LA POSSIBILITAT DE DIR-NE CASA

MARTA ORRIOLS

GÈNERE: NOVEL·LA

EDITORIAL: PROA

304 PÀGINES

Marta Orriols ens presenta la seva tercera novel·la i estrena segell editorial amb Proa, després d’haver publicat a Edicions del Periscopi «Aprendre a parlar amb les plantes», «Dolça introducció al caos», i el recull de contes «Anatomia de les distàncies curtes». Amb «La possibilitat de dir-ne casa» l’autora ens mostra la seva veu més íntima i introspectiva, una història sobre la necessitat de trobar-se un mateix i de descobrir quin és el teu lloc realment. La protagonista de la novel·la és la Valentina, una periodista que ha treballat durant vint anys de corresponsal de guerra al Líban i que decideix tornar a Catalunya per diversos motius, entre els quals una crisi vital i professional però també els vincles familiars que s’estrenyen davant la imminent mort de l’àvia i la incipient

DE TROBAR-SE UN MATEIX I DE DESCOBRIR QUIN ÉS EL TEU LLOC REALMENT.' malaltia del pare. «La possibilitat de dir-ne casa» es divideix en dos escenaris clarament diferenciats que contrasten de manera brutal: les vivències de la protagonista en un Líban en plena guerra i la vida que ha de reaprendre a viure quan retorna a casa seva després de tant de temps.

La novel·la està escrita en primera persona i sentim, d’aquesta manera, totes les inquietuds i pors de la protagonista, que no acaba de trobar el seu lloc quan retorna a la que suposadament és casa seva. Potser la seva maleta és massa pesada: els vint anys viscuts al barri de Hamra, a Beirut, se li han incrustat al cor. Aquesta és potser la part més aconseguida de la novel·la, i l’autora sap transportar-nos amb tot detall a les olors, colors i vides quotidianes d’una gent que ha après a sobreviure amb el rerefons de la guerra. Descobrim, a través de la Valentina, l’altra cara de la feina dels corresponsals de guerra, una professió que l’autora ha conegut a fons gràcies a l’ajuda de la corresponsal de TV3 a la zona, Txell Feixas. Així, llegint el llibre d’Orriols descobrim el seu dia a dia inquietant, ple d’ensurts i dificultats dels corresponsals, però també de moments entranyables com els sopars a la fresca que organitzen els periodistes, en què es van travant profunds llaços d’amistat. Entre aquestes amistats, una de molt especial, la de la Valeria, una periodista italiana per la qual se sentirà profundament atreta.

«La possibilitat de dir-ne casa» és, doncs, una novel·la d’exploració i recerca. Una història que ens descobreix, també, la necessitat de sentir-se sempre d’un lloc, de formar part, més que d’una casa, d’una llar.