lleugera dona igual, ¡cal fer-ne pont!

Que aquelles festes cristianes que es volen celebrar, acaben per ser “paganes”... ¡perque les tens que pagar!

EN QUANT VENEN ELECCIONS TOT SON BESOS I RAONS. Ara parlem de polítics més que algú diga que el tema ens parla d’alguns contrastes i que això ben poc li pega.

Però si penseu un poc veureu com esta ressenya guarda una similitud en esta escena fallera.

Es parla ací de campanyes de la dreta, de l’esquerra, del centre, dels interiors i del lloc que es pretenga.

21 I és que quan hi ha eleccions veus que el polític s’altera per aconseguir un escó que és pel que es desitja i medra.

Així veus que quan s’inicia la campanya, ¡ja interessa parlar mal de l’enemic encara que amic se queda!

Allí veuràs com critiquen els que es troben a la dreta del roïns que són els altres que es troben en la carrera.

Així el grup de Ciutadans està tocant una peça on casi ningú comprèn que diu en la seua lletra, puix no s’entén lo que canta ni quina cançó interpreta.

Els del PSOE critiquen als que fugen de la senda que vol marcar per a d’ell i a la que ningú s’agrega puix sembla que és: “¡Tot pa’ mi!” i per als demés, ¡cordeta!

Marxa el PP pegant bacs per noticies que contempla, puix en obrir el diari tots els titulars de premsa parlen de Bárcenas, Gürtel, ¡i de la targeta negra!

Els de Podemos proclamen el seu punt antisistema i a la lluita crida fort el líder de la coleta que ja es veu president...

¡de la finca i l’escaleta!

També està el grup que ens diu que ell obligat es presenta, que està allí... per Compromís, però que a d’ell no l’inquieta ser alcalde o regidor ni te interès com a meta.

I estan els Verds i el Marrons, els extrems d’esquerra i dreta, els gallecs i els catalans que volen la independència mentre l’antic dirigent un tres per cent arreplega i dos dies per setmana viatja a Andorra la Vella.

Tots desunits, però units en el punt que els interessa que es aconseguir el teu vot per viure una vida tendra, per tindre una vida molla a la que uns poquets aplega i una paga de per vida ¡que alguns tenen com a meta!

Per lo tant, no se què fer, en eixe moment estrela, ¿o vote a un partit o en blanc? ¿al centre, dreta o esquerra? ¿O millor em quede a casa en la tele i la cervesa mirant el partit de futbol i revisant la quiniela?

Pense que dec de votar o no tindré dret de queixa d’eixe polític que lluita pel benestar que ens ofrena...

22 ¡Ai! que patida es la vida del polític que no enveja més que treballar pel poble tornant-li d’eixa manera la confiança al votar-li mentre que ell per tots... ¡vegeta!

LA POLÍTICA ABANDERA CADASCÚ D’UNA MANERA. Tenim en Espanya polítics molt nobles en ciutat o pobles que a servir s’afanya.

Els veus que es menegen mai estan parats, i veus que, enfilats, tot lo brut netegen.

Els veus treballant de dia i de nit, no pel seu partit com van declarant.

(Que al seu partit son tots rectes i dignes, i els donen llibertat... ¡sense consignes!)

Selecta corbata, vestint un bon trage, lluint bon pelatge i bona sabata.

Així es presenta el famós polític, disposat al fet crític que el càrrec sustenta.

El cotxe oficial, un xofer apunt i un sobre damunt on porta el jornal.

(A més del seu jornal cobra també altres retribucions de caixa “B”.)

Si fan un curset -lo més mig horetaet cobren la dieta del dia complet.

Per la comissió que fan de servici ja cobren d’inici mil euros d’això.

I han cobrat abans uns sobres en l’extra de forma ambidextra, és a dir ¡a dos mans!

(El lloc de Regidor o Diputat, em sona a mi que està prou ben pagat.)

Com hi ha tants polítics en la pell de bou, el que arriba nou és past dels més crítics.

Puix ara s’estila fugir d’etiqueta, dur la bicicleta o portar motxilla.

O com feu aquella estant al Congrés, que en nom del progrés ¡tragué la mamella!

(I assentada en un lloc tan indiscret, li donà d’esmorzar al seu xiquet.) És tant el contrast que du la política, que fent molta crítica mai dones abast.

Està el que és honrat que en sentit comú treballa per tu i qui li ha votat.

23 Més hi ha paixarell que més que el servici vol el benefici... ¡tan sols per a d’ell!

(I és que és molt complicat i així serà, front a un plat de marisc, ¡no alçar la mà!)

Però com resulta que ací tot s’apega qui al càrrec s’entrega no fa cap consulta.

Així va passar que algun regidor es feu un favor i en tot va arrasar.

I pel seu afany d’omplir els cabassos tenia uns Picassos en el quart de bany.

(Que a més d’usar el lloc per a lucrar-se, era tindre allí els quadros, ¡pa’ cagar-se!)

UN DELS CONTRASTS MÉS ANTICS ÉS EL DE POBRES I RICS. Per la crisi mundial que viu la terra sencera, molta gent ho passa mal i es fa un viatge infernal en “patera”.

Més hi ha gent d’altra partida que sols busquen el plaer, i es peguen la gran vida fent cada mes una eixida en creuer.

El pobre està subsistint a base de rosegons, i en el temps que estem vivint va demanant per instint subvencions.

Al ric això no l’importa

i camina en el pas franc, i com tants diners aporta sempre te oberta la porta d’algun banc.

El pobre almoina demana o una ajuda similar, per si un dia a la setmana poguera dir: “No tinc gana de menjar”.

El ric, sense dir paraula, de menjars te ple l’envisc, i damunt que es fa el maula sempre té plena la taula de marisc.

Al pobre se li rebaixa una ajuda per lo brau, i com sempre va a la baixa mai troba dins de la caixa ni un clau.

L’altre es troba indecís d’on posar un dineral, i veus se’ls du a altre país per trobar un paradís gens fiscal.

El pobre es conforma en poc i per uns diners guanyar, com treball no té tampoc als cotxes senyala un lloc d’aparcar.

L’altre faça lo que faça sempre serà milionari, aixina quan es desplaça sempre troba lloc i plaça pel Ferrari.

Eixe problema actual

24 és en veritat molt greu, puix anant tot més que mal veuràs que va el personal a lo seu.

La situació és més que crítica i te difícil l’apany, puix sent la qüestió política la subvenció es torna mítica per tot l’any.

Puix per més que el cas incoe per la ruïna posar fre no ho arreglen el PSOE ni el Compromís que se lloe ni el PP. I el pobre du la mà estesa i demanant pel carrer, somiant en una despesa, mentre el ric se’n va de pressa ¡de creuer!

L’HOME SENT INEVITABLE SER UN ÀNGEL O UN DIABLE. Ací veurem a un senyor que a dos dones va mirant, i com eixe observador està mirant la dolçor d’eixe parell tan flamant.

d’idees de pecats ple, i mentre que les mirava notava que se li unflava el pantaló sense fre.

I com per naturalesa l’home sempre es troba a punt i té ben fixa la idea, l’home sent que se li crea un problema... que va amunt.

Puix des de que l’home creix, està clar i demostrat -i l’home així ho reconeix-, sempre pensa en lo mateix i damunt, ¡està encertat!

Més de sobte, una presència li fa limitar el goig puix apareix la Consciència: un àngel blanc d’innocència i un dimoniet tot de roig.

L’angelet blanc l’aconsella que a eixa visió pose tall, i el de roig diu a l’orella no mire sols la mamella ¡i revise amunt i avall!

Vestides... ¡això és un dir! en roba de poc d’abric.

La falda es vol encollir, la brusa res pot cobrir i un escot, ¡fins al melic!

I és que amics, ¿cóm escapar del goig que dóna a la ment a la muller admirar?

Si sols mirant-les passar ja se’n puja... el pensament.

I mentre va per l’acera pensa en l’infern i en el cel, en fer-se tigre o pantera i fer-li un bot “de primera” a eixos dos “potets de mel”.

El pensament revolava

¿Cóm apartar la mirada d’uns ulls que són un poema i el seu foc a tu trasllada, si sents una acalorada que te puja... i te recrema? ¿Cóm no admirar el noranta,

25 seixanta i noranta que et mareja i t’ataranta, et meravella i t’encanta i que t’encén el... quinqué?

d’aquells dos potets de mel, seguí la ruta traçada i per baixar la pujada…, ¡pensava en un tros de gel!

¿Fugir? ¿de quina manera d’eixe cos sensacional que en un sindriar de palmera veus que va adornant l’acera i que et puja... la moral?

DEL LLIBRET AL FI ES SABRÀ SI PEL CONTRAST GUANYARÀ.

¿Cóm fugir de la visió que forma un parell de cames creuades en distinció quan s’assenten a un silló fent que et puge... el cor en flames?

Sentint els raonaments se’n du el blanc les mans al cap, i el de roig, pren referents, i aprofita els pensaments per a que no tinga escap.

-”No li mires més les cames! ¡D’eixa visió fes-ne fuga!

-”¡Che, tu, res de fer-li drames, mira be al parell de dames des de baix, ¡fins la “pechuga”!

-”¡Si insisteixes ve el desastre, puix no pots pensar aixina!”

-”¡Calla’t, cara d’alabastre!

L’home és igual que un pollastre que sols busca la gallina!”

En arribar a eixe punt de lluita entre cel i infern, l’home, observant el conjunt i notant que tot va amunt, vol fugir del foc etern.

I separant la mirada

És el veure-ho blanc o negre, és el estar trist o alegre, és saber si hi ha contrast, si la musa dóna abast, si la inspiració s’abona i fa la rima molt bona.

Tot això és el que ací passa.

I en referència al llibret veurem si trau un “palet” ¡o tindrà una carabassa!

26 PRESIDENT Vicent Carcelén i Folgado

VICE-PRESIDENT 1er AREA ECONOMIA Francisco Ferris i Gil

TRESORER

Fernando Riera i Collado

Junta Directiva DELEGATS DE LLIBRET i XARXES SOCIALS David García i Guzmán Anna Comes i Tinaut

VICE-PRESIDENT 3er AREA INSTITUCIONS I PROTOCOL Luis Tordera i Belloch

DELEGAT DEL MONUMENT

VICE-TRESORER

Josep Vicent Tordera i Belloch

CONTADOR

Maria Tordera i Belloch

Carlos Mengod i Amate Helena Silvestre i Gonzàlez

PRESIDENTA DE LOTERIES Inma Guzmán i Boils

DELEGADA DE LOTERIES Laura Martìnez i Naharro

SUBDELEGAT DE LOTERIES María Gonzàlez i Andrés

VICE-PRESIDENT 2on AREA SECRETARIA Emilio Sànchez i Andrès

VICE-PRESIDENT 5é AREA JUVENTUT I ESPORTS Carlos Moruno i Samper

DELEGATS D´ESPORTS Jorge Serra i Bonet Paco Moncholí i Mercé Pedro Medina i Merchán Jaume Badía i Carcelén Fernando Riera i Tordera Sergio Ferris i Guzmán

VICE-PRESIDENTA 4a AREA FESTEJOS I INFANTIL

DELEGATS DE CARRER

DELEGAT DE FESTEJOS

DELEGATS D´ACTIVITATS DIVERSES

Javi Benìtez i Blasco

Sheila Luengo i Albùjar Roberto Rodrìguez i Navarrete

Ximo Bonet i Gonzàlez M.Angel Folgado i Lizondo Artur Badía i Carcelén Arantxa Serra i Bonet

Enrique Martìnez i Martí Francisco Guzmán i Guzmán Miguel Gimeno i Sàez Javier Mercé i Sanchis Bernardo Andrés i Fernàndez

DELEGADES PLAY-BACKS

DELEGATS DE PUBLICITAT i ESPONSORS

SUBDELEGATS DE FESTEJOS

Anna Carcelén i Folgado Mamen March i Corral Paqui Guzmán i Boils

Jesus Guzman i Bolis Sergio Tordera i Chàfer

SECRETARIA-BIBLIOTECARIA ARXIVERA VICE DELEGATS SECCIÓ Anna Carcelén i Folgado INFANTIL

DELEGATS JUNTA LOCAL

VICE-SECRETARIES

DELEGATS CASAL

Laura Moruno i Samper Àngela Moruno i Cervera

Natxo Lijarcio i Càrcel Iris Ferris i Hungría Delia Lijarcio i Càrcel Mamen March i Corral

Tamara Nàcher i Villalba Salvador Mora i Coloma Luis Osuna i Samper José Luis Gonzàlez

29

Vocals Francisco Sanchis i Puig José Vicente Peris i Morell Emilio Martínez i Taberner José Guzmán i Robredo Vicent Ferris i Gil Francesc Algaba i Ventoso Sergio Peris i Sánchez Jorge Blas Hoyo i Selvi Francisco Guzmán i Boils Juan Comes i Martí Hèctor Lijarcio i Cárcel Rafael Perales i Ferrándiz Juan Núñez i González Luis Marqués i Mateu Jorge Zafra i Varela Pablo Martínez i Benlloch Ivan Martínez i Martínez Constantino Sànchez i Lòpez Miquel Crespo i Martìnez Roberto Pérez i Ruiz Vicente Más i Galdón Francisco Requena i López Francisco Javier Ardite i Martínez Raul Andrés i Raga Paco Pèrez i Arroyo Vicente Martí i Martìnez Sergio José Ibáñez i Tàrrega Xavier Andrés i Comes Àlvaro Andrés i Jiménez Emilio Calomarde i Diaz Sergio Montejano i Rodríguez

Alberto Fernàndez i Bravo Rubén Ferris i Hungría Álvaro Labrador i Ribera Sergio Marí i Más Alex Rey i Jaen Sergio Toledo i Ortiz Alberto Morales i Herrera Jesús Tomás i Sanchos Jairo Real i Martínez Ramon Casans i Camp Vicent Blay i Solera Mario Martinez i Jimenez Iván Martìn i Gòmez Rafael Hoyo i Campos Guillem Gonzàlez i Andrès Carlos De Dios i Pèrez Rubén Quintanilla i Almenar Andrés Marín i Guzmán Enrique Martínez i Martínez Jorge Martínez i Martínez Xavier Martínez i Martí Oscar Taberner i Giménez Jaume Martìnez i Oliver Carles Riera i Quintanilla Antonio Gallach i Quiles Antonio Sanchez i Villanueva Juan Quereda i Tronch Alberto Requena i de la Guia Raúl Andrés i Celda Aleixandre Flores i Cárcelén Carlos Gil i Valdevira

30

Col·laboradors José García i Cuevas Juan José Hidalgo i Sànchez Luis Martínez i Sala José Maria Folgado i Núñez

Col·laboradores María Amparo Comes i Martí Paqui Pérez i Cubilles Raquel Tébar i Morales Amparo Samper i Perales Yolanda Mojío i Galván Toñi Martinez i Garcia Amparo Aliaga i Pérez

Abonats Rosa Albújar i Rubio Moni Albaràñez i Picazo Marisol Amate i Gutiérrez Amelia Bolongo i Hernández Andrea Burriel i Hernández Mª José Calatayud i González Eugenio Canales i Simarro Norat Cases i Calvo Lola Comes i Sanchis Miquel Crespo i Galiano Alejandro Cebollada i Calleja Francisco Jav. De Dios i Belmar Marga De Dios i Belmar Rosa Delgado i Perales Silvia Forment i Cases Violeta Franco i Escriche Francisco Galindo i Sànchez Vicent Pascual Garrigues i Campos Cristina Gòmez i Aguilar Covandonga González i Gutièrrez José Manuel González i Lòpez Anselmo Javier Gualda i López Javier Guerrero i Emper Dori Hermosilla i García Andrea Hernández i López Lucía Herrera i Bonillo Toñi Herrera i Bonillo

Pilar Jaén i Navarro Raquel Jiménez i Marqués Alberto Jiménez i Marqués José Vicente Marí i Romaguera Juan Jose Martin i Berzosa Susana Meroño Garcia Blanes Desireé Meseguer i Martínez Francisco Molins i Muñoz Antonio Mora i Escribano Antonio Morales i Facius Petra Pèrez i Andùjar Francisca Pérez i Parreño Laura Picazo i Nùñez Juan Pinar i de La Concepción Marisa Ramos i Mompó Maria Teresa Rodriguez i Lopez Beatriz Ríos i Carreño María Ruiz i Boluda Vanessa Sanjosé i Borrego Yolanda Santos i Jimènez Mª Angeles Serrano i Pérez Alberto Toledo i Medina Juan Francisco Tomás i Planells Francisco Torralba i Ramón Guadalupe Villalba i Martínez Pilar Villena i Abad

Acomiadament d’Helena

31

Damunt l’esquena del més bonic elefant, hui m’acomiade per sempre de les meues volgudes falles del 2015.

He recorregut el món, he creuat tots els mars del planeta i encara que parega impossible he sentit volar en molts moments d’aquest any, tot sense eixir del casal, sense moure’m dels quatre cantons que tantes alegries i records ens han donat.

En aquest viatge he gaudit de les millors vistes, però vull parlar d’aquelles que mai podré oblidar. La primera parada va ser “El nomenament”, uns sentiments que són difícils de descriure.

Altre, totalment recomanable és “La proclamació”, on comences a impregnar-te de música, de pólvora, de sentiment faller. Encara que, uns dels meus preferits, al que tornaria una vegada a l’any, seria “La presentació”. No puc explicar molt, tan sols hi ha que viureho i sentir-ho.

Però el més esperat, és un lloc on vaig voler quedar-me a viure tota la vida, encara que tan sols pots gaudir-ho 5 dies a l’any, de segur que per això és tan especial. Qualsevol podria enamorar-se tant com jo d’aquell lloc, el sentiment, la cultura, la gent, i l’esperit que l’envolta. Parle dels millors 5 dies de l’any, parle del mes de Març, de la festa més gran del món, parle de viure les falles al Casal de la FALLA COLONIA. Daniela, Jaume, Vicent, uns enamorats de la festa valenciana com jo, uns companys de batalles incansables i propietaris dels somriures més bonics i sincers de tots. Gràcies per acompanyar-me, per disfrutar en mi i ser part d’aquest meravellós viatge.

Família, mare, pare, germà, gràcies per tindre tot preparat per a cada ocasió i gaudir cada parada i lloc que visitàvem.

Però he de dir que encara que tingues ganes de viatjar, que tingues al costat als millors companys de viatge, família i amics amb tot preparat, no es pot gaudir sense el treball d’una junta directiva amb moltíssimes ganes de gaudir amb nosaltres cada parada del nostre viatge, cada sentiment. Sense tot aquest treball, junt al de tota la comissió, mai haguera eixit de la manera en la que ho ha fet.

I per últim, desitge de tot cor que enguany Vicent, Pau, Cristina, Espe i Vicent, gaudisquen de totes les parades i que el seu viatge siga tan especial i tan màgic com el que he viscut enguany.

Gràcies a tots per donar-nos el millor viatge.

Per molts anys més!

Espe va a ser enguany nostra regina i arriba per a ser nostra bandera, a ser de nostra falla la primera perquè eres tu la dona més divina.

Puix eres com el vol de la gavina que va creuant tranquil·la l’Albufera, eres com eixe aroma que allibera el dolç suau perfum de l’englantina.

T’havíem esperat com una aurora que ens ve a donar la llum i ens vivifica, i ara que estàs ací, reina i senyora mostrant-nos el camí que du a la glòria, hem de cridar al món, Espe bonica, ¡que eres part important de nostra història!

35

Cort d’honor FALLERA MAJOR Esperança Cavero i Rochina FALLERA MAJOR EIXENT Helena Silvestre i González Inmaculada Guzmán i Boils María Tordera i Belloch Paqui Guzmán i Boils Laura Martínez i Naharro Susana Martínez i Naharro Veronica Meseguer i Martínez Loli Benítez i Blasco María Algaba i Santos Sunsi Carcelén i Folgado Carmelina Andrés i Mercé María José Carcelén i Folgado Nuria Delgado i Perales Consuelo Andrés i Mercé Tere Sancho i Cubilles Anna Carcelén i Folgado Eva María Mercé i Ferrís Mª Carmen March i Corral Mayte Andrés i Beltrán Delia Lijarcio i Cárcel Carmen Núñez i Coronado María Martínez i Benlloch Arantxa Serra i Bonet Nuria Algaba i Santos Tere Cháfer i Collado Nuria Mengod i Amate Iris Ferris i Hungria María González i Andrés Susana Navarro i Solís

Anna Comes i Tinaut Emi López i Piqueras Empar Núñez i Coronado Laura Moruno i Samper Tamara Nácher i Villalba Pepi Santiago i Granada Angela Moruno i Cervera Andrea Albújar i Trejo Marisa Pastor i Barbero Silvia Fuentes i Pérez María Chust i Aguilar Silvia Sáez i Arroyo Alba Hoyo i Forment Carolina Burriel i Hernàndez Ainoa De Dios i Segarra Sheila Luengo i Albùjar Celeste García i Comes Mª del Carmen Serrano i De Dios Marta Villena i Hernàndez Noelia Bertó i Crespo Carla Guzmán i Meliá Laura Pèrez i Beltrán Pilar Rey i Jaen Carla Ardite i Samper Mònica Delgado i Lozano Marilia Hoyo i Aparicio Antonia Pérez i López Marina Baeza i González

Alicia Fuentes i Pérez Lucía Gil i Cantos Noelia Gualda i Picazo Lucia Marí i Más Pilar Burguet i Villena Sandra Márquez i Escamilla Andrea Pérez i Beltrán Angela Galindo i Santos Nuria Canales i Albaráñez María Navarro i Albújar Danae Gallach i Cavero Patricia Pastor i Pèrez Lorena Lillo i Martí Carlota Andrés i Castañer Sandra Requena i de la Guía María González i Martínez Carmen Huguet i Valero Paula Guerra i Meseguer Miriam Serrano i Requena Eva Maria Serrano i de Dios Esther Hoyo i Forment Andrea Taberner i Parra Laura Parrilla i Valero Nerea Lozano i Arcos Raquel Mora i Coloma Catalina Navarro i Diaz Marta González i Luján Natalia Forment i Cases

Entrevista de la FM 2016

37

Mai és tard si la dita és bona. Aquesta seria l’expressió que ben bé podria dir Espe, la nostra fallera major. I és que no hi ha res millor com estar al peu del canó per si es presenta l’oportunitat. Un somni que Espe creia perdut, i que enguany s’està fent més realitat que mai.

Dona treballadora, sempre l’hem pogut veure tirant una maneta per dur més alt si cap a la falla que porta dins del cor, i que enguany pot representar de la millor manera. Sens dubte, un any que serà difícil de recordar per a ella i per a tots els que la rodegen.

5. I DELS DIES DE FALLES, QUINS TENS MÉS GANES DE VIURE? Uff, pregunta difícil. No tinc un dia que m’agrade més que un altre. Vull viure amb moltes ganes, intensament i amb molta alegria cadascun d’ells. Però si vull dir que per a mi un dia en el que em sent molt especial i que plena d’alegria el meu cor, i que mai m’he perdut, és la visita als iaios el dia de Sant Josep. És un acte meravellós que solament la Colonia fa. Tota la gent ens mira somrient i aplaudint, i es pot veure com senten el calor de les falles al seu costat.

1. QUÈ VA FER QUE ET DECIDIRES A DONAR EL PAS PER SER FALLERA MAJOR DE LA COLONIA? Com tota dona valenciana fallera, aquest és un somni sempre present. Però sense pensar-ho, jo estic dins d’ell. Ja que la meua xiqueta no va poder ser fallera major infantil, quan Vicent m’ho va proposar, solament mirant la seua careta d’alegria, ja sabia quina anava a ser la meua resposta.

6. QUÈ ENS PODRIES DIR DE VICENT, EL TEU ACOMPANYANT DE REGNAT DURANT AQUEST ANY? Em falten paraules per escriure tot el que voldria d’ell. Ha fet que aquest any tot siga inoblidable i sorprenent. i des del primer dia que jo vaig dir que sí a ser fallera major, mai m’ha faltat de res.

Això si, cal dir que de vegades és un poc maniàtic, però sino fóra així no eixiria tot tan perfecte. Crec que és el millor acompanyant que haguera pogut tindre al meu costat.

2. DE QUINA MANERA ES VAN PRENDRE LA NOTÍCIA EL TEU HOME I ELS TEUS FILLS? No cal dir com va ser la notícia per a la meua xiqueta, ja que, com he dit abans, aquest era també el seu somni. I el meu home, eixa meravellosa persona que tinc sempre al meu costat. Ell va ser el més emocionat amb aquesta notícia i les seues paraules van ser: “tu pots!”. El meu xiquet es va alegrar molt, encara que no sé si va ser per mi o per poder estar amb els meus presidents infantils, que són els seus amics.

7. I DELS XIQUETS CRISTINA, PAU I VICENT? Els meus xiquets, com m’agrada dir-los a mi. Cristina és una xiqueta amb uns ulls i un somriure que enamora a tot el món, i sempre es comporta correctament. Pau i Vicent son alegria i diversió, uns xiquets molt afectuosos i que fan que cada dia junt a ells siga una aventura diferent i meravellosa. Els tres saben que no els canviaria per ningú.

3. L’EXPERIÈNCIA ÉS COM IMAGINAVES, O ÉS ENCARA MILLOR? Aquesta experiència és molt més intensa del que imaginava. I encara que de vegades crec que no puc arribar, el calor incondicional de tota la gent de la meua falla i de la meua família fan que tot siga més fàcil i meravellós.

4. COM ESPERES QUE SIGA EL DIA DE LA TEUA PRESENTACIÓ?

Espere que siga un dia ple d’emocions i sorpreses. I com no, un dia de nervis esperant amb orgull i molta il·lusió posar-me eixa banda tan significativa i especial per a mi.

8. QUÈ ÉS EL QUE MÉS DESTACARIES DE LA RELACIÓ AMB LES FALLERES MAJORS DE LES ALTRES FALLES D’ALDAIA? Aquestes falleres majors d’enguany tenen una alegria desbordant i un amor per la festa i per les falles extraordinari. Han fet que cada acte siga molt especial per a totes.

9. PER FINALITZAR, DEMANA-LI UN DESIG A AQUESTES FALLES. El meu desig és que tota la gent d’aquesta falla estiga orgullosa i satisfeta amb el meu regnat, ja que per a mi ha sigut un any que mai podré oblidar i en el que he sentit molt a prop el calor de tots vosaltres. Gràcies per tot i ara més que mai, dic amb el cap molt alt que estic molt orgullosa de ser coloniera.

38

A la Cort d’honor Unes dones he trobat sorprenent-me gratament i de seguida he notat que enamoraven a la gent.

Totes elles reunien una immensa simpatia i a tothom transmetien felicitat i alegria.

Totes elles especials, elegants i naturals, amb gran encant i primor i somriure encantador.

Totes elles satisfetes de formar la Cort d’Honor que en arribar les festes captiven de tots els cors.

Totes elles molt falleres, valencianes, rialleres, sentint una gran emoció per ser d’aquesta comissió.

Per a la falla és un plaer amb totes elles comptar i segur sempre saber que en la Cort d’honor van a estar.

Les dones amb més primor que pots trobar en una falla formen la Cort d’Honor de la Colònia d’Aldaia ​I.G.B.

125 Aniversari de la batalla de flors

41

Autor: Paco Algaba

FIRA DE JULIOL La Fira de Juliol es va inaugurar el dia 21 de Juliol de 1871 i programada fins al dia 26, però es va haver de prolongar fins al dia 30 per les fortes tempestes i ruixats que van motivar que els festejos foren deslluïts.

La fira era una ostentació de llum i bon gust, amb les seues casetes, quioscos, botigues i pavellons on la gent es reunia i realitzaven les seues festes, cine a l’aire lliure, concerts i revetles. També servia d’exposició de plantes i vendes de productes en general.

Era una festa de la burgesia valenciana, per a fomentar d’una banda el turisme comarcal i d’una altra, per a les famílies acomodades que retardaven la seua partida als seus llocs de vacacions per tant es considerava a manera d’acomiadament de l’estiu.

L’any 1873 l’Ajuntament va editar cartells destacats que anunciaven “Gran Fira i festes populars en València” des del 20 al 31 de juliol, que a banda dels grans festejos d’anys anteriors, s’afegia al programa un nou festeig. Aquest constistia en una festa naval que s’anunciava en el llit del riu Túria, entre els ponts del Real i de la Mar, convertit en un bell llac, amb gran nombre d’embarcacions perquè el públic les pogueren utilitzar, així com músiques, il·luminació i jocs pirotècnics, destinats a convertir l’Albereda de València en un dels llocs més poètics i deliciosos d’Europa.

Però aquell any, la insurrecció cantonal que es va iniciar el 19 de juliol, i els successos que per tal motiu es van produir, es va decidir la suspensió de la fira.

La fira durant algun temps havia llanguit i després de dos anys -1884 i 1885- en que no es va instal·lar ni va haver-hi cap festeig per l’epidèmia de còlera, es va renovar en 1886 amb l’actuació dels artistes valencians que van aconseguir una grandiosa cavalcada de caràcter històric, representant amb lluïment i propietat l’entrada del Rei el Senyor Don Jaume a València.

Patrocinat pel Mestre Salvador Giner, en 1886 es va celebrar el primer festival de Bandes de Música en el passeig de l’Albereda, certamen que va tindre un gran èxit; van acudir tretze bandes de música i com a nota curiosa es van habilitar dos-cents llits en el Col·legi de Sant Pau, per a les bandes de música arribades de diferents pobles de la província.

En 1890 es va interrompre novament la celebració de la Fira per l’epidèmia colèrica, i el següent any sorgeix novament la Fira de Juliol amb al·licients interessants.

42

LA BATALLA DE FLORS La Batalla de Flors, s’incorpora al programa d’actes de la Fira de Juliol, vint anys després de la inauguració d’esta Fira, el dia 27 de juliol de 1891, que a pesar de la pluja en el seu primer acte va ser molt concorregut. Este acte se celebra sempre l’últim diumenge del mes de juliol i és la festivitat més brillant de la Fira. Enguany 2016 es commemorarà el 125 ANIVERSARI de la seua creació.

Esta Batalla pacífica va ser impulsada per D. Pascual Frígola i Ahís, Baró de Cortés de Pallás, de Ruaya, de Burguete i del Castillo de Chirel, que a més era president del Rat Penat en eixe moment.

La Batalla de Flors es pot interpretar com un homenatge a l’horta valenciana. És l’acte més simbòlic i multitudinari de la Fira de Juliol, donant un gran colorit al passeig de l’Albereda. En la celebració reina la concòrdia, alegria i amistat entre els presents i participants.

La nit prèvia a la Batalla de Flors es realitzava la “NIT de la PUNXÀ”, en la que els artistes fallers acabaven de completar l’acabat de les grans carrosses que desfilarien l’endemà. Igualment en esta nit es celebraven campionats de truc, dòmino i parxís.

L’acte es realitza en unes quantes parts diferenciades: Desfilen les carrosses en un primera volta pel passeig de l’Albereda per a què el jurat jutge i valore quines són les millors per a l’atorgament dels corresponents premis.

El tir d’una carcassa fa el senyal perquè la batalla comence; com a colofó final es dispara un castell de focs artificials.

Al principi presideix la desfilada la “SENYERA” valenciana, custodiada per la guàrdia a cavall i seguida per una brillant banda de música i els timbals i clarins que interpreta la marxa de la ciutat.

A continuació desfilen una vintena de dolçainers i tamboriners interpretant música popular valenciana. A continuació desfilen vestits amb vestits regionals una nombrosa representació de llauradors i llauradores a peu portant arcs de flors, seguides per altres parelles muntades a la gropa de cavalls luxosament guarnits amb unes precioses mantes valencianes.

Seguidament desfilen els cotxes lleugers i les carrosses artístiques representant grans figures, animals, assumptes mitològics o adorns de barroca ornamentació, totalment recobertes i decorades amb flors multicolors, tripulades per senyoretes vestides al·legòricament al tema de la carrossa.

Tanquen la desfilada les carrosses en què van les Falleres Majors de València i les seues corts d’honor, així com les pre-seleccionades per a l’elecció de les regines de l’any que ve. Totes les participats en la desfilada porten una raqueta de tenis per a llançar flors al públic i per a cobrir-se dels llançaments d’estos.

44

L’any 1890 no es va celebrar la Batalla de Flors per l’epidèmia colèrica ni tampoc es va realitzar festeig algun de la Fira de Juliol, en 1891 després de la cancel·lació de l’any anterior per eixe motiu, es va reprendre la fira amb al·licients nous que donaven més interès als festeigs.

També a causa dels successos de la guerra de Cuba en els anys 1896-1897 es va crear un ambient d’inquietud, que es va reflectir en la Fira, veient-se molt desanimada i amb un entorn de festa molt pobra. Van deixar d’instal·lar-se alguns pavellons i van faltar també alguns festeigs tradicionals com la batalla de flors. L’any 1898 ja no es va celebrar per tal motiu.

En 1899 “Lo Rat Penat” feu el comandament per a construir huit monumentals carrosses per a la desfilada d’eixe any.

Com que portaven tres anys de deslluïment, este fet li va donar molt de colorit. Un d’estos carros, el “Regne de Valencia”, és el que encara desfila en l’actualitat com a roca en la festa del Corpus amb el nom de “La Fama”.

L’any 1909 el Rei d’Espanya va visitar València i per a la Fira va inaugurar una passarel·la que s’havia construït entre el Pla del Remei i l’Albereda. Més tard, l’any 1933 el “Comité Central Faller”, precedent a la Junta Central Fallera, va presentar en l’acte de la Batalla de Flors a les Falleres Majors de València per a l’exercici pròxim.

Per causa de la Guerra Civil espanyola la Fira de Juliol i la seua Batalla de Flors, no es van realitzar en els anys 1936, 1937 i 1938. Va ser doncs a partir dels anys cinquanta quan va augmentar la presència fallera en la Fira de Juliol; en l´any 1952 es va plantar una xicoteta falla en el pavelló de la JCF, monument que es va cremar després de finalitzada la Batalla de Flors. També en els altres pavellons fallers d’algunes comissions de falla, es realitzaven les distintes preseleccions de falleres per a les Corts d’Honor de les Falleres Majors.

L´ANY 2016: 125 ANIVERSARI DE LA BATALLA DE FLORS En 2016 hi haurà més aforament i més entitats en la tradicional guerra de clavells de l’acte central de la Batalla de Flors.

Com és costum només uns pocs privilegiats participen cada any en la tradicional festivitat, què és l´acte més emblemàtic de la Fira de Juliol. A la guerra de clavellines es troben, per una part, les Falles que participen en l’acte muntades en carrosses guarnides que recorren un circuit en el Passeig de l’Albereda; i per l’altra, els veïns que ocupen les llotges. Al fons, i assetjats per una tanca, es troba el públic en general que ni participa de la festa ni té possibilitat de fer-ho.

En aquest 2016, on es compleix el 125 Aniversari, es desitja que la Batalla de Flors tinga altres característiques per a obrir-la al públic, perque participen més col·lectius, a banda de les Falles i poder incrementar la capacitat de les llotges de manera que la participació siga més participativa.

La Batalla de Flors mereix una major consideració i una projecció mundial perquè és un esdeveniment històric i patrimonial. És el gran desconegut de la festa, per això es vol canviar i donar-li major prestigi si és possible.

Serà un moment oportú per a donar-li una espenta a la programació en ocasió d’esta commemoració del 125 Aniversari.

Es té la idea que en la Fira de Juliol es recupere l´esperit dels pavellons adaptats a estos temps del segle XXI i que siguen un lloc de trobada entre els col·lectius i els ciutadans.

46

Recompenses J.C.F. BUNYOL D’ARGENT BUNYOL D’OR Andrea Albújar i Trejo Artur Badia i Carcelén Carlos Mengod i Amate Joaquin Bonet i González Raul Ferris i Pérez Jose Luis González i Martinez Ivan Martinez i Martinez Constantino Sànchez i López Raul Andrés i Raga Pablo Martinez i Benlloch Francisco Pérez i Arroyo Roberto Pérez i Ruiz

Marisa Pastor o Barbero Jorge Zafra i Varela Raquel Tebar i Morales Maria González i Andrés Carlos Moruno i Samper Jaume Pérez i Martinez BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Maria Algaba i Santos Eva Maria Mercé i Ferris

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Jorge Blas Hoyo i Selvi Jesus Guzmán i Boils

50 Aniversari:de la Ciutat Fallera

49

Autor: Verónica Meseguer

Enguany hem volgut dedicar unes pàgines d´aquest llibret per a commemorar el cinquanta aniversari de la creació de la Ciutat de l´Artista Faller, aniversari que ve marcat per la problemàtica del futur d´aquest projecte.

Sovint l’origen de les falles s’ha associat amb els rituals de l’equinocci de primavera, però sembla clar que, en realitat, tenen el seu origen en els focs satírics, una pràctica difosa per tota Europa consistent a exposar a la vergonya pública ninots (Judes, Mahomes, Carnestoltes…) que solien acabar a la foguera.

Els primers documents que fan referència a les falles daten de la segona meitat del segle XVIII. Aquestes primeres falles de les quals tenim notícia eren composicions senzilles, generalment en moviment i de lectura frontal, i no va ser fins al 1850 que les falles satíriques van començar a agafar força, principalment la falla moral, que tenia un caràcter veïnal i eròtic. A partir del 1871 les falles relacionades amb la crítica política i social van proliferar com a forma de protesta i violència simbòlica per part de les classes populars, una tendència que les autoritats van voler tallar per diversos mitjans. El més efectiu va ser a la darreria del segle XIX i va consistir a implicar la burgesia en la festa. Això va fer que les falles tendiren cap al monument i l’escultura al·legòrica, potenciant la falla artística. Durant aquests anys es van consolidar també tant la falla temàtica, que lloa les glòries locals i espanyoles, com la falla bròfega, caracteritzada per la profusió d’al·lusions sexuals.

A les acaballes de la dècada del 1920 i sobretot durant la II República, la festa es tornà més complexa i llarga.

A aquest període correspon l’himne faller, que va incorporar el que tradicionalment cantaven els xiquets quan anaven per les cases a la cerca de trastos per cremar: “Hi ha una estoreta velleta pa la falla de sant Josep, el tio Pep?” Hi va haver un temps en què les falles eren un simple festeig de barri. Quatre veïns, de tarannà bromista i vena satírica reunien els trastos vells del veïnat, muntaven un parell de ninots i amb nocturnitat i traïdoria plantaven la falla. Gràcies a l’entusiasme faller de la societat valenciana, el festeig va créixer i es va transformar radicalment. Fora com fos, donen la benvinguda a la primavera i conjuguen l’art efímer i la sàtira. Les Falles s’aixequen cada mes de març per caricaturitzar l’actualitat. Es van crear diferents comissions de veïns que van centrar la seua tasca en l’organització de la festa i van contractar amb especialistes la construcció del monument. Així van nàixer els artistes fallers.

PRIMERA PEDRA Les falles van seguir creixent fins convertir-se en la festa major de València. Els artistes es van organitzar creant una associació professional i, anys després, el Gremi. Les primeres notes testimonials de l’existència del Gremi daten de l’any 1932, on el periodista i dibuixant, José Soriano, en el primer número de la revista “Foc Valencià” donava compte en l’article Carta Oberta, de la fundació de l’Associació d’Artistes Fallers, dels seus objectius i els seus projectes: “L’Agrupació, amb el títol d’Associació d’Artistes Fallers, es va fundar en aquesta capital, València, en novembre de 1932, per iniciativa d’un grup d’artistes del cercle de Belles Arts, tenint com objectiu contribuir a la formació d’un bloc d’artistes fallers, per a la defensa mútua de tota mena d’interessos “

50 Regino Mas, junt a Josep Soriano i altres artistes como Francesc Canet, Giménez Comanda, Rafael Raga, els germans Roda i Modest González, entre altres, van impulsar aquesta iniciativa, valorada positivament des del seu origen, tot i fos una organització prou espontània. Però no va ser fins al 1945 quan es va constituir el nou Gremi Artesà d’Artistes Fallers, apareixent per primera vegada l’apel·latiu de Gremi i agremiats; de nou Regino Mas, va incitar a la seua creació, promovent també el cosmos de la Ciutat de l’Artista Faller, així com la denominació d’Artista Faller a “aquells que mereixen garanties artísticament o duen diversos anys fent falles”.

En juliol de 1963 es constitueix la companyia Ciutat de l’Artista Faller S.A. per tal d’escometre les obres per a la realització de la Ciutat de l’Artista Faller. Però no serà fins al 17 de març de 1965 quan es pose la primera pedra d’un projecte urbanístic on es destinaria més de 90.000 metres quadrats distribuïts entre els 1.200 habitatges planificats, baixos comercials, un local social com a seu gremial, una església i gairebé una tercera part de la superfície total destinada a la construcció de naus industrials per a la realització de falles.

Per a parlar de la Ciutat de l’Artista Faller, primer hem de saber-ne el passat i origen, i entendre el perquè i per a què va ser creada. La Ciutat de l’Artista Faller no sols és el pensament o la il·lusió d’una persona, Regino Mas, és molt més. Neix per la necessitat de tot un col·lectiu professional que, a finals dels anys seixanta, encara treballava dispers i en unes circumstàncies prou lamentables i inestables; hem de tindre en compte que la professió estava prenent un auge important i les falles, consagrades ja en aquests moments com a festa principal de la ciutat de València, tenia necessitat d’aquests professionals abocats a la realització dels monuments fallers.

No cal oblidar que molts dels artistes de l’època no sols feien falles. També exercien en el seu dia oficis com a tallistes, decoradors, fusters, pintors, restauradors d’esglésies, entre d’altres, i concedien a la falla només uns pocs mesos de dedicació absoluta, com succeeix ara en els artistes. Quan baixà la demanda d´aquests oficis, quan va acabar la guerra civil, els artistes es centren en la realització de falles com a ofici prioritari. Les fan en tallers, generalment abandonats, en desús o molt descuidats. En la majoria dels casos els locals eren compartits amb altres artistes, creant-se així problemes a l´hora de delimitar espais assignats o el pagament de lloguers quan algú es retardava.

La Ciutat de l´Artista Faller donaria solució a molts d´estos problemes i dotaria als artistes de tallers dignes i sobretot en condicions, on uns artistes dispersos i cansats d’haver de canviar quasi tots els anys d’ubicació, amb els consegüents problemes que un trasllat ocasiona, pogueren assentar-se en un nucli homogeni i dedicat ja a una professió: la d’artista faller. Amb tot açò, la ciutat de València guanyava un barri nou i hem de recordar que estem parlant de la primera ciutat temàtica d’Espanya i autèntic espai de creació, moltes vegades comparada amb els estudis cinematogràfics de Hollywood.

En només tres anys, d’aquell projecte faller compost per un poc més de mig centenar de tallers s´havien realitzat ja trenta falles. Cinquanta anys després no podríem calcular el nombre exacte de la intensa producció fallera sorgida d’aquest carismàtic i històric enclavament, només podem saber que actualment no arribaran ni a la meitat les naus que destinaran la seua comesa a aquest fi, podent ser les últimes falles creades a la Ciutat de l´Artista Faller per a diversos artistes, que com els que ja se’n han anat, sondegen noves instal·lacions en les quals desenvolupar el seu ofici. El motiu de l´anada és clar: els preus de compra i lloguer d´aquestes naus

53 s´han fet pràcticament inaccessibles per als artesans fallers, mentre en molts polígons propers a la ciutat de València el preu de lloguer és molt més baix en naus més àmplies.

La Ciutat de l’Artista Faller va ser concebuda pel Gremi per a donar un servei als artistes fallers. Els tallers dels artistes havien de passar de pares a fills una vegada s’anaren jubilant aquests o anaren faltant. D’aquesta manera, es garantia la continuïtat de l’activitat en un taller digne i pròxim a València. Però, desgraciadament, el projecte no va poder resoldre’s d’aquesta manera desitjada provocant la situació actual.

El Gremi d´Artesans no té dret sobre els tallers, perquè aquests són de propietat particular i en una societat de lliure mercat el propietari pot posar el preu que pense oportú a la seua propietat. I és ací on sorgeix el problema: un polígon destinat exclusivament en el seu origen a la construcció fallera es liberalitza sense cap excepcionalitat i on no arriba la malmesa economia fallera, sí que pot pagar el preu fixat un altre tipus d’empreses o entitats privades, per aquest motiu ens trobem que la quasi totalitat de les naus es troben ocupades per altres activitats industrials, desvirtuant això sí, l’esperit i la història per la qual van ser creades.

L’Ajuntament diu que no hi ha manera de preservar l’activitat que s’hi desenvolupa, com reclama el Gremi.

Només pot garantir l’activitat per a la realització de falles als tallers que, segons el compromís del propi Ajuntament, ratificat per l´anterior alcaldessa, es puguen fer al sòl que se cedirà al Gremi pròximament, al costat dels actuals tallers.

M’agradaria aprofundir en el problema i ressaltar la importància que té per als artistes fallers estar prop, perquè es presten ferramenta i perquè realitzen moltes tasques junts i perquè cadascú és especialista en una feina.

Si duem la ciutat artesana fora de València, perdem el nucli homogeni que representen els tallers, casa social, museu i la futura escola taller per als artistes. Els artistes necessiten d´un nucli homogeni i és clar que fan falta nous espais per als nous artistes en la Ciutat de l´Artista Faller o molt prop de València. Si desapareix aquest nucli i no es crea un nou, els artistes fallers perdran part de la seua història i la necessitat de tenir un referent, però la ciutat de València perdrà un bé cultural i d’interès turístic, ja que també cal adonar-se de la importància que té per a València, ja que en tot moment es pot ensenyar on i com es fan les falles als turistes que ens visiten.

Artistes fallers com Ximo Esteve, propietari de la nau, Jordi Palanca, José Latorre, actual Mestre Major del Gremi d’Artistes Fallers, Gabriel Sanz o Fede Ferrer – aquest últim ocupa la nau que antigament va ser obrador del mestre Vicente Agulleiro, artista faller de la nostra falla gran durant uns anys –, continuen desenvolupant les seues tasques al polígon de l´artesà. Tots ells coincideixen en que la crisis ha augmentat el problema amb la contractació a la baixa de les falles. Ara per ara han d´agafar més projectes i encara així no cobreixen les despeses i els alts lloguers. Aquest fet s’uneix al perill de desaparició de l’ofici d’artista faller que ja no passa de pares a fills ja que no troben cap futur treballant en aquesta feina.

Aquest espai de creació capaç de generar un barri nou amb personalitat i identitat pròpia que enguany celebra el cinquanta aniversari, pot tindre els dies comptats pels nous plans d’expansió urbanística i d’especulació immobiliària i passar a ser una ciutat on conviuen artesans de les falles amb especialistes d´altres branques de la indústria.

54 Una festa com les Fallles, que vol ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat pels cadafals que any rere any s’alcen als carrers valencians, les tècniques artesanals, els festejos, els actes, d’indumentària, la gastronomia, la pirotècnia i tots els elements artístics que comporta una festa tan extensa i variada com la fallera. Tal vegada el problema radica en la falta de suport institucional pel valor patrimonial de les falles.

L’activitat que desenvolupen els artistes fallers, i els espais on realitzen l’activitat esmentada, és digna d’una superior protecció patrimonial, per tractar-se d’una tècnica amb gran valor immaterial. La Ciutat de l’Artista Faller hauria de gaudir doncs de la protecció corresponent.

REGINO MAS: ARTISTA FALLER

Cap artista faller ha tingut tanta rellevància en les festes de Sant Josep com ell. Regino Mas (Benifaió, 1899 València, 1968) va començar la seua vida professional com a pintor i aprenent d’escenografia, però ja de molt jove va sentir el desig de construir falles: va ser el 1918 quan va plantar la seua primera falla, un any després de pintar els ninots de l’artista Enrique Guillot, per al qual treballava.

Des de llavors, el seu treball va ser molt abundant, i sobretot, de qualitat. La seua llista de premis és interminable, i va ser el primer que va construir falles de grans dimensions en les quals no faltava la sàtira. Volia que la història dels seus cadafals estigués ben explicada donant molta teatralitat i humor a les escenes, alhora que la rematada era normalment molt elegant. És evident el bon fer de Regino Mas i podem comprovar-ho en el Museu Faller on hi ha cinc ninots indultats seus (ninots dels anys 1941, 1942, 1944, 1947 i 1958).

Aquest gran artista va fer molt per la professió. Va començar sent president de l’Associació d’Artistes Fallers abans de la Guerra Civil, i posteriorment, fundador del Gremi Artesà d’Artistes Fallers en 1943 i Mestre Major del mateix durant 22 anys. També va promoure la construcció de la Ciutat de l’Artista Faller al barri valencià de Benicalap, amb habitatges i tallers per millorar les condicions de treball dels artistes que construeixen les falles. Per si fora poc, també va proposar el 1934 que cada any hi haguera un ninot indultat, és a dir, un ninot que no es cremara, per formar un museu amb les millors figures falleres de la història: el Museu Faller.

De la seua llarga realització cal recordar: “La Música” en 1942 per a la falla Barques-Don Joan d’Àustria; “La Cavalcada” en 1943 per a la plaça de Sant Jaume; o “La Batalla Comercial” de 1949 per a la plaça del Mercat, comissió que amb els anys es va convertir en el seu feu artístic, sense oblidar els seus magnífics monuments fallers en la antiga Plaça del Caudillo, sobretot la de l’any 1942 amb el seu grandiós e impactant llaurador “So Quelo” com a remat. Aquest mateix any un grup de valencians van decidir fer una falla que fora símbol de totes las falles que es plantaven a València. Entre els promotors es trobaven professionals i industrials com Enric Taulet, Armando Agramunt, el comerciant Ernesto Ferrer, el metge Soler Burgos i el fotògraf Valentín Pla. La primera falla de l´actual Plaça de l´Ajuntament la va plantar Regino Mas, per a la qual creà un gegant llaurador sorneguer i estraperlista amb una corona al cap que representava al rei de l´horta. Durant deu anys aquesta figura va estar representant diferents oficis i sols es canviaven les bases. L’última falla que va realitzar va ser per a Convent Jerusalem en 1957-1958 La seua millor obra sens dubte va ser “La LLei de l´Embut” en 1944 per a la falla de la Plaça del Mercat Central, fins i tot ha dit que aquesta falla és una de les deu millors de la història. I no és per menys, ja que és una de les

55 millors creacions del seu artista, portant-se el primer premi de la secció especial. A més, d’ella va sortir el ninot indultat d’aquest any (que en realitat van ser dos) i que representen a dos vellets abandonats per la família i que viuen en l’asil de la Congregació de les Germanetes dels Pobres. Un d’ells porta un ciri que l’altre intenta encendre, i formaven part d’una escena que representava l’enterrament d’un company, en el qual s’intentava aconseguir alguna almoina per a aquest asil. Els dos ninots originals, encara restaurats, es poden veure al Museu Faller de València.

El lema d’aquest cadafal era “La llei de l’Embut”, però se l’ha conegut també com “El estraperlo” (pel tema) o “la del Moisès” (per la rematada). La seua figura superior era una enorme reproducció del Moisès esculpit per Miquel Àngel, el qual al·ludia a la injustícia que suposava el fet que alguns estraperlistes i industrials d’aquella època pogueren utilitzar estratagemes il·legals per enriquir-se, mentre que la gent humil, especialment els intel·lectuals i els artistes, ho tenia difícil per guanyar-se la vida. En concret, el llibret de la falla deia que els deu manaments que va imposar Moisès han acabat arnats amb el temps, substituint-se per la llei de l’embut, o en altres paraules, que les normes són molt permissives per uns (els rics) i molt rígides per altres (els pobres). Com es veu, tot i el temps que ha passat des que es va plantar, l’argument de la falla no ha perdut actualitat i seria aplicable a l’Espanya d’ara.

Però la seua obra va anar més enllà de les Falles. Va participar com a escenògraf en superproduccions cinematogràfiques rodades a Espanya com La caiguda de l’Imperi Romà (1964) i va construir la titella de “la gosseta Marilyn” que manejava Herta Frankel a la companyia de Los Vieneses, molt coneguda per un programa de TVE dels anys 60. També va estar una llarga temporada construint carrosses a la República Dominicana . Les seues últimes obres van ser els Gegants i Capgrossos per a les festes de Sant Isidre de Madrid.

Va treballar fins a la seua mort, ja que va morir en caure d’una bastida del seu taller en 1968, precisament situat en un lloc que ell mateix va impulsar: l’esmentada Ciutat de l’Artista Faller.

56

Grup de teatre Direcció: Inma Guzmán i Boils Jaume Badia i Carcelén Anna Comes i Tinaut Paco Ferris i Gil Sergio Ferris i Guzmán David Garcia i Guzmán Maria González I Andrés Inma Guzmán i Boils Paqui Guzmán i Boils Tamara Nácher i Villalba Carlos Mengod i Amate Laura Moruno i Samper Emilio Sánchez i Andrés Helena Silvestre I González

Grup de playbacks Direcció: Mª José Carcelén i Folgado Andrea Albujar i Trejo Anna Isabel Carcelén i Folgado Nuria Canales i Albarañez Alicia Fuentes i Perez Mamen March i Corral Esther Hoyo i Forment Maria Navarro i Albujar Lorena Lillo i Marti Noelia Gualda i Picazo

Angela Galindo i Santos Laura Moruno i Samper Artur Badia i Carcelén Jaume Badia i Carcelén Sergio Ferris i Guzmán Alex Flores i Carcelén Danae Gallach i Cavero Carla Ardite i Samper Iris Ferris i Hungria

TRANSPUNTS Paqui Guzmán I Boils Maria Tordera i Belloch

La mĂ gia del foc

Apropòsit Faller INMA.- Hui, dissabte. Les 4 de la vesprada. Dia important i especial. Presentació de la falla. Coses per ultimar.

Segur que no arribe a temps. I no és que jo siga important en l’acte. Això ho tinc clar. Però no m’agrada perdre detall de tot el que passa. I clar, com soc d’Aldaia m’agrada molt dotorejar. Que li anem a fer.

Ara estaran tots els fallers i falleres preparant-se per mostrar-se al públic. Per fer la desfilada pels carrers per replegar a les Falleres Majors. Preparant les seues millors gales.

I jo ací. Esperant a que vinguen les xiques i em conten què passa. No ho entenc. Però si en 5 minuts no arriben, pegue a fugir. Que a mi m’agrada dotorejar, però a mi no vull que em critiquen. _ APAREIXEN LES XIQUES: TAMARA, LAURA, MARIA I ANNA _ LAURA.- Menys mal que has vingut. Teníem dubtes.

INMA.- Escolteu. Que jo soc dona de paraula. I si m’heu cridat supose que serà per algo important. Espere.

ANNA.- Mira. Veus com estem?

INMA.- Sí. Això ho puc veure perfectament.

TAMARA.- I què et sembla?

INMA.- Açò és una càmera oculta, veritat?

MARIA.- Que no. Tu mira. Què veus?

INMA.- Veig a unes xiques molt guapes i ja preparades per a una nit de presentació.

LAURA.- I què més?

INMA.- On està la càmera?

MARIA.- Que no és cap broma. Què més veus?

INMA.- Veig que ja esteu a punt i jo encara sense arreglar.

I això no m’agrada.

59 Autors: Inma Guzmán i David García

TAMARA.- Posa’t les ulleres i mira.

INMA.- Torna-li la trompa al xic. Però voleu dir-me què he de mirar?

ANNA.- Les nostres cares.

INMA.- Ja les tinc molt vistes.

LAURA.- Per favor, que açò és serio.

INMA.- Sí, clar. I jo soc Rita “la cantaora”.

ANNA.- (Apropant-se) Què veus en la meua cara?

INMA.- Si te seguisc el joc em deixeu tranquil·la?

TAMARA.- No és cap joc. Però sí. Mira i contesta.

(Mirant la cara de prop) INMA.- Que s’heu passat amb els colorets.

MARIA.- Que no són colorets.

INMA.- Doncs amb el maquillatge.

LAURA.- Que no és el maquillatge.

INMA.- Heu començat massa prompte a beure i ja esteu rogetes.

ANNA.- Però tu has mirat bé?

INMA.- Xica. Ja hi ha prou. Vols dir-me què és el que he de mirar?

TAMARA.- Que tenim la cara tacà de roig.

INMA.- I..........

MARIA.- Que hui és la presentació.

-I..........

LAURA.- Que ens has d’ajudar -I.........

MARIA.- I res més. Què vas a fer?

INMA.- Jo? I per què jo? I per què teniu la cara així? A més.

Si jo casi no m’he donat compte, els altres tampoc.

TAMARA.- A veure. Per parts. Eres l’única que ens pots ajudar, perque no volem que s’entere molta gent del que hem fet.

60 INMA.- I per què ho he de saber jo? A mi no me poseu en embolics.

MARIA.- Perque sabem que tu eres molt discreta.

ANNA.- Que t’agrada que les falleres de la comissió vagen perfectes per a que ningú puga criticar-les.

LAURA.- Que sempre tens solució per a tot.

TAMARA.- I perque eres la nostra amiga.

LAURA.- I a les amigues no se les deixa tirades.

(A TOT AÇÒ, VA ASENTINT AMB EL CAP I LA RESTA HA DE POSAR CARETA DE LLÀSTIMA) INMA.- Sou unes pilotes. Sabeu com tocar la fibreta, eh? A veure. Què ha passat?

ANNA.- Els xics tenen la culpa.

LAURA.- Ens han embolicat. I al final mira. Però hem segut unes tontes. Hauríem d’haver dit que no.

TAMARA.- Sí, està clar. Però ara ja no hi ha remei. El mal ja està fet.

MARIA.- Si és que no tenim remei. Però clar, tenen una parola, ho fan tot tan bonic...

ANNA.- Que acabem fent els que ens diuen.

INMA.- I això és?

LAURA.- Voràs. Hui és un dia important per a la nostra comissió perquè és la presentació de la Fallera Major.

INMA.- Fins ací arribe.

MARIA.- Ja saps que preparem amb molta il·lusió l’acte perquè volem que la Fallera Major visca un moment màgic i especial.

INMA.- Això també ho se.

TAMARA.- Enguany també ho hem fet així. I a més a més amb temps suficient per a no anar a última hora amb corregudes.

INMA.- Perfecte. On està el problema?

ANNA.- Que com ho teníem tot preparat els xics ens han convençut i este matí ens hem anat a esquiar.

INMA.- Què?

LAURA.- No ens rinyes tu també per favor que ja hem pagat les conseqüències.

MARIA.- Entens ara per què la nostra cara està roja com una tomata?

INMA.- No sé si riure o plorar. Però exactament què puc fer jo? Queda una hora per concentrar-se al casal.

TAMARA.- Que ens tornes a deixar la cara del nostre color normal.

INMA.- Ah clar. Que tonta. No ho havia pensat. Però vosaltres penseu que puc fer miracles?

ANNA.- Eres la única que ens pot ajudar. Per favor....

(TOTES POSANT LES MANS JUNTES EN ACCIÓ DE RESAR) INMA.- Hi ha que veure. Tin amigues per a que et posen en este compromís. Tireu davant de mi que veurem què podem fer. Però esta vos la cobraré. _ IXEN DE L’ESCENARI ASSENTINT I DIENT QUE SÍ TOTES JUNTES _ _ APAREIXEN ELS XICS: DAVID, EMILIO, SERGIO I CARLOS_ CARLOS.- Que bé ho hem passat este matí, eh?

SERGIO.- La veritat és que sí. Val la pena fer les coses prompte i bé i que sobre temps per a divertir-se.

61 DAVID.- Jo m’he trobat un poc estrany este matí sense anar al TAMA a assajar i a preparar-ho tot.

EMILIO.- Si tantes ganes tenies d’anar al TAMA, haver-te quedat.

DAVID.- Que jo no he dit això.

CARLOS.- Com diu Sergio, fer les coses prompte i bé tenen la seua recompensa.

SERGIO.- Hem passat un mati divertit i diferent. Hem arribat a temps per arreglar-se i ací estem. Preparats.

DAVID.- Això ningú ho pot discutir. Crec que arribem més prompte que mai. De fet, som els primers fallers.

EMILIO.- Home. Els primers no crec perquè algú haurà obert.

CARLOS.- Bueno. Doncs els segons o tercers. Però hem arribat prompte.

SERGIO.- Com hauran quedat les xiques?

EMILIO.- Mare meua com s’han posat.

DAVID.- Que ens passe a nosaltres és normal. Però a elles?

Què fort!

CARLOS.- Elles sabien on anàvem, veritat?

SERGIO.- Tu també fas preguntes de bomber. Anaven en bikini?

EMILIO.- Carlos, desperta. Si organitzem una activitat dient que agafen roba d’abric, barret, bufanda, guants i la tabla de neu, és fàcil saber de què es tracta, no?

CARLOS.- És cert. Sí ho sabien. Aleshores no entenc com els ha pogut passar a elles.

SERGIO.- I a més a més en un dia com hui. Uf, no em puc imaginar com estaran ara.

DAVID.- Estaran “calentetes”. _ TOTS S’HAN DE RIURE I PARLAR EN TONO MOLT BURLÓ _

EMILIO.- Això no cal que ho jures. Més que calentetes, “cremaetes”.

SERGIO.- Mireu que sou roïns.

CARLOS.- I tu tens una cara de pena que dona gust.​ DAVID.- A veure xics. El que hem de fer és preparar alguna cosa per dir-los en veure-les entrar.

EMILIO.- Caldrà dissimular. Perquè vestides de falleres i amb eixos colors de cara, no sé jo. (JAJAJAJAJAJAJAJA) SERGIO.- Ei calleu que això no està bé. Hui, en compte de falleres pareixeran carrancs (JAJAJAJAJAJAJAJA) CARLOS.- Si ens escoltaren anàvem apanyats. Ja han vingut prou “calentetes” per haver-se cremat.

DAVID.- Cremat? Jo diria socarrat ( JAJAJAJAJAJAJA) Jo torne a dir: que ens passe a nosaltres encara. Però a elles, en lo senyoretes que són... (JAJAJAJAJAJAJA) EMILIO.- Formalitat. Anem a començar a dissimular que quan vinga la gent ho notarà i clar, davant de tot som amics i els amics s’han d’ajudar.

SERGIO.- Haver-los posat la crema este matí. ( JAJAJAJAJAJAJA) EMILIO.- Què c...... (JAJAJAJAJAJA) CARLOS.- Aguanta que en realitat tots pensem el mateix.

DAVID.- Tens raó Carlos. I, canviant de tema, és estrany que no hi haja més gent ja ací. El president va dir que a les 5 eixíem, i falten cinc minuts.

EMILIO.- També podria haver vingut ell. Per a una vegada que som els més puntuals, va i ell tampoc està. Després li ho conten i no s’ho creu.

SERGIO.- Com que no? Jo li ho contaré i a mi segur que em creu.

CARLOS.- Sí Sergio. Sobre tot a tu. (HAN DE RIURE) DAVID.- Perque... No hauran eixit ja, veritat?

62 EMILIO.- Ui David. Para ja. Que no ha eixit ningú. Mira.

Paco ja està ací. Ell ens informa de tot. _ APAREIX PACO PER UN COSTAT_ PACO.- Hola. Ha passat alguna cosa? Han eixit ja i jo no m’he enterat?

DAVID.- Fins on sabem nosaltres encara no han eixit.

Però, per què dius si ha passat algo?

PACO.- Home. No em diràs que és normal que esteu ací tots preparats i a l’hora.

SERGIO.- Molt graciós. Està clar que ningú es va a creure que hem arribat dels primers.

PACO.- La fama de tardaners la teniu ben guanyada.

Així que a callar.

EMILIO.- Mira Paco. El que passa és que ja hem madurat.

CARLOS.- Sí. Ja som majors. Fins i tot hem arribat abans que el president.

PACO.- Això sí que em sembla estrany. Però no crec que tarde ja. Bé, i este matí què?

DAVID.- Què de què? Què ja t’has enterat?

PACO.- M’he enterat de què? Me referisc a que este matí hem tingut llibertat i tranquil·litat perquè ja estava tot fet des d’ahir.

EMILIO.- Doncs mira. Això ha estat molt bé. No ens veus les cares de relax i felicitat?

PACO.- Ja ho veig, ja. I què és el que m’havia enterat?

SERGIO.- (Dissimulant) No, res. Que estrany que no vinga més gent.

CARLOS.- És veritat. Què portarem mal el rellotge?

PACO.- Vosaltres esteu amagant alguna cosa. Què heu fet? Quina por em doneu. Vinga, solteu el que siga.

DAVID.- Que no és res, home. Que hem esmorzat... i ni hem dinat.

PACO.- Segur que sí. Vinga. Què esteu amagant?

EMILIO.- Està vist que uns tenen una fama... Mira, t’ho anem a dir, però no t’enfades. A més, estem ací ja, no? És el que importa.

PACO.- Mireu que teniu perill. No sé si vull saber-ho.

CARLOS.- Val. Ens anem ja cap al TAMA? PACO.- D’ací no es mou ningú fins que no em conteu què ha passat.

SERGIO.- Però no dius que no vols saber-ho?

PACO.- A veure. Qui parla?

EMILIO.- No passa res. Que este matí ens hem anat a la neu a passar un a bona estona PACO.- Què? Però esteu bé del cap? I si arribeu a caure? I si arribeu a fer-se mal? I si hi ha algun accident i no arribeu a temps? I si...?

DAVID.- I si, i si, i si! Aguanta que estem ací, més a temps que mai i no ha passat res. Bueno, sí. Que hem gaudit d’un bon matí.

PACO.- No teniu coneixement. En tants dies que hi ha i havia de ser precisament hui.

CARLOS.- Veus? Per això no volíem dir-te res. Perquè anaves a enfadar-te.

PACO.- Ja parlarem. Com que havíeu madurat, eh? No sé jo. Menys mal que les xiques són més formals, que si no anàvem apanyats.

SERGIO.- Ui, doncs estàs molt equivocat. En esta ocasió, els xics portem avantatge.

PACO.- Què vols dir?

DAVID.- Que les xiques també han vingut. I a més han eixit escaldades.(Tots han de riure)

64 CARLOS.- Has estat sembrat. Bona explicació.

PACO.- Serà bona per a qui l’entenga. Però jo no m’he enterat. A veure, què voleu dir?

EMILIO.- Si veres a les xiques ho anaves a endevinar de seguida.

PACO.- Doncs mentre arriben m’ho conteu. Què?

DAVID.- Mira. Este matí ens hem anat una estona a la neu a divertir-nos un poc i les xiques també han vingut.

Hem arribat a temps perquè anaren a la perruqueria i es vestiren. De fet, estaran ja arreglades i a punt d’arribar.

PACO.- I què més?

SERGIO.- Que, encara que semble mentida, han vingut “cremaetes”.

CARLOS.- “Socarraetes”.

EMILIO.- “Escaldaetes”.

DAVID.- I rogetes com les tomates de pruna. (tot dit amb molta burla i rient-se) PACO.- I vos fa gràcia?

SERGIO.- És que tu no les has vist. Però pareix mentida que els passe a elles i no a nosaltres.

PACO.- Vosaltres? Teniu la cara tan dura que ni el sol vos traspassa. Hi ha que veure.

DAVID.- Tranquil que elles, en dos brotxades ho tenen tot arreglat.

(ES POSARAN A PARLAR ENTRE ELLS EN VEU BAIXA. DE SEGUIDA S’ESCOLTARÀ LA MÚSICA DE BANDA COM QUE JA VA A EIXIR EL PASSACARRER) _ APAREIX VICENT _ VICENT.- Què no escolteu la música? Vinga, que estem eixint ja. Va que es fa tard.

(ELS MÚSICS S’ALCEN I SE’N VAN DARRERE DE VICENT. PACO.- Tireu davant de mi que perquè ja eixim. Ja parlarem del tema. La sort que teniu és que esteu tots ací. Però reseu perquè les xiques estiguen bé, que si no, tindrem problemes.

DAVID.- No t’enfades Paco que està “tot controlat”. Com sempre. _ IXEN TOTS DE L’ESCENARI. S’APAGUEN LES LLUMS I EN OBRIR-SE S’OBRIN CORTINES I SE MOSTREN LES ESCALES_ _ APAREIXEN LES XIQUES PER UN COSTAT_ TAMARA.- Bé, ja estem ací. No hem eixit del casal però almenys encara no ha arribat el passa carrer.

LAURA.- El més important és que estem arreglades i no es nota res.

MARIA.- Sí. Cal dir que hem quedat prou bé. Amb el nostre coloret de cara natural.

ANNA.- Jo no les tenia totes. Però estem perfectes. Com sempre.

TAMARA.- No vull ni pensar la conya que hauran tingut els xics. Sobretot, quan no ens han vist arribar al casal.

LAURA.- Això si han arribat ells, perquè sempre fan tard.

No estan mai a l’hora.

MARIA.- Jo crec que hui segur que han arribat només que per burlar-se de nosaltres.

ANNA.- Doncs els va a eixir el tir per la culata. Ara quan ens vegen es van a caure de cul. Ningú diria que este matí ens hem cremat la cara.

TAMARA.- La veritat és que pareix mentida que ens haja passat a nosaltres.

65 LAURA.- No anem a dir res més que ja s’escolta la música. Nosaltres com si no haguera passat res.

MARIA.- M’encantarà veure la cara que posen.

ANNA.- Calleu que ja s’escolten. Anem a dissimular. _ APAREIXEN ELS XICS PER UN COSTAT. ELLES ESTAN A L’ALTRE COSTAT COM SI NO SABEREN QUE ENTREN_ EMILIO.- Mireu-les. Ací estan. Ara em sap mal i tot.

SERGIO.- Sí. Segur. Poses una careta de llàstima. Va que ja ens coneguem.

CARLOS.- És una pena que, en lo ve que els queda el vestit, hui no acompanye la cara.

DAVID.- Seguiu-me el joc.

EMILIO.- Quin joc?

DAVID.- Tu calla i segueix-me. Bé xics, hui dia complet.

Matinet fent esport amb bona companyia, esmorzar superior i dinar d’escàndol.

CARLOS.- Dinar?

SERGIO.- (donant-li una colzada) . Ui Carlos. Que el vinet se t’ha pujat al cap i no recordes. El dinar que ens hem pegat.

CARLOS.- Ah, sí. El dinar.

DAVID.- Un “arrosset socarraet” que llevava el sentit.

EMILIO.- I de segon xulles ben “torraetes”. Xe què bo.

SERGIO.- I el postres? Una crema catalana amb el sucre “cremaet” per dalt. No es podia aguantar.

CARLOS.- I com calfava el vinet? Aixina estem ara, calentets. _ A TOT AÇÒ LES XIQUES VAN ENFADANT-SE PERO SENSE GIRAR-SE_

DAVID.- Jo crec que deguem de repetir prompte.

(Dissimulant com si hagueren vist a les xiques). Ui, si estan ací les xiques.

SERGIO.- Guapes. Que ja hem arribat. Creiem que vos havia passat algo. Com no heu vingut al casal. _ LES XIQUES SE GIREN I VAN CAP A ELLS COM SI NO HAGUEREN ESCOLTAT RES I COM SI NO HAGUERA PASSAT RES) TAMARA.- Què vosaltres si heu anat? Quina novetat.

LAURA.- És veritat. Què estrany. Si sempre arribeu tard.

MARIA.- Però penseu que hauran anat o serà una mentida?

ANNA.- Igual és una bola.

DAVID.- Xiques. Què vos passa? Vos note un poquet “picosetes”.

TAMARA.- A nosaltres no ens passa res. No ens veieu?

EMILIO.- Ja vos veiem, ja. Esteu molt guapes.

LAURA.- Com sempre. Què no ho sabeu ja? _ CONFORME VAN PARLANT VAN APROPANT-SE, I ELS XICS LES MIREN AMB CARA DE SORPRESOS I SE MIREN ENTRE ELLS ESTRANYATS PERQUÈ LES CARES NO ESTAN ROGES_ ANNA.- Passa algo? Vos note un poc estranys.

DAVID.- A nosaltres? No, no, es que estic mirant i com este matí... i ara...

TAMARA.- Pareix que a tu també t’ha pujat el vinet al cap.

DAVID.- Quin vinet?

67 MARIA.- El del dineret, eixe que estava tan calentet.

EMILIO.- Al final a eixir perdent nosaltres, segur.

SERGIO.- El que vol dir David és que no se vos nota res que este matí heu acabat cremades pel sol.

LAURA.- Cremades? Un poquet de coloret que hem agafat.

Però com som tan apanyades, amb un poquet de brotxa tot al seu lloc. Què vos pensàveu?

ANNA.- Segur que han estat burlant-se de nosaltres tot el temps.

CARLOS.- Que mal pensades. Només estàvem preocupats per si estàveu cremades i ara es trobàveu malament. Res més.

TAMARA.- Sí. Segur. Però mireu, perfectes com sempre.

DAVID.- Ja ho veiem, ja.

EMILIO.- I ens alegrem. Som amics i ens agrada que sempre aneu guapes.

SERGIO.- I que quede clar que hem eixit del casal. Sabeu que jo soc de fiar i em podeu creure.

MARIA.- Sí, Sergio. Sobretot a tu (RIUEN LES XIQUES). Bé. El més important és que ja estem ací tots i totes. Ara què?

CARLOS.- A veure si es col·loquen tots i comencem.

TAMARA.- En tant de temps que hem tingut enguany i al final no hem repassat ni res. Què nervis.

ANNA.- Tranquil·la. Com sempre, ho tenim tot controlat. ( TOTS HAN DE RIURE) _ APAREIX PER UN LATERAL PACO I DANAE_ PACO.- Bé. Ja estem ací. Per ací està tot clar?

EMILIO.- Tot clar i preparat.

_ LES XIQUES AGAFEN A DANAE PER FER-LI PREGUNTES. ELS XICS ES QUEDEN COM APART PARLANT_ TAMARA.- (A DANAE) Estàs nerviosa?

DANAE.- Un poquet sí, la veritat.

MARIA.- Ja se que és una pregunta tonta però, com està ta mare?

DANAE.- Nerviosa i guapa. Bueno, millor dit guapíssima.

I el meu pare encara més nerviós que ella.

LAURA.- Pues ara ja no queda res. Però has de ser forta i aguantar perquè quan la veges aparèixer serà súper emocionant.

DANAE.- Ho intentaré.

ANNA.- Escolta. I de quin color és el vestit?

DANAE.- Ara el veuràs. Així més sorpresa.

MARIA.- Clar dona. Total ja per a el que falta. _ ELS XICS S’APROPEN_ PACO.- Bé. Que ja és l’hora. Anem al que anem. Està tot preparat?

SERGIO.- Que sí. Tot preparat i controlat. Quan vulgueu comencem.

PACO.- Aleshores cadascú al seu lloc. Jo me’n vaig a buscar al president.

DAVID.- Però que el president no ha arribat? I què fem? No podem començar.

PACO.- Pareix mentirà. Com no va a arribar? Vaig a buscar-lo per dir-li on s’ha de col·locar.

DAVID.- És veritat. Crec que després de tot m’agrada assajar pel matí per recordar-ho tot.

68 CARLOS.- Ui David, que et fas major.

LAURA.- Sí. Això serà. Vinga va, que es fa tard.

PACO.- Ho deixe tot en les vostres mans. Sort. Després ens veiem.

LAURA.- És veritat. Sempre anem a per les Falleres Major i no ens perdem detall. I un dia que no arribem...

MARIA.- Què ràbia. I els xics que no estan mai a l’hora, un dia que estan i veuen el millor.

ANNA.- Bé. Tranquil·les que segur que encara conserva eixa màgia. Ara en veure-la segur que també sentim totes _ PACO SE’N VA DE L’ESCENARI_ eixes coses que han descrit.

MARIA.- Què nervis! Ara ja ha començat el compte enrere. TAMARA.- Esperem que sí. Encara que igual no serà.

DANAE.- Per què dius això?

DANAE.- Jo què he de fer? On m’he de posar?

DAVID.- Jo crec que Tamara vol dir que ací no hi hauran ANNA.- Tu tranquil·la que tot està marcat. Tu fes el que focs artificials. fem nosaltres i prou.

MARIA.- Ni la banda de música entrarà en el TAMA DANAE.- I què he de dir? tocant.

SERGIO.- Això està clar. El que vulgues.

ANNA.- Ni va a estar rodejada de tota la família tan a EMILIO.- Home, tampoc és això. prop con en eixir de casa.

MARIA.- Es tracta d’expressar sentiments però en ordre.

EMILIO.- A veure. Per parts. Rodejada de la família i DAVID.- A veure Danae. Què has sentit quan has vist amics està, perquè estan tots ací. eixir a la teua mare de casa i estaven tots mirant-la i CARLOS.- La música pot sonar igualment estiguen els ovacionant-la? músics presents o no.

DANAE.- Tu també estaves. Ha segut molt emocionant. A SERGIO.- Els focs artificials és lo més complicat, perquè més, el castellet de focs artificials ha impregnat l’ambient clar, ací dins no toca. d’una màgia increïble.

DAVID.- I tot el clima tan especial que s’ha creat, estarà ací CARLOS.- És veritat. Jo també ho he pogut comprovar. en quan ella aparega. Perque la màgia és ella.

SERGIO.- Jo no em fixe molt en eixes coses. Però hui he vist DANAE.- Mare meua. Si només escoltant-vos parlar ja és que el carrer ha cobrat un color indescriptible. emocionant, no sé si aguantaré.

EMILIO.- S’ha mesclat el color del foc amb el color tan LAURA.- Teniu raó. En la presentació, la màgia la crearà radiant que mostrava la seua cara. La combinació ella en la seua presència. perfecta.

ANNA.- La seua emoció serà tan gran que contagiarà a DAVID.- I com desprèn tanta alegria i és tan contagiós el tots els que la rodegen. seu somriure, ha creat un clima tan càlid que ja ni feia MARIA.- La seua il·lusió farà que tots els que l’admiren fred ni res. visquen el moment d’una manera especial.

TAMARA.- I nosaltres ens ho hem perdut. Hi ha que veure. TAMARA.- El seu somriure transmetrà tanta alegria que ens omplirà a tots de felicitat.

Per a un dia que no anem.

69 DAVID.- I la seua mirada il·luminarà qualsevol racó de dins i fora del saló.

DANAE.- Jo ja estic impacient. Quan va a aparèixer? I com va a ser?

TAMARA.- Tranquil·la que ja no queda res.

MARIA.- Cal crear l’ambient perfecte perque ella ho mereix.

ANNA.- Ha d’estar a l’altura perquè la seua presència siga el centre d’atenció.

SERGIO.- Llum, color, emoció.

CARLOS.- Perfum, calma, sensació indescriptible.

EMILIO.- Sentiment, música, calor.

LAURA.- Totes eixes paraules semblen parlar de les falles en conjunt. Del començament i del final.

EMILIO.- Per què dius això?

LAURA.- Perquè les falles comencen cada any només es crema el monument anterior. I en eixa cremà de la falla es donen tots eixos elements.

ANNA.- És cert. El dia de la cremà, primer amb els focs artificials i després amb el foc, s’ompli el carrer de llum, color, sentiment, calor i tot el que hem comentat.

DAVID.- Teniu raó. En el món de les falles el foc és màgic.

SERGIO.- Sí. Però ara estem en la presentació i no és el mateix. No voldreu que fem ací una fogata.

EMILIO.- No Sergio. Això no, que ens tanquen.

CARLOS.- Està clar que això no. Però no podríem combinar els dos elements?

ANNA.- Què vols dir?

MARIA.- Si el foc forma part de la cremà al carrer, com podem fer-lo present ací dins?

TAMARA.- Amb la nostra força.

LAURA.- Jo crec que no és qüestió de força.

DANAE.- Jo no puc opinar perquè estic perduda.

TAMARA.- A veure. El dia de Sant Josep tota València està en flama. La flama dona color, llum i calor.

SERGIO.- També dona perfum. L’olor de la pólvora i del foc és característic d’eixa nit màgica.

ANNA.- Doncs ja està tot clar.

EMILIO.- Si tu ho dius serà veritat. Si ja està tot clar, què hem de fer?

CARLOS.- Fer força perquè aparega el foc.

DAVID.- Home. Dit així resulta un poc complicat.

SERGIO.- Un poc? Jo diria que molt.

ANNA.- A veure. Els focs artificials semblen estreles que il·luminen el cel en les nits màgiques. Així són els ulls de la nostra Fallera Major.

CARLOS.- És veritat. Tenen una llum tan especial que en mirar-te tot s’il·lumina. Pareix que un castell està esclatant per damunt dels nostres caps.

LAURA.- Quan ella somriu, sembla que una suau manta t’envolta donant-te una sensació de calor molt confortable.

SERGIO.- Clar. Com el calor que donen les flames dels monuments al cremar-se.

MARIA.- Quan ella parla, contagia la seua alegria i la seua emoció per la festa de les falles i per la seua comissió.

EMILIO.- Eixa emoció és la que sentim els fallers al cremar-se el monument, sabent que no és el final, sino el principi d’un nou any.

DANAE.- És veritat. Tot això que digueu és així, però mai ho haguera pensat.

TAMARA.- Al final la màgia del foc la hem pogut posar ací dins, amb tots nosaltres.

DAVID.- Però no ho hem fet físicament. Només amb paraules. Crec que no hem fet suficient força.

TAMARA.- Tu creus? Escolta.

70 TAMARA. -​La màgia s’ha fet present ​ací dins d’aquest saló, ​perquè tots en un moment ​hem fet una descripció ​d’un bon grapat d’elements ​que ens causen gran emoció. ​ ​A una dona hem comparat ​amb la immensitat del foc, ​i molt no ens ha costat, ​perquè tot el que hem parlat ​està més que demostrat.

DAVID. - ​Crec que ja se per on vas. ​I em sent més que preparat ​per poder continuar ​i a eixa dona especial ​a tot el públic mostrar.

De la nostra comissió enguany eixa dona serà el més valuós tresor, ​i a tots enamorarà ​pel seu encant i primor.​ TAMARA. -​Dels seus ulls hem de parlar, d’eixa gran força que tenen.

Capaços d’il·luminar la foscor del firmament per la lluentor que desprenen.

Quan et miren fixament el temps pareix que es detén.

Tenen tanta simpatia que els cors de tota la gent s’omplin d’immensa alegria.

DAVID. -​I que dir del seu somriure tan senzill i natural?

A tots dona ganes de viure per ser tan encantadora, tan única i especial.

Somriu i crea un ambient tan càlid i acollidor, que tan sols en un moment envolta als que estan presents d’un agradable calor.

TAMARA. -​Les falleres i fallers, ​el públic i el president ​estan ja tots preparats ​per viure el millor moment ​Anem a veure l’essència ​que enguany ens va a enamorar. ​Ella en la seua presència el saló va a il·luminar.

DAVID. -​Una màgia crearà que a tots encantarà i un moment únic viurem

que sempre recordarem.

Enguany seràs la regina ​amb més encant i primor. ​Tu per preciosa i divina ​seràs Fallera Major.

TAMARA​.

-​La llum que els teus ulls desprenen ​I el calor del teu somriure ​Fan que tots a tu et coneguen ​I al teu costat vulguen viure.

DAVID. -​Estic feliç i content ​per poder-te presentar ​i tots dins d’un moment ​te podran a tu admirar. ​ESPERANÇA CAVERO I ROCHINA ​Com una grandiosa flama ​que il·lumina el firmament​ ​tu eres la seua gran dama, ​la reina de l’univers. ​ ​Enguany la Colonia d’Aldaia ​té al més preciat tresor ​perquè tu en la seua falla ​eres, Fallera Major.

72

Nomenament

La nit del passat divendres 17 de juliol de 2015 va ser especial. No solament per la calor sinó també per totes les emocions i sentiments que van haver en les cases dels representants d’aquest proper exercici faller. Era l’hora del primer acte oficial de la temporada fallera. Era l’hora del Nomenament dels representants de les comissions majors i infantils de la falla La Colonia.

Amb la presència de la Junta Directiva i de familiars i amics, la casa de tots els representants es van omplir d’alegria, molts somriures i alguna que altra llagrimeta en forma d’emoció per començar a viure en primera persona el somni de representar a la comissió de La Colonia.

Primer va ser el torn dels Presidents Infantils. Enguany, per primera vegada en els més de quaranta anys d’història de la comissió, seran dos els xiquets els que representen a la comissió infantil. Els xiquets Pau Carcelén i Navarro i Vicent Carcelén i Navarro van ser nomenats baix l’atenta mirada dels seus pares, Vicent i Susana. Més si cal, quan Vicent Carcelén i Folgado repeteix per segon any com a President de la falla.

El segon desplaçament va produir-se a la casa de la que enguany serà la Fallera Major Infantil. La xiqueta Cristina Martínez i Peris, visiblement contenta i emocionada quan començà a arribar la gent, va escoltar les paraules de la secretaria, Anna Carcelén i Folgado, que la nomenaven com a representant de la comissió infantil, i va signar, acompanyada dels seus pares i familiars, el document que l’acredita com a Fallera Major Infantil.

Per últim, els membres de la Junta Directiva es van desplaçar per nomenar a la Fallera Major. La senyora Espe Cavero i Rochina va rebre les paraules del president i la secretaria de manera molt emocionada, i, amb alguna llàgrima al seu rostre fruit de l’emoció, i acompanyada pel seu home i els seus fills, va quedar oficialment nomenada com a la màxima representant de la comissió major de La Colonia.

Després la Junta Directiva i els convidats pels representants van omplir el casal per tal de tancar l’acte amb el tradicional sopar que va fer les delícies de tots els assistents.

Firma de contracte

73

El passat dissabte 14 de novembre de 2015, el casal de la falla La Colonia va acollir el tradicional acte de la Firma de contracte amb els artistes que enguany tenen la responsabilitat de plantar un gran monument al carrer.

L’acte, com ja és habitual, va començar amb la presència del President Vicent Carcelén i Folgado, que va estar acompanyat per les Falleres Majors del present exercici: la Fallera Major Espe Cavero i Rochina, i la Fallera Major Infantil Cristina Martínez i Peris, així com els Presidents Infantils, els xiquets Pau Carcelén i Navarro i Vicent Carcelén i Navarro. La taula va estar completada per la Delegada d’Infantils, Paqui Guzmán i Boils, i tots ells van donar pas als protagonistes de la nit, els artistes dels monuments fallers.

En primer lloc nomenaren al nostre artista de la falla infantil, que un any més recau sobre Pepe Badia i Roca. Com cada any, l’artista faller tractarà de treballar al màxim per oferir una falla infantil a l’altura de la comissió.

Després va ser el torn de l’artista del monument gran. Un artista que per primera vegada s’estrena amb la comissió de La Colonia. Pere Baenas i Garcia serà l’encarregat de plantar el monument de la falla gran i, com va comunicar a tots els presents, espera poder respondre a les grans expectatives que s’han creat al voltant de la seua figura, i va prometre treballar al màxim per aconseguir els objectius.

Després de la firma protocol·lària i l’intercanvi de regals entre els representants de l’any anterior i els del present exercici, la nit va continuar. I és que el grup de teatre de la falla, format en aquesta ocasió per Maria González, Helena Silvestre, Tamara Nacher, Sergio Ferris, Jaume Badia i David Garcia, va preparar un sainet valencià per amenitzar la nit. Amb la seua actuació van fer gaudir el públic present amb l’obra “Ja estic a casa”, amb una història desbaratada que va arrancar les rialles i els aplaudiments de tots els presents.

Amb aquest acte es dona ja per començada la recta final cap a l’inici de les falles, ja que d’ara en endavant solament queda treballar amb el mateix esforç i la mateixa il·lusió per poder gaudir de la festa fallera amb la intensitat que caracteritza a la comissió de la falla La Colonia.

74 El passat dissabte 17 d’octubre de 2015 la Falla La Colonia va celebrar l’acte que proclama als representants d’aquest exercici faller. Un acte que serveix a la vegada per a que aquelles persones que van representar a la falla l’any anterior, diguen adéu rodejats d’amics, familiars i tota la gent de la comissió.

Proclamació

L’acte, com és habitual, va comptar amb grans emocions i grans moments que de segur quedaran en la memòria de tots els presents. Però sobretot, quedaran guardats en un lloc molt especial per als que enguany seran els màxims la Fallera Major Ixent, la senyoreta Helena Silvestre i representants majors i infantils de La Colonia.

González. La manera en la que va dir adéu al seu regnat va ser molt emotiva, ja que va atribuir una de les qualitats de La Proclamació, celebrada al TAMA, va comptar amb música les falles als seus companys d’exercici: llum, música i foc. en directe i amb uns balls a càrrec del grup de playbacks de la falla, dirigits tots ells per Mª José Carcelén i Folgado. Més El seu discurs va ser l’antesala d’un dels grans moments tard, van ser els encarregats de dirigir l’acte, Delia i Natxo Lijarcio els que van donar pas als autèntics protagonistes de la nit. I és que acompanyada pel president de la falla, Vicent Carcelén i Folgado, va fer acte de presència la que de la nit: els representants. enguany serà la màxima representant de la Cort d’Honor Primer va ser el torn dels xiquets. D’aquells que viuen el Major. La senyora Espe Cavero i Rochina pujà a l’escenari seu regnat amb innocència, despreocupació, però també visiblement emocionada. Baix l’atenta mirada del seu home molta il·lusió. En primer lloc, van fer acte de presència els i els seus fills, asseguts a primera fila amb llàgrimes als representants de l’any anterior: el president infantil Jaume ulls, va donar les gràcies a tots pel suport que està rebent en Garrigues i Franco, i la Fallera Major Infantil Daniela aquest any i va desitjar viure al màxim totes les experiències Werba i Carcelén. Els dos, amb un discurs on van agrair el que el regnat li té preparades. suport de les seues famílies i van tindre bones paraules per als seus acompanyants, van donar pas als que enguany Per últim va ser el President, Vicent Carcelén, el que es va ocuparan el seu lloc. A l’escenari van fer acte de presència dirigir als presents per valorar tot l’esforç que Junta Directiva els Presidents Infantils d’aquest exercici Pau Carcelén i i fallers fan any rere any per mantenir la falla en el lloc Navarro i Vicent Carcelén i Navarro, que van acompanyar a la Fallera Major Infantil, la xiqueta Cristina Martínez i que es mereix, i va fer un crit a la joventut, l’encarregada de Peris. Els tres també van voler agrair als seus familiars que començar a prendre el relleu dels més grans. els hagen ajudat a complir el seu somni de representar a la falla, i esperen gaudir d’un any ple de bones experiències.

Així, aquesta nit ple de emocions i sentiments a flor de pell, es va traslladar al casal de La Colonia, on després d’un Després d’aquests emotius moments, va arribar el torn dels sopar ofert per Casa Nacho, va haver disco-mòbil i una gran representants majors. Primerament va pujar a l’escenari festa per donar, ara sí, la benvinguda a les Falles 2016.

Presentació

75

El passat 16 i 17 de gener de 2016, la Falla Colona d’Aldaia va celebrar el cap de setmana de les seues presentacions dels representants del present exercici en uns actes plens d’emoció, sentiment i passió que va culminar moltes setmanes de preparatius per tal de poder dur a terme unes presentacions a l’altura.

El dissabte va ser el torn de la presentació i exaltació de la Fallera Major, Espe Cavero i Rochina. Tot i que el fred va ser el gran protagonista durant les hores prèvies a l’acte i durant el passa carrer, els fallers i falleres de la comissió van ser fidels a la cita i van estar presents quan la representant d’enguany va eixir de casa. Ja al TAMA, l’acte va començar amb el ja tradicional aproposit faller a càrrec d’Inma Guzmán i Boils, i representant pel grup de teatre de la falla. Va ser quan, al final de l’actuació, va fer acte de presència, per primera vegada, la Fallera Major, que va Minuts més tard, els presidents infantils, Vicent Carcelén emocionar als familiars i amics que van acudir per veure- i Navarro i Pau Carcelén i Navarro van acompanyar a l’escenari a la xiqueta Cristina Martínez i Peris, per tal la en aquest dia tan especial. de realitzar l’intercanvi de bandes i proclamar-la com a La resta de la presentació va transcórrer de manera habitual. Fallera Major Infantil del present exercici.

La Fallera Major Ixent, Helena Silvestre i González, va ser l’encarregada de posar la banda a tota la Cort d’Honor, i En els dos actes celebrats aquest cap de setmana no va faltar tan sols uns minuts més tard, el president Vicent Carcelén la presència del nostre mantenidor, Joan Chenoll, que va voler i Folgado va acompanyar a l’escenari a Espe Cavero i felicitar a Espe i Cristina pel seu protagonisme en aquest Rochina per realitzar l’intercanvi de bandes i exaltar-la any especial per a elles. D’altra banda, tampoc van faltar com a Fallera Major. la visita dels representants de les altres huit comissions del poble d’Aldaia, que felicitaren als representants majors La gran protagonista del diumenge va ser la màgia i la i infantils. I com no, no es van perdre la cita les Falleres música. De la mà del grup de play-backs de la falla, i baix la direcció artística de Mª José Carcelén i Folgado i Anna Majors del poble d’Aldaia, que també van estar presents en Carcelén i Folgado, tots els xiquets i xiquetes, falleres i aquest acte tan especial per a tots els fallers i falleres de la fallers, van poder gaudir d’un gran i emocionant espectacle. falla Colonia d’Aldaia.

Com és habitual, i de la mateixa manera que en l’acte de presentació de dissabte, va ser la Fallera Major Ixent, Daniela Werba i Carcelén la que va imposar la banda a la Cort d’Honor infantil i va rebre als xiquets de la comissió.

Un cap de setmana complet, on es va veure recompensat el treball de tots els que lluiten dia a dia per continuar amb la bona trajectòria de La Colonia i que marca el camí cap a la festa fallera.

Fallers d’Honor José Lijárcio i Sabariego Miguel García i Besó Antonio Meseguer i Ferrandis Maruja Selvi i Sancho Francisco Serra i Guzmán Jesús Martínez i Ortíz Julián Albújar i Rubio Paqui Bermejo i Medina Carlos Riera i Collado Ramon Serrano i Cortés Vicente Olegario i Planells José Vte. Peris i Sánchez José Vte. Gimeno i Sáez Maria José Benlloch i Ripoll Javier Gil i Miralles Francisco Pérez i Navarro Diego Moruno i Guerrero Francisco Riera i Gras Enrique Álvarez i Monreal Pepe Ferris i Solves Julian Escarpa i Gil Jorge Jango Dolores Chàfer i Collado Caixa Popular Administració de loteries Nº 1 Alaquàs

79

80

Representants J.L Enguany és un exercici especial per a la nostra comissió. Poques vegades podem celebrar que una de les nostres falleres representa al poble d’Aldaia, però en aquest exercici 2015-2016 la sort ha volgut que siga una de les dones de la nostra comissió la que represente a totes les falleres i fallers del nostre poble.

Carmen Núñez i Coronado, Fallera Major de la nostra falla l’exercici 2013-2014, ara fa dos anys, està ocupant el càrrec de Fallera Major d’Aldaia de la mateixa manera que ho va fer amb el de La Colonia.

Està gaudint d’un any meravellós i està vivint amb intensitat cada acte i cada esdeveniment, de igual forma que ho va fer quan passejava orgullosa la banda de Fallera Major de La Colonia.

Sara González i Martínez, Fallera Major Infantil de La Colonia fa dos anys, forma part de la Cort d’Honor de Junta Local, acompanyant a la màxima representant infantil de la nostra localitat, i gaudint amb les altres falleres d’aquesta Cort, les mateixes amigues amb les quals va coincidir durant el seu regnat a la nostra comissió. De segur que està vivint l’experiència d’una manera única i diferent, i es sentirà orgullosa de representar a la nostra falla com es mereix.

Falla Colonia

Llibret infantil 2016

Paraules Presidents Infantils 2016 Coloniers i amiguets !!!

Som Vicent i Pau. Tots ens coneixen, ja que som fallers des de que vam néixer.

Enguany estem molts contents de ser els Presidents Infantils de la nostra volguda falla, a més de compartir aquesta presidència junt a la del nostre pare.

Esperem gaudir de cada moment junt a tots els fallerets i amics en estes Falles 2016 i representar a la nostra comissió infantil igual de bé que ho ha fet Jaume.

Volem donar un bes molt gran a Cristina i Espe, junt a elles i les seues famílies estem vivint un any molt especial que mai oblidarem.

Volem donar les gràcies als nostres pares i la nostra família per donar-nos l’oportunitat de ser enguany Presidents Infantils.

També volem dedicar unes paraules als nostres amics de les altres falles del nostre poble, els Presidents i Falleres Majors.

Vos desitgem unes bones falles 2016 i que gaudiu al màxim de tots els actes.

Moltes gràcies.

VISCA ALDAIA, VISCA LES FALLES, VISCA LA FALLA COLONIA! Vicent i Pau.

83

84

Paraules Fallera Major Infantil 2016 Hola sóc Cristina i aquest any seré jo la que vos represente com a Fallera Major Infantil de la Falla La Colonia. Estic molt contenta de que siga Daniela la que m´haja posat la banda de Fallera Major.

Als dos anys, m´abuela Carmen m’apuntà a la Falla per a seguir la tradició de la meua família, fundadora i molt arrelada a aquesta comissió.

Ja ma mare pujava al tro a l’any 1983 i espere gaudir del meu regnat tant com ella ho recorda.

Em sent molt orgullosa de ser la primera Regina en la història d’anar acompanyada per uns bessons, i no uns bessons qualsevol, si no amb els meus amics Vicent i Pau. I gràcies al seu pare, Vicent Carcelen, que junt a Espe estem gaudint de moments inoblidables.

Donar les gràcies a les meues ties que cada dia estan ací, per a fer-me els “topos” sempre que les necessite. Als meus iaios per estar sempre ací. I com no, agrair als meus pares l’esforç que estan fent perquè el meu somni es faça realitat i a la meua germana, per gaudir del meu Regnat com si del d´ella es tractara.

Gràcies a tota la meua família i a tota la meua comissió per acompanyar-me aquest any.

Visca les Falles!! Visca la Falla la Colònia!!

85

Comissió infantil Presidents infantils Pau Carcelén i Navarro Vicent Carcelén i Navarro President infantil eixent Jaume Garrigues i Franco Ivan Lopez i Darocha Adrián Lopez i Darocha Alvaro Sancho i Caballero Marc Botella i Serra Pablo Perales i Vilanova Alejandro Lara i Martinez Alberto Martínez i Esteban Marcos Tomás i Hernández Guillem Marqués i Martínez Jesús Guzmán i Aliaga Hugo Sancho i Algaba Mateo Daudén i Andrés Hugo Daudén i Andrés Carles Díaz i Carcelén Sergio Folgado i Delgado Rafael Perales i Vilanova Marc Marqués i Martínez Gerard Guzmán i Martínez Marcos Cases i Martínez Xavier Díaz i Carcelén Marc Guillen i Meseguer Christian Gòmez i March Marcos Martìnez i Morejudo Adrián Werba i Carcelén Vicent Peiró i Ramos Iker Real i Martínez

Vicent Tordera i Pascual Alvaro Guerrero i Delgado Juan Pinar i Gòmez Natxo Guillen i Meseguer Antonio Sánchez i Garcia Néstor Martínez i Jiménez Ferrán Guzmán i Martínez Héctor Real i Martínez Miguel Folgado i Cortés Andreu Marqués i Martínez Pablo Folgado i Delgado Iván Bonet i Mojio Hugo Folgado i González Andreu Huguet i Valero Cristian Arenas i Serrano Fran Tomás i Hernández Enrique Santandreu i March Asier Gallach i Cavero Francisco Galindo i Santos Pau Blasco i Beldad Alejandro Riera i Tordera Xavier Folgado i González Ximo Bonet i Mojio Jorge Taberner i Vicente Carlos Sanchez de Castro i Navarro Sergio Mas i Rodriguez

86

Cort d’Honor Infantil Fallera Major Infantil Cristina Martinez i Peris Fallera Major Infantil Eixent Daniela Werba i Carcelén

Adriana Pérez i Núñez Anna Martín i Carcelén Ángela Peris i Escribano Sofia Mora i Balongo Zoe Hidalgo i Serrano Martina Lijarcio i Pastor Laia Torregrosa i Mora Carolina Fernandez i Andreu Sofia Guerrero i Poveda Julia Zafra i Soldevila Paula Larroda i Benítez Mireia Fernandez i Andreu Lucia Martinez i Peris Katya Aguilar i Yanovska Lucía Guerra i Meseguer Arantxa Hermosilla i Folgado Marta Peris i Escribano María Luján i Sancho Paola Postigo i Ruiz Nuria Taberner i Parra Ariana Lijarcio i Pastor Lucia Arenas i Serrano Carmen Cervera i Hermosilla Adriana Zafra i Soldevila Patricia Requena i de la Guía

Olga Hoyo i Campos Lucía Cases i Martínez Paula Serrano i Requena Lucía Garrigues i Franco Pepa Crespo i Martínez Sofia Pinar i Gómez Marta Sala i Guzmán Maria Villena i Vallés María Hoyos i Taberner Claudia Soto i Herrera Patricia Giménez i Pérez Lucia Martìnez i Morejudo Xenia Ruiz i Murciano Adell Andrés i Pèrez Sandra Tomás i Pérez Sara Sanmartin i Montesinos Sandra Guerra i Messeguer Mireia Peiró i Ramos Elena Folgado i Cortés Laura Gualda i Picazo Paula Hoyo i Pérez Imma Ferris i Guzmán Laura Labrador i Ribera Noelia Guzmán i Meliá

Recompenses Infantils J.C.F

DISTINTIU D’ARGENT Julia Zafra i Soldevila Maria Hoyos i Taberner Martina Lijarcio i Pastor Nuria Taberner i Parra Mireia Fernandez i Andreu Maria Villena i Vallés Daniel Zahonero i López Laia Torregrosa i Mora Enrique Santandreu i Marcha

DISTINTIU D’OR Noelia Guzmán i Meliá Lucia Cases i Martinez Cristina Delgado i Vilanova Laura Gualda i Picazo Natxo Guillem i Meseguer Alvaro Guerrero i Delgado Olga Hoyo i Campos Ariana Lijarcio i Pastor Nestor Martinez i Jimenez Vicent Tordera i Pascual Daniela Werba i Carcelen Adriana Zafra i Soldevila

87

88 EL XIC NO DISCULPA UN FALLO, DELS CONTES QUE LI FA EL IAIO. La falleta enguany – el gasto refrena, puix d’un gran castell – sols mostra una almena.

Ella representa - d’un modo subtil eixe món que diuen - del conte infantil.

Un grup de soldats – per dalt se’ls veu i corren i boten – i ho fan tot arreu.

També veus un drac - per baix d’eixe punt que forma en la torre - un màgic conjunt.

Per baix els ninots, - de forma concreta formen les escenes - de nostra falleta, escenes que conten, - seguint el guió, els versos que fan - esta explicació.

Aixina que ¡atent! - benvolgut xiquet, perquè ara comença - a parlar el llibret.

ELS CONTES SOLEN EIXIR QUAN ÉS L’HORA DE DORMIR. Les onze de la nit van acostant-se, el sol ja s’ha amagat per l’horitzó, al xic li pot la son i refregant-se demana el porten ja a l’habitació.

El iaio que el vol molt el pren al braç i acaronant-lo al pit feliç somriu, sent al deixar-lo al llit un fort abraç i una veueta tendra que li diu: -Conta’m un conte per a dormir, conta’l iaio que el vull sentir.

Somriu el iaio, feliç està per l’encomana que el xic li fa.

I aixina el conte roda pel llit, mentre el dia es torna nit…

Falla Infantil 2016

Et contaré la batalla que tenen tots els fallers, per a plantar una falla que no coste molts diners.

Així plantarem enguany -encara que ens done pena-, d’un castell de gran tamany tan sols posem una almena.

Que la crisi ens ataca i els fallers som el punt flac, per mascletà... hi haurà una traca per despertà… un tro de bac.

Ja veurem si al pròxim any poden fer més gran la falla, de moment, farem l’apany i comencem la contalla.

-El conte te contaré de lo plantat, així que començaré puix... pel remat.

Remata nostra falleta en l’almena d’un castell un grup d’heralds en trompeta i una ploma en el capell.

Cadascú toca a la d’ell, però hi ha tres familiars que interpreten exemplars músiques prou antigalles, puix tan sols ixen en falles quan arriba el mes de Març.

Així el de la dreta toca per la Música fallera, la que els polsos accelera i la il·lusió ens provoca.

La que ens deixa fets “coca” per tant de ball i xaranga.

La que els pressupost ens “manga” perquè mai anem de sobra, i és que amic, per lo que cobra, ¡de veres no és una ganga!

Artista: Pepe BadĂ­a i Roca Lema: Amar en temps passats

90 L’altre està tocant per l’Art, essencial en nostra festa, la que pega “dalt la cresta” per el que costa eixa part.

I és que resulta d’infart el preu que té el monument.

I és que mai té suficient l’artesà del “suro blanc” i es pensa que som un banc que trau diners al moment.

I l’últim que trompeteja dalt l’almena del castell, és el que du l’aparell i en la pólvora trasteja.

Ell també fa la neteja de nostre eixut pressupost.

Puix la mascletà a compost en quatre traques i eixides, deixant-nos les arques buides ¡i sense pols al rebost!

D’eixa manera xiquets comença la nostra falla, recordant a qui treballa per deixar als fallers nets.

I tot, per uns quants “palets” en que la festa es condensa.

Sense prendre mesures i sense mirar, feien mil travessures sense parar.

Un dia que ells anaven portant un sac, de sobte entropessaren en un gran drac.

Pensaren que menjar-se’ls aquell volia, però el drac va arropar-se’ls per companyia.

Era un drac dels grandassos de color groc i llançava pels nassos flames i foc.

Un xiquet –que era un dàtil-, pensà lleuger, que una cuina portàtil podrien fer.

I en veure no patien gens de perill, pensaren que podrien torrar al grill.

Per això ningú s’ho pensa que tot val un dineral, i és que un premi és la senyal de la millor recompensa.

U d’aquells que era xato busca la brasa, i igual torra un moniato que carabassa.

-Anem a veure, xiquet, si enguany també hi ha “palet”.

El drac ja no podia ni alçar els vols, front als nassos tenia quatre perols

-Moltes gràcies, iaio, -va dir el xicon-, però conta’m altre perquè entre la son.

L’explotaren ausades sense pagar, que el foc era debades per a cuinar.

Érase que se era…, eren tres xics, un trio de bandera que eren amics.

Tant abusaren d’ell i de la trama, que no es veu pel castell ni foc ni flama.

93 Ara veus a eixa fera que no fa joc, ¡i ni en una mistera et pot fer foc!

Tlobalen uns Consellels que autobús volen posal pel a que donen al poble selvici en la capital.

-No et detingues iaio i segueix contant, perquè jo ja note que la son va entrant.

I tlobalen uns polítics en la Genelalitat que semple es tlenquen la cala defenent lo valencià…

I mentre la nit s’ompli de foscor, el iaio al xiquet li parla en amor.

-¡Para iaio, para! puix estic pensant que és un “conte xino” el que estàs contant.

Era una vegada… un glupet molt familial. que de la Xina llunyana a València va alibal.

Conta’m altre conte però sense pressa, i el protagonista que siga princesa.

De nostla dolça teleta quant veien els va agladal, l’Albufela, el Micalet, també les Toles de Qualt els jaldins que hi ha en Vivelos i molt les Falles de Malç.

Pelo de tot quan milalen lo que més els agladà va sel l’alòs en paella que és plat de fama mundial.

I mentre el iaio tan feliç estava, un conte de prínceps a d’ell li contava.

Al passejal pels calels no tlobalen cap paisans ni en tendes de “Tot a un Eulo” ni tampoc en lestaulants.

Tlobalen la ciutat neta, el nou Mestalla acabat i a punt d’acabal les obles del que es diu Palc Centlal.

Tlobalen pel tots el ballis una font a cada pas pelque aigua havia de sobla i es pot malbalatal pelque havia plogut molt i semple dins dels pantans, i la que allí no volien ¡es donava als catalans!

Un príncep pel bosc anava passejant en el cavall i al passar per un atall sentí una veu que el cridava: -“¡Ací, Príncep, dalt la grava! ¿què no em veus la carota? ¡Si, si! no et faces l’idiota ni penses que estàs somiant.

Soc jo qui t’està parlant, ¿què no me veus? ¡la granota!”

El Príncep quedà parat.

No li donava gens crèdit a aquell fet tan inèdit que el tenia enlluernat.

- “¿De veres que m’has parlat?

-“Clar que sí, i estic encesa puix que jo era una princesa que una bruixa castigà i en granota em transformà deixant-me per sempre presa”.

94 “Però em va dir després, que si algú em besava un dia l’encantament llevaria tornant arrere el procés”.

L’oix per donar aquell bes era molt més que inquietant.

El Príncep dubtà un instant, més per no donar la nota va besar a la granota… ¡i es feu soci del Llevant!

(I al Príncep, per ser cudol, li varen clavar un gol.)

Millor conta’m altre molt menys fantasiós, que siga bonico i ens agrade als dos.

Açò érase que se era més que un conte, realitat, puix que este llibret al Rat ¡guanyà un premi de Primera!

I tot fon perquè el Jurat va quedar molt agraït, puix llegint tot lo versat es quedà a gust, ¡i dormit !

I si després del glossari de la falla d’una almena ens donen l’Extraordinari ¡no em donarà gens de pena! ¡S’ha acabat!

Tu ja saps el què és voler a esta festa en veritat, i enguany veuràs que has trobat el motiu del nostre ser.

Tu ja saps que el món faller Regina t’ha proclamat, i hui comença un regnat en un món pur i enciser.

Si Cristina, ta presència ens ha de dur l’excel·lència que en nostre cor naix i qualla.

Per això, dolça Cristina, seràs la tendra Regina ¡dels infantils de la falla!

98 Dolça i bonica. Així podríem descriure a Cristina, la nostra fallera major infantil per al present exercici. Potser molts no la conegueren el dia que el seu nom va ser escollit per ser la representant de la nostra comissió infantil en aquest any, però dia a dia ha anat guanyant-se l’estima i l’amistat de tots els que comparteixen algun moment al seu costat. Tota la seua família està ben orgullosa per com Cristina està vivint aquest any tan bonic, en especial la seua mare, que també va ocupar el mateix càrrec l’any 1983. La Colonia pot dir ben alt que té una fallera major infantil que sembla, més que mai, la més bonica de les ninetes.

1.COM RECORDES EL DIA QUE VAS SABER QUE SERIES LA REGINA INFANTIL DE LA COLONIA? Ho recorde com si fóra ahir. Vingueren a ma casa Vicent i Susana amb Vicent i Pau i van ser ells dos els que em van demanar que fóra jo la que els acompanyara aquest any com a Fallera Major Infantil.

2.VA COSTAR MOLT CONVÈNCER ALS TEUS PARES? En ma mare sabia que era més fàcil, perquè a ella és una cosa que li feia molta il·lusió, i encara que va dir que s’ho pensaria, per ella anava a ser, però el que més va costar va ser mon pare, encara que com sabia que a mi em feia il·lusió, entre ma mare i jo el vam convèncer.

Entrevista FMI 2016 5.DELS ACTES QUE JA HAS VISCUT, AMB QUIN ET QUEDARIES? La proclamació. Va ser un acte molt bonic, estava tot especial. Va ser una nit màgica.

6. I DELS QUE ENCARA ET QUEDEN PER VIURE? Crec que serà l’exaltació, perquè encara que ja m’he vestit de fallera, eixe dia, és el meu dia, el dia en el que Daniela em posarà la banda de Fallera Major.

7.CONTA’NS, COM ÉS LA RELACIÓ AMB LES FALLERES MAJORS INFANTILS DE LES ALTRES FALLES? En les Falleres Majors Infantils de les altes falles he fet molta amistat, estem juntes totes les setmanes i això t’uneix molt. Quan més les coneixes més te diverteixes amb elles.

Són persones meravelloses i mai les podré oblidar.

8.I AMB VICENT I ESPE, COM ESTÀ SENT L’EXPERIÈNCIA? Que dir de Vicent i Espe?? No tinc suficients paraules d’agraïment per a d’ells. Per a mi, Espe és una altra mare, em cuida i m’ajuda sempre que eixim a algun acte. Està 3.SUPOSE QUE ELS TEUS IAIOS TAMBÉ HAURAN pendent de mi i de que no em falte de res, que vaja perfecta, no en puc demanar més. I Vicent, què puc dir de Vicent??

INSISTIT. QUÈ T’HAN ACONSELLAT? La meua iaia Carmen en el moment li ho vaig dir li va fer Que sense ell hui no estaria escrivint aquestes paraules, molta il·lusió, perquè va ser ella la que em va apuntar a la que fa de pare, de xófer, de cambrer, de fotògraf. Sense ell Falla i és la que porta tot el batà del fallerio junt amb ma no estaria vivint esta experiència tan meravellosa. mare. I el meu iaio Paco em va recolzar en la meua decisió quan li ho vaig comentar i em va dir que ho gaudira des del 9.QUIN SERIA EL MILLOR FINAL PER AQUEST CONTE primer dia.

DE FALLES? 4.COM ÉS COMPARTIR REGNAT AMB DOS El millor final seria que la setmana fallera fóra solejada, que no ploguera, ni fera vent. Que la música i l’olor a PRESIDENTS INFANTIL COM PAU I VICENT? Es una experiència súper divertida. Mai t’avorreixes amb pólvora mai s´acabara i sobre tot i el més important per a ells, quan un d’ells inventa alguna cosa, l’altre inventa mi, que la amistat que he fet amb tota la gent que setmana una altra. M’ho passe molt bé amb ells, i sé que en ells he rere setmana m’acompanya perdurara una vegada acabat aquest regnat. trobat uns bons amics.

Entrevista Presidents Infantils2016 Pau i Vicent. Vicent i Pau. Qui no coneix aquests dos noms a la nostra comissió? A més, així de seguit, ja que sempre se’ls pot veure jugant, corrent i fent de les seues junts. Fallers fins a la medul·la des de ben xicotets, amb una família coloniera de gran tradició fallera – totes les seues ties han sigut Falleres Majors, gran part dels seus cosins Presidents Infantils, i la seua mare també va ser Fallera Major –, enguany compartiran regnat amb el seu pare, Vicent Carcelén. Sens dubte el millor regal que farà d’aquest any encara molt més especial si cap.

101

4.QUI TENIA MÉS GANES DE SER PRESIDENT INFANTIL, PAU O VICENT? Els dos, ja que ens agrada molt estar junts i divertir-se junts. Ja feia temps que volíem ser Presidents Infantils al mateix temps, i al final ho hem pogut aconseguir.

5.VENIU D’UNA FAMÍLIA MOLT FALLERA. VOS HAN DONAT ALGUN CONSELL? Que ens portem bé, que gaudim lo màxim possible de tots els actes i que representem a la comissió infantil de la nostra 1.LA PRIMERA PREGUNTA ÉS OBLIGADA. QUÈ falla de la forma que es mereix.

SENTIU AL COMPARTIR AQUEST ANY TAN ESPECIAL 6.QUIN ACTE FALLER ESPEREU AMB MÉS GANES? AMB EL VOSTRE PARE? La llista és llarga: anar a Expojove, tirar petardos durant Pau: Molta felicitat, perquè a més de voler-lo molt, m’alegre els dies de falles, anar a totes les presentacions i als passade que estiga amb mi aquest any tan especial. carrers, posar les banderes a la nostra barriada... I com Vicent: Molts sentiments perquè el meu pare sempre m’està no, el que més volem és que arribe el dia de la Plantà dels ajudant. El tinc en el meu cor sempre, i estic molt content monuments. També ens agrada molt anar al casal els divendres i passar-ho bé amb els nostres amics. i molt orgullós.

2.ÉS LA PRIMERA VEGADA QUE DOS XIQUETS OCUPEN EL CÀRREC DE PRESIDENT INFANTIL. COM HO ESTEU VIVINT? Vicent: Ho estem passant molt bé. A més, si el meu germà no fora president amb mi no seria el mateix, ja que no podria jugar amb ell.

Pau: Molt bé, perquè estic coneixent a molts amics i és molt divertit.

7.PREGUNTA PER A PAU: QUÈ ÉS EL MILLOR DEL TEU GERMÀ VICENT? Que puc divertir-me i jugar amb ell, ja que passem tant de temps junts que ens coneguem molt l’un a l’altre.

8.I ARA PER A VICENT: QUÈ DESTACARIES DEL TEU GERMÀ PAU? Que el vull molt i que m’ho passe molt bé al seu costat. Estic molt content de compartir aquest any amb ell.

9.COM SERIA PER A VOSALTRES EL EXERCICI 3.QUÈ OPINA LA VOSTRA MARE DE TINDRE TRES FALLER PERFECTE? Seria perfecte si fa bon temps. Esperem que hi haja dies PRESIDENTS A CASA? de sol, que tots els fallers i amics s’ho passen bé, que els Sempre ens està dient que està molt contenta de tindre als nostres monuments, gran i infantil, siguen molt bonics seus tres xics en casa com a presidents de la millor falla i que tots els nostres amics vinguen a gaudir de la nostra d’Aldaia i que es sent molt orgullosa de nosaltres. festa amb nosaltres.

102

Acomiadament Jaume

Benvolguts amics : Des de les pàgines d´aquest llibret vull donar les gràcies a la meua família i a tota la gent que ha estat al meu costat fent-me gaudir de cada moment que mai oblidaré.

Als meus companys d´exercici, Helena, Daniela i Vicent. Ha segut un plaer compartir tants moments de rialles i com no alguna llàgrima, gràcies per tot.

I per últim felicitar als nostres representants d´aquest any: Pau,Vicent, Cristina, Espe i Vicent.

Ara els toca a ells gaudir d´eixos moments que mai oblidaran.

Moltes gràcies.

VISCA LES FALLES. VISCA LA FALLA COLONIA.

Acomiadament Daniela Volguts fallers i amics de la meua falla Colonia.

Aquesta vegada em dirigisc a vosaltres com a fallera major ixent i per suposat amb molta tristesa.

He viscut un any espectacular, i a pesar de que el temps no ens ha acompanyat massa, per a mi cada acte que he viscut em pareixia un dia solejat. No puc nomenar cap en especial perquè tots els actes en aquesta falla son espectaculars i es viuen intensament.

Des del dia de la meua elecció al casal amb els nervis que passí fins al dia de la cremà he intentat viure tot al cent per cent i crec que ho he aconseguit.

Aquest any no haguera segut el mateix sense el meu presi Jaume i per suposat la seua família que han segut genials. També he pogut conèixer a la meua preciosa Fallera Major Helena, una dona templà i que m’ha cuidat com ningú. Per a mi ha segut la meua germana major ja que estava pendent de mi en cada moment i hui per hui encara ho està. Moltes gràcies Helena.

Però com no, aquest any també ha segut especial per que l’he compartit amb el meu tio Vicent, lluitador i treballador nat per la nostra falla i com no per la seua família. Grècies tio per ajudar-me a que l’any 2015 siga uns dels mes feliços de la meua vida.

I no puc oblidar-me de la meua família: moltes gràcies. En especial a la meua mare Merce i a Jordi perquè sé que han fet un gran esforç per a que jo siga Fallera Major Infantil 2015 de la Falla Colonia.

Solament dir a tots els xiquets i xiquetes que gaudisquen de les falles 2016 junt als nostres representants, Espe, Cristina, el tio Vicent i els meus cosins Vicent i Pau que són uns presidents infantils com la Colonia es mereix.

Visquen les Falles i Visca la Falla Colonia!!!

103

104

Grup Playbacks Infantils

Carles Diaz i Carcelen Martina Lijarcio i Pastor Adrian Werba i Carcelen Xavier Diaz i Carcelen Pau Carcelen i Navarro Vicent Carcelen i Navarro Vicent Peiró i Ramos Daniela Werba i Carcelen Ariana Lijarcio i Pastor Patricia Jimenez i Perez Paola Postigo i Ruiz

Claudia Soto i Herrera Arantxa Hermosilla i Folgado Marcos Martinez i Morejudo Lucia Martinez i Morejudo Imma Ferris i Guzmán Mireia Peiró i Ramos Paula Hoyo i Cubilles Sara González i Martínez Laura Labrador i Rivera Sandra Tomas i Perez Elena Folgado i Cortes

Les tres princeses burlones

105

Vet aquí que una vegada hi havia tres princeses burletes que se’n reien i es burlaven de tothom. Un dia que estaven a la finestra va passar una pobra velleta que de tan vella i tan corbada gairebé tocava de cap a terra. Les tres princeses se’n van riure i se’n van burlar sense pensar que aquella bona dona els podria ésser àvia. La pobra velleta es va girar i els va dir: - Sota terra sereu. I mai més de ningú no us burlareu.

I tan bon punt va haver dit aquestes paraules les tres princeses varen quedar ensorrades setanta canes sota terra. El rei, el seu pare, es va desesperar i va fer còrrer la veu oferint la mà de les seves filles a qui les trobés i les hi tornés.

Hi havia tres germans fadrins que es van fer propòsit d’anar a veure si les trobaven per veure si podien arribar a ésser prínceps. Van anar a trobar una bruixa que hi havia al seu poble que els va dir que les princeses eren presoneres en un castell.

Els tres fadrins se n’hi van anar. Els sortí un home petit com una ballaruga que va convidar el més gran a barallar-se amb ell. El fadrí es va fer un tip de riure, puix que de tan petit com era ni el veia, però van fer la baralla i aquell homenet li ventà un cop de puny que tot el va descostellar perquè encara petit era fort com el ferro. Els altres dos germans van quedar molt espantats.

Dins del castell, passant per cambres i més cambres van trobar una taula molt ben parada i es van ben atipar esperant l’endemà per veure què farien.

L’endemà tornà a sortir l’homenet i proposà barallar-se amb el germà mitjà i també li va ventar un cop de puny de ferro que li va desfer tots els ossos.

L’endemà passat es va tornar a presentar l’homenet ballaruga al germà petit, i abans que li proposés fer la baralla, el fadrí li va clavar una mossegada al nas que el va deixar xato; l’homenet es va espantar i va parlar-li d’aquesta manera: - No em facis mal, que jo et diré com ho has fer per poder trobar les princesas. Són sota un pou que té setanta canes de fondària i les guarden tres dracs que les tenen adormides a la falda. Aquí et dono una espasa perquè tallis el cap als tres dracs i te’n podràs emportar les princeses; però no et fiïs dels teus germans i vés molt en compte perquè et trairan.

El més petit va agafar l’espasa, va baixar al pou, va veure els tres dracs i d’una espasada els va tallar el cap als tres. Les princeses que estaven dormides es varen deixondir, i quan el van veure 1i van demanar per poder tornar a casa seva.

106 El fadrí els va prometre que les hi portaria. Va pensar, que si ell o alguna de les princeses s’agafava a la corda per pujar pou amunt, els envejosos dels seus germans de segur que deixarien anar la corda per fer-los caure al fons del pou, i ell que sí que hi va lligar un dels dracs que pesava més que un ase mort. Els seus germans des de dalt, estira que estiraràs, estira que estiraràs i quan els va semblar que ja devia ésser a meitat del pou deixen anar la corda, i xap!, el drac va caure abaix i tot es va esclafar mentre el germà gran i el germà mitjà quedaren tots contents i satisfets pensant-se que havien mort el seu germà petit.

EI germà petit va veure que havia fet bé de reure les paraules de l’homenet i que era veritat que els seus germans el volien trair, i va preguntar a les princeses com ho podrien fer per tornar a veure l’homenet petit com una ballaruga; les princeses li van dir que agafés l’espasa, que amb la punxa fes tres creus a terra i l’homenet de seguida es presentaria.

Així mateix va ésser, quan el fadrí el va tenir al seu davant li digué que el portés a casa del rei amb les tres princeses. L’homenet va fer un xiulet, de seguida pou avall va baixar una águila, gran, més gran que una plaça i l’homenet li va parlar així: - Porta aquest fadrí i aquestes tres doncelles a casa del senyor rei.

Tots quatre van enfilar-se damunt de l’esquena de l’àguila, que d’una volada els va portar casa del rei que va estar molt content i satisfet de poder veure les seves filles.

Mentre elles i el seu salvador li explicaven com havia anat, es van presentar els germans d’ell per explicar al senyor rei mil mentides, fent veure que ells haurien pogut trobar les seves filles si el seu germà no els hagués enganyat i no els hagués traït.

Quan el rei ho va sentir els volia fer penjar, però el seu germà i les seves filles li van demanar que no ho fes, i el germà petit per demostrar-los que tenia més bon cor que no pas ells, va demanar al rei que casés els seus germans amb dues de les princeses i així ho van fer i van fer tres casaments en un dia; unes bodes com mai no se n’han vist d’altres iguals, que se’n va parlar per tot el món i encara se’n parla com jo mateix en parlo i us ho explico. I les doncelles d’aleshores endavant foren respectuoses amb tothom.

I conte contat, ja està acabat; Si no és mentida, serà veritat.

108 1.Què significa l’expressió?

A. “Tallar el bacallà”

a. Suar molt. b. Obeir a tot allò que se li diu. c. Manar sobre la resta de persones.

B. “Treure foc pels queixals” a. Fer mal la dent. b. Estar molt enfadat. c. Cremar molt el menjar.

C. “Suar la cansalada”

a. Equivocar-se al fer alguna cosa. b. Estar molt cansat per alguna activitat. c. Patir davant alguna circumstància.

Juga i aprèn 2. Emparella les següents frases fetes segons el seu significat 1. Anys i panys​​​​a.

2. En un tres i no res​​​b.​ 3. A misses dites​​​c.​ 4. A la bestreta​​​​d.​ 5. A la menuda​​​​e.​ a. Ràpidament b. En xicotetes quantitats c. Molt de temps d. Persona que arriba tard e. Avançar uns diners, pagar abans

3. Completa els refranys següents.

1. A l’amic... a. no li mires el melic. b. a la cara li dic. c. que no li falte abric. ​​​​

2. Als quaranta anys .....​​​ a. deixa’t de banys. b. recull els panys. c. aplica’t els refranys.

D. “A colp calent”

3. A l’estiu ...........​​​​ a. busca caliu. b. tot el món viu. c. cada pardal al seu niu.

E. “Fins al moll de l’os”

4. A la vora del riu..... a. on més bé dormiu. b. no passes l’estiu. c. no faces niu.

a. Durament, parlar d’algú amb acritud. b. Suaument, afalagar algú pel que fa. c. Profundament, arribar al més íntim.

G. “De mà de mestre”

a. Molt ben fet. b. Amb severitat, fermesa. c. Guiat per algú.

5. De tant que et vull... a. et mostre el puny. b. em falta un bull. c. et trac un ull

Solucions: ¿Què significa?: 1-c; 2-b; 3-b; 4-a; 5-c; 6-a.

Emparella: 1-c; 2-a; 3-d; 4-e; 5-b.

Refranys: 1-b; 2-a; 3-b; 4-c; 5-c.

a. En l’acte, de seguida. b. Amb agressivitat. c. Decididament.

Selfis Coloniers

109

110 Visita taller Falla Infantil 2016

Història Gràfica

Visita Expojove

Concurs de truita de cre茂lles i allioli

Matinal de Zumba

Inauguraci贸 Betlem

Visita Reis Mags

Paelles 9 d’Octubre

Ofrena del Crist

Nomenament

Festa de l’estiu

Falla Infantil 2015

Falla Gran 2015

Carrer adornat 2015

Entrega de premis en Diputaci贸

Albaes

Penjada de banderes

Passacarrer

Presentaci贸 Llibret 2015

Programa de Festes DIVENDRES 5 DE FEBRER

22:00 Sopar Faixat 23:00 Presentació d’esbossos de la Falla

DISSABTE 6 DE FEBRER 16:30 IV Volta a Peu Solidaria 22:00 Sopar Faixat

DIUMENGE 7 DE FEBRER

12:00 Presentació d’esbossos Junta Local

DISSABTE 20 DE FEBRER

22:00 Sopar de falla i Discomobil amb el Dj José David

DIUMENGE 21 DE FEBRER

19:00 Presentació llibret de Junta Local i

Entrega de Recompenses de JCF al TAMA

DIVENDRES 26 DE FEBRER

22:00 Sopar Faixat 23:00 Nit de Ronda de Junta Local

DISSABTE 27 DE FEBRER

20:00 Cridà i inauguració Exposició del Ninot.

22:00 Sopar Faixat 23:00 Nit d’Albaes Falla Colonia

DIUMENGE 28 DE FEBRER

11:00 Excursió exposició del Ninot de València

DIVENDRES 4 DE MARÇ

23:00 Nit d’albaes Junta Local

115

116 DISSABTE 5 DE MARÇ 18:00 Cavalcada del Ninot 22:00 Nit de Karaoke

DIUMENGE 6 DE MARÇ 13:00 Concurs de Paelles

DIVENDRES 11 DE MARÇ 21:00 Sopar Faixat 22:00 Tu Cara me Suena Mini

DISSABTE 12 DE MARÇ

22:00 Sapar faixat i Discomobil amb el Dj José Luis

DIUMENGE 13 DE MARÇ 17:00 Jocs per als xiquets

DIMARTS 15 DE MARÇ

22:00 Plantà de la falla infantil 22:00 Sopar de la Plantà 24:00 Plantà de la falla Gran

DIMECRES 16 DE MAARÇ

20:00 Entrega de premis a l’Ajuntament 22:00 Sopar faixat 00:00 Jango on Tour amb el Dj Jose Muñoz

117 DIJOUS 17 DE MARÇ

10:00 Esmorzar per a la comissió 11:00 Passacarrer i Ofrena al Barri del Crist 16:00 Atraccions infantils 18:00 Xocolatada per a la comissió infantil 22:00 Sopar faixat i nit de disfresses (Temàtica Súper

Herois)

00:00 Discomovil amb el Dj Trujillo

DIVENDRES 18 DE MARÇ

10:00 Esmorzar per a la comissió 12:00 Passacarrer 14:00 Disparada de trons 18:00 Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desamparats (tots els que no siguen fallers ho

tindran que comunicar abans a la falla)

22:00 Sopar faixat 22:45 Tradicional Nit del Foc 00:00 Jango on Tour festa Pirata amb el Dj Abel Toledo

DISSABTE 19 DE MARÇ

10:00 Esmorzar per a la comissió 12:00 Misa cantada i en Valencià a la Plaça de la Constitució 13:00 Operació Kilo i Passacarrer (la nostra falla aportarà

arròs)

14:00 Gran Mascletà a la Plaça Europa 16:00 Atraccions infantils 22:00 Cremà de la falla Infantil 00:00 Cremà de la falla Gran

118

Himne Regional

Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Per a Tú la vega envia la riquessa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordat al ritme de guitarra mora.

Paladins de l’Art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapíç de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

Valencians: en peu alcem-nos.

Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Flamege en l’aire nostra Senyera!

Glòria a la Pàtria!

Vixca Valencia!

Vixca! Vixca! Vixca!

Agraïm a tots els patrocinadors la col·laboració per a la realització d’este llibret de falla.