Pere Casaldàliga, 92 anys d'esperança

Pere Casaldàliga 92 anys de compromís i esperança

1928 Pere Casaldàliga neix a Balsareny (Bages) en el si d’una família pagesa.

Durant la ll República creix i s’educa dins els cercles catòlics del poble, mantinguts la candestinitat durant la Guerra Civil.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

1940 Ingressa al seminari de la Gleva, prop de Vic. Posteriorment, ja com a missioner claretià, completarà la seva formació a Cevera, Aragó, Basbartre, Vic, Solsona i Valls.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

1952 És ordenat a sacerdot a Montjuïc durant la celebració del Congrés Eucarísitc. La seva primeira destinació pastoral és Sabadell, on funda la revista Euforia i entra en contacte amb les problemàtiques socials de l’época.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

1958 És destinat a Barcelona, on continua el seu treball amb els més desafavorits.

Dirigeix la secció local de la juventut claretiana i col.labora en diversos mitjans.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

1963 Es trallada a Madrid per dirigir la revista El Iris de Paz. Al seu retorn naixerà un grup de claretians compromesos amb els aires de renovació eclesiàtica

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

1968 Pere Casaldàliga i Manuel Luzón viatgen al Brasil amb l’encàrrec de fundar una missió claretiana a São Félix do Araguaia, a l’Estat del Mato Grosso.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

1970 Les extremes desigualtats i injustícies existents li impedeixen mostrar-se neutral davant la situació.

Esdevenen anys d’enfrontament amb els terratinents i de repressió de la dictadura.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

1971 És consagrat Bispe de São Félix em una austera cerimonia a la riba del riu Araguaia. En la primera carta pastoral «Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginalització social» denuncia obertament els terratinents recolzats per la dictadura.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

1976 La repressió de la dictadura brasilera arriba al seu punt culminant amb la presó de diversos membres de la Prelatura de Casaldàliga i l’assassinat del jesuïta João Bosco Penido Burnier, davant mateix de Casaldàliga, en confondre’l amb ell.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

1983 Tot i la distensió de la dictadura militar, continua a la pressió contra la persona e les causes de Pere Casaldàliga, que no refusa la invitació de visitar Nicaragua immersa en ple procés revolucionari.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

1985 Viatge a Nicaragua per donar suport a la vaga de fam que Miguel d’Escoto, ministre d’Afers Estrangers, feia em protesta per la interversió nord-americana contra el règim sandinista. És la primeira sortida del Brasil després de 17 anys, i visita també El Salvador i Cuba.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

1988 Entrevista amb el papa Joan Pau II a Roma.

A la Tornada al Brasil es nega a signar un document escrit pel Vaticà, mol críitic amb la Teologia de l’Alliberament.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

1990 Obté la Creu de Sant Jordi de la Generelalitat de Catalunya. Durant els anys noranta proliferen els actes de reconeixement al bisbe, entre els destaca la seva cadidatura al Premi Nobel de la Pau, l’any 1992, concedit a Rigoberta Menchú.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

2003 Després de trenta-cinc anys com a bispe, Casaldàliga renuncia al seu càrrec. Continua però vivint a São Félix, a la riba de l’Araguaia, entre la humilitat de la seva gent.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

2006 La Generalitat li concedeix el Premi Internacional Catalunya, amb la qual cosa esdevé el primer català distingit amb aquest guardó.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

2010 La seva activitat pública disminueix fruit del Parkinson.

Tot i així continua escrivint i comunicant-se prolíficament, així com involucrat en tots els processos socials i polítics dels moment.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

2012 Ha de deixar casa seva en rebre amenaces de mort de terratinents expulsats de la Terra Indígena Marãiwatsédé.

La terra duia 50 anys il.legalment ocupada i Casaldàliga va tenir un paper clau en el retorn dels indígenes.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

2016 Moviments socials i associacions de l’Araguaia es mobilitzen i s’organitzen per assumir les causes de Casaldàliga, a favor dels pobles indígenes, de l’agroecologia, la lluita contra el canvi climàtic,...

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

2020 Pere Casaldàliga és a São Félix do Araguaia. A la casa on ha viscut els darrers 52 anys. A l’Amazònia. La seva salut és delicada, fruit de l’edat i del Parkinson.

Continua rebent visites i essent cuidat pel poble.

Pere Casaldàliga. Militant de l’esperança

Sempre, amb l’Esperança!

2020