PETJADES E SCOLA ANNEXA - JOAN PUIGBERT - Número 120
Girona // Desembre 2017
Índex Editorial .............................. pàg. 3 Vida escolar ........................ pàg. 4 AIS ........................................ pàg. 18 Ràdio Annexa ..................... pàg. 19 Have a look ......................... pàg. 20 En viu .................................. pàg. 22 Lletres ................................. pàg. 24 La nostra ciutat .................. pàg. 26 L’escola al dia ..................... pàg. 28 Entreteniments ................... pàg. 30 Ampa .................................... pàg. 31
Editorial
Adoctrinament?!? Com es van succeint de forma previsible les estacions al llarg de l’any, hi ha també un fenomen que ja ens hem acostumat a patir amb certa regularitat, que torna de forma circular de tant en tant: els atacs a l’escola catalana. I ara que l’ambient polític es troba en moments molt durs, també s’han endurit aquestes envestides. Ja no es tracta només de fer acusacions inconcretes i no demostrades: ara es porten a la justícia els mestres, i la paraula que es repeteix com un mantra- ja se sap que hi ha qui creu que, a còpia d’insistir en un tema, acabes construint una veritat – és adoctrinament. El cert és que sí que va haver-hi un temps en què l’escola adoctrinava: fins i tot tenien una assignatura de Formación del espíritu nacional, i són molts els que recorden haver cantat el Cara al sol a la seva escola. Molts d’ells són ara a les manifestacions independentistes, cosa que demostra que des de l’escola, això d’adoctrinar no acaba de servir de gran cosa, si no és per generar l’efecte contrari al que es pretenia.
I què és el que se’ns retreu, ara? Que parlem a classe de la situació que viu el país – que és tan omnipresent que difícilment pot evitar formar part de la realitat quotidiana dels nostres infants – i que fomentem el debat? El currículum vigent al nostre país diu que “la finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure”. Bé...de llegir se n’aprèn llegint, de comptar se n’aprèn comptant, i de debatre se n’aprèn...doncs això. Difícilment tindran criteri propi si no els ajudem a expressar les seves idees i a escoltar les dels altres, i això només es pot aconseguir creant les situacions favorables al debat. Si l’escola catalana pretén adoctrinar – dubto que sigui el verb que més s’hi escau – és només en els valors de la democràcia, la inclusió i el respecte. Els mestres estem tips d’estar permanentment sota sospita. I tot i així, continuem fent-ho com creiem, sense perdre el somriure...i sense censura.
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 3
vida escolar
P3-P4
Aquest any, els més petits de l’escola, coneixerem la
MASIA CATALANA Tenim moltes ganes de conèixer i aprendre tot el que s’hi relaciona i ho farem amb uns personatges que han vingut a les nostres aules per ajudar-nos a fer-ho. Així dons tenim: L’AULA DELS
TENIM EN
HORTOLANS
PASQUAL
4 · Petjades Núm. 120 | desembre 2017
P3-P4
A L’AULA DELS
GRANGERS TENIM A L’ANGELINA
A L’AULA DELS
CAMPEROLS TENIM EN SISET
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 5
P3-P4 A L’AULA DELS
PASTORS TENIM EN CISCO
Al llarg del curs farem moltes sortides i activitats per conèixer tot el que està relacionat amb la Masia Catalana i sempre acompanyats d’en Pasqual, l’Angelina, en Siset i en Cisco.
6 · Petjades Núm. 120 | desembre 2017
vida escolar
P5-1r
-
TALLER D ABELLES Els dies 9 i 10 d’octubre va venir a l’escola l’Eugeni, un noi que ens va venir a fer un taller i explicar moltes coses sobre les abelles. Vam aprendre que les abelles son insectes voladors que viuen en ruscs i s’alimenten del nèctar i pol·len de les flors i que moltes abelles juntes fan un eixam. A cada eixam hi ha una reina que és qui fa els ous i és la mare de totes les abelles. Pot pondre fins a 15.000 ous en un dia i pot viure entre quatre i cinc anys i mai abandona el rusc. Al rusc també hi ha altres tipus d’abelles: L’abellot que és l’abella mascle, que no té fibló. És l’única que es pot aparellar amb l’abella reina i les abelles obreres son les encarregades de recollir el nèctar de les flors i de produir mel i cera. Alimenten les larves dels ous fins que son prou grans per sortir de les cel·les i defensen el rusc.
La fabriquen les abelles obreres a partir del nèctar de les flors, que és diferent segons les flors que hi ha a cada lloc.
També ens va explicar que un apicultor és la persona que té cura de la criança de les abelles i produir mel i jalea real. Ens va ensenyar com és el vestit que porten i ens en va deixar provar un. Consisteix en un vestit, uns guants i una màscara per no patir picades de les abelles. Ens va ensenyar un aparell que fa fum per espantar les abelles. Per acabar ens va deixar provar diferents tipus de mel. Era boníssima!!! Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre moltes coses que no sabíem.
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 7
P5-1r BOSC DE PALAU La primera sortida de curs de P5-1r va ser a Bosc de Palau. Fent un passeig des de l’escola i acompanyats dels nostres personatges màgics, vam enfilar l’avinguda de Monitlivi per tal d’endinsar-nos una mica més en el nostre projecte i conèixer aquest raconet de natura que tenim a la nostra ciutat.
8 · Petjades Núm. 120 | desembre 2017
Quan vam arribar, després d’esmorzar i jugar lliurement una estona, vam fer un joc d’observació. Va ser investigar i descobrir els principals arbres i plantes que hi podem trobar. Per grups, teníem unes targetes amb la fotografia i el nom d’una planta o un arbre, que havíem de buscar. Som molt bons observadors, perquè hem anat trobant pràcticament tot el que se’ns demanava!
P5-1r LA DEVESA Durant el mes de novembre, els alumnes de P5-1r hem anat d’excursió a la Devesa, parc de la ciutat que dona nom a una de les nostres aules. Al llarg d’un matí ben assolellat, hem pogut gaudir de la pau i la tranquil·litat que s’hi respira entremig de tants plataners. Tot passejant, hem observat embadalits els paons que hi viuen, ens hem abraçat als arbres, hem vist com són i com arriben a ser d’alts, i hem localitzat alguns llocs concrets del parc, com: la caseta del rellotge, la caseta i jardins de la Devesa, la plaça de les botxes i el passeig de la sardana.
Hem descobert que més enllà de les fires també hi ha vida a la Devesa i fins i tot ens hem atrevit a buscar la casa d’algun follet que diuen que fa molts anys que habita en algun dels plàtans del parc. L’heu vist alguna vegada vosaltres? Després de caminar-hi durant una bona estona ens hem divertit fent allò més simple i que tant ens agrada... Una pluja de fulles! Fins i tot alguns que començaven a estar una mica cansats, s’han atrevit a fer-hi una mica de becaina. Abans de tornar a l’escola, una parada important per recuperar forces i compartir el moment amb tots els altres companys del Bosc encantat.
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 9
vida escolar SORTIDA A L'AEROPORT Aquest curs, els alumnes de C2 farem la volta al món i per això, coneixerem bé alguns mitjans de transport. És per això que vam fer una visita a l’aeroport de Girona per saber més coses sobre els avions. El primer que havíem de saber era que l’aeroport es diferencia en dos espais: l’espai aire i l’espai terra. L’espai terra és dins l’aeroport i l’aire a fora les pistes. A l’espai terra anàvem al taulell, donàvem el bitllet i el dni i posàvem les maletes a la cinta que les portava fins l’espai aire.
10 · Petjades Núm. 120 | desembre 2017
2n-3r
Nosaltres, abans de baixar a la part de les pistes, vam haver de passar pels controls i pels detectors de metall. Un cop a baix, vam poder veure com arribaven i com aterraven alguns avions. Des d’allà baix es veien realment grans i es sentia molt el soroll dels motors dels avions. Era fascinant! I vam descobrir que els avions per anar marxa enrere ho fan amb l’ajuda d’un cotxe molt estrany que els empeny i que s’anomena «el cranc».
2n-3r
Un dels grups va poder conèixer els bombers i la seva feina dins l’aeroport. També van poder veure el falconer, que és el senyor que s’encarrega de deixar volar el seu falcó per espantar els coloms que volen per dins i pel voltant de l’aeroport i que poden causar algun accident o fer malbé algun motor.
Ja per acabar, vam conèixer els senyalers, dos nois molt simpàtics que s’encarreguen de donar les ordres als pilots per facilitarlos l’aparcament de l’avió, ja que des de dalt aquests no veuen res. Fins i tot ens ho van deixar provar i alguns de nosaltres ens vam convertir en senyalers per uns instants. Els altres érem avions i havíem de fer el que els senyalers ens deien. Va ser molt divertit!
Vam passar un dia molt interessant i sobretot molt divertit a l’aeroport!
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 11
2n-3r
LA FONT DEL FERRO El passat dia 20 de setembre, quan feia poc que havíem començat l’escola, vam anar d’excursió a la Font del Ferro. Aquesta sortida s’intenta fer a l’inici de curs per poder fer tot tipus de jocs en els quals es fomenta la cooperació, la pertinença al grup, l’amistat, el respecte entre d’altres,... Això ens ajuda a conèixer-nos una mica més i a enfortir els lligams entre els companys i mestres.
12 · Petjades Núm. 120 | desembre 2017
Després de caminar una bona estona i esmorzar, ens vam dividir en grups i vam començar la roda de jocs: la bomba, el mataconills, el mocador i el cementiri. Quan totes les classes vam haver jugat ens va tocar dinar i descansar. Qui ho preferia podia saltar a cordar, jugar pel rierol, enfilarse... això sí, tothom s’ho va passar molt bé jugant amb els amics!
vida escolar
4t-5è
teatre Els alumnes de 4t i 5è fem una sessió de teatre a la setmana amb la Carme i amb els tutors/es. Al principi de la sessió ens traiem les sabates i ens posem uns mitjons antilliscants o sabates flexibles, ens repartim per la classe i fem exercicis de relaxació acompanyats de música i a vegades amb algun element. Fem exercicis de respiració i moviments dirigits per despertar-nos i prendre consciència del cos.
Durant la classe fem activitats de dicció, de concentració, de moure’ns per l’espai i jocs dramàtics, com per exemple representar alguna situació amb mímica. Per la Castanyada i la Setmana de la Ciència alguns alumnes amb l’ajuda de la Carme van representar una petita obra amb esquetxos a l’escola. Més endavant cada classe farà una obra de teatre. Ens ho passem molt bé!!!
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 13
4t-5è diari de la classe Som la classe The Globe (4t i 5è C) i us explicarem que és el DIARI DE LA CLASSE. El diari de la classe és un document que té quatre apartats que són: aprenentatges i experiències, recomanacions o opinions, dades importants i la foto de la setmana. Aprenentatges i experiències: expliquem descobriments, activitats, tallers, jocs, experi-ments,... que fem a l’escola i a la classe al llarg de dues setmanes. Per exemple, durant la setmana de la ciència vam crear plastilina casolana utilitzant farina, sal, aigua i colorants. Dades importants: quan hi ha algun esdeveniment important, com per exemple, un aniversari, una felicitació, un esdeveniment polític, un partit de futbol, bàsquet...
DIARI DELA CLASSE Del 20 d'octubre al 3 de novembre
…………….. SETMANES:…………………………………… APRENENTATGES I EXPERIÈNCIES
OPINIÓ/ RECOM ANACIONS El joc Iokaiwoch per la Nintendo 3DS.
ELs alumnes de 4t i 5è estant fent un torneig de 4 en ratlla. 4t va guanyar 8 a 7. A la Socioteca hi haurà nous llibres i comics. El divendres 20 d'octubre a medi vam veure un vídeo sobre les energies que durava 26 minuts. EL nen de la Marga es dirà Pau i falta 4 mesos perquè neixi. El dilluns 23 van venir a fer-nos un obra de teatre que es deia "La llavor de foc". Aquesta setmana a educació física hem jugat a futbol. El 26 d'octubre els alumnes de 6è ens van explicar com fer una manualitat de Halloween, nosaltres vam fer un punt de libre monstruós. El 31 d'octubre vam celebrar la castanyada i tots vam menjar castanyes. El divendres 3 de novembre nosaltres fem emissora.
Anar a fires de Girona i pujar al làtigo i l¡actracció del surf. La lectura de Manolito Gafotas.
DATES IM PORTANTS El 27 d'cotubre es va aplicar el 155 i es va declarar la independència. El 29 d'octubre partit de futbol entre el Girona i el Reail Madrid. Del25 d'octubre al 5 de novembre Fires de Girona.
LA FOTO DE LA SETM ANA
14 · Petjades Núm. 120 | desembre 2017
La foto de la setmana: cada dues setmanes triem una foto que hem fet que mostri alguna de les activitats realitzades. Els divendres cada dues setmanes fem assemblea, és en aquest moment quan a sorts escollim els dos encarregats que han d’escriure el diari. Al llarg del curs tots els alumnes de la classe hauran estat els encarregats del diari de la classe.
-
4t-5è la liNIA DEL TEMPS Per què serveix? Per saber les èpoques en què van viure els diferents pobles del món i conèixer més de la seva història. Nosaltres estem estudiant les matemàtiques dels egipcis, sobretot com mesuraven a l’hora de construir les piràmides. Ells, que no feien servir el metre, tenien la vara, els pams, la braça, les polzades o el colze. I aquesta manera de mesurar ha durat molt de temps, gairebé 5000 anys! El primer que necessitem saber per fer una línia del temps són els anys i l’època de la història que volem estudiar. Si col·loquem els diferents pobles que van viure en l’antiguitat, veurem que els egipcis van començar a viure al voltant del 3000 aC Més endavant van venir els babilònics (cap a l’any 2800 aC); després venen els ibers, cap a l’any 1000 aC i així fins a l’actualitat.
aC vol dir abans del naixement de Crist, i dC després del naixement de Crist. Un dels números més importants és el 0, perquè amb ell comencen a comptar cap endavant o cap endarrere. Els historiadors han posat el 0 en l’any que va néixer Crist. El projecte de la mesura ens ha ensenyat més coses de la Història i a saber més sobre com dibuixar una línia del temps Què hem après? Com ordenar els anys, quins pobles van viure abans i quins després, quin any és el més antic de tots en una línia del temps... Com la vam fer? Vam retallar un paper de dos metres i mig. Vam agafar un dossier amb fotos i text, tot per separat, i els vam retallar 3. Vam dibuixar la línia, vam posar els números i vam enganxar les fotos i el text. 4. Ho vam decorar. Aquí teniu algunes de les fotos del procés!
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 15
vida escolar EL MUSEU DEL CINEMA DE GIRONA Reportaje en castellano
6è
El museo contiene 400 años de historia de la imagen en movimiento. Algunas de las piezas más destacadas son: la Esfera china, la Linterna mágica de fantasmagoría, el Fenaquistiscopio, el Praxinoscopio de proyección, la Vista óptica, etc…La colección Tomàs Mallol de objetos cinematográficos y precinematográficos es la base de la exposición permanente. Alumnos de 6º A
El Museo del Cine - Colección Tomàs Mallol es un museo dedicado al mundo del cine y de la imagen. Este museo está compuesto gracias a las donaciones del coleccionista de inventos, aparatos y objetos Tomàs Mallol. En enero de 1994 el Ayuntamiento de Girona adquirió esta colección con el objetivo de que fuese la base del Museo del Cine - Colección Tomàs Mallol. Está ubicado en un edificio incluido en el Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Catalunya, en la calle de la Sèquia de Girona. Se inauguró el 8 de abril de 1998. Actualmente la colección expuesta en el museo consta de aproximadamente 12.000 elementos. Su director es el señor Jordi Pons.
16 · Petjades Núm. 120 | desembre 2017
los cuatro inventos EL museo del Cine nos dejó cuatro inventos muy chulos: El zoótropo, el taumatropo, el fenaquistiscopio y el praxinoscopio.
6è El fenaquistiscopio tiene un espejo delante y una especie de ruleta con ranuras. La ruleta tiene unas imágenes pegadas que, si giras rápidamente y miras por el espejo, parecen moverse. Lo inventó Joseph-Antoine Ferdinand Plateau en 1877.
El zoótropo es un invento un poco extraño, parece a una lámpara de color negro que gira. Tiene muchas ranuras y un espacio negro entre ellas. Hay una tira de dibujos que se tiene que colocar dentro de “la lámpara”. Al girarlo, si miras a través de las ranuras, ves las imágenes seguidas y pared que se mueven. Este invento fue creado por William George Horner en 1834.
El último invento que vimos fue el praxinosopio. Se parece al zoótropo, pero con unos espejos dentro que reflejan la tira de dibujos. Fue inventado por Émile Reynaud en 1877. Alumnos de 6ºB
El taumatropo és un invento muy sencillo. Consta de una cartulina con un dibujo delante (una paloma) y otro detrás (una jaula). Hay también unas gomas que sirven para girar la cartulina muy de prisa. Si giras rápido, ¡se ve la paloma dentro de la jaula! Este juego fue creado por John Ayrton en 1824. Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 17
AIS Tenim una nova aula a l'escola
Després de la benvinguda es realitzen diferents activitats amb la finalitat de crear una rutina i estructura diària als alumnes.
Aquest any a l’escola hi ha una aula nova, és l’aula AIS (Aula Integral de Suport). És un espai educatiu i terapèutic de Girona que té per objectiu proporcionar, de forma temporal, una atenció integral i intensiva als alumnes que donades les seves característiques necessiten d’un tractament més individualitzat.
Tant poden ser activitats de plàstica, matemàtiques, llengua...
L’aula s’emmarca en els acords de col· laboració entre el Departament d’Ensenyament i el Departament de Salut. Per tant, l’aula rep setmanalment un suport i assessorament per part d’un professional especialitzat en Psicologia del Centre de Salut (CSMIJ). El model d’atenció es basa en la idea que l’alumne és el centre d’intervenció i l’equip s’organitza en funció dels seus interessos per poder-lo acompanyar en els aprenentatges. En aquest servei s’ofereixen diverses activitats. L’espai de trobada i acollida que té per objectiu potenciar el vincle afectiu amb l’adult i els seus companys, crear un espai càlid, que convidi a compartir les seves emocions i inquietuds.
18 · Petjades Núm. 120 | desembre 2017
Donem molta importància als jocs en grup per tal de potenciar les relacions socials entre iguals, les normes, saber estar, tolerar les frustracions... I per finalitzar la jornada escolar, es torna a oferir un espai de trobada on es fa un recull dels moments compartits, relaxació i massatges.
-
RADIO ANNEXA Som la classe de 4t-5è A i cada divendres a l’escola fem ràdio. Quan ens toca fer el programa hem de fer un seguit de feines que ara us explicarem: Primer de tot, ens donen una fitxa amb quatre apartats: notícies, una d’elles falsa, enigma, tastets culturals i la música del dia. Aquesta informació l’hem de buscar a casa. Després entre tots decidim quines notícies, quins tastets culturals, quin enigma i quin grup musical sortiran a la ràdio. A més a més, anem a preguntar els aniversaris, les notícies de les classes, les sortides, entrevistes... a les altres classes de l’escola. També hem de comprovar que les respostes a l’enigma de la setmana anterior siguin correctes o no. Per grups ho passem tot a l’ordinador i elaborem el guió.
Llavors triem els locutors a sorts, que s’hauran de repassar el guió per tal de fer-ho molt bé. Quan tenim el guió preparat el fem arribar als tècnics de sisè que controlaran la música i els micròfons. I per fi arriba el divendres, comença el programa de la ràdio, les seccions van passant: la música del dia, notícies, tastets culturals, curs convidat, English corner, aniversaris, l’enigma de la setmana. Un cop acabat diem els locutors i els tècnics que han sortit a la ràdio i acomiadem el programa. Quan arriben a la classe, la resta de companys els fem un gran aplaudiment! A tots ens agrada molt la Ràdio.
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 19
HAVE A LOOK BATS, WITCHES AND GHOSTS... HALLOWEEN ROCKS! At the end of October we celebrated Halloween at school. 6th graders prepared a craft to do with the younger students. Some weeks before, in the Arts and Crafts classroom, we memorised the instructions, we made a model and we prepared all the material for the other students. On October 26th, each group visited a different classroom and explained the instructions in English. We helped the students when they needed it. We made a bat bookmark, a witch, a ghost, a bat puppet and a Halloween moon. They were awesome! It was hard work but we liked it a lot!
The little ones needed some help. We spoke in English. We used material and gestures and everybody understood us.
20 ¡ Petjades Núm. 120 | desembre 2017
-
AUTUMN TREE
ANNEXA RADIO
4th and 5th graders made a collage art activity at the beginning of the new season to welcome it. They were using coloured cellophane papers (yellow, red, orange and some green as well) in order to represent the tree leaves and the tree trunk was made from newspaper pieces. The final result was awesome, as you can check it in the picture below.
4th A graders were the English guests participating in Annexa Radio on the 3rd of November. They read a Halloween riddle and encouraged their listeners to participate, putting their answers in the mailbox, as usual. We are glad that some students participated and we encourage you to participate in any other activity that 4th graders are going to do next!
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 ¡ 21
EN VIU ENTREVISTA A LA DuNIA MIR Exalumna de l’escola Annexa.
Seguint amb el nostre projecte de conèixer més bé l’escola, vam convidar a la Dúnia, una exalumna de l’escola, i li vam fer una entrevista. Ella ens va respondre a una sèrie de preguntes i algunes respostes ens van sorprendre moltíssim. Aquí us deixem un trosset de l’entrevista amb alguna de les preguntes més interessants. E- Com era l’escola? D- Ui! era una escola molt gran. Estava al carrer Emili Grahit. Hi havia una part de l’escola, la del mig, on estudiaven els que volien ser mestres. I quan aquests havien de fer pràctiques, anaven a les aules a buscar algun nen o nena, li feien fer alguna activitat o prova i li donaven una llaminadura. E- T’agradava anar a aquesta escola? D- Moltíssim, perquè tenia moltes amigues i m’agradava anar a jugar amb elles. E -Ha canviat molt l’escola? D- Sí! Per començar com ja he dit abans, l’escola no era aquí on és ara. Era al Carrer Emili Grahit. Recordo que tenia un teatre molt i molt gran on fèiem els festivals de Nadal que era el més divertit del curs! E- Com eren els mestres? Hi havia de tot. Jo recordo molt a dos mestres que m’agradaven moltíssim. Però en general,
22 · Petjades Núm. 120 | desembre 2017
no deixaven anar a fer pipí ni a beure aigua mentre fèiem classe. Quan era l’aniversari d’algun nen o nena deixaven portar llaminadures a la classe. Ah! I els mestres fumaven dins les aules. Abans es podia. E- Fèieu emissora? Ui no! Ni revista! No fèiem res d’això! E - Les classes tenien noms? No. Eren A o B i sempre anaves a l’A o sempre anaves a la B. Mai et barrejaves amb d’altres companys. E- Teníeu Ipads? I ordinadors? I projectors? D - No teníem res d’això. E- Tenieu càrrecs (delegat, pissarra, etc) a l’aula? Si és que sí, quins? D - Tampoc. No teniem càrrecs de res. E- Moltes gràcies Dúnia per dedicarnos aquesta estona i contestar-nos les preguntes. D- Gràcies a vosaltres per convidar-me! M’ha agradat molt conèixer-vos i venir a veure l’escola.
Gràcies i fins aviat!
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 23
LLETRES SOCIOTECA La socioteca és un espai de descoberta i aprenentatge, un univers d’aventures, coneixements, històries i jocs que incentiven la imaginació i la transmissió de sabers. Tots els grups hi van una hora a la setmana, acompanyats d’un docent que orienta, guia i estimula la descoberta personal de cada alumne amb el món dels contes, llibres, còmics, poemes... És una estona de tranquil·litat, relaxació, reflexió i connexió amb la llengua escrita, i una invitació a l’aprenentatge i el creixement personal. A continuació descriurem tant els rituals que portem a terme amb els diferents grups d’alumnes, com els objectius i activitats que donen sentit a aquest projecte d’escola.
P5-1r Els alumnes de P5-1r assisteixen una hora a la setmana a la socioteca de l’Annexa. Quan han d’anar a la socioteca els nens i les nenes de les diferents aules del Bosc Encantat, agafen els contes i llibres que volen tornar, es posen en fila i baixen fins a la socioteca amb la mestra. En arribar, els alumnes fan rotllana i canten junts la cançó de la Socioteca. En acabar, la mestra els explica un conte i després tenen uns vint minuts per fer servei de préstec i mirar o llegir contes i llibres.
P3-P4 Els infants de P3 i P4 anem un cop per setmana a la socioteca de l’escola. És un espai màgic. Allà ens esperen les fades i els follets que viuen entre els contes i els llibres i descobrim un munt d’històries que ens fan somiar i imaginar. Ens agrada molt escoltar els contes que ens expliquen les mestres i també tenim una estona per mirar contes nosaltres sols o amb la companyia d’algun company/a.
24 · Petjades Núm. 120 | desembre 2017
L’estona del conte és l’activitat que més agrada. La llegenda de la dona de l’aigua, L’abella i jo, L’àvia viatgera, A la cuina de nit, El follet Oriol i l’aventura de la mel, En Pere i el llop... són alguns dels contes que l’Anna ha explicat.
2n-3er Els alumnes de 2on-3er estan aprenent moltes coses noves a un ritme trepidant. Estan aprenent a fer servir el servei de préstec, a descobrir nous autors i autores, a cercar noves històries i a compartir amb els seus companys les seves descobertes. També estan aprenent a dedicar els primers minuts de l’hora de socioteca a escoltar, a participar i opinar sobre temes que estan relacionats amb l’univers de les lletres: conversem sobre contes, expliquem històries i reflexionem sobre preguntes que ens fan alguns llibres. És el nostre ritual de benvinguda, que ens ajuda a obrir la ment i motivar-nos per explorar la riquesa cultural que tenim a la socioteca. A continuació tenen llibertat per mirar llibres sols o acompanyats, escollir la temàtica que més els agradi, manipular els llibres-joc, riure amb els còmics, fer hipòtesis amb els llibres d’investigacions, i fins i tot descobrir la riquesa del nostre planeta i univers amb els llibres de ciències. Tenen al seu abast moltíssimes possibilitats, ho saben i no ho desaprofiten... Però el plaer per la lectura és com l’aprenentatge, ningú pot aprendre per ells. Per aquesta raó l’acompanyament de l’adult és subtil, sense obligar però oferint oportunitats a partir d’un model i la transmissió de la passió per la cultura. Tanmateix alguns opten per jugar als escacs o fins i tot per ser ells mateixos els que escriuen els contes i els còmics.
Finalment ens queda l’últim ritual: recollir, ordenar i preparar-nos per la rebuda dels familiars. Són 10 minuts per deixar la socioteca maca i acollidora pels nens que vinguin després. Un cop tenim la socioteca a punt, fem fila, comentem com ha anat l’hora i marxem amb un somriure per rebre les famílies, i aquells més valents, amb un llibre per descobrir.
4t- 5è Els alumnes de 4t-5è són tot uns experts en baixar a la socioteca, fa anys que ho fan i tenen molt clar què els motiva més d’aquest espai de l’Annexa. La dinàmica d’aquesta hora no és sempre la mateixa i en qualsevol cas, procura ajustarse a les motivacions dels alumnes, intentant crear un espai que ajudi a fomentar el gust per la lectura. A vegades la mestra llegeix un episodi d’algun llibre nou, d’altres demana als alumnes que proposin noves adquisicions, alguns dies mostra alguns dels llibres que estan exposats com a novetats... Val a dir que la majoria de nens i nenes esperen amb delit poder ser els protagonistes de les seves pròpies activitats i mentre que alguns s’aïllen completament de l’entorn i se submergeixen en la lectura del seu llibre, n’hi ha que prefereixen compartir un joc de taula, d’altres desitgen fer una partida d’escacs, o fer dibuixos que en molts casos s’inspiren o reprodueixen il.lustracions de llibres de la socioteca. 6è Els de 6è també anem a la socioteca! Allà llegim primer col·lectivament i després de forma individual el llibre que hem agafat en préstec i, si hi ha temps, podem fer una estona de jocs tranquils.
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 25
LA NOSTRA CIUTAT El festival de cinema de girona
“The hole” va d’una nena que troba un forat i li dona menjar, juga amb ell, li fa regals... però el forat no li deia res. Al final, en un dia de pluja al forat li creix una planta; i el forat i la nena es fan amics.
“Papaunderwater” tracta d’un nen que estava rentant la peixera del seu peix; sense voler va donar una puntada de peu al pot on el guardava. El pot es trenca i el peix cau en una claveguera. Per poder salvar-lo el nen omple d’aigua la claveguera i s’inunda part de la casa. “Selfiecat” va d’una noia que té un gat i es vol fer una foto... El divendres 29 de setembre els alumnes de 6è vam anar als cinemes Albéniz a veure onze curts, que havien preparat les persones del Festival del Cinema de Girona, per votar el millor. Vam sortir a les 9:00 caminant de l’escola i vam arribar a les 9:30 als cinemes. Hi vam anar tots els alumnes de 6é i altres escoles.
Abans d’entrar ens vam fer una foto. Després ens van posar els onze curts. Els noms dels curts eren: Kapkappi, The hole, Papaunderwater, Roger, Felix le fenix, Pink cuts pink, Cradle, The encyclopedist, Selfiecat i Don Ruperto. Algunes pel•lícules eren de dibuixos animats i altres de persones reals; algunes feien riure i altres feien pena.
26 · Petjades Núm. 120 | desembre 2017
“Don Ruperto” és un curt molt divertit. Ruperto és un senyor gran. Només té dos cabells. Va amb una samarreta verda, uns pantalons marrons i sabates fosques. Comença amb uns mariatxis cantant una cançó a una noia i en Ruperto ho espatlla. Un dia s’aixeca del llit i es troba amb un ocell al balcó; li llença una pedra i l’ocell cau desmaiat. Una altra vegada s’asseu en un banc i llança una llauna al terra fent caure a un nen que passava amb un tricicle.Una noia que fuma llença el cigar que cau a casa d’en Ruperto i es crema; arriben els bombers i un d’ells és l’amo de l’ocell estabornit que aconsegueix revifar-lo i s’enfada amb en Ruperto. Tot i que la gent li dona una segona oportunitat, Don Ruperto sempre es porta malament amb els altres.
A la tarda ens vam reunir tots els de 6è en una classe a fer un sorteig. Vam votar quin curtmetratge ens agradava més. Molta gent va triar Don Ruperto i Papaundewater.
Aquell esdeveniment ha donat lloc a un Festival de cinema, pioner a Catalunya , tot atraient a talents de 130 països del món. Té lloc a Girona.
-
-
Els alumnes de 6è
QUe es el girona
film festival? El Festival de Cinema de Girona és un congrés internacional de talent que genera el camí de totes les arts cap al seu públic i el seu mercat, amb una repercussió a tot el món. Va arrencar el 1989, any en què un grup de joves gironins va posar les seves pel•lícules a la pantalla, amb la necessitat de compartir les seves creacions artístiques.
Amb tres dècades de tradició, el Festival de cinema de Girona, és un esdeveniment on els artistes estrenen la seva obra, debaten la creació, fan mercats, contactes, intercanvis... paral·lelament es fan festes, espectacles i música.
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 27
L'ESCOLA AL DIA la castanyada
I a la tarda ens hem reunit tots junts per ballar i cantar “La Castanyera roquera”.
Amb l’arribada de la tardor i les primeres fulles dels arbres acabades de caure, a l’Annexa celebrem un curs més la Castanyada. Enguany hem tingut una sorpresa. Els alumnes de 4t/5è s’estan convertint en autèntics actors i actius i així ens ho han demostrat fent-nos una representació de castanyers i castanyeres molt divertida. Hem quedat ben bocabadats! La cantem?
La Castanyera està molt estranya no vol torrar mai més castanyes. La Castanyera vol ser roquera i si no pot serà castellera. A mi això ben bé no m’agrada per què no sé torrar les castanyes! Mai més castanyes torrades al foc ara castanyes que ballen el rock. Si us plau castanyera un únic favor torra’ns castanyes a la tardor. I la castanyera ara ven castanyes castanyes torrades a ritme de rock!
28 · Petjades Núm. 120 | desembre 2017
Finalment, i gràcies a l’ajuda de pares i mares, hem pogut menjar unes castanyes ben calentones i torrades.
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 29
ENTRETENIMENTS ENDEVINALLES
pINTA EL DIBUIX SEGUINT EL CODI DE COLORS
ALUMNES DE P5-1r 30 · Petjades Núm. 120 | desembre 2017
AMPA -
Una escola igualitAria El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència contra les Dones. Aquest dia, per iniciativa de col·lectius feministes, es fan manifestacions que s’acaben amb la lectura d’un manifest en què es denuncia la gravíssima situació de violència que pateix sovint la dona pel fet de ser dona. El que es va llegir a València, per exemple, acabava amb una interpel·lació directa a la comunitat educativa, en el sentit de reclamar una educació més activament igualitària. Si tenim en compte que als Països Catalans aquest any ja hi ha hagut una trentena de dones assassinades (un terç de les quals eren joves o molt joves); que als instituts es detecten actituds clarament masclistes entre els adolescents (cosificació de les noies, nois controladors…); que la bretxa salarial entre homes i dones és del 25 % (sí, per fer la mateixa feina)… és evident que alguna cosa no s’està fent bé. S’atribueix a Desmond Tutu la idea que si ets neutral en situacions d’injustícia has pres part per l’opressor. És evident, doncs, que la qüestió del masclisme ens interpel·la com a persones, com a societat i, per tant, com a escola. Més activament igualitària? Hi ha actituds masclistes a l’escola? En el diccionari de l’IEC es defineix el masclisme com una ‘actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona’. Hi podríem afegir algun detall més. I el feminisme?: ‘moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres’. A ‘drets’ s’hi podria afegir ‘…i responsabilitats’.
Observar és una bona manera de començar, per poder reflexionar i, si cal, actuar. Observem, doncs, la participació i l’assumpció de responsabilitats de pares i mares en la vida de l’escola: 1. Fent un recompte ràpid en les reunions de començament de curs, tan sols un terç dels progenitors assistents són homes. 2. A les reunions de l’AMPA de l’escola, hi ha un proporció semblant. 3. Dels 35 delegats voluntaris, tan sols 2 són homes. La resta, 33, dones. 4. En el Consell Escolar, el representants de les famílies són 5 mares, cap pare; en el Consell Municipal d’Educació, 9 mares, 1 pare). I en altres àmbits relacionats?, hi ha paritat en els grups de Whatsapp de pares i mares? qui hi predomina? Qui porta i recull la mainada d’escola? Participen en la mateixa proporció els pares i les mares en el dia de la ciència, acompanyant en les excursions, en la setmana cultural, en les tutories? Seria molt interessant disposar d’aquestes dades perquè poden mostrar una tendència (i encara més interessant que les recollissin els nostres fills). I si el que ens diuen, fredament, és que no, que encara avui estem tenint un comportament no igualitari a l’escola i que estem transmetent uns valors que ja crèiem desfasats, potser conclourem que sí que ens cal una escola més activament igualitària. És a dir, una escola feminista. Animeu-vos a participar en la vida de l’escola, mares i sobretot pares que encara no ho feu. Tenim un llarg camí per recórrer.
Petjades Núm. 120 |desembre 2017 · 31
Bones Festes i feliç any nou a tothom! Revista Petjades Dipòsit Legal GI-1036-1990 Edita Escola Annexa JP c/ Isabel la Catòlica, 24 17004 Girona Telèfon: 972 20 21 86 b7001449@xtec.cat https://sites.google.com/site/ceipannexajp