Pere Casaldàliga, 92 anys d'esperança

1928

Pere Casaldàliga neix a Balsareny (Bages) en el si d’una família pagesa. Durant la ll República creix i s’educa dins els cercles catòlics del poble, mantinguts la candestinitat durant la Guerra Civil.

1940

Ingressa al seminari de la Gleva, prop de Vic. Posteriorment, ja com a missioner claretià, completarà la seva formació a Cevera, Aragó, Basbartre, Vic, Solsona i Valls.

1952

És ordenat a sacerdot a Montjuïc durant la celebració del Congrés Eucarísitc. La seva primeira destinació pastoral és Sabadell, on funda la revista Euforia i entra en contacte amb les problemàtiques socials de l’época.

1958

És destinat a Barcelona, on continua el seu treball amb els més desafavorits. Dirigeix la secció local de la juventut claretiana i col.labora en diversos mitjans.

1963

Es trallada a Madrid per dirigir la revista El Iris de Paz.

Al seu retorn naixerà un grup de claretians compromesos amb els aires de renovació eclesiàtica

1968

Pere Casaldàliga i Manuel Luzón viatgen al Brasil amb l’encàrrec de fundar una missió claretiana a São Félix do Araguaia, a l’Estat del Mato Grosso.

1970

Les extremes desigualtats i injustícies existents li impedeixen mostrar-se neutral davant la situació.

Esdevenen anys d’enfrontament amb els terratinents i de repressió de la dictadura.

1971

És consagrat Bispe de São Félix em una austera cerimonia a la riba del riu Araguaia. En la primera carta pastoral «Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginalització social» denuncia obertament els terratinents recolzats per la dictadura.

1976

La repressió de la dictadura brasilera arriba al seu punt culminant amb la presó de diversos membres de la Prelatura de Casaldàliga i l’assassinat del jesuïta João Bosco Penido Burnier, davant mateix de Casaldàliga, en confondre’l amb ell.

1983

Tot i la distensió de la dictadura militar, continua a la pressió contra la persona e les causes de Pere Casaldàliga, que no refusa la invitació de visitar Nicaragua immersa en ple procés revolucionari.

1985

Viatge a Nicaragua per donar suport a la vaga de fam que Miguel d’Escoto, ministre d’Afers Estrangers, feia em protesta per la interversió nord-americana contra el règim sandinista. És la primeira sortida del Brasil després de 17 anys, i visita també El Salvador i Cuba.

1988

Entrevista amb el papa Joan Pau II a Roma.

A la Tornada al Brasil es nega a signar un document escrit pel Vaticà, mol críitic amb la Teologia de l’Alliberament.

1990

Obté la Creu de Sant Jordi de la Generelalitat de Catalunya. Durant els anys noranta proliferen els actes de reconeixement al bisbe, entre els destaca la seva cadidatura al Premi Nobel de la Pau, l’any 1992, concedit a Rigoberta Menchú.

2003

Després de trenta-cinc anys com a bispe, Casaldàliga renuncia al seu càrrec. Continua però vivint a São Félix, a la riba de l’Araguaia, entre la humilitat de la seva gent.

2006

La Generalitat li concedeix el Premi Internacional Catalunya, amb la qual cosa esdevé el primer català distingit amb aquest guardó.

2010

La seva activitat pública disminueix fruit del Parkinson.

Tot i així continua escrivint i comunicant-se prolíficament, així com involucrat en tots els processos socials i polítics dels moment.

2012

Ha de deixar casa seva en rebre amenaces de mort de terratinents expulsats de la Terra Indígena Marãiwatsédé. La terra duia 50 anys il.legalment ocupada i Casaldàliga va tenir un paper clau en el retorn dels indígenes.

2016

Moviments socials i associacions de l’Araguaia es mobilitzen i s’organitzen per assumir les causes de Casaldàliga, a favor dels pobles indígenes, de l’agroecologia, la lluita contra el canvi climàtic,...

2020

Pere Casaldàliga és a São Félix do Araguaia. A la casa on ha viscut els darrers 52 anys. A l’Amazònia. La seva salut és delicada, fruit de l’edat i del Parkinson.

Continua rebent visites i essent cuidat pel poble.

Sempre, amb l’Esperança! 2020